Dossier de Fisica

La llum LLU
Equip d’elaboració d’aquesta

versió de la unitat
Octavi Casellas
Montserrat Enrech
Mercé Feliu
Jose Javier Gonzalez
Luisa Herreras
Josep Olivella
Octavi Plana
Jaume Pont
Jordi Servat
Aquesta unitat és una revisió/ampliació/modificació d’edicions anteriors

en les que han col·laborat altres persones
Centre de Documentació i Experimentació en Ciències
Departament d’Educació
Barcelona 2019
La llum LLU
UNITAT 1. LA LLUM
Índex
Per què una unitat anomenada “La llum”? 1

1 Una mirada a l’ull 3
1.1 L’ull en el punt de mira.......................................... 3
1.2 L’ull de prop .......................................................... 4
1.3 Lents....................................................................... 6
1.4 Llum polaritzada.................................................. 13
2 El lector de disc compacte 19

2.1 El sistema òptic d’escombrat............................... 19
2.2 El recobriment del disc ........................................ 24
2.3 Dividir el feix de llum .......................................... 33
2.4 Per què llum làser?.............................................. 34
3 Una mirada a tota la unitat 37

3.1 Objectius .............................................................. 37
3.2 Activitats i qüestions finals .................................. 38

La llum LLU
Per què una unitat anomenada
“La llum”?
Els professionals de la fotònica modelen la llum cada dia per aconseguir
avenços en àrees com la medicina, la biologia, les comunicacions, el
transport i la informàtica.
Per començar, aquests científics han aconseguit atrapar cèl·lules del cos
humà amb el que s’anomenen pinces òptiques. La llum no només
transporta energia sinó que també pot exercir una força sobre la matèria.
Aquestes dues característiques li permeten atraure i immobilitzar objectes
tan petits com una cèl·lula viva sense fer-hi cap mal. Aquesta presó
lumínica permet estudiar, per exemple, com i en quant de temps les
cèl·lules absorbeixen els fàrmacs anticancerígens, i conèixer així
l’eficàcia en el tractament contra la leucèmia, per exemple.
Figura 1. Investigant a l’ICFO- Institut
La llum també ha demostrat ser útil en veure allò que altres tècniques que de Ciències Fotòniques (ICFO © Luis
s’utilitzen en medicina no poden percebre. L’exploració d’òrgans interns, Montesdeoca)
com ara el cor o les artèries, ara és més fàcil amb l’ajuda de catèters
òptics que transporten la llum a qualsevol indret del cos humà per
detectar-hi el principi d’una malaltia o el mal funcionament d’algun
òrgan.
Les noves tècniques, basades en la fotònica, també milloraran la qualitat
de vida dels diabètics. Sense punxades, i només amb un sensor fàcil
d’usar, podran mesurar el nivell de glucosa a la sang. El pacient disposarà
d’un dispositiu làser que dirigirà cap a l’ull i les característiques de la
llum que retorni seran l’indicador dels nivells de glucosa de la sang. “El
potencial de les tecnologies fotòniques en el camp de la medicina tot just
comença. La capacitat de veure, analitzar i manipular, amb una precisió
sense precedents, de les noves tècniques en aquest camp, situa aquesta
ciència en un lloc privilegiat en la medicina del futur”, assegura Lluís
Torner, director de l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) de
Castelldefels (Figura 1).
En el camp de les comunicacions, la fotònica ha propiciat més d’una gran
revolució. Fa cinquanta anys, només uns quants privilegiats podien parlar
simultàniament entre Europa i els Estats Units. Avui, s’estableixen
diàriament milions de connexions de veu, dades i imatges a un cost molt
baix entre els dos continents a través d’Internet. I tot gràcies a la fibra
òptica. “Ha estat l’eina clau que –segons Lluís Torner– ha fet possible el
desenvolupament d’Internet per a tothom a escala planetària”. “Quasi
totes les comunicacions actuals de llarga distància es fan a través de la
fibra òptica, per això als oceans hi ha molts cables de fibra òptica”,
explica Juan Pérez, professor del Departament de Teoria del Senyal i
Comunicacions i investigador de l’ICFO.
Una altra gran revolució protagonitzada per la fotònica va ser l’aparició
del disc compacte (CD) als anys vuitanta, un nou suport digital òptic
utilitzat per emmagatzemar qualsevol tipus d’informació (àudio, vídeo i
documents). El CD guarda la informació en format digital i per fer-ho
utilitza un sistema binari (0 i 1), que es desxifra amb la llum làser que
contenen els reproductors de CD. Des d’aleshores, la fotònica és una part
indispensable de molts productes quotidians. Les càmeres digitals, les
impressores i les noves pantalles de plasma són un petit exemple de la
seva empremta actual, que també abasta molts processos industrials.
Adaptat de la revista Informacions 201, octubre 2007. UPC
secretariat@icfo.es
1
LLU Física en context
Introducció dels principis i dels procediments físics
En aquesta unitat estudiareu com es comporta la llum quan es propaga i
quan interacciona amb diferents sistemes òptics.
Unes vegades serà més útil l’enfocament de l’òptica geomètrica, que

considera els raigs de llum i estudia com es propaguen i com es desvien
en arribar a miralls o a lents. D’aquesta manera podem aconseguir
concentrar la llum, explicar com es formen les imatges quan la llum
incideix en un mirall o quan travessa una lent i esbrinar què cal fer per
corregir els defectes de la visió.
Altres vegades serà més adient prendre en consideració el caràcter d’ona

de la llum, i veureu com la longitud d’ona en determina el color o com
poden explicar-se fenòmens com les interferències, la difracció o la
polarització i aplicar-los a dispositius tan variats com les ulleres de sol o
els reproductors de discs compactes.
2
La llum LLU
1 Una mirada a l’ull
ACTIVITAT 1 Làser: adéu a la miopia 

Operar la còrnia amb làser és una possibilitat per corregir la miopia. En
un dels programes de "Quèquicom" s’analitza els riscos d'aquestes
intervencions, si no es fan totes les proves necessàries, i també explica
com funciona un làser des de l'Institut de Ciències Fotòniques (ICFO).
Observeu atentament el vídeo i contesteu les preguntes que es
plantegen en el document adjunt.
1.1 L’ull en el punt de mira

Els ulls són un dels òrgans sensorials més importants que tenim.
Aporten al cervell el 80% de les entrades sensorials que rebem i ens
informen del que passa al nostre voltant. Tant en l’ésser humà com en la
resta d’animals que en presenten, són unes estructures d’una gran
complexitat que fan que la manera en que es veu l’entorn sigui diferent en
color, lluminositat, etc.
Si alguna cosa no va bé amb els nostres ulls, tenim problemes. El vídeo

de l’Activitat 1 us parlava d’un dels defectes de la visió: la miopia. Amb
l’ajuda d’ulleres i lents de contacte es pot millorar l’enfocament si bé en
molts casos es pot recórrer a la cirurgia per corregir aquesta patologia.
L’ull: estructura i patologies

L'ull és un òrgan del sentit de vista del sistema sensorial, que ha
evolucionat amb la finalitat de detectar la llum. Es composa d'un sistema
sensible als canvis de llum que pot presentar defectes d’enfocament.
L’article de la Wikipèdia en català us ha de permetre conèixer una mica
l’estructura de l’ull així com algunes de les seves patologies
ACTIVITAT 2 Ulleres i lents

Coneixeu algú que porti ulleres o lents de contacte? Quan les porten?
Coneixeu algú amb un implant de la lent del cristal·lí o algú que s’hagi
operat de la vista?
Poseu en comú les respostes a nivell de classe. Feu una estimació de
la proporció de gent de la vostra edat que necessita portar ulleres o
lents de contacte. Com canvia aquesta proporció a mida que la gent es
fa gran?
3
1.2 L’ull de prop
Els nostres ulls s’han desenvolupat per recollir la llum que prové de
davant nostre amb un angle prou gran i enfocar-la sobre la retina per
formar una imatge. La Figura 2 ens mostra com els raigs de llum que
arriben a l’ull es desvien (refracten) quan viatgen des de la còrnia fins a la
retina. El punt on convergeixen tots els raigs que arriben paral·lels a l’ull
és el focus de l’ull, F ' .
Figura 2. Els raigs de llum paral·lels procedents d’un objecte

distant que arriben a l’ull i convergeixen en el focus, F’
Quan la llum travessa la superfície de separació de dos materials, canvia

la seva rapidesa i la seva direcció de propagació (refracció). A l’ull, el
raig de llum es refracta en travessar les diferents parts internes:
 En arribar a la còrnia: aquí és on té lloc la desviació més gran

(prop del 70%) degut a que hi ha una gran diferència entre la
densitat de l’aire i la densitat de la còrnia.
 Còrnia/humor aquós: la llum es desvia poc perquè hi ha un petit
canvi en la densitat.
 El cristal·lí: el raig es desvia dues vegades: quan incideix sobre la
superfície del cristal·lí i una altra vegada quan surt.
Donat que els raigs que arriben paral·lels a l’ull convergeixen en el focus
(Figura 2), es pot afirmar que l’ull és equivalent a un sistema de lents que
anomenem convergents. La distància focal de l’ull, distància del cristal·lí
al focus, és d’uns 2,5 cm (aproximadament la distància entre la part
frontal de l’ull i la retina).
1.2.1 Mirar de prop i de lluny

Mireu per la finestra a l’horitzó. Ara, poseu un dit davant dels vostres ulls
i mireu-lo. Fixeu-vos que no podeu enfocar un objecte llunyà (situat a
l’horitzó) i un objecte proper (el dit) al mateix temps. Segurament que
noteu com els vostres ulls s’ajusten per enfocar primer un i després l’altre.
Aquesta capacitat d’ajustar l’enfocament s’anomena acomodació.
4
La llum LLU
Per enfocar objectes que es troben a diferents distàncies, l’ull ha de
canviar la distància entre el cristal·lí i la retina (la distància focal de l’ull).
Això s’aconsegueix modificant la forma del cristal·lí gràcies a l’acció dels
músculs ciliats que poden actuar de dues maneres diferents:
 Relaxament i contracció dels músculs ciliats: la llum procedent

d’objectes llunyans relaxa els músculs ciliats i els lligaments tiben
del cristal·lí allargant-lo i fent-lo més prim. En canvi, per enfocar
objectes propers la distància entre el cristal·lí i la retina s’ha
d’escurçar, els músculs ciliats es tensen i el cristal·lí es fa més
ample.
 Els músculs ciliats també poden empènyer el cristal·lí
lleugerament endavant o enrere, augmentant o disminuint la
distància entre el cristal·lí i la retina.
Qüestions
1 Quants cops es desvia de la seva direcció de propagació un
raig de llum que entra en l’ull i arriba a la retina? Assenyaleu-
los en un esquema de l’ull.
2 Si us noteu la vista cansada, pot ser que els músculs ciliats

estiguin fatigats. Raoneu si és millor relaxar-los mirant la
televisió o mirant a l’horitzó.
3 La distància focal de l’ull augmenta o disminueix quan s’allarga

el cristal·lí? Justifiqueu la resposta.
Generalment la gent jove té millor vista que la gent gran. La capacitat

d’acomodació va disminuint amb l’edat, és a dir, es fa més difícil enfocar
els objectes, especialment els objectes més propers. El rang en el qual
podem enfocar està limitat per l’anomenat punt pròxim, uns 20 cm per a
un adolescent, i pel punt llunyà, que idealment està situat a una distància
infinita.
La disminució de la capacitat d’acomodació amb l’edat es coneix amb el

nom de presbícia. Amb el temps, el cristal·lí esdevé més rígid, els
músculs ciliats s’afebleixen, i costa més de tibar-lo i canviar la seva
forma. El gràfic de la Figura 3 mostra com la posició mitjana del punt
pròxim canvia amb l’edat. La solució per corregir la presbícia acostuma a
ser posar-se ulleres o lents de contacte per veure bé de prop.
Figura 3. La distància al punt pròxim canvia amb l’edat
5
Per solucionar tots aquests defectes de la vista, un òptic recepta ulleres o
lents de contacte. Si mireu la recepta d’un òptic (Figura 4) en ella veureu
una sèrie de paràmetres que descriuen les lents que s’han receptat després
de revisar la vista de la pacient. Al llarg de la unitat aprendreu el
significat d’aquests paràmetres.
Figura 4. Recepta típica d’un òptic
ACTIVITAT 3 Modelització de l’ull i defectes òptics

A banda de la presbícia i de la miopia, les persones poden patir, tal com
heu vist en l’Activitat 1, un seguit de defectes òptics. La següent
simulació de la Universitat de Barcelona us mostra com varia la visió
que és té de l’entorn quan els ulls presenten miopia, hipermetropia o
astigmatisme. Fixeu-vos atentament en el punt, a l'interior de l'ull, on
convergeixen els raigs de llum.
http://www.ub.edu/javaoptics/applets/UllEs.html
1.3 Lents
Les lents es classifiquen en lents convergents i lents divergents. El nom
prové de com es comporten els raigs de llum que incideixen sobre elles i
depèn de la forma de la lent.
Lents convergents i divergents

El següent vídeo us presenta com els diferents tipus de lents modifiquen
els raigs de llum que incideixen sobre elles. El mateix vídeo us mostra
també com aquestes es poden utilitzar per corregir defectes òptics com la
miopia i la hipermetropia.
http://www.youtube.com/v/7BQnCyutdWs
6
La llum LLU
La geometria de les lents

Amb ajuda d’una simulació del projecte Newton del MEC podeu veure
com afecta la geometria de la lent en el comportament dels raigs de llum.
http://recursostic.educacion.es/newton/web/materiales_didacticos/optica/
opt33.htm?2&2
La potència d’una lent, P, indica la capacitat que té la lent per fer

convergir o divergir els raigs de llum incidents. La potència es defineix
com la inversa de la distància focal
1
P (1)
f
La unitat de la potència és la diòptria, D, quan la distància focal, f, està

expressada en metres. Fixeu-vos que com més potent és una lent, més
petita és la seva distància focal. La potència d’una lent convergent és
positiva i la d’una lent divergent és negativa.
Ara ja es pot interpretar la prescripció de la Figura 4. La recepta dóna una

sèrie de dades per a la lent de cada ull. El terme “ Sph” (abreviació de
“Sphere”) indica la potència de la lent. L’ull dret necessita una lent
divergent de potència -3,00 D. Aplicant l’Equació 1 es calcula la distància
focal corresponent
1
f   0,33 m
 3,00D
La distància focal d’aquesta lent és -0,33 m. L’ull esquerre necessita una

lent també divergent de -2,00 D i la distància focal corresponent és
de - 0,50 m. El terme “Cyl” (abreviació de “Cylinder”) i el terme “Eix”
fan referència a l’astigmatisme que es corregeix donant una certa
curvatura cilíndrica a les lents en un cert eix. Així, segons aquesta recepta
la pacient té miopia i un lleuger astigmatisme, necessita unes ulleres amb
lents divergents amb una certa curvatura cilíndrica.
ACTIVITAT 4 Lents
Examineu la forma de les lents convergents i de les divergents. Mireu a
través de les lents i anoteu què observeu i quines diferències hi trobeu
quan mireu a través d’una lent convergent i a través d’un tipus de lent o
altra.
Mireu un objecte llunyà a través de cada lent. La imatge que veieu és
més gran o més petita? És dreta o invertida?
Ara mireu un objecte proper a través de cada lent (per exemple, la
pàgina del llibre de text). Quin tipus de lent es pot fer servir com a lupa?
Projecteu la imatge sobre una pantalla. Quines lents es poden utilitzar
per produir una imatge real sobre la pantalla? Quin efecte té la
curvatura de la lent en la imatge que observeu?
7
Qüestions
4 Quina és la potència d’una lent de 20 cm de distància focal?
Quina és la distància focal d’una lent de 4 D ?
Solució: 5 D; 0,25 m
5 Un feix de raigs de llum paral·lels arriba a una lent convergent

de 2 D. Si la lent té un diàmetre de 4 cm, què veureu en una
pantalla situada a l’altre costat de la lent
(a) a menys de 50 cm des de la lent.
(b) a 50 cm des de la lent .
(c) a més de 50 cm des de la lent.
(d) Feu els esquemes corresponents
6 Per què la miopia es corregeix amb una lent divergent i la

hipermetropia amb una lent convergent? Feu un esquema.
7 Un feix de raigs de llum paral·lels arriba a una lent divergent

de 4 D. Si la lent té un diàmetre de 3 cm, què veureu en una
pantalla situada a l’altre costat de la lent
(a) a menys de 25 cm des de la lent
(b) a 25 cm des de la lent
(c) a més de 25 cm des de la lent?
8 Una lent divergent té una distància focal de 4 cm. Quina és la

seva potència?
Solució: -25 D
1.3.1 Diagrames de raigs

Per trobar el lloc on es forma la imatge d’un objecte hi ha un mètode que
consisteix en dibuixar el camí que segueixen els raigs de llum individuals
que surten de l’objecte i que arriben a la lent, és a dir, dibuixar el
diagrama de raigs.
Els raigs de llum surten d’una font de llum puntual en totes direccions.
Quan es forma la imatge tots els raigs que surten de la font de llum
convergeixen. Per localitzar la posició de la imatge que produeix una lent
convergent o una lent divergent, tot el que cal fer és seguir el camí de dos
raigs de llum (o tres per estar completament segurs) que surtin d’un
mateix punt. Quins raigs de llum són els més fàcils de dibuixar? La
miniaplicació de l’Activitat 6 permet observar que:
1. Qualsevol raig de llum que arriba paral·lel a l’eix principal de

la lent, en travessar la lent, es desviarà per passar pel focus en
el cas de les lents convergents. En el cas de les lents
divergents, aquests raigs divergeixen com si vinguessin del
focus de la lent.
2. Un raig de llum que passa o es dirigeix cap al primer focus F
de la lent surt paral·lel a l’eix principal de la lent .
3. Per dibuixar el tercer raig de llum tindreu en compte que un
raig de llum que passa pel centre de la lent no es desvia.
8
La llum LLU
Les Figures 5 i 6 mostren la construcció dels diagrames de raigs d’una
lent convergent i d’una lent divergent. Per trobar la imatge del punt P, es
tracen els tres raigs, el raig 1, paral·lel a l’eix principal i que passarà pel
focus, el raig 2, que passa pel focus i surt paral·lel a l’eix principal (en el
cas de la lent divergent el raig es dirigeix al focus però es desvia en
travessar la lent) i el raig 3, que passa pel centre de la lent i no es desvia
en travessar la lent). Els tres raigs es tallen en el punt imatge, P’.
Figura 5. Diagrama de raigs d’una lent convergent. L’objecte y es

troba més enllà del focus de la lent. La imatge y’ es troba més lluny de
la lent que l’objecte (s’>s), és real, invertida i més gran
Figura 6. Diagrama de raigs d’una lent divergent. L’objecte y es troba

més enllà del focus de la lent. La imatge y’ es troba més a prop de la
lent que l’objecte (s’<s), és virtual, dreta i més petita
De fet amb els dos primers raigs n’hi ha prou per trobar la imatge del punt
objecte. El tercer raig ens confirma la seva posició. Quan la imatge es pot
formar en una pantalla es diu que és una imatge real, com en el cas de la Nota d’estudi
Figura 5. Si no és així es diu imatge virtual, tal com s’observa a la Figura
6. Per representar la lent de manera
esquemàtica s’utilitza una recta
Així, la construcció de la imatge d’un objecte mitjançant el diagrama de vertical amb fletxes i sense cap
raigs permet obtenir la següent informació: gruix. A la Figura 7 podeu veure la
simbologia que s’utilitza per a
 La posició de la imatge i el valor de la distància lent-imatge. representar les lents.
 Si la imatge és real o virtual.

 Si la imatge és dreta o invertida, respecte l’objecte.
 L’ampliació, A, de la imatge, que es defineix com la relació entre
l’altura de la imatge i l’altura de l’objecte:
Alçada imatge y '

A  (2)
Alçada objecte y
Figura 7. Simbologia de les lents
9
ACTIVITAT 5 Construcció de diagrames de raigs
Les Figures 5 i 6 mostren els diagrames de raigs d’una lent convergent i
d’una lent divergent, per a un objecte situat més enllà del focus de la
lent, F. Fixeu-vos en les figures i construïu els diagrames de raigs d’una
lent convergent i d’una de divergent quan l’objecte es troba situat (a)
sobre el focus de la lent (s = f) i (b) entre el focus de la lent i la lent (s <
f). Anoteu les característiques de la imatge en cada cas.
1.3.2 L’equació de les lents
f>0 Lent convergent La distància de l’objecte a la lent, s, la de la imatge a la lent, s’, i la

distància focal f estan relacionades a l’equació de les lents
f<0 Lent divergent
1 1 1
  (3)
s >0 Objecte real (davant) s s' f
s<0 Objecte virtual (darrera)
Aquesta equació permet trobar la posició de la imatge a partir de la
distància de l’objecte a la lent i la distància focal de la lent. És important
s' > 0 Imatge real (darrera) tenir present el criteri de signes a l’hora d’introduir les distàncies en
l’equació. Hom pot escollir criteris diferents, però en aquesta unitat
s’ < 0 Imatge virtual (davant) s’escull el que apareix indicat en la Taula 1.
Taula 1. Conveni de signes per Tenint en compte les definicions de s i s’, els augments o ampliació
les lents venen donats per l’expressió
s'
A (4)
s
ACTIVITAT 6 Equació de les lents

La següent miniaplicació “Laboratori de lents” us permetrà aprofundir
en l’equació de les lents.
http://www.educaplus.org/luz/lente2.html
10
La llum LLU
Exemple resolt
Un objecte de 2 cm d’altura es troba situat a 30 cm d’una lent de 5D. A
quina distància de la lent es forma la imatge? Quina és la seva mida?
Com és aquesta imatge (real, virtual, invertida, no invertida)?
L'esquema de raig permet veure que la imatge obtinguda és real i

invertida
Figura 8. Diagrama de raigs corresponent a un objecte de 2 cm d’altura (y =

2 cm) situat a 30 cm d’una lent de 5 D
Per resoldre el problema, primer cal trobar la distància focal. Aplicant

l'Equació 1
1 1
f    0,2m
P 5
Quan sabem la distància focal f, podem aplicar, tenint en compte el
conveni de signes, l’equació de les lents (Equació 3)
1 1 1
 
0,3 s ' 0,2
Resolent l’equació anterior, s’obté un valor de 0,6 m per a la distància s’ a

la que es forma la imatge real.
Pel que fa a l'ampliació, l'Equació 4 permet escriure
y' s' 0,6

A    2
y s 0,3
Aquest valor de l’ampliació indica que la imatge té una mida doble que la
de l’objecte
y '  2 y  4cm
resultat en què el signe negatiu indica que la imatge és invertida.
11
Per tant, les característiques de la imatge són: imatge real, invertida i més
gran.
ACTIVITAT 7 Lent convergent 

En aquesta activitat trobareu la distància focal d’una lent convergent i
investigareu les característiques de la imatge que produeix. Empreu
una lent convergent i una font de llum.
Qüestions
9 Estudieu la Figura 8.
(a) Anoteu l’escala emprada per a la distància objecte - lent, s,
Altura distància lent - imatge, s’, i distància focal, f’, i per a l’altura
Distància Distància de l’objecte.
de
Situació focal objecte-lent
l’objecte (b) Amb les dades de la distància focal i la posició de l’objecte
f / cm s / cm
cm calculeu amb l’equació de les lents la situació de la imatge.
(c) trobeu l’altura de la imatge i determineu l’augment de la
a 15,0 30,0 6,0 lent.
Solució: 60 cm
b 30,0 45,0 2,0 Solució: -4 cm; -2
10 Un objecte de 3 cm d’altura es troba a 12 cm d’una lent

c 40,0 40,0 5,0 divergent. La lent divergent té una distància focal de 6 cm.
Traceu el diagrama de raigs en un full de paper mil·limetrat per
trobar la imatge.
d 50,0 25,0 10,0
(a) A quina distància de la lent es forma la imatge?
e - 50,0 25,0 10,0 (b) Com és la imatge: Dreta/invertida? Real/virtual? Més
gran/més petita que l’objecte?
f - 100,0 150,0 8,0 Solució: -4 cm
11 Construïu els diagrames de raigs per determinar la posició de

Taula 2. Dades per a la Qüestió 11. El signe les imatges de les situacions llistades en la Taula 2.
negatiu en la distància focal indica que la lent (a) Feu una descripció completa de la imatge: valor de l’altura,
és divergent ampliació, si és dreta o invertida, si és real o virtual. Nota:
Al principi costa fer els diagrames amb exactitud. Trieu les
escales adients per a cada situació i comenceu una altra
vegada si veieu que l’escala triada no és l’adient.
(b) Calculeu la posició de la imatge amb l’equació de les lents i
comproveu que els resultats estan d’acord amb els
obtinguts en els diagrames.
Solució: 30 cm; 90 cm; infinita; -50 cm; -16,7 cm; -60 cm
12 Fixeu-vos en les respostes de la Qüestió 11, en quina de les

situacions llistades l’ampliació és igual a 1 (unitat)? Quina
relació hi ha entre els valors de s, s’ i f en aquesta situació?
Comproveu-ho amb un altre exemple.
Fixeu-vos que per a algunes posicions de l’objecte respecte de la lent, no

és possible enfocar una imatge en una pantalla. L’absència d’imatge real
es produeix quan la distància objecte-lent és més petita o igual a la
distància focal de la lent (| s |≤ | f | ) en les lents convergents. Reviseu els
resultats de la Qüestió 11. En totes les situacions plantejades es forma una
imatge real? Comproveu si és verifica la condició perquè la imatge real
no es formi.
12
La llum LLU
1.4 Llum polaritzada
Segurament que quan heu anat a comprar-vos unes ulleres de sol us han
parlat de polaritzadors. Les ulleres amb lents polaritzadores redueixen la
intensitat de la llum quan passa a través de les lents i redueixen també
l’enlluernament que ens pot produir la llum reflectida per una superfície.
Amb les lent polaritzadores d’unes ulleres de sol podeu observar que si
posem una davant de l’altra i fem girar una respecte l’altra la brillantor de
la llum canvia amb l’angle de gir. En certes posicions la llum queda
bloquejada totalment: els polaritzadors estan “creuats” i no deixen passar
la llum.
El filtre polaritzador
La Wikipèdia en català us mostra com funciona un filtre polaritzador i
quins efectes pot produir.
1.4.1 Les ones

Heu llençat alguna vegada una pedra en un estany? Us haureu fixat que es
produeixen una sèrie d'ones que es propaguen concèntricament des del
punt on cau la pedra, allunyant-se d'aquest. La pedra ha produït una
pertorbació en les molècules sobre les quals ha caigut fent-les vibrar,
transmetent la vibració a les seves molècules veïnes. Si en l'estany hi ha
algun objecte surant, observareu que no es desplaça amb elles sinó que
puja i baixa en la mateixa posició. Això significa que en aquest tipus de
moviment no existeix transport de matèria sinó que el que es transmet és
la pertorbació produïda per la pedra sobre la superfície de l’aigua.
Què és una ona?

La següent simulació us pot ajudar a entendre què són les ones.
http://www.teachersdomain.org/asset/lsps07_int_waves/
Tipus d’ones
Una ona mecànica és una pertorbació que es propaga en un medi material.
En el cas anterior de les ones en l’estany, la pertorbació és vertical i la
propagació de l'ona produïda és horitzontal, és a dir ambdues són
perpendiculars. Si la pertorbació és perpendicular a la direcció de
propagació, tindrem una ona transversal. En altres casos, com en les
ones sonores, la propagació de l’ona es produeix en la mateixa direcció
que la de la pertorbació. Es diu, llavors, que tenim una ona longitudinal.
13
Ones transversals i ones longitudinals

Comproveu amb el següent vídeo la diferència entre ones longitudinals i
transversals:
http://www.youtube.com/watch?v=whlz95jX3pk
El so és un exemple d’ona longitudinal. Quan es fa vibrar un objecte,

aquest transmet la vibració a les molècules dels gasos que componen
l’aire que es troben pròximes a ell. Al seu torn les molècules que han
sofert la pertorbació la hi transmeten a les seves molècules veïnes, de
manera que l’ona es va allunyant del focus sonor. Observeu la Figura 9 on
es representen les zones de compressió i de dilatació típiques d’una ona
sonora.
Figura 9. Imatge congelada de la propagació d'una ona de so (Imatge adaptada de Salters

Horners Advanced Physics)
Les vibracions produïdes pel focus sonor fan que l’aire es comprimeixi en
uns punts i es dilati en uns altres. Aquestes compressions i dilatacions es
transmeten d’uns punts a uns altres allunyant-se del focus sonor. Així és
com es transmet el so. Tant en el cas del so com en el de les ones de
l’estany es necessita d’un mitjà material que vibri. Les ones que
necessiten un medi material per propagar-se s’anomenen ones
mecàniques. No obstant això existeixen ones que no necessiten d’un
mitjà material per propagar-se i que per tant poden viatjar en el buit, són
les ones electromagnètiques.
1.4.2 Propietats de les ones

Imagineu un tren d’ones viatjant al llarg d’una corda. La Figura 10 mostra
l’estat de vibració dels diferents punts de la corda en un instant de temps
determinat. Les ones tenen quatre paràmetres que les caracteritzen:
Amplitud
L’amplitud, A, és la màxima distància que assoleix un punt respecte de la
seva posició d’equilibri quan passa la pertorbació.
Freqüència i període
La freqüència, f, és la mesura del nombre d’ones que passa per un punt
en la unitat de temps. Generalment es mesura en hertzs (Hz), essent un
hertz equivalent a una vibració per segon. Per això, també s’utilitza el s-1
14
La llum LLU
com a unitat per mesurar aquesta magnitud. Per conèixer la freqüència
d’una ona comptem el nombre de “crestes” que passen per un punt en
cada segon. La freqüència d’una ona és la inversa del seu període, T, que
és el temps que triga la pertorbació en avançar una distància igual a la
seva longitud d’ona.
1
f  (5)
T
Longitud d’ona
La longitud d’ona, , és la distància entre dues crestes consecutives. Com
totes les distàncies, es mesura en metres, encara que donada la gran
varietat de longituds d’ona que existeixen s’utilitzen múltiples com el
quilòmetre (per a ones llargues com les de ràdio i televisió) o
submúltiples com el nanòmetre o l’Angstrom (per a ones curtes com la
radiació visible o els raigs-X).
Figura 10. Gràfic desplaçament-posició de l’estat de vibració dels punts d’una corda en un
instant determinat. En el gràfic es representen dos dels paràmetres característics d’una ona:
l’amplitud i la longitud d’ona
Velocitat de propagació
La velocitat de propagació, v, és la rapidesa amb què es propaga l'ona i
només depèn de les característiques del medi. Si l’ona viatja a velocitat
constant, en un temps igual al període T, l’ona haurà avançat una longitud
d’ona, . Tenint en compte l’Equació (5) la velocitat de propagació de
l’ona es pot calcular utilitzant la següent equació

v  f (6)
T
que és aplicable a qualsevol tipus d’ona.
La Figura 11 mostra de manera gràfica quin és l’estat de pertorbació dels

punts d’una corda en diferents instants de temps. Fixeu-vos en un punt de
la corda, el gràfic mostra com es propaga la pertorbació en el temps (la
línia de punts discontínua ens indica com progressa l’ona). Fixeu-vos que
la pertorbació és periòdica en l’espai, tal com es veu en els gràfics
desplaçament-posició, i en el temps ja que després d’un temps igual al
període (t = T), l’estat de vibració de la corda torna a ser el mateix que en
l’instant inicial.
15
Figura 11. Aquesta figura mostra l’estat de vibració d’una corda oscil·lant en
diferents instants de temps. Fixeu-vos que al cap d’un temps igual al període, t
= T, l’estat de vibració dels punts de la corda torna a ser el mateix que en
l’instant t = 0 (Imatge adaptada de Salters Horners Advanced Physics)
Qüestions
13 Tenim un diapasó que emet un La de 440 Hz . Sabent que la
velocitat del so en l’aire és de 331 m/s calculeu quina és la
longitud de l’ona que emet
Solució: 0,75 m
14 Un vibrador produeix ones en la superfície d’un estany amb

intervals de temps iguals. Si l’ajustem de manera que produeixi
el doble d’ones per segon, com varien:
(a) velocitat de propagació
(b) freqüència
(c) període
(d) longitud d’ona
15 Quines són les longituds d’ona dels ultrasons emesos per una
ratapinyada (f = 120.000 Hz) i un dofí (f = 200.000 Hz), si la
-1 -1
velocitat del so a l’aire és de 340 m·s i a l’aigua d’1.44 km·s ?
Solució: 2,8·10-3 m, 7,2·10-3 m
16
La llum LLU
1.4.3 Polarització de les ones electromagnètiques
Les ones de llum, i totes les ones electromagnètiques, són transversals i
consisteixen en l’oscil·lació d’un camp elèctric i d’un camp magnètic
perpendicularment a la direcció de propagació. El camp elèctric i el camp
magnètic també oscil·len perpendicularment entre ells i no necessiten cap
medi per propagar-se.
Les ones electromagnètiques

Com es propaguen les ones electromagnètiques? El següent vídeo permet
fer-vos una idea.
http://www.youtube.com/watch?v=2or84FgFxkA
Tal com heu vist, la llum es pot polaritzar. Per entendre què vol dir això,
podeu modelitzar el comportament de les ones de llum visible (i de la
resta d'ones electromagnètiques) amb la producció d'ones transversals en
una corda. Si moveu amunt i avall l’extrem d’una corda en repòs, es
produeix una ona transversal que es propaga perpendicularment a les
oscil·lacions que tenen lloc en el pla vertical, es diu que l’ona està
polaritzada o més correctament, polaritzada en el pla vertical. Si moveu
l’extrem de la corda en totes les direccions transversals a la de
propagació, les ones produïdes continuen essent transversals, però ja no
està polaritzada en un únic pla, es diu que l’ona no està polaritzada. Si
intenteu que la corda que vibra en totes les direccions transversals passi a
través d’una escletxa només aquelles oscil·lacions paral·leles a l’escletxa
travessaran, de manera que l’escletxa transforma l’ona no polaritzada en
una ona polaritzada (l’escletxa actua com a filtre polaritzador).
La polarització d’una corda

La següent simulació us permetrà visualitzar en què consisteix la
polarització de les ones.
http://demonstrations.wolfram.com/UnderstandingPolarizationWithAnAn
alogy/
Si les ones polaritzades troben un altre filtre polaritzador (escletxa)

paral·lel al primer, les ones passaran al seu través sense ser modificades,
però si l’escletxa es troba a 90° respecte del primer evitarà que l’ona
travessi i les dues escletxes a 90° actuaran com dos filtres polaritzadors
creuats. Si el segon filtre forma un cert angle amb el primer, les ones
podran travessar-lo però la seva amplitud es reduirà i el pla de
polarització serà paral·lel a la segona escletxa.
Si feu el mateix amb ones longitudinals l’efecte de l’escletxa és nul:

sempre passen les ones. Això ens demostra que les ones longitudinals no
es poden polaritzar mai en un pla.
17
ACTIVITAT 8 La polarització de la llum
El següent simulador us permetrà entendre millor el fenomen de la
polarització i l'efecte que tenen els filtres polaritzadors sobre les ones.
https://ngsir.netfirms.com/englishhtm/Polarizer1.htm
ACTIVITAT 9 La llum polaritzada d’una pantalla LCD 

La pantalla LCD (de l’anglès liquid crystal display) d'un ordinador portàtil
proporciona una font àmplia, brillant, i estesa de llum polaritzada. En
aquesta activitat experimentareu amb les característiques de la llum
polaritzada de les pantalles planes.
18
La llum LLU
2 El lector de disc compacte
De vegades ens interessa guardar alguna cançó que ens agrada, la nostra
música preferida o alguns sons que ens impacten com, per exemple, el
soroll de les balenes que varem veure durant les vacances. Un sistema
habitual per guardar de manera permanent aquests sons és
l’enregistrament en un disc compacte (CD o DVD) o mitjançant un
programa d’ordinador. En aquesta segona part de la unitat explorareu els
aspectes físics que apareixen en la construcció d’un reproductor de CDs o
DVDs (Figura 12).
Figura 12. Reproductor de CDs
El disc compacte
L’article de la Wikipèdia en castellà us mostrarà amb més detall com són
i funcionen els discs compactes.
2.1 El sistema òptic d’escombrat

En un disc compacte, la informació digital està codificada en una sèrie de
protuberàncies petites que sobresurten de la superfície del disc d’una
manera semblant al codi Braille. Emprant aquest sistema només s'ha de
llegir en binari "1" o "0". Per a un lector òptic això significa detectar si el
senyal de llum és encès ("on") o apagat ("off").
ACTIVITAT 10 El lector de disc compacte

Com funciona un lector de disc compacte? La següent pàgina web us
permetrà conèixer la resposta.
http://electronics.howstuffworks.com/cd.htm/printable
19
Qüestions
Amb ajuda de l’article de la Wikipèdia i de la web de l’Activitat 10,
contesteu les següents preguntes.
16 La distància entre una volta de l’espiral de protuberàncies i la

següent s’anomena pista.
(a) Escriviu en unitats del SI l’amplada de la pista d’un CD.
(b) Quina amplada ha de tenir el feix de llum si ha de distingir
entre un conjunt de protuberàncies d’una filera i el de la
següent?
17 Feu un esquema de la superfície d'un disc compacte
18 S'esmenten dos materials: una "capa metàl·lica reflectant" i un

"recobriment protector de plàstic".
(a) Quina altra propietat, a part de ser protector, ha de tenir el
recobriment de plàstic?
(b) Quina propietat de la capa metàl·lica és important en
aquesta aplicació?
(c) Quina reflexió és més important, la que prové de la capa
metàl·lica o la que prové del recobriment de plàstic?
19 Es parla de reflexió en diverses ocasions. Què enteneu per

reflexió? Un esquema us pot ajudar a explicar-ho.
20 L'article de la Wikipèdia mostra les diferents parts de què

consta un lector de CDs. Què és un fotodíode? Quina és la
funció del braç de control? I la del prisma?
21 Quin tipus de moviment presenta el disc compacte?
22 Anoteu en la Taula 3 les diferències entre el HD, el Blue-Ray, el

DVD i el CD. Quin dels dos formats (HD o Blue Ray) és el que
s’ha deixat de fabricar?
HD-DVD Blue-Ray DVD CD
Capacitat
Longitud d’ona del làser
Velocitat de transferència de dades
Formats suportats
Resistència a ratllades i brutícia
Resolució màxima de vídeo suportada
Taula 3. Dades per a la Qüestió 22
20
La llum LLU
2.1.1 Superposició
El conjunt de protuberàncies en un disc encén o apaga el detector de
senyal de llum a mida que el feix escombra la superfície del disc. Per
entendre com es comporta aquest dispositiu cal considerar que la llum és
una ona i que quan es troben dues ones, aquestes se superposen .
Interferències
La següent simulació mostra el fenomen de la superposició. Dues
pulsacions recorren una corda en sentits contraris. Observeu que quan les
dues pulsacions coincideixen, les seves pertorbacions se sumen. Si les
pulsacions tenen el mateix signe resulta una pertorbació més gran, si
tenen signe contrari resulta una pertorbació menor (o fins i tot nul·la!).
Després cada pulsació continua el seu camí com si res no hagués passat.
http://physics.bu.edu/~duffy/HTML5/interference_of_pulses.html
Tots els fenòmens

ondulatoris presenten
superposicions: quan les
diferents ones es reforcen
parlem d’interferències
constructives. Quan les
diferents ones es debiliten
parlem d’interferències
destructives.
Figura 13. Les ones A1 i A2 quan arriben al mateix punt estan en fase
La llum també és una ona
i és possible superposar
diferents ones lluminoses.
Quan diferents raigs de
llum arriben al mateix
punt el resultat pot ser
que el punt aparegui més
brillant o més fosc que si
hi hagués un sol raig,
depenent de les
característiques dels raigs
de llum. El resultat de la
superposició de dues ones
depèn de la freqüència i Figura 14. Les ones B1 i B2 quan arriben al mateix punt estan en oposició de fase
de l’amplitud de cada una (desfasades en ½  l’una respecte de l’altra)
i de la diferència entre les
fases.
Es diu que dues ones de

la mateixa freqüència
estan en fase en un punt
quan els màxims i mínims
de les pertorbacions
arriben simultàniament
(Figura 13). Quan no és
així es diu que les ones
estan desfasades. En el Figura 15. Les ones C1 i C2 quan arriben al mateix punt tenen un desfasament
de 1/4  l’una respecte de l’altra
21
cas de que els màxims d’una ona coincideixin amb els mínims de l’altra,
parlem d’oposició de fase (Figura 14), o bé es diu que les dues ones estan
desfasades en mitja longitud d’ona. La Figura 15 mostra dues ones que
estan en quadratura o desfasades un quart de la longitud d’ona.
Qüestions
23 A un cert punt arriben dues ones de freqüència 2 Hz i amplitud
0,5 m. Representeu en funció del temps la pertorbació deguda
a cadascuna de les dues ones i la seva suma en el punt on se
superposen si:
(a) Arriben en fase.
(b) Arriben amb una diferència de fase 1/2  (oposició de fase)
(c) Arriben amb una diferència de fase de ¼  (en quadratura)
24 Suposeu que dues ones de la mateixa freqüència 20 Hz,

d’amplituds 0,1 m i 0,2 m respectivament i en fase arriben a un
punt de l’espai.
(a) Quina freqüència i quina amplitud tindrà l’ona resultant en
aquell punt?
(b) Quina freqüència i quina amplitud tindrà l’ona resultant si
les dues ones estiguessin desfasades 1/2  ?
25 La superposició de dues ones és molt més eficaç quan les

dues ones tenen la mateixa freqüència. Expliqueu què passarà
amb les diferències de fase de dues ones de diferent
freqüència que arribin al mateix punt.
26 Quina és la condició perquè dues ones es cancel·lin totalment?
27 Tenim tres ones de llum A, B i C:

Ona A de freqüència f i amplitud a.
Ona B de freqüència f i amplitud 1,5a.
Ona C de freqüència f i amplitud a, desfasada 180º respecte
l’ona A.
Anoteu la freqüència i l’amplitud de l’ona resultant quan
interfereixen en un punt de l’espai i dibuixeu un gràfic per a
il·lustrar les respostes en cada cas.
(a) L’ona A se superposa amb l’ona B i en resulta l’ona P.
(b) L’ona A se superposa amb l’ona C i en resulta l’ona Q.
(c) L’ona A se superposa amb l’ona B, desfasada 180º
respecte l’A , i en resulta l’ona R.
(d) L’ona A se superposa amb l’ona C, en fase amb l’A i en
resulta l’ona S.
En el lector de disc compacte, el detector del senyal està calibrat de

manera que si el feix de llum que li arriba té una lluentor per sobre d’un
valor determinat, l’identifica com a “on”. Si el llum està per sota d’aquest
valor s’identifica com a “off”. Així doncs, quan dues ones de la mateixa
freqüència i amplitud semblant (no necessàriament igual) coincideixin en
un punt unes vegades amb la mateixa fase i unes altres amb la fase
contrària, serà fàcil per l’element convertidor distingir una situació com
“on” i l’altra com “off”.
22
La llum LLU
Qüestions
28 Dos raigs de llum de la mateixa freqüència produeixen per
separat un senyal elèctric en un detector de 0,15 V i 0,10 V.
(a) Quin senyal produiran si es produeix una interferència
constructiva?
(b) I si es produeix interferència destructiva?
(c) Quin valor llindar de voltatge podria utilitzar-se per distingir
els dos estats?
2.1.2 Superposició en un reproductor de discs

compactes
Per obtenir un senyal estable fruit de la superposició de dues ones, cal que
les ones siguin coherents, és a dir, que estiguin en fase o que tinguin una
diferència de fase constant. Si les ones que interfereixen no són coherents,
el senyal canvia contínuament (fixeu-vos en la Qüestió 22). Les ones de
llum procedents de dues fonts diferents són incoherents perquè la llum és
emesa en polsos curts a l’atzar, cadascun d’una durada de l’ordre dels
nanosegons.
En un reproductor de disc compacte, la font de raig làser produeix un únic

feix de llum de diàmetre igual al doble de l’altura de les protuberàncies.
En incidir i reflexar-se sobre el disc es poden produir interferències
constructives o destructives que el detector interpreta com a “on” o “off”
(Figura 16).
Si el feix de llum es troba amb un protuberància, part de la llum es

reflectirà en la superfície del disc i la resta es reflectirà en la superfície de
la protuberància. Les ones reflectides en la superfície del disc i les ones
reflectides en la superfície de la protuberància estaran desfasades donat
que les segones recorren un camí més curt. Com que la diferència de
camins s’ha ajustat prèviament, els dos feixos de llum interferiran
destructivament. El díode detecta “off” encara que no sigui una
cancel·lació total de llum. El feix de llum recorre la pista espiral del disc,
llegint la superfície i dóna una seqüència de senyals “on” – “off”, que es
processen per reproduir digitalment el so original.
QÜESTIONS Figura 16. Superposició d’ones reflectides

per un CD. (a) Reflexió del raig làser sobre
29 Contesteu: la superfície plana del disc (b) Reflexió del
(a) Si dos feixos de llum interfereixen destructivament, quina raig làser quan es troba amb una
és la mínima diferència possible entre els camins que protuberància (c) Digitalització del senyal
recorren? (Imatge adaptada de Salters Horners
(b) Si dos feixos de llum interfereixen constructivament, quines Advanced Physics)
són les diferències possibles entre els camins que
recorren?
(c) Si la freqüència de la llum és de 600 THz, quina ha de ser
l’altura de les protuberàncies en la superfície del CD
perquè es produeixi interferència destructiva?
23
Quan el feix làser incideix sobre la superfície del disc compacte, la llum
experimenta el fenomen de la difracció, fenomen que apareix degut al fet
de que la llum és una ona. Quan una ona es troba amb un obstacle tendeix
a rodejar-lo produint-se així una deformació en la manera com l’ona
avança. En un disc compacte, els microbonys es comporten com un
conjunt d’escletxes, com si fos una xarxa de difracció, que al ser
il·luminats pel làser produeixen un patró de difracció per reflexió que és
el que produeix el conjunt d’interferències constructives i destructives.
Difracció a la superfície de l’aigua

Figura 17. Difracció que L’aigua, a l’igual que la llum, al trobar-se davant d’obstacles o escletxes
experimenta una ona en passar per es difracta, és a dir, experimenta una deformació en la manera en què
una escletxa l’ona avança.
http://www.youtube.com/watch?v=4EDr2YY9lyA
La difracció de la llum
Quan un raig de llum es troba amb una escletxa també es difracta.
https://www.youtube.com/watch?v=Xd1KUBj0NZk
Figura 18. Patró de difracció obtingut
per una xarxa de difracció Diversos efectes òptics que s’observen són deguts a la difracció
atmosfèrica. El següent tutorial us ho mostra
http://www.youtube.com/watch?v=-mNQW5OShMA
ACTIVITAT 11 Mesurar la distància entre les pistes 

d’un CD o DVD
En aquesta activitat utilitzareu un feix de llum coherent per produir
interferències entre la llum que se’n reflecteix a les diferents pistes d’un
CD (o d’un DVD) per determinar la separació entre aquestes.
2.2 El recobriment del disc

Un dels grans reclams en la venda de discs compactes és que la superfície
del disc està protegida per un recobriment transparent i, per tant, ni la pols
ni els esquitxos ni les petites ratllades poden alterar la qualitat del so.
Com és possible això? Per entendre-ho cal estudiar com es comporta un
raig de llum quan entra i surt d’un material transparent o, de manera més
general, quan travessa la superfície de separació entre dos medis diferents
(l’aire i el recobriment del disc, o bé el recobriment i la superfície
metàl·lica del disc). Quines conseqüències té en el sistema òptic de
lectura? En aquesta secció estudiareu el fenomen de la refracció, i què
implica per a un lector de discs compactes.
24
La llum LLU
Abans d’endinsar-vos en el fenomen de la refracció cal conèixer la
terminologia. La Figura 19 mostra un raig de llum que travessa la frontera
o separació entre dos medis o dos materials diferents:
 La normal és una línia imaginària perpendicular a la superfície de

separació dels dos materials en el punt on arriba el raig incident.
 El raig incident forma amb la normal l’anomenat angle
d’incidència, iˆ . El raig incident i la normal defineixen el pla
d’incidència.
 El raig refractat viatja per dins del segon material i l’angle que
forma amb la normal és l’angle de refracció, r̂ . El raig refractat
es troba en el pla d’incidència.
Figura 19. Un raig de llum arriba a la superfície de separació

entre dos materials i es refracta
Fixeu-vos que convencionalment tots els angles es mesuren a partir de la

normal i no respecte de la superfície de separació.
En el fenomen de la refracció, la llum canvia la seva direcció perquè la

llum viatja a diferent velocitat en materials o medis diferents. La velocitat
més gran s’assoleix en el buit (quasi la mateixa velocitat que en l’aire) i
és menor en la resta de medis.
2.2.1 Llei de Snell de la refracció

Quan el raig de llum làser arriba a la superfície del disc, els fronts d'ona
canvien de direcció. Aquest canvi de direcció es pot explicar amb ajuda
del Principi de Huygens que afirma que:
"cada punt del front d'ones es comporta com un emissor secundari

generant ones esfèriques, la superposició de les quals genera el
nou front d'ones".
En travessar la superfície de separació entre dos medis el raig incident es

desvia, però quant es desvia? Donat un cert angle d’incidència, cal predir
amb exactitud la direcció que seguirà el raig refractat en el segon
material. La Figura 20 mostra com es refracten unes ones en arribar a la
25
superfície de separació de dos medis o dos materials. La mateixa figura
mostra també la generació d’ones secundàries esfèriques d’acord al
Principi de Huygens.
Figura 20. Propagació de les ones que travessen una

superfície de separació entre dos materials o dos medis
(Imatge adaptada a partir de l’obra de Arne Nordmann
[CC-BY-SA-3.0], via Wikimedia Commons)
La velocitat de propagació de les ones en el material 1 i en el material 2

són v1 i v2 respectivament. En un interval de temps t, el front d’ona
viatja una distància v1t en el material 1, mentre que les ones en el
material 2 viatgen una distància v2 t (Figura 20). Com mostra aquesta
figura, a partir dels triangles rectangles es pot obtenir una relació entre
l’angle d’incidència, l’angle de refracció i la velocitat de les ones en
cadascun dels materials. Els triangles rectangles tenen la mateixa
Índex de
Material hipotenusa, així que es pot escriure que
refracció
v2 t v1t
Vidre flint dens 1,66  (7)
sin rˆ sin iˆ
Fibra vidre 1,55
Eliminant el temps, t, podem reescriue l’equació anterior
Quars 1,54
sin iˆ v1
 (8a)
Metacrilat 1,48 sin rˆ v 2
Aigua 1,33 equació que s’anomena llei de Snell de la refracció.

Aire/Buit 1,00 La velocitat de la llum en un material o en un medi està caracteritzada per
l’índex de refracció, n, del medi. L’índex de refracció d’un medi es
Taula 4. Índex de refracció de defineix com el quocient entre la velocitat de la llum en el buit, c, i la
diversos medis i materials velocitat de la llum en el medi, v
26
La llum LLU
c
n (9)
v
L’índex de refracció és una magnitud adimensional i sempre és més gran

o igual que la unitat. La Taula 4 mostra l’índex de refracció d’alguns
materials i medis.
Si l’índex de refracció dels materials és n1 i n2 respectivament, les seves

c c
velocitats seran v1  i v2  , i la llei de la refracció es pot
n1 n2
reescriure
sin iˆ n2
 (8b)
sin rˆ n1
ACTIVITAT 12 Mesura de l’índex de refracció 

Utilitzeu un muntatge per mesurar l’índex de refracció del material del
bloc. El material que emprareu ha de ser transparent per poder fer la
mesura. Traceu els raigs de llum que travessen el material i mesureu
els diferents angles en la interfície (superfície de separació: aire-vidre,
vidre-aire). Després utilitzeu la llei de Snell per calcular l’índex de
refracció del material del bloc.
d’incidència, i
QÜESTIONS
refracció, n
refracció, r
Angle de
Índex de
Angle
30 Què voldria dir un índex de refracció més petit que la unitat?
31 Un raig de llum viatja per l’aire i incideix sobre un material

transparent on es refracta. Utilitzeu la llei de Snell per
determinar els valors A, B i C que manquen en la Taula 5.
40º A 1,33
Solució: 28,9º; 47,3º; 1,53
8 -1
32 Si la llum viatja a 3,00·10 m·s en l’aire, quina és la velocitat B 30º 1,47
de la llum en cadascun dels materials de la Taula 5?
Solució: 2,26·108 m·s-1; 2,05·108 m·s-1; 1,96 ·108 ms-1 64º 36º C
33 Observeu la Figura 19.
(a) Hi ha dos materials diferents. Si els materials són aire i
Taula 5. Dades per a la Qüestió 31
vidre, quin és quin? Justifiqueu la resposta.
(b) Si intercanviéssiu els materials, què canviaria?
(c) Si el raig incident coincideix amb la normal, què passarà
amb el raig en el segon material?
(d) Ara imagineu que els materials canvien i que el raig de llum
es refracta menys. Com canviarà l’angle de refracció, r?
34 La Figura 21(a) mostra dos raigs de llum que arriben a una lent
convergent. Copieu el diagrama i traceu la direcció dels raigs
de llum a través de la lent i després de travessar-la per mostrar
com la refracció a cada una de les dues superfícies prediu la
convergència. (Nota: C és el centre de curvatura de les
superfícies de la lent)
27
Qüestió
35 La Figura 21(b) mostra dos raigs de llum que arriben una lent
divergent. Copieu el diagrama i traceu la direcció dels raigs de
llum a través de la lent i després de travessar-la per mostrar
com la refracció a cada una de les superfícies prediu la
divergència. (Nota: C és el centre de curvatura de les
superfícies de la lent)
Figura 21. (a) Raigs de llum Figura 21. (b) Raigs de llum
incidents sobre la superfície incidents sobre la superfície
d’una lent convergent d’una lent divergent
2.2.2 Canvi de longitud d’ona

A causa del fenomen de la refracció, la longitud d’ona de la llum que
s’utilitza en un lector de CDs canvia en travessar diferents materials.
L’alçada de les protuberàncies de 125 nm està establerta així perquè la
longitud d’ona de la llum làser quan viatja pel recobriment de plàstic és
de 500 nm. La llum làser té la mateixa longitud d’ona dins el plàstic que
quan viatja en l’aire?
Torneu un altre cop a la Figura 20. Fixeu-vos que quan les ones van més
lentes els fronts d’ona estan més pròxims. Donat que la freqüència de
l’ona roman constant, i tenint present l’Equació 6 que relaciona la
velocitat de propagació, v, la freqüència, f, i la longitud d’ona, , podreu
contestar la qüestió anterior. El següent exemple resolt mostra com.
Exemple resolt
Qüestió. Si la longitud d’ona de la llum làser és de 500 nm en un plàstic
d’índex de refracció 1,55, quina és la longitud d’ona de la llum làser en
l’aire?
28
La llum LLU
Resolució. S’utilitzaran els símbols “a” per l’aire i “p” pel plàstic, així:
Índex de refracció del plàstic, n p  1,55 i  p  500 nm
Recordant l’Equació 6
va vp
fa  i fp 
a p
i tenint en compte que la freqüència no canvia en canviar de medi, s’obté
va vp
fa  f p i 
a p
Reajustant l’equació anterior es té
a va

p vp
va n p
Tenint en compte l’Equació 8b es pot escriure que  i,
v p na
a va n p
 
b v p n a
Donat que l’índex de refracció del plàstic és n p  1,55 i l’índex de l’aire

és n a  1 s’obté la relació de la longitud d’ona en un medi i en l’altre
a
 1,55 i  a  1, 55 p
p
Substituint el valor de p = 500 nm,
 a = 1,55 × 500 = 775 nm
La longitud d’ona de la llum làser és més gran en l’aire que dins del
recobriment de plàstic del disc compacte. Per aquesta raó, les
especificacions del làser del reproductor de discs compactes poden donar
valors diferents.
29
2.2.3 Reflexió de la llum sobre la superfície del disc

La llum refractada en el recobriment de plàstic del disc arriba a la
superfície del disc que conté la informació codificada. Gràcies al fenomen
de la reflexió de la llum (Figura 22), el feix de llum incident rebota sobre
la superfície del disc i el feix de llum reflectit retorna aquesta informació
per ser descodificada.
Figura 22. Un raig de llum incideix sobre una

superfície i es reflecteix
En la reflexió, l’angle que el raig incident forma amb la normal és l’angle

d’incidència, iˆ , i el que forma el raig reflectit amb la normal és l’angle
de reflexió, r̂ . Els raigs incident i reflectit obeeixen les lleis de la
reflexió:
 El raig incident, la normal, i el raig reflectit es troben en el mateix

pla.
 L’angle d’incidència i l’angle de reflexió són iguals:
iˆ  rˆ (10)
ACTIVITAT 13 Lleis de la reflexió i de la refracció 

En aquesta activitat comprovareu les lleis de la reflexió i de la refracció.
30
La llum LLU
2.2.4 Miralls
A l’hora d’estudiar la formació d’imatges en miralls cal utilitzar la llei de
la reflexió i recordar alguns dels conceptes ja estudiats en el cas de les
lents.
Els miralls
Aquest vídeo us mostra com es formen les imatges en els diferents tipus
de miralls: plans i esfèrics.
http://www.youtube.com/watch?v=W8HDGkW1i6U
Figura 23. Imatge d’una mà
formada per un mirall pla
Miralls plans
Es pot veure que, en el cas dels miralls plans, la imatge és virtual i està a
la mateixa distància darrera del mirall que la distància a què l'objecte està
davant d'aquest. També es pot veure que la imatge té la mateixa mida que
l'objecte i, per tant, l'augment és 1.
Miralls esfèrics
Els miralls esfèrics són superfícies llises i polides per la cara interior
(miralls còncaus) o per la cara exterior (miralls convexos). El centre de
curvatura, C, és el centre geomètric de la circumferència que correspon a
la superfície del mirall (Figura 24). L’eix principal és la recta que uneix
el centre de curvatura amb el centre del mirall, O. La distància, CO, és el
radi de curvatura del mirall, R. La millor reflexió dels miralls esfèrics té
lloc en les proximitats del centre, O, del mirall.
El focus del mirall, F, és el punt per on passen tots els raigs paral·lels a
l’eix principal que incideixen sobre el mirall. Aquest punt és equidistant
del centre de curvatura del mirall i del centre del mirall, per tant la
distància del focus al centre del mirall (distància focal, f) és la meitat del Figura 24. Geometria d’un mirall
radi de curvatura esfèric
R
f  (11)
2
Les característiques de la imatge (real o virtual, més gran o més petita,

invertida o no invertida) dependran de la posició relativa de l'objecte
respecte del centre C del mirall i del tipus de mirall (concau o convex).
ACTIVITAT 14 Diagrames de raigs per a miralls esfèrics

Construïu els diagrames de raigs d’un mirall esfèric còncau quan
l’objecte es troba situat
(a) entre el centre de curvatura i el focus del mirall.
(b) sobre el focus del mirall.
(c) entre el focus i el centre del mirall.
Elaboreu un taula on s’especifiquin les característiques de la imatge i
l’ampliació.
31
Construïu els diagrames de raigs d’un mirall esfèric convex quan
l’objecte es troba situat
(a) a una distància del centre del mirall igual a la distància focal.
(b) a una distància inferior a la distància focal.
Com és la imatge que forma un mirall esfèric convex?
Comproveu els vostres resultats amb uns mirall d’aquestes
característiques, per exemple una cullera metàl·lica molt polida.
Qüestions
36 Construïu el diagrama de raigs d’un mirall còncau de 10 cm de
radi de curvatura quan un objecte de 1cm d’alçada està situat a
12 cm del centre del mirall. Com és la imatge que es forma? A
quina distància del mirall es forma?
Solució: 8,6 cm
37 Calculeu l’ampliació de la imatge de la Qüestió 36.

Solució: -0,7
38 Construïu el diagrama de raigs d’un mirall convex de 10 cm de

radi de curvatura quan l’objecte de 0,4 cm d’alçada està
situat a 8 cm del centre del mirall. Com és la imatge que es
forma? A quina distància del mirall es troba?
Solució: 3,1 cm
39 Calculeu l’ampliació de la imatge de la Qüestió 38.

Solució: 0,4
40 Un objecte de 0,8 cm d’alçada es troba a 8 cm d’un mirall

convex que té un radi de curvatura de 8 cm. Localitzeu la
imatge i determineu la seva alçada a partir del diagrama de
raigs.
Solució: 2,7 cm; 0,3 cm
41 A quina distància es troba la imatge i quina és l’ampliació d’un

objecte que es troba a 4 cm del mirall de l’exercici anterior.
Solució: 2 cm; 0,5
42 Amb l’ajut de la taula elaborada en l’Activitat 14 indiqueu quan

un mirall còncau
(a) produeix una imatge dreta
(b) produeix una imatge virtual
(c) produeix una imatge ampliada de l’objecte.
43 Els miralls convexos s’utilitzen sovint en les cantonades per

donar una vista panoràmica en les cruïlles de carrers estrets.
Com és la imatge que observeu quan us acosteu? En quins
altres llocs s’utilitzen el miralls convexos?
32
La llum LLU
2.3 Dividir el feix de llum

Fins ara heu vist que el feix de llum làser incideix sobre el recobriment de
plàstic del disc i es refracta. A continuació la llum arriba a la superfície
metàl·lica del disc on es troba amb la informació emmagatzemada en les
microprotuberàncies i es reflecteix amb tota aquesta informació
codificada. La llum reflectida per la superfície del disc no pot interferir
amb la llum incident i per tant cal que segueixi un camí diferent fins
arribar al detector per a ser descodificada. En l’Activitat 15 descobrireu
com es pot separar un feix de llum.
ACTIVITAT 15 Quin camí segueix el feix de llum?

Utilitzeu blocs de diferents formes (Figura 25) per veure com la llum
entra i surt de cadascun d’ells. Dibuixeu els blocs i traceu el camí que
segueix el feix de llum des de que entra fins que surt del bloc. Com es
pot dividir un feix de llum en dues parts? Figura 25. Blocs de vidre de
diferents formes que es poden
utilitzar en l’Activitat 15
2.3.1 Reflexió total
En l'activitat anterior heu vist que, quan un feix de llum incideix sobre
una superfície de separació entre dos medis, la reflexió sempre té lloc. En
canvi, la refracció no sempre és possible.
Quan un feix de llum es transmet al medi de menor densitat el raig

refractat se separa de la normal. A mesura que l'angle d'incidència
augmenta, l'angle de refracció s'acosta a la superfície de separació entre
els dos medis. L'angle d'incidència màxim per al qual l'angle de refracció
és 90º és l'anomenat angle límit o angle crític, iˆc . Per a angles incidents
més grans que l’angle límit, no hi ha raig refractat i tota la llum es
reflecteix. Aquest fenomen s’anomena reflexió total. L’angle límit es pot
trobar sabent els índexs de refracció dels materials, n1 i n2 . Substituint en
l’Equació (8b), rˆ = 90º, es troba l’angle crític, iˆc , per a la reflexió total
interna
n2
sin iˆc  (12)
n1
Fixeu-vos que l’Equació 12 només es pot complir si n1 > n2, ja que no hi

ha cap angle el sinus del qual sigui més gran que la unitat. Això significa
que només pot haver-hi reflexió total quan la llum passa d’un medi
d’índex refracció més gran a un altre medi d’índex de refracció inferior.
ACTIVITAT 16 Angle límit

Reviseu els resultats de l’Activitat 15 i trobeu l’angle límit d’un dels
blocs. Utilitzeu aquest valor per trobar l’índex de refracció del material
de què està fet el bloc.
Anoteu els resultats del material amb què heu treballat i els dels vostres
companys per construir una taula de diferents materials cadascun amb
el seu índex de refracció i els angles límits respectius.
33
2.3.2 Dividir el feix làser d’un lector de disc
compacte
Com funciona un lector de CD

El fenomen de la reflexió total en un lector de discs compactes és
complicat. El lector de discs té un sistema de prismes de materials
adients, triats per tal que hi hagi un cert angle límit. El sistema de prismes
fa que la llum làser incideixi sobre el disc.
http://micro.magnet.fsu.edu/electromag/java/cd/index.html
QÜESTIONS
44 Un feix de llum arriba amb un angle d’incidència de 42º a la
superfície interna d’un material transparent. Esbrineu si el feix
es dividirà en dos o si experimentarà reflexió total interna, per a
cadascun dels materials de la Taula 4, excepte l’aire.
45 La capa metàl·lica platejada de darrere d’un mirall es deteriora

amb el temps. Per aquesta raó, en molts aparells s’utilitza
preferentment un prisma com a reflector, en comptes d’un
mirall convencional. Dibuixeu els diagrames que demostrin com
un prisma d’angles 45º, 45º i 90º es pot utilitzar per
(a) reflectir un feix de llum desviant-lo 90º
(b) reflectir un feix de llum desviant-lo 180º.
2.4 Per què llum làser?

La majoria de fonts de llum que ens envolten són fonts de llum blanca. La
llum blanca és un conjunt d’ones electromagnètiques de diferents
longituds d’ona i diferents freqüències. Cada longitud d’ona o freqüència
correspon a un color.
Segurament alguna vegada heu vist com un prisma separa un feix de llum
en diferents colors (si no heu vist mai això, segur que heu vist la dispersió
de la llum per les gotes de pluja i l’arc de Sant Martí que es forma). Els
colors que formen la llum constitueixen l’espectre de la llum.
ACTIVITAT 17 L’espectre de la llum

Utilitzeu un prisma o una xarxa de difracció per observar els colors que
formen la llum procedent de fonts de llum diferents. Descriviu i dibuixeu
esquemàticament el que observeu.
L'espectre de la llum que heu vist a l'Activitat 17 és l'anomenat espectre

visible. L'espectre visible abasta les longituds d'ona que van des dels 380
nm (el color violat) als 740 nm (el vermell). L'ull és capaç de detectar i
analitzar amb força precisió la radiació electromagnètica que cau en
aquest interval de longituds d'ona.
A banda de l'espectre que és accessible als nostres ulls (l'espectre visible),
34
La llum LLU
hi ha moltes freqüències de la radiació electromagnètica que resulten
invisibles als nostres ulls. Tot aquest conjunt de freqüències és el que
s'anomena espectre de la radiació electromagnètica del qual forma part
l'espectre visible.
L’espectre electromagnètic
En aquest article de la Wikipèdia trobareu molta informació sobre
l’espectre electromagnètic. Fixeu-vos en els diferents tipus de radiacions
electromagnètiques i en la longitud d’ona associada, la freqüència i
l’energia d’aquestes radiacions.
Breument, expliqueu les característiques, origen i aplicacions dels raigs
gamma, de la radiació infraroja i les microones.
http://es.wikipedia.org/wiki/Espectro_electromagnético
ACTIVITAT 18 L’atmosfera de Venus

Venus és un planeta que disposa d'una atmosfera molt densa que no
permet observar amb llum visible la seva superfície. L'estudi de
l'espectre electromagnètic obre una porta a respondre com és la
superfície de Venus i què hi ha en ella que origini una atmosfera
d'aquestes característiques.
El fragment de vídeo que va dels 35’ als 45’40” del capítol 4 de la sèrie
Cosmos de Carl Sagan us mostra com l'estudi de l'espectre
electromagnètic va fer replantejar el què els científics creien sobre el
planeta Venus.
Observeu amb atenció aquest fragment del capítol 4 anomenat “Cielo e

infierno”. Redacteu un resum que mostri de manera clara el què creien
els científics, en base a què i per quins motius canvien les seves
creences.
https://www.youtube.com/watch?v=isLVyfIExe4.
2.4.1 Llum d’un sol color: llum làser

El feix de llum en un lector de discs compactes és d’una única longitud
d’ona, és a dir, un feix de llum monocromàtic (un sol color). Recordeu de
la secció 2.1 que la longitud d’ona del feix de llum i les dimensions de les
protuberàncies en el disc estan relacionades per poder fer la lectura de la
informació gravada. La manera d’aconseguir llum d’una sola longitud
d’ona és utilitzar llum làser. La llum làser té a més una altra propietat de
gran importància, és llum coherent. La monocromaticitat i la coherència
fan que els làsers sigui unes fonts de llum molt especial aplicables en
molts dispositius tecnològics actuals.
En el cas d’un reproductor de discs compactes, el làser utilitzat és un

feix de llum infraroja molt feble, d’un potència entre 1 mW i 3 mW
aproximadament, depenent del disseny del sistema de lectura, i d’una
longitud d’ona de 780 nm.
35
ACTIVITAT 19 La llum làser i la vida quotidiana

Feu una taula amb tots aparells i dispositius quotidians que utilitzin llum
làser. Esbrineu de quin tipus de radiació electromagnètica es tracta, la
seva longitud d’ona i la seva potència. Com a exemple podeu incloure
el lector de CD.
36
La llum LLU
3 Una mirada a tota la unitat
La formació de les imatges que dóna una lent o un mirall s`ha estudiat a
partir de l’òptica geomètrica i el concepte de raig de llum. Heu fet un
estudi de l’ull i dels defectes de la visió i determinat què cal per corregir-
los.
També heu vist com es propaga la llum en un medi i què passa en la

interfase entre dos medis diferents (fenòmens de la refracció i de la
reflexió). Heu estudiat alguns fenòmens característics de la llum com són
les interferències i la polarització, pels quals cal un enfocament ondulatori
del comportament de la llum. Entendre aquests fenòmens és fonamental
per saber com funcionen molts dels aparells que utilitzeu a diari, com per
exemple el reproductor de disc compacte.
També heu estudiat l’espectre electromagnètic i heu vist que aquest juga
un paper fonamental en la nostra societat.
ACTIVITAT 20 Peligro, radiación lumínica

El següent blog us mostra un cartell de denúncia. Llegiu-lo amb atenció
i comenteu-lo a classe.
http://cmans.wordpress.com/2011/06/08/denuncia/
3.1 Objectius
En acabar aquesta unitat heu de ser capaços de
 Fer una descripció de l’ull humà com a sistema òptic.

 Fer una caracterització de l’ull sa, l’ull miop, l’ull hipermetrop i la
seva correcció mitjançant ulleres o lents de contacte o cirurgia.
 Saber diferenciar entre ona mecànica i ona electromagnètica, entre
ones transversals i ones longitudinals.
 Definir els paràmetres que caracteritzen una ona: amplitud,
freqüència i període, longitud d’ona, fase i velocitat de
propagació.
 Interpretar gràfics desplaçament-posició de pertorbacions que es
propaguen i entendre la doble periodicitat: espacial i temporal.
 Descriure el fenomen de la polarització de la llum i la funció dels
polaritzadors.
 Conèixer el principi de superposició aplicat a les ones que es
propaguen en l’espai i descriure el fenomen interferències,
diferenciant les interferències constructives i les destructives, així
com en quines condicions es produeixen unes i les altres.
 Descriure del comportament de la llum en canviar de medis i en
travessar-los: fenòmens de la refracció, de la reflexió i de la
dispersió.
37
 Trobar l’angle límit donades unes condicions inicials de
propagació de la llum.
 Determinar en quins casos pot tenir lloc o no la reflexió total
 Fer la construcció geomètrica d’imatges de manera gràfica,
mitjançant programes de simulació i saber trobar la posició de la
imatge amb l’equació de les lents, en miralls i en lents
convergents i divergents.
 Determinar la distància focal d’una lent i la seva potència.
 Utilitzar de diagrames de raigs per traçar el camí de la llum en un
sistema òptic.
 Fer l’esquema de l’espectre electromagnètic, identificar el lloc
que ocupa la llum visible i les altres radiacions més comuns: raigs
gamma, raigs X, radiació ultraviolada, radiació infraroja,
microones i ones de radio
 Caracteritzar la llum làser i conèixer algunes de les seves
aplicacions.
 Dissenyar d’un instrument òptic.
3.2 Activitats i qüestions finals
ACTIVITAT 21 Revisió
Dediqueu uns minuts a revisar la unitat, realitzeu els següents exercicis
per ajudar-vos:
 Expliqueu amb les vostres paraules el significat dels termes que

estan en negreta en el text.
 Feu un mapa conceptual en el qual es relacionin els termes
següents:
 Ona, ona electromagnètica, ona mecànica, ona transversal,
ona longitudinal, amplitud, freqüència, longitud d’ona,
període, velocitat de propagació.
 Feu un mapa conceptual en el qual es relacionin els termes
següents:
 Llum, instruments òptics, refracció, reflexió, miralls plans,
miralls convexos, miralls còncaus, lents convergents, lents
divergents, potència d’una lent, materials transparents,
índex de refracció, dispersió de la llum, prismes,
diòptries.
Telescopi de Galileu
Sovint s’atribueix la invenció del telescopi a Galileu, però ...
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=43597&p_ex=telescopi
38
La llum LLU
ACTIVITAT 22 Disseny d’un telescopi 

Fa bastants anys en Galileo va utilitzar telescopis que ell mateix es va
construir per observar la Lluna, els 4 satèl·lits més grans de Júpiter (per
això anomenats galileans) i altres astres per poder reafirmar la seva
visió heliocèntrica del sistema solar.
Ara vosaltres, uns quants segles després, aprendreu a dissenyar i a
construir telescopis.
Qüestions
46 En una persona amb hipermetropia, el seu punt proper es situa
a 75 cm de l’ull. Amb les ulleres per llegir, posades a tocar dels
ulls, la distància del punt proper al sistema ulls – ulleres és de
25 cm. Això vol dir que, si un objecte es situa 25 cm davant de
les ulleres, llavors aquestes formen una imatge virtual de
l’objecte a 75 cm de les ulleres.
(a) Quin tipus de lent fa possible aquesta situació?
(b) Fes un esquema de la situació i calcula quina és la
potència dels vidres de les ulleres?
Solució: Convergent
Solució: 2,67 D
47 Una càmera fotogràfica digital utilitza una lent convergent per

enfocar la llum provinent d'un objecte sobre un sensor
fotosensible. La lent de la càmera posseeix una distància focal
fixa, però es pot desplaçar lleugerament per tal que la distància
imatge coincideixi amb la distància entre la lent i el sensor.
Suposem que una càmera porta una lent teleobjectiu amb una
focal de 200 mm. Quin ha de ser el seu desplaçament per
passar d'enfocar un objecte situat a l'infinit a enfocar un altre
situat a una distància de 3 m?
Solució: 14 mm
48 Un tambor emet una nota musical que es propaga per l’aire.

Sabent que la velocitat del so en l’aire és de 340 m, i tenint en
Figura 26. Esquema per a la
compte l’esquema de la Figura 26, quina és la freqüència de la
nota emesa? Qüestió 48
Solució: 850 Hz
49 La Figura 27 representa una ona que es desplaça cap a la

dreta. Si sabem que tarda 2s a transmetre’s de A al B,
determineu:
(a) La velocitat de propagació
(b) La freqüència
(c) El període
Solució: 2 m·s-1
Solució: 1 Hz
Solució: 1 s
50 Des de la Terra s’envia un senyal amb Laser a la Lluna que és Figura 27. Esquema per a la
8
a 3,84·10 m. Calcula el temps que tarda en arribar el senyal. Qüestió 49
DADA: La velocitat de les ones electromagnètiques és de
8 -1
2,99792458·10 m·s
Solució: 1,28 s
39
Qüestions
51 Amb quina freqüència emet una emissora de radio, si les seves
ones tenen una longitud de 240 m? La velocitat de propagació
-1
de les ones de radio és de 300.000 km·s .
Solució: 1,25·106 Hz
52 El sonar d’un vaixell emet ones de freqüència 40.000 Hz, si la

-1
velocitat de l’ona a l’aigua és de 1280 m·s . Calculeu:
(a) La longitud d’ona.
(b) La profunditat del mar en un punt en què el senyal emès
pel sonar tarda 0,8 s en arribar al fons del mar i tornar al
vaixell.
Solució: 3,2 cm
Solució: 512 m
53 Un raig incideix en una superfície d’un llac formant un angle de

60º amb la normal a la superfície de l’aigua. Quin angle forma
el raig refractat amb aquesta ? L’índex de refracció de l’aigua
és 1,33
Solució: 40,6º
54 Si sabem que la velocitat del so a l’aire és de 340 m/s i a

l’aigua és de 1450 m/s, determineu l’angle amb què sortirà una
ona sonora que arriba a la superfície des de l’interior de l’aigua
o
amb un angle d’incidència de 80 . Hi ha algun angle
d’incidència pel qual l’ona no surti de l’aigua?
Solució: 13,3º
Solució: No
55 Un raig de llum passa d’un vidre a l’aigua (n = 4/3) i es

o
comprova que l’angle límit és de 53 . Calculeu:
(a) la velocitat de la llum en el vidre
(b) L’ índex de refracció del vidre
Solució: 1,79·108 m·s-1
Solució: 1,67
56 En els darrers anys, l’estudi dels terratrèmols ens ha permès

obtenir una gran quantitat d’informació sobre la Terra.
D’aquesta informació s’obté que la Terra es pot dividir en
diferents capes que es caracteritzen per què la velocitat de les
ones sísmiques és diferent en cada una d’elles. En un
terratrèmol apareixen bàsicament dos tipus d’ones sísmiques:
les S i les P. Les ones S són ones que experimenten reflexió
total en incidir sobre la mesosfera (el mantell superior)
provinents de l’astenosfera. Si l’ona S que es propaga a 10
-1
km·s incideix amb un angle de 30º, quina és la seva velocitat
a la mesosfera?
Solució: 20 km·s-1 o més
40
Més alt, més
ràpid, més fort ARF

Octavi Casellas
Montserrat Enrech
Mercé Feliu
Luisa Herreras
Josep Olivella
Octavi Plana
Jaume Pont

Barcelona 2019
Més alt, més
UNITAT 2. MÉS ALT, MÉS

RÀPID, MÉS FORT
Índex
Per què una unitat anomenada Més alt, més

ràpid, més fort? 1
1 Preparats, llestos ... 3
1.1 Forces en totes direccions .......................................... 3
1.2 El tret de sortida ......................................................... 7
2 La cursa 17
2.1 La cursa de Bolt al detall ......................................... 17
2.2 Representant el moviment......................................... 20
3 El salt de trampolí 25
3.1 Massa, pes i caiguda lliure....................................... 28
3.2 El paracaigudisme.................................................... 30
4 L’última volta 33
4.1 Objectius................................................................... 33
4.2 Activitats i qüestions finals ....................................... 34

Més alt, més
Més alt, més ràpid, més fort?
Davant la pregunta de com ho va fer per córrer tant ràpid a la seva època,
Sebastian Coe, llegenda de les curses de mig fons, doble campió olímpic
dels 1500 m als anys 80, va contestar que “va seleccionar molt bé als seus
pares”.
El codi genètic marca les possibilitats d’un ésser humà. En aquest sentit,
Anastasia Liukin, or olímpic en el concurs individual de gimnàstica
artística de Pequín 08 ho ha tingut fàcil, al ser la filla de Valeri Liukin i
d’Anna Kotchneva, els dos millors gimnastes de finals dels 80. La
genètica és la base de les qualitats de tots els participants en els mundials
d’atletisme de Berlín 09, amb Usain Bolt com estrella. També ho és en el
cas d’altres cracks com el nedador Michel Phelps o la saltadora Yelena
Isinbayeva. I en el cas d’un organisme definit per un alt percentatge de
greix, determinarà que mai serà campió olímpic de marató.
Però, a banda dels gens, ha d’haver-hi alguna cosa més, almenys si es vol
viure en l’Olimp dels déus de l’esport. La genètica és la base de tots els
participants en els mundials d’atletisme de Berlín, amb Usain Bolt com
estrella. També la d’altres cracks, com el nedador Michel Phelps o la
saltadora Yelena Isinbayeva. Cal afegir dures sessions d’entrenament per
millorar les innates aptituds físiques i la tècnica. Disciplina, ambició i
tolerància davant de la frustració i de l’estrès són altres dels components
que formen el còctel d’un campió o campiona.
L’esportista desenvolupa la seva capacitat per a adaptar-se a les
característiques d’una determinada disciplina, i per fer-ho, els talents han
d’exprimir les seves característiques. Bolt té una alçada de 1,96 m, té les
dimensions d’un jugador de bàsquet, però és capaç de moure les seves
extremitats tant ràpid com un velocista petit, diu Xavier Balius,
responsable del departament de biomecànica del Centre d’Alt Rendiment
(CAR) de Sant Cugat. A l’aigua, Phelps es desplaça com un peix: té les
mans i els peus molt grans, com palanques, i el tronc allargat. Ha
aconseguit també perfeccionar el cop d’aleta del dofí que li permet sortir
molt ràpid dels viratges.
(Adaptació de l’article “Deportistas sin límites”, La Vanguardia 23 agost
2009).
Gràcies a la fisiologia, la psicologia i la física, la ciència ha revolucionat

l'esport, donant-nos un millor coneixement dels processos que tenen lloc
en el cos humà per a millorar l'entrenament dels esportistes.
El CAR de Sant Cugat és un exemple de com la utilització de la ciència

influeix en el rendiment dels esportistes. El departament de biomecànica
es dedica a preparar els esportistes millorant la seva tècnica per a
aconseguir els millors resultats possibles. La biomecànica estudia les
forces que actuen sobre el cos humà i l'equipament esportiu, i els efectes
que aquestes forces produeixen. Les forces externes (per exemple la que
exerceix un ciclista sobre el pedal) es mesuren utilitzant sensors que
converteixen la força en un senyal elèctric. Les forces internes exercides
pels músculs són més difícils de mesurar, però poden ser calculades
mitjançant una tècnica anomenada dinàmica inversa. Si es coneix la
massa de cada part del cos humà i es mesura l'acceleració del moviment,
llavors es poden calcular les forces. Les dades posició-temps
1
ARF Física en context
enregistrades en un vídeo es poden utilitzar per a calcular les
acceleracions de cada segment del cos.
El CAR
El següent enllaç mostra la pàgina web del CAR. Des de la pestanya
Serveis podreu accedir als serveis científics on apareix informació del
departament de biomecànica del CAR
https://www.car.edu/
Introducció dels principis i procediments físics

En aquesta unitat, estudiareu la física del moviment, i de la força. També
aprofundireu en el coneixement d’aquests conceptes, aplicant-los a la
resolució de problemes reals. Molts dels conceptes, ja familiars de l’ESO,
com ara els de força, són fonamentals per a la física, i apareixeran en
quasi cada unitat del curs.
Realitzareu pràctiques, recerques diverses i tractareu les dades amb

l’ordinador. Aprendreu a utilitzar els gràfics no només per a presentar
dades sinó també per a extreure informació addicional d’un conjunt de
mesures, i, tal com fan els investigadors de l’esport, utilitzareu programes
d’ordinador per a analitzar diverses activitats esportives .
2
Més alt, més
1 Preparats, llestos ...
La cursa d’Usain Bolt

La cursa de Bolt durant els Jocs Olímpics de Pequín va ser espectacular.
Aquest vídeo us permet tornar-la a viure de nou.
http://www.youtube.com/v/lmTZkVMtb7U
Els atletes d'una cursa de 100 m llisos es recolzen sobre els tacs de
sortida. En sentir el tret de sortida s'impulsen cap endavant tan fort com
poden per tal d'intentar fer la cursa el més ràpid possible. Els atletes fan
una força sobre el tac. Una pilota de tennis fa una força sobre el trenat
d’una raqueta a l’impactar en ella, una jugadora de voleibol en restar la
sacada de l'equip contrari contacta amb la pilota, una saltadora de
trampolí cau per la força, vertical i avall, que la Terra fa sobre ella. En
tots aquests casos podem veure com les forces sorgeixen de la interacció
entre dos objectes.
1.1 Forces en totes direccions

Quan els corredors de la cursa dels 100 m llisos inicien el seu moviment
fan una "força cap enrere" sobre el tac, però acceleren cap endavant
perquè els tacs exerceixen sobre els corredors una "força cap endavant".
La força és un exemple de magnitud, és a dir de propietat que pot ser

mesurada i quantificada.
Les magnituds i les unitats

El Sistema Internacional d’Unitats (SI) permet assignar a cada magnitud
la seva corresponen unitat. L’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de
Manresa us mostra en detall aquest sistema d’unitats tant utilitzat. La
mateixa pàgina web parla de quines són les unitats que s’utilitzen, de com
es defineixen aquestes unitats i de quins són els prefixos que es poden
utilitzar.
http://formules.epsem.upc.edu/es/simbols/en-catala/unitats-basiques-del-
sistema-internacional
Hi ha propietats que només cal donar el seu valor numèric per a

quantificar-les de manera correcta. Parlem aleshores de magnituds
escalars. La temperatura i la massa en són exemples.
Tal com hem vist, en el cas d'un corredor de 100 m parlem de "força cap Figura 1. Representació d’un
endavant" i de "força cap endarrere". La força és una magnitud que, a vector
banda del valor numèric, cal indicar-ne també la direcció i el sentit en què
té lloc aquesta. La força és un exemple de magnitud vectorial que ve
descrita per un vector (Figura 1). En les magnituds vectorials són tan
3
importants la direcció i el sentit com el seu mòdul (longitud del vector)
que indica el valor numèric de la força.
Quan es mesuren magnituds vectorials hem de tenir cura de com s'orienta

l'instrument de mesura: un clar exemple és que no es pot mesurar el pes
d'un objecte amb una molla horitzontal, però si es mesura la temperatura
d'un malalt, no importa la direcció en què apunta el termòmetre.
ACTIVITAT 1 Vectors i escalars

Feu una llista de totes les magnituds físiques que conegueu (no
només mecàniques). Anoteu les unitats SI al costat de
cadascuna. Tot seguit feu una taula amb dues columnes amb
els títols "Vector" i "Escalar" i situeu cada magnitud en la
columna correcta.
1.1.1 Parelles de forces

Durant la cursa, l’atleta empeny amb els seus peus cap endarrere sobre el
terra i aquest empeny l’atleta cap endavant. En remar, el rem empeny
l’aigua cap endarrere i aquesta empeny la barca cap endavant. Un tirador
dispara la seva pistola i, en sortir la bala cap endavant, l’arma retrocedeix
degut a la força que fa la bala sobre la pistola. En tots aquests casos, les
forces apareixen per la interacció entre dos cossos i sempre apareixen en
parelles que actuen sobre cossos diferents.
ACTIVITAT 2 Quin carret fa més força en xocar? 

Quan xoca un objecte amb un altre apareix una força
d'interacció entre ells, però quin objecte fa més força quan
xoquen?
L'estudi acurat de les forces que apareixen en la interacció entre dos

cossos mostra que:
 Actuen sobre cossos diferents.

 Són iguals en mòdul.
 Tenen la mateixa direcció però sentits oposats.
Aquestes particularitats de les forces queden recollides en la tercera llei
del moviment de Newton o llei d’acció i reacció que estableix que:
"Totes les forces resulten de la interacció entre dos objectes. Si un

objecte exerceix una força sobre un altre, aquest exerceix sobre el
primer una altra força. Aquestes dues forces, que actuen sobre
cossos diferents, són iguals en magnitud i direcció però estan
dirigides en sentits oposats".
Fixeu-vos en la Figura 2. L’atleta empeny el tac amb una força F AT i el

Figura 2. Parella de forces: Sobre el tac fa una força F T  A sobre l'atleta d'igual intensitat, en la mateixa
peu de l’atleta actua la força que fa el direcció, però en sentit oposat. Matemàticament escriuríem
tac ( F T  A ), sobre el tac actua la força
que fa l’atleta amb el peu ( F A T ) F AT   F T  A
4
Més alt, més
on la fletxa sobre el símbol de la magnitud indica que aquesta és una
magnitud vectorial.
Quan camineu interactueu amb el terra i aquest, de manera simultània,

interactua sobre vosaltres amb una força d’igual intensitat però sentit
contrari. Així mateix, quan nedeu, interactueu amb l’aigua empenyent-la
cap endarrere mentre que l’aigua us empeny cap endavant; vosaltres i
l’aigua us empenyeu simultàniament. En cada cas hi ha una parella de
forces, una acció i una reacció que defineixen una interacció entre dos
cossos. No importa a quina de les dues forces anomenem acció o reacció,
l’important és adonar-se que cap d’elles existeix sense l’altra.
Qüestions
1 Quan xuteu una pilota, quines forces d’acció – reacció intervenen?
Quina d’elles és més gran?
2 Penseu en tres activitats esportives. Dibuixeu les parelles de

forces d’acció – reacció que hi ha presents i indiqueu clarament
què realitza força sobre què.
3 Quines són (segons la tercera llei de Newton) la parella de forces

implicades quan un saltador de trampolí xoca amb l'aigua.
1.1.2 El pes i la força normal

Quan una saltadora salta d'un trampolí i cau en caiguda lliure, apareix una
parella de forces gravitatòries resultants de la interacció entre ella i la
Terra (Figura 3). La força vertical i cap avall que fa la Terra i que actua
sobre la saltadora ( F T  S ) és de la mateixa intensitat que la força cap
amunt que fa la saltadora sobre la Terra ( F S T ). La força dirigida cap avall
que actua sobre la saltadora de trampolí és la responsable que aquesta
caigui. Aquesta força s'anomena força gravitatòria o pes.
Figura 3. Parelles de forces
presents durant el salt de trampolí
Quan un ciclista fa equilibris, per exemple, sobre la roda de darrera,
també hi ha una parella de forces que són el resultat de la interacció entre
la roda i el terra. La roda exerceix una força cap avall sobre el terra i el
material del terra origina una força cap amunt, d'igual mòdul, sobre la
roda. De nou estem davant d'un exemple d'interacció entre dos cossos
d'acord al que estableix la tercera llei de Newton. Aquesta força és
l'anomenada força normal (Figura 4).
La força normal és una força que exerceix tota superfície sobre la qual s'hi
recolza un objecte i no permet que l'objecte la travessi. Evidentment, hi ha
un límit a la força que pot fer la superfície. Aquest depèn del material de
què estigui feta la superfície. La normal és sempre perpendicular a la
superfície de recolzament i el seu mòdul es representa amb la lletra N.
Qüestions Figura 4. La força

4 La força normal és la parella d’acció – reacció de la força pes? normal, N , neix de la
Justifiqueu la vostra resposta. interacció entre la roda i
el terra
5 Dibuixeu les parelles d’acció – reacció de la Normal i el Pes que
actuen sobre la Figura 4. Expliqueu de manera clara què fa
cadascuna de les forces i sobre què actua.
5
Qüestions
6 Una jugadora de bàsquet llança una pilota a cistella. Descriviu les
parelles de forces involucrades en el moment del llançament i
mentre la pilota està a l’aire.
7 Un llibre pesa 15 N i està en repòs damunt d’una taula. Quant val

la força normal? Justifiqueu la resposta.
1.1.3 La força de fricció

Abans de començar la cursa, el corredor avança amb passes fermes cap a
la línia de sortida. Prèviament ha escollit les sabatilles esportives més
adequades per a la pista, per tal d'augmentar l'adherència. És important
que en fer cada pas no rellisqui per tal de poder avançar més i millor i
poder guanyar la cursa.
La força d'interacció entre dues superfícies

Coeficient de Coeficient de
(sabatilles i el terra per exemple), es deguda
Materials en contacte fricció estàtica fricció dinàmica
a les irregularitats i imperfeccions de les
e c superfícies i per tant depèn de les
característiques de les superfícies de
Gel//Gel 0,1 0,03 contacte. Aquesta força s'anomena força de
fricció o fregament i apareix entre dues
Vidre//Vidre 0,9 0,4 superfícies que llisquen o intenten lliscar
entre elles.
Fusta//Cuir 0,4 0,3
Quan les superfícies estan en repòs, es diu
Fusta//Pedra 0,7 0,3 que existeix una força de fricció estàtica,
f e . Experimentalment es pot observar que
Fusta//Fusta 0,4 0,3 aquesta força pot variar des de 0 fins a un
valor màxim, f e ,màx , que és proporcional a
Acer//Acer 0,74 0,57
la força normal que fa una superfície sobre
Acer//Gel 0,03 0,02 l’altra. Així
Acer//Llautó 0,5 0,4 f e,màx   e N
Acer//Tefló 0,04 0,04 on la constant de proporcionalitat  e és el

Tefló//Tefló 0,04 0,04 coeficient de fricció estàtica i N la força
normal. Aquest coeficient, tal com mostra la
Cautxú//Ciment (sec) 1,0 0,8 Taula 1, depèn de al naturalesa del material
de les superfícies en contacte.
Cautxú//Ciment (humit) 0,3 0,25
En general, la força de fricció estàtica tindrà
un valor donat per l’equació
Coure//Ferro (fos) 1,1 0,3
Esquí (encerat)//Neu (0ºC) 0,1 0,05 f e  e N (1)
Articulacions humanes 0,01 0,003 Quan hi ha un moviment entre les

superfícies, apareix una força de fregament
Taula 1. Coeficients de fricció entre diferents materials (Font dinàmica o cinètica, f C , donada per
Wikipèdia)
f c  c N
6
Més alt, més
on  c és el coeficient de fregament dinàmic i N la força normal. La Taula
1 mostra com també aquest coeficient depèn de la naturalesa del material
de les superfícies de contacte.
Qüestions
8 Trobeu tres situacions en les quals actua la fricció estàtica i tres
situacions en què actua la fricció cinètica. Feu un esquema de les
diferents situacions, dibuixeu la força de fricció en cada cas i
justifiqueu-la.
9 La fricció, encara que és una força que s'oposa al moviment, per

què és necessària per poder caminar o córrer. Expliqueu també
per què és necessària per anar en bici, per poder prendre un
revolt o per aturar-se.
10 El coeficient estàtic de les sabatilles d’un corredor de la prova dels

10.000 metres i el terra és de 0,4. El corredor té un pes de 620 N.
Feu un dibuix de les forces que actuen sobre el peu-sabatilla del
corredor i calculeu la força de fricció estàtica màxima.
Solució: 248 N
11 Expliqueu tres situacions en les quals és desitjable minimitzar la

fricció.
12 Una esquiadora de 600 N de pes, amb els esquis acabats Figura 5. F1 és la força que fa
d’encerar, està aturada damunt la neu. Una amiga l’empeny i
provoca que es mogui. l’equip 1 que cancel·la la força
(a) Quin és el valor mínim de la força que ha de fer l’amiga per que fa l’equip 2, F2
aconseguir moure l’esquiadora?
(b) Un cop en moviment, quin és ara el valor de la força de
fregament?
DADA: Tingueu en compte les dades de la Taula 1.

Solució: 60 N
Solució: 30 N
13 El disc amb què es juga a l’hoquei sobre gel té un pes aproximat

de 1,6 N i el coeficient de fregament dinàmic d’aquest amb el gel
és de 0,05.
(a) Quin és el valor de la força de fregament?
(b) Si el coeficient estàtic de fregament és de 0,06, quina ha de
ser la força mínima que cal fer amb l’stick per a posar-lo en
moviment?
Solució: 0,08 N
Solució: 0,1 N
1.2 El tret de sortida

Hi ha atletes que resten immòbils davant dels tacs de sortida concentrant-
se uns moments abans d’iniciar la cursa. Sobre ells, tal com mostra la
Figura 4, actua la força gravitatòria, i la força normal. Els atletes estan en
repòs i una força “cancel·la” a l’altra. En el joc d’estirar la corda, els dos
equips lluiten per veure qui guanya tibant de la corda en sentits oposats,
però la corda romanen repòs. De nou la força que fa un equip en un sentit
cancel·la la que fa l’altre en sentit contrari (Figura 5).
7
Aquests exemples mostren que les forces es poden sumar. A l’hora de
fer aquesta suma cal tenir en compte però, el caràcter vectorial de les
forces. Tant en un exemple com en l’altre, la suma de les forces, la força
resultant, és nul·la. Es diu que quan la força resultant o força neta que
actua sobre un cos és zero, el cos està en equilibri. Matemàticament es
pot escriure:
F  0
Qüestió
14 Un boxejador dóna un pes de 800 N abans del combat.
(a) Si aquest boxejador s’enfila damunt de dues balances i
reparteix el pes per igual entre elles, què indicarà cada
una?
(b) Si recolza més el pes en una d’elles que en l’altra, què
marcaran ara les balances?
ACTIVITAT 3 La regla de l’equilibri 

Un operari es troba damunt d’una bastida aguantada per un
conjunt de cordes. Quina és la força que fa cada corda?
Si es coneixen separadament cada una de les forces aplicades sobre un

objecte en repòs, es pot predir si aquest restarà en repòs o no. Només cal
sumar les forces i buscar la força resultant. Si aquesta és zero, el cos
romandrà en repòs, però en cas contrari el cos accelerarà.
ACTIVITAT 4 Forces sobre un cos 

Les forces que actuen sobre un cos poden equilibrar-lo o
accelerar-lo. Dibuixeu les forces que actuen sobre una sèrie de
cossos (diagrama de forces), trobeu la força resultant que actua
sobre cadascun d’ells i determineu si estan en equilibri o
accelerats.
En córrer, els atletes empenyen el tac clavat a la pista cap endarrere, i

aquests els empeny cap endavant produint una força resultant no nul·la
que els permet avançar.
Qüestió
15 Un cavall ha estudiat física i un bon dia, mentre es disposava a
tibar la carreta, li comenta a un altre cavall amic seu: “El meu amo
em vol fer tibar aquest carro, però és perdre el temps, ja que si jo
faig una força F sobre el carro, aquest fa una força d’igual
intensitat en sentit contrari, de manera que les forces s’equilibren.
D’aquest fet en resulta que, faci la força que faci, el carro i jo
estarem en repòs”. Quina és l’errada en l’argument del cavall?
8
Més alt, més
ACTIVITAT 5 La força de fregament 

La fricció és una força que actua entre dues superfícies que
llisquen o intenten lliscar entre si. Aquesta força depèn del tipus
de superfície i de la força normal que actuï entre les superfícies
1.2.1 El canvi de moviment

En el moment del tret de sortida cal una força neta diferent de zero que
actuï sobre els atletes per aconseguir que accelerin. Així mateix cal una
força neta no nul·la per a posar en moviment la pedra de granit en el
cúrling o bé per aturar-la. Un cop llançada, la pedra de granit del cúrling
llisca sobre el gel sense necessitat d’aplicar-li una força i si no hi hagués
cap fregament lliscaria indefinidament. Cal una força neta, en aquest cas
el fregament o l’impacte amb una altra pedra, per a aturar-la.
Aquest fet i d’altres de semblants, queden recollits en la primera llei de

Newton:
"Qualsevol objecte continua en el seu estat de repòs o de

moviment rectilini amb velocitat constant, excepte si sobre ell
actua una força neta diferent de zero".
La primera llei de Newton afirma que si un objecte es mou amb velocitat

contant al llarg d’una línia recta, la força neta és zero i aquesta és
precisament la definició d’equilibri, que en aquest cas s’anomena
equilibri dinàmic, per tal de diferenciar-lo de l’equilibri estàtic que es
dóna quan l’objecte està en repòs.
La tendència que presenten els cossos a no canviar el seu estat de

moviment, és a dir, a mantenir el repòs o un moviment rectilini amb
velocitat constant, és la inèrcia. La inèrcia és una propietat de tots els
objectes. Quant més gran és aquesta, més resistència hi ha a canviar
l’estat de moviment. Així, per a un porter d’hoquei sobre gel , és més fàcil
aturar el disc que aturar un jugador contrari que topa amb ell.
ACTIVITAT 6 Galileu i la inèrcia 

La primera llei de Newton també es coneix amb el nom del
Principi d'inèrcia de Galileu. Galileu fou un dels primers
científics a tractar, en base a arguments científics, el problema
del moviment i de les forces. El text de l’Activitat mostra un
diàleg entre diferents personatges que es qüestionen sobre el
problema del moviment.
La primera llei de Newton descriu el comportament dels objectes quan

una força neta nul·la actua sobre ells. Però, què passa exactament quan
apareix una força neta no equilibrada?
9
Qüestions
16 Un ciclista es mou cap a la dreta a velocitat constant. La força
asfalt – rodes és de 500 N cap endavant. Quin és el valor de la
força de fricció (cap enrere) que fa l’aire sobre el conjunt bicicleta
+ ciclista? Si el ciclista, juntament amb la bicicleta tenen un pes de
850 N, quin és el coeficient de fregament amb el terra?
Solució: 500 N
Solució: 0,6
17 En una de les proves de “l’home més fort del món”, els

participants han d’arrossegar un camió de 15.000 N de pes una
certa distància. Si el coeficient de fregament de les rodes amb la
pista de formigó és de 0,8, quina força horitzontal han de fer per
arrossegar-lo a velocitat constant?
Solució: 12000N
1.2.2 La cursa comença

D'acord amb la primera llei de Newton, una força no equilibrada provoca
un canvi en l'estat de moviment d'un cos. En el cas de l'atleta dels 100 m
llisos, en el moment en què sona el tret de sortida, deixa l'estat de repòs i
es posa en moviment, adquirint una certa velocitat. La força aplicada pel
tac sobre l'atleta provoca en aquest un canvi de velocitat que té lloc en un
cert interval de temps (que sol estar al voltant d'una dècima de segon).
En física es defineix una magnitud associada al canvi de velocitat en un

interval de temps, l’acceleració a
v  v0
a
t  t0
on v és la velocitat final, v0 és la velocitat inicial i ( t  t0 ) l’interval de

temps durant el qual varia la velocitat. L’acceleració, en el sistema
internacional d'unitats, es mesura en m·s-2.
Canviar l’estat de moviment d’un atleta, d’una pilota de bàsquet o de

tennis no sempre és igual de fàcil. Per a produir el mateix canvi de
velocitat sobre un atleta o sobre una pilota de tennis cal aplicar forces
diferents, més gran per a l’atleta i menor per a la pilota de tennis. Això és
així d’acord amb el principi d’inèrcia de Galileu: l’atleta té més inèrcia
que la pilota de tennis, i per tant, costa més canviar el seu estat de
moviment. Aquesta inèrcia va associada a la quantitat de matèria, és a dir,
a la massa que té el cos al qual es vol canviar l’estat de moviment.
La segona llei de Newton estableix que
“L’acceleració d’un objecte és inversament proporcional a la

massa d’aquest i directament proporcional i en la mateixa
direcció a la força neta aplicada”.
Aquesta relació es pot escriure matemàticament de la següent forma
v
F  ma  m (3)
t
10
Més alt, més
on F representa la força resultant que actua sobre l’objecte i m és la
massa de l'objecte. v  v  v0 és la variació de la velocitat i
t  t  t0 l’interval de temps durant el que s’aplica la força.
Com que la força és una magnitud vectorial i la massa una magnitud

escalar, l'acceleració és també una magnitud vectorial. Així, l'Equació 3
s'expressa per
v
F  ma  m (3a)
t
En el Sistema Internacional d’unitats, les forces es mesuren en Newtons
(N) on 1 N = 1kg·1m·s-2
Exemple resolt
Una pilota de tennis de 120 g de massa arriba a una raqueta a una
velocitat de 5 m·s-1 i retrocedeix en sentit contrari a 25 m·s-1 . Si el temps
de contacte és de 0.015 s, quina força mitjana ha exercit la raqueta sobre
la pilota?
Resolució.
Comencem trobant l’acceleració de la pilota. Per a fer el càlcul, cal tenir

en compte que quan la velocitat canvia de mòdul, també ho fa de sentit, ja
que la pilota retrocedeix. Si prenem com a sentit positiu el sentit incident
de la pilota, quan aquesta rebota tindrà una velocitat de – 25 m·s-1. Així
v (25  5)
a   2000m  s 2
t 0,015
Un cop calculada l’acceleració, la força es pot determinar fent servir la

segona llei de Newton (Equació 3)
F  ma  0,12  (2000)  240 N
La força mitjana que exerceix la raqueta sobre la pilota és de 240 N. El

signe negatiu indica que la força actua en sentit contrari a l’inicial.
Qüestions
18 Un corredor de 65 kg inicia una cursa accelerant cap endavant a
-2
raó de 2 m·s . Quina força neta ha actuat sobre el seu cos?
Solució: 130 N
19 Una jugadora de tennis atura una pilota de 0,024 kg amb la

-2
raqueta. La pilota frena amb una acceleració de 12200 m·s .
Calculeu la intensitat, la direcció i el sentit de la força exercida
sobre la pilota i la intensitat, la direcció i el sentit de la força
exercida sobre la raqueta.
Solució: 293 N
11
Qüestions
20 Un objecte de 2 kg llisca per sobre d’una superfície amb una
velocitat de 10 m/s i s’atura en 5 s. Quin és el valor de la força que
l’atura? Doneu el mòdul, direcció i sentit d’aquesta.
Solució: 4 N
21 Calculeu:
2
(a) Un cos experimenta una acceleració de 3 m/s quan sobre
ell actua una força F. Quina és la seva acceleració si la
força es duplica?
-2
(b) Un segon cos experimenta una acceleració de 9 m·s sota
la influència de la força F. Quina relació existeix entre les
masses dels dos cossos?
(c) Si els dos cossos s’uneixen, quina acceleració produirà la
força ?
Solució: m1/m2 = 3
Solució: 2,25 m·s-2
Les lleis del moviment a la ISS

Els següents vídeos estan gravats per astronautes durant la seva estada a
la ISS (International Space Station). En ells us mostren amb més detall el
significat de les lleis del moviment.
http://www.youtube.com/watch?v=xO70CCH68t8
http://www.youtube.com/watch?v=e4erR6NtJhA
També podeu accedir als vídeos des de la web de la ESA
http://www.esa.int/Our_Activities/Human_Spaceflight/Education/ISS_DV
D_Lesson_series
1.2.3 L’atleta s’impulsa

En el moment del tret de sortida, el corredor s'impulsa cap endavant, la
saltadora s'impulsa amb el trampolí per tal d'executar el seu salt, una
tennista retorna la pilota cap el contrari. En tots aquests casos, la força
produeix canvis en el moviment.
Newton no va mencionar mai la paraula acceleració en l'enunciat de la

segona llei del moviment, sinó que parlava de "el ritme de canvi del
moviment és proporcional a la magnitud de la força que el produeix".
S'entén millor què vol dir això del "ritme de canvi del moviment" si es
reescriu l'Equació 1a en termes de la velocitat
m(v  v 0 )
F  ma 
t  to
on s'ha suposat que la massa no canvia i la velocitat ha variat de v 0 a v en

un interval de temps t . Aplicant la propietat distributiva a l'equació
anterior, es pot escriure
12
Més alt, més
mv  mv 0
F  ma  (4)
t  to
Segons l'Equació 4, la força és igual a la variació d'una magnitud que

s’expressa pel producte de la massa i la velocitat del cos. Aquesta
expressió està més d'acord amb la descripció que va fer Newton. És el que
anomenà "ritme de canvi del moviment".
Actualment, en física, el producte de la massa d'un cos per la seva

velocitat s'anomena moment lineal o quantitat de moviment. Aquesta
magnitud física és una magnitud vectorial, ja que la velocitat és un vector
i la massa és una magnitud escalar. Es representa pel símbol p i és un
vector que té la direcció i el sentit de la velocitat. El seu mòdul s'expressa
matemàticament com
p  mv (5)
on m és la massa del cos i v la seva velocitat. Les unitats de la quantitat

de moviment en el SI són kg·m·s-1.
Tenint en compte la definició de la quantitat de moviment, la segona llei

del moviment es pot escriure de la següent manera
p  p0
F
t  t0
on el numerador representa el canvi en la quantitat de moviment  p del

cos en l'interval t . Així, la segona llei de Newton es pot escriure com
p
F (6)
t
L'Equació 6 mostra matemàticament allò que Newton va expressar com a
"ritme amb què la quantitat de moviment d'un cos canvia".
Considereu de nou l'Equació 6. Fent una mica d'àlgebra, es pot escriure
F t   p (7)
El producte Ft , de la força per l’interval de temps durant el qual

s'exerceix la força, és una altra magnitud física anomenada impuls de la
força i es representa per la lletra I . Així, l'Equació 7 es pot escriure
I   p   ( mv ) (8)
L’Equació 8 defineix el que s'anomena teorema impuls - quantitat de

moviment. Aquesta equació mostra que l'impuls de la força produeix una
variació en la quantitat de moviment o en el moment lineal del cos sobre
el qual actua. Tant l'impuls com la quantitat de moviment són magnituds
vectorials i per tant, per a definir-les, cal especificar la direcció, el sentit i
el mòdul. El teorema impuls-quantitat de moviment és aplicable a
qualsevol escala i a qualsevol tipus d'interacció. El concepte d'impuls és
13
particularment útil quan s'analitzen impactes o col·lisions entre objectes
tal com veureu en la propera unitat.
Qüestions
22 Quines són les dues possibles unitats per a l'impuls i per a la
quantitat de moviment en el SI?
23 Per què els instructors de salt amb paracaigudes ensenyen,

primer de tot, que cal flexionar les cames en contactar amb el
terra?
24 Quan es recull una pilota de criquet a gran velocitat fa menys mal

si les mans van cap enrere en el moment de l'impacte. Per què
passa això? NOTA: la bola de criquet, com la bola de la pilota
basca són de les més dures de tots els esports.
25 Un astronauta equipat té una massa de 180 kg. Si es mou per

-1
l'espai a una velocitat de 2 m·s ,
(a) quin és el seu moment lineal?
(b) quina serà la variació de la quantitat de moviment de
-1 -1
l'astronauta si canvia la seva velocitat a 5 m·s ; -5 m·s ; 0
-1
m·s
Solució: 360 kg·m·s-1
Solució: 540 kg·m·s-1, -1260 kg·m·s-1, - 360 kg·m·s-1
26 Un astronauta agafa un panell solar de la ISS de 80 kg i l'empeny

-1
fins assolir una velocitat de 0,3 m·s . Quin impuls ha comunicat
l'astronauta al panell?
Solució: 24 N·s
27 Una pilota de tennis de 120 g de massa arriba a una raqueta a

-1 -1
una velocitat de 10 m·s i retrocedeix en sentit contrari a 25 m·s .
Si el temps de contacte és de 0.012 s, quina força mitjana ha
exercit la raqueta sobre la pilota? Quina ha estat la variació de la
quantitat de moviment de la pilota?
Solució: -350 N
Solució: -4,2 N·s
14
Més alt, més
Representació gràfica de l’impuls d’una força
Si es representa la força que actua sobre un cos en funció del temps
(gràfic Força-temps o gràfic F-t), el valor de l’impuls que produeix la
força en un interval de temps és l’àrea tancada en aquest l’interval.
En la Figura 6 es mostra el gràfic F-t d’una força constant de 220 N que

actua sobre un cos durant un cert temps. Aplicant l’Equació 8, l’impuls de
la força és 1320 Ns. Aquest valor coincideix amb l’àrea sota el gràfic
entre els instants en què actua la força.
Figura 6. Representació gràfica de l’impuls d’una força constant
Quan la força que produeix l’impuls no és constant, l’impuls també es pot

trobar calculant l’àrea sota el gràfic entre els instants que actua la força.
En el cas en què una força varia linealment amb el temps (Figura 7),
l’impuls entre els instants de temps t = 4 s i t = 6 s serà l’àrea del
rectangle més l’àrea del triangle
Figura 7. Representació gràfica de l’impuls d’una força

no constant
( 6  4)
Àrea total  80 N  (6  4) s  (120  80) N  s
2
Per tant, l’impuls és
Impuls  Àrea total  160 N  s  40 N  s  200 N  s
15
Qüestions
-1
28 Un cos de 4,2 kg es mou a una velocitat de v = 5 m·s en la
direcció positiva de l’eix OX. De sobte, rep una empenta en la
mateixa direcció i sentit. La força de l’empenta ve expressada pel
gràfic de la Figura 8
(a) Interpreteu el gràfic Força-temps de la Figura 8, explicant
com varia la força en els diferents intervals de temps.
(b) Trobeu l'impuls que rep el cos.
(c) Calculeu la variació de la quantitat de moviment en l’interval
de 0 a 0,6 s.
(d) Quina és la velocitat del cos quan la força deixa d'actuar?
(e) Trobeu la força mitjana que actua sobre aquest cos en
l'interval de 0 a 0,6 s.
Solució: 9,6 N·s
Solució: 9,6 kg·m·s-1
Solució: 16 N
Figura 8. Gràfic F-t per a la Qüestió

28
16
Més alt, més
2 La cursa
“Usain Bolt, no només va batre el record del món (9,69 s) i va

confirmar-se com l'home més ràpid del món en l'hectòmetre en
els 100 m de Pequín, sinó que a més va igualar la velocitat
màxima assolida mai per l'home (43,902 km/h), va ser capaç de
mantenir-la al llarg de més metres, com mai abans s’havia fet, i
va recórrer els últims 50 m en un temps estratosfèric (4,19 s)
malgrat la prematura celebració de la victòria.
Des de Barcelona 92, no es fan mesures oficials dels temps

parcials de les finals olímpiques perquè ningú en vol pagar el
cost, fet que ha retardat l'anàlisi definitiu de les 41,25 gambades
de Bolt. La radiografia final s'ha pogut establir gràcies a les
mesures fetes amb vídeo d'alta resolució del nord-americà
Jimson Lee (Speedendurance.com).
Figura 9. Gràfic que mostra la
Una força descomunal! velocitat d’ Usain Bolt cada 10 m (Font
El Periódico 14-10-2008)
Aquesta radiografia mostra que els primers 30 m de Bolt varen
ser els més ràpids mai assolits durant la conquesta d'un rècord
mundial. No va alçar el tronc fins a la gambada 13 (25 m) i creuà
els 30 m en 3,78 s, mostrant una capacitat d'acceleració
fantàstica. L'acceleració és la fase essencial d'una cursa de
velocitat. La televisió ha distorsionat la realitat i pretén fer creure
que el temps de reacció al tret de sortida és rellevant, però no és
així: només representa un 1% del resultat final, en front del 64%
de la fase d'acceleració. El que passa és que el temps de
reacció és l’única dada que els organitzadors donen als
periodistes i per això només es parla d'aquesta xifra que tan sols
esdevé rellevant si és inferior a les 100 mil·lèsimes (sortida
nul·la) o superior a les 200 mil·lèsimes (sortida catastròfica).
La carrera de 100 m es divideix en tres fases: acceleració (fins
els 50-60 metres), velocitat màxima (dels 50 als 70-80 metres) i
desacceleració. La importància relativa de cada fase en el temps
de la cursa s'ha establert, respectivament, en el 64%, 18% i
12%. Un velocista d’elit accelera durant un mínim de 50 m i
assoleix la velocitat punta entre els 50 i 60 m”.
Adaptació i traducció de "Las 41 zancadas de Bolt", El Periòdico
(14-10-2008).
2.1 La cursa de Bolt al detall

Si analitzem el moviment de Bolt, el nostre mòbil, veiem que aquest es
mou segons una línia recta. Diem que presenta una trajectòria rectilínia
en què s’ha desplaçat des d’una posició inicial (els tacs de sortida) fins a
una posició final (la línia d’arribada).
Sovint en física és important parlar de la “distància en una direcció i sentit

determinats”. Aquesta magnitud és el desplaçament x
x  x  x 0
17
que, en unitats SI, s’expressa en metres. Aquesta magnitud és un altre
exemple de magnitud vectorial. És fàcil adonar-se que en el cas d’un
moviment rectilini sense canvi de sentit, com en la cursa de 100 m llisos,
el mòdul del desplaçament i la distància recorreguda coincideixen
numèricament.
Posició Posició
Temps Qüestions
inicial final
(s)
(m) (m) 29 Quin ha estat el desplaçament d’Usain Bolt durant la cursa?
Solució: 100 m
0 10 1,85
30 Un excursionista parteix d’una fita A, recorre una distància de 300
m en sentit est, després continua 500 m en el mateix sentit i
10 20 1,02 finalment 400 m també cap a l’est. Quin ha estat el desplaçament?
I la distància recorreguda?
20 30 0,91 Solució: 1.200 m; 1.200 m
31 L’excursionista de la qüestió anterior fa l’endemà un altre itinerari

30 40 0,87 en què recorre 300 m cap a l’est. Tot seguit, gira cap al nord i fa
400 m, i finalment retorna al punt de sortida pel camí més curt.
40 50 0,85 Quin ha estat el seu desplaçament? Quina distància ha
recorregut?
50 60 0,82 Solució: 0 m; 1.200 m
60 70 0,82
70 80 0,82 Les velocitats que mostra la Figura 9 són les velocitats mitjanes d’Usain
Bolt calculades per cada 10 m de desplaçament segons les dades de la
80 90 0,83 Taula 2. Matemàticament, es defineix la velocitat mitjana, vm , com
90 100 0,90  x x  x0
vm   (9)
Taula 2. Temps parcials cada 10 m t t  t0
de la cursa d’Usain Bolt en la final
dels 100 m llisos de Pekin (Font on x representa el desplaçament i t el temps que l’atleta tarda en fer
Speedenduarance.com)
aquest desplaçament. La velocitat mitjana és un altre exemple de
magnitud vectorial. Les unitats de la velocitat en el SI són el m·s-1.
ACTIVITAT 7 Una anàlisi acurada de la cursa de Bolt

Amb les dades de la Taula 2, calculeu la velocitat mitjana
d’Usain Bolt per a cada tram de 10 m de desplaçament. Doneu
els resultats en m/s i en km/h. Construïu la gràfica velocitat-
temps amb ajuda d’un full de càlcul
18
Més alt, més
Qüestió
Temps
32 Calculeu la velocitat mitjana dels diferents atletes de la final dels Corredor
(s)
100 m llisos dels Jocs Olímpics de Pequín. Utilitzeu les dades de
la Taula 3.
Usain Bolt 9,69
Solució: 10,3 m·s-1; 10,1 m·s-1; 10,1 m·s-1; 10,1 m·s-1; 10,1 m·s-1; 10,0 m·s-1;
9,99 m·s-1; 9,97 m·s-1
Richard Thomson 9,89
Walter Dix 9,91
2.1.1 Velocitat mitjana i velocitat instantània Churandy Martina 9,93
En física, les representacions gràfiques juguen un paper molt important. Asafa Powell 9,95
L’estudi acurat d’una gràfica permet obtenir moltes dades sobre el procés
físic que ha tingut lloc així com predir el que pot succeir amb l’ajuda de la Michael Frater 9,97
interpolació i l’extrapolació.
Marc Burns 10,01
ACTIVITAT 8 El gràfic posició-temps d’Usain Bolt.
Darvis Patton 10,03
Amb ajuda d’un full de càlcul i de les dades de la Taula 2,
construïu el gràfic posició-temps de la cursa de la final dels Jocs
Taula 3. Resultats de la final dels
Olímpics de Pequín d’Usain Bolt.
100 m llisos de les Olimpíades de
Pequín
El gràfic que obteniu a l’Activitat 8 mostra que per a recórrer els primers
10 m inverteix 1,85 s, mentre que per a recórrer els 10 m que hi ha entre
els 60 i 70 m de la cursa tarda només 0,82 s. El gràfic també mostra que el
pendent en aquests dos trams de la cursa és diferent (més petit en el
primer cas que en el segon).
Nota d’estudi
A l’Activitat 7 heu mesurat la velocitat mitjana de Bolt cada 10 m i heu
vist que aquesta és més petita en els primers 10 m que entre els 60 i 70 m. La geometria proporciona un
Si ara relacioneu aquests valors amb el gràfic obtingut a l’Activitat 8 mètode per a determinar el pendent
podreu veure que quan la velocitat és més gran, més gran és també el d’un gràfic. El pendent es defineix
pendent del gràfic. Així, en un gràfic posició–temps, el pendent de la com el quocient entre el canvi
recta que uneix dos punts permet obtenir el valor de la velocitat mitjana vertical y i el canvi horitzontal
entre els dos instants que es consideren x
x y
Pendent  vm  Pendent 
t x
El gràfic posició–temps que heu obtingut a l’Activitat 8 us permet fer-vos
noves preguntes i intentar determinar, per exemple, quina velocitat tindrà
l’atleta als 4 s. Per a respondre a aquesta pregunta es pot utilitzar un
procés d’interpolació que, en aquest cas consistiria en trobar el pendent
entre dos instants molt propers, tant propers com fos possible. En fer-vos
aquesta pregunta, us estant demanant la velocitat en un instant de temps
concret, és a dir, la velocitat instantània.
Figura 10. Càlcul del pendent en

un gràfic
19
Velocitat mitjana i velocitat instantània

El programa Geogebra us permetrà aprofundir en aquests conceptes. La
simulació us permet desplaçar el punt B de la corba, variant així els
pendents. Fixeu-vos què passa quan el punt B s’atansa cap al punt A
https://www.geogebra.org/m/w6k6Vfcs
2.1.2 L’acceleració en la cursa

Els atletes just després de sentir el tret de sortida surten impulsats cap a la
línia d’arribada. Tal com heu estudiat abans, la força aplicada pels tacs
sobre els atletes provoca en ells un canvi de velocitat d’acord amb el que
estableix la segona llei de Newton. Aquest canvi de velocitat és el que
s’anomena acceleració.
Tal com s’ha fet a l’apartat anterior amb la velocitat, es pot definir
l’acceleració mitjana
v v  vo
am   (10)
t t  t o
on v  v  v 0 representa la variació de la velocitat en un interval de

Nota d’estudi temps t . Les unitats de l’aceleració en el SI són m·s-2.
Magnituds instantànies L’acceleració en un instant determinat és l’acceleració instantània o

simplement acceleració, a .
A partir d’una magnitud mitjana,
com la velocitat mitjana, quan L’acceleració també és una magnitud vectorial, que té mòdul, direcció i
l’interval de temps es fa molt petit sentit. En el llenguatge quotidià, ‘accelerar’ significa “anar més
(en matemàtiques s’utilitza la ràpidament”, és a dir, “augmentar la velocitat” i “desaccelerar o frenar”
paraula “infinitesimal”) es parla de significa “anar més lentament”, és a dir, disminuir la velocitat”. En física
la velocitat instantània. s’utilitza sempre el terme ‘accelerar’ i s’empren els signes adients per
indicar el sentit del vector acceleració. Una acceleració negativa no
Matemàticament s’expressa necessàriament vol dir anar alentint: si quelcom que es mou en sentit
negatiu experimenta una acceleració en el mateix sentit (acceleració
x negativa), augmentarà la velocitat en aquest sentit i anirà més de pressa!
v  lim t  0 vm  lim t  o
t
De manera anàloga es defineix Qüestions

l’acceleració instantània
–1
33 Una pilota d’esquaix que viatja a 9,0 m·s horitzontalment cap a la
v dreta és colpejada amb una raqueta que l’atura en 0,003 s.
a  lim t o am  lim t o Calculeu l’acceleració mitjana de frenada. Dibuixeu totes les
t magnituds vectorials implicades, determinant clarament la seva
direcció i sentit.
Fixeu-vos que la magnitud mitjana Solució: -3000 m·s-2
coincideix amb la magnitud 34 Una pilota de tennis que es mou cap a la dreta a una velocitat de
instantània quan l’interval de temps –1
5,0 m·s és colpejada amb una raqueta de tennis que l’accelera
–1
es fa molt petit (infinitesimal, lim en sentit contrari, adquirint una velocitat de 25 m·s . Si el temps
t  0 ). de contacte és 0,010 s, calculeu l’acceleració mitjana. Dibuixeu
totes les magnituds vectorials implicades, determinant clarament
la seva direcció i sentit.
Solució: -3000 m·s-2
20
Més alt, més
2.2 Representant el moviment
La gràfica posició–temps permet determinar velocitats, tant
mitjanes com instantànies. També hom pot representar la
velocitat en funció del temps. El pendent aleshores permetrà
calcular l’acceleració mitjana en un interval de temps i, si aquest
interval es fa molt i molt petit, es podrà calcular l’acceleració en
un cert instant.
Qüestions
35 Trobeu la velocitat del moviment representat en les
Figures 11a i b utilitzant els valors de Δx i Δt
representats. Quin tipus de moviment hi ha representat
en cada cas?
Solució: 1,0 m·s-1; 2,0 m·s-1; 3,4 m·s-1
36 Com interpretaríeu:
(a) un gràfic posició-temps amb més pendent que el
de la Figura 11a
(b) un gràfic posició-temps amb pendent cap a avall
des de l’esquerra cap a la dreta.
37 Calculeu les acceleracions dels moviment representats

a la Figura 12.
Solució: 0 m·s-2; 1,0 m·s-2; 2,0 m·s-2 1,0 m·s-2
38 Com representaríeu una acceleració negativa en un

gràfic velocitat-temps ?
Figura 12. Gràfics de la Qüestió 37
Figura 11. Gràfics de la Qüestió 35
21
Amb l’ajuda dels ordinadors i del programari adient és possible analitzar
l’enregistrament en vídeo de cada cursa. Es determina la posició en cada
instant de temps de l’atleta i aquestes dades es visualitzen en forma de
gràfics (posició–temps, velocitat–temps, acceleració–temps). Aquests no
només donen una representació visual sinó que també permeten extreure
informació addicional sobre el moviment i analitzar els diferents
paràmetres (posició, velocitat, acceleració) al llarg de la cursa per tal de
millorar la tècnica i obtenir millors marques.
ACTIVITAT 9 Analitzeu el vostre moviment 

Utilitzeu un sensor de posició o un vídeo per enregistrar el vostre
propi moviment. Feu la representació de la posició-temps,
velocitat-temps i acceleració-temps a partir de les mesures de
posició i temps.
2.2.1 Moviment a velocitat constant o acceleració

constant
L’anàlisi dels gràfics de l’Activitat 9 o del que s’obté al fer l’anàlisi de la
cursa d’Usain Bolt (Activitat 7) mostren que la velocitat i l’acceleració
varien al llarg del temps.
Considereu un moviment a velocitat constant. En aquest cas, la velocitat

mitjana i la instantània coincideixen en qualsevol instant, de manera que
l’Equació 7 es pot escriure com
 x x  x0
v 
t t  t0
Aïllant la posició final x de l’equació anterior s’obté l’equació de la

posició en funció del temps
x  x0  vt (11)
L’Equació 11 és l’anomenada equació de moviment del mru.
D’igual forma, considereu un moviment a acceleració constant.

L’Equació 10 es pot escriure com
v v  v0
a 
t t  t 0
Aïllant es pot obtenir
v  v0  at (12)
22
Més alt, més
equació que permet determinar la velocitat en un moviment rectilini
uniformement accelerat (mrua).
Fins ara heu vist com les dades de la gràfica posició–temps poden
utilitzar-se per trobar la velocitat d’un atleta. Es pot fer el mateix a la
inversa? Es pot deduir la posició a partir de les dades de la velocitat?
La Figura 13 mostra un gràfic velocitat-temps d’un moviment uniforme

amb una velocitat constant de 30 m·s-1. D’acord amb l’equació del
moviment del mru, el desplaçament del mòbil en els primers 100 s és
x  vt  30  100  3000 m
Fixeu-vos que si es calcula l’àrea de la Figura 13 també s’obté el

Figura 13. Càlcul del desplaçament
desplaçament del mòbil. El desplaçament coincideix amb l’àrea de la part
a partir del gràfic velocitat-temps en
ombrejada.
un moviment amb velocitat constant
ACTIVITAT 10 Els gràfics velocitat-temps i el desplaçament
L’àrea del gràfic velocitat–temps d’un moviment uniforme
coincideix amb el desplaçament del mòbil. Es pot extrapolar
aquest resultat a altres tipus de moviment?
La següent simulació us ha de permetre estudiar aquesta
possibilitat
http://www.xtec.net/~ocasella/applets/movrect/appletsol.htm
Analitzeu diferents situacions i feu un informe dels resultats a
què arribeu.
ACTIVITAT 11 Equació del moviment del mrua Figura 14. Gràfic v-t d’un mrua donat
Deduïu l’equació del moviment d’un mrua a partir del càlcul de per l’equació v= v0 + at
l’àrea de la gràfica velocitat–temps de la Figura 14.
A partir de l’equació del moviment del mrua i de l’Equació 12,
deduïu la següent expressió:
v 2  v0  2 a ( x  x0 )
2
ACTIVITAT 12 Resumim el que hem aprés fins ara

Recolliu en una graella les diverses equacions que heu estudiat i
obtingut del mru i del mrua.
Qüestió
39 El gràfic v-t de la Figura 15 mostra el moviment d’un objecte.
Descriviu el seu moviment i calculeu el desplaçament total. Quina Figura 15. Gràfic v-t d’un mòbil
és la distància total recorreguda pel mòbil? corresponent a la Qüestió 39
Solució: 0 m; 10 m
23
Qüestions
–1
40 Una velocista corre a una velocitat constant de 8,00 m·s quan
s’aproxima al final de la cursa. De sobte, accelera a raó de 0,70
–2
m·s per avançar més ràpid durant 3,00 s abans de creuar la línia
d’arribada. Quina és la seva velocitat final, i quina distància
recorre en els últims tres segons de l’esprint? Feu el gràfic v-t de
l’esprint final.
Solució: 10,1 m·s-1; 27,2 m
41 L’equip d’enginyers d’un cotxe de carreres està estudiant

l’acceleració del seu bòlid quan surt de les corbes, a baixa
velocitat, i enfila les rectes. Per a això demanen al pilot que
condueixi el bòlid a 90 km/h i que, en passar per un punt
senyalitzat en la trajectòria, premi l’accelerador a fons mentre
filmen l’acció. En el vídeo es veu com el cotxe ha recorregut els
primers 100 metres en 2,0 segons. Considereu que el moviment
ha estat uniformement accelerat.
(a) Quina ha estat l’acceleració?
(b) Escriviu l’equació de posició i l’equació de velocitat del
bòlid.
(c) Calculeu la velocitat final als 2,0 s.
Solució: 25 m·s-2
Solució: 75 m·s-1
42 La Figura 16 mostra el gràfic velocitat–temps de dues atletes en

una cursa. Després de 30 segons, qui va davant i a quina
distància aproximadament l’una de l’altra?
Solució: Uns 65 m
Figura 16. Gràfic v –t per a la Qüestió 42
24
Més alt, més
3 El salt de trampolí
Les saltadores de la Figura 17 estan executant d’una manera molt curosa

el seu salt per tal d’obtenir una entrada el més neta possible a la piscina i
obtenir la màxima puntuació del jurat. En el seu moviment de caiguda,
amb quina acceleració cauen les saltadores? Quin tipus de moviment
experimenten?
ACTIVITAT 13 Com cau una pilota de basquet? 

Quan deixem anar un objecte des d'una altura, aquest cau per la
força de la gravetat. Ara bé, quin tipus de moviment presenta? Figura 17. Salt de trampolí sincronitzat
(Font Breesk [CC-BY-SA 3.0], via
Wikimedia Commons)
Exemple resolt
Una saltadora de pointing es deixa caure des d’una certa altura.
a) Quin és el valor de la velocitat que porta al cap de 2,5 s?
b) Quina distància ha recorregut en aquests 2, 5 s?
c) Quina velocitat porta després de caure lliurement 45 m?
Resolució.
La saltadora de pointing cau abans de començar a estirar-se la corda amb

un mrua amb una acceleració igual a la de la gravetat, g.
(a) Per a calcular la velocitat, farem servir l’equació
v  v0  at
En aquest cas, v0  0 m  s 1 i a  g  9,8 m  s ‐2 . El signe de l’acceleració

és negatiu ja que considerem el conveni que l’eix positiu es troba “cap
amunt” i com que l’acceleració de la gravetat va “cap avall” aquesta es
pren negativa. Així
v  0  9,8  2,5  24,5 m  s ‐1
El signe negatiu de la velocitat ens indica que la saltadora està baixant.
(b) Per a determinar la distància recorreguda, farem servir l’equació

deduïda a l Activitat 11
1 2
x  x0  v 0 t  at
2
25
Escollint l’origen de coordenades en la posició des d’on es llança,
x0  0 m
1
x  0  0  2,5   9,8  2,52  30,6 m
2
El signe negatiu ens indica que la saltadora es troba a 30,6 m “per sota”
de la posició des d’on ha saltat
(c) Per a trobar la velocitat que porta en una certa posició utilitzarem
l’equació també deduïda a l’Activitat 11
v 2  v0  2 a ( x  x0 )
2
Substituint les dades
v 2  0 2  2  9,8  (45  0)
La posició final x és negativa perquè queda “per sota” de la posició

inicial. La resolució de l’equació porta a dos resultats:
v  29,7 m  s ‐1
En aquest cas, el resultat correcte des d’un punt de vista físic és
v  29,7 m  s ‐1
ja que la saltadora esta “baixant” i pel conveni de signes que s’ha escollit,
és negatiu.
Qüestió
43 Una pilota és llançada verticalment cap amunt des del terra. Un
estudiant, des d'una finestra a 9,8 m de terra, veu que la pilota
passa cap amunt a la velocitat de 4,9 m/s. Calculeu:
(a) l'alçada màxima respecte del terra a què arribarà la pilota.
(b) el temps que triga en anar des de l'alçada de 9,8 m al punt
més alt.
(c) el valor de la velocitat i la posició als 0,5 s i als 2 s després
de ser llançada.
Solució: 11,0 m
Solució: 0,5 s
Solució: 9,8 m·s ;6,1 m; 4,9 m·s-1;9,8 m
-1
26
Més alt, més
Qüestions
44 Es dispara un cos verticalment cap a amunt i al cap de 2 s un
-1 -1
altre. El primer es llança a 58 m·s i el segon a 70 m·s . Calculeu:
(a) l’instant en què es troben i l’altura.
(b) quin és el valor de la velocitat de cada cos quan es troben.
(c) interpreteu el moviment de cadascun dels cossos des que
es llancen fins que es troben. Com continua el moviment?
Solució: 5,1 s; 167, 9 m
Solució: 8,5 m·s-1;40,1 m·s-1
45 Una jugadora de voleibol llança una pilota verticalment cap amunt

-1
amb una velocitat inicial de 10 m·s des d’una alçada d’1,2 m.
(a) Fins a quina alçada puja la pilota?
(b) A quina velocitat torna la pilota a les mans de la jugadora si
la recull a la mateixa alçada que la va llançar?
(c) A quina velocitat arribaria al terra la pilota si no la recollís?
Expliqueu què significa el signe negatiu de la velocitat
(d) Feu els gràfics x-t i v-t de la pilota des que la jugadora la
llança i arriba al terra.
Solució: 6,3 m
Solució: -10,0 m·s-1
46 En una prova de salt olímpic, el saltador s’impulsa verticalment

-1
cap amunt amb una velocitat de 5 m·s des d’un trampolí que es
troba a 10 m sobre el nivell de l’aigua de la piscina.
(a) Fins a quina alçada puja el saltador?
(b) Quant de temps tarda en arribar a l’aigua?
(c) A quina velocitat arriba a l’aigua?
(d) Feu el gràfica v-t del saltador des que deixa el trampolí fins
que arriba a l’aigua
(e) Dins de l’aigua el saltador es frena fins a aturar-se en 3 m i
torna a pujar a la superfície de l’aigua. Com continuaria el
gràfic velocitat-temps dins de l’aigua?
Solució: 11,3 m
Solució: 2,0 s
47 Un malabarista ha de fer un número que consisteix en llançar 5

boles verticalment cap amunt, una a una, i recollir-les després.
Considereu que pot llançar una bola cada 0,2 s i que la primera
bola ha de tornar a la mà 0,2 segons després d’haver llançat
l’última.
(a) Quant de temps ha d’estar a l’aire cada una de les boles?
Quant de temps ha d’estar pujant cada bola?
(b) Fins a quina altura (comptada des de la mà) envia les boles
el malabarista?
(c) Indiqueu la posició i la velocitat de cada una de les boles en
el moment en què la primera bola cau a la mà del
malabarista.
Solució: 1,0 s; 0,5 s
Solució: 1,2 m
Solució: 0 m, -4,9 m·s ; 0,8 m, -2,9 m·s ; 1,2 m, -1,0 m·s ; 1,2 m, 1 m·s-1; 0,8
-1 -1 -1
m, 2,9 m·s-1
27
Qüestions
48 De vegades, als mitjans de comunicació surten notícies de
persones que sobreviuen a caigudes des grans altures quan la
superfície sobre la que cauen és tova. Durant una escalada per la
via nord de l’Eiger (muntanya dels Alps suïssos), una fixació d’un
alpinista va cedir i es precipità sobre la neu en una caiguda de 150
m. Sorprenentment, només va patir algun petit cop i una
estrebada muscular a l’espatlla.
(a) Quina velocitat tenia just en el moment en què va impactar
amb la neu (suposeu que no hi ha cap fregament amb
l’aire).
(b) Suposant que en l’impacte deixà un forat de 122 cm de
profunditat en la neu, quina ha estat l’acceleració de
frenada?
Solució: 1204 m·s-2
49 Considereu un estratus (núvol estratificat que es troba a uns 2 km

d’altura, al qual va associada una petita pluviositat). Considereu
una de les gotes formades en el seu interior que cau i es
converteix en una gota de pluja.
(a) Quant temps triga a arribar al terra?
(b) A quina velocitat arriba la gota al terra?
(c) Interpreteu el resultat obtingut a l’apartat (b)
Solució: 20,2 s
Solució: -198 m·s-1
3.1 Massa, pes i caiguda lliure

Si no es té en compte el fregament amb l’aire, les saltadores cauen amb
Nota d’estudi un moviment rectilini uniformement accelerat, amb una acceleració
constant, la de la gravetat, que, a prop de la superfície de la Terra, té un
Per a mesurar les forces de vegades valor de 9,8 ms-2. Aquesta acceleració constant és deguda a l’existència
s'utilitza una unitat que no pertany d’una força neta que actua sobre la saltadora. Aquesta força és la força
al Sistema Internacional: el d’atracció gravitatòria que exerceix la Terra sobre la saltadora.
kilopond (kp) o kilogram-força.
La segona llei de Newton dóna una relació entre aquesta força
L'equivalència entre el kp i el N és gravitatòria, el pes, i l’acceleració resultant
1 kp = 9,8 N P  mg (13)
"La massa d'un cos expressada en on P representa la intensitat de la força gravitatòria o pes i g l’acceleració
kg és el seu pes expressat en kp".
uniforme de caiguda.
Exemple: Un cos de 100 kg pesa
100 kp o 980 N. Cal no confondre’s perquè en el llenguatge quotidià, la paraula "pes" té
sovint el mateix significat que la paraula "massa", però en física són
magnituds diferents. El pes, com que és una força, es mesura en N i és
una magnitud vectorial (vertical i cap avall), mentre que la massa és una
magnitud escalar que es mesura en kg i dóna compte de la inèrcia de la
massa a caure.
28
Més alt, més
ACTIVITAT 14 Quin objecte arriba abans a terra? 

Un grup d'amics mentre estan jugant al carrer veuen com cau un
objecte d'una finestra. Com que tots estan estudiant física a
l'Institut, intenten explicar el que acaben de veure. El següent
text us mostra els seus arguments. Qui té raó?
ACTIVITAT 15 Pes aparent 

La sensació que teniu del vostre pes, el pes aparent, és el
resultat de les forces que actuen sobre ell i l’equilibren. El pes
aparent és diferent en cada situació. Dibuixeu el diagrama de
forces en cada una de les situacions que es presenten i calculeu
el pes aparent.
Qüestions
50 Un matí, just després de dutxar-vos, us peseu amb una balança.
Si un cop al damunt d’ella, us repengeu a la pica i empenyeu cap
avall, per què la balança marca menys? I si empenyeu cap
amunt?
51 La caixa d’un ascensor té una massa de 200 kg i porta a dins un

ocupant de 70 kg. Un cable sosté l’ascensor, que puja amb una
-2
acceleració constant de 1 m·s
(a) Trobeu la tensió del cable de l’ascensor.
(b) Trobeu les forces que actuen sobre la persona que hi ha
dins de l’ascensor.
(c) Trobeu la tensió del cable i les forces sobre la persona
-1
quan l’ascensor puja amb velocitat constant de 1 m·s .
Solució: 2916 N
Solució: 686 N; 756 N
Solució: 2646 N; 686 N; 686 N
52 Un llum de 5 kg de massa penja del sostre d'un ascensor

mitjançant un fil de massa negligible. Si l'ascensor surt del quart
pis i arriba a la planta baixa, calculeu la tensió del fil en cada una
de les següents parts dels trajecte:
(a) Quan comença a baixar del quart pis amb una acceleració
-2
de 2 m·s
(b) Quan es mou amb velocitat constant.
(c) Quan abans d'arribar a la planta baixa frena amb una
-2
acceleració de 2 m·s .
Solució: 39 N
Solució: 49 N
Solució: 59 N
29
3.2 El paracaigudisme
Quan un cos es mou a través d’un fluid com l’aire o l’aigua, el fluid
ofereix una resistència que tendeix a disminuir la velocitat del cos.
Aquesta força, anomenada força d’arrossegament, s’oposa al moviment
del cos i depèn de la forma de l’objecte, de les propietats del fluid i de la
velocitat del cos respecte del fluid, i s’oposa al moviment del cos. A
diferència de la força de fregament que heu estudiat anteriorment, aquesta
força d’arrossegament augmenta amb la velocitat. De manera
aproximada, aquesta força és proporcional al quadrat de la velocitat:
Fa  bv 2
on Fa és la força d’arrossegament, v la velocitat del cos i b la constant

de proporcionalitat. A velocitats baixes no es nota la força
d’arrossegament amb l’aire, però a grans velocitats aquesta força
comença a ser rellevant, tal com es manifesta en fer un descens amb esquí
o en la pràctica del paracaigudisme.
En el moment en què els paracaigudistes abandonen l’avió, la seva

velocitat inicial és zero i la força d’arrossegament també, de manera que
els paracaigudistes de la Figura 18 cauen amb l’acceleració de la gravetat.
A l’anar augmentant la velocitat, la força de resistència augmenta fins que
s’equilibra amb el pes dels paracaigudistes assolint una velocitat constant
anomenada velocitat límit.
ACTIVITAT 16 Una safata que cau 

Una safata quan cau experimenta la força d'arrossegament. Per
això, pot ser útil per a estudiar, per exemple, el moviment dels
Figura 18. Diagrama de forces del
dos paracaigudistes de la Figura 18
sistema format pels dos
paracaigudistes que fan un salt lliure
(Font USMC SGT Mike Black [Public Per als paracaigudistes, la velocitat límit és aproximadament de 60 m·s-1
Domain], via Wikimedia Commons) (uns 200 km/h). Quan el paracaigudes s’obre, la força d’arrossegament es
fa més gran que el pes i la velocitat disminueix. Llavors, la força
d’arrossegament també disminueix fins que s’assoleix una nova velocitat
límit d’uns 20 km/h, velocitat amb què aterren.
Qüestions
53 Un avió a reacció vola a velocitat constant perquè els motors
produeixen una empenta de 80.000 N. Quina és la seva
acceleració? Quina és la força de fricció que fa l’aire? Quina és la
força neta?
54 Una paracaigudista de 64 kg assoleix una velocitat límit de 180

km/h amb braços i cames estesos.
(a) Quina és la intensitat de la força d’arrossegament?
(b) Quin és el valor del paràmetre b?
Solució: 627,2 N
Solució: 0,25 kg·m-1
30
Més alt, més
Qüestions
55 Quina és la força que fa l’aire sobre una ploma d’1g que ha assolit
la velocitat terminal?
Solució: 9,8·10-3 N
56 Si un paracaigudista pesat i un de lleuger es tiren a la vegada des

del mateix avió, quin dels dos arriba abans al terra?
57 Una paracaigudista salta des d’un helicòpter. Al caure cada

vegada amb més velocitat per l’aire, la seva acceleració
augmenta, disminueix o resta igual?
58 Un objecte que cau a la velocitat límit està en caiguda lliure?
59 Al laboratori, la manera més fàcil de simular la caiguda d’un

paracaigudista és deixar caure una safata de paper de la Figura 19. Gràfica de la qüestió 59
grandària d’un CD, aproximadament. Se n’ha estudiat el moviment
de caiguda, i el resultat es representa en la gràfica que es mostra
en la Figura 19. Descriviu el moviment de manera qualitativa i
quantitativa.
ACTIVITAT 17 El dia que vaig volar 

Un salt al buit des de 400 metres d’altura . Una acceleració de 0
a 150 km/h en només 7 segons. El cor batega a 200 pulsacions
per minut, l’adrenalina es dispara... la sensació més forta que he
experimentat en la meva vida!
31
Més alt, més
4 L’última volta
En aquesta unitat heu estudiat el moviment. Heu començat estudiant les

forces i els seus efectes i tot seguit heu analitzat diversos moviments que
aquests produeixen. A la vida real és impossible separar els aspectes
dinàmics dels cinemàtics d’una manera clara ja que sovint, en analitzar
una situació real, cal fer ús tant de la dinàmica com de la cinemàtica.
Com cauen les coses a la lluna

Si es deixa caure a la Lluna un martell i una ploma, quin dels dos objectes
arriba abans a la superfície? El següent vídeo de la NASA, filmat pels
astronautes de la missió Apollo 15, us mostrarà la resposta correcta:
https://youtu.be/KDp1tiUsZw8
4.1 Objectius
En acabar aquesta unitat heu de ser capaços de
 Diferenciar entre magnituds escalars i magnituds vectorials i

donar exemples de cada tipus.
 Saber trobar parelles d’acció–reacció.
 Recordar i utilitzar l’expressió F = ma en situacions en les quals
la massa és constant.
 Definir la quantitat de moviment o moment lineal a partir de la
segona llei de Newton.
 Definir l’impuls que realitza una força i relacionar-la amb la
variació de la quantitat de moviment del cos sobre el que actua la
força.
 Dibuixar els gràfics posició-temps i velocitat-temps per a un
moviment rectilini uniforme i per a un moviment rectilini
uniformement accelerat.
 Determinar gràficament el pendent de la recta tangent i l’àrea sota
una corba.
 Identificar i fer ús de les magnituds representades pel pendent de
la recta tangent en els gràfics posició-temps i velocitat-temps,
incloent-hi els casos en què l’acceleració no és constant i per
l’àrea sota la corba en els gràfics velocitat-temps i acceleració-
temps.
 Recordar i utilitzar les expressions que defineixen les magnituds
cinemàtiques.
33
 Conèixer i utilitzar les equacions cinemàtiques (posició i
velocitat) per al moviment en una dimensió amb velocitat
constant o acceleració constant.
 Calcular la velocitat límit d’un objecte que cau.
ACTIVITAT 18 El xoc d’un ciclista 

Amb ajuda d’un vídeo i del programari Multilab, estudieu el
moviment d’un ciclista que topa amb una paret.
ACTIVITAT 19 Mesures i xifres significatives

Sempre que els científics expressen una mesura tenen cura del
nombre de xifres significatives que expressen i com les
arrodoneixen. També nosaltres ho tindrem en compte a l’hora de
donar els resultats dels exercicis i activitats experimentals, cal
tenir cura amb les xifres significatives i els arrodoniments. La
següent pàgina web de l’Escola Politècnica Superior
d’Enginyeria de Manresa us mostra com treballar amb les
mesures.
http://formules.epsem.upc.edu/es/simbols/en-catala/unitats-basiques-
del-sistema-internacional
Feu un informe en el que s’expliqui què són i com es treballa
amb les xifres significatives. En el mateix informe parleu de la
notació científica i de com es fan els arrodoniments. Feu els
diferents exercicis que apareixen a la pàgina web.
Exemple resolt
Un nen empeny horitzontalment un trineu amb una nena sobre la neu. La
massa de la nena és de 22 kg i la del trineu 4 kg. Els coeficients de
fricció estàtica i cinètica són  e  0,18 i  c  0,14 .
(a) Feu un esquema de la situació i dibuixeu totes les forces que actuen
sobre el trineu amb la nena. Remarqueu en colors diferents les parelles de
forces representades.
(b) Quina força cal que faci el nen perquè el trineu comenci a lliscar?
(c) Si el nen fa un força de 100 N, amb quina acceleració es mouran la
nena i el trineu?
(d) Què passarà si el nen deixa d’empènyer el trineu en un moment donat?
34
Més alt, més
(e) Calculeu quina distància recorrerà el trineu abans d’aturar-se, si quan
el nen el deixa d’empènyer porta una velocitat de 10 m·s-1.
Resolució.
(a) Esquema amb les forces (Figura 20):
Força pes, P, de la Terra sobre el trineu + nena (vertical i cap avall)
Força normal, N, del terra sobre el trineu + nena (vertical i cap amunt)
Força, F, del nen sobre el trineu + nena (horitzontal i cap a la dreta)
Fricció, f, de la neu sobre el trineu (horitzontal, cap a l’esquerra)
(b) La força mínima que ha de fer el nen, F, perquè el trineu comenci a

lliscar ha de ser igual a la força de fricció estàtica, f e , que és la força que Figura 20. Forces que actuen sobre
impedeix el moviment quan està parat el sistema trineu-nena
F  fe F  e N
Per altra banda la força normal, N, és igual al pes, P, i tenint en compte

que, mt , és la massa del trineu i, mn , la massa de la nena, la normal és
N P N  (mt  mn ) g  (4  22)  9,8  254,8 N
i la força f e és
f e   e N  0,18  254,8  45,9 N
Així, la força que el nen ha de fer perquè el trineu comenci a lliscar ha de

ser superior a 45,9 N.
(c) Aplicant la 2a llei de Newton per trobar l’acceleració i triant sentit

positiu el sentit de lliscament del trineu (cap a la dreta). Aquí el trineu ja
està en moviment, per tant cal tenir en compte la fricció cinètica a l’hora
de fer els càlculs
F  ma F  f c  (mt  mn )a
d’on aïllant l’acceleració s’obté
F  fc
a
mt  mn 
Calculant la força de fricció cinètica i substituint els valors s’obté
l’acceleració del trineu
f c   c N  0,14  254,8  35,7 N
F  fc 100  35,7 64,3

a    2,5 m∙s 2
mt  mn  (4  22) 26
35
L’acceleració amb què es mouran és de 2,5 m·s-2 horitzontal i cap a la
dreta.
(d) Si el nen deixa d’empènyer el trineu amb la nena, la força neta que
actua sobre ell és la força de fricció cinètica, fc, que actua en sentit
contrari al del lliscament del trineu. El trineu frenarà i acabarà aturant-se
després de recórrer una certa distància.
(e) Per trobar la distància que recorre el trineu abans d’aturar-se, cal saber
l’acceleració de frenada. Aplicant la 2a llei de Newton es troba
l’acceleració
F  ma 0  f c  (mt  mn )a
 fc  35,7
a   1,4m  s 2
mt  mn  (4  22)
El signe negatiu d’aquest resultat indica que l’acceleració té sentit
contrari al sentit de lliscament del trineu i, conseqüentment, el trineu
frena.
La distància recorreguda es pot calcular aïllant la distància recorreguda,

x, en termes de les velocitats inicial i final. Si preneu com a punt de
partida l’equació
v 2  v02  2ax
Aïllant x i substituint les dades s’obté el resultat
v 2  vo2 0  (10) 2
x    35,7 m
2a 2(1,4)
La distància recorreguda abans d’aturar-se és 36,5 m.
Qüestions
-1 -1
60 Un atleta de 60 kg accelera dels 6 m·s als 7 m·s en 2 s.
(a) Quina és la seva acceleració mitjana?
(b) Per a augmentar la seva velocitat, l’atleta produeix una
força sobre terra dirigida cap endarrere. Per què?
(c) Quina és la força mitjana que fa l’atleta sobre el terra?
Solució: 0,5 m·s-2, 30 N
61 A l’hoquei sobre gel es juga amb un disc de 0,16 kg . En una

jugada, un jugador dóna un cop al disc amb el seu estic. El disc
-1
venia a 10 m/s cap a la dreta i surt cap a l’esquerra a 15 m·s
(a) Calculeu la força mitjana que ha actuat sobre el disc sabent
que l’impacte ha durat 0,02 s.
(b) Calculeu la força que ha actuat sobre l’estic.
(c) Sobre la pista de gel el fregament és molt petit. Podem
considerar que el coeficient de fregament cinètic val
µ=0,05. Dibuixeu, calculeu i anomeneu totes les forces que
actuen sobre el disc, després de separar-se de l’estic.
Figura 21. Jugador
d’hoquei de la Qüestió 61
36
Més alt, més
Solució: -200 N
Solució: 200 N
Solució: 1,57 N; 1,57 N; 0,08 N
Qüestions
62 En les curses de “skeleton” els atletes inicialment empenyen el
trineu sobre una superfície gelada per tal d’aconseguir la màxima
velocitat de sortida i per fer-ho s’impulsen amb els grampons de
les botes. En una cursa de “skeleton” l’atleta de 60 kg de massa
totalment equipada empeny el trineu de 22 kg al llarg de 50 m
durant uns 10 s sobre la superfície gelada. Si el coeficient de
fricció cinètica entre la pista i el trineu és de 0,1, amb quina força,
suposada constant i paral·lela a la pista, empeny l’atleta el trineu
en aquest tram inicial?
Solució: 43,6 N
63 Es llança un bloc de gel de 2 kg sobre una superfície gelada amb

una velocitat de 15 m/s i recorre 97,8 m abans d’aturar-se.
(a) Quina és l’acceleració del moviment?
(b) Calculeu el coeficient cinètic de fricció entre el gel.
Solució: 0,12
64 Un cotxe de 2.000 kg de massa que arrossega un remolc de 150

kg mitjançant un cable de massa negligible es troba inicialment en
repòs. El cotxe arrenca amb una acceleració que es manté
constant durant les primers 10 segons i la tensió del cable durant
aquest temps val 500 N. Suposant que la fricció dels pneumàtics
del cotxe i del remolc amb el terra equival a una força de
fregament amb coeficient =0,2 i que la fricció amb l'aire és
negligible, calculeu:
(a) L'acceleració i la velocitat del sistema "cotxe-remolc" 8
segons després d'haver-se inicial el moviment.
(b) La força de tracció.
Solució: 1,4 m·s-2; 11,2 m·s-1
Solució: 7.160 N
65 Per a estudiar el moviment d’un tren s’utilitza una mena de

tacòmetre. Aquest aparell pot enregistrar, entre altres factors, la
velocitat del tren, l’acceleració i la distància recorreguda així com
l’instant en què es va prendre cada mesura. La Figura 22 mostra
l’enregistrament corresponent a un tren de 200.000 kg de massa
des de l’arrencada fins que arriba a la velocitat màxima de
-1
35 m·s .
(a) En quin interval de temps l’acceleració del tren va ser
constant?
(b) Quin és el valor d’aquesta acceleració constant?
(c) Quin és el valor de l’acceleració instantània per a t = 80 s?
(d) Calculeu el valor de la força neta que origina l’acceleració
constant. Figura 22. Enregistrament del moviment
(e) Quina distància va recórrer el tren en l’interval de temps del tren per a la Qüestió 65
comprés entre t = 0 s i t = 40 s.
Solució: 105 N
Solució: 400 m
-1
66 Un coet consumeix combustible a un ritme de 200 kg·s i expulsa
-1
els gasos d’escapament a una velocitat de 6,00 km·s respecte
del coet. Calculeu la intensitat de la força que empeny el coet.
Solució: 1,20·106 N
37
Qüestions
67 La cursa d’una persona es va gravar en vídeo. La Figura 23
mostra la gràfica x-t que mostra la seva posició en funció del
temps.
(a) Expliqueu qualitativament com és el seu moviment (tingueu
en compte que es poden diferenciar tres trams).
(b) Calculeu la velocitat d’aquesta persona en els instants 1,0 s
i 3,0 s després d’haver començat a córrer.
(c) Feu una estimació (recordeu els tres trams de la cursa)
sobre com seria la gràfica v-t d’aquest moviment.
(d) Trobeu la velocitat mitjana a l’interval entre 1,0 i 3,0 s .
Solució: uns 5 m·s-1; uns 8 m·s-1
Solució: 7 m·s-1
Figura 23. Gràfica x-t per a la Qüestió 67
Qüestions
68 El dia 2 de setembre de 2006 es fa ver un campionat de
llançament de coets d’aigua a Castejón de Sos (Osca) . El coet
Protó 12, construït per Gerard Bielsa, va aconseguir el primer
premi . El coet està format per 4 ampolles de plàstic unides i va
ser llençat amb un compressor d’aire. El gràfic de la Figura 24b
mostra com podria haver estat la variació de la velocitat vertical
del coet al llarg del seu vol.
(a) Descriviu amb paraules el moviment del coet durant els
primers 10 segons.
(b) Calculeu el valor de l’acceleració quan t=2 s
(c) Fins a quina altura arriba el coet ?
(d) Completeu el gràfic v-t de manera que indiqui el que
passarà fins que torni a terra.
Figura 24a. Coet que va guanyar el
primer premi a Casteión de Sos
38
Més alt, més
-2
Solució: 20 m·s
Solució: Uns 330 m
80
70
60
50
v/ ms-1
40
30
20
10
0
0 2 4 6 8 10 12
t/s
Figura 24b. Gràfica v-t per a la Qüestió 68
39
Transports TRA
UNITAT 3. TRANSPORTS

Octavi Casellas
Montserrat Enrech
Luisa Herreras
Josep Olivella
Octavi Plana
Jaume Pont

Barcelona 2019
Transports TRA
UNITAT 3. TRANSPORTS
Índex
Per què una unitat anomenada Transports? ... 1

1 Seguretat Vial ............................................. 3
1.1 Accidents a la carretera......................................... 3
1.2 Empènyer el vehicle ............................................... 9
2 Transports ràpids i eficients...................... 13

2.1 El treball, una manera de transferir energia....... 13
2.2 La calor, una altra manera de transferir energia 22
3 Una nova mirada als xocs......................... 29

3.1 El xoc al revés...................................................... 31
4 L’última volta ........................................... 33

4.1 Objectius .............................................................. 33

Transports TRA
Transports?
Investigadors d’accidents de trànsit, els CSI de la carretera
Quines són les causes d’un accident de trànsit?
S’hauria pogut evitar? Qui se n’ha de responsabilitzar? Aquestes
preguntes van reunir experts en sinistres, policies i enginyers, a la II
Jornada de Policies de Trànsit, centrada en la investigació científica dels
accidents de trànsit i organitzada pel Servei Català de Trànsit. En el
transcurs de la Jornada es van exposar dos casos pràctics i en analitzar-los
es van detallar algunes de les tècniques que s’apliquen en la investigació i
reconstrucció d’accidents, com la fotogrametria i la simulació a través
d’ordinador o la biomecànica, que s’aplica sobretot als casos
d’atropellament.
Segons els experts, la investigació d’un accident de trànsit té dos punts
clau:
- d’una banda, la recollida de dades acurades amb mesures precises al lloc
de l’accident,
- i, de l’altra, el tractament d’aquestes dades utilitzant els mitjans que
ofereixen les noves tecnologies per tal d’analitzar l’accident i fer-ne una
reconstrucció.
L’objectiu final de la investigació és esbrinar com i per què es va produir
l’accident, però també qui o què se n’ha de responsabilitzar i si s’hauria
pogut evitar. En aquest sentit, en relació amb els casos pràctics que es van
analitzar, basats en accidents reals, en tots dos casos es va concloure que
en cada accident conflueixen un conjunt de causes, entre elles la velocitat,
i es va demostrar que és l’anàlisi de l’evitabilitat de l’accident la que
permet establir el pes de cada causa i, per tant, determinar si la velocitat
és la causa més important, una més de les que hi intervenen o bé
únicament aquella que agreuja l’accident.
L’ACIA, els experts catalans
A Catalunya es produeixen una mitjana de 25.000 accidents amb víctimes
cada any. De tots ells, només s’investiguen amb més profunditat aquells Figura 1. Agents de ACIA
en què hi ha hagut, com a mínim, dues víctimes mortals, una tasca que es reconstruint un accident
desenvolupa des de l’Àrea Central d’Investigació d’Accidents de Trànsit (Font SCT)
(ACIA) de la Divisió de Trànsit de la Policia de la Generalitat − Mossos
d’Esquadra, un equip format per sis agents. L’ACIA també actua a
requeriment judicial o per donar suport a investigacions de policies locals.
A més a més, també s’investiguen els atropellaments mortals, així com els
accidents en què la velocitat pot haver estat un factor concurrent; una
tasca que porten a terme uns altres nou agents, coneguts com a
reconstructors, des de les diverses àrees regionals de trànsit (ART) dels
Mossos d’Esquadra.
Com es reconstrueix un sinistre?
L’any passat els agents de l’ACIA van portar a terme quaranta-dues
investigacions, entre elles, la de l’accident d’autocar de Sant Pol de Mar
en què van morir sis turistes holandesos. Aquests experts arriben al lloc
de l’accident un cop s’han retirat els vehicles sinistrats i les víctimes. El
seu objectiu és anar més enllà de l’atestat i reconstruir l’accident. Segons
Francisco Cermerón, cap de l’ACIA, “un accident és fruit d’un conjunt de
1
TRA Física en context
causes i en la investigació és important abandonar la visió clàssica de la
causa principal, ja que això fa que es deixi d’analitzar en profunditat”.
El primer pas és prendre mesures del lloc del sinistre, amb l’ajut de
mesuradors làser i de càmeres fotogràfiques. També s’inspeccionen els
vehicles, dels quals s’analitzen les deformacions, ja sigui prenent mesures
in situ o per mitjà de fotografies zenitals que després es comparen amb
models virtuals. I és que totes les dades que recullen els investigadors al
lloc de l’accident s’integren després de forma automàtica als programes
Autocad i PC Rec i, a partir d’aquests, finalment, si s’escau, al programa
Virtual Crash, que permet acabar fent una reconstrucció virtual en tres
dimensions de l’accident que s’investiga.
Extret de la revista Info Transit, núm. 2 juny 2010 ©Servei Català de
trànsit.

En aquesta unitat aprofundireu en els conceptes ja estudiats en la unitat
“més alt, més ràpid, més fort” alhora que estudiareu un concepte molt
important en totes les ciències experimentals: l’energia. Utilitzareu tots
aquests conceptes per analitzar alguns fenòmens que tenen lloc a la vida
quotidiana, com els xocs.
2
Transports TRA
1 Seguretat Vial
ACTIVITAT 1 La distància de seguretat 

http://revista.dgt.es/es/multimedia/infografia/2013/distancia-de-
seguridad.shtml#.U7KP35R_uSo
Un dels aspectes importants que cal tenir en compte a l'hora de circular
és mantenir la distància de seguretat amb el vehicle precedent. Com es
pot determinar? De quins paràmetres depèn? La següent simulació us
permetrà obtenir aquesta i d’altra informació sobre aquest concepte.
Figura 2. ”A Catalunya reduïm accidents
cada dia. Tu ho fas possible“ (Font SCT)
Qüestions
1 Al frenar, el sistema antibloqueig evita que les rodes patinin.
Recordant el què heu aprés en la unitat 2, justifiqueu per què
és important que les rodes no patinin al prémer els frens.
Compareu com seran les distàncies de frenada en els dos
casos.
2 A les carreteres catalanes s’estan utilitzant els separadors de

formigó “New Jersey” en substitució dels guarda-raïls d’acer.
Tenint en compte que la força de fregament entre el cautxú i el
formigó és més gran que la força de fregament entre dues
superfícies d’acer, justifiqueu, des d’un punt de vista de
seguretat, aquest canvi en les carreteres catalanes.
ACTIVITAT 2 Velocitat i accidents

La velocitat inadequada i l’excés de velocitat són dos factors que tenen
una influència directa en la gravetat dels accidents. L’anuari d’accidents
de l’any 2016 e publica el Servei Català de Trànsit (SCT) mostra, entre
altres coses, un estudi del binomi velocitat/accidents.
Llegiu atentament les pàgines del primer capítol d’aquest anuari, fixant-
vos en els diferents gràfics que hi apareixen.
http://transit.gencat.cat/ca/seguretat_viaria/publicacions/estadistiques_g
enerals_sobre_accidentalitat/
1.1 Accidents a la carretera

En l’àmbit dels mitjans de transport és fonamental arribar a destí amb
puntualitat i seguretat. El perill d’accident augmenta com més gran és la
velocitat i com més extremes són les condicions en les quals es viatja. Per
això és necessari aplicar la física al món modern, un món què cada
vegada demana més seguretat.
3
La velocitat mata, la inconsciència també

El Servei Català de Trànsit (SCT) us parla, en els següents vídeos de l'any
2007, del riscs de la velocitat.
http://transit.gencat.cat/ca/detalls/Article/2007_a_la_velocitat_mata
El SCT ha dut a terme, al llarg dels anys més campanyes publicitaries
sobre seguretat a la carretera.
http://transit.gencat.cat/ca/el_servei/premsa_i_comunicacio/campanyes_
publicitaries/anys/
En dissenyar els sistemes de seguretat de protecció dels passatgers en

mitjans de transport, els enginyers han d’emprar l’estratègia de fer que el
temps d’impacte sigui el més gran possible per tal de reduir la magnitud
de la força que reben els passatgers. Tot això s’aconsegueix amb ajuda
dels cinturons de seguretat, dels airbags i de les deformacions del xassís
del vehicle.
Qüestions
3 La Figura 3 mostra un cotxe que ha sobrepassat el límit de
velocitat permesa i per tant serà multat. La multa corresponent,
és per la velocitat mitjana o la velocitat instantània? Justifiqueu
la resposta.
4 Quins aparells del cotxe permeten canviar la rapidesa? I la

velocitat?
Figura 3. Radar móvil (Font

SCT)
1.1.1 Les forces en un xoc
La policia ha d’anar a fer un atestat perquè hi ha hagut un accident frontal
entre dos vehicles que han quedat força malmesos amb el xoc. Per a fer
l’informe del xoc, la policia utilitza la física que li permet calcular les
conseqüències resultants d’un impacte i conèixer les direccions amb què
surten els vehicles després de l’impacte, les velocitats tant abans com
després del xoc, si surten separats o junts després del xoc, etc.
ACTIVITAT 3 Forces en un xoc 

Quin tipus de materials produiran menys danys quan es produeix un
impacte?
Llanceu un carretó amb un sensor de força contra diferents tipus de
materials (plàstic, porexpan, metall) i a diferents velocitats. De l’anàlisi
Figura 4. Xoc frontal entre dos vehicles de les gràfiques i de la utilització de les lleis de la dinàmica es poden
(Font SCT) extraure conclusions sobre la necessitat d’utilitzar mesures de seguretat
passiva (cinturons i airbags) i limitacions en la velocitat dels vehicles.
4
Transports TRA
Qüestions
5 Aneu en cotxe i, de sobte, us quedeu sense frens. Per aturar-lo
us venen al cap dues opcions: topar contra una paret de
formigó o contra un munt de grava d’unes obres que hi ha a
prop. Tenint en compte el que heu après de física en la unitat
anterior, quina opció triaríeu? Justifiqueu la resposta utilitzant
conceptes físics.
6 En cas d’accident, l’ús del cinturó de seguretat és essencial a

l’hora de reduir les lesions. Expliqueu per què és així.
-1
7 Un cotxe xoca contra un mur a 25 m·s i s’atura en 0,10 s.
Calculeu la força mitjana feta pel cinturó de seguretat sobre un
maniquí de prova (un dummy) de 75 kg.
Solució: 18,7 kN
8 Per què els airbags redueixen les probabilitats de lesions ens

els accidents de trànsit?
9 Moltes persones que van en cotxe pateixen lesions al coll quan

un altre vehicle xoca pel darrera. Com intervé aquí la llei de la
Inèrcia de Newton? Com ajuda el reposacaps a prevenir aquest
tipus de lesions?
1.1.2 Estudiant les col·lisions
ACTIVITAT 4 Observant xocs

Feu xocar monedes damunt d’una taula. Feu diverses proves canviant
la massa d’una o de les dues monedes i analitzeu les diverses
situacions. Observeu què passa amb les velocitats de les monedes
després del xoc.
A l’Activitat 4 probablement haureu observat que la massa dels mòbils

influeix en la velocitat després del xoc. La massa i la velocitat són
importants quan es pretén determinar les condicions finals després del
xoc. També ho són les propietats dels materials amb què estan fets el
objectes que xoquen. Segons el tipus de material, els cossos poden rebotar
o quedar units i poden deformar-se o conservar la forma.
Per estudiar les col·lisions s’utilitzen les lleis de la dinàmica de Newton i

el concepte de quantitat de moviment. En tots els xocs les forces
implicades en l’impacte són iguals i actuen en la mateixa direcció, però en
sentit contrari. Es tracta d’una aplicació directa de la tercera llei de
Newton i és sempre certa, tant si els objectes reboten com si queden units
després del xoc.
Examinem amb una mica més de detall les forces que actuen sobre un
dels vehicles. Cada un experimenta principalment tres forces: el pes, la
normal i la força que li fa l’altre vehicle (suposem que no hi ha
fregament). La força neta aplicada sobre el vehicle és la que li fa l’altre en
el moment de l’impacte. Ara bé el que volem estudiar és el sistema format
pels dos vehicles a la vegada, de manera que les forces que es fan els
vehicles són forces internes, i obeeixen la tercera llei de Newton.
5
Cada un dels objectes que intervenen en un xoc rep el mateix impuls
durant l’impacte. A la Figura 5 es mostra com dos vehicles xoquen. En el
moment de l’impacte el vehicle 1 exerceix una força F 12 sobre el segon
vehicle, cap a la dreta, i aquest exerceix una força F 21 idèntica però cap a
l’esquerra, sobre el primer vehicle. Les dues forces actuen durant el xoc i
produeixen el mateix impuls, però en sentit contrari.
Tot seguit estudiareu aquest acoblament aplicant els conceptes d’impuls i

de quantitat de moviment. En la unitat anterior heu estudiat que la
Figura 5. En el moment de l’impacte variació de la quantitat de moviment d’un objecte té el mateix valor que
entre els dos vehicles apareixen unes l’impuls rebut
forces d’interacció que, d’acord amb
la tercera llei de Newton són iguals
en mòdul però de sentit oposats. I  F t   (mv) (1)
Com hem dit, les forces que actuen durant l’impacte són iguals però de
sentits oposats i per tant, originen variacions de la quantitat de moviment
en sentits oposats. Els valors de les velocitats dels vehicles, abans del xoc
són v 01 i v 02 respectivament, i després del xoc són v 1 i v 2 . Si les
masses dels vehicles són m1 i m2 respectivament es pot escriure que
a) L’impuls que exerceix el vehicle 1 sobre el 2, I 12 , provoca una

variació en la quantitat de moviment del segon vehicle igual a
I 12  F 12 t  m2 v 2  m2 v 02 (2)
Figura 6. Diagrama de forces b) L’impuls que exerceix el segon vehicle sobre el primer, I 21 , provoca
sobre un dels vehicles en el una variació en la quantitat de moviment en el primer vehicle
moment de la col·lisió.
I 21  F 21 t  m1 v 1  m1 v 01 (3)
Com que aquestes dues forces formen una parella acció – reacció, la força
que fa l’un sobre l’altre és igual i de sentit oposat a la que fa el segon
sobre el primer (3a. Llei de Newton)
 F 12  F 21
i per tant l’impuls que rep cada un dels dos vehicles és de la mateixa
intensitat, però de sentit contrari
 F 12 t  F 21 t  I 12  I 21
Substituint les Equacions 2 i 3 es té
 (m2 v 2  m2 v 02 )  (m1 v 1  m1 v 01 )
Agrupant les velocitat inicials i les finals en cada membre de l’equació

s’obté
6
Transports TRA
m1 v 01  m2 v 02  m1 v1  m2 v 2 (4)
Expressant la quantitat de moviment amb la magnitud p, podríem escriure

l’Equació 4 de la següent manera
p 01  p 02  p 1  p 2 (5)
Si observem els dos membres de l’Equació 5 ens adonem que cadascun

correspon a la quantitat de moviment dels dos vehicles abans i després del
xoc. Podem reescriure-la doncs com
p0  p f
(6)
Com que sobre el sistema no actua cap més força externa neta, la
quantitat de moviment del sistema no canvia.
Aquest resultat és vàlid per a qualsevol tipus de xoc i es pot generalitzar a

sistemes en els quals hi participin més de dos vehicles o objectes.
Matemàticament s’escriu com
 p  constant (7)
L’Equació 7 ens permet un dels principis fonamentals de la Física, el

principi de conservació de la quantitat de moviment o del moment
lineal
“La quantitat de moviment d’un sistema és constant sempre i quan

no actuï cap força externa neta sobre el sistema”.
En el cas d’una col·lisió, determinar totes i cadascuna de les forces

implicades és molt complicat, de manera que tot i que les lleis de Newton
són igualment aplicables, la resolució del problema esdevé una tasca
gairebé impossible. El principi de conservació de la quantitat de
moviment dóna una alternativa per a estudiar problemes com aquests ja
que no cal saber res de les forces aplicades. Només cal conèixer les
masses i les velocitats abans i/o després de l’impacte.
El principi de conservació de la quantitat de moviment és un principi

fonamental de la física i es pot aplicar a qualsevol tipus d’interacció
(col·lisions, explosions, ...) i a qualsevol escala, des de la nuclear fins a
l’astronòmica.
Exemple resolt
Una furgoneta de 1,5 tones es mou cap a la part del darrera d’un camió de
20 tones que està aturat i s’incrusta en ell. Si després d’enganxar-se es
mouen amb una velocitat de 5 m·s-1, quina velocitat portava la furgoneta
abans del xoc?
7
Resolució.
Considerem les següents definicions:
m1 =1,5 tones (massa de la furgoneta)
m2 = 20 tones (massa del camió)
v01 = velocitat inicial de la furgoneta
v02 = 0 m·s-1 (velocitat inicial del camió)
v1 = 5 m·s-1 (velocitat final de la furgoneta)
v2 = 5 m·s-1 (velocitat final del camió)
En ser una col·lisió, es pot aplicar l’Equació 4 que es pot escriure sense
vectors. Substituint les dades
m1v01  m2v02  m1v1  m2v2
1,5  103  v01  20  103  0  1,5  103  5  20  103  5
Aïllant v01 s’obté finalment per a la velocitat de la furgoneta el valor

v01  71,7ms 1
Qüestions
-1
10 Un BMW sèrie 5 de 1700 kg que avança a 30 m·s xoca contra
-1
un Citroen C1 de 880 kg que viatja a 20 m·s en la mateixa
direcció i sentit. Quina és la velocitat final del conjunt?
(Considereu que queden units després del xoc).
11 Dos vagons de tren es mouen l’un cap a l’altre i xoquen

-1
frontalment. Un d’ells, de 90 tones, va a 10 m·s i, després del
xoc, es mou en el mateix sentit que abans, amb una velocitat
-1 -1
de 5 m·s . L’altre, de 20 tones, anava a 6 m·s .Quina serà la
velocitat del vagó de 20 tones després del xoc? Quin ha estat
l’impuls que ha rebut cada vagó en aquest xoc? (Especifiqueu-
ne el sentit)
Solució: 16,5 m·s-1; 4,5·105N·s
12 Un cotxe equipat amb un dummy de 80 kg xoca contra un mur

a 25 m/s. Determineu la força que fa el cinturó de seguretat
sobre el dummy en l’impacte si el cotxe tarda 0,080 s en aturar-
se.
Solució: 25 kN
13 Antigament els cotxes es fabricaven per fer-los tant rígids com

fos possible, mentre que actualment els cotxes es dissenyen
per a deformar-se en els xocs. Per què?
8
Transports TRA
1.2 Empènyer el vehicle
Un dels vehicles implicats en l’accident ha quedat una mica malmès. La
policia i els bombers decideixen apartar-lo del mig de la carretera per tal Nota d’estudi
de no entorpir més la circulació. Així, es posen a empènyer el cotxe per
desar-lo al voral de la carretera. En general la força formarà un cert
angle  amb la direcció del
El llenguatge de la física i de la vida quotidiana coincideixen en dir que, moviment. Però la força que
s’està fent un treball sobre el vehicle, un treball que serà més gran si ho compta per a calcular el treball és
és el valor de la força que cal aplicar i si ho és la distància que s’ha la força que està en la direcció del
d’empènyer el vehicle. És evident que si la força augmenta, el treball desplaçament.
també augmenta i si cal desplaçar el vehicle una distància més gran,
caldrà fer més treball. Si s’aplica una força en una
direcció que forma un angle  amb
Aquest exemple mostra la manera en què es pot definir el treball com a la direcció en què es desplaça el
magnitud física. El treball fet per una força es defineix com el producte de vehicle, la definició de treball,
la força en la direcció del moviment pel desplaçament que ha tingut lloc. l’Equació 8, l’haurem d’escriure
com
W F  Fx (8)
WF  Fx x
En el Sistema Internacional, el treball s’expressa en Joules, on 1J = 1N·
1m. on Fx és la força en la direcció del
moviment.
Exemple resolt
(a) Quin treball es fa sobre un remolc de 500 kg de massa si s’empeny
100 m amb una força de 2000 N?
Figura 7. Representació de la
(b) Si el remolc té un coeficient de fricció cinètic amb la carretera de 0,2, component Fx
quin treball fa la força de fregament?
(c) Si una grua arrossega el cotxe durant 100 m amb una força de 2000 N La trigonometria ens dóna una
que fa 20º amb l’horitzontal, quin treball fa la grua sobre el cotxe? manera de calcular la component
Fx
Resolució.
Fx  F cos 
(a) L’aplicació de l’Equació 8, permet obtenir el treball que es vol
calcular
El treball és una magnitud escalar
que, en general, es pot definir com
WF  Fx  2000  100  2  10 J 5
el producte escalar entre dos
vectors: el vector força i el vector
(b) Per a calcular el treball que fa el fregament, cal determinar en primer desplaçament. Així, es pot escriure
lloc el valor de la força de fregament. Per a fer-ho heu de recordar
l’expressió matemàtica que heu estudiat en la unitat anterior W F  Fx cos  (9)
f  c N Si es fa una força perpendicular a

En aquest cas és fàcil adonar-se que la direcció del desplaçament,
  90º , el treball resulta ser zero
N  P  500  9,8  4900 N ja que amb aquella força no
mouríem el vehicle en aquella
direcció. Per exemple no el
Un cop determinat el valor de la força normal, es pot calcular la força de
podríem desplaçar en la direcció
fregament
horitzontal fent una força vertical.
9
f  0,2  4900  980 N
de manera que
W f  fx cos  980  100  cos
Per a fer el càlcul cal determinar el valor de l’angle  . Com recordeu, la

força de fregament és una força que s’oposa al moviment, de manera que
  180º . Així
W f  980  100  cos180  9,8  10 4 J
on el signe negatiu indica que és un treball fet contra el sistema.
(c) En aquest cas, a l’haver-hi un angle, cal utilitzar una equació més
general per a trobar el treball: l’Equació 9. Així
WF  Fx cos   2000  100  cos 20º  1,9  10 5 J
Qüestions
-2
14 Un cotxe de 1.250 kg pot accelerar a 2,1 m·s . Quina és la
força neta que actua sobre el cotxe? Si el cotxe accelera durant
50 m, quin treball fa?
Solució: 2,6 kN; 1,3x105J
15 Un vehicle que circula per una carretera frena amb una força
de 500 N, recorrent una distància de 80 m fins aturar-se. Quin
és el treball que fan els frens?
Solució: -40 kJ
16 Calculeu el treball que fa la Cristina en aixecar una caixa de 20

kg fins a una altura de 1,5 m.
Solució: 294 J
17 Quin treball feu sobre un motxilla de 25 kg que dueu carregada

a l’esquena si camineu 100 m?
Solució: 0 J
18 Una grua arrossega a velocitat constant un vehicle avariat de

1.200 kg amb ajuda d’un cable que té una tensió de 2.000 N i
que forma un angle de 30º amb la carretera. Si la grua i el cotxe
recorren una distància de 200 m.
(a) Quin és el treball que fa la grua?
(b) Quin és el treball que fa el pes? I la força normal?
Solució: 3,5·105J
Solució: 0J; 0 J
10
Transports TRA
Qüestions
19 Un cotxe arrossega 100 m un remolc de 150 kg de massa per
mitjà d’un cable que presenta una tensió de 500 N i que es
manté horitzontal a la carretera. Suposant que el fregament
dels pneumàtics del remolc amb el terra equival a una força de
fricció amb coeficient 0,2:
(a) Quin treball fa el cotxe sobre el remolc?
(b) Quin és el treball que fa el pes del remolc? I la normal?
(c) Quin és el treball que fa la força de fregament?
(d) Quin és el treball total realitzat sobre el remolc?
(e) Quina és la força resultant sobre el remolc?
(f) Quin és el treball que fa la força resultant? Compareu el
resultat obtingut amb el resultat de l’apartat (d). A quina
conclusió podeu arribar?
Solució: 50.000 J
Solució: 0 J; 0 J
Solució: -29.400 J
Solució: 20.600 J
Solució: 206 N
Solució: 20.600 J
20 Esteu empenyent un cotxe amb una certa força per un camí

horitzontal al llarg d’una certa distància. A la vegada, aquest us
retorna una força igual i oposada. No significa això que no hi ha
treball? Figura 8. Representació gràfica del
treball d’una força constant
Si es representa la força en la direcció del moviment, Fx, en funció del

desplaçament es pot veure que el treball que fa la força constant Fx és
igual a l’àrea (Figura 8). Aquest resultat es pot generalitzar a qualsevol
força encara que no sigui constant, de manera que el treball realitzat per
una força es podrà determinar sempre calculant l’àrea del gràfic força-
desplaçament, és a dir, de la component de la força en la direcció del
moviment en funció del desplaçament.
Qüestions Figura 9. Gràfica per a

la Qüestió 21
21 A la gràfica de la Figura 9 es representa la força en funció de la
distància a l'origen de coordenades que actua sobre un cos que
es mou sobre una recta. Quin serà el treball fet per la força
sobre el cos entre els punts x=1 i x=2 m? I entre els punts x=0 i
x=4 m
Solució: 5 J; 7,5 J
22 En la Figura 10 es mostra com varia l’acceleració d’un cos de

massa 10 kg que es mou en línia recta. Quin treball s’ha
efectuat sobre el cos per a moure’l des de x = 0 fins a x = 8 m?
Solució: 800 J
Figura 10. Gràfica per a

la Qüestió 22
11
Transports TRA
2 Transports ràpids i eficients
En un món globalitzat com l’actual calen sistemes de transports ràpids

que ens permetin arribar a qualsevol part del món en un temps raonable.
Així, projectes d’avions hipersònics com el X-43 de la Figura 11, trens de
levitació magnètica que viatgen a més de 6000 km/h i altres tipus de
transport que podrien semblar de ciència ficció estan damunt les taules de
disseny o funcionant en fase de prova.
Figura 11. Prototip X-43 de la NASA,

avió que pot arribar a 11.000 km/h i pot
Meravelles modernes. creuar l’Atlàntic en 15 minuts. (Font
NASA)
El març de 2004, el X-43 va volar a Mach 7, la màxima velocitat assolida
mai. El següent vídeo us mostra detalls d’aquest avió i d’altres que en el
seu moment van assolir altres rècords de velocitat.
https://www.youtube.com/watch?v=C6HJru8iTUU
Alhora, cal que aquests nous sistemes de transport siguin respectuosos

amb el medi ambient. La Unió Europea impulsa normatives, cada vegada
més estrictes, sobre les emissions contaminants per lluitar contra
l’escalfament global. Cal també utilitzar sistemes de transports que siguin
més eficients en l’ús de l’energia.
ACTIVITAT 5 Reduir a 80 km/h a l’entrada de les ciutats 

La contaminació atmosfèrica a la ciutat de Barcelona és un problema
molt important. El programa "Quèquicom" analitza amb exemples
pràctics si la reducció de la velocitat dels vehicles comporta una
disminució de l'emissió de partícules contaminants.
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=23692&p_ex=Qu%E8quicom
2.1 El treball, una manera de transferir Nota d’estudi

energia Per sistema s’entén un conjunt
d’objectes que tenen entre ells
El concepte de treball és un concepte útil i important per si mateix, però
alguna interrelació.
també és molt útil per entendre el concepte d’energia. A l’ESO heu
estudiat com és de necessària l’energia per a fer moltes coses, ja sigui per
Un vehicle es pot veure com un
córrer, nadar, saltar... o per produir electricitat. Tot canvi requereix
sistema format per diferents
energia. Si un objecte o sistema canvia alguna de les seves propietats
objectes (motor, tub d’escapament,
(velocitat, temperatura, posició, pressió, etc.) és que hi ha hagut
rodes ...) que interactuen entre si.
transferència d’energia.
Quan es diu que un cos o sistema té energia és una manera de dir que té
una capacitat de fer coses. Un objecte que cau des d’una altura pot fer un
13
forat al terra, una pila pot fer anar un reproductor de música o una
bombeta, un combustible com la gasolina pot fer moure un cotxe, etc.
Vegem alguns exemples:
a) Imaginem un gat hidràulic aixecant un cotxe en el taller de reparacions.

El gat fa una força sobre el cotxe aixecant-lo fins a una certa alçada fent
un treball que el podríeu calcular fàcilment. Només us caldria saber la
força que ha fet i l’alçada a la que l’ha aixecat.
El cotxe ha canviat de posició i segons el que acabem de dir, s’ha

necessitat energia per fer aquest canvi. Com li ha arribat aquesta energia?
A través del treball que ha fet el gat hidràulic empenyent el cotxe cap
amunt. Fer treball sobre un objecte, aquesta vegada un cotxe que s’aixeca
gràcies a un gat hidràulic, és una manera de proporcionar energia al cotxe.
Hom pot pensar al revés i adonar-se que l’energia que ha calgut per
aixecar el cotxe l’ha fet el gat hidràulic a través del treball que fa la força
al desplaçar verticalment el cotxe. El cotxe ha rebut energia mitjançant
treball. Direm que s’ha produït una transferència d’energia des del gat
cap al cotxe. Per això generalitzant es diu que fer treball és una manera de
transferir energia.
Però el gat com ha obtingut aquesta energia? Aquesta energia li ha

subministrat el braç del mecànic que ha accionat el gat hidràulic.
b) Pensem ara en el sistema cotxe corrent per una carretera, que en un

punt concret porta una certa velocitat. Sabem que en prémer
l’accelerador, entra més gasolina al motor i el cotxe es posa a córrer a més
velocitat. La velocitat del cotxe pot canviar si el combustible li transfereix
energia. L’energia que el combustible va transferint a les rodes, eixos, etc.
és la que està fent el treball d’accelerar el cotxe (una força s’està aplicant
al llarg d’un recorregut).
Formes d’energia i llenguatge
En el llenguatge quotidià, sovint s’utilitzen diferents noms per parlar

d’energia. A l’energia se li atribueixin molts adjectius: sonora, nuclear,
lluminosa, química, interna, hidroelèctrica, eòlica, .... Els adjectius
qualificatius que sovint acompanyen al terme energia són indicatius dels
fenòmens que acompanyen a les transferències d’energia en un sistema,
en un lloc, en cert context, etc. Sovint es diu que són formes d’energia.
Parlem, per exemple, d’energia lluminosa d’una bombeta quan ens volem
referir a la llum que fa, de l’energia elèctrica d’una pila quan ens volem
referir a l’electricitat que ens aportarà, de l’energia sonora d’un altaveu
quan ens volem referir al so que emetrà, de l’energia nuclear que obtenim
mitjançant reaccions nuclears, etc. El fet que parlem de moltes formes
d’energia no vol dir que l’energia sigui de moltes menes sinó simplement
que l’associem a molt diversos fenòmens i circumstàncies. Per això els
noms de l’energia són molt arbitraris.
De fet, podem reduir totes aquestes formes d’energia a dues:
a) l’energia deguda a que un cos o un sistema té cert moviment. Parlem

d’energia de moviment o energia cinètica del cos o del sistema. Amb
energia cinètica o de moviment poden produir-se molts canvis. Per
exemple amb l’energia cinètica del bitllot es fan caure a terra les bitlles
que estan dretes. L’energia cinètica d’una bala que xoca amb una paret li
pot fer un bon esvoranc. L’energia cinètica o de moviment que el tac
14
Transports TRA
transfereix a una bola de billar americà és la que la pot fer xocar amb la
bola blanca.
b) l’energia d’un sistema deguda a com està estructurat, on està situat o bé

com està distribuïda alguna part del sistema respecte a la resta, etc. Hi ha
cossos o sistemes dels quals podem obtenir energia per com estan fets o
configurats o bé per on estan situats. Per indicar l’energia que el sistema
(o una part seva) té emmagatzemada per com està o bé on està, és a dir,
per la seva configuració, parlem d’energia potencial.
Vegem alguns exemples:
Tenim energia emmagatzemada o potencial per la posició que ocupa una

biga penjada d’una grua, per la situació en la que estan situats els
electrons en un àtom, per la deformació que s’ha fet a una molla, etc. Per
això es parla d’energia potencial gravitatòria, energia potencial elèctrica,
energia potencial elàstica, etc.
Els combustibles tenen una certa energia que pot ser utilitzada per a
moure un vehicle, per posar en marxa un motor, per escalfar aigua, i per
milers d’altres situacions. Molts i diferents canvis són possibles quan els
combustibles cremen. Aquesta energia “emmagatzemada” l’associem a la
configuració interna del combustible, és a dir, a la manera en que es
situen els diferents àtoms i molècules que el formen.. No tots els
combustibles tenen la mateixa configuració i per tant els canvis que poden
produir són molt diversos. És a dir, tenen diferent energia potencial (en
aquests casos sovint és parla d’energia química). L’energia
emmagatzemada que cada kilogram de querosè allibera en cremar-se és
més gran que la que allibera la mateixa quantitat de gasoil, per exemple.
Vegem una altra situació. Considerem un pantà que disposa d’una central
hidroelèctrica a prop de la seva base. Podem dir que el sistema “Terra-
aigua del pantà” té una certa energia potencial gravitatòria ja que la
caiguda de l’aigua per la gravetat pot donar lloc a molts canvis. L’aigua
de la canonada que va del pantà a la central pot transferir la seva energia a
les pales d’una turbina i fer-les girar molt ràpidament. A més, si
imaginem una certa porció d’aigua podem dir que ha passat d’una
configuració amb una certa altura i baixa velocitat a una altra de poca
altura i d’una velocitat molt més gran.
2.1.1 Energia associada al moviment

En empènyer un vehicle o fent funcionar el seu motor podem fer que es
desplaci si totes les altres forces aplicades al vehicle (força de fricció, per
exemple) ho permeten. Com heu vist abans, es diu que la força resultant
que rep el vehicle ha fet un treball sobre ell. La força F resultant de les
que estan aplicades sobre el vehicle és la que l’ha fet desplaçar, passar des
d’una posició inicial x0 a una posició final x . Si la força resultant és
constant, es pot utilitzar la segona llei de Newton i les equacions del mrua Figura 12. Un cos està sotmès a una
per arribar a un resultat molt interessant. força horitzontal que fa que canviï la
seva velocitat.
F  ma
15
v 2  v02  2a ( x  x0 )
Aïllant l’acceleració de l’equació del mrua i substituint-la en la segona

llei de Newton,
v 2  vo2 v 2  vo2
F m m
2( x  x0 ) 2x
Nota d’estudi
on x representa la distància recorreguda i F la força neta o resultant.
El valor de l’energia cinètica depèn
Es pot reescriure aquesta equació d’una altra manera
del sistema de referència escollit. Si
el vehicle té una certa velocitat
constant per un observador extern al v 2  vo2 1 2 1 2
vehicle, aquest té una certa energia
Fx  m  mv  mv0 (10)
2 2 2
cinètica, però vist pel conductor, el
vehicle està en repòs. Aleshores, on el primer terme de l’equació és el treball total de l’Equació 8.
quina energia cinètica té realment?
L’Equació 10 mostra que el treball s’obté a partir de la variació d’una
L’Equació 12 mostra que magnitud que es calcula a l’inici i final del canvi experimentat. Aquesta
l’important és la variació de magnitud està associada a la velocitat i s’anomena energia cinètica o bé
l’energia cinètica al tenir lloc un energia de moviment, Ec
canvi.
1 2
Ec  mv (11)
2
Tenint en compte aquesta definició d’energia cinètica, l’Equació 8 es pot

escriure
WF  WTotal  E c , final  E c , inicial  E c (12)
equació que sovint es coneix amb el nom de Teorema treball–energia i

que es aplicable sigui quina sigui la direcció de la força neta respecte del
desplaçament.
L’Equació 12 indica que el treball de la força neta, és a dir de la resultant

de totes les forces és igual a l’energia transferida al mòbil que provoca el
canvi de velocitat d’aquest des d’una velocitat inicial v0 a una velocitat
final v . La mateixa equació mostra que l’energia cinètica es mesura en
Joules en el Sistema Internacional.
L’Equació 12 mostra també que el càlcul del treball realitzat permet

determinar l’energia transferida. Un cotxe té, a igualtat de velocitat,
menys energia cinètica que un camió ja que té menys massa i per tant, tot
i que en frenar fins aturar-se transfereixen la mateixa quantitat d’energia a
l’entorn, els frens del camió han de fer més treball.
Exemple resolt
A l’àrtic, el mitjà de transport tradicional ha estat el trineu. Per iniciar el
trajecte, una noia tiba del seu trineu de massa 80 kg amb una força de 180
N que forma un angle de 20º amb l’horitzontal. Determineu:
(a) el treball fet per la noia.
16
Transports TRA
(b) la variació d’energia cinètica que experimenta el trineu.
(c) la velocitat final del trineu després de fer un recorregut de 5 m.
Resolució.
La Figura 13 mostra un esquema de la situació plantejada en què
F= 180 N
 =20º
x = 5 m
Figura 13. Esquema per a
(a) L’Equació 9 permet escriure l’exercici resolt
WF  Fx cos  180  5  cos 20º  845,7 J
(b) La resultant de les forces que actuen sobre el trineu és Fx, ja que les
altres forces (P, N i Fy) s’equilibren entre si (N+Fy-mg=0). Així, tenint en
compte l’Equació 12
WF  Ec  845,7 J
(c) Aïllant la velocitat del teorema treball-energia
1 2 1 2 1 1
WF  mv  mv0   80  v 2   80  02
2 2 2 2
1
845,7   80  v 2
2
2  845,7
v  4,6m  s 1
80
Qüestions
23 Calculeu l’energia cinètica d’un cotxe de 500 kg que circula per
una carretera a una velocitat de 80 km/h.
Solució: 123 kJ
24 Quina és l’energia cinètica d’un corredor de 100 m llisos que té

-1
una massa de 80 kg i es mou a una velocitat de 10 m·s ?
Solució: 4,0 kJ
3
25 Quina és la variació d’energia cinètica d’un avió de 2,0·10 kg
en l’enlairament, si en una distància de 500 m s’aplica una
força neta de 5.000 N? Quina és la velocitat d’enlairament si
abans d’aplicar la força estava parat?
Solució: 2,5 MJ; 50 m·s-1
17
Qüestions
26 Se us ha avariat el cotxe i...
(a) L’empenyeu amb una força de 500 N i una distància de 10
m, quina és la variació d’energia cinètica del cotxe si se
suposa que no hi ha fricció?
(b) Si teniu en compte que el fregament amb la carretera és de
350 N, quin és ara l’increment de l’energia cinètica?
Solució: 5,0 kJ
Solució: 1,5 kJ
27 L’energia cinètica d’un cotxe canvia més quan passa de 10 a

-1 -1
20 km·h , o quan passa de 20 a 30 km·h ?
28 Un cotxe que va a 50 km/h, necessita 15 m per aturar-se.

Quina és la distància de frenada quan el mateix cotxe va a 150
-1
km·h ? Suposeu que la força de frenada és sempre la mateixa.
Solució: 135 m
29 Suposeu dos cotxes A i B. El cotxe A té el doble de massa que

B, mentre que el cotxe B va a doble velocitat que A. Raoneu
quin dels dos té una major energia cinètica. Utilitzeu aquest
resultat per a elaborar un petit informe que relacioni la velocitat
i els accidents.
30 Què és més fàcil d’aturar: un camió o un cotxe petit, si tots dos

tenen la mateixa velocitat? Justifiqueu la resposta utilitzant un
argument basat en l'energia.
31 El tren Velaro E de Renfe és un tren que ha de fer la línia

Madrid- Barcelona-Frontera francesa i pot arribar als 320 km/h.
Anant a aquesta velocitat necessita 3900 m per a aturar-se.
Quina és la força que han de fer els frens?
Dada: Massa del tren 425 Tones.
Solució: 431 kN
2.1.2 Energia associada a l’altura

Tal com heu vist en l’apartat anterior, el treball és un mecanisme per
transferir energia, és a dir, per a canviar la configuració d’un sistema,
canviant la velocitat d’un vehicle per exemple. El treball però, també pot
canviar la configuració del sistema modificant la distància entre les
diverses parts d’aquest. Per exemple, suposeu el vehicle avariat que està
al taller. Un elevador hidràulic l’alça fins a una certa alçada, suficient per
a què l’operari pugui accedir a la part inferior del vehicle.
L’elevador fa un treball que es calcula multiplicant la força vertical que

ha hagut de fer per l’altura a la que arriba el vehicle. Com que la força
que cal fer és igual al pes del vehicle
W  Fh  mg (h  h0 )  mgh  mgh0 (13)
D’igual forma que pel que succeïa per a l’energia cinètica, el treball
esdevé igual a la variació d’una magnitud que es calcula abans i després
del canvi. Aquest magnitud associada a l’altura s’anomena energia
Figura 14. Diagrama de
potencial gravitatòria, Ep
forces sobre un cotxe que està
al damunt d’un elevador
hidràulic E p  mgh (14)
18
Transports TRA
El valor de l’energia potencial gravitatòria depèn, a l’igual que l’energia
cinètica, del sistema de referència escollit a l’hora de determinar l’altura
h . De nou el que és important és la variació de l’energia potencial
gravitatòria que té lloc en produir-se el canvi, no els valors inicials i finals
d’aquesta energia potencial.
Com heu vist abans, l’energia potencial gravitatòria és una energia que
està emmagatzemada en el sistema Terra-objecte (més pròpiament
s’hauria de dir que està emmagatzemada en el camp gravitatori creat per
la Terra). En caure, el cos passa d’una configuració de poca velocitat a
una de més velocitat (l’energia cinètica va creixent) produint-se una
transferència d’energia del camp gravitatori cap al cos que cau.
Qüestions
32 En unes obres, un toro alça 200 kg de grava fins a una altura
de 5.0 m. Quin treball fa? Quina és la variació d’energia
potencial?
Solució: 9,8 kJ
33 Una persona de 80 kg puja amb ajuda d’unes escales

mecàniques fins a una altura de 5,0 m. Quina és l’energia
potencial final respecte al terra?
Solució: 3,9 kJ
34 Calculeu el treball que cal fer per alçar una barra de peses fins
a una altura de 2,2 m. Quina és l’energia potencial respecte al
terra? DADA: massa de les peses= 30kg
Solució: 647 J
2.1.3 Algunes precisions

Si es vol analitzar quina és la naturalesa de l’energia i buscar una
definició precisa, cal fer esment a què l’energia és una propietat que
s’associa a l’estat en el que està un cos o un sistema segons sigui la seva
velocitat, posició, forma, temperatura, pressió, etc.
Ha costat molts segles i debats donar una definició consensuada entre els
científics. No cal que us l’aprengueu de memòria però podeu aproximar-
nos al seu significat.
En un cos o en un sistema, cada vegada que es produeixen canvis de

posició, canvis de velocitat, canvis de forma, canvis de temperatura, etc,
l’energia del cos o del sistema canvia. Vosaltres mateix per canviar de
lloc (canvi de posició), per anar més de pressa (canvi de velocitat) o per
posar-vos doblegats (canvi de forma) necessitareu energia. L’energia que
teníeu abans ja no la tindreu després. Ha variat la quantitat d’energia que
teníeu en canviar alguna cosa vostra.
No us penseu però que l’energia és el que fa que s’hagin produït els

canvis. L’energia es necessita per produir qualsevol canvi en la natura
però no es la raó per la qual es produeix. Si hi reflexioneu bé, us adonareu
que els canvis neixen de les diferències: a la natura es produeix
espontàniament un canvi quan hi ha dos sistemes en contacte amb
característiques diferents. Diguem que la natura tendeix a suprimir-les o
minimitzar-les. D’aigua molt calenta i aigua freda, se n’obté aigua tèbia,
un objecte que està a certa alçada tendeix a caure i a aturar-se en arribar al
terra .....
19
2.1.4 La conservació de l’energia mecànica
Quan un objecte està a una certa altura es pot dir que el sistema objecte-
Terra té una energia potencial deguda a la configuració del sistema. Quan
aquest cau, ho fa a causa de la força d’interacció d’una de les parts del
sistema, la Terra, sobre l’altre, l’objecte. En aquest cas, l’energia total del
sistema es manté constant.
En el procés de caiguda lliure, l’energia potencial del sistema es

transfereix produint un canvi de velocitat en l’objecte. Matemàticament es
pot escriure
 E p    Ec
relació que es pot reescriure com
E p  Ec  0
 ( E p  Ec )  0 (15)
L’Equació 15 mostra que hi ha una quantitat associada al sistema que és

manté invariable i que s’anomena energia mecànica del sistema, Em
E m  Ec  E p (16)
Quan hi ha alguna força no associada a la configuració del sistema, com

en el cas de l’elevador o quan empenyeu el cotxe, o quan hi ha algun
fregament, l’Equació 15 no és aplicable. En aquests casos, el sistema
guanya o perd energia. Tenint en compte aquest fet, l’Equació 15 es pot
generalitzar introduint la variació d’energia causada pel treball d’aquestes
forces. Aquest treball s’anomena treball no conservatiu per a
diferenciar-lo del treball conservatiu realitzat per les forces, com el pes,
que conserven l’energia del sistema.
 ( E p  Ec )  Wnc (17)
Exemple resolt
Una de les grues més poderoses del món pot alçar una massa de 6000
tones fins a una altura de 12,0 m.
(a) Quina és l’energia potencial del sistema Terra-massa a aquesta altura?
(b) Si el cable que aguanta la massa es trenca, amb quina velocitat
arribarà al terra des d’aquesta altura de 12,0 m?
Resolució.
(a) Per a determinar l’energia potencial del sistema s’utilitza l’Equació

14. Així
E p  mgh  6  10 6  9,8  12  7,1  10 8 J
20
Transports TRA
(b) La conservació de l’energia mecànica permet escriure
Em 0  Em
Ec 0  E p 0  Ec  E p
1 2
mgh0  mv
2
Substituint i aïllant
1
7,1  108   6  106  v 2
2
2  7,1  10 8
v  15,4m  s 1
6  10 6
Qüestions
35 Un grup d’operaris està pujant un moble de 80 kg a un setè pis
amb ajuda d’una politja. Si quan es troba a una altura de 10 m
el cable es trenca, amb quina velocitat impacta el moble amb el
terra?
Solució: 14m·s-1
36 En una pel·lícula es disposen a filmar una escena en què un

cotxe ha d’estavellar-se contra una paret. Quan estan a punt de
filmar l’escena, el cotxe s’avaria i, com que tenen molta pressa
per filmar l’escena, decideixen elevar el cotxe per la part de
darrera amb una grua i el deixaran caure. Filmant amb la
càmera amb l’angle adequat, el cotxe semblarà que es mogui
horitzontalment. A quina altura hauria d’elevar-se el cotxe de
-1
800 kg per a què “xoqui amb la paret” a 100 km·h ?
Solució: 39 m
37 Un trineu llisca per una superfície horitzontal coberta de neu

-1
amb una velocitat inicial de 4 m·s . Si el coeficient dinàmic de
fregament entre el trineu i la neu és de 0,14, quina distància
recorrerà abans d’aturar-se?
Solució: 5,82 m
38 Expliqueu, utilitzant la idea que el treball permet quantificar

l’energia transferida, per què en caminar duent un llibre a les
mans no es fa treball sobre aquest.
Figura 15. Camió Catepillar777D utilitzat

en la construcció de l’Aeroport de
l’Alguaire que té una potència de 700 kW
2.1.5 Vehicles potents (Font Imatge Indibil [Public Domain], via
Wikimedia Commons)
Molt sovint heu sentit a dir “aquest motor és molt potent”. Un cotxe de
Fórmula 1, el prototipus de la Figura 11, un camió com el de la Figura 15
que treballa en la construcció de grans infraestructures disposen de
motors molt potents però els utilitzen de maneres molt diferents. En els
primers dos casos els motors els permeten obtenir velocitats molt
21
elevades, i en el darrer cas el motor li permet dur grans càrregues (fins a
90 tones).
Què indica exactament la potència? La potència indica la rapidesa amb la

qual es pot transferir energia, és a dir, la rapidesa amb la qual es pot
realitzar treball. Un dispositiu és més potent que un altre si tarda menys
temps en realitzar el mateix treball. Així, es pot definir la potència com
Nota d’estudi
W
Una altra unitat que s’utilitza per a P (18)
indicar la potència és el Cavall de t
Vapor, CV, on
on t és el temps durant el qual té lloc la transferència d’energia en forma
1 CV = 735 W de treball W. En unitats del Sistema Internacional, la potència es mesura
en watts (W) on 1W és la potència d’un dispositiu que realitza un treball
d’1 J en 1 segon.
Qüestions
39 Dues persones que pesen el mateix pugen per unes escales.
La primera puja en 30 s i la segona ho fa en 50 s. Quina de les
dues fa més treball? Quina utilitza més potència?
40 Un vehicle de 750 kg és capaç d’accelerar de 0 a 100 km/h en

2,6 s. Quina és la potència del seu motor?
Solució: 111,5 kW
41 Calculeu la potència involucrada en empènyer amb una força

de 20 N un carret, en una superfície comercial, una distància
de 3,6 m en un temps de 1,5 s.
Solució: 48 W
42 Calculeu la potència que han de fer els músculs per aixecar

unes peses de 500 N a una altura de 2,2 m en 2,0 s.
Solució: 550 W
43 Quan de temps tardarà una grua de 2,0kW en pujar un sac de

50 kg fins a 40 m d'altura?
Solució: 9,8 s
2.2 La calor, una altra manera de

transferir energia
En aplicar els frens a un cotxe, la seva velocitat disminueix. En aquest
canvi hi ha una transferència d’energia cap als discs de fre i d’aquí cap a
l’entorn més immediat: els pneumàtics, el terra i l’aire. Igualment,
succeeix amb el motor: no tota l’energia del combustible es transforma en
treball útil per a moure el vehicle, ja que una part es transfereix a
l’entorn.
En aquests casos, com sabeu que hi ha hagut una transferència d’energia?

La resposta cal buscar-la en l’observació d’un canvi en alguna propietat
dels sistemes. La propietat que canvia és la temperatura i per tant
apareix una transferència d’energia entre sistemes que estan a diferent
temperatura, transferència que s’anomena calor.
22
Transports TRA
Que té de diferent un cos quan canvia de temperatura? La resposta ve
donada pel model atòmic de la matèria. La matèria està formada per
partícules que es mouen contínuament en totes direccions. Quan un cos
canvia de temperatura, l’agitació de les partícules varia, és a dir, varia
l’energia cinètica d’aquestes. La temperatura doncs, és una mesura de
l’energia cinètica que, en promig, tenen les partícules del sistema.
A banda de moure’s, les partícules interactuen entre si donant lloc a una

certa estructura atòmico-molecular, a una certa configuració Nota d’estudi
microscòpica. Per tot això, i des d’un punt de vista “intern” de la matèria
es pot parlar d’una energia interna que en realitat és la suma de l’energia Sovint s’utilitza com a unitat de la
cinètica de les partícules associada a la temperatura i d’una energia calor la Caloria que es defineix
potencial o de configuració. com la calor necessària per elevar la
temperatura d’1 g d’aigua des dels
Tal com heu vist, el treball és un mecanisme de transferència d’energia 14,5ºC fins als 15,5º C a una pressió
que implica interaccions entre sistemes que produeixen desplaçaments d’1 atmosfera.
com un tot d’aquests. Per exemple, en empènyer el vehicle avariat, hi ha
un moviment de tot el vehicle en el sentit de la força aplicada. Per una L’equivalència entre calories i
altra banda, la transferència d’energia mitjançant calor va acompanyada Joules és
d’un canvi en el moviment caòtic o incoherent de les partícules que
formen els sistemes, produït per les col·lisions entre les partícules. 1 Cal = 4,18 J
2.2.1 Eficiència
A l’hora de dissenyar els nous transports, els enginyers i enginyeres han
de tenir present aquesta dissipació d’energia cap a l’entorn i han de vetllar
per a què sigui el més petita possible. Això obliga a fer dissenys més i
més eficients, és a dir, a construir transports que aprofitin millor l’energia
i, per tant, que tinguin més rendiment, magnitud que es defineix com
energia útil
Rendiment   100 (19)
energia aportada
Figura 16. Representació d’un
procés amb un rendiment del 25%
Així per exemple, si el rendiment d’un cotxe és del 25 % significa que de
cada 100 J d’energia transferida o aportada al cotxe, només 25 seran útils
per a augmentar l'energia mecànica d’aquest.
Qüestions
44 El metabolisme és el procés pel qual els organismes vius
obtenen l’energia que necessiten. Quina és l’eficiència d’una
persona que necessita 100 W per obtenir una potència d’1 W
en forma de treball?
Solució: 1 %
45 Quina és l’eficiència mecànica d’un ciclista que produeix 100 W

a partir de 1000 W de potència metabòlica?
Solució: 10 %
23
Qüestions
46 Suposeu que dissenyeu un motor perfecte que té un rendiment
del 100 % i que crema un combustible que subministra 40 MJ
per litre. Si la força de fricció total és de 500 N,
(a) quina ha de ser la força que ha de fer el motor per a
descriure un moviment uniforme?
(b) quina serà la distància màxima que pot recórrer aquest
vehicle a aquesta velocitat constant amb un litre de
combustible?
Solució: 500 N
Solució: 80 km
47 Quines serien les respostes de la qüestió 46 si el rendiment fos

del 25%?
Solució: 500 N
Solució: 20 km
Motors de combustió interna

Com funcionen els motors de combustió interna? Quins rendiments
tenen? La Wikipèdia en català us permetrà respondre aquestes i altres
preguntes.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Motor_de_combusti%C3%B3_interna
2.2.2 El motor s’escalfa

En els motors tèrmics (com les màquines de vapor o els motors de
combustió interna), una aportació de calor s'utilitza per a fer un treball.
Però no tota l’energia transferida en forma de calor es pot aprofitar per fer
treball. Quan es crema un combustible en el pistó d’un motor, part de
l’energia transferida en forma de calor es transmet al pistó, fent que
aquest es desplaci i, per tant, fent que faci un treball, però una part
important de la calor és dissipada a l’entorn.
Tal com heu vist, els motors aprofiten al voltant d’un 20 % de l’energia
subministrada pel combustible. Part de l’energia dissipada es transfereix a
l’aire pel tub d’escapament, però una bona part produeix un increment de
temperatura a les diverses parts mecàniques del motor. Cal doncs un
sistema de refrigeració que pugui mantenir la temperatura del motor en un
rang adequat per a un correcte funcionament d’aquest.
El circuit de refrigeració d’un cotxe conté aigua, que és una substància

idònia per dur a terme aquesta funció. L’aigua és capaç d’absorbir una
gran quantitat de calor sense que experimenti un gran canvi de
temperatura. D’altres substàncies, per a absorbir la mateixa quantitat de
calor, necessitarien experimentar un canvi de temperatura elevat; canvi
que podria dur a la substància a una temperatura molt propera a la del
motor, moment en què la substància deixaria de refredar el motor.
Si recordeu la unitat anterior, es definia la inèrcia com la resistència que

experimenta un cos a canviar el seu estat de moviment. Així mateix, es
24
Transports TRA
pot definir una inèrcia tèrmica, anomenada calor específica o capacitat
calorífica específica, c , que indica la resistència que mostra una
substància a experimentar canvis de temperatura.
L’aigua té una capacitat calorífica elevada, fet que possibilita que una
petita quantitat pugui absorbir una gran quantitat de calor sense un C
increment important de la temperatura. Substància
(kJ·kg-1·ºC-1)
Aigua 4,18
Qüestions
Alcohol etílic 2,40
48 Antigament, a les nits, per escalfar-se es posava a dins del llit,
a tocar dels peus, una bossa amb aigua calenta. Expliqueu-ho
en termes de calor i energia. Alumini 0,90
49 Un dia a l’estiu, ja entrada la nit, us passegeu per la platja Coure 0,39

descalços. La sorra de la platja la noteu freda i, en canvi,
l’aigua del mar encara és nota calenta. Per què?
Or 0,13
Plom 0,13
vidre 0,84
ACTIVITAT 6 Escalfar  sorra 0,7
Utilitzeu un escalfador elèctric d’immersió per escalfar una quantitat
determinada d’aigua, aïllada tèrmicament dels voltants. Mesureu Taula 1. Calor específica
l’increment de temperatura i calculeu la capacitat calorífica específica d’algunes substàncies
de l’aigua.
Entre el motor i l’aigua hi ha una diferència de temperatura, diferència

que tendeix a disminuir gràcies a la transferència d’energia entre el motor
i l’aigua. La quantitat de calor transferida no depèn tan sols de la
diferència de temperatura, sinó que també ha de dependre de la quantitat
de substància, d’aigua en aquest cas. Així
Q  mcT (20)
Exemple resolt
Quina quantitat de calor es necessita per elevar la temperatura de 3 kg de
coure en 20ºC?
Dada: c(Coure) = 0,386 kJ·kg-1·ºC-1
Resolució.
L’aplicació directa de l’Equació 19 permet la quantitat de calor necessària
Q  mcT  3  0,386  20  23,16 kJ
25
Qüestions
50 Imagineu que poseu 1 litre d’aigua un cert temps al foc i que la
seva temperatura augmenta 2ºC. Si poseu 2 l d’aigua al mateix
foc i durant el mateix temps, quin serà l’increment de
temperatura?
Solució: 1 ºC
51 Una persona amb una dieta normal ingereix i gasta 2000 KCal
al dia. L’energia que utilitza el seu cos acaba desprenent-se en
forma de calor. Quants Joules desprèn per segon?
Solució: 97 J·s-1
52 Un quilogram d’aigua es refreda des de 100ºC fins a 80ºC

en 2 minuts. Si la capacitat calorífica específica de l’aigua en
-1 -1
aquest interval de temperatura és 4200 J·kg ·ºC , calculeu
l'energia perduda per l'aigua i la potència mitjana transferida
des de l’aigua. On va a parar aquesta energia?
Solució: 84 kJ; 700 W
53 Un dipòsit aïllat conté 2 kg d'aigua a 20ºC i se li afegeixen 500

g d'aigua a 90ºC. L'aigua calenta cedeix energia a la freda fins
que s'igualen les temperatures. Quina temperatura tindrà la
mescla quan s'arribi a l'equilibri tèrmic?
Solució: 34 ºC
54 Per a refredar una peça d'alumini de 200g que estava a 95ºC

s’utilitza aigua a 15ºC. Quina quantitat d’aigua caldrà si la
temperatura final de l’alumini ha de ser de 25ºC? Si la peça
d’alumini es posa dins d’un recipient amb un litre d’aigua a
15ºC quina temperatura agafarà?
Solució: 0,30 kg; 18 ºC
2.2.3 Conservació i degradació

Abans heu estudiat la conservació de l’energia mecànica. També
segurament heu après en cursos anteriors que “l’energia no es crea ni es
destrueix, només es transforma”, enunciat que es coneix amb el nom de
Principi de conservació de l’energia.
La Conservació de l’energia
Si l’energia es conserva, com és que es parla de “crisi energètica”? Per
què no hi ha prou energia al nostre voltant? Per què cal estalviar energia?
Les respostes a aquestes i altres preguntes les podreu trobar en els
següents vídeos de la sèrie “El Universo mecánico”.
https://www.youtube.com/watch?v=LXcOrp6Qhy8
El Principi de conservació de l’energia, que és molt important en la

ciència, no tant sols en la física, generalitza la idea que l’energia
mecànica es conserva. Quan un cotxe que circula per una carretera plana
frena fins aturar-se, perd tota l’energia mecànica. Aquesta energia s’ha
transferit cap a l’entorn en forma de treball, de manera que en el sistema
cotxe l’energia no es conserva. Ara bé, si considereu com a sistema el
26
Transports TRA
conjunt cotxe-carretera-aire es pot dir que l’energia total d’aquest sistema
s’ha conservat.
Una formulació general del principi de conservació de l’energia ha

d’incloure tant el treball com la calor. El sistema cotxe-carretera-aire és
un sistema tancat i aïllat perquè no es permet intercanvi de matèria ni
d’energia amb l’exterior. En aquest cas, es pot escriure la conservació de
l’energia
E  W  Q  0 (21)
on W és el treball net sobre el sistema i Q la calor transferida al sistema.

Aquesta equació explicita el que s’anomena Primera Llei de la
Termodinàmica.
Davant de qualsevol procés físic, s’accepta que l’energia del sistema

tancat i aïllat es conserva. Aleshores, quan s’observen “incompliments”
d’aquesta regla, cal mirar el sistema amb més detall, cal “inventar
procediments ocults” que facin possible la validesa de l’Equació 21. En la
unitat “Un viatge al·lucinant” de segon de Batxillerat estudiareu la
“invenció” del neutrí, una partícula que l’any 1933 va haver de ser
tinguda en compte per tal de mantenir la conservació de l’energia en
certes reaccions nuclears i que no fou descoberta fins l’any 1956.
L’energia es conserva, però això no vol dir que la disponibilitat d’aquesta

per a fer treball sigui sempre la mateixa. En un cotxe l’energia del
combustible es transfereix a un dels pistons del motor. D’aquesta manera
el pistó comença a pujar i baixar dins del cilindre. L’energia del pistó es
transfereix al sistema de transmissió i d’aquí a les rodes del cotxe. Cada
pas d’aquesta cadena energètica té un cert rendiment i, per tant, en cada
pas, una part de l’energia es dissipa, “es perd”. A cada pas que es fa,
l’energia té menys “qualitat”, es poden fer menys coses. Es diu que
l’energia es degrada. Tot aquest procés queda recollit en la Segona Llei
de la Termodinàmica.
La Primera Llei de la Termodinàmica diu que l’energia es conserva, però

això no vol dir que tots els processos en els que es conserva l'energia
siguin possibles de manera natural. Si es posa en contacte un cos que té
una temperatura alta amb un cos que està a baixa temperatura, la
transferència d’energia va del cos d’alta temperatura cap al de baixa, però
la primera llei no impedeix que el flux d’energia tingui lloc en el sentit
oposat. La segona llei indica la direcció en què flueix l’energia, a la
vegada que estableix que en cada transferència d’energia aquesta es
degrada, és “perd”, de manera que no està disponible per a produir o
realitzar treball.
La recerca de transports més eficients ha de vetllar per consumir menys

energia (menys combustible). Però, que vol dir consumir? Consumir no
vol dir tenir menys energia, sinó tenir menys energia disponible. Aquests
transports més curosos amb el medi i amb l’entorn han de poder fer la
seva feina de manera més eficient evitant al màxim la dissipació i
degradació de l’energia.
27
Transports TRA
3 Una nova mirada als xocs
En els xocs que heu estudiat en aquesta unitat, els vehicles quedaven
deformats després de l’impacte. Com mostra la Figura 17, cada cotxe
experimenta unes forces que produeixen una deformació de l’estructura.
Part de l’energia del xoc es dedica a produir aquestes deformacions de
manera que, tot i que l’energia total es conserva, hi ha una pèrdua
d’energia cinètica. En aquest cas es diu que hi ha hagut un xoc inelàstic.
D’una altra banda, una col·lisió elàstica és aquella en la qual no hi ha

pèrdua d’energia cinètica. L’energia que s’emmagatzema temporalment
per la deformació elàstica es recupera com a energia cinètica quan els
objectes reboten. Figura 17. Dos cotxes de prova
després d’un xoc ( Font SCT)
En un xoc elàstic es compleix que l’energia cinètica total abans del xoc és
igual a l’energia cinètica total després del xoc. Si en el xoc intervenen dos
objectes, matemàticament ho expressaríem de la següent manera
EC10  EC 20  EC1  EC 2 (22)
Substituint l’expressió de l’energia cinètica es pot escriure
1 1 1 1
m1v102  m2v20
2
 m1v12  m2v22 (23)
2 2 2 2
on m1 i m2 són les masses de cadascun dels objectes i v1o i v2o i v1 i v2 els
mòduls de les velocitats respectives abans i després del xoc.
Qüestions
-1
55 Un cos de 5 kg, a una velocitat de 4 m·s , xoca frontalment
amb un altre de 10 kg que es mou cap a ell a una velocitat de 3
-1
m·s . Si el bloc de 10 kg queda aturat després del xoc,
(a) quina és la velocitat final del cos de 5 kg?
(b) és elàstic el xoc?
Solució: -2 m·s-1
-1
56 Un cos de 3 kg, que es mou amb una velocitat de 4 m·s , xoca
elàsticament contra un cos de 2 kg, inicialment aturat. Quines
són les velocitats finals de cada un dels cossos?
Solució: 0,8 m·s-1; 4,8 m·s-1
57 Un bloc de 4 kg que es mou cap a la dreta, a una velocitat de 6

-1
m·s , xoca elàsticament amb un altre bloc de 2 kg que també
-1
es mou cap a la dreta, a una velocitat de 3 m·s . Trobeu les
velocitats finals de cada bloc
Solució: 4 m·s-1 i 7 m·s-1
29
Qüestió
58 Un vagó de massa M es desplaça a una velocitat v per una via
horitzontal sense fricció i xoca contra un altre vagó idèntic
aturat. Si després de l’impacte ambdós vagons queden units,
quin percentatge de l’energia inicial s’ha perdut en el xoc?
Solució: 50 %
ACTIVITAT 7 Energia dissipada en el bot d’una pilota 

Si es deixa caure una pilota al terra aquesta rebota assolint un altura
inferior a la inicial. Aquest és un exemple de xoc inelàstic en el que es
perd una part de l’energia, energia que es transfereix a l’aire en forma
de calor.
Des del punt de vista d’un enginyer especialitzat en seguretat, quin és el

xoc més desitjable, l’elàstic o l’inelàstic? Com s’han de dissenyar els
trens i els cotxes per a resistir un xoc? La millor solució és l’absorció de
l’energia cinètica produint el menor dany possible als ocupants. Una
manera d’aconseguir això és construir les parts externes del vehicle d’un
material que, en cas de xoc, experimenti una deformació plàstica, com és
el cas de les zones deformables dels cotxes, mentre que l’habitacle on es
troben els passatgers el constitueixen estructures fortes i rígides.
En d’altres situacions el xoc elàstic és desitjable, com en el cas d’alguns

esports. Una raqueta de tennis cal que pugui tornar la pilota amb una
pèrdua d’energia molt petita. Una joguina de sobretaula que es basa en els
xocs elàstics és el “bressol de Newton” en el que un grup de boles reboten
durant molt de temps.
ACTIVITAT 8 Xocs en una dimensió. 

En aquesta activitat d’Interactive Physics analitzareu el xoc frontal de
dues boles amb un programa informàtic de simulació. Podreu variar les
diferents magnituds que intervenen i treure’n conclusions.
ACTIVITAT 9 Xoc frontal 

En aquesta activitat analitzareu el xoc frontal d’un cotxe que circula a
64 km·h-1, amb airbag i sense airbaig. Per a fer-ho disposeu de les
filmacions dels xocs en vídeo i d’un programa de tractament d’imatges.
30
Transports TRA
3.1 El xoc al revés

Si haguéssiu filmat el xoc entre els dos cotxes de prova de la Figura 17 i
passéssiu la pel·lícula al revés, veuríeu com els dos cotxes se separen. La
simetria de la situació, mostra que la física que descriu aquest procés és la
mateixa que en el cas del xoc. La diferència està en què en comptes de
parlar de xoc o de col·lisió, ara es parla d’una desintegració o d’una
explosió.
A primer cop d’ull una explosió és molt diferent d’un xoc, però és una
altra situació en la qual es conserva la quantitat de moviment. En una
explosió, un objecte que té una certa quantitat de moviment es fragmenta
o divideix en parts més petites. D’acord amb el principi de conservació de
la quantitat de moviment, la suma de la quantitat de moviment de cada
una de les parts, abans i després de l’explosió, és constant, donat que les
forces internes al sistema implicades en aquests processos també són
parelles de forces d’acció i reacció i compleixen la tercera llei de Newton.
ACTIVITAT 10 Anàlisi d’una explosió 

Com a resultat d’una explosió s’obtenen tres fragments que es
dispersen en un pla. Cap on es dispersaran? Què passarà amb la
quantitat de moviment.
31
Transports TRA
4 L’última volta
En aquesta unitat heu estudiat com la física esdevé una eina important a
l’hora d’analitzar accidents de trànsit. Heu començat estudiant les xocs i
els seus efectes i tot seguit heu estudiat un concepte tant important com el
d’energia. El concepte energia juga un paper molt important en la nostra
societat i cada vegada i ha més sensibilitat en què cal “estalviar-la” i fer-
ne un ús més responsable, dissenyant sistemes de transport més eficients,
i menys contaminants.
En els accidents intervenen tant factors humans com factors associats a

l’entorn: l’estat del vehicle, del ferm de la carretera, etc. Està en mans de
tots lluitar per a aconseguir disminuir el nombre d’accidents a la carretera.
ACTIVITAT 11 Copes, radars i mòbils 

El programa "Quèquicom" analitza com l’alcohol afecta a la conducció
d’un vehicle. El mateix programa us parla també de la distància de
frenada i com aquesta es veu afectada per l’alcohol, les drogues,
l’excés de velocitat i la manca d’atenció.
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=39469&p_ex=Qu%E8quicom
Qüestió
59 Un conductor xoca pel darrere contra un cotxe aturat davant
d’un senyal d’STOP. Conseqüència de l’impacte: els para-xocs
dels dos cotxes queden enganxats. Els policies de l’ACIA
determinen, a partir de les marques de lliscament que han
quedat sobre el ferm de la carretera, que els dos vehicles s’han
desplaçat una distància de 0,76 m. Més proves indiquen que el
coeficient de fregament entre els pneumàtics i el terra és de
0,92. El conductor causant de l’accident testifica a la policia que
-1
anava a menys de 15 km·h quan s’acostava al senyal
d’STOP. Està dient la veritat?
DADES: massa del cotxe “culpable” = 1200 kg; massa del cotxe
colpejat =900 kg
Solució: No, 23,3 km·h-1
4.1 Objectius
Després d’estudiar aquesta unitat hauríeu de ser capaços de:
 Recordar i utilitzar l’expressió F = ma en situacions en les quals

la massa és constant.
33
 Comprendre i utilitzar el concepte de treball com a producte d’una
força pel desplaçament en la direcció de la força, incloent-hi els
casos en els quals la força no té la direcció del desplaçament.
 Calcular la potència a partir del ritme amb què es fa el treball o a
què es transfereix l’energia.
1
 Recordar i utilitzar l’expressió Ec  mv 2 per a l’energia cinètica
2
d’un cos.
 Recordar i utilitzar l’expressió Ep =mg∆h per a l’energia potencial
gravitatòria en les proximitats de la superfície terrestre.
 Aplicar el principi de conservació de l’energia mecànica a casos
que impliquin l’energia potencial gravitatòria i l’energia cinètica.
 Reconèixer i usar l’expressió E = mcT i conèixer el concepte
de capacitat calorífica específica d’un material.
 Descriure el concepte de degradació de l’energia i identificar
processos en els quals l’energia es degrada o perd qualitat.
 Definir la quantitat de moviment o moment lineal a partir de la
 Definir l’impuls que realitza una força i relacionar-lo amb la
variació de la quantitat de moviment del cos sobre el que actua la
força.
 Aplicar el principi de la conservació de la quantitat de moviment
per a analitzar i resoldre qüestions sobre xocs, explosions,
desintegracions, etc.

Qüestions
-1
60 Superman arriba a un asteroide i el llança a 800 m·s .
L’asteroide és 1000 cops més massiu que el nostre superheroi
que, just després del llançament, queda en repòs. Pot ser això
possible? Justifiqueu la resposta.
61 Una locomotora diesel pesa 4 cops més que un vagó de

-1
càrrega. Si la locomotora va a 5 km·h , xoca i s’enganxa al
vagó que estava inicialment aturat, a quina velocitat marxa el
conjunt?
Solució: 4 km·h-1
62 Un cotxe de 2000 kg es mou cap a la dreta a 30 m/s en

persecució d’un segon cotxe d’igual massa que també es mou
-1
cap a la dreta a 10 m·s . Si els dos cotxes xoquen i queden
acoblats,
(a) quina és la velocitat immediatament després de la col·lisió?
(b) quina fracció de l’energia cinètica inicial dels cotxes es perd
durant la col·lisió? On va a parar aquesta energia?
Solució: 20 m·s-1; 20%
34
Transports TRA
Qüestions
63 Un insecte xoca frontalment contra el parabrisa d’un vehicle.
Digueu si les següents afirmacions són verdaderes o falses:
(a) Les forces d’impacte que es fan sobre l’insecte i sobre el
cotxe tenen la mateixa intensitat.
(b) Els impulsos que s’exerceixen sobre l’insecte i sobre el
cotxe són iguals.
(c) Els canvis de la quantitat de moviment de l’insecte i del
cotxe són iguals.
(d) Els canvis en la velocitat de l’insecte i del cotxe són iguals.
64 Un vagó de massa 1.000 kg es desplaça a una velocitat

-1
constant de 5 m·s per una via horitzontal sense fricció. En un
moment determinat xoca amb un altre vagó, de massa 2.000
kg, que estava aturat, de manera que després de la col·lisió
queden units. Calculeu:
(a) La velocitat que tindrà el conjunt després del xoc.
(b) L’energia mecànica perduda en el xoc.
Solució: 8,3 kJ
65 Un cos, de massa 0,6 kg, es desplaça en la direcció positiva de

–1
l’eix x a una velocitat d’1 m·s , i xoca contra un segon cos, de
massa 0,4 kg, que es desplaça també en la direcció positiva de
–1
l’eix x, a una velocitat de 0,8 m·s . Els dos cossos queden
enganxats i després del xoc es mouen junts. Quina és la
velocitat final del conjunt?
66 Un cotxe de 2000 kg de massa, que arrossega un remolc de

150 kg mitjançant un cable de massa negligible, es troba
inicialment en repòs. El cotxe arrenca amb una acceleració que
es manté constant durant els primers 10 segons i la tensió del
cable durant aquest temps val 500 N. Suposant que la fricció
dels pneumàtics del cotxe i del remolc amb el terra equival a
una força de fregament amb coeficient =0,20 i que la fricció
amb l'aire és negligible, calculeu:
(a) L'acceleració i la velocitat del sistema "cotxe-remolc" 8,0
segons després d'haver-se iniciat el moviment.
(b) La força de tracció.
(c) El treball de tracció que fa el cotxe durant els primers 8,0 s.
Solució: 1,37 m·s-2; 11 m·s-1
Solució: 7,2 kN
Solució: 315 kJ
67 Una partícula d'1 kg de massa que es mou en la direcció i el

-1
sentit positius de l'eix "x" va a una velocitat de 10 m·s quan
passa pel punt x=1,4 m. Si l'única força que actua sobre Figura 19. Imatge per a la
aquesta partícula és la representada en la Figura 19, Qüestió 67
(a) Quin treball realitza la força quan la partícula es desplaça
des de l'origen fins a x=1,4 m?
(b) Quina és l'energia cinètica de la partícula quan passa pel
punt x=3 m?
Solució: 7 J
Solució: 66 J
35
Qüestions
68 Un bloc de massa 20 kg cau lliscant per un pla inclinat, salvant
un desnivell de 25 m. Si parteix del repòs i assoleix una
-1
velocitat final de 15 m·s , determineu l’energia perduda per
fricció.
Solució: 2,65 kJ
69 Si un vehicle tingués un motor amb un 100% d’eficiència,

s’escalfaria?
70 A què és degut que, en general, un cotxe petit (i lleuger) gasti

menys combustible que un cotxe gran (i pesat)? Per què es
millora l’estalvi de combustible amb un disseny aerodinàmic?
71 Un cotxe de 800 kg arrenca del repòs i assoleix una velocitat

-1
de 100 km·h en 8 s. Suposant negligible el fregament,
determineu el treball i la potència mitjana desenvolupats pel
motor.
Solució: 3,1·105 J; 3,9·104 W
-1
72 Un camió de 60 tones porta una velocitat de 72 km·h quan
comença a frenar. Si s’atura 10 s després, quina ha estat la
potència mitjana de frenada?
Solució: 1,2 MW
73 Un cotxe circula per una carretera horitzontal a una velocitat

-1
constant de 90 km·h . Si el motor li està proporcionant una
potència de 150 CV, calculeu la força que s’oposa al moviment
del cotxe.
Solució: 4.410 N
74 Un paracaigudista de 60 kg assoleix una velocitat terminal en

què cau 50 m cada segon. Quina potència dissipa a l’aire?
Figura 20. Imatge per a la
Solució: 29,4 kW
Qüestió 76
75 Un nen de 30 kg es deixa caure per un tobogan de 2 m d’altura
-1
i arriba a terra amb una velocitat de 4 m·s . Quin treball han fet
les forces de fregament?
Solució: -348 J
76 Deixem anar un cos d’1,0 kg de massa des del punt A, situat

sobre una pista constituïda per un quadrant de circumferència
de radi R = 1,5 m la qual es considera negligible el fregament,
tal com es veu a la Figura 20 Quan el cos arriba a la part
inferior del quadrant (punt C), llisca sobre una superfície
horitzontal fins que queda aturat a una distància de 2,7 m del
punt C. Trobeu:
(a) La velocitat del cos en el punt C.
(b) El coeficient de fregament cinètic entre la pista i el cos a la
part horitzontal.
Solució: 0,6
Figura 21. Imatge per a la 77 En una atracció de fira, una vagoneta de massa M = 300 kg
arrenca del repòs en el punt A i arriba al punt B amb una
Qüestió 77 –1
velocitat de 10 m·s , després de recórrer el circuit representat
–2
en la Figura 21. Preneu g = 10 m·s i calculeu:
(a) El treball fet pel pes de la vagoneta des del punt A fins al
punt B.
(b) La quantitat de calor alliberada, com a conseqüència del
fregament, en el descens de A a B.
Solució: 3·104 J
Solució: -1,5·104 J
36
Transports TRA
Qüestions
78 Suposeu dos patinadors, en Ricard i la Júlia, en repòs, l'un
davant de l'altre, damunt d'una pista de gel. En Ricard llança,
horitzontalment cap a la Júlia una pilota de 200 g de massa, a
-1
una velocitat de 22 m·s . La Júlia agafa la pilota i la torna a
llançar cap a en Ricard amb la mateixa velocitat. En Ricard és
un noi de 65 kg i la Júlia, una noia de 55kg. Calculeu:
(a) La velocitat de cadascun en el moment en què la Júlia
agafa la pilota.
(b) La velocitat final de cada patinador, després que la Júlia li
torni la pilota a en Ricard.
Solució: -6,8 cm·s-1; 8,0 cm·s-1
Solució: -13 cm·s-1; 16 cm·s-1
79 Una pilota cau des d’una altura H, xoca elàsticament amb el

terra i rebota de manera que puja fins a la mateixa altura H.
Raoneu si com a conseqüència del xoc ha canviat o no:
(a) La quantitat de moviment de la pilota.
(b) L’energia cinètica de la pilota.
80 Una empresa diu que ha dissenyat i fabricat una “superpilota”

que pot rebotar a una altura superior a la que ha caigut
inicialment. Doneu la vostra opinió sobre aquesta publicitat.
81 Dos cotxes, de masses M1 = 800 kg i M2 = 600 kg, es mouen en

direccions perpendiculars. El primer es mou a una velocitat
-1
horitzontal de v1 = 36 km·h i el segon a una velocitat
-1
perpendicular al primer de v2 = 18 km·h . Els cotxes arriben a
una cruïlla i xoquen de manera que queden incrustats entre si.
(a) Quins són els components del vector quantitat de moviment
total abans i després del xoc?
(b) Quina és la velocitat (en mòdul i direcció) del conjunt dels
dos cotxes després del xoc?
Solució: p0x=pfx=8.000 kg·m·s-1; poy=pfy=3.000 kg·m·s-1
Solució: 6,10 m·s-1 =21º
37
Natura i esports NIE

Octavi Casellas
Montserrat Enrech
Luisa Herreras
Josep Olivella
Octavi Plana
Jaume Pont

Barcelona 2019
UNITAT 4. NATURA I
ESPORTS
Índex
Per què una unitat anomenada Natura i

Esports? ......................................................... 1
1 Les cordes i l’escalada................................ 3
1.1 L’escalada.............................................................. 3
1.2 Baixant en ràpel..................................................... 4
1.3 Travessem un avenc ............................................... 5
1.4 Les cordes han de ser elàstiques............................ 7
2 Salts d’esquí ............................................... 9

3 El salt de bungee....................................... 13
4 Saltar i llançar........................................... 17
5 L’última volta ........................................... 21
5.1 Objectius .............................................................. 21

Natura i Esports?
Investigacions recents, situen la natació, el futbol i el bàsquet (per aquest
ordre), com els esports més practicats pels nostres joves esportistes en el
seu temps lliure. També, en referència al gènere, el nombre de joves
esportistes masculins segueix superant i de molt el nombre de joves
esportistes femenines, essent els primers gairebé el 70% dels esportistes
totals que tenen com a oci la pràctica física i esportiva i les segones
només el 30% restant. Destaca, a més a més, com a indicador força
significatiu en el cas de les noies, la pràctica majoritària d’aquestes,
d’esports individuals.
Així, i tenint en compte les dades resultants de diferents estudis
desenvolupats a nivell de municipis, comarques, Catalunya, Europa,...,
serà bo que ens preguntem si a l’hora de dissenyar els nostres projectes
esportius tenim o no en consideració la realitat que està vivint el nostre
jovent, la seva formació com a persones-esportistes i allò que sovint més
descuidem: les seves pròpies motivacions!
De fet, per a canviar els plantejaments tradicionals ja “caducats” i que tan
d’esquena estan a la trista realitat, és del tot necessari afavorir el
desenvolupament en les diferents etapes de la infantesa (3 a 9 anys)
respectant les lleis evolutives, maduratives i educatives, mitjançant una
adequada educació física de base, que fugi de l’especialització esportiva
precoç i que potenciï el desenvolupament general de totes les capacitats.
És a partir d’aquí que s’obrirà un món esportiu riquíssim i inesgotable. De
fet, i fent una breu síntesi, a l’hora de cercar l’activitat que ens pugui
motivar més, avui en dia podem escollir entre esports col·lectius com el
bàsquet o les curses de relleus, esports individuals com el tennis,
l’atletisme o el ciclisme... També es pot optar per l’esport tradicional o els
jocs populars: la pilota basca, els castellers, bitlles...
La recerca de noves activitats físiques i esportives recreatives es dóna tant
en espais urbans, com semi-naturals en parcs o platges, o naturals en el
medi terrestre, aeri o aquàtic. Aquí s’hi desenvolupen les cada cop més
sol·licitades activitats físiques i esportives en el medi natural. Unes
activitats que ens possibiliten la descoberta del medi que ha fet possible
la vida, que ens ajudaran a prendre consciència de la necessitat del seu
respecte i cura, que ens apropen a la cultura més genuïna dels nostres
avantpassats i que poden aportar al nostre ple desenvolupament: estima,
responsabilitat i autonomia.
Així, podem practicar: excursionisme, escalada, esquí, b.t.t., piragüisme,
submarinisme, windsurf, orientació, muntar a cavall, vols, tir amb arc, i
moltes altres activitats emocionants. Cal vigilar però, estar pendent en tot
moment d’un medi que, com a viu, és canviant, la utilització per a cada
pràctica i per seguretat, de la vestimenta i materials tècnics adequats i la
necessitat de ser assessorats i conduïts per tècnics i tècniques 100%
professionals.
Adaptació de “Obrim la porta a un ric i inesgotable món esportiu”,
publicat per Ignasi Caballé, diari Sport (16-12-2005).
1
NIE Física en context
Natura i aventura
Que voleu viure experiències que us apugin el nivell d’adrenalina? O bé
us estimeu més caminar tranquil·lament entre cingles i prats? Submergir-
vos per a descobrir els secrets d’alta mar? Calçar-vos uns esquís i agafar
velocitat? Baixar per barrancs? Enfilar-vos als cims? Llançar-vos
daltabaix d’un pont amb una corda a la cintura? D’esports d’aventura a la
natura n’hi ha de tota mena, per a tots els gustos i públics. Si us interessa
practicar-ne, cerca el vostre!
El portal jove.cat en la seva secció d’esports us mostra un munt

d’informació.
http://jovecat.gencat.cat/ca/

En aquesta unitat aprofundireu en els conceptes de caracterització del
moviment rectilini, estudi de forces i energia ja estudiats en les unitats 2 i
3, tot aplicant el que heu après a noves situacions. Així, utilitzareu les
lleis de Newton per a estudiar situacions més complexes com són aquelles
en què les forces implicades formen un cert angle amb la direcció del
moviment, fet que obligarà a descomposar-les utilitzant la trigonometria.
També aprofundireu en l’estudi de la conservació de l’energia introduint
una energia potencial associada a l’elasticitat. Finalment utilitzareu tot el
que heu après per a analitzar el moviment que té lloc quan, per exemple,
una persona colpeja una pilota de futbol durant un dia d’esplai.
2
1 Les cordes i l’escalada
ACTIVITAT 1 Enfrontar-se a la por 

En aquest capítol del programa “Quequicom”, us parlen de quines són
les forces que han d’aguantar els cables dels telefèrics o les cordes
dels escaladors.
Observeu atentament el vídeo i contesteu les preguntes.
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=22997
1.1 L’escalada
L’escalador de la Figura 1 està clarament en equilibri. L’escalador té tres
punts de contacte amb la roca (les dues mans i la corda) que, juntament
amb el pes, produeixen quatre forces que actuen en diferents direccions.
Figura 1. Escalador en equilibri
En la unitat “Més alt, més ràpid, més fort”, heu estudiat que les forces són
(Font de la imatge ala [CC-BY-
vectors i heu vist com sumar-los i restar-los en el cas que estiguin en la
SA 1.0], via wikimedia commons)
mateixa direcció. Buscar la resultant sobre l’escalador de la Figura 1
esdevé més complicat que en les situacions estudiades abans. Ara bé, el
fet que les forces siguin vectors, obre una porta a resoldre el problema de
manera gràfica utilitzant la regla del paral·lelogram.
Considereu el diagrama de forces de la Figura 2a, que correspon a les

quatre forces que actuen sobre l’escalador de la fotografia. Per a sumar
aquests vectors, es pot utilitzar un procés ben senzill que consisteix en
prendre un dels vectors com a punt de partida. Tot seguit s’agafa un dels
altres dos vectors i es trasllada paral·lelament a ell mateix fins que el punt
d’origen d’aquest coincideixi amb l’extrem del primer. Un cop fet això, es
repeteix el procés amb el tercer vector i quart vector: l’origen de cada
vector ha de coincidir amb l’extrem del vector anterior. Finalment, la
resultant de totes les forces serà el vector que uneix l’origen del primer
vector amb l’extrem del darrer vector tal com indica la Figura 2b.
Aquest procés es pot generalitzar per a obtenir la resultant de qualsevol

nombre de vectors (2, 3, 4...).
Matemàticament, la resultant seria
R  P  T  F1  F2
Com que l’alpinista està en equilibri, la força resultant ha de ser zero i per
tant:
Figures (2a) Diagrama de cos
0  P  T  F1  F2 lliure de l’escalador de la Figura
1, i (2b) determinació gràfica de
En el cas de l’escalador en equilibri, les forces defineixen un polígon la resultant
vectorial tancat.
3
ACTIVITAT 2 La suma gràfica de vectors.

La següent simulació us permet veure la suma de vectors de manera
gràfica.
http://www.walter-fendt.de/html5/phes/resultant_es.htm
Qüestions
1 Una escaladora s’atura en un sortint d’una paret de roca. Amb
ajuda d’una corda puja una motxilla amb material d’escalada de
250 N de pes fins on és ella. El paquet està sotmès a un vent
molt fort que origina una força horitzontal cap a la dreta de 50
N. Si la motxilla està en equilibri.
Figura 3: Imatge (a) Dibuixeu totes les forces que actuen sobre la motxilla.
corresponent a la Qüestió 1
(b) Dibuixeu també el triangle de forces que corresponen a
aquesta situació. Escolliu una escala adient. Utilitzeu, per
comoditat, paper mil·limetrat.
(c) Amb tanta cura com pugueu, obteniu els valors de la tensió
de la corda i de l’angle que aquesta forma amb la vertical
Solució: 255 N
Solució: 11,31º
1.2 Baixant en ràpel

El ràpel o descens en doble corda és una tècnica utilitzada en aquelles
activitats en què és necessari un descens vertical: escalada, espeleologia,
barranquisme, descens des d’helicòpters, etc.
Figura 4. Escalador mostrant
la tècnica del ràpel (Imatge Utilitzant aquesta tècnica, pràcticament durant tot el descens, el cos forma
adaptada de Howcheng un angle de 90º amb la corda. Aquesta geometria permet una resolució
[Public Domain], via analítica senzilla a partir del polígon vectorial. Les tres forces que actuen
wikimedia commons) sobre l’alpinista que baixa en ràpel defineixen, momentàniament quan
aquest està en repòs, un polígon vectorial tancat, en aquest cas, un
triangle, com el que es mostra en la Figura 5 en què el pes és la
hipotenusa d’un triangle rectangle, on la tensió i la normal són els dos
catets. Així,
N T
T T PN 0 P2  T 2  N 2
P
P  T2  N2
P N
Qüestions
Figura 5. Forces que actuen
sobre l’alpinista i el triangle de 2 La figura 6 mostra un escalador de 800 N de pes, sostingut per
una corda, fent ràpel per una paret rocosa vertical. Dibuixeu les
forces que mostra que la forces que actuen sobre l’escalador i, posteriorment, feu
resultant és nul·la. l’esquema del triangle de les forces quan està
momentàniament en repòs. Calculeu la intensitat de la força
horitzontal exercida per la roca i la de la tensió de la corda.
Solució: 320 N
Solució: 861,6 N
4
Qüestions
3 Mentre cau, un paracaigudista experimenta una força neta
vertical de 500 N. Una ràfega de vent lateral exerceix una força
de 100 N. Quines són la intensitat, la direcció i el sentit de la
força resultant sobre el paracaigudista?
Solució: 510 N
Solució: -78,69º
1.3 Travessem un avenc

La tirolina és una tècnica per a creuar avencs profunds o esquerdes,
utilitzant una corda tal com es veu a la Figura 7. Sobre la persona o sobre
l’objecte que està en equilibri en la tirolina actuen tres forces: el pes i les
tensions de cada part de la corda. L’anàlisi i resolució d’aquesta situació
es pot fer aplicant les lleis de Newton així com la regla del paral·lelogram.
Figura 6. Esquema per a la
ACTIVITAT 3 Tensions en una corda
Qüestió 2
Una persona es pot penjar d’una corda quan està en posició vertical,
però no quan aquesta està penjada horitzontalment. En el capítol del
programa “Quequicom” d’inici de la unitat, heu vist que la força que cal
fer per alçar un bloc amb l’ajuda d’un cable pot variar. Amb ajuda d’uns
dinamòmetres i un bloc estudieu aquesta situació.
El pes és vertical i per tant, cal una força també vertical que el compensi
per mantenir l’equilibri. Aquesta força neix de la suma vectorial de les
tensions. Les tensions de la corda han de formar obligatòriament uns certs
angles amb l’horitzontal i aquest fet permet utilitzar la trigonometria a
l’hora de resoldre el problema.
Exemple resolt
L’escalador de la Figura 7 té una massa de 80 kg. En el moment de la
imatge, les dues parts de la corda formen un angle de 10º amb
l’horitzontal. Si suposem que l’escalador es troba en repòs en aquest Figura 7. Escalador penjant d’una
instant, calculeu el valor de la tensió de la corda. tirolina (Font 7cims.com)
Resolució.
La Figura 8 mostra el diagrama de forces. En el cas que es vol resoldre,

  .
L’escalador es troba en equilibri. Per tant, cal que la resultant de les

forces sigui nul·la
T1  T2  P  0
Per a resoldre l’exemple proposat, treballarem amb components, fet que

obligarà a descomposar els vectors força. Per a fer la descomposició, cal Figura 8. Diagrama de forces
en primer lloc triar un origen i uns eixos de coordenades. L’origen el corresponent a la tirolina
5
prendrem en el punt en què la corda que aguanta l’escalador contacta amb

la corda de la tirolina i prendrem l’eix y al llarg de la força pes. Tenint en
compte això, es pot escriure
Nota d’estudi
La trigonometria permet descomposar x) F x 0

un vector en les seves components Fx i
Fy y) F y 0
Per simetria, el mòdul de la tensió en les dues meitats de la corda ha

d’ésser el mateix. (Compte! Només és cert si els dos angles són iguals!).
T1  T2
Segons la direcció y, hom pot escriure
on T sin 10º T sin 10º mg  0

Fx  F cos  Aïllant
Fy  F sin  mg 80  9,80
T   2257,44 N
2 sin 10º 2  sin 10º
Qüestions
4 Quina és la tensió que suporta la corda d’una tirolina en el punt
on hi ha penjat un escalador de 600 N de pes? Suposeu que
l’escalador es troba momentàniament en repòs i, per
simplificar, que les dues parts de la corda d’una tirolina formen
el mateix angle de 15º amb l’horitzontal. Què passaria si
disminueix l’angle que forma la corda amb l’horitzontal?
Solució: 1.159 N
5 Si la corda de l’exercici anterior està dissenyada per suportar

una tensió màxima de 15 kN, quin és el menor angle que la
corda pot formar amb l’horitzontal per a aquest pes concret de
l’escalador de la qüestió anterior?
Solució: 1,15º
6 L’aeri de la Figura 9 puja en condicions de calma. El cable que

l’estira cap amunt forma un angle de 24º amb l’horitzontal i el
cable que va avall, cap a l’estació de la vall, en forma un de
4
23º. El pes de la cabina de l’aeri és de 2,5 ·10 N.
(a) Determineu el valor de les tensions.
(b) Per què és impossible que els dos angles siguin iguals?
Figura 9. Imatge per a la Qüestió 6
6
1.4 Les cordes han de ser elàstiques

Les cordes d’escalada han d’ésser, òbviament, resistents, és a dir, ha de
caldre una tensió molt gran per a trencar-les. En cas de caiguda, la corda
de seguretat ha d’exercir una força molt gran per a produir una forta
frenada sobre l’escalador i així aconseguir aturar-lo, això comporta que en
aquesta situació la tensió que ha de suportar la corda sigui vàries vegades
més gran que el propi pes de la persona que escala.
Les cordes d’escalada també són elàstiques, és a dir, s’estiren quan les
sotmetem a tensió, i recuperen (no sempre totalment) la longitud original
quan la càrrega es treu. Un concepte útil per a comparar diferents tipus de
cordes és el de rigidesa: una corda és més rígida que una altra si
experimenta un allargament menor quan se li aplica la mateixa força. La
propietat oposada a la rigidesa és l’elasticitat.
Qüestions
7 Per què un escalador, assegurat mentre s’enfila per una paret o
roca vertical, necessita que la seva corda, a més de ser
resistent, no sigui rígida del tot?
Quan l’allargament que experimenta una corda és proporcional a la força

aplicada, F, es diu que la corda obeeix la llei de Hooke
F  kx (1)
on x és l’allargament resultant de l’acció de la força aplicada i k és la

constant de proporcionalitat entre la força aplicada i l’allargament.
Aquesta constant s’anomena constant de rigidesa i la unitat en el SI és el
N·m-1.
ACTIVITAT 4 Tensió i allargament 

Amb ajuda d’un muntatge experimental, utilitzeu diferents tipus de fils o
cordes per a obtenir gràfics que mostrin com varia l’allargament amb la
tensió. Determineu, també, la tensió de ruptura de cada fil.
Els resultats de l’Activitat 4 indiquen que les cordes reals en la realitat no

segueixen exactament la llei de Hooke. El punt on el gràfic comença a
desviar-se significativament de la llei de Hooke s’anomena límit
d’elasticitat del fil o de la corda.
7
Qüestions
8 Suposeu que una corda d’escalada de 2 m obeeix la llei de
-1
Hooke i té una constant de rigidesa de 60 kN·m .
(a) Si la corda suporta el pes d’un escalador de 650 N, quin
serà el seu allargament?
(b) Si el mateix escalador és suportat per 4 m de la mateixa
corda, quin serà l’allargament?
Solució: 10,8 mm
Solució: 21,7 mm
9 En una acampada, decidim penjar d’una branca la bossa amb

els aliments. Si es penja una bossa de 20 kg, la branca
descendeix una distància de 10 cm. Quant baixarà la branca si
hi pengem 40 kg i suposem que compleix la llei de Hooke?
Solució: 20 cm
10 S’ha estudiat una corda d’escalada per veure si compleix la llei

de Hooke i s’han obtingut les dades d’aquesta gràfica.
Compleix la llei de Hooke? Quant val la constant elàstica de la
corda?
Solució: 1.250 N·m-1 aproximadament
11 Una corda s’allarga 0,020 m quan suporta un pes de 800 N i

0,012 m quan suporta un pes de 600 N. Obeeix la llei de Hooke
aquesta corda? En cas afirmatiu, calculeu la constant de
rigidesa.
Solució: No
Figura 10. Imatge per a la Qüestió 10
8
2 Salts d’esquí
En la competició de salt olímpic l’atleta accelera pendent avall, es llença

al buit a una velocitat impressionant amb l’objectiu d’abastar la màxima
distància en aterrar. Inicialment l’atleta s’impulsa i després adopta una
posició aerodinàmica (Figura 11) que, a més, li dóna estabilitat i li
permetrà assolir la màxima velocitat per iniciar el salt. Penseu que llisca
per una superfície on la fricció és quasi nul·la i tot el seu equipament està
dissenyat per minimitzar la resistència amb l’aire. Com que l’abast del
salt depèn de la velocitat inicial, el que és interessant saber és la velocitat
que assoleix al final de la rampa i, per a obtenir-la, primer ens cal trobar
l’acceleració de baixada.
Figura 11. Esquiadora baixant per la
Per a simplificar, es considera que la rampa és perfectament llisa i no rampa d’acceleració del salt, amb
presenta cap tipus de fricció. A més, podem considerar que tampoc hi ha les forces que actuen sobre ella
fricció de l’esquiadora amb l’aire. En aquestes condicions, sobre
l’esquiadora només actuen dues forces, el seu pes, P, i la força normal, N,
que exerceix la rampa (Figura 11). Com que les dues forces no actuen en
la mateixa direcció, no es poden compensar i la saltadora accelera
paral·lelament al pla inclinat de la rampa.
Aplicant la 2a llei de Newton es troba l’acceleració de baixada. La

direcció i el sentit de les forces indica que es tracta d’un problema de dues
dimensions i que cal un sistema de coordenades ortogonal per
descompondre les forces. Donat que la força neta i l’acceleració són
paral·leles al pla inclinat, es pot triar un eix paral·lel al pla amb sentit
positiu cap avall (eix x) i l’altre eix perpendicular al pla amb sentit positiu
cap amunt (eix y). La força normal, N, només té una component en l’eix y
i, en canvi, el pes té dues components, Px , i, Py . De l’esquema de la
Figura 11, s’obté que les components del pes són
Px  P sin   mg sin 
Py  P cos   mg cos 
on m és la massa de l’esquiadora (incloent-hi tot el seu equipament:

esquís, botes, casc, etc) i  és l’angle d’inclinació de la rampa. Com ja
sabeu, g és l’acceleració de la gravetat.
La segona llei de Newton aplicada a l’esquiadora s’escriuria en aquest cas
 F  ma
Com que la força neta en l’eix y és nul·la, l’acceleració en aquesta
direcció també és nul·la. Així
F y 0
L’acceleració de l’esquiadora només es deu a la força neta en l’eix x, de

manera que ax  a
9
F x
 ma x ; mg sin   ma
Aquesta equació permet obtenir l’acceleració de baixada
g sin   a
Noteu que l’acceleració de baixada, a x , és constant i només depèn de

l’acceleració de la gravetat i de la inclinació de la rampa. La velocitat de
l’esquiadora en el moment de saltar es pot calcular amb l’equació de la
velocitat d’un mrua si es coneix la llargada o l’altura de la rampa.
El cotxe que puja per un trampolí d’esquí

Aquest vídeo us mostra el “making off” de l’anunci d’una fàbrica de
cotxes en què fan pujar un dels seus vehicles per un trampolí s’esqui
finlandès.
https://www.youtube.com/watch?v=sM3m2TXxCC8
Qüestions
12 A l’anunci de l’Audi A6 (1.520 kg), el cotxe puja per un trampolí
d’esquí de Pitkävuori, a Kaipola, Finlandia que té un pendent
de 37,5º. Els coeficients de fricció són 0,2 i 0,1. Els enginyers,
que donen suport tècnic a l’anunci, posen un cable de
seguretat des de la caseta fins el cotxe i han de...
(a) Dibuixar les forces que actuen sobre el cotxe
(b) Calcular la tensió del cable quan el cotxe arriba dalt de tot i
queda aturat.
(c) Resoldre la següent pregunta: si es trenqués el cable i el
Figura 12. Imatge per a la Qüestió 12 cotxe caigués, amb quina acceleració relliscaria pel
trampolí?
(d) Amb quina velocitat arribarà a la part inferior suposant
constant el pendent si cau des d’una altura de 47 m?`
Solució: 6.711 N
13 Un trineu que llisca per un pla horitzontal amb una velocitat de

-1
15 m·s es troba de sobte amb un pendent de 30º.
(a) Si suposeu que no hi ha fregament, a quina altura arribarà
el trineu?
(b) Si el coeficient de fregament del trineu amb la neu és de
0,1, a quina altura arribarà ara?
Solució: 11,47 m
Solució: 9,79 m
10
Qüestions
14 L’esquiador de 80 kg de la Figura 13 surt des d’A arriba a B
-1
amb una velocitat de 30 m·s , i quan passa per C la seva
-1
velocitat és de 23 m·s . La distància entre B i C és de 30 m.
(a) Quant han variat les energies cinètica i potencial de
l'esquiador en anar des de B fins a C?
(b) Quanta energia s'ha perdut per fregament en el tram recte
BC? Quant val la força de fregament, suposada constant,
en aquest tram?
Solució: -14.840 J, 11.760 J
Solució: -3.080 J, 102,7 N Figura 13. Esquema per a la Qüestió 14
15 El trampolí de salts d’esquí de l’estadi olímpic de Bergisel. a
Insbruck (Àustria) fou inaugurat el setembre de 2002 .El
responsable de l’obra va ser Franz Fuchlueger . Aquest
trampolí s’utilitza tant a l’ hivern com a l’estiu. El carril és de
plàstic i a l’hivern es cobreix amb una capa de neu gelada de
30 cm de gruix i a l’estiu amb aigua que circula constantment.
Té una llargada d’aproximadament 98 m i un pendent de 35º.
(a) Quina creieu que podria ser l’acceleració de baixada d’un
saltador i quina velocitat màxima podria assolir?
(b) Si saltés d’una rampa de diferent longitud i de la mateixa
inclinació, variaria la seva acceleració? I la velocitat de
salt? Justifiqueu la resposta.
Solució: 33,19 m·s-1 Figura 14. Imatge del trampolí de
16 Es llança per un pla inclinat 10º i cap amunt, un cos de 0.2 kg l’estadi olímpic de Bergisel
amb una velocitat inicial de 2 m/s. S’observa que el cos fa 1 m (http://www.absolutaustria.com/el-
sobre el pla i torna a baixar fins al punt de partida. Calculeu, trampolin-de-salto-de-bergisel-en-
amb aquestes dades, el coeficient de fregament del cos sobre innsbruck/)
el pla, i la velocitat amb què arriba de nou a la posició de
sortida.
Solució: 0,03, 1,67 m·s-1
11
3 El salt de bungee
La persona de la Figura 15, que executa el salt de bungee, està lligada

pels peus per una o més cordes fortament elàstiques. Inicialment, quan la
corda encara no ha assolit la seva longitud natural, la caiguda és lliure
però, tant bon punt comença a estirar-se la corda, les coses canvien ja que
comença a actuar la tensió que, com que la corda és elàstica, ja no és una
força constant i obeeix, en principi, la llei de Hooke. Com que aquesta
tensió varia amb l’allargament, la força neta sobre la persona que ha saltat
no és constant, fet que fa difícil aplicar les equacions del moviment i la
Tanmateix el problema es pot enfocar, com sabeu, d’una altra manera,

aplicant el concepte d’energia. En el punt de llançament, el sistema
saltador-Terra té una certa energia potencial gravitatòria que durant la
baixada es va transferint al saltador, en forma d’energia cinètica. Ara bé,
quan la corda comença a estirar-se, canvia la seva configuració, de
manera que part de l’energia potencial gravitatòria inicial es transfereix a
la corda, emmagatzemant-se en ella en forma d’una energia potencial
elàstica. Figura 15. Persona executant un salt de
bungee (Font CHG [Public Domain],
En la unitat 2 heu vist com els gràfics són eines molt importants a l’hora via wikimedia Commons)
d’obtenir diferents paràmetres físics. Si recordeu, l’àrea del gràfic
velocitat-temps donava un valor numèric que coincidia amb el
desplaçament. El treball és una magnitud que depèn de la força i del
desplaçament. Considereu la Figura 16 on es pot veure el gràfic força-
distància per a una força constant. Si calculeu l’àrea, observareu que
numèricament dóna un valor que coincideix amb el treball que ha fet la
força.
En el cas de la corda elàstica, la força ve donada per la Llei de Hooke. Tal

com mostra la Figura 17, l’àrea és triangular, fet que permet calcular el
treball associat
F  x kx  x 1 Figura 16. Gràfic d’una força

W   k (x) 2 constant en funció de la
2 2 2 distància que actua. L’àrea
coincideix amb el treball dut a
Si la corda està situada horitzontalment, el treball que es fa en estirar-la es terme per a aquesta força.
transfereix a la corda i en canvia la seva configuració, és a dir, la seva
longitud. Aquesta energia transferida s’emmagatzema en la corda en
forma d’energia potencial elàstica
1
Eel  k (x) 2 (2)
2
En el cas de la persona que salta, l’energia potencial gravitatòria inicial
del saltador es transfereix en part a la corda, on s’emmagatzema en forma
d’energia potencial elàstica, i en part es transfereix al saltador com a
energia cinètica d’aquest, de forma que es pot continuar aplicant el
principi de conservació de l’energia mecànica, tal com heu vist a la unitat
3.
Figura 17. Àrea triangular: la
força donada per la llei de
Hooke defineix amb
l’allargament
13
ACTIVITAT 5 El repte del salt de bungee 

Prepareu un model de salt de bungee fent servir un tros de goma
elàstica. Calculeu l’energia elàstica a partir del gràfic força-allargament
de la goma. Podeu obtenir l’altura des de la qual un determinat objecte
lligat a un tros donat de goma elàstica pot saltar de manera que just
arribi a terra.
Salt de bungee des d’un helicòpter

https://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=OrhwHv
K6Yvw
QÜESTIONS
17 Un cable aeri d’electricitat entre dues pilones s’estira uns 50 cm
pel seu propi pes. Quanta energia elàstica emmagatzema?
(Assumiu que el cable obeeix la llei de Hooke i que té una
7 -1
constant de força k = 10 N·m )
Solució: 1,25·106 J
18 En el tir amb arc, el fil metàl·lic s’estira uns 60 cm quan es

-1
tensa l’arc. Si la constant de força del fil és de 40N·m , quina
quantitat d’energia elàstica emmagatzema el fil?
Solució: 7,2 J
19 En molts salts de bungee, el saltador està lligat amb vàries

cordes per si alguna falla. “El nombre de cordes depèn del pes
corporal del saltador”. Expliqueu què significa aquesta frase.
20 El salt de bungee més elevat el va fer Curtis Rivers des d’un

globus a 15200 ft el 5 de maig del 2002 amb 35ft de corda
que es van allargar fins a 100 ft. El saltador duia un
paracaigudes per seguretat. Calculeu la constant de rigidesa de
la corda emprada suposant que complís la llei de Hooke. La
massa del saltador és 86 kg. (Dada: 1ft =1 peu = 30,48 cm
Solució: 130,92 N·m-1
21 La Figura 18 mostra un saltador saltant des d’un helicòpter que

està a 500 m d’altura. La corda que porta lligada als peus té
una longitud de 250 m de longitud i, en el salt, s’allargà fins als
450 m. Calculeu:
(a) L’energia potencial gravitatòria perduda en la caiguda
(preneu com a massa del saltador 75 kg),
(b) La constant d’elasticitat de la corda assumint que obeeix la
llei de Hooke.
(c) La longitud de la corda quan, després de tots els rebots, el
Figura 18. Imatge per a la saltador queda penjat en repòs.
Qüestió 21 Solució: -330.750 J
Solució: 294,44 m
14
Qüestions
22 A l’illa sud de Nova Zelanda hi ha unes muntanyes conegudes
amb el nom dels Alps del Sud. En ells es pot trobar la tercera
plataforma més alta del món de salt de bungee: la plataforma
Nevis que es troba a 134 m del terra. En un dels salts, un
saltador de 77 kg es lliga a les cames una corda de 80 m de
longitud. Quin ha de ser el valor de la constant elàstica de la
corda per què, després de tots els rebots, quedi a 45,5 m del
terra?
23 El pont Royal George sobre el riu Arkansas té una altura

aproximada de 310 m. Un saltador de 60 kg té una corda
elàstica de longitud 50 m lligada als peus que se suposa que es
-1
Figura 19. Persona executant un salt de
comporta com una molla de constant de força 5.40 N·m . El bungee des de la plataforma Nevis (Font
saltador es llança, frega l’aigua i després de moltes pujades i
baixades s’atura a una altura h sobre l’aigua.
Che010 [Public Domain], via wikimedia
Commons)
(a) Expliqueu les transformacions d’energia que es produeixen
durant el salt.
(b) Calculeu la velocitat abans de que la corda comenci a
estirar-se.
(c) Trobeu l’altura h.
(d) En quin punt assoleix el saltador la velocitat màxima?
Trobeu aquesta velocitat.
Solució: 151,11 m
15
4 Saltar i llançar
A banda dels esports en contacte directe amb la natura, també hi ha

l’oportunitat de fer esport a la pista com, per exemple, el salt d’altura, o
un bon partit de bàsquet.
Fins ara havíeu estudiat moviments unidimensionals, però si s’observa

amb cura el moviment d’una atleta que executa un salt d’altura, és fàcil
adonar-se que el moviment que realitza és un moviment en dues
dimensions.
ACTIVITAT 6 Moviment d’un projectil 

Deixeu caure dues boles una al costat de l’altra i al mateix temps.
Arriben a terra al mateix temps? Repetiu l’experiència, però, aquest cop
llanceu una de les boles horitzontalment. Arriben a terra al mateix
temps?
La següent simulació d’Interactive Physics us permetrà respondre a
aquesta pregunta.
L’Activitat 6 us mostra, entre d’altres coses, que les components

horitzontal i vertical del moviment són independents l’una de l’altra i, per
tant, es poden tractar de manera separada. El moviment de l’atleta es pot
entendre com la superposició, és a dir, la suma, de dos moviments
unidimensionals. Quan l’atleta salta va “endavant” a la vegada “puja o
baixa”. Galileu fou el primer en adonar-se que un moviment com aquest
es podia estudiar d’aquesta manera.
ACTIVITAT 7 El moviment d’una pilota de bàsquet 

El moviment de llançament d’una pilota, mentre és a l’aire i el fregament
és negligible, és un exemple del moviment anomenat tir parabòlic. Nota d’estudi
La trigonometria permet determinar les

L’Activitat 7 mostra que el moviment de la pilota de bàsquet, suposant components del vector velocitat
que no hi ha fregament amb l’aire, ve descrit per dos moviments
rectilinis: un mru en la direcció horitzontal i un mrua en la vertical. Les
equacions que descriuen aquests moviments vénen donades per:
x ) x  x0  v0 x t
1
y ) y  y 0  voy t  a y t 2
2
v0 x  v0 cos 
on v0 x i v0 y són les components del vector velocitat inicial, components
que es poden determinar amb ajuda de la trigonometria. En la direcció y, v0 y  v0 sin 
l’única força que actua és el pes i per tant, tenint en compte el conveni de
signes habitual, l’acceleració vertical és la de caiguda lliure,
a y  9,80m  s 2
17
Tal com heu vist en l’Activitat 6, el moviment parabòlic es pot analitzar

utilitzant les lleis de la dinàmica. Ara bé, per tot el que heu estudiat fins
ara, sabeu que hi ha una manera alternativa d’analitzar situacions com
aquesta: l’energia.
Exemple resolt
Un cotxe cau per un penya-segat de 100 m d’altura i va a parar a 80 m del
peu del penya-segat. La velocitat límit que indicava la senyalització de la
carretera era de 50 km· h–1. Anava el conductor massa ràpid? Preneu
g = 9,80 m·s–2
Resolució. Negligint la resistència de l’aire, el component horitzontal de

la velocitat no varia mentre el cotxe està caient. Es pot saber la velocitat
horitzontal del cotxe dividint la distància horitzontal de 80 m pel temps
que el cotxe ha estat a l’aire.
Per a determinar el temps que el cotxe ha estat a l’aire, cal analitzar el

moviment en la direcció vertical.
Desplaçament vertical:
y0 = + 100 m (prenent l’origen de coordenades al peu del precipici)
Velocitat inicial vertical: v0y = 0 m·s–1.
A partir de l’equació de la posició, aïllant el temps
1 2 2 y0
0  yo  gt  t
2 g
i substituint les dades de la qüestió s’obté el temps de vol, és a dir, el

temps durant el qual el cotxe ha estat a l’aire
2  (100)
t  4,52 s
9,80
Ara es pot trobar la velocitat horitzontal aïllant-la de l’equació de la

posició horitzontal
x  v ox t x 80
 vox    17,70 m  s 1
t 4,52
Aquesta velocitat en correspon a 63,72 kmh-1. Per tant, el conductor

anava més ràpid del permès i, potser, per això va sortir de la carretera.
18
ACTIVITAT 8 Abast d’un projectil 

Feu servir un full de càlcul per a trobar com varia l'abast en un tir en un
camp pla en variar el mòdul de la velocitat per a un angle donat.
Analitzeu també com varia l’abast en variar el mòdul de la velocitat si
l’angle no varia.
Abast i altura màxima

La següent pàgina web de Educaplus us permet veure amb més detall
com varia l’abast i l’altura màxima al canviar l’angle. Fixeu-vos molt
atentament en la direcció i sentit dels diferents vectors.
http://www.educaplus.org/game/alcance-y-altura-maxima
Errors
En una experiència qualsevol, les mesures experimentals d'una magnitud
física sempre estan sotmeses a errors. La següent plana web us parla dels
diferents tipus d'errors. La web també mostra què són les xifres
significatives i com cal treballar amb elles
https://experimentaciolliure.wordpress.com/constants/errors-en-les-
mesures/
ACTIVITAT 9 Tir amb resistència amb l’aire 

Generalment calculem els moviments dels objectes en tir lliure negligint
la influència de la resistència de l'aire. Els càlculs, incloent la resistència
de l'aire, són molt complicats, però podem obtenir resultats aproximats
utilitzant programes de simulació.
19
Qüestions
24 La Figura 20 és d’un llibre del segle XVI on es mostra la
suposada trajectòria d’una bala de canó.
(a) Quina evidència experimental us permet dir que aquesta
trajectòria és incorrecta?
(b) Dibuixeu una trajectòria més realista per a la bala de canó
(no tingueu en compte la resistència de l’aire)
-1
(c) Si la bala surt del canó amb una velocitat de 50 m·s ,
calculeu l’abast màxim per a angles de 30º, 45º i 60º
(d) Quina altura màxima assoleix la bala en cada cas?
(e) Amb quina velocitat arriba al terra en cada cas?
(f) Quina conclusió traieu dels resultats de l’apartat (e)?
Solució: Podeu comprovar la solució amb l’applet de FisLab.net
Figura 20. Dibuix de 1561 http://www.xtec.cat/~ocasella/applets/movparab/appletsol.htm
amb la suposada trajectòria 25 Una persona està enfilada damunt d’una plataforma de 5 m
d’una bala de canó d’altura. Des d’aquest punt llança una pilota horitzontalment
cap al mar que impacta en l’aigua a 20 m de la plataforma.
Quina és la velocitat inicial de la pilota?
26 Una esquiadora salta d’un trampolí deixant la rampa amb una

-1
velocitat horitzontal de 20 m·s . Si impacta en la neu en un
punt situat 20 m per sota del punt en que l’esquiadora deixa el
trampolí:
(a) Calculeu el temps de vol
(b) Calculeu la distància horitzontal màxima assolida en el salt.
Solució: Podeu comprovar la solució amb l’applet de FisLab.net
http://www.xtec.cat/~ocasella/applets/movparab/appletsol.htm
-1
27 Si llanceu una pilota de bàsquet a 8,48 m·s amb un angle de
50°, sabent que la cistella està a 3,05 m del terra i que el
jugador fa 2,05 m, calculeu:
(a) El temps que triga en arribar a cistella.
(b) La distància des d’on s’ha llançat i la velocitat a la que hi
arriba.
(c) Si llanceu des de 6,25 m amb angles de 60° i 70°, amb
quina velocitat hauríeu de llançar?
(d) Si disminuïm l’angle, disminueix la velocitat necessària per
fer bàsquet?
Solució: 1,15 s
Solució: 6,27 m, 7,24 m·s-1
Solució: 8,80 m·s-1, 10,09 m·s-1
28 Llanceu una pilota amb un cert angle. Un cop a l’aire, i

menyspreant la fricció amb l’aire, quina és l’acceleració vertical
de la pilota? Quina és l’acceleració horitzontal?
20
5 L’última volta
En aquesta unitat heu estudiat alguns aspectes del moviment, de forces en

equilibri i forces que produeixen. Heu vist el treball que realitza una
força i la seva relació amb l’energia. La finalitat d’aquest apartat és donar
una ullada a tota la unitat sencera a fi d’entendre-la en conjunt i
consolidar el continguts tractats.
ACTIVITAT 10 L’efecte Magnus 

Des del punt de vista de la Biomecànica per estudiar el moviment de la
pilota en el món real hem de tenir en compte que la trajectòria del vol
depèn de molts paràmetres que, per simplificar, no hem tingut en
compte fins ara. La rotació de la pilota i la resistència de l'aire juguen un
paper decisiu en la trajectòria del vol que segueix el baló. La rotació
exerceix una doble influència sobre el vol.
5.1 Objectius
Després d’estudiar aquesta unitat hauríeu de ser capaços de:
 Descompondre un vector en dos components rectangulars i trobar

el valor de les components gràficament i matemàticament.
 Sumar vectors de manera gràfica i matemàtica amb ajuda de la
trigonometria.
 Recordar i utilitzar l’efecte independent dels components
rectangulars d’una força.
 Recordar i utilitzar les expressions que defineixen les magnituds
cinemàtiques.
 Conèixer i utilitzar les equacions cinemàtiques (posició i
velocitat) per al moviment en una dimensió amb velocitat
constant o acceleració constant.
 Conèixer i fer ús de la independència dels moviments horitzontal i
vertical d’un projectil que es mou sota l’acció de la força de la
gravetat.
1
 Recordar i utilitzar l’expressió Ec  mv 2 per a l’energia
2
cinètica d’un cos.
 Recordar i utilitzar l’expressió Ep =mg∆h per a l’energia potencial
gravitatòria en les proximitats de la superfície terrestre.
 Utilitzar l’expressió Eel=1/2k(∆x)2 per a l’energia potencial
elàstica
 Aplicar el principi de conservació de l’energia mecànica a casos
que impliquin l’energia potencial i l’energia cinètica.
21
ACTIVITAT 11 Una corda d’escalada real 

Al laboratori hem realitzat un experiment amb una corda d’escalada de
3 mm de diàmetre d’1 metre de llargada, lligat al sostre amb el sensor
de força i estirant-lo cap a la taula on hi ha el sensor de distància.
Qüestions
29 Els escaladors i escaladores poden utilitzar les seves aptituds
Figura 21. Imatge per a fer tasques a l’exterior en gratacels i edificis molt alts.
corresponent a la Qüestió L’operari de la Figura 21 treballa a l’exterior d’un gratacels
netejant els vidres. Utilitza una corda que té una tensió de
29 ruptura de 300 N. Si l’operari té un pes de 500 N, com és que la
corda no es trenca en la figura 21a? Què passa si es penja de
la corda tal com mostra la figura 21b?
30 La Figura 22 mostra un escalador que penja d’una corda. Si la

corda està a punt de trencar-se, quin costat és mes probable
que ho faci?
31 L’equilibrista de la Figura 23 té una massa de 60 kg i està

quieta sobre la corda.
(a) Dibuixeu el diagrama de forces que actuen sobre el punt a
de la corda i indiqueu qui fa cada força.
(b) Calculeu el valor de les tensions a banda i banda de la
corda.
Solució: 432,35 N
Solució: 527,47 N
32 Una escaladora de 54 kg llisca per una corda vertical amb una

-2
acceleració de 4 m·s . Quina és la força de fricció entre la
Figura 22. Imatge per a la corda i l’escaladora?
Qüestió 30 Solució: 313,2 N
33 Acabem de comprar una corda de 40 metres semiestàtica tipus

A (d’espeleologia per exemple) que, segons la norma EN1891,
ha d’aguantar sense trencar-se 22 kN de força i ha d’allargar-se
menys del 5% per a qualsevol càrrega que no sigui inferior als
50 kg ni superi els 150 kg (condicions normals de treball).
(a) Quin serà el seu allargament màxim en condicions
normals?
(b) Calculeu també la longitud de la corda en aquesta situació.
(c) Quin serà el coeficient de rigidesa màxim de la corda?
(d) Suposem que anem carregant la corda fins que es trenca,
Figura 23. Imatge per a la Qüestió 31 quina seria aleshores, suposant que es compleix la llei de
Hooke, la longitud de la corda?
Solució: 2 m
Solució: 42 m
Solució: 735 N·m-1
Solució: 69,93 m
22
Qüestions
34 Quan un avió aterra sobre la pista d’aterratge, pot ser aturat per
un cable lligat al seu darrera. Un avió de 20 t de massa aterra a
-1 4
50 m·s i el cable que l’atura té una constant de força k=3,3·10
-1
N·m . Determineu:
(a) L’energia cinètica de l’avió.
(b) L’allargament que experimentarà el cable suposant que
compleix la llei de Hooke.
Solució: 2,5·107 J
Solució: 38,92 m
35 Una corda d’escalada fa 40 metres de llarg i quan se li aplica

una força de 400 N s’allarga 0,8 m. Un escalador de 60 kg està
acabant de fer el llarg de la corda i està assegurat per un
mosquetó que està 5 metres per sota seu. En aquest moment
cau.
(a) Quan s’allargarà la corda després que el saltador hagi fet
tots els rebots i hagi quedat aturat?
(b) Podeu calcular la velocitat màxima de l’escalador en la
caiguda?
(c) Quin serà doncs el punt més baix on arribarà l’escalador
abans d’aturar-se?
Solució: 1,2 m
Solució: 11,2 m per sota del mosquetó
36 Una màquina d’entrenar dispara pilotes de tennis de 56,8 g. La

-1
màquina té una molla de constant 558 N·m que al
descomprimir-se llança una pilota verticalment cada dos
segons fins a una altura de 50,0 m del terra. No tingueu en
compte el fregament amb l’aire.
(a) Quin treball fa la màquina en llençar la pilota?
(b) Quina és la potència de la màquina?
(c) Quina és la compressió de la molla abans de llançar la
pilota?
(d) Si la pilota perdés 7 J degut a la fricció, quina hauria de ser
aleshores la compressió de la molla?
Solució: 27,8 J
Solució: 13,9 W
Solució: 0,3 m
Solució: 0,4 m
-1
37 Un avió vola horitzontalment amb una velocitat de 1000 km·h
quan li cau una caixa que duia a la bodega. Si la caixa tarda
30 s en arribar al terra,
(a) a quina altura vola l’avió?
(b) quina distància recorrerà l’avió mentre la caixa cau?
Solució: 4.410 m
Solució: 8.333 m
38 En un experiment al laboratori, un grup d’alumnes mesuren la

velocitat d’una bola d’acer quan surt horitzontalment d’una taula
-1
i obtenen un valor de 4,0 m·s . Si la superfície de la taula està
a 1,5 m del terra, on han de posar un contenidor de 30 cm de
costat i 20 cm d’altura per atrapar la bola?
Solució: 2,06 m
23
Qüestions
39 El rècord femení de javelina és de 71,24 m. Si suposem que
l’altura de l’atleta és de 1,75 m i l’angle de llançament és de
37º, calculeu:
(a) El temps de vol de la javelina.
(b) L’altura màxima que assolirà la javelina en el seu
recorregut.
(c) La velocitat de la javelina en el punt més alt i també quan
cau a terra.
Solució: 3,36 s, 26,55 m·s-1
Solució: 14,77 m
Solució: 21,20 m·s-1, 27,14 m·s-1
40 Un arquer tensa el seu arc i dispara una sageta de 32 g cap a

una diana . La sageta descriu una paràbola, que en el punt més
alt arriba als 5 m d’altura sobre el punt de llançament i impacta
Figura 24. Imatge per a la Qüestió 41 a la diana, al mateix nivell que l’arquer.
(a) Feu un esquema de la trajectòria i descriviu les
transferències i les transformacions d’energia que hi ha al
llarg d’aquest procés. Considereu que pot negligir-se la
fricció amb l’aire durant el vol i que la velocitat de la sageta
en el moment de sortir de l’arc és de 20m/s.
(b) Quina velocitat té la sageta en el punt més alt del seu vol? I
en el moment d’impactar amb la diana?
(c) Calculeu l’energia potencial elàstica de l’arc en el moment
de màxima tensió i el treball que ha hagut de fer l’arquer
per a tensar-lo.
Solució: 17,38 m·s-1; 20 m·s-1
Solució: 6,4 J
41 A la Figura 24 apareixen les imatges successives, cada 0,2

segons, de dues boles que s’han llançat horitzontalment i de
manera simultània.
(a) Quina relació numèrica hi ha entre la velocitat inicial de la
bola A i la de la bola B?
(b) Quina bola arriba abans al terra? Per què és així?
(c) Quina relació hi ha entre la vx de B inicial i la vx de la
mateixa bola just abans de tocar el terra?
(d) Com canvia la vy de cada bola mentre va caient?
(e) Dibuixeu el vector acceleració en les imatges que tenen
una creu .
24
Satèl·lits a l’espai SAT

Octavi Casellas
Montserrat Enrech
Luisa Herreras
Josep Olivella
Octavi Plana
Jaume Pont

Barcelona 2019
UNITAT 5. SATÈL·LITS A
L’ESPAI
Índex
Per què una unitat anomenada “Satèl·lits a

l'espai”? 1
1 La posada en òrbita 3
1.1 Els orígens ............................................................ 3
1.2 El moviment d’un satèl·lit ...................................... 4
1.3 Moviment circular i força centrípeta..................... 8
2 El satèl·lit està en òrbita! 13

2.1 Les cel·les solars ................................................. 13
2.2 Què determina el valor de la intensitat? ............. 17
2.3 Aconseguim el màxim d’un generador ................ 21
2.4 Components elèctrics a l’espai ............................ 25
3 Missió aconseguida 27
3.1 Objectius .............................................................. 27

“Satèl·lits a l'espai”?
“Després de superar els greus problemes tècnics í de gestió que han estat
a punt d’acabar amb el programa Galileu, el sistema europeu de
navegació per satèl·lit tindrà una segona oportunitat. El projecte, una
alternativa al GPS nord-americà, es posa en marxa de nou amb el
llançament del seu segon satèl·lit experimental, Giove-B, que s’enlairarà
el 28 d’abril de 2008 si tot va segons el previst.
Es tracta de l’aposta tecnològica més ambiciosa d’Europa i d’ella depèn la
independència del control de la navegació per satèl·lit, en l’actualitat en
mans dels Estats Units. En la ment dels responsables del projecte també hi
ha la creació de 140.000 llocs de treball i cents de milers de milions
d’euros de benefici generats a partir de la seva construcció i explotació.
El pla inicial era llançar els 4 primers satèl·lits comercials del sistema a
finals del 2008 i per al 2010 tenir la flota de 30 en funcionament. Però la
diferència d’interessos dels estats i de les indústries, unida als problemes
tècnics amb el Giove-B han retardat el desplegament de la flota de
satèl·lits. El director del programa Galileu, l’espanyol Javier Benedicto
explica que aquests retards han permès introduir millores en el satèl·lits,
com les que permetran determinar la posició d’un usuari amb una major Figura 1.
precisió. Característiques del
Giove-B (Font La
Vanguardia)
Figura 2. Característiques i utilitats del sistema de

satèl·lits Galileu (Font La Vanguardia)
El sistema Galileu ha de garantir un servei permanent als usuaris, fet que
no contempla el sistema GPS. A la vegada, la seva major precisió ha de
permetre desenvolupar noves aplicacions com el guiatge de persones
invidents, la navegació automàtica de vehicles i la possibilitat que el
senyal arribi a l’interior dels edificis, fet que podria servir per a
determinar la posició de les persones.Per a què tot això sigui una realitat
cal una flota de 30 satèl·lits que ha d’estar en òrbita abans del 2017. Més
tard, la nova generació de satèl·lits GPS esdevindria una forta
competència pel sistema europeu.”
Adaptació i traducció de l’article “Renace el programa Galileo” de La
Vanguardia, 6 de març de 2008.
1
SAT Física en context

En aquesta unitat estudiareu en primer lloc el moviment circular
uniforme. Relacionareu la distància recorreguda i la velocitat amb l’angle
girat i amb la velocitat angular. Veureu l'acceleració que s'experimenta en
aquest tipus moviment. Tot seguit revisareu alguns conceptes sobre la
intensitat de corrent elèctric, el voltatge i la resistència dels circuits
elèctrics i utilitzareu cel·les solars per muntar algun circuit senzill.
S’estudiarà la resistència interna d’un generador, i aprendreu a combinar
resistències i generadors per a aconseguir una determinada funció. Veureu
també com canvia la resistència elèctrica amb la temperatura, fet que
permet dissenyar diferents tipus de sensors.
Molts del principis i tècniques que estudiareu en aquesta unitat les

utilitzareu i ampliareu en altres unitats del curs vinent. Aquesta manera
d'introduir, revisar i consolidar continguts quan són rellevants en una
determinada situació és una de les finalitats del curs.
2
1 La posada en òrbita
ACTIVITAT 1 El Sistema GPS 

Alguns dels satèl·lits que orbiten al voltant de la Terra formen part del
sistema GPS. Per a què serveixen? Qui els controla? Totes aquestes i
altres preguntes us les respon el següent vídeo del programa Bit a Bit.
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=21263
Feu una recerca per Internet de quina és la situació actual d’aquest
sistema: nombre de satèl·lits en òrbita, costos, òrbites ... Feu un petit
informe.
http://ec.europa.eu/growth/sectors/space/galileo_en
La posada en òrbita del sistema Galileu costarà uns 3400 milions d’euros,
diners que posaran inicialment els estats de la Unió Europea.
Són molts i molts diners. Val la pena? El text inicial d’aquesta unitat
mostra ja algunes de les múltiples aplicacions que poden tenir els satèl·lits
i que permet donar una resposta afirmativa a la pregunta. Tanmateix, es
poden buscar d’altres aplicacions als satèl·lits, com per exemple:
 L’estudi de l’atmosfera i la superfície terrestre. Els satèl·lits

permeten estudiar fenòmens com l’escalfament global.
 L’astronomia. Satèl·lits com el telescopi Hubble permeten obtenir
imatges més detallades i nítides que no pas els telescopis
terrestres ja que no hi ha cap efecte distorsionador per part de
l’atmosfera.
 Les telecomunicacions. Satèl·lits com els Hispasat fan possible
l’intercanvi d’informació a grans distàncies (TV, telefonia,
Internet) Figura 3. L’Sputnik: el primer satèl·lit
artificial llançat l’any 1957
1.1 Els orígens
El primer satèl·lit artificial va ser llançat l'any 1957. Era un satèl·lit rus
anomenat Sputnik (Figura 3). Tenia una massa de 84 kg i es va moure en
una òrbita que oscil·lava entre els 217 i els 944 km d'altura respecte de la
superfície terrestre. En aquella època semblava impossible que un coet
pogués tenir l'energia suficient per a portar un objecte tan lluny de la
Terra.
El 1666 Isaac Newton va predir la possibilitat llançar satèl·lits artificials.

Tot i que la manera de posar satèl·lits en òrbita que ell va idear no era
gaire pràctica, pot ser útil per comprendre per què els satèl·lits no cauen.
Si un objecte és llançat horitzontalment des d'una muntanya molt alta, no
solament avança horitzontalment, sinó que també cau cap al centre de la
Terra (Figura 4). La trajectòria resultant és una paràbola. Com més gran
Figura 4. Trajectòries d’un
és la velocitat amb que és llançat, més lluny arriba abans de caure a terra.
projectil llançat des de dalt
Newton es va adonar que si l'objecte era llançat a una certa velocitat ja no
d’una muntanya a diferents
cauria a terra, atesa la superfície corbada de la Terra. A aquesta velocitat,
velocitats
la trajectòria seria circular.
3
El canó de Newton
http://science.sbcc.edu/physics/flash/Newtons%20Cannon.html
Quina és la velocitat a la que cal llençar un projectil per a què adquireixi

una trajectòria que el porti a mantenir una distància constant respecte a la
superfície de la Terra?
Qüestions
1 Una persona llança un objecte horitzontalment des d’una certa
altura. Demostreu que després d’1 s, ha “caigut”
aproximadament una altura de 5 m respecte de la direcció
inicial.
2 La Terra presenta una curvatura que fa que la seva superfície

baixi 5 m per cada 8 km de tangent a la superfície. Amb
aquestes dades, quina ha de ser la velocitat d’un projectil per a
què giri al voltant de la Terra?
Solució: 8000 m·s-1
L’alta velocitat del satèl·lit faria que la fricció d’aquest amb l’atmosfera
provoqués que quedés incinerat tal com els succeeix als estels fugaços.
Per això, els satèl·lits es llancen a altures de 150 km o més per tal de
trobar-se per damunt de quasi tota l’atmosfera per a què així no tinguin
gairebé fregament amb l’aire.
Per a posar en òrbita un satèl·lit cal controlar la velocitat. Aquest s’enlaira
verticalment per mitjà d'un sistema de coets fins a una altura mínima
d'uns 150 km. Llavors, cal apartar-lo de la vertical comunicant-li un
impuls tangencial per tal que assoleixi la velocitat orbital necessària.
L'enlairament es duu a terme mitjançant un sistema de coets, cadascun
dels quals disposa d'un reactor i de combustible. Cada element fa pujar el
sistema fins que s'esgota el combustible (Figura 5). Llavors, aquella part
del coet es desprèn i cau.
Figura 5. Space shuttle Atlantis 1.2 El moviment d’un satèl·lit

(Font NASA)
ACTIVITAT 2 Satèl·lits on-line?

El següent enllaç de la revista Recursos de Física us permet accedir a
una miniaplicació de la NASA que simula en temps real la situació de
tots els satèl·lits artificials que estan en aquest moment en òrbita al
voltant del planeta Terra.
http://www.rrfisica.cat/num/num0/article_num=6&pos=6&total=7&ar
t=14.html
El mateix article de la revista us fa una proposta d’activitat.
A la miniaplicació també s’hi pot accedir directament a partir de
http://science.nasa.gov/realtime/jtrack/3d/JTrack3D.html/
4
Un satèl·lit es pot veure com un projectil que cau al voltant de la Terra, en
lloc de caure cap a ella. La velocitat del satèl·lit ha de ser suficient per a
què la seva distància de caiguda coincideixi amb la curvatura terrestre. En
aquest cas, el satèl·lit descriurà un moviment circular.
El sistema de satèl·lits Galileu no segueix òrbites circulars (en realitat són

el·líptiques), però com a primera aproximació considerarem el moviment
circular més simple possible, que és el moviment circular i uniforme,
mcu, que és aquell en què un objecte descriu una trajectòria circular amb
una rapidesa constant.
Es pot definir un paràmetre bàsic en aquest

tipus de moviment: el període, T , que és el
temps que es tarda a fer una volta. Al ser Objecte que gira Període Freqüència
uniforme, aquest temps és característic del
moviment. Lligat a aquest paràmetre, es Electró en un accelerador circular 106 Hz
defineix també la freqüència, f , com el
Ultracentrifugadora 3.000 Hz
nombre de voltes o revolucions que l’objecte
fa en cada unitat de temps. Així, es pot Rotació de la Terra
escriure
Lluna al voltant de la Terra 27 dies
1
f  (1) (1)
T Terra al voltant del Sol
La freqüència, f , s’expressa en unitats del Taula 1 corresponent a la Qüestió 3

Sistema Internacional en Hertz (Hz) on 1Hz
= 1s-1.
Qüestió
3 Completeu la Taula 1
Si se sap el període de la revolució, així com la distància recorreguda que

correspon a la longitud d’una circumferència de radi r , es pot determinar
la rapidesa del moviment.
2r
v (2)
T
Figura 6. Esquema que
on v representa el mòdul de la velocitat. En el cas d’un moviment circular mostra que el vector
uniforme, la velocitat no és constant. Recordeu que la velocitat és un velocitat és tangent a la
vector i es pot veure fàcilment que el vector velocitat és tangent a la trajectòria
trajectòria. En girar l’objecte, la direcció del vector canvia i per tant la
velocitat no pot ser constant. Per això, en un moviment circular uniforme
el que és constant és el mòdul d’aquesta velocitat que anomenem
rapidesa.
Hi ha però, una altra manera d’estudiar el moviment circular uniforme. La

geometria de la Figura 6 mostra que, a banda del període, hi ha un altre
paràmetre característic que és el radi r . L’objecte situat a l’extrem del
radi al desplaçar-se, modifica la seva posició angular donant lloc a un cert
desplaçament angular 
     0
5
on  i  0 defineixen la posició angular entre dos instants de temps. La
posició angular es mesura, en el sistema internacional d’unitats (SI), en
radiants (rad). El desplaçament angular, , es mesura per tant en
radiants.
Un radiant és l'angle que té un arc de la mateixa longitud que el radi

(Figura 7). A un arc de longitud s , li correspon un desplaçament angular
 igual a
s
  (3)
r
El desplaçament angular, , corresponent a una circumferència és de

360° o de 2π radiants, ja que la longitud de la circumferència és 2r.
Figura 7. Definició de radiant: El mòdul de la velocitat angular, , es calcula dividint el desplaçament

angle d’arc igual al radi angular, , per l’interval de temps emprat, t, de manera anàloga a com
havíem definit la velocitat lineal en el moviment rectilini uniforme.
D’aquesta manera és té

 (4)
t
Les unitats de la velocitat angular en el sistema internacional són els

radiants per segon (rad·s-1). Una altra unitat que sovint s’utilitza per
definir aquesta magnitud són les revolucions per minut (rpm). Aquesta
unitat indica el nombre de voltes o revolucions que l’objecte realitza en
un minut.
1.2.1 Magnituds lineals i angulars

L’estudi del moviment circular uniforme es pot fer considerant tant
magnituds lineals (arc de circumferència recorregut, rapidesa) com
magnituds angulars (desplaçament angular, velocitat angular). La simetria
del problema fa que la utilització de les magnituds angular sigui més
natural, però sovint també pot ser interessant fer-ho en termes lineals.
La relació entre la longitud de la trajectòria circular, s , i el

desplaçament angular, , corresponent, és troba aïllant s de l’Equació
3
s    r (5)
Fent una mica d’àlgebra, l’Equació 5, es pot escriure
s 
 r
t t
on el primer membre de l’equació correspon al mòdul de la velocitat
lineal de l’objecte. Així, finalment es pot escriure
vr (6)
6
Exemple resolt
Un satèl·lit de telecomunicacions se situa en una òrbita geoestacionària.
En aquesta òrbita a una altura de 35830 km de la superfície de la Terra, el
satèl·lit gira amb la mateixa velocitat angular que la Terra de manera que
sempre està sobre el mateix punt de la vertical. Calculeu:
(a) el període del satèl·lit.
(b) la seva velocitat angular.
(c) la seva velocitat lineal.
DADA: Radi de la Terra 6370 km
Resolució.
(a) Com que el satèl·lit gira amb la mateixa velocitat angular que la Terra,
això vol dir que tarda el mateix temps a fer una volta sencera que aquesta.
Per tant, el període del satèl·lit és el temps que tarda la Terra a donar una
volta sencera sobre el seu eix. Així
T  24h  86400 s
(b) Aplicant l’Equació 4
 2
   7,27 105 rad  s 1
t 86400
(c) En primer lloc cal determinar el radi de l’òrbita del satèl·lit, radi que
s’obté sumant al radi de la Terra l’altura d’aquest respecte de la superfície
r  35830  6370  42200km  4,22 107 m
La velocitat s’obté per aplicació directa de l’Equació 6
v   r  7,27 10 5  4,22 107  3067,94m  s 1
Qüestions
4 Un satèl·lit circumpolar de l’ESA (Agència Espacial Europea)
està en òrbita a 400 km d’alçada sobre la superfície terrestre i
dóna una volta a la Terra cada 100 minuts (radi de la Terra
6.400 km). Calculeu:
(a) quina és la seva velocitat angular?
(b) quants radiants ha girat en mitja hora?
(c) quina distància ha recorregut en un mes (30 dies)?
Solució: /3000 rad·s-1
Solució: 3/5 rad
Solució: 1,8·107 km
7
Qüestions
5 Calculeu la velocitat lineal d'un satèl·lit que dóna una volta a la
Terra cada 98 minuts a una altura de 500 km sobre la
6
superfície terrestre. (El radi de la Terra és de 6,4·10 m). Quina
és la seva freqüència de gir?
Solució: 7.373 m·s-1
Solució: 1,7·10-4 Hz
6 Calculeu el mòdul de la velocitat de la Lluna si el seu període

és de 27,3 dies i la distància que la separa de la Terra és de
8
3,8·10 m. Quina és el mòdul de la seva velocitat angular?
Solució: 1.012,25 m·s-1
Solució: 2,7·10-6 rad·s-1
7 Un disc CD amb música gira a 300 rpm.

(a) Quantes voltes fa cada segon?
(b) Quina és la seva velocitat angular en el sistema
internacional?
(c) La informació en el CD està gravada en una pista de
5,38 km que té forma d’espiral. Si la duració del CD és de
45 minuts, quantes voltes ha donat el CD?
Solució: 5 voltes
Solució: 10rad·s-1
Solució: 13.500 voltes
8 Una de les turbines d’una planta generadora d’electricitat gira a

3.000 rpm. Si la pala de la turbina té una longitud de 1,5 m,
quina és la velocitat lineal de l’extrem d’aquesta pala?
1.3 Moviment circular i força centrípeta

Tal com heu vist, en un moviment circular uniforme, la velocitat canvia
de direcció apareixent, per tant, una acceleració anomenada acceleració
centrípeta.
L’acceleració centrípeta
http://science.sbcc.edu/physics/flash/Cemtripetal%20acceleration.html
Tal com mostra la simulació anterior, aquesta acceleració va dirigida cap

al centre i té un mòdul donat per la relació
v2
ac  (7)
r
on v és el mòdul de la velocitat de l’objecte, en un instant determinat, i r

el radi de curvatura de la trajectòria. Aquesta equació es pot escriure en
termes de la velocitat angular com
ac   2 r (8)
8
Substituint l’Equació 7 o l’Equació 8 en la segona llei de Newton es
troben dues expressions per a calcular la força centrípeta
v2
F m o bé F  m 2 r (9)
r
La força centrípeta
http://www.teachersdomain.org/asset/lsps07_int_circmotion/
ACTIVITAT 3 Forces en moviments circulars 

Dibuixeu el diagrama de les forces que actuen sobre un cos en
moviment circular en diferents situacions i trobeu la força que origina la
força centrípeta.
QÜESTIONS
9 El Meteosat-8 es troba a una altura de 36.000 km, en una
òrbita geostacionària i té una massa total de 1.200 kg. Calculeu
l’acceleració i la força centrípetes que actuen sobre el satèllit.
Dada: Radi de la Terra 6.400 km.
Solució: 264 N
10 Fixeu-vos en la Figura 8 on hi ha un satèl·lit girant al voltant de

la Terra.
(a) Què proporciona la força que actua sobre el satèl·lit i com
s’anomena? Figura 8. Força sobre un
satèl·lit que gira al voltant de la
(b) Dibuixeu la parella acció-reacció de la força que actua
sobre el satèl·lit. Terra
(c) Dibuixeu amb un color diferent el vector que representa la
velocitat del satèl·lit.
(d) Quin angle formen el vector força i el vector velocitat del
satèl·lit?
(e) La força d’atracció gravitatòria fa variar la velocitat del
satèl·lit?
11 La gran sínia de Londres (London Eye) té un diàmetre de 135

metres i quan gira ho fa lentament, donant una volta cada 35
minuts. Calculeu:
(a) l’acceleració centrípeta dels passatgers.
(b) l’angle i les voltes que girarà durant les 10 hores que està
oberta al públic
Solució: 6,04·10-4 m·s-2
Solució: 108,81 rad; 17,14 voltes
9
Qüestió
12 Calculeu la tensió de la corda i la força de fricció entre l’objecte
i la superfície en cada una de les situacions de l’Activitat 3. La
massa de l’objecte és de 0,5 kg, preneu per a cada cas:
-1
(a) longitud de la corda l = 0,5 m; velocitat del cos 0,8 m·s .
-1
(b) longitud de la corda l = 0,5 m; velocitat del cos 3 rad·s .
(c) longitud de la corda l = 0,5 m; velocitat del cos 45 rpm.
-1
(d) longitud de la corda l = 0,5 m; velocitat del cos 0,8 m·s ;
angle 30º.
-1
(e) longitud de la corda l = 0,5 m; velocitat del cos 0,8 m·s .
-1
(f) longitud de la corda l = 0,5 m; velocitat del cos 3 m·s .
(g) distància a l’eix de gir d = 0,5 m; velocitat de la plataforma
-1
2,8 rad·s .
(h) distància a l’eix de gir d = 0,5 m; velocitat angular del cos
-1
7 rad·s .
Solució: 5,5 N; 2,2 N; 5,6 N; 5,0 N; 0,6 N; 4,1 N; 2,0 N; 4,9 N
1.3.1 Pes i ingravidesa

En el cas d’un satèl·lit, la força centrípeta la proporciona la força
gravitatòria que exerceix la Terra sobre el satèl·lit. Sovint es diu que els
astronautes que suren lliurement dins de les naus en òrbita ho fan perquè
estan en ingravidesa, és a dir, no noten el seu pes.
Qüestió
13 Una persona de 60 kg es troba enfilada damunt d’una balança
que es troba a l’interior d’un ascensor. Determineu quina serà
la lectura de la balança si:
-2
(a) L’ascensor puja amb una acceleració de 2 m·s .
-2
(b) L’ascensor baixa amb una acceleració de 3 m·s
(c) El cable de l’ascensor es trenca.
Solució: 708 N
Solució: 408 N
Solució: 0 N
Quan us trobeu damunt d’una balança, la força gravitatòria que us fa la

Terra comprimeix les molles que hi ha dins de la balança exercint una
força que equilibra el vostre pes. Si la balança es troba dins d’un ascensor
que accelera cap amunt, les molles de la balança es comprimeixen més
donant com a resultat una força més gran i per tant un “pes més gran”; el
pes aparent augmenta.
Si es defineix el pes com la força que es fa sobre el terra o sobre d’una

balança, a l’accelerar l’ascensor cap amunt hom se sent més “pesat”,
perquè la força que fa la balança és més gran i si el cable es trenca el pes
serà nul. Malgrat tot, encara que no noteu el pes, continua existint una
força de gravetat que us accelera cap avall, però ara aquesta força no es
detecta com a pes, perquè no hi ha força de suport.
10
Els astronautes en òrbita estan ingràvids no perquè no notin la gravetat (la
força gravitatòria o pes) sinó perquè les seves cames i el terra no suporten
el seu cos i per tant el seu pes aparent és nul.
Qüestions
14 Dos recipients tancats i idèntics estan plens un de plom i l’altre
de plomes. Com podríeu saber quin dels dos té més massa si
tant vosaltres com els recipients es troben surant per l’espai en
condicions d’ingravidesa?
15 Un dia sentiu a dir que els satèl·lits resten en òrbita en lloc de

caure perquè estan més enllà de la gravetat de la Terra.
Donaríeu com a vàlida aquesta explicació?
11
2 El satèl·lit està en òrbita!
El coet propulsor ha dut el satèl·lit fins a l’espai i aquest es situa en

l’òrbita adequada. Un cop a l’espai, un satèl·lit com el que forma part del
sistema Galileu necessita energia per a fer funcionar els diferents
dispositius electrònics de què disposa (sistemes de ràdio, rellotge
atòmic...) L’energia necessària l’obté d’una font d’energia com és el Sol,
amb l’ajuda de panells solars.
La font primària més utilitzada en els satèl·lits són els panells solars
formats per la interconnexió entre si d’un gran nombre de cel·les solars o
cel·les fotovoltaiques. Aquestes presenten una característica molt
important i és que només generen electricitat quan estan il·luminades. A
l’orbitar al voltant de la Terra, satèl·lits com el Giove-B experimenten
varis eclipsis al llarg de l’òrbita, moments en els quals les cel·les solars no
generen l’electricitat necessària. Aquest fet obliga que els satèl·lits
disposin d’un seguit de bateries que emmagatzemin l’energia generada
per la font primària. Aquestes bateries constitueixen la font secundària i
de vegades utilitzen cel·les de combustible que descomponen l’aigua en
oxigen i hidrogen amb l’ajuda de l’energia solar durant els períodes de
càrrega i durant els períodes de foscor els recombinen de nou per a
obtenir l’energia necessària.
ACTIVITAT 4 Diferents sistemes de potència 

A l’hora de dissenyar sistemes de potència per a satèl·lits i sondes cal
tenir en compte que no sempre l’energia solar serà la més útil. Per altra
banda, la imaginació dels enginyers treballa en dissenyar sistemes que
a hores d’ara són ciència ficció.
Durant els moments en què el Sol incideix sobre els panells les bateries es
recarreguen. Quin voltatge ha de subministrar una cel·la solar? Com varia
aquest voltatge en funció de la intensitat de la llum incident? Com s’han
de connectar les diferents cel·les que conformen el panel per a carregar les
bateries? Què entenem per voltatge? Totes aquestes qüestions juntament
amb d’altres són les que analitzareu tot seguit.
2.1 Les cel·les solars
ACTIVITAT 5 Una primera mirada a les cel·les solars

En aquesta activitat, heu de mesurar el voltatge produït per una cel·la
solar sota diferents condicions d’il·luminació. Connecteu el voltímetre a
una cel·la solar tal com veieu a la Figura 9. Observeu com canvia el
voltatge amb la distància entre la làmpada i la cel·la. Escriviu una frase
que resumeixi el que heu observat. A continuació, canvieu l’orientació
de la làmpada respecte el pla de la cel·la. Varia el voltatge que Figura 9. Una cel·la solar
mesureu? Escriviu una frase que expressi allò que observeu. Quina il·luminada i connectada a un
conclusió traieu des del punt de vista del nivell d’il·luminació? voltímetre
13
Com funciona una cel·la solar?

L’Activitat 5 mostra com el voltatge que dóna una cel·la és petit i per tant
cal un nombre molt gran d’aquestes, connectades entre si per a fer
funcionar el satèl·lit, i per això calen els panells solars. Ara bé, com
funciona una cel·la solar?
http://www.teachersdomain.org/asset/ate10_int_solarcell/
2.1.1 Intensitat de corrent i càrrega

La simulació anterior mostra que la radiació solar que incideix sobre els
materials semiconductors que formen la cel·la, possibilita la generació
d’un flux d’electrons que constitueixen el que s’anomena corrent elèctric
que permet transferir l’energia de la font de potència (panell solar, reactor
nuclear ...) als diferents dispositius del satèl·lit, com per exemple els
ordinadors.
La intensitat de corrent es pot mesurar a partir dels efectes que produeix

(la brillantor de la bombeta, escalfament del cable ...). També produeix
altres efectes, com els magnètics que estudiareu amb detall el curs de
física de 2n de Batxillerat, i que poden ser utilitzats per a dissenyar
dispositius que permeten mesurar la intensitat. Aquests dispositius són els
amperímetres i es col·loquen en sèrie en el circuit.
ACTIVITAT 6 Alguns fets experimentals dels circuits. 

Què fa falta per a què un circuit elèctric funcioni? Què passa amb la
intensitat al llarg d’un circuit? De què depèn el valor de la intensitat?
La intensitat del corrent elèctric, I , (o, abreujadament, intensitat) es

defineix com la càrrega que travessa una secció de conductor per unitat de
temps
Q
Intensitat I  (10)
t
En el SI la unitat de càrrega elèctrica és el coulomb (C) i la unitat de la
intensitat de corrent elèctric és l’amper (A). Així, es diu que per un circuit
elèctric circula 1 Amper d’intensitat quan 1 Coulomb de càrrega elèctrica
travessa la secció del conductor cada segon, 1 A = 1 C·s –1. El sentit de
circulació del corrent elèctric, triat per conveni, és contrari al sentit de
Figura 10. Sentit de circulació moviment dels elèctrons en el circuit (Figura 10).
del flux d’electrons i del corrent
elèctric
14
Qüestió
16 El full de característiques d’una cel·la fotovoltaica indica que la
seva intensitat màxima és de 400 mA .
(a) En condicions d’intensitat màxima, calculeu la càrrega
elèctrica que circula pel circuit extern en un minut de
funcionament.
(b) Quan la cel·la està menys il·luminada, la intensitat
disminueix. Quant de temps cal perquè circuli la mateixa
càrrega que en el cas anterior, si la intensitat és només de
120 mA?
(c) On van a parar les càrregues que han sortit de la cel·la
fotovoltaica?
Solució: 24 C
Solució: 200 s
17 Es mesura amb un amperímetre la intensitat de corrent en un

punt d’un cable conductor, i s’obté un valor de 0,2 A. Calculeu:
(a) La quantitat de càrrega que travessarà una secció
transversal d’aquest cable en 15 minuts.
(b) El nombre d’electrons que hauran travessat aquesta secció
i el sentit en què es mouran.
-19
DADES: q(electró) = 1,6·10 C
Solució: 180C
Solució: 1,13·1021
L’Activitat 6 mostra que en un circuit amb una sola bombeta i una sola
pila, la intensitat és la mateixa en qualsevol punt del circuit, fet que indica
experimentalment que la càrrega és conserva. Aquesta mateixa idea
permet veure que en un circuit en sèrie, la intensitat, I , és la mateixa en
qualsevol punt del circuit, mentre que si els components estan connectats
en paral·lel, la suma de les intensitats que entren en un nus (punt de
concurrència de dos o més conductors) és igual a la suma de les
intensitats que surten.
I  I1  I 2 (11)
Figura 11. (a) Circuit amb dues bombetes en sèrie (b) Circuit amb dues bombetes en paral·lel
15
2.1.2 Energia, força electromotriu i voltatge

Per a mantenir un flux continu d’electrons pels circuits del satèl·lit cal un
generador (cel·la solar, pila ...). Hom pot utilitzar una analogia mecànica
per entendre el seu funcionament. Considereu un cinta transportadora
situada a l’interior del generador que mou els electrons del born positiu al
negatiu de la pila. Així, per cada electró que aporta el born negatiu, agafa
un electró del born positiu, mantenint la polaritat de cada born.
Per a fer aquest procés, el generador ha de fer un treball En unitats

anteriors heu après que cal fer un treball per a alçar un objecte fins a una
certa altura, treball que s’emmagatzema en forma d’energia potencial
gravitatòria. D’igual forma, cal que el generador faci un treball per a
desplaçar una càrrega des d’un born a un altre. Així es parla d’una
energia potencial elèctrica que es pot calcular mesurant directament el
treball fet
W  E pe
Figura 12. Representació d’un La magnitud d’aquest canvi depèn evidentment de la càrrega que
generador. (a) generador d’una experimenta el canvi. Si es divideix E pe pel valor de la càrrega, q ,
cel·la (b) generador de dues
cel·les s’obté una magnitud que no depèn del valor d’aquesta. Aquesta magnitud
s’anomena força electromotriu (fem),  , i representa l’energia
transferida pel generador a cada unitat de càrrega Així, es pot escriure
W
 (12)
q
La fem s’expressa en energia per unitat de càrrega. La unitat en el SI és el

volt (V) i 1 V= 1J·1C-1.
QÜESTIONS
18 Una llanterna té una pila de fem  = 1,5 V. En connectar–la
subministra al circuit un corrent de 0,5 A.
(a) Quina quantitat de càrrega passa per una secció
transversal del conductor durant un interval de temps
de t = 2,0 s?
(b) Quina quantitat d’energia ha subministrat la pila per a fer
circular la càrrega de l’apartat (a)?
Solució: 1,0 C
Solució: 1,5 J
El generador està fent treball de manera contínua sobre el circuit, fet que
faria augmentar l’energia d’aquest. No obstant, el principi de conservació
de l’energia aplicat al sistema generador - circuit obliga que l’energia que
subministra la pila sigui igual a la que el circuit transfereix a l’entorn en
forma de treball o calor. Això permet definir una diferència de potencial
16
(ddp), voltatge o tensió, V , com l’energia per unitat de càrrega
transferida a aquests dispositius
W
V 
q
que també s’expressa en Volts.
Per a calcular la diferència de potencial s’utilitza un dispositiu anomenat

voltímetre que es col·loca en paral·lel.
ACTIVITAT 7 Més fets experimentals dels circuits 

Què passa amb la tensió entre els diferents elements d’un circuit al
variar aquests?
ACTIVITAT 8 Connectar cel·les solars 

Els satèl·lits del sistema Galileu tenen una gran quantitat d’equipament
electrònic a bord i cal que el generador subministri l’energia necessària
per al seu funcionament. En l’Activitat 5 heu vist que una sola cel·la
solar subministra poc voltatge i per això calen moltes cel·les agrupades
formant panells solars de 2x4,34 m. En aquesta activitat heu de calcular
quantes cel·les solars cal connectar per a obtenir el voltatge desitjat.
2.2 Què determina el valor de la

intensitat?
En dissenyar la part elèctrica d’un satèl·lit no n’hi ha prou en connectar
cel·les solars amb l’objectiu d’obtenir el voltatge necessari per a fer
funcionar tota l’electrònica. L’Activitat 6 us ha mostrat que, encara que la
fem del generador no variï, la intensitat que circula pel circuit depèn dels
dispositius que s’hi connectin i de la manera en què es connectin.
ACTIVITAT 9 La resistència en un circuit 

Si en un circuit s’hi insereixen diferents materials, la intensitat que hi
circula pot variar.
La intensitat de corrent que circula per un dispositiu connectat a una font

d’alimentació depèn de la diferència de potencial (voltatge) que s’aplica
als seus extrems. Com més fàcilment circuli la càrrega elèctrica, més gran
és la intensitat del corrent. Un augment del voltatge dóna lloc a un
augment de la intensitat.
La resistència elèctrica, R , es defineix com la relació entre la ddp

aplicada i la intensitat que circula per R . Matemàticament s’expressa
17
V diferència de potencial
R  (13)
I intensitat
La unitat de resistència elèctrica en el SI és l’ohm () i 1  =1V·A-1.
2.2.1 Dispositius òhmics

Tots els elements d’un circuit, excepte els superconductors, oposen una
certa resistència al pas del corrent. N’hi ha però uns que presenten la
propietat que la diferència de potencial aplicada als seus extrems és
directament proporcional a la intensitat de corrent que hi circula sota
certes condicions físiques. Es diu que presenten un comportament òhmic
que ve descrit per la llei d’Ohm
V  IR (14)
on la resistència elèctrica és el pendent constant de la gràfica del voltatge

en funció de la intensitat (Figura 13)
Qüestions
19 Quina és la resistència del conductor de la Figura 13?
Solució: 2 
20 Com podeu comparar la resistència de dos conductors òhmics

només mirant els seus gràfics V-I, representats en els mateixos
eixos de coordenades, sense fer càlculs?
21 Quins dels gràfics de la Figura 14 mostren un comportament

òhmic? Descriviu, per a tots els casos, què passa amb la
Figura 13. Gràfic voltatge – resistència quan la intensitat creix.
Intensitat d’un conductor
òhmic
Figura 14. Gràfics V-I de diferents conductors
18
ACTIVITAT 10 Es compleix la llei d’Ohm? 

A partir d’una sèrie de mesures experimentals de voltatge i intensitat de
corrent, com es pot assegurar que un conductor obeeix la llei d’Ohm?
La forma més senzilla consisteix en fer la representació del gràfic
Voltatge–Intensitat i veure si es poden unir els punts amb una recta.
Combinació de resistències
Les resistències es poden connectar fonamentalment de dues maneres
diferents: en sèrie i en paral·lel. La Figura 15 mostra dues resistències
connectades en sèrie i dues en paral·lel.
Figura 15. Combinació de resistències connectades (a) en sèrie i (b) en paral·lel
Qualsevol combinació de resistències pot ser reemplaçada per una única

resistència, anomenada resistència equivalent sense variar la intensitat
de corrent ni la diferència de potencial del circuit. Tenint en compte la
Figura 15 i el principi de conservació de l’energia es pot veure que en un
circuit en sèrie
  V1  V2 (15)
i en un circuit en paral·lel
  V1  V2 (16)
Tenint en compte les Equacions 15 i 16 i la definició de resistència

(Equació13) es pot demostrar que la resistència equivalent d’un conjunt
de resistències connectades en sèrie és igual a
Re  R1  R2 (17)
mentre que si les resistències estan connectades en paral·lel, la resistència

equivalent és igual a
1 1 1
  (18)
Re R1 R2
19
ACTIVITAT 11 Combinacions de resistències 

Reviseu els conceptes de resistència i de combinació de resistències
fent alguns càlculs per a trobar la resistència equivalent de diversos
circuits i comproveu els resultats amb ajuda d’algun programa de
simulació de circuits.
Qüestions
22 Calculeu la resistència equivalent de cadascuna de les
associacions que es mostren en la Figura 16.
Solució: 0,48 k; 4 k; 3  
23 Calculeu les intensitats i les diferències de potencial de cada

resistència en cada una de les associacions de la Figura 16 si
s’aplica a la combinació (a) una ddp de 18 V, a la (b) una ddp
de 20 V i a la (c) una ddp de 9 V.
Solució: a) 18 mA; 9 mA; 6 mA; 4,5mA; V= 18 V
Solució: 3,3 mA; 1,7 mA; 10 V; 5 mA; 10 V
Solució: 1,5 A; 6V; 1,5 A; 3 V; 1,5 mA; 9 V
2.2.2 Un generador real

Figura 16. Combinacions de Heu estudiat que el balanç energètic en un circuit diu que el treball dut a
resistències per a les Qüestions22 i 23 terme per la pila sobre el circuit ha de ser igual a l’energia transferida pel
circuit a l’exterior, és a dir
 V
Ara bé, les piles, com la resta de generadors, s’escalfen al funcionar. Això
indica que el generador està dissipant energia a l’exterior en forma de
calor. A l’hora de fer el balanç energètic en el circuit cal tenir en compte
la resistència interna del generador. Així
  Vr  V
Figura 17. Circuit corresponent a on Vr és la ddp entre els extrems de la resistència interna del generador.
una pila ideal Si la resistència interna, r , del generador és òhmica, la llei d’Ohm es pot
escriure com
  Ir  IRe (20)
on Re és la resistència equivalent dels dispositius connectats al generador.

Aquesta equació és la generalització de la llei d’Ohm a un circuit on la
pila té una resistència interna i s’anomena llei d’Ohm generalitzada.
A l’ESO heu estudiat que la ddp que donava una font d’alimentació es
Figura 18. Circuit corresponent a considerava constant, però fixeu-vos que aquí s’ha vist que això no és
una pila real
20
així. Cal tenir en compte la fem de la font, la resistència interna i la
intensitat que circularà pel circuit a l’hora de dissenyar un circuit real.
ACTIVITAT 12 Una font d’alimentació real 

Investigueu el comportament d’una font d’alimentació amb una certa
resistència interna amb un voltímetre, un amperímetre i diverses
combinacions de resistències.
Feu una predicció sobre el comportament de la ddp entre els terminals
de la font i de la intensitat de corrent quan la resistència de càrrega
varia, i comproveu-ho experimentalment.
Qüestions
24 S’utilitza una pila de 12 V de fem i resistència interna d’1 per
a fer funcionar una bombeta de 20 . Calculeu:
(a) La intensitat de corrent que circula pel circuit.
(b) La ddp entre els borns de la pila.
(c) Com canviaran els resultats dels apartats (a) i (b) si posem
una bombeta idèntica en paral·lel?
(d) Com canviaran els resultats dels apartats (a) i (b) si
connectem en paral·lel un fil de coure?
Solució: 0,57A
Solució: 11,4 V
Solució: 1,09 A; 10,9 V
Solució: 12 A; 0 V
25 Per a calcular la fem i la resistència d’una pila es connecta una

resistència variable i es mesura la ddp entre els seus borns
amb un voltímetre i la intensitat amb un amperímetre. Quan la
tensió entre els seus borns és de 4 V l’amperímetre marca 1 A;
i quan és de 2 V, l’amperímetre marca 2A.
(a) Trobeu els valors d’  i de r.
(b) Trobeu la intensitat màxima que pot generar aquesta pila
(intensitat en curtcircuit) i la tensió entre els seus borns en
aquesta situació.
Solució: 2 ; 6 V
Solució: 3 A; 0 V
2.3 Aconseguim el màxim d’un

generador
Els sistemes de potència dels satèl·lits i naus espacials es dissenyen per tal
que operin amb el màxim rendiment, és a dir, per tal que maximitzin la
transferència d’energia al circuit extern.
Si hom estudia les gràfiques Intensitat–Resistència de càrrega i Voltatge–

Resistència de càrrega (Figura 19) s’observa que la intensitat màxima
Figura 19. (a) Intensitat de corrent i (b) ddp
s’assoleix quan el circuit no presenta pràcticament resistència (es diu que
entre els terminals d’una font d’alimentació
hi ha un curtcircuit). En aquest cas el generador s’escalfa molt i pot
real en funció de la resistència de càrrega
arribar a incendiar-se o explotar. La mateixa Figura19 mostra que la ddp
màxima s’assoleix quan la font està connectada a un circuit obert, és a
dir, quan hi ha una resistència de càrrega extremadament gran
21
(pràcticament infinita) entre els terminals de la font, situació que
s’aconsegueix quan no està connectada a cap circuit.
El que cal fer és arribar a un compromís entre la intensitat de corrent i el

voltatge de manera que es maximitzin ambdós i d’aquesta manera es pot
maximitzar l’energia transferida.
2.3.1 Potència subministrada i potència consumida

Amb un circuit elèctric es vol produir canvis desitjats (variar la
temperatura d’una resistència per escalfar l’habitacle d’una nau espacial,
fer funcionar l’electrònica ...) per mitjà d’una cadena energètica que té
l’origen en la font d’alimentació que fa un treball
W  q  It
Reescrivint aquesta equació, s’obté la potència subministrada pel

generador al circuit
W
P  I (21)
t
Aquesta potència generada pel generador ha de ser la mateixa que es
transfereix al circuit exterior. El que es vol és dissenyar el circuit de
manera que es transfereixi la màxima potència a l’exterior pel component
desitjat. Aquest component tindrà una certa resistència Re i entre els seus
extrems hi haurà una ddp V . Aleshores
W
P  IV (22)
t
equació que permet determinar la potència transferida per aquest
dispositiu. Si el dispositiu compleix la llei d’Ohm, l’Equació 22 es pot
escriure com
V2
P  I 2 Re  (23)
Re
Exemple resolt
En un circuit la intensitat de corrent és I = 2 A i la ddp a través de la
resistència de càrrega és V = 3 V. Quina és la potència amb què es
transfereix l’energia a la resistència?
Resolució. I = 2 A vol dir que cada segon 2 coulombs de càrrega elèctrica

flueixen a través de la resistència i V = 3 V vol dir que cada coulomb de
càrrega li transfereix 3 joules d’energia a la resistència, per tant cada
segon es transfereixen 6 joules d’energia
P  23  6W
22
Qüestions
26 Una planxa porta la inscripció 220 V, 2000 W. Quina és la
intensitat de corrent que circula per la planxa si es connecta a
la xarxa de 220 V. Quina és la resistència de la planxa?
Solució: 9,09A; 24,2 
27 Una placa està formada per 40 cel·les fotovoltaiques en sèrie,

cada una d’elles amb una fem =0,45 V. La placa es connecta
a una resistència i el circuit es tanca durant el temps suficient
per a què circulin 100 C.
(a) Quanta energia ha proporcionat cada una de les cel·les
fotovoltaiques?
(b) Calculeu la fem total de la placa solar.
(c) Quanta energia ha subministrat tota la placa?
(d) On ha anat a parar aquesta energia?
Solució: 45J
Solució: 18V
Solució: 1.800J
28 Les bombetes de 60 W són bastant comunes en la il·luminació

de les llars.
(a) Quina és la resistència d’una bombeta de 60 W de potència
en connectar-la als 220 V de la xarxa elèctrica?
(b) Quina intensitat de corrent circula per la bombeta?
(c) Si la bombeta funciona diàriament durant 30 dies, 6 hores
al dia, quin és el consum de la bombeta si el kWh val 0,108
€? Recordeu que el kWh és una unitat d’energia.
Solució: 806,67
Solució: 0,27A
Solució: 1,17€
ACTIVITAT 13 Potència màxima 

Com es pot transferir la màxima potència a la resistència de càrrega
d’un circuit? Per a respondre aquesta pregunta, cal esbrinar en primer
lloc com varia la potència en variar la resistència de càrrega. Un cop se
sap això, es pot calcular la potència que transfereix el generador a
diverses resistències de càrrega i utilitzar un full de càlcul per a trobar el
model de comportament.
Igualació d’impedàncies
Sovint es defineix el concepte impedància d’un component com la relació
entre el voltatge a què està sotmès i la intensitat que circula per ell. El
concepte d’impedància és més general que el de resistència. Hi ha alguns
aparells elèctrics on la relació entre la ddp i la intensitat de corrent és més
complexa que la descrita en la llei d’Ohm, especialment quan es
connecten a fonts d’alimentació de corrent altern en comptes de corrent
continu. Tanmateix, quan es tracta d’intensitats de corrent i ddps
estacionaris, la impedància coincideix amb la resistència.
Fins ara s’ha considerat que la resistència interna (o impedància) d’una

cel·la solar és fixa i que totes les cel·les tenen la mateixa resistència
interna. De fet, la impedància d’un cel·la solar varia segons les condicions
23
sota les que opera i, per tant, quan es dissenya la font de potència d’un
satèl·lit, cal tenir-les en compte.
En l’Activitat 12 heu vist que la transferència de potència és màxima

quan la resistència interna de la font és igual a la resistència de càrrega. El
concepte d’igualació d’impedàncies és la condició fonamental per a
transferir la màxima potència a un circuit elèctric.
2.3.2 Màxima potència o màxim rendiment

El rendiment, tal com heu estudiat en unitats anteriors, és la relació entre
l’energia útil i l’energia total subministrada, si bé també es pot expressar
en termes de potència
energia útil
Rendiment 
energia total subministrada
potència útil
Rendiment 
potència total subministrada
Tenint en compte les Equacions 21 i 23, es pot escriure
energia útil I 2 Rt
Rendiment   (24)
energia total subministrada It
potència útil I 2R
Rendiment   (25)
potència total subministrada I
Qüestions
29 Calculeu la potència de sortida i el rendiment del circuit de la
figura 20 on = 3.0 V, r= 5  i R= 1. Raoneu per què en
aquest muntatge la font d’alimentació no s’utilitza d’una manera
encertada.
Figura 20. Circuit de la
Solució: 0,25W; 17%
Qüestió 29
ACTIVITAT 14 Potència màxima o rendiment màxim?

La condició per a obtenir el màxim rendiment d’un sistema elèctric és la
mateixa que per obtenir la màxima potència? Discutiu el significat
d’aquests dos termes, potència i rendiment, assegurant-vos que els
enteneu i que els sabeu distingir. Amplieu la base de dades de
l’Activitat 13 amb una columna del rendiment i traieu-ne les conclusions.
De l’Activitat 14 es pot concloure que el rendiment és màxim quan la

resistència de càrrega és màxima, però aquesta no és la condició per a
obtenir la màxima potència de sortida (Activitat 13). Així doncs, en
dissenyar un sistema elèctric cal tenir clar quin és l’objectiu: transferir la
màxima potència o aconseguir el màxim rendiment?
24
Si el que es pretén és obtenir el valor màxim de la potència de sortida
d’una font de potència petita, el que s’ha d’aconseguir és transferir la
màxima potència i per això cal igualar la resistència externa i la
resistència interna (igualació d’impedàncies). Això és, precisament, el que
es fa en el disseny dels sistemes de potència d’una nau espacial. Un
circuit on un amplificador subministra potència a un altaveu és un Rang de
Aparells
exemple on la igualació d’impedàncies s’utilitza per aconseguir la temperatura (ºC)
màxima potència de sortida (normalment en les especificacions dels
altaveus s’indica la impedància d’aquests aparells). Aparells elèctrics -10 a +40
Tanmateix, si la potència és gran, és millor maximitzar el rendiment i Bateries elèctriques -5 a +15

reduir la quantitat d’energia perduda a causa de la resistència interna de la
font d’alimentació. És el cas dels cotxes elèctrics, els quals es dissenyen Combustible +9 a +40
de tal manera que la resistència interna de la font d’alimentació és el més
petita possible i la resistència externa és comparativament molt més gran. Microprocessadors -5 a +40
Components mecànics -45 a +65

2.4 Components elèctrics a l’espai
Cel·les solars -60 a +55
Fins ara heu estudiat el disseny de la font d’alimentació elèctrica d’un
satèl·lit o nau espacial. El funcionament d’aquesta i de la resta de Díodes d’estat sòlid -60 a +95
dispositius electrònics es veu afectat pels canvis de temperatura que
s’experimenten a l’espai, causats pels múltiples eclipsis que experimenten Taula 2. Intervals de temperatura típics de
al llarg de l’òrbita. funcionament dels aparells d’una nau
espacial
Tal com podeu veure a la Taula 2, les bateries, les plaques solars i la resta
d’elements electrònics funcionen en un cert rang de temperatures.
Qüestions
30 La Figura 21 mostra com el rendiment de panells solars de
materials diferents depèn de la temperatura.
(a) Quin material presenta el màxim rendiment per a
cadascuna de les següents temperatures: 0 ºC, 200 ºC i
400 ºC?
(b) Quin/s material/s no són adequats per a fabricar panells
solars que han de treballar a temperatures de fins a 30 ºC?
(c) Com varia el rendiment d'una placa de sulfur de cadmi
(CdS) quan la temperatura passa de 0 ºC a 400 ºC?
2.4.1 Resistència elèctrica i temperatura

No només la temperatura afecta el funcionament dels panells solars i de
les bateries, sinó que la resistència elèctrica de molts components també Figura 21. Efecte de la temperatura en
varia apreciablement amb la temperatura, tal i com podreu comprovar en el rendiment de panells solars de
la següent activitat. diferents materials (Font Advanced
Physics Salters Horners)
25
ACTIVITAT 15 Variació de la resistència elèctrica 

L’objectiu de l’activitat és obtenir una col·lecció de dades que mostrin la
variació de la resistència elèctrica d’un component entre 0 ºC i 100 ºC.
Heu d’escriure un breu informe amb els resultats per tal de poder
comparar la informació amb altres companys que hagin emprat
components diferents. Necessitareu aquestes dades i els resultats dels
vostres càlculs en l’activitat següent.
L’Activitat 15 mostra dos tipus de resistències que varien amb la

temperatura i per tant no obeeixen la llei d’Ohm. Aquests dispositius
s’anomenen termistors i es dissenyen per a presentar una gran variació
de la resistència amb la temperatura.
Els termistors
El següent article de la wikipèdia en català us mostra més informació
sobre aquests dispositius
http://ca.wikipedia.org/wiki/Termistor
Els termistors del tipus PTC s’utilitzen per a construir, per exemple,
sensors de temperatura com els que segurament heu utilitzat durant l’ESO
o en unitats anteriors de la física de 1r de batxillerat .
ACTIVITAT 16 Construcció d’un sensor de temperatura 

En aquesta activitat utilitzareu el que heu après sobre la variació de la
resistència elèctrica amb la temperatura per a construir un sensor que
serveixi per a mesurar temperatures a partir de mesures de diferències
de potencial.
26
3 Missió aconseguida
En aquesta unitat heu estudiat com es mou un satèl·lit en òrbita i com es

mouen d’altres cossos en moviment circular uniforme. Les fonts de
potència són clau per al funcionament de naus espacials i satèl·lits, a
partir d’elles heu treballat alguns aspectes dels circuits elèctrics i dels
dispositius subministradors de potència i d’energia. Les variacions de
temperatura en l’espai poden ser dramàtiques i afectar el bon
funcionament de les fonts de potència, per això heu estudiat com la
temperatura afecta de manera diferent a la resistència dels materials.
Aquest apartat final té com a finalitat ajudar-vos a revisar el conjunt de la

unitat i a consolidar els vostres coneixements i comprensió dels temes
tractats.
3.1 Objectius
Un cop estudiada aquesta unitat heu de ser capaços de:
 Conèixer els paràmetres més importants que caracteritzen l’òrbita

dels satèl·lits artificials al voltant de la Terra.
 Conèixer les utilitats dels satèl·lits artificials i els principals reptes
que cal superar abans de posar-los en òrbita des del punt de vista
del disseny.
 Dibuixar les forces que actuen sobre un cos en moviment circular
uniforme i determinar la força centrípeta que produeix aquest
tipus de moviment.
 Conèixer les magnituds cinemàtiques que defineixen el moviment
circular uniforme: desplaçament angular, velocitat angular,
període i freqüència i la seva relació amb les magnituds
cinemàtiques lineals.
 Aplicar la segona llei de Newton per a trobar l’acceleració
centrípeta i la força centrípeta que actua sobre un cos en
moviment circular uniforme.
 Descriure la intensitat del corrent elèctric com la càrrega elèctrica
per unitat de temps que travessa la secció d’un conductor.
 Definir la tensió o diferència de potencial entre dos punts com
l’energia transferida per unitat de càrrega.
 Definir i aplicar els conceptes de força electromotriu (fem) i de
resistència interna, i distingir entre la fem d’una font
d’alimentació i la diferència de potencial que subministra la font
entre els terminals.
 Recordar i aplicar la definició de resistència elèctrica i recordar
que la llei d’Ohm és un cas especial de la relació voltatge-
intensitat de corrent quan I és directament proporcional a V.
 Reconèixer i usar les relacions entre intensitat de corrent, voltatge
i resistència en circuits en sèrie i en paral·lel, i adonar-se que
aquestes relacions són una conseqüència de la conservació de la
càrrega i de l’energia.
27
 Definir la potència com el ritme a què es transfereix energia,
emprar l’expressió de la potència, P = VI, i saber deduir i usar
expressions de la potència en funció de la intensitat de corrent, la
resistència de càrrega i la tensió.
 Recordar i usar el fet que la potència màxima transferida des
d’una font d’alimentació s’aconsegueix quan la resistència de
càrrega és igual a la resistència interna (igualació d’impedàncies).
 Reconèixer i usar la definició del rendiment com la relació entre
l’energia (o potència) de sortida i l’energia (o potència) d’entrada.
 Recordar que en el disseny d’un sistema elèctric cal arribar a un
compromís entre obtenir la màxima potència o el màxim
rendiment, car les condicions per aconseguir un o altre són
diferents i incompatibles.
 Observar que la resistència dels conductors metàl·lics augmenta
en augmentar la temperatura, que la resistència dels termistors
NTC disminueix quan augmenta la temperatura i que la
ACTIVITAT 17 La línia de molt alta tensió 

Girona és una comarca deficitària en la producció d’energia a l’hora que
és una comarca que en demana molta, sobre tot a l’estiu. El següent
vídeo de la sèrie “Què, qui, com” us parla de la problemàtica al volant
de la línia de molt alta tensió (MAT).
http://blogs.tv3.cat/quequicom.php?itemid=31662
Qüestions
31 Sabem que una resistència produeix una ddp entre els seus
extrems. Un circuit molt utilitzat per a aconseguir diferents
valors de la ddp que produeix una pila entre els seus borns
consisteix en connectar dos resistors en sèrie amb la pila tal
com mostra la Figura 22. La ddp entre A i B queda “dividida” en
una caiguda de potencial en R1 i una altra caiguda en R2.
Figura 22. Esquema del S’anomena “Tensió d’entrada” a la ddp entre A i B i “tensió de
divisor de tensió de la Qüestió sortida” a la ddp entre C i B. Trobeu el valor de la tensió de
31 sortida ( = 16 V, R1= 330  i R2 3300.
Solució: 14,5 V
32 Les bateries d’automòbil proporcionen energia elèctrica per a

engegar el motor. La càrrega d’una bateria s’expressa en
amper·hora, Ah, és a dir, la intensitat de corrent en ampers que
pot subministrar la bateria en una hora. Si la inscripció d’una
bateria indica 12 V i 60A·h, quina càrrega acumula la bateria?
De quina quantitat d’energia disposa?
Solució: 216000 C; 2,59·106 J
28
Qüestions
33 Cadascuna de les cel·les d’una bateria de cotxe té una fem de
2,0 V i una resistència interna, depenent del seu estat de
càrrega i de la temperatura, d’aproximadament 0,005  .
(a) Si la bateria està formada per sis cel·les en sèrie, quina és
la resistència interna total? I la seva fem?
(b) Aquesta bateria es connecta a una resistència de càrrega
de 2,97 . Quina és la resistència total del circuit, el
corrent que circula pel circuit i la diferència de potencial
entre els terminals de la bateria?
(c) En engegar el cotxe es produeix un corrent de 200 A. Si els
llums del cotxe estan encesos en engegar el cotxe
s’observa que fan pampallugues. Expliqueu per què.
Solució: 0,03 12,0 V
Solució: 3,00 ; 4 A; 11,88 V
34 Els vehicles elèctrics van ser utilitzats per primera vegada en el

segle XIX. En tombar el segle prop del 40% dels vehicles amb
motor (tramvies, trens, etc.) eren propulsats per motors
elèctrics, un percentatge més alt que el dels propulsats per
petroli. En els últims anys hi ha hagut un renovat interès pels
vehicles alimentats totalment per bateries.
Corrent en
Efectes
ampers
(a) El Elcat Cityvan 2000, una minifurgoneta desenvolupada a
Finlàndia, disposa d’un conjunt de sis bateries de plom de
12,0 V de fem cada una, que connectades proporcionen 0,001 Es pot sentir
72,0 V. Dibuixeu un esquema que mostri com s’han de
connectar aquestes bateries. 0,005 Dolor
(b) El Elcat Cityvan 2000 és propulsat per un motor de corrent
continu que, amb la màxima càrrega, rep un corrent de Espasmes
300 A de les bateries. Tenint en compte que cada bateria té 0,010
musculars
una resistència interna de 0,0065  calculeu el voltatge
(diferència de potencial en els terminals) del conjunt de les
sis bateries. Calculeu la potència transferida a través de la Pèrdua del control
resistència interna de cada bateria quan circula un corrent 0,015
muscular
de 300 A pel circuit. Quin efecte té la potència transferida
en la resistència interna de les bateries (en el voltatge que
proporcionen)? Passa pel cor;
(c) El conjunt de bateries que s’acaben de descriure no fan
0,070 possiblement fatal
màxima la potència transferida. Explica per què a la si dura més d’1s
pràctica seria poc intel·ligent dissenyar el circuit de la
furgoneta per a fer màxima la potència transferida. Taula 3. Efectes de diferents
Solució: 60,3V; 585 W quantitats d’intensitat sobre el cos
35 La resistència del cos d’una persona va des d’uns 100  si la
pell està molla fins a uns 500000  si la pell està molt seca. En
condicions habituals, la resistència del cos és d’uns 100000 .
Quin seria l’efecte que notaríeu si toqueu els borns d’una
bateria de 12 V? I si tinguéssiu el cos moll, quin seria ara
l’efecte?
36 Es vol utilitzar una bateria de cotxe (12 V de fem i resistència

interna pràcticament nul·la) per escalfar 2 l d’aigua de 5 a 40ºC.
Per a això es pot utilitzar una resistència d’immersió de 100  o
una altra de 5 . Recordant el que heu estudiat en aquesta
unitat i en la unitat de transports,
(a) si voleu que la resistència “consumeixi” la major potència
possible, quina resistència escolliríeu? [la petita]
(b) quant de temps tardarà la resistència escollida a escalfar
l’aigua?
Solució: 2h 49 min; 20 s
29

Dossier de Fisica

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Dossier de Fisica

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

La llum LLU

Equip d’elaboració d’aquesta

Aquesta unitat és una revisió/ampliació/modificació d’edicions anteriors

Per què una unitat anomenada “La llum”? 1

1.2 L’ull de prop .......................................................... 4

1.4 Llum polaritzada.................................................. 13

2 El lector de disc compacte 19

2.2 El recobriment del disc ........................................ 24

2.3 Dividir el feix de llum .......................................... 33

2.4 Per què llum làser?.............................................. 34

3 Una mirada a tota la unitat 37

3.2 Activitats i qüestions finals .................................. 38

Unes vegades serà més útil l’enfocament de l’òptica geomètrica, que

Altres vegades serà més adient prendre en consideració el caràcter d’ona

ACTIVITAT 1 Làser: adéu a la miopia 

1.1 L’ull en el punt de mira

Si alguna cosa no va bé amb els nostres ulls, tenim problemes. El vídeo

L’ull: estructura i patologies

ACTIVITAT 2 Ulleres i lents

Figura 2. Els raigs de llum paral·lels procedents d’un objecte

Quan la llum travessa la superfície de separació de dos materials, canvia

 En arribar a la còrnia: aquí és on té lloc la desviació més gran

1.2.1 Mirar de prop i de lluny

 Relaxament i contracció dels músculs ciliats: la llum procedent

2 Si us noteu la vista cansada, pot ser que els músculs ciliats

3 La distància focal de l’ull augmenta o disminueix quan s’allarga

Generalment la gent jove té millor vista que la gent gran. La capacitat

La disminució de la capacitat d’acomodació amb l’edat es coneix amb el

Figura 3. La distància al punt pròxim canvia amb l’edat

Figura 4. Recepta típica d’un òptic

ACTIVITAT 3 Modelització de l’ull i defectes òptics

Lents convergents i divergents

La geometria de les lents

La potència d’una lent, P, indica la capacitat que té la lent per fer

La unitat de la potència és la diòptria, D, quan la distància focal, f, està

Ara ja es pot interpretar la prescripció de la Figura 4. La recepta dóna una

La distància focal d’aquesta lent és -0,33 m. L’ull esquerre necessita una

5 Un feix de raigs de llum paral·lels arriba a una lent convergent

6 Per què la miopia es corregeix amb una lent divergent i la

7 Un feix de raigs de llum paral·lels arriba a una lent divergent

8 Una lent divergent té una distància focal de 4 cm. Quina és la

1.3.1 Diagrames de raigs

1. Qualsevol raig de llum que arriba paral·lel a l’eix principal de

Figura 5. Diagrama de raigs d’una lent convergent. L’objecte y es

Figura 6. Diagrama de raigs d’una lent divergent. L’objecte y es troba

 Si la imatge és real o virtual.

Alçada imatge y '

1.3.2 L’equació de les lents

f>0 Lent convergent La distància de l’objecte a la lent, s, la de la imatge a la lent, s’, i la

ACTIVITAT 6 Equació de les lents

L'esquema de raig permet veure que la imatge obtinguda és real i

Figura 8. Diagrama de raigs corresponent a un objecte de 2 cm d’altura (y =

Per resoldre el problema, primer cal trobar la distància focal. Aplicant

Resolent l’equació anterior, s’obté un valor de 0,6 m per a la distància s’ a

Pel que fa a l'ampliació, l'Equació 4 permet escriure

y' s' 0,6

resultat en què el signe negatiu indica que la imatge és invertida.

ACTIVITAT 7 Lent convergent 

10 Un objecte de 3 cm d’altura es troba a 12 cm d’una lent

11 Construïu els diagrames de raigs per determinar la posició de

12 Fixeu-vos en les respostes de la Qüestió 11, en quina de les

Fixeu-vos que per a algunes posicions de l’objecte respecte de la lent, no

1.4.1 Les ones

Què és una ona?