TALLER: Usos Lingüístics en l’Àmbit Educatiu (ULAE)

ELIC VOC

SESSIÓ 2: PARLAR PER APRENDRE LLENGUA

DE QUÈ DEPÈN QUE S’USI MÉS UNA LLENGUA QUE UNA ALTRA?

Els factors que influeixen en els usos lingüístics són:

Són tres dimensions que estan estretament interrelacionades i que es

retroalimenten: una llengua no es pot usar si no hi ha cert coneixement, però, per
conèixer bé una llengua, per tenir-hi una bona competència, s’ha de fer ús
d’aquesta llengua, i per a què s’usi s’ha de dominar de forma col·loquial i oral.
Alhora, una actitud positiva vers la llengua i una motivació favorable per aprendre
la llengua n’afavorirà l’ús.

1. CONEIXEMENT I ÚS D’UNA LLENGUA

La majoria de joves que han passat pel sistema educatiu català entén la llengua
catalana, en l’àmbit escrit i també en l’oral. La majoria també pot expressar-se en
aquesta llengua per escrit i oralment. En l’expressió oral és on trobarem més
infants i joves amb dificultats perquè les habilitats receptives es desenvolupen abans
que les productives.
TALLER: Usos Lingüístics en l’Àmbit Educatiu (ULAE)
ELIC VOC

Cal posar-hi èmfasi: hi ha alumnat que fora de l’escola no té contacte amb el català.
Si una llengua no es pot practicar és difícil arribar a dominar-la.

Per tot això, hem de garantir un entorn d’ús a l’escola, en tots els àmbits, lingüístics
i no lingüístics, i formals i informals/no formals. És a dir, cal proporcionar contextos
per desenvolupar les habilitats productives, i això passa per:

a) adoptar un enfocament comunicatiu a classe,

b) crear àmbits d’ús del català en totes les àrees i matèries,

c) propiciar l’ús del català en espais informals del centre.

2. MOTIVACIONS I ACTITUDS

La manera com es percep i es veu una llengua és un element crucial que n’afavoreix
o en frena l’ús, i també l’interès per aprendre-la i millorar-ne la competència.

Les MOTIVACIONS per aprendre i usar una llengua poden ser:

● INSTRUMENTALS: Els parlants consideren que aprendre i parlar una llengua

és positiu perquè els reportarà beneficis, com ara èxit escolar o èxit
professional.

● INTEGRATIVES: Els parlants consideren que aprendre i parlar una llengua

és positiu perquè els permetrà formar part d’un grup, i sentir-se’n membres.

Tanmateix, a l’hora d’aprendre una llengua, la motivació pot ser:

● INTRÍNSECA: Ve de l’alumne/a.

● EXTRÍNSECA: Prové d’un estímul extern. Com a docents, hem de generar

aquests estímuls amb activitats motivadores i diverses, que ajudin a crear
consciència de grup.

En resum, es tracta de “fer coses interessants amb gent interessant que parla
aquesta llengua”:

➢ En un infant (en l’adquisició primària de la llengua) el procés actua de l’ús a la

percepció i finalment a la motivació.
TALLER: Usos Lingüístics en l’Àmbit Educatiu (ULAE)
ELIC VOC

➢ En un jove i en un adult que aprèn l’idioma (en l’adquisició tardana de la

llengua) el procés és invers, ja que s’inicia en la motivació, segueix amb la
percepció i finalment es port arribar a l’ús.

La motivació és un procés que no es manté estable en el temps. Les

estratègies que podem dur a terme en una pràctica docent motivacional per a
l’aprenentatge de la L2 són:

1. Generar les condicions bàsiques per a la motivació.

2. Crear la motivació inicial: Potenciar els valors i les actituds relacionats amb
la L2 i fer créixer l’expectativa d’èxit de l’alumnat.

3. Mantenir la motivació (conservar-la i protegir-la): Presentar tasques de

manera engrescadora, fixar objectius específics per a l’alumnat tot protegint
la seva autoestima.

4. Fomentar l’autoavaluació positiva: Animar l’alumnat a què faci una mirada

retrospectiva en positiu de la seva evolució.

L’ACTITUD és un element molt important en els processos d’aprenentatge i

adquisició d’una segona llengua que es configura des de la família i l’entorn.

Hi ha un filtre afectiu invisible, producte de les d'experiències prèvies, de la

personalitat de l’aprenent, de la pressió de l’entorn, ..., que pot facilitar o dificultar la
producció d’outputs en L2.

Com es pot reduir aquest filtre afectiu?

➔ Tenint expectatives altes per a tot l’alumnat i transmetre-les de manera

explícita.

➔ Introduint mecanismes de valoració i reconeixement de l’esforç.

➔ Afavorint la relació docent-alumne, potenciant la conversa, el modelatge i

els comportaments positius.

➔ Promovent la cooperació amb els companys, com una manera d’enfortir el

reconeixement i compartir estratègies d’autoregulació.

➔ Garantint ajudes per acompanyar els/les alumnes i utilitzar accions de

suport i acompanyament: tutories individualitzades, padrins, companys/es
d’orientació, tutoria entre iguals, …
TALLER: Usos Lingüístics en l’Àmbit Educatiu (ULAE)
ELIC VOC

➔ Plantejant l’error com una part normal i necessària de l’aprenentatge.

➔ Sensibilitzant l’alumnat vers les seves capacitats, per fer créixer

l’autoestima i l’autoimatge positiva.

➔ Valorant les llengües, sabers i experiències culturals que aporta cadascú.

➔ Mostrant actituds d’empatia, tolerància, respecte i acceptació, per

generar un clima d’aula relaxat.

En el cas de l’alumnat d’origen estranger, cal tenir en compte que afronta un doble
procés: a més d’aprendre una nova llengua, participa en un procés d’integració a
una nova societat i a un nou entorn escolar.

3. LES PAUTES D’ÚS LINGÜÍSTIC

Les pautes d’ús lingüístic adquirides al llarg del segle XX no es canvien fàcilment
d’una generació a l’altra. La situació actual és un producte social i l’escola
reprodueix la societat. Per això, canviar les pautes requereix una voluntat forta… No
tot és responsabilitat de l’escola!

Els conceptes de llengua marcada i llengua no marcada expliquen el comportament

que molts tenim de passar-nos al castellà d’entrada. Aquest comportament, que es
coneix tècnicament com a norma de convergència al castellà és de seguiment
majoritari.

Dins les escoles i instituts cal crear oportunitats per a què els infants i
joves sentin la llengua i utilitzin la llengua.