TECNOLOGIA I ENGINYERIA

UNITAT 10: MÀQUINES SIMPLES I

ELEMENTS DE MÀQUINA
1 SISTEMES MECÀNICS. ESTÀTICA DE MÀQUINES
Els sistemes mecànics estan formats per les màquines i els mecanismes i
comprenen tots els conjunts organitzats d’elements mecànics, entre els quals
intervenen forces i moviments.

Una MÀQUINA és un sistema format per un o més conjunts mecànics amb

parts mòbils. Tenen la finalitat de portar a terme una tasca determina que
comporta la realització d’un treball o transformació d’energia.

Un MECANISME és un conjunt d’elements mecànics que realitza funcions de

guiatge i transmissió relacionades amb els moviments i les forces d’una
màquina. Per tant, forma part d’una màquina dins la qual desenvolupa una
funció’ determinada.

Per dissenyar o analitzar una màquina cal partir de les lleis de la mecànica:
l’estàtica, la cinemàtica i la dinàmica.
1.1 ESTÀTICA → EQUILIBRI DEL PUNT MATERIAL

Punt material és un cos d’una determinada massa però adimensional.

Primera llei de Newton:

Quan un cos la suma de les forces que hi actuen és nul·la, el cos

roman en repòs o en moviment rectilini uniforme.

∑ Fx = 0
∑F=0
∑ Fy = 0
1 ESTÀTICA → EQUILIBRI DEL PUNT MATERIAL
1.1 ESTÀTICA → EQUILIBRI DEL PUNT MATERIAL
1.2 ESTÀTICA → EQUILIBRI DE SÒLID RÍGID
La mecànica d’un sòlid rígid és aquella que estudia el moviment i l’equilibri
dels sòlids materials ignorant-ne les deformacions.
Es considera un SÒLID RÍGID un cos d’una determinada massa en el
qual la distància entre dos punts qualssevol no varia siguin quines
siguin les forces que hi actuen.

El MOMENT (M(O)) d’una força F respecte d’un

punt O és el producte del mòdul d’aquesta força
per la distància entre la seva direcció i el punt O.
M = d · F (Nm) (d distància més petita a F)

Per tant, perquè un sòlid rígid estigui en equilibri, a més de complir la primera
llei de Newton també el sumatori de moments ha de ser 0.
∑ Fx = 0
∑F=0
∑ Fy = 0
+ ∑M=0
1.2 ESTÀTICA → EQUILIBRI DE SÒLID RÍGID
1.2 ESTÀTICA → EQUILIBRI DE SÒLID RÍGID
1.3 PARELL DE FORCES

Dues forces amb les seves direccions

paral·leles, però de sentit contrari,
equidistants d’un punt O, generen un
moment respecte del punt O anomenat
parell de forces (Γ) o parell.
Γ = F·D (Nm)

DIAGRAMA DEL COS LLIURE → molt necessari per resoldre problemes.

Consisteix a dibuixar el cos objecte d’estudi aïllat de la resta de cossos que

estan amb contacte amb ell. S’han de dibuixar totes les forces exteriors que
actuen sobre ell i les seves reaccions.

→
1.3 PARELL DE FORCES

FORMULACIÓ EXTRA

σt = σe/n σt = F/A A=ㄫr2

Límit elàstic (σe), en PA, propi d’un material

Límit total (σt), en PA, imposat pel coeficient de seguretat
Coeficient de seguretat (n)
Àrea o secció (A) en metres
Força (F), en N.
1.3 PARELL DE FORCES
1.3 PARELL DE FORCES
DEURES PER DIJOUS 11/1/24

Pàg. 285 → núm. 2, 3, 4

Pàg. 309 → núm. 1,2
Pàg. 311 → núm. 3,5
Pàg. 312 → núm. 1,3,4
2 MÀQUINES SIMPLES
Les màquines simples s’utilitzen per modificar forces.

El treball que fem sobre una màquina→ TREBALL MOTRIU

El treball que fan les càrregues per contrastar → TREBALL RESISTENT

2.1 LA PALANCA → és una barra rígida que recolza en un punt de suport o

fulcre.
Perquè hi hagi un equilibri i la força motriu iguali a la
força resistent → ΣM=0 al fulcre, per tant → F·d1-R·d2=0
F·d1=R·d2 → LLEI D LA PALANCA
2 MÀQUINES SIMPLES
2.2 LA RODA Si s’aplica una força suficient a l’eix de la roda en direcció
horitzontal la normal (N) deguda al pes de la roda s’avança
una distància δ anomenada coeficient de rodament.

ΣM(O)= 0 → F·rr = N· δ → F= N·δ /rr

Per tal d’iniciar un moviment calda → F≥N·δ /rr

** El coeficient de rodament es mesura en metres. El seu valor

varia des de 0,25·10-3 m fins a 0,125 m depenen del tipus de roda.
2 MÀQUINES SIMPLES
2.3 EL TORN → és una màquina destinada bàsicament a l’elevació de
càrregues, consta d’un cilindre horitzontal recolzat en els seus extrems per dos
coixinets. Dels extrems del cilindre en surten dues barres en forma de maneta
que permeten fer girar el cilindre on s’enrotlla una corda o cable en què se
suspèn la càrrega. ΣM(O)=0 → F·r1-R·r2=0 → F·r1=R·r2

TORN DIFERENCIAL → se situen dos cilindres per tal d’equilibrar una càrrega R
i tenint en compte el rendiment (η) → F= R·(r1-r2)/2·d·η

→
2 MÀQUINES SIMPLES
2 MÀQUINES SIMPLES
2.4 EL TERNAL → és una màquina formada per tres politges: dues de fixes i
concèntriques, de diferents diàmetres i fixades al mateix eix, i una de mòbil.
També es pot dir SISTEMA DE POLITGES DIFERENCIAL.

F= R·(r1-r2)/2·r1·η

2.5 EL PLA INCLINAT

ΣFx=0 → F-FX-Ff= 0 →
F=G·(sin ⋉ + cos ⋉·μ)
2 MÀQUINES SIMPLES
2 MÀQUINES SIMPLES
2.6 EL CARAGOL (i la rosca) → és una de les aplicacions més importants
del pla inclinat. És un pla inclinat que remunta una superfície cilíndrica.

TREBALL MOTRIU=TREBALL RESISTENT →

F·2π·r=R·p on p= pas i F·r=M → R=2·M·π/p

LES ROSQUES → hi ha molta fricció entre els filets del caragol i la femella →
rendiment (η) → R=2·M·π·η/p tg⋉=p/2π·rc tgφ=μ
RENDIMENT EN UNA ROSCA QUADRADA → η=tg⋉ /tg(⋉ +φ) → R=M/tg(⋉ +φ)·rc
2 MÀQUINES SIMPLES
DEURES PER DIMARTS 16/1/24

Pàg. 291 → núm. 5, 6, 9, 10,11

Pàg. 309 → núm. 3,4
Pàg. 310 → núm. 5,7
Pàg. 311 → núm. 2,4,6
3 ELEMENTS DE MÀQUINES
3.1 UNIONS FIXES I UNIONS DESMUNTABLES

Les UNIONS FIXES per aguantar esforços mecànics (forces que actuen sobre
un objecte) importants.

Les UNIONS DESMUNTABLES per a peces que s’han de desmuntar.

3 ELEMENTS DE MÀQUINES
3.2 LA REBLADA → per unir peces planes de poc gruix.
3 ELEMENTS DE MÀQUINES
3.3 UNIONS CARAGOLADES
Les subjeccions amb caragols es componen: el
caragol, la femella i la volandera. El caragol té una
ROSCA que és la part més important.
CARACTERÍSTIQUES D’UNA ROSCA

PAS D’UNA ROSCA → pas de rosca

INCLINACIÓ DE LA ROSCA → rosca dreta/rosca esquerra

GEOMETRIA DEL FILET

3 ELEMENTS DE MÀQUINES
ROSQUES NORMALITZADES → ROSCA MÈTRICA ISO
La més utilitzada en la unió d’elements de màquines és: filet triangular
d’angle 60°.
Una altra coneguda: rosca whitworth de 55° i s'expressa en polzades.

CARAGOLS, FEMELLES I VOLANDERES. TIPUS I REPRESENTACIÓ GRÀFICA

- CARAGOLS I FEMELLES → serveixen per fer la unió
- VOLANDERES → normalment anulars d’acer dolç que sobresurt del vértex
de la femella 2 o 3 mm.
- TIPUS DE CARAGOLS
- REPRESENTACIÓ
3 ELEMENTS DE MÀQUINES
3.4 CÀLCULS D’UNIONS. RESISTÈNCIA AL CISALLAMENT.
ESFORÇOS TALLANTS
ESFORÇOS TALLANTS (τt) → són forces paral·leles a la secció d’estudi.

τe= F/A (MPa) → τt= τe /n (MPa)

per una unió simple → F= N·τt·π·D2/4 N=num. de caragols

D=diametre del caragol (mm)
per una unió composta → F=2·N·τt·π·D2/4 τt= tensió tallant (MPa)
3 ELEMENTS DE MÀQUINES
3.5 UNIONS D’ELEMENTS DE MÀQUINES. CLAVETES, ENTALLES,
CLAVILLES I PASSADORS
CLAVETES → són unes peces, generalment d’acer, que van ubicades dins uns
rebaixos i entalles d’una geometria determinada fets a l’eix i al forat.
CLAVETES TRANSVERSALS I PASSADORS

CLAVETES LONGITUDINALS
3 ELEMENTS DE MÀQUINES
3.5 UNIONS D’ELEMENTS DE MÀQUINES. CLAVETES, ENTALLES,
CLAVILLES I PASSADORS
LLENGÜETES → són clavetes longitudinals, però que permeten el
desplaçament axial de les peces acoblades.

EIXOS ESTRIATS
3 ELEMENTS DE MÀQUINES
3.6 MOLLES I UNIONS ELÀSTIQUES
Reben el nom de MOLLES tots aquells elements el material dels quals tenen
la propietat elàstica.

CLASSIFICACIÓ DE LES MOLLES

MOLLES DE TENSIÓ A TRACCIÓ MOLLES A TORSIÓ MOLLES D’ESPIRAL

MOLLES DE COMPRESSIÓ

MOLLES DE BALLESTA MOLLES DE GOMA

3 ELEMENTS DE MÀQUINES
3.7 RODAMENTS
El rodament o coixinet és un element intermedi muntat entre dos òrgans
d’un mecanisme que giren un respecte de l’altre, per aconseguir que la fricció
entre aquestes sigui mínima i l’hora estiguin units.

PART D’UN RODAMENT

3 ELEMENTS DE MÀQUINES
3.7 RODAMENTS
CLASSES DE RODAMENTS
RODAMENT RÍGID DE BOLES

RODAMENT D’UNA FILERA DE BOLES AMB CONTACTE ANGULAR

RODAMENT DE RODETS CILÍNDRICS

RODAMENTS DE RODETS CÒNICS

RODAMENTS D’AGULLES
3 ELEMENTS DE MÀQUINES
3.8 LUBRICANTS
Un lubricant és aquella substància capaç de disminuir la fricció que existeix
entre els elements en contacte d’una màquina quan es mouen una respecte
dels altres.

Hi ha lubricació amb olis i lubricació amb greixos

DEURES PER DIMARTS 23/1/24

Pàg. 298 → núm. 23, 24

Pàg. 310 → núm. 8
Pàg. 312 → núm. 2
+ tots els que faltin dels altres dies