Ten Sores

TENSORS
CARTESIANS
Antonio Sanchis Sabater

Universidad Politécnica de Valencia
Física I Antonio Sanchis Sabater

OBJECTIUS
• Entendre el concepte de Tensor.
• Conéixer les propietats dels tensors.
• Saber expressar el tensor en distints
sistemes de referència cartesians.
• Saber quan una magnitud física és
tensorial i de l'orde del tensor que la
representa.
Continguts
1. Concepte de tensor. Tensors cartesians
2. Propietats dels tensors
3. Tensors simètrics i antisimètrics
4. Criteri de tensorialitat per a tensors de
segon orde
5. Determinació de les direccions principals:
Tensor diagonal, valors propis i vectors
propis.
6. Cercle de Mohr
7. Invariants d'un tensor simètric.
8. Quàdrica tensorial associada a un tensor.
Continguts
segon orde
propis.
6. Cercle de Mohr
Concepte de tensor
– Tensor: és certa classe d'entitat algebraica de
diverses components de tal manera que siga
independent de qualsevol sistema de coordenades
triat, l'estructura està definida per n=dm components,
on:
• d: dimensió de l'espai on es definix
• m: orde del tensor
– Al tensor el representarem entre claus. Cada una de
les components amb una sèrie de subíndexs o
superíndexs, tants com l'orde del tensor, i cada
subíndex prendrà valors distints per a cada
dimensió.
Canvi de coordenades 1
  
 e1  cos1 .i  cos 1 . j  cos 1 .k
   
e2  cos 2 .i  cos  2 . j  cos 2 .k 
 e  cos .i  cos  . j  cos .k
 3 3 3 3
 cos1   cos 2   cos 3 

     
 e1   cos 1 ; e2   cos  2 ; e3   cos  3 
 cos   cos   cos 
 1   2   3 
 cos  1 cos  2 cos  3 

 
A   cos 1 cos  2 cos  3 
 cos  cos  2 cos  3 
 1

Canvi de coordenades 2
 cos1 cos 2 cos 3  cos1 cos 1 cos 1 

  
A. At   cos 1 cos  2 cos  3  cos 2 cos  2 cos 2  
 cos cos 2 cos 3  cos 3 cos  3 cos 3 
 1
 1 0 0
 
  0 1 0   I   A  A   
1 T
 0 0 1
 
  11  12  13 
 
    21  22  23 
   
 31 32 33 

Conveni d’Einstein
v'  A .v   .v
T
3
v'i   i1 .v1   i 2 .v 2   i 3 .v3    ij .v j
j 1
– Conveni d'Einstein, diu que hi ha suma

quan en un membre es repetix un índex,
així si es repetix l'índex j, significarà suma
per a tots els j. A l'índex que es repetix se
li anomena mut. v’i =ij.vj.
Orde dels tensors
• Tensor d'orde 1 = vector, Magnitud vectorial
• Tensor d'orde 0= escalar, magnitud escalar
• Siga a un escalar, que es pot considerar el
producte escalar de dos vectors.
. w'   .v. .w
a'  v'.w'  v'
a'  v'i .w'i   ij .v j . ik .wk 
  ij . ik .v j .wk   jk v j .wk  v j .w j  a
• Tensor d'orde 2 = expressió de magnitud tensorial
més freqüent.
• Tensor d'orde major a 2 = altres magnituds
tensorials
Tensor d’orde 2
• Calculem el producte extern de dos tensors d'orde 1, açò és
el producte de cada component d'un dels vectors pel de
cada component de l'altre vector, així l'element del tensor
d'orde dos fruit del producte extern dels vectors {v} y
{w}, serà Tij=vi.wj.
T 'kl  v'k .w'l   ki .vi . lj .w j    ki . lj .vi .w j   ki . lj .Tij
• L'equació {T’}=[A]T.{T}.[A] és l'expressió matricial de les

fórmules de canvi de coordenades cartesianes per a tensors
de segon orde.
Continguts
2. Propietats dels tensors.
1. Addició i sostracció de tensors del mateix orde.
2. Producte extern de dos tensors
3. Contracció d'índexs
4. Producte intern de dos tensors.
5. Llei del quocient.
4. Criteri de tensorialitat per a tensors de segon orde
5. Determinació de les direccions principals: Tensor
diagonal, valors propis i vectors propis.
6. Cercle de Mohr
Addició i sostracció de tensors
del mateix orde
• El tensor suma o diferència d'uns quants tensors del mateix
orde, és un nou tensor del mateix orde que els altres i té
com a components la suma o diferència, respectivament, de
les components corresponents.
T 'lmn...   li . mj . nk .....Tijk... ; Q'lmn...   li . mj . nk .....Qijk... ;

R 'lmn...   li . mj . nk .....Rijk... ; ...
S 'lmn...   li . mj . nk .....Tijk...   li . mj . nk .....Qijk... 
  li . mj . nk .....Rijk...  ... 
  li . mj . nk .....Tijk...  Qijk...  Rijk...  ...   li . mj . nk .....S ijk...
Continguts
6. Cercle de Mohr
Producte extern de dos tensors
• El producte extern d'un tensor també denominat producte
tensorial, d'orde m per un altre d'orde n, és un nou tensor
d'orde m+n, les components del qual són el producte de cada
component del primer per totes les del segon. A este producte
el denotarem pel signe: 
{P}  {T }  {R}  Pii i2 ...im j1 j 2 ... j n  Ti1i2 ...im .R j1 j 2 ... j n
   
T 'k1k 2 ... k m   k1ii . k 2i2 .... k mim .Ti1i2 ...im ; R 'l1l2 ...ln   l1 j1 . l2 j2 .... ln jn .R j1 j2 ... jn 
   
P 'k1k 2 ... k ml1l2 ...ln   k1ii . k 2i2 .... k mim .Ti1i2 ...im .  l1 j1 . l2 j2 .... ln jn .R j1 j2 ... jn 
 
  k1ii . k 2i2 .... k mim . l1 j1 . l2 j2 .... ln jn . Ti1i2 ...im .R j1 j2 ... jn  
  k1ii . k 2i2 .... k mim . l1 j1 . l2 j2 .... ln jn .P
i1i2 ... im j1 j 2 ... jn

Continguts
6. Cercle de Mohr
Contracció d'índexs
• La contracció d'índexs és una operació per a
reduir l'orde d'un tensor, per al qual s'igualen
dos índexs i se suma respecte a l'índex
igualat, el resultat serà la desaparició dels
dos índexs igualats i la reducció de l'orde del
tensor en dos unitats.

Exemple contracció d'índexs
Tensor d'orde 3 {T}=Tijk
Contracció i=j
113 123 133
213 223 233
313 323 333

112 122 132
212 222 232
312 322 332

111 121 131
211 221 231

3
T
311 321 331
Rk  iik  T11k  T22k  T33k
Física I
i 1 Antonio Sanchis Sabater
Contracció i=k 113 123 133
213 223 233
313 323 333

112 122 132
212 222 232
312 322 332

111 121 131
211 221 231
321 331 3
S j   Tiji  T1 j1  T2 j 2  T3 j 3
311
Física I
i 1 Antonio Sanchis Sabater
Contracció j=k
113 123 133
213 223 233
313 323 333

112 122 132
212 222 232
312 322 332

111 121 131
211 221 231

3
311 321 331
Qi   Tijj  Ti11  Ti 22  Ti 33
Física I
j 1 Antonio Sanchis Sabater
Continguts
6. Cercle de Mohr
Producte intern de dos tensors.
Producte escalar
• Es definix el producte intern de dos tensors, quan el procés del
producte tensorial va seguit d'una contracció, igualant un índex del
primer factor a un altre del segon, amb este producte s'obté un nou
tensor.
• El producte intern es represente per un punt “.” o per un aspa “×”.
Així {P}={T}×{Q}={T}.{Q}.
• En efecte este producte de dos tensors és un nou tensor.
P 'ln  T 'lm .Q'mn   il . jm .Tij . sm . kn .Qsn   il .( jm . sm ). kn .Tij .Qsn 

  il . js . kn .Tij .Qsn   il . kn .Tij .Q jn   il . kn .Pik
• El producte intern de dos vectors (tensors d'orde 1) és el producte
escalar d'ambdós vectors (1+1-2=0), per això a este producte se li
denomina producte escalar de dos tensors.
Producte intern en expresió
matricial
1er tensor 2º tensor Índex que contrauen Operació
Matriu transposició del primer vector
Vector Vector
per matriu del segon
Tensor orde Matriu transposició del segon tensor
Vector Primer subíndex segon tensor
2 per matriu del vector
Tensor orde Matriu del segon tensor per matriu del
Vector Segon subíndex segon tensor
2 vector
Tensor orde Matriu transposició del primer tensor
Vector Primer subíndex primer tensor
2 per matriu del vector
Tensor orde Matriu del primer tensor per matriu
Vector Segon subíndex primer tensor
2 del vector
Tensor orde Tensor orde Matriu transposició del primer tensor
Primer subíndex d’ambdós
2 2 per matriz del segon
Tensor orde Tensor orde Matriu del primer tensor per matriu
Segon subíndex d’ambdós
2 2 transposició del segon
Tensor orde Tensor orde Primer subíndex del primer Producte d’ambdós matrius
2 2 amb segon del segon transposicions
Tensor orde Tensor orde Segon subíndex del primer amb
Producte d’ambdós matrius
2 2 primer del segon
Continguts
6. Cercle de Mohr
Llei del quocient
• La llei del quocient ens permet determinar si una
magnitud la quantitat de la qual en un estat
determinat s'expressa per mitjà de 3n components
(sent n un nombre natural) és un tensor o no. Siga
[A] l'ordenació de components que volem
determinar si és o no un tensor, si al multiplicar [A]
per un tensor {T} per mitjà del producte intern (o
escalar) de dos tensors, on el tensor {T} és d'orde
superior a 0, el producte resultant {P} és un tensor,
llavors es pot afirmar que [A] és un tensor.

Continguts
segon orde
propis.
6. Cercle de Mohr
Tensors simètrics i
antisimètrics
• Un tensor {T} de segon orde es diu que és simètric quan es verifica que per a tota
parella i, j: Tij=Tji, mentres que si per a tota parella i, j Tij=-Tji, el tensor és
antisimètric.
• Per a tensors d'orde superior a 2 la simetria o antisimetria ha de referir-se a una
parella d'índexs. [T] és simètric respecte als índexs i, k, si es complix que
Tijk....=Tkji...., i és antisimètric si és Tijk....=-Tkji....
• Es pot afirmar que el tensor és totalment simètric o antisimètric quan la propietat
de simetria o antisimetria es complix per a totes i cada una de les parelles
d'índexs.
• Tot tensor de segon orde {T} sempre es pot descompondre en dos tensors de
segon orde, un d'ells simètric i l'altre antisimètric, basta construir el tensor
simètric {S}, i l'antisimètric {A} tal que: {T}={S}+{A}
Tij  T ji Tij  T ji
Sij  Aij 
Física I
2 2 Antonio Sanchis Sabater
Continguts
segon orde
propis.
6. Cercle de Mohr
Criteri de tensorialitat per a
tensors de segon orde
• Perquè una quantitat expressada per mitjà de 9
components siga una quantitat d'una magnitud
tensorial, és a dir, les nou components siguen les
components d'un tensor d'orde 2, és condició
necessària i suficient que donats dos vectors {X} e
{I}, la quantitat obtinguda pel producte escalar (o
intern) dels tres tensors siga un invariant al
realitzar un canvi de base del sistema de referència
A={X}.({T}.{I}). De conformitat al conveni
d'Einstein: A=Tij.Xi.Yj
Continguts
segon orde
propis.
6. Cercle de Mohr
Diagonalització
Un tensor simètric es pot transformar en diagonal per un canvi de
sistema de referència. T’ij=0 si ij,: T’ij=ik.jl.Tkl, multiplicant per
jm: jm.T’ij=jm.ik.jl.Tkl=ik.(jm.jl).Tkl=ik.ml.Tkl=ik.Tkm,
jm.T’ij=ik.Tkm siga T’i=T’ii, jm.T’ij=1m.T’i1+2m.T’i2+3m.T’i3=
im.T’i (sense suma en i); im.T’i = ik.Tkm (sense sumació en i). Com
m va de 1 a 3, se obte per a cada i tres ecuacions:
m  1   i1.T 'i   i1.T11   i 2 .T21   i 3 .T31   i1.T11  T 'i    i 2 .T21   i 3 .T31  0 
 
m  2   i 2 .T 'i   i1.T12   i 2 .T22   i 3 .T32   i1.T12   i 2 .T22  T 'i    i 3 .T32  0
m  3   i 3 .T 'i   i1.T13   i 2 .T23   i 3 .T33   i1.T13   i 2 .T23   i 3 .T33  T 'i   0 
T11  T 'i T21 T31  i1.T11  T 'i    i 2 .T21   i 3 .T31  0 
T12 T22  T 'i T32  0  .T   .T  T '    .T  0
i1 12 i2 22 i i 3 32 
T33  T 'i 
T13 T23  i1.T13   i 2 .T23   i 3 .T33  T 'i   0 
Física I
 i21   i22   i23  1 Antonio Sanchis Sabater
Continguts
segon orde
propis.
6. Cercle de Mohr
Cercle de Mohr

Cercle de Mohr
2.ij
O
A B D C
2.ij

Continguts
segon orde
propis.
6. Cercle de Mohr
Invariants d'un tensor simètric
de segon orde
T11  T 'i T21 T31
T12 T22  T 'i T32 0
T13 T23 T33  T 'i
T '  A.T '  B.T 'i C  0

3
i
2
i
3
A  Tii A T
i 1
ii  T11  T22  T33  T '1 T '2 T '3
3
B i 1
adj Tii  T22.T33  T11 .T33  T11 .T22  T232  T132  T122 T '2 .T '3 T '1.T '3 T '1.T '2
 
C  det T  T11 .T22.T33  2.T12.T23.T13  T11 .T232  T22.T132  T33.T122  T '1.T '2 .T '3

Continguts
segon orde
propis.
6. Cercle de Mohr
Quàdrica tensorial associada a
un tensor
T '1.x12  T '2 .x22  T '3 .x32  
Si els tres valors propis tenen el mateix signe que ψ,
la Quàdrica associada a cada ψ és un Elipsoide

un tensor
T '1.x12  T '2 .x22  T '3 .x32  
Si dos valors propis tenen el mateix signe que ψ, i l'altre és nul,
la Quàdrica associada a cada ψ és un cilindre El·líptic

un tensor
T '1.x12  T '2 .x22  T '3 .x32  
Si dos valors propi tenen el mateix signe que ψ, i l'altre és
oposat, la Quàdrica associada a cada ψ és un hiperboloide
d'una fulla

un tensor
T '1.x12  T '2 .x22  T '3 .x32  
Si un valor propi tenen el mateix signe que ψ, i els altres són
oposats, la Quàdrica associada a cada ψ és un hiperboloide
de dos fulles

un tensor
T '1.x12  T '2 .x22  T '3 .x32  
Si un valor propi tenen el mateix signe que ψ, i els altres són
nuls, la Quàdrica associada a cada ψ són dos plans paral·lels

un tensor
T '1.x12  T '2 .x22  T '3 .x32  
Si dos valors propis són de signes oposats i l'altre és nul, la
Quàdrica associada a cada ψ≠0 és un cilindre hiperbòlic

Quàdrica tensorial asociada a
un Tensor
T '1 .x12  T '2 .x22  T '3 .x32    0
T’i T’j T’k Quàdrica
<0 <0 <0 Punt origen
<0 <0 0 Eix paral.lel a ek
<0 <0 >0 Con
<0 0 0 Pla principal
<0 0 >0 Dos plans
0 0 >0 Pla principal
0 >0 >0 Eix paral.lela ei
>0 >0 >0 Punt origen
Resum
• Hi ha magnituds escalares, magnituds vectorials i magnituds que depenen de la
direcció en què és observada, estes són les magnituds tensorials,
• Així podem dir que les magnituds tensorials són les que caracteritzen propietats o
comportaments físics modelitzables per mitjà d'un conjunt de números que canvien al
triar un altre sistema de coordenades associat a un observador amb diferent estat de
moviment o d'orientació
• A l'introduir el concepte de Tensor o de camp tensorial els escalares corresponen a
un tensor d'orde zero, mentres que les magnituds vectorials són un tensor d'orde u,
sent d'orde dos les magnituds que hem anomenat magnituds tensorials. A més hi ha
altres magnituds que al llarg d'este curs no es van a tractar, que s'ajusten a tensors
d'orde superior al segon. Un tensor és una certa classe d'entitat algebraica de
diverses components de tal manera que siga independent de qualsevol sistema de
coordenades triat. Per a treballar amb tensors resulta interessant utilitzar el conveni
d'Einstein que facilita la nomenclatura. En cas de producte escalar de dos versors
ortogonals cartesians el resultat és ij que es denomina símbol de Kronecker, que val
1 quan ambdós subíndexs són iguals i zero quan ambdós subíndexs són distints.
• El tensor suma o diferència d'uns quants tensors del mateix orde, és un nou tensor
del mateix orde que els altres i té com a components la suma o diferència,
respectivament, de les components corresponents.
Resum
• El producte extern d'un tensor d'orde m per un altre d'orde n, és un nou tensor
d'orde m+n, les components del qual són el producte de cada component del
primer per totes les del segon.
• Un producte extern de tensors especial, és el producte d'un escalar (tensor d'orde
0) per un tensor, com este tensor és d'orde 0, al multiplicar-ho per un tensor
d'orde m, el resultat serà un tensor del mateix orde m, cada component del nou
tensor és el producte de l'escalar per la component corresponent del tensor a què
se li multiplica l'escalar.
• La contracció d'índexs és una operació per a reduir l'orde d'un tensor, per a la
qual cosa s'igualen dos índexs i se la màxima respecte a l'índex igualat, el
resultat serà la desaparició dels dos índexs igualats i la reducció de l'orde del
tensor en dos unitats.
• Es definix el producte intern de dos tensors, quan el procés del producte extern va
seguit d'una contracció, igualant un índex del primer factor a un altre del segon,
amb este producte s'obté un nou tensor que s'anomena producte intern dels dos
donats. El producte intern de dos vectors (tensors d'orde 1) és el producte escalar
d'ambdós vectors, per això també se li denomina producte escalar al producte
intern.

Resum
• La llei del quocient ens permet determinar si una magnitud la quantitat de la
qual en un estat determinat s'expressa per mitjà de 3n components (sent n un
nombre natural) és un tensor o no. Siga [A] l'ordenació de components que
volem determinar si és o no un tensor, si al multiplicar [A] per un tensor {T}
per mitjà del producte intern de dos tensors, on el tensor {T} és d'orde
superior a 0, el producte resultant {P} és un tensor, llavors es pot afirmar que
[A] és un tensor.
• Un tensor {T} de segon orde es diu que és simètric quan es verifica que per a
tota parella i, j: Tij=Tji, mentres que si per a tota parella i, j T ij=-Tji, el tensor
és antisimètric.
• Tot tensor de segon orde {T} que no siga simètric o antisimètric sempre es pot
descompondre en dos tensors de segon orde, un d'ells simètric i l'altre
antisimètric
• Perquè una quantitat expressada per mitjà de 9 components siga una
quantitat d'una magnitud tensorial, és a dir, les nou components siguen les
components d'un tensor d'orde 2, és condició necessària i suficient que donats
dos vectors {X} e {I}, la quantitat obtinguda pel producte intern dels tres
tensors siga un invariant al realitzar un canvi de base del sistema de
referència. De conformitat al conveni d'Einstein: A=T ij.Xi.Yj
Resum
• Quan es té un tensor simètric, estiga es pot transformar en un vector diagonal per
un canvi de sistema de referència. Basta resoldre l'equació secular i obtindre els
tres valors de T’i al que se li denomina valors propis del Tensor.
T11  T 'i T21 T31
T12 T22  T 'i T32 0
T13 T23 T33  T 'i
• Una vegada obtinguts els valors propis es pot obtindre els versors associats a la
base on el tensor és diagonal, a dites versors se li denomina vectors propis de la
diagonalització, i representen els versors associats a les direccions principals del
tensor en el dit punt, per això eixos seran els vectors principals del tensor en el
punt.
• Multiplicant l'equació secular per –1 queda:T’I3-A.T’I2+B.T’I-C=0 ; A, B i C són
els invariants dels tensors simètrics d'orde 2.
• Cada Tensor simètric té associada com a superfície de nivell una Quàdrica per a
cada valor del nivell.

Ten Sores

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Ten Sores

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

TENSORS

Antonio Sanchis Sabater

Física I Antonio Sanchis Sabater

 cos1   cos 2   cos 3 

 cos  1 cos  2 cos  3 

Física I Antonio Sanchis Sabater

 cos1 cos 2 cos 3  cos1 cos 1 cos 1 

Física I Antonio Sanchis Sabater

– Conveni d'Einstein, diu que hi ha suma

T 'kl  v'k .w'l   ki .vi . lj .w j    ki . lj .vi .w j   ki . lj .Tij

• L'equació {T’}=[A]T.{T}.[A] és l'expressió matricial de les

T 'lmn...   li . mj . nk .....Tijk... ; Q'lmn...   li . mj . nk .....Qijk... ;

Física I Antonio Sanchis Sabater

Física I Antonio Sanchis Sabater

213 223 233

313 323 333

212 222 232

312 322 332

211 221 231

213 223 233

313 323 333

212 222 232

312 322 332

211 221 231

213 223 233

313 323 333

212 222 232

312 322 332

211 221 231

P 'ln  T 'lm .Q'mn   il . jm .Tij . sm . kn .Qsn   il .( jm . sm ). kn .Tij .Qsn 

Física I Antonio Sanchis Sabater

Física I Antonio Sanchis Sabater

Física I Antonio Sanchis Sabater

T '  A.T '  B.T 'i C  0

Física I Antonio Sanchis Sabater

Física I Antonio Sanchis Sabater

Física I Antonio Sanchis Sabater

Física I Antonio Sanchis Sabater

Física I Antonio Sanchis Sabater

Física I Antonio Sanchis Sabater

Física I Antonio Sanchis Sabater

Física I Antonio Sanchis Sabater

Física I Antonio Sanchis Sabater

You might also like