PAC 2

Vibració i ones
Acústica
Grau de Tecnologies de Telecomunicació
1r Semestre 2020-2021

Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació

 11.535 · Acústica · PAC2 · 2020-01 · Estudis d’Informàtica Multimèdia i Telecomunicació

Presentació
La present PAC pretén avaluar els coneixements adquirits durant l’estudi del mòdul 2 –
Fonaments d’Acústica– a partir de la resolució de problemes i qüestions teòriques.

Competències
Les competències que treballa aquesta PAC són les següents:
- Capacitat de realitzar projectes d’enginyeria acústica sobre: sistemes de mesura,
anàlisi i control de soroll i vibracions, acústica mediambiental.
- Presentar els conceptes bàsics relacionats amb la teoria del so.

Objectius
- Demostrar la comprensió dels conceptes treballats al mòdul Fonaments d’Acústica a
partir de testos amb respostes justificades.
- Demostrar la comprensió del concepte de mode propi i freqüència pròpia en sistemes
discrets i continus com cordes, membranes, plaques i columnes d’aire. Ser capaç de
calcular-los per cordes, membranes i columnes d’aire.
- Entendre la propagació d’ones planes en un tub i el concepte d’impedància.
- Ser capaç de relacionar la teoria del mòdul amb un experiment realitzat amb plaques.

Descripció de la PAC a realitzar

Aquesta PAC està dividida en dos blocs. El primer bloc consisteix en una sèrie de preguntes
tipus test on cal justificar la tria d’una resposta. Si cal fer algun petit càlcul és recomanable
que l’inclogueu en la justificació.
El segon bloc consta de 4 problemes:
• El Problema 1 treballa els modes propis en cordes i l’aïllament de vibracions, aplicant
la teoria de sistemes d’un grau de llibertat.
• Problema 2 treballa els modes generats per una columna d’aire en un tub en funció
de les condicions de contorn, mitjançant un exemple d’instrument musical.

2
 11.535 · Acústica · PAC2 · 2020-01 · Estudis d’Informàtica Multimèdia i Telecomunicació

• El Problema 3 consisteix en el càlcul de modes propis en membranes circulars.

• El Problema 4 és un exercici que presenta un experiment realitzat amb plaques i el
relaciona amb la teoria d’aquest mòdul.
Recursos
El material necessari per a realitzar aquesta pràctica és:
• Els apunts del mòdul 2 de l’assignatura i la col·lecció d’exercicis.
• Els enllaços per resoldre el Problema 4:
Teoria: https://es.wikipedia.org/wiki/Figuras_de_Chladni
Vídeo 1: https://www.youtube.com/watch?v=wvJAgrUBF4w
Vídeo 2: https://www.youtube.com/watch?v=tliBfYdddhU

Criteris de valoració
La puntuació està repartida de la manera següent:
• Test – 2 punts (0.25 punts per resposta correcta). Les respostes incorrectes no resten
puntuació. Cal justificar les respostes breument. Si no es justifica la resposta,
aquesta es donarà per incorrecta.
• Problema 1 – 2.5 punts
• Problema 2 – 2.5 punts
• Problema 3 – 1.5 punts
• Problema 4 – 1.5 punts

Format i data de lliurament

La PAC s’ha de lliurar en format .pdf. El títol del fitxer ha de ser PAC2_Nom_Cognom.
La data límit de lliurament és el 10 de novembre de 2020.

3
 11.535 · Acústica · PAC2 · 2020-01 · Estudis d’Informàtica Multimèdia i Telecomunicació

Enunciat
Test (2 punts)

1. Quina de les següents afirmacions sobre un sistema com el de la figura següent és

correcta?

a) En termes generals, donades unes condicions inicials, el moviment resultant serà

una barreja del moviment dels 2 modes propis existents.
b) El primer mode serà un moviment de translació de les dues masses en fase.
c) La freqüència associada al moviment de les masses en fase és inferior a la freqüència
associada al moviment de les dues masses en contrafase.
d) Totes són certes.

2. La figura següent mostra la resposta (mobilitat) d’un sistema mecànic. Assenyaleu la

resposta correcta:

a) Un sistema amb aquesta resposta té 2 graus de llibertat

b) Si la rigidesa del sistema augmenta, els pics es desplaçaran cap més alta freqüència
c) Si la rigidesa del sistema augmenta, els pics canviaran de forma i es tornaran menys
punxeguts.
d) Un sistema amb aquesta resposta té esmorteïment nul.
4
 11.535 · Acústica · PAC2 · 2020-01 · Estudis d’Informàtica Multimèdia i Telecomunicació

3. Observeu els 3 primers modes propis d’una corda amb condicions de contorn fix-fix:

a) Si donem condicions inicials de desplaçament a L/3, estarem excitant el tercer mode.

b) Si donem condicions inicials de desplaçament a L/3, excitarem els dos primers
modes.
c) Si donem condicions inicials de desplaçament a L/2, només excitarem el primer
mode.
d) Si donem condicions inicial de desplaçament a L/2 excitarem els 3 modes.

4. Disposem d’una placa d’acer i una de vidre, les dues d’1 cm de gruix i les mateixes
dimensions.

a) La velocitat de les ones de flexió és major en el vidre.

b) La velocitat de les ones de flexió és la mateixa en els dos materials, ja que el gruix i
les dimensions són les mateixes.
c) La velocitat de les ones de flexió en ambdues plaques és independent de la
freqüència, ja que son medis no-dispersius.
d) Cap de les anteriors

Amb aquests valors estàndard :

Vidre: 2500 kg/m3 i mòdul elàstic E= 70 GPa
Acer: 7800 kg/m3 i E = 210 GPa
Si s’utilitzen altres propietats (per altres tipus de vidre o acer), la velocitat pot ser major
en l’acer)

5. Assenyaleu la resposta correcta:

5
 11.535 · Acústica · PAC2 · 2020-01 · Estudis d’Informàtica Multimèdia i Telecomunicació

a) La velocitat de propagació de les ones planes en un conducte és la mateixa

independentment de la temperatura.
b) Les ones sonores que es propaguen a l'aire son ones de flexió no dispersives.
c) La velocitat de propagació de les ones esfèriques en camp lliure depèn de l'arrel
quadrada de la temperatura.
d) Les ones sonores que es propaguen a l'aire sempre ho fan a 343 m/s.

6. Assenyaleu la resposta correcta sobre l’experiment del tub de Kundt:

a) Permet obtenir el coeficient d'absorció per al rang de freqüències en què es compleix

la hipòtesi d'ones planes dins del tub.
b) Genera un patró d'ones estacionàries dins el tub, que es mesura com la raó entre
l'amplitud de l'ona incident i l'amplitud de l'ona reflectida.
c) Permet obtenir el coeficient de reflexió i d'absorció d'un material per a qualsevol angle
d'incidència de l'ona.
d) Totes les altres respostes són certes.

7. Assenyaleu la resposta correcta:

a) Un monopol és un bon radiador a baixes freqüències

b) La part imaginària de la impedància d'un monopol està relacionada amb la radiació
d'energia d'aquesta font
c) La radiació d'un dipol és menys eficient que la d'un monopol
d) Totes les altres respostes són falses.

8. Assenyaleu la resposta correcta:

a) Un pistó circular sobre un pla rígid es pot modelar com la superposició de diversos
monopols que radien en fase, per això és tan directiu a baixa freqüència.
b) El patró de radiació d’un dipol té un pla nodal entre els dos monopols que el
conformen, degut a un fenomen d'interferència destructiva.
c) El patró de radiació d'un pistó circular sobre un pla rígid és com el d'un monopol que
radia sobre una superfície rígida per a altes freqüències.
d) El patró de radiació d’un dipol té un pla nodal entre els dos monopols que el
conformen: la seva radiació és uniforme en totes les direccions.

6
 11.535 · Acústica · PAC2 · 2020-01 · Estudis d’Informàtica Multimèdia i Telecomunicació

Problema 1 (2.5 punts)

El violí és un instrument de corda fregada, format per 4 cordes. La freqüència fonamental

associada a cadascuna de les cordes i les seves característiques físiques estan indicades a
continuació:

Freqüència
Massa
Corda fonamental Longitud (m)
lineal (g/m)
(Hz)

Mi5 659.3 0.4

La4 440 0.6

0.328
Re4 293.7 0.95

Sol3 196 2.15

a) Quina és la tensió que ha de tenir la corda de freqüència fonamental Mi5 per estar
correctament afinada? (0.5 punts)
La freqüència fonamental d’una corda amb condicions de contorn fix-fix es calcula:
𝑐
𝑓=
2𝐿
D’aquesta expressió en podem deduir la velocitat de propagació, i tot seguit,
relacionar-la amb la tensió mitjançant l’expressió (58) dels apunts:
𝑐 = 2𝐿𝑓 = 432.5 m/s
𝑇 = 𝑐 / 𝜇 = 74.8 N
b) Si es posa el dit en diverses posicions al llarg del mànec s’aconsegueix modificar la
nota emesa. A quina distància de l’extrem superior (on hi ha les clavilles) cal posar
el dit per tal d’aconseguir un semitò més (un Fa5, de freqüència 698.5Hz) amb la
corda Mi5? (0.5 punts)
Amb les dades de tensió i densitat de la corda Mi5, aïllem la longitud tot forçant a
freqüència que ens demana l’enunciat (698.5 Hz):
1 𝑇
𝐿= 5 = 0.3095 m
2𝑓 𝜇
𝑑𝑖𝑠𝑡 = 0.328 − 0.3095 = 0.184 m = 1.84 cm
c) És possible generar la nota Mi5 amb la corda de freqüència fonamental La4. A quina
distància de l’extrem superior cal posar el dit per aconseguir que soni un Mi5? (0.5
punts)
7
 11.535 · Acústica · PAC2 · 2020-01 · Estudis d’Informàtica Multimèdia i Telecomunicació

En primer lloc cal avaluar la tensió d’aquesta corda:

𝑐 = 2𝐿𝑓 = 288.64 m/s
𝑇 = 𝑐 / 𝜇 = 𝑐 / ∙ 0.0006 = 50 N

Després es calcula la distància a la qual posar el dit:

1 𝑇
𝐿= 5 = 0.2189
2𝑓 𝜇

𝑑𝑖𝑠𝑡 = 0.328 − 0.2189 = 0.1091 m = 10.91 cm

d) Com haurien de variar les característiques de la corda Mi5 per a que la seva
freqüència fonamental fos una octava inferior (Mi4, de freqüència 329.6 Hz)? Quines
alternatives hi hauria? Justifiqueu-ho mitjançant càlculs. (0.5 punts)
Plantegem l’equació que relaciona la freqüència fonamental de la corda i les seves
propietats:
1 𝑇
𝑓= 5
2𝐿 𝜇
Hi ha dues alternatives: disminuir la tensió o augmentar la massa. En el primer cas,
la nova tensió hauria de ser:
𝑇 @ = 𝑐 / 𝜇 = (2𝐿𝑓)/ 𝜇 = (2 ∙ 0.328 ∙ 329.63)/ ∙ 0.0004 = 18.7 N

𝑇 @ representa 4 vegades menys tensió respecte al cas d’una octava superior.

Per al cas de l’augment de massa:
𝑇 74.8
𝜇′ = = = 0.0016 kg/mF
(2𝐿𝑓)/ (2 ∙ 0.328 ∙ 329.63)/

𝜇′ representa 4 vegades més massa respecte al cas d’una octava superior..

El pont és un element molt important del violí. Una de les seves funcions principals és
l’acoblament de les cordes amb la caixa de ressonància, formada essencialment per dues
tapes de fusta, amb les quals té un camí de transmissió directe. Imagineu que volem
aconseguir un efecte sordina i a tal efecte introduïm un element elàstic per aïllar aquesta
transferència d’energia entre el pont i la caixa.

8
 11.535 · Acústica · PAC2 · 2020-01 · Estudis d’Informàtica Multimèdia i Telecomunicació

e) Quina hauria de ser la rigidesa d’aquest element per a poder tallar la transmissió del
pont a la caixa de ressonància? Suposeu que la massa del pont és de 2 grams. (0.5
punts)

Tenint en compte que la freqüència més baixa a aïllar és 196 Hz, com a màxim la
GHI
freqüència del sistema ressonant ha de ser la meitat, /
= 96 Hz.
A aquesta freqüència, el sistema massa-molla ha de complir:
1 𝑘
𝑓= 5
2𝜋 𝑚
La rigidesa de l’element elàstic, doncs, com a màxim ha de ser:
𝑘 = (2𝜋𝑓)/ 𝑚 = (2𝜋 ∙ 96)/ ∙ 0.002 = 758.3 N/m

NOTA: Suposeu que podem utilitzar un sol element elàstic on recolzar el pont (1 grau de llibertat).
Considera que la molla comença a ser efectiva en l’aïllament a partir d’una freqüència 2 vegades
superior a la freqüència pròpia del sistema

Problema 2 (2.5 punts)

Una flauta d’èmbol és un instrument de vent que, enlloc de presentar un conjunt d’orificis per
a executar les diverses notes, està formada per un èmbol o pistó que es mou i en regula la
columna d’aire.

5 cm
30 cm

9
 11.535 · Acústica · PAC2 · 2020-01 · Estudis d’Informàtica Multimèdia i Telecomunicació

a) Quines són les condicions de contorn de la columna d’aire? Calculeu la freqüència

fonamental més aguda i la més greu que és possible generar amb una flauta de les
dimensions indicades a la figura. (0.5 punts)
Considerem un tub amb condicions de contorn obert-tancat, de longitud 30 cm.
La freqüència fonamental més aguda tindrà lloc quan l’èmbol es troba el més introduït
possible.
En aquestes condicions, la longitud del tub és 5 cm i el mode fonamental té una
longitud d’ona 4 vegades aquesta longitud (com la 𝑓O a la Figura 34 dels apunts).
La freqüència fonamental correspon, doncs, a
𝑐 𝑐
𝑓O = = = 1715 Hz
𝜆 4𝐿

La freqüència fonamental més greu tindrà lloc quan l’èmbol estigui situat a l’extrem
del tub. En aquest cas, la longitud del tub és de 30 cm i la freqüència serà:
𝑐 343
𝑓O = = = 285.8 Hz
𝜆 4 · 0.3

b) Partim d’una posició inicial en què l’èmbol es troba el més a dins possible de la flauta
i l’anem extraient a poc a poc mentre bufem pel bec. A quina posició de l’èmbol es
torna a trobar la freqüència més aguda amb la forma d’un segon mode enlloc de
primer mode? (0.5 punts)
La longitud d’ona de la freqüència més aguda, 1715 Hz, és 𝜆 = 4 ∗ 0.05 = 0.2 m.
La forma del segon mode ve indicada per la com la corba 3·𝑓O a la Figura 34 dels
apunts. Per tant, la longitud del tub per a que aquest mode tingui lloc es pot calcular
com:
3
𝐿 = 𝜆 = 0.15 𝑚
4

c) Quina serà la freqüència fonamental de la columna d’aire en cas que traiem l’èmbol
completament? Es mantenen les condicions de contorn? (0.5 punts)
Les condicions de contorn en aquest cas passen a ser obert-obert.
En aquest cas, la forma del mode fonamental varia, ja no podem tenir un quart de
longitud d’ona (amb un mínim i un màxim de pressió als extrems), si no que ara
tindrem un mínim de pressió en tots dos extrems. Així la forma del mode es pot
representar esquemàticament així (amb un màxim de pressió al punt central i dos
mínims als extrems):

10
 11.535 · Acústica · PAC2 · 2020-01 · Estudis d’Informàtica Multimèdia i Telecomunicació

En la longitud del tub, la forma del mode és de mitja longitud d’ona. Per tant:
𝑐 343
𝑓O = = = 571.67 Hz
𝜆 2𝐿

d) El gràfic següent representa esquemàticament la impedància específica a l’extrem

𝑥 = 0. Quina és la condició de contorn a 𝑥 = 𝐿, amb l’èmbol introduït o sense l’èmbol?
Per què? Feu-ne la representació per al cas de condició de contorn contrària. (1 punt)

|Zesp|

ffon 2·ffon 3·ffon 4·ffon 5·ffon 6·ffon 7·ffon f (Hz)

Si el tub és tancat a 𝑥 = 𝐿, aquestes són les representacions del mode fonamental

en pressió i en velocitat:
x=0 x=L
p = pmax
p=0

x=0 x=L
v = vmax
v=0

Per tant, la impedància específica a x = 0 per la freqüència 𝑓O (que es la que hem

W O
representat) i a cada múltiple senar (3𝑓O , 5𝑓O , ...) serà ZUVW = X = X =0
YZ[

11
 11.535 · Acústica · PAC2 · 2020-01 · Estudis d’Informàtica Multimèdia i Telecomunicació

Si el tub és obert a 𝑥 = 𝐿, aquestes són les representacions del mode fonamental

en pressió i en velocitat:

x=0 x=L

p=0 p=0

Aquesta és la representació del mode fonamental en velocitat:

x=0 x=L
v = vmax v = vmax

Per tant, la impedància específica en x = 0 per la freqüència fonamental 2 · 𝑓O i cada

múltiple enter d’aquesta, o el que és el mateix, cada múltiple parell de 𝑓O (2𝑓O , 4𝑓O ,
W O
...) serà ZUVW = X = \ = 0.
]^_

La condició de contorn a 𝑥 = 𝐿 serà d’extrem tancat, ja que als múltiples senars de

𝑓O la impedància mostra un valor molt baix.

En la representació del cas contrari, és a dir, amb la condició de contorn obert a 𝑥 =

𝐿, els màxims i mínims estan intercanviats respecte la representació mostrada: amb
mínims a 2𝑓O , 4𝑓O , 6𝑓O ... i màxims a 3𝑓O , 5𝑓O , 7𝑓O ...

Problema 3 (1.5 punts)

Sabem que el mode (2,3) d’una membrana circular té el cercle nodal més proper al centre a
0.2 m del centre de la membrana.

a) Representeu el patró de vibració d’aquest mode. (0.25 punts)

12
 11.535 · Acústica · PAC2 · 2020-01 · Estudis d’Informàtica Multimèdia i Telecomunicació

b) Quin és el radi de la membrana? I la posició de tots els cercles nodals? (0.75 punts)

Els zeros de la funció de Bessel d’ordre 2 queden recollits a la taula següent:

Zeros funció J2 Descripció

11.62 Corresponent al cercle nodal del radi R

8.42 Corresponent al cercle nodal intermedi

5.135 Corresponent al cercle nodal més proper al centre de la

membrana

Sabent que el cercle nodal més proper és a 0.2 m del centre de la membrana, podem
deduir el valor de 𝑘/F :
𝑘/F 𝑟 = 5.135
5.135
𝑘/F = = 25.675
0.2
A partir d’aquest valor i els valors dels zeros de la funció es pot deduir la posició del
radi (primer cercle nodal) i del cercle nodal intermedi:

𝑘/F 𝑅 = 11.62

11.62
𝑅= = 0.4525 𝑚
𝑘/F

𝑘/F 𝑟bcdefgehb = 8.42

8.42
𝑟bcdefgehb = = 0.328 𝑚
𝑘/F

c) A quina distància del centre es troba el cercle nodal del mode (1,2)? (0.5 punts)

13
 11.535 · Acústica · PAC2 · 2020-01 · Estudis d’Informàtica Multimèdia i Telecomunicació

El patró del mode (1,2) té, a més del cercle nodal a la posició del radi (R), un altre
cercle nodal. A partir dels zeros de la funció de Bessel es pot escriure un sistema de
dues equacions, d’on podem deduir el valor del radi nodal:

𝑘G/ 𝑟 = 3.8
𝑘G/ 𝑅 = 7.01

3.8 3.8 3.8 3.8

𝑟= = = = = 0.245 m
𝑘G/ 7.01 7.01 7.01
𝑅 𝑅 0.4525

Problema 4 (1.5 punts)

Feu una recerca de què són les figures de Chladni a partir dels següents links:

• Teoria: https://es.wikipedia.org/wiki/Figuras_de_Chladni
• Vídeo 1: https://www.youtube.com/watch?v=wvJAgrUBF4w
• Vídeo 2: https://www.youtube.com/watch?v=tliBfYdddhU

a) Per què es formen les línies blanques a la placa? (0.5 punts)

Quan la placa s’excita a certes freqüències que coincideixen amb les freqüències de
ressonància de la placa, cada una d’aquestes està associada a una determinada
forma modal.
Les línies blanques son línies on s’acumula la pols, ja que son punts on la vibració
és nul·la. Són línies nodals. A la resta de posicions de la placa sí que hi ha una certa
amplitud de vibració i per aquest motiu la pols no s’hi manté..
b) En funció de quins paràmetres prenen formes diferents? (0.5 punts)
Cada freqüència modal està associada a una forma diferent.
La freqüència depèn de paràmetres com la rigidesa o la densitat de la placa.
Per altra banda, les condicions de contorn i la geometria de la placa és el que
determinarà unes formes o altres. No prendrà les mateixes formes una placa amb els
contorns lliures que amb un dels quatre contorns fixats, per exemple.
c) Expliqueu quina és la diferència entre els dos vídeos a l’hora de realitzar l’excitació
de la placa. Relacioneu-ho tant com pugueu amb els conceptes estudiats en aquest
mòdul. (0.5 punts)

14
 11.535 · Acústica · PAC2 · 2020-01 · Estudis d’Informàtica Multimèdia i Telecomunicació

La manera de realitzar l’excitació és diferent. Al primer vídeo, el generador realitza

un escombrat de freqüències i per tant va fent una excitació selectiva de modes (cada
vegada que la freqüència coincideix amb una freqüència de ressonància de la placa).
Al segon vídeo, en canvi, el senyor imposa una condicions inicials del moviment per
aconseguir aquesta selecció de mode, per exemple, posant un dit en un cert punt per
forçar-hi un node (punt on la vibració és nul·la) o bé excitant un punt o un altre amb
l’arquet.

15