Ones Estacionàries en Cordes

PRÀCTICA 34:
ONES ESTACIONÀRIES
EN CORDES
Mar Usó Fortea, Ahlam El Bouhassani i

Mónica Martínez Merchante
Grau en Enginyeria Química i Electrònica

Física II
Curs 2022-23, Grup 20, G22 de pràctiques
Realització de la pràctica: 06/03/2023

Lliurament del treball: 16/03/2023
Temps dedicat per elaborar l’informe:
M. Usó Fortea: 240 minuts
A. El Bouhassani: 240 minuts
M. Martínez Merchante: 240 minutos
Ver. 1 (16/03/2022) P.34: Ones estacionàries en cordes - A. El Bouhassani, M. Usó, M. Martínez pàg. 1 de 18
ÍNDEX
1. Introducció
a. Conceptes fonamentals
b. Objectius
2. Càlculs previs
3. Realització experimental
a. Material utilitzat
b. Procediment i mesures experimentals
4. Elaboració de resultats
5. Anàlisis dels resultats
6. Taula final de resultats
7. Conclusions
8. Full de dades
9. Bibliografia
1. INTRODUCCIÓ
1.1. Conceptes fonamentals
Les ones estacionàries són un patró de vibració que es produeix quan dues ones
“confinades en una regió finita de l’espai”1 es propaguen en direccions oposades es
combinen mitjançant el principi de superposició.
S’anomenen ones estacionàries perquè, a diferència d’altres ones en les que

s’aprecia com els nodes i els ventres avancen, aquestes semblen no moure’s2. Així
doncs es caracteritzen per tenir punts els quals no es desplacen (nodes) però varien
segons l’harmònic en el que ens trobem.
Els nodes són els punts immòbils i els ventres el punt màxim d’amplitud de vibració
entre dos nodes consecutius. Per tant, els extrems de la corda sempre seran nodes,
independentment de l’harmònic en que ens trobem. Si un extrem de la corda es lliga
a un vibrador, també serà aproximadament un node.
Es pot deduir doncs, la relació següent:
λ𝑛
𝐿 = 𝑛· 2
(1) per a n = 1, 2, 3…
on L és la longitud de la corda des del cronovibrador

fins a la part superior de la politja, λ𝑛 és la longitud
d’ona en cada harmònic i n és l’harmònic (que
coincideix amb el nombre de nodes).
Figura nº 1. Gràfic dels primers cinc harmònics d’una ona estacionària amb ambdós extrems fixos.
Com que suposem que la corda és ideal, la velocitat de propagació no varia

respecte a la freqüència de vibració i compleix:
𝑣 = λ𝑛·𝑓 (2)
Altrament, la velocitat de propagació de la corda també es pot relacionar amb la

tensió F de la corda i la densitat lineal v de la corda segons l’expressió:
𝐹
𝑣 = µ
(3)
Combinant les tres fórmules obtenim:

2·𝐿·𝑓 µ µ
𝑛= 𝑣
= 2·𝐿·𝑓· 𝐹
= 2·𝐿·𝑓· 𝑚·𝑔
1.2 Objectius
L’objectiu principal de la pràctica és calcular la velocitat amb la que es desplacen les

ones. Això ho realitzem amb l’ajuda d’un cronovibrador lligat a una corda, on a l’altre
extrem de la corda hi trobem la massa que afegim, i les expressions mencionades
anteriorment. Amb aquest sistema tancat podem veure les ones estacionàries que
corresponen a cada massa.
2. CÀLCULS PREVIS
Prèviament a la realització de la pràctica calculem la massa mteòrica que cal col·locar

al portapesos per aconseguir els harmònica n=1, 2, 3, 4, i 5 per les diverses
longituds de la corda (110 cm, 100 cm, 90 cm, 80 cm i 70 cm).
µ
Els càlculs es fan mitjançant la fórmula: 2·𝐿·𝑓· 𝑚·𝑔
on f = 50 Hz,
−3
µ = 0. 5·10 𝑘𝑔/𝑚 i l és la longitud de la corda expressada en metres (m) .
2
(2·𝐿·𝑓) ·µ
Aïllant la massa teòrica de l’equació anterior obtenim 𝑚 = 2 mitjançant la qual
𝑛 ·𝑔
obtenim la següent taula de valors, on la massa està expressada en grams (g):
L (cm)
n 70 80 90 100 110
1 249.7 326.19 412.84 509.68 617.2
2 62.43 81.54 103.21 127.42 154.18
3 27.74 36.24 45.87 68.52 68.52
4 15.6 20.38 25.8 31.82 38.54
5 9.9 13.0 16.51 20.38 24.66
3. REALITZACIÓ EXPERIMENTAL
3.1. Material utilitzat
El material utilitzat per l’elaboració de la pràctica és:

- Cronovibrador amb mordassa de 50 Hz de freqüència
- Transformador
- Cordes
- Dos suports
- Politja
- Portapesos
- Cinta mètrica
- Cartolina negra
3.2. Procediment i mesures experimentals
Sense sobrepassar els 500 g de massa, col·loquem els pesos que calgui en el
portapesos i observem les respectives ones estacionàries posant la cartolina negra
darrere per observar-les millor.
Al col·locar la massa tenim en compte que el portapesos ja pesa 10 g, per tant,

mexperimental = mportapesos + mpesos.
Es segueix el mateix procediment per cadascuna de les distàncies, començant per

la més gran és a dir, per la de 110 cm. Entre mesura i mesura desconnectem el
cronovibrador perquè no s’escalfi.
La taula amb les dades de mexperimental en grams (g) és:
L (cm)
n 70 80 90 100 110
1 250 g 326 g 413 g 510 g -
2 62 g 82 g 103 g 127 g 154 g
3 28 g 36 g 46 g 57 g 68.5 g
4 16 g 20 g 26 g 32 g 38.5 g
5 10 g 13 g 16.5 g 20 g 25 g
Per la longitud de 110 cm no vam poder observar el primer harmònic donat que la
massa experimental havia de superar els 500 g i per tant hi havia possibilitat de que
la corda no la suportes.
4. ELABORACIÓ DE RESULTATS
Tot i que la corda estava fixada per un extrem i l’altre estava unit al cronovibrador,
com l’amplitud en aquell extrem serà mínima, considerem que els dos extrems són
nodes. Per tant, és com si a corda estigues fixada pels dos extrems.
L’esquema general de les ones estacionàries obtingudes en la corda a cadascun

dels harmònics és:
*L’harmònic canvia en variar la massa penjada al portaobjectes.

*La longitud d’ona depèn de la longitud de la corda.
Completem les taules de valors:
L (cm) n mteòrica (g) mexperimental (g)
70 1 249.7 250
2 62.43 62
3 27.74 28
4 15.6 16
5 9.9 10
80 1 326.19 326
2 81.54 82
3 36.24 36
4 20.38 20
5 13.0 13
90 1 412.84 413
2 103.21 103
3 45.87 46
4 25.8 26
5 16.51 16.5
100 1 509.68 510
2 127.42 127
3 68.52 57
4 31.82 32
5 20.38 20
110 1 617.2 617
2 154.18 154
3 68.52 68.5
4 38.54 38.5
5 24.66 25
Per poder completar la segona taula utilitzem les relacions que hem vist en les
fórmules anteriors:
λ𝑛
𝐿 = 𝑛· 2
(1) n = 1, 2, 3, …
i si aïllem λ𝑛 de l'expressió, obtenim:

2·𝐿
λ𝑛 = 𝑛
n = 1, 2, 3, …
on L és la longitud de la corda des del vibrador fins a la part superior de la politja, λ𝑛

és la longitud d’ona de cada harmònic i n és l’harmònic.
Com que hem suposat que la corda és ideal, s’ha de complir:
𝑣 = λ𝑛·𝑓
i
𝐹
𝑣 = µ
Gràcies a les fórmules podem elaborar aquesta taula de valors:
L n m (g) F = m·g λ𝑛(cm) µ (kg/m) 𝑣 = λ𝑛·𝑓 𝐹

(cm) (N) 𝑣 = µ
(m/s)
(m/s)
70 1 250 2.4525 140.0 0.5·10-3 70.0 70.0357
2 62 0.60822 70.0 35.0 34.8775
3 28 0.27468 46.6 23.3 23.44
4 16 0.15696 35.0 17.5 17.7178
5 10 0.0981 28.0 14.0 14.01
80 1 326 3.19806 160.0 0.5·10-3 80.0 79.97
2 82 0.80442 80.0 40.0 40.11
3 36 0.35316 53.3 26.6 26.58
4 20 0.1962 40.0 20.0 19.81
5 13 0.12753 32.0 16.0 15.97
L n m (g) F = m·g λ𝑛(cm) µ (kg/m) 𝑣 = λ𝑛·𝑓 𝐹
(cm) (N) 𝑣 = µ
(m/s)
(m/s)
90 1 413 4.05153 180.0 0.5·10-3 90.0 90.02
2 103 1.01043 90.0 45.0 44.95
3 46 0.45126 60.0 30.0 30.04
4 26 0.25506 45.0 22.5 22.6
5 16.5 0.161865 36.0 18.0 17.99
100 1 510 5.0031 200.0 0.5·10-3 100.0 100.03
2 127 1.24587 100.0 50.0 49.9
3 57 66.6 33.3 33.44

0.55917
4 32 0.31392 50.0 25.0 25.1
5 20 0.1962 40.0 20.0 19.8
110 1 - - - 0.5·10-3 - -
2 154 1.51074 110.0 55.0 54.97
3 68.5 73.3 36.6 36.6

0.671985
4 38.5 0.377685 55.0 27.5 27.48
5 25 0.24525 44.0 22.0 22.15
4.1 Càlcul d’incerteses i errors absoluts i relatius
Quan fem el càlcul de les velocitats utilitzem la massa teòrica. Aquesta massa no és
la mateixa que la massa experimental, per tant, la velocitat calculada no és la
mateixa que la que hi havia a l’hora de fer la pràctica. Així doncs, a continuació
farem el càlcul de la incertesa que té aquesta velocitat. Si les masses teòriques i les
experimentals coincidissin, no faria falta, però com que hi ha una mínima diferència,
s’ha de fer el càlcul.
Doncs, avaluarem com es propaguen les incerteses de mesura de massa i longitud

fins als valors de v1 i v2:
2·𝐿
v1= λ𝑛·𝑓= 𝑛
·𝑓
𝑢 (𝑣) 𝑢(𝐿) 𝑢 (𝐿)

(𝑣)
= (𝐿)
→ 𝑢(𝑣1) = (𝐿)
·(𝑣)
𝐹 𝑚·𝑔
v2 = µ
= µ
𝑢 (𝑣) 1 𝑢(𝑚) 1 𝑢 (𝑚)

(𝑣)
= 2
· 𝑚
→ 𝑢(𝑣2) = 2
· 𝑚
· (𝑣)
u (L) = ± 1 mm
u (m) = ± 1 g
Les incerteses de cada valor de v són:
L (cm) n m (g) v1 (m/s) u (v1) v2 u (v2)

(m/s) (m/s)
70 1 250 70.0 0.1 70.0357 0.14
2 62 35.0 0.05 34.8775 0.28
3 28 23.3 0.033 23.44 0.42
4 16 17.5 0.025 17.7178 0.55
5 10 14.0 0.02 14.01 0.7
80 1 326 80.0 0.1 79.97 0.12
2 82 40.0 0.05 40.11 0.24
3 36 26.6 0.033 26.58 0.37
4 20 20.0 0.025 19.81 0.5
5 13 16.0 0.02 15.97 0.6
90 1 413 90.0 0.1 90.02 0.1
2 103 45.0 0.05 44.95 0.22
3 46 30.0 0.033 30.04 0.33
4 26 22.5 0.025 22.6 0.43
5 16.5 18.0 0.02 17.99 0.55
100 1 510 100.0 0.1 100.03 0.1
2 127 50.0 0.05 49.9 0.2
3 57 33.3 0.033 33.44 0.3
4 32 25.0 0.025 25.1 0.4
5 20 20.0 0.02 19.8 0.5
110 1 - - - - -
2 154 55.0 0.05 54.97 0.18
3 68.5 36.6 0.033 36.6 0.27
4 38.5 27.5 0.025 27.48 0.36
5 25 22.0 0.02 22.15 0.44
Per saber amb exactitud quina és la diferència entre la velocitat teòrica (v1) i la
velocitat experimental (v2) calculem l’error relatiu i absolut mitjançant les següents
taules:
L (cm) Error relatiu Error absolut
70 0.0357 0.00051
0.1225 0.0035
0.1067 0.0046
0.2178 0.0123
0.01 0.00071
80 0.03 0.00038
0.11 0.0027
0.086 0.0033
0.19 0.0096
0.03 0.00188
90 0.02 0.00022
0.05 0.0011
0.04 0.0013
0.1 0.0044
0.01 0.00055
100 0.3 0.003
0.1 0.002
0.106 0.0032
0.1 0.004
0.2 0.01
110 - -
0.03 0.00054
0.06 0.0018
0.02 0.00073
0.15 0.007
5. ANÀLISI DELS RESULTATS
Observem que els resultats obtinguts de la diferència de la dues velocitats és molt

petita. Entre v1 i v2 no hi ha tant contrast i això és a causa de les masses. Donat que
les masses teòriques i experimentals són tan semblants, la velocitat no varia gaire.
Les velocitats calculades mitjançant la longitud d’ona tenen un valors molt més
exactes que les calculades mitjançant la massa. Això és degut a que la longitud
d’ona ja era un valor que venia donat per la longitud de la corda, la qual era bastant
exacte. En canvi, les velocitats calculades a partir de la fórmula v2 variaven en funció
de la massa experimental.
Com que la diferència de velocitats era mínima, els valors dels errors absoluts i
relatius també són molt pròxims a 0. 13.1
6. TAULA FINAL DE RESULTATS
L (cm) n v1 ( λ𝑛·𝑓 ) (m/s) 𝐹

v2 ( µ
) (m/s)
70 1 70 ± 0.1 70 ± 0.1
2 40 ± 0.05 30 ± 0.3
3 20 ± 0.03 20 ± 0.4
4 20 ± 0.03 20 ± 0.6
5 10.0 ± 0.02 10 ± 0.7
80 1 80 ± 0.1 80 ± 0.1
2 40 ± 0.05 40 ± 0.2
3 30 ± 0.03 30 ± 0.4
4 20 ± 0.03 20 ± 0.5
5 20 ± 0.02 20 ± 0.6
90 1 90 ± 0.1 90 ± 0.1
2 50 ± 0.05 40 ± 0.2
3 30 ± 0.03 30 ± 0.3
4 20 ± 0.03 20 ± 0.4
5 20 ± 0.02 20 ± 0.6
100 1 100 ± 0.1 100 ± 0.1
2 50 ± 0.05 50 ± 0.2
3 30 ± 0.03 30 ± 0.3
4 30 ± 0.03 30 ± 0.4
5 20 ± 0.02 20 ± 0.5
110 1 - -
2 60 ± 0.05 50 ± 0.2
3 40 ± 0.03 40 ± 0.3
4 30 ± 0.03 30 ± 0.4
5 20 ± 0.02 20 ± 0.4
7. CONCLUSIONS
7.1. Comparació dels resultats teòrics i experimentals
Els resultats que hem obtingut en la realització d’aquesta pràctica són molt similars
als teòrics. Així doncs, la diferència entre les velocitats teòriques i les experimentals
es decanta més cap a les teòriques. Encara que aquesta dada és poc significativa,
ja que les velocitats es calculen seguint procediments considerablement diferents.
És a dir, en la primera situació la velocitat es calcula mitjançant la longitud de la
corda, la qual ja tenim establerta i, en la segons situació, es calcula a través de la
massa experimental. Queda recalcar que, lògicament, hi ha una diferència entre els
valors experimentals i els teòrics (ja que aquests últims seran en una situació ideal)
encara que no és gaire significativa.
Tot i això, observem que la propagació d’incerteses és major quan la velocitat depèn
de la massa. Aquest fet probablement és degut a que el valor de la massa era
“subjectiu”, és a dir, nosaltres havíem de modificar-la en funció de l’amplitud que
consideràvem màxima.
7.2. Anàlisi de les possibles causes d’error
Els errors són poc significatius, ja que el sistema utilitzat per la realització de la
pràctica ha sigut primitiu, doncs havíem d'observar l’amplitud de la corda a mida que
augmentàvem el pes fins arribar a un màxim.
Aquesta pot ser una de les principals causes d’error ja que la mesura es feia a ull nu
en comptes d’utilitzar un instrument que ens pogués garantir amb més precisió les
mesures presses. Doncs, no podem assegurar que les masses experimentals fossin
realment amb les que s'aconsegueix l’amplitud màxima.
Tota aquesta situació no és gaire problemàtica, no obstant, aquestes situacions van

augmentant la mitjana d’error, no molt significativa, però si present.
8. BIBLIOGRAFIA
1. EPSEM. Llibre de pràctiques de física [en línia]. Manresa. [Consulta:

10/03/2023]. Disponible a: Llibre pràctiques Carpeta
2. Universidad de Miguel Hernández de Elche. Ondas estacionarias [en línia].
Elche [Consulta: 09/03/2023]. Disponible a: https://acortar.link/XunmWz
9. FULL DE DADES
9.1. Càlculs previs
Powered by TCPDF (www.tcpdf.org)

Índex de comentaris
13.1 La precisió de les velocitats ha de ser la mateixa que les seves incerteses
Powered by TCPDF (www.tcpdf.org)

Ones Estacionàries en Cordes

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Ones Estacionàries en Cordes

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

PRÀCTICA 34:

Mar Usó Fortea, Ahlam El Bouhassani i

Grau en Enginyeria Química i Electrònica

Realització de la pràctica: 06/03/2023

1.1. Conceptes fonamentals

S’anomenen ones estacionàries perquè, a diferència d’altres ones en les que

Es pot deduir doncs, la relació següent:

on L és la longitud de la corda des del cronovibrador

Com que suposem que la corda és ideal, la velocitat de propagació no varia

Altrament, la velocitat de propagació de la corda també es pot relacionar amb la

Combinant les tres fórmules obtenim:

L’objectiu principal de la pràctica és calcular la velocitat amb la que es desplacen les

Prèviament a la realització de la pràctica calculem la massa mteòrica que cal col·locar

1 249.7 326.19 412.84 509.68 617.2

2 62.43 81.54 103.21 127.42 154.18

3 27.74 36.24 45.87 68.52 68.52

4 15.6 20.38 25.8 31.82 38.54

5 9.9 13.0 16.51 20.38 24.66

3.1. Material utilitzat

El material utilitzat per l’elaboració de la pràctica és:

3.2. Procediment i mesures experimentals

Al col·locar la massa tenim en compte que el portapesos ja pesa 10 g, per tant,

Es segueix el mateix procediment per cadascuna de les distàncies, començant per

La taula amb les dades de mexperimental en grams (g) és:

1 250 g 326 g 413 g 510 g -

2 62 g 82 g 103 g 127 g 154 g

L’esquema general de les ones estacionàries obtingudes en la corda a cadascun

*L’harmònic canvia en variar la massa penjada al portaobjectes.

L (cm) n mteòrica (g) mexperimental (g)

100 1 509.68 510

110 1 617.2 617

i si aïllem λ𝑛 de l'expressió, obtenim:

on L és la longitud de la corda des del vibrador fins a la part superior de la politja, λ𝑛

Com que hem suposat que la corda és ideal, s’ha de complir:

Gràcies a les fórmules podem elaborar aquesta taula de valors:

L n m (g) F = m·g λ𝑛(cm) µ (kg/m) 𝑣 = λ𝑛·𝑓 𝐹

70 1 250 2.4525 140.0 0.5·10-3 70.0 70.0357

2 62 0.60822 70.0 35.0 34.8775

3 28 0.27468 46.6 23.3 23.44

4 16 0.15696 35.0 17.5 17.7178

5 10 0.0981 28.0 14.0 14.01

80 1 326 3.19806 160.0 0.5·10-3 80.0 79.97

2 82 0.80442 80.0 40.0 40.11

3 36 0.35316 53.3 26.6 26.58

4 20 0.1962 40.0 20.0 19.81

5 13 0.12753 32.0 16.0 15.97

90 1 413 4.05153 180.0 0.5·10-3 90.0 90.02

2 103 1.01043 90.0 45.0 44.95

3 46 0.45126 60.0 30.0 30.04

4 26 0.25506 45.0 22.5 22.6

5 16.5 0.161865 36.0 18.0 17.99

100 1 510 5.0031 200.0 0.5·10-3 100.0 100.03

2 127 1.24587 100.0 50.0 49.9

3 57 66.6 33.3 33.44

5 20 0.1962 40.0 20.0 19.8

2 154 1.51074 110.0 55.0 54.97

3 68.5 73.3 36.6 36.6

5 25 0.24525 44.0 22.0 22.15

Doncs, avaluarem com es propaguen les incerteses de mesura de massa i longitud

𝑢 (𝑣) 𝑢(𝐿) 𝑢 (𝐿)

𝑢 (𝑣) 1 𝑢(𝑚) 1 𝑢 (𝑚)

L (cm) n m (g) v1 (m/s) u (v1) v2 u (v2)

70 1 250 70.0 0.1 70.0357 0.14