Professional Documents
Culture Documents
Esfor desquinament
rea de Mecnica de Medis Continus i Teoria dEstructures * Departament dEnginyeria Mecnica i de la Construcci Industrial * Universitat de Girona
OBJECTIUS Introduir el concepte desfor desquinament. Determinaci de les tensions tallants i tensions normals en flexi simple .
Verificaci experimental de la teoria de la flexi simple i de lesfor desquinament. I. INTRODUCCI TERICA Una biga de secci rectangular ( Figura 1) sotmesa a flexi simple i essent S i S dues seccions transversals separades una distncia dx:
En haver-hi un esfor tallant, el moment flector variar al llarg de la biga,amb M i M+dM en la secci S i S respectivament. Si a una distncia y per sobre de la lnia neutre, es traa un tall longitudinal i se nalla la part definida ( Figura 2) sobt el segent:
El moment flector M ocasiona tensions normals a la cara S i el moment M+dM unes tensions +d a la cara S, amb unes resultants Fs i Fs. La part allada sha de mantenir en equilibri de manera que les forces que actuen en les
1
cares han de complir amb les equacions de lEsttica. Donat que M+dM s ms gran que M, la Fs aplicada a la cara S ser ms gran que Fs a la cara S. Aix suposa que la resultant de les dos forces fa que la part allada tingui tendncia a lliscar en la direcci x. Per tant, aquesta resultant ha de ser equilibrada amb una fora que actui a la part inferior de la secci que sanomena esfor desquinament: FB. Avaluant les forces citades, resulta:
Per tant, lequaci que permet determinar lesfor desquinament per una biga de secci constant i treballant a flexi simple s la segent:
on: Ms: moment flector a la secci s Ms: moment flector a la secci s Iz: moment dinrcia respecte la lnia neutra Me: moment esttic de lrea que queda per sobre o per sota del punt analitzat.(Ad) FB: esfor desquinament
Suposant lelement allat ( Figura 2) i considerant una superfcie b.dx sobre la que actua FB, lesfor desquinament.
Les tensions tallants a la superfcie A1, A2, A3, A4 generades per lesfor desquinament prenen de valor:
Les tensions tallants en el pla perpendicular, plantejant equilibri de moments , resulten iguals a les horitzontals en mdul ( Figura 3).
La tensi tallant en les diferents fibres varia segons quina sigui la distncia a la lnia neutra. Per una secci rectangular el diagrama de tensions tallants ( Figura 4) segueix :
max
b
Figura 4. Diagrama de tensions tallants.
I.2. Plantejament del problema Es disposa duna biga simplement recolzada segons la secci de la figura i amb una crrega vertical P aplicada a en un punt determinat de la biga, veure Figura 5.
Figura 5. Biga sotmesa a un estat de crregues amb una resultant mecnica de flexi simple
El valor del moment flector en una secci S-S situada a una distncia X des del recolzament es calcula a partir del desenvolupament de diagrames de tallants i moments flectors de la biga.
II. MUNTATGE EXPERIMENTAL II.1. Equipament Per tal de poder realitzar la prctica es necessitar el segent material: 1 Bancada de suport: per fixar la biga dassaig. Alguns elements que en formen part daquesta i necessaris pel desenvolupament de la prctica sn: -Barra daplicaci de la crrega -Bra de Palanca -Porta peses
1 Biga: proveta a assajar, porta adherida una galga a la part inferior i una a la part superior del e1 perfil (veure detall).
1 Acopladar a laplicador de crrega. Formar el punt daplicaci de la crrega conjuntament amb laplicador.
2 Pont de Wheatstone: Sutilitzaran 2 ponts amb display per mesurar les deformacions de cadascuna de les galgues.
1 Cinta Mtrica :per mesurar la distncia de la collocaci de les galgues i el punt daplicaci de la crrega respecte el recolzament. 2 claus fixes: per fixar la proveta a la bancada i la base de suport. Es necessitar una clau 16.
II.2. Muntatge Per fer el muntatge per posteriorment prendre les mesures experimentals es seguiran els segents passos: Pas 1: Sutilitzaran laplicador de la crrega, lacoplador, els recolzaments i la biga. Es collocaran els recolzaments a cada suport de la bancada. A continuaci es collocar la biga tot tenint amb compte la collocaci sobre els recolzaments i la longitud efica de la biga. Finalment sagafar lacoplador de crrega collocat a la part superior de a biga i laplicador a la cara inferior. Suniran amb els cargols adients. Tenir amb compte a quina distncia dels punts de recolzament cal realitzar el muntatge del punt daplicaci de la crrega. (Veure el detall)
Pas 2: Connectar les galgues al pont de Wheatstone i fer un zero del display.
Figura 6. Muntatge definitiu de la prctica de Flexi Simple. Esfor desquinament. III. REALITZACI DE LA PRCTICA III.1. Treball al laboratori A partir del muntatge experimental que sha preparat es determinaran experimentalment els valors de les deformacions i tensions a la secci on hi han adherides les galgues. Els valors experimentals es compararan amb els resultats terics obtinguts a partir de lanlisi del problema. A la Figura 7 es presenten els parmetres necessaris per dur a terme els clculs terics.
Lb = 850 mm E= 2.1105 MPa VE= 4750mV k = 2.075 (constant de la galga) Taula 1. Valors dels parmetres. A continuaci es mostren els passos que shan de seguir per realitzar la prctica: Pas 1 Aplicar 100 N al bra de palanca , veure Figura 8. El bra de palanca multiplica per 10 la crrega aplicada.
Figura 8. Mesures del bra de palanca. Aplicaci de la crrega de 100 N al bra de palanca
8
Pas 2: Prendre les lectures de deformacions unitries experimentals. Les mesures obtingudes del pont de Wheatstone sn en mV. El pas daquest valor a es far mitjanant la segent equaci:
= 4VS a kV E
(10)
On VS s el valor del voltatge de sortida que ens dona el display del pont (en mV). La k s la constant de galga, el seu valor es troba a la Taula 1. El parmetre VE s el voltatge dalimentaci del pont, aquest voltatge s de 4750 mV. Pas 3: Calcular experimentalment: el valor de la tensi normal corresponent a les fibres on es situa la galga. Pas 4: Determinar el valor de la tensi tallant mxima. Pas 5: Representar grficament les tensions normals mximes teriques i experimentals a la secci de les galgues. Pas 6: Representar grficament les tensions tallant mximes teriques.
Noms i Cognoms:
ycdg Me Iz
10
Clcul esfor desquinament Per la mateixa crrega que saplicar experimentalment (Pas 1): Calcular tericament lesfor desquinament (FB) que suporta cada plegat de xapa (zona ratllada) des de lorigen de la biga fins al punt daplicaci de la crrega.
11
Clcul tensions normals Calcular tericament: el valor de la tensi normal corresponent a les fibres superior i inferior on es situa la galga.
12
Clcul deformaci unitria galgues extensomtriques Calcular experimentalment: el valor de la tensi normal corresponent a les fibres on es situa la galga.
13
Representaci grfica de les tensions tallants teriques Representaci qualitativa, noms cal indicar el valor numric de la tensi mxima i on es dna aquesta
14
Taula de resultats Parmetre Voltatge de sortida de la galga superior: VS Deformaci unitria galga superior: s Voltatge de sortida de la galga inferior: Vi Deformaci unitria galga inferior: i Esfor desquinament: FB Tensi mxima experimental a la Gsuperior: Sexp Tensi mxima experimental a la Ginferior: Iexp Tensi mxima terica a la Gsuperior: Steo Tensi mxima terica a la Ginferior: Iteo Tensi tallant mxima : teo Unitats mV mV N MPa MPa MPa MPa MPa Valor
15