Sistemes Educatius OCDE PDF

36 Documents
Lestructura de 10
sistemes educatius
de lOCDE
URL: www.gencat.cat/ensenyament
Aquest llibre est publicat amb una llicncia Creative Commons Reconeixement-No comercial
Compartir igual 3.0 Espanya.
Per veuren una cpia, visiteu: <http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/legalcode.ca>
Els termes de la llicncia impliquen que aquest material pot ser:
reprodut, distribut i comunicat pblicament sempre que sen reconegui lautoria;
reprodut, distribut i comunicat pblicament sempre que ls no sigui comercial, i
utilitzat per generar una obra derivada sempre que aquesta quedi subjecta a una llicncia idntica a aquesta.
Lestructura de 10 sistemes educatius de lOCDE
Jess Manchado Lozano i Aina Pi Snchez

Consell Superior dAvaluaci del Sistema educatiu
Departament dEnsenyament
Generalitat de Catalunya
Barcelona, novembre de 2016

Consell Superior dAvaluaci Lestructura de 10 sistemes educatius de lOCDE
NDEX
Presentaci ................................................................................................................... 3
1. Alemanya ................................................................................................................... 4
2. Anglaterra (Regne Unit) ......................................................................................... 11
3. Austrlia .................................................................................................................. 18
4. Espanya ................................................................................................................... 22
5. Estats Units ............................................................................................................. 27
6. Finlndia .................................................................................................................. 31
7. Frana ...................................................................................................................... 35
8. Itlia ......................................................................................................................... 39
9. Quebec (Canad) ..................................................................................................... 45
10. Sucia .................................................................................................................... 51
2
PRESENTACI
El Consell Escolar de Catalunya (CEC) em va convidar a pensar i escriure una

ponncia per participar en el debat sobre el futur de leducaci al nostre pas, Ara s
dem, que es desenvolupar al llarg del 2106 i el 2017 i que t la voluntat dimplicar-hi
tota la comunitat educativa. Sem va encarregar la ponncia corresponent a lmbit 2,
que vaig titular Larquitectura del sistema educatiu. Reflexions i propostes.1 El text que
vaig sotmetre a debat presenta una proposta destructura del sistema educatiu que
actua de manera dinmica i interactiva amb el context social i que ha de continuar
contribuint a lequitat i a la cohesi social de la nostra societat.
Naturalment, el disseny del sistema educatiu catal que proposo no surt del no-res. Hi
ha al darrere lanlisi i la reflexi sobre daltres sistemes educatius, que mhan servit de
model. El nmero 36 de la collecci Documents, Lestructura de 10 sistemes
educatius de lOCDE, s lannex que complementa i justifica la part de la proposta
estructural de la meva ponncia. s un estudi descriptiu de deu sistemes educatius de
referncia en el mn occidental: Alemanya, Anglaterra, Espanya, Finlndia, Frana,
Itlia, Sucia, Austrlia, Estats Units i Quebec, que han estat seleccionats per la seva
rellevncia per motius diversos i perqu sn especialment significatius per ser
comparats amb Catalunya com s el cas del Quebec.
Per facilitar les comparacions, lestructura de cada captol s idntica. Cada captol
arrenca amb un apartat que cont una descripci genrica del sistema educatiu
estudiat, que sha extret de fonts fiables, citades al final de tot. Desprs hi ha una taula
amb les dades que shan considerat ms significatives en cada cas. A continuaci, una
altra taula presenta les valoracions fetes de cada sistema educatiu analitzat, amb les
fortaleses i les debilitats. I per acabar, hi ha un grfic que resumeix lestructura del
sistema educatiu. Aquests dos darrers apartats sn els ms creatius del document.
Agraeixo als autors, Jess Manchado Lozano i Aina Pi Snchez la bona feina que hi
han fet i espero que tot plegat contribueixi a obrir un debat que compti amb una
participaci mplia i que ens ajudi a concretar la proposta configurada inicialment. Que
tot plegat ens faci una mica de llum a lhora de definir com ha de ser el sistema
educatiu de la Catalunya del futur.
Joan Mateo
President del Consell Superior dAvaluaci del Sistema Educatiu
1
Es pot consultar a la pgina web del CEC: http://consellescolarcat.gencat.cat/ca/araesdema/index.html
3
1. ALEMANYA
L'organitzaci del sistema educatiu a Alemanya s competncia de cada estat federat

(Land), per la qual cosa es fa difcil determinar un nic model educatiu ja que es poden
trobar diferncies territorials en lestructura de les escoles i universitats, en els exmens
i en les normes de matriculaci. Letapa descolaritzaci obligatria s de nou anys (en
alguns Lnder s de deu anys) i normalment s gratuta des de leducaci primria fins
a la universitat.
Educaci infantil Kindergarten
Instituci que ofereix tres anys deducaci infantil a temps parcial a infants dentre 3 i 6
anys. Ladmissi en aquest tipus de centre ve determinada per ledat i no existeix un
currculum formal, sin que lensenyament es basa en activitats ldiques que promouen
el desenvolupament i les aptituds fsiques, intellectuals, emocionals i socials de linfant.
Lorganisme competent daquestes institucions s el Ministeri dAssumptes Socials de
cada regi. Tot i que aquests centres estan subvencionats per les administracions
locals, no sn completament gratuts, sin que les famlies paguen una part de
lescolaritzaci en funci dels seus ingressos.
Educaci primria Grundschule
En general, leducaci primria comprn alumnes dentre 6 i 10 anys dedat. Ladmissi

es basa en la maduresa de lalumne. En el cas dels alumnes de parla alemanya, es
determina a travs duna entrevista, mentre que als alumnes amb una altra llengua
familiar sels pot exigir la superaci duna prova didioma. Tots els alumnes cursen un
currculum com, que pot variar depenent del nombre dhores lectives de cada Land.
Educaci secundria
Un cop finalitzada leducaci primria, generalment als 10 anys (12 anys en el cas de
sis regions),2 el centre escolar pot determinar a quin tipus descola lalumne comenar
la seva etapa deducaci secundria. La recomanaci del centre escolar es fa amb una
consulta prvia als pares, que tenen lltima paraula sobre la decisi.
Leducaci secundria es divideix en diferents nivells i cursos. En aquesta etapa

descolaritzaci es busca lespecialitzaci individual i lestimulaci de les habilitats de
lalumne.
La primera etapa de leducaci secundria consta de tres nivells, que simparteixen en

diferents institucions: el Hauptschule, el Realschule i el Gymnasium.
Majoritriament, els centres estan especialitzats en un nivell, s a dir, ofereixen

nicament un dels tres cursos. Contrriament, en lloc de separar els menors en tres
escoles diferents, en alguns Lnder existeixen uns centres anomenats Gesamtschule
2
Berln, Brandemburg, Sarre, Saxnia, Schleswig-Holstein i Rennia-Palatinat. Berln i Brandemburg
allarguen dos anys leducaci primria, que s de sis cursos. En els altres quatre Lnder, en acabar
leducaci primria, els alumnes cursen lOrientierungsstufe, un curs dorientaci que dura dos anys (dels
10 als 12) i que ajuda els mestres a seleccionar millor el tipus descola per a cada alumne.
4
que integren els tres nivells amb assignatures impartides conjuntament i ofereixen
daltres assignatures on els alumnes sn separats per nivells.
Les institucions/nivells deducaci secundria tenen una durada diferent i la qualificaci

que sobt al final de cada nivell dna pas a diferents cursos deducaci superior.
Malgrat la separaci, els tres nivells deducaci secundria sinterrelacionen entre si i
permeten la transferncia dalumnes dun curs a un altre, depenent dels resultats i del
rendiment de lalumne.
Les institucions que imparteixen el primer nivell de leducaci secundria sn les

segents:
Gymnasium: Sn institucions que ofereixen una educaci de base general. Laccs

a aquest nivell deducaci secundria depn del rendiment de lalumne durant
leducaci primria (Grundschule). Si els alumnes completen amb xit la primera
etapa daquest nivell (dels 10 als 16 anys), accedeixen al Gymnasiale Oberstufe.
Realscshule: s una instituci que ofereix sis anys deducaci superior (4 anys en
els casos dels Lnder amb cursos dorientaci). Els requisits per accedir en aquests
centres depenen de cada Land i del rendiment de lalumne durant letapa deducaci
primria. El currculum escolar est format per matries bsiques obligatries i per
algunes matries optatives. En finalitzar el cicle, els alumnes poden accedir a les
institucions deducaci secundria superior Fachoberschule, Berufsfachschule i
Gymnasiale Oberstufe, depenent del nivell de rendiment obtingut.
Hauptschule: Sn institucions que ofereixen entre cinc i sis anys deducaci

secundria inferior a alumnes dentre 10 (12 en alguns Lnder com Berlin i
Brandemburg) i 16 anys. El currculum daquests centres consisteix en assignatures
bsiques obligatries i algunes optatives. Si en finalitzar el curs els alumnes han
obtingut notes satisfactries, reben el ttol de Hauptschulabschluss. Generalment,
els alumnes matriculats en aquests centres accedeixen a un curs de formaci
professional en una Berufsschule.
Les institucions que ofereixen leducaci secundria superior sn:
Fachoberschule: s una instituci deducaci secundria superior dun o dos anys

(dels 16 als 18). Els alumnes que finalitzen el Realcshule, accedeixen a programes
de dos anys mentre, que els programes dun any sn accessibles per als alumnes
que han completat la formaci professional. Aquest centre ofereix coneixements
terics i prctics a nivell general i especialitzat.
En els programes de dos anys, el primer curs consisteix en una formaci prctica en
un lloc de treball combinat amb classes a laula, mentre que el segon curs consisteix
en classes teriques generals i especialitzades. El currculum daquests programes
depn de lrea despecialitzaci del centre. El finanament s a crrec de les
administracions locals (Kommunen) i del Land. Tamb existeixen centres de
titularitat privada.
Berufsfachschule: s una instituci que ofereix fins a tres anys deducaci

secundria superior (dels 15-16 als 18-19 anys). Aquests centres ofereixen una
5
combinaci de cursos de formaci general i formaci professional que permet als

alumnes preparar-se per a una formaci especfica o per a una formaci
professional amb diferents nivells de qualificaci. Un exemple despecialitzaci sn
les professions relacionades amb el comer, les llenges estrangeres, lartesania,
leconomia domstica, el treball social, etc.
En finalitzar dos anys de curs i depenent de les qualificacions obtingudes, es pot

obtenir el ttol de Fachhochschulreife, que permet laccs a les institucions
deducaci terciria Fachhochschule.
Gymnasiale Oberstufe: En aquesta segona etapa, lalumne que prov del

Gymnasium ha de cursar certes matries o combinacions de matries amb les quals
tamb sofereix una especialitzaci individual. Un cop finalitzat el cicle, sha de
passar lAbitur, una prova que dna accs a totes les institucions deducaci
superior.
Berufsschule: s una instituci que ofereix de dos a tres anys deducaci

secundria superior a temps parcial a alumnes dedats compreses entre els 15-16 i
els 18-19 anys. Per ser adms en aquests centres noms cal haver completat
leducaci secundria obligatria, independentment de la qualificaci obtinguda. El
currculum consisteix en una formaci professional bsica i especialitzada.
Depenent dels resultats obtinguts, els alumnes poden continuar els estudis en altres
centres deducaci secundria superior.
Educaci terciria
Leducaci terciria est dividida en la formaci professional superior i en els estudis

universitaris.
Formaci professional superior
La formaci professional superior es pot cursar en dos tipus de centre:
Berufsakademien: s un centre deducaci superior que ofereix tres anys de

formaci a joves de 19 o ms anys dedat. Es combinen classes a laula amb
prctiques professionals. Shi accedeix a partir de la titulaci obtinguda al
Gymnasium o una Fachoberschule. Lensenyament en aquests centres s gratut i
depn del Ministeri dEducaci de cada Land. Els alumnes que obtenen un resultat
satisfactori en els ensenyaments empresarials, tecnolgics o de serveis socials
obtenen una qualificaci professional. Els alumnes daquest centre poden obtenir el
ttol de grau (Bachelor) i seguir amb estudis superiors de mster.
Fachschulen: Centre deducaci superior que ofereix cursos professionals de curta

durada a joves de 18 o ms anys dedat i que prviament shan format en una
professi reconeguda. Per accedir a aquests centres, els alumnes han hagut de
completar la formaci professional corresponent i haver adquirit experincia. La
gesti i finanament daquests centres correspon al Ministeri dEducaci de cada
Land. No hi ha taxes de matriculaci.
Un cop finalitzada la formaci en aquests centres, els alumnes obtenen el ttol de

Fachschulabschluss, que concedeix una qualificaci professional per exercir per
6
que no dna pas a daltres estudis superiors. Els alumnes daquests centres tamb
tenen lopci dobtenir el ttol de Fachhochschulreife, que normalment concedeix la
Fachoberschule, amb lassistncia a cursos ms extensos.
Ensenyament universitari
La formaci universitria sadquireix en dos tipus de centre:
Universitt: s la instituci deducaci superior que ofereix programes de llarga i

mitjana durada a temps complet a estudiants de 18 i 19 anys. El Ministeri
dEducaci de cada Land s lorganisme encarregat dels centres pblics, que
normalment estan finanats en la seva totalitat pel Land.
Fachhochschule: s una universitat de tipus tcnic. Aquests centres ofereixen

educaci superior aplicada i investigaci en rees com lenginyeria, el comer,
ladministraci, els serveis socials, lagricultura i el disseny a alumnes de 18 i 19
anys. Ladmissi es pot realitzar a travs duna Fachoberschule, un Gymnasium o
una Berufsoberschule (noms existent en alguns Lnder), depenent de la
qualificaci obtinguda.
Dades3
El 87% dels joves dentre 25 i 34 anys obtenen una qualificaci de secundria

superior (el 83% a lOCDE).
Un de cada dos joves (48%) amb una qualificaci de secundria superior o de
post-secundria est cursant o ha cursat estudis de formaci professional (el
46% a lOCDE).
El 81% dels individus amb formaci secundria superior de tipus vocacional o
educaci post-secundria no terciria t un contracte laboral, mentre que el
percentatge dindividus amb una formaci secundria superior de tipus general i
amb un contracte laboral s del 62%.
Malgrat que el percentatge de joves que cursen educaci terciria sha
incrementat en els ltims anys, sestima que el 36% dels joves es graduar en
programes deducaci terciria mentre que a lOCDE sestima que ho faran de
mitjana el 50% dels joves (estimaci 2013).
Les taxes docupaci sn ms altes que la mitjana de lOCDE en tots els nivells
educatius. Tenen contracte laboral el 88% dindividus amb educaci terciria (el
83% a lOCDE), el 80% dindividus amb formaci secundria superior o post-
secundria no terciria (el 74% a lOCDE) i el 58% dadults amb qualificaci
menor a la secundria superior o post-secundria (el 56% a lOCDE).
Al voltant del 10% dels joves dentre 15 i 29 anys ni estudiaven ni treballaven el
2012 (el 15% a lOCDE). Des de linici de la crisi econmica, Alemanya ha estat
un dels pocs pasos on aquesta taxa sha redut.4
3
Education at a Glance 2015: Indicators, OCDE.
4
7
Valoraci
Fortaleses
El model de triple separaci ajuda a atendre millor les necessitats educatives de

cada alumne. Els defensors daquest sistema argumenten que un sistema homogeni
deixa molts nens desatesos. El fet de separar els estudiants per habilitats fa que la
feina sigui comparada entre estudiants del mateix nivell i que previngui minvar
lautoestima daquells alumnes amb menys habilitats.5
Es potencia el model deducaci ms prctica. Dels alumnes titulats en cursos
deducaci secundria superior, el 48% havia cursat FP.
La FP dual ajuda a la transici al mercat laboral. La formaci professional dual es
considera un dels elements que han ajudat a mantenir unes taxes datur juvenil
baixes durant el perode de recessi.6
Debilitats
La distribuci dels alumnes a partir dels 10 anys agreuja la discriminaci dels infants
procedents de famlies humils (crtica del GEW,7 lONU i la UE).
A ledat de 10 anys no es pot determinar el potencial de lalumne, especialment si
aquest prov duna situaci socioeconmica desafavorida (ONU).
La descentralitzaci del sistema produeix grans desigualtats entre els estats
federats.
Els sistemes que separen els alumnes a avanades edats segons les seves aptituds
presenten ms disparitats en termes dinstrucci que els pasos amb sistemes
educatius integrats (UE Comissi i Parlament).
Sovint, les tasques que fan els estudiants de formaci professional dual durant el
perode de prctiques no corresponen amb el currculum impartit a les classes
teriques. 1 de cada 10 estudiants fa tasques que no tenen relaci amb all que
est estudiant.8
El sistema de triple separaci estigmatitza els estudiants dels nivells ms baixos, t
un impacte negatiu en els seus resultats acadmics i influencia les seves actituds.9
5
Poverty, Tracking, and the Social Construction of Failure: International Perspectives on Tracking".
Journal of Children & Poverty.
6
Informe de Seguimiento de la EPT en el mundo. Los jvenes y las competencias. Ediciones UNESCO,
2012.
7
Sindicat dEnsenyament i dEducaci (GEW). La crisis del modelo alemn, El Pais, 18/11/2004.
8
La otra cara de la Formacin Professional Dual en Alemania. El Diario, 03/07/2013.
9
Maureen T. Hallinan, "Tracking: From Theory to Practice", Sociology of Education, 67(2), 1994, 79-84.
8
Fonts
Eurydice 2005: Glosario Europeo sobre Educacin. Instituciones educativas. Unidad

Europea de Eurydice, Brusselles, vol. 2, 2 ed.
Eurydice 2010: Organisation of the education system in Germany. Education,

Audiovisual and Cultural Executive Agency (EACEA), Brusselles.
Eurydice 2015: The Education System in the Federal Republic of Germany 2013-2014.
A description of the responsibilities, structures and developments in education policy for
the exchange of information in Europe. In cooperation with the German EURYDICE Unit
of the Federal Government in the Federal Ministry of Education and Research. KMK,
Bonn.
Eurydice 2015: The Structure of the European Education Systems 2015-2016:

Schematic Diagrams. Eurydice Facts and Figures. Luxemburg: Publications Office of
the European Union.
9
Grfic 1.1 Organigrama del sistema educatiu dAlemanya
Ensenyament obligatori
Ed. infantil Ed. primria Educaci secundria I Ed. secundria II Educaci terciria i formaci contnua
Grau Superior Gymnasium

Gymnasium
Universitt
(gymnasiale Oberstufe)
(Intensified General
Education) Fachhochschule Promotionsrecht
(Cincies Aplicades) (Doctorat)
Orientierungsstufe
Kindergarten
Grundschule
Pdagogische
(Fase dorientaci)*
(Formaci contnua)
Hochschulen
Weiterbildung
Gesamtschule
(Escola integrada)
Kunst- und
Musikhochschulen
Realschule
Fachoberschule
(Extensive General (FP a temps complet)
Education)
(19 anys +)
Berufsfachschule Berufsakademien
(FP a temps complet)
(Collegi professional)
Hauptschule
(Basic General Berufsschule (18 anys +) Fachschulen
Education) (sistema dual) (enginyeria, comer, treball
social, etc)
2 3 4 5 6 7 8 9 10 10 11 12 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 +
* La fase dorientaci noms sofereix als Lnder de Berlin i Brandemburg.

10
2. ANGLATERRA (REGNE UNIT)
L'educaci al Regne Unit s obligatria dels 5 als 16 anys. Es promou la participaci

activa en els primers anys de vida de linfant (etapa deducaci infantil) i tamb passats els
setze (educaci post-secundria i terciria). Es troben diferncies en el funcionament i
lorganitzaci del sistema educatiu entre les quatre nacions que constitueixen el Regne
Unit (Anglaterra, Galles, Irlanda del Nord i Esccia), ja que la competncia educativa
recau en els governs de cada una daquestes nacions.
Durant letapa deducaci obligatria, leducaci s majoritriament pblica, amb un 90%

dalumnes escolaritzats en una escola finanada per lEstat.
Educaci infantil Nursery School
La Nursery School s unstituci que ofereix educaci a temps parcial a infants dentre 2 i
5 anys. Les institucions privades poden estar finanades pel govern sempre i quan el
programa educatiu sajusti a les directrius marcades.
Educaci primria Primary School
A Anglaterra leducaci primria a temps complet simparteix a infants de 5 anys fins als
11 anys. Est formada per dues etapes: Key Stage 1 (de 5 a 7 anys) i Key Stage 2 ( de 7
a 11 anys).
En algunes rees dAnglaterra existeix un sistema de tres nivells, que equival al Key
Stage 1 (First School, dels 5 als 7 anys), al Key Stage 2 (Middle School, dels 8 als 12
anys) i al Key Stage 3 (Secondary School, dels 12-13 als 16 anys).
Educaci secundria Secondary School
Comena a ledat donze anys i comprn dos cicles, el Key Stage 3 (dels 11 als 14 anys) i
el Key Satge 4 (dels 14 als 16 anys). Les escoles de secundria ofereixen una educaci
general a temps complet entre els 11 (12-13 en el cas del sistema de Middle School) i els
16 anys. La majoria de centres dAnglaterra sn Comprehensive Schools, centres
ladmissi en els quals no depn de les aptituds de lalumne. El finanament prov
majoritriament de fons pblics (Maintained Schools).
Tipus de centre
A Anglaterra, tots els infants dentre 6 i 15 anys tenen el dret de cursar els estudis en un
centre de titularitat pblica. Els centres pblics ms comuns sn:10
Community Schools: Sn centres que depenen de lautoritat local, que s la propietria

dels terrenys i de ledifici de lescola, qui contracta el personal i la principal responsable de
ladmissi dalumnes i del finanament del centre. No estan influenciats per cap religi (no
sn confessionals) ni per companyies privades. Poden ser deducaci primria i/o
secundria.
10
UK Goverment webpage: Types of School
11
Foundation Schools i Voluntary Schools: Sn centres finanats per lautoritat local,

per que tenen ms llibertat/flexibilitat per operar que les Community Schools. Els
terrenys, ledifici i el procs dadmissi van a crrec del consell dadministraci de lescola.
Poden ser confessionals. Poden ser deducaci primria i/o secundria.
Academies: Sn centres finanats amb fons pblics. Sn centres independents que no

estan obligats a seguir el currculum nacional. Normalment, es troben en rees
desafavorides per reemplaar centres que es troben en condicions difcils o b per oferir
places educatives en llocs on no es cobreix la demanda. El finanament prov
directament del govern (Department for Children, Schools and Family) i no de lautoritat
local. Alguns daquests centres reben patrocini dempreses, universitats, grups religiosos,
que aporten al voltant del 20% del capital inicial. En general, sn escoles deducaci
secundria, encara que per llei tamb poden ser deducaci primria.
Faith Schools: Sn centres que segueixen el currculum nacional general, per amb
llibertat pel que fa als estudis religiosos. Tenen un carcter religis particular o llaos amb
alguna organitzaci religiosa. // Faith Academies: Sn acadmies amb llibertat per a
lensenyament de religi. No han de seguir el currculum nacional i tenen els seus propis
processos dadmissi.
Free Schools: Sn escoles finanades pel govern, per que no estan controlades per
lautoritat local sin per grups, com ara organitzacions benfiques, universitats, pares i
mares, docents o empreses. Aquestes escoles estan classificades com a all abilities i, per
tant, no poden tenir processos selectius dadmissi (classificades com a Comprehensive
Schools, no poden ser Grammar Schools). No estan obligades a seguir el currculum
nacional. Tenen condicions prpies per als salaris i les condicions del personal docent i
poden canviar la durada dels trimestres, aix com els dies de festa de lescola.
City Technology College: Sn escoles situades en rees urbanes que ofereixen

educaci general a temps complet a alumnes dentre 11 i 18-19 anys, posant especial
mfasi en les rees de cincia i tecnologia. Ladmissi no es basa en aptituds
acadmiques. Estan finanades per patrocinadors i promotors (empreses privades,
organitzacions benfiques) i tamb reben una subvenci anual del Department for
Children, Schools and Family (govern central). Poden ser confessionals i lensenyament
s gratut.
State Boarding Schools (Internat): Sn centres dinternat on leducaci s gratuta, per

hi ha taxes dallotjament/manteniment. Alguns daquests centres depenen dels
ajuntaments locals i daltres estan gestionats com a Academies o Free Schools.
Private Schools: Sn centres de finaament privat. En aquests centres no s obligatori

seguir el currculum nacional. Reben inspeccions regularment.
Grammar Schools: Sn centres que existeixen en algunes regions dAnglaterra, per que
amb el pas del temps han anat reduint la seva presncia. Sn centres deducaci
secundria on el procs dadmissi es basa en una prova daptituds. Sn institucions
romanents de les escoles oficials selectives de Gran Bretanya i Irlanda del Nord i el seu
origen es remunta a lEuropa medieval.
Comprehensive Schools: Sn un tipus de centre densenyament secundari on ladmissi

no es basa en les aptituds de linfant.
12
Grfic 2.1 Tipologia dels centres educatius deducaci secundria a Anglaterra
Community Schools
Foundation/Voluntary Sch.
Grammar Schools
Finanats Academies
pblicament
Faith Schools
en la seva
totalitat o Free Schools (Comprehensive) Comprehensive Schools
parcialment.
No es paga City Techonology Colleges
matrcula.
State Boarding Schools
Private Schools
Educaci post-secundria
A Anglaterra, leducaci post-secundria es pot cursar seguint dos tipus destudis:
Further Education (Sixth Form): El Sixth Form s lltima etapa de leducaci

secundria superior a Anglaterra. El Sixth Form Level consta de dos anys, el primer any
anomenat Lower Sixth (Examens AS level) i el segon any anomenat Upper Sixth (A
Levels). Aquest ltim es basa en tres assignatures i normalment s la porta daccs a la
universitat.
Further Education (BTEC): Els Business and Technology Education Council sn estudis
dun o dos anys en matries professionals com enginyeria, disseny, agricultura, serveis
socials i salut. Sn estudis que proporcionen una formaci professional en la categoria
doficial o de tcnic. Es poden comenar a cursar a partir dels 14 anys i els nivells van de
l1 al 8. Tenen equivalncia a daltres certificats deducaci superior, depenent del nombre
de cursos i dassignatures completades.
A ms a ms, hi ha la:
National Vocational Qualification (NVQ): Els NVQ sn certificats de competncies. Per

obtenir aquests certificats, els alumnes han de ser capaos de demostrar que poden
portar a terme la feina al nivell requerit. Hi ha cinc nivells de NVQ, des del nivell que se
centra en activitats ms bsiques fins al nivell dalta direcci.
Taula 2.1 Equivalncies de titulaci en leducaci post-secundria a Anglaterra

Level 2 BTEC Level 2 Diploma General Cerificate of Secondary Education
NVQ
Level 3 BTEC Level 3 Extended A-Levels
NVQ Diploma
Level 4 BTEC Level 6 Diploma Bachelors Degree
NVQ
Level 5 BTEC Level 7 Diploma Masters Degree
NVQ
13
Educaci terciria
Sn els estudis universitaris.
University: s leducaci superior a temps parcial o complet que permet obtenir els ttols
de Bachelor (grau), mster o doctorat. Est dirigida a estudiants que tenen 18 anys o ms
i que han completat els estudis de Sixth Form (A-Levels) o tenen una titulaci equivalent.
Dades11
El 84% de la despesa en institucions deducaci primria, secundria i post-

secundria prov de fons de finanament pblic (el 91% a lOCDE), el sis
percentatge ms baix dels pasos de lOCDE.
Lescolaritzaci en letapa infantil s gaireb universal. Lany 2013, el 97% dels
infants de 3 anys estava escolaritzat (el 74% a lOCDE).
A partir del 2010, les taxes universitries es van apujar considerablement i en
parallel es van millorar les condicions de crdits i prstecs per a estudiants. El
92% dels estudiants de grau a temps complet estudien amb un crdit o amb una
beca.
En leducaci terciria, el finanament provinent de fons pblics s del 57% (el
70% a lOCDE).
La taxa de poblaci dentre 25 i 64 anys amb una graduaci de tipus universitari
s del 42% (el 36% a lOCDE). A ms, els individus amb educaci terciria del
Regne Unit tenen una de les taxes ms baixes datur dels pasos de lOCDE. La
taxa datur augmenta per a aquells que han completat leducaci secundria
superior (3,9%) i per a aquells que han assolit un nivell deducaci inferior a la
secundria superior (7,7%). Tot i aix, totes aquestes taxes datur estan per sota
de la mitjana de lOCDE.
11
Education at a Glance: United Kingdom, 2015.
14
Valoraci
Fortaleses
s un sistema educatiu reconegut a nivell mundial i europeu.

A PISA 2012, els estudiants dorigen immigrant (de primera o segona generaci)
del Regne Unit van obtenir resultats similars en matemtiques que els altres
estudiants.
Lany 2012, el Regne Unit va ser la segona destinaci ms popular per als
estudiants internacionals deducaci superior.12
Debilitats
Hi ha un debat obert sobre qui regeix el sistema. A partir de la reforma educativa

del 1988, el poder dadministraci de les escoles ha anat passant de lautoritat
local a la central i a leducaci dels consumidors. Va aparixer un mercat
educatiu que feia que el poder de les autoritats locals sobre les escoles
disminus en augmentar la independncia econmica i de gesti dels centres.
Amb aquesta nova filosofia que el sistema educatiu ha daportar alguna cosa a la
posici econmica nacional va nixer un altre tipus descola, la City Technical
College.13 [Lenfocament de mercat en la gesti del sistema educatiu vol dir que
el Departament dEducaci posa mfasi a promocionar les Free Schools i les
Academies en detriment de les escoles comunitries i integrals (Comprehensive
and Community Schools)].14
Hi ha una clara divisi entre el nord i el sud en els resultats obtinguts pels
alumnes. Les regions amb un rendiment acadmic ms alt es troben al sud,
mentre que les que obtenen un rendiment acadmic ms baix estan ubicades al
nord dAnglaterra.15
Lallunyament dun comproms amb leducaci integral (Comprehensive Schools),
lacceptaci dalgunes formes de selecci acadmica (Grammar Schools) i la
creixent diferenciaci i competici entre tipus descoles ha reforat les
desigualtats en leducaci. Hi ha hagut una tendncia a posar el focus a la
inclusi social des de la visi de satisfer les demandes del mercat laboral en lloc
de fer-ho amb lobjectiu dassolir nivells significatius de redistribuci de recursos.16
12
Estrategia Internacional del Reino Unido en materia educativa. Pgina web del Govern de la Gran
Bretanya, https://www.gov.uk/government/world-location-news/175818.es-419
13
Los Sistemas Educativos Europeos Crisis o Transformacin?. Coleccin Estudios Sociales, 18,
Barcelona, Fundaci La Caixa, 2005.
14
Melissa Benn, The crisis facing Britain's education system, The Guardian, 16/08/2016.
15
Natalie Perera, MikeTreadaway, Education in England: Annual Report 2016. Centre Forum. April, 2016.
16
C. Leathwood, R. Alistair, M.P. Moreau, N. Rollock, K. Williams, Educational Policies that Address Social
Inequality. Country Report: The United Kingdom. Londres, London Metropolitan University, Institute for
Policy Studies in Eucation. Novembre 2008.
15
Fonts
British Council. Glosario Education UK (Spain). Educationuk.org.

http://www.educationuk.org/spain/articles/glossary/
Comissi Europea 2010: Eurybase: Organisation of the Education System in the United
Kingdom-England, Wales and Northern Ireland 2009-2010. Comissi Europea.
Eurydice 2005: Glosario Europeo sobre Educacin. Instituciones educativas. Unidad

Europea de Eurydice, Brusselles, vol. 2, 2 ed.
Eurydice 2015: The Structure of the European Education Systems 2015-2016: Schematic
Diagrams. Eurydice Facts and Figures. Luxemburg: Publications Office of the European
Union.
16
Grfic 2.2 Organigrama del sistema educatiu dAnglaterra
Ed. infantil Ed. primria Ed. secundria I Ed. secundria II Ed. post-secundria Ed. terciria
A Levels
Foundation stage (En) / Early years (Gal) / Pre-school
BTEC 3
General Certificate of Secondary Education Key stage 4

Further Education
Secondary school
Key Stage 5, Sixth Form,
Secondary school
Key stage 1 and key stage 2 **
Nursery school
Primary school
International Baccalaureate, BTEC

(Level 3)
BTEC (Level 2)
Key stage 3
University
(Ir)
(Bachelor, master,
doctorate)
Vocational
Qualifications
National Vocational Qualifications
(NVQs / SVQs)
NVQ 4
2 3 4 5 6 7 8 9 10 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 +
First School Middle School Secondary School
17
3. AUSTRLIA
El sistema educatiu australi s competncia del govern federal, a excepci del disseny
de la poltica educativa en les etapes deducaci primria i secundria, la qual s
competncia dels sis estats i dels dos territoris (Territori de la Capital Australiana i Territori
del Nord) en qu sorganitza la Commonwealth Australiana. Leducaci obligatria t una
estructura similar a tot el pas, amb algunes petites variacions depenent de lestat o del
territori. El govern federal sencarrega de coordinar lensenyament i dna les orientacions
del currculum nacional. El sistema australi de titulacions compta amb tretze ttols
vinculats a una srie de requisits acadmics, regulats per lAustralian Qualification
Network.
Educaci infantil Preschool
A Austrlia, aquesta etapa educativa no s de carcter obligatori, a excepci dalgunes

regions. Les famlies poden optar per escolaritzar linfant a partir dels 2-3 anys fins als 4 a
les anomenades Preschool o Day Care. Desprs daquesta etapa, a ledat de 5 anys, els
infants poden cursar un curs preparatori a temps parcial com a introducci a leducaci
primria conegut com a Preparatory Year o Kindergarten. La major part de les famlies (el
85%) inscriu els seus fills en aquest curs preparatori.
Educaci primria Primary School
Un cop finalitzat aquest curs/any introductori a leducaci primria, els infants de 6 anys
comencen la seva educaci obligatria a la Primary School, on seran fins als 11-12 anys.
Durant aquesta etapa, els infants cursen unes assignatures comunes, impartides pel
mateix/a mestre/a. No hi ha un currculum com a tot el pas, ja que sn els estats i els
territoris els que acaben de definir-lo, per cal dir que les diferncies sn mnimes i que
est fora centralitzat i ms a les etapes inicials de leducaci de linfant.
Educaci secundria Secondary School
Hi ha dos nivells o cicles deducaci secundria. El primer va dels 11-12 anys fins als 15-
16 i simparteix a les anomenades High School. Els primers anys, com en leducaci
primria, els joves tenen unes matries comunes. No obstant aix, en els ltims anys
shan comenat a introduir a les High Shcools programes i matries de formaci
professional. El segon cicle va dels 16 als 18 anys (educaci secundria superior) i es duu
a terme als College o Senior High Shool. Superada leducaci secundria inferior (com a
mnim el Year 10), els joves tamb poden cursar un curs de formaci professional,
Vocational Course, a les institucions conegudes com a TAFE (Technical and Further
Education).
Educaci superior
Per accedir a leducaci superior, els joves que opten per cursar leducaci secundria
superior ms centrada en lmbit acadmic o general han dacreditar el Senior Secondary
Certificate of Education, mentre que els que opten per la vessant ms vocacional han de
cursar un any o dos ms dun Vocational Course, que els permetr obtenir un Certificate
IV, que els possibilitar accedir, aleshores s, a aquesta educaci superior.
18
Algunes institucions especialitzades en la Vocational Education and Training permeten

accedir als Bachelors Degree mitjanant ladquisici de certs diplomes.
Educaci terciria
A Austrlia, els que volen accedir a leducaci superior obtenen lanomenat TES (Tertiary
Entrance Score) o una titulaci equivalent (depenent de lestat), a part del Senior
Secondary Certificate of Education. La puntuaci final daquest ndex determinar a quina
instituci deducaci superior ser adms lalumne. Cada territori t la seva forma de
calcular aquest TES i cada instituci deducaci superior t el seu criteri per a ladmissi o
no de lalumne.
Leducaci secundria a Austrlia s proporcionada per les universitats, que sn

reconegudes com a institucions self-accrediting (responsables de la qualitat dels seus
propis programes i graus) i pels instituts universitaris deducaci superior professional,
coneguts com a non self-accrediting higher education institutions.
Les universitats, a excepci de dos casos concrets, sn institucions pbliques. La majoria

dinstituts universitaris deducaci superior professional sn privats, tot i que tamb nhi ha
de pblics, i sn supervisats per les autoritats competents de cada estat o territori.
Dades17
A Austrlia, el percentatge dinfants inscrits a les Kindergarten (educaci infantil) ha

augmentat del 51% del 2005 al 85% del 2013.
La taxa datur de les persones dentre 25-64 anys que tenen estudis inferiors a
leducaci secundaria superior s del 7,8%, la dels que tenen educaci secundria
superior no terciria s del 4,6% i la dels que tenen educaci terciria s de 3,2%.
El percentatge de joves dentre 25 i 29 anys que ni estudia ni treballa s del 10,1%
entre els homes i del 15,3% entre les dones.
17
Country Note. Australia. Education at a Glance 2016. OCDE.
19
Valoraci
Fortaleses
Hi ha uns objectius educatius nacionals comuns que compten amb un ampli

suport poltic i social.
El sistema deducaci superior gaudeix de reconeixement.
Debilitats
Tot i lincrement dinversi en educaci primerenca, Austrlia segueix tenint uns

nivells de matriculaci en les primeres etapes educatives de linfant molt per sota
de la majoria de pasos de lOCDE. Noms un 18% dels infants de tres anys
participa en aquesta educaci primerenca, enfront del 70% de lOCDE.
Hi ha poca oportunitat de feedback dels centres cap als professors.
Fonts
EP-Nuffic. The Organisation for Internationalisation in Education 2015: Education System

Australia. The Australian education System described and compared with the Deutch
System. Version 2
Web Departament dEducaci i Formaci australi: Deparment of Education and Training
Web del Govern dAustrlia del Sud: The education System in South Australia
20
Grfic 3.1 Organigrama del sistema educatiu dAustrlia
Secondary School
Years 11 and 12
Senior
Pre-University
Secondary
University
Day Care // Preparatory year // Kindergarten
Certificate of Associate Degree, Bachelor,

Education Master, Doctorate
Secondary School
Primary School
Preschool
Years 8 to 10
Years 1 to 7
Technical and Further Education

(TAFE)
Initial Vocational Course
Vocational Course
Professional
Certificates I, II
Certificate III Vocational Course Vocational Course

Certificate IV
Diploma
Advanced Diploma
3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15* 16 17/18+
21
4. ESPANYA
El sistema educatiu espanyol est regulat per la Llei Orgnica dEducaci de 2006, que
actualment es troba en procs de canvi.
Leducaci s un dret constitucional, s obligatria dels 6 als 16 anys i de carcter gratut.

Dacord amb la Constituci de 1978, existeix un repartiment de competncies educatives
entre les diferents entitats i administracions de lEstat. Les competncies educatives
estn traspassades a les comunitats autnomes. El govern central es reserva la
competncia exclusiva de regular lestructura dels diferents nivells educatius i les
condicions dobtenci, expedici i homologaci de ttols acadmics i professionals.
Educaci infantil
s letapa educativa que atn els infants dels zero als sis anys, contribuint al seu
desenvolupament fsic, afectiu, social i intellectual. Leducaci infantil est dividia en dos
cicles: un primer cicle que va fins als 3 anys i un segon, que va dels 3 als 6 anys.
Educaci primria
T un carcter gratut, obligatori i comprn sis cursos acadmics. Per tant, sinicia
leducaci primria amb sis anys i sacaba amb dotze. Aquesta etapa educativa t com a
principal finalitat facilitar als infants laprenentatge de la comprensi i lexpressi oral, la
lectura, lescriptura, el clcul, ladquisici de nocions bsiques de la cultura, lhbit de la
convivncia i el treball en equip i fomentar la creativitat i lafectivitat afavorint el
desenvolupament integral de lalumne. Leducaci primria sorganitza en assignatures i
rees amb un carcter global i integrador i s impartida per mestrres que tenen
competncies en totes les rees daquest nivell (leducaci fsica, la llengua estrangera i la
msica s impartida per mestres especialistes).
Educaci secundria obligatria (ESO)
s letapa que completa leducaci bsica dels infants i s gratuta i obligatria. Consta de
quatre cursos, que se segueixen ordinriament entre els 12 i els 16 anys. Leducaci
secundria obligatria t les finalitats segents: aconseguir que tots els alumnes
adquireixin els elements bsics de la cultura, tant humanstics, artstics, cientfics com
tecnolgics, desenvolupar i consolidar hbits destudi i de treball, preparar lalumne per a
la incorporaci a estudis posteriors i per a la seva inserci laboral. Les assignatures
sagrupen en tres blocs: assignatures troncals, assignatures especifiques i assignatures
de lliure configuraci, que sn competncia de les comunitats autnomes. Des del curs
2015-2016, aquesta educaci secundria compren dos cicles: un primer cicle que
consisteix en tres cursos i un segon cicle dun curs, en qu es pot triar entre les opcions: o
b ensenyaments acadmics orientats a la iniciaci del batxillerat o b ensenyaments
orientats a la iniciaci de la formaci professional.
Educaci secundria post-obligatria
Batxillerat: Forma part de leducaci secundria post-obligatria, t un carcter voluntari i

es cursa entre els 16 i 18 anys, generalment. Hi ha tres modalitats o vies diferents, que
ofereixen una preparaci especialitzada als alumnes segons les seves perspectives de
22
futur. Les modalitats actuals de batxillerat sn: cincies, humanitats, i cincies socials i
arts. Durant aquesta etapa, es capacita lalumne per cursar estudis superiors i se li
proporciona formaci, maduresa intellectual i humana, coneixements i habilitats perqu
pugi desenvolupar funcions socials i incorporar-se a la vida activa.
Formaci professional: Sn els estudis de carcter ms professional i vocacional, estan

orientats al mercat laboral i obeeixen a la necessitat dobtenir personal qualificat
especialitzat manifestada pels diferents sectors del mercat de treball. Dins de la formaci
professional, hi ha el cicle de formaci professional bsica, al qual es pot accedir un cop
finalitzat el tercer curs de leducaci secundria obligatria, comprn dos cursos
acadmics i atorga al jove un ttol de formaci professional bsica i el ttol deducaci
secundaria obligatria. Aquests ensenyaments sn doferta obligada i gratuta.
Desprs hi ha els cicles formatius de grau mitj, al quals saccedeix un cop finalitzat amb
xit el segon cicle de leducaci secundria obligatria. Formen part de leducaci
secundria post-obligatria i atorguen al jove un ttol de tcnic. Segons lopci destudis
triada, el ttol ser un dels segents: tcnic darts plstiques i disseny (grau mitj en arts
plstiques i disseny), tcnic esportiu (ensenyaments esportius de grau mitj) i tcnic (cicle
formatiu de grau mitj).
Educaci terciria
A Espanya, leducaci superior est formada pels ensenyaments universitaris, els

ensenyaments artstics superiors i per la formaci professional superior. Als
ensenyaments universitaris shi pot accedir de formes i en condicions diferents.
Universitat: Un cop finalitzat el batxillerat, a travs les anomenades Proves dAccs a la

Universitat (Selectivitat), els joves poden accedir als estudis superiors universitaris
anomenats graus i, un cop obtingut el ttol de graduat, poden accedir als estudis de
mster i doctorat.
Les persones de ms de 25 anys poden accedir als estudis universitaris mitjanant un

examen que permet laccs a la universitat.
Tamb es pot accedir als estudis universitaris un cop obtinguts els ttols de formaci
professional superior.
Cicles formatius de grau superior: Sn cicles que atorguen un ttol de tcnic superior.
Actualment, hi ha ms de 150 especialitats formatives, que sorganitzen en 26 famlies
professionals (administraci i gesti, agrria, comer i mrqueting, arts grfiques,
hosteleria i turisme, informtica i comunicacions...).
23
Dades18
A Espanya, cinc de cada deu joves dentre 20 i 24 anys estudien, mentre que
dos no estudien per estan treballant i tres no treballen ni estudien.
Del 2010 al 2104, el nombre de joves dEspanya que estudien entre els 20 i
els 24 anys ha augmentat 10 punts percentuals, valor que triplica lincrement
de la mitjana de lOCDE i la UE-21.
La major part de pasos dedica un percentatge significatiu del seu pressupost
pblic a leducaci. De mitjana, als pasos de lOCDE, la despesa en educaci
des de leducaci primria a la terciria suposa un 11,6% de la despesa
pblica total, mentre que la mitjana als pasos de la UE-21 s el 10%. La
despesa dEspanya s un 8%.
Valoraci
Fortaleses
Autonomia dels centres.

Elevat percentatge de poblaci jove amb educaci superior.
Debilitats
El marc legal s inestable. Hi ha poc acord poltic.

El fracs escolar s elevat. El 20% dels joves dentre 18 i 24 anys no ha acabat els
estudis secundaris (la mitjana de la UE s de l11%).
El sistema posa un excs de treball fora de lescola. Segons lOCDE, Espanya est
entre els pasos que ms deures posa a la setmana (6 hores de mitjana en comparaci
a les menys de 5 hores dels altres pasos). Aquesta crrega de treball posa molta
pressi a lalumne. LOMS adverteix que els alumnes se senten pressionats pels
deures.
Sobserven grans diferncies socioeconmiques en el rendiment acadmic. LOCDE
indica que un alumne socioeconmicament desafavorit a Espanya t tres vegades ms
probabilitats dobtenir males qualificacions.
Espanya t una de les taxes de repetici ms altes dels pasos de lOCDE. Mentre a
Espanya repeteixen el 28,73% dels alumnes, la mitjana de lOCDE se situa en un
14,65%.
18
Education at a Glance: Spain 2015, OCDE.
24
Fonts
OCDE 2015: Nota Pas. Espaa. Panorama de la Educacin 2015,

http://www.mecd.gob.es/inee/publicaciones/indicadores-educativos/Indicadores-
Internacionales/OCDE.html
Diagrams Eurydice Facts and Figures. Luxemburg, Publications Office of the European
Union.
Instituto Nacional de Evaluacin Educativa 2015: Panorama de la educacin. Indicadores

de la OCDE 2015. Informe Espaol. Madrid, Ministerio de Educacin, Cultura y Deporte.
25
Grfic 4.1 Organigrama del sistema educatiu dEspanya
Ensenyament obligatori Mercat

laboral
Ed. infantil Ed. primria Ed. secundria Ed. postobliagtria Ed. postobligatria superior
FP bsica
Educaci Secundria Obligatria (ESO)

Cicle formatiu de
grau mitj Cicle formatiu de grau
(CFGM) superior
(CFGS)
Ensenyaments darts
Cicle superior
Cicle inicial
Cicle mitj
Graduat plstiques i disseny

deducaci
P3
P5
P4
secundria de
Ensenyaments darts
Ensenyaments
primer grau plstiques, disseny i esport
esportius
Batxillerat Ensenyament
(social, cientfic, artstic, universitari
humanstic, tecnolgic) Graus, msters, doctorats
3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 +
26
5. ESTATS UNITS
Als Estats Units, el Departament Federal dEducaci t poques competncies a nivell

estatal, ja que es limita a recollir dades i a impulsar lleis generals o programes dajuda
financera per a minories. El sistema educatiu est completament descentralitzat i s molt
heterogeni. La major part de les decisions (organitzaci del sistema, proves davaluaci,
etc.) recauen en les institucions locals i estatals.
Educaci infantil Pre-Kindergarten i Kindergarten
Com a daltres pasos, les famlies nord-americanes poden optar per portar els infants a
les conegudes com a Nursery schools o Pre-Kindergarten i a les Kindergarten, que
formen part de leducaci infantil pre-escolar. Els infants nord-americans acudeixen a
aquestes institucions dels 3 als 5 anys. Hi han dos cicles, el primer, que va dels 3 als 4
anys, i el segon, que va dels 4 als 5 anys.
Educaci primria Elementary School
Els infants amb 6 anys inicien la seva educaci formal obligatria a les Elementary
Schools, on lobjectiu principal s desenvolupar les competncies educatives bsiques de
linfant i ajudar-lo en el seu desenvolupament personal. Aquesta etapa arriba fins als 12
anys dedat, tot i que en alguns estats sallarga fins als 14. Les escoles primries
proporcionen instrucci en les habilitats fonamentals de la lectura, lescriptura i les
matemtiques, aix com la histria i geografia (impartides en conjunt com a estudis
socials), l'artesania, la msica, la cincia, l'art i l'educaci fsica.
Educaci secundria Junior, Middle and High School
Per a la transici de leducaci primria a leducaci secundria, als Estats Units es

contemplen quatre vies tradicionals que depenen de lEstat i del districte on linfant hagi
estudiat.
Una primera via consisteix a realitzar leducaci primria i la secundria inferior en un

mateix centre fins als 14 anys. Un cop complerts els 14 anys, els joves passen a assistir a
la High School, on estudien fins als 18 anys.
La segona via contempla lopci destudiar quatre anys a la Primary School (6-9 anys). Un
cop finalitzat aquest perode, lalumne passa a la Middle School, instituci dissenyada per
millorar la transici entre leducaci primria i leducaci secundria (10-13 anys) i,
finalment, completa letapa deducaci secundria cursant quatre anys a la High School.
La tercera via de transici s aquella en la qual linfant cursa cinc anys deducaci
primria (6-11 anys) a lElementary School. Un cop finalitzada aquesta primera etapa,
passa a assistir a la Junior High School, on cursa tres anys ms (12- 14) i, finalment,
completa letapa deducaci secundria a la Senior High School (15-18 anys).
Finalment, la quarta opci s aquella en la qual linfant cursa sis anys deducaci primria
(6-11anys) i uns altres sis al Combined Junior / Senior School (12-18 anys).
27
Leducaci secundria s majoritriament de carcter general, les opcions per escollir

matries de formaci professional o tcnica varien dacord amb lescola i lestat.
En finalitzar leducaci secundria, tots els alumnes obtenen el mateix diploma,

independentment del programa completat. El diploma rep el nom de High School Diploma
i cada estat decideix quins sn els requisits mnims per obtenir-lo.
Un cop els joves obtenen aquest diploma, poden accedir a leducaci superior. A ledat de
18-19 anys tenen lopci de matricular-se als Vocational / Technical Institutes, als
Community College (2 Year) o als 4 Years Undergraduate Programmes.
A diferncia daltres pasos, als Estats Units els estudis de grau (Undergraduate Studies)
es classifiquen dins de letapa deducaci post-secundria.
Educaci terciria
Als Estats Units, laccs a leducaci terciria varia segons la instituci a la qual es vol
accedir. Hi ha institucions amb poltiques clarament de portes obertes, que estableixen
pocs criteris dadmissi. Aquestes institucions demanen simplement el High School
Diploma. No obstant aix, cal destacar que tamb hi ha laltre extrem, amb institucions
que tenen requisits dadmissi molt extensos i que demanen, per exemple, la participaci
activa en activitats extra-curriculars, posseir habilitats de lideratge, presentar cartes de
recomanaci, etctera. La majoria dinstitucions, per, estan situades entre aquests dos
extrems.
Universities / Colleges: No existeix una distinci estricta entre leducaci professional

superior i leducaci acadmica. Ambds tipus deducaci poden ser combinats en un
programa de grau en la mateixa instituci. Els estudiants de grau tenen una gran
flexibilitat i poden triar entre diferents cursos optatius. Aix, un programa professional pot
ser complementat per optatives de carcter ms acadmic i viceversa.
La diferncia entre els Colleges i les Universities s que les Universities ofereixen
programes de grau i de post-grau i tenen una oferta ms mplia en escoles professionals,
mentre que els Colleges noms ofereixen programes de grau, tot i que sempre hi ha
excepcions.
Dades19
Als EEUU, el percentatge de joves dentre 15-29 que ni estudia ni treballa s del
12% en els homes i del 17% en les dones.
La taxa datur dels nord-americans de ms de 25 anys que han obtingut un High
School Diploma s del 5,4%, mentre que els que han obtingut un Bachelors
Degree s dun 2,8%.
Lany 2014, un 44% dels adults dentre 25 i 64 anys dels EEUU havien assolit una
educaci superior o terciria, percentatge que es troba molt per sobre de la mitjana
de lOCDE (33%).
19
Country Note. Unite States. Education at a Glance 2016. OCDE; Bureau Of Labour Statistics, Earnings
and Unemployment by educational attainment, 2015.
28
Valoraci
Fortaleses
s un sistema educatiu comprensiu i fora inclusiu.

T una educaci superior amb fora prestigi.
Debilitats
Hi ha poca implicaci de les famlies.

Generalment, hi ha poca innovaci en la formaci del professorat.
Fonts
Bureau Of Labour Statistics 2015: Earnings and Unemployment by Educational

attainment.
EP-Nuffic. The Organisation for Internationalisation in Education 2016: Education System

United States. The American education System described and compared with the Deutch
System. Version 3
U.S. Department of Education: Structure of U.S. Education
29
Grfic 5.1 Organigrama del sistema educatiu dels Estats Units
Ed. infantil Ed. primria Ed. secundria I Ed. secundria II Ed. post-secundria E. terciria
University
Undergraduate
Elementary / Primary School Masters Degree and
Combined Junior / High School

Studies
Professional Schools
(Law, Medicine...)
Junior High School /

Pre-Kindergarten
Middle School
Kindergarten
High School
3 i 4 anys
Junior or Community Diploma

5 anys
Colleges
Mercat
laboral
Vocational
Technical Institutions Diploma
3 4 5 6 7 8 9 10 11 10 11 12 13 14 12 13 14* 15 16 17 18/20 +
* Depenent de lestat, els alumnes assisteixen a una Middle School o a una High School.
30
6. FINLNDIA
El sistema educatiu finlands s conegut pels bons resultats obtinguts a les proves
PISA. La poltica educativa s responsabilitat del Ministeri dEducaci, tot i que la
Direcci Nacional Finlandesa dEducaci hi coopera per desenvolupar i assolir els
objectius fixats. A ms a ms, cada una de les sis provncies finlandeses t el seu
propi departament de cultura i educaci, les entitats locals hi juguen tamb un paper
essencial. Quasi la totalitat de leducaci finlandesa est finanada amb fons pblics.
Educaci infantil Varhaiskasvatus / Esiopetus
Leducaci infantil a Finlndia s a crrec majoritriament de les administracions locals

i de cada famlia, per no s gratuta. A banda daquests centres vinculats a
ladministraci local, tamb hi ha centres privats que ofereixen aquest tipus deducaci.
Leducaci s completament gratuta a partir dels 6 anys (curs anterior a linici de
leducaci primria).
Educaci primria i secundria Perusopetus Grundlggande
Leducaci obligatria comena als 7 anys i simparteix als Peruskoulu. Als 6 anys, els
infants fan un any de pre-educaci primria (Esiopetus). Cal destacar que l'educaci
bsica i obligatria est integrada dins d'una sola estructura, que comprn l'educaci
primria i la secundria inferior. s un perode de 9 anys que va des dels 7 fins als 16
anys i que de manera voluntria es pot ampliar un any, fins als 17.
Educaci secundria superior general o formaci professional
Desprs de 9 anys deducaci bsica i obligatria, els joves dentre 15-16 anys poden
optar per realitzar estudis deducaci secundria general, Lukio-Gymnasium (51%),20 o
la formaci professional, Ammattikoulutus (49%),21 que acostumen a durar 3 anys, fins
als 19. Leducaci secundria superior general prepara lalumnat per cursar els estudis
superiors a la universitat.
Addicionalment, aquesta educaci superior general ha de donar suport als joves en el

seu aprenentatge i desenvolupament personal. Superat aquest perode deducaci
secundria general i lexamen del Matriculation Examination, els alumnes poden
accedir als estudis superiors. Existeixen dues categories de centres: els que
sestructuren per aules i els articulats a partir de leducaci impartida (sense aules). En
els centres del segon tipus, no es passa dun curs inferior a un de superior, sin que
els alumnes estudien les assignatures segons un programa individualitzat. La
majoria dels instituts segueixen aquest model.
Els joves que opten per leducaci secundria general, culminen els seus estudis amb
un examen a escala nacional, Matriculation Examination, que cont quatre proves
obligatries: la llengua familiar i, segons lelecci de cada candidat, tres de les
assignatures segents: la segona llengua nacional, una llengua estrangera,
matemtiques o estudis generals (humanitats o cincies naturals). Un cop superats
20
21
31
amb xit els exmens i el programa destudis sencer, els estudiants reben el certificat
que detalla les proves cursades i els nivells i qualificacions obtinguts. Aquest ttol s el
que dna la competncia per cursar estudis superiors.
Daltra banda, els joves poden optar per escollir la formaci ms orientada a lmbit
professional, la qual proporciona coneixements bsics de formaci professional per a
diverses tasques i rees. La instrucci professional inclou, a ms de l'educaci terica,
perodes en tallers i laboratoris i prctiques en llocs de feina. Finalitzats els tres anys
de formaci, sobt el Vocational Qualification, que permet accedir al mercat de treball i
a cursos deducaci superior.
Educaci terciria
A Finlndia, leducaci superior est dividida en dos sectors, les universitats i els
centres politcnics.
Universitats: Les universitats posen mfasi en la investigaci cientfica i en leducaci

basada en la recerca cientfica. Completant els estudis daquest caire, es poden obtenir
els certificats segents: graus o llicenciatures, msters, post-graus i doctorats.
Des de principis de 2010, les universitats han tingut lestatus dentitats jurdiques
independents i han estat separades de lEstat. No obstant, lEstat segueix sent la
principal font de finanament daquestes universitats. El finanament directe del govern
cobreix aproximadament el 64% dels pressupostos universitaris.
Centres politcnics: Els centres politcnics sn institucions regionals que engloben

diferents camps daprenentatge i que tenen una forta vinculaci amb el mercat de
treball i el desenvolupament regional. En aquests centres, sobtenen llicenciatures i
msters politcnics, que posen lmfasi en laprenentatge aplicat en I+D.
Dades22
Leducaci a Finlndia est gaireb totalment finanada amb fons pblics. Noms
hi ha un 1% dinversi privada a leducaci primria i secundria i un 4% a
leducaci terciria.
El nombre dalumnes per professor/a a leducaci primria i a la secundria s de
13 per aula.
El 2015, els adults que tenien un ttol de formaci professional de secundria
superior o post-secundria no terciria tenien un percentatge docupaci del 77%,
deu punts percentuals per sobre dels qui havien triat lopci de leducaci general.
Lany 2015, el percentatge de finesos adults (entre els 25-64 anys) que, com a
mnim, tenien un ttol deducaci secundria superior era dun 47%.
La taxa datur entre les persones de 25 i 64 anys amb educaci superior s del
5,1%, en sintonia amb la mitjana de lOCDE per a aquest nivell deducaci.
22
Country Note. Finland. Education at a Glance 2015, OCDE.
32
Valoraci
Fortaleses
Els docents estan molt qualificats i tenen un estatus social elevat.

Hi ha atenci gaireb individualitzada als alumnes grcies a les baixes rtios dins de
laula.
La relaci professor-alumne s molt propera.
Hi ha un grau dautonomia elevat per a la definici del currculum.
Hi ha equilibri entre la formaci tcnica i la formaci terica.
La societat t confiana en leducaci pblica (retroalimentaci).
Es dna una connexi slida de les tres estructures fonamentals implicades en
leducaci de linfant: la famlia, lescola i els recursos socioculturals.
Debilitats
No hi ha una total integraci dels alumnes amb necessitats especials

(estigmatitzaci).
A PISA 2012, el percentatge dalumnes que diu que s feli a lescola s
aproximadament dun 63%, un dels ms baixos de lestudi, noms per davant
dEstnia, Corea, Eslovquia i la Repblica Txeca.
Fonts
Eurydice 2015: The Structure of the European Education Systems 2015-2016:

Schematic Diagrams Eurydice Facts and Figures. Luxemburg, Publications Office of the
European Union.
OCDE 2015: Education at a Glance 2015. Full selection of indicators. OECD Publishing.
OCDE 2015: Education at a Glance 2015. Highlights. OECD Publishing.
Web del servei estadstic de Finlndia: Education
Web del Ministeri dEducaci Fins: Education System in Finland
33
Grfic 6.1 Organigrama del sistema educatiu de Finlndia
Ed. infantil Ed. primria Ed. secundria Ed. secundria II Ed. terciria
gymnasieutbildning
Lukiokoulutus-
(Educaci general)
Perusopetus-gdundlggande
Perusopetus-gdundlggande
Curs dintroducci a letapa primria
Pholitechnic education
(Bachelor, master, doctorate)
University education
Varhaiskasvatus
Matricula
Examination
Esiopetus
(Fins als 5 anys)
( 5 i 6 anys)
(Educaci professional)
Ammatillinen
Mercat
laboral
koulutus
(2 anys
SPQ*)
Initial Vocational Qualification
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 19/20 +
Estructura nica i integrada

*Specialized Profesional Qualifications - Qualificaci que sobt desprs dhaver cursat leducaci professional (Ammatillinen Koulutus) i haver passat dos
anys al mercat laboral.
34
7. FRANA
Els ministeris dEducaci Nacional i dEnsenyament Superior i Investigaci defineixen la

poltica educativa, els objectius i els currculums. Per sota daquests organismes hi ha les
anomenades acadmies, que sn demarcacions geogrfiques escolars, el cap visible de
les quals s lanomenat recteur. La lacitat del sistema educatiu francs constitueix una de
les seves caracterstiques fonamentals.
Educaci infantil cole Maternelle
La major part dels infants francesos estan escolaritzats a les escoles deducaci infantil,
on es comena a partir dels 2-3 anys i sarriba fins als 6 anys. Aquesta etapa educativa s
responsabilitat del Ministeri dEducaci Nacional.
Educaci primria cole lementaire
Letapa deducaci primria va dels 6 als 11 anys i marca linici de leducaci obligatria,
secular i gratuta. Aquesta etapa pertany a la etapa 1 de la Classificaci Internacional
Normalitzada de lEducaci. Linfant rep la docncia pertinent que li permetr adquirir les
habilitats bsiques en lectura, escriptura i matemtiques i una base slida en
laprenentatge i la comprensi de les rees bsiques de coneixement i desenvolupament
personal i social, de manera que sel prepara per a lentrada a leducaci secundria
inferior.
Als 7-8 i 10-11 anys els infants realitzen uns tests a nivell estatal per avaluar ladquisici
de les competncies bsiques mencionades anteriorment.
Educaci secundria Collges
Leducaci secundria inferior (4 anys) simparteix als anomenats collges amb lobjectiu
de continuar adquirint el coneixement i les habilitats bsiques establertes pel govern
francs i preparar-se per la seva especialitzaci (quart any), on hauran descollir entre tres
camins educatius. Aquest s el primer cicle de leducaci secundria.
Leducaci secundria superior (3 anys) es divideix en tres programes educatius que

simparteixen als Lyces gnraux et technologiques, al Lyce Professionel o al Centre de
formation dapprentis, depenent de lopci triada.
Els Lyces gnraux preparen els alumnes per als estudis superiors, mentre que els
Lyces technologiques els preparen per als estudis superiors centrats en la tecnologia.
Per altra banda, els joves poden optar per un cam ms professional, orientat a la
incorporaci prxima a la vida laboral, cam que els permet tamb continuar en un futur
els estudis superiors. En finalitzar aquest perode de 7 (4+3) anys i desprs de fer uns
exmens a nivell estatal, els joves obtenen el diploma de baccalaurat, que pot ser de dos
tipus: general o tecnolgic. Aquest diploma els permetr accedir als estudis superiors. En
el cas del Lyce Professionel, els alumnes obtenen el Certificat dAptitud Professional
(CAP), el Brevet dtudes Professionnelles o el Brevet de Technicien Superieur, que
tamb els permetr accedir als estudis superiors.
35
El sistema educatiu francs contempla dues vies ms per accedir als estudis superiors per
a aquells joves que han interromput els seus estudis de baccalaurat. La primera opci s
lobtenci del Diplome daccs aux tudes Universitaires (DAEU), que sobt desprs de
cursar 255 hores i superar un examen. El DAEU contempla dues modalitats: la primera
enfocada als estudis literaris i jurdics i una segona orientada als estudis cientfics.
Una segona opci s loptenci de la Capacit en Droit Diploma, un diploma que tamb
permet obtenir un nivell equivalent al baccalaurat. Aquest diploma sobt en un perode
de dos anys i les matries que simparteixen sn: dret civil, dret comercial, dret
administratiu, dret constitucional, dret penal, economia poltica, llengua anglesa,
informtica, etc.
Un 60% dels alumnes dels Lyces tria les opcions ms de caire acadmic, com sn el
Lyce General o el Lyce Technologique, mentre que un 40% es decanta pel Lycee
Professionel.
Alguns joves tamb poden optar per obtenir una titulaci professional a temps parcial als
Centres de formation dapprentis, on obtenen una educaci tant prctica com terica.
Educaci terciria
Leducaci superior francesa es caracteritza per la coexistncia duna pluralitat

dinstitucions que lofereixen.
Universitat: Per llei, els tres batxillerats donen accs a leducaci superior, a la
universitat. No obstant, ladmissi a les Grandes coles i a daltres institucions demanen
altres requisits, com poden ser entrevistes personals, exmens ms especfics (que
poden ser preparats als lyces durant un any. Les universitats segueixen lanomenada
estructura LMD: Licence, mster i doctorat.
Grandes coles: Sn institucions de carcter pblic i privat i amb un cert renom que
imparteixen educaci superior. Es diferencien de les universitats per oferir una educaci
ms especialitzada (com per exemple, lcole des Hautes tudes Commerciales).
Instituts Universitaires de Technologie (IUT): Sn centres que ofereixen una formaci

professioal superior, associats sovint a certes universitats i que permeten triar entre 35
especialitats. Hi ha tamb les Sections de Techniciens Suprieurs (STS).
Dades23
El percentatge de joves dentre 15 i 29 anys que ni estudia ni treballa a Frana s

dun 16% en els homes i dun 18% en les dones.
Un 86% dels homes i un 82% de les dones amb estudis deducaci terciria estan
treballant, mentre que dentre els que tenen un nivell de formaci post-secundria
no terciria un 76% dels homes i un 69% de les dones est treballant.
El 2014, 40% dels joves dentre 25 i 35 anys de Frana tenien un nivell deducaci
superior al dels seus pares, vuit punts percentuals per sobre de la mitjana de
lOCDE.
23
Country Note. France. Education at a Glance 2015, OCDE.
36
Valoraci
Fortaleses
Lescolaritzaci comena ben aviat. Leducaci infantil s responsabilitat del

Ministeri dEducaci.
Hi ha una bona atenci a la diversitat en relaci amb les preferncies de lalumnat.
Debilitats
Els infants no sidentifiquen amb lescola o linstitut i aix no s beneficis per a la

creaci dun sentiment de comunitat. A la llarga acaba sent un factor negatiu en el
procs deducaci dels infants (hi ha una falta de presncia dels pares a les escoles,
una falta dactivitats dels nens, en conjunt, fora de les hores escolars i una falta de
relaci propera professor-alumne).
Es dna una distribuci de professorat novell a escoles de complexitat alta.
Hi ha una alta centralitzaci de la gesti del sistema educatiu.
Sobserva una massificaci als collge.
Leducaci s fora selectiva.
La integraci dels immigrants falla per labsncia duna obertura igualitria cap a
totes les vies de formaci.
Fonts
Union.
Ministre des affaires trangres 2007: La France a la Loupe. Systme ducatif en

France. Pars.
Web del Ministeri dEducaci Francs: Les niveaux et les tablissements d'enseignement
37
Grfic 7.1 Organigrama del sistema educatiu de Frana.
Ed. infantil Ed. primria Ed. secundria I Ed. secundria II Ed. terciria
Lyce Generale et
Technologique Universits
BAC - National Examination
Cicle daprenentatge fonamental (6 a 9 anys)
Lyce Professionel Sections de

Cicle daprofundiment (10 a 11 anys)
Techniciens
cole lmentaire
BEP
cole Maternelle
Suprieurs
Cicle observaci i adaptaci
Cicle dOrientaci (STS)

Centre de Formation CAP
Collge
Cicle Central
dAprenttis (CFP)
BTS Instituts
Universitaires de
Diplme Technologie
Accs aux (IUT)
tudes
Universitaires
Capacit en
Droit
Diploma
CPGE
(2 anys) Grandes coles
3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19/20 +
38
8. ITLIA
El sistema educatiu itali est format per quatre etapes: leducaci infantil, la primria, la
secundria i la superior. Leducaci s obligatria dels 6 als 16 anys i lEstat ns el
principal responsable, encara que tamb existeix la figura dels centres privats, subjectes a
requisits exigits pel govern.
Educaci infantil Scuola dellinfanzia
Perode de preescolar de tipus no obligatori que comprn les edats de 3 a 6 anys.

Ladmissi a les institucions que ofereixen aquesta etapa educativa es basa en ledat. Les
escoles deducaci infantil poden ser pbliques o privades i normalment sn mixtes
(escolaritzen nens i nenes junts). Les del sector privat sn autofinanades i poden ser
confessionals, mentre que les de carcter pblic estan finanades pel govern central i les
autoritats regionals i locals i sn aconfessionals.
Educaci primria Scuola Elementare
Un cop finalitzada letapa preescolar, dels 6 als 11 anys els alumnes passen a cursar
letapa deducaci primria. Ladmissi es basa en ledat i no en requisits de tipus
acadmic. Aquesta etapa consta de dos cicles: el primer que t una durada de dos anys
els alumnes hi cursen un currculum de tipus multidisciplinari i el segon, amb una
durada de tres anys on lensenyament es divideix depenent de les assignatures. El
mxim responsable daquestes institucions s el Ministeri dEducaci. Els centres
deducaci primria poden ser pblics o privats i sn mixtos. En el cas dels centres
pblics, el finanament prov del govern central i de les administracions regionals i
municipals. De la mateixa manera que en les escoles privades deducaci infantil, els
centres del sector privat sautofinancien i poden ser confessionals.
Educaci secundria Scuola di primo grado / Secondo ciclo distruzione
Lescola deducaci secundria es divideix en dues etapes. La primera (Scuola secundaria

di primo grado) comprn dels 11 als 14 anys i la segona (Secondo ciclo distruzione),
sinicia als 14 anys i finalitza als 19 (Liceo / Sistema dellistruzione e della formazione
professionale).
Els ltims tres anys de lescola secundria superior no sn de carcter obligatori, ja que
lobligatorietat de leducaci s fins als 16 anys.
Leducaci secundria inferior (di primo grado) est exempta de pagament i s

dassistncia obligatria. Els dos primers anys de leducaci secundria superior tamb
estan exempts de pagament, ja que sinscriuen dins leducaci obligatria, mentre que els
anys segents (dels 16 als 19) inclouen taxes de matriculaci. Tot i aix, lalumne pot estar
exempt del pagament de matrcula segons els ingressos familiars (programes de
finanament de lestat i de les regions: Borse di studio).
Un cop finalitzada letapa densenyament obligatori, els alumnes poden decidir accedir al
mercat laboral o b continuar els seus estudis deducaci secundria superior. En aquest
ltim cas, els alumnes poden escollir diferents cursos depenent del tipus ditinerari que
vulguin seguir. Poden anar als liceus o b als centres de formaci profesional.
39
Sistema dei Licei: Lobjectiu principal daquests centres s preparar els alumnes per a
laccs a la universitat. Lany 2011 va entrar en vigor la reforma del sistema educatiu, que
va donar pas a sis tipus de liceus: el clssic, el cientfic, lartstic, el lingstic, el musical
(itinerari musical o de dansa) i el de les cincies humanes (que inclou lopci econmico-
social). Tots els programes dels liceus tenen una durada de cinc anys i es divideixen en
dos cicles de dos anys ms un cinqu any, al final del qual els estudiants sexaminen per
accedir a la universitat (Esame di Stato). En tots els itineraris es preveuen prctiques
formatives. En el cas dels ensenyaments artstics, a partir del segon cicle els alumnes han
descollir un itinerari (arts figuratives, arquitectura, disseny, audiovisual i multimdia,
disseny grfic, escenografia).
Sistema dellistruzione e della formazione professionale: La formaci profesional

contempla tres itineraris.
Instituti Tecnici: Els alumnes adquireixen coneixement, habilitats i competncies per dur
a terme tasques tcniques i administratives.
Instituti Professionali: Els alumnes adquireixen una preparaci prctica i terica

especfica per portar a terme tasques qualificades en rees de producci dinters
nacional.
IeFP (percorsi triennali e quadriennali di istruzione e formazione professionale): Sn

cursos de tres i quatre anys de formaci professional. Estan dissenyats i organitzats per
les regions. Els financien el Ministeri de Treball i les regions. Els cursos estan organitzats
en mduls i tenen per objectiu desenvolupar habilitats bsiques, transversals i tcniques.
Inclouen prctiques professionals que es porten a terme sota la supervisi de dos tutors,
el del centre de formaci i el de lempresa on es fan les prctiques. Els mtodes
densenyament inclouen classes magistrals, simulacions, role play i aprenentatge
cooperatiu.
Grfic 8.1 Tipologia dels centres educatius deducaci secundria de segon grau
a Itlia
Liceo classico
Liceo scientifico
Donen accs a
Liceo artistico altres tipus
Sistema dei Licei
deducaci superior
(educaci de tipus
general) Liceo linguistico
Liceo musicale e
coreutica
Scuola Secundaria di
Secondo grado Liceo delle scienze
umane
Instituti Tecnici
Sistema dell'istruzione
e della formazione Instituti Professionali
professionale
IeFP
40
Educaci post-secundria (no terciria)
Leducaci post-secundria no terciria permet triar entre dos tipus de programes:
Sistema di Istruzione e Formazione Tecnica Superiore (IFTS): Sn programes que

ofereixen fins a vint especialitzacions a nivell nacional. Inclouen una part del currculum
comuna i una altra despecialitzaci, a ms dunes prctiques obligatries. Els programes
estan planificats per les regions i han de ser oferts almenys per quatre provedors de
formaci professional del sistema escolar, de formaci professional, duniversitat o del
sector empresarial.
Hi poden accedir joves i adults, ocupats o desocupats que hagin obtingut el diploma
deducaci secundria superior, un diploma professional tcnic o b que hagin estat
admesos al cinqu curs del Liceu.
Instituto Tecnico Superiore: Sn programes que combinen la formaci prctica i terica

en economia o matries tcniques. Lensenyament dura cinc anys, els dos primers sn
comuns a la branca triada i els tres restants aprofundeixen en una especialitat.
Generalment, inclou un perode de tres o sis mesos de prctiques durant l'ltim any.
Aquests programes ofereixen una formaci tcnica especialitzada en sis rees
considerades estratgiques per al desenvolupament del pas. La gent jove i els adults
amb un diploma de secundria superior poden accedir als programes ITS. La titulaci
obtinguda permet l'accs a la universitat i als estudis superiors.
Educaci terciria
Leducaci terciria es pot cursar en tres tipus de centre:
Universitat: s la instituci d'educaci superior que ofereix estudis multidisciplinaris a

temps complet a estudiants de 19 anys o ms que hagin obtingut el ttol d'educaci
secundria superior (Esame di Stato). Es poden obtenir titulacions de grau, mster i
doctorat. Els centres pblics estan finanats pel govern central i depenen del Ministeri
d'Universitat i Investigacions Cientfiques. Els alumnes paguen taxes.
Politecnico: s la universitat especialitzada en ensenyament tcnic i professional.
Alta Formazione Artistica, Musicale e Coreutica (AFAM): s lensenyament superior

artstic que s'inscriu dins del sistema universitari. S'imparteixen ensenyaments de msica,
belles arts, dansa i art dramtic.
41
Dades24
Gaireb tots els infants estan escolaritzats en les etapes infantils. Ho est el
98% dels infants de 4 anys, percentatge superior al 88% de la mitjana de
lOCDE.
El 77,9% dels joves d'entre 20 i 24 anys havien obtingut una titulaci
d'educaci secundria superior l'any 2013 (el 81,1% s la mitjana de la EU-
28).
El 15% dels joves d'entre 18 i 24 anys van abandonar l'educaci
prematurament, completant com a mxim l'educaci secundria inferior
(l11,1% s la mitjana de la EU-28). Aquesta taxa sincrementa
considerablement quan es parla dinfants no nascuts al territori (32,6% a Itlia,
20,1% mitjana EU).
Al voltant del 35% dels joves d'entre 20 i 24 anys ni estudien ni treballen
(NEET), percentatge que s el segon ms alt dels pasos de l'OCDE.
El curs 2012-2013 es van matricular en cursos de tres anys de formaci
professional (IeFP) al voltant de 300.00 alumnes, cosa que significa un
increment del 18% respecte de lany anterior.
Entre el 2010 i el 2013, 5.960 estudiants es van matricular en cursos IFTS. El
57,3% daquests estudiants tenien un contracte laboral lltim trimestre del
2013.
24
Education at a Glance: Italy 2015, OCDE; CEDEFOP, Vocational education and training in Italy.
Luxemburg: Publications Office of the European Union, 2014; Eurydice. Il sistema educativo italiano, 2013.
42
Valoraci
Fortaleses
La participaci en letapa deducaci infantil s gaireb universal.

Hi ha una millora dels resultats de competncies bsiques.
Sobserva una reducci de la taxa dabandonament escolar, tot i que continua
estant per sobre de la mitjana dels pasos de la Uni Europea.
Debilitats
La taxa descolaritzaci en letapa terciria s la ms baixa dEuropa. Molts

estudiants la comencen, per no lacaben.
Hi ha diferncies significatives en la taxa dabandonament escolar entre el
nord i el sud del pas.
Fonts
Angotti, R., Scalmato, V. 2010: Struttura dei sistemi di istruzione e formazione in Europa
Italia 2009-2010. Florncia, Unit italiana di Eurydice in collaborazione con lIstituto per lo
sviluppo della formazione professionale dei lavoratoriISFOL.
CEDEFOP 2014: Vocational education and training in Italy. Luxemburg, Publications

Office of the European Union.
INDIRE 2013: Il sistema educativo italiano, I Quaderni di Eurydice, 29, Florncia.
Euridyce 2011: Organizzazione del sistema educativo italiano 2009-2010. Brusselles,

Comissi Europea, Education, Audiovisual and Cultural Executive Agency (EACEA).
Eurydice 2013: Sistema educativo italiano in sintesi. Florncia, Instituto Nazionale di

Documentazione, Innovazione e Ricerca Educativa (INDIRE).
43
Grfic 8.2 Organigrama del sistema educatiu dItlia
Ed. infantil Ed. primria Ed. secundria I Ed. secundria/FP Ed. post-secundria Ed. terciria
Liceo Universit
Scuola secundaria di primo grado

Classico, scientifico, artistico, Esame di Stato Politecnico
linguistico, musicale coreutica
Alta Formazione
(dansa), scienze umane
Artistica e Musicale
(AFAM)
Scuola dellinfanzia
Scuola elementare
Instituti Tecnici Diploma
Instituti Professionali
Istruzione e Formazione
Instruzione e Formazione Tecnica Superiore (IFTS)
Professionale
Instituti Tecnici Superiori
(IFP) (ITS)
3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16* 17 18 19 19/20 +
44
9. QUEBEC (CANAD)
La regi del Quebec t competncia exclusiva en matria deducaci. El Ministeri

dEducaci i de lEnsenyament Superior s el responsable de leducaci obligatria en els
cicles deducaci primria i secundria aix com al nivell de post-secundria. En el sistema
pblic, leducaci s gratuta per a tots els residents, des de lescola primria fins al
collge (post-secundria).
A la major part descoles, la llengua densenyament s el francs. Per llei, leducaci ha

de ser en francs en les etapes deducaci infantil, primria i secundria. Tot i aix, en
alguns casos, els alumnes poden rebre leducaci en angls. Als collges i a les
universitats els estudiants poden matricular-se en centres que imparteixin la docncia en
llengua anglesa o francesa.
Educaci infantil Prscolaire
Al Quebec, letapa deducaci infantil s opcional, encara que la majoria dinfants estan
escolaritzats en aquest tipus de programes. Aquesta etapa permet a infants de 4 i 5 anys
desenvolupar habilitats psicomotores, emocionals, socials, lingstiques i cognitives aix
com competncies metodolgiques relacionades amb el coneixement dun mateix, el
coneixement de la societat i amb la comunicaci.
Educaci primria Primaire
Leducaci primria comena a ledat de 5 o 6 anys. Consisteix en sis anys descola

dividits en tres cicles de dos anys cadascun. Aquesta etapa educativa se centra en
matries bsiques i promou el desenvolupament general de linfant amb lobjectiu de
fomentar el seu progressiu desenvolupament i independncia i preparar-lo per a letapa
deducaci secundria.
Educaci secundria Secondaire
Leducaci secundria obligatria comena als 12 anys i sacaba als 17. Consta de cinc
cursos (del 7 a l11), dividits en dos cicles.
Cursos del 7-11: El primer cicle de leducaci secundria, que t una durada de tres anys
(cursos 7-9), t per objectiu consolidar leducaci primria dels estudiants i orientar-los per
a la seva futura carrera laboral. Al tercer any (curs 9), els estudiants cursen assignatures
generals i poden escollir assignatures optatives.
Un cop finalitzats els cinc anys deducaci secundria, els estudiants reben el Diploma
dEstudis Secundaris (DES), amb el qual poden accedir als cursos del Collge per
desprs seguir amb estudis universitaris. Leducaci secundria est focalitzada en el
desenvolupament de competncies.
A banda daquest diploma deducaci secundria, la joventut del Quebec pot cursar
determinats programes i optenir altres titulacions:
Certificat de Formation Prparatoire au Travail (CFPT): s un programa que combina

la formaci general (francs, matemtiques, angls) amb la formaci prctica en un lloc
de treball. Lobjectiu del curs s facilitar la incorporaci al mercat de treball als joves de
45
com a mnim 15 anys que, un cop acabat el primer cicle deducaci secundria (cursos 7-
9), no han assolit els objectius en matemtiques i en la llengua dinstrucci del nivell
deducaci primria. s a dir, aquells alumnes que mostren no haver superat el primer
nivell de competncia (que shauria dassolir durant letapa deducaci primria) en
matemtiques i en la llengua dinstrucci (generalment, el francs). El certificat sobt
quan lestudiant ha completat 2.700 hores de prctiques i les 900 hores del Work-Skills
Education Course.
Certificat de Formation un Mtier semi-Spcialis (CFMS): s un programa dun any

pensat per a aquells alumnes de com a mnim 15 anys que al final del primer cicle
deducaci secundria han assolit els objectius de leducaci primria en la llengua
dinstrucci i matemtiques, per sense obtenir els crdits del primer cicle deducaci
secundria daquestes matries. Aquesta opci permet als estudiants completar el primer
cicle deducaci secundria i adquirir coneixements duna professi semi-especialitzada
per desprs accedir al mercat de treball.
Diplme dtudes Professionnelles (DEP): s un diploma que sobt desprs dhaver

realitzat un curs de formaci professional dentre 900 i 1.800 hores (un any i mig) de
durada. Els programes destudis que porten a lobtenci daquest certificat sinicien
desprs de completar el tercer, quart o cinqu curs deducaci secundria (cursos del 9 a
l11), depenent dels requeriments de cada programa.
Attestation de formation professionnelle (AFP): s un certificat que sobt desprs

dhaver completat un curs de formaci professional de 900 hores (un any). Els estudiants
poden accedir a aquest programa desprs dhaver completat el segon curs deducaci
secundria (curs 8). Les prctiques professionals tenen lloc en una empresa privada. Un
cop acabada la formaci, els graduats poden comenar a treballar en una professi semi-
especialitzada.
Attestation de spcialisation professionnelle (ASP): Els estudiants que han adquirit un

Diploma dEstudis Professionals (DEP) poden continuar la seva formaci professional
amb la finalitat d'adquirir un certificat d'especialitzaci. El certificat d'especialitzaci
professional (ASP) es compon de plans d'estudis complementaris a la formaci
professional inicial, que permeten una especialitzaci en la professi escollida. Els
programes poden tenir una durada dentre 300 i 900 hores i el certificat s ems pel
Ministeri d'Educaci i de lEnsenyament Superior.
Educaci post-secundria Enseignement Collgial
Leducaci post-secundria t dues variants:
Collge dEnseignement Gnral et Professionnel (CEGEP): s un centre deducaci

general i professional. Ofereix cursos pre-universitaris de dos anys i cursos tcnics de tres
anys. Un cop finalitzat un dels dos cursos, els alumnes obtenen el Diplme dtudes
Collgial (DEC).
Attestation dtudes Collgiales (AEC): s un certificat que acredita una educaci de

tipus tcnic dun any de durada. Diversos cursos AEC es dissenyen a partir de matries i
cursos especfics i professionals dun curs densenyament professional amb el qual sobt
el DEC.
46
Educaci terciria Enseignement Universitaire
Universitat: Com s habitual, ofereix cursos de grau, de mster i de doctorat.
Dades25
Del 2008 al 2012, la despesa pblica en institucions deducaci primria, secundria i

post-secundria no terciria, sha incrementat en un 11%, mentre que la mitjana dels
pasos de lOCDE sha incrementat noms en un 5%.
El 2012, el 92% de despesa en educaci primria, secundria i post-secundria
provenia de fons pblics, percentatge similar a la mitjana de lOCDE del 2013, que era
del 91%. En canvi, a nivell deducaci terciria la despesa provinent de fons pblics
era del 52%, molt per sota de la mitjana de lOCDE, del 70%.
El 2015, el 55% dels adults canadencs tenien una qualificaci deducaci terciria, el
percentatge ms alt de tots els pasos de lOCDE (35% de mitjana).
Els salaris dels professors al Canad sn dels ms alts dels pasos de lOCDE.
25
Education Policy Outlook: Canada. OECD, January 2015; Education at a Glance: Canada 2016, OCDE.
47
Valoraci
Fortaleses
El sistema educatiu del Quebec pot ser descrit com a equitatiu i dalta qualitat.26
Shan obtingut bons resultats a PISA 2012. El Quebec s lnica regi que est per
sobre de la mitjana del Canad en comprensi lectora i en matemtiques.27
Posa gran mfasi en leducaci cooperativa.28
Debilitats
Hi ha veus crtiques a lestratgia RBM29 (gesti basada en resultats) aplicada per

lAdministraci pblica amb lobjectiu davaluar el sistema pblic. Amb aquesta nova
legislaci, els centres escolars se centren ms en els resultats que shan dassolir que
no pas en els processos i mitjans per assolir aquests resultats. Aquesta estratgia posa
pressi als centres que estan situats en barris amb contextos ms desafavorits. Per
exemple, el Ministeri dEducaci ha fixat com a objectiu una taxa de graduaci del 70%
a les escoles de Montral quan actualment aquesta taxa s del 57%. A ms, aquest
sistema requereix ms temps i energia per part del Departament dEducaci, els
consells escolars i les institucions.
Es posa en qesti lefectivitat de lestratgia. Un estudi portat a terme al Regne Unit
indica que un enfocament basat en laprenentatge millora els resultats de lestudiant,
mentre que un enfocament basat nicament en el rendiment acadmic porta lalumne a
necessitar ms ajuda, perqu adopta un pensament menys estratgic.30
Al Canad, els estudiants aborgens tenen menors taxes de graduaci en leducaci
secundria que la resta destudiants i tenen menys probabilitats de graduar-se en una
instituci de post-secundria en comparaci amb la poblaci total.
Fonts
26
C. Morgan, Education in Canada: in pursuit of educational quality and equity. Revista Espaola de
Educacin Comparada, 18 (2011), 125-156.
27
Measuring Up: Canadian Results of the OECD PISA Study: The Performance of Canadas Youth in
Mathematics, Reading and Science, 2012
28
Isabell St-Pierre, Madeleine Richer, "La educacin cooperativa en la escuela: El caso Qubec." Educere
12.40, (2008), 109-116.
29
La gesti basada en resultats (Result Based Management) s una estratgia de gesti a travs de la qual
una organitzaci sassegura que els seus processos, productes i serveis contribueixen a lassoliment de
resultats definits. Al Quebec, aquesta estratgia va ser implementada per lAdministraci pblica lany 2000,
que va establir una gesti basada en lassoliment dels objectius en tots els departaments i agncies
governamentals.
30
Valerie Djdje (2015). Governance by Results in the Qubec Educational System: Issues and Challenges.
Canad, Universit du Qubec en Abitibi Tmiscamingue (UQAT).
48
Council of Ministers of Education, Canada (CMEC). Canadian Information Centre for

International Credentials. Cicdi.ca http://www.cicdi.ca/
Gouvernement du Qubec. Education Qubec Portal. Gouv.qc.ca

http://www.gouv.qc.ca/EN/LeQuebec/Pages/%C3%89ducation.aspx
Gouvernement du Qubec 2001: Quebec Education Programme: Preeschool Education

and Elementary Education. Quebec, Ministre de lducation.
Gouverment du Qubec 2008: Quebec Education Program: Work-Oriented Training Path.

Chapter 5: Prework Training and Training for a Semi-Skilled Trade. Quebec, Ministre de
lducation, du Loisir et du Sport.
OCDE 2014: Measuring Innovation in Education: A New Perspective, Educational

Research and Innovation, OECD Publishing.
OCDE 2015: Education Policy Outlook 2015. Canada, OECD Publishing.
OCDE 2016: Education at a Glance 2016, OECD Publishing.
49
Grfic 9.1 Organigrama del sistema educatiu del Quebec
Ed. infantil Ed. primria Ed. secundria I Ed. post-secundria Ed. terciria
Diplme
7 8 9 10 11 dtudes
CEGEP
Secondaires
Enseignement
Professionnel Universit
ducation Prscolaire
(DCS) 3 anys
Prematernelle et Maternelle
Formation (Baccalaurat,
cole Primaire
Certificat de Certificat de
lmentaire cursos 1-6
DEP
formation formation Professionnelle Enseignement Matrise, Doctorat)
prparatoire un mtier Gnral
au travail semi-
(DCS) 2 anys
CFPT 2 anys spcialis
CFMS 1 any
AFP DEP ASP
Attestation dtudes
collgiales (ACS)
1 any
Mercat
laboral
4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 +
Enseignement Primaire
50
10. SUCIA
El sistema educatiu suec depn del Ministeri dEducaci i Investigaci, que sencarrega
del marc legislatiu, del disseny de programes i de fixar els objectius a assolir per tal de
millorar-lo. Els municipis, juntament amb els directors de centre, sn els principals
responsables de lactivitat escolar obligatria. La major part dels centres deducaci
primria i secundria sn finanats amb fons municipals, de fet, el 40% del pressupost
municipal es destina a leducaci.
Educaci infantil Frskola
Leducaci infantil dels infants suecs no s obligatria, per les famlies poden portar els
seus fills/es a les anomenades Frskola. Aquests centres ofereixen una educaci infantil
als infants d1 a 5 anys i estan gestionades directament pels municipis. Leducaci no s
obligatria fins als 7 anys, no obstant aix, els infants poden ser escolaritzats en una
plaa de leducaci infantil abans que comenci leducaci obligatria, a ledat de 6 anys
(Foreskole-Klass). La majoria dinfants estan escolaritzats en letapa deducaci infantil.
Educaci primria i secundria inferior Grundskola
A Sucia, leducaci primria i leducaci secundria inferior formen part duna mateixa
estructura, s a dir, que estan integrades. Els infants acudeixen a les anomades
Grundskola des dels 7 anys fins als 16. El currculum s com i leducaci s totalment
gratuta. Aquesta educaci bsica est formada per tres cicles:31 el primer cicle comprn
els tres primers cursos (Lagstadiet), el segon cicle el quart, cinqu i sis curs
(Mellanstadiet) i el tercer cicle correspon als cursos set, vuit i nov (Hgstadiet).
Educaci secundria superior
A Sucia, aquest perode de leducaci no s obligatori. Segons les notes obtingudes a

lensenyament obligatori, els estudiants poden accedir als tres anys deducaci secundria
superior (Gymnasieskolan), que va dels 16 fins als 19 anys. Hi ha divuit programes
destudis: dotze daquests programes sn de carcter professional i orientats a la formaci
vocacional i els altres sis estan orientats a la formaci preuniversitria. Tots inclouen nou
assignatures comunes: llengua sueca, llengua estrangera, histria, educaci cvica,
religi, matemtiques, cincia, educaci fsica i art, a part altres assignatures segons
litinerari escollit.
En finalitzar qualsevol daquests programes, sobt el diploma Slutbetyg Gymnasieskola,

que dna accs a la universitat o a leducaci vocacional superior, Yrkehgskola. Cal
destacar que un 46% dels joves opten per programes estatals de tipus ms professional
mentre que els que es decanten per uns programes destinats a la formaci
preuniversitria sn un 54%.
Educaci terciria
A Sucia, es distingeix clarament entre els requisits generals i els requisits especfics
dadmissi a leducaci terciria.
31
Embajada de Espaa en Suecia. Consejera de Educacin. Descripcin del Sistema Educativo Sueco.
51
Els requisits generals han de ser complerts amb obligatorietat per a ladmissi a leducaci
terciria, com per exemple lobtenci del diploma Slutbetyg frn gymnasium, que acredita
la superaci amb xit de leducaci secundria. Els requisits especfics sapliquen a certs
programes destudi i sempre estan relacionats amb el tipus de matria que es vol estudiar,
ja que el que es pretn s que lalumne demostri que t la preparaci suficient o
lexperincia necessria en aquella rea destudi especfica. Tamb saplica sovint el
principi de places limitades i per aix sexigeix i es demana lexpedient de leducaci
secundria del alumne i/o els resultats obtinguts en la prova anomenada Swedish
Scholastic Aptitude Test (Hgskoleprovet).
Universitats i University Colleges: Sn les dues institucions que imparteixen leducaci

terciria a Sucia. La major part sn institucions pbliques, lligades a la mateixa legislaci
i reglament que les altres institucions pbliques. El que diferencia aquestes institucions s
que les Universitats poden atorgar fins al tercer nivell deducaci terciria (doctorat),
mentre que les University Colleges, noms arriben fins al segon nivell (mster), ja que no
tenen el mateix estatus que les Universitats.
Dades32
Sucia s lnic pas de lOCDE on es finana amb fons pblics el 100% de

leducaci primria, la secundria i leducaci superior no terciria. La mitjana de
lOCDE s del 90,6%.
El percentatge dadults dentre 25-34 anys que han optat per un programa de
vessant vocacional i que est ocupat s del 89%, mentre que els que han superat
amb xit una educaci secundria superior de vessant ms general s del 76%.
Les persones amb educaci terciria o superior tenen uns ingressos dun 23%
superiors als de les persones que tenen una educaci secundria superior. El
percentatge per als pasos de lOCDE s del 55%.
32
Country Note. Sweden. Education at a Glance 2016. OCDE.
52
Valoraci
Fortaleses
Hi ha fora autonomia local.

Hi ha fora participaci dels estudiants en el procs davaluaci del sistema educatiu.
Debilitats
s un sistema educatiu que produeix una certa segregaci social.33

Hi ha una asfixia laboral del professorat (desencant).
Els joves sincorporen al mercat laboral cada vegada ms tard.
Fonts
Embajada de Espaa en Suecia. Consejera de Educacin. Descripcin del Sistema

Educativo Sueco, http://www.mecd.gob.es/suecia/ser-estudiante/en-suecia.html
Union.
Forsberg, E., Lundgreen, U.P., Sweden: A welfare state in transition, en Iris C. Rotberg,
Balancing change and tradition in global education reform, Landham, Maryland, The
Rowmand and Littlefield Publishing Group, Inc., pp. 187-206.
33
E. Forsberg i U.P. Lundgreen, Sweden: A welfare state in transition, en Iris C. Rotberg, Balancing
change and tradition in global education reform, Landham, Maryland, The Rowmand and Littlefield
Publishing Group, Inc., pp. 187-206.
53
Grfic 10.1 Organigrama del sistema educatiu de Sucia
Gymnasieskola
Programa Professional
Formaci Professional
Curs preparatori (6 anys)
University
Mellanstadiet (2n cicle)
Frskole- klass
Hgstadiet (3r cicle)

Grundskola
Grundskola
Lagstadiet (1r cicle)
De l 1 als 5 anys
University College
Yrkehgskola
Frskola
Slutbetyg*
Diploma
General Bachelors
Professional Bachelors
Programa Preuniversitari
Gymnasieskola Professional Masters
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 19/20 +
Estructura nica i integrada
* Slutbetyg: Certificat deducaci secundria.
54

Sistemes Educatius OCDE PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Sistemes Educatius OCDE PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

36 Documents

Lestructura de 10 sistemes educatius de lOCDE

Jess Manchado Lozano i Aina Pi Snchez

Barcelona, novembre de 2016

2. Anglaterra (Regne Unit) ......................................................................................... 11

5. Estats Units ............................................................................................................. 27

9. Quebec (Canad) ..................................................................................................... 45

10. Sucia .................................................................................................................... 51

El Consell Escolar de Catalunya (CEC) em va convidar a pensar i escriure una

President del Consell Superior dAvaluaci del Sistema Educatiu

L'organitzaci del sistema educatiu a Alemanya s competncia de cada estat federat

Educaci infantil Kindergarten

Educaci primria Grundschule

En general, leducaci primria comprn alumnes dentre 6 i 10 anys dedat. Ladmissi

Leducaci secundria es divideix en diferents nivells i cursos. En aquesta etapa

La primera etapa de leducaci secundria consta de tres nivells, que simparteixen en

Majoritriament, els centres estan especialitzats en un nivell, s a dir, ofereixen

Les institucions/nivells deducaci secundria tenen una durada diferent i la qualificaci

Les institucions que imparteixen el primer nivell de leducaci secundria sn les

Gymnasium: Sn institucions que ofereixen una educaci de base general. Laccs

Hauptschule: Sn institucions que ofereixen entre cinc i sis anys deducaci

Les institucions que ofereixen leducaci secundria superior sn:

Fachoberschule: s una instituci deducaci secundria superior dun o dos anys

Berufsfachschule: s una instituci que ofereix fins a tres anys deducaci

combinaci de cursos de formaci general i formaci professional que permet als

En finalitzar dos anys de curs i depenent de les qualificacions obtingudes, es pot

Gymnasiale Oberstufe: En aquesta segona etapa, lalumne que prov del

Berufsschule: s una instituci que ofereix de dos a tres anys deducaci

Leducaci terciria est dividida en la formaci professional superior i en els estudis

Formaci professional superior

La formaci professional superior es pot cursar en dos tipus de centre:

Berufsakademien: s un centre deducaci superior que ofereix tres anys de

Fachschulen: Centre deducaci superior que ofereix cursos professionals de curta

Un cop finalitzada la formaci en aquests centres, els alumnes obtenen el ttol de

La formaci universitria sadquireix en dos tipus de centre:

Universitt: s la instituci deducaci superior que ofereix programes de llarga i

Fachhochschule: s una universitat de tipus tcnic. Aquests centres ofereixen

El 87% dels joves dentre 25 i 34 anys obtenen una qualificaci de secundria

El model de triple separaci ajuda a atendre millor les necessitats educatives de

Eurydice 2005: Glosario Europeo sobre Educacin. Instituciones educativas. Unidad

Eurydice 2010: Organisation of the education system in Germany. Education,

Eurydice 2015: The Structure of the European Education Systems 2015-2016:

Grfic 1.1 Organigrama del sistema educatiu dAlemanya

Grau Superior Gymnasium

* La fase dorientaci noms sofereix als Lnder de Berlin i Brandemburg.

2. ANGLATERRA (REGNE UNIT)

L'educaci al Regne Unit s obligatria dels 5 als 16 anys. Es promou la participaci

Durant letapa deducaci obligatria, leducaci s majoritriament pblica, amb un 90%

Educaci infantil Nursery School

Educaci primria Primary School

Educaci secundria Secondary School

Community Schools: Sn centres que depenen de lautoritat local, que s la propietria

Foundation Schools i Voluntary Schools: Sn centres finanats per lautoritat local,

Academies: Sn centres finanats amb fons pblics. Sn centres independents que no

City Technology College: Sn escoles situades en rees urbanes que ofereixen

State Boarding Schools (Internat): Sn centres dinternat on leducaci s gratuta, per

Private Schools: Sn centres de finaament privat. En aquests centres no s obligatori

Comprehensive Schools: Sn un tipus de centre densenyament secundari on ladmissi

Grfic 2.1 Tipologia dels centres educatius deducaci secundria a Anglaterra

A Anglaterra, leducaci post-secundria es pot cursar seguint dos tipus destudis:

Further Education (Sixth Form): El Sixth Form s lltima etapa de leducaci

National Vocational Qualification (NVQ): Els NVQ sn certificats de competncies. Per

Taula 2.1 Equivalncies de titulaci en leducaci post-secundria a Anglaterra