CÀLCUL DE MÀQUINES CURS 2009-10 ETSEIB-UPC 26-04-2010

PROVA D’AVALUACIÓ CONTINUADA. QÜESTIONARI (30% de la nota d'examen)

Cognoms: Nom: Grup:

1. Algú afirma que quan més fràgil és un material, més baix és el seu límit elàstic Re i més baix és
el seu allargament a la ruptura δ. Expliqueu de forma raonada la veracitat o no d’aquestes dues
afirmacions.

2. Per evitar l’obertura de la juntura en una unió cargolada sotmesa a una força separadora, es
proposa interposar una junta de baixa rigidesa entre les peces unides. Justifiqueu si aquesta
solució és adequada o no. Per això dibuixeu el gràfic força-deformació de la unió (gràfic F-δ)
quan no hi ha junta interposada i quan sí que n’hi ha.

3. A l’hora de muntar un botó de fosa grisa (material de comportament fràgil) en un arbre d’acer, es
proposa dissenyar un manegament cilíndric per interferència. Per això es decideix que la
interferència relativa estigui entre 0,9 ξlim ≤ ξ ≤ 2 ξlim amb ξlim la interferència límit per al
botó. Expliqueu de forma raonada si aquesta és o no una bona decisió.

4. La figura esquematitza la unió entre un botó partit i un

arbre. Establiu la relació que hi ha entre la força Fs
que apliquen els cargols que premen el botó i el
màxim parell que es pot arribar a transmetre entre
arbre i botó, quan es considera la hipòtesi de dos punts
de contacte.

5. La figura adjunta mostra el contacte entre un corró cilíndric i una

placa plana, ambdós d’acer. El corró és de duresa 450 HB mentre
que la placa és de duresa 230 HB. Què se’n pot dir de la pressió
de Hertz pH que suporta cada cos?
a) És més gran la del corró que la de la placa.
b) És més gran la de la placa que la del corró.
c) És la mateixa per a tots dos.
Justifiqueu la vostra resposta.
CÀLCUL DE MÀQUINES ETSEIB-UPC CURS 2009-10 26-04-2010

PROVA D’AVALUACIÓ CONTINUADA (70% de la nota)
La figura mostra dos arbres coaxials giratoris units per mitjà d’un
acoblament amb brides i cargols. Per a unir les brides s’empren 6
cargols amb femella. Entre els dos arbres cal transmetre un parell axial
màxim T = 453 Nm .
Els 6 cargols són de mètrica 10 i de classe de resistència 10.9. Per tal
d’escurçar la durada de l’exercici, es donen calculades la rigidesa de
cada cargol i la de la zona de les brides comprimida per cada cargol:
3. Es comprova que, per causa d’un desalineament dels suports dels
arbres, actua sobre aquests el moment flexor M f = 157 Nm ,
constant en direcció i magnitud i igual en totes les seccions, indicat a
la figura. Aquest moment provoca l’aparició d’una força separadora
sobre cada unió cargolada que varia sinusoïdalment. Comproveu la
seguretat a la fallada dels cargols, tant estàtica com a fatiga, suposant
que a cada instant, només els dos cargols situats en el pla vertical
són els que suporten el moment M f (hipòtesi més desfavorable).

kc =
165 ⋅103 N/mm kp =
450 ⋅103 N/mm

Es preveu que els cargols es collin amb clau dinamomètrica, sense

lubricació a la rosca, segons el procediment per a unions d’alta qualitat.
Tant els cargols com les femelles tenen un recobriment zincat galvànic.
Les superfícies de contacte de les dues brides, així com els seients de
cargol i de femella, s’han mecanitzat per garantir-ne un bon contacte,
però no s’han rectificat. El coeficient de frec estàtic entre les brides és
µB = 0,1.

Es demana que comproveu la unió considerada com d’alta qualitat:

1. Comproveu si la unió pot o no transmetre el parell axial T,

determinant el corresponent coeficient de seguretat. Per això
considereu que només hi ha força de frec a la superfície de contacte
entre les brides (hipòtesi conservadora) i que aquesta es suposa
distribuïda a la circumferència que conté els centres dels forats dels
cargols. En aquest apartat es considera que no actua cap força
separadora a la unió.

′ dels cargols.
2. Especifiqueu quin és el parell nominal de muntatge M M
RESULTATS:

=
1. FM max F=
M lim 36900 N ; F=
M min 20500 N

Assentament: ΔFM = 2052 N

′ min = 18448 N després de produir-se l’assentament.
FM
Força de frec requerida: Ft = 7550 N

Força de compressió mínima necessària entre les brides: Fn = 75500 N

Força de compressió mínima que ha de donar cada cargol: Fn / 6 cargols = 12583 N

Coeficient de seguretat al lliscament: Cs = 1, 47

′ = 62, 7 Nm
2. M M

3. Força separadora Fs = ±1308 N varia sinusoïdalment entre aquests valors extrems.

c = 0, 2683 ; i  0,5 ; c′ = 0,1341
Fallada estàtica: Fcs / =
AT 3, 026 MPa < 0,1=
Re 90 MPa

σ a 3,356 MPa <=

Fallada per fatiga:= σ A 60 MPa
CÀLCUL DE MÀQUINES CURS 2009-10 10-06-2010

EXAMEN FINAL. TEORIA 1a PART (3 punts de NE1)

Cognoms: Nom: Grup:

___________________________________________________________________________

1. L’arbre de la figura, llarg i prim, està suportat per dos rodaments en els seus extrems i
sobre ell actua la força radial indicada. Expliqueu de quin tipus de rodaments es tracta i per
què s’han d’emprar en aquest cas.

2. En un engranatge es decideix que el pinyó, de z1 = 23 dents, sigui d’acer de cementació

(duresa 600 HB), mentre que la roda, de z2 = 65 dents, es decideix que sigui d’acer
bonificat (duresa 350 HB). Expliqueu breument per què no s’escullen ambdues rodes del
mateix material.

3. Es proposa tallar les dents de les dues rodes dentades d’un engranatge amb desplaçaments
positius. Quin efecte té aquesta acció en el comportament de l’engranatge?
a) Millora principalment la resistència a fatiga per flexió al peu de la dent.
b) Augmenta el recobriment de perfil de l’engranatge.
c) No té cap efecte significatiu. Tan sols serveix per a ajustar la distància entre els eixos
de les dues rodes dentades.
Justifiqueu la vostra resposta.

4. En una transmissió per corretja amb sistema de tibat per corró tensor fix, es decideix
substituir aquest per un corró tensor flotant. Expliqueu breument quines són les avantatges
d’aquest segon sistema respecte del primer.
CÀLCUL DE MÀQUINES CURS 2009-10 10-06-2010

EXAMEN FINAL. PROBLEMA 1a PART (7 punts de NE1) 2. Per a l’engranatge, determineu l’angle de pressió de funcionament
  , els diàmetres primitius de funcionament de pinyó, d1 , i roda,
La figura mostra una transmissió mixta formada per una transmissió per d 2 , i la distància entre centres a .
corretja plana, un eix rígid suportat per dos rodaments i un engranatge 3. Dibuixeu el diagrama de cos lliure de l’eix i determineu les forces
reductor. Un motor actua sobre la politja conductora i, a través de l’eix i radials i axials que suporten els rodaments. Per això considereu que
de l’engranatge, impulsa un receptor. El receptor requereix una la força entre les rodes dentades es concentra al punt J.
potència de 6,2 kW i gira a 320 min-1. A efectes de càlcul, es considera
que la transmissió té rendiment   1 . Les característiques de la 4. Determineu la vida a fatiga del rodament B en hores de funciona-
transmissió són: ment. Per això considereu un factor de servei f z  1,1 . Tindria sentit
intercanviar els dos rodaments?
Corretja
Relació de transmissió: ic  1 .
Diàmetre de les politges: D  200 mm .
Coeficient de frec entre corretja i politges:   0,5 . engranatge
receptor
Massa de la corretja per unitat de longitud: q   A  0,31 kg/m .
Tibat de la corretja: variant la distància entre centres.
A B corretja
Eix
Rodament A: rodament de corrons cilíndrics tipus NU2208.
motor
Rodament B: rodament rígid de boles tipus 6208. 98 235 75
z2
Engranatge n2
Dentat recte. Mòdul normal: m0  2 mm .
Pinyó: z1  23 dents . Roda: z2  75 dents . n1
A B T
Angle de pressió de generació:  0  20° .
a’ J 00
Suma dels desplaçaments en el tallat J 02
α’
de pinyó i roda: x1  x2  0, 4 .
n1
T z1
1. Determineu la força de tibat de la corretja F0 per tal de
disposar d’un coeficient de seguretat al lliscament
Cs  1,3 . Considereu un coeficient de tibat inicial C0  1 . cotes en mm
Determineu també la força Fp que la politja aplica a l’eix. Fp F1 F2
RESULTATS:

1. F0  599, 4 N ; Fp  1199 N

2.    21, 20 
d1  46,36 mm ; d 2  151,19 mm
a  98, 78 mm

3. FAr  3599 N ; FBr  1564 N . No hi ha forces axials.

4. Lh  41209 hores .
No té sentit intercanviar els dos rodaments ja que el rodament de
corrons cilíndrics és el que suporta una càrrega més gran i és el que
té més capacitat de càrrega.
CÀLCUL DE MÀQUINES CURS 2009-10 10-06-2010

EXAMEN FINAL. TEORIA 2a PART ( 3 punts de NE2)

Cognoms: Nom: Grup:

___________________________________________________________________________

1. L’elecció del coeficient de seguretat Cs que s’introdueix en els càlculs d’elements de

màquines es fa considerant diversos factors. Enumereu com a mínim tres d’aquests factors
i exposeu com influeixen en la magnitud de Cs.

2. En una unió cargolada, el fenomen de l’assentament pot provocar:

a) La fallada de la unió per trencament del cargol.
b) La fallada de la unió per separació de les peces unides.
c) La fallada de la unió per qualsevol de les dues causes anteriors.
Raoneu la vostra resposta.

3. Es vol dissenyar una unió arbre-botó per interferència cilíndrica que s’ha de poder
desmuntar. Expliqueu breument quin tipus de manegament és l’adequat en aquest cas: el
manegament elàstic o l’elastoplàstic.

4. Expliqueu breument per què la resistència a fatiga superficial d’una esfera rodant sobre un
pla depèn de la seva duresa superficial i no de la resistència a la tracció del material amb
que està feta.
CÀLCUL DE MÀQUINES CURS 2009-10 10-06-2010

EXAMEN FINAL. PROBLEMA 2a PART ( 7 punts de NE2)

1. Determineu les interferències màxima i mínima i comproveu si el
Pinyó muntat per manegament cilíndric. manegament és elàstic o elastoplàstic. És correcte el tipus de
manegament?
La figura mostra un esquema del pinyó de l’exercici de la 1a part, que
es munta per interferència a l’extrem de l’arbre. El muntatge es fa per 2. Determineu quina longitud mínima L ha de tenir el manegament per
calatge a premsa del pinyó en l’arbre. El pinyó gira a una velocitat tal que pugui transmetre el parell nominal amb un coeficient de
n  1050 min -1 . Entre arbre i pinyó es transmet el parell nominal seguretat al lliscament Cs  1, 2 .
T  60 Nm .
3. Comproveu si el manegament pot suportar un parell ocasional un
El pinyó és d’acer C45 i l’arbre d’acer 34CrMo4. Les seves 50% superior al nominal sense que llisqui.
característiques mecàniques són:
4. Determineu quina és la velocitat de gir límit a partir de la qual
Acer C45 Acer 34CrMo4 s’anul·laria la pressió de contacte i analitzeu si la velocitat de gir
Mòdul de rigidesa E 210 GPa 210 GPa afecta apreciablement a la seguretat al lliscament de la unió.
Coeficient de Poisson  0,3 0,3
Límit elàstic Re 370 MPa 550 MPa
Resistència a la tracció Rm 630 MPa 800 MPa
Allargament a la ruptura  14% 11%
Densitat del material  7800 kg/m3 7800 kg/m3

0 42
0 25
Tant el forat del pinyó com l’arbre es tornegen amb un grau d’acabat fi.

Les toleràncies de l’arbre i del forat del pinyó són:

Arbre: d min  25, 064 mm ; d max  25, 097 mm .

Pinyó: Dmin  25 mm ; Dmax  25, 033 mm . L

 RESULTATS:

1.  min  0,84 103 ;  max  3, 48 103

lim  1, 76 103  max  1,98 lim
És un manegament elastoplàstic i és correcte, sempre hi quant no
s’hagi de desmuntar, ja que el material del pinyó és força dúctil.

2. Fu  4800 N ; Fru  5760 N

pmin  56,95 MPa ; L  32,19 mm

3. Fumax  7200 N ; Flu  11520 N Aguanta sense problemes.

4. L  7884 rad/s  nL  75288 min -1

La velocitat límit és molt elevada, no hi ha pràcticament efecte en la
seguretat al lliscament (es redueix Cs en un 0,02%).