Ut 6. L’avaluació a l’educació infantil. Didàctica de l’educació infantil. IES. Antoni Maura.

Curs 2021-22

UT 6. L’AVALUACIÓ A L’ EDUCACIÓ INFANTIL

Guió de continguts

1. Avaluació: models, concepte, finalitat, característiques, tipus segons el moment en que es realitza.
1.1. Models i concepte actual d’avaluació
1.2. Per a què avaluar. Finalitats de l’avaluació.
1.3. Com ha de ser l’avaluació. Característiques
1.4. Objecte de l’avaluació. Què avaluar
1.5. Com avaluar
1.6. Quan avaluar. Tipus d’avaluació segons el moment que es realitza.
1.7. Qui avalua. Agents
2. Criteris avaluació, indicadors i ítems.
3. Mètodes o tècniques i instruments de recollida d’informació. Criteris de selecció.
3.1. L’observació
3.2. La interrogació
3.3. Els tests.
4. Instruments per a la recollida d’informació. Criteris de selecció i d’elaboració
4.1. Instruments per a l’observació:
4.1.1.El diari
4.1.2.L’anecdotari
4.1.3.Les llistes de control
4.1.4.Les escales d’estimació
4.1.5.Les pautes d’observació
4.1.6.Instruments tecnològics: vídeo, fotografies, gravacions
4.2. Instruments per a la interrogació
4.2.1.Els qüestionaris
4.2.2.Les entrevistes
4.3. Instruments per testar.
5. El cicle avaluatiu.
5.1. L’observació i la documentació dos processos molt relacionats
5.2. Procés d’avaluació. El cicle avaluatiu.
6. L’autoavaluació. Avaluació de la pràctica: programacions, activitats i intervenció docent.
7. La informació a les famílies.
8. Documents oficials d’avaluació
9. Normativa d’avaluació a l’Educació Infantil, a nivell autonòmic.
10. Fonts d’informació

1
 Ut 6. L’avaluació a l’educació infantil. Didàctica de l’educació infantil. IES. Antoni Maura. Curs 2021-22

Desenvolupament continguts

1. Avaluació: models, concepte, finalitat, característiques, tipus

segons el moment en que es realitza.

Models i concepte actual d’avaluació

Model tradicional: avaluació centrada en l’alumne amb una finalitat de valoració si ha aconseguit els
objectius marcats obviant el procés seguit.

Model actual: Posa l’accent en el context educatiu. L’avaluació ha de servir per identificar els
processos d’aprenentatge, el ritme i les característiques de l’evolució dels infants en determinats
contextos i així obtenir informació i poder prendre decisions sobre el procés educatiu per afavorir un
desenvolupament òptim dels infants.

L’avaluació és un instrument d’acció pedagògica, de caire formatiu tan per als alumnes com
per als professors:
- regulador de la pròpia pràctica docent (per reorientar les propostes educatives
ajustant-les a les necessitats i processos observats)
- i regulador dels aprenentatges
(Decret 71/2008. Annex Orientacions metodològiques: l’avaluació dels processos
d’aprenentatge i de la pràctica docent)
(Ordre de 2 de febrer de 2009 sobre avaluació i aprenentatge de l’alumnat d’educació
infantil de les Illes Balears. Article 2.2)

Conseqüències d’aquest model:

No està centrada exclusivament en l’infant sinó que hem d’avaluar el context en el qual es realitza
aquest aprenentatge. Les potencialitats dels infants es desenvolupen en interacció amb el seu entorn.
Segons les característiques d’aquest entorn (estimulant, afectiu, hostil...) pot fomentar o limitar les
capacitats de l’infant ( la seva manera de relacionar-se, les seves actituds, control d’emocions...). Per
tant, no podem mirar únicament l’infant sinó també hem d’avaluar tots els elements que intervenen
en l’acció d’educar – espais, materials, relacions, docents, organització del centre... i l’impacte que
aquests element provoquen en l’infant.

Un dels elements més importants del context educatiu és el docent. Per això és fonamental que
analitzem la importància que tenim, reflexionem sobre les nostres funcions i la manera que tenim de
mirar i valorar els infants.

Més centrada en els processos de creixement dels infants que en els resultats. Es pretén observar els
processos i estils d’aprenentatge, els ritmes, els interessos i posar èmfasi en les fortaleses en lloc de
les debilitats, amb una visió positiva del desenvolupament. En cap cas ha de servir per catalogar els
infants.

L’avaluació forma part del procés d’ensenyament aprenentatge. No es realitza de manera puntual o
aïllada sinó que consisteix en fer un seguiment durant del procés educatiu que permeti posar en relació
els criteris d’avaluació amb els processos d’aprenentatge. Es un element del currículum.

L’avaluació és un mitjà per millorar. Les dades que ens ofereix l’avaluació ens han de servir per
reflexionar, per prendre decisions adequades a cada situació, per millorar els processos formatius. La

2
Ut 6. L’avaluació a l’educació infantil. Didàctica de l’educació infantil. IES. Antoni Maura. Curs 2021-22

informació obtinguda ha de servir a tots els implicats per millorar els resultats i elpropi procés.

Per a què avaluar. Finalitats de l’avaluació

- Conèixer el procés de desenvolupament de cada infant
- Repensar la nostra actuació i aprendre per proporcionar a cada infant els suports més
adequats.
- Informar a les famílies
- Cohesionar-nos com equip.

La finalitat de l’avaluació, per tant, és millorar la intervenció educativa de manera que s’ajusti més
i millor a les necessitats del grup en general i de cada infant en particular. Ha de servir per
conèixer els processos d’aprenentatge dels infants i per prendre decisions educatives.

Com ha de ser aquesta avaluació. Característiques de l’avaluació

L’avaluació serà global, contínua i formativa.

(Decret 71/2008. Art 12)
(Ordre de la consellera d’Educació i Cultura, de 2 de febrer de 2009, sobre l’avaluació de
l’aprenentatge de l’alumnat d’educació infantil a les Illes Balears)

- Global: tindrà en compte totes les capacitats interrelacionades, tan físiques, cognitives, afectives
o socials. No es dona major prioritat als aspectes cognitius front els emocionals sinó que
interessen tots els aspectes que formen part del desenvolupament de l’infant.
- Contínua: forma part integrant i inseparable en tots els moments del procés educatiu. No es
realitza en un moment determinat sinó que es realitza contínuament.
- Formativa: es realitza a les diferents situacions i activitats educatives. Proporciona informacions
sobre el que els infants aprenen, les dificultats que tenen, etc. per poder-los ajudar ajustant,
corregint i millorant la pràctica educativa. Es positiva. Te una funció d’ajuda per millorar els
processos i aconseguir millors resultats. Es orientadora i reguladora del procés educatiu. Es tracta
d’adaptar l’ensenyament a les característiques i a les necessitats que van mostrant els infants al
llarg de les diferents activitats: mentre juguen, treballen... especialment a través de l’observació i
l’escolta. Es una observació i escolta activa i participativa que demana, proposa... mentre s’intervé
o es realitza l’activitat.
Es valora la zona de desenvolupament proper de Vigotsky. (S’avalua el que sap fer sol i el que sap fer
amb ajuda o amb els companys).
- Positiva: Ha de partir de les capacitats dels infants i no de les seves limitacions. Defugir de creació
de conceptes previs, de prejudicis sobre els infants i d’expectatives que puguin condicionar les
possibilitats reals de desenvolupament i aprenentatge.
- Qualitativa: Explica l’evolució dels infants sense qualificar-los ni etiquetar-los.
- Compartida: Implica tots els docents que intervenen en el grup, condueix a l’intercanvi
d’observacions i, per tant, a la intersubjectivitat. També implica a les famílies tan per aportar
informació valuosa per a la interpretació de les dades com per informar-los i fer partícips del
progrés i del procés educatiu dels seus fills. . (Annex decret 71/2008 de currículum Illes Balears)

Què avaluar
3
Ut 6. L’avaluació a l’educació infantil. Didàctica de l’educació infantil. IES. Antoni Maura. Curs 2021-22

El procés de desenvolupament dels infants. L’avaluació en cap cas ha de pretendre classificar o

catalogar els infants ni tampoc comparar les trajectòries de cada infant. Tampoc ha de servir per crear
expectatives negatives i etiquetar. Ha de servir per conèixer la coherència en el procés de
desenvolupament dels infants i quan es produeix un possible desfasament. S’ha de tenir coneixement
teòric sobre el desenvolupament dels infants respectant la diversitat i els ritmes de cadascú.

Per aconseguir certa objectivitat es disposen dels criteris d’avaluació i els indicadors. Com diuen
Palacios i Paniagua (2012) no ens podem limitar a recollir únicament el que és observable i objectiu
“l’infant plora” sinó que hem de relacionar els fets observats que suposen un cert grau d’interpretació
“l’infant plora quan se’n va la mare però es calma tot d’una quan se li ofereix algun determinat
material”. S’ha d’anar alerta en fer interpretacions que es poden allunyar de la realitat “l’infant plora
per cridar l’atenció”

El procés d’ensenyament. La pràctica docent. S’han d’avaluar i autoavaluar les decisions preses en
equip i la intervenció individual.

- La planificació de l’ensenyament per mitjà del projecte educatiu i la programació d’aula

- L’organització del centre: estructura interna, coordinació entre professionals, el
funcionament de l’equip directiu, la regularitat i la qualitat de la relació amb els pares.
- L’autoavaluació de la pròpia intervenció: clima d’aula, metodologia i recursos, activitats, paper
del docent, avaluació

Com avaluar

A través de l’observació de la conducta espontània dels infants en les diferents activitats al llarg de la
seva vida en el centre i a través de la documentació.

L’observació s’ha d’enregistrar amb els instruments que cada centre consideri més adequats.

L’observació directa i l’anàlisi sistemàtica, compartida per l’equip docent ha de constituir el

procediment principal del procés d’avaluació, tenint sempre en compte la programació prèvia. “
(Ordre avaluació 2009. Article 2.3)

Quan avaluar. Tipus d’avaluació segons el moment en què es realitza

L’avaluació de la vida escolar i dels infants és molt complexa i intervenen molts de factors. Per això
l’avaluació requereix una planificació i seguir unes passes que ens ajudin a ajustar el nostre esforç al
que realment ens interessa. Ens centrarem en els moments que es realitza: abans, durant i després

Abans. Inicial. Funció diagnòstica

>>Quan: A l’inici del cicle, del curs, o d’un procés d’aprenentatge.

>>Què: Si és a l’inici del cicle ens dóna informació rellevant sobre el procés de desenvolupament que
pugui ser útil pel benestar de l’infant a l’escoleta i ajustar el procés d’adaptació a aquesta. “S’han de
recollir les dades més significatives del seu procés de desenvolupament, incloent-hi les referides al
llenguatge oral, si és el cas, així com les seves necessitats i rutines quotidianes i la seva llengua
materna”. “Ha d’incloure també els informes mèdics, psicològics, pedagògics i socials que tenguin
interès per a la vida escolar. “ (Ordre avaluació 2009. Article 5)

Si és a l’inici d’una unitat de programació dona informació sobre les experiències, coneixements,
capacitats que té l’infant en relació amb els nous continguts d’aprenentatge. Ens informa dels

4
Ut 6. L’avaluació a l’educació infantil. Didàctica de l’educació infantil. IES. Antoni Maura. Curs 2021-22

coneixements previs, ens permet partir del que saben, del que aporten sobre el que han viscut i el que
els interessa saber.

>>Com: A través de la informació proporcionada pels pares i de l’observació directa del grau de
desenvolupament de les capacitats bàsiques per part del tutor i de la resta de docents (Ordre
avaluació 2009. Article 5).

Per això, s’han de definir els instruments per recollir informació: entrevistes pares, consulta historia
escolar, registres observació…

Si és a l’inici d’una unitat didàctica haurem de pensar les estratègies, haurem de planificar situacions
adequades en les quals poguem observar, demanar, escoltar, proposar, deixar parlar, deixar fer i anar
detectant les seves competències i dificultats...

Durant: Contínua. Formativa. Funció reguladora

>>Quan: Durant tot el procés d’aprenentatge. Es realitza paral·lelament a les diferents situacions i
activitats que es realitzen

>>Què: El procés d’aprenentatge (motivació, progressos i dificultats…) i d’ensenyament. S’utilitza per

ajustar o modificar la intervenció docent en funció dels coneixements i les dificultats que mostren els
infants. Es important diferenciar el que és significatiu i el que és anecdòtic o té menys importància

>>Com: A partir de criteris i indicadors d’avaluació, decidir els instruments per recollir informació:
diaris, registres d’observació…

“El procés d’avaluació contínua ha de tenir en compte la informació recollida en l’avaluació inicial i ha
de prendre com a referència la concreció dels objectius i dels criteris d’avaluació establerts en les
programacions didàctiques” (Ordre avaluació 2009. Article 5)

“En el procés d’avaluació contínua, quan el progrés d’un infant no sigui l’adequat s’han d’establir
mesures de suport educatiu. Aquestes mesures s’han d’adoptar en el moment del curs en què es
detectin les dificultats i s’han d’adreçar a garantir l’adquisició dels aprenentatges bàsics i
imprescindibles per continuar el procés educatiu” (Ordre avaluació 2009. Article 6)

Final: sumativa i reguladora

>>Quan: en acabar l’etapa, el cicle o el curs, un període o un procés d’aprenentatge.

>>Què: el grau de consecució dels objectius. Analitzam, interpretam i reflexionam sobre la informació
recollida. Feim una valoració dels progressos realitzats en un moment determinat per prendre
decisions i d’establir les correccions necessàries a tots els nivells. (Funció reguladora)

Aquesta avaluació es dóna a conèixer i es comparteix amb la família i es plasma de manera escrita en
un informe.

>>Com: Amb les dades de l’avaluació contínua.

A la fi de cada cicle s’ha de realitzar una avaluació final de l’alumnat a partir de les dades
obtingudes en el procés d’avaluació contínua en referència als objectius i als criteris d’avaluació
definits. (Ordre avaluació 2009. Article 4)

Qui avalua. Agents.

El responsable principal de l’avaluació és el tutor de l’aula però ha de tenir en compte les

5
Ut 6. L’avaluació a l’educació infantil. Didàctica de l’educació infantil. IES. Antoni Maura. Curs 2021-22

avaluacions de tots els professionals que intervenen i les informacions que ofereixen els pares La
participació dels infants en la pròpia avaluació sol estar molt mediatitzada per l’adult a causa de la seva
edat. Tot i així s’ha d’intentar introduir de forma paulatina la reflexió sobre la pròpia tasca: si han fet la
construcció que volien o han canviat d’idea, se recorda una dificultat que ha tingut i com l’ha
solucionat.
La coavaluació entre tots els professionals que intervenen permet ampliar i contrastar la informació i
les interpretacions. D’aquesta manera es pot arribar a un major grau d’intersubjectivitat.
No oblidar que la informació que aporten les famílies ens permet entendre la conducta dels infants i la
importància que li donen.

“1. Els docents que imparteixin l’etapa d’educació infantil han d’avaluar el procés d’ensenyament i el
desenvolupament de capacitats per part de l’alumnat d’acord amb els diferents elements del
currículum i en els termes establerts en aquesta Ordre. També han d’avaluar el procés d’ensenyament
i la seva pràctica docent.
2. El tutor o tutora d’un grup d’alumnes té la responsabilitat de coordinar l’avaluació dels processos
d’ensenyament i d’aprenentatge, recollint i registrant les informacions aportades per l’equip docent de
grup i amb el suport, si escau, de la persona responsable d’orientació del centre i, en el seu cas, de
l’Equip d’Atenció Primerenca o l’Equip d’Orientació Educativa i Psicopedagògica.
(...)
4. L’equip docent de cicle ha de concretar els criteris d’avaluació de cada un dels cicles a les
programacions didàctiques “ (Ordre avaluació 2009. Article 4)

2. Els criteris, els indicadors i els ítems de l’avaluació.

Els criteris d’avaluació són enunciats que identifiquen el tipus d’aprenentatge que els alumnes
construeixen i com el construeixen al llarg del desenvolupament de la unitat. Representen un punt
més de precisió que els objectius, els complementen i hi estan estretament relacionats. Son una
referència per identificar els progressos i dificultats dels infants.

Compleixen els següents requisits:

- Descriuen els resultats de l’aprenentatge

- Son explícits
- Són observables.
- S’expressen amb verbs d’acció

Els criteris d’avaluació de les àrees han de ser el referent fonamental per valorar tant el grau
d’adquisició de les capacitats i habilitats bàsiques com el de la consecució dels objectius (Decret
71/2008. Art 12)

La utilització de criteris d’avaluació contribueix a dotar d’objectivitat l’avaluació i ajuda a comprovar el

nivell de desenvolupament de la capacitat que en cada moment s’avalua. (Evaluación de la educación
infantil en España. Informe del estudio piloto 2007, pág 18)

Els criteris d’avaluació són generals per a tot el primer cicle.

6
Ut 6. L’avaluació a l’educació infantil. Didàctica de l’educació infantil. IES. Antoni Maura. Curs 2021-22

1. Mostrar un progressiu coneixement i control del propi cos, reconèixer i identificar-ne les parts
bàsiques i expressar sensacions corporals i necessitats.
2. Participar en jocs individuals i col·lectius, mostrant destreses motores i habilitats manipulatives
bàsiques i regulant progressivament l’expressió dels sentiments i emocions.
3. Ser capaç d’adaptar-se progressivament a les rutines i hàbits de la vida quotidiana, col·laborar en
tasques habituals que contribueixen al seu benestar i adquirir hàbits bàsics d’higiene i de cura
personal.
4. Mostrar una actitud d’interès i plaer per l’intercanvi comunicatiu i emprar la llengua oral
adequant-la a la interacció positiva amb els altres. Mostrar una actitud de progressiva atenció i
respecte pels altres en situacions comunicatives.
5. Mostrar interès per les situacions de lectura que es donen a l’aula i participar en elles.
6. Expressar-se emprant tècniques i materials senzills d’expressió artística, mostrar interès per explorar
les seves possibilitats, per gaudir amb les seves produccions i per compartir amb els altres aquestes
experiències.
7. Reconèixer diferents objectes i materials de l’entorn, descobrir les seves qualitats físiques (color,
forma, mida, textura), identificar les sensacions que produeixen (gusts, olors, sons) i establir relacions
bàsiques entre ells (agrupacions, comparacions, semblances, diferències, ordre i classificació).
8. Demostrar interès i curiositat pel coneixement i respecte pel medi natural; identificar fenòmens
atmosfèrics, estacions de l’any i animals i plantes de l’entorn.
9. Identificar els grups socials més propers dels quals forma part i integrar-s’hi progressivament;
adquirir pautes elementals de convivència i de relació social.

Criteris d’avaluació per al primer cicle (Annex del decret 71/2008 pel qual s’estableix el de
currículum d’educació infantil de les Illes Balears)

7
Ut 6. L’avaluació a l’educació infantil. Didàctica de l’educació infantil. IES. Antoni Maura. Curs 2021-22

Un infant que .... Avança en control i coordinació del moviment, en l’ús més precís
dels sentits i l’expressió de necessitats.
Participa en jocs individuals i col·lectius regulant sentiments i
emocions i progressant en les destreses de caràcter fi.
Progressa en autonomia i en l’adquisició d’hàbits i rutines de
la vida quotidiana
Mostra interès i plaer per comunicar i expressar-se utilitzant
la llengua oral, augmentant vocabulari i l’escolta
Te curiositat i gaudeix de narracions i lectures, evolucionant en
l’atenció i comprensió així com en la reproducció de textos.
Gaudeix , explora i experimenta amb diferents tècniques i
materials d’expressió artística, desenvolupant gust per les
produccions artístiques.
Es mostra actiu per explorar amb tots els sentits,
experimentar amb diferents objectes i materials de l'entorn i
descobrir les qualitats físiques i les relacions entre ells.
Mostra curiositat i interès pel coneixement i respecte del
medi natural: fenòmens atmosfèrics, animals i plantes.
Creix en els afectes i en les relacions socials dels grups més
propers, adquirint estratègies per relacionar-se i per resoldre
els seus conflictes.

Els indicadors concreten els aspectes o trets que s’han d’observar i valorar per a cada criteri.
Normalment, cada criteri es desglossa en la formulació de varis indicadors. Cada indicador es
desglossa en ítems que defineixen el que l’infant ha de fer de manera correcta i com ho ha defer.
Per redactar-los hem de tenir en compte els criteris, els objectius i les característiques i edat delsinfants.
El repte es encertar el grau de concreció o de generalitat del què anem a avaluar.
Per a cada unitat de programació s’haurien de concretar uns indicadors en els quals ens hem de fixar
per valorar el progrés dels infants o l’assoliment dels objectius.

Exemple: Elaboració d’indicadors i ítems a partir d’un criteri d’avaluació. (Evaluación de la

educación infantil en España. Informe del estudio piloto 2007, p.21)

8
Ut 6. L’avaluació a l’educació infantil. Didàctica de l’educació infantil. IES. Antoni Maura. Curs 2021-22

En la taula següent podeu observar la redacció d’indicadors i alguns ítems d’avaluació a partir
del criteri d’avaluació núm 1 del currículum.

9
Ut 6. L’avaluació a l’educació infantil. Didàctica de l’educació infantil. IES. Antoni Maura. Curs 2021-22

3. Mètodes o tècniques de recollida d’informació. Criteris de

selecció.

Mètodes o tècniques : els mitjans que utilitzarem per obtenir certa informació. Principals mètodes o
tècniques: Observació, interrogació, tests

L’observació
Es un mètode directe ja que es el mateix professional que obté la informació. Consisteix a mirar i
escoltar de manera atenta i selectiva., adonant-se dels elements importants d’un succés o
esdeveniment.
Qualsevol capacitat o habilitat que sigui observable o que generi productes observables pot analitzar-
se mitjançant l’observació. Es poden explorar els interessos dels infants, els seus coneixements i idees
sobre la realitat, les habilitats i coneixements que despleguen, les relacions i la forma com interactuen,
la manera com expressen les seves emocions ...
També es pot observar una situació, un espai, una activitat..... Es pot focalitzar la mirada en molts
d’aspectes diferents.
Suposa una actitud molt receptiva per part de l’educador i una mirada atenta que permeti captar
els detalls que poden passar desapercebuts si no s’afina la mirada per saber-los trobar.
La finalitat de l’observació és disposar d’informació sobre cada infant i millorar-ne el procés
d’ensenyament i aprenentatge.

L’observació és un recurs per millorar l’acció educativa, ja que permet obtenir informació tant de les
situacions proposades i els seus elements (materials, espai, temps, organització ), com
de la intervenció de la persona educadora o del procés i/o nivell de competència de l’infant referit a
un aspecte concret o a la seva globalitat. Informació que, convenientment analitzada, fa possible
introduir modificacions o innovacions que reverteixen en la millora del context de desenvolupament
que és la llar d’infants. (Orientacions 0-3. Generalitat Catalunya)

Es el mètode d’avaluació per excel·lència a l’educació infantil

Condicions per a l’observació.

Per a que compleixi adequadament la seva funció requereix unes condicions:
- Naturalitat i discreció: es necessari que l’infant no se sentí excessivament observat, per evitar
conductes artificioses o forçades. Recordau una de les conclusions dels treball de
documentació d’un grup en què l’infant observat mostrava conductes per cridar l’atenció que
no eren habituals en situacions més quotidianes.
- Objectivitat: Hem de ser conscients de què l’observació no pot ser del tot objectiva ni neutral
perquè no podem escapar als sentiments, desitjos i valors de les persones que utilitzam
aquesta tècnica. (Veure els biaixos). Tot i així, convé concentrar-nos en el que percebem
clarament, i no en el que sentim o intuïm. Convé també enregistrar el més aviat possible el
que hem observat perquè si deixam passar el temps, el record pot fer perdre objectivitat.
- Validesa: les observacions seran vàlides si estan emmarcades en activitats apropiades per a
què els infants es manifestin espontàniament, estiguin tranquil i ho puguin fer de la millor
manera possible. Es a dir, ha de triar el millor moment per als infants. Per exemple, si volem
observar les preferències del joc ho farem en el pati, en els racons... i no en un moment que
estiguin cansats, que hi hagi presses...

10
Ut 6. L’avaluació a l’educació infantil. Didàctica de l’educació infantil. IES. Antoni Maura. Curs 2021-22

- Fiabilitat: assegurar-nos que el que observam no és excepcional sinó que forma part del
comportament de l’infant. Per tant hem d’observar sovint. Com més vegades s’observi més
quantitat d’informació es tendrà per extreure conclusions

Es objectiva l’avaluació? Els biaixos de l’observació (“sesgos”).

Es difícil perquè són processos que no poden escapar als sentiments, desitjos i valors de les persones que els
empren.

Són objectives les valoracions que feim de l’alumnat o estan influïdes per altres factors?

- Influeixen les expectatives que ens hem format de cada infant? Analitzar-ho en un doble sentit.
Per una part, les investigacions confirmen que les profecies de les persones més significatives
per l’infant tendeixen a complir-se. Per altra part, el comportament del professor (demanam
més i de manera més positiva a aquells alumnes sobre els que tenim expectatives d’èxit...) i la
interpretació de les conductes també canvia en funció d’aquestes expectatives (ex: quan un
alumne “bo” s’equivoca pensam que s’ha distret, si un alumne en el que no confiam fa el
mateix error, tendim a interpretar-ho com una confirmació de les nostres sospites).
- Influeix la personalitat, els coneixements, la tendència personal, el cansament de qui avalua?
Un mateix resultat pot esser avaluat molt positivament i per un altre avaluador esser avaluat
molt baix?

Com podem contrarestar aquests biaixos?

- Tenir una visió global i positiva dels infants., no centrar-nos sols en el que no saben fer sinó en
les seves potencialitats, tenir una imatge positiva dels infants. Evitar etiquetes.
- Evitar judicis precipitats sobretot si tenen una càrrega negativa. Donar temps, donar seguretat
i ajuda per enfrontar els reptes i dificultats. Mostrar sensibilitat cap els pares en les converses
sobre els seus fills. No oblidar que ells són els majors coneixedors delsseus fills.
- Intentar no deixar-nos dur per les idees prèvies o preferències , sinó que s’ha de constatar el
que realment escoltam o veim. Registrar el que s’ha observat immediatament garanteix
l’objectivitat. Distingir el que observam del que interpretam.
- Contrastar les nostres interpretacions i valoracions amb l’equip docent. De la subjectivitat a la
intersubjectivitat.
- Recordar l’objectiu positiu de l’avaluació, de guiar el procés educatiu de l’infant i fer-lo
avançar.
- Definir clarament els criteris i els indicadors ajuden a aconseguir objectivitat.

La interrogació
La interrogació: Es un mètode indirecte.Consisteix a preguntar.
Pels infants fins als tres anys aquesta via no és especialment vàlida, però si per preguntar a la família,
o altres membres del centre educatiu sobre el comportament, els interessos... dels petits.
També es un eina molt útil per l’autoavaluació i per l’avaluació de la gestió del centre.

Els tests:
El test proporciona una informació més exacta i objectiva que els mètodes anteriors. Serveixen per
mesurar i valorar la normalitat –des del punt de vista estadístic-
A educació infantil se solen utilitzar per avaluar la gestió del centre i també per valorar alguns aspectes
del diagnòstic de determinats comportament dels infants per part d’especialistes.

11
Ut 6. L’avaluació a l’educació infantil. Didàctica de l’educació infantil. IES. Antoni Maura. Curs 2021-22

4. Instruments per a la recollida d’informació. Criteris de selecció

i elaboració

Instruments per a l’observació:

Convé enregistrar les observacions perquè no podem guardar en la memòria tota la informació i de tots
els infants. A vegades la memòria ens pot enganyar i trair.

El diari de classe
Es un instrument, un registre, un document molt obert i subjectiu per recollir els esdeveniments de
major interès que han succeït en la jornada escolar. També recull les seves sensacions, valoracions i
judicis personals.
Sols necessita escriure la data. Es realitza després d’haver ocorregut els esdeveniments.
Útil per
- Recollir informació general del que passa a classe.
- Per valorar el desenvolupament de la programació i l’anàlisi de les activitats.
- Valorar i reflexionar sobre la pròpia intervenció.
- Traspassar informació quan en un mateix grup hi treballen docents amb diferents torns.
- Per mostrar als pares les activitats o successos importants o més senyalats del dia.

Inconvenients:
- Du temps de realització i s’ha de fer immediatament després de la jornada.
- La informació que proporciona no és gaire objectiva i és difícil de sistematitzar, està subjecte
a comentaris i valoracions personals. Per aquest motiu alguns professionals no els consideren
un instrument d’avaluació

Els anecdotaris
Es un tipus de registre obert, ja que no està previst el que s’ha d’observar, es possible enregistrar
qualsevol succés de la vida escolar, sobre fets o situacions concretes significatives. Solen ser fets no
prevists, excepcionals i no habituals i que es poden produir en qualsevol moment.
Suposa un nivell més estructurat que el diari, els fets, les situacions o els comportaments que s’hi
registren són més concrets i s’elaboren individualment per a cada infant. Es un instrument de registre
destinat a observar conductes i reaccions en situacions concretes.
Perquè la informació recollida sigui sistematitzada i útil, convé tenir en compte els següents aspectes:
1. Escriure una anècdota per incident
2. Ser breus
3. Utilitzar paraules i frases que defineixen l’acció
4. Respectar la seqüència que segueix a la conducta
5. Descriure la conducta com si fos una fotografia
6. Registrar incidents tan positius com negatius.

12
Ut 6. L’avaluació a l’educació infantil. Didàctica de l’educació infantil. IES. Antoni Maura. Curs 2021-22

Útil per:
- Descriure respostes dels infants en determinades situacions. Solen fer referència al
comportament social o emocional de l’infant.
- Enregistrar aprenentatges nous, avanços en el desenvolupament

Data Hora
Nom Edat
Observador
Lloc
Anècdota (descripció del fet i les circumstàncies)

Possible comentari de l’observador/a

Model anecdotari

Llistes de control o de comprovació

Són instruments per observar i enregistrar comportaments prèviament determinats que l’infant pot
presentar o no.
Per crear una llista primer s’ha de decidir quines conductes o característiques són importants, després
s’hauran de redactar els indicadors que les expliciten, i finalment se seqüenciaran segons un ordre
lògic.
Útil per
- Comprovar determinades conductes en els infants. Es fàcil d’emplenar i objectiu.
- Està especialment indicada per comprovar si se aconsegueixen els objectius previstos en
determinades activitats i se pot confeccionar incloent tots els infants del grup, cosa que
facilita la feina de l’educador.
- Una llista de control típica és el control d’assistència.Inconvenients:
- No admet matisos, per tant, s’haurà de decidir en quin tipus d’observacions serà útil.

Observació panera dels tresors

S’interessa Està Utilitza les Te preferencia Data
pels objectes concentrat/da dues mans en per algun observació
de la panera durant l’exploració objecte
l’exploració
Joan
María
Carme
…

Llista de control grupal. Requena, P. i Sainz de Vicuña (2010). Didáctica de la Educación Infantil. Editex. P:274

13
Ut 6. L’avaluació a l’educació infantil. Didàctica de l’educació infantil. IES. Antoni Maura. Curs 2021-22

Hàbits alimentació. Grup 0-12 mesos si no

Li agrada aquesta estona

Manifesta les seves preferències

Li agrada provar aliments nous

Té gana

Menja sol

Fa servir la cullera

S’està assegut mentre menja

Escales d’estimació
Són molt similars a les llistes de control però permeten matisar el grau de consecució dels objectius, la
freqüència de determinades conductes o la descripció d’una conducta o fet observable, mitjançant la
redacció i la seqüència dels indicadors adequats.
Escales d’estimació de freqüències fan referència al nombre de vegades que es presenta la conducta o
el fet observable

Escales d’estimació de grau fan referència a la qualitat de la conducta o fet observat

14
Ut 6. L’avaluació a l’educació infantil. Didàctica de l’educació infantil. IES. Antoni Maura. Curs 2021-22

Les escales d’estimació descriptives mostren una descripció de les conductes mitjançant un ítem. En
aquest tipus d’escales cal descriure les conductes que es troben en els extrems i posteriorment definir
la conducta o conductes que es troba/en en el punt mig o neutre.

ESCALA DE ESTIMACIÓN DESCRIPTIVA

Nombre: Edad: De 2 a 3 años

Fecha:
Observador:
Área Observada: Relaciones socioafectivas.
a) Inquieto
b) Tranquilo c)Comunicativo
1. El niño se muestra en clase
d) Interesado

a) Muy buena
b) Buena
2. Su relación con las educadoras es
c) Regular
d) Mala
a) Afectuosob)Indiferente
3. Como se muestra el niño hacia sus c) Confiado d)Absorbente
compañeros.

a) Confiado
b) Irritado
4. Ante personas extrañas se muestra
c) Asustado
d) Desconfiado
a) Los comparte
b) Los comparte pero siempre está pendiente de
5. Con respecto a sus juguetes ellos.
c) No los comparte
d) Se muestra indiferente
· Rodéese la respuesta más adecuada.

La evaluación del proceso de enseñanza aprendizaje en

http://aprendemosaevaluar.blogspot.com.es

Graelles o pautes d’observació

Defineixen una sèrie d’ítems d’indicadors que l’infant pot fer en relació a una determinada capacitat o
contingut en relació al currículum. Aquests indicadors són orientatius. No es tracta de fer judicis
tancats o definitius sobre el que és capaç de fer un infant en un moment donat sinó que es tracta
d’observar i valorar el que pot fer amb l’ajuda i col·laboració d’altres persones. En definitiva, què
necessita per poder aprendre i progressar. Es l’exemple de la “pauta d’observació de l’escola bressol”
elaborada per Teresa Huguet al llibre de Bassedas i altres Aprendre i ensenyar a l’educació infantil.
Editorial Graó.
Són útils per:
- Aprendre a observar perquè ens poden servir de guia per planificar i preveure les situacions
que voldríem plantejar.
- Són molt completes pel que fa a la recollida de dades. Poden ser una guia perquè cada escola i
educador pugui elaborar les seves pautes concretes.
- Per a l’avaluació formativa però també per a la inicial i la sumativa.

15
Ut 6. L’avaluació a l’educació infantil. Didàctica de l’educació infantil. IES. Antoni Maura. Curs 2021-22

Inconvenients:
- Justament perquè són molt extenses poden no ser eficaces. No s’ha de pretendre observar-ho
tot, sinó seleccionar aquella informació rellevant per poder regular la nostra intervenció.

IOC: L’observació instruments i tècniques.

Altres exemples d’instruments d’observació de l’actuació o conducta dels infants davant

determinades propostes o situacions:

Lloc: Situació: Data:

Nom: Nom: Nom: Nom:
Com actua inicialment davant
la proposta? Mostra interès i
iniciativa?
Quina es la seva actitud durant
el joc?
Quines accions realitza?
Com interactua amb els
objectes? Se planteja reptes?
Quins?
Quin tipus de joc o jocs
realitza?
Se relaciona amb els altres?
Com?Si sorgeixen conflictes,
com els afronta?
Com se relaciona amb l’adult?
Expressa les seves emocions,
descobertes? Com?

16
 Ut 6. L’avaluació a l’educació infantil. Didàctica de l’educació infantil. IES. Antoni Maura. Curs 2021-22

Instruments tecnològics: vídeo, fotografies, gravacions

Ens serveixen per focalitzar l’observació i per deixar constància d’un un procés individual o també de
les activitats que es duen a terme a l’escoleta. Ens permeten realitzar una observació indirecta ja que
podem tornar a mirar el que ha succeït.
Requereix disposar dels mitjans (suport d’altres docents, condicions, aparells...)

Instruments per a la interrogació

Qüestionari
Llista de preguntes anotades per ser contestades per una altra persona. Per obtenir informació sobre
accions o opinions.
Avantatge que es pot passar a moltes persones a la vegada i no cal que sigui en un moment
determinat.
Desavantatge: que s’obtenen percepcions de situacions , però no realitats. Pot dur molta feina
elaborar les conclusions.
Poden ser oberts (pregunta oberta)o tancats. (es donen les possibles respostes)
En l’elaboració dels qüestionaris s’ha de tenir en compte les següents consideracions:
- Incloure una presentació indicant els objectius, l’ús, indicar si és anònim o no.
- No fer-los excessivament extensos
- Fer unes preguntes molt precises en relació al nostre objectiu i seguint un ordre adequat. (del
més general al més particular, de les qüestions menys compromeses a lesmés compromeses)
- Assegurar-se el nivell de comprensió tenint en compte la terminologia usada.

17
Ut 6. L’avaluació a l’educació infantil. Didàctica de l’educació infantil. IES. Antoni Maura. Curs 2021-22

Utilitats:

-per realitzar l’autoavaluació (veure: Propuesta cuestionario para la autoevaluación de la pràctica

docente. REQUENA i Guióper analitzar les activitats i propostes didàctiques que utilitzam. BASSEDAS)
- avaluar la gestió del centre i conèixer l’opinió o el nivell de satisfacció dels diferents sectors de la
comunitat educativa
- Analitzar la validesa i utilitat dels documents de planificació del centre.

L’entrevista
Es una tècnica per intercanviar informació. Pot tenir diferents finalitats.
A l’escoleta l’entrevista a les famílies és un instrument molt útil per obtenir informació transcendent
dels infants. Ens permet obtenir un tipus d’informació que mai podríem obtenir a través de la
informació directa.
A l’entrevista inicial podem obtenir la informació necessària per realitzar l’avaluació inicial. Pensar que
sols ens interessa la informació relacionada amb l’infant i amb la finalitat d’ajustar laprogramació.
Si es vol obtenir una informació fiable i que l’entrevista sigui eficaç requereix temps i una preparació
acurada.

Pla d’entrevista:
- Fixar dia, hora, duraciói les persones que han de participar.
- Preveure un lloc adequat.
- Propòsit de l’entrevista
- Tenir un guió de l’entrevista on es concretaran els punts clau de la informació que volem obtenir
i que formularem a la persona entrevistada en forma de preguntes.
- Actitud del entrevistador. Una actitud honesta i respectuosa, evitant convertir-la en un
interrogatori, facilita la comunicació, escoltant el que ens diuen, deixant que s’expressin en
llibertat i evitant donar per suposada les respostes. El rapport és una tècnica per mantenir
bones relacions amb les persones que t’importen o que necessites en un determinat moment.
L’objectiu és crear un ambient de confiança i cooperació mútua per establir una comunicació
on no hi hagi judicis, ni distorsions. Inclou el maneig del llenguatge verbal ( no començar com
si fos un interrogatori, comentar alguna anècdota de l’infant per trencar el gel, evitar iniciar
l’entrevista amb preguntes compromeses...) i del llenguatge no verbal ( mirada, somriure,
postura corporal...)
- Conducció de l’entrevista. Seguir el guió i reconducció de la conversa quan l’interlocutor se surt
excessivament del tema.
- Finalitzacióde l’entrevista. Senyals que l’entrevista ha de finalitzar.
- Espai per prendre notes.
(Veure guió a seguir per a la preparació d’una entrevista per a pares)

Instruments per testar

Els test son instruments que serveixen per mesurar i valorar la normalitat – des del punt de vista
estadístic- de certs comportaments dels infants o la idoneïtat dels serveis, els documents o les
instal·lacions del centre.
Es diferencien de les escales d’observació, perquè estan estandarditzats, són elaborats per
especialistes i són d’aplicació general a tota la població objectiu de la investigació.

18
 Ut 6. L’avaluació a l’educació infantil. Didàctica de l’educació infantil. IES. Antoni Maura. Curs 2021-22

A l’educació infantil se poden utilitzar per:

- Valorar conductes o comportaments d’infants generalment per diagnosticar la presència
d’alguns problemes com autisme, dèficit d’atenció. Hauran de ser aplicats per especialistes. Tot
i així, recordem que els equips d’atenció primerenca, el que més utilitzen són instruments
d’observació i en el context de l’infant.
- Valorar la idoneïtat dels serveis de l’escoleta, els documents, les instal·lacions, la gestió i el
funcionament del centre. (podeu veure l’Escala Iters com exemple al llibre Altamar o a:
http://www.psicoeducación.eu)

5. El cicle avaluatiu
L’observació i la documentació pedagògica dos processos molt relacionats.

Ja hem dit que l’avaluació en educació infantil no pretén pronunciar-se sobre l’èxit o fracàs dels infants
sinó que l’objectiu és avaluar la conducta i el progres dels infants ( com aprèn, els seus interessos,
actitud, com es relaciona, en quines situacions respon millor…) per tal d’adequar la nostra intervenció.
Serà una avaluació que es realitzarà durant tot el procés educatiu i el mètode fonamental serà
l’observació tan en grup com individualment.

L’observació i la documentació pedagògica són dos processos molt relacionats de gran utilitat tant per
conèixer els progressos dels infants com per a reflexionar sobre la pràctica pedagògica.
Si bé la finalitat de l’observació és disposar d’informació sobre cada infant i millorar-ne el procés
d’ensenyament i aprenentatge, la de la documentació pedagògica és fer visible el treball pedagògic de
l’escoleta i mostrar de què són capaços els infants.

1. Disseny de
l'avaluació

5. Feedback.
2. Recollida i
Ajustar els registre de la
contextos i la informació
intervenció .

4.
3. Anàlisi i
Documentació i
comunicació interpretació

Font: HOYUELOS,A. i RIERA,M.A (2015). Complejidad y relaciones en educación infantil. Temas de infància, núm. 37.
Barcelona:Octaedro-Rosa Sensat

19
Ut 6. L’avaluació a l’educació infantil. Didàctica de l’educació infantil. IES. Antoni Maura. Curs 2021-22

El cicle avaluatiu
1. Disseny de l’avaluació:
❖ Objectiu de l’observació i de la documentació i focalització de la mirada.
- S’ha de tenir clar objectiu de l’observació. Aquest objectiu pot ser un dubte, una pregunta
que ens mou a recollir informació per reflexionar i comprendre millor el que volem
investigar. S’ha d’acotar el tema, la persona o la situació a observar, ja que les
observacions massa àmplies són complexes de gestionar i poc fiables.
- Utilitzar com a referent els criteris d’avaluació del cicle.
Exemple d’objectiu: analitzar els processos d’exploració dels objectes d’una nina de 2
anys.
Exemple de possibles focus:
- Com s’acosten i exploren els objectes
- Com canvia la manera d’utilitzar els objectes i com creix el joc al llarg de les
sessions
- Quines interaccions amb altres infants es produeixen i com transformen eljoc
- La intervenció de l’adult, quan ho fa , com ho fa i els efectes que provoca en el joc
dels infants.
- La influència que tenen els escenaris de joc i els materials amb l’exploració que
realitzen els infants.
- ...
- També s’ha de tenir clar per a què es realitzarà la documentació: per als infants, per ajudar-
los a recordar fets viscuts; per als docents per reflexionar sobre els materials utilitzats i les
possibilitats que ofereixen als infants; per als pares, per mostrar les activitats que es
realitzen a l’escoleta

❖ Planificació del procés de recollida de les observacions.

Decidir:
- Si es fa una observació individual o de grup.
- Els instruments més adequats (registre descriptiu, anecdotari, diari, graella, registres
videogràfics...)
- El moment i situació. Durant quant de temps.
- Qui recollirà la informació.

Font:Generalitat de Catalunya.Departament d’ensenyament

20
Ut 6. L’avaluació a l’educació infantil. Didàctica de l’educació infantil. IES. Antoni Maura. Curs 2021-22

2. Recollida i registre de la informació

❖ Es poden preveure situacions on es pugui realitzar una observació distant amb activitats que
requereixen poca intervenció. Però també hem de pensar que no es tracta de fer una
observació passiva i neutral, sinó que progressivament es important fer una observació
participativa perquè intenta avaluar la capacitat de millora i aprenentatge quan se li
proporcionen models, ajudes i pautes. Per tant, no s’hauria de dir: no se l’entén quan parla,
sinó veure quins errors comet quan se li fa pronunciar un altre pic la paraula després de dir-la
nosaltres; si no li surt, veure què passa si se li fa pronunciar síl·laba per síl·laba; quins són els
sons que li costes; esbrinar si és per timidesa o un altraaspecte...
❖ Importància de l’actitud de l’observador, la capacitat de ser receptiu, d’escoltar, d’observar,
de preguntar... Com s’enfronten a la tasca, com demanen ajuda... interpretar el processos
d’ensenyament-aprenentatge que es duen a terme a l’aula.
❖ S’ha de diferenciar el que és significatiu i el que és anecdòtic o te menys importància. Evitar
registrar més informació de la que podem interpretar i poc significativa.

3. Anàlisi i interpretació de la informació.

Es tracta de comprendre les observacions i passar de les descripcions a la interpretació. Donar

sentit mitjançant l’anàlisi i la reflexió. Analitzar la informació implica triar sense perdre el context,
organitzar els conjunt d’elements i ordenar-los per construir un relat o una idea, aprofundir en
algun aspecte i cercar-ne el significat...

La interpretació del que s’ha observat està mediatitzat pels coneixements teòrics i les idees de les
persones que observen. El contrast amb els marcs teòrics ajuden a donar sentit a les observacions.

La interpretació és més enriquidora si es realitza en equip contrastant i compartint, debatent les

diferents visions individuals. Per emetre judicis de valor es requereix disposar de criteris que
permetin contrastar i complementar l’anàlisi dels docents (pautes de desenvolupament, articles,,
estudis...)

Segons Hoyuelos i Riera, el procés d’anàlisi i interpretació és progressiu i cíclic. En un primer

moment cercam descobrir els processos més significatius que donen sentit argumental a les
accions observades, després intentam comprendre les estratègies que utilitza cada infants i
finalment intentam establir relacions entre el que hem observat-analitzat i els elements
contextuals que han afavorit el desenvolupament dels projectes dels infants.

Descobrir processos significatius: identificació de projectes. S’ha de descobrir la intencionalitat

que hi ha darrera de les accions i les estratègies que utilitzen. Esbrinar quan comença un projecte
d’un infant, com es desenvolupa i quan acaba ( de forma voluntària ocasual)

Establir relacions amb tots els elements que intervenen, determinen i condicionen l’activitat
dels infants. S’ha d’analitzar els tipus de materials, com s’han presentat, la varietat; la influència
dels companys, el paper del docent...

Font:Generalitat de Catalunya.Departament d’ensenyament

21
Ut 6. L’avaluació a l’educació infantil. Didàctica de l’educació infantil. IES. Antoni Maura. Curs 2021-22

4. Documentació i comunicació
La documentació entesa com el recull i l’exposició planificada i sistemàtica de les produccions i
paraules dels infants, d’ imatges de l’aula, escrits... que mostra tant els processos com els
resultats, i que permet la reflexió i el debat en el si de l’equip docent, és també un instrument
d’avaluació contínua i d’anàlisi i revisió de la pròpia pràctica ( Annex decret 71/2008 de currículum
de les Illes Balears)

La documentació pot anar adreçada i ser compartida amb: amb l’infant (per motivar-lo, estimular-
lo per ajudar-lo a conèixer millor les pròpies possibilitats i necessitats); la família (per conèixer
l’evolució del seu fill, per tenir informació sobre la tasca educativa que es du a terme en el centre,
per garantir la seva col·laboració...); amb l’equip docent ( per compartir, per debatre, per
aprendre, per crear línia d’escola); amb altres professionals ...

Aquesta informació s’ha de presentar de forma clara i entenedora en funció a qui va dirigit i la
finalitat. S’ha de tenir en compte el llenguatge, l’instrument més adequat (dossier, àlbum, mural,
quadern de classe, quadern individual, vídeo, informe...) i l’estètica.
S’ha de garantir la coherència entre el que es mostra i el que s’explica.
Evitar producció d’instruments molt extensos i lluïts però amb poc valor afegit que no ajuden a
aprofundir en els significats i a millorar la feina docent. Una bona documentació ha de ser un
repte, ha d’obrir nous interrogants per tornar a començar.

5. Realitzar les modificacions per millorar el procés d’aprenentatge.

Presa de decisions encertades, fonamentades i compartides que ajuden a millorar les actuacions
que es duen a terme per afavorir el desenvolupament i l’autonomia dels infants. A partir de l’anàlisi
i interpretació de les observacions, es tracta d’ajustar els contextos ( l’espai, els materials, el
temps...) i la intervenció educativa per mantenir i enriquir els projectes dels infants.

Font:Generalitat de Catalunya.Departament d’ensenyament

Veure a l’aula virtual exemples del llibre Observar para interpretar)

6. L’autoavaluació. L’avaluació de la pràctica: les

programacions, les activitats i la intervenció del docent.
Quan avaluam la pràctica docent ens referim a l’avaluació del context pròxim d’aprenentatge. Ens
fixarem en les activitats i recursos que posa en marxa el docent, els agrupaments, el paper que
exerceix... en la seva acció educativa per afavorir els processos d’aprenentatge dels infants.

Per a què avaluar. Finalitat.

L’objectiu de l’autoavaluació és el mateix que el de l’avaluació dels infants: ajustar les propostes a

22
Ut 6. L’avaluació a l’educació infantil. Didàctica de l’educació infantil. IES. Antoni Maura. Curs 2021-22

les necessitats educatives dels infants. A més, és una mesura de formació permanent i de millora
de la qualitat del centre.
L’autoavaluació és la millor avaluació de la pràctica docent perquè permet la reflexió del propi
educador sobre la seva activitat. Poder-ho fer en equip pot ampliar els punts de vista i trobar
noves propostes d’intervenció.

Què avaluar
Avaluarem les programacions , en l’àmbit general, i les activitats en l’àmbit particular.
Es poden avaluar molts d’aspectes però caldrà seleccionar els que es considerin rellevants.
Voler avaluar-ho tot pot dur a no avaluar res.
Aspectes que es poden avaluar:
□ Execució de la programació. Temps suficient
□ Idoneïtat dels objectius
□ Adequació de les activitats:
□ per a progressar en la consecució dels objectius
□ Per afavorir la motivació i interès dels infants,
□ Per afavorir la iniciativa, autonomia, lliure expressió i les interaccions.
□ Adequació, quantitat i qualitat dels recursos: espai, temps, materials, personals,
agrupaments.
□ Paper de l’educador i intervenció de l’educador/a
□ Utilitat dels instruments d’avaluació emprats

Possibles aspectes a avaluar de la pràctica docent. Orientacions per l’avaluació EI. Primer cicle. Gen.Cat.
http://ensenyament.gencat.cat/web/.content/home/departament/publicacions/colleccions/curriculum/orientacions-avaluacio- infantil-
1cicle.pdf

23
Ut 6. L’avaluació a l’educació infantil. Didàctica de l’educació infantil. IES. Antoni Maura. Curs 2021-22

Com avaluar
L’instrument serà la reflexió sobre el que s’ha viscut i observat a l’aula. No es tracta sols de mirar-
se en un mirall sinó d’observar les conseqüències de la pròpia conducta en els infants.
Altres instruments:
- Us del vídeo.
- Fitxes d’observació de l’activitat
- Qüestionaris d’autoavaluació
(A l’aula virtual podeu veure altres pautes i qüestionaris: Guió per analitzar les activitats i propostes didàctiques.
Bassedes i altres; Propuesta de cuestionario para la autoevaluación de la pràctica docente, Requena i Sainz de
Vicuña)

Quan avaluar
Durant la realització de les activitats contínuament estam valorant i ajustant la nostra pràctica.
Tot i així, també és convenient dedicar un temps exclusiu encara que sigui curt, a per realitzar aquesta
tasca.

7. La informació a les famílies

1. Al llarg del curs, els tutors han de mantenir una comunicació fluida amb les famílies dels seus
alumnes per tal d’informar-les del desenvolupament, l’evolució, la maduració, la integració social i
educativa i el procés d’aprenentatge general dels seus fills en les situacions quotidianes, així com per
incorporar a l’avaluació les informacions que aquestes els proporcionin.
2. Com a mínim, s’ha de realitzar una reunió amb els pares o tutors abans de l’inici de la primera

24
Ut 6. L’avaluació a l’educació infantil. Didàctica de l’educació infantil. IES. Antoni Maura. Curs 2021-22

escolarització de l’infant i dues més al llarg de cada curs, una de caràcter personal i una altra
col·lectiva amb els pares o tutors dels alumnes de cada grup.
3. Abans de l’inici del curs escolar s’han de convocar els pares o tutors dels infants que s’incorporin
per primer cop a cada un dels cicles a una reunió en la qual se’ls ha d’informar del funcionament
general del centre i s’hi han d’acordar actuacions per facilitar la incorporació a la vida escolar dels seus
fills, a més d’altres aspectes dirigits a potenciar la participació i la cooperació entre les famílies i el
centre.
4. A més de la informació esmentada en els punts anteriors, s’ha de lliurar als pares o tutors,
trimestralment, un informe escrit que reflecteixi el procés evolutiu i els progressos del seu fill o filla,
on s’incloguin dades referents a la seva adaptació a la vida escolar i a les capacitats relacionades amb
els objectius de les diferents àrees i als diferents ensenyaments. L’equip ha de decidir la informació
concreta que s’ha de comunicar en aquests informes, que han de reflectir les mesures d’adaptació i de
suport que es duen a terme, si és el cas.
5. Els centres han d’acordar actuacions conjuntes amb les famílies per a la coordinació i el seguiment
tant del procés d’aprenentatge com dels aspectes de desenvolupament personal, de convivència i
cooperació, i d’orientació acadèmica dels infants. L’opinió i les propostes de les famílies sobre els seus
infants han de quedar recollides a l’expedient
(Ordre de la consellera d’Educació i Cultura, de 2 de febrer de 2009, sobre l’avaluació de
l’aprenentatge de l’alumnat d’educació infantil a les Illes Balears. Article 7. Comunicació amb
les famílies).
Formes de transmetre la informació a les famílies:

- Comunicats diaris orals, penjats als plafons, a l’agenda, al bloc

- Informes trimestrals escrits
- Reunions especialment principi i final
- Entrevistes individualitzades

Aspectes a tenir en consideració en relació a les famílies:

- S’ha d’informar de forma clara i concreta. Evitar tecnicismes.
- Incloure aspectes rellevants dels infants, i en relació a les seves pròpies possibilitats mai
comparant amb els altres, mai etiquetar l’infant.
- La informació que es dona ha d’estar contrastada.

8. Documents oficials d’avaluació

1. Quan un infant s’incorpori per primer cop a un centre d’educació infantil se li ha d’obrir un
expedient acadèmic. En aquest expedient s’hi han de consignar les dades personals, familiars,
psicopedagògiques i mèdiques d’interès educatiu de l’alumne o alumna, les dades relatives a
l’escolarització anterior de l’infant. L’expedient acadèmic s’ha de tancar a la fi de l’educació infantil
o quan l’alumne es traslladi a un altre centre.
2. L’expedient acadèmic es custodia en el centre i s’hi ha de conservar mentre aquest existeixi.
3. Quan en un infant s’hagin identificat necessitats educatives especials, s’ha d’incloure al seu
expedient acadèmic una còpia de la valoració psicopedagògica, així com informació dels suports i
les adaptacions curriculars que s’hagin realitzat.
4. Al final de cada curs els tutors han d’elaborar un informe individualitzat d’aprenentatge a
partir de les dades obtingudes en l’avaluació contínua. El format i el contingut d’aquest informe ha
de ser decidit per l’equip docent de cicle, segons la proposta pedagògica del centre, i ha de
recollir les mesures de flexibilització, suport i adaptació que s’hagin pres.
5. En el pas d’un cicle a l’altre o a l’educació primària, quan l’infant continuï al mateix centre, el
darrer informe individualitzat d’aprenentatge s’ha de traslladar al tutor o tutora del cicle següent,
d’educació infantil o d’educació primària, per tal de facilitar la continuïtat del procés
d’aprenentatge.

25
Ut 6. L’avaluació a l’educació infantil. Didàctica de l’educació infantil. IES. Antoni Maura. Curs 2021-22

6. Quan un alumne o alumna es traslladi a un altre centre d’educació infantil o d’educació

primària el centre de destí ha de sol·licitar al d’origen còpia de l’expedient acadèmic, actualitzat i
tancat, i el darrer informe individualitzat d’aprenentatge, que ha de posar a disposició del tutor o
la tutora del grup a què s’incorpora l’infant. En el cas dels alumnes amb necessitats educatives
especials, s’ha d’enviar també una còpia del dictamen d’escolarització. En tots els casos cal
assegurar la confidencialitat de les dades trameses.
(Ordre de la consellera d’Educació i Cultura, de 2 de febrer de 2009, sobre l’avaluació de l’aprenentatge de
l’alumnat d’educació infantil a les Illes Balears. Article 8. Documents oficials d’avaluació.)

9. Normativa vigent en relació a l’avaluació per a l’educació

infantil
- Decret 71/2008, de 27 de juny, pel que s’estableix el currículum de l’educació infantil a les Illes
Balears.
- Decret 60/2008, de 2 de maig, pel qual s’estableixen les requisits mínims dels centres de primer cicle de
l’educació infantil
-Ordre de la consellera d’Educació i Cultura, de 2 de febrer de 2009, sobre l’avaluació de
l’aprenentatge de l’alumnat d’educació infantil a les Illes Balears

-Resolució de la directora general d’Administració, Ordenació i Inspecció Educatives mitjançant la qual

s’estableixen els models dels documents oficials d’avaluació de les etapes d’educació infantil, educació
primària, educació secundària obligatòria i batxillerat a les Illes Balears.

10. Fonts d’informació:

Llibres i documents web

- BASSEDAS, E.; HUGUET, T. i SOLÉ, I. (2008):Aprendre i ensenyar a l’educació infantil. Barcelona:Graó
- DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (2012):
Curriculum i orientacions educació infantil. Primer cicle Generalitat de Catalunya.
- DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (2015): Orientacions per a
l’avaluació. Educació infantil. Primer cicle.
- HOYUELOS,A. i RIERA,M.A (2015). Complejidad y relaciones en educación infantil. Temas de infància, núm.
37. Barcelona:Octaedro-Rosa Sensat
- MINISTERIO DE EDUCACIÓN, POLÍTICA SOCIAL Y DEPORTE (2008): Evaluacion de la educación infantil en
España. Informe del estudio piloto 2007. Secretaria General Técnica
- PANIAGUA, G. i PALACIOS, J. (2005): Educación infantil. Respuesta educativa a la diversidad. Madrid:
Alianza Editorial.
- REQUENA, D. i SAINZ DE VICUÑA, P.(2009): Didáctica de la educación infantil. Madrid:Editex
- SUGRAÑES,E. i ALTRES (2012). Observar para interpretar. Actividades de la vida cotidiana para la
educacion infantil (2-6). Barcelona: Graó
- ZARAGOZA, C. i MUÑOZ, C.(2011). Didàctica de l’Educació Infantil. Barcelona: Altamar
- INSTITUT OBERT DE CATALUNYA. L’observació. Instruments i tècniques. Consultat abril 2015 en
ioc.xtec.cat/materials/FP/Materials/1752_EDI/.../l_observacio.pdf
- MINISTERIO DE EDUCACIÓN, POLÍTICA SOCIAL Y DEPORTE (2008); Evaluación de la educación
infantil en España. Informe del estudio piloto 2007. Secretaria general técnica en
https://www.mecd.gob.es/inee/dam/jcr:0a2b2fe2-4765-47be-90d9- 15bfca57f60f/19evaluacion-de-la-
educacion-infantil-en-espana--informe-del-estudio- piloto-2007.pdf

Articles de revistes

- BARANDIARAN, A. I ALTRES (2019) L’avaluació en educació infantil. Un canvi de paradigma.Revista In-

fàn-cia, núm: 227. Rosa Sensat
- ALÓS,M. I ANDRES, N.(2014) Observar per avaluar a l’etapa 0 a6 anys. Revista Guix d’infantil, nún 76.
Juliol 2014
- HOYUELOS (2007) Documentacion como narración y argumentación. Aula infantil (versió
26
Ut 6. L’avaluació a l’educació infantil. Didàctica de l’educació infantil. IES. Antoni Maura. Curs 2021-22

electrònica)Revista Aula Infantil, 39.

I...per acabar... aquest conte del Tibet

“En las remotas regiones himalayas, un peregrino encontró tres cráneos e hizo conocer la noticia al monarca del
reino. El monarca pidió los tres cráneos y se los entregó a su médico de cabecera, un hombre sabio de avanzada
edad, y le dijo:
-Quiero que investigues a fondo en estos cráneos y me digas cuál de sus propietarios era la mejor persona.
El médico sometió los tres cráneos a una rigurosa investigación. Después de unos días acudió a visitar al rey y
colocó los tres cráneos sobre una mesa.
-Señor -dijo, ya tengo respuesta.Señaló uno de los cráneos y dijo:
-Éste era el cráneo de la persona más bondadosa.
-Explícame la razón -ordenó el monarca.El médico explicó:
-Cogí un cráneo y pasé un alambre por un oído, y el alambre salió directamente por el otro oído. Se trataba de un
hombre al que las cosas que oía le entraban por un oído y le salían por el otro.
Tras una pausa, el médico agregó:
-Estudié el segundo cráneo y pasé un cable por un oído, y el cable salió directamente por la boca. Se trataba,
sin duda, de una persona indiscreta que automáticamente contaba lo que había oído.
El monarca permanecía expectante. El médico añadió:
-Cogí el tercer cráneo y pasé el cable por un oído, y el cable emergió por debajo del cráneo en dirección al
corazón. Esta persona elaboraba en su corazón aquello que escuchaba de los otros. No cabe duda, este tercer
cráneo corresponde a la persona más bondadosa... y la más sabia”.

Observar requereix una escolta sincera i respectuosa des del cor. L. Malaguzzi

27