Tema 6 - Flexió Composta I Desviada

ESTRUCTURES I Rubén Santamarta Martínez
2n curs d’Edificació Departament de Física
ESTRUCTURES I - 2N GRAU D’EDIFICACIÓ
6– Estructures
FLEXIÓ COMPOSTA I
2n curs d’Enginyeria d’Edificació
Rubén Santamarta – Física de Materials1
TEMA 6
1. Flexió desviada
2. Flexió composta
3. Tracció i compressió excèntriques
2
FLEXIÓ
DESVIADA
3
CÀLCUL DE TENSIONS
TEMA 6 – FLEXIÓ DESVIADA I FLEXÓ COMPOSTA
• El moment flector pot tenir, alhora, components al llarg dels

6.1.1 – Càlcul de tensions en la flexió desviada
deformacions.
6.1 - Flexió desviada: tensions i deformacions
dos eixos principals d’inèrcia (y i z en el conveni habitual del

curs).
• Quan a una biga, o a una secció de la biga, tenim un
moment flector amb components al llarg dels dos eixos
principals d’inèrcia i forces tallants, direm que hi ha una
flexió desviada.
Luis Ortiz Berrocal, Resistencia

de Materiales (2ª ed.). Mc Graw
Hill, Madrid, 2002.
4
• Les tensions de la component z del moment es calculen amb

6.1.1 – Càlcul de tensions en la flexió desviada

deformacions.
la mateixa llei de Navier vista al tema 4:
• Les tensions de la component y del moment es calculen

amb la següent versió de la llei de Navier :
ALERTA: MY positiu correspon a traccions a z>0 per satisfer

el nostre criteri de signes de l’assignatura.
• La tensió normal total en un punt qualsevol de la secció
provocada per la flexió desviada es calcula mitjançant el
principi de superposició, sumant les dues equacions
anteriors:
5
L’EIX NEUTRE I LES SEVES PROPIETATS

deformacions.
6.1.2 – L’eix neutre i les seves propietats

Hill, Madrid, 2002.
• L’eix neutre de la secció es pot obtenir com l’equació dels

punts que anul·len aquesta tensió normal total:
6
• Aquesta equació es pot escriure en funció dels angles del

deformacions.
moment (q) i de l’eix neutre amb l’eix z (f):

EN
y
• D’aquesta manera és fàcil veure que si: M
z q
i l’eix neutre estarà entre el vector f
moment i l’eix y.
y
• Per altra banda, si:
M
EN
z
i l’eix neutre estarà entre el vector q
f
moment i l’eix z.
• Així doncs, l’eix neutre sempre estarà entre el vector
moment i l’eix principal d’inèrcia més petit.
7
• La tensió normal d’un punt sotmès a flexió desviada és, en realitat,

només depenent de la seva distància a l’eix neutre.

deformacions.
• Per tant, tots els punts que estan a la mateixa distància de l’eix neutre
estan sotmesos a la mateixa tensió normal.

Hill, Madrid, 2002.
8
• L’eix neutre divideix la secció en una zona traccionada i una altra

zona comprimida. Per determinar-les, basta mirar els signes de

deformacions.
les forces normals induïdes per cada una de les components del
moment, o calcular el signe de la tensió normal a un punt d’un

dels dos costats de l’eix neutre.
 Els punts de tensió màxima

es poden determinar
resolent l’equació anterior o
de forma gràfica.
 El conveni més comú per a
la representació gràfica dels
esforços normals és el que
apareix a la figura del costat,
però n’hi ha més. Luis Ortiz Berrocal, Resistencia
Hill, Madrid, 2002.
9
CONVENI DE SIGNES
• Conveni amb els eixos de coordenades per a l’assignatura

deformacions.
d’Estructures I:
 L’eix horitzontal (abscisses) és l’eix z en comptes de l’eix x, com és
6.1.3 – Conveni de signes
habitual. A les taules dels perfils metàl·lics, l’eix x correspon, doncs,

a l’eix z del nostre conveni.
 El signes positius de l’eix y està per damunt de l’eix z, mentre que els
signes positius de l’eix z estan a l’esquerra l’eix y (al revés del que és
habitual)
y y
y>0
z>0 z<0
z z
y<0
10
TEMA 6 – FLEXIÓ DESVIADA I FLEXÓ COMPOSTA 2n curs d’Edificació Departament de Física
MZ > 0 y y MY > 0
deformacions.
s<0
6.1.3 – Conveni de signes
e.n.
z z s>0 s<0
s>0
comp
e.n.
y tracc y M <0
MZ < 0 Y
s>0
s<0 s>0
z z
e.n.
s<0
e.n. 11
CÀLCUL DE DEFORMACIONS
6.1.4 – Càlcul de deformacions en felxió desviada

• Per al càlcul de les deformacions es pot considerar la flexió
deformacions.
desviada com una superposició de dues flexions simples,

com si actuessin separadament de l’altra, i fer la suma
vectorial dels desplaçaments produïts per cada una de les
dues flexions:
 El mòdul del desplaçament

total de la secció vindrà
donat pel mòdul del vector
anterior:
 Quines direccions tenen les forces i els moments Luis Ortiz Berrocal, Resistencia
que produeixen aquests desplaçaments? de Materiales (2ª ed.). Mc Graw
Hill, Madrid, 2002. 12
Trobar l’expressió que descriu les tensions normals de la

6.1.4 – Càlcul de deformacions en felxió desviada

secció amb el moment flector màxim de l’estructura següent.
deformacions.
Trobar l’equació i dibuixar l’eix neutre.

Calcular els valors màxims de la tensió normal així com els
signes
Pla de
càrrega
600 kp/m
30 º
4m
13
FLEXIÓ
COMPOSTA
14
CÀLCUL DE TENSIONS
6.2.1 – Càlcul de tensions en la flexió composta

deformacions.
• Si a més del moment flector, que pot no coincidir amb cap

6.2 - Flexió composta: tensions i deformacions
dels eixos principals d’inèrcia, afegim un esforç normal,

tindrem una flexió composta.
• La tensió normal total a un punt sota flexió composta és la
superposició dels seus efectes per separat:
• Amb normals de compressió, la fórmula anterior només

serveix si el vinclament és menyspreable.
• En cas de flexió simple (My=0 ò Mz=0) on també s’apliquen
forces normals, la fórmula general de flexió composta es
simplifica a una de les dues següents:
15
L’EIX NEUTRE EN LA FLEXIÓ COMPOSTA

• L’eix neutre de la secció es pot obtenir com l’equació dels

deformacions.
punts que anul·len aquesta tensió normal total:

6.2.2 – L’eix neutre en la flexió composta
• Això és una recta que NO passa pel centre de gravetat de la

secció:
• Cal notar que el pendent de l’eix neutre en un cas de flexió

composta és independent de la força normal i igual a
l’obtingut per a la flexió desviada (és a dir, quan N=0) ja que
la força normal només canvia el terme independent de
l’equació. Per tant, per a obtenir la inclinació de l’eix neutre
respecte els moments d’inèrcia poden fer servir els
mateixos raonaments que vàrem aplicar per a la flexió
desviada.
16
• Resum dels tipus de flexió segons el seu eix neutre:

deformacions.
6.2.2 – L’eix neutre en la flexió composta
Pura Simple Composta

FLEXIÓ
(MF) (MF+T) (MF+N)
y y y
z z z
Simètrica
EN EN
EN
y y EN y
z z z
Asimètrica
EN
EN
17
6.2.3 – Càlcul de deformacions en flexió composta CÀLCUL DE DEFORMACIONS

deformacions.
Al igual que vàrem fer per al càlcul de les


deformacions al cas de la flexió desviada, es pot
considerar la flexió composta com una superposició de
dues flexions simples i un esforç normal, com si fossin
accions que actuessin separadament una de l’altra, i
fer la suma vectorial dels tres desplaçaments produïts
per cada una de les accions:
 El desplaçament total de la secció vindrà donat pel

mòdul del vector anterior:
18
6.2.3 – Càlcul de deformacions en flexió composta

 Resumint, les contribucions que afecten a l’esforç
deformacions.
normal d’una biga a flexió (menyspreant les

contribucions de T) són les següents:
dX FX NX
FY
dY MZ
MZ
FZ
dZ MY
MY
19
TRACCIÓ I COMPRESSIÓ
EXCÈNTRIQUES
20
ESFORÇOS NORMALS EXCÈNTRICS

6.3.1 – Efectes dels esforços normals excèntrics

• Si sobre una biga aplicam una càrrega N paralel·la a l’eix
longitudinal, però no exactament sobre el centre de gravetat,
excèntrica.
6.3 - Tracció i compressió excèntrica
xerrarem de tracció excèntrica o compressió excèntrica.

• Els efectes produïts per la força normal excèntrica sobre la biga
són equivalents a una flexió composta: una força normal d’igual
valor aplicada al centre de gravetat i un moment contingut en el
pla de la secció amb components que es poden calcular així:

Hill, Madrid, 2002. 21
6.3.2 – Adaptació del problema al cas de flexió composta ADAPTACIÓ A FLEXIÓ COMPOSTA
• La posició de l’eix neutre no depèn de la magnitud de la força

normal aplicada. Si substituïm els valors dels moments flectors
equivalents i igualam a zero l’equació de la força normal total a la
excèntrica.
flexió composta queda:
• Si el punt d’aplicació de la força està situat sobre un dels dos eixos

principals d’inèrcia, l’eix neutre serà perpendicular a aquest eix
principal i tallarà l’eix principal en un punt amb signe oposat al
punt d’aplicació de la força normal:
 Quina seria l’expressió per a les tensions normals d’una flexió

composta on la força normal és excèntrica?
22
6.3.2 – Adaptació del problema al cas de flexió composta • L’eix neutre divideix l’espai en una zona traccionada i una
altra zona comprimida. Però podria passar que l’eix neutre

no tallés la secció de la biga i, per tant, aquesta estigués
excèntrica.
sotmesa únicament a tracció o compressió.

• El nucli central és l’àrea compresa per una corba tancada
(per tant, envolta el centre de masses de la secció), tal que
si una força normal excèntrica s’aplica allà tots els esforços
de la secció seran del mateix signe que la força resultant
(tracció o compressió). El més habitual és fer-lo servir en
l’estudi de columnes sotmeses a compressió.
• A continuació teniu uns exemples de la forma que té el nucli
central per a diferents seccions.
23
6.3.2 – Adaptació del problema al cas de flexió composta

excèntrica.

Hill, Madrid, 2002.
 Per exemple, davant un material que, per exemple,

aguanti poc les traccions, ens interessa que la
resultant de la força de compressió estigui situada el
més a prop possible del nucli central, per minimitzar
els esforços normals de tracció a les seccions.
24
6.3.2 – Adaptació del problema al cas de flexió composta Trobar l’expressió de les tensions normals pel cas d’una força
de compressió excèntrica aplicada en la cantonada de

l’estructura següent.
excèntrica.
Trobar l’expressió de l’eix neutre i dibuixar-lo.

Calcular les tensions de les quatre cantonades de la secció.
40 kN
y
z
0.8 m
0.4 m
25
CONCLUSIONS TEMA 6
• La tensió normal en un punt d’una secció sotmesa a flexió

desviada o flexió composta es calcula sumant les contribucions de
Mz, My i N. Les deformacions totals és la suma vectorial de les
tres components.
CONCLUSIONS
• L’eix neutre de la secció és l’equació dels punts que anul·len

aquesta tensió normal i divideix la secció en una zona traccionada
i una altra zona comprimida.
• La tracció/compressió excèntrica es pot tractar amb les equacions
de la flexió composta fent:
• Una força excèntrica aplicada al nucli central ens dóna un eix

neutre que no talla la secció i, per tant, tota la secció estarà
comprimida o traccionada.
26
BIBLIOGRAFIA DEL TEMA

Bibliografia principal
per a preparar el tema i ampliar coneixements
 Luis Ortiz Berrocal, Resistencia de Materiales (2ª ed.), Mc Graw Hill, Madrid,
2002.
 Eduardo Martínez de Pisón Ascacíbar, Resistencia de Materiales - nivel básico,
Universidad de La Rioja, Logroño, 1999.
 Francesc Navés, Miquel Llorens, Càlcul d’estructures (3ª ed), Edicions UPC,
Barcelona, 2000
 Russel C. Hibbeler, Mecánica de Materiales, (6ª ed.), Pearson Educación,
México, 2006.
 Egor P. Popov, Mecánica de Sólidos (2ª ed.), Pearson Educación, México, 2000.
27
Bibliografia complementària
 Ferdinand P. Beer, E.Russell Johnston, John T. DeWolf, David F. Mazurek,
Mecánica de Materiales (5ª ed), Mc Graw Hill, México, 2010

 Fernando Rodríguez-Avial Azcunaga, Resistencia de Materiales (4ª ed.),
Libreria Editorial Bellisco, Madrid, 1990.
 Andrew Pytel, Ferdinand L. Singer, Resistencia de Materiales (4ª ed.), Oxford
University Press, México, 2001.
 James M. Gere, Timoshenko: Resistencia de Materiales, (5ª ed.), Thomson,
Madrid, 2004.
28
Sentit del tema

 Aquest no és ni un tema llarg ni massa novador, ja que es treballa amb els

conceptes vistos als tema 1, 2, 5 i 6, però és el primer en el que la visió espacial
té una component molt marcada. Fins ara les estructures estudiades han estat
les reduccions bidimensionals del problema real, sempre visualitzades des de la
mateixa projecció (pla x-y). En aquest tema es comença a treballar amb altres
projeccions i a tenir en compte les forces com a conjunt, en lloc d’estudiar-les
per separat i de manera individual com es feia a les unitats didàctiques
anteriors. És, per tant, un punt de l’assignatura on es fa un esforç per la
globalització del problema estructural, a partir dels resultats parcials que
l’estudiant era capaç d’obtenir a temes anteriors, i una recopilació de la majoria
dels mètodes i tècniques vistos fins ara.
Mètode de treball aconsellat

 Trencant la línia dels darrers temes del programa, aquest requereix que
l’alumne es concentri en l’adquisició dels conceptes teòrics i en enfortir la visió
espacial que s’ha de menester per a resoldre les estructures sotmeses a flexió
desviada, composta o esforços normals excèntrics. La realització d’esquemes o
diagrames poden ajudar a entendre els conceptes teòrics que es donaran a les
classe i que l’estudiant hauria de reforçar amb la consulta bibliogràfica. També
resultarà molt útil la realització dels qüestionaris on-line per fomentar la
capacitat de raonament i potenciar la part menys mecànica del tema.
29
Activitats a desenvolupar
 Ja que l’assimilació del conceptes teòrics i el reforçament de la visió espacial

resulten de vital importància en el desenvolupament del tema, és imprescindible
recolzar-se en la bibliografia que tracten aquests tipus de flexió.
 La classe d’exercicis en grup ajudarà a fixar els conceptes més importants i en
els que més errades es poden fer. Al qüestionari on-line es treballaran més les
propietats de l’eix neutre i les tensions/deformacions induïdes per les càrregues
externes. Per últim, els problemes individuals plantejats pel professorat ajudaran
l’alumne a assolir les competències esperades per a aquest tema.
Dificultats principals
 Hi ha dos punts problemàtics en el procés d’aprenentatge d’aquesta unitat
didàctica que tenen fàcil solució. El primer d’ells és que l’alumne sovint no dóna
importància a punts com el conveni de signes que es fa servir, la col·locació
correcta dels eixos cartesians en l’estudi de la secció transversal de les
estructures, o la interpretació correcta de les equacions i les seves
conseqüències en el comportament dels materials analitzats. Un bon treball
sobre els conceptes teòrics hauria de resoldre aquesta dificultat.
 La segona dificultat habitual és que per analitzar les estructures que es
suggereixen a la llista de problemes és imprescindible que ja s’hagin assolit les
competències associades als temes anteriors, en particular als temes 5 i 6.
30

Tema 6 - Flexió Composta I Desviada

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Tema 6 - Flexió Composta I Desviada

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

ESTRUCTURES I Rubén Santamarta Martínez

2n curs d’Edificació Departament de Física

ESTRUCTURES I - 2N GRAU D’EDIFICACIÓ

• El moment flector pot tenir, alhora, components al llarg dels

dos eixos principals d’inèrcia (y i z en el conveni habitual del

Luis Ortiz Berrocal, Resistencia

• Les tensions de la component z del moment es calculen amb

6.1.1 – Càlcul de tensions en la flexió desviada

la mateixa llei de Navier vista al tema 4:

• Les tensions de la component y del moment es calculen

ALERTA: MY positiu correspon a traccions a z>0 per satisfer

L’EIX NEUTRE I LES SEVES PROPIETATS

Luis Ortiz Berrocal, Resistencia

• L’eix neutre de la secció es pot obtenir com l’equació dels

• Aquesta equació es pot escriure en funció dels angles del

moment (q) i de l’eix neutre amb l’eix z (f):

• La tensió normal d’un punt sotmès a flexió desviada és, en realitat,

només depenent de la seva distància a l’eix neutre.

Luis Ortiz Berrocal, Resistencia

• L’eix neutre divideix la secció en una zona traccionada i una altra

zona comprimida. Per determinar-les, basta mirar els signes de

moment, o calcular el signe de la tensió normal a un punt d’un

 Els punts de tensió màxima

• Conveni amb els eixos de coordenades per a l’assignatura

habitual. A les taules dels perfils metàl·lics, l’eix x correspon, doncs,

6.1.4 – Càlcul de deformacions en felxió desviada

desviada com una superposició de dues flexions simples,

 El mòdul del desplaçament

Trobar l’expressió que descriu les tensions normals de la

6.1.4 – Càlcul de deformacions en felxió desviada

Trobar l’equació i dibuixar l’eix neutre.

6.2.1 – Càlcul de tensions en la flexió composta

• Si a més del moment flector, que pot no coincidir amb cap

dels eixos principals d’inèrcia, afegim un esforç normal,

• Amb normals de compressió, la fórmula anterior només

L’EIX NEUTRE EN LA FLEXIÓ COMPOSTA

• L’eix neutre de la secció es pot obtenir com l’equació dels

punts que anul·len aquesta tensió normal total:

• Això és una recta que NO passa pel centre de gravetat de la

• Cal notar que el pendent de l’eix neutre en un cas de flexió

• Resum dels tipus de flexió segons el seu eix neutre:

Pura Simple Composta

6.2.3 – Càlcul de deformacions en flexió composta CÀLCUL DE DEFORMACIONS

Al igual que vàrem fer per al càlcul de les

 El desplaçament total de la secció vindrà donat pel

6.2.3 – Càlcul de deformacions en flexió composta

normal d’una biga a flexió (menyspreant les

ESFORÇOS NORMALS EXCÈNTRICS

6.3.1 – Efectes dels esforços normals excèntrics

xerrarem de tracció excèntrica o compressió excèntrica.

Luis Ortiz Berrocal, Resistencia

• La posició de l’eix neutre no depèn de la magnitud de la força

flexió composta queda:

• Si el punt d’aplicació de la força està situat sobre un dels dos eixos

 Quina seria l’expressió per a les tensions normals d’una flexió

altra zona comprimida. Però podria passar que l’eix neutre

sotmesa únicament a tracció o compressió.

6.3.2 – Adaptació del problema al cas de flexió composta

Luis Ortiz Berrocal, Resistencia

 Per exemple, davant un material que, per exemple,

de compressió excèntrica aplicada en la cantonada de

Trobar l’expressió de l’eix neutre i dibuixar-lo.

• La tensió normal en un punt d’una secció sotmesa a flexió