UD 1 mecànica/11-20 25/4/05 14:11 Página 12

Mecànica
01 Unitat 1

3. A part de les forces, quins altres tipus de magnituds poden ser

Solucionari considerades vectorials? Justifica la teva resposta i posa algun
exemple en el qual s’identifiquin clarament els quatre paràmetres
fonamentals d’un vector aplicats a la magnitud exemplificada.

La velocitat és una magnitud vectorial ja que per definir-la cal conèi-

xer la direcció, sentit, punt d’aplicació i mòdul.

De la mateixa manera passa amb el desplaçament d’una partícula.

Exemple:

Vector desplaçament:

— El punt d’aplicació seria el punt de partida de la partícula.

Pàgina 8
— La direcció, la línia que uneix el punt de sortida amb el d’arribada
1. Determinar el material i la forma d’una peça en funció que pugui (B).
suportar sense deformacions excessives unes determinades forces,
a quin àmbit de la mecànica pertany? I l’estudi de les forces que hi — El sentit, cap on s’ha produït el desplaçament.
actuen?
— El mòdul, la quantitat recorreguda per la partícula en el seu des-
L’estudi del tipus de material i de la seva forma per tal que pugui su-
plaçament (longitud de la fletxa).
portar l’acció de forces sense deformar-se es troba dins de l’àmbit de la
mecànica de la resistència de materials i l’elasticitat.
L’estudi de les forces que hi actuen es pot estudiar dins de l’àmbit de
l’estàtica si no hi ha moviment, o de la dinàmica si n’hi ha. 4. A través de la utilització dels factors de conversió, expressa el va-
lor de l’esquerra en el corresponent a les unitats indicades a la
dreta per als casos següents:
2. L’estudi de l’estàtica i la dinàmica dels fluids forma part també de
la mecànica. Anomena dues màquines o mecanismes i dues ins-
tal.lacions on, segons el teu criteri, calgui fer-ne un estudi de 128 kp N 32 678 lb N
mecànica de fluids en el disseny.
34 N kp 43 765 kp lb
Màquines o dispositius on ha d’intervenir l’estàtica i/o dinàmica de
35 tn kN 85 kN kp
fluids, podrien ser un fre hidràulic o una premsa pneumàtica.
Instal.lacions, podríem trobar el sistema de canonades d’un edifici o
bé, un oleoducte. 9,8 N
1) 128 kp
———  1 254,4 N
1 kp

1 kp
2) 34 N
———  3,46 kp
9,8 N

1 000 kp 9,8 N 1 kN
3) 35 tn
————
———
————  343 kN
1 tn 1 kp 1 000 N

4,448 N
4) 32 678 lb
————  145 351,74 N
1 lb

9,8 N 1 lb
5) 43 765 kp
———
————  96 424,68 lb
1 kp 4,448 N

1 000 N 1 kp
6) 85 kN
————
———  8 673,46 kp
Pàgina 12 1 kN 9,8 N

12
UD 1 mecànica/11-20 25/4/05 14:12 Página 13

Mecànica
Unitat 1 01

250 346,2
———  ———— →   45,32°
sin  sin 100°

180°  45°  45,32°   →
 89,67°

7. Determina gràficament la resultant del sistema de forces con-

currents de la figura 1.22, si F  300 N, S  250 N, O  150 N i
P  100 N.

Pàgina 16

→ →
5. Calcula gràficament i analíticament la resultant de les forces T i S
de mòduls 100 N i 50 N, respectivament aplicades sobre el punt O
del suport de la figura 1.20.
R  257 N
Gràficament: Analíticament:

 8°

R 2  1002  502  2
100
50
cos 85°

R  107,8 N

107,8 50
————  ——— →   27,51°
sin 85° sin 

  60°    32,49°

→ →
6. Determina la diferència A  B dels vectors representats a la figu- Pàgina 20
ra 1.21, si A  200 N i B  250 N.
→
8. Descompon gràficament i analíticament la força R de 100 N de la
figura 1.34 segons la direcció de les rectes t-t i s-s.

Gràficament: Analíticament:

R 2  2502  2002  2
250
200
cos 100°

R  346,2 N R  Rt  Rs  100 N

13
UD 1 mecànica/11-20 25/4/05 14:12 Página 14

Mecànica
01 Unitat 1

→ → →
9. Determina la força S que, sumada a T, ens genera la força R de 12. Per als tres sistemes de politges indicats a la fig. 1.45, calcula el
50 N, sabent que T val 25 N segons la direcció de la recta t de la valor de T per mantenir en equilibri el pes de 2 500 N.
figura 1.35.
Cal comptar els punts de contacte amb les politges inferiors, ja que
P
S2  252  502  2
25
50
cos 60° T  ——, on n és el nombre de contactes amb les politges inferiors.
n
S  43,3 N Així,
25 43,3 a) n  2
———  ———— →   30° 2 500 N
sin  sin 60° T  ———— → T  1 250 N
2

 30°
b) n  2 (igual que l’apartat a) només canvia el sentit d’aplicació de
la força) → T  1 250 N

c) n  3
2 500 N
T  ———— → T  833,3 N
3

→
10. Determina els components rectangulars de la força R de la figu-
ra 1.36. 13. Per als dos sistemes de politges indicats a la fig. 1.46, calcula el
valor de T per mantenir en equilibri el pes de 3 500 N.

P  3 500 N
Rx  100
cos 50°  64,27 N a) n  3
3 500 N
T  ———— → T  1166,7 N
Ry  100
sin 50°  76,6 N 3
→ → →
R  (64,27 i  76,6 j ) N b) n  4
3 500 N
T  ———— → T  875 N
4

→ → →
11. Determina la resultant de les forces S, T i N mitjançant la suma
14. El cable AC és tensat per un corró en el punt B. Si
 15°, deter-
dels seus components rectangulars.
mineu la tensió del cable.
→ → → → →
S  80
sin 20° i  80
cos 20° j  27,36 i  75,17 j P  2 kN
→ → → → →   15°
T  150
cos 30° i  150
sin 30° j  129,9 i  75 j
→ → → → → Si apliquem la condició d’equilibri,
F  0
N  100
cos 15° i  100
sin 15° j  96,59 i  25,8 j
→ → → → → → (y) P  2Ty → P  2T sin 
R  S  T  N  199,13 i  124,37 j
P
llavors, T  ———— → T  3 863,7 N  3,9 kN
2 sin 

15. La barra BC de pes negligible està articulada a una paret vertical

en el punt B i es manté en equilibri gràcies al tirant AC. Determi-
neu la força que fa el tirant sobre la barra si s’aplica una força ver-
tical de 300 N en el punt C.

Pàgina 25

14
UD 1 mecànica/11-20 25/4/05 14:12 Página 15

Mecànica
Unitat 1 01

Aplicant la condició d’equilibri
F  0, tenim que:

( y) P  Ty i Ty  T sin 

30
on sin   ———————


30 
2 
452

Així doncs,

P  T
sin 

P
T  ———
sin 

300 N Pàgina 26
T  ———

302 

452
30
17. El pistó AB de la fig. 1.50 exerceix una força de 1 000 N per aixe-
T  540,8 N car la caixa. Descompon aquesta força segons dues direccions, una
paral.lela a BC i una altra perpendicular.

    180° (1)
16. Calcula les forces sobre els cables AB i CB de la fig. 1.49.
AC  150 mm

AB  85 mm

Per trobar les projeccions
i  hem de trobar l’angle . Aplicant el

teorema del cosinus, tindrem que:
Si apliquem la regla del polígon, i tenint en compte que la resultant de
TBC i TAB ha de compensar els 500 N, tenim:  

BC AC 
2  AB 
2  2
AB
AC
cos 26°

Operant, BC  82,5 mm.

Si apliquem ara el teorema del sinus, tindrem que:

sin 26° sin 

————  ———
BC AB

AB
Aplicant el teorema del sinus tenim que: d’on sin   ——
sin 26°
BC

TAB 500 N sin   0,4517 →   26,85°

————  ———— → TAB  44,25 N
sin 5° sin 80°
Llavors, 26°  26,85°    180° →   127,15°
TBC 500 N
————  ———— → TBC  505,8 N
sin 95° sin 80° I de l’expressió (1)     180°,
 52,85°.

15
UD 1 mecànica/11-20 25/4/05 14:12 Página 16

Mecànica
01 Unitat 1

Així doncs,
F  F · cos  → F  1 000 N
cos 52,8°
F  604,6 N

F
 F sin  → F
 1 000 N
sin 52,8°

F
 796,5 N

18. Si apliquem una força P a una petita roda que gira sobre el cable
ACB, la tensió de tots dos extrems val 600 N. Calcula el mòdul i la
direcció de P.

Pàgina 27

→ →
1. Sobre la cadira actuen les forces S i T. → Determina gràficament el
mòdul, la direcció i el sentit de la força R resultant.

i
e
Fh  0

F  0 ye
t
Fv  0
i 600
cos 30°  600
cos 45°  P
sin
y
t 600 (sin 30°  sin 45°)  P
cos

  7,5° P  730,4 N

19. El suport D de la fig. 1.52 està sotmès a tres forces segons s’in-
dica. Si se sap que P  250 N, determineu:
→ → →
S  (100 i  200 j ) N
a) El valor de l’angle
per tal que la resultant sigui vertical.
→ → →
b) El mòdul de la resultant. T  (300 i  100 j ) N
→ → →
a) Si volem que la resultant sigui vertical, hem d’imposar la condició R  (400 i  300 j ) N
que els components horitzontals s’anul.lin, o sigui que:
→
(x) F1
cos   P  F2 sin  R 

400 2  500 N  0,5 kN
2  300

F1


1 
 
sin2   P  F2 sin  300
  arc tg ———  36,87°
400
F 21 (1  sin2 )  P 2  2 F2 P sin   F 22 sin2 

(F 21  F 22 ) sin2   2 F2 P sin   P 2  F 21  0
2. Els dos automòbils de la fig. 1.55 fan avançar la barca segons l’eix
Si resolem aquesta equació de segon grau, obtenim: del curs del riu. Sabent que la força sobre el cable 1 que uneix el
cotxe A i la barca és de 1 500 N, calcula:
sin   0,49 →
 29,4°

(No considerem la solució negativa, ja que segons el gràfic a) La tensió del cable 2 si la seva inclinació respecte de l’eix és un
0

90°, sin   0). angle
 30°.

b) El mateix, però per a
 45°.

b) El mòdul de la resultant es calcula:
(y) R  F1
sin   F2
cos 
→
A   1 500 N
Substituint,
R  400
sin 29,4°  200
cos 29,4°
R  370,6 N

16
UD 1 mecànica/11-20 25/4/05 14:12 Página 17

Mecànica
Unitat 1 01
→ → → →
a) Si   30° 4. Tenim aplicades sobre el coet de la fig. 1.57 les forces W, R, S i E.
→ →
W representa el pes del coet i val 3 000 N; R la força passiva de l’ai-
→
Ay  A
sin 45°  1 500
sin 45°  1 060,6 N re, amb un valor de 800 N; S correspon a la força de sustentació del
→
coet i val 3 900 N; finalment, E representa l’empenta que fan els
By  Ay per tal que el vaixell segueixi l’eix del canal
motors del coet, amb un valor de 1 600 N. Calcula la resultant de les
→ → → →
By  B
sin   Ay forces W, R, S i E si la inclinació del coet és de
 22,6°.

Ay 1 060,6
B  ———  ————  2 121,2 N  2,121 kN
sin  sin 30°

b) Idem si   45°

Ay 1 060,6
B  ———  ————  1 500,1 N  1,5 kN
sin  sin 45°

3. Sobre l’anella de la fig. 1.56 tenim aplicades tres forces. Calcula la

resultant pels procediments següents:   90°  22,6°  67,4°

a) Gràficament. i Sx  S
cos   3 900
cos 67,4°  1 498,7 N

b) Analíticament, amb la suma dels components rectangulars. S y
t Sy  S
sin   3 900
sin 67,4°  3 600,5 N

F1  100 N i
R y
t
Rx  800 N
F2  40 lb  178 N
i Ex  E
cos 22,6°  1 477 N
F3  50 kp  490 N E y
t Ey  E
sin 22,6°  614,8 N
i
W y
t
Ry  3 000 N

→
i Fx  Sx  Rx  Ex  1 498,7  800  1 477  821,7 N
F  F1
cos 45°  70,7 N
→ i 1x
Resultant F y
F1 y t Fy  Sy  Ey  Ry  3 600,5  614,8  3 000  1 215,3 N
t F1y  F1
sin 45°  70,7 N
F  
 
821,7 2  1 467 N  1,467 kN
2  1 215,3

→ i
F2x  F2
cos 55°  102 N
F2 y 1 215,3
t F2y  F2
sin 55°  145,7 N Direcció   arctg ————  55,95°
821,7

1  180°  45°  80°  55°

→ i F3x  F3
cos 40°  375,3 N

F3 y
t F3y  F3
sin 40°  314,9 N

2  180°  45°  80°  15°  40°

→ i Rx  F1x  F2x  F3x  70,7  102  375,3  406,6 N

R y
t Ry  F1y  F2y  F3y  70,7  145,7  314,9  531,3 N

R 

R 2x 
 R 2y 
 
406,6 2  669 N
2  531,3

531,3
  arctg ———  52,6°
406,6 Pàgina 28

17
UD 1 mecànica/11-20 25/4/05 14:12 Página 18

Mecànica
01 Unitat 1

5. Calcula les tensions dels fils AB i BC del sistema de la fig. 1.58. 6. A la fig. 1.59, la bàscula a només pot pesar un màxim de 50 kp i el
dinamòmetre no pot mesurar forces superiors als 100 N. Quant pesa
l’home de la figura si el dinamòmetre indica 9 kp i la bàscula 40 kp?

F  0 Pes  9  18  18  40  85 kp
P  85 kp  833 N

  180°  105°  15°  60°

7. A través d’un cable i dues politges es disposen tres cossos segons
s’indica en la fig. 1.60. Determineu el valor de la massa m per tal
  90°  75°  15°
que el sistema es mantingui en equilibri.

  180°  60°  15°  105° Si considerem els cossos 1 i 2 tenim que:

2 000 TBC TAB

———  ———  ——— i T1  39,2 N
sin  sin  sin  y
t T  78,4 N
2

2 000
sin 105°

TBC  ———————  2 230 N
sin 60°
Fent el polígon de forces, R  P i aplicant teorema del cosinus:
2 000
sin 105°
TAB  ———————  597 N R 

T 21  T 22 
 2 T1 T2 cos 
sin 60°
R 

(39,2 N) 
2  (78,4 N) 
2  2
39,2 N
78,4
N
cos
120°

R  103,7 N → R  P  mg, d’on m  10,6 kg

18
UD 1 mecànica/11-20 25/4/05 14:12 Página 19

Mecànica
Unitat 1 01

8. La barra BC de pes negligible és suportada pel tirant AC i l’articu- D’on podem obtenir,
lació en B. Determineu la força que suporta la barra i el tirant si
(x) TABx  552,5 N
s’apliquen 45 kN en el punt C tal com es mostra en la fig. 1.61.

Construïm el DSL de la barra: Segons el gràfic: (y) TABy  247,5 N

TAB 

TABx2  
TABy2

TAB  605,4 N
4 247,5
tg   —— →   11,3° tg   ———— →
 24,1°
20 552,5

Si apliquem les condicions d’equilibri:

10. El cilindre hidràulic BD exerceix sobre la barra ABC una força P en

F  0 (x) RBx  TACx la direcció BD. Si se sap que P ha de tenir un component perpendi-
(y) RBy  45 kN  TACy cular a la barra ABC de mòdul 7500 N, determineu:

a) El mòdul de P.

B M  0 (TAC
cos )
12 m  (TAC
sin )
20 m  45 kN
20 m
b) El mòdul del component paral.lel a la barra ABC.
Operant,
7,85 m
TAC  45 kN
20 m

TAC  114,6 kN El tirant pateix aquesta mateix força però en sentit

oposat.

Les forces de reacció a B són:

P  7 500 N
RBx  TAC
cos  → RBx  112,4 kN
RBy  45 kN  TAC
sin  → RBy  67,5 kN

9. Una barca es mou amb velocitat constant quan és estirada per dues
cordes AB i AC, tal com s’indica en la fig. 1.62. Si se sap que la re-
sultant té un mòdul de 800 N en la direcció horitzontal i el sentit
a) Del triangle BCD es pot deduir que:
que es mostra en la figura, determineu el valor de la tensió de la
corda AB i l’angle que forma amb l’horitzontal.   120°  40°  180°

 20°

i també tenim que     90°, llavors:

  70°

Tenim doncs que:

A l’eix (x), P
P  P
sin  → P  ——— → P  21 928,5 N
350 N
cos 45°  TABx  800 N sin 

A l’eix (y),
350 N
sin 45°  TABy b) P  P
cos  → P  20 606 N

19
UD 1 mecànica/11-20 25/4/05 14:12 Página 20