* La circulacié i 'excrecié participen en la funcié de nutricié junt amb la digestié | la respiraci6. Digues el nom de quatre elements relacionats amb l'aparell circulatori ) iexeretor. = La circulacis consisteix a repartir per tot. el cos l'oxigen i els nutrients, i recolir les substancies de rebuig Com es reparteixen els nutrients 'S recullen les substancies de rebuig? Que és la sang? = Llexcrecié és l'expulsié de les substancies de rebuig de la sang. Quina funci6 te? Saps quin és l'drgan que neteja la sang d’aquestes substancies? Per qué és necessari eliminar-los? = Es important beure suficient aigua durant el dia. Per qué creus que necessitem beure aigua? ® Fer exercicifisic i practicar esport és mott beneficiés per a la salut. Explica alguns beneficis que té Pexercici fisic. ORNs = Estudiar els batecs del cor El nombre de batecs del cor canvia si estem en repds o fem exercici fisic. Com pots calcular els batecs? Ara, ho aprendras. En tots els casos faras servir un crondmetre.{_ det color vermell de a sang Plaquetes Svagrupen entre elles i taponen els vasos sanguinis quan hi ha una ferida. La circulacio La circulaci6 de la sang distribueix per tot el cos els nutrients obtinguts pel procés digestiu il’oxigen obtingut per la respiraci6. La sang també recull es substancies de rebuig i les porta als organs encarregats d’expulsar-les, La circulacié t€ lloc @ l'aparell circulatori, que esta constituit per la sang, els vasos sanguinis i el cor. La sang La sang és un liquid viscés de color vermell. Esta formada per un liquid, el plasma, compost principalment per aigua. En el plasma es troben immersos els gldbuls vermelis, les plaquetes i els gldbuls blancs. [1) Globuls vermells ‘S'encarreguen de transportar oxigen I son els responsables Gidbuts blancs Ens defensen de malalties. [D Components de ta sang. Els vasos sanguinis Els vasos sanguinis s6n els conductes per on ircula la sang. Hi hha vasos sanguinis de tres tious: artéries, venes i capiblars. (2) = Les artéries condueixen la sang oxigenada que surt del cor fins als diferents organs del cos. Les seves parets son gruixudes i elastiques. = Les venes condueixen la sang sense oxigen des dels diver- sos organs fins al cor. Tenen les parets més fines i menys elastiques que les arteries. = Els capil-lars es troben per tot el cos | comuniquen les ar- tries amb les venes. Sén els conductes més prims. aribria © artevia * artery» artéro capitir + capilar* capilary * capilaire cor # corazin # heart * oceur vena # vena ® vein ¢ veine venes jugular subclavia [2) Vasos sanguinis principals.El cor El cor In Organ de la mida d’un puny. Batega continuament eee aero Aces i aixé fa que impulsi la sang per tot el cos. Esta situat a la caixa toracica, entre els pulmons, una mica desplacat cap a l’esquerra. Els batecs del cor Per dins, él cor es divideix en quatre cavitats. Les dues cavitats El nombre de batecs del cor per de dalt s'anomenen auricules. Les dues de baix s'anomenen. minut varia segons l'edat, si s'est ventricles. Les auricules son més petites que els ventricles. (5) @n reps 0 fent exercici fisic, ete. Per exemple, el cor d’una perso- na adulta en repos batega entre 60-100 vegades per minut, En la mateixa persona fent exer- Cicifisic pot augmentar a 150-200 batecs per minut vena cava superior. | artria aorta _ arteria pulmonar extéria pulmonar, “\venes pulmonars purmoners ~auricula esquerra ACTIVITATS auricula dreta ventricle esquera @ auins sén els components de la sang? Explica la funcié de cadascun. @ onatitar. Explica en que ‘s6n semblants i en qué es diferencien els vasos sanguinis. ventricle dret —— . part dreta del cor no es comunica amb I'esquerra perqué hiha un enva que les separa. Perd les auricules si que es co- muniquen amb els ventricles de! mateix costat a través d’una sivula. @ Digues quina oracié és 5 certa, ©) Parts del cor. a. Vauricula dreta es comunica amb el ventricle esquerre. bb. Les auricules no es comuniquen amb els ventricles. c. Lauricula dreta es comunica amb l'auricula esquerra, 0. Lauricula dreta es comunica amb el ventricle ret. +s valvules s'obren i es tanquen. La sang circula de les auri- ‘@ules cap als ventricles. "Per mitja de la circulacié de la sang es reparteixen pel cos, 2s nutrients i oxigen, i es retiren les substancies de rebuig, Laparell circulatori esta format per la sang, els vasos san- ‘duinis i el cor.La circulacié de la sang . La citoulacié és el recorregut que fa la sang pel cos a través dels vasos sanguinis. Els batecs del cor impulsen la circulacié de la sang. La sang fa dos recorreguts diferents pel cos: la circulaci6 ge: neral i la circulacié pulmonar. ® Circulacié general. La circulacié general és el circuit que fa la sang per tot el cos. Durant aquest recorregut la sang porta I'oxigen per tot el cos i recull el didxid de carbon. [4) 7) La sang carregada amb oxigen que arriba a 'auricula esquerra passa al ventricle esquerre. La sang dels capilars es recull a les venes caves, que la porten cap a auricula dreta del cor, 2 El ventricle esquerre es contrau i impulsa la ‘sang carregada doxigen Sere fora del cor a través de @) Através dels capiblars Vartéria aorta, es reparteixen l'oxigen | i els nutrients, ies re- | cullen el dioxid de car- boni i les substancies de rebuig. 3) Des de l'artéria aorta la sang reparteix per vasos cada cop més fins, fins arribar als capil- lars de tots els organs. Fy TREBALLA AMB LA IMATGE > + Acuna cata decor aba a sang cregade amb oxigen? De quina cavitat surt? + La sang caragica amb bd caton i substancies de rebuig, a quina cavitat entra? (© Esquema de la circulacié . general. | 24= Circulacié pulmonar. La circulacié pulmonar és el circuit que fa la sang entre el cor i els pulmons. Durant la circulacié pulmonar té lloc un intercanvi de gasos. Aquest intercanvi de gasos es dona en els pulmons. (5) 5) Enels alvéols pulmonars fan Vintercanvi de gasos. La sang cadeix al didxid de carboni que ha recollit per tot el cos, i capta l'oxigen. +) La sang carregada amb el didxid de carboni que ha re- collt per tot els cos arriba a Vauricula dreta. arteries pulmonars = vvenes pulmonars 2 La sang passa de l'auricula dreta al ventricle dret. El ven @) La sang carregada d’oxigen viatia per tricle dret es contrau i impulsa la sang cap ales artaries les venes pulmonars fins a 'auricula pulmoners, esquerra. La sang viatja per les artéries pulmonars cap als pulmons A continuaci6, s’inicia la circulaci6 i arriba als capihlars que envolten els alvéols pulmonars. general Esquema de la circulacié pulmonar. La circulaci6 general és el recorregut de la sang per tot el cos. La circulacié pulmonar és el recorregut de la sang entre él cor i els pulmons. ACTIVITATS INVESTIGA. Observa el video © http://tinyurl.com/hjq327h i respon. Formeu parelles i comenteu. a. D'on procedeix 'oxigen que capta la sang? a. En quines situacions el cor batega més b. A on va a parar el didxid de carboni que rapid? cedeix? b. Quin muscul forma el cor? = Expliqueu als companys les vostres ©. Qua produeix el so dels batecs del cor? respostes.L’excrecio Lexcreci6 consisteix en l’eliminacié de les substancies de astla rebuig de la sang per expulsar-les a exterior. angles + frances Ltexerecié la fan l'aparell urinari i les glandules sucoripares. | excreco « excrecion + excretion « exertion suar * sudar + ewoat # suer L’aparell urinari Laparell urinari esta format pels ronyons, els uréters, la bufeta de l"orina i la uretra. (5) = Ronyons. Organs que es troben a banda i banda de la columna vertebral, sota les costelles. S'en- carreguen de fitrar la sang per eli minar les substancies de rebuig. ® Uraters, Tubs que comuniquen els ronyons amb la bufeta de Vorina. » Bufeta de l’orina. Organ on s'acumula l'orina. Aug- menta de mida segons la quantitat d'orina que s'hi emmagatzema ronyons: © Uretra. Tub que comunica la bufeta de 'orina amo exterior, - bufeta de l'orina ureters uretra © esquema de Vaparell urinari. Tota la sang del nostre cos passa pels ronyons. La sang carregada de substancies de rebuig arriba a cada ro- ‘ny6 a través d'una artéria. Els ronyons filtren la sang i separen les substancies de rebuig. La sang neta surt de cada ronyé a través d’'una vena i continua el seu recorregut pel cos: Les substancles de rebuig retingudes en als ronyons formen Vorina, A més de contenir les substancies de rebuig, l'orina esta formada principalment per aigua. També conté sals minerals. Lorina surt dels ronyons, recorre els uréters i arriba a la bufeta de Forina, Alla s'acumula fins que n’hi ha una certa quantitat i s’expulsa a través de la uretra. 26Les glandules sudoripares Les glandules sudoripares es troben per tota la pell i produeixen. la suor. La suor esta formada sobretot per aigua, perd també conté una petita quantitat de sals minerals i substancies de rebuig. Per aquest motiu les glandules sudoripares intervenen en la funcié d'excrecié. Les glandules sudoripares tenen forma de globus i se situen a V'interior de la pel. Expulsen la suor a l'exterior a través d’un tub que acaba en un porus situat a la superficie de la pell glandules — sudoripares A ('aparell excretor es forma 'orina | a les glandules su- doripares la suor. Tots dos liquids contenen substan- cies de rebuig ACTIVITATS Sys a as) (On suem més? Hiha algunes parts del cosontaconcentracié jig de glanduies sudoripa- res és molt alta. Aquest és e| cas de les aixelles, 1 front, els palmelis de les mans i les plantes dels peus, Sobretot a lestiu, 6s aconsollable utizar roba folgeda jun calgat que facilti a transpiracio. G creus qua sén importants els ronyons? Per qué? @ EXPRESSIO ESCRITA. Escriu un text explicant com es forma Porina. Quines semblances i diferéncies creus que hi ha entre l’orina i la suor. ormanguem cura de... Waperell circulatori cura del nostre aparell circulatori és important, ir uns quants habits = Fer exercici de manera moderada, D’aquesta manera s'enforteix el cor i es facilita la circulacié de la sang. (8) = Alimentar-nos correctament, evitant els aliments que contenen molt greix. L'acumulacié de greix en el cos pot causar malalties en l'aparell circulatori = Moderar el consum de sal. Un excés de sal perjudica laparell circulator Fer exercicl tisic i alimentar-nos correctament bene- ficien l'aparell circulator. L’aparell excretor Per prevenir malalties que afecten l'aparell axcretor és important coneixer i posar en practica alguns habits. = Beure cada dia aigua. Aquesta aigua la podem prendre per mitja de la beguda i en aliments, com les fruites i les verdures. Dutxar-se després de practicar esport. D’aquesta ma- nera traiem la suor. No aguantar massa estona I'orina Netejar-se després d’orinar. Evitar que, quan s‘utiitza el paper higiénic, entrin en contacte la uretra i l’anus. Utilitzar roba i calgat que facilitin la transpiracié, Beure molta aigua i mantenir uns habits d'higiene facilita la funcié de l'aparell excretor. RN 1a) La suor ens refresca Quan fa molta calor o fem un exercici intens podem suar moltissim! Aquest fet ens pot semblar molest, perd a funcié principal do la suor és refrescar-nos el cos. Quan la suor s'evapora refreda la nostra pell. rh | aigua * agua * water * eau ‘esport * deporte « sport ® sport For exorcici aporta molts beneticis al'organisme.* PRIMERS AUXILIS Els primers auxilis s6n un conjunt de técniq que es poden aplicar a una persona que ha patit un acci- dent mentre s’espera que arribi el personal sanitari En el cas d’alguns accidents, les técniques de pri- mers auxilis s6n senzilles. Tall 0 ferida Cop de calor > * Rentarlaferida amb aiguaisabé,dedins —_* Coblocar 'accidentat a l’ombra en una po. > cap enfora per treure la bruticia sicié cOmoda. * Aplicar un desinfectant. Si la ferida no és * Beure aigua amb moderacié. gaire profunda, deixar-la a l’aire. * Refrescar el cos amb tovalloles humides. * En cas que surti molta sang, aplica gases i pressionar. Cie natty Cremades Cops i traumatismes ‘* Mullar la zona cremada amb un raig suau * Immobilitzar el membre afectat. Waigua freda, * Posar gel embolicatamb un mocadordamunt * Sies conserva la pell, posar-hi crema hidra- de la zona lesionada tant 0 oli d’oliva i tapar-la amb una gasa ACTIVITATS ©) Es recomanable beure aproximadament 1.000 ml d'aigua al dia. Si en un got hi caben 250 ml, quants gots d'aigua és recomanable beure en un dia? { VALORS. Escriu un text per explicar qué s'ha de fer qa yy! i en el cas que una persona caigui al carrer i es faci una ferida al genoll. 29CBN +) Estudiar els batecs del cor Quan fem exercici fisic ol nostre cor batega més rapid que quan estem en repos. Quan deixem de fer exercici el cor torna a bategar al ritme d'abans de fer-lo, Per comprovar com canvien els batecs del cor segons la nostra activitat fisica, ens prendrem el pols durant un minut. El pols és el reflex del batec del cor en una artéria. Per fer-ho primer hem de localitzar el pols al canell Posa els dits index i cor d’una ma a la part del canell que esta per sota del cit polze de Valtra ma. Compta el nombre de batecs que fa 6l teu cor ~ durant 30 segons i multiplica-ho per dos. > Llegeix i segueix les instruccions Per poder estudiar els batecs del cor necessites un crondmetre, una corda per saltar, Paper i lapis, @ Formeu parelies. @ El company A controla el temps en un rellotge © crondmetre. © El company B 6s pren el pols abans de saltar a corda i anota el resultat. © &1 company B salta a corda durant un minut. Tot seguit es pren el pols. @ Torna a prendre’s el pols dos minuts després de saltar i quatre minuts després. @ El company A anota els resultats, © Després, intercanvieu-vos les feines.> Anota i resol les activitats Copieu Ia taula segiient i completeu-ia amb els vostres resultats. Nombre de pulsacions per minut de A Nombre de pulsacions per minut de B @ Copieu els eixos i representeu les dades de Ai de B en una grafica de linies. La grafica de A que sigui en color verd i la de B en color taronja. Nombre de pulsacions per minut tar 2minuts després A 4 mnuts després A ) © ORALITAT. Qui té més pulsacions en repds, el company A o el B? Explica de qué depén que una persona tingui més o menys pulsacions. Com s6n les pulsacions després de saltar, més altes o més baixes que en repds? Per qué? © aui tarda més temps a recuperar les seves pulsacions en repds, Ao B? {© RAONA. Creus que els pulmons també treballen més do pressa quan fem esport? Per qué? 31ACTIVITATS DE REPAS @ ESQUEMA. Copia els esquemes i completa’ls. que esta format per eee —) = esta formada per que son oe ) =m >) (=: | | — es \ Relaciona els components de la sang amb la seva caracteristica. Plaquetes = ® Defensen de malatties. Plasma ® ® Transporten oxigen. Gldbuls blanes « = Taponen els vasos sanguinis quan hi ha una ferida. Globuls vermelis = * Es un liquid format principalment per aigua. ns i esc S) © Panta iDIoMES. Liegeix les defini en les llengiies indicades. el nom a qué corresponen {fa é D Conductes molt prims ‘Transporten la sang des Organ que impul- Transporten la sang des ‘que transporten la sang dels citerents organs del ‘sa la sang per tot del cor fins als diferents per tot el cos. cos fins al cor. ‘el cos, | Organs del cos. catala « ang ase» rence angles « ences : @ Digues a quin tipus de circulacié corresponen aquestes oracions. a. La sang passa pels ronyons per eliminar les substancies de rebuig. b. La sang passa per |'intesti per prendre nutrients. cc. La sang pren oxigen i cedeix didxid de carboni en els pulmons. d. La sang carregada amb didxid de carboni arriba a 'auricula dreta.© @ oRALitar. observa el dibuix. Posa-hi el nom dels organs i explica quines oracions s6n falses i per qué. fa a. Els ronyons filtren la sang per separar les substancies de rebuig. b. De cada ronyé surt un tub, anomenat uretra, que comunica amb la bufeta de l'orina, ©. La bufeta de l'orina és organ on es forma l'orina. © Digues a quin aparell o aparells tenen lloc els processos segiients. a, Loxigen dels alvedis passa a la sang, b. Es reparteixen oxigen i nutrients, i es recullen didxid de carboni i substancies de rebuig. Els nutrients passen a la Sang, a través de les parets de Iintesti prim. 9. Seliminen les substancies de rebuig de la sang. ©. Els aliments es transformen per obtenir-ne els nutrients, 1. El didxid de carboni de la sang passa als alvéols, © vatons. Practicar esport té molts beneficis. Com ja saps beneficia el funcionament dels pulmons i del cor, i activa la circulacié de la sang. Creus que practicar esport també ens facilita relacionar-nos amb els altres? Per qua? Practiques algun esport? Quin? a 5. Digues quins esports t'agraden, c. 4. - Creus que és molt important beure molta aigua quan fem exercici? PA Quins aliments, a més de les begudes, poden ajudar a recuperar V'2igua perduda durant "exercici fisic? o Qué és aconsellable fer un cop has acabat de practicar un esport?S de lectura le Gomacio de sang La donacié de sang és necessaria perque els hospitals i cliniques puguin atendre els pacients. Moltes de les intervencions quirtrgiques, els trasplantaments d’drgans, els tractaments de cancer i l'atencid a persones que han patit accidents necessiten transfusions de sang. Tot i els avengos cientifics, I’Unica manera que existeix en I'actualitat per obtenir sang 6s la collaboracié de persones donants. A Catalunya, el Banc de Sang i Teixits és I'empresa publica que assumeix el compromis de gestionar i administrar la donacié, lanalisi ila transfusié de sang, Per poder-ho portar a terme sollida de sang que inclau 16 centres fixos situats als principals hospitals de les regions sanitaries catalanes i 17 unitats mobils que realitzen més de 80 sortides setmanals a tots els pobles i ciutats de Catalunya. Cada dia recillen 800 donacions que se subministren a tots els centres sanitaris, publics / privats, compta amb una xarxa de re Extret del web de I'Hospital Clinic de Barcelona (adaptacid). cessari que hi hagi persones donants de sang? @ Per que é @ En quins casos els hospitals necessiten sang de donants? @ aus és el Banc de Sang i de Teixits? Com duu a terme la seva ta QGsa Informa’t sobre quina és la te s quantes regions sanitaries hi ha a Catalunya? Ves a la web http://tinyurl.com/jfajupu regié sanitaria i quins serveis ofereix a la poblaciéMireia Belmonte és una nedadora campiona olimpica, mundial europea. La Mirela va néixer a Badalona l’any 1990 i ja va comengar p nedar als quatre anys. Com que tenia una desviacié de la columna, pI metge |i va aconsellar que fes nataci6 per corregit-la. Li va agradar moit nedar i ben aviat va destacar en aquest esport. Ha participat en moltes competicions, com ara els Jocs Olimpics de Rio del 2016, pn va aconseguir la medalla d’or en els 200 metres papallona. soci. ete oa "ie a }2 Mirsia entrena molt i porta una vida sana. Diu que els seus éxits els deu a tota la gent que l'ajuda Ho dec tot al meu entrenador, a la meva familia i als meus amics» F Posa’t en la pell de Mireia Belmonte i completa: a. «La natacié és un esport molt recomanable perqua...» ». «Amés de practicar esport hem de tenir una alimentacié sana per...» «Quan un esportisia guanya un campionat é5 gracies a...» EXCEL-LENT punts) Descric el funcionament Identiico el tub digestiu La i les glandules digestives digestié | com els principals organs de Vaparell cigesti, Identfco les vies La_ | respirateros i els pulmons Fespiracié | com els principals organs | de reparell wespirator! Identfco la sang ta | els vasos sanguinis | circulacié | i el cor com els principals | elements de la circulacié. - “ = i ——f Identifice 'aparell urinari | les gardules suderipares | Lexcrecié | com els principals elements que fan Voxcrecis is Sé que cal mantenir enepte | _ habits saludabies en Valimentacid i ta higiene, Reconec la funcis del tub cigestiu i les glandules digestives en 'aparell digestiu, de l'aparell digestiv fent referencia a tots ols @rgans que hi intervenen ila funcié que fan | de l'aparell respiratori fent referencia a tots els | organs que hi intervenen | ita tuncié que fan oe | de la circulacié de la sang fent referencia a tots el organs que hi intervene ila funci6 que fen Reconec la funcié de les vies respiratories ‘els pulmons en l'aparell onec la funcié de la sang, els vasos sanguinis i el cor en el procés de la circulacié. Dascric el procés | d'exorecié fent referencia a tots els organs que hi intervenen i la funcio | que fan. Conec els efectes que tenen els habits saludables en lorganisme, Reconec la fur de l'aparell urinari ies glandules sudoripares er fer lexcrecis Valoro i descric com pue nillorar la meva salutCooperem 1 eta és el conjunt d’aliments que prenem en un dia. Ha de ser dable i equilibrada. Per aconseguir-ho, cal que prenguem aliments riats en unes proporcions adequades. Es racomanable fer cine apats diaris: esmorzar, esmorzar de mig mati, dinar, berenar i sopar. ixeu-vos en la taula dels grups d'aliments i les racions diaries recomanades. Grups d’aliments Racions diaries Exemples de racions Farinacis: cereals | derivats (pa, pasta, galetes...), patates | 4-6 racions/dia lllegums.* 1 plat d'arrds, de pasta 0 de llegums, 2 llesques, de pa, 2 patates petites, 1 bol de cereals. 1 plat de mongetes tendres, d’espinacs; 1 tomaquet, pastenaga, carota, Verdures | hortalisses > 2 racions/dia 2 peces petites de fruita, 1 pega mitjana Fruites fresques | = 8 racions/dia see : a oe de fruita, 1 tall de mel6, de sindria o de pinya. Oli olive | 8-6 racions/dia 1 cullerada sopera d’oli Lactis (let i derivats) 2.3 racions/dia 1 got de llet, 1 iogurt, 2 talls de formatge. 2 racions/dia (3-4 Carn, peix, ous i legums* racions per setmana de cada tipus d’aliment) 1 tall de carn, 1 quarter de pollastre, 1 rodanxa de peix, 1-2 ous, un plat de legume Aigua 4-8 racions/dia 1 got ple d’aigua. Begudes ensucrades, embotits, | consum ocasional * is llegums formen part de dos grups d’aliments. llaminadures, brioixeria, etc. i moderat > Per a qué treballarem en equip? A partir de la informacié de la taula dels aliments proposareu una dieta equilibrada. Fixeu-vos en I'exemple: Un got de llet amb cereals i una poma, (1 racié de lactis + 1 racié de farinacis + 1 racié Esmorzar de fruites fresques Mig mati_ = Entrepa de formatge. (1 racié de lactis + 1 racié de farinacis + 1 racié d’oli d’oliva) Arrds a la Cubana. (1 racié de farinacis + 1 racié de carn, peix, ou o llegums + 1 racié d’ol d’oliv Dues mandarines. (1 racié de fruites fresques} Dinar Boronar Un platan, (1 racié de truites fresques}. Mongeta tendira | patata, (1 racié de farinacis + 1 racié de verdures + 1 racié dali d’oliva), Peix amb amanida d’enciam i tamaquet. (1 racié de carn, pelx, ou o liegums + 1 racié de verdures + 1 racié d’oli d’oliva). Macedonia. (1 racié de fruites fresques). Sopar Compteu les racions de cada grup d'aliments i digueu si aquesta dieta és equilibrada: Organitzacié del treball cooperatiu Feu equips de cinc persones. Poseu-li un nom al vostre equip. Fixeu-vos en la taula dels grups d’aliments de la pagina 36 i penseu entre tots en cine possibles apats d’un dia. Intercanvi de savis En un full, copieu una taula com la segdent. Esmorzar Mig mati Dinar Berenar Sopar Cada membre de I'equip ha d’escriure un apat comentat entre tots. Indiqueu les racions al costat de cada aliment. Tingueu cura que hi hagi el nombre de racions recomanades de cada grup d’aliments. Plegueu el vostre full i poseu el nom del grup darrere. Cada portaveu ha de llegir la informacié en veu alta, per torns. Penseu entre tots si cal corregir algun apat dels que esteu posant en comti | E) Triew un portaveu del grup. Intercanvieu els papers amb els altres grups. | imireu que siguin prou variats entre ells. Un cop els tingueu tots acabats, ja teniu uns quants ments saludables! Po» Es negeu-los i deseu-los al blog de la classe. Aix! podreu posar-los en practica quan vulgueu Reflexié sobre l’equip cooperatiu Penseu i valoreu, en comd, aquests aspectes. L’1 és la valoracié minima i el 4 la maxima. Tots hem patticipat en la feina, Hem escoltat les diferents propostes i hem respectat el torn, Hem valorat el que ha aportat cada grup Treballar en equip ens ha enriquit a tots.