You are on page 1of 18

Supòsit pràctic.

Centre de
secundària
PID_00257893

Maria Teresa Galobardes Vosseler

Temps mínim de dedicació recomanat: 1 hora


© FUOC • PID_00257893 Supòsit pràctic. Centre de secundària

Maria Teresa Galobardes


Vosseler

Cap part d'aquesta publicació, incloent-hi el disseny general i la coberta, no pot ser copiada,
reproduïda, emmagatzemada o transmesa de cap manera ni per cap mitjà, tant si és elèctric com
químic, mecànic, òptic, de gravació, de fotocòpia o per altres mètodes, sense l'autorització
prèvia per escrit dels titulars dels drets.
© FUOC • PID_00257893 Supòsit pràctic. Centre de secundària

Índex

1. Anàlisi del context............................................................................ 5

2. Composició del centre....................................................................... 7

3. Trets d'identitat.................................................................................. 9

4. Situació actual.................................................................................... 13

5. Annex..................................................................................................... 15
© FUOC • PID_00257893 5 Supòsit pràctic. Centre de secundària

1. Anàlisi del context

El centre està situat en un municipi dels voltants de Barcelona, que ha pas-


sat de tenir 10.000 habitants l’any 1950 a tenir-ne uns 50.000 actualment.
Aquest increment s’ha produït en diverses onades migratòries. Les dues pri-
meres (una primera durant els anys 50-60 i una segona durant els anys 70-80)
de població procedent de la resta de l’Estat espanyol i una tercera (de 1992
fins a l’actualitat) de població procedent tant de la resta de Catalunya com
de l’estranger. Aquest creixement ha comportat un augment dels serveis per
a atendre les necessitats de la població. El municipi té actualment una oferta
educativa de deu escoles públiques de primària, cinc instituts de secundària,
sis centres concertats en què s’imparteix de primària a secundària, dos centres
d’adults, algunes escoles municipals de música i una escola oficial d’idiomes.
L’educació sempre ha estat una prioritat per al municipi.

El centre es va crear durant la dècada dels seixanta per a donar resposta a la


demanda d’escolarització del municipi, en un barri que es va configurar amb
una població d’origen immigrant. A partir de la dècada dels noranta, el barri
s’ha transformat i acull població procedent de moviments immigratoris inte-
riors, que busquen un habitatge més assequible, i població estrangera, majo-
ritàriament llatinoamericana, que arriba cercant unes condicions de vida mi-
llors. La zona on està l’institut acull un 20% dels immigrants del municipi. El
perfil de la població de la zona és d’un menor nivell de qualificació i renda per
comparació a la mitjana del municipi. L’activitat econòmica i productiva del
municipi és alta, malgrat que, en els darrers anys, com a efecte de la crisi, hi ha
hagut una davallada del 15% d’empreses i l’atur, que afecta majoritàriament
la població immigrant, s’ha doblat.

L’edifici que ocupa actualment va ser construït a les acaballes dels vuitanta.
Les instal·lacions de l’institut són correctes perquè l’edifici es va remodelar
l’any 2005 quan es van començar a oferir els estudis de formació professional.
Les aules compten amb equipament informàtic i wifi. El centre disposa de dos
laboratoris, un taller de tecnologia, una aula de música, un gimnàs, una sala
d’usos múltiples i una cantina. Els passadissos són amplis i les aules conven-
cionals, d’estètica tradicional i poc versàtils.

El centre va tenir prestigi durant els anys setanta perquè es va comprometre


amb el barri i va lluitar per a donar una formació sòlida als alumnes. Quan, en
el curs 1996-97, amb la implantació de la LOGSE, es va incorporar al centre
alumnat més jove de procedència diversa, l’institut no va saber gestionar els
nous reptes i la demanda del centre va començar a disminuir. L’any 2003-2004
es va decidir començar a impartir formació professional per a aprofitar els es-
© FUOC • PID_00257893 6 Supòsit pràctic. Centre de secundària

pais i eixamplar l’oferta postobligatòria de l’institut. Fa uns anys, i, en part,


gràcies a la forta demanda de places d’ESO que s’ha produït darrerament, es
va recuperar una línia, que, tot i això, no s’acaba d’omplir.

Com que és l’únic centre de referència de la família professional d’informàtica


i d’administratius en una àrea d’influència que abasta una població de 150.000
persones, el centre té una gran demanda d’aquests estudis. El Departament
Escola-Empresa del centre atén la formació en centres de treball dels cicles
formatius i manté una borsa de treball adreçada als ex-alumnes que és molt
apreciada.

La relació dels centres amb les altres institucions educatives de l’entorn són
bones i tenen establerts mecanismes de comunicació pel que fa a l’intercanvi
d’informació sobre els alumnes, però no coordinen aspectes curriculars i me-
todològics ni hi ha una xarxa organitzada que asseguri la continuïtat i cohe-
rència de la tasca educativa dels diferents agents socials. Per mitjà del Depar-
tament Escola-Empresa, el centre manté un contacte directe amb les empreses
i els diferents sectors professionals del municipi i de la comarca amb l’objectiu
de facilitar les pràctiques i promoure la inserció laboral dels alumnes de for-
mació professional.
© FUOC • PID_00257893 7 Supòsit pràctic. Centre de secundària

2. Composició del centre

Actualment, el centre oferta tres línies d’ESO (12 grups, 90 places) i dues mo-
dalitats de batxillerat científic i tecnològic, i humanitats i ciències socials (4
grups, 140 places). També ofereix cicles formatius de dues famílies professio-
nals: Administració i Gestió, i Informàtica i Comunicacions. Concretament,
dos cicles formatius de grau mitjà (4 grups, 120 places): Sistemes Microinfor-
màtics i Xarxes (IC10) i Gestió Administrativa (AG10) i quatre de grau supe-
rior (8 grups, 240 places): Administració i Finances (AGBO), Administració de
Sistemes Informàtics en Xarxa (ICAO), Desenvolupament d’Aplicacions Web
(ICCO) i Desenvolupament d’Aplicacions Multiplataforma (ICBO).

Durant uns anys, el centre va perdre una línia d’ESO i de batxillerat. En els
darrers anys l’ha recuperat, però no s’acaba de consolidar i la majoria de grups
d’ESO no estan a la seva màxima capacitat. Respecte de l’any passat, la ma-
tricula de primer d’ESO ha disminuït. Això suposa noves incorporacions al
llarg del curs que dificulten la tasca educativa. De tota manera, el percentat-
ge d’alumnes amb necessitats educatives específiques està molt per sota de la
mitjana dels centres de la mateixa tipologia: el percentatge d’alumnes de nova
incorporació al sistema educatiu és de l'1,54%, el percentatge d’alumnes amb
necessitats educatives especials se situa en el 0,38%. L’únic índex que ha aug-
mentat lleugerament respecte a anys anteriors és el d’alumnes amb necessitats
educatives específiques amb situació socioeconòmica desfavorida que és del
4,63%. Cal fer constar que aquests percentatges es refereixen al centre en ge-
neral i que, si consideréssim únicament els percentatges de diversitat a l’ESO,
aquests serien més elevats.

La plantilla actual la formen 66 professors i professores. És força estable en el


sentit que un 55% fa més de 15 anys que treballa al centre i tenen entre 40
i 60 anys. Coneixen bé el centre i el seu funcionament. Per tant, d’una ban-
da conformen el caràcter de la institució i donen solidesa al centre, però a la
vegada augmenten l’edat mitjana dels equips docents i dificulten la renova-
ció i la motivació del professorat. També cal fer constar que es tracta de pro-
fessionals amb experiència que coneixen bé la seva feina i es dediquen a les
tasques clàssiques d’ensenyament d’una matèria curricular. El 45% restant del
professorat té menys de 40 anys. És més dinàmic i està més motivat pel canvi,
però la feina habitual i les obligacions familiars no els deixen gaire temps per
a dedicar-se a repensar la seva feina.

En general, les relacions amb les famílies són bones. Es mostren implicades
amb el procés escolar i coneixen el projecte educatiu del centre, però no
s’impliquen en l’acompanyament del procés escolar de la manera que voldria
el centre. El centre promou i facilita la participació de les famílies a l'AMPA,
© FUOC • PID_00257893 8 Supòsit pràctic. Centre de secundària

però només un 25% en forma part. L’AMPA organitza diverses activitats extra-
escolars i dona suport a activitats del centre com ara els treballs de síntesi de
l’ESO, els premis de Carnestoltes i de Sant Jordi.

Els bons resultats de la vinculació de l’escola amb les empreses han portat el
centre a buscar aliances amb altres institucions del municipi per a compartir
espais o per a organitzar sortides. Així, compten amb la col·laboració de diver-
ses empreses i entitats per a dur a terme els treballs de recerca de batxillerat i
l’orientació acadèmica de l’alumnat.
© FUOC • PID_00257893 9 Supòsit pràctic. Centre de secundària

3. Trets d'identitat

En el seu projecte educatiu, el centre considera que la seva missió és oferir als
alumnes un servei educatiu de qualitat que garanteixi una formació integral i
l’assoliment de les competències bàsiques de tots els alumnes en l’etapa obli-
gatòria i els capaciti per al seu futur acadèmic o laboral en l’etapa postobliga-
tòria. La institució manté el seu compromís amb valors com ara el pluralis-
me, la tolerància per acollir la diversitat ideològica religiosa política i social, la
convivència, la cooperació i el compromís amb la tasca educativa del centre.

El centre té establerts com a objectius generals:

1) Desenvolupar la formació integral dels alumnes orientada al ple desenvo-


lupament de la seva personalitat en els aspectes físics, intel·lectuals, emo-
cionals, socials i culturals de manera que esdevinguin persones madures i
preparades per a la vida adulta.

2) Transmetre els valors propis de la societat democràtica: la llibertat perso-


nal, la responsabilitat, la solidaritat, el respecte, el pluralisme i la igualtat.

3) Desenvolupar un currículum que fomenti el pensament crític i faciliti al


màxim les possibilitats de cadascú en el seu futur acadèmic o professional.

4) Garantir el coneixement i ús del català i del castellà, i preparar l'alumnat


per a un futur en un context internacional.

5) Fomentar la participació de tota la comunitat educativa (alumnes, famílies


i professors) en la gestió del centre.

6) Potenciar l’ús de les TIC, tant en els processos d’aprenentatge com en la


comunicació amb els famílies.

7) Educar amb la perspectiva de l'educació al llarg de la vida.

8) Crear lligams amb l’entorn que la ciutat ofereix (institucions culturals, en-
titats de lleure, empreses, comerços, serveis públics i de salut).

Malgrat aquesta declaració d’intencions, el centre no té tradició de treball con-


junt en els aspectes pedagògics. Els professors intenten formar bé els seus alum-
nes, però consideren que aquesta és una tasca individual o, com a màxim, de-
partamental. En general, en les classes s’alternen les exposicions magistrals i
formats més participatius de debat. Per a l’avaluació tampoc no hi ha massa
criteris unificats. En general, a l’ESO, es fan dos exàmens per avaluació i la
qualificació de les diferents matèries està composta per la nota dels exàmens
© FUOC • PID_00257893 10 Supòsit pràctic. Centre de secundària

en un 60-70%, per la nota dels treballs realitzats en un 30% i pel que anome-
nen «actitud» i que es concreta de forma diferent segons les matèries en un
10%. Les qualificacions finals de les matèries, en general, es calculen fent la
mitjana entre les tres avaluacions, sempre que la nota de les diferents avalua-
cions sigui igual o superior a 5. Els criteris d’avaluació no estan especificats a
les programacions. Hi ha el convenciment que aquest és un aspecte sobre el
qual caldrà reflexionar i abordar d’acord amb el model competencial del cur-
rículum de 2015. Alguns departaments ja hi han començat a treballar i refle-
xionen sobre el significat de les competències i les dimensions del currículum
de les matèries.

Un nombre significatiu d’alumnes arriba amb dificultats d’aprenentatge i


l’organització del centre té en compte aquesta circumstància. A l’ESO, es dona
molta importància al tractament de la diversitat. Les matèries instrumentals
(llengua castellana, llengua catalana i llengua anglesa) disposen, a tota l’ESO,
d’agrupaments flexibles reduïts per a atendre diferents ritmes d’aprenentatge.
Aquesta distribució d’alumnes, que teòricament es revisa trimestralment, en
realitat, esdevé estable al llarg del curs escolar. Tot l’alumnat cursa les matei-
xes matèries i utilitza els mateixos llibres de text. Pensen que aquests grups
els permeten reduir el nombre d’alumnes per grup i atendre millor la diver-
sitat. Defensen que, amb la reducció de la ràtio i la creació d’espais més ho-
mogenis, aconsegueixen evitar que l’alumnat es desinteressi, però alhora tam-
bé s’adonen que segueixen sense aconseguir implicar-lo en l’aprenentatge. El
centre compta, a més, amb una aula d’acollida per a atendre l’alumnat nou-
vingut, el qual compta amb un pla individualitzat que atén les seves necessi-
tats educatives.

La comissió d’atenció a la diversitat es reuneix una vegada a la setmana o


abans, si la situació ho requereix. En aquestes reunions, hi participen la coor-
dinadora pedagògica, la cap d’estudis, l’orientadora del centre, la coordinado-
ra de primer i segon, la coordinadora de tercer i quart d’ESO i la psicòloga de
l’EAP. Es fa un seguiment de l’evolució dels alumnes amb NEE i es posen en
comú les dificultats que sorgeixen a les aules. El centre es pren molt seriosa-
ment l’orientació acadèmica de l’alumnat al final de les etapes educatives per
a ajudar-los en la seva presa de decisions i en els moments en què l’alumnat ha
d’escollir les matèries optatives que poden condicionar el seu futur acadèmic.
Aquesta tasca es desenvolupa dins de la tutoria i amb l’ajuda d’una empresa
que col·labora amb la finalitat que els alumnes tinguin tota la informació ne-
cessària.

Els tutors i les tutores mantenen trobades periòdiques amb les famílies a fi de
fer un seguiment de l'aprenentatge de l'alumnat i rebre i intercanviar infor-
mació d'interès per a ambdues parts. A més d’efectuar les reunions d’inici de
curs de les tutories amb les famílies, el centre té el compromís de citar totes les
© FUOC • PID_00257893 11 Supòsit pràctic. Centre de secundària

mares i pares d’alumnes menors d’edat, com a mínim, una vegada durant el
primer trimestre i continuar el contacte en trimestres successius, si s’aprecien
problemes.

En general, a l’institut no hi ha massa conflictes, però és inevitable que a l’ESO


sorgeixin constantment problemes que requereixen la intervenció del profes-
sorat i de la direcció. Fa anys, van adoptar la mediació com a sistema de reso-
lució de conflictes que no precisen una actuació immediata. Funciona raona-
blement bé. Hi ha un responsable que s’encarrega de vetllar per aquests pro-
cessos a tots els nivells d’ESO, Batxillerat i Cicles formatius.

Els departaments porten a terme bones iniciatives. El de Llengües estrange-


res té establert un intercanvi d’alumnes amb Manchester que motiva molt
l’alumnat i el Departament de Ciències Naturals ofereix una optativa en llen-
gua estrangera. El de Matemàtiques promou la participació de l’alumnat en
les proves Cangur i el Departament de Català organitza la revista del centre i,
també, activitats de qualitat vinculades amb la literatura catalana. Alguns pro-
fessors del centre creuen que caldria encetar un treball conjunt per a definir un
model educatiu que doni entitat al centre, però no s’ha començat el treball en
aquest sentit. En consonància amb els temps, aquests professors es plantegen
la innovació educativa com un dels eixos de desenvolupament i voldrien que
el centre formulés el seu projecte com a centre educatiu, definís el seu perfil i
el sabés projectar al seu entorn. Altres centres del municipi ja ho estan fent.

En l’àmbit de la formació professional, hi ha més consens sobre el que cal fer.


Participen en el Programa DUAL de suport a la FP que ofereix un nou model de
formació professional en alternança que s’està consolidant progressivament.
Es plantegen impulsar el programa de mobilitat formativa i cooperació euro-
pea i internacional en els ensenyaments professionals, impulsat i dinamitzat
des de la DGFPIERE que pretén acompanyar els centres en l’establiment d’una
estratègia internacional que permeti la participació del professorat i l’alumnat
en projectes amb altres països de la Unió Europea. Els preocupa la inserció
laboral de l’alumnat i l’abandonament que té lloc en els primers cursos que
disminueix notablement les ràtios dels segons cursos.

La gestió del centre i els ensenyaments de formació professional fa anys


que treballen dins del Projecte de qualitat i millora del Departament
d’Ensenyament i es preveu l’obtenció del certificat de qualitat en els propers
cursos. Malgrat les resistències inicials, consideren que aquest treball de pla-
nificació estratègica per a la millora dels resultats acadèmics i de la cohesió
social és útil per al seu desenvolupament institucional.

El centre té definit el seu sistema d’organització i gestió a les NOFC (Normes


d’organització i funcionament del centre). Com la majoria de centres de se-
cundària, està organitzat en departaments i equips docents. El professorat per-
tany a un departament segons la seva especialitat i a diversos equips docents.
A més de les reunions d’equips docents i de departaments, hi ha reunions de
© FUOC • PID_00257893 12 Supòsit pràctic. Centre de secundària

professorat per àmbits educatius ESO-Batxillerat i FP, reunions de tutores i tu-


tors de curs i de pràctiques. El projecte educatiu de centre data de l’any 2005
i hauria de ser revisat.

El centre elabora anualment la programació general anual, que concreta els


objectius previstos en el projecte de direcció, alineats amb el projecte educatiu
de centre. La memòria anual els permet constatar el grau d’assoliment dels
objectius que s’havien planificat a la PGA. Altres elements de què disposa la
direcció per a fer una valoració de l’assoliment dels objectius són: els resultats
de les competències bàsiques de 4t. d’ESO, els resultats de l’avaluació diagnòs-
tica de 3r., les qualificacions finals dels diferents grups i l’avaluació que en
fa la Inspecció educativa. A partir d’aquesta avaluació, s’ha constatat, en els
darrers cursos, que caldria fer una actualització del projecte educatiu de centre
i reformular alguns aspectes de les NOFC. En l’avaluació externa, la inspec-
ció recomana continuar amb la millora de la planificació en els documents
de gestió del centre – PGA i MAC - , més concretament, en la definició dels
indicadors, a fi de millorar-ne la redacció i precisió, atès que permetrà mesu-
rar el nivell d’assoliment dels objectius que el centre es planteja. També se
suggereix, en l’avaluació externa, continuar treballant en l’avaluació dels pro-
cessos d’aprenentatge dels alumnes i concretar-ne l’observació sistemàtica de
l’assoliment dels objectius, tot creant eines per als docents i per a l’alumnat
que els permetin identificar els continguts i les competències assolides, a més
de les dificultats en el procés d’ensenyament-aprenentatge i avaluar les evi-
dències sobre els resultats dels nous canvis metodològics.
© FUOC • PID_00257893 13 Supòsit pràctic. Centre de secundària

4. Situació actual

En els darrers anys, s’ha estat treballant per a consolidar la tercera línia del
centre i evitar les nombroses incorporacions d’alumnes durant el curs, però
no s’acaba d’aconseguir i enguany la matricula de primer ha baixat respecte
a la de l’any passat.

El projecte de direcció vigent té, com a objectius prioritaris, la millora dels


resultats, amb especial atenció al batxillerat i als cicles formatius, el foment de
la participació de la comunitat educativa, la promoció de l’educació inclusiva i
la reducció de l’abandonament. Malgrat que fa anys que es treballa en aquesta
línia, continuen sent els problemes prioritaris del centre.

De fet, els resultats del centre són millorables. A l’ESO, el percentatge de gra-
duació és equiparable al dels centres de la seva tipologia, però les competències
bàsiques de 4t. d’ESO, en llengua catalana i matemàtiques, estan per sota de la
mitjana de Catalunya. Pel que fa al Batxillerat, els resultats són preocupants, ja
que el percentatge de superació del batxillerat està per sota de la mitjana dels
centres de la seva tipologia i és alarmant: se situa en un 83,081% . També hi ha
la certesa que una millor atenció a la diversitat i el foment de la participació
dels alumnes al centre milloraria els resultats. Els alumnes d’ESO i Batxillerat
se senten a gust al centre, però no es mostren massa motivats pels seus estudis.

Pel que fa als Cicles formatius, el rendiment acadèmic de la majoria de ci-


cles també està per sota del dels centres de la seva tipologia i les xifres
d’abandonament a primer curs són molt altes i fan baixar les ràtios d’alumnes
en els segons cursos. El fet que en els cicles formatius de grau superior els
alumnes acostumin a compaginar els seus estudis amb el treball fa que la seva
vinculació al centre disminueixi. Aquest fet, juntament amb la forta dedicació
que requereixen els estudis, és la causa principal de l’abandonament.

Enguany, a un curs de la finalització de l’actual mandat, la directora del centre


ha comunicat la seva voluntat de jubilar-se quan finalitzi el curs. Aquest era el
seu segon període del mandat i tothom li reconeix la seva dedicació al centre.
No ha impulsat grans renovacions, però ha sabut crear un bon clima intentant
implicar el professorat i crear una cultura col·laborativa. Amb la cap d’estudis
ha anat introduint petites millores que han anat consolidant i que ningú no
discuteix. Sembla que la proposta de nomenament extraordinari recaurà en
l’actual cap d’estudis del centre, que haurà de presentar un Projecte de Direcció
per al proper curs. Al final d’aquest període, la direcció del centre sortirà a
concurs per a un període de quatre anys.
© FUOC • PID_00257893 14 Supòsit pràctic. Centre de secundària

La seva implicació en el projecte de direcció actual i el convenciment que els


objectius previstos per als propers cursos segueixen sent prioritaris per al cen-
tre, l’han portat a decidir mantenir els objectius planificats per al curs vinent.
El seu únic objectiu addicional és preparar el terreny per a transformar el cen-
tre i avançar cap a nous reptes educatius.
© FUOC • PID_00257893 15 Supòsit pràctic. Centre de secundària

5. Annex
© FUOC • PID_00257893 16 Supòsit pràctic. Centre de secundària
© FUOC • PID_00257893 17 Supòsit pràctic. Centre de secundària

You might also like