PÈNDOL BALÍSTIC

Abans d’anar al laboratori llegiu amb cura tot el guió de la pràctica.

Abans de sortir del laboratori cal que envieu a ATENEA el full de
càlcul amb els camps en blau complimentats. Després de la pràctica,
completeu l’informe (només les pàgines 7-9) i el full de càlcul i lliureu-
los al vostre/a professor/a de pràctiques en el termini màxim d’una
setmana.

Objectius
* Estudiar un pèndol balístic.
* Utilitzar el pèndol balístic per determinar la velocitat d’un projectil.
* Determinar el moment d’inèrcia del pèndol balístic.
* Aplicar els principis de conservació del moment angular i de l’energia.
* Comprovar el grau d’ajust dels resultats obtinguts.

Introducció
En aquesta pràctica utilitzareu un pèndol balístic per determinar la velocitat a la que
surten uns projectils d’una llançadora. Abans d’utilitzar el pèndol balístic com a tal, en
determinareu el moment d’inèrcia aplicant la teoria del pèndol físic. Ja per acabar,
comprovareu que les velocitats obtingudes amb el pèndol balístic són compatibles amb
les especificacions tècniques que el fabricant de la llançadora ens proporciona.

1. El pèndol físic

Un pèndol físic és qualsevol sòlid de massa M que es penja

d’un punt O que no coincideix amb el seu centre de masses.
O Quan el sòlid s’aparta de la posició d’equilibri fa un moviment
oscil·latori. Aquest moviment, per a oscil·lacions petites, pot
aproximar-se a un moviment harmònic simple.
RCM
Considerem una figura plana, com la de la figura 1. L’única
CM força que fa moment respecte el punt O és el pes, P. Si
apliquem la segona llei de Newton per a la rotació, tenim:

P
 11\* MERGEFORMAT ()
on res és el moment resultant de força respecte al punt O, I és
el moment d’inèrcia del sòlid respecte a un eix perpendicular
al paper que passa per O,  és l’acceleració angular del pèndol
i Rcm és la distància del centre de masses al punt O.
Figura 1

Lab.FFI. Tardor 21. Pèndol Balístic 1

Per a oscil·lacions petites es pot aproximar , i aleshores l’equació anterior
queda

22\* MERGEFORMAT ()
la qual és formalment idèntica a l’equació d’un moviment harmònic simple amb

. En conseqüència, per a oscil·lacions petites, el període d’un pèndol físic

és:

33\* MERGEFORMAT ()

2. El pèndol balístic

El pèndol balístic és un dispositiu que es pot utilitzar per mesurar la velocitat de

projectils, com per exemple bales.

El seu funcionament és molt simple (veure figura 2). El pèndol consta d’una barra a
l’extrem de la qual tradicionalment hi havia un bloc de fusta. Quan es dispara una bala
en contra del bloc la bala s’hi incrusta i el conjunt format per la bala i el pèndol
comencen a ascendir fins assolir una alçada màxima. Mesurant l’angle màxim,  que
forma la barra pendular amb la vertical es pot calcular la velocitat, v, que porta la bala
abans de l’impacte.

Figura 2

El pèndol consta d’una barra a l’extrem de la qual hi ha un receptacle on la bala hi

queda allotjada. El pèndol i la bala tenen masses M i m, respectivament. Un cop la bala
s’incrusta al pèndol, la distància del centre de masses (CM) del pèndol i la bala a l’eix
de rotació l’anomenem RCM, i el moment d’inèrcia (del pèndol i la bala) respecte l’eix
de gir, I.

Lab.FFI. Tardor 21. Pèndol Balístic 2

A la base del pèndol hi ha una llançadora que s’utilitza per disparar les bales i que es
descriu al següent apartat.

La Figura 3 mostra l’aparell que s’utilitzarà.

Mesurador angular

Llançadora

Barra pendular

Vara compressora

Bales d’acer

Figura 3

Considereu que es dispara una bala de massa m que es dirigeix cap el pèndol amb
velocitat v. La bala xoca de forma completament inelàstica amb el pèndol, a distància d
de l’eix de rotació del pèndol, i tot el conjunt surt amb velocitat angular  i comença a
ascendir fins que el pèndol assoleix un angle amb la vertical.

L’alçada màxima que assoleix el CM del pèndol amb la bala, h, és:
h= RCM (1 – cos θ) 44\* MERGEFORMAT ()
Aplicant el principi de conservació de l’energia mecànica, podem determinar l’energia
cinètica amb què surt el conjunt format pel pèndol i la bala després de la col·lisió.
1 55\* MERGEFORMAT ()
(M +m) g ∆ h= I ω2
2
l’expressió de h de l'equació 4 a l’equació 5, obtenim:
Substituint
1 2 66\* MERGEFORMAT ()
(M +m) g RCM (1−cos θ)= I ω
2

i aïllant :

Lab.FFI. Tardor 21. Pèndol Balístic 3

 ω=
√ 2(M + m) g RCM (1−cos θ)
I
MERGEFORMAT ()
77\*

Un cop determinada la velocitat angular que adquireixen la bala i el pèndol com a

conseqüència de la col·lisió, aplicant el principi de conservació del moment angular, es

pot determinar la velocitat amb què la bala arriba a la col·lisió, v.

L zi=L zf
88\* MERGEFORMAT ()
mvd=Iω

Aïllant v de l’expressió anterior obtenim:

Iω 99\* MERGEFORMAT ()
v=
md

Les dades del pèndol facilitades pel fabricant són les que figuren a la Taula 1:

Massa del pèndol M (g) 312.50  0.05

Distància del centre de masses
RCM(mm) 239.1  0.5
del pèndol i la bala a l’eix de rotació
Distància de l’eix de rotació
d (mm) 241.75  0.05
al punt on s’allotja la bola
Massa de la bola d’acer m (g) 65.00  0.05
Taula 1

3. La llançadora

La llançadora consta d’un cilindre on s’introdueix la bala que està unit a una molla de
constant recuperadora k. La molla es pot comprimir fins a tres posicions diferents (x1,
x2 i x3) que estan etiquetades com a short range, medium range i long range. Per tal
de carregar la bala i comprimir la molla s’utilitza la vareta compressora de la figura 3.
Per disparar la bala només cal que estireu cap amunt la llengüeta que hi ha a la part
superior de la llançadora.

Les dades de la llançadora facilitades pel fabricant són les que figuren a la Taula 2:

constant recuperadora de la k (N m) 610  40

molla
massa de la molla mm (g) 108  1
compressió short range x1 (mm) 39.5  0.5
compressió medium range x2 (mm) 59.8  0.5

Lab.FFI. Tardor 21. Pèndol Balístic 4

 compressió long range x3 (mm) 80.1  0.5
Taula 2

Utilitzarem aquesta informació per tal de comprovar fins a quin punt els resultats
obtinguts amb el pèndol balístic són acceptables.

En primera aproximació, es pot determinar la velocitat a la que surten les bales de la

llançadora fent un balanç energètic molt simple. Si es considera que l’energia potencial
elàstica que inicialment hi ha emmagatzemada a la molla es transfereix íntegrament a la
bala, aleshores es pot escriure:

(10)
i d’aquesta expressió aïllar la velocitat a la que surten les bales, v’.

Cal tenir en compte, però, que la massa de la molla és considerable, de fet és més gran
que la massa del projectil que dispara, mm > m (veure taules 1 i 2). Així doncs, a l’hora
de fer el balanç energètic caldrà tenir en compte el guany d’energia cinètica que la
pròpia molla experimenta en el procés de disparar. Tenint en compte aquest fet, el
balanç energètic quedaria:

(11)
on v’’ és, de nou, la velocitat a la que surten les bales de la llançadora.

Material
 Pèndol balístic
 Llançadora
 1 bola d’acer
 1 vareta per comprimir la molla de la llançadora
 1 cronòmetre
 Ulleres de seguretat

Mètode Experimental

1. Determinació experimental del moment d’inèrcia del pèndol balístic

(amb la bola incrustada)
Abans de començar a utilitzar el pèndol balístic com a tal ens cal conèixer-ne el moment
d’inèrcia del pèndol amb la bala incrustada ja que és així com oscil·la. Per determinar-lo
mesurarem el seu període d’oscil·lació, i mitjançant l’expressió 3 en calcularem el
moment d’inèrcia respecte l’eix de gir.

1.1 Inseriu la bala dins el pèndol

Lab.FFI. Tardor 21. Pèndol Balístic 5

1.2 Descargoleu i retireu la llançadora del peu del pèndol.

1.3 Mesureu 15 vegades el temps que el pèndol tarda a fer 10 oscil·lacions completes.
Com que l’expressió 3 és únicament vàlida per a angles petits, tingueu cura de fer
oscil·lar el pèndol amb angles inferiors a 20º. Poseu els resultats a la taula 3 que
trobareu al final del guió.

1.4 Determineu el valor mitjà de les mesures que heu realitzat i l’error aleatori associat a
la dispersió de les mesures entorn del valor mitjà. Poseu els resultats a la taula 3.

1.5 Determineu l’error sistemàtic que efectueu quan cronometreu el temps a partir de la
resolució del cronòmetre (Taula 3).

1.6 Finalment, calculeu l’error, t, de les mesures fent la mitjana quadràtica de l’error
sistemàtic i aleatori. Indiqueu els resultats a la taula 3.

Determineu, a partir de , el període d’oscil·lació del pèndol, T, i també l’error

associat al període, .

2. Determinació de la velocitat de tres projectils utilitzant el pèndol

balístic

2.1 Cargoleu la llançadora a la base del pèndol balístic. POSEU-VOS LES ULLERES
DE SEGURETAT I NO US LES TREIEU FINS QUE ACABEU TOT L’ASSAIG.
Col·loqueu la bola d’acer a l’embocadura de la llançadora. Seguidament utilitzeu la vara
de plàstic per a carregar la llançadora fins a la posició short range. Ara ja teniu la
llançadora apunt per disparar.

2.2 Mesureu 15 vegades l’angle màxim al que arriba el pèndol balístic per a cadascuna
de les posicions de la llançadora (taula 4). Abans de cada mesura tingueu cura de posar
la llengüeta del mesurador angular a zero. Si observeu que el mesurador angular té error
de zero penseu a fer-ne la correcció per a cada una de les mesures.

2.3 Determineu, per a cada posició de la llançadora, el valor mitjà de les mesures, (º),
l’error aleatori,  a, l’error sistemàtic,  s (a partir de la resolució del mesurador
angular) i l’error,  . Indiqueu els resultats a la Taula 5.

Completeu les mesures corresponents a les caselles blaves i pugeu el

full de dades a ATENEA (Lliurament de Dades). Les caselles grogues,
corresponents als vostres càlculs, i les de color taronja (arrodoniments)
cal omplir-les a l’informe, que pujareu també a ATENEA (a
Lliurament de l’Informe)

Bibliografia

Lab.FFI. Tardor 21. Pèndol Balístic 6

Pràctica: Pèndol balístic
Grup:m93Data: 25/11/2022

Professor/a de Laboratori:Bárbara de Marco

Nom i cognoms: Izan Martínez

NOTA
Nom i cognoms:

TIPLER, P.A.; MOSCA, G. Física per a la Ciència i la Tecnologia. Ed. Reverté. 6ª ed.
2010

Període del pèndol i moment d’inèrcia

Calculeu l’error sistemàtic i l’error aleatori associats al vostre experiment. quina de les
dues contribucions és la més important, l’error sistemàtic o l’error aleatori? Atenent als
resultats, podríem negligir algun error?

(1 punt)
s a
ε t ( s )=0,010 s ε t ( s )=0,126 s

(0,5 punts)

Lab.FFI. Tardor 21. Pèndol Balístic 7

 Justificació: La más importante es la del error aleatorio porque tiene que ver con la
propagación de los errores de cada medida, y por lo tanto es la más destacada de
ambas, con un valor mucho mayor al del error sistemático, por lo que este último
apenas influye en el valor del error.

Escriviu a continuació l’expressió (no el valor) per calcular el moment d’inèrcia del
pèndol. Suposarem que l’error relatiu en mesurar el moment d’inèrcia és del 3%.
Expresseu correctament el resultat de l’experiment:

(1 punt)
Expressió per calcular el moment d’inèrcia

T 2 · ( M +mbola ) · g· RCM
I=
4 π2

(0,5 punts)
Valor obtingut:

I =0,02180 ± 0,00220 kg m2

Càlcul de la velocitat de sortida de la bala

A partir de les expressions 7 i 9 escriviu l’equació que us permet calcular la velocitat

amb que són disparades les bales en funció de l’angle màxim assolit pel pèndol.

(1 punt)

I· ω
v( ) =
d·mbola

Lab.FFI. Tardor 21. Pèndol Balístic 8

Calculeu la velocitat amb que surten disparades les boles, suposant que l’error relatiu
d’aquesta velocitat és d’un 3%. Expresseu el vostre resultat correctament per a cada
posició del disparador

(1,5 punt)

m
v short =2,664 ± 0,420
s

m
v medium=4,139 ±0,647
s

m
vlarge =5,630 ± 0,880
s

Amb les expressions anteriors feu el càlcul de la velocitat de sortida de les bales per a
cada una de les posicions del disparador i del seu error. Poseu el resultat a la Taula 6.

Comprovació del resultat a partir de les dades de la llançadora

Ara ens cal comparar les velocitats experimentals amb les calculades. Aquesta
comparació cal fer-la tenir en compte els corresponents errors.

Determineu l’expressió de la velocitat amb què surt expulsada la bala a partir de la

constant k i la compressió de la molla x, sense tenir en compte la massa de la molla a
partir de l’equació (10).

(1 punt)

√
2
v’(k, x) = k· ( ∆ x )
mbola

Determineu ara l’expressió per calcular la velocitat de sortida dels projectils tenint en
compte la massa de la molla a partir de l’equació (11).

(1 puns)

√
1 2
v’’(k, x, mm) = ( 2 · k· ∆ x )
¿
¿¿

Lab.FFI. Tardor 21. Pèndol Balístic 9

Per últim farem una comparació entre els resultats experimentals que heu obtingut v, i
els resultats que heu calculat a partir de les dades del fabricant de la llançadora, tant
sense tenir en compte la massa de la molla ( v ' ) com tenint en compte la seva massa ( v ' '
). Copieu el valor experimental a la taula 7 i calculeu els dos valors teòrics. Justifiqueu,
tenint en compte l’error experimental, si el resultat experimental i el resultat teòric son
compatibles. Justifiqueu també si cal tenir en compte la massa de la molla per predir la
velocitat de la bola. Feu això per a cada llançament.

(1,5 punt)
Short:
m ' m '' m
v short =2,664 ± 0,42 ; v =3,827 ; v short=3,76
s short s s

Medium
m ' m '' m
v med=4,139 ±0,647 ; v =5,793 ; v med =5,74
s med s s

Long
m ' m '' m
vlong =5,630 ± 0,880 ; v =7,760 ; v long =7,690
s long s s

(0,5 punts)
Justificació predicció teòrica:

Los resultados entre el valor de la velocidad calculada con los ángulos y las velocidades
teniendo en cuenta las masas son distantes, quizás porque los ángulos recogidos no eran
lo suficientemente precisos o el instrumento tampoco lo era, aún así los valores teniendo
en cuenta las masas sí que son mucho más parecidos.

(0,5 punts)
Justificació efecte massa de la molla:

Si, hay que tenerla en cuenta, puesto que los errores de la velocidad negligiendo el
efecto del muelle son más grandes que sin negligirla. Teniendo en cuenta este error
podemos considerar que la velocidad con la masa del muelle es mayor que sin

Lab.FFI. Tardor 21. Pèndol Balístic

10
considerarla. Teóricamente esto tiene sentido, puesto que el muelle proporciona a la
bala un impulso, una fuerza elástica con una aceleración debida a un incremento de x,
un intercambio de energía.

FULL DE DADES. Cal omplir totes les caselles.

Codi de colors:
blau, dades
violeta, càlculs teòrics
groc, càlculs, resultats
taronja, resultats arrodonits.

Lab.FFI. Tardor 21. Pèndol Balístic

11
FULL DE DADES. Cal omplir totes les caselles. Codi de colors: blau, dades, violeta, càlculs teòrics, groc, càlculs, resultats,
taronja, resultats arrodonits.

Taula 3 PÈNDOL FÍSIC

t (10 osc)

s
t promig (s) e t (s) eat (s) et (s) T (s) eT (s)

Resultat arrodonit
I (kg m2) eI (kg m2) I (kg m2)  eI (kg m2)
 

Taula 4 PÈNDOL BALÍSTIC

short range q(º )
medium range q(º )
long range q(º )

Taula 5 Taula 6 Taula 7 Taula 8

Càlcul mitjanes Càlcul velocitat de sortida bales Comprovació negligint l'efecte de la massa de la molla Comprovació considerant l'efecte de la massa de la molla
short range medium range long range short range medium range long range short range medium range long range short range medium range long range
qmax(º) qmax(º) qmax(º) v (m/s) v (m/s) v (m/s) v' (m/s) v' (m/s) v' (m/s) v'' (m/s) v'' (m/s) v'' (m/s)

e a ( º) e a ( º) e a ( º) ev ev ev ev' ev' ev' ev'' ev'' ev''

e s ( º) e s ( º) e s ( º) Resultats arrodonits Resultats arrodonits Resultats arrodonits

v (m/s) v (m/s) v (m/s) v' (m/s) v' (m/s) v' (m/s) v'' (m/s) v'' (m/s) v'' (m/s)
e ( º) e (º ) e ( º)
ev ev ev ev' ev' ev' ev'' ev'' ev''

FÍSICA I: Fonaments de Mecànica 10