CÀLCUL DE MÀQUINES CURS 2011-12 ETSEIB-UPC 26-03-2012

PROVA D’AVALUACIÓ CONTINUADA. QÜESTIONARI (30% de la nota)

Cognoms: Nom: Grup:

1. Enumereu tres factors que influeixen en el valor del coeficient de seguretat Cs considerat en el
càlcul resistent d’un element d’una màquina, i expliqueu breument com influeixen.

2. En la unió cargolada de la figura, el tub 1 i la peça cilíndrica 2

s’uneix a la base fixa 3 amb un cargol que es colla en un forat 1 F
roscat de la base. El tub s’estira cap amunt amb la força F.
Estimeu quin és el factor i associat al nivell d’acció de la força
separadora i expliqueu què indica aquest nivell.
s
2 3s
3

3. Es collen dues unions cargolades iguals emprant el mateix parell de muntatge MM mesurat amb
precisió (no presenta dispersió). En una de les unions el coeficient de frec a la rosca és  = 0,1 ,
mentre que en l’altre és  = 0,15. En quin dels dos casos la força de muntatge FM que s’assoleix
és més gran? Per què?

4. Indiqueu de forma raonada quines de les següents accions permeten augmentar la pressió de
contacte en un manegament per interferència cilíndrica i quines no.
a) Augmentar el gruix del botó.
b) Augmentar la longitud del botó.
c) Disminuir la rugositat de les superfícies en contacte.
Q

5. En el mecanisme de lleva amb palpador pla de la figura, la força de

contacte entre lleva i palpador és constant i igual a la força Q sobre la
tija del palpador. Per a quina posició angular  de la lleva, la pressió
de Hertz en el contacte és més gran? Per què?
θ
CÀLCUL DE MÀQUINES ETSEIB-UPC CURS 2011-12 26-03-2012

PROVA D’AVALUACIÓ CONTINUADA (70% de la nota) El manegament és de qualitat mitjana i les toleràncies d’arbre i de forat
de la manovella són:
La figura representa la manovella AB del mecanisme pistó-biela- Arbre: d min  100, 214 mm ; d max  100, 268 mm .
manovella d’una bomba hidràulica alternativa d’un sol cilindre. La
manovella s’uneix a l’arbre de la bomba a A per mitjà d’un Forat: Dmin  100 mm ; Dmax  100, 087 mm .
manegament cilíndric per interferència. El parell que ha de transmetre 1. Comproveu quin és el tipus de manegament emprat: elàstic o elasto-
la unió és fluctuant, i el seu valor màxim és T = 5460 Nm. Cal plàstic; i raoneu si aquesta elecció és correcta.
preveure que ocasionalment, per causa d’un mal funcionament de la
bomba, el parell pugui ser un 80% superior. 2. Determineu la mínima longitud L de manegament requerida per a
transmetre el parell T. Per això considereu un coeficient de seguretat
La manovella és d’acer forjat i bonificat C35 i l’arbre és d’acer al lliscament Cs = 1,3.
bonificat C45. Les seves característiques mecàniques són:
3. Comproveu si el manegament pot lliscar quan ocasionalment el
Acer C35 Acer C45 parell s’incrementa en un 80%.
Mòdul de rigidesa E 210 GPa 210 GPa
Coeficient de Poisson  0,3 0,3
Límit elàstic Re 320 MPa 370 MPa
Resistència a la tracció Rm 550 MPa 630 MPa
Allargament a la ruptura  17% 14%

El muntatge es fa per encaix tèrmic sense lubricació. La unió és

permanent; no s’ha de desmuntar.
Les dades geomètriques del manegament són:
Diàmetre nominal de la unió D = 100 mm.
Longitud de la unió L a determinar. No es considera la petita
longitud de la pestanya que contacta amb el graó de l’arbre.
Diàmetre exterior del botó DA = 190 mm. S’assimila la manovella a
un botó cilíndric d’aquest diàmetre, ja que el braç de la manovella no
afecta pràcticament la pressió de contacte.
RESULTATS:

1.  min  1, 07 103 ;  max  2, 48 103

lim  1,52 103 <  max  2, 48 103
La interferència màxima és superior a la límit, per tant és un
manegament elasto-plàstic. La solució és correcte ja que la unió és
permanent i el material del botó és força dúctil  = 17%. Fins hi tot
es podria augmentar més la interferència màxima sense problemes.

2. Fu  109200 N ; Fru  141960 N

pmin  81, 2 MPa ; L  79,5 mm

3. Fu ocasional  196560 N ; Flu  324480 N

Aguanta sense problemes. Cs  1, 65
CÀLCUL DE MÀQUINES CURS 2011-12 22-06-2012

EXAMEN FINAL. TEORIA 1a PART (3 punts de NE1)

Cognoms: Nom: Grup:

___________________________________________________________________________

1. L’arbre de la figura està suportat per dos

rodaments de corrons cònics. Indiqueu per a
quin dels següents casos és més adequat
emprar aquests tipus de rodaments i per què.
a) Per a càrregues radials i axials moderades i
velocitats de gir molt altes.
b) Per a càrregues radials i axials elevades i
velocitats de gir moderades.
c) Per a suportar només càrregues radials molt
elevades.
d) Sempre que els suports de l’arbre puguin estar desalineats.

2. En el càlcul de comprovació de la resistència d’engranatges a fatiga, fatiga per flexió de les

dents i fatiga superficial, s’introdueix el factor de velocitat Kv, que afecta la força normal
entre les dents, Fn, considerada en el càlcul. Expliqueu breument per què s’introdueix
aquest factor i per què és més petit quan més gran és la velocitat perifèrica de l’engranatge.

ω
3. El tren d’engranatges de la figura està format per
tres rodes iguals, del mateix material i amb el
2
mateix nombre de dents. La roda 2 és la roda
conductora, i les rodes 1 i 3 són les conduïdes. Hi ω ω
ha alguna de les rodes que pugui fallar per fatiga 1
abans que les altres? En aquest cas, quina és i per
què falla abans? 3

4. En la transmissió per corretja plana de la ω1 ω2

figura, les dues politges són d’igual 1 2
diàmetre. La politja 1 és la conductora i
la 2 és la conduïda. Si el rendiment de la
transmissió és   1 , quina de les T2
T1
següents afirmacions és la correcta? Per
què?
a) 1  2 i T1  T2 b) 1  2 i T1  T2

c) 1  2 i T1  T2 d) 1  2 i T1  T2
CÀLCUL DE MÀQUINES CURS 2011-12 22-06-12

EXAMEN FINAL. PROBLEMA 1a PART ( 7 punts de NE1)

La figura mostra un cabrestant accionat per un motoreductor, no 4. Comproveu si la vida del rodament més sol·licitat arriba a les
representat a la figura, a través d’un engranatge de rodes cilíndriques. 25000 hores de funcionament. Per això apliqueu un factor de servei
Les característiques del cabrestant són: f z  1,1 per a considerar l’efecte de les engegades i aturades del
- Càrrega màxima autoritzada F  3 kN . cabrestant.
- Velocitat nominal v  0, 4 m/s tant pujant com baixant.
520
- Diàmetre del tambor d  170 mm .
Les rodes tenen les següents característiques: 50 350 45 75
- Dentat recte.
- Cremallera de referència estàndard  0  20 ; mòdul m0  2 mm .
- Pinyó de z1  31 dents , amb desplaçament en el tallat x1  0, 29 . z1
- Roda de z2  110 dents , amb desplaçament en el tallat x2  0,18 .
El tambor del cabrestant està suportat per dos rodaments rígids de boles d
del tipus 6207. A B
z2
A efectes de càlcul, es considera que el cabrestant sempre treballa
pujant i baixant la càrrega màxima autoritzada a la velocitat nominal x
entre les posicions extremes: cable totalment cargolat coordenada
x  50 mm  i cable totalment descargolat coordenada x  400 mm .
α’
Es negligeix el pes propi del cabrestant i el del cable. z2
z1 F v
1. Determineu l’angle de pressió de funcionament   i els diàmetres
primitius de funcionament del pinyó d1 i de la roda d 2
d n1
2. Determineu la força Fn de contacte que el pinyó aplica a la roda, α’
especificant la seva direcció i sentit.
3. Determineu les forces radials que suporten els dos rodaments quan la
càrrega es troba en les dues posicions extremes: x  50 mm i
n2
x  400 mm . Com evolucionen aquestes forces en funció de la
coordenada x? v F
RESULTATS:

1.    20,99 ; d1  62, 4 mm ; d 2  221, 4 mm

2. Fn  2467 N vertical cap avall.

3. Per a x  50 mm  FrA  3067,3 N ; FrB  2399, 6 N

Per a x  400 mm  FrA  1048,1 N ; FrB  4418,8 N

4. Factor de servei f z  1,1

Per a x  50 mm  FrA  3374,1 N ; FrB  2639, 6 N
Per a x  400 mm  FrA  1152,9 N ; FrB  4860, 7 N
No hi ha càrregues axials sobre els rodaments.
El rodament més sol·licitat és el B.
Peq  4120,3 N ; n2  44,9 min1
Lh  39921 h
CÀLCUL DE MÀQUINES CURS 2011-12 22-06-2012

EXAMEN FINAL. TEORIA 2a PART ( 3 punts de NE2)

Cognoms: Nom: Grup:

___________________________________________________________________________

1. En una unió cargolada, el cargol queda torsionat com a conseqüència del procés de collada.
Expliqueu breument quines són les forces de contacte entre rosca de cargol i rosca de
femella responsables d’aquesta torsió.

2. En un manegament cilíndric per interferència s’especifiquen les següents toleràncies de

diàmetre de l’arbre i del forat del botó:
Arbre: d min  45, 070 mm ; d max  45,109 mm
Forat del botó: Dmin  45 mm ; Dmax  45,100 mm
Raoneu si aquest manegament pot funcionar correctament o no.

3. Esquematitzeu i expliqueu com a mínim dos sistemes d’unió arbre-botó que no es basin en
el frec existent entre l’arbre i el forat del botó.

4. Dues esferes en contacte estan sotmeses a una força de compressió Q.

Ambdues són del mateix acer i tenen la mateixa duresa superficial, però Q
una té un diàmetre més gran que l’altra. En augmentar progressivament
la força Q, què se’n pot dir de la fallada per deformació plàstica que es
produirà al punt de contacte J?
a) Fallarà primer l’esfera de diàmetre més petit.
b) Fallarà primer l’esfera de diàmetre més gran. J

c) Fallaran les dues esferes simultàniament.

Raoneu la vostra resposta.

Q
CÀLCUL DE MÀQUINES CURS 2011-12 22-06-12

EXAMEN FINAL. PROBLEMA 2a PART ( 7 punts de NE2)

Sobre una taula vibradora emprada per a fer assaigs, es colla un
acceleròmetre (sensor que capta l’acceleració de vibració) mitjançant
dos cargols de mètrica 4 i classe de resistència 8.8, tal com s’observa a
la figura. L’acceleròmetre té una massa m  0,3 kg i la taula vibra
verticalment amb una acceleració sinusoïdal d’expressió:
y0 cos(2 ft )
y  

3. Comproveu si l’acceleròmetre pot arribar a perdre contacte amb la
superfície de la taula per causa de la força separadora Fs .
4. Representeu en el gràfic F- la variació de la força de tracció que
suporta un cargol i comproveu si els cargols poden arribar a fallar,
tant a càrrega estàtica com a fatiga.

A efectes de càlcul es considera que la taula vibra a la seva màxima

freqüència i amb l’amplitud de vibració màxima: acceleròmetre

y0  9000 m/s 2 i
 f  1 kHz m
cargols M4 classe 8.8
Per tal d’escurçar la durada de l’exercici es donen calculades les
rigideses de cada cargol i de la part de la brida de l’acceleròmetre
comprimida per cada cargol: ..
y
kc  119700 N/mm ; kp  524900 N/mm taula vibradora

Els cargols són fosfatats al Mn i els forats roscats de la taula són sense
recobriment. Els cargols es collen amb clau dinamomètrica sense
lubricació. Les superfícies en contacte de l’acceleròmetre i la taula són
simplement mecanitzades, sense rectificar.

1. Determineu la força separadora Fs que suporta cada unió. Expliqueu 16

com varia aquesta força.

2. Decidiu de forma raonada si les unions cargolades s’han de

considerar d’alta qualitat o es poden considerar de qualitat mitjana, i
especifiqueu el parell de collada nominal.

cotes en mm
RESULTATS:

1. La força separadora sobre cada unió prové de la inèrcia de l’acceleròmetre.

En la referència solidària a la taula, la força separadora és una força d’inèrcia:
Finercia  m 
y  Finercia : varia entre  2700 N sinusoïdalment
Finercia
Fs   1350 N en cada unió.
2

2. Unions d'alta qualitat perquè les peces són molt rígides, els cargols són classe 8.8 i hi ha fatiga mecànica.
M Mnominal  2, 6 Nm

3. Assentament:  x  13 μm ; ΔFM  1267 N

c  0,186 ; i  0,5 ; c  0, 093

 c  1,8 ; FMmin  900 N
Fp  325 N . Per tant no hi ha seguretat. La unió s’obrirà.

4. Fallada estàtica: F
Fcs c  Fsmax
  14, 28 MPa  0,1  Re  64 MPa . Hi ha seguretat.
At At Fcmax
-Fs
Fallada per fatiga:
F F c  Fsmax
 a  cmax cmin   16,17 MPa   A  60 MPa +Fs
2 A3 A3 Fcmin
δ