You are on page 1of 27

PRÀCTICA 34:

ONES ESTACIONÀRIES EN CORDES


Bernat Suárez i Domènech i Pere Vives Vancells

Grau en Enginyeria Automoció

Física I

Curs 2022-23, Grup 10, G11 de pràctiques

Realització de la pràctica: 11/11/2022

Lliurament del treball: 2/12/2022

Temps dedicat per elaborar l’informe: B. Suarez: 300 min


P. Vives: 315min
Índex
1. INTRODUCCIÓ..............................................................................................................................................2
1.1. Objectius de la pràctica .......................................................................................................................2
1.2. Conceptes bàsics .................................................................................................................................2
2. REALITZACIÓ EXPERIMENTAL ......................................................................................................................4
2.1. Materials utilitzats ...............................................................................................................................4
2.2. Procediment ........................................................................................................................................8
3. ELABORACIÓ DE RESULTATS........................................................................................................................9
3.1. Càlculs experimentals ....................................................................................................................... 11
3.2. Càlcul d’incerteses ............................................................................................................................ 13
4. ANÀLISIS DE RESULTATS ........................................................................................................................... 18
5. CONCLUSIONS .......................................................................................................................................... 20
5.1. Funcionament................................................................................................................................... 20
5.2. Sentit físic ......................................................................................................................................... 20
5.3. Fonts d’error ..................................................................................................................................... 20
6. BIBLIOGRAFIA ........................................................................................................................................... 21
7. TAULA RESUM .......................................................................................................................................... 22
8. FULL DE DADES ......................................................................................................................................... 25

Ver.1 (1/12/2022) P.34: Ones estacionàries en cordes- B. Suarez, P. Vives pàg. 1 de 26


1. INTRODUCCIÓ

1.1. Objectius de la pràctica

Avaluar, per cada harmònic, la massa m del portapesos necessària que cal col·locar per tal d'aconseguir una
amplitud màxima. Posteriorment comparar-ho amb el valor de la massa teòrica necessària.

1.2. Conceptes bàsics

Les ones, quan estan confinades en una regió finita de l'espai, com ara les d’una corda de guitarra, es
reflecteixen en tots dos extrems i, per tant, hi ha ones que es propaguen en ambdues direccions. Aquestes
ones es combinen d'acord amb el principi de superposició i donen lloc a les ones estacionàries.

Observeu en la figura que, per a cada harmònic n, hi ha certs punts de la corda que no es desplacen; aquests
punts s'anomenen nodes.

Entre cada parell consecutiu de nodes hi ha un punt de màxima amplitud de vibració anomenat antinode o
ventre. Cal tenir en compte que els dos extrems de la corda sempre seran nodes. Si es lliga un extrem a un
vibrador en comptes de mantenir-lo fixat, també serà aproximadament un node, ja que l'amplitud de la
vibració en aquell extrem és molt més petita que l'amplitud en els antinodes. Observeu que l'ona fonamental

n = 1 té un antinode, el segon harmònic n = 2 en té dos, i així successivament.

Ver.1 (1/12/2022) P.34: Ones estacionàries en cordes- B. Suarez, P. Vives pàg. 2 de 26


De la figura anterior es dedueix que es compleix la relació següent:

𝜆𝑛
𝐿=𝑛· 2
per a 𝑛 = 1, 2, 3...

on 𝐿 és la longitud de la corda des del cronovibrador fins a la part superior de la politja, 𝜆𝑛 és la longitud d'ona
de cada harmònic i 𝑛 és l'harmònic (que coincideix amb el nombre d'antinodes).

Suposant que la corda que utilitzem és ideal, entendrem que la velocitat de propagació és invariable respecte
a la freqüència de vibració i ha de complir la relació següent:

𝑣 = 𝜆𝑛 · 𝑓 (2)1

La velocitat de propagació de la corda ideal depèn de la tensió F de la corda i de la densitat lineal ν de la corda
segons l'expressió:

𝐹
𝑣 = √𝜇 (1)

Combinant les tres fórmules, obtenim:

2·𝐿·𝑓 𝜇 𝜇
𝑛= 𝑣
= 2 · 𝐿 · 𝑓 · √𝐹 = 2 · 𝐿 · 𝑓 · √𝑚·𝑔 (3)

1
Degut a un error al buscar incerteses a apartats de baix, el numero de les formules 1 i 2 han sigut invertits.
Ver.1 (1/12/2022) P.34: Ones estacionàries en cordes- B. Suarez, P. Vives pàg. 3 de 26
2. REALITZACIÓ EXPERIMENTAL

2.1. Materials utilitzats

- Cronovibrador amb Mordassa (de 50 Hz de freqüència)

- Politja

Ver.1 (1/12/2022) P.34: Ones estacionàries en cordes- B. Suarez, P. Vives pàg. 4 de 26


- Transformador

- Cordes

Ver.1 (1/12/2022) P.34: Ones estacionàries en cordes- B. Suarez, P. Vives pàg. 5 de 26


- Dos suports

- Portapesos

Ver.1 (1/12/2022) P.34: Ones estacionàries en cordes- B. Suarez, P. Vives pàg. 6 de 26


- Pesos de:
200g, 100g, 50g, 20g, 10g, 5g, 2.5g i 1g.

- Cinta mètrica

Ver.1 (1/12/2022) P.34: Ones estacionàries en cordes- B. Suarez, P. Vives pàg. 7 de 26


- Cartolina negra.

2.2. Procediment

Fixeu un extrem de la corda al cronovibrador i feu que l'altre passi per la politja amb un portapesos.

Comenceu fent vibrar 110 cm de corda utilitzant el cronovibrador.

Sense sobrepassar els 500 g de massa, col·loqueu els pesos que calgui en el portapesos i observareu les
respectives ones estacionàries. (Posant la cartolina negra al darrere les veureu molt més bé.) Aneu posant i
traient pesos d’1 g fins a aconseguir que els ventres siguin d'amplitud màxima. Anoteu l'harmònic n que heu
aconseguit i la massa del portapesos (𝑚 = 𝑚𝑒𝑥𝑝𝑒𝑟𝑖𝑚𝑒𝑛𝑡𝑎𝑙 = 𝑚𝑝𝑜𝑟𝑡𝑎𝑝𝑒𝑠𝑜𝑠 + 𝑚𝑝𝑒𝑠𝑜𝑠 ). Aneu amb compte,
ja que us podeu trobar que la freqüència de l'ona estacionària que es formi sigui un harmònic de la que esteu
buscant; moveu el cronovibrador fins a obtenir l'harmònic més petit.

ATENCIÓ! Entre mesura i mesura desconnecteu el cronovibrador perquè no s'escalfi.

Reduïu la distància fins a 100 cm i feu el mateix que abans. Després, repetiu-ho a 90 cm, a 80 cm i a 70 cm.

Ver.1 (1/12/2022) P.34: Ones estacionàries en cordes- B. Suarez, P. Vives pàg. 8 de 26


3. ELABORACIÓ DE RESULTATS
Dibuixeu totes les ones estacionaries obtingudes en la corda:

1r harmònic
0,06

0,04

0,02
y(m)

0
0 0,2 0,4 0,6 0,8 1 1,2
-0,02

-0,04

-0,06
x (m)

2n harmònic
0,06

0,04

0,02
y(m)

0
0,00 0,20 0,40 0,60 0,80 1,00 1,20
-0,02

-0,04

-0,06
x (m)

3r harmònic
0,06

0,04

0,02
y(m)

0
0,00 0,20 0,40 0,60 0,80 1,00 1,20
-0,02

-0,04

-0,06
x (m)

Ver.1 (1/12/2022) P.34: Ones estacionàries en cordes- B. Suarez, P. Vives pàg. 9 de 26


4t harmònic
0,06

0,04

0,02
y(m)

0
0,00 0,20 0,40 0,60 0,80 1,00 1,20
-0,02

-0,04

-0,06
x (m)

5é harmònic
0,06

0,04

0,02
y(m)

0
0,00 0,20 0,40 0,60 0,80 1,00 1,20
-0,02

-0,04

-0,06
x (m)

La imatge correspon a les ones estacionaries d’una corda des del primer harmònic fins al cinquè, com es pot
2𝐿
veure, respecte a la longitud total 𝐿 = 1,1 𝑚, la longitud d’ona correspon a 𝜆 = , essent 𝑛 el nombre de
𝑛
l’harmònic.2

2
Es suposa que en el primer i últim node de cadascun dels harmònics 𝑥 = 0 𝑖 𝑥 = 1,1 𝑚, són fixes, assegurant així que
es compleixi que sigui una corda fixada per els dos extrems.
Ver.1 (1/12/2022) P.34: Ones estacionàries en cordes- B. Suarez, P. Vives pàg. 10 de 26
3.1. Càlculs experimentals
1- Primer haurem de realitzar una taula on es pugui observar las massa teòrica que es necessitaria per
a generar la força de tensió a la corda suficient per a tenir cadascun dels harmònics comparada amb
la massa experimental obtinguda durant l’experiment:

𝑳 (𝒎) 𝒏 𝒎𝒕𝒆𝒐𝒓𝒊𝒄𝒂 (𝒌𝒈) 𝒎𝒆𝒙𝒑𝒆𝒓𝒊𝒎𝒆𝒏𝒕𝒂𝒍 (𝒌𝒈) 𝑳 (𝒎) 𝒏 𝒎𝒕𝒆𝒐𝒓𝒊𝒄𝒂 (𝒌𝒈) 𝒎𝒆𝒙𝒑𝒆𝒓𝒊𝒎𝒆𝒏𝒕𝒂𝒍 (𝒌𝒈)
1,1 1 0,6167176351 0,617 1 1 0,5096839959 0,5095
1,1 2 0,1541794088 0,147 1 2 0,127420999 0,123
1,1 3 0,06852418167 0,067 1 3 0,0566315551 0,056
1,1 4 0,03854485219 0,0365 1 4 0,03185524975 0,0325
1,1 5 0,0246687054 0,023 1 5 0,02038735984 0,019

𝑳 (𝒎) 𝒏 𝒎𝒕𝒆𝒐𝒓𝒊𝒄𝒂 (𝒌𝒈) 𝒎𝒆𝒙𝒑𝒆𝒓𝒊𝒎𝒆𝒏𝒕𝒂𝒍 (𝒌𝒈) 𝑳 (𝒎) 𝒏 𝒎𝒕𝒆𝒐𝒓𝒊𝒄𝒂 (𝒌𝒈) 𝒎𝒆𝒙𝒑𝒆𝒓𝒊𝒎𝒆𝒏𝒕𝒂𝒍 (𝒌𝒈)

0,9 1 0,4128440367 0,413 0,8 1 0,3261977574 0,3275

0,9 2 0,1032110092 0,102 0,8 2 0,08154943935 0,081

0,9 3 0,04587155963 0,0515 0,8 3 0,03624419527 0,037

0,9 4 0,02580275229 0,0285 0,8 4 0,02038735984 0,0215

0,9 5 0,01651376147 0,019 0,8 5 0,0130479103 0,013

𝑳 (𝒎) 𝒏 𝒎𝒕𝒆𝒐𝒓𝒊𝒄𝒂 (𝒌𝒈) 𝒎𝒆𝒙𝒑𝒆𝒓𝒊𝒎𝒆𝒏𝒕𝒂𝒍 (𝒌𝒈)


0,7 1 0,249745158 0,251
0,7 2 0,0624362895 0,0595
0,7 3 0,027749462 0,0305
0,7 4 0,01560907238 0,017
0,7 5 0,00998980632 0,0105

Ver.1 (1/12/2022) P.34: Ones estacionàries en cordes- B. Suarez, P. Vives pàg. 11 de 26


2- Utilitzant els valors de 𝑚 que heu obtingut (𝑚 = 𝑚𝑒𝑥𝑝𝑒𝑟𝑖𝑚𝑒𝑛𝑡𝑎𝑙 ) i les equacions 𝑣 = 𝜆𝑛 ∗ 𝑓 (2) i
𝐹
𝑣 = √ 𝜇𝑓 (1), hem construït la següent taula per a cadascun dels valors de 𝐿 requerits:

𝑳 (𝒎) 𝒏 𝒎 (𝒌𝒈) 𝑭 = 𝒎𝒈 (𝑵) 𝝀 (𝒎) 𝝁 (𝒌𝒈/𝒎) 𝒗(𝟏) (𝒎/𝒔) 𝒗(𝟐) (𝒎/𝒔)


1,1 1 0,617 6,05277 2,2 0,0005 110,0251789 110
1,1 2 0,147 1,44207 1,1 0,0005 53,70418978 55
1,1 3 0,067 0,65727 0,7333333333 0,0005 36,25658561 36,66666667
1,1 4 0,0365 0,358065 0,55 0,0005 26,76060537 27,5
1,1 5 0,023 0,22563 0,44 0,0005 21,24288116 22

𝑳 (𝒎) 𝒏 𝒎 (𝒌𝒈) 𝑭 = 𝒎𝒈 (𝑵) 𝝀 (𝒎) 𝝁 (𝒌𝒈/𝒎) 𝒗(𝟏) (𝒎/𝒔) 𝒗(𝟐) (𝒎/𝒔)


1 1 0,5095 4,998195 2 0,0005 99,98194837 100
1 2 0,123 1,20663 1 0,0005 49,12494275 50
1 3 0,056 0,54936 0,6666666667 0,0005 33,14694556 33,33333333
1 4 0,0325 0,318825 0,5 0,0005 25,25173261 25
1 5 0,019 0,18639 0,4 0,0005 19,30751149 20

𝑳 (𝒎) 𝒏 𝒎 (𝒌𝒈) 𝑭 = 𝒎𝒈 (𝑵) 𝝀 (𝒎) 𝝁 (𝒌𝒈/𝒎) 𝒗(𝟏) (𝒎/𝒔) 𝒗(𝟐) (𝒎/𝒔)


0,9 1 0,413 4,05153 1,8 0,0005 90,01699839 90
0,9 2 0,102 1,00062 0,9 0,0005 44,73522102 45
0,9 3 0,0515 0,505215 0,6 0,0005 31,7872616 30
0,9 4 0,0285 0,279585 0,45 0,0005 23,64677568 22,5
0,9 5 0,019 0,18639 0,36 0,0005 19,30751149 18

𝑳 (𝒎) 𝒏 𝒎 (𝒌𝒈) 𝑭 = 𝒎𝒈 (𝑵) 𝝀 (𝒎) 𝝁 (𝒌𝒈/𝒎) 𝒗(𝟏) (𝒎/𝒔) 𝒗(𝟐) (𝒎/𝒔)


0,8 1 0,3275 3,212775 1,6 0,0005 80,15952844 80
0,8 2 0,081 0,79461 0,8 0,0005 39,86502226 40
0,8 3 0,037 0,36297 0,5333333333 0,0005 26,94327374 26,66666667
0,8 4 0,0215 0,210915 0,4 0,0005 20,53850043 20
0,8 5 0,013 0,12753 0,32 0,0005 15,97059799 16

Ver.1 (1/12/2022) P.34: Ones estacionàries en cordes- B. Suarez, P. Vives pàg. 12 de 26


𝑳 (𝒎) 𝒏 𝒎 (𝒌𝒈) 𝑭 = 𝒎𝒈 (𝑵) 𝝀 (𝒎) 𝝁 (𝒌𝒈/𝒎) 𝒗(𝟏) (𝒎/𝒔) 𝒗(𝟐) (𝒎/𝒔)
0,7 1 0,251 2,46231 1,4 0,0005 70,1756368 70
0,7 2 0,0595 0,583695 0,7 0,0005 34,16708943 35
0,7 3 0,0305 0,299205 0,4666666667 0,0005 24,46242016 23,33333333
0,7 4 0,017 0,16677 0,35 0,0005 18,26307751 17,5
0,7 5 0,0105 0,103005 0,28 0,0005 14,35304846 14

3.2. Càlcul d’incerteses


Per últim es necessari calcular com es propaguen les incertes de mesura de massa i longitud fins als valors de
velocitat 𝑣 (1) i 𝑣(2).

En els dos casos la incertesa estàndard de la funció de la velocitat, la qual es una funció monòmia, es
calcula pel procediment següent:

1. Es prenen logaritmes neperians:


1
𝑚∗𝑔 2 1
(1) ln(𝑣1 ) = ln ( 𝑚𝑐 ) → ln(𝑣1 ) = 2 (𝑙 n(𝑚) + ln(𝑔) − ln(𝑚𝑐 ) + ln (𝐿))
𝐿

2𝐿
(2) ln(𝑣2 ) = 𝑙𝑛 ( 𝑛 ∗ 𝑓) → ln(𝑣2 ) = ln(2) + ln(𝐿) − ln(𝑛) ∗ ln(𝑓)

2. Es diferencia i es converteixen en positius tots els termes (per a considerar el cas més
desfavorable)
𝑑𝑣1 1 𝑑𝑚 𝑑𝐿
(1) = 2( 𝑚 + )
𝑣 𝐿
𝑑𝑣2 𝑑𝐿
(2) =
𝑣2 𝐿

3. Finalment, transformant els diferencials en increments es pot calcular la incertesa estàndard


absoluta i la relativa:

∆𝑣1 1 ∆𝑚 ∆𝐿
(1) = 2( 𝑚 + )
𝑣1 𝐿

∆𝑣2 ∆𝐿
(2) =
𝑣2 𝐿

Així podem obtenir tant la incertesa estàndard relativa en percentatge:

∆𝑣1 1 ∆𝑚 ∆𝐿
(1) % = 2( 𝑚 + )∗ 100
𝑣1 𝐿

∆𝑣2 ∆𝐿
(2) % = ∗ 100
𝑣2 𝐿
Ver.1 (1/12/2022) P.34: Ones estacionàries en cordes- B. Suarez, P. Vives pàg. 13 de 26
Com la absoluta:

1 ∆𝑚 ∆𝐿
(1) ∆𝑣1 = 2 ( 𝑚 + )∗ 𝑣1 [𝑚/𝑠]
𝐿

∆𝐿
(2) ∆𝑣2 = ∗ 𝑣2 [𝑚/𝑠]
𝐿

Així que les incerteses de la velocitat per a cada cas són:


Per a 𝑳 = 𝟏, 𝟏 𝒎

∆𝒗𝟏 ∆𝒗𝟐
𝑳 (𝒎) % ∆𝒗𝟏 (m/s) % ∆𝒗𝟐 (m/s)
𝒗𝟏 𝒗𝟐
1,1 0,04626492 0,05090306 0,09090909091 0,1
1,1 0,04885591 0,02623767 0,09090909091 0,05
1,1 0,05291723 0,01918598 0,09090909091 0,03333333333
1,1 0,05915318 0,01582975 0,09090909091 0,025
1,1 0,06719368 0,01427387 0,09090909091 0,02

Per a 𝑳 = 𝟏 𝒎

∆𝒗𝟏 ∆𝒗𝟐
𝑳 (𝒎) % ∆𝒗𝟏 (m/s) % ∆𝒗𝟐 (m/s)
𝒗𝟏 𝒗𝟐
1 0,05098135 0,05097215 0,1 0,1
1 0,05406504 0,02655942 0,1 0,05
1 0,05892857 0,01953302 0,1 0,03333333333
1 0,06538462 0,01651075 0,1 0,025
1 0,07631579 0,01473468 0,1 0,02

Per a 𝑳 = 𝟎, 𝟗 𝒎

∆𝒗𝟏 ∆𝒗𝟐
𝑳 (𝒎) % ∆𝒗𝟏 (m/s) % ∆𝒗𝟐 (m/s)
𝒗𝟏 𝒗𝟐
0,9 0,05676621 0,05109924 0,1111111111 0,1
0,9 0,06045752 0,02704580 0,1111111111 0,05
0,9 0,06526429 0,02074573 0,1111111111 0,03333333333
0,9 0,07309942 0,01728565 0,1111111111 0,025
0,9 0,082 0,015 0,111 0,021

Ver.1 (1/12/2022) P.34: Ones estacionàries en cordes- B. Suarez, P. Vives pàg. 14 de 26


Per a 𝑳 = 𝟎, 𝟖 𝒎

∆𝒗𝟏 ∆𝒗𝟐
𝑳 (𝒎) % ∆𝒗𝟏 (m/s) % ∆𝒗𝟐 (m/s)
𝒗𝟏 𝒗𝟐
0,8 0,06402672 0,05132351 0,125 0,1
0,8 0,06867284 0,02737644 0,125 0,05
0,8 0,07601351 0,02048053 0,125 0,03333333333
0,8 0,08575581 0,01761296 0,125 0,025
0,8 0,10096154 0,01612416 0,125 0,02

Per a 𝑳 = 𝟎, 𝟕 𝒎

∆𝒗𝟏 ∆𝒗𝟐
𝑳 (𝒎) % ∆𝒗𝟏 (m/s) % ∆𝒗𝟐 (m/s)
𝒗𝟏 𝒗𝟐
0,7 0,07342060 0,05152338 0,1428571429 0,1
0,7 0,07983193 0,02727625 0,1428571429 0,05
0,7 0,08782201 0,02148339 0,1428571429 0,03333333333
0,7 0,10084034 0,01841655 0,1428571429 0,025
0,7 0,11904762 0,01708696 0,1428571429 0,02
Exemple del càlcul d’incerteses de 𝑣1 i 𝑣2 per als 5 harmònics de l’experiment 𝐿 = 0,7 𝑚:

1- Incertesa relativa:

Agafem la formula anteriorment trobada per al càlcul de la incertesa relativa de 𝑣1 :

∆𝑣1 1 ∆𝑚 ∆𝐿
%= ( + ) ∗ 100
𝑣1 2 𝑚 𝐿

Substituïm el valor de ∆𝑚, 𝑚, ∆𝐿 i 𝐿 per a cadascun dels armònics:


∆𝑣1 1 10−5 0,001 ∆𝑣1
𝑛= 1 % = ( + )∗ 100 → % = 0,07342060% → 𝒗𝟏 = (𝟕𝟎, 𝟏𝟖 ± 𝟎, 𝟎𝟕𝟑%) 𝒎/𝒔
𝑣1 2 0,251 0,7 𝑣1

∆𝑣1 1 10−5 0,001 ∆𝑣1


𝑛= 2 𝑣1
% = 2 (0,0595 + 0,7
)∗ 100 → 𝑣1
% = 0,07983193% → 𝒗𝟏 = (𝟑𝟒, 𝟏𝟕 ± 𝟎, 𝟎𝟖𝟎%) 𝒎/𝒔

∆𝑣1 1 10−5 0,001 ∆𝑣1


𝑛= 3 𝑣1
% = 2 (0,0305 + 0,7
)∗ 100 → 𝑣1
% = 0,08782201% → 𝒗𝟏 = (𝟐𝟒, 𝟒𝟔 ± 𝟎, 𝟎𝟖𝟗%) 𝒎/𝒔

∆𝑣1 1 10−5 0,001 ∆𝑣1


𝑛= 4 𝑣1
% = 2 (0,017 + 0,7
) ∗ 100 → 𝑣1
% = 0,10084034% → 𝒗𝟏 = (𝟏𝟖, 𝟐𝟔 ± 𝟎, 𝟏𝟎𝟏%) 𝒎/𝒔

∆𝑣1 1 10−5 0,001 ∆𝑣1


𝑛= 5 𝑣1
% = 2 (0,0105 + 0,7
)∗ 100 → 𝑣1
% = 0,11904762% → 𝒗𝟏 = (𝟏𝟒, 𝟐𝟓 ± 𝟎, 𝟏𝟏𝟗%) 𝒎/𝒔
Ver.1 (1/12/2022) P.34: Ones estacionàries en cordes- B. Suarez, P. Vives pàg. 15 de 26
Seguidament agafem la formula anteriorment trobada per al càlcul de la incertesa relativa de 𝑣2 :

∆𝑣2 ∆𝐿
%= ∗ 100
𝑣2 𝐿

Substituïm el valor de ∆𝐿 i 𝐿 per a cadascun dels armònics:

∆𝑣2 0,001 ∆𝑣2


𝑛= 1 𝑣2
% = 0,7
∗ 100 → 𝑣2
% = 0,1428571429% → 𝒗𝟐 = (𝟕𝟎, 𝟎𝟎 ± 𝟎, 𝟏𝟒𝟑%) 𝒎/𝒔

∆𝑣2 0,001 ∆𝑣2


𝑛= 2 𝑣2
% = 0,7
∗ 100 → 𝑣2
% = 0,1428571429% → 𝒗𝟐 = (𝟑𝟓, 𝟎𝟎 ± 𝟎, 𝟏𝟒𝟑%) 𝒎/𝒔

∆𝑣2 0,001 ∆𝑣2


𝑛= 3 𝑣2
% = 0,7
∗ 100 → 𝑣2
% = 0,1428571429% → 𝒗𝟐 = (𝟐𝟑, 𝟑𝟑 ± 𝟎, 𝟏𝟒𝟑%) 𝒎/𝒔

∆𝑣2 0,001 ∆𝑣2


𝑛= 4 𝑣2
% = 0,7
∗ 100 → 𝑣2
% = 0,1428571429% → 𝒗𝟐 = (𝟏𝟕, 𝟓𝟎 ± 𝟎, 𝟏𝟒𝟑%) 𝒎/𝒔

∆𝑣2 0,001 ∆𝑣2


𝑛= 5 𝑣2
% = 0,7
∗ 100 → 𝑣2
% = 0,1428571429% → 𝒗𝟐 = (𝟏𝟒, 𝟎𝟎 ± 𝟎, 𝟏𝟒𝟑%) 𝒎/𝒔

2- Incertesa absoluta:

Agafem la formula anteriorment trobada per al càlcul de la incertesa relativa de 𝑣1 :

1 ∆𝑚 ∆𝐿
∆𝑣1 = ( + ) ∗ 𝑣1 [𝑚/𝑠]
2 𝑚 𝐿

Substituïm el valor de ∆𝑚, 𝑚, ∆𝐿 i 𝐿 per a cadascun dels harmònics i escrivim el valor final de 𝑣1 :
1 10−5 0,001
𝑛 = 1 ∆𝑣1 = 2 (0,251 + 0,7
) ∗ 70,1756368 = 0,05152338 → 𝒗𝟏 = (𝟕𝟎, 𝟏𝟖 ± 𝟎, 𝟎𝟓𝟐) 𝒎/𝒔

1 10−5 0,001
𝑛 = 2 ∆𝑣1 = ( + ) ∗ 34,16708943 = 0,02727625 → 𝒗𝟏 = (𝟑𝟒. 𝟏𝟕 ± 𝟎, 𝟎𝟐𝟕)𝒎/𝒔
2 0,251 0,7

1 10−5 0,001
𝑛 = 3 ∆𝑣1 = 2 (0,251 + 0,7
) ∗ 24,46242016 = 0,02148339 → 𝒗𝟏 = (𝟐𝟒, 𝟒𝟔 ± 𝟎, 𝟎𝟐𝟏)𝒎/𝒔

1 10−5 0,001
𝑛 = 4 ∆𝑣1 = ( + ) ∗ 18,26307751 = 0,01841655 → 𝒗𝟏 = (𝟏𝟖, 𝟐𝟔 ± 𝟎, 𝟎𝟏𝟖)𝒎/𝒔
2 0,251 0,7

1 10−5 0,001
𝑛 = 5 ∆𝑣1 = 2 (0,251 + 0,7
) ∗ 14,35304846 = 0,01708696 → 𝒗𝟏 = (𝟏𝟒, 𝟑𝟓 ± 𝟎, 𝟎𝟏𝟒) 𝒎/𝒔

Ver.1 (1/12/2022) P.34: Ones estacionàries en cordes- B. Suarez, P. Vives pàg. 16 de 26


Seguidament agafem la formula anteriorment trobada per al càlcul de la incertesa relativa de 𝑣2 :

∆𝐿
∆𝑣2 = ∗ 𝑣2 [𝑚/𝑠]
𝐿

Substituïm el valor de ∆𝐿 i 𝐿 per a cadascun dels harmònics i escrivim el valor final de 𝑣2 :

0,001
𝑛 = 1 ∆𝑣2 = 0,7
∗ 70 = 0,1 → 𝒗𝟐 = (𝟕𝟎, 𝟎𝟎 ± 𝟎, 𝟏) 𝒎/𝒔

0,001
𝑛 = 2 ∆𝑣2 = 0,7
∗ 35 = 0,1 → 𝒗𝟐 = (𝟑𝟓, 𝟎𝟎 ± 𝟎, 𝟎𝟓) 𝒎/𝒔

0,001
𝑛 = 3 ∆𝑣2 = 0,7
∗ 23,33 = 0,1 → 𝒗𝟐 = (𝟐𝟑, 𝟑𝟑 ± 𝟎, 𝟎𝟑𝟑) 𝒎/𝒔

0,001
𝑛 = 4 ∆𝑣2 = 0,7
∗ 17,5 = 0,1 → 𝒗𝟐 = (𝟏𝟕, 𝟓𝟎 ± 𝟎, 𝟎𝟐𝟓) 𝒎/𝒔

0,001
𝑛 = 5 ∆𝑣2 = ∗ 14 = 0,1 → 𝒗𝟐 = (𝟏𝟒, 𝟎𝟎 ± 𝟎, 𝟎𝟐) 𝒎/𝒔
0,7

Ver.1 (1/12/2022) P.34: Ones estacionàries en cordes- B. Suarez, P. Vives pàg. 17 de 26


4. ANÀLISIS DE RESULTATS
Seguidament es necessari comprar els resultats per a saber si les masses experimentals han sigut pròximes a
les teòriques o si han estat disperses respecte al valor teòric calculat.

Per a la realització experimental s’havia d’encendre un cronovibrador que vibra a una freqüència constant de
50 Hz, aquest lligar a l’extrem d’una corda, i l’altre extrem d’aquesta aferrat a un contrapès amb l’ajut d’una
politja. Al anar afegint pesos que podien ser de 1g, 2’5g, 5g, 10g,20g, 50g, 100g i 200g, s’observaven diferents
harmònics de vibració en la corda, a més pes major vibració. S’havia d’anar modificant el pes situat al
contrapès fins a obtenir els 5 primers harmònics. L’experiment començava en els 110 cm de distancia de corda
𝐿 (distància des del cronovibrador fins a la politja) i seguidament es repetia reduint la longitud d’aquesta en
intervals de 10 cm fins arribar als 70 cm. Les masses obtingudes respecte les calculades teòriques han sigut
les següents:

𝑳 (𝒎) 𝒏 𝒎𝒕𝒆𝒐𝒓𝒊𝒄𝒂 (𝒌𝒈) 𝒎𝒆𝒙𝒑𝒆𝒓𝒊𝒎𝒆𝒏𝒕𝒂𝒍 (𝒌𝒈) 𝑳 (𝒎) 𝒏 𝒎𝒕𝒆𝒐𝒓𝒊𝒄𝒂 (𝒌𝒈) 𝒎𝒆𝒙𝒑𝒆𝒓𝒊𝒎𝒆𝒏𝒕𝒂𝒍 (𝒌𝒈)
1,1 1 0,6167176351 0,617 1 1 0,5096839959 0,5095
1,1 2 0,1541794088 0,147 1 2 0,127420999 0,123
1,1 3 0,06852418167 0,067 1 3 0,0566315551 0,056
1,1 4 0,03854485219 0,0365 1 4 0,03185524975 0,0325
1,1 5 0,0246687054 0,023 1 5 0,02038735984 0,019

𝑳 (𝒎) 𝒏 𝒎𝒕𝒆𝒐𝒓𝒊𝒄𝒂 (𝒌𝒈) 𝒎𝒆𝒙𝒑𝒆𝒓𝒊𝒎𝒆𝒏𝒕𝒂𝒍 (𝒌𝒈) 𝑳 (𝒎) 𝒏 𝒎𝒕𝒆𝒐𝒓𝒊𝒄𝒂 (𝒌𝒈) 𝒎𝒆𝒙𝒑𝒆𝒓𝒊𝒎𝒆𝒏𝒕𝒂𝒍 (𝒌𝒈)

0,9 1 0,4128440367 0,413 0,8 1 0,3261977574 0,3275

0,9 2 0,1032110092 0,102 0,8 2 0,08154943935 0,081

0,9 3 0,04587155963 0,0515 0,8 3 0,03624419527 0,037

0,9 4 0,02580275229 0,0285 0,8 4 0,02038735984 0,0215

0,9 5 0,01651376147 0,019 0,8 5 0,0130479103 0,013

Ver.1 (1/12/2022) P.34: Ones estacionàries en cordes- B. Suarez, P. Vives pàg. 18 de 26


𝑳 (𝒎) 𝒏 𝒎𝒕𝒆𝒐𝒓𝒊𝒄𝒂 (𝒌𝒈) 𝒎𝒆𝒙𝒑𝒆𝒓𝒊𝒎𝒆𝒏𝒕𝒂𝒍 (𝒌𝒈)
0,7 1 0,249745158 0,251
0,7 2 0,0624362895 0,0595
0,7 3 0,027749462 0,0305
0,7 4 0,01560907238 0,017
0,7 5 0,00998980632 0,0105

En el cas del primer harmònic en l’experiment utilitzant 110 cm el resultat de la massa experimental escrit ha
sigut l’arrodoniment de la massa teòrica, això es degut a que per a evitar rompre la corda i sobrecarregar el
sistema la massa màxima que podíem situar en el contrapès rondava els 500g, així que la teòrica de 616 g no
era possible intentar-la, encara així em substituït per el valor arrodonit per a així poder-ne calcular les dades
i incerteses necessàries.

Ver.1 (1/12/2022) P.34: Ones estacionàries en cordes- B. Suarez, P. Vives pàg. 19 de 26


5. CONCLUSIONS

5.1. Funcionament
Veient els resultats que s’han obtingut podem afirmar que la pràctica s’ha realitzat satisfactòriament,
obtenint uns resultats molt pròxims als esperats i unes incerteses molt baixes, assegurant-nos així una
fiabilitat màxima dels resultats.

5.2. Sentit físic


Els resultats obtinguts tenen sentit físic, ja que són molt pròxims als teòrics i en el moment de la realització
pràctica es van assegurar les condicions més òptimes possibles per a evitar qualsevol tipus de factor extern
que pogués alterar el resultat donant així resultats allunyats del prèviament calculat.

5.3. Fonts d’error


Les possibles fonts d’error que ocasionen que el resultat no sigui exactament el teòric són els següents:

- Cronovibrador vibrant a una freqüència errònia.


- Pesos mal calibrats
- Variacions de pes per partícules, grasses, etc.
- Corda amb una densitat lineal diferent a la teòrica
- Força de fregament ocasionada entre la corda i la politja durant la vibració provocada pel contacte
entre superfícies.
- Moviment del contrapès en suspensió desequilibrant la corda.
- No haver apuntat la amplitud aproximada, s’ha utilitzat com a amplitud 𝐴 = 0,05 𝑚, encara que
aquesta dada nomes afecta al dibuix dels harmònics.

Ver.1 (1/12/2022) P.34: Ones estacionàries en cordes- B. Suarez, P. Vives pàg. 20 de 26


6. BIBLIOGRAFIA
L. Conangla, Y. Cirano, E. Ferreres, J. Mercadé; setembre 2022, Oscil·lacions i ones,
https://atenea.upc.edu/mod/folder/view.php?id=3580656

José L. Fernández; novembre 2020, Ondas Estacionarias


https://www.fisicalab.com/apartado/ondas-estacionarias

Pablo Tec España, abril 2022, Onda estacionaria


https://es.wikipedia.org/wiki/Onda_estacionaria

Maria Dolores, juny 2017, Ondas sobre una cuerda


https://www.utm.mx/~labfis/practicas/ondasCuerda.pdf

Ver.1 (1/12/2022) P.34: Ones estacionàries en cordes- B. Suarez, P. Vives pàg. 21 de 26


7. TAULA RESUM
Per a 𝑳 = 𝟏, 𝟏 𝒎

𝑰𝒏𝒄𝒆𝒓𝒕𝒆𝒔𝒂 𝒓𝒆𝒍𝒂𝒕𝒊𝒗𝒂𝑰𝒏𝒄𝒆𝒓𝒕𝒆𝒔𝒂 𝒂𝒃𝒔𝒐𝒍𝒖𝒕𝒂


𝒏 𝒗𝟏 (𝒎/𝒔)
𝒗𝟏 (%) 𝒗𝟏 (𝒎/𝒔)
1 110,025 ±0,046 ±0,051
2 53,704 ±0,049 ±0,026
3 36,257 ±0,053 ±0,019
4 26,761 ±0,059 ±0,016
5 21,243 ±0,067 ±0,014

𝑰𝒏𝒄𝒆𝒓𝒕𝒆𝒔𝒂 𝒓𝒆𝒍𝒂𝒕𝒊𝒗𝒂𝑰𝒏𝒄𝒆𝒓𝒕𝒆𝒔𝒂 𝒂𝒃𝒔𝒐𝒍𝒖𝒕𝒂


𝒏 𝒗𝟐 (𝒎/𝒔)
𝒗𝟐 (%) 𝒗𝟐 (𝒎/𝒔)
1 110 ±0,091 ±0,1
2 55 ±0,091 ±0,05
3 36,667 ±0,091 ±0,033
4 27,5 ±0,091 ±0,025
5 22 ±0,091 ±0,02

Per a 𝑳 = 𝟏 𝒎

𝑰𝒏𝒄𝒆𝒓𝒕𝒆𝒔𝒂 𝒓𝒆𝒍𝒂𝒕𝒊𝒗𝒂𝑰𝒏𝒄𝒆𝒓𝒕𝒆𝒔𝒂 𝒂𝒃𝒔𝒐𝒍𝒖𝒕𝒂


𝒏 𝒗𝟏 (𝒎/𝒔)
𝒗𝟏 (%) 𝒗𝟏 (𝒎/𝒔)
1 99,982 ±0,051 ±0,051
2 49,125 ±0,054 ±0,027
3 33,147 ±0,059 ±0,02
4 25,252 ±0,065 ±0,017
5 19,308 ±0,076 ±0,015

Ver.1 (1/12/2022) P.34: Ones estacionàries en cordes- B. Suarez, P. Vives pàg. 22 de 26


𝑰𝒏𝒄𝒆𝒓𝒕𝒆𝒔𝒂 𝒓𝒆𝒍𝒂𝒕𝒊𝒗𝒂𝑰𝒏𝒄𝒆𝒓𝒕𝒆𝒔𝒂 𝒂𝒃𝒔𝒐𝒍𝒖𝒕𝒂
𝒏 𝒗𝟐 (𝒎/𝒔)
𝒗𝟐 (%) 𝒗𝟐 (𝒎/𝒔)
1 100 ±0,1 ±0,1
2 50 ±0,1 ±0,05
3 33,333 ±0,1 ±0,033
4 25 ±0,1 ±0,025
5 20 ±0,1 ±0,02

Per a 𝑳 = 𝟎, 𝟗 𝒎

𝑰𝒏𝒄𝒆𝒓𝒕𝒆𝒔𝒂 𝒓𝒆𝒍𝒂𝒕𝒊𝒗𝒂𝑰𝒏𝒄𝒆𝒓𝒕𝒆𝒔𝒂 𝒂𝒃𝒔𝒐𝒍𝒖𝒕𝒂


𝒏 𝒗𝟏 (𝒎/𝒔)
𝒗𝟏 (%) 𝒗𝟏 (𝒎/𝒔)
1 90,017 ±0,057 ±0,051
2 44,735 ±0,06 ±0,027
3 31,787 ±0,065 ±0,021
4 23,647 ±0,073 ±0,017
5 19,308 ±0,082 ±0,016

𝑰𝒏𝒄𝒆𝒓𝒕𝒆𝒔𝒂 𝒓𝒆𝒍𝒂𝒕𝒊𝒗𝒂𝑰𝒏𝒄𝒆𝒓𝒕𝒆𝒔𝒂 𝒂𝒃𝒔𝒐𝒍𝒖𝒕𝒂


𝒏 𝒗𝟐 (𝒎/𝒔)
𝒗𝟐 (%) 𝒗𝟐 (𝒎/𝒔)
1 90 ±0,111 ±0,1
2 45 ±0,111 ±0,05
3 30 ±0,111 ±0,033
4 22,5 ±0,111 ±0,025
5 18 ±0,111 ±0,02

Ver.1 (1/12/2022) P.34: Ones estacionàries en cordes- B. Suarez, P. Vives pàg. 23 de 26


Per a 𝑳 = 𝟎, 𝟖 𝒎

𝑰𝒏𝒄𝒆𝒓𝒕𝒆𝒔𝒂 𝒓𝒆𝒍𝒂𝒕𝒊𝒗𝒂𝑰𝒏𝒄𝒆𝒓𝒕𝒆𝒔𝒂 𝒂𝒃𝒔𝒐𝒍𝒖𝒕𝒂


𝒏 𝒗𝟏 (𝒎/𝒔)
𝒗𝟏 (%) 𝒗𝟏 (𝒎/𝒔)
1 80,159 ±0,064 ±0,051
2 39,865 ±0,069 ±0,027
3 26,943 ±0,076 ±0,02
4 20,538 ±0,086 ±0,018
5 15,971 ±0,101 ±0,016

𝑰𝒏𝒄𝒆𝒓𝒕𝒆𝒔𝒂 𝒓𝒆𝒍𝒂𝒕𝒊𝒗𝒂𝑰𝒏𝒄𝒆𝒓𝒕𝒆𝒔𝒂 𝒂𝒃𝒔𝒐𝒍𝒖𝒕𝒂


𝒏 𝒗𝟐 (𝒎/𝒔)
𝒗𝟐 (%) 𝒗𝟐 (𝒎/𝒔)
1 80 ±0,125 ±0,1
2 40 ±0,125 ±0,05
3 26,667 ±0,125 ±0,033
4 20 ±0,125 ±0,025
5 16 ±0,125 ±0,02
Per a 𝑳 = 𝟎, 𝟕 𝒎

𝑰𝒏𝒄𝒆𝒓𝒕𝒆𝒔𝒂 𝒓𝒆𝒍𝒂𝒕𝒊𝒗𝒂𝑰𝒏𝒄𝒆𝒓𝒕𝒆𝒔𝒂 𝒂𝒃𝒔𝒐𝒍𝒖𝒕𝒂


𝒏 𝒗𝟏 (𝒎/𝒔)
𝒗𝟏 (%) 𝒗𝟏 (𝒎/𝒔)
1 70,176 ±0,073 ±0,052
2 34,167 ±0,08 ±0,027
3 24,462 ±0,088 ±0,021
4 18,263 ±0,101 ±0,018
5 14,353 ±0,119 ±0,017

𝑰𝒏𝒄𝒆𝒓𝒕𝒆𝒔𝒂 𝒓𝒆𝒍𝒂𝒕𝒊𝒗𝒂𝑰𝒏𝒄𝒆𝒓𝒕𝒆𝒔𝒂 𝒂𝒃𝒔𝒐𝒍𝒖𝒕𝒂


𝒏 𝒗𝟐 (𝒎/𝒔)
𝒗𝟐 (%) 𝒗𝟐 (𝒎/𝒔)
1 70 ±0,143 ±0,1
2 35 ±0,143 ±0,05
3 23,333 ±0,143 ±0,033
4 17,5 ±0,143 ±0,025
5 14 ±0,143 ±0,02

Ver.1 (1/12/2022) P.34: Ones estacionàries en cordes- B. Suarez, P. Vives pàg. 24 de 26


8. FULL DE DADES

Ver.1 (1/12/2022) P.34: Ones estacionàries en cordes- B. Suarez, P. Vives pàg. 25 de 26


Ver.1 (1/12/2022) P.34: Ones estacionàries en cordes- B. Suarez, P. Vives pàg. 26 de 26

You might also like