Professional Documents
Culture Documents
Pràctica 2-34 Bernat Suarez I Pere Vives
Pràctica 2-34 Bernat Suarez I Pere Vives
Física I
Avaluar, per cada harmònic, la massa m del portapesos necessària que cal col·locar per tal d'aconseguir una
amplitud màxima. Posteriorment comparar-ho amb el valor de la massa teòrica necessària.
Les ones, quan estan confinades en una regió finita de l'espai, com ara les d’una corda de guitarra, es
reflecteixen en tots dos extrems i, per tant, hi ha ones que es propaguen en ambdues direccions. Aquestes
ones es combinen d'acord amb el principi de superposició i donen lloc a les ones estacionàries.
Observeu en la figura que, per a cada harmònic n, hi ha certs punts de la corda que no es desplacen; aquests
punts s'anomenen nodes.
Entre cada parell consecutiu de nodes hi ha un punt de màxima amplitud de vibració anomenat antinode o
ventre. Cal tenir en compte que els dos extrems de la corda sempre seran nodes. Si es lliga un extrem a un
vibrador en comptes de mantenir-lo fixat, també serà aproximadament un node, ja que l'amplitud de la
vibració en aquell extrem és molt més petita que l'amplitud en els antinodes. Observeu que l'ona fonamental
𝜆𝑛
𝐿=𝑛· 2
per a 𝑛 = 1, 2, 3...
on 𝐿 és la longitud de la corda des del cronovibrador fins a la part superior de la politja, 𝜆𝑛 és la longitud d'ona
de cada harmònic i 𝑛 és l'harmònic (que coincideix amb el nombre d'antinodes).
Suposant que la corda que utilitzem és ideal, entendrem que la velocitat de propagació és invariable respecte
a la freqüència de vibració i ha de complir la relació següent:
𝑣 = 𝜆𝑛 · 𝑓 (2)1
La velocitat de propagació de la corda ideal depèn de la tensió F de la corda i de la densitat lineal ν de la corda
segons l'expressió:
𝐹
𝑣 = √𝜇 (1)
2·𝐿·𝑓 𝜇 𝜇
𝑛= 𝑣
= 2 · 𝐿 · 𝑓 · √𝐹 = 2 · 𝐿 · 𝑓 · √𝑚·𝑔 (3)
1
Degut a un error al buscar incerteses a apartats de baix, el numero de les formules 1 i 2 han sigut invertits.
Ver.1 (1/12/2022) P.34: Ones estacionàries en cordes- B. Suarez, P. Vives pàg. 3 de 26
2. REALITZACIÓ EXPERIMENTAL
- Politja
- Cordes
- Portapesos
- Cinta mètrica
2.2. Procediment
Fixeu un extrem de la corda al cronovibrador i feu que l'altre passi per la politja amb un portapesos.
Sense sobrepassar els 500 g de massa, col·loqueu els pesos que calgui en el portapesos i observareu les
respectives ones estacionàries. (Posant la cartolina negra al darrere les veureu molt més bé.) Aneu posant i
traient pesos d’1 g fins a aconseguir que els ventres siguin d'amplitud màxima. Anoteu l'harmònic n que heu
aconseguit i la massa del portapesos (𝑚 = 𝑚𝑒𝑥𝑝𝑒𝑟𝑖𝑚𝑒𝑛𝑡𝑎𝑙 = 𝑚𝑝𝑜𝑟𝑡𝑎𝑝𝑒𝑠𝑜𝑠 + 𝑚𝑝𝑒𝑠𝑜𝑠 ). Aneu amb compte,
ja que us podeu trobar que la freqüència de l'ona estacionària que es formi sigui un harmònic de la que esteu
buscant; moveu el cronovibrador fins a obtenir l'harmònic més petit.
Reduïu la distància fins a 100 cm i feu el mateix que abans. Després, repetiu-ho a 90 cm, a 80 cm i a 70 cm.
1r harmònic
0,06
0,04
0,02
y(m)
0
0 0,2 0,4 0,6 0,8 1 1,2
-0,02
-0,04
-0,06
x (m)
2n harmònic
0,06
0,04
0,02
y(m)
0
0,00 0,20 0,40 0,60 0,80 1,00 1,20
-0,02
-0,04
-0,06
x (m)
3r harmònic
0,06
0,04
0,02
y(m)
0
0,00 0,20 0,40 0,60 0,80 1,00 1,20
-0,02
-0,04
-0,06
x (m)
0,04
0,02
y(m)
0
0,00 0,20 0,40 0,60 0,80 1,00 1,20
-0,02
-0,04
-0,06
x (m)
5é harmònic
0,06
0,04
0,02
y(m)
0
0,00 0,20 0,40 0,60 0,80 1,00 1,20
-0,02
-0,04
-0,06
x (m)
La imatge correspon a les ones estacionaries d’una corda des del primer harmònic fins al cinquè, com es pot
2𝐿
veure, respecte a la longitud total 𝐿 = 1,1 𝑚, la longitud d’ona correspon a 𝜆 = , essent 𝑛 el nombre de
𝑛
l’harmònic.2
2
Es suposa que en el primer i últim node de cadascun dels harmònics 𝑥 = 0 𝑖 𝑥 = 1,1 𝑚, són fixes, assegurant així que
es compleixi que sigui una corda fixada per els dos extrems.
Ver.1 (1/12/2022) P.34: Ones estacionàries en cordes- B. Suarez, P. Vives pàg. 10 de 26
3.1. Càlculs experimentals
1- Primer haurem de realitzar una taula on es pugui observar las massa teòrica que es necessitaria per
a generar la força de tensió a la corda suficient per a tenir cadascun dels harmònics comparada amb
la massa experimental obtinguda durant l’experiment:
𝑳 (𝒎) 𝒏 𝒎𝒕𝒆𝒐𝒓𝒊𝒄𝒂 (𝒌𝒈) 𝒎𝒆𝒙𝒑𝒆𝒓𝒊𝒎𝒆𝒏𝒕𝒂𝒍 (𝒌𝒈) 𝑳 (𝒎) 𝒏 𝒎𝒕𝒆𝒐𝒓𝒊𝒄𝒂 (𝒌𝒈) 𝒎𝒆𝒙𝒑𝒆𝒓𝒊𝒎𝒆𝒏𝒕𝒂𝒍 (𝒌𝒈)
1,1 1 0,6167176351 0,617 1 1 0,5096839959 0,5095
1,1 2 0,1541794088 0,147 1 2 0,127420999 0,123
1,1 3 0,06852418167 0,067 1 3 0,0566315551 0,056
1,1 4 0,03854485219 0,0365 1 4 0,03185524975 0,0325
1,1 5 0,0246687054 0,023 1 5 0,02038735984 0,019
𝑳 (𝒎) 𝒏 𝒎𝒕𝒆𝒐𝒓𝒊𝒄𝒂 (𝒌𝒈) 𝒎𝒆𝒙𝒑𝒆𝒓𝒊𝒎𝒆𝒏𝒕𝒂𝒍 (𝒌𝒈) 𝑳 (𝒎) 𝒏 𝒎𝒕𝒆𝒐𝒓𝒊𝒄𝒂 (𝒌𝒈) 𝒎𝒆𝒙𝒑𝒆𝒓𝒊𝒎𝒆𝒏𝒕𝒂𝒍 (𝒌𝒈)
En els dos casos la incertesa estàndard de la funció de la velocitat, la qual es una funció monòmia, es
calcula pel procediment següent:
2𝐿
(2) ln(𝑣2 ) = 𝑙𝑛 ( 𝑛 ∗ 𝑓) → ln(𝑣2 ) = ln(2) + ln(𝐿) − ln(𝑛) ∗ ln(𝑓)
2. Es diferencia i es converteixen en positius tots els termes (per a considerar el cas més
desfavorable)
𝑑𝑣1 1 𝑑𝑚 𝑑𝐿
(1) = 2( 𝑚 + )
𝑣 𝐿
𝑑𝑣2 𝑑𝐿
(2) =
𝑣2 𝐿
∆𝑣1 1 ∆𝑚 ∆𝐿
(1) = 2( 𝑚 + )
𝑣1 𝐿
∆𝑣2 ∆𝐿
(2) =
𝑣2 𝐿
∆𝑣1 1 ∆𝑚 ∆𝐿
(1) % = 2( 𝑚 + )∗ 100
𝑣1 𝐿
∆𝑣2 ∆𝐿
(2) % = ∗ 100
𝑣2 𝐿
Ver.1 (1/12/2022) P.34: Ones estacionàries en cordes- B. Suarez, P. Vives pàg. 13 de 26
Com la absoluta:
1 ∆𝑚 ∆𝐿
(1) ∆𝑣1 = 2 ( 𝑚 + )∗ 𝑣1 [𝑚/𝑠]
𝐿
∆𝐿
(2) ∆𝑣2 = ∗ 𝑣2 [𝑚/𝑠]
𝐿
∆𝒗𝟏 ∆𝒗𝟐
𝑳 (𝒎) % ∆𝒗𝟏 (m/s) % ∆𝒗𝟐 (m/s)
𝒗𝟏 𝒗𝟐
1,1 0,04626492 0,05090306 0,09090909091 0,1
1,1 0,04885591 0,02623767 0,09090909091 0,05
1,1 0,05291723 0,01918598 0,09090909091 0,03333333333
1,1 0,05915318 0,01582975 0,09090909091 0,025
1,1 0,06719368 0,01427387 0,09090909091 0,02
Per a 𝑳 = 𝟏 𝒎
∆𝒗𝟏 ∆𝒗𝟐
𝑳 (𝒎) % ∆𝒗𝟏 (m/s) % ∆𝒗𝟐 (m/s)
𝒗𝟏 𝒗𝟐
1 0,05098135 0,05097215 0,1 0,1
1 0,05406504 0,02655942 0,1 0,05
1 0,05892857 0,01953302 0,1 0,03333333333
1 0,06538462 0,01651075 0,1 0,025
1 0,07631579 0,01473468 0,1 0,02
Per a 𝑳 = 𝟎, 𝟗 𝒎
∆𝒗𝟏 ∆𝒗𝟐
𝑳 (𝒎) % ∆𝒗𝟏 (m/s) % ∆𝒗𝟐 (m/s)
𝒗𝟏 𝒗𝟐
0,9 0,05676621 0,05109924 0,1111111111 0,1
0,9 0,06045752 0,02704580 0,1111111111 0,05
0,9 0,06526429 0,02074573 0,1111111111 0,03333333333
0,9 0,07309942 0,01728565 0,1111111111 0,025
0,9 0,082 0,015 0,111 0,021
∆𝒗𝟏 ∆𝒗𝟐
𝑳 (𝒎) % ∆𝒗𝟏 (m/s) % ∆𝒗𝟐 (m/s)
𝒗𝟏 𝒗𝟐
0,8 0,06402672 0,05132351 0,125 0,1
0,8 0,06867284 0,02737644 0,125 0,05
0,8 0,07601351 0,02048053 0,125 0,03333333333
0,8 0,08575581 0,01761296 0,125 0,025
0,8 0,10096154 0,01612416 0,125 0,02
Per a 𝑳 = 𝟎, 𝟕 𝒎
∆𝒗𝟏 ∆𝒗𝟐
𝑳 (𝒎) % ∆𝒗𝟏 (m/s) % ∆𝒗𝟐 (m/s)
𝒗𝟏 𝒗𝟐
0,7 0,07342060 0,05152338 0,1428571429 0,1
0,7 0,07983193 0,02727625 0,1428571429 0,05
0,7 0,08782201 0,02148339 0,1428571429 0,03333333333
0,7 0,10084034 0,01841655 0,1428571429 0,025
0,7 0,11904762 0,01708696 0,1428571429 0,02
Exemple del càlcul d’incerteses de 𝑣1 i 𝑣2 per als 5 harmònics de l’experiment 𝐿 = 0,7 𝑚:
1- Incertesa relativa:
∆𝑣1 1 ∆𝑚 ∆𝐿
%= ( + ) ∗ 100
𝑣1 2 𝑚 𝐿
∆𝑣2 ∆𝐿
%= ∗ 100
𝑣2 𝐿
2- Incertesa absoluta:
1 ∆𝑚 ∆𝐿
∆𝑣1 = ( + ) ∗ 𝑣1 [𝑚/𝑠]
2 𝑚 𝐿
Substituïm el valor de ∆𝑚, 𝑚, ∆𝐿 i 𝐿 per a cadascun dels harmònics i escrivim el valor final de 𝑣1 :
1 10−5 0,001
𝑛 = 1 ∆𝑣1 = 2 (0,251 + 0,7
) ∗ 70,1756368 = 0,05152338 → 𝒗𝟏 = (𝟕𝟎, 𝟏𝟖 ± 𝟎, 𝟎𝟓𝟐) 𝒎/𝒔
1 10−5 0,001
𝑛 = 2 ∆𝑣1 = ( + ) ∗ 34,16708943 = 0,02727625 → 𝒗𝟏 = (𝟑𝟒. 𝟏𝟕 ± 𝟎, 𝟎𝟐𝟕)𝒎/𝒔
2 0,251 0,7
1 10−5 0,001
𝑛 = 3 ∆𝑣1 = 2 (0,251 + 0,7
) ∗ 24,46242016 = 0,02148339 → 𝒗𝟏 = (𝟐𝟒, 𝟒𝟔 ± 𝟎, 𝟎𝟐𝟏)𝒎/𝒔
1 10−5 0,001
𝑛 = 4 ∆𝑣1 = ( + ) ∗ 18,26307751 = 0,01841655 → 𝒗𝟏 = (𝟏𝟖, 𝟐𝟔 ± 𝟎, 𝟎𝟏𝟖)𝒎/𝒔
2 0,251 0,7
1 10−5 0,001
𝑛 = 5 ∆𝑣1 = 2 (0,251 + 0,7
) ∗ 14,35304846 = 0,01708696 → 𝒗𝟏 = (𝟏𝟒, 𝟑𝟓 ± 𝟎, 𝟎𝟏𝟒) 𝒎/𝒔
∆𝐿
∆𝑣2 = ∗ 𝑣2 [𝑚/𝑠]
𝐿
0,001
𝑛 = 1 ∆𝑣2 = 0,7
∗ 70 = 0,1 → 𝒗𝟐 = (𝟕𝟎, 𝟎𝟎 ± 𝟎, 𝟏) 𝒎/𝒔
0,001
𝑛 = 2 ∆𝑣2 = 0,7
∗ 35 = 0,1 → 𝒗𝟐 = (𝟑𝟓, 𝟎𝟎 ± 𝟎, 𝟎𝟓) 𝒎/𝒔
0,001
𝑛 = 3 ∆𝑣2 = 0,7
∗ 23,33 = 0,1 → 𝒗𝟐 = (𝟐𝟑, 𝟑𝟑 ± 𝟎, 𝟎𝟑𝟑) 𝒎/𝒔
0,001
𝑛 = 4 ∆𝑣2 = 0,7
∗ 17,5 = 0,1 → 𝒗𝟐 = (𝟏𝟕, 𝟓𝟎 ± 𝟎, 𝟎𝟐𝟓) 𝒎/𝒔
0,001
𝑛 = 5 ∆𝑣2 = ∗ 14 = 0,1 → 𝒗𝟐 = (𝟏𝟒, 𝟎𝟎 ± 𝟎, 𝟎𝟐) 𝒎/𝒔
0,7
Per a la realització experimental s’havia d’encendre un cronovibrador que vibra a una freqüència constant de
50 Hz, aquest lligar a l’extrem d’una corda, i l’altre extrem d’aquesta aferrat a un contrapès amb l’ajut d’una
politja. Al anar afegint pesos que podien ser de 1g, 2’5g, 5g, 10g,20g, 50g, 100g i 200g, s’observaven diferents
harmònics de vibració en la corda, a més pes major vibració. S’havia d’anar modificant el pes situat al
contrapès fins a obtenir els 5 primers harmònics. L’experiment començava en els 110 cm de distancia de corda
𝐿 (distància des del cronovibrador fins a la politja) i seguidament es repetia reduint la longitud d’aquesta en
intervals de 10 cm fins arribar als 70 cm. Les masses obtingudes respecte les calculades teòriques han sigut
les següents:
𝑳 (𝒎) 𝒏 𝒎𝒕𝒆𝒐𝒓𝒊𝒄𝒂 (𝒌𝒈) 𝒎𝒆𝒙𝒑𝒆𝒓𝒊𝒎𝒆𝒏𝒕𝒂𝒍 (𝒌𝒈) 𝑳 (𝒎) 𝒏 𝒎𝒕𝒆𝒐𝒓𝒊𝒄𝒂 (𝒌𝒈) 𝒎𝒆𝒙𝒑𝒆𝒓𝒊𝒎𝒆𝒏𝒕𝒂𝒍 (𝒌𝒈)
1,1 1 0,6167176351 0,617 1 1 0,5096839959 0,5095
1,1 2 0,1541794088 0,147 1 2 0,127420999 0,123
1,1 3 0,06852418167 0,067 1 3 0,0566315551 0,056
1,1 4 0,03854485219 0,0365 1 4 0,03185524975 0,0325
1,1 5 0,0246687054 0,023 1 5 0,02038735984 0,019
𝑳 (𝒎) 𝒏 𝒎𝒕𝒆𝒐𝒓𝒊𝒄𝒂 (𝒌𝒈) 𝒎𝒆𝒙𝒑𝒆𝒓𝒊𝒎𝒆𝒏𝒕𝒂𝒍 (𝒌𝒈) 𝑳 (𝒎) 𝒏 𝒎𝒕𝒆𝒐𝒓𝒊𝒄𝒂 (𝒌𝒈) 𝒎𝒆𝒙𝒑𝒆𝒓𝒊𝒎𝒆𝒏𝒕𝒂𝒍 (𝒌𝒈)
En el cas del primer harmònic en l’experiment utilitzant 110 cm el resultat de la massa experimental escrit ha
sigut l’arrodoniment de la massa teòrica, això es degut a que per a evitar rompre la corda i sobrecarregar el
sistema la massa màxima que podíem situar en el contrapès rondava els 500g, així que la teòrica de 616 g no
era possible intentar-la, encara així em substituït per el valor arrodonit per a així poder-ne calcular les dades
i incerteses necessàries.
5.1. Funcionament
Veient els resultats que s’han obtingut podem afirmar que la pràctica s’ha realitzat satisfactòriament,
obtenint uns resultats molt pròxims als esperats i unes incerteses molt baixes, assegurant-nos així una
fiabilitat màxima dels resultats.
Per a 𝑳 = 𝟏 𝒎
Per a 𝑳 = 𝟎, 𝟗 𝒎