SISTEMA EDUCATIU DE LES ILLES BALEARS

Article 1: Objecte de la llei

3. El sistema educatiu és el principal instrument del qual disposa la Comunitat Autònoma de

les Illes Balears per a fer efectiu el mandat contingut a l’article 4 de l’Estatut de les Illes Balears
per a prendre les mesures necessàries per assegurar el coneixement de les dues llengües
oficials. Per això, totes les disposicions relatives a l’ús de les llengües oficials, a l’avaluació del
seu aprenentatge i a l’avaluació de l’èxit del sistema educatiu per a complir el mandat ja
anomenat s’han d’entendre dirigides a aquest objectiu.

Article 3: Principis generals, pedagògics i organitzatius

1. Principis pedagògics:

- Formació integral de les capacitats intel·lectuals, morals, físiques, emocionals i socials

dels alumnes.
- Educació basada en competències fonamentades científicament: aprendre a ser,
aprendre a conèixer, aprendre a fer i aprendre a conviure.
- La capacitació componencial adequada per a exercir activament una ciutadania
responsable i solidària.
- La capacitació competencial necessària per a na plena integració professional i laboral.
- La capacitació per a exercir la competència digital.
- L’evaluació competencial.
- L’autonomia dels centres.
- La gestió integrada i descentralitzada.
- La participació efectiva de la comunitat educativa.
- El respecte, l’atenció a la diversitat i la inclusió educativa.
- El foment del treball cooperatiu.
- El reconeixement social i professional dels docents.
- El compromís i la participació de les famílies en el procés educatiu.
- La programació de les necessitats educatives de forma equilibrada entre tots els
centres sostinguts total o parcialment amb fons públics.
- La cooperació i la col·laboració educativa entre les diverses administracions públiques i
els agents econòmics i socials.
- La col·laboració educativa amb la Universitat de les Illes Balears.

TÍTOL I: L’ESTRUCTURA DEL SISTEMA EDUCATIU DE LES ILLES BALEARS

CAPÍTOL I: Disposicions generals

Article 4: Ordenació general del sistema educatiu

Ensenyaments obligatoris: educació primària i secundària obligatòria.

Ensenyaments gratuïts i universals:

- Segon cicle d’educació infantil

- Educació primària
- Educació secundària obligatòria
- Formació professional de grau bàsic, que condueix al títol de graduat en educació
secundària obligatòria.
Ensenyaments no obligatoris:

- Primer cicle de l’educació infantil

- Batxillerat
- Formació professional de grau mitjà i grau superior i els cursos d’especialització
- Els ensenyament del règim especial
- L’educació permanent de les persones adultes

CAPÍTOL II: L’educació infantil

Artícle 5: Estructura de l’educació infantil

3. L’educació infantil s’estructura en una única etapa educativa, des del naixement dins als sis
anys, i comprèn dos cicles de tres anys cadascun.

Article 6: Objectius i principis de l’educació infantil

- L’objectiu de l’educació infantil és el desenvolupament global de les capacitats dels

infants durant els primers anys de vida, i compensarà les desigualtats per raó social,
cultural, familiar, econòmic o de diversitat funcional

SISTEMA EDUACTIU A ANDORRA

Dades d’interès.

78.115 habitants

10.840 escolars

39 centres (primària i secundària) en set parròquies

1 llei qualificada d’educació

1 sistema educatiu plural:

- Escola andorrana 4226 39%

- Escola francesa 3375 31%
- Escoles congregacionals 2094

El sistema educatiu andorrà

La Formació Andorrana: l’origen del sistema

MATERNAL 969
PRIMÀRIA 1752
SECUNDÀRIA 1505
TOTAL 4226

Només hi ha una universitat.

L’Escola Francesa a Andorra:

MATERNAL 842
PRIMÀRIA 10893375
SECUNDÀRIA 1444
TOTAL

Escoles congregacionals

MATERN

2094

Escoles espanyoles: 922 alumnes

Escoles privades: 223 alumnes

EVOLUCIÓ HISTÒRICA

Les primeres escoles andorranes foren congregacionals a causa de la direcció política

andorrana depenent del bisbat de la Seu d’Urgell.

EL SISTEMA EDUCATIU PRIVAT

Col·legi Internacional dels Pirineus CIMAND

QUINA ESCOLA PER ANDORRA?

Menesters lingüístics

- La llengua catalana
- Llengües estrangeres

Un programa andorrà d’educació

- Programes andorrans per a tos els sistemes

- Escola més integradora i nacionalitzadora

Aprofitar els models bilingües

- L’escola francesa bilingüe en català ja existeix

- Desenvolupar les classes bilingües francès-català
- Fer l’escola espanyola en català

SISTEMA EDUCATIU A SUISSA

Sistema federalista a on l’autonomia cantonal de matèria d’educació i d’organització

descentralitzada de l’ensenyament son punts fonamentals del sistema educatiu del país. Com
la majoria dels països, suïssa té el seu propi sistema educatiu i el camp educatiu suís té quatre
nivells primari, secundari (1 i 2) i el terciari. Cada cantó pren responsabilitat de l’educació
obligatòria, que dura onze anys.

Poden començar als 2 o 3, i per tant als catorze poden deixar l’escola, tot i que generalment
entren entre els 3 i quatre anys.
En referència a les escoles públiques i privades, només el cinc per cent de gent assisteix a
l’escola privada. L’escola pública exerceix un paper molt important en la integració de
l’alumnat.

ETAPES

- Nivell primari
Doa anys d’escola infantil, petita i mitjana secció; així com els dos primers anys en
l’escola elemental, que son el CP i el CE1. La llengua de la regió és aquella principal
depenent de cada regió, ja sigui l’alemany, l’italià, el francès, el romanx o l’anglès.
- Nivell secundari I
Es divideix en dues etapes, nivell 1 i nivell 2: el cicle escolar 1 és el cicle escolar que es
presenta al dinal de l’escolaritat obligatòria, amb una durada de 3 anys. Durant aquest
grau d’escolaritat, els estudiants es distribueixen en cursos a nivell per al conjunt de
les matèries que s’ensenyen.
- Nivell secundari II
Aquí es presenten dos casos: l’elecció d’una formació amb escola i pràctica o una
formació purament escolar.
- Nivell terciari
Reagrupa els estudis superiors així com la vida professional. És un pilar de l’educació
que està dirigit a les persones qualificades amb experiència que els permet millorar,
especialitzar i ampliar les seves competències. A més, el grau terciari inclou cursos de
formació en escoles superiors i el pas d’un examen regulat a escala federal. S’estima
que el 45% dels graduats tenen un grau terciari.
-