Dossier Apunts Bat1 21-22. Tiana

APUNTS - ACTIVITATS
BAT1
CURS 2021-2022
FÍSICA BAT1
ÍNDEX I
PLANTEJAMENT DE LA MATÈRIA Pàgina inici site FisB@tWeb
APÈNDIX 1: MATEMÀTIQUES 0 I a IX
APÈNDIX 2: FORMULARI I UNITATS 1-8
UNITAT 1
MESURES I ELEMENTS DE CÀLCUL EN FÍSICA
1.1. El mètode científic i la física 9
1.2. Mesures. Sistema internacional d’unitats 9
1.3. Magnituds escalars i magnituds vectorials 9
1.4. Operacions amb vectors 10
1.5. Mesura, error i estadística al laboratori 13
1.5.1. Nomenclatura estadística 14
1.5.2. Qualitat dels instruments de mesura 15
1.5.3. Càlcul d’errors amb una mesura 15
1.5.4. Càlcul d’errors amb diverses mesures 16
1.5.5. Expressió de les mesures experimentals 17
ACTIVITATS UNITAT 1 18 - 20
UNITAT 2
CINEMÀTICA
2.1. Sistemes de referència i magnituds cinemàtiques 21
2.1.1. Moviment i sistemes de referència 21
2.1.2. Magnituds cinemàtiques 22
2.1.3. Trajectòria i tipus de moviment 23
2.2. Moviment rectilini 24
2.2.1. Moviment rectilini uniforme 24
2.2.2. Moviment rectilini uniformement accelerat 25
2.3. Composició de moviments 29
2.3.1. Moviments simples I moviments complexes 29
2.3.2. Tir parabòlic 30
FÍSICA BAT1
ÍNDEX II
UNITAT 3
DINÀMICA
3.1. Els principis de la dinàmica 45
3.1.1. Forces i moviment 45
3.1.2. Mesura de forces: Llei de Hooke 48
3.1.3. Les lleis de Newton 49
3.2. Estudi de forces 53
3.2.1. La força normal 53
3.2.2. La tensió 54
3.2.3. La força de fregament 55
UNITAT 4
TREBALL I ENERGIA
4.1. Treball realitzat per una força constant 73
4.1.1. Treball 73
4.1.2. Potència 75
4.2. Energia 77
4.2.1. Concepte d’energia 77
4.2.2. Energia cinètica 78
4.2.3. Energia potencial 80
4.2.4. Energia mecànica 81
4.2.5. Forces conservatives 81
4.3. Principi de conservació de l’energia mecànica 83
4.4. Energia i calor 85
UNITAT 5
DINÀMICA DEL SISTEMA DE PARTÍCULES
5.1. Conceptes previs 104
5.1.1. Quantitat de moviment o moment lineal 104
5.1.2. Impuls mecànic 104
5.2. Principi de conservació de la quantitat de moviment 105
FÍSICA BAT1
ÍNDEX III
UNITAT 6
MOVIMENT CIRCULAR
6.1. Cinemàtica del moviment circular 116
6.1.1. Velocitats lineal i angular 116
6.1.2. Moviment circular uniforme 117
6.1.3. Moviment circular uniformement accelerat 118
6.1.4. Components intrínseques de l’acceleració lineal 118
6.2. Dinàmica del moviment circular 122
6.2.1. Sistemes de referència 122
6.2.2. La força centrípeta 123
UNITAT 7
MOVIMENT HARMÒNIC SIMPLE
7.1. Moviments periòdics 137
7.2. Definició MHS 137
7.3. Relació MCU-MHS: l’equació del moviment del MHS 138
7.4. Velocitat i acceleració del MHS 142
7.5. Període de l’oscil·lador harmònic 144
7.6. El pèndol simple 144
7.7. Energies cinètica i potencial de l’oscil·lador harmònic 145
MATES 0 - I
Matemàtiques 0
1. PRIORITAT DE LES OPERACIONS I REGLES DE SIGNES
Quan trobem en una mateixa expressió matemàtica sumes, restes, multiplicacions, divisions i parentesis cal
procedir amb l’ordre seguent:
Primer de tot: efectuem les operacions de dintre dels parèntesis.
Després: efectuem els productes i divisions abans que les sumes i restes.
Recordeu les regles dels signes: +⋅+ = + −⋅− = + +⋅− = − −⋅+ = −
(tingueu en compte que quan al numerador o denominador d’una fracció hi ha diferents termes, cal efectuar en
primer lloc aquestes operacions com si hi hagués un parèntesi)
Exemples
a) 2 ⋅ (3 + 5) = 2 ⋅ 8 = 16
b) 2 ⋅ (3 + 5) + 4 = 2 ⋅ 8 + 4 = 16 + 4 = 20
2 − 3 −1
c) = = −0,25
4 4
2. FACTOR COMÚ
Extreure factor comú és el camí contrari a treure parèntesi.
Exemples
a)
Treiem parèntesi de: 3 ⋅ (2 + x) = 3 ⋅ 2 + 3x
Treiem factor comú de: 3 ⋅ 2 + 3x = 3 ⋅ (2 + x)
b) a · x + b · x + c · x = x · (a + b + c)
c) x3 + x2 = x2 · (x + 1)
d) F = m1 · a + m2 · a g F = a · (m1 + m2)
e) x = x0 + v · t – v · t0 g x = x0 + v · (t – t0)
MATES 0 - II
3. REGLA DE TRES
Es tracta de problemes en que es coneixen tres quantitats referents a dues magnituds proporcionals (*) i s’ha
d’averiguar el valor de la quarta. Cal esbrinar si la proporció és directa o inversa.
Plantejada la regla de 3, aïllarem la "x" multiplicant entre sí els 2 nombres més llunyants i dividint pel que queda.
Exemple
a) Si en dues hores una persona camina 9 Km. Quants quilòmetres haurà recorregut després de 5 hores?
temps espai
2h 9 km 9⋅5
x= = 22,5 km
5h x km 2
Ja que es tracta d’una regla de tres directa, és a dir, a més temps més espai.
b) Si tres persones fan una determinada feina en 6 hores, quant trigaran en fer la mateixa feina quatre persones.
persones temps
3 6h 3⋅ 6
x= = 4,5 h
4 xh 4
Ja que es tracta d’una regla de tres inversa, és a dir, a més persones menys temps.
(*) ATENCIÓ: per poder aplicar una regla de tres, cal que les magnituds pateixin variacions lineals o
proporcionals
Per exemple, si tenim un cotxe que des del repòs accelera (guanyant velocitat a mesura que passa el temps) amb
2
una acceleració de 1 m/s i en l'instant 2 s ha recorregut 2 m, no podem aplicar una regla de 3 si ens pregunten
l'espai recorregut en 8 s ja que cada vegada va més de pressa i, per tant, en cada unitat de temps més endevant
en el temps, recorrerà més espai que durant els primers instants quan anava més lent
Per tant, fer això:
temps espai
2s 2m 2 ⋅8
x= = 8m
8s xm 2
seria incorrecte ja que en realitat el cotxe hauria recorregut en 8 s g 32 m
4. IDENTITATS NOTABLES
a+b
El quadrat d’una suma és
× a+b
igual al quadrat del primer,
QUADRAT
DE LA SUMA
ab + b 2 (a + b) 2 = a 2 + 2ab + b 2 més el doble del primer pel
a 2 + ab segon, més el quadrat del
segon
a 2 + 2ab + b 2
Exemple
(x + 3)2 = x2 + 2 · x · 3 + 32 = x2 + 6x + 9
MATES 0 - III
a+b
× a −b El quadrat d’una resta és
igual al quadrat del primer,
QUADRAT − ab + b 2
DE LA DIFERÈNCIA (a + b) 2 = a 2 − 2ab + b 2 menys el doble del primer
a 2 − ab pel segon, més el quadrat
del segon
a 2 − 2ab + b 2
Exemple
(2x − 3)2 = (2x)2 − 2 · 2x · 3 + 32 = 4x2 − 12x + 9
a+b
× a −b
SUMA PER − ab − b 2 Suma per diferència igual a
DIFERÈNCIA (a + b) ⋅ (a − b) = a 2 − b 2 diferència de quadrats
a 2 + ab
a2 − b2
Exemple
(2x + 5) · (2x - 5) = (2x)2 − 52 = 4x2 − 25
5. EQUACIONS DE 1r GRAU AMB UNA INCÒGNITA
Una equació de 1r grau amb 1 incògnita és una igualtat que es compleix per a un únic valor de “x".
Les equacions de 1r grau són del tipus a·x + b = 0 quan a ≠ 0 o qualsevol altra equació que quan la simplifiquem
adopta aquesta expressió.
Per solucionar-la (trobar el valor de la incògnita), hem d'aïllar la incògnita x. De fet podria no tenir cap solució.
Per aïllar x, només cal tenir en compte que allò que ja sabeu, el que està sumant passa restant (sempre que allò
que està sumant estigui sumant a tot allò que hi ha a la seva banda de la igualtat), el que està restat passa sumant
(sempre que allò que està restant estigui restant a tot allò que hi ha a la seva banda de la igualtat), el que està
multiplicant passa dividint (sempre que allò que està multiplicant estigui multiplicant a tot allò que hi ha a la seva
banda de la igualtat)i el que està dividint passa multiplicant (sempre que allò que està dividint estigui dividint a tot
allò que hi ha a la seva banda de la igualtat).
Per poder aïllar la “x”, aquesta ha d’ser:
a) a la part de dalt d’un trencat (recordeu que si la “x” no es veu que formi part d’un trencat, és com si estés fent de
numerador en un trencat de denominador 1), i
b) positiva.
L'ordre a seguir per aïllar:
Primer pas: Treure parènteisis
Segon pas: Treure denominadors.
Tercer pas: Agrupar en un membre tots els termes que portin la incògnita i en l’altre els que no la portin.
Quart pas: Aïllar la incògnita i si la solució és un trencat, trobar la fracció equivalent més senzilla.
Exemple
3x + 4 3x + 4 3x + 4
+ 2(x −1) + 6 = 10 → + 2x − 2 + 6 = 10 → + 2x = 10 + 2 − 6
2 2 2
3x + 4 3x + 4 + 4x 8
+ 2x = 6 → = 6 → 3x + 4 + 4x = 12 → 3x + 4x = 12 − 4 → 7x = 8 → x =
2 2 7
MATES 0 - IV
6. EQUACIONS DE 2n GRAU
Una equació de 2n grau és una igualtat de forma ax 2 + bx + c = 0 quan a ≠ 0

Per solucionar-la (trobar el valor de la incògnita "x"), hem d'aïllar la incògnita x.
− b ± b 2 − 4ac
De manera general, qualsevol equació de 2n grau es pot solucionar amb la fórmula: x=
2a
- Pot tenir dues solucions, una o cap:
Exemples
− 3 ± 32 − 8 − 3 ± 1 ⎧ x = −2
a) x 2 + 3x + 2 = 0 x= = =⎨
2 2 ⎩ x = −1
− 2 ± 2 2 − 4 − 2 ± 0 ⎧ x = −1
b) x 2 + 2x + 1 = 0 x= = =⎨
2 2 ⎩ x = −1
− 2 ± 22 − 8 − 3 ± − 4
c) x 2 + 2x + 2 = 0 x= =
2 2
- Si a l’equació de 2n grau li falta el segon terme i/o el tercer podrem resoldre-la sense necessitat d’utilitzar la
fórmula general.
Exemples
⎧x = 0
d) x 2 + 3x = 0 → x ⋅ (x + 3) = 0 ⎨
⎩ x + 3 = 0 → x = −3
Fixeu-vos que hem tret factor comú “x” . Posteriorment trobem que per què el producte dels dos factors sigui nul
haurà de ser nul un factor o l’altre.
e) x 2 − 4 = 0 → x 2 = 4 x = ± 4 = ±2
2
Fixeu-vos que solament hem hagut d’aillar x directament.
7. SISTEMES D’EQUACIONS LINEALS AMB 2 INCÒGNITES
Habitualment ens trobarem amb sistemes de 2 equacions lineals amb 2 incògnites, com per exemple:
⎧x + y = 5
⎨
⎩x − y = 3
Cadascuna de les dues equacions és una relació entre “x” i “y” i la solució del sistema està formada pel valor de
“x” i el valor de “y” que verifiquen alhora les dues equacions. En aquest cas la solució és x = 4 i y = 1.
Es pot donar el cas que el sistema d'equacions no tingui solucions o fins i tot es pot donar el cas que tingui infinites
solucions.
Per resoldre aquests tipus de sistemes, ho podem fer a partir de 3 procediments:
- Substitució (Aïllant una incògnita en una de les equacions i substituïnt en l’altra); per exemple si aïllem “y” en la
de baix i substituïm a dalt tindrem:
MATES 0 - V
⎧x + y = 5
⎨
⎩x − y = 3
8
y = x − 3 → x + (x − 3) = 5 → x + x − 3 = 5 → 2 x = 8 → x = → x=4
2
Un cop trobat el valor de “x” el substituïm per trobar la “y” → y = x − 3 = 4 − 3 → y = 1
- Igualació (Aïllant la mateixa incògnita en les dues equacions i igualant-les); per exemple si aïllem “x” en les dues
equacions i després substituïm en qualsevol de les dues:
⎧x + y = 5
⎨
⎩x − y = 3
x = 5 − y → x = 3 + y → 5 − y = 3 + y → − y − y = 3 − 5 → − 2 y = −2 → y = 1
Un cop trobat el valor de “y” el substituïm per trobar la “x” en qualsevol de les dues equacions:
x = 5 − y = 5 −1 → x = 4
- Reducció (Es tracta de trobar una equació amb una sola incògnita combinant les dues que tenim); si sumem les
dues equacions membre a membre i aïllem:
⎧x + y = 5
⎨
⎩x − y = 3
x+ y =5
x− y =3
8
2x =8 → x = =4
2
Un cop trobat el valor de “x” el substituïm per trobar la “y” en qualsevol de les dues equacions
4 − y = 3 → − y = 3− 4 → y =1
8. SISTEMES AMB EQUACIONS DE 1r GRAU I 2n GRAU
Són un cas especial de sistemes d'equacions amb un parell d'equacions i 2 incògnites essent una de les
equacions de 1r grau i l'altra de 2n grau:
⎧ y = 40x − x 2
⎪
⎨ y − 200
⎪x =
⎩ 10
Cadascuna de les dues equacions és una relació entre “x” i “y” i la solució del sistema està formada pel valors de
“x” i valors de “y” que verifiquen alhora les dues equacions. En aquest cas les solucions són:
x1 = 20 i y1 = 400 ; x2 = 10 i y2 = 300
Es pot donar el cas que el sistema d'equacions no tingui solucions o fins i tot es pot donar el cas que tingui infinites
solucions.
Resolució:
⎧ y = 40x − x 2
⎪ ⎧ y = 40x − x 2
⎨ y − 200 → ⎨ → 200 +10x = 40x − x 2
⎪x = ⎩ y = 200 +10x
⎩ 10
MATES 0 - VI
30 ± 302 − 4·1·200 30 ±10

x 2 − 30x + 200 = 0 → x = =
2·1 2
x1 = 20 → y1 = 400
x2 = 10 → y2 = 300
9. EQUACIÓ D'UNA RECTA EN EL PLA
Les més utilitzades són:

- L’equació explícita: y = mx + n
La “m” és el pendent de la recta i la “n” l’ordenada a l’origen.
Per exemple: y = 3x − 2 . Es tracta d’una recta de pendent 3 i que passa pel punt (0,-2).
- L’equació general: Ax + By + C = 0 . La mateixa recta de l’exemple anterior, expressada en forma general és:
3x − y − 2 = 0
Fixeu-vos que en l’equació explícita la “y” està aïllada i en la general tot està al primer membre i en el segon
solament hi ha un zero.
Exemple: representem les rectes següents i interpretem:
Recta A: y = 3x − 2 Recta B: y = 2x +1 Recta C: y = x−2 Recta D: y = −2 x − 2

A B C D
x y x y x y x y
y
-4 -14 -4 -7 -4 -6 -4 6
-3 -11 -3 -5 -3 -5 -3 4
-2 -8 -2 -3 -2 -4 -2 2 D
-1 -5 -1 -1 -1 -3 -1 0 B
0 -2 0 1 0 -2 0 -2
1 1 1 3 1 -1 1 -4 A
2 4 2 5 2 0 2 -6
3 7 3 7 3 1 3 -8
4 10 4 9 4 2 4 -10
C
x
1- Veiem que A fa més “pujada” que B que fa
més “pujada” que C ja que el factor “m” (pendent)
de l’equació y = mx+n és més gran per A que per
B i per B que per C.
2- Veiem que els pendents A, B, C són positius

(pugen cap a la dreta), mentre que el pendent D
és negatiu (puja cap a l’esquerra). En les
equacions això ve donat perquè en A, B, C el
pendent m>0 mentres que en D m<0.
3- Veiem que A i C tallen les ordenades (eix y) al

mateix punt, punt (0,-2), doncs per les les dues el
factor “n” de l’equació y = mx+n val n = -2 (és le
valor pel qual x = 0).
MATES 0 - VII
4- Veiem que les rectes tallen les abcisses (eix x) en diversos punts. Ho calculem assignant a “y” el valor 0:
2 2
RECTA A y = 3x − 2 → 0 = 3x − 2 → x = ⎯⎯⎯⎯→ Així el punt de tall és ( ,0)
3 3
1 1
RECTA B y = 2 x + 1 → 0 = 2 x + 1 → x = − ⎯⎯⎯⎯→ Així el punt de tall és (− ,0)
2 2
RECTA C y = x − 2 → 0 = x − 2 → x = 2 ⎯⎯⎯⎯⎯⎯→ Així el punt de tall és ( 2,0)
RECTA D y = −2 x − 2 → 0 = −2 x − 2 → x = −1 ⎯⎯⎯→ Així el punt de tall és (−1,0)
Pel que fa a l'interpretació gràfica, cadascuna de les equacions d’un sistema de dues equacions lineals amb dues
incògnites correspon a l’equació d’una recta en el pla. Per tant, en un sistema d’aquest tipus tenim dues rectes.
Com que les solucions d'aquest sistema són punts (x,y) del pla que són comuns a les 2 rectes, la solució (x,y) serà
el punt de tall entre les 2 rectes. Si el sistema no té solució vol dir que les rectes no es tallen i si el sistema té
infinites solucions vol dir que les rectes es superposen, és a dir que en realitat són la mateixa recta.
Exemple
En el cas anterior (rectes, taules, gràfic):
- A i B es tallen en (3,7)
- B i C , B i D , C i D es tallen en (0,-2)
10. EQUACIÓ D'UNA PARÀBOLA EN EL PLA
L'equació d'una paràbola té la forma: y = ax 2 + bx + c

! La gràfica d’una funció polinòmica de segon grau és una paràbola.
- Fer x=0 és trobar el valor numèric de y quan la x=0, la qual cosa suposa trobar el punt de tall (punt d’intersecció)
de la funció amb l’eix d’ordenades (l’eix vertical, el de les y).
Una paràbola sempre talla l’eix d’ordenades.
- Fer y=0 és trobar per quins valors de x la y val 0, la qual cosa suposa trobar els punts de tall (punts d’intersecció)
de la funció amb l’eix d’abcisses (l’eix horitzontal, el de les x)
Si y=0, això representa resoldre una equació de 2n grau, que pot tenir dues sol·lucions, una o cap. Això
s’interpreta gràficament com que la paràbola talli l’eix “x” per dos punts, per un o per cap.
Exemple
Essent y = x 2 + 7x + 6
- Intersecció amb l’eix de les y:

Calculem y per x = 0 g y = 6, és a dir que la paràbola talla en el punt (0,6)
-Intersecció amb l’eix de les x:
Calculem x per y = 0 és a dir que la paràbola talla en el punt (0,6)
− 7 ± 7 2 − 4 ⋅1⋅ 6 − 7 ± 5 ⎧ x = −6 (− 6,0)
x2 + 7x + 6 = 0 x = = =⎨
2 2 ⎩ x = −1 (− 1,0)
és a dir, com que hi ha 2 solucions, la paràbola talla per 2 punts l'eix de les x: (-6,0) i (-1,0)
MATES 0 - VIII
Exemple: representem les paràboles següents i interpretem:

x2
A y = x 2 ; B y = x 2 − 4 ; C y = x 2 − 4x + 4 ; D y = 2x 2 ; E y = ; F y = −x
2
- Per exemple, A és una paràbola còncava amb el vèrtex (la

“punxa”) en el punt (0,0)
- Si volem canviar la posició del vèrtex, situant-lo per
exemple al punt (0,-4) tindrem la paràbola B
- Si volem situar el vèrtex al punt (2,0) tindrem la paràbola C
- Si volem canviar l’obertura de la paràbola hem
2
de modificar el coeficient de la x . Quant major
sigui, més tancada serà la paràbola i quant menor sigui més
oberta. Per exemple D és més tancada que E
2
- Si el coeficient de la x és negatiu la paràbola serà convexa.
Per exemple F
Pel que fa a l'interpretació gràfica, si solucionem un sistema d'equacions en que una equació és de 1r grau (recta)
i l'altra és de 2n grau (paràbola), estem trobant els punts de tall entre la recta i la paràbola.
Exemple
⎧ y = x 2 − 6x + 9
- Recta y = −x + 5 ⎨
- Paràbola y = x 2 − 6x + 9 ⎩ y = −x + 5
Essent les solucions (1,4) i (4,1) que són solucions comunes a les dues equacions i, per tant, punts comuns (punts
de tall) entre la recta i la paràbola.
MATES 0 - IX
11. TRIGONOMETRIA / TEOREMA DE PITÀGORAS
A partir d'un triangle rectangle:
- El sinus d'un angle és el quocient catet oposat b

entre el catet oposat a l'angle i la sin B = =
hipotenusa. S'expressa per sin. hipotenusa a
- El cosinus d'un angle és el quocient catet contigu c

entre el catet contigu a l'angle i la cos B = =
hipotenusa. S'expressa per cos. hipotenusa a
- La tangent d'un angle és el quocient catet oposat b

entre el catet oposat i el catet contigu a tgB = =
l'angle. S'expressa per tg. catet contigu c
Els 3 paràmetres (sinus, cosinus, tangent) no tenen unitats perquè no són més que proporcions entre els costats
d'un triangle.
Si tenim el valor del sin o del cos o de la tg de l'angle i volem trobar l'angle corresponent al valor en qüestió,
haurem d'aplicar les funcions inverses a cadascuna d'elles:
-1
- arcsin(sinB) = sin = B
-1
- arccos(cosB) = cos = B
-1
- arctg(tgB) = tg = B
Exemple
b 3
sin B = = = 0,6 → arcsin 0,6 = 36,86º
a 5
b=3
c 4
c=4 cos B = = = 0,8 → arcsin 0,6 = 36,86º
a=5 a 5
b 3
tgB = = = 0,75 → arcsin 0,6 = 36,86º
c 4
Quan estem davant d'un triangle rectangle, podem aplicar el Teorema de Pitàgoras:
En un triangle rectangle, el quadrat de a 2 = b2 + c 2

la hipotenusa és igual a la suma dels
quadrats dels catets a = b2 + c 2
Exemple
b=3 a 2 = b2 + c 2 → a = b2 + c 2 →
c=4
a = 32 + 42 → a = 25 → a = 5
APÈNDIX FÍSICA BAT1
FORMULARI I UNITATS 1
Càlcul vectorial
Descomposició d'un vector

Ax component horitzontal
Ax = A ⋅ cos α Ay component vertical
Ay = A ⋅ sin α A mòdul
α angle respete la horitzontal
Descomposició d'un vector
A mòdul
A = Ax + Ay 2 2 Ax component horitzontal
Ay component vertical
Notació vectorial
!
! ! ! ! V vector
V = Vxi + Vyj + Vzk ! ! !
Vxi , Vyj , Vzk components vectorials
Mesura, error i estadística al laboratori
Valor real d’una mesura

n
Vr valor real
∑M
i =1
i
M i mesura
Vr = n nombre de mesures
n
Error absolut
Ea error absolut
Ea = Vr − M i Vr valor real
M i mesura
Error relatiu
Er error relatiu
E
Er = a Ea error absolut
Vr
Vr valor real
Error de dispersió
n
Ed error de dispersió
2
∑ (Vr − Mi)
i =1
Vr valor real
Ed = M i mesura
n
n nombre de mesures
Expressió de mesures experimentals

Vr valor real
Vr ± E a
Ea error absolut
Vr ± E d
Ed error de dispersió
Cinemàtica
Equació del MRU

v velocitat m·s-1
Δx increment de posició m
Δx Δt increment de temps s
v= ⇒ x posició final m
Δt xo posició inicial m
v velocitat m·s-1
t temps s
Equació del MRUA

x posició final m
1 xo posició inicial m
x = xo + vo ⋅ t + ⋅a ⋅t2 vo velocitat inicial m·s-1
2 t temps s
a acceleració m·s-2
Equació MRUA de la velocitat en funció del temps

-1
Δv increment de velocitat m·s
Δv Δt increment de temps s
a= ⇒ vf = vo + a ⋅ t vf velocitat final m·s-1
Δt
vo velocitat inicial m·s-1
t temps s
Equació MRUA de la velocitat en funció de l'espai

vf velocitat final m·s-1
vf 2 − vo 2 = 2 ⋅ a ⋅ x vo velocitat inicial m·s-1
x espai m
Casos especials MRUA Ü Caiguda lliure - PR: part més baixa

Ü Llançament vertical amunt - g = - 9,8 m/s
2
Ü Llançament vertical avall -v↑>0;v↓<0
Ü Tir horitzontal EIX X MRU

Composició de moviments
Ü Tir oblic EIX Y MRUA
Ü Tir parabòlic
Dinàmica
Llei de Hooke
F força que fa la molla N
-1
k constant elàstica de la molla N·m
x deformació m
Pes
p pes N
p = m⋅g m massa kg
-2
g gravetat m·s
Principi fonamental de la dinàmica: 2a Llei de Newton

F força N
m massa kg
-2
a acceleració m·s
Força de fregament
Ffe força de fregament estàtic N
µ e coeficient de fregament estàtic
Ffe = µ e ⋅ N
N normal N
Ffd = µ d ⋅ N Ffd força de fregament dinàmic N
µ d coeficient de fregament dinàmic
Treball i Energia
Treball realitzat per una força constant

W treball J
! ! F força N
W = F ⋅ x = F ⋅ x ⋅ cosα x desplaçament m
α angle entre F i x º
Potència
P potència W
W treball J
t temps s
Rendiment
Pu R rendiment %
R= ⋅100 Pu potència útil W
Pn Pn potència nominal o consumida W
Energia cinètica
1 Ec energia cinètica J
Ec = m ⋅ v 2 m massa kg
2 v velocitat m·s-1
Energia potencial gravitatòria
Epg energia potencial gravitatòria J
m massa kg
Epg = m ⋅ g ⋅ h g gravetat m·s-2
h altura m
Energia potencial elàstica

Epe energia potencial elàstica J
1
Epe = ⋅ k ⋅ x 2 k constant elàstica de la molla N·m
-1
2 x deformació m
Energia mecànica
Em energia mecànica J
Em = Ec + Ep Ec energia cinètica J
Ep energia potencial J
Principi de conservació de l'Energia mecànica

Wnc treball fet per forces no conservatives J
Wnc = ΔEm ΔEm variació d'energia mecànica J
Energia i calor
Q calor J
m massa kg
Q = m·Ce ·(T f − T0 ) Ce calor específica J·kg-1·ºC
T f − T0 variació de temperatura ºC
Dinàmica dels sistemes de partícules
Quantitat de moviment o Moment lineal

-1
p quantitat de moviment o moment lineal kg·m·s
m massa kg
v velocitat m·s-1
Impuls mecànic
I impuls mecànic N·s
F força N
t temps s
Teorema de l'Impuls mecànic

I impuls mecànic N·s
-1
Δp increment del moment lineal kg·m·s
Principi de conservació del Moment lineal

Fext forces externes al sistema de partícules N
Δp increment del moment lineal kg·m·s-1
Coeficient de restitució
K coeficient de restitució
v2' velocitat cos 2 després m·s-1
v1' velocitat cos 1 després m·s-1
v 2ʹ − v1ʹ v1 velocitat cos 1 abans m·s-1
K=
v1− v2 v2 velocitat cos 2 abans m·s-1
K = 1 xoc elàstic
K = 0 xoc perfectament inelàstic
0 < K < 1 xoc inelàstic
Moviment circular
Velocitat lineal
-1
x v velocitat lineal m·s
v= x distància m
t t temps s
Velocitat angular
-1
ω velocitat angular rad·s
ϕ angle rad
t temps s
Angle en radiants
x
ϕ angle rad
ϕ= x arc de circumferència m
r r radi m
Relació velocitat lineal - velocitat angular

-1
v velocitat lineal m·s
-1
r radi m
Equació del MCU (versió lineal i versió angular)

v velocitat lineal m·s-1 ω velocitat angular rad·s-1
Δx Δx increment posició m Δϕ increment d'angle rad
v= ⇒ Δt increment de temps s Δt increment de temps s
Δt ϕ angle final rad
x posició final m
Δϕ xo posició inicial m
ω= ⇒ ϕ = ϕo + ω ⋅ t ϕ o angle inicial rad
Δt v velocitat lineal m·s-1 ω velocitat angular rad·s-1
t temps s t temps s
Període
1 2π Τ període s
-1
Τ= Τ= f freqüència Hz = s
f ω -1
Freqüència
-1
1 ω f freqüència Hz = s
f= f= Τ període s
Τ 2π ω velocitat angular rad·s
-1
Acceleració angular
α acceleració angular rad·s-2
Δω -1
α= Δω increment de velocitat angular rad·s
Δt Δt increment de temps s
Equació del MCUA (versió lineal i versió angular)

1 x posició final m ϕ angle rad
x = xo + vo ⋅ t + ⋅ a ⋅ t 2 xo posició inicial m ϕ o angle inicial rad
2 vo velocitat lineal inici m·s-1 ω o velocitat angular inici rad·s-1
1 t temps s t temps s
ϕ = ϕo + ωo ⋅ t + ⋅α ⋅ t 2
2 a acceleració m·s-2 α acceleració angular rad·s-2
Equació MCUA de la velocitat en funció del temps (versió lineal i versió angular)
a acceleració m·s-2 α acceleració angular rad·s-2
a=
Δv
⇒ vf = vo + a ⋅ t
Δv increment velocitat lineal m·s-1 Δω increment velocitat angular rad·s-1
Δt Δt increment de temps s Δt increment de temps s
Δω vf velocitat lineal final m·s-1 ω f velocitat angular final rad·s-1
α= ⇒ ω f = ωo + α ⋅ t
Δt vo velocitat lineal inicial m·s-1 ω o velocitat angular inicial rad·s-1
t temps s t temps s
Equació MCUA de la velocitat en funció de l'espai / de l'angle
2 2
vf velocitat lineal final m·s-1 ω f velocitat angular final rad·s-1
vf − vo = 2 ⋅ a ⋅ x vo velocitat lineal inicial m·s-1 ω o velocitat angular inicial rad·s-1
ω f 2 − ω o2 = 2 ⋅ α ⋅ ϕ a acceleració m·s-2 α acceleració angular rad·s-2
x espai m ϕ angle rad
Acceleració tangencial
at acceleració tangencial m·s-2
vf velocitat lineal final m·s-1
vo velocitat lineal inicial m·s-1
t temps s
at = α ⋅ r α acceleració angular rad·s
-2
r radi m
Acceleració normal, radial o centrípeta

v2 ac acceleració centrípeta m·s-2
ac = v velocitat lineal m·s-1
r r radi m
-1
ac = ω 2 ⋅ r ω velocitat angular rad·s
Acceleració
! ! ! a acceleració m·s
-2
a = at + an
at acceleració tangencial m·s-2
ac acceleració centrípeta m·s-2
Força centrípeta
Fc força centrípeta N
v2 m massa kg
Fc = m ⋅ -1
r v velocitat lineal m·s
Fc = m ⋅ ω 2 ⋅ r r radi m
-1
Moviment harmònic simple
Acceleració d'un oscil·lador harmònic

k k constant elàstica de la molla N·m-1
a=− ⋅x m massa kg
m
x posició m
Equació general MHS

x posició m
x = A ⋅ sin(ω t + ϕ ) A amplitud m
ω velocitat angular, pulsació, freqüència angular rad·s-1
x = A ⋅ cos(ω t + ϕ ) t temps s
ϕ angle inicial, desfasament, discrepança rad
Velocitat MHS en funció del temps

-1
v velocitat m·s
v = A ⋅ ω ⋅ cos(ω t + ϕ ) A amplitud m
-1
ω velocitat angular, pulsació, freqüència angular rad·s
v = −A ⋅ ω ⋅ sin(ω t + ϕ ) t temps s
Velocitat MHS en funció de la posició

-1
v velocitat m·s
-1
2 2
v =ω⋅ A − x A amplitud m
x posició m
Acceleració MHS en funció del temps

-2
a acceleració m·s
a = − A ⋅ ω 2 ⋅ sin(ω t + ϕ ) A amplitud m
-1
2
a = −A ⋅ ω ⋅ cos(ω t + ϕ ) t temps s
Acceleració MHS en funció de la posició

-2
a acceleració m·s
-1
a = −ω 2 ⋅ x ω velocitat angular, pulsació, freqüència angular rad·s
x posició m
Període de l'oscil·lador harmònic

m Τ període s
Τ = 2π ⋅ m massa kg
k k constant elàstica de la molla N·m
-1
Període del pèndol simple

Τ període s
l
Τ = 2π ⋅ l longitud del fil m
g g gravetat m·s-2
UNITATS DEL SISTEMA INTERNACIONAL

MAGNITUD SÍMBOL UNITATS (SI) ALTRES
longitud l, x, y, d, r m
temps t s
-27
massa m kg u.m.a. (1 u = 1,660559·10 kg)
2
superfície S m
3
volum V m
-3
densitat d kg ·m
-1
velocitat lineal v m ·s
-2
acceleració a m ·s
º
angle pla α,β,γ,ϕ rad (graus sexagesimals) (2π rad = 360º)
-1 -1 -1
velocitat angular ω rad ·s r.p.m. (rev·min ) (1 rad·s = 9,55 rpm)
-2
acceleració angular α rad ·s
període Τ s
-1
freqüència f s = Hz
força F N kp (1 kp = 9,8 N)
-1
ct. elàstica d’una molla k N ·m
6
treball W J kw ·h (1kw ·h= 3,6 · 10 J)
6
kw ·h (1kw ·h= 3,6 · 10 J)
energia E J -19
eV (1eV = 1,60·10 J)
potència P w CV (1CV = 735 w)
-1
quantitat de moviment p kg ·m ·s
impuls mecànic I N ·s
Intensitat del corrent I A
Resistència elèctrica R Ω
-2 -1
camp gravitatori g m ·s o N ·kg
-1
potencial gravitatori Vg J ·kg
càrrega elèctrica q C
-1
camp elèctric E N ·C
potencial elèctric Ve V
força electromotriu ε V
-4
camp magnètic B T G (1G = 10 T)
flux magnètic Φ Wb
-2
intensitat del so I W·m
sensació sonora β dB
activitat radioactiva A Bq
CONSTANTS UNIVERSALS ALFABET GREC

NOM SÍMBOL VALOR (SI) Α α alfa
-11 2 -2 beta
constant de gravitació G 6,67 ·10 N ·m ·kg Β β
-12 2 -1 -2
permitivitat elèctrica del buit εo 8,854 ·10 C ·N ·m Γ γ gamma
-7 -1 delta
permeabilitat magnètica del buit µo 4π ·10 T ·m ·A Δ δ
8 -1 èpsilon
velocitat de la llum en el buit c 2,998 ·10 m ·s Ε ε
-34
constant de Planck h 6,626 ·10 J ·s Ζ ζ zeta
Η η eta
Prefix Símbol Factor Θ θ theta
18
Exa- E 10 Ι ι iota
15
Penta- P 10 Κ κ kappa
12
Tera- T 10 Λ λ lambda
Múltiples
MÚLTIPLES I Giga- G 10
9
Μ µ mi
SUBMÚLTIPLES Mega- M 10
6
Ν ν ni
ESTABLERTS PER L’SI 3
quilo- k 10 Ξ ξ ksi
2
Hecto- h 10 Ο ο òmicron
Les unitats SI es poden Deca- da 10
1
Π π pi
escriure anteposant un deci- d 10
-1
prefix a la unitat; la seva -2 Ρ ρ ro

centi- c 10
sigma
Submúltiples
equivalència numèrica és -3 Σ σ, ς
mil·li- m 10
una potència positiva si es -6 Τ τ tau
micro- µ 10
tracta d’un múltiple i -9 ϒ υ ípsilon
nano- n 10
negativa si es tracta d’un -12 Φ ϕ fi
submúltiple pico- p 10
femto- f 10
-15 Χ χ khi
atto- a 10
-18 Ψ ψ psi
Ω ω omega
TEORIA FÍSICA BAT1
UNITAT 1: MESURES I ELEMENTS DE CÀLCUL EN FÍSICA 9
UNITAT 1: MESURES I ELEMENTS DE CÀLCUL EN FÍSICA
1.1. El mètode científic i la Física
1.2. Mesures. Sistema internacional d’unitats
1.3. Magnituds escalars i magnituds vectorials
Ja hem vist que mesurar implica assignar un valor numèric i una unitat a una magnitud. Hi ha,
però, magnituds, a les quals, a part del seu valor numèric + unitat, cal descriure’n altres
característiques per tal que quedin perfectament definides. Això fa que puguem diferenciar
magnituds escalars i magnituds vectorials:
TEORIA FÍSICA BAT1
Ü Magnitud escalar: queda completament especificada donant el seu valor numèric amb la unitat
corresponent (exemples: massa, volum, temps, densitat, temperatura...).
Ü Magnitud vectorial: a part del valor numèric (mòdul) i la unitat, cal expressar-ne la direcció i el
sentit (exemples: velocitat, acceleració, força...).
Per decidir si una magnitud física és escalar o vectorial, n'hi haurà prou amb que ens fem la
pregunta "Cap on?" en el sentit de que "cap on es dirigeix la magnitud?". Si la pregunta té
resposta, estem davant d'una magnitud vectorial i si no en té, estem davant d'una magnitud
escalar.
Per treballar amb magnituds vectorials es fa servir um element matemàtic - gràfic anomenat
vector:
! !
- per fer la notació que la magnitud és vectorial, es col·loca una fletxa damunt del símbol: v , a ,
!
F i per indicar-ne le !seu mòdul, o bé s’indica el símbol sense la fletxa o bé s’escriu entre barres:
! !
v, a, F ò v , a , F
- per fer-ne la representació gràfica:
Mòdul: és el que mesura el vector pel que fa a

la part numèrica i es proporcional a la seva
longitud
Direcció: és la recta sobre la qual es troba el
vector
Sentit: en una mateixa direcció es poden
considerar 2 sentits. Ve indicat per la fletxa.
Segons això, dos vectors són iguals si i només si tenen el mateix mòdul, la mateixa direcció
i el mateix sentit.
1.4. Operacions amb vectors
! Producte d’un escalar per un vector

És un vector:
Mòdul: el producto del nombre pel mòdul del vector.
Direcció: la del vector.
Sentit: el mateix del vector si el nombre és positiu i contrari si
és negatiu.
En multiplicar un nombre per un vector obtenim un altre vector
(major o menor) de la mateixa direcció i sentit que el primer si el
nombre és positiu, o bé un vector (major o menor) que apunta
en sentit contrari al donat si el nombre és negatiu.
TEORIA FÍSICA BAT1
! Suma de vectors
En sumar dos vectors se n’obté un altre que és el vector suma o
resultant.
Per obtenir el vector suma és necessari recórrer al que
s’anomena “regla del paral·lelogram”: es construeix un
paral·lelogram que tingui els vectors com a costats i es traça la
diagonal per obtenir el vector suma:
1. Es traça per l’extrem de B una paral·lela a A
2. Es traça per l’extrem d’A una paral·lela a B
3. Es traça la diagonal del paral·lelogram que és la resultant
Convé veure que aplicar la regla del paral·lelogram per sumar

vectors, és el mateix que situar el punt d’aplicació a l’extrem de
l’altre i traçar el vector que va des de l’origen del primer fins a
l’extrem del segon.
! Components d’un vector

Sempre podem descomposar un vector en dues components.
És a dir, podem obtenir dos vectors que actuant alhora
produeixin el mateix efecte que el vector considerat actuant sol.
Dit d’una altra manera, sempre podem obtenir a partir d’un
vector uns altres dos que sumats donin el primer. Convé veure
que les components són les projeccions del vector sobre els
eixos:
Numèricament un vector es transcriu mitjançant les coordenades del seu extrem, assumint
que el seu punt s’aplicació o origen es troba en l’origen de coordenades
En aquest cas podem escriure el vector com:

! !
a =(ax, ay) ⎯→ a =(4,3)
TEORIA FÍSICA BAT1
Si coneixem les components del vector, podem calcular-ne el mòdul aplicant Pitàgoras.
Igualment, podem calcular l’angle del vector respecte a qualsevol dels eixos aplicant
trigonometria
- Càlcul del mòdul:
a2 = ax2 + ay2 ⎯→ a2 = 42 + 32 ⎯→ a = 5
- Càlcul α:
tgα = ay/ax = 3/4 = 0,75 ⎯→ α = 37º
Si coneixem el mòdul del vector i un angle, podem trobar les components aplicant
trigonometria. Aquest procés s’anomena descomposició.
sinα = ay/a ⎯→ ay = a·sinα = 5·sin37 = 3
cosα = ax/a ⎯→ ax = a·cosα = 5·cos37 = 4

! !
a =(ax, ay) ⎯→ a =(4,3)
Numèricament, per sumar dos o més vectors n’hi ha prou en sumar les seves components,
component a component
!
a! =(4,3)
  
b! =(2,-1) ⎯→ a + b + c = (4,3)+(2,-1)+(2,2) = (4+2+2, 3-1+2) = (8,4)
c =(2,2)
Exercici exemple 1 (p. 18)

EX Exercici exemple 2 (p. 18)
! Expressió d’un vector en funció dels vectors unitaris

Aprofitant el concepte de producte d’un escalar per un vector es pot obtenir una notació molt útil
per representar els vectors.
En primer lloc cal definir els anomenats vectors unitaris. Això és, uns vectors que tenen mòdul u
(1), la direcció del qual és la dels eixos de coordenades i el seu sentit positiu.
TEORIA FÍSICA BAT1
Utilitzant aquests vectors és molt fàcil

escriure vectors la direcció dels quals sigui
la dels eixos de coordenades:
Vector de mòdul 4 que apunta en la direcció
!
positiva de l’eix x = 4 i
Vector de mòdul 3 que apunta en la direcció

!
positiva de l’eix y = 3 j
Aquests dos vectors sumats donen com a

resultat un vector. Com que aquests dos
vectors es troben sobre les direccions del
eixos, són les components del vector en
qüestió.
1.5. Mesura, error i estadística al laboratori
Les mesures realitzades experimentalment són afectades per certes imprecisions, de manera que
quan mesurem diverses vegades una mateixa magnitud constant, s’obtenen normalment resultats
lleugerament diferents. Aquestes imprecisions són anomenades errors experimentals i
poden venir donats per diverses causes: mètode utilitzat, instruments de mesura,
experimentador, etc.
A grans trets podem classificar els errors experimentals en els següents grups:
• Accidentals o aleatoris: causats per influències exteriors en el moment de fer les
mesures. No es poden evitar però es poden reduir repetint la mesura i trobant la mitjana
aritmètica dels resultats.
• Sistemàtics: causats pel mètode o instrument utilitzat (mal calibrat o manejat
incorrectament). Es poden corregir un cop identificada la font d’error.
TEORIA FÍSICA BAT1
EXEMPLE EXPERIMENT:
- Prendre 10 lectures del temps (mòbil) de caiguda de l'esborrador des de certa alçada.
- Calcular la relació entre la mesura menor i la major.
- Calcular-ne la mitjana.
Trobem correcte prendre la mitjana com a mesura representativa de kl'experiment?
El tipus d'error deu haver estat accidental o sistemàtic?
1.5.1. Nomenclatura estadística
- El sumatori Σ
A vegades, utilitzant fórmules matemàtiques, hem d'expressar el resultat de sumar una llista molt
gran de valors. Per tal de poder expressar aquestes sumes d'una forma més còmode i
entenedora ens és molt útil expressar aquestes mitjançant el símbol de sumatori Σ.
Per exemple, per anotar la suma de 8 valors, en comptes de fer-ho així:
dM = d1 + d2 + d3 + d4 + d5 + d6 + d7 + d8
ho fem així:
8
dS = ∑ di
i=1
En aquesta expressió, el símbol del sumatori Σ ens indica que hem de sumar totes les variables di
que tenen un subíndex i que va des de i = 1 fins a i = 8, o sigui, sumar tots els valors que van de
d1 fins a d8. Cal observar que a l'hora d'escriure el símbol de sumatori cal no oblidar els límits, que
ens indiquen a partir de quin valor i fins a quin valor haurem de sumar.
- La mitjana aritmètica x
A l'hora de prendre un sol valor de referència per resumir una col·lecció de dades,
s'acostuma a agafar l'anomenada mitjana aritmètica.
La forma de calcular la mitjana de N valors fetes d'un valor x, (i l'expressarem mitjaçant x ), és a
través de:
N
∑x i
i=1
x=
N
o sigui, sumarem tots els valors obtinguts i dividirem el resultat per la quantitat de mesures fetes.
- La desviació estàndard σ (o desviació típica o desviació tipus)

La incertesa d'un valor està relacionada amb la fluctuació de les mesures obtingudes
entorn del valor central. La incertesa de la variable x es pot determinar a partir de la desviació
estàndard σ x de les mesures preses, que es calcula a través de:
N
∑(x − x) i
2
i=1
σx =
N
on x és la mitjana i N és el nombre de mesures fetes.

TEORIA FÍSICA BAT1
1.5.2. Qualitat dels insturments de mesura
Un bon aparell de mesura cal que tingui les següents qualitats:

a) Exactitud: un instrument és exacte quan ens dóna el valor correcte de la magnitud
mesurada.
b) Fidelitat: un instrument és fidel quan en realitzar diverses mesures de la mateixa magnitud,
els resultats són els mateixos.
c) Precisió: una mesura és més precisa quan menor sigui l’error que realitzem (una mesura de
10 m amb un error de 2 cm és més precisa que una mesura de 1 m amb un error
de 2 cm).
d) Sensibilitat: un instrument és més sensible quan més clarament acusi petites variacions en el
valor de la magnitud que mesurem. Un regle dividit en mm és més sensible que un
dividit en cm. Una balança que mesuri mg és més sensible que una balança de
bany. Un instrument pot ser molt sensible i poc exacte.
A continuació podem veure amb una comparació entre la realització de diverses mesures d'un
valor i el llançament de diversos dards en una diana, la diferència entre els conceptes de precisió i
exactitud:
L'exactitud en el cas de la diana indica l'apropament al centre, que en el cas d'una mesura
experimental seria el valor real. La precisió indica la dispersió dels punts, o sigui, si les diferents
mesures s'asemblen entre elles.
1.5.3. Càlcul d’errors amb una mesura
Valor real Vr
Conèixer el valor real d'una mesura és impossible. Per això es pren com a valor real o més
probable, la mitjana aritmètica de totes les mesures fetes d'aquesta mateixa mesura. Amb
més rigor, el podem anomenar valor experimental.
N
∑ Mi
i=1
Vr =
N
on Mi són les diferents mesures i N és el nombre de mesures preses.
Error absolut Ea
És el valor absolut de la diferencia entre el valor real i el valor experimental d'una mesura:
Ea = Vr − Mi
TEORIA FÍSICA BAT1
on Vr és el valor real o exacte i Mi és altre cop la mesura ièssima. Les unitats de l'error absolut
són les mateixes que les de la mesura.
Error relatiu Er
És la relació entre l’error absolut i el valor real d’una mesura. Sol multiplicar-se per 100 per
expressar-lo com un percentatge. L’error relatiu és el que ens dóna la qualitat d’una mesura:
Ea
Er =
Vr
on Ea és l’error absolut de le mesura i Vr el seu valor real. Aquesta magnitud no té unitats ja que
es tracta d’un percentatge (en tant per u o en tant per cent).
Podem associar els següents termes:

Error absolut = Sensibilitat
Error relatiu = Precisió
No podrem conèixer mai amb exactitud el valor d’aquests errors ja que no coneixem els valors
exactes o reals de la mesura. L’únic que podrem fer és estimar-los utilitzant els recursos que
proporciona l’estadística.
1.5.4. Càlcul d’errors amb diverses mesures
Sovint interessa trobar l’error absolut no d’una única mesura, sinó d’un seguit de mesures. L’error
absolut comès en un conjunt de mesures és l’Error de dispersió (Ed). De forma general,
prendrem com a error de dispersió la desviació estàndard de les mesures realitzades:
N
∑(Mi −Vr) 2
i=1
Ed =
N
On Mi és la mesura ièssima, Vr el valor real de la mesura (és a dir, la mitjana de tots els valors) i N
és el nombre de mesures fetes. Aquesta magnitud té les mateixes unitats que les de la mesura.
Per tal de calcular l’error relatiu en aquest cas, recorrerem a la definició del capítol anterior
considerant l’Ed en comptes de l’Ea:
Ed
Er =
Vr

TEORIA FÍSICA BAT1
1.5.5. Expressió de les mesures experimentals
Quan es realitzi una sola mesura, es prendrà com a valor real la mesura feta i com a error
absolut la sensibilitat de l’aparell:
M = Vr ± Ea
Per exemple, si obtenim un valor de 4,5 g en una balança que té una resolució de 0,1 g,
expressarem la mesura de la manera següent:
M = 4, 5 ± 0,1 g
Això significa que el valor exacte està situat dins de l’interval d’incertesa que va des de 4,4 g fins a
4,6 g. Si el cos pesés en realitat 4,52 g la balança no seria capaç de detectar-ho.
Quan es realitzin diverses mesures, es prendrà com a valor real la mitjana aritmètica de
les mesures i com a incertesa l’error de dispersió:
M = Vr ± Ed
El valor de la magnitud x ha de tenir només les xifres necessàries per tal que l’última xifra
significativa sigui del mateix ordre decimal que l’última del error absolut.
34,525 ± 0,1 s (incorrecte)
34,5 ± 0,1 s (correcte)
P Problemes: 11, 12, 13, 14 (p. 19 - 20)

ACTIVITATS FÍSICA BAT1
MESURA, ERROR I ESTADÍSTICA AL LABORATORI
!
Exemple 1 - Sigui el vector A de components Ax=6 i Ay=3 situat en el II quadrant. Esciu-lo amb
notació vectorial, calcula’n el mòdul i calcula l’angle del vector respecte les abcises.
R: A = 6,71 , α = 26,6º
!
Exemple 2 - Sigui el vector B amb punt d’aplicació a l’origen de coordenades de mòdul 10 i angle
respecte l’eix de les ordenades α=37º i situat en el IV quadrant. Escriu-ne la notació vectorial.
! ! ! !
R: B =(6,–8) o B = 6i − 8 j
! ! ! !
! ! ! !
3.- Siguin els vectors a =(7,3) o a = 7i + 3 j i b =(3,-3) o b = 3i − 3 j
 
a) Calcula a + b .
b) Dibuixa la resultant.
! ! !
R: a) R =(10,0) o R = 10i
Exemple 4 - Sigui el sistema de vectors següents:

Vector A de mòdul 6 situat en el I quadrant i angle respecte les abcises de 30º
Vector B de mòdul 8 situat sobre l'eix x en sentit negatiu
! ! !
Vector C: c = i − 4 j
Es demana:
a) La notació vectorial dels vectors A i B
b) La notació polar del vector C
c) La resultant vector.
d) La resultant mòdul.
e) L'angle de la resultant respecte les abcises i respecte les ordenades.
! ! ! ! !
R: a) A = 5,2i + 3 j , B = −8i ; b) C = 4,1 i angle respecte x de 76º o angle respecte y de 14º ;
! ! !
c) A = −1,8i − j ; d) R = 2,06 ; e) α respecte x = 29º i β respecte y = 61º
5.- Siguin els següents vectors. Calcula el vector resultant, el seu mòdul i el seu angle
respecte l’eix x:
!
A! en el quadrant I de mòdul 15 i angle respecte x de 30º
B! en el quadrant II de mòdul 10 i angle respecte les ordenades de 30º
C! en el quadrant III de mòdul 7 i angle respecte les abcises de 40º
D en el quadrant IV de mòdul 5 i angle respecte y de 80º
! ! !
R: R = 7, 5i +10,8 j , R = 13,1 , α = 55,2º
6.- Siguin els següents vectors. Calcula el vector resultant, el seu mòdul i el seu angle
respecte l’eix x:
A = 7 a Q1 i angle ! respecte x de 30º ; B = 12 a Q3 i angle respecte y de 37º ; C = 5 sobre l'eix y en
! ! !
sentit negatiu ; D = −i +11 j ; E = (8,-5) ; F = 6 a Q2 i angle respecte ordenades de 20º
! ! !
R: R = 3,8i + 0,5 j , R = 3,83 , α = 7,5º
Exemple 7 - Calcula la mitjana i la desviació estàndard de la següent relació de mesures

corresponents a la llargada d’una taula en metres: 1,2; 1,3; 1,2; 1,4; 1,4; 1,5.
R: M = 1,3 m , σx = 0,1 m
Exemple 8 - Hem mesurat la longitud d’una llibreta i la longitud de la classe. Les mesures exactes
són 25 cm i 10 m respectivament. En els dos casos s’ha comès el mateix error de mesura: 1 cm.
Quina de les dos mesures és més precisa? Demostra-ho.
R: La segona
Exemple 9 - Hem mesurat cinc vegades el temps que triga a caure un objecte a terra des de la
taula i obtenim en centèssimes de segon:
49; 51; 60; 59; 35
Calcula l’error relatiu efectuat en el conjunt de mesures.
R: Er = 17,6%
Exemple 10 - D’una mateixa distància s’ha mesurat 116 cm, 120 cm, 114 cm, 119 cm, 122 cm,
117 cm, 117 cm.
a) Calcula el valor real.
b) Calcula l’error de dispersió.
c) Calcula l’error relatiu de la col·lecció de dades.
d) Escriu la mesura amb el seu error associat (mesura experimental).
R: a) Vr = 118 cm ; b) Ed = 2 cm ; c) Er = 1,69% ; d) d = (118 ± 2) cm
11.- Justifica la veracitat o falsedat de les següents afirmacions:

a) Un instrument exacte és sempre fidel.
b) Un instrument fidel és sempre exacte.
c) És més precisa una mesura de 10 segons amb un error absolut de 0,1 s que una
mesura de 4 s amb el mateix error.
d) És més sensible una balança que pot arribar a mesurar centèssimes de gram, que una
altra que únicament pot arribar a mesurar dècimes de gram.
e) El paràmetre que ens dóna idea de la qualitat d’una mesura és l’error absolut i no l’error
relatiu.
f) Una mesura escrita com 8,000 segons ens indica que l’error comès és d’una centèssima
de segon.
R: a) Cert ; b) Fals ; c) Cert ; d) Cert ; e) Fals ; f) Fals
12.- Quin error relatiu es comet al prendre com a valor de la gravetat 10 m/s2 si en el lloc
on hem fet la mesura sabem que en realitat g = 9,81 m/s2?
R: Er = 1,94%
13.- Quina mesura és més precisa:

a) una mesura de 1 m on s’ha comès un error de 1 mm o una mesura de 300 km amb un
error de 300 m?
b) (4,5 ± 0,6) cm o (24,8 ± 2,1) kg?
R: a) Són igual de precises ; b) La segona
14.- Ordena de major a menor la precisió de les següents mesures:

1) La distància de Paris a Barcelona és de (1190 ± 5) Km
2) L’amplada d’una taula és de (105,9 ± 1,3) cm
3) La distància de la Terra al Sol és de (1,5·108 ± 2·106) Km
4) L’altura d’una persona és de (198,0 ± 0,1) cm
5) El diàmetre d’una cèl·lula és de (18 ± 3) µm (1 µm = 1 micròmetre = 10-6m)
R: 4 > 1 > 2 > 3 > 5
TEORIA FÍSICA BAT1
UNITAT 2: CINEMÀTICA 21
UNITAT 2: CINEMÀTICA
2.1. Sistemes de referència i magnituds cinemàtiques
2.1.1. Moviment i sistemes de referència
Diem que un cos està en moviment quan canvia de posició al llarg del temps.
Per tal d’establir l’estat de moviment o de repòs d’un cos, cal definir un sistema de referència
(SR) o punt de referència (PR), és a dir un punt respecte del qual descriure el moviment del cos.
Per exemple, la pissarra de la classe no es mou respecte el “SR Terra” però si que ho fa respecte
el “SR Sol” (concretament a 30 km/s!!!).
Per tant, segons el que hem dit, tot movimen és relatiu ja que depen del SR que triem per
estudiar-lo.
És evident que, per tal d’estalviar-nos complicacions i poder referir tots els moviments a un mateix
punt, caldria trobar un PR immòbil. Però resulta que en tot l’Univers (conegut), no n’hi ha cap de
punt que estigui en aquesta situació, per tant, és impossible de conèixer la velocitat absoluta dels
cossos. Tenim doncs un problema: Quin Sistema de Referència prenem?
Existeixen 2 tipus de SR:
Sistemes de Referència Inercials (SRI): són aquells que es mouen rectiliniament i a v = ct
Sistemes de Referència No Inercials (SRNI): són aquells que es mouen amb certa acceleració
Per fer les nostres estudis físics, doncs, n’haurem de triar un d’una mena o de l’altra:
- Quan puges en un d’aquests ascensors moderns tancats per tot arreu, no et costa de discernir si
t’estan movent o estas en repòs? El teu cos experimenta alguna mena de sensació que t’ajudi a
saber en quina situació estas?
- Has provat de llençar verticalment cap amunt una moneda quan estas dins d’un cotxe que es
mou a velocitat constant? Et torna a caure a la ma?
- Quan puges al Dragon-Khan, notes forces que quan estas en repòs no notes?
- Quan vas dins d’un cotxe frena i aquest frena sobtadament, què passa si no portes el cinturó de
seguretat posat?
En els dos primers casos estaries viatjant en SRI mentre que en els altres estaries situat dins de
SRNI. La diferència radica en que en els SRI “passen les mateixes coses” que si el SR estigués
en repòs absolut, mentrea que en els SRNI “semblen passar coses estranyes” (per exemple, quan
el cotxe frena, sembla aparèixer una mena de força que em llença cap endavant o quan viatjo en
el Dragon-Khan, sembla que estigui sotmès a múltiples forces que no sé ben bé qui les produeix!).
Segons això, podem solucionar el problema que tenim pel que fa a la tria del SR: si trobem un
SRI, com que en aquests tipus de SR s’acompleixen les mateixes lleis físiques que s’acomplirien
si el SR estigués en repòs”, farem l’estudi dels fenomens físics des d’aquesta mena de SR.
TEORIA FÍSICA BAT1
Com que podem prendre la Terra com a SRI, a partir d’ara el nostre SR serà la Terra. Això
implica que tots els fenomens físics els estudiarem des del “SR Terra”, sense viatjar amb el
fenomen en qüestió (per tal de no estar sotmesos a sensacions que ens puguin fer considerar
forces que, al cap i a la fi, no són reals).
Arribats aquí hem d’assumir que la Terra no és un SRI al cent per cent (ja que gira sobre sí
mateixa, respecte al Sol, respecte el centre de la Via Làctia, etc.), però per tal de simplificar els
problemes ens serà molt útil de considerar-lo així i més si els errors comesos són acceptables
com és el cas.
Considerem ara el fenomen físic “deixar anar una moneda” i estudiem la trajectòria de la moneda
des de diferents punts de vista (des de dins del tren i des de l’andana):
Ara que hem triat SR, un parell de qüestions assumint que la Terra viatja a 30 km/s al voltant del
Sol:
1. Els ocells que emprenen el vol des de la branca d’un arbre per anar a posar-se damunt d’una
branca d’un altre arbre, l’han de perseguir a 30 km/s?
2. Sabent que saltant cap amunt sóc capaç de mantenir-me 1s suspès en l’aire, si em vull
desplaçar a 30 km d’on estic sense gaire esforç, salto i mentre estigui saltant la Terra passarà per
sota els meus peus i quan torni a tocar a terra ja hauré viatjat 30 km enllà?
2.1.2. Magnituds cinemàtiques
Les magnituds cinamàtiques, és a dir que caracteritzen el moviment d’un cos, són el temps, la
posició, el desplaçament, la velocitat i l’acceleració.
! Temps
Per tenir en compte la durada de qualsevol moviment utilitzarem l’increment de temps.
Si un esdeveniment té una certa durada, de manera que comença en el temps t1 i acaba en el
temps t2, el temps transcorregut serà l’increment de temps: Δt = t2 – t1
En general, si prenem t1 com l’inici del temps, t1=0 i llavors Δt = t2 que de manera general podem
indicar com t.
Unitats: s
! Posició
És un punt de l’espai on es troba una partícula i el referirem sempre respecte el PR.
Unitats: m
! Desplaçament
És el canvi de posició d’una partícula entre dos instants de temps determinats (és la distància en
línia recta entre les dues posicions en qüestió).
Unitats: m
TEORIA FÍSICA BAT1
! Velocitat
És l’espai recorregut per unitat de temps; és a dir, ens diu si la posició del cos varia més o menys
ràpidament.
Unitats: m/s
Dos tipus depenent de l’intèrval de temps que considerem:
a) Velocitat mitjana: espai recorregut en un intèrval de temps determinat
b) Velocitat instantània: espai recorregut en un intèrval de temps molt petit (així obtenim la
velocitat en un instant determinat: és la velocitat que marca el velocímetre dels cotxes).
! Acceleració
És la variació de la velocitat per unitat de temps; és a dir, ens diu si la velocitat del cos varia més o
menys ràpidament.
Unitats: m/s2
Dos tipus depenent de l’intèrval de temps que considerem:
a) Acceleració mitjana: variació de la velocitat en un intèrval de temps determinat
b) Acceleració instantània: espai recorregut en un intèrval de temps molt petit (així obtenim
l’acceleració en un instant determinat).
Conveni de signes:
Farem l’estudi de la cinemàtica escalarment, però sempre tenint en compte que estem treballant
amb magnituds vectorials. Així ho haurem de fer notar d’alguna manera: assignarem signes a les
magnituds:
+ −
POSICIÓ I/O DESPLAÇAMENT cap a la dreta i cap amunt cap a l’esquerra i cap avall
VELOCITAT cap a al dreta i cap amunt cap a l’esquerra i cap avall
Si va cap a la dreta guany de velocitat pèrdua de velocitat
ACCELERACIÓ
Si va cap a l’esquerra pèrdua de velocitat guany de velocitat
2.1.3. Trajectòria i tipus de moviment
Anomenem trajectòria al conjunt de totes les posicions o punts que descriu una partícula en
moviment (és el camí seguit).
à Segons la trajectòria podem dir que fonamentalment hi ha 2 tipus de moviments: lineal i
angular. Qualsevol altre moviment és combinació d’aquests dos:
a) Moviment lineal: la trajectòria que segueix el cos és una línia recta.
b) Moviment angular: la trajectòria que segueix el cos implica un recorregut angular.
c) Altres: combinació dels anteriors.
à Segons la velocitat:
a) uniformes: la velocitat es manté constant; a=0.
b) uniformement accelerats: la velocitat varia de manera constant (guany o pèrdua); a=ct.
c) variablement accelerats: la velocitat no varia de manera constant (guany o pèrdua); a=var.
à Segons les dimensions en les que es verifica:
a) unidimensionals: es donen en una direcció de l’espai (ex: moviment rectilini)
b) bidimensionals: es donen alhora en dos direccions de l’espai (ex: moviment circular)
c) tridimensionals: es donen alhora en tres direccions de l’espai (ex: moviment helicoidal)
TEORIA FÍSICA BAT1
2.2. Moviment rectilini
Anomenem moviment rectilini a aquell moviment que és dona sobre una recta. En les properes
seccions ens dedicarem a estudiar els moviments rectilinis, deixant els circulars per més
endavant.
Per descriure un moviment farem servir el concepte d’interval. Definim interval com la diferència
entre dos valors diferents de la mateixa variable. Per expressar aquesta operació s’utilitza la lletra
Δ (increment) seguida de la variable que estem descrivint. Així doncs, en el cas de l’espai
s’expressa Δx = xf − x0 com la diferència entre una posició final xf i una posició inicial x0 i en el
cas del temps, Δt = tf − t0 com la diferència entre un temps final tf i un temps inicial t0.
2.2.1. Moviment rectilini uniforme (MRU)
Anomenem moviment rectilini uniforme (MRU) a aquell moviment que es dona a sobre
d'una recta i que avança a velocitat constant.
Així doncs, l'equació que defineix al moviment rectilini uniforme és:
Δx x f − x0
v= =
Δt t f − t0
Si prenem aquesta equació, eliminem els subíndex de les variables finals xf i tf i aïllem x, obtenim:
x = x0 + v·(t − t0 )
o si utilitzem el símbol d’interval Δ:
x = x0 + v·Δt
Si assignem a t0 el valor 0, Δt=t i llavors l’equació esdevé:
x = x0 + v·t EQ. DEL MOVIMENT DEL MRU
x = espai des de PR
x0 = espai inicial (espai en t=0 des de PR)
v = velocitat
t = temps que dura el moviment

TEORIA FÍSICA BAT1
2.2.2. Moviment rectilini uniformement accelerat (MRUA)
Gairabé mai els moviments es produeixen a una velocitat constant. Això és una simplificació que,
en alguns casos, ajuda a obtenir resultats aproximats.el que succeeix habitualment és que la
velocitat d’un mòbil va variant amb el temps. Per tal de poder descriure el moviment dels cossos
en aquestes situacions, necessitem definir un nou concepte:l’acceleració.
Definim l’acceleració d’un cos com el quocient entre la variació de velocitat d’un cos entre el temps
en que aquesta variació s’ha produït:
Δv v f − v0
a= =
Δt t f − t0
Podem dir que l’acceleració és com la velocitat de la velocitat, de forma que aquesta ens indica el
ritme amb què va variant la velocitat al llarg del temps. Acceleracions grans i positives indiquen
augments grans de la velocitat (acceleracions) i acceleracions grans i negatives indiquen
disminucions grans de la velocitat (desacceleracions o frenades).
Anomenem moviment rectilini uniformement accelerat (MRUA) a aquell moviment que es

dona a sobre d'una recta i que avança a acceleració constant.
A partir de l’expressió de l’acceleració podem obtenir l’equació de la velocitat en funció del temps:
Δv v f − v0
a= =
Δt t f − t0
Si prenem aquesta equació, eliminem els subíndex de les variables finals vf i tf i aïllem v, obtenim:
v = v0 + a·(t − t0 )
o si utilitzem el símbol d’interval Δ:

v = v0 + a·Δt
Si assignem a t0 el valor 0, Δt=t i llavors l’equació esdevé:
v = v0 + a·t
Geomètricament es pot deduir una equació que relacioni x amb t per aquesta mena de moviments:
1
x = x0 + v0 ·t + ·a·t 2 EQ. DEL MOVIMENT DEL MRUA
2
x = espai recorregut des de PR

x0 = espai inicial (espai en t=0 des de PR)
v0 = velocitat inicial (velocitat en t=0)
t = temps que dura el moviment
a= acceleració
A partir de l’equació v-t i x-t del MRUA, podem deduir-ne una altra que relaciona v i x:
v 2f − v02 = 2·a·x
TEORIA FÍSICA BAT1

Gràfiques
Les gràfiques de la velocitat es construeixen a partir de les parelles de dades (v,t). En un eix de
coordenades es representen les parelles de dades posant les t a l'eix de les abcises i les v a les
ordenades.
Les gràfiques del moviment s'obtenen a partir de les parelles de dades (x,t). En un eix de
coordenades es representen les parelles de dades posant les t a l'eix de les abcises i les x a les
ordenades.
MRU Gràfica v-t

És una recta amb pendent nul (paral·lela a l'eix del temps) ja que a mesura que canvia el temps, la
velocitat es manté constant. En un gràfic v-t el pendent és l'acceleració i com que aquesta és
nul·la, no existeix pendent i per tant estem davant d'una recta sense pendent.
MRU Gràfica x-t

És una recta amb cert pendent ja que a mesura que canvia el temps, la posició canvia linealment,
és a dir proporcionalment amb el temps ja que la velocitat és constant. En un gràfic x-t el
pendent és la velocitat i com que aquesta és constant, el pendent no canvia i per tant estem
davant d'una recta amb cert pendent.
L'equació que relaciona x-t en un MRU té l'estructura de l'equació d'una recta:
x = x0 + v·t
y = a·x + b
MRUA Gràfica v-t

És una recta amb cert pendent ja que a mesura que canvia el temps, la velocitat canvia
linealment, és a dir proporcionalment amb el temps ja que l'acceleració és constant. En un gràfic
v-t el pendent és l'acceleració i com que aquesta és constant, el pendent no canvia i per
tant estem davant d'una recta amb cert pendent.
L'equació que relaciona v-t en un MRUA té l'estructura de l'equació d'una recta:
v = v0 + a·t
y = a·x + b
MRUA Gràfica x-t

És una corba ja que a mesura que canvia el temps, la posició canvia quadràticament, és a dir
proporcionalment amb el temps ja que la velocitat és constant. En un gràfic x-t el pendent és la
velocitat i com que aquesta va variant, el pendent va canviant i per tant estem davant d'una
corba.
L'equació que relaciona x-t en un MRUA té l'estructura de l'equació d'una paràbola:
1
x = x0 + v0 ·t + ·a·t 2
2
2
y = a·x + b·x + c
TEORIA FÍSICA BAT1
MRU
MRUA
MRU
MRUA
Problemes: 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22,
P 23, 24, 25, 26, 27 (p. 34 - 37)
TEORIA FÍSICA BAT1
Cas especial de MRUA: moviment de cossos sota la influència de la gravetat
Quan un cos viatja en les proximitats de la superfície terrestre, aquest està sotmès a l’acceleració
de la gravetat g (g=9,8 m/s2) i la seva velocitat de caiguda no depen de la seva massa.
Quan estudiem fenòmens d’aquesta mena, ho farem a partir de les següents consideracions:
Prendrem PR a la part més baixa del cas plantejat (això evita la utilització de coordenades
negatives que dificulta la interpretació física del resultat).
L’acceleració serà la de la gravetat que arrodonirem i considerarem negativa: g = −10 m/s2
Les velocitats utilitzades seran positives si el cos va cap amunt i negatives si el cos va
cap avall.
Tradicionalment es diferencien, dins d’aquesta família de moviments, la caiguda lliure (deixem
caure un cos lliurement), el tir vertical cap avall (impulsem un cos amb certa velocitat cap avall) i
tir vertical amunt (impulsem un cos amb certa velocitat cap amunt).

Problemes: 30, 31, 32, 33, 34, 35, 36, 37, 38, 39, 40,
P 41, 42, 43 (p. 38 - 40)
TEORIA FÍSICA BAT1
2.3. Composició de moviments
2.3.1. Moviments simples i moviments complexes
Fins ara hem estudiat moviments simples que s’han portat a terme en 1 sola dimensió.
Ara ens proposem d’estudiar moviments més complexes. Per exemple, quan llencem una pedra
amb l’objectiu de tocar un objecte distant, la pedra descriu un moviment parabòlic, això és que la
trajectòria que aquesta segueix és una paràbola.
Si més no, l’estudi d’aquesta mena de moviment com un tot esdevé complexe. Per solventar
aquest entrebanc, Galileu va proposar el seu principi d’independència dels moviments segons el
qual “…quan un cos està sotmès a dos moviments simultanis, el seu canvi de posició és
independent de que els dos moviments actuïn successivament o simultàniament”. Això vol dir,
simplement, que qualsevol moviment complex es pot descomposar en moviments senzills,
la qual cosa facilitarà el seu estudi.
Imaginem, per exemple, amb la qual un remer pretén creuar un riu perpendicularment a la riba. La
barca està sotmesa al corrent d’aigua que duu el riu, de manera que la trajectòria que seguirà serà
rectilínia amb cert angle respecte la riba:
El moviment real de la barca ve donat per

una composició de 2 moviments:
- EIX x: MRU paral·lel a la riba del riu
donat pel corrent d’aigua (vx)
- EIX y: MRU perpendicular a la riba del riu
donat per l’esforç del remer (vy)
La velocitat del vaixell vindrà determinada
per la composició d’aquestes dues

TEORIA FÍSICA BAT1
2.3.2. Tir parabòlic
Ja hem dit que els moviments complexes sempre es poden descomposar en dos o més de
senzills. En els tirs parabòlics, com a moviments complexes que són, podem aplicar aquest
concepte admetent el principi d’independència dels moviments.
!EIX x: en la direcció horitzontal l’objecte segueix un MRU

!EIX y: en la direcció vertical l’objecte segueix un MRUA (a=g=9,8 m/s2)
Llavors, per estudiar analíticament qualsevol moviment parabòlic, n’hi haurà prou en plantejar les
equacions x-t i v-t per a cada eix.
Tradicionalment es diferencien, dins d’aquesta família de moviments, el tir horitzontal (el cos
queda a expenses de la gravetat movent-se inicialment amb velocitat horitzontal), el tir oblic (el
cos queda a expenses de la gravetat movent-se inicialment amb velocitat que forma cert angle cap
avall respecte de l’horitzontal) i tir parabòlic (el cos queda a expenses de la gravetat movent-se
inicialment amb velocitat que forma cert angle cap amunt respecte de l’horitzontal). De manera
genèrica, qualsevol dels tres tipus rep el nom de tir parabòlic.
Convé saber, finalment, dues característiques d’un tir parabòlic que comença i acaba sobre la
mateixa superfície:
1. L’abast que s’aconsegueix amb una determinada v0 i cert angle α és le mateix que l’assolit amb
aquesta mateixa v0 i l’angle β = 90−α
2. Per una determinada v0, el màxim abast s’assoleix amb un angle de α=45º
TEORIA FÍSICA BAT1

Problemes: 49, 50, 51, 52, 53, 54, 55, 56, 57, 58, 59,
P 60, 61, 62, 63, 64, 65, 66, 67 (p. 42 - 44)
MOVIMENT RECTILINI
Exemple 1 - Fes l’esquema i escriu l’equació del moviment dels següents casos:
a) Un cos es mou a velocitat constant de 3 m/s cap a la dreta i inicia el moviment a una
distància de 15 m a la dreta del PR
b) Un cos inicia el moviment en el PR movent-se cap a l’esquerra a v=ct=36 km/h
c) Un cos inicia el moviment a 200 m a l’esquerra del PR i va cap a PR a v=ct=25 m/s
d) Des d’una distància de 1000 m a la dreta del PR, un cos avança cap a l’esquerra amb
MRU de 18 km/h
R: a) x = 15 + 3·t (SI) ; b) x = –10·t (SI) ; c) x = –200 + 25·t (SI) ; d) x = 1000 – 5·t (SI)
Exemple 2 - Calcula:
a) Un cos es mou cap a l’origen amb una velocitat constant de 2,3 m/s. Si inicialment es
troba a una distància de 100 m a l'esquerra d’aquest, quan de temps triga en passar-hi per sobre?
b) Un cos es troba inicialment a 200 m a la dreta de PR i al cap de 1 minut està a 800 m a
la dreta de PR. Quina velocitat suposada constant a portat durant el trajecte?
c) Un cos es mou a velocitat constant de 72 km/h durant 45 s ananat cap a l'esquerra.
Sabent que assignem l’origen del temps en el moment que el cos està a 0,5 km a la dreta del PR,
calcula’n la posició i l’espai recorregut per aquest cos en t=45 s
R: a) t = 43,5 s ; b) v = 10 m/s ; c) x = –400 m , d = 900 m
Exemple 3 - Fes l'esquema i escriu l’equació del moviment i l’equació v-t dels següents casos:
a) Un cos es mou amb guanyant velocitat a=ct=2 m/s2; velocitat inicial de 3 m/s cap a la
dreta des de PR.
b) Un cos segueix un MRUA iniciant el moviment a 100 m a la dreta del PR amb una
velocitat a l’inici de 18 km/h cap a la dreta i a=4 m/s2 .
c) Un cos frena MRUA cap a la dreta a 6 m/s2, a l’inici porta v=30 m/s i comencem a
estudiar el moviment quan està a 200 m a la dreta de PR.
d) Un cotxe guanya velocitat des del repòs a raó de 0,5 m/s2 sortint des de 500 m a la dreta
de PR i avançant cap a l'esquerra.
e) Una moto que està a 200 m a la dreta de PR en t=0, frena amb una acceleració de 1
2
m/s des d'una velocitat de 10 m/s cap a PR.
2 2
R: a) x = 3·t + t (SI) , v = 3 + 2·t (SI) ; b) x = 100 + 5·t + 2·t (SI) , v = 5 + 4·t (SI) ;
2 2
c) x = 200 + 30·t – 3·t (SI) , v = 30 – 6·t (SI) ; d) x = 500 – 0,25·t (SI), v = – 0,5·t (SI) ;
2
e) x = 200 – 10·t + 0,5·t (SI) , v = – 10 + t (SI)
Exemple 4 - Un cotxe que va a 144 km/h es troba a 100 m del punt de referència allunyant-se d’ell
cap a la dreta. Just en aquest moment frena a rao de 1 m/s2. Es demana:
a) L’equació del moviment i l’equació v-t del moviment del cotxe.
b) La posició, la distància recorreguda i la velocitat en t = 4 s.
2
R: a) x = 100 + 40·t – 0,5·t (SI) , v = 40 – t (SI) ; b) x = 252 m , d = 152 m , v = 36 m/s
5.- Una bola es mou en línia recta amb les posicions i els temps que s’indiquen a la taula
adjunta:
t (s) 0 2 4 6 8 10 12
x (m) 0 4,6 9,2 13,8 18,4 23,0 27,6
a) De quina mena de moviment es tracta?
b) Escriu l’equació de la velocitat depenent del temps i l'equació del moviment
c) Dibuixa les gràfiques v-t, x-t, a-t
R: a) MRU ; b) No hi ha equació v(t) perquè v = ct = 2,3 m/s , x = 2,3·t
6.- De l’estudi del moviment rectilini d’un mòbil, s’ha obtingut la taula de dades adjunta.
Observeu-la i feu els exercicis següents:
t (s) 0 1 2 3 4 5
v (ms-1) 4 8 12 16 20 24
x (m) 10
a) De quin tipus de moviment es tracta?
b) Completeu els valors de la posició.
c) Escriu l’equació de la velocitat depenent del temps i l'equació del moviment
d) Calculeu la velocitat i la posició del mòbil als 10 s.
e) Dibuixeu els gràfics x-t i v-t d’aquest moviment.
2
R: a) MRUA ; b) 16 - 26 - 40 - 58 - 80 ; c) v = 4 + 4·t , x = 10 + 4·t + 2·t ; d) v = 44 m/s , x = 250 m
7.- Un ciclista inicia el moviment per un carrer amb acceleració constant fins assolir una
velocitat de 36 km/h en 10 s. Quant val l’acceleració? Quina distància ha recorregut en els 10 s?
2
R: a = 1 m/s , x = 50 m
8.- Un automòbil en passar per un punt A té una velocitat de 120 km/h i quan passa per un
altre punt B que es troba a una distància de 100 m de l’anterior, la velocitat és de 30 km/h.
Calcula:
a) El valor de l’acceleració suposada constant.
b) El temps que triga en cubrir la distància AB.
c) A quina distància de A l’automòbil es quedarà quiet si segueix frenant?
2
R: a = –5,2 m/s ; b) t = 4,81 s ; c) x = 106,6 m
9.- Un avió que surt del repòs accelera uniformement fins assolir una velocitat per enlairar-
se de 75 m/s en 5 s.
a) Amb quina velocitat en km/h s’eleva l’avió?
b) Quina és la seva acceleració?
c) Quina longitud de pista ha recorregut?
d) Quina distància recorre en l’últim segon?
2
R: a) v = 270 km/h ; b) a = 15 m/s ; c) x = 187,5 m ; d) x = 67,5 m
10.- Una caixa cau des d’un camió en marxa i llisca pel carrer una distància de 45 m abans
de quedar en repòs. El fregament entre la caixa i el carrer produeix una acceleració de frenada de
4 m·s-2. Quina era la velocitat del camió quan ha caigut la caixa?
R: v = 19 m/s
11.- Calcula el moment i el punt on coincideixen els mòbils en els següents casos:
a) cotxe v=10 m/s sortint de PR cap a la dreta i camió v=2,5 m/s sortint des d’una posició
que es troba a 1500 m per davant de PR i dirigint-se cap a PR
b) cotxe v=10 m/s sortint de PR cap a la dreta i camió v=2,5 m/s sortint des d’una posició
que es troba a 1500 m per davant de PR i movent-se cap a la dreta
c) cotxe v=2,5 m/s sortint de PR cap a la dreta i camió v=10 m/s sortint des d’una posició
que es troba a 1500 m per davant de PR i movent-se cap a la dreta
d) cotxe v=10 m/s sortint de PR cap a la dreta i camió v=2,5 m/s sortint des d’una posició
que es troba a 1500 m per davant de PR, movent-se cap a la dreta i sortint 1,5 minuts abans
R: a) t = 120 s , x = 1200 m ; b) t = 200 s , x = 2000 m ; c) t = –200 s (solució impossible, no es troben
mai!) ; d) t = 230 s , x = 2300 m
12.- Un automòbil i un camió es troben separats per una distància de 300 m. El camió es
mou a una velocitat de 72 km/h. L’automòbil que estava aturat arrenca amb una acceleració de 2
m/s2 que es manté constant.
a) Suposant que es mouen en sentit contrari, determina el moment i la posició en que es
creuen i la velocitat de l’automòbil en el moment de l’encreuament (cal calcular-ho analíticament i
gràfica).
b) Repeteix l’exercici suposant que es mouen en el mateix sentit.
c) Repeteix l'exercici b) suposant que el cotxe surt 5 s més tard
R: a) t = 10 s , x = 100 m ; b) t = 30 s , x = 900 m ; c) t = 32,4 s , x = 1047 m
13.- Un cotxe A amb velocitat constant de 20 m/s passa per una cruïlla en l’instant t = 0 s.
Per la mateixa cruïlla i 5 s més tard hi passa un segon cotxe amb velocitat constant de 30 m/s.
Determina el moment i la posició en que el cotxe B atrapa el cotxe A (analíticament i gràfica).
R: t = 15 s , x = 300 m
14.- Un vaixell surt a les 9.00h del matí del port A amb una velocitat de 72 km/h i avança
cap el port B. Un altre vaixell surt a les 10.00h del matí del port B i avança cap el port A amb una
velocitat de 54 km/h. Els ports estan separats per una distància de 198 km. Es demana:
a) A quina hora es creuaran?
b) En quina posició i quina distància haurà recorregut cadascun d’ells?
R: a) A les 11.00h ; b) A 144000 m del port A, el vaixell que surt d'A recorre 144 km i el que surt de B
recorre 54 km
15.- Un mòbil A surt del punt de referència (PR) des del repòs amb una acceleració de 2
m/s2 constant Per davant d’aquest punt, a 1500 m de distància, hi tenim un altre mòbil B que surt 4
s més tard que el moment en que el primer mòbil ha sortit de PR i es dirigeix cap a PR amb un
MRU de velocitat 10 m/s. Calcula:
a) L’instant en que es creuen i la distància que cadascun ha recorregut.
b) La velocitat de cadascun d’ells.
R: a) t = 34,6 s , xA = 1197 m , xB = 303 m ; b) vA = 69,2 m/s , vB = 10 m/s
16.- Un motociclista passa per un semàfor amb velocitat constant de 50 km/h en el mateix
moment que un camió passa pel mateix punt i en el mateix sentit a velocitat constant de 80 km/h.
Quant temps després estaran separats per una distància de 300m?
R: t = 36 s
17.- Un cotxe passa per una carretera que té un senyal de limitació de velocitat de 120
km/h. En el moment de passar pel costat de la senyal el cotxe es mou a 126 km/h. En el mateix
moment que passa això, un policia que es troba circulant amb el seu cotxe 200 m per darrera del
cotxe infractor a 36 km/h, surt accelerant en la seva persecució a raó de a = 0,08 m/s2. Es
demana:
a) En quim moment el policia atraparà l’infractor?
b) A quina distància de la senyal?
c) Quina velocitat porta el cotxe del policia en aquest moment?
R: a) t = 633 s ; b) x = 22155 m ; c) v = 60,6 m/s = 218 km/h
18.- Un automòbil passa a les 10.00h per un punt A d’una carretera a 80 km/h i mitja hora
més tard passa pel mateix punt un altre automòbil a 100 km/h.
a) En quin punt i en quin moment el segon agafa al primer?
b) representa-ho gràficament: gràfic x(km) – temps(h)
R: x = 199840 m , t = 8995 s , a les 12h30' aprox
19.- Al sortir de casa el teu pare s’ha oblidat la cartera. Quan te n’dones ell està a 250 m de
casa i surts darrera d’ell amb la bicicleta a 18 km/h. El teu pare camina a v=ct=5,4 km/h.
a) Quan temps necessites pedalar per atrapar-lo?
b) Quina distància hauràs recorregut?
R: t = 71,43 s ; b) x = 357 m
20.- L’Anna circula per una carretera i arriba a un túnel. Se n’adona que en sentit contrari
ve un camió a 5 m/s. Ella circula a 30 m/s i prem el frè a raó de 2 m/s2 just quan el camió es troba
a l’altre extrem del túnel. El xoc és inevitable. Es demana el punt en que xoquen si la longitud del
túnel és de 155 m.
R: x = 129 m de l'entrada del túnel
21.- El moviment d’un cos és descrit

mitjançant el diagrama x-t. Es demana:
a) L’equació del moviment de cada fase.
b) La distància total recorreguda.
c) El desplaçament total que ha experimentat el cos.
R: a) x = 2 + 2·t , no hi ha eq x = f(t) , x = 4 – 2·t

b) d = 6 m ; c) Δx = – 2 m
22.- Un cos es mou en línia recta i té una

velocitat que varia amb el temps segons el diagrama
adjunt. Indica quines de les afirmacions són correctes:
a) Durant tot el recorregut es verifica un MRUA.
b) L’acceleració del moviment és 4 m/s2.
c) La velocitat màxima és de 72 km/h.
d) La distància recorreguda en els 10 primers segons
és de 100 m.
R: a) Fals ; b) Cert ; b) Fals ; c) Fals
23.- El gràfic següent representa l’evolució del

gràfic d’un mòbil en moviment rectilini. Resoleu les
qüestions següents, tot justificant les respostes:
a) Quin tipus de moviment ha tingut en cada tram?
b) Calculeu la distància total recorreguda
R: a) En les dues fases MRUA (guany i pèrdua de velocitat)

b) d = 650 m
24.- Fes un gràfic x-t i v-t d’un mòbil que es mou amb continuitat seguint les següents fases
(dibuixa el gràfic v-t a sota del gràfic x-t tot fent coincidir les fases):
FASE 1: El mòbil surt d’un punt situat a certa distància davant del Punt de Referència (PR) amb
una velocitat constant.
FASE 2: Frena en sec i es manté en repòs durant cert temps.
FASE 3: Accelera uniformement fins assolir una velocitat més alta que en la Fase 1.
FASE 4: Aquesta velocitat la manté durant cert temps.
FASE 5: Frena uniformement amb una acceleració, el valor absolut de la qual és més gran que la
de la Fase 3, fins quedar-se aturat.
FASE 6: Es manté en repòs durant un lapse de temps inferiror a l’anterior parada.
FASE 7: Torna enrera accelerant uniformement fins a sobrepassar el PR en una certa distància.
25.- Fes un gràfic x-t i v-t d’un mòbil que es mou amb continuitat seguint les següents fases
FASE 1: El mòbil surt d’un punt situat a certa distància davant del Punt de Referència (PR) i va
cap el PR a velocitat constant.
FASE 2: Frena en sec i es manté en repòs durant cert temps
FASE 3: Accelera uniformement cap endavant allunyant-se del PR fins assolir una velocitat major
que la que portava en la Fase 1.
FASE 4: Un cop assolida aquesta velocitat, frena uniformement (amb una acceleració, el valor
absolut de la qual és menor que la de la Fase 3), fins aconseguir certa velocitat.
FASE 5: Manté aquesta velocitat durant cert tamps.
FASE 6: Frena en sec i es manté en repòs durant un lapse de temps menor que el de la Fase 2.
FASE 7: Accelera uniformement endavant fins assolir la velocitat més alta de tot el moviment.
26.- Fes el gràfic x-t i v-t d’un mòbil que es mou amb continuitat seguint les següents fases
FASE 1: El mòbil surt des d’un punt situat per davant del Punt de Referència (PR) i va cap
endavant a velocitat constant v1.
FASE 2: Frena constantment cap endavant fins assolir certa velocitat v2.
FASE 3: Manté aquesta velocitat durant cert temps.
FASE 4: Frena en sec i es manté en repòs durant uns instants.
FASE 5: Accelera uniformement cap enrera fins assolir certa velocitat v3 major que v1.
FASE 6: Manté la velocitat v3 fins arribar a PR.
FASE 7: Frena uniformement cap enerera fins quedar-se en repòs.
27.- Fes el gràfic x-t i v-t d’un mòbil que es mou amb continuitat seguint les següents fases
FASE 1: El mòbil surt des d’un punt situat per darrera del Punt de Referència (PR) i va cap
endavant a velocitat constant v1.
FASE 2: Just quan passa per PR comença a frenar constantment cap endavant fins quedar-se
aturat.
FASE 3: Es manté en repòs durant uns instants.
FASE 4: Accelera uniformement cap endavant fins assolir certa velocitat v2 igual que v1.
FASE 5: Frena en sec i es manté en repòs durant uns instants.
FASE 6: Accelera uniformement cap enrera fins assolir el PR moment en el qual assoleix la major
velocitat del tot el moviment.
CASOS ESPECIALS MRUA: MOVIMENTS VERTICALS SOTA LA INFLUÈNCIA DE g
Exemple 28 - Calcula el temps que triga un cos en arribar a terra, la velocitat a l'alçada 75 m i la
velocitat amb que arriba al terra si:
a) el deixem caure des d’una alçada de 100 m
b) l’impulsem des d’una altura de 150 m amb una velocitat cap avall de 20 m/s
c) el tirem verticalment cap amunt amb velocitat inicial de 50 m/s
R: a) t = 4,47 s , v = – 22,4 m/s , v = – 44,7 m/s ; b) t = 3,8 s , v = – 43,6 m/s , v = – 58 m/s ; c) t = 10 s ,
v = + 32 m/s i v = – 32 m/s , v = – 50 m/s
Exemple 29 - Imagina't que llencem una moneda cap amunt i esperem que baixi per tornar-la a
agafar. Fes un esquema de com serien els gràfics x-t, v-t i a-t.
30.- Des de dalt d’un edifici de 50 m d’alçada llencem cap amunt un objecte amb una
velocitat de 10 m/s. Es demana:
a) Les equacions x-t i v-t del seu moviment.
b) El temps que triga en arribar al terra i la velocitat amb què ho fa.
c) A quina altura màxima ha arribat l’objecte?
2
R: a) y = 50 + 10·t – 5·t (SI) , v = 10 – 10·t (SI) ; b) t = 4,32 s , v = – 33,2 m/s ; c) y = 55 m
31.- En Pedro i la Heidi es troben una tarda en el camp. La distracció d’en Pedro és llençar
pedres a l’aire sense un blanc definitiu. En un moment determinat la Heidi, que és una estudiant
avantatjada de física, li diu al seu company: “llença una pedra verticalment cap amunt amb tota la
força que puguis i et diré l’alçada que haurà assolit”. “Com ho mesuraràs?”, demana en Pedro.
“Amb això”, respon la Heidi, mostrant-li un cronòmetre. En Pedro llença la pedra i observa que
triga 8 s en tornar al terra. Amb quina velocitat ha estat llençada la pedra i quina altura ha assolit?
! !
R: v = 40 j m/s , v = 40 m/s ; h = 80 m
32.- Tirem verticalment cap amunt un objecte amb una velocitat inicial de 20 m/s des del
terrat d’un edifici. Es demana:
a) Si triga 6 s en arribar al terra, calcula l’alçada de l’edifici, la major alçada assolida i la
velocitat amb que arriba al terra.
b) La velocitat de l'objecte a 10 m d'altura per damunt del terrat, a 40 m per damunt del
terrat i a 40 m per sota del terrat.
R: a) h = 60 m , hmàx = 80 m , v = –40 m/s ; b) v = –14,2 m/s i v = 14,2 m/s , solució impossible ,
v = –34,6 m/s
33.- Des d’un globus aerostàtic es deixa caure una pedra. Sabent que es troba a 80 m
d'alçada, calcula el temps que triga en arribar al terra si:
a) el globus es troba suspès en l'aire.
b) el globus està pujant a 10 m/s.
c) el globus està baixant a 10 m/s.
R: a) t = 4 s ; b) t = 5,1 s ; c) t = 3,1 s
34.- Des de dalt d’un pont de 20 m d’alçada sobre el terra es llança verticalment cap amunt
un cos amb una velocitat de 10 m/s. Calcula:
a) Fins a quina alçada arriba.
b) Quant de temps és en moviment fins que toca a terra i la velocitat d’arribada.
! !
R: a) h = 25 m ; b) t = 3,24 s , v = −22, 4 j m/s , v = 22,4 m/s
35.- Des d’una altura de 80 m es deixa caure un objecte A. Dos segons més tard se’n
llença un altre B des del terra cap amunt en la mateixa vertical amb una velocitat de 20 m/s.
Calcula en quin moment xoquen, l'altura a la que xoquen i la velocitat de cada objecte en aquest
moment.
R: t = 1,5 s després de que B sigui disparat , y = 18,75 m , vA = –35 m/s , vB = 5 m/s
36.- Un cotxe xoca a 60 km/h contra una paret sòlida. Des de quina altura cal que el
deixem caure per produir el mateix efecte?
R: h = 14 m
37.- Es llença des del terra verticalment cap amunt una pilota amb una velocitat de 10 m/s.
En el mateix moment se’n deixa caure una altra des de 10 m d’alçada. Calcula:
a) L’instant i l’alçada on es creuen.
b) La velocitat que porten ambdues.
! ! ! !
R: a) t = 1 s , h = 5 m ; b) v1 = −10 j m/s , v2 = 0 j m/s
38.- Un cos que es troba a 200 m d’altura és llençat cap avall a 20 m/s. Un altre cos que es
troba a 150 m del terra es deixa anar 0,5 s més tard. Calcula en quin moment i a quina alçada es
creuen i la velocitat de cada cos en aquest moment.
! ! ! !
R: t = 2,05 s , h = 138 m , v1 = −40,5 j m/s , v2 = −15,5 j m/s
39.- En una obra en construcció es tira verticalment cap amunt un martell des d’una bastida
que es troba a 4 m d’altura del terra amb una velocitat de 8 m/s. En el mateix moment, des d’un
muntacàrregues que es troba pujant a velocitat constant de 2 m/s, es deixa anar una clau anglesa
en el moment en que el muntacàrregues es troba a 10 m d’altura del terra.
a) En quin moment es creueran el martell i la clau anglesa?
b) A quina altura?
c) Quina velocitat tindran llavors els dos objectes?
! ! ! !
R: a) t = 1 s ; b) h = 7 m ; c) vm = −2 j m/s , vc = −8 j m/s
40.- Observa les característiques dels següents cossos:

- cos 1 cau lliurement un cos des d’una alçada de 100m
- cos 2 cau des d’una alçada de 120 m amb una velocitat inicial de 10 m/s
- cos 3 es llençat en tir vertical cap amunt des del terra a 85 m/s
- cos 4 es llençat en tir vertical cap amunt des d’una alçada de 71,25 m a 20 m/s
Els cossos 1 i 2 comencen a moure’s alhora. El cos 3 es comença a moure 1 s més tard que el
cos 1, el cos 4 es comença a moure 1,5 s més tard que el cos 2.
Pregunta: en algun instant coincideixen els quatre cossos alhora? On?
R: t = 2 s , h = 80 m ;
41.- La Juliana es troba al balcó de casa seva que està a 15 m d’altura del carrer. Des
d’allà, deixa caure unes claus que la Semproniana s’ha deixat en sortir de casa. La Semproniana
es troba a 8 m sobre la horitzontal de la vertical de la trajectòria de caiguda de les claus i just en el
moment que aquestes comencen a caure, es dirigeix cap allà. Sabent que la Semproniana té una
altura de 1,7 m, calcula a quina velocitat constant haurà d’avançar des del punt on ha començat a
moure’s per poder agafar les claus abans no caiguin a terra.
R: 4,62 m/s < v < 4,90 m/s
42.- Deixem caure un cos des de dalt de tot d’un edifici. Sabent que des que s’ha deixat
anar fins que sentim el so que en resulta del xoc amb el carrer han passat 4 s, calcula l’alçada de
l’edifici (Dada: la velocitat del so és de 340 m/s).
R: h = 71,8 m
43.- Un paracaigudista es deixa caure des d’un edifici de 250 m d’altura. Quan ha
recorregut 70 m caient lliurement, obre el paracaigudes de tal manera que aquest li confereix una
acceleració de frenada de 7 m/s2 durant 5 s per, seguidament, fer la resta del camí fins a terra
amb velocitat constant. Es demana:
a) El temps que dura la 1a fase del moviment i la velocitat que porta en finalitzar aquesta.
b) La distància recorreguda en la 2a fase i la velocitat adquirida en finalitzar aquesta.
c) El temps que dura la 3a fase.
d) El temps total des que ha sortit del capdamunt de l’edifici fins que arriba a terra.
! ! ! !
R: a) t = 3,74 s , v = −37, 4 j m/s ; b) d = 99,5 m , v = −2, 4 j m/s ; c) t = 33,5 s ; d) tt = 42,2 s
COMPOSICIÓ DE MOVIMENTS
Exemple 44 - Imaginem un ocell curiós suspès en l’aire que mira un tren a través d’un sostre
tranparent. El tren es mou a 7,2 km/h cap a la dreta de l’ocell. Dins del tren hi ha un cambrer que
porta una safata i que està caminant en direcció perpendicular al desplaçamant del tren a 1 m/s.
Damunt de la safata hi ha una mosca que es mou en sentit contrari al tren a 0,2 m/s. Quina
velocitat porta la mosca respecte de l’ocell?
! ! !
R: v = 1,8i +1 j m/s , v = 2,06 m/s
Exemple 45 - Volem creuar un riu de 200 m d’amplada. Si la velocitat del corrent és de 4 m/s i la
nostra barca desenvolupa una velocitat de 9 m/s perpendicular al corrent, calcula:
a) La velocitat total de la barca.
b) El temps que triga en travessar el riu.
c) La distància total recorreguda i també la distància que s’ha desplaçat aigües avall.
d) L’equació de la trajectòria.
! ! !
R: a) v = 4i + 9 j m/s , v = 9,85 m/s ; b) t = 22,2 s ; c) d = 219 m , y = 88,9 m ; d) y = 2,25·x (SI)
Exemple 46 - Un cos que es mou amb v=ct=5 m/s surt per la vora d’una taula de 75 cm d’alçada.
Es demana:
a) El temps de caiguda
b) El punt en que tocarà el terra (abast)
c) La velocitat en aquest instant
d) L’equació de la trajectòria
! ! ! 2
R: a) t = 0,39 s ; b) x = 1,94 m ; c) v = 5i − 3, 9 j m/s , v = 6,3 m/s ; d) y = –0,2·x + 0,75 (SI)
Exemple 47 - Un avió deixa anar un projectil mentre baixa formant un angle de 53º amb la vertical
i amb una velocitat de 240 m/s. Ho fa des d’una altura de 845 m. Es demana:
a) El temps de caiguda
c) La velocitat en aquest instant
d) L’equació de la trajectòria
! ! ! -4 2
R: a) t = 5 s ; b) x = 960 m ; c) v = 192 i −194 j m/s , v = 273 m/s ; d) y = –1,36·10 ·x – 0,75·x + 845 (SI)
Exemple 48 - Un porter de futbol llança una pilota des de la seva àrea amb una velocitat de 120
km/h i un angle de 40º respecte la horitzontal. Es demana:
a) El temps durant la qual la pilota està a l’aire
c) L’instant en que passarà per l’altura 5 m
d) La velocitat en aquest instant
e) L’equació de la trajectòria
! ! ! ! ! !
R: a) t = 4,3 s ; b) x = 110 m ; c) t = 0,25 s , t = 4,05 s ; d) v = 25, 5i +19 j m/s , v = 25, 5i −19 j m/s ,
-3 2
v = 31,8 m/s ; e) y = –7,7·10 ·x + 0,84·x (SI)
49.- Des d’un penyassegat sobre el mar de 40 m d’altura, es llença horitzontalment un cos
amb una velocitat de 20 m/s. Calcula:
a) On es troba el cos 2 s després i quina velocitat té en aquest instant.
b) Amb quina velocitat arriba a l’aigua.
c) Quina és l’equació de la trajectòria.
! ! ! ! ! !
R: a) P = (40,20) m , v = 20 i − 20 j m/s , v = 28,3 m/s ; b) v = 20 i − 28, 3 j m/s , v = 34,6 m/s ;
2 -1
d) y = – x ·80 + 40 m
50.- Un avió vola a 800 m d’altura i deixa caure una bomba 1000 m abans de sobrevolar
l’objectiu fent blanc. Quina velocitat porta l’avió?
! !
R: v = 79 i m/s
51.- Des de l’interior d’una avioneta que vola horitzontalment a 288 km/h i a una alçada de
700 m sobre el terra, tirem verticalment cap avall un objecte amb velocitat de 20 m/s. Quant trigarà
en arribar al terra? Quina velocitat portarà? A quina distància de la vertical de llençament
impactarà?
! ! !
R: t = 10 s , v = 80 i −120 j m/s , v = 144,2 m/s , x = 800 m
52.- Un avió es mou obliquament cap amunt amb un angle de 40º respecte la vertical. La
seva velocitat és de 324 km/h i deixa caure un objecte des d’una alçada de 800 m. Calcula:
a) El temps que triga en caure al terra.
b) La distància horitzontal des de la vertical de l’avió en el moment del llençament al punt
d’impacte i la velocitat en el moment d’arribar al terra.
! ! !
R: a) t = 21,3 s ; b) x = 1235,5 m , v = 58i −144 j m/s , v = 155 m/s
53.- Un canó dispara un projectil amb una velocitat de 400 m/s i un angle d’elevació de 30º.
Determina:
a) La posició i la velocitat del projectil al cap de 5 s.
b) L’instant en que el projectil assoleix la màxima alçada. Quan val aquesta?
c) En quin instant el projectil es troba a 100 m d’altura i quina velocitat té llavors?
d) L’abast i l’equació de la trajectòria
! ! !
R: a) P = (1732,875) m , v = 346 i +150 j m/s , v = 377 m/s ; b) t = 20 s , y = 2000 m ; c) t = 0,5 s i t = 39,5
! ! ! -5 2
s , v = 346, 4i −195 j m/s , v = 397 m/s ; d) x = 13856 m , y = – 4,2·10 x + 0,58x
54.- Un jugador de futbol de l’quip A xuta la pilota quan estava parada i la passa a un altre
jugador del seu equip. La pilota surt del peu del primer jugador a 20 m/s amb una inclinació de
45º. Un jugador de l’equip contrari B, que es troba situat a 30 m del primer, vol interceptar la pilota
amb el cap. Calcula fins a quina alçada hauria d’arribar el cap del jugador B per aconseguir de
tocar-la.
R: y = 7,5 m
55.- Es dispara un projectil amb un angle de 15º i velocitat 200 m/s. Calcula:
a) L’abast i la velocitat amb que arriba al terra i la seva direcció.
b) Si el projectil es troba amb un turó de 300 m en meitat de l’abast, el sobrevolarà?
c) En cas negatiu, quina solució podriem aportar amb la condició de conservar el canó en
el mateix punt i conservar la mateixa velocitat inicial aconseguint el mateix abast?
! ! !
R: a) x = 2002 m , v = 193i − 52 j m/s , v = 200 m/s ; b) No ; c) Canviant l'angle pel complementari
56.- Un jugador llança una pilota formant un angle de 37º amb la horitzontal i amb una
velocitat inicial de 14,5 m/s. Un segon jugador és a 30,5 m de distància del primer segons la
direcció del llençament i inicia una carrera per anar a buscar la pilota en l’instant en que és
llençada. Trobeu la velocitat (suposada constant) amb que cal que es desplaci per controlar la
pilota abans de que aquesta toqui el terra.
R: v = 5,83 m/s
57.- Un jugador de bàsket vol realitzar una cistella de tres punts. Per això llença la pilota
des d’una distància de 6,5 m i a una altura de 1,9 m del terra. Si la cistella es troba situada a una
altura de 3,05 m, amb quina velocitat ha de llençar si ho fà amb un angle d’elevació de 30º?
! ! !
R: v = 9 i + 5, 2 j m/s , v = 10,4 m/s
58- Es llança un cos des d’un penyassegat que està a una alçària de 120 m sobre l’aigua.
La velocitat inicial del cos té un mòdul de 100 m/s i forma un angle de 30º amb l’horitzontal. Si la
fricció amb l’aire és negligible:
a) En quin instant el cos es troba a una altura de 80 m sobre l’aigua?
b) Calcula la màxima distància hortizontal assolida per l’objecte i la distància en línia recta
des del punt de llançament al punt d’impacte.
(PAU 1998)
R: a) t = 10,7 s ; b) x = 1039 m , d = 1046 m
59.- La Laura, que està avorrida a casa seva, s’entreté llançant

boles de paper a la paperera. Efectua els llançaments amb una
velocitat inicial de 2 m/s i un angle de 30º sobre l’horitzontal. Si
l’alçada des de la qual llança és d’1,15 m, calcula:
a) On ha d’estar situada la paperera perquè la Laura encistelli
els llançaments, suposant que l’alçada de la paperera és de 50 cm i el
diàmetre és de 20 cm?
b) Amb quina velocitat entrarà la bola a la paperera?
! ! !
R: a) x = 0,82 ± 0,1 m ; b) v = 1, 73i − 3, 74 j m/s , v = 4,12 m/s
60.- En Màrius colpeja la pilota amb el peu per

llançar-la a la Tamara, que és a 18 m de distància.
L’angle de sortida de la pilota és de 30º sobre
l’horitzontal i la velocitat amb la qual la pilota surt de
la bota d’en Màrius és de 15 m/s. A quina alçada
haurà de posar el peu la Tamara per aturar i controlar
la pilota que li envia en Màrius?
R: y = 0,8 m
61.- Un avió vola en vol horitzontal a l’altura de 300 m de la superfície del mar i velocitat de
72 m/s. Pel mar, i en la mateixa direcció i sentit que l’avió, hi navega un vaixell a 24 m/s.
Determina a quina distància al vaixell des de la vertical de l’avió cal que l’avió deixi anar un objecte
per tal que aquest acabi caient damunt del vaixell. Recalcula-ho si el vaixell es mou en sentit
contrari a l’avió.
R: x = 371 m , x = 743 m
62.- L’equació de la trajectòria que descriu un projectil durant el seu moviment és

y=x−x ·100-1. Determina la velocitat del projectil quan assoleix la seva alçada màxima.
2
! !
R: v = 22, 4i m/s
63.- Dues partícules A i B són disparades simultàniament, des del

mateix punt, tal i com es veu a la figura. Les velocitats de llençament d’A i
B són 240 m/s i 80 m/s respectivament. Determinar la distància que les
separa al cap de 3 segons.
R: d = 716 m
64.- LLancem un objecte des d'una altura de 30 m amb

una velocitat inicial horitzoltal v1. Simultàniament es llença un
altre objecte que es troba a 50 m del primer amb una velocitat
inicial v2 que forma un angle de 45º respecte l'horitzontal.
Calcula la velocitat v2 i l'altura a la que xoquen si considerem
que l'abast del tir parabòlic si no xoqués seria de 50 m.
! !
R: v = −22, 3i m/s , y = 12 m
65.- Llancem una pedra amb una velocitat

inicial de 50 m/s i que forma un angle de 37º amb
l'horitzontal. En el mateix moment un carro de 0,5 m
d'alçada que està a una distàcia d de la pedra és mou
amb una velocitat constant de 10 m/s cap a la dreta.
Calcula a quina distància d es trobava inicialment el
carro i la distància que recorre finalment, si sabem que
la pedra cau dins el carro.
R: d = 179 m , x = 60 m
TEORIA FÍSICA BAT1
UNITAT 3: DINÀMICA 45
UNITAT 3: DINÀMICA
3.1. Els principis de la Dinàmica
3.1.1. Forces i moviment
En l’anterior unitat hem estudiat el fenomen físic del moviment, el qual es pot estudiar considerant
les magnituds cinemàtiques espai i temps a partir de les quals en deriven d’altres com la velocitat i
l’acceleració. Ara ens proposem de preguntar-nos les raons per les quals els cossos es mouen.
La Dinàmica és la part de la Física que estudia el moviment i les causes que el produeixen
Sabem, per la nostra experiència quotidiana, que el moviment d’un cos és el resultat de les
interaccions d’aquest amb els altres cossos del seu entorn. Per exemple:
- quan llencem una pilota de bàsquet, fem una acció sobre la pilota i aquesta varia es seu estat de
moviment ja que passa d’estar quieta a moure’s amb certa velocitat,
- a continuació, el moviment parabòlic de la pilota és el resultat de la seva interacció amb la Terra,
de manera que aquesta varia el seu estat de moviment ja que canvia la seva velocitat i posició,
- en acabar, la pilota cau al terra, aquest fa una acció sobre la pilota fent variar també el seu estat
de moviment.
En general, les interaccions entre dos o més cossos poden ser analitzades introduïnt el concepte
de força.
Força és tota causa capaç d’alterar l’estat de moviment d’un cos
Atenció amb aquest raonament:
1. La interacció entre dos o més cossos és la força,
2. La força és la responsable de que un cos canviï el seu estat de moviment,
3. Un canvi d’estat del moviment d’un cos implica que la velocitat varia,
4. La variació de la velocitat en relació al temps és l’acceleració,
5. ConcluÏm que les forces produeixen acceleracions sobre els cossos
És per això que la força és la principal magnitud dinàmica i es mesura en Newtons (N).
Una altra unitat utilitzada sovintment és el kilopondi (Kp). L’quivalència N-Kp és 1Kp=9,8 N
Per tal que les accions realitzades sobre els cossos (forces)
quedin prou ben definides, a més a més de definir-ne la seva
intensitat, cal descriure’n d’altres aspectes: si és paral·lela al pla,
si té certa inclinació, si és cap a la dreta, si és cap a l’esquerra,
etc.
La força és una magnitud vectorial i es representa

gràficament per vectors
TEORIA FÍSICA BAT1
RECORDATORI VECTORS
! Cómo es poden determinar les forces que actúen sobre un cos?

Cal determinar-ne les accions externes sobre el cos i representar cada acció per un vector aplicat
en el centre del cos (centre de gravetat).
Cal tenir clar que sobre d’un cos s’hi actúa mitjançant contacte físic amb ell (estirant, empenyent,
tibant amb una corda…), de manera que quan deixa d’existir contacte, s’acaba l’acció i, per tant, la
força deixa d’actuar.
D’això últim que acabem de dir n’haurem de fer excepcions ja que hi ha forces que no actúen per
contacte sinó a distància (forces gravitatòries, elèctriques, magnètiques…). Concretament i com
que vivim a la Terra, en aquest curs haurem de considerar l’acció de la gravetat sobre els cossos
sobre els quals exerceix una atracció fent que els cossos pesin. Mentre estiguem a la Terra,
aquesta força sempre hi és present.
Més endavant estudiarem forces especials tals com:

- Forces exercides per superfícies sobre cossos que hi són recolzats: normal N
- Forces exercides per cordes: tensió T
- Forces exercides entre superfícies quan un cos llisca sobre un altre: força de fregament Ff
TEORIA FÍSICA BAT1
Esquema per a determinar les forces que actúen sobre un cos

Qui o què està actuant sobre el cos?
La Terra ¿Qui o què està en contacte amb

el cos?
Acció de la gravetat
(P)
Cordes Plans Altres
Tensions (T) Normal (N) Forces (F)
Fregament (Ff)
! Què passa si sobre d’un cos hi actúa més d’una força?

D’un conjunt de forces sempre en podem obtenir una única com a resultat de l’efecte conjunt de
totes elles. És l’anomenada froça total o resultant.
Si les forces tenen la mateixa direcció i mateix sentit o sentit contrari:
Si les forces tenen diferents direccions, el millor és recórrer a la descomposició de vectors

per tal de, al final, tenir totes les forces referides a dos eixos, un amb la mateixa direcció de la
velocitat del cos (x) i un de perpendicular a aquest (y):
N F N F N
F sen α
α F sen α
F cos α F cos α
P P P
D’aquesta manera el problema es redueix a considerar forces que actúen en la mateixa direcció.
TEORIA FÍSICA BAT1
Compte que si el moviment del cos és horitzontal, l’eix x i y coincideixen amb la horitzontal i la
vertical respectivament (com en l’esquema anterior on el cos està recolçat sobre un pla
horitzontal), però és pot donar el cas que el desplaçament del cos no sigui horitzontal (per
exemple, perquè el cos estigui recolçat sobre un pla inclinat, perquè el cos s’estigui movent en
trajectòria circular, etc.:
- Cos que baixa lliscant per un pla inclinat sense fregament (l’estudiarem en aquesta unitat):
N N
N
P sen α P sen α
P α P cos α P cos α
α α α
P P
- Péndol simple (l’estudiarem en properes unitats):
α α α
T T T
Psen α Psen α
P cos α P cos α
α
P P
3.1.2. Mesura de forces: Llei de Hooke
En les molles, l’allargament produït és proporcional a la força aplicada
En les molles, l’allargament produït és proporcional a la

força aplicada (LLei de Hooke)
Això vol dir que en una molla, una força F hi produeix un

allargament x, una força 2F hi produeix un allargament 2x,
una força 3F un allargament 3x…
! !
F =k⋅x
F és la força feta sobre la molla que, alhora, és la força que
fa la molla, x és l’allargament i k és la constant elàstica de
la molla.
TEORIA FÍSICA BAT1
Aquesta llei s’aprofita per construïr l’instrument que mesura les forces: el dinamòmetre.

3.1.3. Les lleis de Newton
Isaac Newton (1642–1727), va publicar al 1687 un llibre fonamental:

“Principis matemátics de la Filosofia Natural”, on hi ha les
conegudes com a Lleis de la Dinàmica o Lleis de Newton.
Es considera que amb aquesta obra neix la ciència de la Física com a
tal (malgrat anteriorment ja s’havien fet estudis en el terreny de la
Física). A partir dels inicis del s XX, aquesta Física clàssica o
Newtoniana (que va ser desenvolupada per altres científics durant els
segles XVIII i XIX) és completada per la Física moderna (quàntica +
relativitat).
" Primera llei de Newton o Principi d’inèrcia
Si sobre d’un cos no hi actúa cap força o totes les que hi actúen donen una resultant zero,
el cos no variarà la seva velocitat. És a dir, si el cos està en repòs, seguirà en repòs; si es
mou, es seguirà movent amb MRU
Per tant, repòs o MRU són estats d’equilibri del cos (estàtic i dinàmic, respectivament) i són
físicament equivalents. Resumint, doncs, si sobre un cos ΣF = 0 ð Repòs o MRU.
TEORIA FÍSICA BAT1
A partir d'aquí podem definir la inèrcia d'un cos com la dificultat que aquest ofereix en
modificar el seu estat de moviment (això és posar-lo en moviment si està quiet, aturar-lo si
s'està movent o canviar la seva velocitat i/o trajectòria). Com que tant més difícil és de produir
aquesta modificació quant més gran és la seva massa, podem dir que la mesura de la inèrcia
d'un cos és ni més ni menys que la massa del cos en qüestió.
" Segona llei de Newton o Principi fonamental de la Dinàmica
És conseqüència del primer. Si assumim que quan sobre un cos no hi hactua cap força resultant,
el cos no canvia de velocitat (es troba en repòs o avançant en MRU), quan existeixi una força
resultant actuant, el cos patirà una variació de la seva velocitat, això és una acceleració.
Si sobre un cos hi actúa una força resultant, aquest cos es veurà sotmès a una acceleració
de manera que aquesta serà proporcional a la massa del cos i a la força aplicada, tenint
força i acceleració la mateixa direcció i sentit
! !
ΣF = m ⋅ a
- La massa és considerada com una propietat dels cossos que medeix la resistència que aquests
oposen a variar al seva velocitat: la seva inèrcia
- A partir de l’equació anterior podem definir la unitat de força SI, el newton, com la força que
cal aplicar a un cos d’1 kg per tal que adquireixi una acceleració d’1 m/s2.
Un exemple senzill en que es verifica la 2a Llei de Newton el tenim en la força d’atracció que fa la
Terra sobre els cossos que estan al seu voltant. Aquesta força s’anomena pes i es causada per la
massa de la Terra, essent sempre atractiva.
Un cos situat a certa altura de la superfície terrestre es mou cap a la Terra amb MRUA
d’acceleració 9,8 m/s2. Ja sabem que aquesta és l’accleració de la gravetat.
Segons el Principi fonamental de la dinàmica, l’acceleració té la mateixa direcció i sentit que la
força que la produeix. Així, doncs, la força pes sempre té direcció vertical i sentit cap al centre de
la Terra.
TEORIA FÍSICA BAT1
! ! ! !
ΣF = m ⋅ a ⇒ p = m ⋅ g
A l'hora de considerar les forces sobe d'un cos, sempre suposem que el cos és puntual, sense
considerar una amplada una llargada i una alçada d'aquest, però els cossos reals tenen
dimensions i quan se'ls aplica una força o s'inclinen tenen tendència a bolcar més o menys.
El fenòmen de la bolcada d'un cos es dóna quan la vertical aplidaca al centre de gravetat del cos
(que conté el vector pes), talla una nova superfície del cos, moment en que el cos busca una nova
situació d'equilibri.

" Tercera llei de Newton o Principi d’acció-reacció
Si un cos exerceix sobre un altre una força (acció), el segon exerceix sobre el primer una
altra força (reacció) del mateix mòdul i direcció però de sentit contrari
TEORIA FÍSICA BAT1
Problemes: 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18

P (p. 59 - 60)
TEORIA FÍSICA BAT1
3.2. Estudi de forces
3.2.1. La força normal
Suposem un bloc recolzat sobre la superfície horitzontal d’una taula. Observem que el bloc es
manté en repòs. Com és que no cau cap al centre de la Terra per l’atracció gravitatòria?
Hi ha dues possibilitats:
- no hi ha cap força actuant sobre el bloc
- la suma de forces sobre el bloc ha de ser zero
La resposta correcta és la segona. Quines són aquestes forces?
Aquestes forces són dues, per una banda el pes i per l’altra la
força que fa la superfície de recolzament sobre el cos que hi
és recolzat.
Aquesta força rep el nom de força normal.

! ! ! !
Re pòs ⇒ ΣF = 0 ⇒ p + N = 0 ⇒ N = − p ⇒ N = p
La força normal:
- sempre és perpendicular a la superfície de recolzament
- sempre té el mateix valor que la força total que “aixafa” el cos contra la superfície de recolçament
!
P Problemes: 19 (p. 61)

TEORIA FÍSICA BAT1
3.2.2. La tensió
La tensió és una força que apreix quan dos cossos diferents estan
lligats, de manera que si fem una força sobre un dels cossos, l’efecte
es transmet a l’altre cos mitjançant el lligam. Aquest lligam es pot fer
utilitzant una corda, un cable, una verata o qualsevol altre cosa que
presenti una certa rigidesa i que permeti, per tant, que les forces es
transmetin a través seu.
En el cas d’una llum que penja del sostre, es verifica:
! ! ! ! !
Re pòs ⇒ ΣF = 0 ⇒ p + T = 0 ⇒ T = − p ⇒ T = p
En d’altres casos, les forces de tensió poden donar lloc a

acceleracions.
En el cas d’un cotxe que, per exemple, està inicialment en
repòs i tiba d’un remolc amb certa força fent-lo posar en
moviment, si ens fixem en el remolc, la força responsable
de dotar d’acceleració a aquest és la força que fa
l’enganxall sobre el remolc, és a dir la tensió.
! ! ! !
MRUA ⇒ ΣF = m ⋅ a ⇒ T = m ⋅ a
Problemes: 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29
P (p. 61 - 63)
TEORIA FÍSICA BAT1
3.2.3. La força de fregament
Les forces de fregament apareixen quan un cos està en contacte físic amb una superfície o
quan aquest es mou a través d’un fluïd, per exemple l’aire o l’aigua.
Aquesta força sempre s’oposa al moviment o a la tendència al moviment del cos, per tant
sempre té sentit contrari a aquest. Cal tenir en compte que el fregament tan sols s’oposa al
moviment però per sí sol no en produeix de moviment.
Si ens centrem en cossos que són arrossegats sobre superfícies, cal diferenciar dos tipus de
forces de fregament:
- la força de fregament que actua quan intentem posar en moviment un cos que està quiet: força
de fregament estàtica Ffe
- la força de fregament que actua mentre el cos està en moviment: força de fregament dinàmica
Ffd
Si ens centrem en cossos que són arrossegats sobre superfícies, cal diferenciar dos tipus de
forces de fregament:
- la força de fregament que actua quan intentem posar en moviment un cos que està quiet: força
de fregament estàtica Ffe
- la força de fregament que actua mentre el cos està en moviment: força de fregament dinàmica
Ffd
Encara que la naturalesa de la interacció responsable de les forces de fregament no és del tot
coneguda, sembla que són degudes a interaccions entre les molècules d’ambdos cossos en els
punts en que les superfícies estan en contacte.
La força de fregament dinàmica o cinètica, apareix quan el cos llisca. Experimentalment es sap
que:
Sempre s’oposa al moviment
Es paral·lela al pla de recolzament
Depèn de la naturalesa i estat de les superfícies que es troben en contacte
És proporcional a la força normal
Ffd = µd ⋅ N
µd: coeficient de fregament dinàmic
N: normal
La força de fregament estàtica, apareix quan apliquem una força a un cos per intentar que
llisqui. Si la força aplicada està per sota de determinat valor, no s’iniciarà el lliscament ja que la Ffe
equilibra la força aplicada. Si augmentem el valor de la força aplicada, augmenta el valor de la Ffe
i el cos roman en repòs.
TEORIA FÍSICA BAT1
Si seguim augmentant la força aplicada, arribarà un moment que el cos comença a lliscar. La Ffe
no pot crèixer indefinidament; pot assolir un valor màxim donat per l’expressió:
Ffe = µe ⋅ N
on µe és el coeficient de fregament estàtic i N és la normal.

Un cop el cos ja està en moviment, comença a actuar el coeficient de fregament dinàmic, tal que:
µd < µe ⇒ Ffd < Ffe
TEORIA FÍSICA BAT1
P Problemes: 30, 31, 32, 33, 34, 35, 36 (p. 63 - 64)
Problemes: 37, 38, 39, 40, 41, 42, 43, 44, 45, 46, 47
P (p. 65 - 68)
Problemes: 48, 49, 50, 51, 52, 53, 54, 55, 56, 57
P (p. 68 - 71)
P Problemes: 58, 59, 60 (p. 71 - 72)

LES LLEIS DE NEWTON
Exemple 1 - Dos llenyataires volen acabar de fer caure un arbre. Per tal de fer-ho agafen dues
cordes (cadascuna de 12 m de longitud) i les lliguen a l'arbre. Calcula en els 3 casos diferents que
hi ha a continuació la força total que actua sobre l'arbre i la seva direcció i sentit:
a) Les lliguen a l’arbre i se separen 12 m entre ells tot formant un triangle equilater en els
vèrtex del qual hi ha l'arbre i els dos llenyataires en cadascun dels altres dos vèrtex i fent una
força cada un de 300 N.
b) Les lliguen a l'arbre i els dos llenyataires tiben cap allà mateix a 300 N cadascun.
c) Les lliguen a l'arbre i els dos llenyataires tiben en sentits contraris a 300 N cadascun.
d) Les lliguen a l'arbre i (imagina't l'esquema de la història vist des de dalt en que situem
l'arbre en un sistema de coordenades imaginari en el punt 0,0) el llenyador 1 tiba amb 300 N i
direcció cap al 1r quadrant amb angle 60º respecte l'eix x i el llenyador 2 tiba amb 500 N cap al 4rt
quadrant amb angle 20º respecte l'eix x.
R: a) F = 520 N , α = 30º respecte cadascuna de les cordes ; b) F = 600 N , mateis sentit que les forces
dels 2 llenyataires ; c) F = 0 N ; d) F = 626 N , cap al 1r quadrant a 8,2º de l'eix x
Exemple 2 - En aplicar una força de 200 N sobre una molla de 40 cm, aquesta s’allarga fins a 50
cm. Calcula la constant elàstica de la molla.
R: k = 2000 N/m
Exemple 3 - Si la constant d’una molla és k = 1000 N/m, i la seva longitud de 80 cm., en estirar
d’ella la molla s’allarga fins a mesurar 93 cm. Quina força s’ha aplicat?
R: F = 130 N
Exemple 4 - Ens trobem dins d’un autobús que durant cert intèrval de temps es mou sobre una
carretera recta i amb velocitat constant:
a) Què passa quan frena bruscament ?
b) Què passa si a continuació es posa en moviment?
c) Atenent al principi d’inèrcia, quina explicació donariem a les dues experiències
anteriors?
d) Per què és necessari posar-se el cinturó de seguretat quan viatgem en cotxe?
Lliga les teves respostes amb el que ja saps sobre SRI i SRNI.
Exemple 5 - Calculeu la força resultant que s’efectua sobre un cos de 5 kg de massa que està
sobre una superfície horitzontal que no presenta fregament, en les següents situacions en tots els
casos fes-ne el tractament vectorial i escalar):
a) El cos es mou cap a la dreta amb velocitat constant de 2,5 m/s.
b) El cos es mou cap a la dreta guanyant velocitat amb una acceleració de 2 m/s2.
c) El cos es mou cap a la dreta frenant amb una acceleració de 2 m/s2.
d) El cos es mou cap a l’esquerra guanyant velocitat amb una acceleració de 2 m/s2.
e) El cos es mou cap a l’esquerra frenant amb una acceleració de 2 m/s2.
! ! ! !
R: a) No hi ha força actuant (1a Llei de Newton) ; b) F = 10 i N , F = 10 N ; c) F = −10 i N , F = –10 N ;
! ! ! !
d) F = −10 i N , F = 10 N ; e) F = 10 i N , F = –10 N
Exemple 6 - Un trineu que té una massa de 50 kg, descansa en repòs sobre la superfície gelada
d’un llac. Un nen efectua una força constant de 125 N sobre el trineu en direcció paral·lela al pla.
Considerem que la força de fregament entre el trineu i el gel és pràcticament nul·la.
a) Dibuixa’n el diagrama de forces.
b) Quina és l’acceleració que adquireix el trineu?
c) Suposeu que la força actua durant 0,5 s. Feu una descripció completa del moviment del
que segueic el trineu.
2
R: b) a = 2,5 m/s ; c) Durant 0,5 s porta un MRUA fins assolir v = 1,25 m/s i a partir de llavors MRU
Exemple 7 - Un cos de 10 kg cau lliurement a prop de la superfície terrestre, de manera que

segueix un MRUA originat per la força pes. Com es verifica la tercera llei de Newton en aquest
cas? Quina acceleració agafa la Terra si sabem que la seva massa és de 6·1024 kg?
R: El cos de 10 kg fa una força sobre la Terra (aplicada en el seu centre) de mateixa direcció i mòdul
-23 2
però de sentit contrari a la força que fa la Terra sobre el cos (que és el pes) ; a = 1,6·10 m/s
8.- Volem moure una caixa de 25 kg que està inicialment en repòs sobre una superfície
horitzontal. Si apliquem una força de 100 N paral.lela a la superfície, quin temps tarda en adquirir
una velocitat de 72 km/h suposant que no hi ha fregament entre la caixa i el pla?
R: t = 5 s
9.- Una força constant actua sobre un objecte de 5 kg i redueix la seva velocitat de 7 m/s a
3 m/s en 2 s. Calcula-la.
! !
R: F = −10 i N
10.- Es vol aplicar una acceleració de 0,7 m/s2 a un cos de 600 N. De quina magnitud ha
de ser la força que actua sobre ell?
! !
R: F = 42, 9 i N
11.- En abdos casos, la massa del cos és de 10 kg.

a) Per la figura 1, determineu el valor de F per tal que el cos es desplaci amb a = 3 m/s2.
b) Per la figura 2, si F1 = 30 N, determineu el valor de F2 per tal que l’objecte que
inicialment es desplaça amb una velocitat de 20 m/s i en el mateix sentit de F1, s’aturi passats 5
segons.
! ! ! !
R: a) F = 30 i N ; b) F = −70 i N
12.- Calcula l’acceleració que assoleix un cos de 20 kg si li apliquem damunt seu una força
de 4 kp incidint 30º respecte la horitzontal i cap amunt. La força de fregament entre el cos i el terra
és de 7 N.
! ! 2
R: a = 1, 35i m/s
13.- Sigui un cos de 2 kg...

a) que puja amb una acceleració de 1 m/s2, quina força s'ha de fer?
b) que baixa amb una acceleració de 1 m/s2, quina força s'ha de fer?
c) que baixa amb una acceleració de 9,8 m/s2, quina força s'ha de fer?
d) que es menté en repòs, quina força s'ha de fer?
e) que baixa a v = ct, quina força s'ha de fer?
f) que puja a v = ct, quina força s'ha de fer?
! ! ! ! ! !
R: a) F = 21, 6 j N ; b) F = 17, 6 j N ; c) F = 0 N ; d)e)f) F = 19, 6 j N
14.- A sobre d’una via hi ha dos plataformes amb rodes. Damunt d’una d’elles hi ha un
home estirant d’una corda que està unida a l’altra. Les masses totals són 400 kg i 1 t (1 t = 1 tona
= 1000 kg) respectivament. Si la primera es mou amb una acceleració de 0,5 m/s2, amb quina es
mourà l’altra? Quina recorrerà més espai fins a trobar-se?
2
R: a = 0,2 m/s , recorrent més espai la que estigui sotmesa a més acceleració
15.- Un cotxe de 600 kg es mou per un camí pla a 30 m/s. Quant val la força, suposada
constant, que cal fer per aturar-lo en una distància de 70 m?
R: F = 3857 N
16.- La força neta que actua sobre un cos de 5 kg té les components Fx = 8 N i Fy = 6 N

(del 1r quadrant). Calcula l’acceleració (vector i mòdul) de l’objecte.
! ! ! 2 2
R: a = 1, 6 i +1, 2 j m/s , a = 2 m/s
17.- Sobre una massa de 100 g en repòs, hi actua una força vertical cap amunt de 1,2 N
durant 4 s. Calcula:
a) el mòdul, direcció i sentit de l’acceleració durant els 4 s.
b) l’altura màxima assolida (comptada des de que la força ha començat a actuar) si
després dels 4 s es deixa anar l’objecte.
(PAU 1991)
! ! 2
R: a = 2, 2 j m/s ; b) ymàx = 21,5 m
18.- Calcula l’acceleració (vector i mòdul) que

F3=35 N F2=20 N
assoleix el cos de massa 2 kg de la figura. El cos es troba F1=10 kp
en les proximitats de la superfície terrestre.
Angle F1 respecte horitzontal 20º
F4=45,2 N F5=15 N
Angle F5 respecte vertical 75º
! ! ! 2 2
R: a = 22,7i + 21 j m/s , F = 30,8 m/s
ESTUDI DE FORCES
19.- En els següents casos que es presenten, calculeu les forces normals sobre les
masses i les acceleracions de cada cos. Considereu que en tots els casos F = 6 N.
a) m = 2 kg
b) m = 0,5 kg ; α = 30º
! ! ! ! 2
! ! ! ! 2
R: a) N = 19, 6 j N , a = 3i m/s ; b) N = 1, 9 j N , a = 10, 4 i m/s
20.- Un cos de 25 N penja d’una corda. Calcula l’acceleració del cos quan la tensió de la
corda és de:
a) 25 N
b) 20 N
c) 40 N
! 2 ! ! 2 ! ! 2
R: a) a = 0 m/s ; b) a = −1, 96 j m/s ; a = 5,88 j m/s
21.- Un cos de 100 kg és lligat per dues cordes que s’agafen a dues parets tal com es
mostra en la figura. Calcula la tensió de cada corda per tal de que el cos estigui quiet.
(PAU 1991)
! ! ! ! ! !
R: T1 = −361i + 619 j N , T1 = 717 N , T 2 = 361i + 361 j N , T2 = 510 N
22.- Un pes de 1000 N penja tal com s’observa en la figura. Calcula la intensitat de la força
que exerceix cada corda per tal de sostenir-lo.
(PAU 1993)
! ! ! ! ! !
R: T1 = −432 i + 252 j N , T1 = 500 N ; T 2 = 432 i + 748 j N ; F = 864 N
23.- Dos cossos iguals de 40 kg que estan units per una corda, es troben recolzats sobre
una superfície horitzontal. Sabent que el sistema es desplaça amb una acceleració de 3 m/s2 i que
la força de fregament de cada bloc amb el terra és de 20 N, calcula:
a) La força que accelera el sistema.
b) La tensió de la corda que els uneix.
R: a) F = 280 N ; b) T = 140 N
24.- Una màquina de tren té una massa de 35 t i arrossega dos vagons, un de 23 t de

massa i l’altre de 18 t. Si la força que fa la màquina per tal de moure el conjunt és de 5,5.104 N,
amb quina acceleració es mouen la màquina i els vagons? Quines són les tensions dels
enganxalls? Suposeu que no hi ha fregament.
Dada: 1 t = 1 tona = 1000 kg
2
R: a = 0,72 m/s , T1 = 29800 N ; T2 = 12960 N
25.- Resoleu la màquina d’Atwood (politja penjada del sostre de la qual hi penja una corda
que en cada extrem hi té una massa), tot calculant l’acceleració de les masses i la tensió de la
corda en el cas en que m1 = 58 g i m2 = 94 g.
2
R: a = 2,3 m/s , T = 0,7 N
26.- Del sostre d’un ascensor pengem una bola de 1,55 kg de massa amb l’ajut d’una
corda. Calculeu la tensió de la corda en les següents situacions:
a) L’ascensor baixa amb una acceleració constant de 2 m/s2
b) L’ascensor puja a velocitat constant de 5 m/s
c) L’ascensor puja amb una acceleració constant de 0,9 m/s2
d) Es trenca el cable de l’ascensor.
R: a) T = 12,1 N ; b) T = 15,2 N ; c) T = 16,6 N ; d) T = 0 N
27.- El cable d’un muntacàrregues pot suportar una tensió màxima de 20104 N, de manera
que, si se sobrepassa aquest valor, es pot trencar el cable. Amb quina acceleració màxima pot
pujar el muntacàrregues si la seva massa és de 1250 kg i porta a dins seu una càrrega de 500 kg?
2
R: a = 1,69 m/s
28.- Un pèndol de massa 1 kg està penjat del sostre d’un cotxe. El cotxe arrenca i viatja
amb una acceleració constant de 1,2 m/s2.
a) Feu un diagrama de les forces que actuen sobre la massa del pèndol i indiqueu-ne la
direcció i el sentit de la resultant.
b) Calculeu l’angle que forma el fil del pèndol amb la vertical.
c) Calculeu la tensió del fil.
R: a) Direcció horitzontal i sentit cap a la dreta ; b) α = 7º ; c) T = 9,85 N
29.- Un cotxe tiba d’un remolc a través d’un cable i un ganxo. La massa del cotxe és de
1000 kg i la del remolc de 250 kg. La força de tracció que fa el cotxe (força horitzontal que fa el
cotxe) és de 800 N.
a) Fes el diagrama de forces
b) Calcula l’acceleració del sistema
c) Calcula el valor de la tensió del cable
2
R: b) a = 0,64 m/s ; c) T = 160 N
30.- Un bloc de fusta de 250 g descansa sobre un pla horitzontal. Descriu que passarà si
tibem del bloc mitjançant una força horitzontal creixent. Sabem que el coeficient de fregament
estàtic val 0,50 i el diàmic 0,42.
R: Quan la força superi els 1,225 N, accelerarà. Mentre sigui inferior, estarà en repòs.
31.- Un cos de 50 kg està damunt d’un pla horitzontal. Experimentalment es pot veure que
el cos comença a moure’s quan la força horitzontal aplicada sobre ell val 300 N, i que, després, si
continuem aplicant la mateixa força, recorre 4,8 m en 3,5 s. Calculeu els coeficients de fregament
estàtic i dinàmic.
R: µe = 0,61 , µd = 0,53
32.- Pel terra horitzontal es dispara un cos amb una velocitat de 6 m/s. Si el coeficient de
fregament entre el terra i el cos és de 0,3, calcula la distància que recorre fins quedar-se aturat.
R: x = 6,12 m
33.- A un cos de 20 kg en repòs sobre el terra horitzontal se li aplica una força de 100 N
cap avall formant un angle de 37º amb la horitzontal. Calcula la força de fricció, l’acceleració amb
la qual es desplaça el cos i la distància que haurà recorregut al cap de 10 s (µ = 0,2).
2
R: Ff = 51,2 N , a = 1,42 m/s , x = 71,5 m
34.- Repeteix el problema anterior considerant la força de 100 N aplicada en sentit cap
amunt 37º respecte la horitzontal.
2
R: Ff = 27,2 N , a = 2,64 m/s , x = 132 m
35.- Un cos de massa M = 40 kg està sobre un terra

horitzontal amb el qual té una fricció no nul·la. Apliquem al cos M F
una força F = 100 N que forma un angle α = 37º amb l’horitzontal,
i el cos adquireix una acceleració horitzontal d’1 m/s2. α
a) Quant val el mòdul de la força total que actua sobre el
cos? I el de la força normal que el terra fa sobre el cos?
b) Determineu el valor del coeficient de fricció dinàmic
entre el cos i el terra.
(PAU 2000)
R: a) FT = 40 N , N = 332 N ; b) µd = 0,12
36.- Un cotxe de 2000 kg de massa que arrossega

un remolc de 150 kg mitjançant un cable de massa
negligible es troba inicialment en repòs. El cotxe arrenca
amb una acceleració que es manté constant, essent
llavors la tensió del cable T = 500 N. Suposant que la
fricció dels pneumàtics del cotxe i del remolc amb el terra
equival a una força de fregament amb coeficient µ=0,2 i
que la fricció amb l’aire és negligible, calculeu:
a) L’acceleració i la velocitat del sistema “cotxe-
remolc” 8 segons després d’haver-se iniciat el moviment.
b) La força de tracció del cotxe. (PAU 2000)
2
R: a) a = 1,37 m/s , v = 11 m/s ; b) F = 7160 N
37.- Un esquiador té una massa de 72 kg. Suposant que no hi ha fregament entre els
esquís i la neu: amb quina acceleració baixa per una pista que té una inclinació de 12º? Quant
tarda en baixar per la pista, si aquesta té una longitud total de 136 m, i si ell està inicialment en
repòs? Amb quina velocitat arriba a la base de la pista? recalcula-ho tot suposant que µ = 0,1.
2 2
R: a = 2,04 m/s , t = 11,5 s , v = 23,5 m/s ; a = 1,07 m/s , t = 15,9 s , v = 17 m/s
38.- En els següents casos que es presenten, calculeu les forces normals sobre les
masses i les acceleracions de cada cos. Considereu que en tots els casos F = 6 N i que no hi ha
fregament
a) m = 2 kg ; α = 30º
b) m = 0,5 kg ; α = 30º
2 2
R: a) N = 17 N , a = 1,9 m/s , b) N = 7,2 N , a = 5,5 m/s
39.- Realitza el que es demana en cada figura (en tots els casos, la massa del cos és de
10 kg i no hi ha fregament):
a) Calculeu l’acceleració de baixada del cos si l’angle del pla inclinat és de 30º.
b) El cos ha iniciat la pujada amb una velocitat de 5 m/s amb α = 30º. Quants metres pujarà abans
d’aturar-se?
c) Considerant que F = 8 N i que en la part inferior del pla inclinat l’objecte portava una velocitat de
4 m/s, calculeu el temps que triga en aturar-se i els metres recorreguts. Considereu α = 30º.
d) Calculeu el valor de F per tal que recorri 15 m en 2 segons, si inicialment està a la part de dalt
en repòs i α = 45º.
e) Quin ha de ser el valor de F per tal que l’objecte realitzi un moviment uniforme de pujada si
α=30º?
f) Quin ha de ser el valor de F per tal que el cos baixi amb una acceleració de 1 m/s2 si α = 40º
g) Sigui F2 = 80 N i F1 = 10 N, calculeu l’acceleració del cos. Considereu α = 30º.

h) Sigui F2 = 70 N, calculeu el valor de F1 per tal que el cos realitzi un moviment uniforme.
Considereu α = 30º.
2
R: a) a = 4,9 m/s ; b) x = 2,55 m ; c) t = 0,7 s , x = 1,4 m ; d) F = 5,7 N ; e) F = 49 N ; f) F = 53 N
2
g) a = 2,1 m/s ; h) F1 = 21 N
40.- Considereu el sistema de la figura inicialment en repòs. Calculeu l’acceleració amb

què caurà el cos si F = 20 N , m = 5 kg i α = 60º. Negligiu el fregament.
2
R: a = 10,5 m/s
41.- Considereu el sistema de la figura, inicialment en repòs. Considerant que no hi ha

fricció, determineu si el cos pujarà, baixarà o es mantindrà en repòs. Agafeu m = 4 kg , F = 80 N,
α= 30º i β = 15º. Determineu la força que fa el terra sobre el cos en aquest cas.
2
R: Pujarà amb a = 14,4 m/s , N = 13,2 N
42.- Un cos de massa 300 g es troba recolzat sobre un pla inclinat 15º. Si el coeficient de
fregament estàtic val 0,40 i el dinàmic 0,30
a) Comenta si el cos lliscarà pel pla inclinat o romandrà quiet.
b) Calcula l’acceleració del cos suposant que el pla inclinat té un angle respecte la
horitzontal de 30º.
2
R: a) No es mourà ; b) a = 2,33 m/s
43.- Es vol pujar un cos de 20 kg per una rampa de 37º. Sabent que el coeficient de
fregament val 0,2:
a) Calcula la força paral·lela a la superfície que hem de fer per tal de que el cos pugi a
velocitat constant.
b) Calcula-la si el que volem és que le cos pugi amb a=1,5 m/s2.
R: a) F = 149,3 N ; b) F = 179,3 N
44.- Un cos, partint del repòs, llisca per un pla inclinat 30º respecte la horitzontal de
manera que recorre acclerant 5 m en 10 s. Calcula el coeficient de fregament dinàmic.
2
R: a) a = 0,1 m/s ; b) µd = 0,56
45.- En Pere estira d’un carro amb els 3 kg de patates i els 2 kg de pomes que ha comprat.
El pendent pel qual puja està inclinat 30º i la força que aplica en Pere forma un angle de 75º sobre
l’horitzontal. Amb quina força estira en Pere del carro sabent que puja a v=ct?
R: F = 34,6 N
46.- Des d’una altura de 60 cm, en una rampa de 30º, es dispara un cos a 2 m/s, el qual
arriba a terra amb una velocitat de 0,5 m/s. Quant val el coeficient de fregament dinàmic amb el
pla inclinat?
(PAU 1993)
R: µd = 0,76
47.- El pla inclinat de la figura pot girar mitjançant una frontissa que l’uneix al pla
horitzontal. Un bloc de massa 5 kg comença a lliscar sobre el pla inclinat quan l’angle α = 37º.
Després d’iniciar el moviment sobre el pla es manté l’angle de 37º fix. En aquest moment el bloc
baixa amb una acceleració de 0,15 m/s2. Calculeu el coeficient de fregament estàtic i dinàmic.
R: µe = 0,75 , µd = 0,73
Exemple 48 - Observa el sistema de la figura. Negligint el fregament, calcula l'acceleració del

sistema i la tensió de la corda.
Recalcula-ho considerant el fregament amb µ = 0,1
Dades: m1 = 37 kg ; m2 = 53 kg
2 2
R: a = 5,8 m/s , T = 213,6 N ; a = 5,4 m/s , T = 236 N
Exemple 49 - Observa el sistema de la figura. Negligint el fregament, calcula l'acceleració del

Recalcula-ho considerant el fregament amb µ = 0,05
Dades: m1 = 790 g ; m2 = 450 g ; angles: 29º i 38º

2 2
R: a = 0,83 m/s , T = 3,1 N ; a = 0,42 m/s , T = 3,2 N
50.- Observa el sistema de la figura. Negligint el fregament, calcula l'acceleració del

m2
Dades: m1 = 9,3 kg ; m2 = 2,4 kg , α = 54º

2
R: a = 4,3 m/s , T = 33,7 N
51.- Si en el sistema representat a la figura a = 30º, m2 = 4 kg i considerem negligible el

fregament amb el pla, quant valdran l’acceleració de les masses i la tensió de la corda en els
següents casos?
a) m1 = 100 g b) m1 = 2 kg c) m1 = 8 kg
2 2 2
R: a) a = 4,54 m/s , T = 1,43 N ; b) a = 0 m/s , T = 19,6 N ; c) a = 4,9 m/s , T = 39,2 N
52.- En el sistema de la figura les masses són m1 = 1 kg, m2 = 3 kg i m3 = 6 kg.

a) Calculeu l’acceleració del sistema i les tensions de les cordes (considereu negligible el
fregament entre les masses i el pla).
b) Calculeu l’acceleració del sistema i les tensions de les cordes (el coeficient de fregament
entre els cossos i el pla és de 0,2).
2 2
R: a) a = 5,88 m/s , T1 = 23,52 N , T2 = 5,88 N ; b) a = 5,1 m/s , T1 = 28,2 N , T2 = 7,05 N
53.- Considereu el sistema representat a la figura. Calculeu l’acceleració amb què es mou
el sistema i la tensió de la corda, si el mòdul de la força F és de 150 N, el coeficient de fregament
entre els cossos i la superfície és 0,1, la massa m1 = 20 kg, la massa m2 = 10 kg i l’angle α = 30º.
2
R: a) a = 0,42 m/s , T = 123,4 N
54.- Observa el sistema de la figura. El coeficient de fregament entre els blocs B i C i la

taula és de 0,25. Es demana:
a) L’acceleració del sistema.
b) Les tensions de les cordes.
mA=25 kg; mB=15 kg mC=20 kg; mD=50 kg
2
R: a) a = 1,45 m/s ; b) TA = 281 N , TBC = 339 N , TD = 417 N
55.- Tres cossos estan units per dues cordes tal i com es veu en el dibuix. Les masses són
mA=1 kg, mB=2 kg, mC=3 kg. Calcula l’acceleració i la tensió de les cordes en els següents
supòsits:
a) No hi ha fregament.
b) Hi ha fregament i el coeficient de fregament val 0,1.
2 2
R: a) a = 2,65 m/s , TA = 7,55 N , TC = 12,8 N ; b) a = 1,83 m/s , TA = 7,58 N , TC = 13,2 N
56.- Calculeu l’acceleració del blocs representats en la figura, i les tensions de les cordes,
sabent que m1 = 2 kg, m2 = 5 kg, F = 70 N i que el coeficient de fregament de m1 amb el terra és
de 0,2. Les politges i les cordes són de massa negligible.
2
R: a = 2,44 m/s , T = 61,2 N
57.- Un cotxe de massa 1500 kg arrossega un remolc de 500 kg. Inicialment el cotxe està
aturat en un semàfor i arrenca amb una acceleració constant de 2 m/s2. La carretera sobre la qual
circula és ascendent i té una inclinació constant de 10º. Suposant que els forces de fricció sobre el
cotxe i sobre el remolc són negligibles:
a) Fes un esquema amb totes les forces que actuen sobre el remolc.
b) Calculeu la força de tracció que fa el motor del cotxe.
c) Calculeu la força amb que el cotxe estira el remolc.
(PAU 2002)
R: b) F = 7404 N ; c) T = 1851 N
58.- Una persona de 70 kg es troba sobre una bàscula dins d’un ascensor. Calcula la
indicació de la bàscula si…
a) L’ascensor es troba en repòs.
b) L’ascensor arrenca cap amunt amb una acceleració de 1 m/s2.
c) L’ascensor puja a velocitat constant de 5 m/s.
d) L’ascensor s’acosta al pis en el qual es pararà frenant a raó de 1 m/s2.
e) L'ascensor arrenca cap avall amb acceleració de 0,5 m/s2.
f) L’ascensor baixa a velocitat constant de 5 m/s.
g) L'ascensor frena arribant a la planta baixa a raó de 0,5 m/s2
h) Si quan l’ascensor estava al pis més alt s’hagués trencat el cable que l’aguanta, quina
lectura hagués fet la bàscula?
R: a) N = 686 N ; b) N = 756 N ; c) N = 686 N ; d) N = 616 N ; e) N = 651 N ; f) N = 686 N ; g) N = 721 N ;
h) N = 0 N
59.- Un cos de 10 kg es troba penjat d’un fil del sostre d’un ascensor. Quin valor té la
tensió del fil en els següents casos?:
a) l’ascensor està en repòs.
b) l’ascensor puja amb velocitat constant.
c) l’ascensor puja amb una acceleració de 1 m/s2.
d) l’ascensor baixa amb una acceleració de 1 m/s2.
R: a) T = 98 N ; b) T = 98 N ; c) T = 108 N ; d) T = 88 N
60.- Una persona està dins d’un ascensor al damunt d’una bàscula calibrada en N.
a) Si l’ascensor puja amb acceleració de 3,1 m/s2 i la bàscula assenyala 774 N, quina és la
massa de la persona?
b) En quina situació la bàscula marcarà 522 N?
c) En quina situació la bàscula marcarà exactament el pes de la persona?
d) En quina situació indica 0?
2 2
R: a) m = 60 kg ; b) Pujant frenant amb a = 1,1 m/s o baixant guanyant velocitat amb a = 1,1 m/s ;
c) Quan estigui en repòs o quan avanci a v = ct ; d) Quan l'ascensor caigui en caiguda lliure
TEORIA FÍSICA BAT1
UNITAT 4: TREBALL I ENERGIA 73
UNITAT 4: TREBALL I ENERGIA
4.1. Treball realitzat per una força constant
4.1.1. Treball
Fins ara hem estudiat el moviment relacionant totes les magnituds amb el temps. Ara ens
proposem d’estudiar el moviment relacionant les magnituds amb la posició, mitjançant la relació F-
x (força i desplaçament).
En el llenguatge quotidià, anomenem treball moltes classes diferents de feines que comporten un
esforç físic o intel·lectual; en cada cas, la paraula treball té connotacions diferents.
Però en Física associem la paraula treball a aquell esforç físic que en aplicar una força sobre un
cos origina un desplaçament. Per exemple, fem treball físic quan aixequem un cos a certa altura o
quan l’arrosseguem al llarg d’un camí, però no en fem quan aguantem una maleta mentre
esperem l’arribada de l’autobús (situació en què evidentment fem un esforç muscular i ens
cansem, però això no vol dir que fem un treball físic).
En Física definim Treball (W) com el producte de la força en la direcció del deplaçament per
aquest desplaçament.
Així doncs, per obtenir el treball realitzat per una força al llarg d’un deplaçament, només haurem
de tenir en compte la part de la força que està en la direcció del deplaçament. Per exemple, en el
cas que una força (F) formi cert angle respecte el desplaçament (x):
F és la força aplicada.
x és el deplaçament.
Fx i Fy són les components de F.
Hem dit que el treball és el producte de la força en la direcció del
deplaçament per aquest desplaçament.
Per tant:
- Fx realitza treball perquè té la mateixa direcció que x.
- Fy no realitza treball perquè és perpendicular a la direcció de x.
Matemàticament utilitzarem el concepte producte escalar de dos vectors per definir l’expressió del
treball en una fòrmula.
Recordem que el producte escalar de dos vectors:

1. dóna com a resultat un escalar
2. es calcula fent el producte dels mòduls dels dos vectors (A i B) per l’angle que formen (α)
! !
A·B = A·B·cosα
Anàlogament, si tenim una força F i un deplaçament x (com a novetat cal dir que conferirem al
desplaçament caràcter vectorial):
!!
WF = F ·x = F ·x·cosα
TEORIA FÍSICA BAT1
Per tant, donat que el resultat d’un producte escalar dóna sempre com a resultat un escalar, el
treball sempre serà una magnitud escalar.
La unitat del treball serà la unitat de força (N) per la unitat de desplaçament (m), és a dir N·m, que
rep el nom concret de Joule (J). Per tant, definim Joule com el treball que realitza una força d’1 N
en la direcció d’1 m de desplaçament.
Consideracions
Considerem els tres casos següents :
Ø Força en el mateix sentit que el desplaçament
W = F·x·cos0º ⇒ W = F·x·1 ⇒ W>0

El treball és positiu i s’anomena treball motor o motriu
Ø Força en sentit contrari al desplaçament
W = F·x·cos180º ⇒ W = F·x·(-1) ⇒ W<0

El treball és negatiu i s’anomena treball resistent
Ø Força perpendicular al desplaçament
W = F·x·cos90º ⇒ W = F·x·0 ⇒ W=0

El treball és nul
uPer tot el que s’ha dit, per tal de realitzar treball necessitem tres condicions:
a) que actuï una força damunt d’un cos
b) que hi hagi un desplaçament
c) que la direcció de la força no sigui perpendicular al desplaçament
uFins ara només hem considerat una força actuant sobre el cos. Per calcular el treball si
n’actuen vàries (l’anomenarem treball total WT), podem fer tres coses:
a) calcular la força resultant (FT) i aplicar WT = FT·x·cosα
b) calcular el treball que fa cada força i aplicar WT = W1+W2+W3+…+Wn
c) calcular els treballs motrius (WM) I resistents (WR) I aplicar WT = WM+WR
uCal observar:
a) WT>0 ⇒ WM>WR ⇒ FM>FR ⇒ el cos accelera
b) WT<0 ⇒ WM<WR ⇒ FM<FR ⇒ el cos frena
c) WT=0 ⇒ WM=WR ⇒ FM=FR ⇒ ∑F=0 ⇒ el cos està en repòs o es mou amb MRU
TEORIA FÍSICA BAT1
uEn un gràfic Força-Desplaçament (F-x), l’àrea limitada entre el gràfic, l’eix de les abcisses (x) i
dos valors qualsevols del desplaçament, és el valor del treball per aquell desplaçament.
P Problemes: 1, 2, 3, 4, 5 (p. 90)
4.1.2. Potència
A la pràctica és molt important conèixer la rapidesa amb que realitzem un treball per poder saber
l’eficàcia, per exemple, d’una màquina.
Per exemple, si imaginem dues grues que aixequen a velocitat constant una massa de 500 kg de
totxanes fins a una alçada de 10 m, la grua A en un temps tA=1 minut i la grua B en un temps tB=2
minuts:
Ambdues fan el mateix treball: la força cap amunt que fa la grua Fg

és igual al pes de les totxanes ja que la massa puja a velocitat
constant.
v=ct ⇒ ∑F=0 ⇒ Fg=p=m·g= 500·9,8 ⇒ Fg=4900 N
!!
WF = F ·x = F ·x·cosα = 4900·10 ⇒ Wg=49000 J
TEORIA FÍSICA BAT1
Bo i que fan el mateix treball, la grua A és més eficaç perquè fa el mateix treball que la grua B
però en menys temps (fa el mateix treball més ràpidament).
Definim doncs una nova magnitud que avalua el treball realitzat en relació al temps: la Potència.
La Potència P és el treball realitzat per unitat de temps.
W
P=
t
La unitat de potència és unitat de treball (J) dividit per unitat de temps (s), és a dir J/s que rep el
nom concret de Watt (W).
Per tant, definim Watt com la potència desenvolupada quan realitzem un treball d’1 J durant 1 s.
En el cas anterior de les grues, la potència de la grua A és PA=816,6 W i la potència de la grua B
és PB=408,3 W, la qual cosa significa que la grua A és més eficaç que la grua B.
Altres unitats de potència i treball

- En la pràctica el W és una unitat molt petita i, sobretot en llenguatge tècnic, es sol utilitzar el
cavall-vapor (CV). L’equivalència entre W i CV és: 1CV = 735 W.
- Aprofitant la definició de potència, podem definir una nova unitat de treball:

W
P= ⇒ W = P·t ⇒ 1W·1s = 1 W·s ⇒ 1000 W · 3600 s = 1 KW·h
t
El KW·h és utilitzat si hem de descriure quantitats de treball grans. L’equivalència entre KW·h i J:
1000W 3600s
1 kW ·h · · = 3,6·106 J
1kW 1h
Per tenir un ordre de magnitud, a continuació les potències de diferents dispositius:

- pila rellotge = 10-3 W
- motor electrodomèstic = 200 a 500 W
- motor cotxe normal = 90 CV
- motor cotxe gama alta = 200 CV
- cotxe rallye = 700 CV
- cotxe F1 = 1000 CV
- tren alta velocitat = 10200 CV
- reactor avió = 40000 CV
- propulsor coet = 108 CV
TEORIA FÍSICA BAT1
Rendiment
Si el treball realitzat per unitat de temps el realitza una màquina accionada per un motor, tenim la
mesura de la potència que desenvolupa aquest i l’anomenem Potència consumida (Pc) o
Potència nominal (Pn), que és la que va indicada en les especificacions tècniques dels aparells.
Hem de pensar, però, que en el funcionament de qualsevol aparell sempre hi ha pèrdues pel
fregament entre les parts mòbils i fixes, cosa que fa que part de la potència consumida sigui
invertida en vèncer aquests “entrebancs” (Pff). Així, sempre es dóna el cas que la potència que
finalment es manifesta i que és la que nosaltres podem utilitzar, anomenada Potència útil (Pu),
sempre és menor que la consumida.
Pc = Pn = potència teòrica d’un motor

Pu = potència real d’un motor = Pc − Pff
Aquesta potència “perduda” (Pff) es tradueix en calor
- En un motor ideal, no hi ha pèrdues i per tant Pff = 0; Pc = Pu

- En un motor real, hi ha fregaments i per tant existeix Pff; Pc > Pu; Pu = Pc − Pff
A partir d’això, podem definir el concepte de rendiment d’un motor o màquina (η) com la relació
entre la Pu i la Pc (en tant per u o en tant per cent)
Per exemple, un motor amb η=70% implica que com a potència utilitzable
Pu (la que realment surt de la màquina) és el 70% de la potència que ha
η= ·100
Pc consumit el motor (la que ha entrat) mentre que se n’ha “perdut” el 30% per
efectes dels fregaments interns desprenent-se en forma de calor.
P Problemes: 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 (p. 91)
4.2. Energia
4.2.1. Concepte d’energia
L’energia és una magnitud de difícil definició però de gran utilitat. Per ser més exactes, potser
seria millor que parlar d’”energia” en sentit general, parlar de diferents tipus d’energies, cadascuna
d’elles definida conven ientment.
De forma general podem dir:
• Es necessari transferir (donar o treure) algun tipus d’energia a un sistema per tal que es
produeixin canvis en el mateix.
• Tot sistema que tingui capacitat per produir canvis, té energia d’alguna classe.
TEORIA FÍSICA BAT1
Una manera de definir energia pot ser la capacitat que tenen les partícules per realitzar una
transformació. Si aquesta transformació es pot expressar en termes de força i desplaçament, el
seu resultat serà un treball i llavors podem associar l’energia amb el treball i la podrem quantificar.
Definim Energia (E) com la capacitat que té un cos de realitzar treball.

Segons això, la unitat d’energia serà la mateixa que la del treball. La unitat d’energia és, doncs, el
Joule (J).
Al 1842 el físic i metge alemany Julius-Robert von Mayer va establir el concepte modern d’energia
en dir que la quantitat d’energia d’un procés en un sistema tancat es conserva.
Al 1847 el físic i metge alemany Hermann von Helmholtz perfecciona l’anterior concepte enunciant
que l’energia no es pot crear (treta del no res) ni destruir (anihilar-la, fer-la desaparèixer).
Únicament es pot transormar d’una forma a altra.
Aquesta llei, el Principi de la Conservació de l’Energia, es considera una de les lleis fonamentals
de la Física.
4.2.2. Energia cinètica
Imaginem que tenim una falca que es pot clavar la paret. Només cal que algú faci treball sobre la
falca (una força que desplaci la falca) perquè aquesta es clavi. Partim de la base que en els dos
següents casos les boles en impactar contra la falca realitzen treball positiu (en xocar amb la falca,
aplicaran una força en direcció i sentit d’un desplaçament), per tant aquests tenen capacitat de
realitzar treball o, el que és el mateix, tenen energia. Així doncs la relació que establirem és que
quant més es clavi la falca, més treball s’ha fet sobre la falca i per tant més energia s’ha transferit i
per tant més energia té el cos que l’ha clavat.
Ü En el cas 1, B es clava més que A, per tant EB>EA

TEORIA FÍSICA BAT1
Per tant estem forçats a descriure una energia que depèn de la massa m i de la velocitat v d’un
cos.
Definim Energia cinètica (Ec) com l’energia que té un cos que depèn de la seva velocitat.
Per trobar l’expressió de l’Ec, diem que per saber l’Ec que té quan porta determinada velocitat,
hem de calcular el treball necessari perquè el cos en repòs adquireixi aquesta velocitat:
Segons la 2a llei de Newton aquest cos seguira un MRUA
WF = F ·x·cosα ⎯⎯→ WF = F ·x ⎯⎯→ EC = F ·x
- 2a llei de Newton ⎯⎯→ F = m·a ..............................................................(1)

- Eq. Moviment MRUA ⎯⎯→ x = xo + vot + 1 at 2 ⎯⎯→ x = 1 at 2 ..............(2)
2 2
- Eq. v-t MRUA ⎯⎯→ vf = vo + at ⎯⎯→ vf = at …………………………….(3)
Substituïnt (1), (2), (3) a l’expressió EC = F ·x , tenim ⎯⎯→ 1

Ec = mv 2
2
Pel què fa a les unitats, 1 kg · 1 m2/s2 = 1 kg·m/s2 · 1 m = 1 N·m = 1 J

Lògicament, les unitats de l’energia cinètica són els Joules.
Teorema del treball i de l’energia cinètica

Suposem una força resultant actuant sobre un cos de massa m:
WF = F ·x·cosα ⎯⎯→ WF = F ·x ⎯⎯→ WT = F ·x
- 2a llei de Newton ⎯⎯→ F = m·a ............................................(1)

- Eq. v-x MRUA ⎯⎯→ vf 2 − vo 2 = 2ax…………………...............(2)
Substituïnt (1), (2) a l’expressió WT = F ·x , tenim ⎯⎯→ WT = ΔEc
uCal observar que:

Si WT>0 ⎯⎯→ ΔEc>0 ⎯⎯→ guany v
Si WT<0 ⎯⎯→ ΔEc<0 ⎯⎯→ pèrdua v
Si WT=0 ⎯⎯→ ΔEc=0 ⎯⎯→ repòs o MRU
TEORIA FÍSICA BAT1
4.2.3. Energia potencial
Seguim amb el símil de la falca, el treball i l’energia. Tenim cossos a certa alçada sobre la falca. Si
els deixem anar, impactaran contra la falca i la clavaran més o menys segons les condicions:

Per tant estem forçats a descriure una energia que depèn de la massa m i de l’alçada a la qual es
troba un cos.
Definim Energia potencial gravitatòria (Epg) com l’energia que té un cos que depèn de la
seva posició respecte d’un nivell de referència.
Per trobar l’expressió de l’Epg, suposem un cos a certa açada:
m
La força que impulsa el cos cap avall és el pes i el desplaçament és
p h=x l’alçada, per tant:
WP = p·x·cosα ⎯⎯→ WP = p·x ⎯⎯→ Epg = m·g ·x
Epg = m·g ·h
Pel què fa a les unitats, 1 kg · 1 m/s2 · 1 m = 1 kg·m/s2 · 1 m = 1 N·m = 1 J

Lògicament, les unitats de l’energia potencial gravitatòria són els Joules.
Però d’energia potencial no només hi ha l’eneregia potencial gravitatòria sinó que també podem
definir-ne una altra que té a veure amb la posició d’una molla respecte al seu punt d’equilibri:
Si imaginem una molla de constant

elàstica k desplaçada del que seria
el seu punt d’equilibri una distància
x, podem intuir que l’energia de la
molla serà tant més gran quanr
major sigui k i major sigui x.
TEORIA FÍSICA BAT1
Per tant estem forçats a descriure una energia que depèn de la constant elàstica de la molla (k) i
de la distància de la molla al punt d’equilibri (x).
Definim Energia potencial elàstica (Epe) com l’energia que té una molla que depèn de la
seva posició respecte el punt d’equilibir.
1
Epe = kx 2
2
Pel què fa a les unitats, 1 N/m · 1 m2 · 1 m = 1 N·m = 1 J

Lògicament, les unitats de l’energia potencial elàstica són els Joules.
4.2.4. Energia mecànica
Una conseqüència molt important del tot que s’ha dit fins ara és que els tipus d’energia que hem
analitzat tenen una característica comuna: podem convertir-les íntegrament en treball. Un cos pot
tenir diversos tipus d’aquestes energies que totes sumades donen lloc a l’Energia mecànica.
Em = Ec + Ep
Problemes: 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24
P (p. 92 - 93)
4.2.5. Forces conservatives

W1=W2=W3=W4
Definim força conservativa com...
aquella força que realitza un treball independentment del camí

seguit i que només depèn de les posicions inicial i final (anant
des de A fins a B, si la força és conservativa, el treball que faria
aquesta força seria el mateix fos quin fos el camí seguit).
aquella força que realitza un treball nul en una trajectòria

tancada (anant des de A fins a A novament, la força és W=0
conservativa si el treball és zero).
TEORIA FÍSICA BAT1
Demostració que el pes es força conservativa

Imaginem un tir vertical cap amunt (Ff=0). Recordem que una força conservativa és aquella q ue
fa un W=0 quan la trajectòria és tancada. Un tir vertical cap amunt que comença i acaba allà
mateix segueix una trajectòria tancada. Per altra banda sabem que WT=ΔEc. Si demostrem que el
pes p acompleix Wp=0 i a més a més ΔEc=0, llavors el pes serà força conservativa.
1 Cap amunt (punt de referència a baix):

Vf2 −vo2 = 2ax ⎯⎯→ 02 − vo2 = 2(-g)x ⎯⎯→ vo = (2gx)1/2
2 Cap avall (punt de referència a dalt):

Vf2 −vo2 = 2ax ⎯⎯→ vf2 − 02 = 2gx ⎯⎯→ vf = (2gx)1/2
WT = W1 + W2 = p·x·cos180 + p·x·cos0 = −p·x + p·x ⎯⎯→ WT=0

⇒ WT=ΔEc=0
ΔEc= Ecf − Eco = ½ ·m·[(2gx)1/2]2 − ½ ·m·[(2gx)1/2]2 ⎯⎯⎯→ ΔEc=0
EL PES ÉS FORÇA CONSERVATIVA
Demostració que força de fregament és una força no conservativa

Tornem a imaginar un tir vertical cap amunt però ara amb presència de fregament. Si força
conservativa és aquella que fa un W=0 quan la trajectòria és tancada, força no conservativa serà
aquella que no acompleix aquest precepte. Com que WT=ΔEc, si demostrem que Wff≠0 i a més a
més ΔEc≠0, llavors la força de fregament serà força no conservativa.
Pel que fa al ΔEc, és lògic pensar que el cos arribarà amb

menys velocitat al punt de partida que no pas la velocitat
amb la que ha sortit (el fregament fa que el cos no arribi tan
amunt com tocaria i a més a més fa que en el camí de
baixada l’acceleració de guany de velocitat sigui menor que
la de la gravetat al ser una força que s’oposa al pes. Aixó
doncs, ΔEc<0
Pel que fa al WT:

WT =W1+W2= (p+Ff)·x·cos180 + (p−Ff)·x·cos0 = (−p−Ff)·x + (p−Ff)·x → WT=−2Ff·x → WT<0
LA FORÇA DE FREGAMENT ÉS FORÇA NO CONSERVATIVA
A més a més d’aquestes forces de les quals n’hem demostrat la seva naturalesa, caldrà tenir-ne
ben present d’altres. Així doncs atenció a la següent classificació:
FORCES CONSERVATIVES: pes, forces elàstiques, forces electroestàtiques

FORCES NO CONSERVATIVES: fregament, forces musculars, forces mecàniques (motors),
forces magnètiques
En general, podem dir que totes les forces són no conservatives excepte la força gravitacional
(pes), la força elàstica i la força electroestàtica.
TEORIA FÍSICA BAT1
Treball realitzat per una força conservativa

Considerem com a força conservativa el pes i com a fenòmen a estudiar una caiguda lliure:
WP = p·x·cosα = m·g·(hA−hB) → WP = m·g·hA − m·g·hB →

WC = WP = EpgA − EpgB = Epg0 − Epgf
WC = − ΔEpg
Extrapolant per a qualsevol tipus d’energia potencial:
Wc = −ΔEp
La força conservativa fa un treball que fa disminuir l’energia potencial del sistema.
Ü En caure un cos per acció de la gravetat, el pes fa un treball sobre el cos que es tradueix en la
disminució de l’energia potencial gravitatòria del cos.
Ü Una molla sempre té tendència a recuperar-se fins assolir la seva posició d’equilibri,
concretament el treball que fa la força elàstica es tradueix en disminució de l’energia potencial
elàstica de la molla.
En general, podem dir que de forma “natural” les partícules sempre tenen tendència a
assolir posicions de mínima energia potencial.
4.3. Principi de conservació de l’energia mecànica
Com ja hem dit, a mitjans del s XIX s’enuncia el Principi de Conservació de l’Energia. Segons
aquest, l’energia no es crea ni es destrueix, simplement es transforma.
Ens proposem d’aplicar aquest concepte en processos en que l’energia que intervé és
concretament energia mecànica:
Partim de la base que:
- El WT és la suma de treballs que actuen sobre un cos.

- Els treballs poden ser realitzats per forces conservatives (Wc) o WT = Wc + Wnc
per forces no conservatives (Wnc).
- Teorema del treball i de l’energia cinètica WT = ΔEc
- Treball realitzat per una força conservativa Wc = −ΔEp

TEORIA FÍSICA BAT1
Per tant, ΔEc = −ΔEp + Wnc ⎯→ Wnc = ΔEc + ΔEp
Com que ΔEc + ΔEp = ΔEm

Wnc = ΔEm
PRINCIPI DE CONSERVACIÓ DE L’ENERGIA MECÀNICA:

El treball realitzat sobre un cos per les forces no conservatives, s’inverteix en incrementar
l’energia mecànica del cos.
Consideracions
Si sobre del cos només hi actúen forces conservatives:

Fnc=0 ⎯→ Wnc=0
ΔEm=0 ⎯→ ΔEc+ΔEp=0 ⎯→ Em=ct
Wnc=ΔEm
Si sobre del cos hi actúen forces no conservatives

Fnc≠0 ⎯→ Wnc≠0
ΔEm≠0 ⎯→ ΔEc+ΔEp≠0 ⎯→ Em≠ct
Wnc=ΔEm
Si ΔEm≠0 poden passar dos coses:

- ΔEm>0; Wnc>0 ⇒ Emf>Emo ⇒ L’Em augmenta perquè les Fnc aporten energia al sistema.
- ΔEm<0; Wnc<0 ⇒ Emf<Emo ⇒ L’Em disminueix perquè les Fnc “roben” energia al sistema
(normalment l’energia extreta al sistema es dissipa en forma de calor).
Per exemple:
- Quan un cos cau des del repòs per acció de la gravetat sense fregament, no hi ha forces no
conservatives actuant i, per tant, l’energia mecànica es conserva (es manté constant). A dalt tota
l’Em està en forma d’Epg i a baix tota l’Em està en forma d’Ec i tenim la seguretat de que
absolutament tota l’Ec que hi havia a dalt s’ha transformat en Epg (no hi ha hagut pèrdues ni
guanys d’Em).
- Quan agafem un objecte i l’aixequem, estem fent un treball no conservatiu (produït per la força
muscular) que és positiu (la força que fem cap amunt té la mateixa direcció i sentit que el
desplaçament) i que s’inverteix en augmentar l’energia mecànica del sistema, concretament dotem
a l’objecte d’energia potencial gravitatòria que no tenia. Aquest plus d’energia no ha aparegut del
no res, sinó que ha estat aportada gràcies a l’energia química dels aliments del subjecte que ha
aixecat el cos, aquests aliments provenen de matèria orgànica pròpia de productors (vegetals) o
consumidors (herbívors o carnívors); els primers generen matèria orgànica a partir de sals
minerals i aigua gràcies a l’intervenció energètica del Sol; els segons depenen directa o
indirectament dels primers… Conclusió: el subjecte ha aixecat l’objecte gràcies al Sol...
- Quan un cotxe frena i es queda aturat totalment, les rodes deixen de girar i comença a actuar la
força de fregament que es contrària al desplaçament. Tenim, doncs, una força no conservativa de
mateixa direcció però sentit contrari al desplaçament que, per tant, realitza un treball negatiu.
Aquest treball negatiu s’inverteix en extreure energia al sistema, concretament aquest treball
s’inverteix en fer disminuir l’energia cinètica del cotxe fins que aquest es queda aturat. Aquesta
energia “robada” es transforma en calor que part es queda a la superfície de la carretera altra part
a la superfície dels pneumàtics i altra part es dissipa cap a l’atmosfera. Sigui com sigui, l’energia
que acabem tenint al final té el mateix valor que la inicial (inicialment tota estava en forma d’Ec i al
final tota està en forma de Q; aquesta transformació que ha fet que hagi desaparegut l’Em ha estat
realitzat pel Wff).
TEORIA FÍSICA BAT1
Problemes: 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32, 33, 34, 35,
P 36, 37, 38, 39, 40, 41, 42, 43, 44, 45, 46, 47, 48, 49,
50, 51, 52, 53, 54, 55 (p. 94 - 99)
P Problemes: 56, 57, 58, 59, 60, 61, 62, 63 (p. 99 - 101)
4.4. Energia i calor
El calor (Q) és energia en trànsit. Representa la quantitat d’energia que es transmet d’un
cos a un altre per el fet d’estar a temperatures diferents. L’energia que es veu modificada en el
procés de tranferència de calor és l’energia tèrmica.
El calor transferit és energia, així doncs les unitats del sistema internacional per a aquest valor
seran els Joules. De totes maneres, existeix una altra unitat d’energia que s’utilitza normalment en
l’estudi del calor, la caloria.
La caloria es va definir com l’energia necessària per fer que 1 g d’aigua elevés la seva
temperatura de 4ºC a 5ºC. L’equivalència entre joules i calories és:
1 J = 0,24 cal
4,17 J = 1 cal
TEORIA FÍSICA BAT1
La temperatura
Per entendre correctament aquest concepte, hem d’anar al nivell molecular: podem definir la
temperatura com l’escala que reflecteix l’estat d’agitació de les partícules que formen el cos. Les
molècules que composen una substància no estan en repòs, sinó que estan en constant agitació.
Totes les partícules que es mouen a una velocitat v tenen associada energia cinètica de valor
½mv2. L’energia tèrmica de la substància no és res més que l’energia cinètica mitjana de les
molècules que formen aquesta substància.
Podem dir doncs que quan un cos està a una temperatura més elevada que un altre, les seves
molècules tenen una energia cinètica superior.
D’aquesta manera es pot entendre la transferència de calor com el procés que fa que les
partícules d’un cos fred s’agitin més violentament, o sigui, si tenim un cos fred en contacte amb un
cos calent, al xocar les partícules del cos calent amb les del cos fred fa que les últimes adquireixin
més energia cinètica i per tant el cos fred augmentarà la seva energia tèrmica i en conseqüència
augmentarà la seva temperatura.
Així, podem dir que la temperatura és un reflex de l’energia cinètica mitjana que tenen les
molècules que composen una substància.
Per mesurar-la s’utilitzen els termòmetres que es basen en el fet que els cossos, en canviar de
temperatura, canvien el seu volum. Concretament, en els gasos i en els líquids aquesta propietat
és molt notòria i, a més a més, es poden posar en recipients fàcilment. Per fabricar un termòmetre
n’hi ha prou en establir dos nivells de referència: punt en que l’aigua es troba en estat sòlid i punt
entre en ebullició (llavors n’hi ha prou en establir una graduació proporcional entre aquests dos
límits).
Con s’ha dit abans, la temperatura és un reflex de l’energia cinètica mitjana que tenen les
molècules que composen una substància. A mesura que anem disminuint la temperatura d’un cos,
l’energia cinètica de les seves molècules cada cop és menor. Si anem refredant cada cop més la
substància, arribarà un moment en el qual les partícules quedaran completament aturades. A
aquest punt li direm zero absolut.
El zero absolut, però, és una temperatura a la qual no es pot arribar mai. Mai podrem fer que les
molècules d’un cos quedin completament aturades, és una límit inaccessible. En les diferents
escales termomètriques centígrada i farenheit aquest valor és de –273,16 ºC i -491,7 ºF.
En el SI, la unitat de temperatura és el Kelvin (K). Com que el grau centigrad i el kelvin són iguals,
per fer el canvi d’unitats:
K = 273,15 + C
Transferència de calor
Ja hem vist que el calor és la transferència d’energia tèrmica d’un cos calent cap a un altre de
fred. El termòmetre ens ajuda a visualitzar la quantitat d’energia interna que té un cos. Així podem
dir que el calor sempre anirà del cos que estigui a més temperatura al cos que tingui menys
temperatura. A mesura que es vagi transferint el calor, la temperatura del cos calent anirà
disminuint i el cos fred s’escalfarà. El procés de transferència de calor s’aturarà en el moment en
que les dues temperatures s’igualin.
Veiem doncs que un cos augmentarà la seva temperatura si li donem energia, mentre que a
mesura que vagi alliberant energia a l’exterior, la temperatura disminuirà. Per poder realitzar
càlculs d’una manera formal, necessitem alguna llei que ens relacioni la quantitat d’energia rebuda
amb l’increment de temperatura que experimenta un cos:
Q = m·Ce ·(T f − T0 )
TEORIA FÍSICA BAT1
On Q és el calor, m és la massa del cos i Tf i T0 són les temperatures final i inicial.

Ce és la calor específica que indica la seva facilitat per augmentar o diminuir de temperatura i es
mesura en J/(kgºK)
Quan Q>0 el cos absorveix calor

Quan Q<0 el cos cedeix calor al seu entorn.

La calor específica
Hem vist a l’apartat anterior un nou valor, la calor específica. Aquest valor ens indica la facilitat
que té un cos per a refredar-se o escalfar-se. A la següent taula es llisten els calors específics
d’alguns dels materials més corrents.
MATERIAL Ce en (J/gºC)
Aire 1,010
Alumini 0,902
Coure 0,385
Or 0,129
Ferro 0,450
Mercuri 0,140
Sal Comuna 0,864
Aigua 4,179
Per poder apreciar realment que indica el calor específic en un material, calcularem l’increment de
temperatura que experimenten tres materials diferents (50 g) de la taula anterior quan els hi
transmetem una quantitat determinada d’energia (1000 J). Prendrem com a exemple Aigua,
Alumini i Ferro.
Veiem que el que té el calor específic més baix, el Ferro, té més facilitat per augmentar la
temperatura, mentre que el de calor específic més alt, aigua, augmenta molt poc la temperatura.
De la mateixa manera, els materials que tenen molta facilitat per escalfar-se, tindran també molta
facilitat per refredar-se.
TEORIA FÍSICA BAT1
Si analitzem una mica més, podem veure que és molt més fàcil refredar un objecte si el posem
dins l’aigua que no pas si el deixem a l’aire, ja que es necessita molta energia per poder elevar la
temperatura de l’aigua. Així podem entendre que el fet de suar en l’home és la manera més fàcil
de perdre energia per poder refredar la temperatura del nostre cos.
Transferència de calor i conservació de l’energia
Ja sabem que l’energia ni es crea ni es destrueix. En l’estudi que estem fent sobre el calor hem
vist que no és res més que un flux d’energia tèrmica des d’un cos a un altre. Segons el principi de
la conservació de l’energia, si un cos perd una quantitat d’energia en forma de calor, aquesta serà
absorbida totalment per un altre cos.
Un exemple entenedor d’aquest fet és el d’un bloc de ferro de 100 g que inicialment està a 100ºC
que es submergeix en un recipient amb 1 dl d’aigua (100 g) a 25ºC.
El bloc de ferro, com que està més calent, començarà a perdre energia fins que arribi el moment
que es trobi a la mateixa temperatura que l’aigua. L’aigua, com que va rebent l’energia que el bloc
de ferro va perdent, anirà augmentant la seva temperatura.
Al final, el resultat serà que la temperatura que s’aconsegueix estarà entre mig dels 25ºC als que
estava l’aigua i els 100ºC que estava el ferro.
Segons el principi de conservació de l’energia, la quantitat de calor cedida per el ferro ha de ser
igual que la calor absorbida per l’aigua. La calor cedida pel bloc de ferro dependrà de la
disminució de la seva temperatura, el mateix li succeeix a l’aigua a la inversa.
Utilitzarem la fórmula anterior per a calcular el calor cedit per el ferro i l’absorbit per l’aigua. Tenim
però un entrebanc, no coneixem la temperatura final del ferro i de l’aigua, però si que sabem que
aquestes dues temperatures són en realitat la mateixa.
Calor cedida per el bloc de ferro (calor donada al sistema, per tant positiva):
Calor absorbida per l’aigua (calor extreta del sistema, per tant negativa):
Igualant les dues calors obtenim:

TEORIA FÍSICA BAT1
Veiem doncs que tot i ser la mateixa quantitat d’aigua que de ferro, la temperatura final en el punt
d’equilibri s’acosta més a la de l’aigua que a la del ferro ja que el calor específic de la primera és
molt més gran (4,179 i 0,450).
Problemes: 66, 67, 68, 69, 70, 71, 72, 73, 74

P (p. 102 - 103)
TREBALL
1.- Calcula el treball que ralitza la força que fa un estudiant sostenint una cartera de 10 kg
a la ma, si:
a) la sosté 5 minuts esperant l’autobús.
b) l’aixeca 50 cm verticalment a velocitat constant.
c) amb la cartera a la ma, corre darrera l’autobús una distància de 10 m.
d) arrossega la cartera, amb una F = 100 N paral·lela al terra durant un trajecte de 20 m (el
coeficient de fregament és µ = 0,2). Calcula també el treball fet pel fregament i el treball total.
R: a) W = 0 J ; b) W = 49 J ; c) W = 0 J ; d) WF = 2000 J , WFf = –392 J , WT = 1608 J
2.- Una grua aixeca 1000 kg de ciment a una alçada de 40 m a velocitat constant en un
edifici en construcció. Quin treball realitza la grua? Quin valor té el treball total? Repeteix els
càlculs si ara es fa amb una accelració de 0,5 m/s2.
R: W = 392000 J , WT = 0 J , W = 412000 J , WT = 20000 J
3.- Una grua aixeca, a velocitat constant, una biga de 100 kg fins a una altura de 15 m i
després desplaça, també a velocitat constant, la càrrega horitzontalment 10 m. Quant val el treball
realitzat?
R: W = 14700 J
4.- Un cos puja per un pla inclinat amb fregament per l’acció d’una força externa. Raoneu si
és positiu, negatiu o nul el treball fet per les forces següents:
a) el pes
b) la normal
c) el fregament
R: a) W<0 ; b) W = 0 ; c) W<0
5.- Sobre un cos de 10 kg que es troba sobre x

un pla inclinat α=30º hi actua una F=80 N tal com es F
veu a la figura. Sabent que el desplaçament és x=5
m i que el coeficient de fregament té un valor µ=0,2,
es demana:
a) Calcula el treball que fa cada força.
b) Calcula el treball total. α
c) Quin tipus de moviment portarà el cos?
R: a) WF = 400 J , WN = 0 , WFf = –85 J , Wp = –245 J ; b) WT = 70 J ; c) MRUA

6.- Una màquina té una potència de 4000 CV. Quin treball realitza en 1 minut? Expressa el
resultat en kW·h.
R: W = 176640000 J , W = 49,07 kW·h
7.- Quin motor realitza més treball, un de 50 W durant 4 hores o un de 3 CV en 1 minut?

R: El primer
8.- La cabina d’un ascensor té una massa de 400 kg i transporta 4 persones de 75 kg

cadascuna. Si puja amb velocitat constant fins a una alçada de 25 m en 40 s, calcula:
a) El treball realitzat per pujar la cabina amb els passatgers.
b) La potència desenvolupada en kW i CV.
c) La potència nominal del motor si sabem que el rendiment de la instal·lació és del 62%.
R: a) W = 171500 J ; b) P = 4,29 kW , P = 5,83 CV ; c) P = 6919 W
9.- La pujada a l’hotel Bali de Benidorm se celebra cada any. El guanyador de l’edició del
2007 va necessitar 4 minuts i 53 segons per pujar corrents els 52 pisos de l’hotel. En total, 930
esglaons que el van dur fins al terrat. Si cada esglaó té 22 cm d’alçada i pressuposem que el
guanyador té una massa de 63 kg, calcula quina potència va haver de desenvolupar les seves
cames.
R: P = 431 W
10.- Un cotxe de 800 kg arrossega un remolcador carregat de 100 kg per una carretera que
s'enfila amb un pendent de 5º d'inclinació i on hi ha un coeficient de fricció de 0,2. Si el cotxe va a
una velocitat constant de 60 km/h, calculeu la potència que fa el cotxe.
R: P = 42184 W
11.- Un motor de 8 kW funciona 8 hores cada dia i consumeix 10 litres de combustible. Si

aquest combustible té un poder energètic de 3·107 J per litre, calculeu:
a) La potència consumida pel motor en un dia.
b) El rendiment del motor.
(Nota: pren l'energia del comustible com a la capacitat que té aquest de realitzar treball)
R: a) P = 10417 W ; b) R = 76,8%
12.- Un cotxe de 800 kg arrenca en repòs i assoleix una velocitat de 100 km/h en 8 s.
Suposant negligible el fregament, determineu el treball i la potència mitjana (en CV) desenvolupats
pel motor.
R: W = 313600 J , P = 53 CV
13.- Un camió de 60 tones porta una velocitat de 72 km/h quan comença a frenar. Si
s’atura 10 s després, quina ha estat la potència mitjana de frenada?
6
R: P = –1,2·10 W = –1630 CV
ENERGIA
14.- Una massa de 2 kg es troba a una alçada de 20 m i es deixa caure. Calcula sense
tenir en compte el fregament:
a) Ep i Ec abans de caure.
b) La suma de Ep i Ec per t = 1 s.
c) Ep i Ec en arribar al terra.
d) El treball realitzat pel pes en tot el trajecte.
e) Compara els resultats a) b) c) d). Quina és la conclusió?
R: a) Epg0 = 392 J , Ec0 = 0 J ; b) Em1 = Epg1+Ec1 = 392 J ; c) Epgf = 0 J , Ecf = 392 J ; d) Wp = 392 J ;
e) La conclusió és que l'energia mecànica es conserva havent-hi una transformació d'Ep a Ec
15.- Contra una paret hi xoquen dues pedres, una de masa 250 g a velocitat 20 m/s i una
altra de 100 g a velocitat de 36 m/s. Quin dels dos xocs és més violent?
R: Ec = 50 J , Ec = 64,8 J , És més violent el segon xoc perquè té una energia cinètica més gran
16.- Si una massa de 10 g cau, sense velocitat inicial, des d’una altura de 1 m i rebota fins
a una altura de 80 cm. Quina quantitat d’energia ha perdut?
R: ΔEpg = –0,0196 J
17.- Una grua aixeca un bloc de 15 kg amb una força de 170 N vertical i cap amunt.
Calculeu:
a) L'energia cinètica i la velocitat que porta el bloc al cap de 15 s.
b) L'energia potencial al cap dels 15 s.
R: a) Ec = 3968 J , v = 23 m/s ; b) Epg = 25284 J
18.- Un edifici de 12 pisos. Si cada pis fa 3,5 m d’altura, calculeu per a una persona de 60
kg de massa, i prenent la planta baixa com a referència d’energia potencial gravitatòria zero:
a) L’energia potencial gravitatòria que té si viu al 5è pis.
b) L’energia potencial gravitatòria que té si viu al 8è pis.
c) Quina és la variació de l’energia potencial gravitatòria si puja des del 2n pis fins al terrat
de l’edifici?
d) Quina és la variació d’energia potencial gravitatòria si baixa des del 6è pis fins al carrer?
R: a) Epg = 10290 J ; b) Epg = 16464 J ; c) ΔEpg = 20580 J ; d) ΔEpg = –12348 J
19.- Una molla té una costant de 104 N/m. Quant ha d'allargar-se perquè la seva energia
potencial sigui de 100 J?
R: x = 0,14 m
20.- Un cos de 250 g es troba subjecte d’una molla horitzontal damunt d’una superfície
horitzontal. Si separem el conjunt 25 cm de la posició d’equilibri, calculeu l’energia potencial en
aquesta posició (dada: per separar la molla 10 cm del punt d’equilibri, cal una força de 10 N).
R: Epe = 3,125 J
21.- Apliquem una força de 50 N sobre una molla i aconseguim comprimir-la 1 cm.
Calculeu:
a) La constant de la molla, en N/m.
b) L'energia potencial elàstica de la molla quan s'ha comprimit 5 cm.
R: a) k = 5000 N/m ; b) Epe = 6,25 J
22.- Un avió de 10000 kg de massa té una energia mecànica de 109 J i vola a 9 km d’altura
horitzontalment. Calculeu:
a) L’energia potencial gravitatòria i l’energia cinètica de l’avió.
b) La velocitat a la qual vola l’avió.
8 8
R: a) Epg = 8,82·10 J , Ec = 1,18·10 J ; b) v = 154 m/s
23.- Una força constant de 100 N actua sobre un cos de 10 kg que inicialment es mou a 36
km/h. Si es mou amb una acceleració de 5 m/s2 durant 20 s:
a) Quina és la força de fregament?
b) A quina velocitat es mou als 20 s?
c) Quin espai recorre durant aquest temps?
d) Quin treball resultant s’ha realitzat?
e) Quin ha estat l’augment de l’energia cinètica?
R: a) Ff = 50 N ; b) 110 m/s ; c) x = 1200 m ; d) WT = 60000 J ; e) ΔEc = 60000 J
24.- La massa de la bola és de 0,5 kg i la constant elàstica de la molla val 10 N/m. Calcula
l’energia mecànica de la bola.
R: Em = 2,43 J
PRINCIPI DE CONSERVACIÓ DE L’ENERGIA MECÀNICA
25.- Llencem una pilota cap amunt amb una vo = 10 m/s. Calcula, despreciant el fregament
amb l’aire (cal fer el problema utilitzant dos procediments: cinemàtica i principi de conservació de
l’energia mecànica):
a) L’altura màxima que assoleix.
b) La velocitat amb que arribarà al terra quan hi torni novament.
R: a) h = 5,1 m ; b) v = 10 m/s
26.- Sobre d’un cos de 400 g que avança a 3 m/s sobre el terra horitzontal, hi hactua una
força neta en direcció i sentit del deplaçament de 6 N. El cos recorre en aquestes condicions una
distància de 5 m. Es demana:
a) El valor de l’energia del cos a l’inici.
b) El valor de l’energia del cos al final.
c) El treball realitzat per la força neta en aquest trajecte.
d) Estableix el balanç energètic del procés.
R: a) Ec0 = 1,8 J ; b) Ecf = 31,8 J ; c) WT = 30 J
27.- Sobre un cos de 2 kg situat sobre una superfície horitzontal hi actua una F = 10 N
horitzontal. Sabent que µ=0,2, calcula la velocitat del cos quan hagi recorregut 5 m
a) per procediment dinàmic.
b) per procediment energètic
R: v = 5,5 m/s
28.- Impulsem un cos de 1,5 kg dotant-lo d’una velocitat de 4 m/s viatjant pel terra
horitzontal. El cos, per efectes del fregament, s’acaba aturant després de recórrer 2 m. Es
demana:
a) El valor de l’energia del cos a l’inici.
b) El valor de l’energia del cos al final.
c) El treball realitzat per la força neta en aquest trajecte.
d) Estableix el balanç energètic del procés.
R: a) Ec0 = 12 J ; b) Ecf = 0 J ; c) WT = –12 J
29.- Un conductor circula a 80 km/h per una avinguda; a 50 m hi ha un semàfor que es

posa vermell i el conductor frena. L’automòbil i el conductor tenen una massa total de 1000 kg, i la
força de frenada que actua és de 2000 N. Calculeu:
a) L’energia cinètica inicial del cotxe.
b) El treball realitzat per la força de frenada en els 50 m.
c) Raoneu si el cotxe s’aturarà just abans o després del semàfor.
5
R: a) Ec0 = 246420 J ; b) W = –10 J ; c) El cotxe s'aturarà després del semàfor
30.- Un cotxe avança a certa velocitat i, en un moment determinat, activa els frens. Quan
un cotxe frena, s’observa que abans de quedar absolutament quiet, aquest recorre l’anomenada
distància de frenada.
Tenim un cotxe que anant a certa velocitat recorre una distància de frenada quan activa els frens.
Aquest mateix cotxe, amb les mateixes condicions de paviment, rodes, etc., però amb una
velocitat doble, recorrerà una distància de frenada diferent que en l’anterior cas.
Es demana que trobis quanta distància més de frenada es recorrerà en el segon cas (cal trobar
una expressió que relacioni la distància de frenada del segon i del primer cas).
R: Recorrerà 4 vegades més espai
31.- El dependent d’un supermercat ha pujat 50 llaunes de conserva d’1 kg cadascuna des
del terra fins al capdamunt d’una estanteria que es troba a 3 m d’altura. Per fer aquesta tasca ha
invertit 1,5 minuts.
a) Quanta energia ha invertit el dependent per pujar les 50 llaunes?
b) Quina potència ha desenvolupat?
R: a) E = 1470 J ; b) P = 16,3 W
32.- L’Anna té una massa de 50 kg i és capaç de pujar un tram d’escales de 10 graons en

8 s. Si cada graó té 25 cm d’alçada, es demana:
a) Quin treball ha realitzat l’Anna en pujar l’escala?
b) Quina quantitat d’energia química mínima dels seus muscles ha necessitat per realitzar
aquest treball?
c) Quina potència ha desenvolupat l’Anna per pujar?
R: a) W = 1225 J ; b) E = 1225 J ; c) P = 153 W
33.- Un remuntador d’esquí transporta a una esquiadora de 60 kg de massa fins al cim de

la pista que es troba a 500 m d’altura. Calcula:
a) El treball que realitza el remuntador.
b) Quànta energia potencial guanya l’esquiadora?
R: a) W = 294000 J ; b) ΔEpg = 294000 J
34.- Demostra per aplicació de la conservació de l’energia mecànica que si llencem un cos
A verticalment cap amunt amb velocitat triple que un altre B, l’altura màxima que assoleix A és 9
vegades la que assoleix B (cal despreciar el fregament).
35.- Un canó llança un projectil de 200 g amb una velocitat de 100 m/s i amb un angle de
45º respecte a l'horitzontal des d'un penya-segat de 100 m d'altura. Negligint la resistència de
l'aire, calculeu la velocitat amb què el projectil impacta a l'aigua.
R: v = 110 m/s
36.- Un esquiador de 80 kg de massa surt del punt A i arriba fins al punt B amb una
velocitat de 35 m/s. quan passa per C la seva velocitat és de 20 m/s. Sabent que la distància entre
B i C és de 25 m, calculeu:
a) L'energia que perd per fricció en el tram que va de B a C i el valor de la força de fricció
en aquest tram (suposada constant).
b) Si la pista s'acaba al punt C i l'esquiador fa un salt parabòlic, quina és l'altura màxima
que assolirà respecte C negligint la fricció amb l'aire?
R: a) WFf = –23200 J , Ff = 928 N ; b) h = 5,1 m
37.- Un cos es troba a una determinada altura sobre una molla vertical, el deixem anar i
cau sobre la molla tot comprimint-la. Explica quines són les transformacions d’energia que
experimenta el cos des que es deixa anar fins que arriba a la màxima compressió de la molla.
38.- Un paracaigudista descendeix amb v = ct, per tant Ec = ct mentre que Ep disminueix.
Desapareix energia?
R: No, no desapareix energia sinó que en estar obert el paracaigudes, augmenta el fregament i
llavors Wnc = WFf = ΔEpg < 0, així el treball fet pel fregament s'inverteix en decremantar l'Epg
39.- Un objecte de massa 200 g es llença lliscant des de l’extrem d’una taula amb una
velocitat de 3 m/s. L’extrem oposat de la taula es troba a una distància de 1,5 m. El coeficient de
fregament entre l’objecte i la taula és µ = 0,2. Caurà l’objecte al terra?
R: Sí que caurà al terra ja que per frenar totalment necessitaria 2,3 m i només en té 1,5 o dit d'una
altra manera, quan arriba a l'extrem de la taula encara té certa velocitat, concretament v = 1,8 m/s
40.- Sobre un vehicle de 1000 kg de massa que circula amb una v = 20 m/s, hi actúa una
força contant de 10000 N en el sentit del seu moviment. El vehicle recorre 100 m. El coeficient de
fregament és 0,3. Calcula:
a) El treball realitzat per la força aplicada.
b) El treball realitzat pel fregament.
c) El treball realitzat per la força resultant.
d) La velocitat del vehicle quan ha recorregut 100 m.
6
R: a) WF = 10 J ; b) WFf = –294000 J ; c) WT = 706000 J ; d) v = 42,6 m/s
41.- Un cos de massa 8 kg inicia el lliscament per el pla inclinat des d’un punt situat a 5 m
d’altura sobre el terra. La seva energia cinètica quan arriba al terra és de 320 J.
a) S’ha conservat la seva energia mecànica?
b) Quin valor té el treball realitzat per el fregament?
R: a) ΔEm = –72 J ; b) WFf = –72 J
42.- Llancem cap amunt un cos de 25 kg de massa per un pla inclinat d’inclinació 30º amb
una velocitat inicial de 20 m/s. Calculeu la distància que recorre fins que s’atura.
R: x = 40,8 m
43.- En el punt més elevat d’un pla inclinat de 3 m d’altura i 20 m de longitud hi ha un cos
de 10 kg que llisca sobre el pla. Calcula:
a) La velocitat del cos a la part més baixa del pla inclinat.
b) Si medim aquesta velocitat observem que és menor que la calculada anteriorment: la
velocitat real val 5,2 m/s. Quin valor té el treball realitzat per el fregament? Quin valor té la força de
fregament?
R: a) v = 7,7 m/s ; b) WFf = –159 J , Ff = 7,94 N
44.- Un cos de 20 kg llisca al llarg d’un pla inclinat 30º respecte la horitzontal. La longitud
del pla és de 10 m i el coeficient de fregament 0,3. Calcula:
a) El treball realitzat per el fregament.
b) L’energia mecànica inicial.
c) L’energia mecànica final i la velocitat a la part més baixa del pla inclinat.
R: a) WFf = –509,2 J ; b) Em0 = 980 J ; c) Emf = 471 J , v = 6,9 m/s
45.- Deixem anar un cos des la part superior del pla inclinat A, pla inclinat de 30º. Calculeu
l’altura màxima que assoleix en el pla B, pla inclinat de 60º, si no hi ha fregament.
R: h0 = hf = 1 m
46.- Considereu la situació de l’exercici anterior amb fregament de coeficient 0,2.

Determineu en aquesta situació:
a) La velocitat amb què arriba a la part inferior del pla A, inclinat 30º.
b) La velocitat amb què arriba a la part inferior del pla B, inclinat 60º, després de recòrrer
els 50 cm.
c) L’alçada a la què arriba en el pla B.
R: a) v = 3,6 m/s ; b) v = 3,3 m/s ; c) hf = 0,5 m
47.- Un camió de 30 tones es troba en repòs en iniciar-se una pujada. Es posa en

moviment i quan s’ha elevat una altura vertical de 50 m sobre el punt inicial, assoleix una velocitat
de 72 km·h-1, després de romandre 3 minuts en moviment. Calcula:
a) L’energia mecànica adquirida per el camió.
b) La potència del motor necessària per subministrar aquesta energia.
7 5
R: a) ΔEm = 2,07·10 J ; b) P = 1,15·10 W
48.- Una massa de m = 200 g es deixa caure des del punt A per una guia formada per un
quadrant de circumferència de 2 m de radi. En arribar al punt B, la massa m porta una velocitat de
4 m/s. A partir d’aquest moment es desplaça per una superfície horitzontal, que presenta
fregament, i, quan arriba al punt C, que està separat 5 m de B, porta una velocitat d’1 m/s.
a) Calculeu la variació d’energia cinètica i la variació d’energia potencial en el tram AB.
Calculeu, també l’energia perduda per fricció en el tram AB.
b) Calculeu el treball de la força de fregament en el tram BC. Quant val la força de
fregament en aquest tram? Quant val el treball de la força resultant en el tram BC?
R: a) ΔEc = 1,6 J , ΔEpg = –3,92 J , WFf = –2,32 J ; b) WFf = –1,5 J , Ff = 0,3 N , WT = –1,5 J
49.- Calculeu la velocitat d’un pèndol d’1 m de longitud quan passa per la vertical, si es
deixa anar des d’una posició que forma un angle de 40º respecte de la vertical.
R: v = 2,14 m/s
50.- Una bala de 25 g ha sortit disparada sobre un tauló de 5 cm dr gruix amb una velocitat
de 800 m/s. Després de travessar-la, surt amb una velocitat de 600 m/s. Determina:
a) L’energia inicial.
b) L’energia final.
c) L’energia transferida per la bala al tauló.
d) La força de resistència del tauló.
R: a) Ec0 = 8000 J ; b) Ec0 = 4500 J ; c) E = 3500 J ; d) F = 70000 N
51.- Un projectil de 500 g es llança contra una paret a una velocitat de 600 m/s i penetra
dins la paret una distància de 25 cm. determineu:
a) L'energia cinètica inicial de la bala.
b) El treball que ha fet la paret contra la bala.
c) La força suposada constant que ha oposat la paret.
R: a) Ec0 = 90000 J ; b) W = –90000 J ; c) F = 360000 N
52.- Un projectil de 2 g surt del canó d’un fusell a 300 m/s. Si la força total que impulsa el
projectil mentre està en el canó és de 180 N, calcula la llargada del canó.
R: x = 0,5 m
53.- En un cim d’unes muntanyes russes el vehicle, carregat amb els passatgers, té una
massa de 1000 kg. El cim es troba a 40 m sobre el terra i el vehicle avança a 5 m/s. Calcula
l’energia cinètica del vehicle i la velocitat que porta quan es troba en un segon cim a 20 m sobre el
terra, despreciant el fregament. Calcula també el treball que s’ha hagut de fer per pujar la
vagoneta carregada fins al primer cim.
R: Ecf = 208500 J , v = 20,4 m/s , W = 404500 J
54.- El Dragon-Khan és una muntanya russa on les vagonetes assoleixen en el punt de

màxima velocitat els 105 km/h (és el punt que es troba just després de la primera baixada).
Negligint el fregament, es demana:
a) Calcula des de quina alçada les vagonetes han iniciat el recorregut (suposem que ho fan
des del repòs). Fes-ne el balanç energètic.
b) Quin valor tindrà el treball que ha hagut de fer el motor del lift (cadena de pujada) per
portar les vagonetes fins a aquesta alçada (suposem que inicialment les vagonetes es trobaven en
repòs i a la mateixa cota que el punt on s’ha verificat la velocitat màxima).
R: a) h0 = 43,4 m ; b) W = 425,3·m J
55.- Un vehicle de 1000 kg està pujant una rampa d’inclinació 10º. La velocitat és de 72
km/h. Quan falten 100 m per arribar a dalt s’acaba la gasolina. Es demana:
a) La velocitat que tindrà en arribar a dalt (despreciant el fregament).
b) Si el coeficient de fregament és 0,2, calcula novament la velocitat en arribar a dalt.
R: a) v = 7,7 m/s ; b) No arriba a dalt
56.- Una molla horitzontal de k = 1,2 ·103 N/m està unida a un cos de m = 2 kg que es
troba situat sobre el terra horitzontal. Es comprimeix una longitud de 15 cm i quan l’objecte torna a
passar per la posició d’equilibri, té una velocitat de 3,4 m/s. Quanta energia s’ha perdut en forma
de calor per l’acció del fregament?
R: WFf = –1,94 J
57.- Deixem caure un cos de 100 g sobre una molla

de k = 400 N/m. La distància entre el cos i la molla és de 5
m. calcula la longitud x de la molla que es comprimeix.
R: x = 0,16 m
58.- Es comprimeix 40 cm una molla de k=1000

N/m que es troba sobre un pla horitzontal, tal com es veu
a la figura. D’aquesta manera es dispara un cos de 0,5
kg. Calcula, sense tenir en compte la fricció, l’altura que
assoleix sobre el pla inclinat.
R: hf = 16,3 m
59.- Observa la figura. La molla que es troba

a peu del pla inclinat té una k= 400 N/m. Es deixa
anar el cos de 2 kg i xoca contra la molla comprimint-
la una distància x abans de quedar momentàniament
en repòs. Calcula aquesta distància x.
Repeteix el càlcul si durant tot el trajecte hi ha
fregament amb coeficient de fregament µ = 0,2,
l'angle del pla inclinat és de 30º respecte l'horitzontal i la distància des de la base del pla inclinat a
la molla és de 1,5 m.
R: x = 0,7 m , x = 0,53 m
60.- Observa la figura. La molla té una k= 8

N/m. des d’un punt que es troba a 3 m de la molla es
llença un cos de 1 kg amb una velocitat de 4 m/s cap a
la molla. Calcula la compressió màxima de la molla
sabent que el coeficient de fregament és µ = 0,1.
R: x = 1,01 m
61.- Un cos de 2,5 kg es deixa caure

lliscant per un pendent. El coeficient de fregament
és 0,1 tant en el pla hortizontal com en l’inclinat.
Calculeu:
a) L’energia perduda per fricció des de A
fins a arribar a C.
b) Si quan arriba a C topa amb una molla
de k = 1000 N/m, quina deformació es produirà
en la molla? Suposeu que la massa transfereix
tota la seva energia cinètica a la molla.
R: a) WFf = –59,15 J ; b) x = 0,36 m
62.- Un bloc d’1kg que té inicialment una velocitat de 3m/s és empès una distància de 6 m
sobre el terra horitzontal mitjançant una força de 8 N que forma un angle de 30º amb la horitzontal
cap avall. El coeficient de fregament entre el bloc i le terra és 0,3.
a) Quina és la velocitat del cos després de recórrer els 6 m?
b) Ralitza un balanç energètic del procés.
R: a) v = 6,52 m/s
63.- Una vagoneta que pesa 500 N es troba inicialment en repòs al capdamunt d’una
rampa de 20 m de llargada, 30º d’inclinació amb l’horitzontal i el coeficient de fricció µ = 0,2. La
vagoneta es deixa lliure i al final de la rampa continua el seu moviment sobre un pla horitzontal
sense fricció, on topa amb una molla de constant recuperadora k = 7·104 N/m. Calculeu:
a) La velocitat amb què la vagoneta arriba al final de la rampa.
b) La deformació màxima que es produeix en la molla, si no s’ha perdut energia mecànica
en la col·lisió.
(PAU 2004)
Realitza un balanç energètic del procés.

R: a) v = 11,3 m/s ; b) x = 0,306 m
ENERGIA I CALOR
MATERIAL Ce en J/(gºC)
Or 0,129
Plom 0,128
Mercuri 0,140
Coure 0,385
Ferro 0,450
Sal Comuna 0,864
Alumini 0,902
Aire 1,010
Alcohol 2,400
Glicerina 2,430
Aigua 4,179
Exemple 64 - Quina serà la temperatura a la que arribarà una peça de 100 g de ferro que està
inicialment a 20 ºC si l’escalfem amb 500 J d’energia?
R: T = 31,1ºC
Exemple 65: - Quanta calor cedeix un bloc de coure de 2 kg si passa d’estar a 100ºC a 20ºC?
R: Q = –61600 J
66.- Es comunica una quantitat de calor d’1 kcal a 1 kg de cada una de les següents
substàncies: aigua, alcohol, alumini, or, mercuri i ferro. Calcula’n l’augment de temperatura
consultant la taula de calors específiques.
R: ΔTaigua = 1ºC , ΔTalcohol = 1,7ºC , ΔTalumini = 4,6ºC , ΔTor = 32,3ºC , ΔTmercuri = 29,8ºC ,
ΔTferro = 9,3ºC
67.- Quina quantitat de calor desprèn un litre d’aigua al passar de 100ºC a 15ºC?
R: Q = –355215 J
68.- S’escalfen 200 g d’aigua des de 20ºC fins a 80ºC.

a) Calcula, en Joules, la quantitat de calor que s’ha necessitat.
b) S’escalfen al mateix fogó elèctric, durant el mateix temps, 2 kg de mercuri. Calcula
l’elevació de temperatura que experimenten.
c) Es comunica la mateixa quantitat de calor a 200 cm3 de glicerina. Calcula’n l’elevació de
temperatura. La densitat de la glicerina és d’1,26·103 kg/m3.
d) Calcula també la quantitat de calor que cediran els 200 g d’aigua a 80ºC quan es
refredin fins a 20ºC.
R: a) Q = 50148 J ; b) ΔTmercuri = 179,1ºC ; c) ΔTglicerina = 82ºC , d) Q = –50148 J
69.- Quina temperatura tenia un bloc de 3 kg de plom si després d’aplicar-hi 20898 Joules
té la temperatura de 65ºC?
R: T = 10,6ºC
70.- Si amb la calor produïda en cremar 500 g de fusta escalfem 30 litres d’aigua, que està
a la temperatura de 2ºC, quina temperatura adquirirà? (Suposa que la combustió d’1 g de fusta
subministra 400 calories i que s’aprofita 1/3 del calor produït.)
R: T = 4,2ºC
71.- Un fogonet de gas és capaç, en 10 minuts, d’elevar la temperatura de 5 litres d’aigua

de 20ºC a 80ºC. Quantes calories proporciona el fogonet cada minut, suposant que només
s’aprofita el 75 % de la calor subministrada?
R: Q = 39990 cal
72.- Es submergeix en 3 litres d’aigua, a la temperatura de 10ºC, un bloc d'alumini de 3 kg

que es troba a la temperatura de 150ºC. Quina temperatura adquirirà el conjunt?
R: T = 34,8ºC
73.- Es submergeix en 10 kg de glicerina, a la temperatura de 20ºC, un bloc de plom de 1,5

kg que es troba a una temperatura de 230ºC. Quina temperatura adquirirà el conjunt?
R: T = 21,6ºC
74.- Un projectil de massa 10 kg surt verticalment cap amunt amb la velocitat inicial de 900
m/s. A una altitud de 5 km respecte la del punt de partida, la velocitat és de 500 m/s. Calcula la
quantitat de calor despresa degut al fregament amb l’aire.
R: Q = 2310000 J
TEORIA FÍSICA BAT1
UNITAT 5: DINÀMICA DEL SISTEMA DE PARTÍCULES 104
UNITAT 5: DINÀMICA DEL SISTEMA DE PARTÍCULES
5.1. Conceptes previs
5.1.1. Quantitat de moviment o moment lineal
Fou en Newton qui va introduir el concepte de moment lineal (ell l’anomenava quantitat de
moviment) per tal de disposar d’una expressió que combinés les magnituds característiques
d’una partícula en moviment: la seva massa (tota partícula material té massa) i la seva velocitat
(magnitud que caracteritza el movimient)
Es defineix moment lineal o quantitat de moviment com el producte de la massa d’una
partícula per la seva velocitat:
! !
p=m ·v
Por tant el moment lineal és magnitud vectorial ja que resulta de multiplicar un escalar (la
massa) per un vector (la velocitat). La seva direcció i sentit coincideixen amb els de la velocitat.
Pel que fa a les unitats, tenim el producte de la unitat de massa (kg) per la unitat de velocitat (m/s),
és a dir kg·m·s-1.
5.1.2. Impuls mecànic
Si una partícula, la massa de la qual es manté inalterada, es mou amb moviment rectilini i
uniforme el seu moment lineal no variarà, pero si aquesta partícula modifica la seva velocitat (des
d’un valor v1 a un altre v2), el moment lineal experimentarà una variació.
Per tal que hi hagi aquesta variació de velocitat cal, segons la 1a i 2a Llei de Newton, que hagi
actuat una força resultant. Lògicament, aquesta variació de velocitat dependrà del temps durant el
qual hagi estat actuant aquesta força. Així, podem escriure:
! !
F · t = Δp
A la magnitud que relaciona la variació del moment lineal amb la força que actua sobre el cos i el
temps durant el quan actua l'anomanem impuls mecànic (I). Per tant reescrivim l'expressió:
! ! !
I = F · t = Δp
Així doncs, l’impuls mecànic que realitza una força sobre una partícula, s’inverteix en incrementar
la seva quantitat de moviment.
Pel que fa a les unitats, tenim el producte de la unitat de força (N) per la unitat de temps (s), és a
dir N·s.
TEORIA FÍSICA BAT1
EX Exercici exemple 1, 2 (p. 109)
P Problemes: 3, 4, 5, 6 (p. 109)
5.2. Principi de conservació de la quantitat de moviment
En primer lloc cal definir què és un sistema de partícules. Un sistema de partícules, com el seu
nom indica, no és més que un conjunt de partícules.
Depenent de nosaltres, podem definir un sistema de partícules establint-ne el límit arbitràriament:
- per exemple, dins d’una aula podem difinir un sistema composat per tres partícules: la partícula
paperera, la partícula taula i la partícula esborrador
- per exemple, podem definir us sistema de partícules composat per quatre partícules: la partícula
Sol, la partícula Terra, la partícula Lluna i la partícula Mart
- per exemple, podem definir un sistema de partícules composat per les partícules que formen un
cos, llavors cada àtom del cos seria una partícula del sistema
En segon lloc, cal dir que la quantitat de moviment d’un
sistema de partícules ve determinat per les sumes dels vectors
quantitat de moviment de cadascuna de les partícules:
! ! ! !
pSP = p1 + p2 + p3
! ! ! !
pSP = m1 ·v1 + m2 ·v2 + m3 ·v3
Arribats aquí i aplicant la 1ª llei de Newton podem enunciar el Principi de conservació de la

quantitat de moviment per un sistema de partícules:
La quantitat de moviment d’un sistema de partícules es manté constant si la força resultant

(força externa) que actua sobre el sistema és nul·la
PRINCIPI DE CONSERVACIÓ DE LA QUANTITAT DE

! !
MOVIMENT PER UN SISTEMA DE PARTÍCULES
∑F ext = 0 ⇒ Δp = 0
Això vol dir, doncs, que per a qualsevol fenomen que no tingui relació amb forces externes, la
quantitat de moviment del sistema abans i després del fenomen en qüestió, és igual.
Il·lustrem-ho amb alguns exemples:
Retrocés d’armes
escopeta
bala Si prenem el sistema de partícules composat
ABANS per la partícula “escopeta” i la partícula
“bala”, el fenomen que es dóna en disparar
té a veure amb forces de tipus intern i no
! extern al sistema. Així:
DESPRÉS
pb ! ! ! !
!
pe ∑F ext
= 0 ⇒ Δp = 0 ⇒ pa = pd
!
! ! ! − mb ·vb
0 = me ·ve + mb ·vb ⇒ ve =
me
TEORIA FÍSICA BAT1
Motors a reacció turbina
volum aire Si prenem el sistema de partícules

ABANS composat per la partícula “motor” i la
partícula “volum d’aire” que surt per la
part posterior de la turbina, el fenomen
que es dóna té a veure amb forces de
tipus intern i no extern al sistema. Així:
! ! ! !
! DESPRÉS
! ∑ ext = 0 ⇒ Δp = 0 ⇒ pa = pd
F
pm pa !
! ! ! − ma ·va
0 = mm ·vm + ma ·va ⇒ vm =
mm
Explosions
ABANS Encara que les explosions semblin fenòmens caòtics, que

M no segueixin cap llei física, la trajectòria dels fragments
que en resulten no és arbitrària: si prenem el sistema de
partícules composat pel cos que explosiona, després del
m2 “fenomen explosió” podem predir la trajectòria i velocitat
dels fragments resultants donat que el fenomen està lligat
m1 a forces de tipus intern i no extern. Així:
! ! ! !
∑F ext
= 0 ⇒ Δp = 0 ⇒ pa = pd
! ! !
DESPRÉS 0 = m1 ·v1 + m2 ·v2 + m3 ·v3
m3
Xocs
! ! Encara que les col·lisions semblin fenòmens caòtics, que

v1 v2
no segueixin cap llei física, la trajectòria dels fragments
que en resulten no és arbitrària: si prenem el sistema de
m1 m2 partícules composat pels cossos que xoquen, després
ABANS del “fenomen xoc” podem predir la trajectòria i velocitat
dels cossos que han xocat donat que el fenomen està
lligat a forces de tipus intern i no extern. Així:
! !
v1 ' v2 ' ! ! ! !
∑ ext = 0 ⇒ Δp = 0 ⇒ pa = pd
F
! ! ! !
m1 m2 m1 · v1 + m2 ·v2 = m1 ·v1 '+m2 ·v2 '
DESPRÉS
TEORIA FÍSICA BAT1
P Problemes: 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15 (p. 110 - 111)
Casos especials: els xocs
La paraula xoc o col·lisió suposa l’impacte de dues o més partícules de les quals almenys una
està en moviment.
Després de l’impacte, l’estat de moviment dels cossos canvia, però en qualsevol cas, si
considerem el sistema de partícules composat per les partícules que xoquen, les forces
responsables de la col·lisió són de tipus intern, així podem aplicar el principi de conservació de la
quantitat de moviment:
! ! ! !
∑F ext = 0 ⇒ Δp = 0 ⇒ pa = pd
Pel que fa a l’energia, és interessant veure com varia l’energia cinètica de les partícules en el xoc.
Tenint en compte aquesta variació, els xocs es poden classificar en:
- xocs elàstics: l’energia cinètica es conserva, així Ec abans xoc = Ec després xoc
- xocs inelàstics: l’energia cinètica no es conserva, així Ec abans xoc > Ec després xoc
Els xocs elàstics són ideals (o s’observen a nivell de partícules subatòmiques) ja que en la realitat,
en el moment del xoc, sempre hi ha part de l’energia cinètica que es transforma en calor. Per tant,
els xocs reals són sempre inelàstics. Dins dels xocs inelàstics, n’hi ha uns de tipus especials que
es donen quan les partícules, després de xocar, queden unides i segueixen viatjant juntes.
Resumint, doncs:
Situació cossos
Quantitat de moviment Energia cinètica Tipus de xoc
després xoc
Es conserva
! ! ELÀSTIC
Ec abans = Ec després LLIURES
∑ ext = 0 ⇒ Δp = 0 ⇒
F
INELÀSTIC
! ! No es conserva
⇒ pa = pd PERFECTAMENT
Ec abans > Ec després UNITS
INELÀSTIC
P Problemes: 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23 (p. 111 - 112)
El coeficient de restitució
ATENCIÓ: només el podem considerar quan estem estudiant un xoc frontal

Xoc frontal: xoc en que les partícules que col·lisionen es mouen en la mateixa direcció tant
abans com després de xocar
TEORIA FÍSICA BAT1
! !
Imaginem un xoc frontal elàstic entre dues boles m1 i m2 que
v1 v2
es mouen amb velocitats v1 i v2 abans de xocar. Les
velocitats respectives després de la col·lisió seran v1’ i v2’ m1 m2
Ý En ser un xoc, podem aplicar el principi de conservació de la quantitat de moviment:

! ! ! !
∑F ext 0 ⇒ Δp = 0 ⇒ pa = pd ⇒ m1·v1+m2·v2 = m1·v1’+m2·v2’ ⇒ m1·(v1−v1’) = m2·(v2’-v2) (1)
Ý En ser un xoc elàstic, podem aplicar el principi de conservació de l’energia:
Eca = Ecd ⇒ ½ m1·v12 +½ m2·v22 = ½ m1·v1’2+½ m2·v2’2 ⇒ m1·(v12 −v1’2) = m2·(v2’2−v22)
Recordem a2−b2 = (a+b)·(a-b) ⇒ m1·(v1−v1’)·(v1+v1’) = m2·(v2’−v2)·(v2’+v2) ( 2)
Dividint la segona expressió per la primera, obtenim: (2) = v1+v1’ = v2’+v2 ⇒ v1−v2 = v2’−v1’
(1)
v2 '−v1 '
D’on definim el coeficient de restitució ⇒ k=
v1 − v2
El coeficient de restitució ens mesura el grau d’elasticitat del xoc i només és aplicable a xocs
frontals.
- Si k=0 ⇒ v2’=v1’ que vol dir que després del xoc les velocitats de cadascuna de les masses és la
mateixa, això vol dir que les masses estan viatjant juntes. Així, per k=0 ⎯⎯→ X.P.I.
- Si k=1 ⇒ v1+v1’ = v2’+v2 que vol dir que l’energia cinètica es conserva. Així, per k=1 ⎯⎯→ X.E.
- Si 0<k<1 ⇒ el xoc no serà ni elàstic ni perfectament inelàstic. Així, per 0<k<1 ⎯⎯→ X.I.
P Problemes: 25, 26 (p. 112 - 113)
Problemes: 27, 28, 29, 30, 31, 32, 33, 34, 35, 36, 37,
P 38, 39 (p. 113 - 115)
UNITAT 5: DINÀMICA DEL SISTEMA DE PARTICULES 109
DINÀMICA DEL SISTEMA DE PARTÍCULES
Exemple 1 - Calcula el moment lineal (vector i mòdul) d’un autobús de 15 tones que es mou a 20
km/h cap a la dreta i el d’un mosquit de 0,1 g amb la mateixa velocitat en mòdul i direcció però de
sentit oposat.
! ! -1 ! ! -1
R: p = 83333 i kg·m·s , p = −5, 56·10 −4 i kg·m·s
Exemple 2 - Un cos de 2 kg es mou a 6 m/s i mitjançant una força s'atura en 0,0006 s. Quant val
l'impuls mecànic? Quina és la magnitud de la força F necessària per tal d’aturar-lo en 0,0006 s?
R: I = 12 N·s , F = 20000 N
3.- Una bala de fusell de 20 g rep l’impuls d’una força de 500 kp en el moment del tir. Si la
força actua durant 2·10-3 s, calcula la velocitat que adquireix la bala.
R: v = 490 m/s
4.- Una pilota de 105 g arriba horitzontalment des de l'esquerra i xoca a la paret d’un frontó
amb una velocitat de 12 m/s i rebota amb una velocitat de 10 m/s. El temps de contacte amb la
paret és de 2·10-2 s, calcula:
a) La variació que experimenta la quantitat de moviment de la pilota.
b) La força que fa la paret sobre la pilota.
! ! -1
! !
R: a) Δp = −2, 31 i kg·m·s ; b) F = −115, 5 i N
5.- Una home afirma que mentres ell tingui posat el cinturó de seguretat dins del cotxe,
podrà subjectar amb els seus braços un nen de 12 kg en el moment del xoc d'aquest cotxe que
anant a 100 km/h quedi aturat en 0,05 s. Valora si pot ser cert això que diu.
R: F = 6667 N => impossible que el pugui subjectar
6.- Un cotxe que va a 36 km/h xoca contra un arbre. Dins del cotxe hi ha 2 passatgers.
Calcula per a cadascun la força total rebuda en el moment de la col·lisió i la força total rebuda per
cm2:
a) PASSATGER 1: no porta cinturó posat i xoca contra el parabrises i s'atura en 0,02 s.
L'àrea de contacte del cap amb el parabrises és de 6·10-4 m2 i la seva massa és de 5 kg.
b) PASSATGER 2: té 70 kg, porta cinturó posat i queda aturat en 0,5 s. L'àrea de contacte
entre el cos del passatger i el cinturó és de 0,1 m2.
2 2
R: a) F = 2500 N , F/S = 417 N/cm (equivalent a 42 kg per cada cm de cap) ; b) F = 1400 N , F/S = 1,4
2 2
N/cm (equivalent a 140 g per cada cm de cos)
7.- En disparar un fusell aquest retrocedeix. Retrocedirà en la mateixa mesura tant si el

fusell es troba recolçat en el cos de l’home que dispara com si es troba separat?
R: No
8.- Una granada explota dividint-se en 3 fragments iguals. Dos d’ells surten disparats
perpendicularment entre sí amb la mateixa velocitat. Cap on es dirigirà el tercer?
R: Cap una direcció i sentit a 135º de cadascuna de les direccions dels 2 primers fragments
9.- Una escopeta de 4,8 kg dispara una bala de 20 g a una velocitat de 280 m/s. Calcula:
a) La quantitat de moviment del sistema abans de que es dispari la bala.
b) La quantitat de moviment del sistema després de que es dispari la bala.
c) La velocitat de retrocés de l’escopeta.
-1 -1
R: a) pa = 0 kg·m·s ; b) pd = 0 kg·m·s ; c) v = 1,17 m/s
10.- Dos patinadors es troben inicialment en repòs, un al costat de l’altre, sobre una
superfície horitzontal. Les seves masses són 60 kg i 75 kg respectivament. De sobte el primer
patinador dóna una empenta al segon patinador , de manera que aquest surt disparat a una
velocitat de 1,2 m/s. sense tenir en compte els efectes del fregament, es demana:
a) La quantitat de moviment del sistema abans de l’empenta.
b) La quantitat de moviment del sistema després de l’empenta.
c) La velocitat del segon patinador després de ser empentat.
-1 -1
R: a) pa = 0 kg·m·s ; b) pd = 0 kg·m·s ; c) v = 0,96 m/s
11.- Un cos de 10 kg es mou horitzontalment cap a la dreta amb una velocitat de 5 m/s. En
un moment determinat el cos explota dividint-se en 2 fragments. Un d’ells, de 3 kg, surt disparat
cap a l’esquerra a 2 m/s. Calcula:
a) La quantitat de moviment del sistema abans de l’explosió.
b) La quantitat de moviment del sistema després de l’explosió.
c) La velocitat del segon fragment.
! ! -1 ! ! -1 ! !
R: a) pa = 50 i kg·m·s ; b) pd = 50 i kg·m·s ; c) vd = 8i m/s
12.- Un canó de 2 tones dispara horitzontalment un projectil de 3 kg a 800 m/s. Calcula:

a) La velocitat de retrocés del canó.
b) L’espai que retrocedeix sabent que µ = 0,25.
R: a) v = 1,2 m/s ; b) x = 0,29 m
13.- Un patinador de 70 kg llença un cos de 1 kg a 20 m/s cap endavant. Sabent que el

coeficient de fregament entre el patinador i el terra és de 0,1, es demana:
a) La velocitat de retrocés del patinador en llançar el cos.
b) La distància recorreguda pel patinador fins que es queda aturat.
R: a) v = 0,29 m/s ; b) x = 0,04 m
14.- Calcula l’acceleració d’un coet de 10 tones, partint del repòs, sabent que els seus
motors de propulsió expulsen 2 m3 de gasos en 2 s a v = 500 m/s (d gasos = 0,01 g/cm3).
! ! 2
R: a = 0, 5 j m/s
15.- Un home de 60 kg es troba damunt d'un carretó de 30 kg que roda sobre una
superfície horitzontal, amb una velocitat de 3 m/s. Calcula la velocitat del carretó en els següents
supòsits: a) Salta enrere a 1,25 m/s ; b) Salta endavant a 4 m/s ; c) Salta endavant a 5 m/s.
Calcula també la velocitat amb que ha de saltar l'home perquè el carretó quedi quiet.
R: a) v = 11,5 m/s ; b) v = 1 m/s ; c) v = − 1 m/s ; d) v = 4,5 m/s
Exemple 16 - Un projectil de 10 g avança horitzontalment a 400 m/s i s’incrusta en un bloc de

fusta de 500 g que es troba en repòs sobre el terra. Calcula la velocitat del conjunt projectil+bloc
inmediatament després de l’impacte.
R: v = 7,84 m/s
17.- Un projectil de 10 g es dispara horitzontalment contra un bloc de fusta de 4 kg que es

troba en repòs sobre un pla horitzontal de µ = 0,25. La bala queda encastada en la fusta i el
conjunt recorre 1,84 m fins aturar-se. Calcula la velocitat del projectil en el moment de xocar amb
el bloc.
R: v = 1203 m/s
18.- Un projectil de massa m es dispara

horitzontalment a una velocitat v sobre un bloc de fusta
de massa M que està penjat d’una corda. Com a
conseqüència de l’impacte, el projectil queda incrustat
en el bloc de fusta i el sistema projectil+bloc s’eleva
una altura H. Troba una expressió per la velocitat del
projectil en funció d’aquestes dades.
1/2 -1
R: v = (M+m) · (2·g·H) ·m
19.- Un ocell de 50 g arriba volant al gronxador de 20 g de massa que hi ha dins de la

gàbia. El gronxador, amb l’embranzida de l’ocell, es posa a oscil·lar fins a un màxim de 2 cm per
sobre de la seva posició vertical. Calculeu la velocitat amb que l’ocell s’ha enfilar al gronxador.
R: v = 0,88 m/s
20.- Un peix de 8 kg que neda cap a la dreta a 0,5 m/s es menja un peix de 0,25 kg que
neda cap a ell a 1,5 m/s.
a) De quin tipus de xoc es tracta?
b) Calcula la velocitat del peix gran inmediatament després de menjar-se el petit.
c) Repeteix l'apartat b) suposant que el peix petit neda cap al gran a 20 m/s
d) Calcula la velocitat que cal que porti el petit per tal que el gran es quedi quiet just
després de menjar-se'l.
! ! ! ! ! !
R: a) Es un xoc perfectament inelàstic ; b) v = 0, 44i m/s ; c) v = −0,12 i m/s ; d) v = −16 i m/s
21.- Dos vagons de 20 tones i 30 tones es mouen en la mateixa direcció i sentit sobre
d’una via horitzontal sense fregaments amb velocitats respectives de 20 m/s i 8 m/s. Quan
col·lisionen queden enganxats i segueixen movent-se junts. Quina és la velocitat del sistema
després de la col·lisió?
R: v = 12,8 m/s
22.- Dues boles de masses m1=3 kg i m2=5 kg es mouen sobre un pla horitzontal sense
fregament amb velocitats v1=2 m/s cap a la dreta i v2=4 m/s cap a l’esquerra. Després d’un xoc
frontal, observem que la bola m1 surt disparada cap a l’esquerra a 5,5 m/s. Es demana:
a) La velocitat de la bola m2 després del xoc.
b) De quin tipus de xoc es tracta?
! !
R: a) v '2 = 0, 5i m/s ; b) És un xoc elàstic doncs es conserva l'energia cinètica
23.- Un bloc de fusta de 2,7 kg està en repòs sobre una superfície hortizontal. Amb un
fusell disparem un projectil de 24 g que surt horitzontalment amb una velocitat de 442 m/s i
s’incrusta en el bloc. Es demana:
a) Quina velocitat agafa el bloc just després de l’impacte?
b) Demostra que no és un xoc elàstic.
! !
R: a) v '2 = 3, 9 i m/s ; b) No és elàstic perquè les energies cinètiques abans i després del xoc no són
iguals
Exemple 24 - Consta de 4 casos:

a) Cas 1: Dos blocs de masses respectives 15 i 5 Kg es mouen en la mateixa direcció però
en sentit oposat amb velocitats de 10 i 5 m/s respectivament. Calcula’n les velocitats després d’un
xoc elàstic.
b) Cas 2: Dos blocs de masses respectives 15 i 5 Kg es mouen en la mateixa direcció i
sentit cap a la dreta amb velocitats de 10 i 5 m/s. Calcula’n les velocitats després d’un xoc elàstic.
c) Cas 3: Dos blocs de masses respectives 15 i 5 Kg es mouen en la mateixa direcció però
xoc inelàstic de k = 0,6.
d) Cas 4: Dos blocs de masses respectives 15 i 5 Kg es mouen en la mateixa direcció però
xoc perfectament inelàstic (o totalment inelàstic).
R: a) v'1 = 2,5 m/s,v'2 = 17,5 m/s ; b) v'1 = 5 m/s,v'2 = 7,5 m/s ; c) v'1 = 4 m/s,v'2 = 13 m/s ; d) v = 6,25 m/s
25.- Una pilota de 1 kg que es mou a 12 m/s xoca frontalment amb una pilota de 2 kg que
es mou en la mateixa direcció però en sentit oposat a 24 m/s. Calcula la velocitat de les dues
pilotes després de l’impacte tenint en compte que el coeficient de restitució té un valor de 0,75.
R: v'1 = –30 m/s , v'2 = –3 m/s
26.- Una granada que es mou horitzontalment a m1

2 m/s explota en 3 fragments de masses m1=m/2, 0
m2=m/3 i m3=m/6. El segon fragment es mou amb una 45
velocitat de 5 m/s. Després d’explotar les trajectòries 45
0
m2
seguides les pots observar en la figura adjunta. Calcula v2=5m/s
les velocitats de m1 i m3 (vector i mòdul). m3
! ! ! ! ! !
R: v '1 = 3, 7i + 3, 7 j m/s , v'1 = 5,2 m/s , v '3 = 10,8i −10,8 j m/s , v'3 = 15,3 m/s
 
27.- Un cos de massa m = 2 kg es mou sobre una taula horitzontal amb velocitat v = 15 i
(m/s) i a l’arribar a la vora de la taula, explota dividint-se en dos fragments d’igual
 massa.
 Després

de l’explosió, un dels fragments es mou en el pla vertical amb velocitat v1 = 10 i + 3 j (m/s). Calcula
la velocitat del segon fragment immediatament després de l’explosió i també l'energia generada
per l'explosió.
! ! !
R: v '2 = 20 i − 3 j m/s , v2 = 20,2 m/s , E = 33,3 J
28.- Una bola de billar que avança a 5 m/s sobre l’eix x sentit cap a la dreta, xoca amb una
altra bola de la mateixa massa que es troba en repòs. A causa de la col.lisió les dues boles surten
desviades 37º cap al 1r quadrant i 53º cap al quart. Calcula la velocitat de cada bola (vector i
mòdul) i comprova que es tracta d’un xoc elàstic.
! ! ! ! ! !
R: v '1 = 3, 2 i + 2, 4 j m/s , v'1 = 4 m/s , v '2 = 1,8i − 2, 4 j m/s , v'2 = 3 m/s , sí és elàstic perquè Eca = Ecd
29.- Un cotxe de 2000 kg avança al llarg d’un carrer en direcció est i xoca a 50 km/h amb
un camió de 4 tones que travessa el mateix carrer en direcció sud a 20 km/h. Com a conseqüència
del xoc, els dos vehicles queden units. Calcula la velocitat (vector i mòdul) després del xoc.
! ! !
R: vd = 4, 6 i − 3, 6 j m/s , vd = 5,84 m/s
30.- Una bola de 800 g es dirigeix cap a l’est a 30 cm/s i xoca amb una altra de 500 g que
es dirigeix cap a l’oest a 15 cm/s. La primera surt en direcció sudest amb velocitat de 15 cm/s.
Calcula:
a) La velocitat de la segona bola després del xoc (vector i mòdul).
b) Es tracta d’un xoc elàstic?
! ! !
R: a) v '2 = 0, 08i + 0, 085 j m/s , v'2 = 0,117 m/s ; b) No ja que no es conserva l'Ec
31.- Una bala de 10 g xoca contra un cos de 990 g que es troba en repòs sobre una
superfície horitzontal llisa i s’hi queda encastada. El cos està unit a una molla de K = 1 N/m. Si el
xoc comprimeix la molla 10 cm, calculeu:
a) La velocitat del cos inmediatament després del xoc.
b) La velocitat de la bala just abans del xoc.
c) L'energia mecànica perduda en el xoc.
d) Repeteix els apartats a) i b) suposant que la superfície no és llisa (µ = 0,2)
R: a) v'c = 0,1 m/s ; b) vb = 10 m/s ; c) ΔEm = –0,495 J ; d) v'c = 0,63 m/s , vb = 63 m/s
32.- Un objecte de 2 kg es desplaça a 10 m/s i xoca amb un altre objecte de 10 kg que

estava parat. Després del xoc l’objecte de 2 kg es mou cap enrera a 2 m/s.
a) Quant val la velocitat de l’altre objecte després del xoc?
b) Quanta energia es perd en el xoc? En què s’ha transformat aquesta energia?
(PAU 1996)
R: a) v = 2,4 m/s ; b) ΔEc = – 67,2 J , es converteix bàsicament en energia tèrmica
33.- Un bloc de fusta de 2 kg de massa està en repòs sobre una taula. El coeficient de
fricció entre el bloc i la taula és µ = 0,8. El bloc està unit a una molla que està fixada per l’altre
extrem. Un petit cos metàl.lic de 150 g de massa, amb velocitat de 200 m/s, xoca contra el bloc i hi
queda incrustat. Calculeu:
a) La velocitat del conjunt bloc-cos inmediatament després del xoc.
b) La pèrdua d’energia mecànica en el xoc.
c) Si la màxima compressió de la molla és de x = 90 cm, quant valdrà la constant elàstica k
de la molla?
(PAU 1997)
R: a) v = 14 m/s ; b) ΔEc = ΔEm = – 2789 J , c) k = 480 N/m
34.- Dos cotxes de masses M1 = 800 kg i M2 = 600 kg es mouen en direccions

perpendiculars. El primer, a velocitat horitzontal v1 = 36 km/h i el segon, a velocitat vertical v2 = 18
km/h. Els cotxes xoquen de manera totalment inelàstica.
a) Quins són els vectors quantitat de moviment total abans i després del xoc?
b) Quina és la velocitat (vector i mòdul) del conjunt dels dos cotxes després del xoc?
c) Quanta energia s’ha perdut en el xoc?
(PAU 1998)
! ! ! ! ! ! ! ! !
R: a) pa = 8000 i − 3000 j kg·m/s , pd = 8000 i − 3000 j kg·m/s ; b) vd = 5, 7i − 2,1 j m/s , vd = 6,1 m/s ;
c) ΔEc = –21709 J
35.- Dos cossos amb la mateixa massa, que tenen velocitats d’igual mòdul (v = 10 m/s) i
igual direcció però sentit contrari, xoquen frontalment. En el dibuix es representen dues possibles
situacions per a les velocitats dels cossos després del xoc. Raoneu per què cap de les dues és
possible (les masses dels cossos són les mateixes abans i després del xoc).
ABANS DEL XOC DESPRÉS DEL XOC
10 m/s 10 m/s 10 m/s 10 m/s

POSSIBILITAT 1
10 m/s 10 m/s 15 m/s 15 m/s

POSSIBILITAT 2
(PAU 1998)
R: En el 1r cas no es conserva la Quantitat de moviment, en el 2n cas l'Energia després és major que
la d'abans
36.- Deixem caure un cos m1 de massa 1 kg des del punt A d’una guia semicircular de radi
R = 2 m. En arribar al punt B, xoca contra una altra massa en repòs m2 de 500 g, de manera que
després de l’impacte ambdues masses queden unides i el conjunt puja per la guia fins a una altura
h de 60 cm (punt C). Sabent que en la meitat AB de la guia no hi ha fricció, però en l’altre meitat
sí, calculeu:
a) La velocitat amb que m1 xoca amb m2.
b) El treball de la força de fricció en el tram BC.
(PAU 2004)
R: a) v = 6,3 m/s ; b) WFf = –4,25 J
37.- Un disc d’hoquei B, en repòs sobre una superfície llisa de gel, és colpejat per un segon
disc A, de la mateixa massa, que es mou inicialment a 24 m/s i és desviat 30º de la seva direcció
inicial. El disc B adquireix una velocitat que forma un angle de 45º amb la velocitat inicial. Calculeu
la velocitat de cada disc després del xoc i discutiu si és elàstic.
! ! ! ! ! !
R: v ' A = 15, 2 i + 8,8 j m/s , v'A = 17,6 m/s , v ' B = 8,8i − 8,8 j m/s , v'B = 12,4 m/s , no és elàstic perquè
l'energia cinètica no es conserva: Eca > Ecd
38.- Un projectil és llençat amb un angle de 45º a la velocitat de 400 m/s. A l’arribar a la
màxima altura, explota en dos fragments iguals i un tros cau verticalment a 120 m/s. Calcular:
a) El temps que tarda en caure el fragment que cau verticalment.
b) La velocitat de l’altre fragment.
c) La distància del lloc de llençament a que caurà aquest fragment.
! ! !
R: a) t = 19 s ; b) v '2 = 566 i +120 j m/s , v'2 = 579 m/s ; c) x = 30050 m
TEORIA FÍSICA BAT1
UNITAT 6: MOVIMENT CIRCULAR 116
UNITAT 6: MOVIMENT CIRCULAR
6.1. Cinemàtica del MC
6.1.1. Velocitats lineal i angular
El moviment circular MC és aquell en que la seva trajectòria és una circunferència, per tant és un
moviment en el pla (té 2 dimensions).
El MC es pot estudiar des de dos punts de vista:
- lineal: té en compte l’arc de circumferència (x) recorregut (espai
recorregut per la partícula). Així definim la velocitat lineal com l’arc
de circumferència recorregut per unitat de temps.
x Unitats SI: m/s

v=
t
- angular: té en compte l’angle recorregut (ϕ). Així definim la

velocitat angular com l’angle recorregut per unitat de temps.
ϕ Unitats SI: rad/s

ω=
t
Així, per exemple, tots els punts d'un disc que gira tenen la mateixa ω independentment de la
distància al centre mentre que la seva v depèn de la distància al centre (més v quant més radi de
gir).
!Recordatori: el radiant és la unitat d’angle SI i és

l’angle al qual li correspon un arc amb una longitud x x
igual al radi amb el qual està traçat (no té doncs
ϕ=
ϕ r
dimensions).
r
Si x=r ⇒ ϕ=1 rad
Equivalència graus sexagessimals-radiants:

1 volta ⇒ ϕ(rad) = 2πr/r ⇒ 1 volta = 2π rad
⇒ 2π rad = 360º
1 volta ⇒ ϕ(º) = 360º
A l’hora de descriure um MC, ho farem a partir de les seves magnituds angulars já que aquestes
són emblemàtiques i exclussives del MC mentre que les lineals també són pròpies del MR.
Per exemple, quan una roda gira, tots els seus punts giren en un mateix intèrval de temps, un
mateix angle i per tant tots ells van a la mateixa velocitat angular i en canvi no tots els seus punts
giren el mateix arc de circumferència i, per tant, no tots es mouen amb la mateixa velocitat lineal.
TEORIA FÍSICA BAT1
6.1.2. Moviment circular uniforme (MCU)
El MCU és un moviment de trajectòria circular en que per mateixos intèrvals de temps, es recorren
mateixos arcs de circumferència i mateixos angles. Això vol dir que la velocitat angular i el mòdul
de la velocitat lineal són constants.
!Atenció: cal veure com el vector velocitat lineal, que com já

sabem és tangent a la trajectòria, manté constant el seu mòdul
mentre que la seva direcció canvia amb el temps.
!Equacions
Paràmetres angulars " Paràmetres lineals " v·t
Equació del moviment MCU

ϕ = ϕ 0 + ω ·t x = x0 + v ·t x0
ϕ = angle recorregut des de PR x = arc recorregut des de PR

ϕ 0 = angle inicial x0 = arc inicial
ω 0 = velocitat angular inicial v0 = velocitat lineal inicial
t = temps que dura el moviment t = temps que dura el moviment
!Altres unitats (rpm: revolucions per minut):

rev 1min 2πrad rad
1 r. p.m. =1 · · = 0,1047
min 60s 1rev s
!Relació velocitat angular - velocitat lineal:

2π
ϕ
ω= =
Si considerem una volta sencera ⇒ t t ⇒ v = ω ·r
x 2πr
v= =
t t
!El MCU és un moviment periòdic, això és que es repeteix a intèrvals de temps iguals:
- Període ( Τ ): temps que triga en fer una volta complerta (unitats: s)
- Freqüència (υ = f): nombre de voltes cursades per unitat de temps (unitats: rev/s o s-1 o Hz)
1
Τ=
f
Aquestes magnituds es podem expressar em funció de la velocitat angular ω:
2π ω
Τ= f=
ω 2π
TEORIA FÍSICA BAT1
P Problemes: 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 (p. 127 - 128)
6.1.3. Moviment circular uniformement accelerat (MCUA)
El MCUA és un moviment de trajectòria circular en que l’acceleració angular és constant.
!Acceleració angular: variació de la velocitat angular amb el temps: Δω Unitats SI: rad/s2
α=
Δt
!
! α
L’acceleració angular és un vector ( α ) perpendicular al pla que
conté la trajectòria circular i aplicat en el seu centre
!Equacions
Paràmetres angulars " Paràmetres lineals "
ϕ = angle recorregut des de PR Equació del moviment MCUA
x = arc recorregut des de PR
1 1
ϕ 0 = angle inicial ϕ = ϕ0 + ω0 ·t + α ·t 2 x = x0 + v0 ·t + a·t 2
x0 = arc inicial 2 2
ω 0 = velocitat angular inicial
v0 = velocitat lineal inicial ωf = ω0 + α ·t vf = v0 + a·t
α = acceleració angular
a = acceleració 2
t = temps que dura el moviment ω f 2 − ω 02 = 2·α ·ϕ vf 2 − v0 = 2·a·x
P Problemes: 10, 11 (p. 128 - 129)
6.1.4. Components intrínseques de l’acceleració
En introduir el MC, hem diferenciat la "velocitat lineal" de la "velocitat angular". La velocitat que ara
anomenem lineal és la magnitud que anomenàvem simplement “velocitat” en el MR per la senzilla
rao que llavors no l’haviem de diferenciar de cap altra. L’acceleració que pel MR anomenàvem
simplement “acceleració” ara la seguirem anomenant “acceleració” i la diferenciarem de
l’"acceleració angular".
TEORIA FÍSICA BAT1
Cal recordar:
!
- La velocitat lineal v és un vector tangent a la trajectòria
! !
- L’acceleració a és una magnitud que mesura la variació de la velocitat lineal v amb el temps
!
Aquesta variació de v pot venir donada per dues causes:
!
1. variació del mòdul de v
!
2. variació de la direcció de v
Això ens obliga a parlar de dues acceleracions diferents, una que ens avaluarà la variació del
!
mòdul de la velocitat: l’acceleració tangencial ( at ), i una altra que ens avaluarà el canvi de la
!
direcció de la velocitat: l’acceleració normal, radial o centrípeta ( ac )
La que ara anomenem "acceleració tangencial" és la que anomenàvem “acceleració” en el MRUA.

Com el seu nom indica, l’acceleració tangencial és tangent a la trajectòria.
L’acceleració normal, radial o centrípeta, com el seu nom indica, té direcció i sentit cap al centre
de la trajectòria.
Δv
at = at = α ·r ! ! !
Δt a = at + a c
2 2
2
a = at + a c
v
ac = ac = ω 2 ·r
r
Moviments i acceleracions
1.- MRU: trajectòria rectilínia; v=ct à a=0; ω=no existeix à α=no existeix
2.- MRUA: trajectòria rectilínia; v=var à a=ct; ω=no existeix à α=no existeix
3.- MCU: trajectòria circular; v=ct (mòdul) i var (direcció) à at=0 i ac=ct; ω=ct à α=0
4.- MCUA: trajectòria circular; v=var (mòdul) i var (direcció) à at=ct i ac=ct; ω=var à α=ct
Les g's
Es coneix com a nombre de g's o g's a l'acceleració que rep un cos en comparació al valor de la
gravetat. Així, si per exemple com a conseqüència d'un gir un cos rep una acceleració centrípeta
de 30 m/s2 (per exemple quan un cotxe gira i un passatger que va sense cinturó queda en
contacte amb la paret del cotxe), el nombre de g's l'obtindrem dividint aquesta accelearció
centrípeta per g = 9,8 m/s2. En aquest cas, doncs, g's = 3,06·g.
TEORIA FÍSICA BAT1
Esquema acceleracions
ACCELERACIÓ
Acceleració Acceleració
a (m/s2) angular
α (rad/s2)
at ac
acceleració tangencial acceleració centrípeta
variació velocitat angular amb
! ! el temps
variació mòdul v amb el temps variació direcció v amb el temps vector perpendicular al cercle
vector tangent a la trajectòria vector direcció cap al centre aplicat en el seu centre
Δv v2 Δω
at = at = α ·r ac = ac = ω 2 ·r α=
Δt r Δt
! ! !
a = at + a c
2 2
a = at + a c
TEORIA FÍSICA BAT1
Problemes: 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22
P (p. 129 - 131)
TEORIA FÍSICA BAT1
6.2. Dinàmica del MC
6.2.1. Sistemes de referència
Ý Ja sabem que per analitzar un moviment necessitem d’un punt respecte al qual fer l’estudi: un
punt o sistema de referència
Ý Sabem també que depenent del sistema de referència des d’on es faci l’estudi d’un moviment,
aquest ens pot semblar que segueix una trajectòria i/o velocitat o unes altres: tot moviment és
relatiu.
Ý Ja sabem que, per tal de simplificar l’estudi d’un moviment, ens caldria escullir un SR que
estigués en repòs absolut, però en tot l’univers conegut no en tenim cap d’aquesta mena. Com ho
solventem això?
Sistemes de referència inercials (SRI)
Sabem que existeixen 2 tipus de SR
Sistemes de referència no inercials (SRNI)
Sistemes de referència inercials (SRI): són aquells que es mouen amb MRU.
Sistemes de referència no inercials (SRNI): són aquells que es mouen amb certa acceleració.
A partir de les anomenades transformacions de Galileu, posteriorment retocades per Newton, es
formula el principi d’equivalència, segons el qual “les lleis de la mecànica han de ser les
mateixes per a tots els observadors inercials” (que vol dir que des de qualsevol dels infinits SRI
que podem imaginar, les lleis observades són les mateixes, que alhora són les mateixes que si el
SR estigués en absolut repòs). Per tant, sempre farem l’estudi des d’un SRI.
Per contra, si observem el moviment dels cossos des de SRNI (és a dir amb acceleració), no
mesurem les mateixes magnituds que des de SRI; per exemple, si parlem de forces tenim la
impressió que hi ha algunes forces que actuen sobre el cos de les quals som incapaços de
trobar-ne l’agent causant; per tant aquestes forces són inexistents i resulten elements
necessaris per explicar un fenòmen des de SRNI.
Així, aquestes forces que no existeixen des d’un SRI (i que per tant no acompleixen el principi
d’equivalència) s’anomenen forces fictícies o forces d’inèrcia.
Ý Quin serà per a nosaltres el SRI que escullirem per fer qualsevol estudi d’un fenomen físic?
LA TERRA. Però resulta que la Terra no és un SRI estricte (la Terra gira al voltant del seu eix i al
voltant del Sol, per tant té acceleració centrípeta en variar la direcció del vector velocitat a mesura
que es ralitza el gir!). Ara bé, si calculem les acceleracions donades per aquests dos moviments
per exemple en un punt de l'equadot terrestre (Dades: Trot=24h; Ttras=365 dies; r terra=6370 km;
Dterra-sol=1,5·108 km):
- Acceleració a l’equador en la rotació sobre sí mateixa:
2
ac = ω 2 ·r = ( 7, 3·10 −5 ) ·6, 37·10 6 → ac = 0, 034 m / s 2
ϕ 2π
ω= = = 7, 3·10 −5 rad / s
t 24·3600
- Acceleració de la Terra en la traslació respecte el Sol:
2
ac = ω 2 ·r = ( 2·10 −7 ) ·1, 5·1011 → ac = 0, 006 m / s 2
ϕ 2π
ω= = = 2·10 −7 rad / s
t 365·24·3600
Com es pot veure les acceleracions calculades són molt petites, per tant podem concluir que
l’acceleració tendeix a zero i que per tant la Terra es mou amb MRU, per la qual cosa LA TERRA
ÉS APROXIMADAMENT UN SRI.
TEORIA FÍSICA BAT1
6.2.2. La força centrípeta
Ja hem dit en l’anterior unitat que en un MCU existeix acceleració, concretament del tipus
acceleració centrípeta.
Com ja sabem de la 1ª llei de Newton, si sobre un cos no hi actua cap força aquest cos es mou a
velocitat constant i amb trajectòria rectilínia. La conseqüència quantitativa de la 1ª llei de newton
és la 2ª llei (Principi fonamental de la Dinàmica) que ens diu que sempre que una massa
experimenta una acceleració és perquè sobre ella hi actua una força neta. Així, quan un cos gira
és perquè està sotmès a una acceleració:
! ! ! !
F = m ·a ⇒ Fc = m ·ac
Fc = m ·ac v2
Fc = m ·
v2 r
ac =
r
Fc = m ·ω 2·r
ac = ω 2 ·r
Intuïtivament podem dir que la força centrípeta “lliga” el cos cap al centre de la trajectòria obligant-
lo a traçar la trajectòria circular, diferent que el moviment “natural” que té el cos si no actua cap
força sobre ell (que seria un MRU).
La força centrípeta en un MCU és la resultant de totes les forces que actuen sobre la
partícula en cada posició del moviment circular. Té la mateixa direcció i sentit que
l’acceleració centrípeta, és a dir, cap al centre del moviment circular.
La qüestió que ens hem de plantejar sempre davant d’un problema de Dinàmica del
MCU, és:
Qui subministra la força centrípeta necessària per què el cos giri?

Per un cos lligat a una corda que En el cas de la Terra donant En el cas d’un cotxe prenent una
fa un MCU en un pla vertica, la voltes al Sol (moviment orbital), corba, la Fc és subministrada
Fc és subministrada per l’efecte en una trajectòria aprox circular, per la força de fregament Ff (és
combinat del pes p i la tensió T la Fc és proporcionada per la la força que “lliga” el cotxe cap al
- part alta Fc = T + p força gravitacional que fa el Sol centre de la corba, oposant-se a
- part baixa Fc = T – p sobre la Terra Fg (és la força que el cotxe segueixi la seva
(es pren T positiva perquè és la que “lliga” la Terra cap al centre trajectòria rectilínia “natural”
força que té sentit cap al centre) de la trajectòria) Fc = Ff
Fc = T + p Fc = Fg
Fc = T – p
Ff
TEORIA FÍSICA BAT1
En la pràctica, quan parlem de moviment de rotació, es sol parlar de força centrífuga (Fcf).
S’anomena així a una força imaginària (força d’inèrcia) del mateix mòdul i sentit que la Força
centrípeta (Fc) però de sentit contrari. La Fcf es fa necessària quan intentem explicar els
fenomens de dinàmica de rotació des de sistemes SRNI (l’observador es troba dins del fenomen),
mentre que no és necessària quan ho fem des de sistemes SRI.
Per exemple: peça de roba girant dins de la rentadora quan es fa la centrifugació final.
- Des d’un SRI, l’observador es troba fora de la rentadora, vau la peça traçant un MCU, per
la qual cosa, per donar explicació al que veu només cal recórrer a una força que “lligui” el cos al
centre de la trajectòria, la Fc és subministrada per la força que fa la paret del tambor de la
rentadora sobre la peça de roba.
- Des d’un SRNI, l’observador es troba dins de la rentadora girant amb ella, veu la peça de
roba en repòs, per la qual cosa, per donar explicació al fenomen ha de recórrer a una força que
anul·li la Fc (donat que s’ha d’acomplir que ΣF=0). Aquesta força serà la Fcf (que és fictícia perquè
no és necessària per explicar el fenomen des de SRI).
Per pensar: cotxe cursant una corba (la Fc és subministrada per la Ff)
- Per què és més probable sortir de la corba si vaig a més alta velocitat?
- Per què és més probable sortir de la corba si en el paviment hi ha gel?
- Per què cal que en entrar en una corba tancada redueixi la velocitat més que si no pas la corba
fos oberta?
- Per què les corbes de les autopistes són molt obertes?
TEORIA FÍSICA BAT1
RECORDATORI: LES g's
Es coneix com a nombre de g's o g's a l'acceleració que rep un cos en comparació al valor de la
gravetat. Així, si per exemple com a conseqüència d'un gir un cos rep una acceleració centrípeta
de 30 m/s2 (per exemple quan un cotxe gira i un passatger que va sense cinturó queda en
contacte amb la paret del cotxe), el nombre de g's l'obtindrem dividint aquesta accelearció
centrípeta per g = 9,8 m/s2. En aquest cas, doncs, g's = 3,06·g.
EX Exercici exemple 23, 24, 25, 26 (p. 132)
Problemes: 27, 28, 29, 30, 31, 32, 33, 34, 35, 36, 37,
P 38, 39 (p. 132 - 134)
Els peralts
Imaginem un motorista que vol cursar una corba amb

la seva motocicleta. N Ny N
Per què s’inclina?
Si observem els esquemes adjunts, veiem que quan
el motorista avança per un tram recte, el pes p i la
força normal N s’anul·len entre sí.
Quan vol cursar una corba, el motorista s’inclina, així Nx
una de les components de N, Nx, és qui proporciona
la Fc necessària per girar mentre que l’altra
component, Ny, s’anul·la amb el pes p.
p p
Lògicament, la inclinació no és possible si no hi há uma Ff entre la goma del pneumàtic i el

paviment que “aguanti” la moto.
Per pensar: motorista inclinant-se cursant una corba
- Per què per cursar una corba a alta velocitat cal que el motorista s’inclini molt?
- Per què cal que en traçar una corba tancada el motorista s’inclini més que no pas si és oberta?
- Per què si un motorista s’inclina massa, pot arribar a derrapar?
TEORIA FÍSICA BAT1
Podem ajudar, construïnt la carretara de determinada manera, als cotxes a cursar uma corba?
Sí, n’hi há prou em construir-les amb certa inclinació cap al centre de la corba, és a dir amb um
angle de PERALT.
La missió del peralt és augmentar l‘estabilitat dels vehicles que com que són sistemes mòbils, no
units al centre de la corba, es veuen afectats pel principi d’inèrcia segons la qual els cossos tenen
tendència a seguir en trajectòria rectilínia tret que hi hagi una força que els obligui a seguir una
trajectòria diferent a aquesta.
Ja hem vist que si el ferm és horitzontal, qui proporciona la Fc necessària per girar, és a dir, qui
lliga el vehicle cap el centre de la corba, és la força de fregament Ff.
Donat que Ff pot variar d’um dia per um altre (presència de gel, aigua, pols, grava), podem ajudar
els vehicles a cursar la corba. peraltant-la.
N Ny
La força que subministra la Fc necessària α
per girar és la component Nx mentre que
Ny s’anul·la amb el pes. Així Nx és la força Nx
resultant que té direcció i sentit cap al
centre de la corba, és doncs la força que
“obliga” el cotxe a cursar la corba.
Ny = p p
α
Nx = Fc
Per pensar: cotxe cursant una corba peraltada

- L’angle de peralt depen de la massa del vehicle que cursa la corba?
- El fregament “juga a favor” en el moment de cursar una corba peraltada?
- Quant més tancada sigui uma corba i/o a quanta més velocitat s’hagi de cursar, més peraltada
haurà de ser la corba?
Problemes: 40, 41, 42, 43, 44, 45, 46, 47, 48, 49, 50
P (p. 134 - 136)
CINEMÀTICA DEL MOVIMENT CIRCULAR
Exemple 1 - Un disc de 15 cm de radi gira a 45 rpm. Es demana:

a) La velocitat angular en rad/s
b) L’equació del moviment si hem començat a comptar el temps a 45º de PR
c) La velocitat lineal d’un punt de la perifèria del disc
d) El nombre de voltes que dóna el disc en 30 minuts
e) El període i la freqüència
f) Un MCU és un moviment accelerat?
R: a) ω = 4,7 rad/s ; b) ϕ =
π 3π , x =0,12 + 0,7·t ; c) v = 0,7 m/s ; d) ϕ = 1350 rev ; e) T = 1,3 s ,
+ ·t
4 2
f = 0,75 Hz ; f) Sí
2.- Digues si les següents frases són vertaderes o falses tot justificant la resposta:
a) En un disc que gira amb MCU, el període varia amb la distància del punt al centre.
b) La velocitat d'un cos que gira amb MCU és constant.
c) Dos punts situats sobre el mateix radi però a distàncies diferents del centre, tenen la
mateixa velocitat lineal i angular.
R: a) Fals ; b) Fals ; c) Fals
3.- Observa els dos dispositius següents:

a) DISPOSITIU 1: Dos discs de diferent tamany units per un eix. Suposem dos punts, un en el
perímetre del disc petit i l’altre en el perímetre del gran. Són iguals les seves v? I les seves ω ?
b) DISPOSITIU 2: Dos discs de diferent tamany units per una corretja. Suposem dos punts, un en
el perímetre del disc petit i l’altre en el perímetre del gran. Són iguals les seves v? I les seves ω ?
R: a) Són difrents les velocitats lineals, són iguals les velocitats angulars
b) Són iguals les velocitats lineals, són diferents les velocitats angulars
4.- Un punt descriu una trajectòria circular de 30 cm de radi trigant 3,52 s en fer cinc voltes.
Calculeu:
a) La velocitat angular en rpm i en rad/s.
b) El període i la freqüència del moviment.
c) L’angle girat després de 0,85 s d’haver iniciat el moviment.
R: a) ω = 85,2 rpm , ω = 2,84π rad/s ; b) T = 0,7 s , f = 1,43 Hz ; c) ϕ = 7,58 rad
5.- En el laboratori s’estudia el moviment d’un disc de radi 10 cm que gira amb MCU
mesurant-se el temps que triga en donar 5 voltes. Els valors obtinguts estan a la taula adjunta:
Mesura t (s)
a) Calcula la velocitat angular del disc.
1 4,252
b) Determina la velocitat lineal d’un punt de la seva perifèria.
2 4,305 c) Quant triga en girar 120º?
3 4,221
4 4,214
5 4,296
R: a) ω = (2,35π ± 0,02π) rad/s ; b) v = (0,74 ± 0,06) m/s ; c) t = 0,28 s
6.- Les rodes d’un cotxe de carreres giren a 1800 rpm. Calcula la velocitat de l’automòbil en
km/h sabent que les rodes tenen 70 cm de diàmetre.
R: v = 238 km/h
7.- Un tractor es mou a 36 km/h. si el diàmetre de la roda petita és de 1 m i el de la roda de

darrera és de 1,6 m, calcula la velocitat angular de les rodes, el període i la freqüència.
R: Roda petita: ω = 20 rad/s i T = 0,31 s i f = 3,18 Hz , Roda gran: ω = 12,5 rad/s i T = 0,5 s i f = 1,99 Hz
π π
8.- Un punt descriu un MC de r = 0,5 m. L’equació del moviment és: ϕ = + t (SI):
6 2
a) De quin moviment es tracta? Quins valors tenen la velocitat i l’accleració angular?
b) Calcula la velocitat lineal.
c) Calcula les acceleracions tangencial i normal.
d) És un moviment periòdic? Si és així calcula’n el període i la freqüència.
2 2 2
R: a) MCU , ω = π/2 rad/s , α = 0 rad/s ; b) v = 0,78 m/s ; c) at = 0 m/s , an = 1,23 m/s ; c) Sí és un
moviment periòdic, T = 4 s , f = 0,25 Hz
Exemple 9 - Un disc de 0,5 m de radi gira a 300 rpm i en 5 s passa a moure’s a 7,5 rps. Es
demana:
a) L’acceleració angular
b) L’equació del moviment
c) La velocitat lineal d’un punt de la perifèria del disc en l’instant t=2s
d) El nombre de voltes que dóna en els 5 s
e) El període i la freqüència
2
R: a) α = π rad/s ; b) ϕ = 10π ·t +
π 2 ; c) v = 18,8 m/s ; d) ϕ = 31,2 rev ; e) No existeixen perquè no
·t
2
es tracta d'un moviment periòdic
10.- Un punt descriu una circumferència de 3 m de radi. Quan gira a 15 voltes per segon se
li aplica una acceleració de frenada de 3 rad/s2. Calcula:
a) El temps que triga en parar-se.
b) El nombre de voltes que dóna fins que es queda aturat.
R: a) t = 31,4 s ; b) ϕ = 235 rev
11.- La velocitat angular d’una roda disminueix uniformement de 900 a 800 voltes per minut
en 5 s. Calcula:
a) L’acceleració angular del moviment i el nombre de voltes que dóna en aquests 5 s.
b) El temps que triga en aturar-se si després d’aquests 5 s hi continua actuant la mateixa
acceleració de frenada.
2
R: a) α = –0,67π rad/s , ϕ = 71 rev ; e) t = 45 s
Exemple 12 - L’equació del moviment és: (SI): El radi del moviment és de 4 m.

a) Escriu l'equació del moviment en versió lineal
b) De quin moviment es tracta? Quins valors tenen la velocitat i l’acceleració angular?
c) Calcula la velocitat lineal inicial.
d) Calcula per t = 0,5 s l’angle recorregut, la velocitat lineal i el mòdul de l’acceleració.
e) És un moviment periòdic? Si és així calcula’n el període i la freqüència.
2 2
R: a) x = 2,1 + 4·t + 6,3·t ; b) MCUA , ω 0 = 1 rad/s , α = π rad/s ; c) v = 4 m/s ; d) ϕ = 0,45π rad ,
2
v = 10,3 m/s , a = 29,3 m/s ; e) No existeixen perquè no és un moviment periòdic
13.- Un punt material descriu una circumferència de 6,25 cm de radi amb acceleració
constant. En el punt A la velocitat és de 0,5 m/s i transcorreguts 0,25 s la velocitat en el punt B és
de 1,25 m/s. Calcula les acceleracions del punt A.
2 2 2 2
R: α = 48 rad/s , at = 3 m/s , ac = 4 m/s , a = 5 m/s
14.- Dos objectes A i B tracen la mateixa trajectòria circular. L’objecte A surt del punt de
referència PR amb acceleració angular de 2 rad/s2 i velocitat angular inicial de 4 rad/s; l’objecte B
es troba a π/2 rad a la dreta d'A quan A es troba en PR i avança amb velocitat angular constant de
5 rad/s. Sabent que els dos objectes es mouen en el mateix sentit, es demana:
a) L’instant en que A atrapa a B.
b) L’angle recorregut en aquest temps per cada objecte.
R: a) t = 1,85 s ; b) ϕA = 10,8 rad , ϕB = 9,25 rad
15.- Un cotxe surt del repòs per una pista circular de 400 m de radi i es mou amb una
acceleració constant en els 50 primers segons; en aquest instant, té una velocitat de 72 km/h que
manté a partir d’aquest moment. Calculeu:
a) L’acceleració tangencial at, en la primera etapa del moviment.
b) Les acceleracions normal i total (an i a) quan t = 50 s.
c) L’angle descrit pel cotxe en els 50 s.
d) La seva velocitat angular en aquest instant.
e) El temps que trigarà el cotxe a fer 100 voltes al circuit.
2 2 2
R: a) at = 0,4 m/s ; b) an = 1 m/s , a = 1,08 m/s ; c) ϕ = 1,25 rad ; d) ω = 0,05 rad/s ; e) t = 12590 s
16.- Tenim una pista circular on situem el PR a les 3. Des d’aquest punt hi surt un cos A
des del repòs accelerant constantment a raó de 0,1·π rad/s2 en sentit antihorari. Des de les 9 i en
el mateix instant, surt un altre cos B amb velocitat constant de 0,2·π rad/s en sentit horari. Es
demana:
a) En quin moment es trobaran?
b) Quin angle haurà recorregut cada cos?
c) Quin valor té l’acceleració de cada cos quan es troben?
2 2
R: a) t = 2,9 s ; b) ϕA = 1,32 rad , ϕB = 1,82 rad ; c) aA = 0,9·r m/s , aB = 0,39·r m/s
17.- Un rellotge analògic marca les 6.00h en punt. Calcula a quina hora es superposaran
per primer cop les dues agulles.
R: Es superposaran a les 06h32'43''
18.- En un moviment curvilini l’acceleració forma, en un instant determinat, un angle de 60º

amb la velocitat i val 6 m/s2. Calculeu, per a aquest instant, els mòduls de les acceleracions
tangencial i normal.
(PAU 1998)
2 2
R: at = 3 m/s , ac = 5,2 m/s
19.- Una centrifugadora de 12 cm de radi que està inicialment en repòs acelera

uniformement durant 20 s. En aquest intèrval de temps α = 100 π rad/ s2. Després manté contant
la velocitat adquirida.
a) Amb quina velocitat gira la centirfugadora quan fa 20 s que funciona? Expresseu el
resultat en revolucions per minut.
b) Quantes voltes ha fet la centrifugadora després de funcionar durant 20 s? I després de
funcionar 50 s?
c) Calculeu les acceleracions tangencial i normal que com a màxim tenen els objectes a
l’interior de la centrifugadora quan aquesta fa 1 minut que gira. A quantes g's estan exposats els
objectes?
(PAU 1999)
R: a) ω = 2000π rad/s = 60000 rpm ; b) ϕ 20 = 20000π rad = 10000 rev , ϕ 50 = 80000π rad = 40000 rev ;
6 2 5
c) at = 0 , ac = 4,7·10 m/s , g's = 4,83·10 ·g
20.- Una partícula segueix una trajectòria circular. Si l’angle descrit en funció del temps ve
donat per l’equació ϕ = t2, on ϕ està expressat en rad i t en s, calculeu:
a) El temps que triga la partícula a fer les dues primeres voltes.
b) La velocitat angular de la partícula a l’instant t = 3 s.
(PAU 2003)
R: a) t = 3,5 s ; b) ω = 6 rad/s
21.- En un MC de radi r = 6,5 m la velocitat angular ve donada per ω = 2 + 3t (SI).

a) Es tracta d’un moviment circular uniformement accelerat? Per què?
b) Calculeu l’acceleració tangencial i l’acceleració normal del punt mòbil en l’instant t=3 s.
c) Determineu la longitud de l’arc recorregut en els dos primers segons del moviment i la
velocitat angular al final de la primera volta.
(PAU 2004)
2 2
R: a) Sí ; b) at = 19,5 m/s , ac = 787 m/s ; c) x = 65 m , ω = 6,5 rad/s
22.- Una roda de 3 m de radi realitza un moviment circular uniformement accelerat amb
una acceleració angular de 2 rad/s2, partint del repòs. Tria la resposta correcta en cada afirmació:
1. En un mateix instant, tots els punts de la roda tenen la mateixa:
a) Velocitat lineal
b) Velocitat angular
c) Acceleració normal
2. L’acceleració tangencial:
a) Augmenta amb el temps
b) Augmenta amb la distància al centre
c) És la mateixa per a tots els punts de la roda
3. L’acceleració normal:
a) No depèn del temps
b) És la mateixa per a tots els punts
c) Va dirigida cap al centre
4. Passats 2 s, els punts de la perifèria tenen una velocitat lineal de:
a) 12 rad/s
b) 12 m/s
c) 4 m/s
(PAU 2005)
R: 1. b) ; 2. b) ; 3. c) ; 4. b)
DINÀMICA DEL MOVIMENT CIRCULAR
Exemple 23 - Un cos de 1 kg lligat a una corda de 10 cm fixada per l’altre extrem a un punt d’una
taula, gira horitzontalment damunt d’aquesta sense fregament. Si gira a 10 rpm, calcula la tensió
de la corda.
R: T = 0,11 N
Exemple 24 - A l’entrada d’un revolt de 80 m de radi hi ha una senyal que limita la velocitat
màxima a 60 km/h. Calculeu quan ha de valer el coeficient de fregament mínim perquè un
automòbil no hi patini en cursar la corba.
R: µ = 0,35
Exemple 25 - Un vehicle de 800 kg descriu una corba de 100 m de radi. El coeficient de

fregament entre el vehicle i la carretera és de 0,4. Calcula la velocitat màxima a la que el cotxe pot
prendre la corba sense sortir de la carretera. A quantes g's està laterals està exposat el pilot?
R: v = 19,8 m/s , g's = 0,4·g
Exemple 26 - Una pedra de 1 kg està lligada a l’extrem d’una corda. La pedra descriu un MCU de
radi 1 m en un pla vertical i porta una velocitat de 6 m/s durant tot el trajecte. Calcula la tensió de
la corda:
a) Quan la pedra passa pel punt més baix.
b) Quan la pedra passa pel punt més alt.
R: a) T = 45,8 N ; b) T = 26,2 N
27.- Un cos lligat d’un fil de longitud l = 30 cm descriu una trajectòria

circular en un pla horitzontal (pèndol cònic). Si el radi de la circumferència r
= 15 cm, quantes voltes descriu per minut?
R: ω = 58,6 rpm
28.- En alguns parcs d’atraccions hi ha una atracció que és un cilindre

buit que gira (rotor). Les persones es posen dins, d’esquena a la paret. Llavors
el cilindre comença a girar fins assolir certa velocitat, moment en el qual el terra
es desplaça cap avall i les persones “suren”, recolçades a la paret, sense
caure. Quina és la velocitat mínima de gir (en rpm) amb què ha de girar el rotor
de r = 3 m per tal que un noi de 70 kg s’hi mantingui si el coeficient de
fregament entre la roba del noi i la paret és de 0,4. A quantes g's laterals està
exposada una persona en l'interior del cilindre? A quina velocitat angular hauria
de girar perquè les persones veiéssin reproduïda la gT lateral?
R: ω = 26,7 rpm , g's = 2,4·g , ω = 17 rpm
29.- Quina velocitat mínima en km/h cal que porti un ciclista per fer un “ris
de la mort” de radi 8 m
R: v = 32 km/h
30.- Una plataforma circular col.locada horitzontalment, gira amb una velocitat de 2 rps al
voltant d’un eix vertical que passa pel centre. Sobre d’ella es posa un cos de fusta que té un
coeficient de fregament estàtic amb el terra de 0,4. Calcula la distància màxima a l’eix de gir a la
que podem col·locar el cos per tal que giri amb la plataforma sense ser llençat a l’exterior.
R: r = 0,025 m
31.- Un home de 60 kg es troba dins d'un cotxe que va a 108 km/h anant de copilot. El
cotxe pren una corba de 20 m de radi i, com conseqüència, l'home se sent llençat cap a la porta.
Calcula la força que fa la porta sobre l'home. Què passaria si s'obrís la porta? Justifica-ho. Calcula
també les g's laterals que rep l'home.
R: N = 2700 N , si s'obrís la porta l'home tindria tendència en sortir per la tangent , g's = 4,6·g
32.- El tambor d'una rentadora és un cilindre de 40 cm de diàmetre essent la velocitat

màxima de centrifugació de 1200 rpm. Calcula la força a la que està sotmesa una càrrega de roba
de 15 kg distribuïda a la perifèria. A quantes g's està exposada aquesta roba?
R: N = 47374 N , g's = 322·g
33.- Es deixa anar un cos de 50 N des de la part més alta d'una pista semicircular de radi 5
m. Negligint el fregament, quin valor té la normal a la part més baixa de la pista? Quin valor té el
pes aparent del cos? A quantes g's està exposat?
R: N = 150 N , paparent = 150 N , g's = 2·g
34.- Un cotxe avança per una carretera horitzontal amb una velocitat constant de 20 m/s.
Calculeu la força que exerceix el seient del cotxe sobre el conductor de 70 kg en cadascun dels
següents casos així com les g's:
a) si el vehicle avança per un tram recte.
b) en el punt més alt d’un canvi de rasant de r = 100 m.
c) en el punt més baix d’un gual de r = 100 m
R: a) N = 686 N , g's = 0 ; b) N = 406 N , g's = 0,6·g ; c) N = 966 N , g's = 1,4·g
35.- Observa la figura. Quina velocitat mínima en km/h ha de tenir la moto perquè se separi
del terra (faci un salt) en arribar a dalt de tot del canvi de rasant? Radi canvi de rasant = 5 m
36.- Deixem anar un pèndol simple des de la posició horitzontal

(A). Demostra que la tensió del fil, en passar per la posició vertical (B), és
tres vegades el pes del cos.
37.- Una atracció de fira consisteix en una rotllana horitzontal de 3

m de radi, de la qual pengen gronxadors de 4 m de longitud. Si a l’extrem
d’un gronxador de 2 kg s’asseu un home de 80 kg, amb quina velocitat
angular haurà de girar la rotllana per aconseguir que els gronxadors
formin un angle α = 37º amb la vertical?
R: ω = 1,17 rad/s
38.- En una exhibició aèria, una avioneta vola a 700 km/h i fa un ris, de manera que descriu
una circumferència en una pla vertical. Quin radi té el ris si el pes aparent que sent el pilot és 12
vegades superior al seu pes real en passar pel punt més baix? A quantes g's està exposat?
R: r = 349 m , g's = 12·g
39.- Calcula la velocitat angular en rpm que cal que porti

l’estació espacial de radi 500 m de la figura per tal que els seus
passatgers vegin reproduïdes les condicions de gravetat terrestre en el
seu interior.
R: ω = 1,34 rpm
40.- La pista d’un velòdrom té un peralt de 25º. A quina velocitat ha de circular-hi un clclista
per tal d’aconseguir que la bicicleta es mantingui perpendicular al terra si el radi de la corba és de
50 m?
R: v = 15 m/s
41.- Es vol construir un velòdrom de tal manera que la velocitat mínima d’estabilitat dels
ciclistes en la zona més peraltada sigui de 36 km/h. La zona peraltada ha de tenir un angle de 35º.
Calcula el radi que cal que tingui aquesta corba (es negligeixen les friccions).
R: r = 14,6 m
42.- Una corba de radi 30 m ha de ser peraltada per tal que un cotxe pugui circular-hi amb
una velocitat de 13 m/s sense que depengui del fregament. Quin ha de ser el seu peralt?
R: α = 30º
43.- A quina velocitat màxima (km/h) sense dependre del fregament podem circular per una
carretera peraltada amb un angle de 20º i radi 50 m?
R: v = 48 km/h
44.- Una massa m col·locada sobre una taula sense fregament està unida a una massa M
penjada mitjançant una cordaque passa per un orifici fet en el centre de la taula. El cos de massa
M està en repòs mentre que el cos de massa m descriu un moviment circular uniforme de radi r
a) Fes un esquema de forces que actuen sobre cada cos i especifica la relació entre elles.
b) Calcula la velocitat v amb què es mou el cos de massa m
Dades: m = 1 kg; M = 4 kg; r = 0,1 m
(PAU 1997)
R: b) v = 1,98 m/s
45.- Un cos de 200 g lligat a un cordill de massa negligible i 60 cm

de llargada gira en un pla vertical. En el punt més alt de la seva trajectòria
(A) el cos té una velocitat de 3 m/s. Es demana:
a) Feu un esquema de les forces degudes a la corda i al pes que
actuen sobre el cos quan la corda està horitzontal i quan està vertical (quan
el cos passa per A, per B, per C i per D).
b) Calculeu la tensió de la corda quan el cos passa per A.
(PAU 2000)
R: b) T = 1,04 N
46.- El muntatge d’una atracció de fira consisteix en una anella horitzontal de 3 m de radi, de
la qual pengen cordes de 4 m de longitud i massa negligible. A l’extrem de cada corda hi ha una
cadireta de 2 kg de massa. L’anella gira a velocitat angular constant, al voltant d’un eix vertical que
passa pel seu centre.
a) Calculeu la velocitat angular de l’anella quan la corda
d’una cadireta buida forma un angle de 37º amb la vertical.
b) En les condicions anteriors, calculeu la tensió de la corda.
c) Si la tensió màxima que poden suportar les cordes sense
trencar-se és de 796 N i l’atracció gira a la velocitat
adequada perquè la corda continuï formant un angle de 37º
amb la vertical, quin és el pes màxim que pot tenir un usuari
de l’atracció sense que es trenqui la corda? A quina massa
correspon aquest pes màxim?
PAU 2004
R: a) ω = 1,17 rad/s ; b) T = 24,5 N ; c) m = 63 kg
47.- Un gronxador està format per una cadira d’1,5 kg i una cadena d’1,80 m de longitud i
massa negligible. Una nena de 20 kg s’hi gronxa. En el punt més alt de l’oscil·lació, la cadena
forma un angle de 40º amb la vertical. Determineu:
a) L’acceleració del gronxador i la tensió de la cadena en el punt més alt de l’oscil·lació.
b) La velocitat del gronxador en el punt més baix de l’oscil·lació.
c) La tensió màxima de la cadena.
PAU 2005
2
R: a) a = 6,3 m/s , T = 161,4 N ; b) v = 2,87 m/s ; c) T = 309 N
48.- Un bloc de 2 kg de massa que està lligat a l'extrem d'un fil de 30 cm fa un moviment
circular a 10 revolucions per minut sobre una taula horitzontal sense fregament. L'altre extrem del
fil està fixat a la taula.
a) Quant val la tensió del fil?
b) Mitjançant un fil de 15 cm lliguem a aquest bloc un segon bloc de 5 kg de massa i fem
girar el conjunt a 20 revolucions per minut (observa la figura de sota). Quant valdran les tensions
dels fils?
R: a) T = 0,66 N ; b) T1 = 12,57 N , T2 = 9,92 N
49.- Un esquiador de 80 kg es deixa caure per un pendent que segueix una trajectòria
circular (de 15 m de radi de curvatura) i a la part baixa hi ha un pont de neu que tapa una
esquerda. Si aquest pont de neu pot aguantar com a màxim una força de 1000 N,
a) L’esquiador haurà de passar molt ràpid o molt a poc a poc per evitar que la neu s’enfonsi i
que caigui dins l’esquerda? Raona-ho.
b) Quina serà la velocitat límit amb què pot passar abans no es trenqui?
R: a) A poc a poc ; b) vmàx = 6,36 m/s
50.- Un cotxe pren una corba peraltada 20º i radi 50 m.

a) Calcula la velocitat màxima amb que pot cursar-la sense tenir en compte el fregament.
b) Calcula la velocitat màxima amb que pot cursar-la si sabem que hi ha un fregament de
coeficient de fregament µ = 0,2.
R: a) vmàx = 13,3 m/s ; b) vmàx = 17,3 m/s
TEORIA FÍSICA BAT1
UNITAT 7: MOVIMENT HARMÒNIC SIMPLE 137
UNITAT 7: MOVIMENT HARMÒNIC SIMPLE
7.1. Moviments periòdics
Fins ara hem estudiat 4 classes de moviment:

1.- MRU: trajectòria rectilínia; v=ct à a=0; ω=no existeix à α=no existeix
2.- MRUA: trajectòria rectilínia; v=var à a=ct; ω=no existeix à α=no existeix
3.- MCU: trajectòria circular; v=ct (mòdul) i var (direcció) à at=0 i ac=ct; ω=ct à α=0
4.- MCUA: trajectòria circular; v=var (mòdul) i var (direcció) à at=ct i ac=ct; ω=var à α=ct
Ara estudiarem un altre tipus de moviment anomenat col.loquialment de vaivé que s’originen en
separar certs cosos de la seva posició d’equilibri. Donen lloc a un moviment periòdic doncs es va
repetint en intèrvals de temps (ex: MCU, pèndol simple, cos en l’extrem d’una molla, etc.).
Definim moviment periòdic com aquell moviment que

es repeteix a intèrvals regulars de temps, de manera
que el mòbil descriu la mateixa trajectòria al llarg del
temps (el període Τ és l’intèrval de temps que triga a
tornar a repetir-se el moviment).
Un sistema que acompleixi aquestes caracterísitiques

constitueix un OSCIL·LADOR HARMÒNIC.
7.2. Definició MHS
Es diu que un cos té un Moviment Harmònic Simple (MHS) quan es desplaça sobre una
recta amb moviment de vaivé al voltant d’un punt fix d’aquesta amb una acceleració
directament proporcional a la distància a aquest punt. L’acceleració d’aquest punt és, doncs,
variable donat que depèn de la posició del cos:
F=m·a
è
F=k·x
Si no hi ha fricció, el sistema segueix eternament el moviment de vaivé, d’igual amplitud A des de

la posició d’equilibri 0.
TEORIA FÍSICA BAT1
Estirat +A Relaxat 0 Comprimit –A

Posició (x) Màx + 0 Màx –
Màx +
Velocitat (v) 0 0
Màx –
Acceleració (a) Màx – 0 Màx +
CONVENI DE SIGNES
Positiva tram 0 a +A
Posició (x)
Negativa tram 0 a –A
Positiva des de –A a +A
Velocitat (v)
Negativa des de +A a –A
Positiva tram 0 a –A
Acceleració (a)
Negativa tram 0 a +A
Conceptes lligats al MHS:

a) Desplaçament o elongació (x): és la distància que hi ha entre una posició qualsevol del
cos i la posició d’equilibri 0 (unitats: m).
b) Amplitud (A): és l’elongació màxima (unitats: m).
c) Període (T): és el temps emprat pel cos en passar dues vegades per una mateixa
posició en el mateix sentit. És el temps emprat en donar una oscil.lació complerta (unitats: s).
d) Freqüència (f o ν): és el nombre d’oscil.lacions que el cos fa per unitat de temps (unitats:
cicles/s = oscil.lacions/s = Hz).
7.3. Relació MCU-MHS: l’equació del moviment del MHS
El MHS és un moviment rectilini, però per tal d’estudiar-lo, el podem assimilar a un MCU. Així, es
tracta de considerar un MCU equivalent al MHS que volem estudiar.
Considerarem el MHS en el diàmetre horitzontal i el MCU equivalent en el perímetre. S’han de
donar 2 fets perquè poguem parlar de MCU equivalent al MHS:
- Període rotació = Període oscil·lació
- Radi rotació = Amplitud oscil·lació
Cal observar a la següent figura com la projecció de les posicions del MHS del diàmetre, van
coincidint amb les posicions del MCU sobre el perímetre
TEORIA FÍSICA BAT1
Suposem una partícula que per t=0 es troba a la posició N0 del MHS (diàmetre horitzontal) que es
correspon a la posició P0 del MCU (perímetre), això és un angle φ0 de l’origen dels angles que el
considerem a “les 3” considerant el cercle com si fos l’esfera d’un rellotge (a partir d’ara φ0 serà la
fase o correcció de fase o desfasament o discrepància, que és l’angle que hi ha inicialment entre
l’origen dels angles on φ=0 i l’origen del temps t0 on t=0, on comencem a comptar el temps).
Al cap d’un temps t, la partícula s’ha desplaçat fins a N en el diàmetre de projecció P sobre el
perímetre (el MCU gira antihoràriament). L’angle descrit entre l’instant t0 i l’instant t, és ω·t.
Si considerem el triangle rectangle 0PN:

- 0N = x (elongació MHS), i
- 0P = radi MCU = A (amplitud MHS)
Així considerant cos(ωt+φ0) = x / A, deduïm

l’EQUACIÓ GENERAL DEL MHS:
x = A·cos(ωt+φ0)
Podem fer el mateix en funció del sinus:

Suposem una partícula que per t=0 es troba a la posició N0 del MHS (diàmetre horitzontal) que es
correspon a la posició P0 del MCU (perímetre), això és un angle φ0 de l’origen dels angles que el
considerem a “les 12” considerant el cercle com si fos l’esfera d’un rellotge (a partir d’ara φ0 serà
la fase o correcció de fase o desfasament o discrepància, que és l’angle que hi ha inicialment
entre l’origen dels angles on φ=0 i l’origen del temps t0 on t=0, on comencem a comptar el temps).
Al cap d’un temps t, la partícula s’ha desplaçat fins a N en el diàmetre de projecció P sobre el
perímetre (el MCU gira horàriament). L’angle descrit entre l’instant t0 i l’instant t, és ω·t.
t0
Si considerem el triangle rectangle 0PN:
- 0N = x (elongació MHS), i
- 0P = radi MCU = A (amplitud MHS)
Així considerant sin(ωt+φ0) = x / A, deduïm

l’EQUACIÓ GENERAL DEL MHS:
x = A·sim(ωt+φ0)
TEORIA FÍSICA BAT1
Angle de fase
L'angle de fase també rep el nom de desfasament, fase, discrepància, angle inicial.
L'angle de fase és l'angle que va des del punt (del MCU associat al MHS) on hi considerem
l'origen dels angles fins al punt on considerem l'origen del temps (és a dir, la posició del MCU
associat al MHS on comencem l'estudi del MHS que és el punt on engeguem el cronòmetre).
Si volem treballar amb el sinus, l'origen dels Si volem treballar amb el cosinus, l'origen
angles és a "les 12" i el gir és horari dels angles és a "les 3" i el gir és antihorari
Una manera senzilla de saber el seu valor, és tenir present les gràfiques sinusoidals, en l'eix x hi
considerem l'angle ϕ del MCU en radiants de 0 a 2π i a l'eix y l'elongació x del MHS des de les
posicions extremes +A a -A passant pel punt d'equilibri. Respectivament, aquí a sota tenim les
gràfiques del sinϕ i cosϕ:
TEORIA FÍSICA BAT1
Tenint clares aquestes gràfiques, només cal localitzar on ens diu l'enunciat que hem d'agafar
l'origen del temps i considerar llavors l'angle ϕ que en marca la gràfica.
EXEMPLE 1
Comencem a estudiar el moviment (engeguem el crono) quan el cos està a la posició x=–A
- pel sinus: ϕ = 3π/2 rad ⇒ x = A·sin(ωt+3π/2)
- pel cosinus: ϕ = π rad ⇒ x = A·sin(ωt+π)
EXEMPLE 2
Comencem a estudiar el moviment (engeguem el crono) quan el cos està a la posició x=0 anant
cap a +A
- pel sinus: ϕ = 0 rad ⇒ x = A·sin(ωt)
- pel cosinus: ϕ = 3π/2 rad ⇒ x = A·sin(ωt+3π/2)
EXEMPLE 3
Comencem a estudiar el moviment (engeguem el crono) quan el cos està a la posició x=+A
- pel sinus: ϕ = π/2 rad ⇒ x = A·sin(ωt+π/2)
- pel cosinus: ϕ = 0 rad ⇒ x = A·sin(ωt)
EXEMPLE 4
Comencem a estudiar el moviment (engeguem el crono) quan el cos està a la posició x=0 anant
cap a –A
- pel sinus: ϕ = π rad ⇒ x = A·sin(ωt+π)
- pel cosinus: ϕ = π/2 rad ⇒ x = A·sin(ωt+π/2)
RESUM
En funció del cosinus En funció del sinus
π
x = A·cos(ω t) x = A·sin(ω t + ) El MHS comença al punt +A i va cap al p.e.
2
π
x = A·cos(ω t + ) x = A·sin(ω t + π ) El MHS comença al p.e. i va cap al punt –A
2
3π
x = A·cos(ω t + π ) x = A·sin(ω t + ) El MHS comença al punt –A i va cap al p.e.
2
3π
x = A·cos(ω t + ) x = A·sin(ω t) El MHS comença al p.e. i va cap al punt +A
2

TEORIA FÍSICA BAT1
7.4. Velocitat i acceleració del MHS
Obtenim l’equació de la velocitat derivant l’equació de la posició respecte el temps. Per exemple,
partint de x = A·sin(ωt+φ0).
Cal recordar càlcul de derivades:
1.- La derivada d’una constant multiplicada per una funció és igual a la constant
multiplicada per la derivada de la funció.
2.- La derivada del sinus d’una funció és igual a la derivada de la funció multiplicada per el
cosinus de la funció (i la La derivada del cosinus d’una funció és igual a la derivada de la funció
multiplicada per el –sinus de la funció)
Així doncs:
dx
v= à v = A·ω·cos(ωt+φ0)
dt A cos(ωt+φ0)
Obtenim l’equació de l’acceleració derivant l’equació de la velocitat respecte el temps.
Així doncs:
dv a = –A·ω2·sin(ωt+φ0)
a= à
dt A cos(ωt+φ0)
A banda d’aquestes expressions de la velocitat i l’acceleració en funció del temps, també podem
obtenir-ne d’altres en funció de la posició:
Així doncs, en resum:
Si fem la representació gràfica per un MHS de període T = 1 s:
x = A·sin(ωt+φ0)
v = A·ω·cos(ωt+φ0)
A cos(ωt+φ0)
a = –A·ω2·sin(ωt+φ0)
A cos(ωt+φ0)
TEORIA FÍSICA BAT1
1.- La posició, la velocitat i l’acceleració són funcions harmòniques (periòdiques).

2.- En valor absolut, el valor màxim de la velocitat es dóna quan cos(ωt+φ0)=±1 on
v=±A·ω. Això s’acompleix en el p.e. on (ωt+φ0)= 0º o π.
3.- El valor mínim de l’acceleració es dóna quan –sin(ωt+φ0)=0 on a=0. Això s’acompleix
en el p.e. on (ωt+φ0)= 0º o π.
4.- El valor mínim de la velocitat es dóna quan cos(ωt+φ0)=0 on v=0. Això s’acompleix en
els extrems on (ωt+φ0) = π/2 o 3π/2.
5.- En valor absolut, el valor màxim de l’acceleració es dóna quan –sin(ωt+φ0)=±1 on
2
a=±A·ω . Això s’acompleix en els extrems on (ωt+φ0) = π/2 o 3π/2.
Conveni de signes
Estirat +A Relaxat 0 Comprimit –A

Posició (x) Màx + 0 Màx –
Màx +
Velocitat (v) 0 0
Màx –
Acceleració (a) Màx – 0 Màx +
CONVENI DE SIGNES
Positiva tram 0 a +A
Posició (x)
Negativa tram 0 a –A
Positiva des de –A a +A
Velocitat (v)
Negativa des de +A a –A
Positiva tram 0 a –A
Acceleració (a)
Negativa tram 0 a +A
P Problemes: 3, 4, 5, 6, 7 (p. 146 - 147)

TEORIA FÍSICA BAT1
7.5. Període de l’oscil·lador harmònic
Si tenim una massa enganxada d’una molla que oscil·la en MHS, podem calcular el període
d’oscil·lació a partir del valor de la massa i de la constant elàstica de la molla:
P Problemes: 8, 9, 10 (p. 147)
7.6. El pèndol simple
Un pèndol simple és una massa penjada per un fil del seu centre de gravetat d’un punt de
suspensió que pot oscil.lar lliurement en un pla vertical.
El pèndol, per angles petits (de 7º com a màxim), es comporta com un oscil.lador harmònic.
Podem calcular el període d’oscil·lació del pèndol:
P Problemes: 11, 12, 13, 14 (p. 147 - 148)

TEORIA FÍSICA BAT1
7.7. Energies cinètica i potencial de l’oscil·lador harmònic
En absència de fregament, la força que governa l’oscil·lador harmònic és elàstica. Així doncs,
l’energia mecànica es conserva.
Energèticament tota oscil.lació és un intercanvi continuat d’energia: quan desplacem la massa del
p.e. aquesta adquireix una Ep elàstica que quan deixem anar el cos es transforma en Ec. Si no hi
ha friccions, el treball fet per les forces no conservatives és nul, per la qual cosa es conserva
l’energia mecànica i hi ha un intercanvi d’energies continuat i etern.
Si fem un gràfic Energia vs Posició:
Ec = ½ ·m·v2
Epe = ½ ·k·x2
Em = Ec + Epe
Wnc = ΔEm
P Problemes: 16, 17, 18, 19 (p. 148 - 149)

MOVIMENT HARMÒNIC SIMPLE
Exemple 1 - Calcula el valor de la discrepància (fase, desfasament, angle inicial) d’un MHS
d’amplitud 5 cm sabent que en l’instant inicial la partícula es troba just a la meitat de l’amplitud
positiva i anant cap al punt d’equilibri (cal trobar-lo tant per introduir-lo dins l’expressió del cosinus
com per introduir-lo dins la del sinus).
R: ϕ = π/3 rad , ϕ = 2π/3 rad
Exemple 2 - Imaginem un MHS d’amplitud A = 0,4 m i de MCU associat amb ω = π rad/s

(aquesta velocitat angular, és anomenada per el MHS freqüència angular o pulsació). Volem
començar l’estudi en l’instant en que el cos es troba en la posició d’amplitud negativa (això vol dir
que prenem com origen del temps, l’instant en que el cos es troba en el punt –A).
a) Cal trobar l’equació general del MHS, tant en funció del cosinus com del sinus.
b) Calcula l’elongació (posició del cos) en l’instant t = 0,15 s, amb cada equació.
c) Calcula la velocitat i l'acceleració en aquest mateix instant.
2
R: a) x = 0,4·sin(πt+3π/2) (SI) , x = 0,4·cos(πt+π) (SI) ; b) x = –0,35 m ; c) v = 0,57 m/s , a = 3,52 m/s
3.- L’equació de la trajectòria d’un mòbil és expressada per x = 4·sin(8t+2) en m, rad/s i

rad. Troba l’amplitud, el període, la freqüència i la fase.
R: A = 4 m , T = 0,78 s , f = 1,27 Hz , ϕ = 2 rad
4.- Un mòbil que segueix un MHS recorre un segment de 8 cm. La freqüència del moviment
és de 10 s-1 i en el temps t = 0 el mòbil es troba en el punt de màxima elongació. Es demana:
a) L’equació del moviment.
b) La velocitat i l’acceleració per t = 0.
2
R: a) x = 0,04·sin(20πt+π/2) (SI) ; b) v = 0 , a = –158 m/s
5.- Una partícula té un desplaçament donat per x = 0,3 cos(2t + π/6) (unitats SI):
a) Determina ω, T, A, φ0, f.
b) On es troba la partícula en l’instant t = 1 s?
c) Troba les expressions de la velocitat i l’acceleració.
d) Calcula x i v i a inicials de la partícula.
R: a) ω = 2 rad/s , T = 3,14 s , A = 0,3 m , ϕ = π/6 rad , f = 0,32 Hz ; b) x = –0,24 m ;
2
c) v = –0,6·sin(2t+π/6) (SI) , a = –1,2·cos(2t+π/6) (SI) ; d) x = 0,26 m , v = –0,3 m/s , a = –1,04 m/s
6.- Un cos de massa m penja d’una molla. Si separem el cos una distància de 5 cm de la
seva posició d’equilibri augmentant la longitud de la molla i el deixem anar, veiem que efectua 10
oscil·lacions en 8 s. Calculeu:
a) La freqüència, període i freqüència angular.
b) L’equació del moviment (tant en funció del sinus com del cosinus si hem començat a
contar el temps en l’instant en que el cos ha passat per x= +A.
R: a) f = 1,25 Hz , T = 0,8 s , ω = 2,5π rad/s ; b) x = 0,05·sin(2,5πt+π/2) (SI) , x = 0,05·cos(2,5πt) (SI)
7.- Un cos es mou segons en MHS a partir de l’equació:

x = 0,2·sin(πt+3π/2) (SI)
Es demana:
a) L’amplitud, la freqüència angular, el desfasament, el període i la freqüència.
b) Les expressions de la velocitat i l’acceleració respecte el temps.
c) El valor de la posició, velocitat i acceleració en l’instant t = 2 s.
d) El valor de la velocitat i l’acceleració en la posició x = + 15 cm.
R: a) A = 0,2 m , ω = π rad/s , ϕ = 3π/2 rad , T = 2 s , f = 0,5 Hz ; b) v = 0,2π·cos(πt+3π/2) (SI) ,
2 2 2
a = –0,2π ·sin(πt+3π/2) (SI); d) x = –0,2 m , v = 0 , a = 2 m/s ; c) v = ±0,42 m/s , a = –1,48 m/s
8.- Un cos de 3 kg oscil·la en MHS enganxat d’una molla de constant elàstica 1000 N/m.
Calcula la freqüència del moviment.
R: f = 2,9 Hz
9.- Una molla horitzontal de massa negligible s’allarga 8 cm quan se li aplica una força de
3,6 N. Si a un extrem es fixa una massa de 0,8 kg i s’estira la molla 10 cm des de la posició
d’equilibri tot deixant-la oscil.lar lliurement, calcula:
a) La constant elàstica de la molla.
b) La freqüència de l’oscil.lació i l’amplitud del moviment.
c) L’equació del MHS que s’observaria i la velocitat màxima del cos.
R: a) k = 45 N/m ; b) f = 1,19 Hz , A = 0,1 m ; b) x = 0,1·sin(7,5t+π/2) (SI) , v = 0,75 m/s
10.- Del sostre del laboratori hi penja una molla de la qual s’hi suspèn un cos de 5 kg,
experimentant un augment de longitud de 1 cm. S’afageixen 15 kg i es deixa oscil.lar lliurement
amb A = 4 cm de manera que en t = 0 el cos es troba a la posició -A. Es demana:
a) El període del moviment.
b) La posició, la velocitat i l’acceleració al cap de 2,15 s d’haver començat a oscil.lar.
2
R: a) T = 0,4 s ; b) x = 0,028 m , v = 0,45 m/s , a = –6,85 m/s
11.- Un pèndol es construeix amb una petita esfera que penja d’un fil de longitud 40 cm.
Suposem que separem el pèndol un angle de 7º respecte de la vertical i el deixem anar. Sense
ternir en compte la massa del fil, determina l’equació del moviment.
R: x = 0,049·sin(5t+3π/2) (SI)
12.- Calcula la longitud d’un pèndol si el seu període és d’1 s a la Terra. Quin serà el
període d’aquest a la Lluna? (gL = gT/6)
R: l = 0,25 m , T = 2,46 s
13.- Calcula l’acceleració de la gravetat en un lloc on un pèndol simple de l = 150,3 cm

realitza 100 oscil.lacions en 4,11 minuts.
2
R: g = 9,76 m/s
14.- La barra metàlica que manté la massa d’un pèndol d’un rellotge varia lleugerament
quan s’eleva la temperatura. Com influeix això en la mesura del temps?
R: En augmentar la longitud del pèndol, el període augmenta i per tant el rellotge es retarda
Exemple 15 - Una partícula de 2 kg vibra amb una velocitat màxima de 4 m/s i una A=15 cm.
a) Quin valor té l’energia mecànica? I la màxima energia potencial elàstica?
b) Quin valor té l’energia cinètica just en el punt A/2?
R: a) Em = Epemàx = 16 J ; b) Ec = 12 J
16.- Una massa de 20 kg penjada del sostre del laboratori, vibra seguint un MHS de
k=4900 N/m, ω=5π rad/s i A=0,04 m. Es demana:
a) L’Ec i l’Ep de la partícula quan passa pel centre de la oscil.lació.
b) Idem quan l’elongació és de 1 cm.
c) Idem quan l’elongació és de 4 cm.
(ATENCIÓ: suposa que tota l’Ep es troba en forma d’Epe)
R: a) Ec = 3,95 J , Epe = 0 ; b) Ec = 3,705 J , Epe = 0,245 J ; c) Ec = 0 , Epe = 3,95 J
17.- Es té un cos de 600 g de massa unit a una molla de constant recuperadora 12 N/m
sobre una superfície horitzontal sense fricció. Es tiba suaument el cos fins desplaçar-lo 10 cm de
la posició d’equilibri i es deixa anar sense velocitat inicial.
a) Quin treball s’ha fet per allargar la molla i quin és el màxim valor de la força que ha
calgut aplicar?
b) Descriu qualitativament com varia l’energia cinètica del cos en funció de la distància a la
posició d’equilibri.
c) Quina serà la velocitat del cos quan passi per les posicions corresponents als
allargaments 10 cm, 0 cm i -4 cm?
(PAU 1995)
R: a) W = 0,06 J , Fmàx = 1,2 N ; b) És màxima al punt d'equilibri i nu·la en els extrems ; c) v = 0 ,
v = ±0,45 m/s , v = ±0,41 m/s
18.- L’agulla d’una màquina de cosir oscil·la entre dos punts separats una distància vertical
de 20 mm. Suposant que fa un moviment harmònic simple de freqüència 30 Hz, quina és la seva
acceleració màxima en unitats de l’SI?
(PAU 2000)
2
R: amàx = 355 m/s
19.- Un cos de massa m es troba sobre una superfície horitzontal sense fricció, lligat a
l’extrem d’una molla ideal. El cos experimenta un moviment harmònic simple, representat per
l’equació
x = 0,02·cos(10t + π/2) (SI)
a) Calculeu els valors màxims de la posició i la velocitat del cos. Indiqueu en quins punts
de la trajectòria s’assoleixen aquests valors màxims.
b) Si m = 150 g, calculeu la constant recuperadora de la molla. Calculeu també l’energia
total del moviment.
c) Calculeu el mòdul de la velocitat del cos quan aquest es troba en la posició corresponent
a la meitat de l’amplitud.
(PAU 2004)
R: a) x = A = ±0,02 m , vmàx = 0,2 m/s ; b) k = 15 N/m , Em = 0,003 J ; c) v = 0,17 m/s

Dossier Apunts Bat1 21-22. Tiana

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Dossier Apunts Bat1 21-22. Tiana

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

APUNTS - ACTIVITATS

PLANTEJAMENT DE LA MATÈRIA Pàgina inici site FisB@tWeb

APÈNDIX 2: FORMULARI I UNITATS 1-8

1. PRIORITAT DE LES OPERACIONS I REGLES DE SIGNES

Extreure factor comú és el camí contrari a treure parèntesi.

seria incorrecte ja que en realitat el cotxe hauria recorregut en 8 s g 32 m

5. EQUACIONS DE 1r GRAU AMB UNA INCÒGNITA

Una equació de 2n grau és una igualtat de forma ax 2 + bx + c = 0 quan a ≠ 0

7. SISTEMES D’EQUACIONS LINEALS AMB 2 INCÒGNITES

Per resoldre aquests tipus de sistemes, ho podem fer a partir de 3 procediments:

8. SISTEMES AMB EQUACIONS DE 1r GRAU I 2n GRAU

30 ± 302 − 4·1·200 30 ±10

9. EQUACIÓ D'UNA RECTA EN EL PLA

Les més utilitzades són:

Exemple: representem les rectes següents i interpretem:

Recta A: y = 3x − 2 Recta B: y = 2x +1 Recta C: y = x−2 Recta D: y = −2 x − 2

2- Veiem que els pendents A, B, C són positius

3- Veiem que A i C tallen les ordenades (eix y) al

10. EQUACIÓ D'UNA PARÀBOLA EN EL PLA

L'equació d'una paràbola té la forma: y = ax 2 + bx + c

- Intersecció amb l’eix de les y:

Exemple: representem les paràboles següents i interpretem:

- Per exemple, A és una paràbola còncava amb el vèrtex (la

11. TRIGONOMETRIA / TEOREMA DE PITÀGORAS

A partir d'un triangle rectangle:

- El sinus d'un angle és el quocient catet oposat b

- El cosinus d'un angle és el quocient catet contigu c

- La tangent d'un angle és el quocient catet oposat b

En un triangle rectangle, el quadrat de a 2 = b2 + c 2

Descomposició d'un vector

Mesura, error i estadística al laboratori

Valor real d’una mesura

Expressió de mesures experimentals

Equació del MRU

Equació del MRUA

Equació MRUA de la velocitat en funció del temps

Equació MRUA de la velocitat en funció de l'espai

Casos especials MRUA Ü Caiguda lliure - PR: part més baixa

Ü Llançament vertical avall -v↑>0;v↓<0

Ü Tir horitzontal EIX X MRU

Principi fonamental de la dinàmica: 2a Llei de Newton

Treball realitzat per una força constant

Energia potencial elàstica

Principi de conservació de l'Energia mecànica

Dinàmica dels sistemes de partícules

Quantitat de moviment o Moment lineal

Teorema de l'Impuls mecànic

Principi de conservació del Moment lineal

Relació velocitat lineal - velocitat angular

Equació del MCU (versió lineal i versió angular)

Equació del MCUA (versió lineal i versió angular)

Equació MCUA de la velocitat en funció de l'espai / de l'angle

Acceleració normal, radial o centrípeta

Moviment harmònic simple

Acceleració d'un oscil·lador harmònic

Equació general MHS

Velocitat MHS en funció del temps

Velocitat MHS en funció de la posició

Acceleració MHS en funció del temps

Acceleració MHS en funció de la posició

Període de l'oscil·lador harmònic

Període del pèndol simple

UNITATS DEL SISTEMA INTERNACIONAL

CONSTANTS UNIVERSALS ALFABET GREC