Projecte Lingüístic Sala I Badrinas PDF

PEC
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE
ANNEX NÚM 1
“PROJECTE
LINGÜÍSTIC
DE CENTRE”
ESCOLA SALA i
BADRINAS
Carretera de Rubí, 227
TERRASSA 08223
93 784 23 95
a8070040@xtec.cat
PLC
ESCOLA SALA I BADRINAS 2018
ÍNDEX
1. FITXA TÈCNICA DEL CENTRE

2. JUSTIFICACIÓ
3. PRINCIPIS GENERALS
3.1. Principis generals del centre pel que fa a la llengua
3.2. Principis generals sobre el tractament de les llengües
4. CONTEXT NORMATIU
4.1- Decrets
4.2- Objectius de l'àmbit lingüístic segons el nou currículum
5. DESCRIPCIÓ DEL CENTRE I DE L'ENTORN
5.1- Context lingüístic de l'escola i el seu entorn
5.1.1. Les llengües de l'escola
5.2- Context cultural de les famílies
6. TRACTAMENT DE LES LLENGÜES A L'ESCOLA
6.1. Situació lingüística actual de l'escola
6.2. Llengua catalana, llengua vehicular i d'aprenentatge
6.2.1- La llengua, vehicle de comunicació i convivència
6.2.2- L'aprenentatge/ensenyament de la llengua catalana
6.3. Llengua castellana
6.3.2- L'aprenentatge/ensenyament de la llengua castellana
6.4. Treball de llengua (Català i Castellà)
6.4.1- Pla de lectura del centre
6.4.2- Organització temporal del Treball de Llengua de l'escola.
6.4.3- Llengua escrita
6.5- Altres llengües
6.5.1- Plurilingüisme
6.5.2- Llengües estrangeres
6.5.2.1- Anglès
Versió 1: aprovada el....Pendent d'aprovar el curs 2019/20 1

PLC
6.5.2.2- Francès
6.6- Avaluació
6.7. Clil
6.8- Llengües complementàries procedents d'altres països i que conviuen a l'escola.
6.8.1- Acollida d'alumnat nouvingut i ensenyament oficial.
6.9. Atenció a la diversitat
7- ORGANITZACIÓ I GESTIÓ
7.1- Organització dels usos lingüístic
7.2- Projecció del centre.
8- Biblioteca Escolar.
Annexes:
I: Programacions de l'Àmbit lingüístic del Centre, Curriculum Infantil i Primària Àmbit lingüístic i àrea
de comunicació i llenguatge.
II: Pla de lectura, Treball de llengua Sala i Badrinas, PILE
III: PAD, Pla d'Acollida, Projecte Punt Edu
IV: Enquesta a les famílies per refer la diagnòsi sociolingüística del centre l'any 2014

PLC
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE
1. FITXA TÈCNICA DEL CENTRE
Codi centre: 08070040

Nom oficial: Escola SALA i BADRINAS
Domicili: Carretera de Rubí, 227
Municipi: TERRASSA
Codi Postal: 08223
Telèfon: 937 84 23 95
E-mail: a8070040@xtec.cat
Web: http://escolasalaibadrinas.blogspot.com.es/
Direcció: Olga Martí Frigolé
Cap d’Estudis: Alba Colom Miras
Secretària: Beatriz Serrano Páez
Serveis Territorials: Vallès Occidental

PLC
2. JUSTIFICACIÓ
El Projecte Lingüístic de Centre (PLC) és un document annex que forma

part del Projecte Educatiu de centre (PEC), i representa una declaració
dels criteris generals adoptats per la nostra comunitat educativa pel
que fa referència al tractament de les llengües del centre.
La gestió i organització d’un centre educatiu s’estructura en diferents
instruments o programes de gestió i organització (documents), i entre
els ells es troba el Projecte Lingüístic de centre, que és un dels referents
per a la resta de documents (imatge adjunta).
El PLC és un document marc a partir del qual es fa una concreció
operativa a través d’altres documents del centre, en concret el projecte
curricular, les programacions d’aula, i les programacions anuals del
centre.
Molts dels criteris recollits en aquest document ja s’han materialitzat en actuacions concretes al nostre
centre i representen per tant una realitat del nostre centre. Tanmateix, any rere any, cal continuar
treballant per tal de fer efectiu el desenvolupament de les competències bàsiques de l’àmbit lingüístiques
de tot l’alumnat.
A la programació de cada any es concretarà les actuacions que el centre prioritza en relació als criteris
recollits en aquest document. Aquestes programacions anuals especificaran les actuacions que es
preveuen dur a terme, amb una proposta de temporització i amb indicadors que han de permetre fer-ne
el seguiment.
El projecte lingüístic ha de preveure el treball conjunt en llengua catalana i en llengua castellana dels
continguts, objectius, aspectes metodològics i criteris d’avaluació, tot evitant repeticions en totes dues
llengües, així com de la llengua estrangera. Les competències lingüístiques, que tenen un caràcter
transversal, s’han de tractar des de les diferents àrees. D’acord amb el projecte lingüístic, els centres
poden impartir continguts d’àrees no lingüístiques en una llengua estrangera. El projecte lingüístic ha
d’establir pautes d’ús de la llengua catalana per a totes les persones membres de la comunitat educativa i
ha de garantir que les comunicacions del centre siguin en aquesta llengua.
3. PRINCIPIS GENERALS
3.1.Principis generals del centre pel que fa a la llengua
 L’escola SALA i BADRINAS és un espai comunicatiu, d’intercanvi i convivència i obert a la diversitat

lingüística i cultural de l’entorn.
 Té com a objectiu aconseguir que tot l’alumnat assoleixi una sòlida competència comunicativa
plurilingüe i intercultural en acabar l’educació primària en català, castellà i en la llengua estrangera
decidida pel centre (anglès).
 Els alumnes de l'escola Sala i Badrinas també tenen un primer contacte amb una segona llengua
estrangera (Francès) a partir de 1r curs de Cicle Superior de Primària.
 El català és la llengua pròpia, d’identitat i la llengua vehicular en tots els àmbits (d’ensenyament i
aprenentatge, de comunicació i de l’administració) a totes les etapes educatives del centre.
 El català és la llengua utilitzada en les activitats internes i externes de la comunitat educativa.
 El centre planifica i garanteix el coneixement de la llengua i la cultura catalanes per a tota la
comunitat educativa, tot promovent la seva participació en activitats que fomentin l’ús de la
llengua catalana i la integració a la cultura catalana.

PLC
 El centre vetlla per la formació dirigida al coneixement de l’entorn social i cultural immediat i, en
especial, de la llengua, la història, la geografia, la cultura i la realitat social catalanes.
 Donada la coexistència de les dues llengües oficials a Catalunya, el centre ha configurat en una sola
àrea curricular aspectes comuns de les dues llengües, a fi d’evitar repeticions de continguts, i per
afavorir la transferència d’aprenentatges comuns entre elles.
 Totes les llengües que s’imparteixen al centre tenen garantida una programació adequada en el
Projecte Curricular del Centre (PCC).
 Les estructures lingüístiques comunes s’imparteixen en llengua catalana.
 Tots els infants, qualsevol que sigui la seva llengua habitual en iniciar l’ensenyament, tenen el dret i
el deure de tenir una bona competència comunicativa oral i escrita en català i castellà en finalitzar
l’etapa de primària, per tal que puguin ser emprades com a llengües de comunicació i
aprenentatge.
 En acabar l’ensenyament primari, l’alumnat ha de poder comprendre i expressar-se en la llengua
estrangera (anglès) missatges senzills dins de contextos significatius de la vida quotidiana.
 L’ensenyament i aprenentatge de la llengua anglesa es fa des de l’inici del segon cicle de l’etapa
d’educació infantil (3 anys) fins a la finalització de l’etapa de primària.
 Cap membre de la nostra comunitat educativa pot ser discriminat per motius de llengua
3.2.Principis generals sobre el tractament de les llengües
 La llengua és un vehicle de comunicació i de relació entre les persones, però també és un

instrument bàsic d’accés als sabers culturals.
 La llengua permet accedir a diferents maneres d’entendre la realitat, als sabers generats per
diferents grups culturals i lingüístics.
 La llengua permet desenvolupar la sensibilitat literària i artística.
 Però sobretot, la llengua és un dels principals vehicles de socialització i d’interacció entre les
persones, és un element de mediació fonamental entre els éssers humans, un mitjà de comunicació
que es troba al servei del nostre creixement com a persones.
 Enfocament comunicatiu: les llengües s’aprenen en contextos reals d’ús a través de la interacció
significativa amb altres parlants.
 Tractament globalitzat dins el currículum: la llengua és un eix transversal que cal desenvolupar de
manera sistemàtica a través de totes les àrees curriculars.
 Llenguatge de comunicació i acadèmic: el desenvolupament de les estratègies de la comprensió
lectora i de l’expressió escrita ha de ser contemplat en tot moment al centre educatiu. Tot
desenvolupant paral·lelament el llenguatge comunicatiu i l’específic del llenguatge acadèmic.
 Les estructures lingüístiques comunes: una llengua comparteix els contextos de pràctica i d’ús,
així com estructures lingüístiques amb d’altres llengües.
 La immersió en Català: està demostrat que és l’opció organitzativa que millor garanteix que
l’alumnat, en acabar l’escolarització obligatòria, domini les dues llengües oficials de Catalunya.
 La competència plurilingüe: permetre comunicar-se, amb diferents graus de domini, amb persones
d’altres contextos lingüístics.
 Lligam emocional: una llengua s’aprèn des d’un sentiment de respecte envers la pròpia cultura i
identitat, i a partir d’un amb els parlants de la nova llengua.
 Tractament AICLE

PLC
4. CONTEXT NORMATIU
4.1- Decrets
I. Ley orgànica 2/2006, de 3 de mayo, de educación.

Artículo 2. Fines.
1. El sistema educativo español se orientará a la consecución de los siguientes fines:
j) La capacitación para la comunicación en la lengua oficial y cooficial, si la hubiere, y en una o más
lenguas extranjeras.
Artículo 6. Currículo.
3. Los contenidos básicos de las enseñanzas mínimas requerirán el 55 por ciento de los horarios
escolares para las Comunidades Autónomas que tengan lengua cooficial y el 65 por ciento para
aquéllas que no la tengan.
Artículo 13. Objetivos de la educación infantil
La educación infantil contribuirá a desarrollar en las niñas y niños las capacidades que les permitan:
f) Desarrollar habilidades comunicativas en diferentes lenguajes y formas de expresión.
Artículo 16. Principios generales.
2. La finalidad de la educación primaria es proporcionar a todos los niños y niñas una educación que
permita afianzar su desarrollo personal y su propio bienestar, adquirir las habilidades culturales
básicas relativas a la expresión y comprensión oral, a la lectura, a la escritura y al cálculo, así como
desarrollar las habilidades sociales, los hábitos de trabajo y estudio, el sentido artístico, la creatividad y
la afectividad.
Artículo 17. Objetivos de la educación primaria.
La educación primaria contribuirá a desarrollar en los niños y niñas las capacidades que les permitan:
e) Conocer y utilizar de manera apropiada la lengua castellana y, si la hubiere, la lengua cooficial de
la Comunidad Autónoma y desarrollar hábitos de lectura.
f) Adquirir en, al menos, una lengua extranjera la competencia comunicativa básica que les permita
expresar y comprender mensajes sencillos y desenvolverse en situaciones cotidianas.
Artículo 19. Principios pedagógicos.
3. A fin de fomentar el hábito de la lectura se dedicará un tiempo diario a la misma.
Artículo 113. Bibliotecas escolares.
1. Los centros de enseñanza dispondrán de una biblioteca escolar.
2. Las Administraciones educativas completarán la dotación de las bibliotecas de los centros públicos
de forma progresiva. A tal fin elaborarán un plan que permita alcanzar dicho objetivo dentro del
periodo de implantación de la presente Ley.
3. Las bibliotecas escolares contribuirán a fomentar la lectura y a que el alumno acceda a la
información y otros recursos para el aprendizaje de las demás áreas y materias y pueda formarse en el
uso crítico de los mismos. Igualmente, contribuirán a hacer efectivo lo dispuesto en los artículos 19.3 y
26.2 de la presente Ley.
4. La organización de las bibliotecas escolares deberá permitir que funcionen como un espacio abierto
a la comunidad educativa de los centros respectivos.
5. Los centros podrán llegar a acuerdos con los municipios respectivos, para el uso de bibliotecas
municipales con las finalidades previstas en este artículo.
II. Llei Orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de Reforma de l’Estatut de Catalunya.

Article 35. Drets lingüístics en l'àmbit de l'ensenyament

PLC
1. Totes les persones tenen dret a rebre l'ensenyament en català, d'acord amb el que estableix aquest
Estatut. El català s'ha d'utilitzar normalment com a llengua vehicular i d'aprenentatge.
2. Els alumnes tenen dret a rebre l'ensenyament en català en l'ensenyament no universitari. També
tenen el dret i el deure de conèixer amb suficiència oral i escrita el català i el castellà en finalitzar
l'ensenyament obligatori, sigui quina sigui llur llengua habitual en incorporar-se a l'ensenyament.
L'ensenyament del català i el castellà ha de tenir una presència adequada en els plans d'estudis.
3. Els alumnes tenen dret a no ésser separats en centres ni en grups classe diferents per raó de llur
llengua habitual.
4. Els alumnes que s'incorporen més tard de l'edat corresponent al sistema escolar de Catalunya
gaudeixen del dret a rebre un suport lingüístic especial si la manca de comprensió els dificulta seguir
amb normalitat l'ensenyament.
III. Llei 1/1998, de 7 de gener, de Política lingüística.

Article 20. La llengua de l'ensenyament
1. El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l'ensenyament, en tots els nivells i les
modalitats educatius.
2. Els centres d'ensenyament de qualsevol grau han de fer del català el vehicle d'expressió normal en
llurs activitats docents i administratives, tant les internes com les externes.
Article 21. L'ensenyament no universitari
1. El català s'ha d'utilitzar normalment com a llengua vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament no
universitari.
2. Els infants tenen dret a rebre el primer ensenyament en llur llengua habitual, ja sigui aquesta el
català o el castellà. L'Administració ha de garantir aquest dret i posar els mitjans necessaris per a fer-lo
efectiu. Els pares o els tutors poden exercir-lo en nom de llurs fills instant que s'apliqui.
3. L'ensenyament del català i del castellà ha de tenir garantida una presència adequada en els plans
d'estudi, de manera que tots els infants, qualsevol que sigui llur llengua habitual en iniciar
l'ensenyament, han de poder utilitzar normalment i correctament les dues llengües oficials al final de
l'educació obligatòria.
4. L'alumnat no ha d'ésser separat en centres ni en grups classe diferents per raó de la seva llengua
habitual.
5. L'acreditació del coneixement del català no pot ésser exigida en el cas d'alumnes que han estat
dispensats d'aprendre'l durant l'ensenyament o una part d'aquest, o que han cursat l'ensenyament
obligatori fora del territori de Catalunya, en les circumstàncies que el Govern de la Generalitat ha
d'establir per reglament.
6. L'alumnat que s'incorpori tardanament al sistema educatiu de Catalunya ha de rebre un suport
especial i addicional d'ensenyament del català.
Article 24. El professorat
1. El professorat dels centres docents de Catalunya de qualsevol nivell de l'ensenyament no
universitari ha de conèixer les dues llengües oficials i ha d'estar en condicions de poder fer-ne ús en la
tasca docent.
IV. Reial decret 1513/2006 de 7 de desembre, mitjançant el qual s’estableixen els

ensenyaments mínims de l’educació primària.
Annex III.
“De acuerdo con lo establecido en el artículo 6.3 de la Ley Orgánica de Educación, las comunidades
autónomas que tengan lengua cooficial dispondrán para la organización de las enseñanzas de dicha
lengua del 10% del horario escolar total que se deriva de este anexo, no pudiendo detraer de un área
una cifra superior a 35 horas.

PLC
Las administraciones educativas podrán adaptar el horario de las enseñanzas en el primer ciclo de la
educación primaria para grupos de alumnos que participen en programas lingüísticos específicos para
el aprendizaje de la lengua cooficial, sin perjuicio del cumplimiento del número de horas señaladas
para cada área en el conjunto de la etapa, y respetando los objetivos y contenidos que con carácter de
mínimos se establecen en el Anexo II.
Los contenidos referidos a estructuras lingüísticas que puedan ser compartidos por varias lenguas en
un mismo ciclo podrán impartirse de manera conjunta. En este caso, si la lengua de enseñanza de
estas estructuras comunes fuera diferente del castellano, deberá garantizarse que el alumnado recibe
enseñanzas de lengua y literatura castellana o en lengua castellana en un número de horas no inferior
al que corresponda al área en aplicación de los criterios anteriores.”
V. Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de

l’educació primària.
Art. 4.4. Tots els centres han d'elaborar, com a part del projecte educatiu, un projecte lingüístic propi,
que ha de ser autoritzat pel Departament d'Educació, en el qual s'adaptaran els principis generals i la
normativa a la realitat sociolingüística de l'entorn.
Art. 4.5. El projecte lingüístic establirà pautes d'ús de la llengua catalana per a totes les persones
membres de la comunitat educativa i garantirà que les comunicacions del centre siguin en aquesta
llengua. Aquestes pautes d'ús han de possibilitar, alhora, adquirir eines i recursos per a implementar
canvis per a l'ús d'un llenguatge no sexista ni androcèntric. Tanmateix, quan sigui possible amb els
mitjans de què disposi el centre, s'arbitraran mesures de traducció en una de les llengües d'ús familiar
per al període d'acollida de les famílies procedents d'altres països.
Art. 4.6. El projecte educatiu dels centres preveurà l'acollida personalitzada de l'alumnat nouvingut. En
projecte lingüístic es fixaran criteris perquè aquest alumnat pugui continuar o iniciar, si s'escau, el
procés d'aprenentatge de la llengua.
Art. 8.5. La lectura és un factor fonamental per al desenvolupament de les competències bàsiques i ha
d’estar inclosa en el desenvolupament de totes les àrees. Els centres, en organitzat la seva pràctica
docent, han de garantir una mitjana mínima de 30’ diaris destinats a la lectura.
VI. Decret 198/1996 de 12 de juny, pel qual s’aprova el reglament orgànic dels centres
docents públics que imparteixen educació infantil i primària (DOGC 14.6.1996).
Art. 9.3. El Projecte Educatiu de Centre inclou ... el Projecte Lingüístic.
Art. 9.4. El projecte lingüístic recull els aspectes relatius a l'ensenyament i a l'ús de les llengües en el
centre. En el projecte lingüístic queda definit:
a) El tractament de la llengua catalana i, si s'escau, de l'aranès com a llengua vehicular i
d'aprenentatge.
b) El procés d'ensenyament - aprenentatge de la llengua castellana.
c) Les diferents opcions en referència a les llengües estrangeres.
d) Els criteris generals per a les adequacions del procés d'ensenyament i aprenentatge de les
llengües a la realitat sociolingüística del centre globalment i individual.
VII. Ordre EDU/221/2007, de 29 de juny, per la qual s’estableixen els principis generals que
s’han de tenir en compte per a l’aplicació de l’article 4.4 del decret 142/2007, de 26 de
juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària.
Article 1. Els principis generals als quals s'han d'adaptar els projectes lingüístics dels centres són els
següents:

PLC
a) Les dues llengües oficials a Catalunya es configuren en una sola àrea a fi d'evitar repeticions i
afavorir la transferència d'aprenentatges entre elles.
b) Es garantirà que les estructures lingüístiques comunes, que es faran en català, serveixin com a
base per a l'aprenentatge de les dues llengües.
c) En el primer cicle de l'educació primària l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura es farà en
català. La llengua castellana s'introduirà al primer curs del cicle inicial a nivell oral per arribar, al
final del mateix cicle, a transferir al castellà els aprenentatges assolits.
d) Al llarg de tota l'etapa s'establiran al projecte lingüístic criteris que permetin reforçar i no repetir
els elements comuns entre les llengües.
e) Per fer possible els projectes lingüístics les hores de les àrees de llengua establertes en l'annex 3
del Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de
l'educació primària, es podran distribuir entre els cicles de l'etapa respectant la seva assignació
horària global.
f) D'acord amb el projecte lingüístic, en les condicions que s'estableixen en l'apartat 4.4 del Decret
142/2007, els centres podran impartir continguts d'àrees no lingüístiques en castellà o en una
llengua estrangera, o alternativament es podran utilitzar aquestes llengües en la realització
d'activitats previstes en la franja horària de lliure disposició. A efectes del compliment dels horaris
mínims de cada llengua que s'estableixen al referit Decret 142/2007, computats com hores
assignades més hores d'estructures lingüístiques comunes, si n'hi ha, aquestes hores comptaran
com a curriculars de les respectives àrees lingüístiques.
En ambdós casos, els llibres de text i material didàctic utilitzats seran en llengua catalana.
Article 2. D'acord amb l'article 4.4 del Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació
dels ensenyaments de l'educació primària, el projecte lingüístic propi de cada centre s'ha d'autoritzar
pel Departament d'Educació. Aquesta autorització s'ha de dur a terme per l'inspector o inspectora del
centre, sempre que el projecte s'adapti als principis generals derivats del Decret esmentat i d'aquesta
Ordre.
VIII. Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’educació.
Article 14: Projecte lingüístic
1. Els centres públics i els centres privats sostinguts amb fons públics han d'elaborar, com a part del
projecte educatiu, un projecte lingüístic que emmarqui el tractament de les llengües al centre.
2. El projecte lingüístic ha d'incloure els aspectes relatius a l'ensenyament i a l'ús de les llengües en el
centre, entre els quals hi ha d'haver en tot cas els següents:
a) El tractament del català com a llengua vehicular i d'aprenentatge.
b) El procés d'ensenyament i d'aprenentatge del castellà.
c) Les diverses opcions amb relació a les llengües estrangeres.
d) Els criteris generals per a les adequacions del procés d'ensenyament de les llengües, tant
globalment com individualment, a la realitat sociolingüística del centre.
e) La continuïtat i la coherència educatives, pel que fa als usos lingüístics, en els serveis escolars i en
les activitats organitzades per les associacions de mares i pares d'alumnes.
IX. Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius.
Article 5: Contingut
1. El projecte educatiu de cada centre recull i, si escau, desenvolupa el caràcter propi del centre definit
per la titularitat. El caràcter propi ha de respectar els principis rectors del sistema educatiu i per als
centres de titularitat pública, el caràcter propi és el definit a l'article 93 de la Llei d'educació. A més, el
projecte educatiu ha de contenir, com a mínim, els aspectes que s'indiquen a continuació, amb les
precisions que s'estableixen en aquest Decret:

PLC
e) El projecte lingüístic, que s'ha de concretar a partir de la realitat sociolingüística de l'entorn i
d'acord amb el règim lingüístic del sistema educatiu establert a les lleis. El projecte lingüístic dóna
criteri amb relació al tractament i l'ús de les llengües en el centre i recull els aspectes que
determinen les lleis sobre la utilització normal del català com a llengua vehicular i d'aprenentatge,
així com la continuïtat i la coherència educatives, pel que fa als usos lingüístics, en els serveis
escolars i en les activitats organitzades per les associacions de mares i pares d'alumnes. El projecte
lingüístic també dóna criteri sobre l'aprenentatge de les dues llengües oficials i de les llengües
estrangeres. Així mateix, determina quina llengua estrangera s'imparteix com a primera i quina o
quines com a segones. Quan, d'acord amb el projecte lingüístic, el centre acordi impartir continguts
curriculars en alguna de les llengües estrangeres, ha d'obtenir autorització del Departament
d'Educació.
2. El centre pot introduir en el projecte educatiu tots els altres aspectes que, d'acord amb la definició de
projecte establerta a l'article 4 i amb els altres preceptes d'aquest Decret, consideri pertinents.
X. Instruccions d’inici de curs. Curs 2018-2019. Infantil, primària i educació especial.

Documents per a l'organització i la gestió dels centres: El tractament i l'ús de les
llengües al sistema educatiu. El projecte lingüístic.
2 El projecte lingüístic
El projecte lingüístic de què han de disposar els centres en el marc del seu projecte educatiu s'ha
d'ajustar al que estableixen els articles 10, 11, 12 i 16 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, i l'article 5.1.e)
del Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius.
El projecte lingüístic ha de recollir els aspectes següents:
 El paper de la llengua catalana, i de l'occità a l'Aran, com a eix vertebrador d'un projecte
educatiu plurilingüe.
 El tractament de les llengües, tant les curriculars com les de la nova immigració, en espais
d'educació formal o no formal del centre.
 Els aspectes d'organització i de gestió que tinguin repercussions lingüístiques.
Tenint en compte els objectius prioritaris del sistema educatiu, els centres han de prendre en
consideració, pel que fa a les qüestions lingüístiques, els aspectes següents:
 El català a tot Catalunya, tret de l'Aran, i l'occità, denominat aranès, a l'Aran, com a llengües
pròpies, siguin les llengües normalment emprades com a llengües vehiculars i d'aprenentatge
del sistema educatiu.
 L'alumnat, en finalitzar els ensenyaments obligatoris, tingui un domini ple de les llengües
oficials catalana i castellana, a més de l'occitana en el cas de l'Aran.
 La documentació que expedeix el centre s'ajusti al que determinen els articles 16.4 i 16.5 de la
Llei d'educació.
 L'alumnat sigui competent, com a mínim, en una llengua estrangera; tingui l'oportunitat
d'aprendre'n una segona, i desenvolupi una competència plurilingüe i intercultural que generi
actituds positives i de respecte envers la diversitat lingüística i cultural.
 Sigui efectiva la coordinació entre el professorat de llengua, i entre aquest professorat i el
d'altres matèries, amb l'objectiu que l'alumnat desenvolupi la seva competència lingüística de
manera integrada i global, a través de totes les àrees i matèries.
4.2- Objectius de l'àmbit lingüístic segons el nou currículum.

(Veure Annex 1)
5. DESCRIPCIÓ DEL CENTRE I DE L'ENTORN

PLC
L’escola Sala i Badrinas és un centre públic d'educació infantil i primària, de dues línies. Va començar a
funcionar l'any 2011, som per tant encara una escola de nova creació. Actualment tenim 419 alumnes
des de P3 a 5è.
5.1 Context lingüístic de l’escola i el seu entorn
Totes les dades lingüístiques s’han obtingut de la base de dades de l’alumnat disponibles a l'Esfera.
5.1.1- Les llengües de l’escola

En la taula següent es mostren les diferents llengües que conviuen dins la nostra escola separades per
nivells, així com les globals de l’escola de l’origen cultural per països de l’alumnat i les llengües que
parla l’alumnat de l’escola.
NIVELL ORÍGEN LLENGÜES QUE NIVELL ORÍGEN CULTURAL LLENGÜES QUE

CULTURAL PER PARLA PER PAÏSOS PARLA
PAÏSOS L’ALUMNAT L’ALUMNAT
P3 11 Marroc 11 Àrab P4 36 Catalunya 12 Àrab

27 Catalunya 32 Castellà 1 Uruguai 30 Castellà
2 Venezuela 17 Català 12 Marroc 12 Català
3 Rumanía 1 Rumanès 2 Brasil 2 Portuguès
1 Bulgaria 1 Senegalès 1 Equador 1Senegal 1 Senegalès
1 Bolivia 1 Polònia 1 Francès
2 Colombia
1 Equador
1 Senegal
1 Argentina
P5 8 Marroc 23 Català 1r 11 Marroc 11 Àrab

1 Índia 17 Castellà 35 Catalunya 25 Català
1 Senegal 8 Marroquí 2 Senegal 42 Castellà
2 Romania 1 Hindú 4 Rep. Dominicana 2 Senegalès
1 Italià 1 Senegalès 1 Romania
1 Equador 1 Italià 1 Paraguai
2 Rep. 2 Romanès
Dominicana
1 Argentina
35 Catalunya
2n 37 Catalunya 3r 38 Catalunya 30 castellà

1 Colòmbia 20 Català 6 Marroc 28 català
10 Marroc 28 Castellà 2 Romania 1 francès
1 Brasil 10 Àrab 2 Hondures 4 àrab
1 Rep. 1 Portuguès 1 Equador
Dominicana 1 Argentí 1 Veneçuela
1 Polònia 1 Polac 1 Brasil
1 Argentina 1 França
1 Cuba
1 Colòmbia
4t 9.Marroc 20 Català 5è 11 Marroc 21 Català

PLC
1. Suècia 23Castellà 3 Colòmbia 28 Castellà

1. Brasil 9 Marroquí 3 Argentina 1 Francès
2.Sud Amèrica 1 Suècia 1 Suec
39. Catalunya 1 Hondures 1 Italià
1 República 11 Àrab
Dominicana
2 Veneçuela
1 Itàlia
1 Paraguai
26 Catalunya
D'aquestes dades en traiem les següents conclusions:

- Un 23% del nostre alumnat té una llengua inicial diferent al català o castellà.
- El 80% dels nostres alumnes són bilingües, una de les llengües que parla és el castellà i l’altra pot ser el català
o qualsevol de les altres llengües d’altres països.
- Es nota un increment important del bilingüisme familiar des dels inicis de l'escola.
- La diversitat lingüística del centre és significativa i variada.
5.2- Context cultural de les famílies.

Les famílies del nostre alumnat són joves. En general, el nivell d’ingressos econòmics de les famílies del nostre
alumnat els situa dins el rang socioeconòmic de classe mitjana-baixa.
Aproximadament dos terços dels pares i mares tenen estudis de grau superior i/o mitjà, i aquests són tant
autòctons com de procedència d’altres països.
Són famílies força sensibilitzades i implicades pels estudis del seus fills i acostumen a participar força de la
dinàmica i funcionament del dia a dia de l’escola. L’escola té establert un contracte de participació de
voluntariat, per aquelles persones que desitgin participar de forma esporàdica o assídua en diferents activitat
i tasques de l’escola.
Quasi totes les famílies són membres de l’AMPA i aquesta col·labora activament amb l’equip docent per
millorar l’educació dels infants, ja sigui als òrgans col·legiats, com el Consell Escolar, a les comissions de
treballs...
6- TRACTAMENT DE LES LLENGÜES A L'ESCOLA

Entenem que el tractament de les llengües és el pilar fonamental del currículum ja que en elles es basa
l'aprenentatge i la relació entre les persones.

PLC
6.1-Situació lingüística de l'escola
- La llengua del centre és el català
- Des de primer d'educació primària es treballen les tres llengües: català, castellà i anglès.
- A partir de Cicle Superior s'introdueix una segona llengua estrangera : el francès.
- A partir de P3 s'inicia l'ensenyament primerenc de l'anglès.
- Des de P3 es treballen diferents continguts a través de la primera llengua estrangera.
- L'escola ha fet un treball molt acurat del currículum i ha elaborat una seqüenciació de continguts des de P3 a
6è de totes les llengües de l'escola per tal de poder assolir els objectius generals i específics en relació a cada
una de les llengües.
- L'escola garanteix el referent lingüístic del mestre/a en cada una de les llengües.
- L'actitud positiva i estimulant de tot el claustre fa que l'alumnat s'expressi en català amb el personal docent i
no docent en la mesura de les seves possibilitats.
- Un dels objectius de l'escola és que l'alumnat comprengui i valori la riquesa que suposa parlar més d'una
llengua.
6.2- Llengua Catalana, llengua vehicular i d'aprenentatge

6.2.1. La llengua, vehicle de comunicació i de convivència
El català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua vehicular i d’aprenentatge del centre i s’utilitzarà en
qualsevol de les activitats. El català ha de ser el vehicle d’expressió habitual del professorat, alumnat i resta del
personal en totes les activitats docents internes i externes. El centre ha de vetllar per l’ús habitual de la llengua
catalana, com a llengua vehicular i d’aprenentatge, en els recursos materials i didàctics del centre (llibres, jocs,
audiovisuals, programari, etc.).
El centre ha de vetllar perquè tots els professionals que estan en contacte directe amb els alumnes coneguin i
utilitzin la llengua catalana, ja sigui en activitats curriculars com en espais no curriculars (esbarjo, menjador,
sortides, convivències, etc.) El centre fomentarà la participació del personal docent en cursos de formació
permanent respecte a la didàctica de la llengua i la cultura catalana. L'aprenentatge de la lectura i l'escriptura
es farà en llengua catalana, atès que és aquesta la que s'utilitza com a llengua vehicular i d'aprenentatge. El
català també serà la llengua que facilitarà l’aprenentatge d’altres llengües. El centre vetllarà perquè en acabar
l'educació primària l'alumnat conegui i pugui utilitzar correctament i apropiada la llengua catalana.
6.2.2. L’aprenentatge/ensenyament de la llengua catalana
Educació Infantil
 És la llengua vehicular i d’aprenentatge de la lecto-escriptura, sempre es respecte el nivell maduratiu
de l'alumne.
 Programa del Treball de Llengua de l'escola.
 Lectura diària de contes per part de/la mestre/a.
 Programa de consciència fonològica
 Molta importància del treball oral (entendre i parlar) i inici del treball escrit.
 Lectura (referents) lletra majúscula a P3, majúscula i minúscula P4, tot tipus de lletra a P5.
 Escriptura amb lletra majúscula (P3 i P4)
 Introducció de la lletra lligada a P5.
Educació Primària

PLC
Cicle Inicial
 Treball oral (entendre i parlar) i treball escrit (llegir i escriure).
 Programa de consciència fonològica
 Introducció de la lletra lligada a nivell escrit i treball de grafisme.
 Inici de l’escriptura de textos.
 Treball intens de la comprensió lectora directa.
 Hi ha 2 hores d’expressió escrita en grups partits a la setmana.
 Lectura diària individual.
 Treball intensiu de l’ortografia natural i de les normes més bàsiques d’ortografia arbitrària.
 L'atenció logopèdica es fa en català.
Cicle Mitjà
.
 La competència escrita passa a ser predominant encara que sense deixar de banda el treball oral.
 La complexitat dels textos augmenta i també el nivell del vocabulari.
 Es dedica una hora setmanal a la biblioteca d’aula per assolir uns bons hàbits lectors i incentivar el gust
per la lectura.
 Lectura diària individual.
Cicle Superior
 La competència escrita passa a ser predominant encara que sense deixar de banda el treball oral.
 La complexitat dels textos augmenta i també el nivell del vocabulari.
 Es porta a terme un treball d’ortografia a partir del recull de normes a l'orto-llibreta.
 Es dedica una hora setmanal a la biblioteca d’aula per assolir uns bons hàbits lectors i incentivar el gust
per la lectura.
 Continuem amb el treball de llengua de l'escola.
6.3. L’aprenentatge/ensenyament de la llengua castellana

Existeix una presència regular de la llengua castellana, òbvia en el cas de les matèries corresponents i quan el
procés comunicatiu ho requereix tant a dintre com fora les aules. La majoria dels nostres alumnes són
castellanoparlants.
Educació Primària
Cicle Inicial
 2 hores a la setmana.
 Continua tenint molta importància el treball oral, especialment l’expressió.
 Enfocament emprat en l'aprenentatge i ús de la llengua castellana que inclou activitats perquè
l'alumne adquireixi habilitats lingüístiques.
 S'introdueix el treball escrit, lectura i escriptura.
 Es treballen els sons i les grafies diferents del català.
 Ortografia natural.
 Hi ha un treball en paral·lel de textos en català i castellà.

PLC
 Es dedica una hora setmanal a la biblioteca d'aula en català i castellà.
 Treball de llengua.(Veure document)
 Tipologies textuals (veure document)
 Es comencen a planificar activitats de lectura i escriptura que tinguin en compte les necessitats
comunicatives de l'alumnat coordinadament amb l'assignatura de català i a vegades també amb la
d'anglès per tal d'aprofitar-ne les transferències i les bases lingüístiques comunes.
Cicle Mitjà
 S’intensifica el treball de comprensió i expressió, tant oral com escrita.
 Treball intens de l’ortografia i d’alguns aspectes bàsics de gramàtica.
 Treball de llengua.(Veure document)
 Cal afegir també l’hora dedicada a la biblioteca que es fa de forma indiferent amb lectures en català,
castellà o anglès.
Cicle Superior
 S’intensifica el treball de comprensió i expressió, tant oral com escrita.
 Treball intens de l’ortografia i d’alguns aspectes bàsics de gramàtica.
 Cal afegir també l’hora dedicada a la biblioteca que es fa de forma indiferent amb lectures en català,
castellà o anglès.
 Viajeros (contextualització del treball de continguts de la llengua)
6.4- Treball de llengua (Català i Castellà)

6.4.1- Pla de lectura de centre.(Veure document)
BLOC 1 LECTO: MODELATGE DE LA LECTURA

Continguts i estratègies que es modelen en aquest bloc:
 Treball sistemàtic de vocabulari (definició de paraules i ús en context, estructura de les
definicions)
 Escolta activa de l’alumnat (Focalitzar l’atenció a partir de la participació per parelles)
 Estructura formal dels llibres (Títol, autor, il·lustrador, índex, contraportada, numeració de
pàgines, etc.)
 Aspectes formals de la lectura (direccionalitat, entonació, signes de puntuació, aspectes
gramaticals bàsics: Inici d’oració en majúscula, punt al final de les oracions, respiració en la
puntuació i comes...)
 Estratègies de comprensió lectora (pensament crític, preguntes obertes, tancades, literals,
interpretatives, inferencials, reflexives i avaluatives)
 Estratègies per resoldre les dificultats o errors de lectura.
 Interès i motivació per la lectura
EDU INF 3 (P3) Temps: 10´ EDU INF 4 (P4) Temps: 15´ EDU INF 5 (P5) Temps: 15´
PAS TEMPORITZACIÓ: a partir del TEMPORITZACIÓ: des de 1 TEMPORITZACIÓ: des de 1
segon trimestre d'octubre d'octubre

PLC
1
 Presentació de "LA PARAULA  Presentació de "LA PARAULA  Presentació de "LA PARAULA
MISTERIOSA" de la lectura. MISTERIOSA" de la lectura. MISTERIOSA" de la lectura.
* la mestra presenta la tarja de * la mestra presenta la tarja de la * la mestra presenta la tarja de la
la paraula del dia (amb suport paraula del dia (amb suport paraula del dia
d'imatge tot el curs). d'imatge tot el primer trimestre i
anar-la retirant durant el segon
trimestre).
* Explica i escriu el significat * Explica i escriu el significat * Explica i escriu el significat
adaptat d'aquesta. adaptat d'aquesta. adaptat d'aquesta.
* Oralment crea una oració amb * Oralment crea dues oracions * Oralment crea dues oracions
l'ús en context de la paraula i amb l'ús en context de la paraula amb l'ús en context de la paraula
l'escriu. i l'escriu (han de ser ben i l'escriu (han de ser ben
diferents). diferents).
* Demana al grup que: * Demana a les parelles que: * Demana a les parelles que:
1r - individualment pensin una 1r - individualment pensin una 1r - individualment pensin una
oració amb la paraula. oració amb la paraula. oració amb la paraula.
2n Es demana que 2n - Les parelles comparteixen 2n - Les parelles comparteixen
comparteixin les seves oracions. les oracions. les oracions.
han de tenir sentit.
* Es demana a vàries parelles que * Es demana a vàries parelles que
comparteixin les seves oracions. comparteixin les seves oracions.
Han de tenir sentit. Han de tenir sentit.
EDU INF 3 (P3) EDU INF 4 (P4) EDU INF 5 (P5)
PAS  Presentació del Llibre de lectura  Presentació del Llibre de lectura  Presentació del Llibre de lectura
2 (1r dia) (1r dia) (1r dia)
* COMPRENSIÓ: abans de la * COMPRENSIÓ: abans de la lectura * COMPRENSIÓ: abans de la lectura
lectura
- Reconeixement de l'estructura - Reconeixement de l'estructura - Reconeixement de l'estructura
formal dels llibres: portada, títol, formal dels llibres: portada, títol, formal dels llibres: portada,
autor, il·lustrador, ... autor, il·lustrador, contraportada, ... contraportada, títol, autor,
il·lustrador, numeració de les
pàgines, índex...
- preguntes d'anticipació i - preguntes d'anticipació, predicció - preguntes d'anticipació, predicció
predicció sobre la lectura a partir i/o hipòtesis de la lectura a partir i/o hipòtesis de la lectura a partir
del títol i les il·lustracions de la del títol i les il·lustracions de la del títol i les il·lustracions de la
portada. portada. portada.
PAS  Lectura del llibre (resta de dies):  Lectura del llibre (resta de dies):  Lectura del llibre (resta de dies):v
3 durant la lectura durant la lectura
- Preguntes de comprensió: - Preguntes de comprensió: - Preguntes de comprensió:
literals (tancades) sobretot i anar literals (tancades), interpretatives literals (tancades), interpretatives
introduint poc a poc les (obertes, inferencials). (obertes, inferencials), reflexives i
interpretatives (obertes, avaluatives.
inferencials).
- Tenir present l'esquema de - Tenir present l'esquema de - Tenir present l'esquema de
preguntes a partir de la preguntes a partir de la preguntes a partir de la
taxonomia de Bloom. taxonomia de Bloom. taxonomia de Bloom.
- Inicialment llegir i aturar-se sovint - Inicialment llegir i aturar-se sovint - Inicialment llegir i aturar-se
per comprovar el sentit i significat per comprovar el sentit i significat sovint per comprovar el sentit i
del llegit. del llegit. significat del llegit.
- Introduir poc a poc alguns errors de - Produir errors de lectura

PLC
lectura senzills artificialment i artificialment i modelar que es fa
modelar que es fa per a superar-los per a superar-los (veure llistat
(veure llistat d'errors de lectura). d'errors de lectura). Sempre
Sempre justificant que ha de tenir justificant que ha de tenir sentit el
sentit el que llegim. que llegim.
 Acabament llibre (Últim dia):  Acabament llibre (Últim dia):  Acabament llibre (Últim dia):
després de la lectura després de la lectura després de la lectura
- Que els ha agradat de la història i - Que els ha agradat de la història - Alguna activitat de reflexió
per què i per què senzilla de reflexió global,
- Quin personatge els ha agradat avaluació, experiències pròpies,
més i per què etc. amb/ de la història
PAS 4 - ADDICIONAL A P5  Conforme l'alumna vagi coneixent
i reconeixent més lletres i sons al
llarg de les setmanes:
- preguntes, comentaris sobre les
lletres i sons que apareixen a la
història,
- Aspectes formals de la lletra
impresa (majúscules, puntuació,
etc.
BLOC 1 LECTO: MODELATGE DE LA LECTURA

 Treball sistemàtic de vocabulari (definició de paraules i ús en context, estructura de les
definicions)
 Estructura formal dels llibres (Títol, autor, il·lustrador, índex, contraportada, numeració de
pàgines, etc.)
 Aspectes formals de la lectura (direccionalitat, entonació, signes de puntuació, aspectes
gramaticals bàsics: Inici d’oració en majúscula, punt al final de les oracions, respiració en la
puntuació i comes...)
interpretatives, inferencials, reflexives i avaluatives)
 Estratègies per resoldre les dificultats o errors de lectura.
1r PRIMARIA Temps: 15´ 2N PRIMÀRIA Temps: 15´

PAS TEMPORITZACIÓ: des de 1 d'octubre TEMPORITZACIÓ: des de 1 d'octubre
1  Presentació de "LA PARAULA MISTERIOSA" de la  Presentació de "LA PARAULA MISTERIOSA" de la
lectura. lectura.
* la mestra presenta la tarja de la paraula del dia * la mestra presenta la tarja de la paraula del dia
* Explica i escriu el significat adaptat d'aquesta. * Explica i escriu el significat adaptat d'aquesta.
* Oralment crea dues oracions amb l'ús en context * Oralment crea dues oracions amb l'ús en context
de la paraula i l'escriu (han de ser ben diferents). de la paraula i l'escriu (han de ser ben diferents).
* Demana a les parelles que: * Demana a les parelles que:
1r - individualment pensin una oració amb la 1r - individualment pensin una oració amb la
paraula. paraula.
2n - Les parelles comparteixen les oracions. 2n - Les parelles comparteixen les oracions.
* Es demana a vàries parelles que comparteixin les * Es demana a vàries parelles que comparteixin les

PLC
seves oracions. Han de tenir sentit. seves oracions. Han de tenir sentit.
PAS 1r PRIMÀRIA 2n PRIMÀRIA

2  Presentació del Llibre de lectura (1r dia)  Presentació del Llibre de lectura (1r dia)
* COMPRENSIÓ: abans de la lectura * COMPRENSIÓ: abans de la lectura
- Reconeixement de l'estructura formal dels llibres: - Reconeixement de l'estructura formal dels llibres:
portada, contraportada, títol, autor, il·lustrador, portada, contraportada, títol, autor, il·lustrador,
numeració de les pàgines, índex... numeració de les pàgines, índex...
- preguntes d'anticipació, predicció i/o hipòtesis de la - preguntes d'anticipació, predicció i/o hipòtesis de la
lectura a partir del títol i les il·lustracions de la lectura a partir del títol i les il·lustracions de la portada.
portada.
3
 Lectura del llibre (resta de dies):v  Lectura del llibre (resta de dies):v
- Preguntes de comprensió: literals (tancades), - Preguntes de comprensió: literals (tancades),
interpretatives (obertes, inferencials), reflexives i interpretatives (obertes, inferencials), reflexives i
avaluatives. avaluatives.
- Tenir present l'esquema de preguntes a partir de - Tenir present l'esquema de preguntes a partir de la
la taxonomia de Bloom. taxonomia de Bloom.
- Inicialment llegir i aturar-se sovint per comprovar - Inicialment llegir i aturar-se sovint per comprovar el
el sentit i significat del llegit. sentit i significat del llegit.
- Produir errors de lectura artificialment i modelar - Produir errors de lectura artificialment i modelar que
que es fa per a superar-los (veure llistat d'errors de es fa per a superar-los (veure llistat d'errors de
lectura). Sempre justificant que ha de tenir sentit el lectura). Sempre justificant que ha de tenir sentit el
que llegim. que llegim.
 Acabament llibre (Últim dia): després de la  Acabament llibre (Últim dia): després de la lectura
lectura
- Alguna activitat de reflexió senzilla de reflexió - Alguna activitat de reflexió senzilla de reflexió
global, avaluació, experiències pròpies, etc. amb/ global, avaluació, experiències pròpies, etc. amb/ de
de la història la història
4
- preguntes, comentaris sobre les lletres i sons que - preguntes, comentaris sobre les lletres i sons que
apareixen a la història, apareixen a la història,
- Aspectes formals de la lletra impresa (majúscules, - Aspectes formals de la lletra impresa (majúscules,
minúscules, signes de puntuació, etc.) minúscules,signes puntuació, etc.
- Aspectes formals dels llibres: portada, títol, autor, - - Aspectes formals dels llibres: portada, títol, autor,
il·lustrador... il·lustrador, guió, índex, contraportada...
BLOC 2 LECTO: LECTURA COMPARTIDA

 Pràctica compartida de la lectura (acompanyament, seguretat, motivació...)
 Treball de consciència fonològica (Identificació i reconeixement de la lletra/so a inici de
paraula)
 Pràctica de la lectura expressiva (ritme, velocitat, entonació dels signes de puntuació,
respiració en la puntuació i comes...)
 Treballar la fluïdesa en la lectura (velocitat lectora, decodificació...)
 Reforçar els aspectes formals de la lectura (direccionalitat, aspectes gramaticals bàsics: Inici

PLC
d’oració en majúscula, punt al final de les oracions...)
interpretatives, inferencials, reflexives i avaluatives).
Materials lletra: Materials de suport: grafisme, lectura,
 Targes de la lletra (majúscula i minúscula) digitalitzats:
 Targes de paraules de la lletra.  PPT Joc si/no de la lletra.
 Imatges (reals) per il·lustrar les paraules de  PPT Llibre de lectura de la lletra
la lletra. corresponent
 La ruleta de les síl·labes (i corresponents  Fitxes grafisme i diverses sobre la
targes). lletra.
 Mini llibre de la lletra per l’alumne  Lletres de diferents tipus: targes,
(fotocopiat). magnètiques, de fusta, tampons, etc.
per fer impressions.
 Targes associació imatge i paraules
 Pautes d’escriptura
 Targes d’oracions amb les paraules
tallades
EDU INF EDU INF 4 (P4) EDU INF 5 (P5)

3 (P3)
DIA 1) BITS 3) BITS dels noms dels alumnes. 1) Presentació de la lletra: VOCALS I
1 dels 4) BITS vocabulari clau CONSONANTS
noms 5) Presentació de la lletra: NOMES  Majúscula i Minúscula (es penja al mural
dels VOCALS (2n i 3r trim.): de la lletra de la setmana.
alumn  Majúscula i Minúscula (es penja al  Evitar parlar de lletra de pal i/o lligada,
es. mural de la lletra de la setmana. no són exactament els mateixos
2) BITS  Evitar parlar de lletra de pal i/o conceptes a majúscula i minúscula)
vocabu lligada, no són exactament els
2) Pràctica del grafisme de la lletra:
lari mateixos conceptes a majúscula i
clau  amb el dit, de forma gran a l’aire,
minúscula)
resseguint el model de la pissarra digital,
6) Pràctica del grafisme de la lletra: a la palma de la mà, a l’esquena d’un
 amb el dit, de forma gran a l’aire, companys, a sobre de la taula... Inventar
resseguint el model de la pissarra algun petit relat que els faci recordar el
digital, a la palma de la mà, a grafisme (ex: lletra A – “amunt, avall i
l’esquena d’un companys, a sobre ratllà al mig”; a - “cua cap amunt,
de la taula... Inventar algun petit baixo fent una rodona i una cueta”.
relat que els faci recordar el
3) Presentació de les imatges de la lletra:
grafisme (ex: lletra A – “amunt,
 es van mostrant les imatges una
avall i ratllà al mig”; a - “cua
a una i l’alumnat ha de dir el seu
cap amunt, baixo fent una rodona
nom.
i una cueta”.
 Cada cop preguntarem amb
7) Presentació de les imatges de la lletra: quina lletra comença el nom de
 es van mostrant les la imatge.
imatges una a una i
l’alumnat ha de dir el seu 4) Presentació de les targes de les paraules de
nom. les imatges:
 Cada cop preguntarem  preguntar per la primera lletra de les
amb quina lletra paraules.
comença el nom de la  Remarcar que és la lletra que treballem
imatge. aquella setmana.

PLC
 Preguntar si coneixen altres lletres dels
8) Presentació de les targes de les noms de les targes.
paraules de les imatges:
5) Lectura del nom de les targes:
 preguntar per la primera lletra de
 Remarcar la lletra majúscula inicial de la
les paraules.
paraula (la lletra de la setmana).
 Remarcar que és la lletra que
 Reconèixer les lletres minúscules de la
treballem aquella setmana.
lletra de la setmana.
 Preguntar si coneixen altres lletres
 Reconèixer les altres lletres de la paraula.
dels noms de les targes.
6) JOCS POSSIBLES AMB LES TARGES DE LES
9) Lectura del nom de les targes:
LLETRES
 Remarcar la lletra majúscula inicial
 Es giren les targes de les imatges (algunes
de la paraula (la lletra de la
o totes conforma passant els dies) i
setmana).
L’alumnat ha de llegir les paraules sense
 Reconèixer les lletres minúscules
imatge.
de la lletra de la setmana.
 Es treuen totes les imatges, es
 Reconèixer les altres lletres de la
reparteixen als nens/es i les han de
paraula.
col·locar al costat de la paraula.
10) JOCS POSSIBLES AMB LES TARGES DE
7) Lliurament del llibre petit de la lletra:
LES LLETRES
 Si hi ha temps es pot pintar els dibuixos,
 Es giren les targes de les imatges
sinó es pot fer a la classe en moments
(algunes o totes conforma passant
morts o a casa.
els dies) i L’alumnat ha de llegir
les paraules sense imatge.
 Es treuen totes les imatges, es
reparteixen als nens/es i les han
de col·locar al costat de la
paraula.
11) Lliurament del llibre petit de la lletra:
12) Si hi ha temps es pot pintar els

dibuixos, sinó es pot fer a la classe en
moments morts o a casa, o al dia
següent.
DIES 1) Reforçar tot el treball del dia 1. 1) Llibre de lectura de la lletra de la setmana (ppt
2,3,4 a la carpeta de materials de la lletra). LECTURA
COMPARTIDA.
i5  Primera lectura de la mestra/e en veu alta
(direccionalitat marcada amb el
dit/pointer)
 Demanar als nens que reconeguin les
lletres al text de la lletra de la setmana.
Comptar-les.
 Demanar que reconeguin altres lletres del
text.
 Remarcar majúscula inici d’oració i punt al
final de l’oració.
 Llegir tots plegats el text (pot ser una
paraula, una oració, tota una pàgina, etc.)
 Tipus de lectures col·lectives:
 Lectura de paraules del text: en les
etapes inicials, ens aturem molt en
paraules aïllades del text, per tal
que prenguin consciència de

PLC
síl·labes.
 Lectura amb ECO: la mestra/e
llegeix i l’alumnat repeteix (sobretot
als inicis)
 Lectura conjunta: la mestra porta la
veu i tots plegats llegeixen.
2) DE FORMA MOLT RÀPIDA REVISAR LES
ACTIVITATS DEL DIA 1, O ALGUNA D’ELLES.
3) Joc del SI/NO de la lletra de la setmana (ppt a
la carpeta de materials de la lletra)
 Es pot fer només amb el ppt
 Amb targes d’imatges
 Amb targes de paraules sense imatge
 Amb joguines
4) Ruleta de les síl·labes de la lletra de la
setmana. Pràctica
 Llegir les síl·labes de la lletra de la setmana
(en ordre, aleatòriament)
 Demanar que l’alumnat digui paraules que
comencen per la síl·laba que marqui la
ruleta
 Afegir-les al mural de paraules amb les
síl·labes de la lletra de la setmana (arxiu
per PDI)
5) Pràctica física del grafisme de la lletra de la
setmana:
 Amb material divers (safates amb sorra,
espuma, arròs, pissarres màgiques, etc.
 Fitxes grafisme de la lletra (Word dins la
carpeta de materials de la lletra)
6) Pràctica de comptar síl·labes del vocabulari de
la lletra treballada.
BLOC 3 LECTO: ESCRIPTURA COMPARTIDA

EDU INF EDU INF 4 (P4) EDU INF 5 (P5)
3 (P3)
1) Treball del grafisme de la lletra (hi ha 1) PRACTICA D’ESCRIPTURA: (2n i 3r trimestre).
materials a la carpeta de cada lletra. Ús de les pautes d’escriptura per escriure:
2) Treball de grafisme general (motricitat - el vocabulari clau de la lletra
fina). - petites oracions amb aquest vocabulari
- escriure vocabulari i oracions lliures
- construir oracions a partir d’oracions amb les
paraules tallades (targes)
- etc.
BLOC 2 LECTO: LECTURA COMPARTIDA


PLC
 Pràctica compartida de la lectura (acompanyament, seguretat, motivació...)
 Treball de consciència fonològica (Identificació i reconeixement de la lletra/so a inici de
paraula)
 Pràctica de la lectura expressiva (ritme, velocitat, entonació dels signes de puntuació, respiració
en la puntuació i comes...)
 Treballar la fluïdesa en la lectura (velocitat lectora, decodificació...)
 Reforçar els aspectes formals de la lectura (direccionalitat, aspectes gramaticals bàsics: Inici
d’oració en majúscula, punt al final de les oracions...)
interpretatives, inferencials, reflexives i avaluatives).
Materials lletra: Materials de suport: grafisme, lectura,
 Targes de la lletra (majúscula i minúscula) digitalitzats:
 Targes de paraules de la lletra.  PPT Joc si/no de la lletra.
 Imatges (reals) per il·lustrar les paraules de  PPT Llibre de lectura de la lletra
la lletra. corresponent
 La ruleta de les síl·labes (i corresponents  Fitxes grafisme i diverses sobre la lletra.
targes).  Lletres de diferents tipus: targes,
 Mini llibre de la lletra per l’alumne magnètiques, de fusta, tampons, etc. per
(fotocopiat). fer impressions.
 Targes associació imatge i paraules  Pautes d’escriptura
 Targes d’oracions amb les paraules
tallades
6.4.2- Organització temporal del treball de llengua de l'escola

Horari DILLUNS DIMECRES DIVENDRES
1r Català Català Castellà
09:00 ACTIVITATS D’ESCALFAMENT ACTIVITATS D’ESCALFAMENT ACTIVITATS D’ESCALFAMENT
ESCALFAMENT Individual i en silenci Individual i en silenci Individual i en silenci
09:15 LECTURA DE LA MESTRA LECTURA DE LA MESTRA LECTURA DE LA MAESTRA
LECTURA Comprensió i vocabulari Comprensió i vocabulari Comprensión y vocabulario
Mestra llegeix pels alumnes Mestra llegeix pels alumnes Maestra lee a los alumnos
09:30 LECTURA GUIADA LECTURA GUIADA LECTURA GUIADA

LECTURA (nivell de l’alumne) (nivell de l’alumne) (nivel del alumnado)
Amb els alumnes Amb els alumnes Con elos alumnos
09:45 LECTURA GUIADA/COMPARTIDA LECTURA GUIADA/COMPARTIDA LECTURA GUIADA/ COMPARTIDA

LECTURA (comprensió, vocabulari, síl·laba, (comprensió, vocabulari, síl·laba, (comprensión, vocabulario, sílaba,
frases...) frases...) frases...)
Amb els alumnes Amb els alumnes Con los alumnos
10:00 ESCRIPTURA GUIADA ESCRIPTURA GUIADA ESCRITURA GUIADA

ESCRIPTURA (Vocabulari, paraules d’ús freqüent...) (Vocabulari, paraules d’ús freqüent...) (Vocabulario, palabras de uso
Amb els alumnes Amb els alumnes frecuente...)
Con los alumnos
10:15 MISCELÀNIA LECTURA I ESCRIPTURA MISCELÀNIA LECTURA I ESCRIPTURA MISCELÁNIA LECTURA Y ESCRITURA
LECTURA I (Pensament crític i avaluatiu, creació (Pensament crític i avaluatiu, creació (Pensamiento crítico y evaluativo,
ESCRIPTURA escrita...) escrita...) creación escrita...)
Supervisió de l’alumnat Supervisió de l’alumnat Supervisión del alumnado
PATI PATI PATI PATI PATI PATI PATI PATI

11:00 PRÁCTICA ORAL DEL CASTELLANO
11:30 LECTURA DE LA MAESTRA
Comprensión y vocabulario
Maestra lee a los alumnos
12:00 MISCELÁNIA LECTURA Y ESCRITURA
(Pensamiento crítico y evaluativo,
creación escrita...)
Supervisión del alumnado
PLC
Horari DILLUNS DIMECRES DIVENDRES
2n català Català Castellà
09:00 ACTIVITATS D’ESCALFAMENT ACTIVITATS D’ESCALFAMENT ACTIVITATS D’ESCALFAMENT
ESCALFAMENT Individual i en silenci Individual i en silenci Individual i en silenci
Pràctica Comprensió lectora ACL Pràctica Comprensió lectora ACL Pràctica Comprensió lectora ACL
09:30 LECTURA DE LA MESTRA LECTURA DE LA MESTRA LECTURA DE LA MAESTRA
LECTURA Comprensió i vocabulari Comprensió i vocabulari Comprensión i vocabulario
MESTRA Mestra llegeix pels alumnes Mestra llegeix pels alumnes Maestra lee para los alumnos
09:45 LECTURA GUIADA LECTURA GUIADA LECTURA GUIADA

LECTURA (nivell de l’alumne) (nivell de l’alumne) (nivel del alumnado)
GUIADA Amb els alumnes Amb els alumnes Con los alumnos
“La nau dels llibres”, altres “La nau dels llibres”, altres “La nave de los libros”, otros
10:00 ESCRIPTURA GUIADA ESCRIPTURA GUIADA ESCRITURA GUIADA
ESCRIPTURA (Vocabulari, paraules d’ús freqüent...) (Vocabulari, paraules d’ús freqüent...) (Vocabulario, palabras de uso
GUIADA Amb els alumnes Amb els alumnes frecuente...) Con los alumnos
Segons tipologia textual del trimestre Segons tipologia textual del trimestre Según tipología textual del trimestre
10:30 MISCELÀNIA LECTUR I ESCRIPTURA MISCELÀNIA LECTUR I ESCRIPTURA MISCELÁNIA LECTURA Y ESCRITURA
LECTURA I (Pensament crític i avaluatiu, (Pensament crític i avaluatiu, quaderns, (Pensamiento crítico i evaluativo,
ESCRIPTURA quaderns, etc.) etc.) cuaderno, etc.)
Supervisió de l’alumnat Supervisió de l’alumnat Supervisión del alumnado
11:00 PATI PATI PATI PATI PATI PATI PATI PATI

11:30 PRÁCTICA ORAL DEL CASTELLANO
LECTURA DE LA MAESTRA
Comprensión y vocabulario
Maestra lee a los alumnos
12:00 MISCELÁNIA LECTURA Y ESCRITURA
(Pensamiento crítico i evaluativo,
cuaderno, etc.)
Supervisión del alumnado

6.4.3- Llengua escrita
La competència comunicativa té moltes dimensions en les quals la llengua oral i
l’escrita apareixen vinculades. Per això, les metodologies emprades proposen, en
molts de casos, tasques on es requereix l’ús de les diferents habilitats lingüístiques.
Es treballen diferents tipologies textuals per tal de conèixer les possibilitats i saber
fer un ús adequat de cadascuna.
NIVELL 1R TRIMESTRE 2N TRIMESTRE 3R TRIMESTRE
P3 Tipologia textual: POÈTIC I Tipologia textual: POÈTIC I Tipologia textual: POÈTIC I
NARRATIU NARRATIU NARRATIU
Models textuals: rodolins, Models textuals: rodolins, Models textuals: rodolins,
cançons, poemes, contes... cançons, poemes, contes... cançons, poemes, contes...
Pràctica oral
P4 Tipologia textual: POÈTIC I Tipologia textual: POÈTIC I Tipologia textual: POÈTIC I

EDU INF
2n CICLE
NARRATIU NARRATIU, DESCRIPTIU NARRATIU, DESCRIPTIU

Models textuals: + galindaines, Models textuals: + galindaines, Models textuals: + galindaines,
endevinalles endevinalles endevinalles
P5 Tipologia textual: POÈTIC I Tipologia textual: POÈTIC, Tipologia textual: POÈTIC,

NARRATIU + La notícia NARRATIU, DESCRIPTIU NARRATIU i DESCRIPTIU
Models textuals: + Models textuals: + Models textuals: +
embarbussaments, eslògans embarbussaments, eslògans embarbussaments, eslògans
1R PRIM Tipologia textual: TEXT Tipologia textual: TEXT Tipologia textual: TEXT
DESCRIPTIU NARRATIU INSTRUCTIU
Models textuals: Models textuals: Models textuals:
 Text descriptiu objectiu.  La recepta de cuina
 De persones, animals,
CICLE INICIAL
objectes, paisatges...
 Inici a les definicions
(categoritzar)
2N PRIM Tipologia textual: TEXT Tipologia textual: DIVERSOS Tipologia textual: TEXT
EXPOSITIU (text poètic, conversa) ARGUMENTATIU
 Poemes, rimes, rodolins,
dites i refranys,
cal·ligrames
 Diàlegs, text dramàtic
3R PRIM Tipologia textual: TEXT Tipologia textual: TEXT Tipologia textual: TEXT
 Text descriptiu subjectiu.  Instruccions de joc.
 De persones, animals,
CICLE MITJÀ
objectes, paisatges,
sentiments, ambients,
caràcters, activitats...
 Definicions, Inventari...
4R PRIM Tipologia textual: TEXT Tipologia textual: DIVERSOS Tipologia textual: TEXT
EXPOSITIU (miscelània: la notícia) ARGUMENTATIU
 La notícia periodística
5è PRIM Tipologia textual: TEXT Tipologia textual: TEXT Tipologia textual: TEXT
SUPERIOR

CICLE
 Text descriptiu
subjectiu/objectiu.
 Descripcions literàries,
definicions,diccionaris,
PLC
caricatures, Guies
turístiques...
6è PRIM Tipologia textual: TEXT Tipologia textual: DIVERSOS Tipologia textual: TEXT
EXPOSITIU (miscel·lània: epistolar) ARGUMENTATIU
 La carta i el e-mail
6.5- ALTRES LLENGÜES
6.5.1- PLURILINGÜÍSME
Actituds lingüístiques
Segons la Declaració Universal de Drets Lingüístics, tothom té dret a ésser reconegut com a membre
d'una comunitat lingüística i, si s'estableix en el territori d'una altra, té el dret i el deure de mantenir-hi
una relació d'integració.
Per aquest motiu el centre ha de tenir en compte la diversitat lingüística de l'alumnat i aprofitar-la, tan
per afavorir l'autoestima com per enriquir el currículum i les activitats ordinàries del centre. Al nostre
centre la convivència de les diferents llengües que es parlen no suposa cap conflicte; és una riquesa
que s’ha d’aprofitar i valorar en un context plurilingüe i intercultural.
L é ducació intercultural i plurilingüista és una resposta pedagògica del centre a l é xigència de preparar
la ciutadania perquè pugui desenvolupar-se en una societat plural i democràtica. Té com a finalitat
última la igualtat en drets, deures i oportunitats de totes les persones en un marc de valors compartits
per a la convivència. L é ducació intercultural i plurilingüe promou espais d’inclusió basats en la igualtat
i la necessitat de compartir valors comuns que ajudin a conviure en una mateixa comunitat. També
promou l ú ́ s de la llengua catalana com a eix vertebrador d u ́ n projecte educatiu plurilingüe, en el marc
del respecte a la diversitat lingüística i cultural, com un element de cohesió i igualtat d o ́ portunitats.
Mediació lingüística
Per a totes aquelles persones que ho necessiten, l'escola disposa d'un servei de mediació.
6.5.2- LLENGÜES ESTRANGERES

6.5.2.1- Anglès
6.5.2.1.1. Estratègies generals per a l’assoliment de l’objectiu de l’etapa
6.5.2.1.2. Desplegament del currículum
Els objectius de cada cicle estan integrats dins de la PGA.
En acabar l'etapa l'alumnat ha de conèixer els continguts establerts en el currículum de llengua
anglesa, per tal d'esdevenir usuaris i aprenents capaços de comunicar-se i accedir al coneixement en
un entorn plurilingüe i multicultural.
La introducció primerenca de la llengua estrangera és considerat un factor de qualitat.
6.5.2.1.3.Metodologia
( Veure PILE II)
A classe, on la llengua de comunicació és l’anglès, es creen diferents situacions
d’ús de la llengua, preferentment les que desenvolupen la competència oral.
Alguns exemples són: llegir o escoltar un conte, cantar una cançó o rima, llegir un
text o un relat, participar en una conversa, mirar i escoltar un vídeo, redactar textos amb diferents

PLC
intencions comunicatives, fer recerca d’informació, interpretar un personatge, fer una
exposició oral, realitzar un treball escrit, reflexionar sobre algunes normes gramaticals, etc.
La classe de llengua anglesa és un espai d’immersió i ofereix oportunitats d’ús real i de contacte
amb la llengua d’aprenentatge. El professorat utilitza aquesta
llengua com a habitual en totes les interaccions amb l'alumnat, vetllant sempre
per establir un clima favorable en què l’alumnat se senti segur i estimulat per anar utilitzant-
la progressivament.
Educació Infantil
 1 hores a la setmana amb l'especialista
 CLIL: Good mornings, Psychomotricity, Arts and Crafts, Story telling
 Tot el treball és a nivell oral.
 Treball interdisciplinar
Educació Primària
A Educació Primària la metodologia parteix de la pràctica i l’assimilació de 5 habilitats: comprensió oral,

expressió oral, comprensió lectora, expressió escrita i ús de la llengua.
A través de diferents activitats aconseguim que l’alumne desenvolupi aquestes habilitats. Aquestes activitats
es programen partint dels objectius curriculars i a l’entorn d’uns centres d’interès. Cada unitat didàctica
introdueix estructures i vocabulari relacionat amb el centre d’interès que ens introdueix el llibre de text. Cada
sessió comença amb unes rutines (salutació, temps, data...) i té una part d’escoltar, sovint amb suport visual,
auditiu, audiovisual; una part de producció i comprensió oral (repeticions, representació de diàlegs, jocs de rol
i altres, cançons...). A partir de segon es realitzen activitats escrites. Al llarg dels cursos, els diferents centres
d’interès (roba, menjar, animals...) es van repetint tot ampliant-ne els continguts.
Cicle Inicial
 2'5 hores a la setmana.
 Continua sent un treball bàsicament oral, encara que amb el suport d’un llibre.
 S’inicia la lectura de paraules i frases en anglès.
 Una de les hores es treballa en grup partit.
 CLIL: Science, PE.
Cicle Mitjà
 A cicle superior comencen a produir textos escrits, seguint també models donats.
 Es treballa l’ortografia des de la memòria visual.
 Una de les tres hores es fa en grup partit.
 Es continua ampliant el vocabulari i també la gramàtica.
Cicle Superior
 A cicle superior comencen a produir textos escrits, seguint també models donats.
 Es treballa l’ortografia des de la memòria visual.
 Una de les tres hores es fa en grup partit.

PLC
 Es continua ampliant el vocabulari i també la gramàtica.
6.5.2.1.4 Materials didàctics per a l’aprenentatge de la llengua estrangera.

A part dels recursos tecnològics (Pissarra digital:llibre interactiu, BLOG English, DVD i vídeos procedents
d’internet), ordinadors (plataformes educatives i activitats de la xarxa) s’utilitzen llibres de text (Ed.
Richmond), cartells i imatges, jocs diversos (dòmino, bingo, jocs de tauler...) confeccionats per les mestres,
llibres de lectura i jocs varis (connector, memory, roleplay
6.5.2.2- Francès
6.4.2.2.1. Estratègies generals per a l’assoliment de l’objectiu de l’etapa

6.4.2.2.2. Desplegament del currículum
L’àrea de llengua té com a objectiu formar persones que puguin emprar la llengua estrangera per
comprendre, parlar, conversar, llegir i escriure. La implantació del francès al tercer cicle de l’Educació
Primària parteix de la premissa que l’aprenentatge de llengües en nens contribueix al
desenvolupament de capacitats bàsiques per l’alumne.
OBJECTIUS DIDÀCTICS
Descobrir la cultura francesa i aspectes de la civilització francesa.
Comprendre textos senzills orals i escrits.
Ser capaç de llegir textos senzills en francès.
Establir converses breus i senzilles amb els alumnes i el professor.
Desenvolupar la motivació per l’aprenentatge
6.4.2.2.3.Metodologia
El nostre objectiu és que els alumnes facin un tastet de la llengua francesa a través de la lectura del
llibre de René Goscindy “LE PETIT NICOLAS”. Es tracta de potenciar l’habilitat de l’alumnat per
percebre el coneixement de la llengua estrangera no com una matèria més, si no com el reflex d’un
món extern del que tots formem part.
La proposta inicial és realitzar una classe setmanal per grup, de 30 minuts de durada al Cicle Superior
de Primària (5è-6è).
Per ensenyar adequadament llengües i la comunicació cal dissenyar situacions d’aprenentatge globals
en què l’ús motivat i reflexiu de les estratègies lingüístiques i comunicatives porti a la solució dels
problemes que s’hi plantegen. Cal un ensenyament integrat de les llengües, que coordini els
continguts que s’aprenen i les metodologies en les diferents situacions d’aula, a fi que les nenes i els
nens avancin cap a l’assoliment d’una competència comunicativa en més d’una llengua.
En la comunicació oral, la comprensió és prèvia a l’expressió tant pel que fa al lèxic com a les
estructures. Cal desenvolupar l’hàbit de l’escolta activa i atenta per part dels alumnes. Per tal de
comprendre un text oral, cal posar en joc els coneixements previs i, a partir d’aquests i del missatge
rebut, fer les deduccions necessàries i relacionar i integrar la informació del text oral. En el cas de les
llengües estrangeres, els textos orals autèntics haurien de ser senzills o adaptats per facilitar la
comprensió. El discurs del docent és un dels models lingüístics més importants. Per això aquest haurà
de tenir una especial cura en la correcció fonètica i en la riquesa expressiva. Les competències de la
comprensió lectora han de permetre als alumnes adquirir fluïdesa lectora que els faciliti l’adquisició de

PLC
coneixements i a la vegada fomentar el gust per la lectura. Cal planificar ajudes per aconseguir una
autonomia de l’alumne per tal de realitzar activitats abans de llegir un text, mentre s’està llegint i
després de la lectura. Les fases d’aquesta planificació haurien de preveure el modelatge (proporcionar
bons models), la pràctica guiada i la pràctica independent per tal d’aplicar les estratègies de lectura
quan fa lectura autònoma.
Cicle Superior
6.4.2.2.4 Materials didàctics per a l’aprenentatge de la llengua estrangera II.

Lectura de material autèntic “LE PETIT NICOLAS”. René Goscindy, 1959.
Blog de Français
Google Classroom.
6.6- L'avaluació
L’avaluació es valora com un indicador del procés tant de l’ensenyament com de

l’aprenentatge de la llengua. Es fa avaluació contínua del grau d’assoliment de
les competències, per tal de prendre consciència del progrés i mantenir un ritme progressiu.
S’avalua la llengua en totes les seves dimensions, per la qual cosa es prioritza el
treball per tasques i els instruments són molt diversos, com per exemple, lectures, treballs, projectes,
exposicions orals, comprensió oral i escrita, converses,
expressions escrites, literatura, dramatitzacions o exercicis i proves d’ortografia i gramàtica.
L'avaluació es durà a terme a partir de:

- La memòria de final de curs.
- La revisió dels documents institucionals: PEC, NOFC, PAD, PA, PGA...)
- La revisió d'acords en les actes de cicle i de comissió de coordinació pedagògica.
- Observació d'aula.
- Avaluació contínua: observació d'aula, treball de l'alumne, proves diverses, activitats d'avaluació...
- Autoavaluació
- Rúbriques.
- Proves d'inici i final de curs per nivells.
- Proves externes.
- Recull de recursos emprats: préstec de llibres, llibres llegits i altre material complementari.
6.7- CLIL
P3: Good morning, Arts and Crafts, Breakfast time

P4: Good morning, Arts and Crafts, Breakfast time, Story telling
P5: Good morning, Arts and Crafts, Breakfast time, Theatre
1r: Science +1 trimestre PE
2n: Science+1 trimestre PE
3r: Science+1 trimestre PE
4t: Science+1 trimestre PE
5è: Science+1 trimestre PE

PLC
6.8. LLENGÜES COMPLEMENTÀRIES PROCEDENTS D'ALTRES PAÏSOS I QUE CONVIUEN A L'ESCOLA
La majoria dels nostres alumnes s'incorporen a l'escola als 3 anys. Tal i com s'indicava anteriorment un 23%
del nostre alumnat té una procedència lingüística i cultural diferent a la catalana o castellana.
6.8.1. Acollida d'alumnat nouvingut i ensenyament inicial de la llengua vehicular

(Veure pla d'acollida Annex 3)
La majoria d’alumnes comencen als 3 anys, amb la qual cosa la immersió
lingüística es produeix de forma natural. Per afavorir adientment els recursos humans amb què
comptem, propiciem mesures com treball amb grups, treball cooperatiu, tallers, els desdoblaments, els
agrupaments flexibles, els grups heterogenis i la utilització d’alumnat tutor com a
mesura que es recull en el Pla d’acollida del centre.
(Veure Pla d'Acollida)
6.9 Atenció a la diversitat.
El centre ha de definir com organitza l’atenció a la diversitat de necessitats i ritmes d’aprenentatge de

l’alumnat, fet que, en temes lingüístics, s’ha de centrar fonamentalment a reforçar el desenvolupament de la
llengua oral a l'educació infantil, l’assoliment de la lectura i l’escriptura en el cicle inicial de l’educació primària
i el desenvolupament de la comprensió lectora i l’expressió oral i escrita en la resta de cicles i nivells. Cal
definir els mecanismes que s’han de posar en funcionament per assolir aquests objectius, els quals fan
referència a l’adaptació del currículum, als aspectes organitzatius i a les orientacions metodològiques,
comptant amb el suport dels serveis educatius.
El centre, amb l'assessorament dels serveis educatius, ha definit els mecanismes organitzatius, curriculars i
pedagògics per atendre la diversitat de l'alumnat, d'acord amb les orientacions del Departament d'Educació.
Tot i que, en general, aquests mecanismes s'apliquen, sovint és complicat trobar espais de reflexió per
adequar-los a la realitat canviant del centre.
El centre ha desenvolupat un Pla d’Atenció a la Diversitat ( Veure Annex 3) que pretén regular la gestió que
se’n fa al centre.
L’escola destina hores de reforç a l’aprenentatge de la llengua catalana i castellana a aquells alumnes que
presenten dificultats per assolir les fites proposades.
SEP reforç: hores de reforç dins i fora l'horari lectiu.
SEP accelaració: 1 hora dedicada a l'ampliació de continguts de totes les àrees fora de l'horari lectiu.
7- ORGANITZACIÓ I GESTIÓ
7.1. Organització dels usos lingüístics
- Llengua del centre: La llengua vehicular del centre és el català.

- Documents de centre: Els documents interns d’organització del centre es redacten en català. Els expedients i
historials acadèmics que hagin de sortir de la nostra comunitat autònoma, sempre que es pugui, es redactaran
en l’idioma de la comunitat o país destinatari. Els projectes educatius i programacions es redactaran en català
excepte aquelles matèries que es porten a terme en un altre idioma com és el castellà, l’anglès i el francès.
- Ús no sexista del llenguatge: El centre procurarà utilitzar mots genèrics en la redacció de qualsevol
document i, quan no sigui possible, utilitzarà el masculí i femení per duplicat.
- Comunicació externa: La comunicació dins de la nostra comunitat autònoma sempre serà en català. Fora es
farà, sempre que es pugui, amb l’idioma del receptor.

PLC
- Llengua de relació amb famílies: En qualsevol comunicació escrita (circulars, informacions diverses,...), el
centre s’adreçarà als pares en segona persona del plural.
- El tractament de la llengua amb les famílies: La llengua de la comunicació escrita amb les famílies és el
català. En cas de famílies nouvingudes, el centre procurarà comptar amb el servei de traducció corresponent a
fi d’establir una comunicació clara i fluïda durant els primers temps d’escolarització al centre. Un cop superat
aquest termini la comunicació només serà en català.
- Entrevistes: Les entrevistes es realitzaran en català i es demanarà servei de traducció sempre que sigui
necessari.
- Materials curriculars: Els materials curriculars els disposem en català, castellà, anglès i francès.
Els llibres de text són en català a excepció dels de llengua castellana, anglesa i francesa.
- Educació no formal
- Serveis d’educació no formal: Dins del servei d’educació no formal distingim el Servei d’acollida
matinal, les activitats extraescolars, monitoratge sortides i el servei de menjador. En tots serveis la llengua
vehicular serà el català.
- Activitats extraescolars: Exceptuant l’activitat extraescolar d’anglès que es farà íntegrament amb
anglès, totes les altres activitats extraescolars es faran en català.
- Contractació d’activitats extraescolars a les empreses: La llengua de comunicació amb les empreses a
través de les quals es contracti les activitats extraescolars serà el català, tant en la comunicació oral com
escrita.
7.2. Projecció del centre
7.2.1- Blog de l'escola
L'escola té un blog que li permet la comunicació amb tota la comunitat

educativa. S’hi pot trobar informació adreçada a l’alumnat i les seves famílies:
documentació, informació sobre els estudis que es fan al centre, trets d'identitat,
informació de sortides, activitats extraescolars, serveis, participació en projectes,
associació de pares i mares...
El blog és un recurs compartit per equip docent i s’han establert els mecanismes adequats per mantenir-
la constantment actualitzada. La llengua vehicular del blog és el català i vetllem perquè tot allò que
s'hi publiqui passi per correcció tècnica i lingüística.
Totes les publicacions que fem de l’escola (informacions, articles, comentaris,...) seran en llengua catalana. Si
es pengen articles que originàriament estan escrits en una altra llengua, es respectarà la llengua d’origen.
8- BIBLIOTECA ESCOLAR
Projecte Punt Edu (Veure document Annex 3)

La biblioteca escolar és un espai de dinamització de moltes d’aquestes activitats
que possibiliten l’assoliment d’aquestes competències. La composició del fons de
la biblioteca escolar respon als nivells educatius de l’alumnat i preveu la diversa tipologia dels seus usuaris.
La llengua dels documents és diversa, però es tenen molt
en compte les llengües curriculars i la diversitat lingüística de l’alumnat. El fons es manté actualitzat. La
dinamització de la biblioteca escolar, a càrrec d’una comissió, comprèn la planificació i el desenvolupament
de diferents programes, propostes i activitats per al foment de la lectura.

Projecte Lingüístic Sala I Badrinas PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Projecte Lingüístic Sala I Badrinas PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

PEC

PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE

1. FITXA TÈCNICA DEL CENTRE

Versió 1: aprovada el....Pendent d'aprovar el curs 2019/20 1

Versió 1: aprovada el....Pendent d'aprovar el curs 2019/20 2

PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE

1. FITXA TÈCNICA DEL CENTRE

Codi centre: 08070040

Versió 1: aprovada el....Pendent d'aprovar el curs 2019/20 3

El Projecte Lingüístic de Centre (PLC) és un document annex que forma

3.1.Principis generals del centre pel que fa a la llengua

 L’escola SALA i BADRINAS és un espai comunicatiu, d’intercanvi i convivència i obert a la diversitat

Versió 1: aprovada el....Pendent d'aprovar el curs 2019/20 4

3.2.Principis generals sobre el tractament de les llengües

 La llengua és un vehicle de comunicació i de relació entre les persones, però també és un

Versió 1: aprovada el....Pendent d'aprovar el curs 2019/20 5

I. Ley orgànica 2/2006, de 3 de mayo, de educación.

II. Llei Orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de Reforma de l’Estatut de Catalunya.

Versió 1: aprovada el....Pendent d'aprovar el curs 2019/20 6

III. Llei 1/1998, de 7 de gener, de Política lingüística.

IV. Reial decret 1513/2006 de 7 de desembre, mitjançant el qual s’estableixen els

Versió 1: aprovada el....Pendent d'aprovar el curs 2019/20 7

V. Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de

Versió 1: aprovada el....Pendent d'aprovar el curs 2019/20 8

IX. Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius.

Versió 1: aprovada el....Pendent d'aprovar el curs 2019/20 9

X. Instruccions d’inici de curs. Curs 2018-2019. Infantil, primària i educació especial.

4.2- Objectius de l'àmbit lingüístic segons el nou currículum.

5. DESCRIPCIÓ DEL CENTRE I DE L'ENTORN

Versió 1: aprovada el....Pendent d'aprovar el curs 2019/20 10

5.1.1- Les llengües de l’escola

NIVELL ORÍGEN LLENGÜES QUE NIVELL ORÍGEN CULTURAL LLENGÜES QUE

P3 11 Marroc 11 Àrab P4 36 Catalunya 12 Àrab

P5 8 Marroc 23 Català 1r 11 Marroc 11 Àrab

2n 37 Catalunya 3r 38 Catalunya 30 castellà

4t 9.Marroc 20 Català 5è 11 Marroc 21 Català

Versió 1: aprovada el....Pendent d'aprovar el curs 2019/20 11

1. Suècia 23Castellà 3 Colòmbia 28 Castellà

D'aquestes dades en traiem les següents conclusions:

5.2- Context cultural de les famílies.

6- TRACTAMENT DE LES LLENGÜES A L'ESCOLA

Versió 1: aprovada el....Pendent d'aprovar el curs 2019/20 12

6.2- Llengua Catalana, llengua vehicular i d'aprenentatge

6.2.2. L’aprenentatge/ensenyament de la llengua catalana

Versió 1: aprovada el....Pendent d'aprovar el curs 2019/20 13

6.3. L’aprenentatge/ensenyament de la llengua castellana

Versió 1: aprovada el....Pendent d'aprovar el curs 2019/20 14

6.4- Treball de llengua (Català i Castellà)

BLOC 1 LECTO: MODELATGE DE LA LECTURA

Versió 1: aprovada el....Pendent d'aprovar el curs 2019/20 15

EDU INF 3 (P3) EDU INF 4 (P4) EDU INF 5 (P5)

Versió 1: aprovada el....Pendent d'aprovar el curs 2019/20 16

BLOC 1 LECTO: MODELATGE DE LA LECTURA

1r PRIMARIA Temps: 15´ 2N PRIMÀRIA Temps: 15´

Versió 1: aprovada el....Pendent d'aprovar el curs 2019/20 17

PAS 1r PRIMÀRIA 2n PRIMÀRIA

BLOC 2 LECTO: LECTURA COMPARTIDA

Versió 1: aprovada el....Pendent d'aprovar el curs 2019/20 18

EDU INF EDU INF 4 (P4) EDU INF 5 (P5)

Versió 1: aprovada el....Pendent d'aprovar el curs 2019/20 19

12) Si hi ha temps es pot pintar els

Versió 1: aprovada el....Pendent d'aprovar el curs 2019/20 20

BLOC 3 LECTO: ESCRIPTURA COMPARTIDA