INFORME DE LA PRACTICA 2

TIR PARABÒLIC

Luna Belandria
1r BATX D
Reptes Científics
OBJRECTIUS:

Els nostres objectius amb aquesta practica son: Comprovar que en un tir horitzontal l’abast és
directament proporcional a la velocitat inicial v0, calcular el valor de l’acceleració de la
gravetat y comparar resultats teòrics i amb els resultats experimentals obtinguts.

BASE TEORICA:

𝑥 = 𝑣𝑜𝑥 ∙ 𝑡 𝑥 = 𝑣𝑜 ∙ 𝑐𝑜𝑠𝛽 ∙ 𝑡 𝛽 = 0° 𝑥 = 𝑣𝑜 ∙ 𝑡
1 1 1
𝑦 = 𝑦𝑜 + 𝑣𝑜𝑦 𝑡 − 𝑔𝑡 2 𝑦 = 𝑦𝑜 + 𝑣𝑜 ∙ 𝑠𝑖𝑛𝛽 ∙ 𝑡 + 𝑔𝑡 2 𝑦 = 𝑦𝑜 − 𝑔𝑡 2
2 2 2
𝑦=0
𝑥 = 𝑎𝑏𝑎𝑠𝑡
𝑥 = 𝑣𝑜 𝑡
1
𝑥 = 𝑣𝑜 𝑡 − −−> 0 = 𝑦𝑜 − 𝑔𝑡 2
2

2𝑦𝑜 2𝑦0
𝑡=√ − − − −→ 𝑥 = √ ∙ 𝑣𝑜
𝑔 𝑔

MATERIAL, MUNTATJE I PROCEDIMENT

Bola metàl·lica Cronòmetre amb sensors

(error instrumental: 0,001 s)

mòbils.

Error ins:0,01s

Peça de fusta i guia de plàstic.

regle i cinta metrica Paper carbo

(Error Ins: 0,01 cm)

Amb el material subministrat fem el muntatge del dispositiu:

• Mesurem l’altura inicial y0 del tir.

• Situem un dels sensors (mòbils) en la part final del recorregut de la bola i

anotem la distància que hi ha entre ells (Δx).

• Deixem caure la bola des de 5 altures diferents, i en cada cas, prenguem

nota de la lectura del cronòmetre i mesureu l’abast del tir.

TRACTAMENT DE DADES

t1 (s) t2(s) t3(s) Δt(s) Δx(m) V0(m/s) x(m)

0,48 0,47 0,39 0,45 0,2 0,45 0,29
0,41 0,4 0,42 0,41 0,2 0,49 0,25
0,3 0,46 0,35 0,37 0,2 0,54 0,21
0,54 0,44 0,49 0,49 0,2 0,41 0,16
0,92 0,48 0,67 0,57 0,2 0,35 0,1

Tir parabòlic mòbils R² = 0,4447

0,35
0,3
y = 0,6823vo - 0,1037
0,25
0,2
x(m)

0,15
0,1
0,05
0
0 0,1 0,2 0,3 0,4 0,5 0,6
Vo(m/s)

Càlcul de la g

𝑌0 = 0,77 𝑚
X= 0,57
2𝑌0 2𝑌0 2∙0,77
𝑋=√ →𝑔= →𝑔= → 𝒈 = 𝟒, 𝟕𝟒 𝒎/𝒔𝟐
𝑔 𝑋2 0,572
CONCLUSIONS

En conclusió, hem aconseguit validar el nostre objectiu de confirmar que en un tir parabòlic,
l'abast és directament proporcional a la velocitat inicial v0, i hem calculat el valor de
l'acceleració de la gravetat (4,74 m/s²) comparant els resultats teòrics amb els experimentals.
Tot i haver experimentat un error en el temps t1 de l'última mesura, originat per un petit mal
funcionament del cronòmetre o la reacció del qui cronometrava, aquest inconvenient no va
distorsionar significativament els resultats, ja que vam eliminar aquesta dada discrepant. A
més, s'ha observat que l'alta participació de persones en la realització de la pràctica pot limitar
les possibilitats d'interactuar i formar part de la pràctica. Respecte a aquest primer error, no hi
ha una solució específica per millorar-lo, ja que el cronometratge es va dur a terme amb un
dispositiu mòbil i depèn en gran mesura dels reflexos dels individus encarregats. Respecte a la
qüestió de la participació massiva, suggeriria reduir el nombre de persones involucrades en
cada pràctica per millorar l'eficàcia i la qualitat de l'execució.

Pel que fa a les propostes de millora, en general, considero que malgrat alguns petits
inconvenients (com els esmentats anteriorment), la pràctica va ser satisfactòria. Tot i això,
podrien implementar-se procediments per millorar la coordinació i la qualitat de les mesures,
com ara assignar rols específics a cada participant per reduir els errors potencials.

En conclusió, els resultats experimentals concorden en gran mesura amb les expectatives
teòriques, reforçant la validesa de la relació entre l'abast i la velocitat inicial en un tir parabòlic,
i en general encara que la part de la gràfica no és del tot “realista” (cosa que és normal perquè
les dades tomades van ser fetes per nostres mateixos a grans marges d’error) la practica com a
tal va estar molt bé.