Tema 5

TEMA 5:
EL CENTRE ESPECÍFIC D’EDUCACIÓ ESPECIAL: CARACTERÍSTIQUES DEL PEC I PCC. REFERENTS BÀSICS I CRITERIS PER LA SEVA
ELABORACIÓ.

INDEX
A continuació començaré a desenvolupar el tema:
3.1 Centres d’educació especial història i situació actual.
3.2 CEE a Balears: Son Ferriol
3.3 Projecte educatiu de centre a CEE.
Finalment faré una conclusió i citaré la normativa i bibliografia utilitzada al tema.

1. INTRODUCCIÓ.
Al 1970 amb la LGE, es classificava als alumnes amb alguna discapacitat entre deficients i inadaptats. Al 1982, amb la LISMI es
va concretar en el seu article 23 que els CEE havien d’anar desapareixent i s’havien de convertir en centres de formació del
professorat, ja que els alumnes amb discapacitat havien d’escolaritzar-se en escoles ordinàries.
A partir de la LOGSE (1990) comença una nova etapa: l’escola comprensiva. A partir de les avaluacions psicopedagògiques que
passaven els alumnes, es determinava si un alumne havia d’anar a un centre especial o un centre ordinari.
Amb la LOMCE (2013), els alumnes amb alguna discapacitat estan dintre de la categoria de NEE, que està dintre del grup
d’alumnes NESE. Avui en dia, els centres d’educació especial són el darrer recurs a l’hora d’escolaritzar. Es deixen aquestes
escolaritzacions per casos de discapacitats greus, per casos en que la integració dins una escola ordinària seria només física, i
per casos en els que els alumnes necessitin adaptacions significatives en totes les àrees. Els CEE han contribuït a millorar el seu
desenvolupament i a dissenyar mètodes més adequats a les necessitats educatives específiques. A balears, l’únic centre d’EE
que hi ha és el de Son Ferriol, on els alumnes poden cursar l’ESO, FPs i el programa TAVA.
Pel que fa al PT, és un recurs personal que pot fer feina a centres ordinaris, a instituts, a aules UECCO i a centres d’EE. EL PT és
un recurs que contribueix a la millora de la qualitat educativa d’un centre, ja que actua directament i indirecta amb els
alumnes. A més, també ofereix assessorament a professorat i equip directiu. La figura del PT és un recurs important a l’hora
d’atendre correctament la diversitat dins de les aules i per aconseguir el major grau d’inclusió possible.

3. DESENVOLUPAMENT DEL TEMA.

3.1. EL CENTRE ESPECÍFIC D’EDUCACIÓ ESPECIAL HISTÒRIA I SITUACIÓ ACTUAL.
Al Decret 39/2011, que parla de l’ordenació de l’atenció a la diversitat i de la orientació educativa, al seu capítol número VI es
parla dels centres d’educació especial, i els defineix com a centres que ‘ofereixen ensenyaments als alumnes amb necessitats
educatives especials que no poden ser atesos en el marc de les mesures d’atenció a la diversitat als centres ordinaris’. A més,
segueix dient que els CEE ‘possibiliten el desenvolupament integral de les capacitat de cada un dels alumnes per arribar al
màxim d’autonomia social, personal i laboral’ ja es tracten de entorns educatius molts especialitzats.

A. El CEE en el marc de la integració escolar.

 1962 Reynolds: Classifica vuit nivells d’emplaçament escolar depenent de les NEE dels alumnes. A més, també classifica
tres nivells de serveis extraescolars: domiciliari, hospitals i centres especials de diagnòstic i tractament)
 1976 I. Copex: estructura 8 nivells d’integració escolar:
 N. 1 Tutor
 N. 2 Tutor i assessorament PT
 N. 3 Tutor i PT
 N. 4 Tutor: aula ordinària, Pt: aula Ed. Específica
 N. 5 Aula d’Ed. Especial en centre ordinari
 N. 6 Centre d’Ed. Especial
 N. 7 i 8 Ensenyament a domicili i centres hospitalaris
Es recomana que sempre que sigui possible, l’alumne s’escolaritzi en el nivell més alt possible. A més, aquest nivell ha
de esser revisable.
 1982 LISMI :

1
Tema 5
Es basa en els principis de l’article 49 de la constitució, aborda de forma general la integració recolzant-se en els principis
del PNEE. En el seu article 23 es concreta que els CEE han d’anar desapareixent progressivament. Pero mantenir aquells
centres EE per alumnes que ho precisen

 R. D. 696/1995 d’Ordenació de l’EE dels @ amb NEE (LOGSE):

 Escolarització CEE quan no sigui possible la integració i la adaptació en centres ordinaris.
 A zones rurals podran habilitar-se UEECO
 Podran existir centres específics associats a un determinat tipus de discapacitat (Gaspar Hauser, ASNIMO...)
 LOE (2006) Títol I Cap. II (art 71-79): Necessitats específiques de suport educatiu. Art 74:
Es diu que els alumnes seran escolaritzats a CEE només quan no es puguin beneficiar de l’educació ordinària, i hi
podran romandre fins als 21 anys.
 D 39/2011 (orient. Ed. I atenció a la div. IB): Capítol VI: Centres d’educació especial. Article 25: Els centres d’educació
especial que comenta una sèrie de premisses:
 L’alumne s’escolaritzarà en un CEE quan presenta NEE greus i permanents associades a una discapacitat. A més,
aquests alumnes solen presentar adaptacions significatives a totes les àrees, una mínima integració social, i
recursos humans i materials específics.
 En l’etapa d’educació infantil es pot escolaritzar a un alumne en un CEE de forma excepcional.
 Els CEE s’han de constituir progressivament en centres d’assessorament, de serveis i de recursos especialitzats.
 Els CEE poden complementar en els serveis més específics als centres ordinaris (escolarització combinada)
 Els CEE privats o concertats poden obrir aules substitutòries de centre específic (aules ASCE).
 Els CEE poden oferir serveis de suport i d’assessorament als professorats del centres ordinaris.
 Conselleria vetllarà pels serveis de transport i menjador.
 LOMCE (2013): Te remite a LOE Títol I Cap. II

Tots els alumnes al llarg de la seva escolarització poden necessitar ajudes adequades i adaptades tant personals, materials o de
recursos. Per això es Important la detecció primerenca de dificultats amb la realització d’una avaluació psicopedagògica per
determinar quin tipus d’escolarització és la més adient, sempre prioritzant l’ordinària: consensuada per tots els professionals i
pares.
El nivell d’integració més adequat és la que afavoreix una integració social positiva, i permet al alumne desenvolupar al màxim
les seves capacitats. A més, també s’ha de tenir en compte que s’ha de propiciar la participació de l’alumne en les activitat de
la vida diària de l’aula i que l’edat biològica de l’alumne no es distancii molt de la del grup classe. Per arribar al nivell
d’integració més adequat l’escola ha de tenir present l’atenció a la diversitat en tots els documents oficials i tasca educativa
del professorat, col·laborant amb tots els serveis externs possibles, per tal d’arribar a la major normalització possible.
Només a partir d’això és possible l’atenció a la diversitat i la minimització de mesures específiques allunyades de la normalitat.
Baix el meu punt de vista, considero que el CEE ha de esser sempre la darrera opció, perquè no és un entorn normalitzat, i
perquè tots els serveis que ofereixen en un CEE es poden oferir igualment en una aula UECCO.

B. Classificació dels centres d’EE (Marchesi, Coll i Palacios, 1990)

En funció dels @ Segons el règim En relació amb l’entitat Per la finalitat que persegueixen
escolaritzats d’escolarització jurídica
 Monovalents  Internat  Públics  diagnòstic, valoració i identificació
(gaspar hauser)  Externat  Privats-concertats  diagnòstic i orientació
 Polivalents  Mig pensional  Privats  educació
(mater misericordia)  diagnòstic, educació i orientació

C. Característiques de l’alumnat del centre d’EE

L’escolarització en centres d’EE només es durà a terme quan les necessitats de l’@ no puguin ser ateses per un centre
ordinari. Aquests centres escolaritzaran @ amb:
- NEE greus i permanents associades a retard mental sever i profund,
- Plurideficiències,
- Autisme

2
Tema 5
- Trastorns de la personalitat vinculats a psicosi.

D. Necessitats educatives dels @ dels centres específics.

a. Limitada capacitat d’aprenentatge
b. Lentitud i dificultat per aprendre
c. Dificultats per a mantenir allò que s’ha aprés
d. Dificultat per a transferir i generalitzar allò après
e. Baixa motivació

E. L’estructura i el funcionament dels diferents elements del centre. (D39/2011,art.26 organització ensenyament
CEE)
La intervenció educativa ens centres de EE ha de oferir respostes molt diferenciades i adaptades. La proposta curricular
ha de fer especial esment al desenvolupament social i laboral.
Es poden impartir programes de transició a la vida adulta (TAVA) i els programes de qualificació professional adequats
per als alumnes que han finalitzat l’escolaritat obligatòria.
Hi ha serveis de menjador, transport, atenció prèvia a l’escolarització, ambulatòria,... i importància de les associacions
de pares.
Destacar en el funcionament els elements següents:
 Elements personals i la seva organització han d’estar ben clars i han seguir una sèrie de característiques:
 Funcions delimitades per a cada professional
 Saber treballar en equip i en constant coordinació entre professionals
 Objectius i expectatives realistes
 Formació continua del professorat.
 Elements materials i la seva organització (mobiliari, organització temps, espai,...)

3.2 CEE A BALEARS:

A Balears l’únic CEE que hi ha és el CEE Son Ferriol. A aquest centre, els alumnes poden cursar una formació bàsica (12-16
anys) que equival a la ESO (D34/2014), però amb el currículum adaptat a les necessitats i característiques de l’alumnat. Les
classes són de vuit alumnes, i estan tutoritzats per un PT, que compta amb l’ajuda d’un ATE.

Quan els alumnes acaben la formació bàsica poden accedir a dues vies post obligatòries:
 Programes TAVA. Són programes de transició a la vida adulta. Aquests programes estan encaminats a facilitar el
desenvolupament de la autonomia personal i la integració social. A més, poden tenir un component de formació
professional específica quan les característiques de l’alumnat ho permetin.
ÀMBITS:
a. Autonomia personal en la vida diària.
b. Integració social i comunitària.
c. Orientació i formació laboral.
 FP bàsica. Tenen una durada de dos anys, i estan destinades a persones que no han acabat l’ESO. Les FP que s’oferten a
aquest centre són els de cuina i jardineria. Es fomenta el treball en equip, la tutoria i la orientació professional. Quan
acaben aquesta formació, es poden incorporar al món laboral o bé fer un FP de Grau mitjà (difícilment)

A més del centre EE a Son Ferriol podem trobar una altre modalitat d’escolarització com són les aules UEECO, que les podem
trobar a diversos centres d’educació primari i a instituts de les Illes Balears. Quan parlam d’educació especial, aquesta és la
modalitat educativa més normalitzada.
Trobam més informació al D39/2011 al Capítol VII, que ens explica que son les UECCO i els seus destinataris, Destacar:
Les aules UEECO I ASCE són un altre recurs per tal d’atendre als alumnes nee. Amb la LOE, és substitueixen les UECP, per les
aules UEECO i actualment tenim dos tipus d’aules:
- ASCE: aula d’EE en centre ordinari amb dependència orgànica i funcional del CEE.
- UEECO: aula d’EE en centre ordinari amb dependència orgànica i funcional del centre ordinari.

Aquestes unitats, constitueixen una modalitat d’escolarització adequada per als alumnes que presenten nee associades a
discapacitat psíquica moderada amb trastorn de personalitat o sense, trastorns greus del desenvolupament, discapacitat
3
Tema 5
motriu severa o pluridiscapacitats que han de menester suports molt individualitzats o específics, així com adaptacions
curriculars significatives en pràcticament totes les àrees curriculars.
El perfil, és el de un alumne que presenta una discapacitat greu, i que te ACIS en totes les àrees, i per tant necessita un suport
continu. Les ràtios de les aules UECCO són de set alumnes, i, si les discapacitats són molt greus, la ràtio baixa a tres alumnes.
L’objectiu d’una aula UECCO és la de anar inserint de cada vegada més a l’alumne dins de l’aula ordinària. Perquè els alumnes
escolaritzats a n’aquesta aula, tenen els mateixos drets que la resta d’alumnes a l’ús de les instal·lacions i als serveis bàsics i
han de participar en activitats concretes programades dins les aules ordinàries i si és el cas, de manera general en
determinades àrees, quan puguin participar del currículum ordinari amb les ajudes pertinents.

Els centres docents on s’hi ubiquin aquestes aules, han d’estar lliures de barreres arquitectòniques, i l’aula ha de tenir una
superfície mínima de 35 m2, amb un bany adaptat o de fàcil accés. La dotació bàsica de professionals de l’aula ha de ser de un
pt amb funcions de tutor i un ate, i si les nee dels alumnes matriculats ho preveu, s’ha de disposar de al i fisioterapeuta. La
adaptació curricular s’ha d’incloure en la concreció curricular del centre i ha de compartir els objectius d’atenció a la diversitat
prevists en el pec.

3.3 PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE A CEE.

 PEC (PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE):
És un document que recull la línia educativa de centre. Segons el D67/2008 i el D28/2016, el projecte educatiu ha de tenir les
següents parts (on som? Qui som? Què volem? Com ens organitzem? GAIRÍN 1995). Són documents públics (dona la
informació del centre) i s’han de revisar cada 5 anys per la comunitat educativa. Té en compte el context socioeconòmic i
cultural del centre, les necessitats educatives específiques dels alumnes, les directrius i les propostes fetes pel consell escolar i
pel claustre i les aportacions de les APIMA.
El projecte educatiu ha d’incloure com a mínim els elements següents:
 Els trets d’identitat del centre.
 La concreció curricular.
 El pla d’atenció a la diversitat.
 El projecte lingüístic.
 El reglament d’organització i funcionament.
 El pla de convivència

Un Projecte Educatiu ha de tenir present els objectius que guien l’acció educativa dels alumnes, atenent a les seves necessitats
d’una manera global i prioritzant l’adquisició de les destreses i habilitats més rellevants, que puguin facilitar el seu accés a la
societat, es a dir, a la cultura, la feina i l’oci. Intencions educatives adaptades a les nee dels seus alumnes.
Els objectius educatius generals d’un Centre o unitat d’Educació Especial han d’estar orientats a:
 Afavorir el desenvolupament harmònic dels alumnes en els àmbits personal, afectiu i social
 Facilitar l’adquisició, de les habilitats, coneixements i valors més rellevants per al seu progrés.
 Assegurar la preparació dels joves per al treball i per a la seva vida en societat
 Promoure un ús adequat i enriquidor de l’oci i del temps lliure.

 PCC PROJECTECE CURRICULAR DE CENTRE (Actualment Concreció Curricular)

És un document que defineix què ensenyem i en quin moment ho fem. A més, la concreció curricular adapta el currículum al
nivell sociocultural del centre. Estableix el marc comú, l’establiment d’un marc comú, acordat pel claustre, que defineixi les
línies educatives del centre i que doni coherència i continuïtat a les programacions docents que en formen part, al llarg de tota
l’etapa educativa.
A les Illes Balears, per tenir una segona llengua oficial, se’ns permet un 35% d’autonomia a l’hora d’adaptar el currículum.
La concreció curricular ha de contenir com a mínim els elements següents:
a. Les programacions didàctiques
b. Els criteris generals de promoció
c. La concreció dels mecanismes per a l’adopció de les decisions generals del procés d’avaluació quan no hi ha consens.
d. El tractament de la lectura i de les tecnologies de la informació i comunicació al llarg de l’etapa.
e. Les mesures de coordinació entre els cursos.
És tracta d’adaptar el currículum a la realitat a l’escola (D. 71/2008 (curr. EP, IB LOE) i 32/2014 (curr. EP, IB LOMCE)).

4
Tema 5
El projecte curricular proporciona el marc legal que permeteix l’actuació educativa coordinada i eficaç de tots els professionals
que intervenen en funció del context del centre i la naturalesa de les necessitats educatives dels alumnes. Donant peu a les
distintes programacions que estan destinades a satisfer les necessitats individuals dels alumnes.
Aspectes prioritaris en la Concreció curricular d´un CEE:
 Objectius centrats en processos bàsics de pensament, socialització, comunicació, autonomia, habilitats i destreses
manipulatives (desenvolupament en l’àmbit persona, afectiu i social).
 Continguts contextualitzats, globalitzats i sempre partint dels coneixements previs.
 Metodologia flexible, participativa i constructivista.
 Preparar per a la feina per a la vida en societat.
 Avaluació inicial, continua i formativa. Centrada en el procés d’ensenyament, no tan sols en l´alumne.

 PROGRAMACIÓ D’AULA (PA)

És un document que adequa la CC a la realitat de cada aula. La programació docent la formen un conjunt d’unitats didàctiques,
ordenades i seqüenciades. En la programació docent han de quedar enregistrades les metodologies, activitats i l’avaluació que
es durà a terme. Per a que una programació docent atengui a la diversitat, s’hauran de tenir en compte els següents aspectes:
 Adaptacions als ELEMENTS PERSONALS.
- Bona coordinació de tot el professorat que intervé a l’aula
- Optimització dels recursos de suport (diferents tipus d’agrupaments)
 Adaptacions ELEMENTS MATERIALS I LA SEVA ORGANITZACIÓ.
- Espais adequats a les NEE dels alumnes
- Selecció del mobiliari i del material didàctic adequat
- Bona organització dels horaris i dels suports
 Adaptacions als ELEMENTS CURRICULARS.
- Adequar els objectius de cicle a les peculiaritats de l’aula
- Prioritzar objectius
- Realitzar presentacions multicanal
- Prioritzar metodologies que es basin en l’experiència directe
- Realitzar avaluacions inicials per saber d’on partir

4. CONCLUSIONS
. El projecte educatiu i curricular dels centres d’educació especial té com a referent les capacitats establertes als objectius del
currículum d’educació primària a totes les àrees, la resposta educativa a les nee dels alumnes es cercarà sempre en el
currículum ordinari, sigui quina sigui la modalitat educativa de l’alumne., ’acord amb les necessitats educatives dels alumnes.
On als darrers anys d’escolarització es donarà èmfasis a les competències relacionades al desenvolupament laboral.
Els centres d’ EE són un recurs més del sistema general, que desenvolupa un paper important en la coordinació amb els altres
centres del sector, i posant a disposició l’experiència, materials i recursos que tenen al seu abast per donar resposta a les nee
dels alumnes.
 CEE  com a darrer recurs
 Tot el que ofereix un CEE ho pot oferir una aula UECCO entorn més normalitzat
 Necessaris més recursos i formació per evitar CEE
 Necessari molta coordinació i col·laboració amb serveis externs
 Paper del PT
 Importància de l’adquisició d’hàbits i autonomia  món laboral
 Ràtios  menors en la UECCO (avantatge)

5
Tema 5
NECESSITATS
EDUCATIVES
ESPECIALS
A. Necessitat d’aconseguir ajust
emocional.
B. Necessitat de desenvolupar
estratègies que ajudin a millorar
l’autoconcepte i l’autoestima.
C. Necessitat de potenciar la capacitat 6. Adaptació del llibre de text i proves d’avaluació.
de relació social i comunicació.
D. Necessitat de desenvolupar
autonomia personal i independència.
E. Necessitat de desenvolupar
procediments de regulació del seu
comportament en situacions de joc,
rutines diàries i tasques escolars.
F. Necessitat de aprendre a treballar en l’aprenentatge i realitzar en aquests moments
grup.
G. Necessitat de desenvolupar
capacitats bàsiques per realitzar
aprenentatges: focalització i
manteniment de l’atenció.
H. Necessitat de que li facilitin la
participació a la classe.
I. Presenta dificultats per comprendre
les explicacions i seguir correctament
les instruccions.
J. Presenta dificultat per accedir a
nous aprenentatges.
K. Necessitat d’augmentar el ritme de
treball.
L. Necessitat de desenvolupar una
forma de treball més reflexiva i
autodirigida.
M. Necessitat de manejar estratègies
d’aprenentatge en la línia de
l’estructuració de la informació que li
permetin comprendre, recordar i
expressar-se millor.
N. Necessitat de desenvolupar les
seves capacitats de raonament.
O. Necessitat de un ambient
d’ensenyança molt estructurat i dirigit. 23. Intentar lligar al màxim els nous aprenentatges
P. Necessitat de utilitzar un
equipament tècnic específic.
Q. Necessitat de un mobiliari específic. i que generalment dins l’aula es comporti
R. Necessitat de material específic.
S. Necessitat de estar ubicat a un lloc
de l’aula on es compensin les seves
dificultats.
T. Necessitat de millorar l’atenció.
ELEMENTS FACILITADORS DE L’APRENENTATGE
1. Proporcionar instruccions clares i precises.
2. Realitzar treballs en grups heterogenis.
3. Situar a l’alumne en un grup on pugui rebre
ajuda complementària dels seus companys.
4. Realitzar les tasques del seu grup classe,
generalment, amb menor grau de dificultat.
5. Adaptar els materials d’ús comú en l’aula per tal
que els pugui utilitzar ( modificació de presentació,
modificació de contingut.)
7. Realitzar l’aprenentatge, en la mesura de lo
possible, amb el seu grup de referència.
8. Evitar situacions de resposta immediata.
9. Relacionar els nous aprenentatges amb els
coneixements previs de l’alumne, formulant
preguntes que els activin i presentant situacions
problemàtiques.
10. Per aconseguir els objectius comuns al grup,
preveure les dificultats que es poden produir en
activitats graduades en complexitat que evitin el
cansament i la desmotivació.
11. Establir una sèrie d’activitats que es facin
diàriament de forma que es converteixin en rutines, i
d’aquesta manera les pugui anar fent.
12. Proposar activitats que l’alumne sigui capaç de
realitzar tot sol, sense necessitat d’instigació verbal.
13. Modificar progressivament la dificultat de les
tasques.
14. Incorporar els següents suports:
15. Visuals ( oferir un model a seguir, presentar
informació gràfica i escrita complementària...)
16. Verbals (informació verbal complementària,
instruccions més senzilles, promovent la seva
repetició i subvocalització...)
17. Elements manipulatius si fossin necessaris.
18. Entrenar de forma sistemàtica en processos
d’estructuració de la informació tant oral com escrita
(esquemes, mapes conceptuals, etc.)
19. Preparar esquemes senzills amb els aspectes més
importats de l’explicació.
20. Emprar un vocabulari i estructura senzilla que
l’alumne pugui entendre amb facilitat.
21. Que l’alumne es posi en el lloc de mestra i
intenti explicar un concepte o activitat a la mestra o a
un altre company.
22. Prioritzar el treball a partir de continguts
procedimentals, donar més importància al fet que
l’alumne sàpiga fer que al saber.
amb aquelles coses que l’alumne ja sap i amb
aquelles coses que li interessen i el motiven.
24. Triar un company de taula que sigui responsable
adequadament; per tal que, per una part pugui actuar
indirectament com a model de referència i per altre li
ajudi a organitzar el material o a realitzar algun altre
tipus d’activitat.
25. Informar als alumnes dels objectius que es
pretenen.
26. Resumir els apartats i revisar al final les idees
bàsiques.
27. Potenciar una flexibilitat operativa: fer les coses
de diferent manera, utilitzar diferents estratègies per
resoldre problemes.
28. Treballar molt l’autoestima personal per tal
d’evitar el bloqueig cognitiu.
29. Quan el ritme de treball és lent, intentarem
seleccionar els continguts o en el seu cas les activitats
més importants per tal de fer una proposta de
realització més reduïda.
30. Proposar-li activitats seqüenciades i que cada
cop, en acabar una tasca la presenti a la mestra.
31. Seqüenciar els aprenentatges en passes molt
petites. No donar per suposat cap pas previ.
32. Potenciar a classe cartelleres de consulta.
33. Col·locar l’alumne/a en un lloc on es pugui estar
pendent d’ell/a.
34. Donar-li tasques molt seqüenciades i molt curtes
perquè l’alumne pugui resoldre-les sense cansar-se.
35. Emprar els reforçament positiu cada vegada que
acaba una tasca.
36. Una vegada explicada una consigna ,
preguntar-li el què ha de fer. Per comprovar la
seva comprensió.
37. Programar activitats variades i ràpides, que
puguin realitzar-se en un interval de temps curt.
38. Alternar activitats que precisin un grau
d’atenció-concentració amb activitats lúdiques
que no en precisin. Anar augmentant
progressivament el temps d’atenció en les
activitats proposades.
39. Verbalitzar el que està fent.
40. Deixar clar per a què serveix cada activitat
(contingut funcional) i l’objectiu que es pretén
aconseguir.
41. Ressaltar la importància de l’ordre, tant en
les nostres exposicions com en els seus
exercicis.
42. Proposar converses a nivell de grup, donant
els espais que li corresponen encara que,
d’entrada, no hi participi.
43. Planificar alguna activitat de petit grup en
la qual cada nin hagi de dir alguna cosa i
animar-la perquè també participi.
44. Preparar activitats per parella, de manera
que la solució se pugui assolir mitjançant el
diàleg entre la parella. Anar augmentant
progressivament el número de persones per
grups per realitzar les activitats.
45. Planificar alguna activitat de conversa en
petit grup formulant a l’alumne en qüestió
preguntes que pugui respondre sense cap
dificultat.
46. Tenir un company de joc al pati, que durant
10 minuts comparteixi amb l’alumne l’estona
d’esbarjo, afavorint d’aquesta manera la
interrelació.
47. Establir converses amb l’alumne, formulant
les preguntes de forma oberta, evitant les
respostes tancades de sí o no.
48. Sol·licitar la seva ajuda, encomanar-li
encàrrecs...(es senten molt satisfets quan es
saben útils i que agraden).
49. Donar-li responsabilitats dins l’aula.
50. Incorporar l’alumne en activitats de tipus
cooperatiu, en las que hagi de realitzar treballs
de tipus gràfic i manipulatiu, com a forma de
incrementar el seu desenvolupament social.