Màquines Simples

UNITAT 2.
MÀQUINES I MECANISMES
1.INTRODUCCIÓ.
2.MÀQUINES I TREBALL
3.MÀQUINES SIMPLES
4.MECANISMES.
5.MÀQUINES TÈRMIQUES.
1. INTRODUCCIÓ.......................................................................................................................... 5
2. MÀQUINES I TREBALL.............................................................................................................. 6
2.1. TREBALL............................................................................................................................. 6
2.2. POTÈNCIA........................................................................................................................... 8
3. MÀQUINES SIMPLES..............................................................................................................12
3.1. PALANQUES..................................................................................................................... 12
 TIPUS DE PALANQUES...........................................................................................................15
3.2. POLITGES I POLISPASTS. TORN....................................................................................21
3.3. PLA INCLINAT................................................................................................................... 25
3.4. TASCÓ............................................................................................................................... 26
3.5. CARGOL............................................................................................................................ 26
4. MECANISMES......................................................................................................................... 30
4.1. MECANISMES DE TRANSMISSIÓ....................................................................................32
4.1.1. TRANSMISSIÓ PER ENGRANATGES.......................................................................32
4.1.2. TRANSMISSIÓ PER CADENA....................................................................................41
4.1.3. TRANSMISSIÓ PER CORRETJA...............................................................................46
4.1.4. CARGOL SENSE FI....................................................................................................52
4.2. MECANISMES DE TRANSFORMACIÓ.............................................................................59
4.2.1. DE MOVIMENT CIRCULAR A LINEAL O DE LINEAL A CIRCULAR..........................59
 Pinyó-Cremallera...........................................................................................................59
 Cargol-Femella.............................................................................................................. 60
4.2.2. DE MOVIMENT CIRCULAR EN ALTERNATIU...........................................................61
 Biela-Manovella.............................................................................................................61
 El Cigonyal:................................................................................................................... 62
 Lleves i Excèntriques.....................................................................................................63
5. LES MÀQUINES TÈRMIQUES.................................................................................................66
5.1. MÀQUINES DE COMBUSTIÓ EXTERNA: LA MÀQUINA DE VAPOR...............................66
5.2. MÀQUINES DE COMBUSTIÓ INTERNA...........................................................................68
5.2.1. MOTOR D'ENCESA PER GUSPIRA...........................................................................68
 Motor de quatre temps (4T). Cicle Otto.........................................................................68
 Motor de dos temps (2T)...............................................................................................72
5.2.2. MOTOR D’ENCESA PER COMPRESSIÓ O CICLE DIÈSEL......................................74
2
DATA:______________________
MATÈRIA: TECNOLOGIES 3 ESO
1. INTRODUCCIÓ
Des de l’antiguitat l’home ha tingut la necessitat d’utilitzar la força per a satisfer les seves
necessitats que sovint sobrepassaven la seva capacitat física o intel·lectual: moure grans roques,
transportar objectes, cultivar la terra, solucionar un gran nombre
de problemes en poc temps... La força humana és limitada i per a
ampliar la seva capacitat i l’home va domesticar animals per
beneficiar-se de la seva força.
En la nostra vida quotidiana utilitzem moltes eines que ens

faciliten moltes tasques. Les eines serveixen per ampliar i
estendre les nostres capacitats habituals.
Als s. XVIII i s. XIX es va aprofitar la força de fonts d’energia com l’aigua i el vent. Amb el
foc es va aconseguir generar vapor d’aigua que seria utilitzat per a accionar tota una fàbrica, fins
als nostres dies que aprofitem la força de diverses fonts (aigua, vent, petroli, gas, sol, urani...).
L’aprofitament d’aquestes fonts, és possible gràcies al

desenvolupament tecnològic de màquines i enginys que permeten
suplir, estalviar o multiplicar l’esforç humà necessari per a realitzar
alguna acció o treball.
EINA
És tot aquell objecte fabricat per a fer
una acció determinada i que s’utilitza
amb la mà. Les eines són molt útils
però requereixen una gran aportació
d’energia i dedicació per part de qui les
utilitza.
MÀQUINA
Instrumentque permet realitzar de manera
mecànica, automàtica o simplificada les tasques i
les feines de la vida quotidiana.
Departament de Tecnologies 3
2. MÀQUINES I TREBALL.
Una màquinaés un conjunt de dispositius senzills que transformen l’energia

en treball útil.
Les màquines s’utilitzen per suplir, estalviar o multiplicar l’esforç humà necessari per a la
realització d’un treball.
2.1. TREBALL
El treball és l’acció d’aplicar una o més forces sobre un cos i provocar o modificar el seu
moviment.
W: treball, J W=F·s
F: força, N
J = N·m s : desplaçament, m
Joules = Newtons · metres
 RECORDA: Per passar de kg a N,
P=m·g
Exemple
2
g=9,8 m/s P= 50 · 9,8 = 490 N
Pes = massa · gravetat

m = 50 Kg
( N ) = (Kg) · (m/s )
2
EXEMPLE
4
DATA:______________________
MATÈRIA: TECNOLOGIES 3 ESO
Calcula el treball necessari per arrossegar una caixa d’ampolles de vi d’un pes de
2000 N una distància de 10 m.
DADES FÓRMULA CÀLCUL

F= 2000 N W= F · s
W=F·s
s = 10 m W = 2000 · 10
W= ? W = 20000 J
RESPOSTA És necessari realitzar un treball de 20000 J
DATA:_______________________
UNITAT 1. MÀQUINES I MECANISMES MATÈRIA: TECNOLOGIES 3 ESO
ACTIVITATS
1. Què és una màquina?
2. Quan podem dir que realitzem un treball?
3. Calcula el treball necessari per aixecar un pes de 2000 N des de terra fina a una alçada de 20 m.
DIBUIX
RESPOSTA
4. Quin treball fa un muntacàrregues quan puja una càrrega de 300 N fins al tercer pis, i en cada pis
supera una alçada de 3 m?
DATA:_______________________
2.2. POTÈNCIA.
Quan és important el temps en el que es realitza un treball, introduïm el concepte de potència,

relacionant el treball realitzat amb el temps que és triga es fer aquest treball.
La potència és la rapidesa amb què es duu a terme un treball.
P W
P: potència ( watt, w)
=
W: treball ( joules, J)
t t : temps (segons, s)
joule (J)
Unitats de mesura
watt (w) = segon (s)
La unitat de mesura de
potència del S.I. és el watt (w), però s’utilitzen també altres unitats,
Kw kilowatt per a mesures grans de valors de potència. CV Cavall de

1 kW = 1000 w
Vapor per a màquines tèrmiques.
1 CV = 736 w
EXEMPLE
 Quina serà la potència que tindrem si la caixa anterior la desplacem en un temps de 120 s?
W= 20000 J
P = 20000 / 120 W
P =
t
t = 120 s
P = 166,67 w
P=?
RESPOSTA
La potència serà de 166,67 w.
 Quants kW i quants CV representa aquest resultat?
1 kW 1 CV
166,67 w · = 0,167 kW 166,67 w · = 0,226 CV
1000 w 736 w
ACTIVITATS
5. Què és la potència?
6. Anota la fórmula i les seves unitats de mesura.
7. Per aixecar un sac de patates fem un treball de 4000 J, quina serà la nostra potència si ho
aconseguim en 300 s?
DIBUIX
RESPOSTA
DATA:_______________________
8. A quants CV (cavall de vapor) equival el resultat anterior? I quants Kw?

KW
1 kW = ................................ kW
...................w ·
1000 w
CV
1 CV
...................w · = ................................CV
736 w
9. Calcula el treball realitzat per un motor d’un trepant de sobretaula, el qual desenvolupa una
potència de 600 w i triga 5 segons en realitzar-lo.
10. Un ascensor i la seva càrrega pesen 12000 N. Si puja des d’una planta baixa fins a un
cinquè pis situat a 12 m d’altura en un temps de 2 minuts, calcula:
a) El treball que fa el motor durant la maniobra.

b) La potència desenvolupada.
c) A quants CV (cavall de vapor) equival el resultat anterior? I quants Kw?
11. Una persona va en bicicleta i recorre un trajecte de 20 km. Si la força que ha hagut de
vèncer durant el desplaçament ha estat de 150 N, quin és el treball realitzat?
12. Una grua ha d’aixecar un pes de 3000 N a una alçada de 15 m. Determina:

a) El treball realitzat durant la maniobra.
DATA:_______________________
b) La potència desenvolupada si el temps que ha durat és d’un minut.
3. MÀQUINES SIMPLES
Les màquines simples són dispositius formats per pocs elements i ens permeten
multiplicar forces.
- PALANQUES.
- POLITGES I POLISPASTS. TORN.
- PLA INCLINAT, TASCÓ I CARGOL.
3.1. PALANQUES.
Una palanca és una barra rígida que gira al voltant d’un punt de suport o fulcre.
Serveix per aixecar molt de pes amb poca força, són una mena de multiplicador de força.
Parts d’una palanca
Les parts d’una palanca són les que pots veure en el dibuix
BF BR
PUNT DE SUPORT
La resistència és una força (moltes vegades el pes d’un objecte) que cal vèncer mitjançant una
altra força, la força aplicada. El punt de suport, o fulcre, és el punt sobre el qual bascula la
palanca. Els braços, braç de la força i braç de la resistència, corresponen a la distància entre
el fulcre i la força aplicada o la resistència.
Quan una palanca multiplica la força inicial diem que té avantatge mecànic. No totes les
palanques tenen avantatge mecànic, en alguns tipus de palanques cal aplicar una força elevada
per vèncer una força més petita, es diu que tenen desavantatge mecànic. La part positiva és
que s’obté un gran desplaçament de la força més petita, la qual cosa pot ser interessant en
alguns mecanismes , com ara una barrera.
DATA:_______________________
• Llei de la palanca: quan una palanca està en equilibri s’acompleix que
Força (F): és la força que s’aplica i es mesura en newtons, N
R esistència (R): és el pes que es venç i es mesura en newtons, N.

F · BF = R ·
B raç de potència (BF): és la distància del punt d’aplicació de la força
al
BR punt de suport i es mesura en metres, m.
Braç de resistència (BR): és la distància del punt d’aplicació del pes al punt de suport i es
mesura en metres, m.
Punt de suport (A)
EXEMPLE
• Avantatge Mecànic.
Relaciona la resistència (R) que pot contrarestar una màquina simple amb la força que cal
aplicar-hi (F),
Si i > 1, vol dir que R és més gran que F, per tant hi ha una
R situació d’avantatge mecànic, fem poca força per superar una gran càrrega.
i=
Si F i < 1, vol dir que R és més petita que F, per tant hi ha una situació de
desavantatge mecànic, fem molta força per superar una petita
càrrega.
Si i = 1, vol dir que R = F, hi ha situació d’equilibri.
 TIPUS DE PALANQUES
Segons la posició relativa dels elements les palanques es classifiquen en:
PALANCA DE 1r GRAU
PALANCA DE 2n GRAU
PALANCA DE 3r GRAU
En tots tres tipus es compleix la llei de la Palanca, cal veure en quins casos resulta una situació
amb avantatge mecànic o amb desavantatge mecànic.
Les palanques de tercer grau tenen una situació de desavantatge mecànic. Això és degut
a que la resistència es troba en un extrem i, per tant, el braç de la força sempre és inferior. Com a
màxim pot ser igual (Força = Resistència) si apliquem la força en el mateix punt on s’aplica la
resistència, la qual cosa no tindria gaire sentit.
ACTIVITATS
1. Què és una palanca? Per a què s’utilitzen normalment?
2. Dibuixa una palanca i indica el nom dels elements que la componen.
3. Fes un esquema amb els tipus de palanques que hi ha. Representa per a cada tipus, el seu
esquema de forces i dos exemples.
4. El principi de funcionament de les figures següents és una PALANCA.

A. Indica el punt de suport , la càrrega (resistència, R) i la força aplicada (F).
B. Identifica PRIMER grau, SEGON grau o TERCER grau.
DATA:_______________________
5. A la figura es representa l’esquema d’una palanca. Observa i respon:
a) De quin grau és la palanca?
b) Calcula el valor de la força (F) que caldrà aplicar per vèncer la resistència (R).
RESPOSTA
c) Es tracta d’una palanca amb avantatge mecànic?
RESPOSTA
6. Què vol dir que una palanca té avantatge mecànic? Posa’n un exemple.
DATA:_______________________
7. Posa un exemple de palanca amb desavantatge mecànic. Raona la resposta.
8. S’ha intercanviat la longitud dels braços de la força i la resistència respecte l’exercici anterior.
a) Quin serà ara el valor de la força F, que caldrà per vèncer la resistència R?
b) Es tracta d’una palanca amb avantatge mecànic?
9.Resol l’exercici:
Exercici 3.
a) Aquest carretó està carregat amb 50 Kg de sorra.
Quina força F, cal fer per aixecar-lo?
(RECORDA per passar la massa a pes: P= m·g ; g= 9,8 m/s2).
b) De quin grau és la palanca?
c) Té avantatge o desavantatge mecànic?
Exercici 4
a) Indica la força que cal que faci el cilindre hidràulic d’aquesta grua per aixecar una massa de
1000 kg. (RECORDA per passar la massa a pes: P= m·g ; g= 9,8 m/s2).
b) Quin tipus de palanca és?
3.2. POLITGES I POLISPASTS. TORN.

Canal per on
passa la
corda
Una politja és una roda amb la superfície lateral acanalada i accionada

mitjançant una corda.
Eix sobre el que gira la politja
DATA:_______________________
Les politges serveixen per elevar càrregues més còmodament perquè canvien la direcció o
sentit de la força aplicada a través de la corda. Si combinem politges aconseguim dividir la força
per elevar una gran càrrega, és el cas dels polispasts.
F= R
Força (F): és la força que s’aplica i es mesura en newtons.
Resistència (R): és el pes que es venç i es mesura en newtons.
• Una politja mòbil i una politja fixa. La politja mòbil es desplaça amb la càrrega.
• Un polispast és un conjunt de politges fixes i mòbils que poden elevar

un gran pes fent poca força.
Un tipus de polispast és el que té el mateix nombre de politges mòbils que de politges
fixes.
R
F= 2·n
Força (F): és la força que s’aplica i es mesura en newtons, N.
Resistència (R): és el pes que es venç i es mesura en newtons, N.
(n) : nombre de politges mòbils
ACTIVITATS
9. Quina força hauré de fer per aixecar la càrrega de 150 N, en cada cas?
DATA:_______________________
DATA:_______________________
FÓRMULA FÓRMULA FÓRMULA
CÀLCUL CÀLCUL CÀLCUL
10. Identifica els tipus de politges que contenen les següents figures, i respon les qüestions:
Tipus politja
Quina força cal fer

per aixecar la
càrrega? Fórmula
En quin cas hi ha
més avantatge
mecànic i?
Raona la resposta.
11. Quina força ha de fer el noi per aconseguir aixecar la càrrega de

500 kg?
12. El departament de música han comprat un piano que té un pes de 2000 N.

A. Fes un dibuix de cada muntatge.
B. Calcula en quin cas s’haurà de fer menys força per pujar-lo a l’aula de música, que es troba
a segona planta de l’Institut.
C. Calcula l’avantatge mecànic per a cada muntatge i avalua el resultat.
1. una sola politja
2. amb una politja mòbil
DATA:_______________________
3. amb un polispast de 6 politges.
Un torn és un cilindre que consta d’una maneta que la fa girar i que serveix per elevar
càrregues amb menys esforç.
F· B = R· B
F R
Força (F)
Resistència (R)
Braç de potència (BF) : és la distància del punt d’aplicació
de la força al eix del cilindre. Es mesura en metres.
Braç de resistència (BR) : radi del cilindre. Es mesura en
metres.
ACTIVITATS
13. Identifica les màquines simples que hi ha a la figura. Com podrem elevar la càrrega?
14. Amb un torn es vol elevar pes de 8000 N. El cilindre on s’enrotlla la corda té un radi de 50 cm.
Quina mida ha de tenir el radi de la maneta si fem una força de 200 N?
DATA:_______________________
UNITAT 1. MÀQUINES I MECANISMES MATÈRIA: TECNOLOGIES 3
ESO
3.3. PLA INCLINAT.
El pla inclinat és una rampa que serveix per elevar càrregues amb menys esforç.
La seva funció és pujar o baixar càrregues elevades quan no és possible fer-ho verticalment
com , en el cas de les politges o polispasts. Com menys inclinada estigui la rampa, menys
serà la força que s’ha de fer, però llavors cal recórrer una distància més gran per pujar la
càrrega a la mateixa altura.
F·b=R·a
b
F
a
ACTIVITATS
Força (F)
Resistència (R)
Longitud de la rampa (b): Es mesura en metres, m.
Altura de la rampa (a): Es mesura en metres, m.
15. Representa una situació (dibuix) on s’utilitzi una rampa per pujar una càrrega. Indica les
magnituds: FORÇA, RESISTÈNCIA, Longitud de la rampa (b) i altura que volem vèncer (a).
16. Quina força ha de fer el mosso per pujar la bota de 300 N de pes, a dalt del celler (alçada
1, 30 m) si utilitza una rampa de 2 m de longitud?
17. Quina longitud ha de tenir un pla inclinat si fem una força de 40 N per remuntar un objecte 5
m i 100 N de pes.
3.4. TASCÓ.
La importància del pla inclinat prové sobretot de les aplicacions que té: els tascons o falques, i
les rosques.
El tascó és un pla inclinat doble en la qual la força que s’aplica perpendicular

a la base es transmet multiplicada a les cares del tascó.
Exemples:
destrals, cisells i claus.
3.5. CARGOL .
El cargol és un pla inclinat (filet) enrotllat sobre un cilindre de manera uniforme i constant.
Cada filet de la rosca fa de tascó, introduint-se en el material amb poc esforç.
Exemples:
gat, premsa, elements
d’unió, aixetes com
elements d’obertura i
tancament.
DATA:_______________________
4. MECANISMES.
Els mecanismes són parts o conjunts mecànics d’una màquina, què tenen la funció bàsica
de transmetre el moviment modificant-ne el valor o la forma.
Les màquines simples redueixen o multipliquen la força, però les màquines més complexes
es caracteritzen pel fet de tenir moviment. El moviment s’inicia en un component del conjunt
mecànic i es transmet a un altre component.
EIX és simplement un suport fix, també cilíndric,,manté

SUPORT sobre l’eix
el solidaria
qual gira una roda, una politja, etc. amb la màquina, en moltes
aplicacions té forma de forquilla
(patinets, bicicleta, carro…)
ARBRE és una barra, generalment cilíndrica, que gira i
transmet tant rotació com força.
Segons si el moviment transmès és el mateix o canvia, podem classificar els mecanismes de

transmissió en :
A. Mecanismes de transmissió de moviment circular o de rotació.
En aquesta transmissió el moviment circular es transmet des d’un eix o arbre a un altre -
Transmissió per engranatges.
- Transmissió per cadena.
- Transmissió per corretja.
- Cargol sense fi
- Tren de mecanismes.
B. Mecanismes de transformació  Moviment circular en moviment
Lineal:
- Pinyó-Cremallera.
- Cargol-femella.
 Moviment circular en moviment alternatiu:
- Mecanisme Biela-Manovella
- Excèntrica
- Lleva i seguidor.
- El cigonyal
DATA:_______________________
Freqüència de rotació o velocitat de gir ω
És la velocitat amb la qual gira una politja, una roda, arbre o eix i s’expressa
com el nombre de voltes (revolucions) que dóna en un minut (r.p.m)
Relació de transmissió, r.t.
Indica la relació entre la velocitat de gir de la roda conduïda i la conductora, per

tant el nombre de voltes que dóna la conduïda per cada una que fa la conductora o
motriu.
N
i 12 = 2
N1
4.1. MECANISMES DE TRANSMISSIÓ.
4.1.1.TRANSMISSIÓ PER ENGRANATGES.
Els engranatges són rodes dentades, de manera que les dents d’una s’insereixen dins
de l’altra. Els engranatges transmeten moviments de gir entre eixos molt pròxims i
poden transmetre grans forces.
Z : nombre de dents.
Velocitat de gir N : es
La roda conductora té 12 mesura en min -1
dents
Engranatge conductor
Inicia el moviment i fa Engranatge conduït
girar l’altre engranatge Rep el moviment del
conductor i gira
Característiques: N1, Z1
Característiques: N2 , Z2
TIPUS D’ENGRANATGES
Els engranatges es classifiquen en funció de la posició relativa dels seus eixos. Segons
aquest criteri podem trobar els següents tipus d'engranatges:
 Engranatges Rectes  De cremallera

Quan giren sobre eixos Quan engrana una barra
que són paral·lels entre dentada i una roda
ells. Les dents són dentada. Tenim una
paral·leles a l'eix. conversió de moviment
circular a rectilini i v/v.
 Engranatges Cònics  Roda i cargol sense fi

Quan giren sobre eixos Quan giren sobre eixos que
que es tallen. L'angle de es tallen i un dels elements
tall acostuma ser de 90 és un cargol sense fi.
graus, és a dir, els eixos
són perpendiculars.
 Engranatges Helicoïdals
Quan giren sobre eixos que són paral·lels o s'encreuen.
Les dents estan disposades en forma d'hèlix.
DATA:_______________________
ACTIVITATS
1. Què són i per a que serveixen els engranatges?
2. Què vol dir que dos engranatges engranen?
3. Què passa si dos engranatges tenen un nombre diferent de dents? I si tenen el mateix?
4. Anomena tres aparells que utilitzen engranatges en el seu funcionament.
5. En un parell d’engranatges, quina missió té el motriu? I Quina el de sortida?
6. Anomena i dibuixa tres tipus d’engranatges diferents.
FUNCIONAMENT DELS ENGRANATGES
 Dos engranatges inverteixen el sentit del gir
 Engranatge boig
Si es vol aconseguir el mateix sentit de gir

en el motor i en la sortida es pot intercalar un
engranatge intermedi anomenat engranatge boig,
la finalitat del qual és invertir el sentit de rotació.
A un mecanisme format per més de dos engranatges, se l’anomena tren d’engranatges.
 Engranatge Reductor
En aquest cas l’engranatge motor és més petit que el de
sortida (conduït), aquest girarà més lentament però podrà
fer més força.
 Engranatge Multiplicador
L’engranatge motor és més gran que el conduït.
L’engranatge de sortida (conduït) gira més ràpidament, però
farà menys Força.
TREN D’ENGRANATGES
Sovint interessa reduir molt la velocitat d’un motor o multiplicar la velocitat per a fer
funcionar una màquina ràpidament. Llavors es munten diversos parells d’engranatges
consecutius, són els trens d’engranatges, en els que hi ha també engranatges compostos.
DATA:_______________________
Engranatge boig
Engranatge compost: dos

engranatges units que giren a la
mateixa velocitat
L’energia mecànica és igual per a tots els elements d’un mecanisme; per tant, el que gira més
de pressa té menys força al seu eix, i el que gira més a poc a poc té més força.
CARACTERÍSTIQUES
• No utilitza cap element extern per a la transmissió, aquesta té lloc per contacte directe, fet que
evita el lliscament. Les dues rodes dentades han de tenir el mateix mòdul (separació entre
dents).
• La transmissió per engranatges té molta fiabilitat en referència a la relació de transmissió. El

fet que no pugui patinar o lliscar una roda respecte a l’altra obliga totes dues rodes a girar
sincronitzadament, d’acord amb la r. t. imposada pel nombre de dents.
• Aquest tipus de transmissió s’utilitza molt com a reductor de la velocitat en la indústria

(màquines eina, robòtica, grues…) en la majoria dels electrodomèstics...
• Com a inconvenients és que són cars i poc flexibles (si un deixa de girar per avaria, pot
trencar les dents de l’altre engranatge). Necessiten també un manteniment de lubrificació per a
evitar el desgast de les dents , reduir el soroll de funcionament, i allargar la vida del
mecanisme.
ACTIVITATS
7. Indica 3 característiques de la transmissió per engranatges.
8. Quins són els inconvenients de la transmissió per engranatges?
9. Representa un engranatge reductor de velocitat. Posa dos exemples de màquines que en

tinguin.
10. Representa un engranatge multiplicador de velocitat. Posa dos exemples de màquines que en
tinguin.
11. Què és un tren d’engranatges? Quan s’utilitza?
12. Quina és la funció d’un engranatge boig?
13. a) Identifica les rodes que actuen com a conductores i les conduïdes, si A actua com a
conductor.
DATA:_______________________
b) Indica quin és el sentit de gir de cada engranatge, al dibuix.
c) Ordena de major a menor, les velocitat de gir de les rodes del tren d’engranatges.
CÀLCUL DE LA VELOCITAT DE GIR
Engranatge conductor Engranatge conduït

N1, Z1 N2 , Z 2
La relació entre les velocitats de gir és,
N1: velocitat de gir engranatge conductor, es mesura en min-1
Z1 · N 1 = Z2 · N 2 Z1 : nombre de dents engranatge conductor.

N2 , velocitat de gir engranatge conduït, es mesura en min-1
Z2 : nombre de dents engranatge conduït.

Es calcula a partir de la relació entre les velocitats de gir o el nombre de dents dels engranatges
conductor i conduït.
EXEMPLE
Quina és la velocitat de l’engranatge conduït de 48 dents si l’engranatge conductor gira a 24 i té 12

dents?
N1= 24 min-1 Z1 · N 1 = Z2 · N 2 Z1 · N 1 = Z2 · N 2
Z1= 12 dents 12 · 24 = 48 · N 2
N2 = ? 288 = 48 · N 2 Z2 = 48 dents 288 / 48 = N 2
-1 =
6 min N2
RESPOSTA L’engranatge conduït gira a 6 min-1
Quina és la relació de transmissió?
i 12 = 2N
N1
N2 6 1
i 12 = N 1 = 24 = 4
La r.t. és de ¼, això vol dir que per cada 1 volta que fa la conduïda,
RESPOSTA
N2 Z1 la roda conductora en fa 4, per tant com que la ci 12 = onduïdN 1
a gir= a méZ2 s a poc a poc, hi ha una reducción de la velocitat.
ACTIVITATS
14. Observa l'engranatge de la figura i respon:
a) Quin és el nombre de dents de la roda conductora, Z1?
b) Quin és el nombre de dents de la roda conduïda, Z2?
c) Si la roda conductora gira a 10 r.p.m, quina serà la velocitat de la

roda conduïda?
d) Hi ha reducció o multiplicació de velocitat? Raona-ho.
15. En un parell d’engranatges la roda conduïda gira a 600 min -1.Si l’engranatge conduït té 36 dents,
i el conductor 18 dents, respon,
a) Representa en un dibuix el parell d’engranatges.
DATA:_______________________
b) A quina velocitat gira el motor?
c) Calcula la relació de transmissió, i
16. Proposa l'enunciat d'un exercici de transmissió per engranatges amb reducció de velocitat, on
s'hagi de buscar la velocitat de la roda conduïda..
Exposa també la resolució de l'exercici
17. Per tal que un cotxe teledirigit rodi a una velocitat raonable, té un tren d'engranatges acoblat al
motor.
a) Quina és la relació de transmissió entre l'engranatge d'entrada i el de sortida?

b) A quina velocitat avançarà el cotxe teledirigit si el motor gira a 900 r.p.m?
4.1.2.TRANSMISSIÓ PER CADENA.
És un mecanisme format per una cadena i rodes dentades.
• Les rodes dentades estan enllaçades per una cadena metàl·lica, de manera que les baules
s’introdueixen dins les dents de les rodes, les quals transmeten el moviment de gir d’una a
l’altra entre dos eixos paral·lels, variant la velocitat, però en el mateix sentit.
Baula Quan el pinyó gran fa una

volta, el petit en fa tres.
18 dents 6 dents
1volta 3 voltes
• La roda de diàmetre gran s’anomena normalment plat, i la

de diàmetre petit, pinyó; totes dues giren en el mateix
sentit. L’exemple més clar d’aquest sistema és el de les
bicicletes i les motos.
CARACTERÍSTIQUES
• En utilitzar cadenes que engranen amb els dents dels pinyons, s’evita el lliscament que es
produiria entre la corretja i politja. També presenta menys averies en els rodaments dels
pinyons perquè la cadena no necessita estar tan tensa com en les corretges.
• La transmissió per cadena és molt eficaç i té un major rendiment, ja que la relació de

transmissió es constant, encara que es transmeten grans potències entre els eixos.
• Com a inconvenients és que són cars, presenten soroll i el funcionament és poc flexible
(en el cas que l’eix conduït deixa de girar per qualsevol motiu, el conductor també ho farà,
per tant pot produir averies en el mecanisme motor o el trencament de la cadena). A més,
de no permetre la inversió del sentit de gir ni la transmissió entre eixos creuats, necessita
una lubrificació adequada.
• Els reductors de velocitat són substituïts per politges quan es necessita evitar el fregament
entre la roda conductora i el mecanisme de transmissió per cadena. Aquest mecanisme
DATA:_______________________
s’usa en bicicletes, motos, motors d’automòbil, portes elevadores, obertura automàtica de

portes...
En la transmissió per cadena es compleix la relació següent:

Z1 · N 1 = Z2 · N 2
Z1: Nombre de dents del pinyó conductor o plat.

Z2: Nombre de dents del pinyó conduït.
N1: Velocitat angular del plat (min-1).
N2: Velocitat angular del pinyó (min-1).
Z
Relació de transmissió, r.t. Es calcula a partir de la relació entre les i 12 = N2
= 1
velocitats de gir o el nombre de dents dels engranatges conductor i N1 Z2
conduït.
EXEMPLE
Quina és la velocitat d’una bicicleta que el radi de la roda és de 33 cm, es pedaleja a una
velocitat constant d’1 min-1, tenint en compte que el plat i el pinyó tenen 28 i 14 dents
respectivament?
N1= 1 min 28 · 1 = 14 · N 2
Z1= 28 dents Z1 · N 1 = Z2 · N 2
28 = 14 · N 2
N2 = ?
28 / 14 = N 2
Z2 = 14 dents
2 min-1 = N 2
El pinyó petit gira a 2 min -1
RESPOSTA

i 12 = 2N
N1
i 12 = N2 = 2 =2
N1 1
La relació de transmissió és de 2. Per cada dos voltes del pinyó el plat en fa una.
RESPOSTA
ESTUDI DEL CANVI DE VELOCITATS D’UNA BICICLETA
En les bicicletes s’utilitza molt el “canvi de velocitat” compost

per diverses rodes en l’eix del pedal (plat) i en l’eix de la roda
(pinyó), la qual cosa permet obtindre, modificant la posició de
la cadena, entre 15 i 21 velocitats diferents, i així es pot
ajustar la velocitat de la marxa segons l’ inclinació del
terreny.
La combinació dels diferents plats i pinyons ens ofereix una gran varietat de marxes per pujar, baixar
o planejar el terreny.
CÀLCUL DE LA VELOCITAT LINEAL

V= N2·P N2 = velocitat de gir circular (rpm) del pinyó.
P = perímetre de la roda, m.
P Perímetre de la roda : P = 2 π r (m).
ACTIVITATS
1. Un ciclista utilitza un plat de 60 dents i un pinyó de 15 dents:
a) Fes un dibuix del mecanisme.

b) Calcula la relació de transmissió.
c) Si el ciclista pedala a 40 rpm, a quina velocitat gira el pinyó?
DATA:_______________________
2. Anomena els inconvenients de la transmissió per cadena.
3. En la bicicleta del dibuix de sota, la roda de darrere té de radi 35 cm. Compta el número de
dents de plats i pinyons i completa la següent taula. El ritme de pedalada es d’1 min-1.
Nº Nº Rt N2 V
plat Z1 pinyó Z2 Relació de transmissió Velocitat pinyó (rpm) Velocitat lineal (m/s)
1 1
1 2
1 3
2 1
2 2
2 3
4. Si pedalem amb el canvi en la posició 45/28 i la roda té 65 cm de diàmetre.

A. Representa el mecanisme de transmissió per cadena, que es correspongui amb les dades.
B. Quina és la relació de transmissió que s'aconsegueix?
C. Quants metres avançarà la bicicleta per cada pedalada?

a) 2,042 m.
b) 1,04 m.
c) 3,28 m.
d) 1,6 m.
DATA:_______________________
4.1.3.TRANSMISSIÓ PER CORRETJA.
És un mecanisme format per una corretja i politges. La corretja te la mateix mida que els
laterals acanalats de les politges i ha de tenir una tensió determinada.
• La corretja transmet moviments de gir entre dos eixos allunyats i normalment paral·lels, encara
que de vegades es creuen en angles iguals o inferiors a 90º.
• Permet augmentar, disminuir o mantindre la velocitat de l’eix conductor, al mateix temps que
s’inverteix o es mante el sentit de gir dels eixos.
• Aquest mecanisme s’utilitza en aparells electrodomèstics (rentadora, rentavaixelles, nevera...), i

electrònics (aparells de vídeo i àudio, disqueteres...), mecanismes dels motors tèrmics
(ventilador, distribuïdor, alternador, bomba d’aigua...).
TIPUS DE POLITGES
Les politges es classifiquen en funció del seu diàmetre i de la velocitat de gir, segons aquest criteri
podem trobar diferents tipus de politges:
Con o arbre de politges:
Es per obtenir diferents relacions de transmissió entre dos arbres, de manera que es col·loca un
conjunt de politges a l’arbre motriu, amb diàmetres
creixents i unides entre elles, i a l’arbre conduït s’hi
fixa un altre con idèntic però en posició invertida.
Exemple: en la transmissió entre el motor i l’eix del

portabroques dels trepants de sobretaula.
Tren de politges:
Permet augmentar o reduir la velocitat de gir entre dos eixos, sense tenir que fer ús de diàmetres
molt grans o petits.
Consisteix en un suport, on s’instal·len diverses politges dobles (formada per dos politges de
diàmetres diferents i unides entre sí de forma que les dues giren solidàriament), amb els seus
respectius eixos i una corretja per cada politja.
El sistema es munta en cadena de manera que en cada politja una fa de conduïda de l’anterior i
l’altra de conductora de la següent.
En la transmissió per corretja es compleix la relació següent:
D1 · N 1 = D2 · N 2
N1: velocitat de gir de la politja conductora, es mesura en min -1 D1

: diàmetre de la politja conductora.
N2 : velocitat de gir la politja conduïda, es mesura en min-1
D2 : diàmetre de la politja conduïda.

i 12 =
Es calcula a partir de la relació entre les velocitats de gir o els
2N D1
diàmetres de les politges conductora i conduïda. =
N1 D2
EXEMPLE
DATA:_______________________
Un sistema de transmissió per corretja té una politja de 9 cm de diàmetre i una altra de 3 cm. La
politja gran gira a una velocitat de 100 min-1. Calcula la velocitat de la politja petita.
D1 · N 1 = D2 · N 2
N1= 100 min-
D1 · N 1 = D2 · N 2
D 1= 9 cm 9 · 100 = 3 · N 2
N2 = ? 900 = 3 · N 2
D2 = 3 cm 900 / 3 = N 2
300 min-1 = N
RESPOSTA
La politja coduïda gira a 300 min-1 1
La r.t. és de 3, això vol dir que per cada 1

N2
i 1 2 = volta que fa la conductora, la politja conduïda en fa 3.
N1
Per tant
i 12 = N2 = 300 = 3 presa, hi ha un augment de la velocitat.
N1 100
CARACTERÍSTIQUES
• Els avantatges d’aquest sistema de transmissió són: molta fiabilitat per la senzillesa i facilitat
de transmetre el moviment a distàncies relativament grans, baix cost, la transmissió es més
silenciosa que per engranatges, no necessita lubrificació i te una certa elasticitat...
• Com a inconvenients és el lliscament que la corretja pot patir amb les rodes, sobretot si tenen
diàmetres molt diferents i la distància entre els eixos és petita, ja que la superfície de contacte
disminueix.
• La corretja ha d’estar prou tensa i ser d’un material que s’adhereixi bé a les rodes, com el
cautxú o la goma sintètica reforçada interiorment amb fils de niló i fins i tot d’acer, per evitar que
es trenqui o es deformi excessivament per la tensió.
Tenint en compte la relació de velocitats que s’estableix en funció dels diàmetres de les
politges, es pot augmentar, disminuir o mantenir la velocitat de gir de l’eix conductor respecte al
conduït o invertir el sentit de gir:
Disminuir la velocitat de gir:
Si la politja conductora es més petita que la conduïda, la velocitat de gir de l’eix conduït serà menor
que la de l’eix conductor.
Augmentar la velocitat de gir:
Si la politja conductora te major diàmetre que la conduïda, la velocitat de gir augmentarà.
Igual velocitat de gir:
Si les dues politges, tenen igual diàmetre les velocitats dels

eixos seran també iguals.
Invertir el sentit de gir:
El sentit de gir dels dos eixos s’inverteix al creuar la corretja que uneix les dues politges.
DATA:_______________________
ACTIVITATS
1. A. Quin tipus de mecanisme es representa en la figura?
B. Indica en el dibuix quin és el sentir de gir de les politges B, C i D respecte el sentit de gir de
la politja A.
C. Quines politges són conductores i quines conduïdes?
2. El motor de una rentadora està enganxat a una politja de 8 cm de diàmetre, mentre que el
tambor ho està a una de 32 cm. La màxima velocitat de gir del motor es de 1500 r.p.m. Quina
serà la velocitat màxima de gir del tambor?
3. En el tren de politges de la figura:
A. Quina és la relació de transmissió entre les politges A i D?
B. Quina velocitat de gir portarà la politja C, si la politja A gira a 1000 rpm?
i. 600 min-1.
ii. 3000 min-1.
iii. 150 min-1.
iv. 450 min-1.
4. El compressor del refrigerador d’un restaurant es mou a través d’un sistema de politges. La
politja conductora te un diàmetre de 6 cm i la conduïda de 24 cm. Quina es la relació de
velocitats?
5. Proposa i resol un exercici on s'hagi de calcular la velocitat de gir de la politja conduïda, tot
tenint en compte que hi ha una multiplicació de velocitat en la transmissió.
DATA:_______________________
4.1.4.CARGOL SENSE FI.
És un mecanisme format per un cargol roscat que mou un engranatge.
• El mecanisme de cargol sense fi-corona permet transmetre moviment giratori entre dos eixos que
es creuen perpendicularment, sense tallar-se. Es caracteritza perquè redueix dràsticament la
velocitat de gir de l’eix conduït (aquell que no està connectat a motor) i produeix un augment
de l’avantatge mecànic.
CARACTERÍSTIQUES:
• Presenta una gran reducció de la velocitat, i per tant un augment important de l'avantatge
mecànic. El cargol solament té una dent, mentre que la corona pot tenir les que vulguem.
• Es un mecanisme irreversible, per tant no es possible que funcioni si connectem la corona a

l’arbre motor i el cargol a l’arbre conduït.
• L’espai que ocupa es mínim en relació al multiplicador de velocitat, tren d’engranatges…
• En aquest mecanisme, per cada volta completa del cargol, la roda dentada avança una dent.
Per tant, si volem que la roda dóna una volta completa, el cargol te que donar tantes voltes com
dents tingui la roda.
EXEMPLES D’UTILITZACIÓ DEL MECANISME CARGOL SENSE FI-CORONA
1. CINTA TRANSPORTADORA.
A moltes màquines industrials, com

la cinta
transportadora de la fotografia, el mecanisme cargol sense ficorona s’utilitza com a reductor de
velocitat.
Les màquines de les fàbriques estan accionades normalment per motors elèctrics. Aquests
motors giren molt ràpid, mentre que les màquines necessiten un moviment de
gir més lent. Llavors és necessari instal·lar un mecanisme reductor entre el motor i la màquina. Un
dels mecanismes reductors que es poden utilitzar és el de cargol sense fi-corona.
2. OBERTURA I TANCAMENT D’UNA VÀLVULA HIDRÀULICA.
A la fotografia de la dreta pots veure el mecanisme que permet obrir i tancar

manualment una vàlvula hidràulica de grans dimensions, utilitzades en
embassaments i sistemes de reg.
Accionar una vàlvula com aquest exigeix molta força, més de la que pot
exercir una persona.
Per solucionar aquest problema, s’utilitza un mecanisme cargol sense
fi-corona. Com és un gran reductor de la velocitat, exercint una petita força
de gir en el cargol obtenim una gran força a la corona, suficient per obrir i
tancar la vàlvula.
3. CONTROL D’UNA CÀMERA DE VIGILÀNCIA A DISTÀNCIA.
El mecanisme cargol sense fi-corona s’utilitza en molts dispositius que han de girar o
desplaçar-se amb gran lentitud o precisió, com la càmera de vigilància de la fotografia. Uns
altres exemples: telescopis o antenes que han de seguir el moviment d’una estrella o un satèl·lit
artificial, panells solars que segueixen el moviment del sol, peces mòbils de
robots,…
4. MECANISME D’ELEVACIÓ DE L’ÀNCORA D’UN VAIXELL.
Unit a un cargol que enrotlla un cable d’acer o una cadena, el

mecanisme cargol sense fi-corona s’utilitza en molts sistemes
d’elevació, com el de l’àncora d’un vaixell, en ascensor i
muntacàrregues, en grues,…
ACTIVITATS
1. Quines característiques té aquest mecanisme de transmissió de moviment?
DATA:_______________________
2. Per què s’utilitza aquest mecanisme en cintes transportadores i d’altres màquines industrials?
3. El mecanisme cargol sense fi-corona es pot trobar a moltes màquines que han de moure’s
lentament o amb precisió. Pots posar tres exemples?
4. A les aplicacions d’elevació, aquest mecanisme aporta una gran seguretat, ja que impedeix que
la càrrega pugui baixar lliurement en cas que falli el motor. Explica el per què.
AMPLIACIÓ
CÀLCUL DE LA VELOCITAT DE GIR:
En la transmissió cargol sense fi es compleix la relació següent:
N1 · Z 1 = N2 · Z 2
N1: velocitat de gir del cargol, es mesura en min -1 Z1

: nombre de dents del cargol.
N2 : velocitat de gir de la corona,
es mesura en min-1
Z2 : nombre de dents de la corona.
En aquest cas, N1 = 1, (doncs el cargol solament

te una dent, però enrotllat helicoïdalment), per tant la
velocitat en l’eix conduït serà:
N 2 = N 1 / Z2
Es a dir, en aquest mecanisme la velocitat de l’eix conduït (N 2) es la del conductor (N 1)

dividit pel nombre de dents de la corona (D2). Per tant, quan major sigui el nombre de dents de la
corona menor serà la velocitat que obtindrem en l’eix conduït.
Aquest mecanisme s’utilitza bastant, a causa de les altes reduccions de velocitat que
permet aconseguir (majors a 60:1). Així com la capacitat que presenta per treballar amb eixos de
90ª, la reduïda mida en relació a la potència que pot transmetre i el silenciós funcionament.
Activitats
1. Si el pas de rosca del mecanisme del tub de cola es de 3 mm, quantes voltes hem de donar a la
rosca per traure 2 mm de cola?
a) 1 volta.
b) 2 voltes.
c) 3 voltes.
d) 2/3 de volta.
DATA:_______________________
DATA:_______________________
4.2. MECANISMES DE TRANSFORMACIÓ.
Els mecanismes de transformació són els que canvien el tipus de moviment, Els més importants
són:
 De moviment circular a lineal o de lineal a circular.

- Pinyó-Cremallera.
- Cargol-Femella.
 De moviment circular en alternatiu.

- Biela-Manovella.
- Excèntrica.
- El cigonyal.
- Lleva i seguidor.
4.2.1.DE MOVIMENT CIRCULAR A LINEAL O DE LINEAL A CIRCULAR.
 Pinyó-Cremallera.
El mecanisme de pinyó i cremallera permet transformar el moviment circular en rectilini
alternatiu. També a la inversa: pot transformar el moviment rectilini en moviment circular,
tot i que és més habitual trobar aplicacions del primer tipus.
Està composta per dos elements: el pinyó, en engranatge normal, i la cremallera, que
també es pot considerar un engranatge que s’ha “aplanat”.
EXEMPLES D’UTILITZACIÓ DE PINYÓ-CREMALLERA
Direcció d’un automòbil Porta corredora

Quan es gira el volant es fa rotar un pinyó que
acciona una cremallera. Aquesta, als seu torn, canvia
l’orientació de les rodes i el vehicle gira
Tre
Trepant de sobretaula
 Cargol-Femella.
Està format per un eix roscat (cargol) I una femella amb

Cargol
la mateixa rosca que l’eix. Si es gira la femella, aquesta
es desplaça linealment sobre el cargol; i a Orifici
roscat
l’inrevés, si es gira el cargol, també es desplaça la
(femella)
Femella femella.
EXEMPLES D’UTILITZACIÓ
Activitats
1. Descriu el funcionament del mecanisme que es representa a la figura:
DATA:_______________________
2. Com s'anomena aquesta eina? Quina és la seva funció?

Descriu el mecanisme que conté (peces, transformació de moviment...)
4.2.2.DE MOVIMENT CIRCULAR EN ALTERNATIU
- Biela-Manovella.
- El cigonyal.
- Lleva i Excèntriques.
 Biela-Manovella.
És un mecanisme format per dues barres articulades, de manera que una gira i l’altra es
desplaça per un guia. La barra que gira s’anomena manovella, i la que fa el moviment lineal
biela.
Locomotora de vapor
S’utilitzava el mecanisme biela-manovella per a fer girar les rodes tot partint del moviment
alternatiu generat per una màquina de vapor.
Màquina de cosir
 El Cigonyal:
És un sistema que transforma simultàniament un moviment de gir en diversos moviments

alternatius. El cigonyal està format per la unió de moltes manovelles acoblades a les seves
bieles corresponents.
 Motor de combustió interna
En els motors de combustió interna dels automòbils, camions i

motocicletes, el mecanismes biela-manovella té una gran importància.
S’utilitza per transformar el moviment de vaivé dels pistons del motor
en moviment circular que impulsa les rodes, amb la intermediació d’un
canvi de marxes.
La manovella en els Motors de combustió interna s’anomena cigonyal.
Podem considerar que el cigonyal està format per una sèrie de
manovelles unides entre si formant un eix consta. La quantitat de colzes
és proporcional al nombre de pistons que tingui el motor.
Activitats d’ampliació
DATA:_______________________
1. Dibuixa un mecanisme biela-manovella i indica el nom dels seus components
2. Quina transformació de moviments pot fer un mecanisme biela-manovella?
3. Què és i per a què serveix un cigonyal?
 Lleves i Excèntriques.
S’utilitzen per a transformar moviments circulars en rectilinis alternatius., però no a l’inrevés

com passa amb el mecanisme biela-manovella.
L’Excèntrica: És una roda que té La Lleva. És un dispositiu que quan gira és

una barra rígida en un punt del seu capaç d’accionar un element al qual no està unit i
perímetre. El centre de rotació no es moure’l de manera alternativa. Té forma ovoide, i
correspon amb el del cilindre. el seguidor, rectangular. El seguidor només
transmet el moviment lineal quan la part sortint de la lleva
entra en contacte amb ell.
Activitats
1. En què es diferencien les lleves i les excèntriques? Dibuixa un exemple de cadascuna d’elles.
DATA:_______________________
2. Inventa i dibuixa un mecanisme d’una joguina, diferent al de la unitat, accionat per una
excèntrica.
3. Què és un arbre de lleves? Dibuixa'l i explica algun exemple d'utilització.
5. LES MÀQUINES TÈRMIQUES
Les màquines tèrmiques aprofiten l’energia tèrmica de materials combustibles com el carbó, la
fusta, el gas, la gasolina, etc., i la transformen en energia mecànica (moviment). Aquesta
transformació química es produeix gràcies a la reacció química de combustió.
Les màquines tèrmiques, segons la manera de fer la combustió del combustible, poden ser de dos
tipus:
 De combustió EXTERNA: el combustible es crema fora del motor, com en el cas d’una
màquina de vapor.
 De combustió INTERNA: el combustible es crema dins la màquina, com en el motor
d’un cotxe.
5.1. MÀQUINES DE COMBUSTIÓ EXTERNA: LA MÀQUINA DE VAPOR.
La màquina de vapor de Watt es va fer molt popular gràcies al tren, als vaixells de vapor i a
moltes màquines que van substituir el treball manual. Van sorgir noves professions: miners
(extracció de carbó per utilitzar-lo de combustible), mecànics, etc, amb la qual cosa va néixer
una nova classe social, la classe obrera.
La màquina de vapor és un motor tèrmic de combustió externa. Obté la seva energia de

cremar combustible, normalment carbó mineral. La combustió es produeix a l’exterior, en una
caldera. La calor generada s’utilitza per escalfar aigua i fer-la bullir fins transformar-la en
vapor. El vapor a alta pressió que surt de la caldera s’envia a un cilindre metàl·lic que té al seu
interior un pistó.
Primer es fa entrar el vapor per un extrem del cilindre i més tard per l’extrem contrari. Això fa
que el pistó es desplaci d’un costat a l’altre, en un moviment de vaivé. Aquest moviment
alternatiu es transformarà en moviment de rotació gràcies a un mecanisme de biela i
manovella. L’element encarregat de dirigir el vapor cap a un costat o altre del cilindre
s’anomena distribuïdor. El distribuïdor és una vàlvula corredissa accionada automàticament pel
mateix moviment del motor.
Vegeu l’animació Com funciona la màquina de vapor? a www.tecno12-18.com
Activitats
DATA:_______________________
1. Per què la màquina de vapor és un motor de combustió externa?
2. Quina és la funció del distribuïdor? Quines posicions té? Dibuixa-les.
3. Anomena les parts de la màquina de vapor de la figura:
5.2. MÀQUINES DE COMBUSTIÓ INTERNA.
Els automòbils, les motocicletes, els camions, els tractors... utilitzen com a màquina motriu un
motor d’explosió. Aquests motors realitzen un treball a partir d’una explosió controlada, que es
produeix dins de la mateixa màquina. Els mateixos gasos produïts per l’explosió fan pressió sobre
el pistó.
Tenen elements comuns amb la màquina de vapor (combustió externa): el cilindre, el pistó i el
mecanisme biela-manovella. En canvi, no disposen de caldera: la combustió es produeix
violentament dins el cilindre.
Hi ha dos tipus de motors d’explosió:
 Motor d’encesa per guspira o Cicle Otto.
 Motor d’encesa per compressió o Cicle Dièsel.
Els dos poden ser de 4T (quatre temps) o de 2T (dos temps), tot i que els motors de 2T dièsel no
són massa habituals.
5.2.1.MOTOR D'ENCESA PER GUSPIRA.
 Motor de quatre temps (4T). Cicle Otto.
El motor de gasolina, inventat el 1876 per l’enginyer alemany

Nikolaus Otto, és un motor tèrmic de combustió interna. Crema
un combustible derivat del petroli, la gasolina, que proporciona
l’energia tèrmica que el fa funcionar.
És un motor de quatre temps ja que funciona seguint quatre
fases: admissió, compressió, explosió i escapament.
Vegeu l’animació Com funciona el motor de 4T? a www.tecno12-18.com
1r temps: ADMISSIÓ.
El cilindre s’omple d’una mescla de gasolina i aire.
Seqüència de treball:
1. El pistó baixa
2. La vàlvula d’admissió s’obre
3. Entra la mescla al cilindre.
2n temps: COMPRESSIÓ
El pistó baixa i comprimeix la mescla.
1. El pistó puja.
2. La vàlvula d’admissió es tanca.
3. La mescla es comprimeix
DATA:_______________________
3r temps: EXPLOSIÓ.
La bugia produeix una guspira que fa esclatar la mescla.

Com a conseqüència de la combustió es forma una gran
quantitat de gasos que empenyen el pistó cap avall.
1. El pistó puja.
2. La vàlvula d’admissió es tanca.
3. La mescla es comprimeix
4t temps: ESCAPAMENT.
El pistó puja de nou, la vàlvula d’escapament s’obre i els

gasos surten del motor.
Seqüència de treball.
4. El pistó puja.
5. La vàlvula d’escapament s’obre.
6. Els gasos cremats en surten.
Elements dels motors de 4T
El carburador: la seva funció és subministrar una mescla d’aire i gasolina polvoritzada al motor:
mescla la gasolina amb l’aire necessari per a que tingui lloc la reacció de combustió al cilindre. És
la pressió atmosfèrica la que impulsa la mescla de carburant cap al cilindre.
La bugia és l’element encarregat de provocar l’explosió, es troba a la culata del motor i una part
de la bugia entra a l’interior del cilindre. Es fa arribar una tensió elèctrica elevada a l’interior saltarà
una guspira elèctrica que provoca l’explosió.
El circuit de refrigeració és necessari per tal de reduir les altes temperatures a les que està
sotmès el motor d’explosió. Habitualment, el refredament s’efectua mitjançant un líquid que circula
pel circuit de refrigeració. El líquid calent que surt del motor es refreda al radiador.
Les vàlvules permeten l’entrada de combustible i la sortida de gasos del cilindre. La seva posició
està governada per l’arbre de lleves. Cada cilindre té dues vàlvules. També n’hi ha que tenen
quatre vàlvules, dos d’admissió i dos d’escapament. Així s’aconsegueix augmentar la potència del
motor.
La lubrificació és necessària per a augmentar el rendiment del motor, reduir-ne el desgast, i

dissipar la calor generada per la fricció de les unions mòbils.
Activitats
1. Quina és la funció d’una màquina tèrmica?
2. Perquè el motor de quatre temps és una màquina tèrmica de combustió interna?
3. Què són les vàlvules?
4. Anomena les parts assenyalades del motor de 4T:
DATA:_______________________
5. Explica breument quina és la funció de...
La bugia:
El carburador:
El circuit de refrigeració:
6. Per què és important lubrificació en els motors d’explosió?
AMPLIACIÓ
 Motor de dos temps (2T).
És un motor més senzill que es fa servir molt en les

motos, les màquines de tallagespa, etc. De la mateixa
manera que en el de quatre temps, ha de rebre
combustible, comprimir-lo, explotar i expulsar els gasos,
però ho fa només en dues fases en un sol cilindre.
Utilitzen gasolina mesclada amb oli.
En comptes de vàlvules tenen unes obertures
anomenades espiralls.
Vegeu l’animació Com funciona el motor de 2T? a
www.tecno12-18.com
1r temps: ADMISSIÓ I COMPRESSIÓ. 2n temps: EXPLOSIÓ I ESCAPAMENT
Departament de Tecnologies
DATA:_______________________
72
Activitats
1. Quines característiques tenen els motors de 2 temps?
2. Quin és el seu cicle de funcionament?
3. Com s'anomena el combustible que utilitzen? Quines característiques té?
4. Descriu quina és la funció dels espiralls.
5. Posa diversos exemples de màquines accionades per motors de 2 temps.
5.2.2.MOTOR D’ENCESA PER COMPRESSIÓ O CICLE DIÈSEL.
El motor dièsel, (inventat per Rudolf Diesel),

basa el seu funcionament en el sistema d’encesa o
explosió. Sempre que un gas es comprimeix,
augmenta de temperatura. Si aquest gas és
combustible i el comprimim fins que arriba a la
temperatura de combustió, no caldrà que provoquem
cap guspira per causar l’explosió.
El motor dièsel té cilindres que segueixen un cicle

de quatre temps, com el de gasolina però amb
algunes diferències:
Utilitza gasoil, enlloc de gasolina, que tot i ser un
derivat del petroli, és més pesat i té major poder
calorífic que la gasolina.
DATA:_______________________
74
Activitats
6. Quines diferències més importants hi ha entre un motor d’encesa per guspira i un d’encesa
per compressió?
7. Fes una recerca d’informació per Internet, revistes especialitzades, concessionaris i fes una
taula on figurin la cilindrada, la potència, el pes i el tipus de combustible que utilitzen els
vehicles següents:
• Un automòbil de tipus utilitari.
• Un ciclomotor
• Una motocicleta de carretera
• Un camió de dos eixos
• Un tractor agrícola
• Un vaixell de pesca petit.
DATA:_______________________
76

Màquines Simples

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Màquines Simples

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

UNITAT 2.

En la nostra vida quotidiana utilitzem moltes eines que ens

L’aprofitament d’aquestes fonts, és possible gràcies al

Una màquinaés un conjunt de dispositius senzills que transformen l’energia

 RECORDA: Per passar de kg a N,

Pes = massa · gravetat

DADES FÓRMULA CÀLCUL

RESPOSTA És necessari realitzar un treball de 20000 J

UNITAT 1. MÀQUINES I MECANISMES MATÈRIA: TECNOLOGIES 3 ESO

1. Què és una màquina?

2. Quan podem dir que realitzem un treball?

DADES FÓRMULA CÀLCUL

UNITAT 1. MÀQUINES I MECANISMES MATÈRIA: TECNOLOGIES 3 ESO

Quan és important el temps en el que es realitza un treball, introduïm el concepte de potència,

La potència és la rapidesa amb què es duu a terme un treball.

Kw kilowatt per a mesures grans de valors de potència. CV Cavall de

DADES FÓRMULA CÀLCUL

 Quants kW i quants CV representa aquest resultat?

6. Anota la fórmula i les seves unitats de mesura.

DADES FÓRMULA CÀLCUL

UNITAT 1. MÀQUINES I MECANISMES MATÈRIA: TECNOLOGIES 3 ESO

8. A quants CV (cavall de vapor) equival el resultat anterior? I quants Kw?

a) El treball que fa el motor durant la maniobra.

12. Una grua ha d’aixecar un pes de 3000 N a una alçada de 15 m. Determina:

UNITAT 1. MÀQUINES I MECANISMES MATÈRIA: TECNOLOGIES 3 ESO

b) La potència desenvolupada si el temps que ha durat és d’un minut.

Parts d’una palanca

UNITAT 1. MÀQUINES I MECANISMES MATÈRIA: TECNOLOGIES 3 ESO

• Llei de la palanca: quan una palanca està en equilibri s’acompleix que

Força (F): és la força que s’aplica i es mesura en newtons, N

R esistència (R): és el pes que es venç i es mesura en newtons, N.

Punt de suport (A)

Si i = 1, vol dir que R = F, hi ha situació d’equilibri.

Segons la posició relativa dels elements les palanques es classifiquen en:

1. Què és una palanca? Per a què s’utilitzen normalment?

2. Dibuixa una palanca i indica el nom dels elements que la componen.

4. El principi de funcionament de les figures següents és una PALANCA.

UNITAT 1. MÀQUINES I MECANISMES MATÈRIA: TECNOLOGIES 3 ESO

5. A la figura es representa l’esquema d’una palanca. Observa i respon:

DADES FÓRMULA CÀLCUL

c) Es tracta d’una palanca amb avantatge mecànic?

DADES FÓRMULA CÀLCUL

UNITAT 1. MÀQUINES I MECANISMES MATÈRIA: TECNOLOGIES 3 ESO

7. Posa un exemple de palanca amb desavantatge mecànic. Raona la resposta.

b) De quin grau és la palanca?

c) Té avantatge o desavantatge mecànic?

b) Quin tipus de palanca és?

3.2. POLITGES I POLISPASTS. TORN.

Una politja és una roda amb la superfície lateral acanalada i accionada

UNITAT 1. MÀQUINES I MECANISMES MATÈRIA: TECNOLOGIES 3 ESO

Força (F): és la força que s’aplica i es mesura en newtons.

Resistència (R): és el pes que es venç i es mesura en newtons.

• Un polispast és un conjunt de politges fixes i mòbils que poden elevar

Força (F): és la força que s’aplica i es mesura en newtons, N.

Resistència (R): és el pes que es venç i es mesura en newtons, N.

(n) : nombre de politges mòbils

UNITAT 1. MÀQUINES I MECANISMES MATÈRIA: TECNOLOGIES 3 ESO

UNITAT 1. MÀQUINES I MECANISMES MATÈRIA: TECNOLOGIES 3 ESO

FÓRMULA FÓRMULA FÓRMULA

CÀLCUL CÀLCUL CÀLCUL

Quina força cal fer

11. Quina força ha de fer el noi per aconseguir aixecar la càrrega de

12. El departament de música han comprat un piano que té un pes de 2000 N.