TEMA-1-els-presocratics.

pdf

Anónimo

Historia de la Filosofía

2º Bachillerato de Humanidades y Ciencias Sociales

Escola Pia Sant Antoni

Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 Origen filosofia (pensament occidental) → segle VI a.C, el pas del mite al logos, Grècia.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
2000 anys abans del pas del mite al logos a Mesopotàmia → Poema de Gilgames: primer
exemple de literatura coneguda + profunda i sàvia reflexió sobre què som i com hem de
viure els humans.
- Gilgames: rei Uruk 2600 a.C → en el poema se’l idealitza.

Primers textos trobats, destaca:

- Codi d’Hammurabi → lleis escrites en pedra i col·locades als camins que unien les
ciutats de Babilonia (Ur, Uruk…). Primer intent d’ordenació social: conjunt de normes
(d’origen diví) i càstigs pel seu incompliment → primera gran obra jurídica elaborada
de manera lògica i coherent.

RELIGIONS
Segle IX a.C: època de reflexió interior, cerca d’autenticitat més enllà de les pràctiques

Reservados todos los derechos.

rituals exteriors → UPANISHAD: textos sagrats utilitzats a l’Índia, Tibet i Pakistan. Conjunt
de consells per ser feliç a la vida (primers textos amb finalitat no logística).
- Tots els humans tenim un destí (samsara) traçat, participem d’una roda inacabable i
inalterable de reencarnacions.
- El jo o atman (alè, respiració) busca la ruptura d’aquest cicle etern → ruptura o
alliberament (moksa) que arriba quan el jo s’identifica amb l’essència última de
l’univers (Brahman) → quan el jo s’adona que és una espurna del gran foc de
l’univers i s’identifica amb l’Absolut.
- Escrites entre el 1600 a.C i el 1000 a.C. → donen lloc/inspiren al budisme,
hinduisme i el zoroastrisme (procedent de l’orfisme) → d’aquestes religions surten
les altres a banda de que son incorporades a la filosofia per la majoria de filòsofs.

BUDISME
- Neix amb Siddharta Gautama (s.VI a.C): renúncia a la seva vida de príncep per
peregrinar pel seu regne (Índia) com a rodamón (entra en contacte amb misèries).
Amb els anys, arriba a una cova i s’hi queda reflexionant sense menjar i beure, en
aquell moment arriba al NIRVANA (il·luminació suprema, cessament o neutralització
del desig i de l’acció)→ abandona el seu estat físic i s’uneix amb el brahman.
- Normes budisme per aconseguir arribar al nirvana (objectiu principal): seguir les 4
nobles veritats:
1. Vida implica patir.
2. Patiment neix del desig (no aconseguir el que es vol = frustració).
3. (“solució”) Renunciar/eliminar els desitjos (tot i això anar contra l’essència
humana.
4. Seguir el camí dels 8 passos per eliminar els desitjos i arribar al nirvana.

ZOROASTRISME (MAZDEISME) 2500 a.C - 1000 a.C

- Neix a Persia (centre creixement fèrtil)
- Ensenyances al Avesta (sagrat)
- Creença en 2 déus/genis: bé/llum i mal/foscor → aquests produeixen les accions
humanes.
- Déu principal: Ahura-Mazda.
- Antropomorfisme (no forma humana)
- Creença en la recompensa en la vida futura.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-5856800
 MINOICS I MICÈNICS 2500 a.C- 1000 a.C → relacionats amb el naixement de la filosofia.
(Eren civilitzacions situades a l’actual Grècia)
1. Minoics: societat pacífica, naturalista (natura viva), animista (ànima no només en
humans, sinó en tot el que es mou). Eren matriarcals: estructura jeràrquica basada
en el paper de la mare (divinitat principal = deessa de la terra, vida i fertilitat).
2. Micènics: societat bèl·lica (admiració déus bèl·lics → Zeus), van envair al minoics i
eren patriarcals (home guerrer i culte que creava mites per explicar la realitat,
construïa palaus…). Valors proclamants van ser els de l’aristocràcia.
Antics mites grecs:

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Mite: relat memorable i tradicional que explica l’actuació exemplar d’uns personatges
extraordinaris (déus i herois però amb semblança humana) en un temps prestigiós i llunyà
(orígens del món).

NAIXEMENT FILOSOFIA → Escola de Milet

Primers autors de la filosofia: intentar respondre preguntes que els inquietaven sense
buscar la inspiració de les muses, buscant en la natura les causes dels fenòmens, procurant
trobar una llei que permetés entendre la realitat RACIONALMENT. (s.VI a.C → presocràtics)
Conceptes filòsofs grecs:
1. Physis (físic, natural) → existeix gràcies a l’arkhé*
2. Logos: raó, coneixement de quelcom // raó del món, univers (creien que aquest és

Reservados todos los derechos.

únic i hi ha una raó que ens uneix a tots → aquesta raó és el logos).
3. Arkhé: principi
- Allò que succeeix primer en l’univers (ordre) → d’on tot emana, el primer
element.
- Concebut com a norma/passos per a construir el logos.

ARKHÉ SEGONS FILÒSOFS (primers a protagonitzar el pas del mite al logos):

1. TALES: aigua, humitat → és vida, serveix per cultivar, l’alè és humit i aquest és
símbol de l’ànima (el primer i últim alè).
2. ANAXIMANDRE: Apeiron (indeterminat) → creu en un element material però que no
té característiques físiques determinades i així pot donar lloc a tots els altres.
3. ANAXÍMENES: aire → oxigen, moviment = vida, alè vital...
IMPORTANT D’ELLS: l’estil del seu pensament → cerca racional d’un principi únic,
devinculat de representacions mítiques.
Circumstàncies que van fer possible el miracle grec del naixement de la racionalitat:
- Societats obertes, adaptades a canvis freqüents.
- Viatges continus → contactes amb pobles de brillants civilitzacions (Babilònia,
Egipte) que tenien mites i visions diferents.
- Religió i mites no controlats per sacerdots que rebutgessin la varietat d’opinions.
- Actitud crítica constant → desig de millora permanent.

Característiques comunes filòsofs grecs presocràtics:

1. Tracten l’arkhé.
2. No hi ha fonts directes dels seus discursos.
3. Importància en l’esperit crític.

Respuesta Coca-Cola Zero Azúcar. Demasiado bueno para explicarlo con palabras
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-5856800
 ● PITÀGORES (s.VI a.C)
- S’estableix a Magna Grècia (Itàlia).
- Funda una secta de caràcter orfista (rituals i vida en comunitat): objectiu de
purificació de l’ànima a través del cos i de l’intel·lecte.
- Inventor de la paraula filòsof.

ELS PITAGÒRICS
- Segueixen buscant idea d’arkhé seguint Anaximandre però creuen que és un
element metafísic → un principi metafísic que posa en constant tensió la

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
physis → aquesta tensió produeix el món, l’univers, el moviment…
- Fan investigacions matemàtiques i musicals → conclusió: món dividit en 2 realitats:
(constants i igual d’importants)
1. Physis: física, mutable (canvia; és cíclica) on es viu i es mor.
2. Realitat matemàtica: en tot el món s’hi veuen proporcions i relacions
matemàtiques existents. És immutable: no canvia → patró realitat física.
- Arkhé pels pitagòrics: proporció numèric (estructura del cosmos és matemàtica).
- La seva importància: primers en explicar racionalment que vivim en una realitat dual:
física i metafísica.

HERÀCLIT

Reservados todos los derechos.

- Escrivia aforismes: conjunts de 3 o 4 frases curtes críptiques → anomenat l’Obscur
(per la complexitat d’aquests).
Idea de logos (igual que els pitagòrics): instruccions compartides per tot l’univers → forma
part de nosaltres (som logos) i si ens coneixéssim a nosaltres mateixos = podriem conèixer
el logos (no la seva totalitat només tenir present la seva existència).
- Logos: ànima de l’univers → l’U (és immutable)
- Physis: mutabilitat, dinàmica
Diferència de pitagòrics: la segona realitat no és la realitat matemàtica sinó el logos.
Relació d’ambdues realitats (per a ell: logos y physis) → PANTA REI (“tot flueix, passa”):
idea que a la vida física no hi ha mai instants iguals, naturalesa és dinàmica → naturalesa
canvia constantment l’única cosa que mai varia en ella és que canvia constantment.
- Frase riu → tot allò que passa a la vida, mai tornarà, ja ha passat.
- Arkhé: totes les coses són flames d’un gran foc, les flames sempre en moviment són
processos o moments però el foc (arkhé o principi de tot) sempre està present.
- Lluita de contraris → genera moviment, dinamisme en la natura.
No entesa com a comparació de 2 conceptes oposats sinó comparar 2 conceptes en
el qual un és l’absència de l’altre (A vs noA): dia i nit ens semblen contraris perquè
concebim el no-dia com a nit, no existeix un altre concepte per fer referència al
no-dia.
- Lluita del logos contra la physis (contraris) → compensació d’ambdues: crea
l’univers. Sota la lluita constant s’amaga una llei, un ordre, un Logos → la justícia.
Sinó hi ha lluira de contraris hi ha injustícia perquè un s’ha imposat sobre l’altre → justícia
és enfrontament → només hi ha justícia quan les dues persones s’afirmen, volen ser elles
mateixes → la relació justa sempre és tibant i polèmica.

si lees esto me debes un besito

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-5856800
 PARMÈNIDES

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Intentar buscar connexió entre logos y physis: busca el que vol dir existir → existir és ésser
(ser i no ser = impossible).
“El ser és i el no ser no és” → gran veritat:
El ser és allò que és i que no es possible que no sigui
El no-ser és allò que no és i és necessari que no sigui
CONCLUSIONS:
1. Ésser només pot ser 1: és incompatible ser un ésser i un no-ésser alhora.
2. L’ésser és immutable → no hi ha possibilitat racional d’entendre el canvi.
3. L’ésser és etern
ll
- Només hi ha un ésser
- El moviment és impossible → som éssers tant petits que no som capaços de
comprendre la gran veritat: la connexió entre la realitat física i mòbil amb la realitat

Reservados todos los derechos.

immutable.
2 realitats:
1. Realitat falaç, dolenta (creada a partir de les aparences) → physis
2. Realitat bona (creada a partir de la racionalitat) → logos

- Contrari a Heràclit → critica el concepte de A vs noA → argument de ser i no ser no

existeix per tant el dinamisme i la physis tampoc → només el logos, l’U.
Proclama la immutabilitat radical de la realitat: els canvis dels quals parla Heràclit
són només aparences sensorials, la raó ens porta a negar-los

ELS PLURALISTES → subgrup per varis motius:

1. Posteriors cronològicament a Parmènides.
2. La seva búsqueda de l’arkhé no consisteix en buscar un element únic
3. S’allunyaran de la idea problemàtica del canvi constant d’Heràclit i Parmènides
(canvi, immutabilitat) → solució (nova idea): no transformació sinó combinacions. Un
element no varia per ser un altre sinó que s’ajunten i per tant mai deixa de ser ell
mateix.

- Defensen que no hi ha problema en que l’arkhé sigui més d’un principi (no l’únic com
sempre s’havia dit).

Autors:
1. Empèdocles: intenta “acontentar” la majoria → és pluralista perquè:
Creu que hi ha 4 elements bàsics (4 arkhés): aigua, terra, aire, foc (principis
naturalesa) → elements en sí no canvien mai, són com una representació del logos,
immutables com la natura (tal i com deia Parmènides) però la natura que nosaltres
experimentem és múltiple, mutable i dinàmica perquè hi ha una continua combinació dels 4
elements → conciliar la mutabilitat amb la immutabilitat (Heràclit i Parmènides).

Elements que es combinen ho fan seguint unes lleis (de l’amor i de l’odi): conciliant la idea
d’Heràclit de les dues realitats que es compensen a través de l’amor i de
l’odi → referència zoroastrista (Déu de la llum i de la foscor).

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-5856800
 2. Anaxàgores:
Creu que tots els elements del món són primigenis (no té un arkhé) → univers, logos, món,
physis neixen amb tots els elements necessaris (no n’hi ha un del que surten la resta).
Podríem dir que el seu arkhé: tots els elements de la natura.

Creu que tots els elements porten dins seu la llavor del camp (metafísicament) → si un
element canvia per ser un altre és perquè ho portava dins seu → així justifica que els
elements no canvien sinó que segueixen sent ells.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Si tots els elements del món porten dins seu una llavor del que poden ser en el futur, el que
guia la natura a fer els canvis és el NOUS → paraula grega (intel·ligència o força divina,
superior) que representa una divinitat no antropomòrfica (no forma d’home) i amb un poder
superior als humans que ajuda el món a governar.

3. Leucip i Demòcrit → inventors atomisme (fa 2500 anys)

Creien que tots els elements del món estaven formats per subelements inferiors: àtoms
(infinits, invisibles, eterns, inalterables → justificació igual a Parmènides = món immutable).
Justificar variació en la natura: Elements natura: combinacions d’àtoms

Reservados todos los derechos.

si lees esto me debes un besito

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-5856800
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-5856800
si lees esto me debes un besito
Reservados todos los derechos.
No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.