Guia Experiencies Implantacio RSRM

GUIA I EXPERIÈNCIES
DE REFERÈNCIA PER A
LA IMPLANTACIÓ DE LA
RECOLLIDA SELECTIVA DE
RESIDUS MUNICIPALS
GUIA I EXPERIÈNCIES
DE REFERÈNCIA PER A
LA IMPLANTACIÓ DE LA
RECOLLIDA SELECTIVA DE
RESIDUS MUNICIPALS
BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP
Guia i experiències de referència per a la implantació de la recollida selectiva de residus municipals

I. Catalunya. Departament de Territori i Sostenibilitat
II. Agència de Residus de Catalunya
III. Títol: Implantació de la recollida selectiva de residus municipals
1. Residus – Recollida selectiva – Catalunya – Manuals, guies, etc.
2. Residus – Recollida selectiva – Catalunya – Estudi de casos
628.463(460.23)(035)
628.463(460.23)(078.7)
Direcció, suport a la redacció, revisió de continguts i edició
Cofinançat per
Equip redactor, disseny i maquetació
SPORA, Consultoria Ambiental
Juny 2018
Agraïments:
Eva Agulló, Joan Balasch, Dolors Colom, Gemma Eceiza, Iñaki Erauskin,
Josep Jurado, Carles Salvans, Marc Sans, Jordi Vilaró.
4
ÍNDEX
CONTEXT LEGAL I OBJECTIUS 9
El marc legal europeu
El marc legal estatal
El marc legal català
BLOC 1 ASPECTES QUE CAL TENIR EN COMPTE A L’HORA DE DEFINIR EL MODEL DE 12

RECOLLIDA
1.1 CARACTERÍSTIQUES TERRITORIALS, ECONÒMIQUES I 14

DEMOGRÀFIQUES
1.1.1 Població, tipologia urbanística i estacionalitat 15
1.1.2 Aspectes que cal analitzar detalladament abans de la implantació del 17
sistema òptim de recollida
1.1.3 Activitats econòmiques, comerços i serveis 18
1.1.4 Vies de comunicació, desplaçaments i destins 20
1.2 ANÀLISI DE LA VIABILITAT ECONÒMICA DE LA NOVA RECOLLIDA 22

1.2.1 Càlcul del balanç econòmic actual 23
1.2.2 Previsió dels costos de recollida 23
1.2.3 Previsió dels costos de tractament 25
1.2.4 Previsió d’ingressos i de la seva gestió 28
1.2.5 Càlcul de la previsió del nou balanç econòmic i comparació amb l’actual 30
1.3 GESTIÓ DEL SERVEI DE RECOLLIDA 31

1.3.1 Gestió indirecta o externalitzada 31
1.3.2 Gestió indirecta mitjançant societats d’economia mixta 32
1.3.3 Gestió directa 33
BLOC 2 LA MATÈRIA ORGÀNICA, UNA FRACCIÓ CLAU A L'HORA DE DEFINIR EL 34

MODEL DE RECOLLIDA
2.1 QUÈ ÉS LA FRACCIÓ ORGÀNICA? 36

2.2 EL MALBARATAMENT ALIMENTARI 38
2.3 LA COMPOSICIÓ DE LA FRACCIÓ ORGÀNICA 39
2.4 LA FRACCIÓ ORGÀNICA POT SER D’ORIGEN DOMÈSTIC O COMERCIAL 40
2.5 LA SEPARACIÓ EN ORIGEN 40
2.6 ELS IMPROPIS DE LA FRACCIÓ ORGÀNICA 43
2.7 LA VALORITZACIÓ DE LA FRACCIÓ ORGÀNICA PERMET... 44
2.8 RESULTATS I EVOLUCIÓ DE LA RECOLLIDA DE FRACCIÓ ORGÀNICA 45
BLOC 3 MODELS DE RECOLLIDA I CRITERIS D’OPTIMITZACIÓ 46
3.1 RECOLLIDA EN CONTENIDOR 48

3.1.1 Tipologies de contenidors i d'obertures. Punts forts i punts febles 48
3.1.2 Adaptació a les diferents tipologies edificatòries 50
3.1.3 Paràmetres per al dimensionament i l’optimització del servei 51
3.1.4 Contenidor obert sense accés restringit 52
3.1.5 Seguiment del servei 54
3.1.6 Implantació del model 54
3.1.7 Fiscalitat associada al model 55
Experiència d’interès. Mancomunitat d’Escombraries de l’Urgellet
Experiència d’interès. Manlleu
3.1.8 Contenidor tancat amb accés restringit 60
3.1.9 Seguiment del servei. Participació i incidències 64
Experiència d’interès. Mancomunitat de Sasieta
ÍNDEX 5
3.2 RECOLLIDA PORTA A PORTA 70

3.2.1 Models de recollida porta a porta. Punts forts i punts febles 70
3.2.2 Solucions adaptades a diferents tipologies edificatòries 73
Experiència d’interès. Mancomunitat La Plana
Experiència d’interès. Vilablareix
3.3 RECOLLIDA COMERCIAL 82

3.3.1 Models de recollida comercial. Punts forts i punts febles 82
3.3.2 Previsió de captació de residus 84
Experiència d’interès. Lleida
Experiència d’interès. Barcelona
3.4 GESTIÓ DE LA FRACCIÓ ORGÀNICA EN EL PUNT DE GENERACIÓ 92

3.4.1 Criteris per a implantar el compostatge casolà o comunitari 92
3.4.2 Previsió de captació de residus 94
3.4.3 Paràmetres per al dimensionament del servei de seguiment i 95
manteniment
Experiència d’interès. Mancomunitat de Tolosaldea
Experiència d’interès. Pallars Sobirà
EXPERIÈNCIES D’INTERÈS
Mancomunitat de Tolosaldea, 98
Mancomunitat de Sasieta, 68
Pallars Sobirà, 100 Mancomunitat d’Escombraries de l’Urgellet, 56

Vilablareix, 80
Lleida, 88 Manlleu, 58
Mancomunitat La Plana, 78
Barcelona, 90
6
Durant la dècada dels vuitanta, a Catalunya es van implantar les primeres

recollides selectives de residus municipals. La primera fracció que es va
recollir de forma generalitzada va ser el vidre, seguida del paper i cartró.
Ja entrats els anys noranta, es va iniciar la recollida dels envasos lleugers,
i a finals dels noranta va ser el torn de la fracció orgànica. Aquest model de
recollida selectiva de les fraccions ordinàries quantitativament més relle-
vants s’ha complementat amb el desplegament de les deixalleries (fixes i
mòbils) per tot el territori català, que ha permès oferir al ciutadà la possibi-
litat de recollir selectivament la resta de residus generats a la llar, especial-
ment els voluminosos, els perillosos i els de generació esporàdica.
El model de recollida de cinc fraccions majoritàries en pes, identifica-

des amb colors, és el que més predomina, però existeixen altres models
de separació, fins ara força minoritaris, amb alguna variable respecte al
model de cinc fraccions: el model multiproducte (recollida d’envasos lleu-
gers i paper i cartró de manera conjunta), el model residu mínim (recollida
d’envasos lleugers i resta de manera conjunta) i, més recentment, el model
de recollida per materials (en què es recullen materials plàstics, metàl·lics
i mixtos, tant si són envasos com si no).
Però el que més ha diferenciat l’experiència de recollida selectiva de Ca-

talunya respecte dels territoris de l’entorn, inclòs França, ha estat la intro-
ducció prematura de la recollida selectiva de la fracció orgànica, i són rares
excepcions els indrets del país on actualment no existeix la possibilitat de
separar la fracció orgànica.
Aquesta aposta ferma per la recollida selectiva de la fracció orgànica ha

estat acompanyada d’instruments d’ajut als municipis (subvencions, fisca-
litat ambiental —cànon i retorn del cànon—, acompanyament tècnic, etc.), i,
gràcies al treball de moltes persones arreu del territori, ha permès assolir
el nivell actual de recollida selectiva a Catalunya del voltant del 40 %.
Haver estat pioners, però, no és sinònim d’haver-ho fet tot bé des del
principi. També s’han comès errors, ja que s’han generalitzat pràctiques i
models no adaptats a les singularitats de cada territori, i hi ha un recorregut
INTRODUCCIÓ 7
de millora important; de fet, encara ara s’ha de treballar per millorar

els nivells de captació de recollida i molt especialment els de qualitat
(singularment de les fraccions orgànica i d’envasos), a fi d’abandonar el grau
d’estancament de la recollida selectiva dels darrers anys i avançar cap a la
consecució de nous objectius ambiciosos que ens hem proposat per al 2020
i que Europa ens planteja fins el 2035. Caldrà millorar els resultats, tant
quantitativament com qualitativament, si volem assolir l’objectiu principal,
que és el de valoritzar al màxim els recursos en el marc del camí cap a una
economia circular.
Aquest és el motiu de l’elaboració d’aquesta guia, que pretén aportar

informació i conceptes rellevants a l’hora de dissenyar, implementar i millo-
rar els sistemes de recollida selectiva dels residus municipals, conceptes
ara coneguts gràcies a la llarga experiència compartida dels mons local i
supramunicipal. La guia també inclou un recull d’indicadors que descriuen
l’evolució i el moment actual de les recollides selectives a Catalunya; i pre-
senta els sistemes innovadors que de mica en mica es van introduint i que
ens acompanyaran els propers anys en aquest repte col·lectiu que tenim
plantejat. Aquesta guia també vol ser útil per a la reflexió conjunta que hau-
rem de fer al voltant dels sistemes innovadors, de llurs potencialitats, for-
taleses i febleses.
L’aprovació del paquet de mesures sobre l’economia circular per part de

la Unió Europea i, recentment, del conjunt de directives de residus, així com
l’aplicació del Programa general de prevenció i gestió de residus i recursos
de Catalunya —PRECAT20—, en un context social cada cop més sensibilitzat
i exigent, ens conviden i interpel·len els municipis, els ciutadans, les em-
preses i la societat en general —ara sí, i de manera definitiva— a fer un salt
quantitatiu i qualitatiu per millorar els resultats.
Josep Maria Tost i Borràs

Director de l'Agència de Residus de Catalunya
8
CONTEXT LEGAL I OBJECTIUS

La normativa i la legislació en matèria de recollida selectiva o reciclatge de
residus municipals és cada cop més exigent i estableix uns objectius més
ambiciosos, que els diversos estats han de complir any rere any. La dismi-
nució de l’ús dels abocadors com a via de gestió i l’establiment de nous sis-
temes per a la recuperació dels recursos continguts en els residus és una
tendència inequívoca a tot Europa. La normativa incentiva l’ús d’eines fis-
cals perquè els ens titulars dels serveis de recollida, transport i tractament
de residus que obtenen bons resultats de recollida selectiva bruta (d'ara en
endavant, recollida selectiva) i de reducció de la generació de la fracció resta
tinguin uns balanços econòmics més fàcils d’equilibrar i de mantenir esta-
bles. D’aquesta manera es promou intencionadament per la via més efecti-
va, l'econòmica, un incentiu immediat als ens responsables de gestió dels
residus municipals, que s’afegeix a l’incentiu ambiental i social perquè
s’implementin nous models o mesures per assolir millors resultats.
El marc legal europeu
El nou paquet de mesures en matèria d'economia circular i les direc-

tives europees sobre residus
Finalment, el 23 de febrer de l’any 2018, s’ha aprovat el nou paquet de me-
sures sobre l'economia circular, que inclou quatre propostes legislatives
de noves directives per regular la gestió dels residus als estats membres.
El 22 de maig de 2018 s’aproven definitivament les noves normes, que
entraran en vigor 20 dies després de la seva publicació al DOUE.
Aquest paquet de mesures en matèria de residus donarà lloc a una in-
tensificació del reciclatge de residus i contribuirà a la creació d’una econo-
mia circular. Millorarà la forma com es gestionen els residus i fomentarà
la reutilització dels materials valuosos continguts en els residus, els re-
cursos.
Les noves normes estableixen objectius vinculants amb dates límit fi-
xes per al reciclatge de residus i la reducció de l’abocament. Aquests ob-
jectius incrementaran la proporció dels residus municipals i dels residus
d’envasos reciclats, amb objectius específics per al reciclatge de materials
utilitzats en els envasos. Les normes també inclouen objectius per reduir
la quantitat de residus municipals que es descarreguen als abocadors.
Entre els objectius vinculants més ambiciosos destaquen:
• Reciclatge dels residus municipals del 55 % el 2025, 60 % el 2030 i 65 % el

2035.
• Obligatorietat d’implantar la recollida selectiva de bioresidus l’any 2023.

Només els bioresidus recollits selectivament computaran com a reciclatge.
• Obligatorietat d’implantar la recollida selectiva de residus perillosos i resi-

dus tèxtils l’any 2025.
• Reducció del malbaratament alimentari al 30 % el 2025 i 50 % l’any 2030,

en consonància amb els objectius de desenvolupament sostenible de les
Nacions Unides.
• Límit d'abocament de residus municipals en dipòsits controlats del 10 %

l’any 2035.
• Reciclatge dels residus d’envasos i embalatges del 65 % del 2025 i 70 % el

2030. Amb diferents criteris segons els materials (paper i cartró, plàstics,
vidre, metall i fusta).
10
En espera de la publicació oficial de les noves directives, la directiva ac-

tualment en vigor −la Directiva 2008/98/CE del Parlament Europeu i del
Consell, de 19 de novembre de 2008, sobre els residus i per la qual es dero-
guen determinades Directives− estableix que els estats membres hauran
d’adoptar les mesures necessàries per garantir que s’assoleixi, entre d’al-
tres, l'objectiu següent:
• Abans del 2020, s’haurà d’augmentar com a mínim fins a un 50 % global

del seu pes la preparació per a la reutilització i el reciclatge de residus
de materials com ara, almenys, el paper, els metalls, el plàstic i el vidre
dels residus domèstics i possiblement d’altres orígens en la mesura que
aquests fluxos de residus siguin similars als residus domèstics.
El marc legal estatal
Actualment, la Llei vigent és la Llei 22/2011, de 28 juliol, de residus i sòls

contaminats, que és la transposició al marc jurídic espanyol de la Directi-
va 2008/98/CE sobre els residus. El document programàtic estatal que re-
cull, entre d’altres, els objectius de la Llei és el Pla estatal marc de gestió de
residus (PEMAR) 2016-2022, que inclou el concepte de l’economia circular
com a objectiu i introdueix els materials continguts en els residus en els
processos productius de nous productes o matèries primeres. El capítol
relatiu als residus domèstics i comercials inclou, entre d'altres, els objec-
tius següents:
• Preparar la reutilització i el reciclatge dels residus municipals fins al 50

% el 2020.
• Reduir els residus biodegradables destinats a dipòsit controlat.
• Implantar la recollida selectiva de la fracció orgànica.
• El 2020, limitar l’abocament del total dels residus municipals generats

fins al 35 % respecte als nivells del 1995.
Els objectius i les orientacions específiques de prevenció estan inclosos

en el Programa estatal de prevenció de residus 2014-2020.
El marc legal català
La legislació i la normativa catalana relativa a la gestió dels residus mu-

nicipals ha estat pionera a tot l’Estat des de la dècada dels anys noranta,
gràcies a la creació del Departament de Medi Ambient de la Generalitat
de Catalunya. Aquesta primera etapa va ser determinant, perquè es va
aprovar la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus, que marcava
l'obligatorietat d’implantació de la recollida selectiva dels residus orgà-
nics, així com de la resta de recollides selectives. A la vegada, es va marcar
el punt d’inflexió per començar a construir les infraestructures necessà-
ries de tractament i així anar clausurant els abocadors incontrolats, on
fins als anys vuitanta encara dipositaven els residus el 50 % dels municipis
catalans.
Dos trets rellevants, entre molts d’altres, que caracteritzen la legislació
i la normativa sobre residus a Catalunya han estat el finançament per part
de la Generalitat de les infraestructures de tractament de residus i l’establi-
ment d’un sistema fiscal basat en el cànon sobre la disposició de residus per
finançar, mitjançant el retorn del cànon, les millores dels sistemes de reco-
llida selectiva de la fracció orgànica als municipis, entre d’altres mesures.
En les darreres fases, també s'ha posat l'accent en la incorporació a la OBJECTIUS DE PREPARACIÓ PER A
normativa dels trets i objectius de la legislació i del paquet de mesures so- LA REUTILITZACIÓ I EL RECICLATGE
bre l'economia circular de les institucions europees. En aquest sentit, s’ha
anunciat que s’està treballant amb una nova llei de residus que, com a mí-
nim, incorporarà els objectius de prevenció i reciclatge d’obligat compli-
ment descrits al paquet de mesures sobre l'economia circular i a la propos-
2035 65 %
UE (Noves Directives 2018)
ta de noves directives europees, i fiscalment es determinaran les fites que
es volen assolir per a la introducció progressiva obligatòria de sistemes de
pagament per generació, sistemes d'incentius fiscals perquè les persones
i activitats generadores de residus municipals prenguin més consciència 2030 60 %
sobre la prevenció i la separació correcta de residus. UE (Noves Directives 2018)
Fins aleshores, de la legislació i la normativa vigents més directament re-
lacionades amb la recollida selectiva en destaquem els instruments següents:
• Decret legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de 2025 55 %
la Llei reguladora dels residus. Recull els continguts originals no modi- UE (Noves Directives 2018)
ficats de la Llei 6/1993 i totes les modificacions posteriors, i incorpora el 2020
CATALUNYA (PRECAT20)
nou marc legal europeu, estatal i català.
• Llei 8/2008, de 10 de juliol, de finançament de les infraestructures de 2020 50 %

ESTAT ESPANYOL
gestió dels residus i dels cànons sobre la disposició de la resta dels resi-
(Llei 22/2011)
dus. Té per objecte l’establiment d’un marc favorable de finançament UE (Directiva 2008)
d’infraestructures de gestió de residus i la regulació dels cànons que
graven la disposició de la resta dels residus municipals, i crea el cànon
sobre els residus municipals destinats a incineració. Així, la implanta-
ció del cànon sobre la disposició dels residus −creat per la Llei 16/2003,
de 13 de juny− i la incineració i el retorn d'aquest cànon han afavorit la
prevenció i la valorització material i s’han utilitzat per finançar infra-
estructures. Posteriorment s'ha modificat fixant el tipus de gravamen
per tona de resta de residus municipals destinats a dipòsit controlat o
a incineradora, i darrerament s'hi ha inclòs la modificació anual del
cànon sobre la disposició de la resta fins l’any 2020.
• Reial decret 210/2018, de 6 d'abril, pel qual s'aprova el Programa de pre-

venció i gestió de residus i recursos de Catalunya (PRECAT20). El Progra-
ma de prevenció i gestió de residus i recursos de Catalunya és el quart
programa que s’elabora des del 1995, i recull els objectius estratègics que
vehiculen la gestió dels residus a Catalunya durant el període 2013-2020,
entre els quals destaquen els següents:
• Reduir el malbaratament alimentari domèstic i comercial en un 50 %.
• Incrementar la qualitat de la recollida selectiva de la FORM i dels

envasos lleugers, per assolir l’any 2020 un nivell d’impropis infe-
rior al 10 % en pes en el cas de la FORM i al 25 % en el cas dels envasos
lleugers.
• Incrementar la recollida selectiva dels residus municipals fins a un

nivell mínim del 60% respecte dels residus generats.
• Assolir, en conjunt, com a mínim el 55 % en pes de residus domès-

tics i comercials destinats a preparació per a la reutilització i el re-
ciclatge de les fraccions paper, metalls, vidre, plàstic, bioresidus i
altres fraccions reciclables.
• Atènyer una valorització global (material i energètica) dels residus

municipals generats del 70 %.
12 BLOC 1
BLOC 1
ASPECTES QUE
CAL TENIR EN
COMPTE A L’HORA
DE DEFINIR
EL MODEL DE
RECOLLIDA
ASPECTES QUE CAL TENIR EN COMPTE A L’HORA DE DEFINIR EL MODEL DE RECOLLIDA 13
La definició del model de recollida requereix una 1.1

anàlisi molt acurada de les característiques poblaci- CARACTERÍSTIQUES
onals, urbanístiques, econòmiques i socials, a més TERRITORIALS,
de la valoració de l’estat actual dels contractes i/o ECONÒMIQUES I
dels convenis en cas que n'hi hagi i, finalment, de DEMOGRÀFIQUES 14
les característiques i la situació de les transferènci-
es i els destins de tractament. Sovint el principal 1.2
motiu per plantejar el model de gestió que millor ANÀLISI DE LA
s’adequa al nostre àmbit és la finalització del con- VIABILITAT ECONÒMICA
tracte vigent, però també és habitual que es plante- DE LA NOVA RECOLLIDA 22
gin nous models per fer un salt substancial pel que
fa als resultats de recollida selectiva. 1.3
GESTIÓ DEL SERVEI DE
El tipus d’anàlisi diferirà molt si es tracta d’un RECOLLIDA 31
únic municipi o si s’agrupen, ja sigui en mancomu-
nitats, en consorcis o en comarques. En aquest cas
el model que es vulgui plantejar s’haurà d’adaptar a
les característiques de cadascun dels municipis, te-
nint en compte la màxima compatibilitat entre sis-
temes per tal d’optimitzar el servei.
14 BLOC 1 CARACTERÍSTIQUES TERRITORIALS, ECONÒMIQUES I DEMOGRÀFIQUES
1.1
CARACTERÍSTIQUES
TERRITORIALS,
ECONÒMIQUES I
DEMOGRÀFIQUES
Les característiques territorials, econòmiques i

demogràfiques tenen una gran incidència a l'hora de
determinar el model de recollida òptim
Els diferents models de recollida es poden implantar a qualsevol tipologia
de municipi, però cal adaptar el sistema de recollida escollit a les necessi-
tats i a les característiques de l’ens local. Cal, doncs, adequar-lo en funció
dels resultats de l’anàlisi territorial de detall.
Per a aquesta anàlisi partim de la base que s'estudiaran de forma di-
ferenciada les característiques que permetran definir els models òptims
de recollida dels residus domèstics i comercials, tot i que en les propostes
posteriors es pugui plantejar la recollida comercial i domèstica en el ma-
teix circuit per motius d’eficiència del servei.
1.1.1
POBLACIÓ, TIPOLOGIA URBANÍSTICA I
ESTACIONALITAT
L’anàlisi acurada d’aquests aspectes permetrà determinar, en gran mesu-
ra, el sistema òptim de recollida dels residus domèstics i comercials.
L’objectiu principal d’aquesta anàlisi és zonificar el municipi o la co-
marca a partir dels resultats de la diagnosi territorial. Aquesta zonificació
permetrà definir el sistema òptim per a cada sector en funció de la tipolo-
gia urbana i la densitat de població.
Un dels errors més freqüents és plantejar un model de recollida comú
per a tot el municipi o grup de municipis. En municipis o comarques amb
característiques heterogènies, aquest plantejament porta a una davallada
dels resultats de recollida selectiva i a la implantació de serveis de recollida
ineficients.
COM ES POT ZONIFICAR EL NOSTRE ÀMBIT D’ESTUDI?

El resultats de la zonificació han de permetre definir el sistema de
3 EN FUNCIÓ DE LA TIPOLOGIA
URBANÍSTICA
recollida que millor s’adapti a les característiques de cada sec- ZONES DISSEMINADES:
tor, en funció dels objectius que marquem pel que fa als resultats zones amb habitatges aïllats.
quantitatius i qualitatius. ZONES HORITZONTALS
DE DENSITAT BAIXA:
zones on predominen els habitatges uni-
1 2
familiars amb jardí, tipus urbanitzacions.
EN FUNCIÓ DE EN FUNCIÓ DE L’ESTACIONALITAT
LA POBLACIÓ DE LA POBLACIÓ ZONES HORITZONTALS
DE DENSITAT ALTA:
MUNICIPIS RURALS: ZONES DE RESIDÈNCIA HABITUAL: zones on predominen els habitatges
menys de 1.000 habitants. zones on la major part de la població unifamiliars sense espais oberts entre
és estable i resident habitual. ells, tipus nucli antic.
MUNICIPIS SEMIRURALS:
entre 1.000 i 5.000 habitants. ZONES AMB PRESÈNCIA ZONES VERTICALS DE
DE SEGONA RESIDÈNCIA FIXA: DENSITAT BAIXA:
MUNICIPIS SEMIURBANS:
zones amb una presència elevada d’ha- zones on predominen els blocs plurifami-
entre 5.000 i 15.000 habitants.
bitatges de segona residència estable. liars de fins a 20 habitatges, amb espais
MUNICIPIS URBANS: comunitaris i espais oberts entre ells.
ZONES TURÍSTIQUES
entre 15.000 i 60.000 habitants .
D'ESTADA CURTA: ZONES VERTICALS DE DENSITAT ALTA:
CIUTATS: zones amb una forta estacionali- zones on predominen els blocs pluri-
més de 60.000 habitants. tat amb visitants d'estada curta no familiars amb més de 20 habitatges,
estables, en allotjaments turístics sense espais comunitaris ni espais
(hotels, hotels apartament, albergs i oberts entre ells.
càmpings).
20
A CATALUNYA, EL 52 % 67
DE LA POBLACIÓ ES
CONCENTRA EN EL 2 % 124
DELS MUNICIPIS 3.894.910
253
CIUTATS
MUNICIPIS URBANS 1.829.287
MUNICIPIS SEMIURBANS
484
MUNICIPIS SEMIRURALS
MUNICIPIS RURALS 1.048.472
586.978
194.003
NOMBRE DE MUNICIPIS POBLACIÓ TOTAL
43,8 %
39,1 %
35,1 % 35,5 %
33,0 % MITJANA
CATALANA DE
RECOLLIDA
SELECTIVA
BRUTA (2016)
38,6 %
MUNICIPIS MUNICIPIS MUNICIPIS MUNICIPIS CIUTATS

RURALS SEMIRURALS SEMIURBANS URBANS
La zonificació i l’anàlisi de les característiques urbanístiques i demogrà-

fiques, a part de contribuir a determinar el sistema òptim de recollida,
també ens permetrà definir els equips de recollida necessaris per a cada
zona i els reforços que caldrà dedicar en temporades concretes, en cas que
sigui necessari.
A CATALUNYA, EL
Cal que tinguem en compte que, a més de la zonificació, s'haurà de re-
REPTE ÉS QUE LES
GRANS CIUTATS alitzar un estudi de detall per determinar les característiques del sistema
COMENCIN A escollit que millor s'ajusti a les necessitats dels veïns i les veïnes. Aquest
PLANTEJAR-SE estudi és necessari per a qualsevol dels models, tot i que en el cas dels mo-
OBJECTIUS MÉS dels que aposten per la responsabilització del generador i la màxima indi-
AMBICIOSOS vidualització de les aportacions ha de ser més exhaustiu.
1.1.2
ASPECTES QUE CAL ANALITZAR
DETALLADAMENT ABANS DE LA
IMPLANTACIÓ DEL SISTEMA ÒPTIM DE
RECOLLIDA
EN EL CAS DEL… Cal fer un estudi acurat de les ubica-

SISTEMA DE cions de les àrees d’aportació i de la
RECOLLIDA AMB cobertura de cada fracció, en funció
CONTENIDOR DE dels objectius fixats.
VORERA OBERT EN I tenir present la distribució de conteni-
ÀREA D’APORTACIÓ dors (si les àrees són completes o no)
i la capacitat recol·lectora (capacitat
instal·lada per freqüència de recollida).
EN EL CAS DEL… Es definirà el grup d‘habitatges al qual

SISTEMA DE dona servei cadascuna de les àrees
RECOLLIDA AMB d’aportació, i la seva ubicació. També
CONTENIDOR DE cal decidir quines fraccions tindran
VORERA TANCAT l’accés limitat i com es preveu evitar
AMB CONTROL l’increment d’impropis en les fraccions
D’ACCÉS EN ÀREA sense control d’accés.
D’APORTACIÓ I s'ha de tenir present la distribució de
contenidors (si les àrees són comple-
tes o no) i la capacitat recol·lectora
(capacitat instal·lada per freqüència de
recollida).
EN EL CAS DEL… Hem de determinar el sistema d’apor-

SISTEMA DE tació concret per a cadascun dels
RECOLLIDA edificis. Cal definir diferents opcions
PORTA A PORTA d’aportació en funció del model que es
prioritza, del tipus d’edificis, del nom-
bre d’habitatges i dels espais lliures o
comunitaris interns.
També cal determinar la capacitat dels
bujols/contenidors i la freqüència de
recollida.
EN EL CAS QUE… Caldrà definir si es planteja el projecte

IMPLANTEM EL com a via exclusiva per a la gestió
COMPOSTATGE de la fracció orgànica o com a via
DOMÈSTIC O complementària al servei habitual
COMUNITARI de recollida selectiva, així com les
possibles ubicacions de les àrees de
compostatge comunitari i el radi de
cobertura de cadascuna d’elles.
1.1.3
ACTIVITATS ECONÒMIQUES, COMERÇOS I
SERVEIS
Les activitats econòmiques, els comerços i els serveis tenen una incidència
molt important en la generació de residus i en la seva tipologia. Així, tam-
bé cal realitzar una zonificació tenint en compte la distribució de l’activi-
tat econòmica, sobretot en les grans ciutats amb eixos comercials i zones
industrials i en el cas dels serveis de recollida que agrupin activitats econò-
miques, comerços i serveis distribuïts en diversos municipis.
Com es pot zonificar el nostre àmbit d’estudi en funció de

l’activitat econòmica?
• Zones rurals: municipis o sectors on predomina l’activitat agropecuà-

ria, de manera que l’atenció s’ha de centrar en la generació domèstica.
• Zones turístiques: municipis o sectors on hi predomina l’activitat tu-

rística, generalment lligada a una forta estacionalitat. En general, en
aquestes zones cal un tracte diferenciat dels grans productors, ja que la
generació de residus pateix fluctuacions molt importants en tempora-
des concretes o els caps de setmana.
• Zones comercials: municipis o sectors on hi predomina el comerç, com

poden ser els eixos comercials de pobles i ciutats. Aquestes activitats
són constants i estables quant a la generació de residus, però requerei-
xen reforços puntuals de determinats serveis en funció de la tipologia
de residus que generen.
• Zones industrials: en aquest cas cal determinar si es vol prestar o no

el servei de recollida. En cas que s’opti per prestar-lo, cal controlar molt
acuradament les aportacions, que únicament poden ser de residus as-
similables a municipals, i evitar que el servei esdevingui un punt de
fuga dels residus industrials que requereixen una gestió diferenciada a
través d’un gestor propi autoritzat.
Les activitats econòmiques, els comerços i els serveis són generadors de resi- ÉS MOLT IMPORTANT QUE,
dus que s’assimilen dins dels residus municipals, com ara vidre, envasos, pa- EN CAS QUE EN EL MUNICIPI
per i cartró i la fracció orgànica. Alguns es generen en grans quantitats, per HI HAGI ESTABLIMENTS
COMERCIALS I DE SERVEIS
això sovint aquests generadors s'anomenen grans productors. En qualsevol QUE REALITZIN UNA GESTIÓ
cas, tots tenen l'obligació de fer la separació selectiva de totes les fraccions, ja PRIVADA DELS SEUS
sigui realitzada mitjançant gestió pública o privada. RESIDUS, L’ENS LOCAL
Les activitats econòmiques, els comerços i els serveis s’han d’analitzar de TINGUI CONEIXEMENT
DE LES DESTINACIONS
forma independent de la resta de generadors. Les conclusions d’aquesta anà-
FINALS (DESPRÉS DE LES
lisi, en funció de la distribució i la previsió de generació per fraccions, perme- TRANSFERÈNCIES, SI ÉS EL
tran determinar si cal o no segregar l’aportació o la recollida comercial. CAS) PER PODER GARANTIR-NE
En aquest cas, molts municipis o comarques tenen poca informació dispo- UNA VALORITZACIÓ CORRECTA
nible i actualitzada. Cal recollir, per tant, tota la informació referent a les acti-
vitats econòmiques i a la generació de residus associada mitjançant un treball
de camp acurat que permeti dimensionar correctament la recollida comercial.
Quina informació es necessita?
• Dades generals de l’activitat: és molt important tenir actualitzades les

dades generals i de contacte. Sovint els llistats més ben actualitzats són
els vinculats a impostos municipals.
• Tipus d’activitat: comerç, comerç d’alimentació, supermercat, gran

superfície, bar, restaurant, hotel, càmping, alberg, hotel apartament,
perruqueria i estètica, centre educatiu, centre mèdic, equipament pú-
blic o edifici municipal, taller, indústria i mercats (fixos o ambulants).
• Període d’activitat: permet analitzar el grau d’estacionalitat de les ac-

tivitats econòmiques.
• Generació de residus: cal determinar la generació de residus per a ca-

dascuna de les fraccions. Aquesta informació permetrà saber quins es-
tabliments es consideren grans productors i quins es poden assimilar a
generació domèstica, avaluar la necessitat de contenidors propis (en cas
de segregació i individualització de l’aportació) i dimensionar el equips
de recollida.
• Espai d’emmagatzematge dels residus: permet valorar la capacitat

d’emmagatzematge interior de cada activitat.
• Ubicació georeferenciada: serveix per definir el detall de les rutes de

recollida per fracció.
1.1.4
VIES DE COMUNICACIÓ,
DESPLAÇAMENTS I DESTINS
Per a cada via és bàsic definir els aspectes següents:
• Tipus de via
• Velocitat mitjana
• Distància fins al punt de destí
En funció del model de recollida i de la distància a les plantes de trac-

tament, caldrà plantejar punts de transferència per garantir la viabilitat
del model.
El tipus i l'estat de les vies de comunicació, així com l’estat del trànsit,
són factors que, juntament amb les distàncies, determinen els temps dels
desplaçaments dels vehicles de recollida durant un servei. El nombre de
punts de recollida de qualsevol model, juntament amb el temps de recolli-
da en cadascun d’ells, configuren en part l’eficiència d’un servei però un
dels aspectes més rellevants que cal considerar és la distància i el temps
requerit per desplaçar-se fins al punt de destí de cada fracció dels residus
recollits.
Tot i que cada cas és únic i requereix de ser analitzat de manera parti-
cular, en la fase de disseny del model de recollida sovint s’estableix que el
límit de temps que es pot destinar a desplaçar-se fins al destí de la
descàrrega, realitzar l'operació de descàrrega i tornar són aproxima-
dament 60 minuts. Quan se supera aquest límit, sovint es millora l’efi-
ciència del servei invertint en algun tipus de transferència de la fracció en
qüestió.
22 BLOC 1 ANÀLISI DE LA VIABILITAT ECONÒMICA DE LA NOVA RECOLLIDA
1.2
ANÀLISI DE LA VIABILITAT
ECONÒMICA DE LA NOVA
RECOLLIDA
CAL REDUIR LA El càlcul del balanç econòmic i la comparativa amb la previsió de
DEPENDÈNCIA DELS balanç del sistema de recollida finalment proposat és una eina
COSTOS SOBRE ELS QUALS clau per determinar-ne la viabilitat
NO ES TÉ UN CONTROL
DIRECTE, COM ARA, EL Quan s'analitza el balanç econòmic associat a la gestió dels residus cal
TRACTAMENT DE LA
tenir en compte els costos de recollida i tractament, així com els ingressos
FRACCIÓ RESTA.
associats a retorns i a venda de materials. L’anàlisi s’ha de realitzar global-
Disminuir la generació de
resta permet controlar ment per a totes les fraccions, ja que cada model comporta uns resultats
el cost de tractament de recollida selectiva i unes necessitats de servei específiques, fet que re-
d’aquesta fracció i percuteix tant en els costos de servei, com en els de tractament.
estabilitzar el balanç A l'hora de calcular el balanç econòmic, és complicat estandarditzar
econòmic associat a la el mètode, perquè les casuístiques són molt diverses. Molts municipis
gestió de residus, i evita tenen delegada la competència de la recollida d’alguna de les fraccions
que els increments del a entitats supramunicipals, com ara mancomunitats, consells comar-
cost de tractament que cals o consorcis; d’altres, com és el cas dels municipis que formen part de
es produeixin al llarg del l’AMB, no gestionen directament els costos associats al tractament, que
temps afectin negativament,
es transfereix al ciutadà mitjançant el rebut de l’aigua.
la qual cosa es tradueix en
l’estabilització de les taxes. Tots aquests aspectes fan que calgui personalitzar el sistema de càlcul
del balanç econòmic i buscar un mètode que faciliti la comparativa entre
diferents escenaris per analitzar la viabilitat del model.
Principals ingressos Costos
INGRESSOS VENDA COST
+ + + + +
RETORN INGRESSOS INGRESSOS PAPER I COST TRACTAMENT COST
ECOEMBES RETORN RETORN CARTRÓ RECOLLIDA I FRACCIÓ CÀNON
ENVASOS ECOVIDRIO DEL O ALTRES TRANSPORT ORGÀNICA, RESIDUS
I PAPER I CÀNON MATERIALS RESTA I ALTRES
CARTRÓ (DEIXALLERIES)
Resultat balanç econòmic previ taxa

1.2.1
CÀLCUL DEL BALANÇ ECONÒMIC ACTUAL
En el càlcul del balanç econòmic actual cal tenir en compte tots els costos
de recollida i tractament, tant si són directes com en forma d’aportació
municipal, en cas de tenir la competència delegada.
En el cas de les administracions supramunicipals...

És convenient analitzar els costos i els ingressos globals propis, el sistema
de distribució i, en cas de no tenir delegada la competència de totes les
fraccions, incorporar-hi els costos i els ingressos de cadascun dels muni-
cipis que en formen part. Aquesta anàlisis permetrà comparar la situació
actual amb els nous escenaris i analitzar com repercutiran sobre cadascun
dels municipis, per facilitar la presa de decisions.
En el cas dels municipis...

Cal tenir en compte tots els costos de recollida i tractament, així com els
ingressos associats a totes les fraccions de recollida selectiva. En cas que el
municipi tingui delegada la gestió de la recollida d’alguna fracció, caldrà
tenir en compte l’aportació que es realitza i el concepte, és a dir, com es
reflecteixen en l'aportació els costos i els ingressos de la fracció delegada.
1.2.2
PREVISIÓ DELS COSTOS DE RECOLLIDA
A l'hora de determinar els costos de recollida, també cal tenir present el
servei de recollida de totes les fraccions. Les noves implantacions de la re-
collida de la fracció orgànica i, sobretot, els canvis de sistema de recollida
cap a sistemes més eficients i que permeten millorar els resultats compor-
ten un increment de la recollida selectiva de totes les fraccions, no només
de la fracció orgànica, i una disminució de la fracció resta.
En aquest sentit, és molt important que, sempre que es plantegi una
nova implantació de la recollida de la fracció orgànica −ja sigui domicilià-
ria o comercial− o un canvi del sistema de recollida actual, es redimensio-
ni la recollida de la resta de fraccions. En el cas de les fraccions de recollida
selectiva, es pot plantejar un increment de contenidors o de la freqüència
de recollida, en el cas de la resta, cal buscar la màxima optimització quant
al nombre de contenidors o a la freqüència.
LA IMPLANTACIÓ DE Què cal tenir en compte a l'hora de calcular el cost del servei?
LA RECOLLIDA DE LA
FRACCIÓ ORGÀNICA
• Cost de personal directe: conductors i peons recol·lectors, tenint en
O ELS CANVIS EN EL
SISTEMA DE RECOLLIDA compte les vacances, les substitucions i l’absentisme laboral. Els costos
S’HAN DE TRADUIR EN de personal es calculen segons els convenis vigents en cada cas, con-
UNA REDUCCIÓ DEL siderant l’horari (diürn o nocturn) i les jornades laborables i festives
COST DE LA RECOLLIDA anuals.
DE LA FRACCIÓ RESTA
• Cost de personal indirecte: cap de servei, encarregat, mecànic, ad-
ministratiu, educador ambiental −en cas que es consideri necessari− i
personal encarregat del servei.
• Cost de transport: en cas que es disposi d’una planta de transferència,

cal calcular el cost de transport fins a la planta de tractament. Sovint
aquest cost s’inclou dins el servei, però és recomanable analitzar-lo a
part o sol·licitar preus al proveïdor per poder realitzar comparatives en-
tre els diferents escenaris. En aquest cas es recomana simular els costos
que representen els desplaçaments, calculats per nombre de viatges o
per tona. En funció de la casuística, un mètode de càlcul pot resultar
molt més beneficiós econòmicament que l’altre.
• Cost de combustible i de manteniment de vehicles: aquest cost es

calcula a partir de les jornades anuals de funcionament de cadascun
dels vehicles adscrits al servei.
TIPUS COST DE COMBUSTIBLE I DE

DE VEHICLE MANTENIMENT
VEHICLE COMPACTADOR 28 €/HORA
DE CÀRREGA POSTERIOR
DE 18–26 m3
VEHICLE COMPACTADOR 22 €/HORA
DE CÀRREGA POSTERIOR
DE 12–16 m3
SATÈL·LIT DE 11 €/HORA
CÀRREGA POSTERIOR
DE 5-7 m3
VEHICLE DE 30 €/HORA
CÀRREGA LATERAL
• Assegurances de vehicles
• Despeses associades a la base del servei: lloguer, assegurances, sub-

ministraments.
• Altres despeses: vestuari, eines, EPI, riscos laborals, formació, etc.
• Amortització de les inversions: en aquest cas caldrà calcular el cost

total de les inversions i fixar el període d’amortització i la previsió d’in-
terès. En aquest punt cal definir quines inversions assumeixen directa-
ment l’ens local i quines es preveu amortitzar en el marc del servei de re-
collida. Per a alguns models de recollida aquest capítol adquireix molta
rellevància, com en el cas de la recollida pneumàtica o els contenidors
soterrats. Són models les inversions dels quals sovint no es poden assu-
mir directament, i, en cas que sí que es pugui, cal fer una bona anàlisi
dels resultats previstos o de com implantar el model perquè se'n puguin
obtenir uns resultats correctes.
• Bosses compostables: en alguns casos el cost de les bosses composta-

bles per a domicilis i grans productors, s’inclou dins el cost del servei.
• Bosses amb xip: per a la recollida d'envasos, multiproducte, de mate-

rials o de resta.
• Benefici industrial: en cas d’externalització del servei, cal comptabi-

litzar un percentatge calculat sobre el cost total, sense tenir en compte
les amortitzacions, que, habitualment, se situen entre el 6 i el 10 %.
• IVA 10 %: a totes les despeses en serveis contractats a tercers, cal aplicar

l’IVA, que generalment és del 10 %.
1.2.3
PREVISIÓ DELS COSTOS DE TRACTAMENT
Els costos de tractament
Els costos de tractament han de tenir en compte el tractament de la fracció

resta i el de la fracció orgànica. És essencial la diferència que s’estableix
entre el cost d’aquestes dues fraccions −tenint en compte el cànon supor-
tat pel tractament de la resta i el retorn del cànon vinculat a la recollida i el
tractament de la fracció orgànica−. Aquesta diferència varia en funció del
territori i del destí de cadascuna de les fraccions, perquè el cost de tracta-
ment de la resta i de la fracció orgànica l’estableix el titular de cada planta.
En el cas de la fracció orgànica, sovint el cost d’entrada està subjecte a
criteris de qualitat, de manera que el cost d'entrada s'incrementa com més
elevat sigui el percentatge d’impropis del material recollit.
TONES TONES
PREVISTES DE PREVISTES DE
FRACCIÓ RESTA FRACCIÓ
ORGÀNICA
*
+
CÀNON COST
COST DE SOBRE LA D’ENTRADA
TRACTAMENT DISPOSICIÓ A PLANTA DE
DE LA RESTA TRACTAMENT
Cost de tractament
*No s'aplica directament a la fracció resta que es destina a instal·lacions de tractament mecànic-biològic
COMPARATIVA DE PREUS D'ENTRADA A LES PLANTES DE

TRACTAMENT DE FRACCIÓ ORGÀNICA A CATALUNYA L’ANY 2012
El cost de tractament de la fracció orgànica varia PREU MÍNIM

de forma molt significativa en funció de la planta de < 10 % IMPROPIS MITJANA PREU MÀXIM
> 30% D’IMPROPIS: 90,9€/t
destí, tot i que la variabilitat s’accentua en els imports 10 - 20 % D’IMPROPIS
unitaris d’entrada de fracció orgànica de pitjor qualitat, 20 - 30 % D’IMPROPIS MITJANA PREU MÍNIM
i s’equilibra en les entrades de fracció orgànica amb un PREU MÀXIM < 10% D’IMPROPIS: 56,2€/t
percentatge d’impropis inferior al 10 %
€/t
250
225
200
175
150
125
100
75
50
25
0
L F. S A RA LL LA SA S DA OT F. V. S GA LL
. A P 1 2
EL DE ER RB E AL AN EI OL DE L BE SS EM RC RC
R LL JO ST
E
RG RE ER LL DE RI RE DE RA TR PA PA
TA A M AN A
TL
R
BO UG AN
O GO D’
U
RB DE OM DE TÀ LE
S
TE
R O O
PL LA U
M
BA OL GA E L EC EC
ES GR L SE L IU C .C
U ER RE
DE TO A. .P R
LA AS ST ST ST TO
M ON
M
* * * *
En cas que la fracció resta es destini directament a dipòsit controlat o a

incineradora, al cost establert pel titular de la planta cal sumar-hi el cà-
non sobre la disposició de la resta. Si el destí és una planta de tractament
mecànic-biològic, el cost d’entrada ja inclou el cànon sobre la disposició
de la resta, que és assumit per la planta en funció de la quantitat de resta
generada.
La Llei 5/2017, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sec-
tor públic, estableix un cànon sobre la disposició de la resta i també sobre
la seva incineració. Aquesta llei preveu un increment anual del cànon fins
als 47,1 €/t per a la disposició de la resta i 23,6 €/t per a la incineració l'any
2020.
*Són plantes de tractament de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Els preus són

aplicables a les entrades de titulars privats. Les administracions locals de l'AMB
no paguen per l'entrada a planta. El cost repercuteix directament als usuaris
particulars mitjançant la Taxa Metropolitana de Tractament de Residus (TMTR).
EVOLUCIÓ DEL CÀNON SOBRE LA DISPOSICIÓ DE RESTA
€/t
50
La Llei 5/2017 determina els
increments del cànon fins a
FONT: Agència de Residus de Catalunya (ARC)

45
47,1 € per als residus destinats
a dipòsit controlat i fins a 23,6 40
€ per als residus destinats a 35

incineradora.
30
L’increment progressiu del
cànon ha de permetre als 25
municipis adoptar estratègies
20
per millorar la recollida
selectiva i contenir els costos. 15
10
DIPÒSIT CONTROLAT
5
INCINERADORA (ELIMINACIÓ)
INCINERADORA (VALORITZACIÓ ENERGÈTICA) -
04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20
20 20 20 20 20 20 20 20 20 20 20 20 20 20 20 20 20
COMPARATIVA DE COSTOS
EN FUNCIÓ DEL DESTÍ DE LA
Fracció resta
FRACCIÓ RESTA APLICANT
LA PREVISIÓ D’INCREMENT
DEL CÀNON PER AL 2020
El cost del tractament de
la fracció resta l’any 2020
augmentarà significativament
DIPÒSIT VALORITZACIÓ PLANTA
en la majoria dels casos, ja sigui PRE-
CONTROLAT ENERGÈTICA
per increment del cànon o per TRACTA-
MENT
necessitat de canviar de destí
per garantir el pretractament de
la fracció resta, tal com marca la cost d’entrada cost d’entrada cost d’entrada
legislació vigent.
19 € 47,1 € 9 € 23,6 € cànon de la

2015 2020 2015 2020 part residual
1.2.4 El cànon recaptat pels residus destinats a disposicions finalistes es dedica,

entre d'altres, a cofinançar el cost dels serveis de recollida selectiva dels
PREVISIÓ municipis.
D’INGRESSOS I DE Una característica molt significativa del sistema fiscal del cànon sobre
la disposició de la resta a Catalunya és el sistema de retorn. A la resta de
LA SEVA GESTIÓ països europeus que apliquen un cànon sobre l'eliminació de residus, els
ingressos obtinguts s’afegeixen als pressupostos generals de l’entitat re-
captadora. En canvi, a Catalunya, s'empra un sistema de retorn per als ens
locals, en funció de diversos criteris.
Els titulars de la recollida de la fracció orgànica i aquells ens locals que
han optat per l’autocompostatge com a via exclusiva o bé complementà-
ria, reben uns ingressos en concepte de retorn del cànon. Els criteris i el
sistema de càlcul, així com els imports unitaris que cal tenir en compte, es
defineixen anualment a la Guia d’orientació als ens locals sobre l’aplicació del retorn
dels cànons sobre la disposició de la resta dels residus municipals. Els criteris no sem-
pre han estat els mateixos: per exemple, actualment no s'aplica el criteri
de retorn per tones de fracció vegetal entrades a planta ni tampoc per ús
de bosses compostables. A continuació es descriuen alguns dels criteris de
càlcul del retorn.
RETORN DEL CÀNON CRITERIS DE RETORN DEL CÀNON TENDÈNCIA

TRACTAMENT Tones netes de fracció orgànica x L’import unitari s’ha mantingut relativament
DE LA FRACCIÓ import unitari (€/t). estable els últims anys; a partir del 2013, es va
ORGÀNICA estabilitzar en 34 €/t.
RECOLLIDA Tones brutes de fracció orgànica x Es penalitza el major percentatge d’impropis.

DE LA FRACCIÓ import unitari (€/t) x coeficient per L’import unitari fa anys que està estabilitzat en
ORGÀNICA tipus de municipi (rural: 1, semiurbà: 10 €/t. L’any 2018, els municipis amb més d’un
1,28, urbà: 1,5) x coeficient en funció 14 % d’impropis no ingressaran cap quantitat,
del percentatge d’impropis. i la tendència preveu limitar el retorn a un
màxim d'un 10 % d'impropis.
AUTOCOMPOSTATGE Import unitari per compostador indivi- A partir de l’any 2013, s’incorporen els ens
dual o comunitari instal·lat, en funció de locals que han optat per l’autocompostatge
si és una via exclusiva o complemen- com a via complementaria, amb l’objectiu de
taria a la recollida selectiva de fracció fomentar la gestió de la fracció orgànica en
orgànica. origen.
ALTRES CONCEPTES DE RETORN • Pel compost madur comercialitzat.

• Per la producció de biogàs en plantes
de metanització.
• Pels REPQ (Residus Especials en
Petites Quantitats) d'origen domèstic
recollits a les deixalleries.
R RURAL
COMPARATIVA DE RETORN
SR SEMIRURAL 2010
DEL CÀNON PER TONA DE
U URBÀ 2018
FRACCIÓ ORGÀNICA BRUTA €/t
RECOLLIDA I TRACTADA ELS
ANYS 2010 I 2018
El retorn del cànon ha evolucionat
al llarg dels anys i la tendència
és incentivar la qualitat de la
recollida de la fracció orgànica.
Cada vegada es penalitza
més la presència d’impropis:
l’any 2018 no es contempla el
retorn per recollida a partir
del 14 % d’impropis i es preveu
incrementar el nivell d’exigència -
de forma gradual. R SR U R SR U R SR U R SR U
IMPROPIS FORM IMPROPIS FORM IMPROPIS FORM IMPROPIS FORM
3% 10 % 14 % 18 %
Malgrat que el retorn del cànon beneficia la fracció orgànica, a l'hora de

definir el ingressos també cal tenir en compte les variacions que es pu-
guin produir en la recollida de la resta de fraccions. En funció del model
implantat el nivell de recollida dels envasos lleugers, del paper i el cartró i
dels envasos de vidre es pot incrementar significativament, fet que reper-
cuteix en el servei, però també en la previsió d’ingressos.
Models de recollida que incorporen una recollida comercial segregada
de més d’una fracció, recollides porta a porta totals o mixtes −deixant con-
tenidors de determinades fraccions a la via publica−, o sistemes amb con-
tenidor que identifiquen el generador comporten increments substancials
de la resta de fraccions, que en alguns casos es poden arribar a doblar.
En aquest sentit, és imprescindible que la previsió d’ingressos es rea-
litzi de forma global per evitar realitzar una anàlisi esbiaixada de la viabi-
litat dels diferents escenaris.
RETORNS PROCEDENTS DE SIG CRITERIS
RECOLLIDA D’ENVASOS Tones recollides d’envasos

LLEUGERS - ECOEMBES
Percentatge d’impropis
Tipus de contenidors o sistema de recollida

Tipus de municipi
RECOLLIDA DE Tones recollides (es comptabilitza que el 40 % de les tones

PAPER I CARTRÓ - recollides de paper i cartró són envasos)
ECOEMBES
Tipus de contenidors o sistema de recollida
Tipus de municipi
RECOLLIDA D'ENVASOS Tones recollides

DE VIDRE - ECOVIDRIO
Distància a la planta de tractament
Tipus de municipi
VENDA DE MATERIALS CRITERIS
VENDA DE Tones de paper i cartró

PAPER I CARTRÓ
Import unitari mensual en funció de la qualitat del cartró recollit
(provinent de recollida selectiva o comercial)
VENDA DE MATERIALS Tones de metalls o d'altres materials provinents de les deixalleries
RETORN VENDA
+ + +
ECOEMBES DE PAPER
RETORN (ENVASOS RETORN I CARTRÓ
DEL CÀNON LLEUGERS ECOVIDRIO O ALTRES
I PAPER I MATERIALS
CARTRÓ)
Ingressos
1.2.5
CÀLCUL DE LA PREVISIÓ DEL NOU
BALANÇ ECONÒMIC I COMPARACIÓ AMB
L’ACTUAL
El factor determinant a l’hora de valorar la viabilitat econòmica del model
de recollida és la diferència entre el cost de tractament de resta i d’orgàni-
ca, tenint en compte el retorn del cànon.
Així, en casos on el cost de tractament de la resta sigui baix i, per tant,
la diferència també sigui petita, els esforços en el servei de recollida i en
les inversions per millorar els resultats de recollida de fracció orgànica
no es veuran compensats per la reducció de les tones de resta recollides.
Aquest fet es corregirà de forma progressiva amb l’increment del cànon
sobre la disposició de la resta.
Tots els models de recollida que tenen l’objectiu de maximitzar la re-
collida selectiva en termes quantitatius i qualitatius requereixen esforços
d'inversió i increments dels costos de servei. Aquests increments general-
ment es veuen compensats per la reducció del cost de tractament i per l’in-
crement dels ingressos associats al retorn.
DIPÒSIT CONTROLAT INCINERADORA PLANTA DE TRACTAMENT MECÀNIC-BIOLÒGIC

ESTALVI
2015 2020 2015 2020 2015 2020

€/t
-10
-30
-50
-70
-90
-110
-130
DIFERÈNCIA DE ió
Amb una fraccillo <5 % D’IMPROPIS
r
COST FRACCIÓ ORGÀNICA-RESTA orgànica de mport 10-15 % D’IMPROPIS
(ESTALVI PER TONA DE FRACCIÓ
qualitat l’im ajor
estalviat és m
ORGÀNICA RECOLLIDA)
1.3
GESTIÓ DEL SERVEI DE
RECOLLIDA
El servei de recollida de residus és un servei públic amb
diferents models de gestió
1.3.1
GESTIÓ INDIRECTA O EXTERNALITZADA
A diferència de la majoria de països de l’entorn europeu, a Catalunya la
gestió indirecta o externalitzada és el model de gestió majoritari i es basa
en la contractació del servei a un tercer, generalment del sector privat. Els
principals avantatges d’externalitzar l’execució del servei de recollida de
residus són la major capacitat d’inversió de les empreses del sector privat
i la menor necessitat d’implicació de l’Administració, com per exemple
el fet de no haver de contractar el personal de forma directa. Els inconve-
nients més importants són el teòric encariment d’un servei pel fet que hi
intervé un tercer amb afany de lucre i el menor grau de flexibilitat i control
sobre el servei per part de l’Administració, que generalment no té la relació
directe amb els operaris que executen el servei i s’ha de regir pels condicio-
nants establerts en el plec i el contracte final o en les seves modificacions,
que actualment han d'estar subjectes a la Llei 9/2017, de 8 de novembre,
de contractes del sector públic. En qualsevol cas, sigui quina sigui la mo-
dalitat de contractació del servei de recollida, sempre cal la implicació de
l’Administració pública.
Contracte de concessió o contracte de serveis?
Sovint aquest és el principal dubte que afronta l’Administració en el mo-

ment d’iniciar el procés de contractació del servei de recollida de residus,
i tant la informació necessària per prendre la decisió com la resta de la
normativa que determina la fórmula i condicionants per a la contractació
pública es recullen a la Llei 9/2017 (LCSP), de 8 de novembre, de contractes
del sector públic.
32 BLOC 1 GESTIÓ DEL SERVEI DE RECOLLIDA
QUÈ ÉS EL RISC CONTRACTE DE CONCESSIÓ CONTRACTE DE SERVEIS

OPERACIONAL, SEGONS LA
LLEI 9/2017? Exigeix que el concessionari No exigeix que el concessionari assumeixi
El risc operacional existeix assumeixi risc operacional risc operacional
quan no està garantit que,
en condicions normals de Temps màxim de contracte: Temps màxim de contracte: 5 anys,
funcionament, el concessionari 25 anys pròrrogues incloses
pugui recuperar les inversions
efectuades ni cobrir els
Exigeix un estudi de viabilitat previ No exigeix cap estudi de viabilitat previ
costos que hagi assumit com a
justificatiu del risc, de la durada
conseqüència de l’explotació de
del contracte i de l’impacte de
les obres que siguin objecte de
la concessió sobre l’estabilitat
la concessió. La part dels riscos
pressupostària
transferits al concessionari ha
de suposar una exposició real
a les incerteses del mercat
que impliqui que qualsevol
pèrdua potencial estimada
A la pràctica, ni la Llei 9/2017 ni els precedents en forma de sentència
que pateixi el concessionari
no és merament nominal o contradiuen que el servei de recollida de residus es pugui licitar com a
subestimable. concessió de serveis, però cal trobar la fórmula perquè la part variable de
les retribucions al contractista, és a dir, el risc econòmic d’explotació del
servei, tingui un volum suficientment gran perquè la viabilitat econòmi-
ca del servei no estigui garantida. Tot i això, justament per la dificultat
i el desconeixement de com introduir el concepte del risc operacional en
aquest servei, la tendència per part de les administracions és contractar la
recollida de residus municipals com a contracte de serveis. A més, aquesta
opció es veu reforçada, perquè la Llei 9/2017 permet ampliar la durada dels
anys de contracte de serveis fins al final del període d’amortització de les
inversions inicials si es justifica que després del període de 5 anys aquests
béns no es poden seguir utilitzant per a altres serveis.
1.3.2
GESTIÓ INDIRECTA MITJANÇANT
SOCIETATS D’ECONOMIA MIXTA
La Llei 9/2017 manté la possibilitat d’adjudicar contractes de concessió
de serveis a societats d’economia mixta. Però només en cas que es tracti
d’una concessió, no d’un servei. Es pot adjudicar directament una
concessió sempre que el soci privat de la societat d’economia mixta hagi
estat escollit de conformitat amb la normativa prevista a la Llei. Els
avantatges i els inconvenients d’aquest model de gestió es troben a cavall
entre un model indirecte amb soci privat i un model directe amb empresa
pública. S’augmenta la possibilitat de control de la gestió del servei i es
comparteix la inversió entre el soci privat i l’Administració.
1.3.3
GESTIÓ DIRECTA
Aquest model de gestió és el que apliquen les administracions que o
bé realitzen el servei de recollida amb mitjans i personal contractat
directament o bé amb el que abans s’anomenava empresa pública i que la
Llei 9/2017 ara denomina mitjans propis. Aquests mitjans propis només es
poden considerar com a tals i, per tant, poden ser adjudicataris directes
dels encàrrecs si el 100 % de la titularitat és l'entitat pública en qüestió i
si l'entitat no realitza més d’un 20 % de la seva activitat per a altres ens o
administracions. La LCSP també regula els condicionants i requisits per
al rescat −conegut també com a municipalització− de serveis que prèviament
siguin concessionats. Per al rescat de concessions s’ha d’acreditar:
• Que el servei passa a explotar-se de forma directa.
• Que la gestió directa és més eficaç i eficient que la gestió amb conces-
sionari.
• L’existència de raons d’interès públic.
Tot i que en menor mesura que en el cas del servei municipal de la ges-
tió de l’aigua, el debat sobre la conveniència de gestionar el servei de reco-
llida de residus de forma directa és viu i té seguidors i detractors en funció
del sector, dels agents o de l'estament municipal en què es planteja. A Ca-
talunya, existeixen diversos serveis de recollida gestionats tant de forma
directa com amb mitjans propis, però són una minoria. Els avantatges,
com ara el control total del servei, la flexibilitat envers els canvis o la po-
tencial reducció de la despesa, són contundents, però també cal prendre
consciència del major grau d’implicació necessari per part de l’Adminis-
tració, de la necessitat d'operar el servei en termes d’eficiència producti-
va per no aportar pèrdues als pressupostos municipals ni mancances de
servei i, finalment, de la necessitat d’inversió. Generalment, per aquests
motius moltes de les administracions que es plantegen rescatar serveis
públics gestionats indirectament finalment no ho fan.
FACILITAT PER FLEXIBILITAT COST NIVELL NECESSARI

A INVERTIR A CANVIS D’IMPLICACIÓ DE
SUBSTANCIALS L’ADMINISTRACIÓ
EN EL SERVEI TITULAR DEL SERVEI
GESTIÓ INDIRECTA
• • • •
GESTIÓ INDIRECTA
SOCIETAT
ECONOMIA MIXTA • • • •
GESTIÓ DIRECTA
• • •* •
*Una gestió ineficient pot resultar ser més costosa que la gestió indirecta
34 BLOC 2
BLOC 2
LA MATÈRIA
ORGÀNICA,
UNA FRACCIÓ CLAU A
L'HORA DE DEFINIR EL
MODEL DE RECOLLIDA
LA MATÈRIA ORGÀNICA, UNA FRACCIÓ CLAU ALHORA DE DEFINIR EL MODEL DE RECOLLIDA 35
La fracció orgànica representa, en pes, la part més 2.1

important dels residus municipals, i el seu tracta- QUÈ ÉS LA FRACCIÓ
ment diferenciat evita problemes de contaminació ORGÀNICA? 36
importants. A més, si el nivell d'impropis es manté
2.2
baix, el seu tractament és molt simple. EL MALBARATAMENT
ALIMENTARI 38
Catalunya ha estat pionera en la implantació de
la recollida de la fracció orgànica, però encara hi ha 2.3
molta feina per fer. LA COMPOSICIÓ DE LA
FRACCIÓ ORGÀNICA 39
La legislació europea i el marc català marquen 2.4
uns objectius ambiciosos per assolir l’any 2020. LA FRACCIÓ ORGÀNICA POT
Aquesta guia pretén ser una eina pràctica per a la SER D’ORIGEN DOMÈSTIC O
optimització i la millora del servei de recollida se- COMERCIAL 40
lectiva en general, i considera de manera especial
la fracció orgànica, la qual cosa es tradueix en una 2.5
millora ambiental i econòmica per als ens locals. LA SEPARACIÓ EN ORIGEN 40
2.6
ELS IMPROPIS DE LA
FRACCIÓ ORGÀNICA 43
2.7
LA VALORITZACIÓ DE
LA FRACCIÓ ORGÀNICA
PERMET... 44
2.8
RESULTATS I EVOLUCIÓ DE
LA RECOLLIDA DE FRACCIÓ
ORGÀNICA 45
36 BLOC 2
2.1
QUÈ ÉS LA FRACCIÓ ORGÀNICA?
És la fracció orgànica de residus municipals (FORM), i fonamentalment

està constituïda per restes de menjar i de preparació del menjar i restes
vegetals de mida petita, que es poden recollir selectivament i són suscep-
tibles de degradar-se biològicament.
A l'hora de plantejar el sistema de gestió de la fracció orgànica cal tenir
en compte criteris de prevenció i analitzar el sistema de recollida òptim
que millor s’adapti a les característiques del nostre territori.
El grau de captació de la fracció orgànica depèn de molts factors. El
més rellevant és el sistema de recollida selectiva implantat. No tots els
sistemes de recollida permeten assolir els mateixos resultats.
A Catalunya, el model de recollida més estès és el de contenidor obert
en àrea d’aportació sense control d’ús. Sovint aquest model s’acompanya
d’una recollida segregada porta a porta per a grans productors que permet
millorar els resultats obtinguts.
COMPOSICIÓ DE LA
BOSSA TIPUS, SEGONS
EL PRECAT20
34,3 % ALTRES
La fracció orgànica és la (voluminosos,
fracció més important medicaments, piles, etc.)
dels residus municipals.
Aproximadament repre- 7,7 % VIDRE
senta un 33 % en pes del
total d’aquests residus, 11,3 % PAPER I CARTRÓ
malgrat que aquest valor
varia per a cada ens local 9,4 % ENVASOS
segons les sevse caracte- 4% FRACCIÓ VEGETAL - PODA
BIORESIDUS
rístiques socials, culturals,

urbanístiques, territorials i 33,3 % FRACCIÓ ORGÀNICA (29,6 % és
econòmiques. fracció orgànica alimentària; i
3,7 % fracció orgànica vegetal
de mida petita)
El sistema de recollida porta a porta, en el qual l’aportació es realitza

davant el portal de cada habitatge segons un calendari establert, s’ha
implantat a més de 140 municipis catalans. En general, aquest sistema
permet assolir millors resultats, tant quantitatius com qualitatius, ja
que es controlen les aportacions.
A més dels sistemes de recollida presents a Catalunya i a d’altres ter-
ritoris de l’Estat i d’Europa, s’han implantat altres models, amb identifi-
cació d’usuari o −no voluntaris−, que estan obtenint bons resultats. Aquests
sistemes es basen en el control de les aportacions que es realitzen al con-
tenidor, amb tancaments electrònics que en restringeixen o en controlen
l’ús.
En aquesta guia s'aprofundirà en cadascun dels models de recollida
existents, en els resultats que se'n poden esperar, en els aspectes que cal
tenir en compte a l'hora d’implantar-los i en com dimensionar el servei
correctament i analitzar-ne la viabilitat.
QUANTITAT I QUALITAT DE LA FORM RECOLLIDA SELECTIVAMENT
ÀREA DE SISTEMA MIXT PORTA A

VORERA (dades 2013) PORTA
50,0 67,9 103,7

137 284
14 % 11 % 6%
Mitjana anual obtinguda a partir dels resultats comunicats a l'ARC l'any 2016
38 BLOC 2
2.2
EL MALBARATAMENT ALIMENTARI
Dades aproximatives com les publicades per l’Organització de les Nacions

Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO en anglès), segons les quals
una tercera part dels aliments produïts al món per a consum humà es desa-
profiten o es fan malbé, o com les quantificades a la Diagnosi del malbara-
tament alimentari a Catalunya (Agència de Residus de Catalunya, 2012) que
amb el malbaratament alimentari generat a les llars, als restaurants i als
comerços de Catalunya es podrien alimentar 500.000 persones durant un
any, evidencien la magnitud d’aquest problema ambiental.
MALBARATAMENT ALIMENTARI A CATALUNYA

(LLARS, RESTAURANTS I COMERÇOS) 58% a les llars
262.471 34,9
t/any kg/hab./any
1% mercats municipals
Equivalent a llençar el menjar de tots
els àpats durant 25,5 dies (7 % del 12% bars i restaurants
total del menjar adquirit)
Pèrdua econòmica: 112 € per habitant

9% comerços
Font: 16% supermercats 4% càterings i restauració

Agència de Residus de Catalunya, 2012 a les institucions
Quan es llença menjar, més enllà de l’impacte social, també es llencen els
recursos que s’han destinat per produir-lo i transportar-lo, i es contribueix
de forma indirecta a l’increment d’emissions de CO2 a l’atmosfera.
Objectius PRECAT20:
• Reduir l’any 2020 en un 50 % el malbaratament alimentari respecte dels

nivells de l’any 2010 en els àmbits domèstic, del comerç, de la restaura-
ció i del càtering.
• Establir un objectiu de reducció del malbaratament alimentari en els

sectors primari i agroalimentari, incloent-hi la distribució a l’engròs.
S'HA INCORPORAT A LES Per a més informació, recursos i accions possibles con-
CARACTERITZACIONS DE sulteu el web de l'Agència de Residus de Catalunya:
LA FORM EL MALBARATA-
MENT ALIMENTARI. Inici > Àmbits d'actuació > Prevenció >
RESULTAT ANY 2016: Malbaratament alimentari > Publicacions
8,7% (32.370 t) específiques
2.3
LA COMPOSICIÓ DE LA FRACCIÓ
ORGÀNICA
Aquestes restes orgàniques són fàcilment degradables pels microor-
ganismes. Cal que la fracció orgànica es reculli i es gestioni al més
ràpidament possible per evitar que es generin lixiviats i males olors.
La fracció orgànica és la fracció més inestable dels residus munici-
pals, degut al seu contingut elevat d'aigua (al voltant del 80 % del pes)
i de matèria orgànica (hidrats de carboni, proteïnes i greixos).
Restes alimentàries:
,
Restes de fruita Restes de Closques d ou, de marisc i
i verdura carn i peix de fruita seca
Restes de Restes
menjar cuinat de pa sec
Altres restes de la cuina:

CARACTERÍSTIQUES
DE LA FRACCIÓ
ORGÀNICA
HUMITAT:
ALTA (75-85 %)
Paper de cuina Taps de suro, Marro de cafè i
brut de menjar llumins i serradures restes d’infusions
MATÈRIA
ORGÀNICA:
75-85 %
Restes vegetals de mida petita no llenyoses:
NITROGEN
ORGÀNIC:
2,5 %
RELACIÓ
C/N: 17
DENSITAT:
0,5-0,6 t/m3
Gespa fullaraca rams de flors
40 BLOC 2
2.4
LA FRACCIÓ ORGÀNICA POT SER
D’ORIGEN DOMÈSTIC O COMERCIAL
La fracció orgànica d’origen domèstic és la que es genera a les llars. La
major part d’aquestes restes orgàniques es produeixen a la cuina, però
també en altres indrets, com per exemple, al balcó, al terrat o al jardí, on
bàsicament es generen petites restes vegetals.
La fracció orgànica d’origen comercial és la generada per activitats
econòmiques, comerços i serveis, incloent-hi també activitats no econò-
miques com ara de centres d’ens públics, de centres educatius o hospita-
laris, d'empreses, etc.
2.5
LA SEPARACIÓ EN ORIGEN
El cubell airejat i la bossa compostable
Els estudis i les caracteritzacions elaborats per encàrrec de l’Agència de

Residus de Catalunya amb l’objectiu de determinar el nivell i la composi-
ció dels impropis de la fracció orgànica assenyalen, sense excepció, la re-
llevància del plàstic no compostable. Aquest material és sempre l’impropi
amb major presència tant en la fracció orgànica que entra a planta com
en el compost resultant, en el qual sempre hi ha petits trossets de bosses
de plàstic.
Malgrat ser suficient, però, aquest no és l’únic motiu pel qual l’Agèn-
cia de Residus de Catalunya promou i incentiva l’ús de les bosses compos-
tables i del cubell airejat per separar els residus orgànics a la cuina dels
habitatges.
L’ús de cubells airejats juntament amb les bosses compostables −que
contràriament al plàstic tradicional, transpiren− permet la circulació de
l’aire a l’interior de la bossa i afavoreix així l’evaporació de l’aigua que con-
tenen les restes orgàniques. Pel mateix motiu s’afavoreix l’endarreriment
de l’inici dels processos de fermentació anaeròbica. D’aquesta manera es re-
dueix la producció de lixiviats, es disminueix el pes dels residus (al voltant
d'un 6-7 %, i esdevé també una acció de prevenció) i s’optimitza la resistèn-
cia de la bossa compostable. Finalment, però no per això menys important,
es redueixen dràsticament les olors generades per possibles fermentacions
anaeròbiques de la FORM, de manera que el mateix sistema −en ser com-
postable− afavoreix la participació continuada de la ciutadania.
Els cubells airejats o perforats

són similars als tradicionals, amb
la particularitat que disposen d’una
sèrie de perforacions i obertures a
les parets i la tapa per facilitar la
circulació de l’aire a l'interior.
Les bosses compostables es

fabriquen en part amb polímers
orgànics d’origen vegetal i en part
per amb materials de diversos
orígens, incloent-hi sovint els
polímers procedents de combustibles
fòssils, però també elaborats
per compostar-se en condicions
industrials de compostatge. Si són AMB ELS CUBELLS
bosses compostables certificades AIREJATS I LES BOSSES
legalment, sempre se'n garanteix la COMPOSTABLES S'EVITEN
LES DUES PRINCIPALS
descomposició completa durant el MOLÈSTIES DE LA GESTIÓ
compostatge de la matèria orgànica, DELS RESIDUS A LES
sense alliberar cap element tòxic al CUINES: LES MALES
medi ni al compost resultant. OLORS I ELS LIXIVIATS
42 BLOC 2
Què cal saber sobre les bosses compostables:
• UNE-EN 13432:2001. És la norma europea vigent que descriu els assajos

i criteris d’avaluació que s’exigeixen als envasos i embalatges compos-
tables per poder certificar que estan fets amb materials biodegradables
i compostables. La majoria de certificats dels materials compostables
d’envasos es regeixen per aquesta norma. A part del Distintiu de garan-
tia de qualitat ambiental, el certificat més conegut al continent euro-
peu és l'OK COMPOST de TÜV Austria (abans Vinçotte).
• UNE-EN 1352:2017. És la norma europea vigent que descriu el tipus, els

DISTINTIUS QUE CERTIFIQUEN requisits i els mètodes d'assaig que s’han de tenir en compte per po-
LA COMPOSTABILITAT DE LES der certificar la qualitat de les bosses d’escombraries de plàstic per als
BOSSES residus domèstics, entre les quals les bosses compostables per a residus
orgànics.
Distintiu català
• Gruix i resistència. La ràpida evolució dels materials que constituei-
xen la matèria primera per a l'elaboració de bosses compostables, així
com la venda i distribució de bosses compostables de baixa qualitat en
els primers projectes d’implantació de la fracció orgànica, ha generat
dubtes i un intens debat sobre quin ha de ser el gruix de les bosses com-
postables. Precisament, però, el gruix no és l’aspecte més rellevant per
Distintius europeus determinar-ne la resistència, i, en canvi, sí que ho és el tipus de solda-
dura, l'homogeneïtat del gruix en tota la bossa o la composició o les
barreges de materials. Cal regir-se per l’estàndard europeu i, en tot cas,
assegurar-se de provar les mostres de les bosses abans de realitzar-ne la
compra.
----
------
• Transpirabilitat. Existeixen bosses elaborades amb materials com-
Tots els distintius han d'anar postables certificats, perquè es composten en condicions industrials
acompanyats d'una referència de compostatge (tot i que més lentament), però amb un índex baix de
(codi/número) al proveïdor transpirabilitat. Aquestes bosses tenen una menor circulació d’aire a
que permet comprovar-ne la l'interior i, per tant, estan mancades dels principals avantatges que
vigència. presenten en l'ús domèstic (evitar les males olors i els lixiviats). Cal
sempre demanar informació sobre la transpirabilitat de les bosses de
Algunes bosses de materials cada proveïdor per poder comparar i escollir.
plàstics, sovint molt més bara-
tes, es venen com a orgàniques, • Caducitat i conservació. La majoria de materials emprats per a l'ela-
degradables o biodegradables. boració de bosses compostables garanteixen el seu bon estat durant els
Si no van acompanyades de la primers 12 mesos des que es fabriquen, sempre que s'hagin conservat en
paraula compostables i d'un llocs poc humits i sense contacte directe amb els rajos solars. Si superen
certificat homologable segons els 12 mesos o no s'han conservat bé, les bosses perden la majoria de les
la norma UNE EN 13432, no seves propietats i es trenquen amb major facilitat.
són materials aptes. Tampoc
les bosses oxobiodegradables, • Altres materials. L’ús de les bosses compostables s’ha estès a nivell
fetes de plàstics convencio- mundial en alguns dels països que es recullen els residus biodegradables
nals però amb uns additius que de manera segregada. Sovint, però, també competeix amb les bosses de
n'acceleren la fragmentació, paper, que és un material perfectament compostable, però en indrets
no superen cap certificació de amb períodes de calor i humitat com l’estiu mediterrani pot provocar
compostabilitat. trencaments de la bossa durant la seva manipulació quan està plena.
2.6
ELS IMPROPIS Els impropis dificulten el tractament i la valorització de la fracció orgàni-
DE LA FRACCIÓ ca, ja que requereixen instal·lacions més complexes per poder-los extreu-
re, i la seva gestió té un cost afegit, perquè s’han de gestionar com a resta.
ORGÀNICA A més, dificulten l’aeració del material, augmenten el risc de generació de
males olors en el procés de compostatge i empitjoren la qualitat del com-
Són tots aquells residus post, fet que en dificulta la comercialització.
que es llencen al cubell de Com succeeix amb els resultats quantitatius, que venen determinats
la fracció orgànica i no for- en gran mesura pel sistema de recollida implantat, en el cas de la presèn-
men part d’aquesta fracció. cia d’impropis el model de recollida també hi té una relació molt directa.
Tot i que qualsevol model té un marge de millora important s'hi s'apliquen
determinades mesures, són els models amb control directe de les aporta-
cions els que permeten recollir orgànica de bona qualitat amb un percen-
tatge baix d’impropis.
La inclusió de la fracció orgànica com a variable en un model fiscal ba-
sat en el pagament per generació o en el pagament per participació també
pot influir en el nivell d’impropis.
RESIDUS D’ALTRES FRACCIONS RESIDUS CONSIDERATS

DE RECOLLIDA SELECTIVA: FRACCIÓ RESTA:
LA FRACCIÓ VEGETAL DE
MIDA GRAN I LLENYOSA
(PODA) requereix una
recollida específica i
diferenciada de la recolli-
da selectiva de la fracció Vidre, paper i cartró, Tèxtil sanitari, residus de neteja i
orgànica per optimitzar-ne envasos lleugers, poda, higiene personal, residus de neteja
el transport i perquè té un voluminosos i especials. de la casa, ceràmica i plats trencats,
circuit diferent a les instal· burilles i cendres de cigarreta,
lacions de tractament. cendres de la llar de foc, etiquetes,
fotografies i targetes, etc.
Les caracteritzacions
Des de l‘any 2004, l’Agència de Residus de Catalunya analitza trimes-

tralment la quantitat d’impropis en els aproximadament 430 circuits de
recollida municipal de la fracció orgànica existents a Catalunya. Són les
conegudes caracteritzacions de la FORM. Aquest volum d’informació so-
bre la qualitat del residu orgànic recollit, gairebé únic al món, no només
permet orientar millor les polítiques públiques i les accions necessàries
per millorar la qualitat d’aquesta fracció, sinó que és una foto permanent
de l’evolució dels impropis recollits a tots els circuits de recollida. Amb
LA WEB ESTADÍSTICA DE L’ARC aquesta informació, segons el nivell anual d’impropis que es determina
CONTÉ LA SÈRIE HISTÒRICA mitjançant les caracteritzacions, els municipis o les administracions res-
DE RESULTATS DE RECOLLIDA
ponsables d’ingressar els retorns poden calcular l’import que percebran
SELECTIVA PER FRACCIONS
pel concepte de recollida de la fracció orgànica, sempre que no superin el
DE TOTS ELS MUNICIPIS DE
CATALUNYA AMB DADES DES límit a partir del qual ja no es pot percebre cap quantitat (veugeu l'apartat
DE L’ANY 2000. 1.2.4). Aquest límit se situa en el 14 % l'any 2018, però la previsió és que
continuï baixant fins a situar-se en un màxim del 10 %, que és l'objectiu
El sistema de seguiment de la previst al PRECAT20.
qualitat de la fracció orgànica
Les dades de les caracteritzacions de la fracció orgànica, a banda de
a Catalunya mitjançant
caracteritzacions és únic servir per indexar el retorn del cànon, serveixen per informar els responsa-
pel que fa a la qualitat de la bles de cada circuit dels nivells i les tipologies d’impropis, de manera que
informació i la transparència. puguin dur a terme les actuacions necessàries per evitar-los.
44 BLOC 2
2.7
LA VALORITZACIÓ Estalviar recursos, transformant la matèria orgànica en
compost, i millorar la qualitat del sòl
DE LA FRACCIÓ El reciclatge de la matèria orgànica permet, gràcies als processos de com-
ORGÀNICA postatge o de digestió anaeròbica, l’obtenció final d’un compost que s’uti-
litzarà com a adob orgànic per a l’agricultura i la jardineria.
PERMET... La utilització de fertilitzants orgànics com el compost en el sector
agrari, aporta matèria orgànica al sòl agrícola i en millora la fertilitat i la
porositat. També contribueix a millorar la capacitat de retenció d’aigua
i permet estalviar-se adobs minerals, amb la qual s'afavoreix la retenció
dels nutrients.
D’altra banda, el tractament de la fracció orgànica en plantes de digestió
anaeròbica permet produir biogàs, producte de la fermentació de la matèria
orgànica. Aquest biogàs es pot utilitzar com a combustible en una caldera
o en un equip de cogeneració, i possibilita la producció i la venda d'energia
elèctrica, o fins i tot la injecció a la xarxa de gas. El biogàs també es pot uti-
litzar directament com a font de calor.
Reduir els residus biodegradables destinats a dipòsits con-

trolats i a plantes incineradores
La implantació de la recollida selectiva de la fracció orgànica per a la seva

valorització posterior permet reduir les aportacions de residus municipals
biodegradables als dipòsits controlats i a les plantes d’incineració de resi-
dus, amb la qual cosa també es redueixen els problemes d’emissions de
gasos, de males olors i de generació de lixiviats.
Cal tenir en compte que la presència de residus orgànics amb una hu-
mitat elevada comporta la reducció de l’eficiència d’incineració i, per tant,
condiciona el fet que es pugui considerar recuperació energètica o incine-
ració.
Amb l’arribada de menys residus orgànics a aquestes instal·lacions,
n'allarguem la vida útil i evitem la necessitat de construir noves infraes-
tructures de tractament finalistes.
Disminuir l’emissió de gasos implicats en l’efecte hivernacle
La deposició de residus orgànics en dipòsits controlats provoca un procés

de descomposició anaeròbica i l’emissió de diòxid de carboni (CO2) i metà
(CH4). Tot i l’existència de captadors de metà, es calcula que s’intercepta
aproximadament només un 30 % del que es genera. El tractament mitjan-
çant incineració també produeix, entre altres gasos, l’emissió de CO2 de-
gut al procés de combustió de les restes orgàniques i d'altres residus que
contenen recursos fòssils.
Tenint en compte que les emissions de CO2 i d'altres GEH procedents
del tractament i l’eliminació de residus suposen un 6,4 % del total d’emis-
sions, és important optimitzar els sistemes de recollida i tractament per
minimitzar l’impacte d’aquest sector en la composició atmosfèrica.
Cal destacar que la fase de recollida i transport representa menys de l’1
% de les emissions associades a la gestió dels residus municipals. Per tant,
és cabdal disminuir les emissions associades al tractament de residus, que
passa necessàriament per reduir la fracció resta i maxi-
mitzar la recollida selectiva.
Anualment l'Agència de Residus de Catalunya elabora
un informe de la petjada de carboni de la gestió de resi-
dus municipals, disponible a l'apartat d'estadístiques del
web de l'ARC (Inici > Consultes i tràmits > Estadístiques).
EMISSIONS DE CO2
FRACCIÓ ORGÀNICA ASSOCIADES A LA FASE DE
TRACTAMENT DE RESIDUS
L’emissió de CO2 associat al
tractament de fracció resta
és 9 vegades superior al
ENVASOS del tractament de la fracció
orgànica.
PAPER I CARTRÓ
VIDRE
RESTA
FONT: ARC, 2016 g CO2 eq/unitat
2.8
RESULTATS I EVOLUCIÓ DE LA
RECOLLIDA DE FRACCIÓ ORGÀNICA
EVOLUCIÓ DE LA RECOLLIDA
SELECTIVA BRUTA DE LA FORM
(INCLOU AUTOCOMPOSTATGE) MITJANA PONDERADA D’IMPROPIS
PGRMC PROGREMIC 2001-2006 PROGREMIC 2007-2012 PRECAT20 2013-2020

100 %
23,8 %
22,2 %
21,3 %
15,1 %
14,6 %
11,98 %
14,4 %
14,8 %
14,2 %
13,4 %
13,1 %
13,7 %
13,7 %
13,0 %
0%
kg/hab./any
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
2016
2017
2020
Subvencions als 2 M€ 4,9 M €

ens locals – 46,2 M €
Entrada en vigor Cànon Introducció de factor Cànon sobre la

de la Llei 6/1993 d’abocador corrector d'humitat incineració
del paper i cartró i Modificació Llei
plàstics trobats a les 6/1993
caracteritzacions
46 BLOC 3
BLOC 3
MODELS DE
RECOLLIDA
I CRITERIS
D’OPTIMITZACIÓ
MODELS DE RECOLLIDA I CRITERIS D’OPTIMITZACIÓ 47
Com s’ha descrit són diversos, i molt complexos 3.1

els factors que poden influir en l’elecció del RECOLLIDA EN
model de recollida òptim per a un determinat CONTENIDOR 48
municipi, nucli o territori. Els diversos models
amb anys d’experiència que ja existeixen a 3.2
Catalunya poden ser un referent important per RECOLLIDA PORTA A
a la presa de decisions. PORTA 70
Però hi ha un aspecte previ que cal considerar, 3.3

perquè marcarà tota la resta de criteris a RECOLLIDA COMERCIAL 82
l’hora d’escollir un dels models de recollida
que s’exposen a continuació. Quins objectius
3.4
econòmics, socials i ambientals es volen assolir
GESTIÓ DE LA FRACCIÓ
millorant o canviant el model de recollida ORGÀNICA EN EL PUNT DE
selectiva? Quin resultat de recollida selectiva es GENERACIÓ 92
pretén aconseguir? La determinació d’aquests
objectius configurarà el model o les variables
dins d’un mateix model de recollida.
48 BLOC 3 RECOLLIDA EN CONTENIDOR
3.1
RECOLLIDA EN
CONTENIDOR
3.1.1
TIPOLOGIES DE CONTENIDORS I
OBERTURES. PUNTS FORTS I PUNTS
FEBLES
Catalunya és un dels aparadors internacionals pel que fa a contenidors de
tota mena, de totes les formes i amb múltiples mecanismes de descàrrega.
Mentre que a la majoria de països del centre i el nord d'Europa encara predo-
minen els contenidors de rodes, és a dir, de càrrega posterior, el model català
de recollida majoritari actualment, tot i la gran diversitat de models exis-
tents, és de contenidorització de càrrega lateral. Sense ànim d'elaborar cap
catàleg en detall, els diversos tipus de contenidor es poden classificar segons
les categories següents:
• De càrrega posterior (o amb contenidors rodants)
• De càrrega lateral
• De càrrega superior o bilateral
Una altra classificació possible diferenciaria els contenidors en dues catego-

ries, els soterrats o semisoterrats i els aeris o de superfície.
A les ciutats catalanes, la recollida en contenidors en àrees de vorera es
va començar a introduir de forma genèrica als anys vuitanta, i en municipis
més petits als anys noranta, quasi sempre substituint el model convencional
o tradicional d’aportació porta a porta de bosses amb residus barrejats. Ara
sabem que el fet d’allunyar el punt d’aportació de les portes dels domicilis o
dels edificis fins a les àrees de contenidors no va contribuir positivament a
mantenir el grau de consciència i de corresponsabilització dels generadors
respecte a l’administració responsable de la gestió dels residus. Però sí que
és cert que en el seu moment va representar dos avenços molt significatius:
• L'eliminació del contacte directe dels residus amb el terra, ja fos

amb bosses o a granel, amb la qual cosa es va millorar la imatge i la
higiene urbana.
• Ubicar diferents contenidors en els punts d’aportació de residus

mitjançant la introducció gradual de les diferents fraccions reciclables
(primer el vidre, posteriorment el cartró, després els envasos lleugers i
finalment l'orgànica), assignant a cada fracció un color determinat per
introduir i facilitar la cultura de la separació dels residus. Va ser un dels
missatges de comunicació més efectius per explicar a la ciutadania que
els residus es podien classificar en diferents categories per facilitar-ne
el seu reciclatge.
Reduir les dimensions de les obertures del contenidor, per on els usuaris po-
den dipositar residus, ha estat la primera mesura pensada per reduir el ni-
vell d’impropis de les diferents fraccions i evitar a la vegada la introducció de
voluminosos o altres residus de dimensions grans. El primer exemple d'això
van ser els iglús del vidre i, en molts casos, s’ha anat traslladant a la resta
de fraccions, tot i no ser una mesura exempta de possibles problemàtiques
associades, com ara la presència de bosses a terra.
PUNTS FORTS I PUNTS FEBLES DELS

PRINCIPALS MODELS DE CONTENIDORS
AERIS O DE SUPERFÍCIE SOTERRATS
DE RODES/ CÀRREGA CÀRREGA BILATERAL SEMISOTERRATS SOTERRATS

CÀRREGA SUPERIOR LATERAL
POSTERIOR
IMATGE I
INTEGRACIÓ
URBANA • • • • • ••
OCUPACIÓ D'ESPAI
DE LA VIA PÚBLICA • • • • • •
INVERSIÓ I
MANTENIMENT • • • • • •
VELOCITAT DE
BUIDATGE • • • • • •
RECURSOS HUMANS
PEL BUIDATGE • • • • • •
ADAPTACIÓ A
QUALSEVOL
UBICACIÓ •• • • • • •
• • • • • •
VARIABILITAT
DE DIMENSIONS
DEL VEHICLE DE
RECOLLIDA
3.1.2
ADAPTACIÓ A LES DIFERENTS
TIPOLOGIES EDIFICATÒRIES
Les tipologies de contenidor més rellevants que cal tenir en compte per la
seva diversitat d’adaptació a la complexitat urbanística són els contenidors
de rodes, els de càrrega lateral i bilateral i els soterrats i semisoterrats.
ADAPTACIÓ AL NIVELL DE DENSITAT DE POBLACIÓ
Densitat baixa Densitat molt alta
CÀRREGA POSTERIOR CÀRREGA SOTERRATS O CÀRREGA LATERAL

O DE RODES SUPERIOR SEMISOTERRATS O BILATERAL
Són, amb molta diferència, Són estàtics però degut Són estàtics i tenen un Són estàtics i, per tant,
els més versàtils. Els a l'espai necessari impacte menor en el configuren un paisatge
inconvenients principals són per a la maniobra de paisatge urbà, però la més estable, però, degut
que es poden moure de la descàrrega, necessita complexitat de l’obra civil a les seves dimensions
seva ubicació predefinida i, espais oberts. necessària també limita i característiques i a la
en casos de densitat alta de la possibilitat d’ubicar- mecànica de descàrrega
població combinada amb los en carrers estrets. dels vehicles de recollida,
voreres i carrers estrets, no en alguna tipologia de
es poden ubicar, ni aquest ni barri dens amb carrers
cap altra. estrets no es poden
ubicar.
3.1.3
PARÀMETRES PER AL DIMENSIONAMENT I
L’OPTIMITZACIÓ DEL SERVEI
Aquests són els principals aspectes que determinen el dimensionament del servei:
• La capacitat i el nombre de contenidors instal·lats per fracció. (Capacitat instal·lada).
• La freqüència de buidatge escollida. Generalment, entre 3 i 7 dies per setmana.

(Capacitat recol·lectora).
• La distància entre generadors i contenidors. (Radi de cobertura dels contenidors).
• L'estacionalitat en la generació.
• El model de contenidor i vehicle de recollida escollits.
• El nombre de punts de parada.
• L'amplada dels carrers.
• Els quilòmetres lineals de recorregut.
• La distància al punt de descàrrega.
• Densitat de les fraccions.
• El nombre de viatges a planta de tractament.
• La capacitat del vehicle recol·lector.
En funció d’aquests paràmetres, es pot calcular la productivitat del servei de recollida i determinar
el tipus i el nombre d’equips necessaris per realitzar el servei de recollida.
CÀRREGA POSTERIOR O DE RODES

CONDUCTOR + 1 o 2 PEONS AMB VEHICLES DE DIVERSES DIMENSIONS
CÀRREGA LATERAL O BILATERAL

CONDUCTOR AMB VEHICLES DE GRANS DIMENSIONS
SOTERRATS, SEMISOTERRATS O CÀRREGA SUPERIOR

CONDUCTOR SOL O AMB 1 o 2 PEONS AMB VEHICLES DE GRANS DIMENSIONS
HI HA CONTENIDORS Com podem optimitzar el servei de recollida?

OBERTS QUE ES
MONITORITZEN AMB
GPS, SE'N CONTROLA EL • Evitant el sobredimensionament de la capacitat instal·lada. És difí-
PES I FINS I TOT TENEN cil, degut al nivell d’exigència ciutadana que s’ha acceptat, però tenim
IDENTIFICACIÓ D’USUARI exemples de països veïns amb ràtios molt inferiors i resultats de recolli-
da similars o millors.
• Evitant el sobredimensionament de les freqüències de recollida

innecessària. Generalment, no cal fer la recollida 7 dies a la setmana,
en alguns casos la freqüència es pot reduir significativament, fins a 2-4
cops per setmana, o menys en el cas de les fraccions seques.
• Ajustant les freqüències de recollida de cada fracció a la solució més

raonable per a cada fracció (considerant la densitat dels materials, la
fermentabilitat, la compactabilitat, etc.).
• Instal·lant contenidors que es buidin amb vehicles monoperats

(conductor sol).
• Instal·lant contenidors de velocitat de descàrrega elevada.
• Organitzar rutes que sempre s’acabin amb el vehicle carregat al mà-

xim de la seva capacitat.
3.1.4
CONTENIDOR OBERT SENSE ACCÉS
RESTRINGIT
Malgrat que les ordenances indiquin uns horaris per a la utilització dels con-
tenidors oberts, els usuaris −que són anònims i actuen sense cap control ni
monitorització− els poden utilitzar en qualsevol moment del dia. Per aquest
motiu els resultats quantitatius i qualitatius, en especial de la fracció orgà-
nica, no són òptims i, en general, el resultat de la recollida selectiva amb
aquest model de recollida rarament supera el 50 % en pes, mentre que la mit-
jana se situa al voltant del 35 %.
PREVISIÓ DE CAPTACIÓ
DE FORM. RESULTATS
QUANTITATIUS I
CONTENIDOR OBERT SENSE
ACCÉS RESTRINGIT
QUALITATIUS ESPERATS
Aquests són els resultats

dels 592 pobles i ciutats
catalans que l’any 2016
gestionaven la recollida
de residus íntegrament
mitjançant el model de
contenidors oberts d’ús
voluntari.
50,0
137
14 %
Criteris per a l'optimització dels resultats
La recollida mitjançant contenidors oberts és encara el model majoritari

dels municipis catalans. S’han acumulat molts anys d’experiència i existeix
un ampli consens sobre quins són els criteris que cal seguir per a optimitzar
els resultats:
ÀREES COMPLETES PROXIMITAT
Durant anys, s’han implantat majoritàriament Actualment, són molts els municipis amb radis
el que es coneix com a àrees de vorera, punts de proximitat de les fraccions resta i orgànica
d’aportació amb contenidors exclusivament de propers o fins i tot inferiors a 100 m de tots els
fracció orgànica i resta, i, amb menor densitat, habitatges. Aquest radi és ben acceptat en la
àrees d’aportació completes, és a dir, amb majoria dels casos, perquè facilita l’acció de
contenidors de les cinc fraccions principals. Així portar els residus fins als contenidors des del
es reduïen els metres lineals d’ocupació de la punt d’origen, però a la vegada l’augment de la
via pública, es facilitava el nombre d’ubicacions densitat d’àrees d’aportació potencia algunes
potencials i es reduïa la inversió en contenidors. de les febleses del model de contenidors al
El resultat d’aquesta pràctica és que en aquestes carrer: ocupació d’aparcaments o d'espai viari,
àrees de vorera augmenta el nivell d’impropis creació de tanques visuals i conflicte de gestió
a la fracció orgànica i s'incrementa la captació de les ubicacions amb comerciants i veïns
de fracció resta. Les àrees de contenidors propers. Des del punt de vista tècnic, si cal
completes redueixen el temps que les persones escollir, és aconsellable mantenir una densitat
han de dedicar a dipositar els residus i, per tant, menor d’àrees d’aportació, sempre que no hi
augmenta la participació correcta, ja que a les hagi cap àrea incompleta, sense alguna de les
persones que separen correctament se'ls fa més cinc fraccions.
fàcil el lliurament de residus als contenidors.
OBERTURES CAPACITAT
La implantació d’obertures que limitin físicament Per dimensionar correctament la capacitat

les dimensions de la les bosses o els residus instal·lada necessària, cal tenir en compte les
dipositats en els contenidors és una mesura densitats de cadascuna de les fraccions (sense
que redueix el nivell d’impropis. Els municipis compactar), el nombre d'habitatges als quals
amb contenidors oberts i amb menys quantitat dona cobertura cada contenidor i la freqüència de
d’impropis sempre són aquells que han ubicat recollida.
al carrer contenidors amb la tapa bloquejada Un cas particular és el del contenidor marró:
i una sobretapa de dimensions reduïdes. Tot i degut a l’elevada densitat de la fracció orgànica
així, no és una mesura exempta de possibles (0,5-0,6 t/m3) i a la freqüència elevada de
problemàtiques associades, com ara l’augment buidatge per evitar la generació d’olors i de
de la presència de bosses o residus a terra, fora lixiviats, cal minimitzar el volum instal·lat a cada
dels contenidors, o la reducció de la captació de àrea d’aportació dels contenidors d’aquesta
residus de les fraccions amb obertura reduïda. fracció (generalment <500 litres).
Per aquest motiu és una mesura que cal que
vagi acompanyada d'accions de seguiment i
comunicació continuades.
3.1.5
SEGUIMENT DEL SERVEI
Inspecció
Aquest és el mètode més difícil per monitoritzar la participació correcta

dels usuaris. Això no vol dir que no es pugui fer, com ho demostren les ex-
periències d’alguns municipis que han inspeccionat bosses amb impropis
o bosses deixades a terra, i han obtingut resultats immediats de millora de
OBRIR I INSPECCIONAR la recollida selectiva sobretot en els casos que s’acaba imposant sancions
BOSSES ÉS LEGAL als infractors reincidents. Tanmateix, l’anonimat i la llibertat d’actuació
Les inspeccions del contingut del model obliguen a invertir molts recursos si es volen realitzar aquest
de les bosses dipositades als tipus d’actuacions de seguiment.
contenidors són un procediment
utilitzat per alguns ens locals Comunicació
per identificar les persones
que han realitzat una recollida La inversió realitzada en comunicació i sensibilització vers el medi am-
selectiva inadequada. Aquest
bient i, concretament, vers la gestió correcta dels residus municipals és
procediment no és il·legal, però
cal respectar la protecció de directament proporcional a la millora i el manteniment dels resultats de
dades. Es tracta d'un mètode recollida selectiva. Però la llibertat d’ús (correcte o incorrecte) i l’anonimat
de seguiment molt car i del model limiten l’efectivitat de les campanyes un cop superat el límit del
generalment només es practica model, situat, la majoria dels casos, al voltant del 50 % en pes de recollida
de forma esporàdica. selectiva global.
3.1.6
IMPLANTACIÓ DEL MODEL
La major part de municipis catalans han implantat el contenidor obert de

totes les fraccions i, per tant, disposen d'una experiència pròpia al respecte,
però, tot i així, a continuació se n'enumeren alguns dels aspectes més relle-
vants:
Els aspectes clau que cal comunicar:
• Data d’inici del nou servei de recollida.
• Dies i horaris dels llocs de distribució del material de llançament.
• Avantatges de l’ús del cubell airejat i les bosses compostables.
• Punts permanents de distribució o venda de bosses compostables.
• Informació clara de quins són els residus que es consideren fracció or-
UNA CAMPANYA gànica.
BEN DOTADA
ECONÒMICAMENT • Beneficis ambientals del reciclatge de la fracció orgànica.
I AMB RECURSOS
POT DUPLICAR
• Impactes ambientals i econòmics de no separar la fracció orgànica.
ELS RESULTATS
DE CAPTACIÓ I DE
QUALITAT INICIALS • Usos i beneficis del compost.
Accions per a la implantació de la recollida amb contenidors BOSSES COMPOSTABLES

oberts: DURANT LA IMPLANTACIÓ
La recollida de la fracció
orgànica sovint s'ha implantat
• Accions de difusió prèvies a les accions de campanya.
regalant bosses composta-
bles sense haver dissenyat el
• Distribució del material per a l’aportació i de la informació del servei. mètode per fer-les accessibles
Es pot dur a terme mitjançant punts informatius i visites porta a porta. de forma permanent a tots els
usuaris. Un cop s'acaben, ja no
• Espais informatius de repesca. se’n tornen a utilitzar. Aquest
fet sovint va acompanyat de la
• Difusió i comunicació dels resultats a tots els usuaris. creença que l'equipament de
les plantes de tractament pot
separar fàcilment les bosses de
plàstic dels residus orgànics. La
realitat és que, tot i l’existència
d’aquest equipament, el plàstic
3.1.7 és sempre un dels impropis ma-
joritaris del compost resultant,
FISCALITAT ASSOCIADA AL MODEL fet que dificulta la creació d’una
demanda estable i remunerada
d'aquest producte.
Incentiu econòmic
A Catalunya i a la resta de l'Estat, existeixen algunes experiències que han

provat i estan provant d'introduir l’incentiu econòmic monitoritzant la par-
ticipació, mitjançant l’ús de tecnologies, per premiar la participació correcta
en la separació de la fracció orgànica i d'altres fraccions. Aquests models pre-
tenen millorar la qualitat i la quantitat de les fraccions recollides sense haver
d’introduir sistemes de major impacte per a la ciutadania, com ara el porta a
porta o el control d’accés (tancar contenidors). Els resultats de les proves pilot
publicats fins ara d’aquestes experiències mostren una millora de 5 punts
percentuals en la recollida selectiva bruta (Mancomunitat d'Escombraries de
l'Urgellet).
EXPERIÈNCIA D’INTERÈS
MANCOMUNITAT D’ESCOMBRARIES DE
L’URGELLET, ALT URGELL
RECOLLIDA DE 5 FRACCIONS 16.110 HABITANTS
AMB CONTENIDORS OBERTS
11 MUNICIPIS
MANCOMUNITAT
D’ESCOMBRARIES
ANY 2000 IMPLANTACIÓ DE L’ORGÀNICA
DE L’URGELLET
75 m DISTÀNCIA MÀXIMA D’UN PORTAL A
UNA ÀREA (A LA SEU D’URGELL)
PUNT DE PARTIDA TITULAR DE LA RECOLLIDA:

14 % RS MANCOMUNITAT DE
L’URGELLET
RESULTAT 2016 TIPUS DE GESTIÓ:
56 % RS INDIRECTA
MODEL D’APORTACIÓ
DOMÈSTICA | 112 ÀREES COMPLETES | Les àrees de fracció orgànica i resta incompletes es
troben en procés d'eliminació
FORM ENVASOS PAPER I CARTRÓ VIDRE RESTA

305 U. 212 U. 222 U. 212 U. 527 U.
Contenidors de Contenidors de Contenidors de Contenidors de Contenidors de
càrrega posterior càrrega superior càrrega superior de càrrega superior càrrega posterior
de 360 l de 3000/5000 l 3000/5000 l de 3000 l de 1100 l
SOLUCIONS PERSONALITZADES HORARIS I FREQÜÈNCIES

HABITATGES AÏLLATS LA SEU D’URGELL
· A partir de 10 habitatges: àrees d’aportació completes A la resta de municipis les freqüències
són menors per a totes les fraccions
· Menys de 10 habitatges: àrees de vorera (fracció
orgànica i resta) DIA 1
DIA 2
COMERCIAL DIA 3 HORARI DE
RESTA DIA 4 RECOLLIDA
· Si generen ≤120 l/dia: àrea d'aportació LA SEU D’URGELL
DIA 5 FORM i resta: de 21 a 2 h
· Si generen >120 l/dia: recollida porta a Envasos, paper i cartró i
porta i fiscalitat associada DIA 6
vidre: de 7 a 19 h
DIA 7 A LA RESTA DE
FORM, ENVASOS, PAPER I Les frequències varien MUNICIPIS
CARTRÓ I VIDRE segons les ubicacions Totes les fraccions de 7 a
S’utilitzen els contenidors de la via dels contenidors 19 h
pública
EQUIPS DE RECOLLIDA
LA SEU D’URGELL RESTA DE MUNICIPIS
FORM I VEHICLE BICOMPARTIMENTAT VEHICLE BICOMPARTIMENTAT
RESTA AMB UN CONDUCTOR I DOS PEONS. AMB UN CONDUCTOR I UN PEÓ.
ENVASOS 1/2 JORNADA. VEHICLE DE 1/4 JORNADA. VEHICLE DE

CÀRREGA SUPERIOR AMB UN CÀRREGA SUPERIOR AMB UN
CONDUCTOR I 1/2 PEÓ. CONDUCTOR I 1/2 PEÓ.
PAPER I VEHICLE DE CÀRREGA SUPERIOR 1/4 JORNADA. VEHICLE DE CÀRREGA

CARTRÓ AMB UN CONDUCTOR I 1/2 PEÓ. SUPERIOR AMB UN CONDUCTOR I 1/2 PEÓ.
VIDRE 1/4 JORNADA. VEHICLE DE CÀRREGA SUPERIOR

AMB UN CONDUCTOR.
TRANSPORT 3/4 JORNADA. VEHICLE DE CÀRREGA SUPERIOR

SELECTIVA AMB UN CONDUCTOR.
SEGUIMENT D’INCIDÈNCIES DADES ECONÒMIQUES

I CONTROL DE PARTICIPACIÓ 800.000 € COST DEL SERVEI DE RECOLLIDA
EDUCADOR | 1/2 JORNADA 62,66-90,55 €/t COST PLANTA DE COMPOSTATGE
· Declaració de residus grans productors EN FUNCIÓ DELS IMPROPIS(2018)
· Distribució contenidors, etiquetatge, instruccions 85,8 €/t COST DIPÒSIT CONTROLAT (2018)
· Comunicacions i sensibilització Gestió dipòsit + Cànon
50,2 € + 35,6 € = 85,8 €
INSPECTOR | JORNADA COMPLETA
4-8 sancions anuals INVERSIÓ ANUAL EN CAMPANYES
· Control empresa concessionària · 1999-2004: 2,91 €/habitant (només campanyes)
· Seguiment participació correcta grans productors (tots) · 2005-2016: 3,45 €/habitant (només campanyes)
· Procediment: · 2017: 4,84 €/habitant (inclou inspectors, educadors)
1a infracció: advertiment
2a infracció: obertura d’expedient DESPESES: 1.800.000 €
3a infracció: sanció (120-300 €)
RECOLLIDA ALTRES COSTS
800.000 € 750.000 €
DISTRIBUCIÓ DE BOSSES I
FUNDES COMPOSTABLES DEIXALLERIA
I TRACTAMENT
250.000 €
Es distribueixen de manera gratuïta a les oficines de la
Mancomunitat (despesa integrada en la taxa de residus).
En projecte: instal·lar 1 màquina dispensadora de bosses
compostables a la via pública. MILLORA TECNOLÒGICA DEL MODEL
Actualment, la Seu d’Urgell està en procés d'introduir un nou
incentiu a la separació correcta en origen.
S’ha desenvolupat una app perquè, mitjançant tecnologia NFC,
els usuaris voluntàriament registrin cada cop que utilitzen un
contenidor.
Si la Mancomunitat considera, mitjançant l'aplicació de
fórmules de càlcul preestablertes, que l'usuari està realitzant
un ús correcte dels contenidors, aquest es beneficiarà d’un
descompte de fins a 60 € en la taxa anual d’escombraries.
L'objectiu d'aquesta millora és el 60 % de recollida selectiva.
CLAUS DE L’ÈXIT PUNTS FORTS

· Sobretapa al contenidor de fracció orgànica. Es van · Realització de campanyes amb caràcter permanent
reduir els impropis del 15 al 7 % sense que disminuís (formació a les escoles, cubells de reciclatge per per
la captació (quantitat recollida). a la cuina, bosses reutilitzables, vals de descompte i
· Cubell airejat i bossa compostable per a tots els carnet per ús de la deixalleria, catàleg de prevenció
habitatges. de residus, festes populars, vaixella reutilitzable).
· Predomini d’àrees d’aportació completes. · Comoditat d’ús del sistema per a la ciutadania.
· Obligatorietat de separar per als grans productors
mitjançant seguiment, monitorització i sanció
(educador/inspector). PUNTS FEBLES
· Actualment, despesa permanent de 4,84 €/habitant a · La ciutadania hi participa de manera voluntària.
l’any amb comunicació i campanyes incloses. · Tot i l’increment en les despeses d’educació ambiental, el
resultat de recollida selectiva ja no millora més. A més,
sense variar el model s’ha tocat sostre.
MANLLEU, OSONA
RECOLLIDA DE TOTES 20.007 HABITANTS
LES FRACCIONS AMB
CONTENIDORS OBERTS 234 ACTIVITATS ECONÒMIQUES (MAJORITÀRIAMENT
ALIMENTÀRIES)
MODEL MULTIPRODUCTE
ENVASOS LLEUGERS + PAPER I CARTRÓ
3.587 (84 %) HABITATGES UNIFAMILIARS
MANLLEU 3 EDIFICIS AMB MÉS DE 50 HABITATGES
36 % RS DELEGADA AL CONSELL
COMARCAL D’OSONA
70 % RS INDIRECTA
2006 ANY D’IMPLANTACIÓ DE LA FRACCIÓ ORGÀNICA

· Reducció de contenidors de resta sols i creació d’àrees completes.
· Recollida de la FORM amb contenidors de 240 i 360 l.
· Reducció de la freqüència de recollida de resta de 6 a 4 dies/setmana.
· Campanya d’implantació assimilable amb recursos i impacte d'implantació d'un porta a porta.
DOMÈSTICA | 158 ÀREES, 97 COMPLETES
FORM MULTIPRODUCTE RESTA VIDRE PODA

247 U. 196 U. 226 U. 226 U. 226 U.
Contenidors de Contenidors de Contenidors de Contenidors de Només per les famílies
càrrega posterior càrrega lateral de càrrega posterior càrrega superior que ho sol·liciten.
de 240/360 l 3200 l de 800/1100 l de 2800 l Tancats amb clau
COMERCIAL
FORM PAPER I ENVASOS,
Contenidor propi, CARTRÓ RESTA I VIDRE
sense recollida Recollida porta a S’utilitzen els
diferenciada de porta contenidors de la
la domiciliària via pública
FREQÜÈNCIES EQUIPS DE RECOLLIDA

DIA 1 FORM 21m3
VEHICLE COMPACTADOR
DE CÀRREGA POSTERIOR AMB
Recollida Comercial
Quinzenal
DIA 2 UN CONDUCTOR I UN PEÓ.
DIA 3
RESTA 21m3
VEHICLE COMPACTADOR
DIA 4 DE CÀRREGA POSTERIOR
AMB UN CONDUCTOR I DOS PEONS.
DIA 5
DIA 6 MULTI 25m 3
VEHICLE COMPACTADOR
PRODUCTE DE CÀRREGA LATERAL
DIA 7 AMB CONDUCTOR
3 dies de
SATÈL·LIT AMB CONDUCTOR
reforç al
centre
VIDRE VEHICLE AMPLIROLL DE CAIXA

OBERTA AMB PLOMA AMB
UN CONDUCTOR I UN PEÓ.
SEGUIMENT D’INCIDÈNCIES DADES ECONÒMIQUES

I CONTROL DE PARTICIPACIÓ
936.671 € COST DEL SERVEI DE RECOLLIDA
· Ordenança de civisme i convivència ciutadana, que obliga a 74,20 €/t COST PLANTA DE COMPOSTATGE (2018)
reciclar a tothom. 82,55 €/t COST CTR (2018)
· S’inspeccionen les bosses dipositades fora del contenidor a Gestió dipòsit + Lixiviats + CTR + Cànon
terra o a les papereres, i, en cas de poder-ne identificar 11,1 € + 8,4 € + 45,5 € + 17,6 € = 82,6 €
l'infractor, se li envien avisos. (Preu segons mitjana 1r trimestre 2018)
· Campanya d’inspecció massiva del contingut dels
contenidors de resta (2017): es van enviar +50 avisos DESPESES 2017: 1.520.401 €
d’incompliment.
RECOLLIDA TRACTAMENT I TRIATGE
936.671 € 497.794 €
· FORM - 282.835 € DEIXALLERIA

85.936 €
· Multiproducte - 249.851 €
· Resta - 354.594 € FORM - 138.895 € ·
· Vidre - 29.604 € Multiproducte - 164.327 € ·
· Voluminosos - 19.788 € Resta - 194.572 € ·
FISCALITAT
L’Ajuntament recapta la taxa
· DOMÈSTIC (2018): 128,5 €/any

· COMERCIAL: variable en funció del tipus d’activitat i de
superfície
Consultable a:
https://dadesobertes-situam
opendata.arcgis.com/datasets
tributs-municipals/data

· La recollida multiproducte facilita molt la selecció en · Comoditat d’ús del sistema per a la
origen. Tots els municipis amb multiproducte milloren ciutadania.
directament en uns quants punts percentuals la recollida · La recollida multiproducte facilita molt la
selectiva. selecció en origen.
· Campanya de sensibilització intensiva, de la qual cal
destacar:
· Participació ciutadana prèvia.
PUNTS FEBLES
· Materials en diversos idiomes i prioritzant el missatge
· L'entrada de la fracció multiproducte a la
planta de triatge té un cost de tractament
gràfic.
per a l'Ajuntament major que els ingressos
· Obligatorietat participar-hi; es va informar que percebuts d’Ecoembes.
s’aplicarien sancions.
· El paper i cartró present a la fracció
· Educadors en els principals idiomes parlats a Manlleu. multiproducte pot empitjorar-ne la qualitat,
· Controls als contenidors durant els primers mesos, degut al contacte amb els envasos lleugers.
senyalització en els contenidors on no s'havia triat bé i
imposició d'algunes sancions.
· Predomini d’àrees d’aportació completes.
· Nivell elevat d’implicació i complicitat del personal de
recollida selectiva, bàsic per al control de la correcta
participació.
3.1.8
CONTENIDOR TANCAT AMB ACCÉS
RESTRINGIT
Tot i el l'interès creixent, a Catalunya, en el moment de tancament d’aques-
ta guia, encara hi ha molt poca experiència acumulada pel que fa al model de
contenidors al carrer tancats i amb control d’accés. És sobretot al País Basc,
en alguns països centreeuropeus i al nord d’Itàlia on més municipis podem
trobar, tot i que arreu continua essent un model minoritari.
L’origen de la ràpida extensió d’aquest model als municipis guipuscoans
es troba en la voluntat d’obtenir bons resultats de recollida selectiva amb un
model alternatiu a la recollida porta a porta. No totes les proves han funcio-
nat però sí que han servit per adquirir experiència sobre les fortaleses i i les
febleses de les diferents possibilitats i variacions que aquest model pot tenir.
TIPOLOGIES DE TANCAMENTS
Tancament mecànic o electrònic?
PUNTS FORTS PUNTS FEBLES
MECÀNIC • Cost baix. • No s’identifica l’usuari (anònim).

• Manteniment reduït. • N
o es pot registrar l’usuari en el moment de
• Sistema resistent. l’aportació.
• No es pot controlar la participació.
• Es poden fer còpies de les claus.
ELECTRÒNIC • S’identifica l’usuari. • Cost elevat d'inversió i manteniment.

• Es pot controlar la participació. • Necessitat elevada de manteniment.
• E
n alguns casos es poden diferenciar permisos • E
n el cas de l'orgànica, cal tenir en compte la
d’obertura per usuari. humitat i els gasos que emet, perquè poden
• P
ermet introduir pagament per generació o afectar l'electrònica.
incentius.
Tancament de la tapa o la sobretapa?
TAPA • É
s més robust per albergar instal·lacions del • N
o hi ha cap límit físic ni es limita el volum dels
tancament residus aportats i, per tant, poden augmentar
els impropis.
SOBRETAPA • L
imita les dimensions i el volum dels residus • E
l suport per a les instal·lacions del
aportats i, per tant, es redueixen els impropis. mecanisme de tancament és més dèbil.
En totes les experiències amb

models de contenidors amb
accés restringit, el model
d’aportació dels residus de
les activitats econòmiques,
dels comerços i dels serveis
consisteix a recollir els
residus de manera segregada,
Criteris per a l'elecció dels contenidors i el tancament porta a porta. Així es redueix
la necessitat de capacitat
Les tecnologies de tancament i control d’accés electrònic amb més anys de contenidors instal·lada
d’existència en el mercat són les utilitzades a països centreeuropeus, princi-
al carrer, es minimitza la
possibilitat de saturar els
palment Alemanya. Són sistemes que s’instal·len en contenidors soterrats o
contenidors destinats a la
semisoterrats o en estructures fixes protectores de contenidors, és a dir, en ciutadania i es poden introduir
estructures de gran resistència. En canvi, la majoria de municipis del nord esquemes de pagament per
d’Itàlia i els municipis de l'Estat espanyol que han instal·lat contenidors amb generació a les activitats
control d’accés ho han fet en contenidors de superfície, ja siguin de càrrega econòmiques, dels comerços i
posterior, lateral o bilateral. dels serveis.
TIPOLOGIES DE CONTENIDORS EN RELACIÓ ALS TANCAMENTS
EN CONTENIDORS DE • La inversió necessària per a l’adquisició dels • Els contenidors pateixen un major nivell de
SUPERFÍCIE contenidors és menor. moviments i possibles impactes.
• Les tasques de manteniment i les substitucions
són majors.
• El suport a on s’instal·la el tancament i el
control d’accés és més feble.
• Dificultat de controlar la qualitat dels residus.
EN CONTENIDORS • El suport a on s’instal·la el tancament és més • Cost elevat d’inversió en els contenidors.
SOTERRATS, robust • Major dificultat per trobar ubicacions en indrets
SEMISOTERRATS O • És més senzill protegir la tecnologia de les amb densitat elevada de població.
ESTRUCTURES RÍGIDES condicions ambientals. • Impossibilitat de controlar la qualitat dels
• E
s redueixen les tasques de manteniment i les residus.
substitucions.
Previsió de captació, qualitat i criteris generals dels models

majoritaris
Una fracció amb control d’accés
Tancament de la fracció orgànica: es tracta de tancar el contenidor de

fracció orgànica, ja sigui de forma mecànica o electrònica. Els contenidors
de resta i de les altres fraccions es mantenen oberts, però amb obertures
de dimensió reduïda per evitar impropis. L’origen d’aquest model sorgeix
amb l’objectiu d’obtenir una fracció orgànica sense impropis, i els usuaris
s’adhereixen a la utilització del contenidor de la fracció orgànica de ma-
nera voluntària.
• Experiències: l’indret de referència és Sant Sebastià, però l’han seguit

diversos municipis i ciutats del nord de l’Estat com Pamplona, Bilbao i
Gijón.
• Resultats:
Captació de fracció orgànica: <18 kg/habitant/any
Impropis de fracció orgànica: <5 %
Recollida selectiva: <40 %
Tancament de la resta: a la resta d’Europa, la majoria de municipis

que tanquen una sola fracció ho fan amb la fracció resta, i sempre vin-
culant-ho amb sistemes de pagament per generació basats en les vegades
que s’utilitza el contenidor, en el volum o en el pes de la fracció resta. Però
aquestes experiències rares vegades inclouen la recollida selectiva de resi-
dus orgànics i, per tant, no són una referència.
Dues fraccions amb control d’accés
Tancament de la fracció orgànica i la resta: dues fraccions són el mínim

que cal per limitar l'aportació lliure mitjançant el tancament. Si només
se’n tanca una de les dues, l'altra s’omple d’impropis. Aquest model pot
tenir variacions, sobretot pel que fa als permisos d’obertura del contenidor
de la fracció resta, que en alguns casos poden ser de 24 hores i 7 dies a la
setmana i en d’altres es limiten a 1 o 2 cops per setmana o a un topall anual
(per exemple, de 52 obertures). Si es limiten els dies d’accés o les obertu-
res, cal una solució per als generadors de tèxtil sanitari, ja sigui amb per-
misos d’obertura especials o ubicant contenidors especials per a aquesta
fracció. Aquest model ha d’anar acompanyat de contenidors de les altres
tres fraccions amb obertura reduïda per evitar la proliferació d’impropis.
• Experiències: és el model majoritari als municipis guipuscoans que

assoleixen resultats de recollida selectiva superiors al 70% en pes, grà-
cies a les proves i l'evolució de models que han experimentat en aquella
regió. Alguns exemples són: Beasain, Arrasate, Bergara i Legazpi, tots
ells amb més de 10.000 habitants. L'evolució del model als municipis
italians que utilitzen de contenidors amb control d’accés i tenen bons
resultats de recollida selectiva ha estat la mateixa: tancar, com a mí-
nim, les fraccions orgànica i resta.
• Resultats: Captació de fracció orgànica: 49-93 kg/habitant/any.

Impropis de fracció orgànica: <10 %. Recollida selectiva: 70-80 % (dades
de municipis <20.000 habitants).
Quatre fraccions amb control d’accés
Tancament de la fracció orgànica, la resta, els envasos lleugers i el

paper i cartró: aquest model pretén solucionar una de les febleses de les
dues variacions anteriors, l’aparició d’impropis a la resta de contenidors
que segueixen oberts. Generalment, el contenidor del vidre continua es-
sent obert, però amb obertura reduïda.
• Experiències: és un model minoritari, degut a l’elevada inversió neces-

sària i a la complexitat del manteniment de la tecnologia instal·lada,
però hi ha alguns referents de renom amb resultats acceptables de re-
collida selectiva, com ara sectors de la ciutat d’Anvers (Bèlgica), Imola
(Itàlia) i el centre històric de la capital eslovena, Ljubljana.
• Resultats: Captació de fracció orgànica: 100 kg/habitant/any.

Impropis a la fracció orgànica: <10 %. Recollida selectiva: 55-72 % (dades
de municipis >60.000 habitants).
3.1.9
FALSES CREENCES
Sovint es creu que la majoria
SEGUIMENT DEL SERVEI. PARTICIPACIÓ I
de generadors particulars
necessiten poder treure els
INCIDÈNCIES
residus orgànics de casa tots o
quasi tots els dies de la setmana. Sovint es planteja aquest model com una alternativa a la recollida porta a
Gràcies al registre de dades del porta, amb bons resultats de recollida selectiva, major simplicitat d’im-
sistema de control d’accés, ara se plantació i més acceptació social. Però malgrat que és un model que exi-
sap que del conjunt de famílies geix un canvi d’hàbits de menor impacte que l’obligatorietat de seguir un
que participen correctament calendari setmanal, com en el porta a porta, també és molt exigent pel
en la separació de residus, en que fa als recursos necessaris per realitzar-ne un bon seguiment. Algunes
un entorn plenament urbà i experiències fins i tot limiten també els dies de la setmana que es permet
amb la llibertat de poder obrir obrir els contenidors de resta. Els dos reptes principals del model són con-
el contenidor els 7 dies de la
trolar i minimitzar la presència de bosses a terra o d'impropis als conte-
setmana, el 70% de les famílies
només aporten la fracció orgànica nidors que continuen tenint obertura lliure i instal·lar una tecnologia al
1 o 2 cops a la setmana! màxim d’estable i robusta possible i amb una bona cobertura pel que fa al
manteniment i la reparació.
Descàrrega dels registres d'obertura
Actualment, la ràpida evolució i la diversitat creixent de tecnologies de co-

municació impedeix determinar amb precisió quines són les més estables
o quines tenen major projecció. Però es constaten dos mètodes principals
d’obtenció dels registres d’obertura: un, mitjançant tecnologies actives
bidireccionals que es comuniquen de manera permanent amb els servi-
dors de dades de manera remota; i l’altre, amb la necessitat que de mane-
ra manual o automatitzada els vehicles de recollida disposin d'equips de
descàrrega de les dades per proximitat. El segon mètode és més econòmic
però requereix més temps i dedicació i amb un major risc de pèrdua de
registres.
Altres aspectes rellevants que la majoria d’experiències contemplen
per al seguiment són:
• Un equip fix d’inspecció, coordinat amb el servei de recollida, per detec-

tar punts d’abocament o bosses a terra. Inspeccions puntuals del con-
tingut de bosses d'impropis.
• Capacitat d’obertura d’expedients i de sancions.
• Priorització de les actuacions per evitar la presència de bosses a terra,

però controlant també el nivell d’impropis a l’interior dels contenidors
(esporàdicament).
• Sistema d’avís d'incidències mitjançant un adhesiu i sense recollir els

residus durant unes hores.
• App d'informació i seguiment i possibilitat de notificar incidències.
• Oficines d’atenció i telèfon de resolució de dubtes i incidències 7 dies a

la setmana.
3.1.10
IMPLANTACIÓ DEL MODEL CAL ESTAR PREPARAT I
TENIR TEMPS I RECURSOS
PER GESTIONAR LA GRAN
QUANTITAT DE DADES
Sobretot en cas que s’utilitzi control d’accés electrònic, la implantació del QUE GENEREN AQUESTS
model és complexa pel fet que s’ha d’arribar a més del 95 % de la població SISTEMES.
per minimitzar la presència d’abocaments i bosses a terra i cal ser extre-
madament escrupolosos en la distribució de les eines d’obertura per inici-
ar el servei i els registres d’obertura amb una base de dades correcta i real.
Aspectes específics clau que cal comunicar:
• Explicació acurada del funcionament del sistema.
• Explicació precisa de la mecànica d’obertura.
• Informació detallada de com i a on s’han de comunicar les incidències,

o de com sol·licitar targetes o claus en cas de pèrdua o trencament.
• Dies i horaris dels llocs de distribució del material de llançament.
Accions específiques per a la implantació de la recollida amb

contenidors amb control d’accés:
• Aportar, al màxim possible, mitjans i recursos destinats a la comunica-

ció per arribar, si és possible, al porta a porta informatiu.
• Dividir el municipi, si té més de 10.000 habitants, en sectors d’implan-

tació; de tal manera que es vagi activant la campanya gradualment en
els diferents sectors, deixant el mínim temps entre ells.
• Dissenyar i establir punts centrals d’informació i distribució amb capa-

citat per rebre moltes persones; aquests punts s’activen sempre que s’es-
tà implantant aquest model de recollida en algun sector del municipi.
• Lliurar material gratuït, com per exemple cubells airejats i bosses com-
postables, com a reclam i millora de la gestió dels residus a la cuina.
• Oferir espais informatius de repesca.
• Si el sistema d’obertura és mitjançant clau electrònica, repartir-ne més

d’una per habitatge si els recursos econòmics ho permeten. És recoma-
nable que quan se sol·liciti la substitució de la clau per pèrdua es faci
pagar per conscienciar que se’n faci un bon ús.
3.1.11
FISCALITAT ASSOCIADA AL MODEL
Actualment, cap de les experiències de l'Estat espanyol ha inclòs la intro-
ducció de sistemes fiscals de pagament per generació. En la majoria dels
casos, s’arriba a un nivell de monitorització del comportament dels usu-
aris exhaustiu (revisió de bosses, trucades telefòniques, cartes i visites),
però no es té en compte la generació de residus real en la taxa ni se san-
cionen els comportaments incorrectes reiterats. En canvi, en el marc eu-
ropeu és l’excepció. Totes les experiències de fora de l'Estat espanyol (Ità-
lia, Eslovènia, Alemanya, Bèlgica, Àustria) amb contenidors amb control
d’accés inclouen un règim sancionador com a mesura de reforç necessària
per potenciar els resultats quantitatius i qualitatius del sistema i sobretot
per evitar la temptació dels usuaris de dipositar els residus a terra.
Pel que fa als sistemes de pagament per generació, a l'Estat tampoc no n'hi ha
hagut experiències; per contra, a Europa sí. Podríem dividir les experiències
en tres categories principals:
PER
1 Determinar un límit d’obertures anuals de les fraccions que es vulguin gravar,
generalment la resta i la fracció orgànica, o bé també els envasos lleugers, i cobrar
OBERTURES una part variable de la taxa amb un import unitari per obertura quan se superi el
límit anual establert.
• Sistemes de pagament per generació • Inversió elevada.

relativament justos. • Aportació lliure.
• Bones dades de recollida selectiva. • Risc d’impropis i presència de residus
a l’exterior.
PER
2 Calcular la part variable de la taxa a partir del volum de residus de les fraccions
gravades. En aquest cas s’aplica un cost per litre dipositat i el contenidor requereix
VOLUM un limitador del volum aportat per obertura.
L • Sistemes de pagament per generació

més justos.
• Molt alta inversió.
• Risc d’impropis i aparició de residus a
• Bones dades de recollida selectiva. l’exterior.
• Costos de seguiment i manteniment de
la tecnologia.
3 Finalment, algunes (poques) experiències arreu del món incorporen el pesatge

dels residus domiciliaris com a instrument de mesura dels residus aportats per
PER
generador. En aquest cas s’estipula un cost per kg de les fraccions que es gravin.
PES
• Sistemes de pagament per generació • Inversió elevadíssima.

més justos. • Aportació lliure.
• Bones dades de recollida selectiva. • Risc d’impropis i presència de residus
a l’exterior.
BEASAIN,
MANCOMUNITAT DE SASIETA, GUIPÚSCOA
RECOLLIDA DE TOTES LES 13.949 HABITANTS
FRACCIONS AMB CONTENIDORS
(FORM I RESTA AMB CONTROL ANY 2016 IMPLANTACIÓ DE L’ORGÀNICA
D'ACCÉS)
BEASAIN

47 % RS MANCOMUNITAT DE SASIETA
INDIRECTA
75 % RS
DOMÈSTICA | 58 ÀREES COMPLETES | 18 CONTENIDORS DE BOLQUERS
FORM ENVASOS PAPER I CARTRÓ VIDRE RESTA BOLQUERS

Contenidors de Contenidors de Contenidors de Contenidors Contenidors de Contenidors de
càrrega lateral càrrega lateral amb càrrega lateral amb de càrrega càrrega lateral amb càrrega posterior amb
amb control obertura reduïda obertura reduïda de superior de control d’accés de sobretapa i control
d’accés de 2400 l de 2400/3200 l 2400/3200 l 3000 l 2400/3200 l d’accés de 1100 l
EL CONTENIDOR DE RESTA NOMÉS ES POT OBRIR 2 COPS PER SETMANA

(les 24 hores de dilluns i de divendres). A la majoria de municipis de la Mancomunitat només es pot obrir un cop per setmana.
TECNOLOGIA MANTENIMENT
Els contenidors de les fraccions amb control d’accés Per contracte, l’empresa subcontractada per realitzar el
restgringit (fracció orgànica, resta i bolquers) s’obren amb servei de recollida és la responsable de mantenir i reparar
una targeta MIFARE, distribuïda prèviament als usuaris. els mecanismes de control d’accés dels contenidors.
La tecnologia de comunicació emprada és la RFID.
COMERCIAL
FORM RESTA PAPER I CARTRÓ ENVASOS I VIDRE

Bujol amb tag de Bujol amb tag de Gàbia rodant Contenidors de la via
120/240 l 120/1100 l pública
FREQÜÈNCIES
DOMÈSTICA COMERCIAL
DIA 1 DIA 1 VIDRE
La recollida la realitza Ecovidrio
DIA 2 DIA 2
DIA 3 DIA 3 RECOLLIDA DE BOSSES
DIA 4 DIA 4 ABANDONADES
Recollida diària
DIA 5 DIA 5
DIA 6 DIA 6
DIA 7 DIA 7
SEGUIMENT, INSPECCIÓ I CONTROL DISTRIBUCIÓ DE BOSSES I

INICI FUNDES COMPOSTABLES
Les primeres setmanes d’implantació van ser les més
Les bosses es distribueixen gratuïtament mitjançant
complexes, degut a la presència generalitzada de bosses o
màquines dispensadores que funcionen amb la mateixa
residus a terra al costat de les àrees d’aportació.
targeta que s’utilitza per obrir els contenidors. El límit de
ESTABILITZACIÓ bosses que administra la màquina és de 40 per habitatge
Un cop implantat i estabilitzat el sistema, la presència freqüent cada 10 setmanes. L’ús de bosses compostables és
de bosses es va reduir a un 5% de les àrees d’aportació. obligatori.
INSPECCIÓ
Existeixen les figures de l’educador i l’inspector (compartits
amb altres municipis). El primer realitza les tasques de DADES ECONÒMIQUES
comunicació directa necessàries per corregir comportaments
incívics que s’hagin detectat i per resoldre dubtes. El segon 170 €/t COST DIPÒSIT CONTROLAT (2018)
revisa permanentment l’estat de les àrees d’aportació i
registra les infraccions. COST PLANTA DE COMPOSTATGE (2018)
En funció del percentatge de fracció orgànica sobre la suma de
PROTOCOL D’INSPECCIÓ fracció orgànica i resta recollida.
S’observen i es controlen les àrees d’aportació amb bosses o
residus a terra, així com també l’interior dels contenidors per PERCENTATGE DE FORM SOBRE LA
detectar impropis. Si es detecten àrees d’aportació IMPORT
SUMA DE FORM I RESTA
problemàtiques, es pengen cartells a l’àrea d’influència, amb
fotografies de les incidències i, en cas de poder identificar els 0-10 % 147,15 €/t
infractors, se’ls hi realitza una trucada telefònica informativa 10-20 % 138,49 €/t
de reforç. Les inspeccions es realitzen durant el dia per
potenciar l’efecte dissuassiu. 20-30 % 129,84 €/t
SANCIONS 30-50 % 121,18 €/t
Estan previstes a l’ordenança, però no s’apliquen. >50 % 112,53 €/t
2,5 €/habitant/any DESPESA EN COMUNICACIÓ I

CAMPANYES (2017)
CLAUS DE L’ÈXIT PUNTS FORTS PUNTS FEBLES

· Identificació de l’usuari en les · Els resultats de captació de la fracció · És un model no exempt d’impacte i de
fraccions orgànica i resta. orgànica, el nivell baix d’impropis a la cert rebuig per part de la ciutadania si
FORM i el resultat global de la el punt de partida del model anterior al
· Limitació de l’aportació de la fracció recollida selectiva són gairebé els canvi són contenidors oberts i de lliure
resta a un nombre determinat aportació.
d’obertures per període. mateixos que els d’una recollida porta
a porta de 4 o 5 fraccions, excepte els · Tot i que la fracció orgànica, el paper i
· Limitacions físiques de l’obertura de impropis d’envasos lleugers. cartró i el vidre es mantenen amb un
la resta de fraccions per evitar
l’augment d’impropis. · El contenidor de residus orgànics es nivell baix d’impropis, la fracció
pot obrir els 7 dies de la setmana i, d'envasos lleugers pateix un augment
· Actualment, despesa permanent per tant, no cal emmagatzemar d’impropis.
superior a 3 €/habitant a l’any en residus orgànics al domicili. · El manteniment de la tecnologia de
comunicació, campanyes i inspecció.
· Només amb la fracció resta control d’accés requereix la inversió de
· Implicació contractual i incentivada s’estableixen dos dies d’obertura molts recursos.
de l’empresa de recollida. setmanal, de manera que s'obliga a · El contenidor de tèxtil sanitari pot ser
· Cubell airejat i bossa compostable limitar la generació d’aquests residus, problemàtic en episodis de calor
d’ús obligatori per a tots els però a la vegada es dona llibertat intensa.
habitatges. d’aportació de la resta de fraccions.
· Predomini d’àrees d’aportació
completes
· Recollida porta a porta de fracció
orgànica, resta i paper i cartró per a
grans productors.
70 BLOC 3 RECOLLIDA PORTA A PORTA
3.2
RECOLLIDA PORTA A PORTA
3.2.1
MODELS DE RECOLLIDA PORTA A PORTA.
PUNTS FORTS I PUNTS FEBLES
La recollida de residus porta a porta és un sistema basat en la corresponsa-
bilització del generador, i persegueix un doble objectiu: maximitzar els re-
sultats de recollida selectiva en quantitat i qualitat i reduir la generació de
residus.
Aquest sistema de recollida preveu l’aportació de cada tipus de residu a
la porta de l’habitatge o de l’edifici amb una freqüència determinada, que es
defineix en funció de la generació de cada fracció i de la facilitat d’emmagat-
zematge. Això té un efecte sensibilitzador envers la ciutadania, que percep
la generació real de cada fracció i, més concretament, s'adona que la fracció
resta representa una part molt petita del que generem realment.
A partir d’aquest concepte, podem plantejar diferents models de recolli-
da porta a porta —com a sistema exclusiu o mixt— que han de passar neces-
sàriament per recollir la fracció resta mitjançant aquest sistema.
El model de recollida porta a porta ha de determinar els

aspectes següents:
• Sistema de recollida de cada fracció.
• Grau d’individualització de les aportacions.
• Horaris i freqüències de recollida, tenint en compte que cal minimitzar

la freqüència de recollida de la fracció resta.
• Grau de control de la participació i de les incidències.

PUNTS FORTS I PUNTS FEBLES DELS MODELS DE RECOLLIDA PORTA A PORTA
BOSSA CUBELL CUBELL BUJOL COMUNITARI BUJOL COMUNITARI

INDIVIDUALITZADA INDIVIDUALITZAT INDIVIDUALITZAT SENSE AMB IDENTIFICACIÓ
SENSE AMB IDENTIFICACIÓ IDENTIFICACIÓ
IDENTIFICACIÓ
IMATGE DE LA VIA
PÚBLICA • • • • •
CAPTACIÓ DE
SELECTIVA (quantitat) • • • • •
QUALITAT DE
LA SELECTIVA
RECOLLIDA • • •• • •
CONTROL DE
PARTICIPACIÓ • • • • •
CONTROL I
RESOLUCIÓ
D’INCIDÈNCIES • • •• • •
ÚS DE BOSSES
COMPOSTABLES
(en el cas de la FORM) • • • • •
OPTIMITZACIÓ DEL
SERVEI • • • • •
• • • • •
TEMPS
D'EMMAGATZEMATGE
DEL RESIDU A
L'HABITATGE
Solucions que hem de pensar a l'hora de definir el model de

recollida porta a porta:
• La recollida del tèxtil sanitari i dels excrements d’animals domèstics.
• La recollida de voluminosos, de residus de mercats i d’actes i esdeveni-

ments festius.
• Reforç de la recollida comercial, especialment als grans generadors de

residus orgànics i de paper i cartró.
• Reforços en temporada alta, en cas de territoris amb una elevada esta-

cionalitat.
• La recollida de poda.
• La necessitat d’instal·lar àrees o solucions d'emergència, que, com més ac-

cessibles són, més fuga de residus mal seleccionats es produeix.
Tots aquests aspectes condicionen els resultats finalment obtinguts.

L'índex de recollida selectiva dels municipis que tenen implantat el porta

a porta és el més elevat de tots els models, trobant-se entre el 60 i 85 %. En
concret pel que fa a la fracció orgànica, l'índex de captació mitjana és del
72 % sobre la mitjana de generació de fracció orgànica total, segons dades
del PRECAT20, on es defineix la composició de la bossa tipus.
CAPTACIÓ DE FRACCIÓ ORGÀNICA EN ELS MUNICIPIS AMB

RECOLLIDA PORTA A PORTA
200
175
150 Mitjana generació a

Catalunya,
125
144 kg/hab./any
100 Porta a porta,
72% de captació
75
sobre la generació
50 mitjana
25
0
Municipis porta a porta
kg/hab/any
La captació prevista depèn del model d’aportació que hàgim definit.

Com més individualitzada i més facilitat d’identificació de l’usuari,
major serà la captació.
3.2.2
En la recollida porta a porta
és important que l’element
SOLUCIONS ADAPTADES A DIFERENTS
d’aportació de l’orgànica sigui
exclusiu per aquesta fracció.
TIPOLOGIES EDIFICATÒRIES
En tots els casos cal preveure
un cubell airejat petit de 7 o 10 A l'hora de plantejar el model d’aportació porta a porta, cal fer-ho tenint
l per a la cuina. Quan la bossa en compte la tipologia urbanística, a partir de criteris de màxima optimit-
compostable del cubell està zació del servei i amb l’objectiu de facilitar al màxim l’emmagatzematge i
plena, es lliga i es transvasa l’aportació. Hi ha diferents solucions que s’adapten a les diferents tipolo-
al cubell o contenidor que gies urbanístiques.
serveix per a l’aportació a la via
pública.
TIPOLOGIA URBANÍSTICA FREQÜÈNCIA DE SOLUCIÓ D’APORTACIÓ ÒPTIMA

RECOLLIDA ÒPTIMA
ZONES DE DENSITAT BAIXA AMB ESPAIS 1 o 2 recollides setmanals. Cubell individualitzat de 40 a 120 l davant
LLIURES PRIVATS. Resta, vidre i paper i cartró: la porta de l’habitatge.
Zones on predominen habitatges unifamiliars pot ser quinzenal.
amb espais lliures privats.
ZONES DE DENSITAT BAIXA SENSE 2 o 3 recollides setmanals. Cubell individualitzat de 20 a 40 l davant

ESPAIS LLIURES PRIVATS. la porta de l’habitatge
Zones on predominen habitatges unifamiliars
sense espais lliures privats.
ZONES DE DENSITAT MITJANA AMB 2 o 3 recollides setmanals. Contenidors comunitaris de 120 a 1100
ESPAIS LLIURES COMUNITARIS PRIVATS. l dins l’espai comunitari privat de cada
Zones on predominen blocs plurifamiliars de bloc.
fins a 30 habitatges amb zones comunitàries
privades del mateix bloc.
ZONES DE DENSITAT MITJANA SENSE 3 recollides setmanals. En cas que el model aposti per la
ESPAIS LLIURES COMUNITARIS PRIVATS. individualització de l’aportació, penjadors
Zones on predominen blocs plurifamiliars de instal·lats a la façana o cubell de 20 l
fins a 30 habitatges sense espais comunitaris. directament a terra.
En cas que els veïns es posin d’acord,
contenidors comunitaris de 120 o 240 l a
l’interior del bloc.
ZONES DE DENSITAT ALTA. 3 o 4 recollides setmanals. En cas que el model aposti per la
Zones on predominen blocs plurifamiliars de individualització de l’aportació, penjadors
més de 30 habitatges. instal·lats a la façana o bé cubell de 20 l
directament a terra.
En cas que els veïns es posin d’acord,
contenidors comunitaris de 120 o 240 l a
l’interior del bloc.
DISSEMINATS/HABITATGES AÏLLATS. Variable segons la tipologia Àrees tancades d'accés restringit.

urbanística de l'entorn.
3.2.3
PARÀMETRES PER AL DIMENSIONAMENT
I L’OPTIMITZACIÓ DEL SERVEI
Aquests aspectes determinen el dimensionament del servei:
• Captació prevista per dia de recollida.
• Estacionalitat en la generació.
• Model d’aportació (bossa, cubell, contenidor comunitari).
• Nombre de punts de parada.
• Amplada dels carrers.
• Quilòmetres lineals de recorregut.
• Distància al punt de descàrrega.
EN FUNCIÓ D’AQUESTS PARÀMETRES PODEM CALCULAR LA PRODUCTIVITAT DEL SERVEI DE RECOLLIDA I

DETERMINAR EL TIPUS I EL NOMBRE D’EQUIPS NECESSARIS PER REALITZAR EL SERVEI DE RECOLLIDA.
MONOPERADORS AMB VEHICLES DE FINS A 9 m3
CONDUCTOR + PEÓ AMB VEHICLES D'ENTRE 12 I 16 m3
CONDUCTOR + 2 PEONS AMB VEHICLES D'ENTRE 18 I 21 m3 O MÉS
Com podem optimitzar el servei de recollida porta a porta?
• Evitant el sobredimensionament de freqüències. En alguns casos es

tendeix a sobredimensionar la freqüència per evitar queixes dels usua-
ris en el moment de la implantació. La resta i el vidre són fraccions que
poden tenir freqüències de recollida molt baixes.
• Concentrant punts d’aportació en zones de difícil accés.
• Assegurant que el conductor assumeix tasques de recollida.
• Incorporant la recollida comercial a la mateixa ruta.

3.2.4
INCIDÈNCIES
Un aspecte clau de la recollida porta a porta és el control del nivell de parti-
cipació i de les incidències detectades durant el servei. Aquesta informació
permet un retorn individualitzat dels resultats i un contacte directe i per-
manent amb els usuaris. Gràcies a l'operació manual de recollida dels resi-
dus porta a porta, resulta senzill que els operaris recol·lectors identifiquin
ràpidament el nivell d'impropis o altres incidències, ja sigui visualment
o pel pes.
La individualització de l’aportació garanteix un millor seguiment de la
participació i permet resoldre de forma més efectiva les incidències, però
sobretot possibilita la introducció del pagament per generació, ja sigui des
del primer moment o en una fase posterior, quan el model porta a porta ja
s’ha estabilitzat.
El seguiment de la participació i de les incidències es pot dur a terme
amb sistemes diversos.
PUNTS FORTS I PUNTS FEBLES DELS SISTEMES DE SEGUIMENT DE

PARTICIPACIÓ I D'INCIDÈNCIES EN LA RECOLLIDA PORTA A PORTA
CONTROL MANUAL LECTURA DE CODIS DE BARRES I TAGS* D’ALTA FREQÜÈNCIA

TAGS* DE BAIXA FREQÜÈNCIA
PROCEDIMENT PER AL El control de participació només Cal llegir amb un dispositiu El vehicle porta instal·lat un
CONTROL DE PARTI- es pot realitzar esporàdicament. manual el codi de barres o el sistema de lectura a distància
CIPACIÓ
tag o bé acostar el cubell al de tags.
lector instal·lat a bord.
PROCEDIMENT PER AL El servei anota la incidència i S’associa el tag llegit a la S’associa el tag llegit a la
CONTROL D’INCIDÈN- ho traspassa als responsables incidència detectada. Les incidència detectada. Es poden
CIES
municipals incidències es poden consultar consultar les incidències a
en temps real. temps real.
• • •
VIABILITAT DEL CON-
TROL DE PARTICIPA-
CIÓ
• • •
RAPIDESA EN LA
RESOLUCIÓ D’INCI-
DÈNCIES
• • •
OPTIMITZACIÓ DEL
SERVEI
• • •
POSSIBILITAT D’IM-
PLANTAR SISTEMES
DE PAGAMENT PER
GENERACIÓ
*Etiquetes electròniques RFID

3.2.5
La implantació de la recollida porta a porta requereix accions que garantei-
xin que el 100 % dels usuaris reben la informació i el material per a l’apor-
tació dels residus.
Aspectes clau que cal comunicar:
• Data de retirada dels contenidors i d’inici del servei porta a porta.
• Separació en origen, sistema d’aportació, freqüències i horaris.
• Sistema de distribució de les bosses compostables.
• Actuació en cas d’haver de realitzar aportacions d’emergència.
• Sistemes d’atenció als usuaris i de resolució de dubtes i incidències.
• Accions objecte de sanció.
Accions per a la implantació de la recollida porta a porta:
• Procés participatiu i informatiu previ.
• Difusió prèvia adreçada a tots els usuaris.
• Distribució del material per a l’aportació i de la informació del servei. Es

pot dur a terme mitjançant punts informatius o visites porta a porta, en
funció del model que s’implanti.
• Espais informatius de repesca.
• Procés participatiu i informatiu posterior a la implantació.
• Difusió i comunicació dels resultats a tots els usuaris.

3.2.6
La recollida porta a porta permet implantar sistemes de pagament per
generació. Aquests sistemes, a més d’incentivar la separació correcta en
origen i la participació en el model de recollida, fomenten la prevenció de
residus i, en determinats casos, permeten optimitzar el servei de recolli-
da.
Els sistemes de pagament per generació generalment estableixen una
part fixa i una part variable. La part fixa es pot establir a partir de criteris
de tipologia, superfície de l’habitatge o membres de la llar, entre d’altres;
en canvi, la part variable s’aplica generalment sobre la fracció resta i, en
alguns casos també sobre els envasos lleugers.
En el cas de municipis porta a porta que estan aïllats (no hi ha altres
municipis porta a porta veïns) i s'hi ha detectat turisme de residus, s'hi
pot incloure la fracció orgànica, ja que el que es pretén és estimular la re-
collida selectiva i reduir la fuga o turisme de residus.
PUNTS FORTS I PUNTS FEBLES DELS SISTEMES DE PAGAMENT PER

GENERACIÓ EN LA RECOLLIDA PORTA A PORTA
BOSSA-TAXA PxG BASAT EN EL VOLUM PxG BASAT EN EL PES
DESCRIPCIÓ La part variable de la taxa es La part variable es calcula La part variable es calcula a
paga a través de la compra de a partir de la freqüència de partir del pes, de manera que hi
les bosses homologades de recollida i del volum de bossa, ha d’haver instal·lat un sistema
resta que es venen en punts o cubell o contenidor sol·licitat. de pesatge a bord.
establiments del municipi a un Es pot calcular a priori o, si hi
preu públic. ha lectures dels buidatges, a
posteriori.
• • •
CONTROL I
SEGUIMENT
• • •
GESTIÓ
ADMINISTRATIVA
• • •
OPTIMITZACIÓ DEL
SERVEI
MANCOMUNITAT LA PLANA, OSONA
RECOLLIDA PORTA A PORTA 32.147 HABITANTS
DE 3 FRACCIONS (FORM,
MULTIPRODUCTE I RESTA) I EL 11 MUNICIPIS
VIDRE EN CONTENIDOR.
MANCOMUNITAT PUNT DE PARTIDA TITULAR DE LA RECOLLIDA:

LA PLANA
13 % RS MANCOMUNITAT LA PLANA
ACTUALMENT TIPUS DE GESTIÓ:
DIRECTA
71 % RS
FORM MULTI- RESTA FRACCIÓ VIDRE Contenidors per totes

Cubell estandarditzat PRODUCTE Bossa no VEGETAL Contenidors de les fraccions en funció
amb amb bossa Bossa no homologada Contenidor càrrega superior del volum sol·licitat
composable d’ús homologada de 120/240 l
obligatori
SOLUCIONS PERSONALITZADES
BLOCS PLURIFAMILIARS
S’ofereix la possibilitat de disposar d’un contenidor a l’interior de l’edifici, que s’ha de treure en el moment de la
recollida. Molt pocs blocs plurifamiliars opten per aquesta solució. En la majoria dels casos, cada habitatge treu el
cubell o la bossa davant del portal.
HABITATGES AÏLLATS
· Àrees d’aportació comunitàries (tancades i, en alguns casos, amb videocàmera) a Folgueroles, el Brull i Malla.
· Recollida mensual porta a porta al Brull i Taradell. Són bàsicament masies, per tant, no hi ha recollida de fracció
orgànica i només es recull el multiproducte i la resta.
· Incorporació a la recollida porta a porta, sempre que es trobin a prop de la ruta.
POBLACIÓ ESTACIONAL
En la majoria de casos es disposa d’àrea d’emergència. En alguns municipis n'hi ha prou
amb una freqüencia de 3 recollides/setmana de la FORM.
HORARIS I FREQÜÈNCIES
DL DT DC DJ DV DS DG HORARI DE RECOLLIDA
Aiguafreda, Balenyà, Folgueroles, Sant Martí de
MALLA Centelles, Taradell (centre i la Roca), Tona, Viladrau.
Quinzenal Quinzenal
Lliurament: de 20 a 22 h
MUNTANYOLA Recollida: de 22 a 6 h
Santa Eulàlia de Riuprimer, Seva, Taradell (la
Madriguera, Mont-rodon i Goitallops).
A LA RESTA DIA 1 Lliurament: abans de les 6 h
DE MUNICIPIS Recollida: de 6 a 14 h
Els dies concrets DIA 2
varien en cada
DIA 3
municipi ALTRES SERVEIS
DIA 4 TÈXTIL SANITARI: es recull cada dia de servei
DIA 5 CARTRÓ COMERCIAL: dimecres i dijous en alguns
Viladrau, té 3 dies municipis
de recollida de FORM DIA 6
del 15/6 al 15/9. La REFORÇ FORM COMERCIAL: Aiguafreda, dissabtes
resta de l'any, 2 DIA 7 matí, i Tona, divendres.
IMPLANTACIÓ DE LA RECOLLIDA PORTA A PORTA

Octubre 2000 i
febrer 2001 2002 2005 2007 2008 2012 2017
Tona Folgueroles, Taradell Santa Eulàlia Malla, Aiguafreda El Brull Muntanyola

Balenyà i Seva de Riuprimer i Sant Martí de
i Viladrau Centelles
EQUIPS DE RECOLLIDA SEGUIMENT D’INCIDÈNCIES

DIÜRN NOCTURN
6 CONDUCTORS 6 CONDUCTORS MUNTANYOLA I SANTA EULÀLIA DE RIUPRIMER
Control de participació mitjançant la lectura dels xips dels
cubells d'orgànica i de multiproducte de 25 l (el multiproducte
5 PEONS 7 PEONS
només a muntanyola), amb un sistema de lectura de baixa
freqüència. A través d'un programa i una aplicació mòbil es fa
un seguiment i un control d'incidències diàries i de la
DADES ECONÒMIQUES participació. L'agent cívic resol les incidències mitjançant
visita o trucada telefònica.
1.179.887 € COST DEL SERVEI DE RECOLLIDA (2016) A LA RESTA DE MUNICIPIS

No inclou la recollida d’indústria, Actualment encara no hi ha un control de participació ni de
el vidre ni els voluminosos les incidències amb mitjans tecnològics. El servei realitza les
tasques de control manualment.
26,5 €/t COST PLANTA DE COMPOSTATGE (2018)
82,6 €/t COST CTR (2018) En cas d’incidències detectades pels usuaris, disposen d'un
Gestió dipòsit + Lixiviats + CTR + Cànon telèfon i una adreça electrònica on comunicar-les. Es fa un
11,1 € + 8,4 € + 45,5 € + 17,6 € = 82,6 € seguiment de totes les incidències, des que es produeixen
(Preu segons mitjana 1r trimestre 2018) fins que es resolen.
75.012 € DESPESA ANUAL EN CAMPANYES (2016)
A més de les campanyes s'hi inclou la
realització d'una campanya a la planta de
ATENCIÓ ALS NOUVINGUTS
triatge, la realització d'un joc i el sou íntegre A cada ajuntament o a la deixalleria de Taradell.
d'un agent cívic.
DISTRIBUCIÓ DE BOSSES I
FUNDES COMPOSTABLES
Es poden trobar bosses i fundes compostables a diversos
establiments, distribuïdes per la Mancomunitat La Plana a un
preu recomanat.

· Gestió i implicació directes del · Participació de la població, gràcies a · Les àrees d’emergència sovint es
servei de recollida, informant i l’extensió territorial del model que desborden.
rebent incidències i opinions. dificulta la fuga d’escombraries. · Utilització de les papereres com a
· Obligatorietat d'ús de la bossa · Simplicitat del sistema. contenidors.
compostable. · Comoditat. Disposició dels residus · Relaxament en la separació de
· Extensió de l’àrea amb recollida davant del portal. residus si passa molt temps sense
porta a porta a municipis veïns, la · La gestió directa, entre d'altres que es facin accions de comunicació.
qual cosa redueix la fuga de residus. coses, facilita l'atenció a la · Els horaris i dies fixats poden
· Gestió diària de les incidències, amb ciutadania i una resposta ràpida i dificultar l’adaptació d'alguns veïns.
resolució immediata. Recopilació de coordinada a les incidències.
la informació directament del servei
de recollida.
· Molt bona separació en origen i
participació elevada.
· Municipis petits, amb poca densitat
urbanística (semirurals) i de
distribució majoritàriament
horitzontal.
VILABLAREIX, GIRONÈS
RECOLLIDA PORTA A PORTA 2.901 HABITANTS
DE 5 FRACCIONS AMB
PAGAMENT PER GENERACIÓ, 62 ACTIVITATS ECONÒMIQUES I COMERÇOS
SENSE ÀREA D’EMERGÈNCIA 758 HABITATGES UNIFAMILIARS
4 BLOCS DE 4-13 HABITATGES
8 BLOCS DE MÉS DE 14 HABITATGES
VILABLAREIX

39 % RS AJUNTAMENT
INDIRECTA
88 % RS
FORM ENVASOS RESTA, VIDRE, FRACCIÓ Contenidors amb tag

Cubell amb tag de Cubell amb tag PAPER I CARTRÓ VEGETAL per totes les fraccions
20 l amb bossa de 40 l Cubell multimaterial Sac de ràfia en funció del volum
composable d’ús amb tag de 30 l de 60 l sol·licitat
obligatori
SOLUCIONS PERSONALITZADES
BLOCS PLURIFAMILIARS
Fins al 2018 penjadors propers a l’entrada de l’edifici o a la façana. Actualment s’han eliminat els penjadors i els
cubells es deixen a terra a l’entrada de l’edifici. Una comunitat disposa d’un espai comunitari amb accés des de la via
pública i dos edificis mantenen penjadors en mur comunitari intern.
HABITATGES AÏLLATS
Àrea d’aportació tancada amb clau mecànica.
DL DT DC DJ DV DS DG
Quinzenal HORARI DE
Quinzenal Prèvia RECOLLIDA
trucada A partir de les 19.30 h
REFORÇ COMERCIAL Matí
Quinzenal
ALTRES SERVEIS
· TÈXTIL SANITARI: cada dia de servei amb bossa a part degudament identificada amb l’adhesiu oficial.
· TÈXTIL I SABATES: privada, 1 cop al mes i 2 cops els mesos de canvi de temporada.
· RESTES DE PODA: 2 contenidors tipus banyera que s’instal·len únicament els caps de setmana a la via pública.
· VOLUMINOSOS: 1 cop al mes.
EQUIPS DE 16m3
VEHICLE COMPACTADOR
SENSE COMPARTIMENTS,
RECOLLIDA AMB CONDUCTOR I PEÓ.
OCTUBRE
2013 2015 2016 2018
Implantació de Reforç de paper i cartó per a Reducció de setmanal a Implantació del

la recollida particulars prèvia trucada (ho quinzenal la freqüència de pagament per
porta a porta utilitzen de mitjana 2 veïns a la recollida de la fracció resta. generació/participació
setmana) Implantació de la recollida tèxtil
mensual a domicili
SEGUIMENT D’INCIDÈNCIES SOLUCIONS D’EMERGÈNCIA

I CONTROL DE PARTICIPACIÓ No existeix ni es pretén implementar cap punt per poder
Sistema de control mitjançant cubells amb tags d’alta aportar residus fora de l’horari del porta a porta. Es pot
freqüència que permet: utilitzar la deixalleria municipal.
Horari: Dilluns-divendres de 8 a 20 h
· Lectures de buidatges de cubells. Dissabte de 10 a 14 h i de 16 a 20 h
· Marcatge de les incidències per part dels operaris.
També es deixa nota de la incidència a l’usuari.
· Informes de participació mensuals i d’incidències diaris. ATENCIÓ ALS NOUVINGUTS
L’educador ambiental contacta diàriament amb els afectats Infomació del sistema i lliurament del kit de cubells i
per a comunicar la incidència i resoldre els possibles dubtes. materials a l’oficina d’empadronament.
PARTICIPACIÓ
2017: 83 % DE PARTICIPACIÓ DISTRIBUCIÓ DE BOSSES I
2018: 90 % DE PARTICIPACIÓ FUNDES COMPOSTABLES
INCIDÈNCIES Repartiment gratuït a l’Ajuntament:
1,9 INCIDÈNCIES DIÀRIES L’ANY 2018 · 150 bosses/any per a habitatges fins a 4 persones
· 210 bosses/any per a habitatges amb 5 o més persones
49 % lliurat sense 27 % lliurat fora 14 % 9%
bossa compostable del dia de recollida impròpis altres
1 % desbordaments
DADES ECONÒMIQUES FISCALITAT

169.454 € COST DEL SERVEI DE RECOLLIDA 2012 2017 2018
50,99 €/t COST PLANTA DE COMPOSTATGE (2018)
49,38 €/t + CÀNON COST DIPÒSIT CONTROLAT (2018) 150,65 120 IMPLANTACIÓ
10.763 € DESPESA ANUAL EN CAMPANYES €/HABITATGE €/HABITATGE DEL PxG
2012 RECOLLIDA TAXA = TRAM ENVASOS + TRAM ORGÀNICA

EN CONTENIDOR Un sistema que desincentiva la fuga de residus
RECOLLIDA: -134.932 €
TRACTAMENT: -45.190 € i fomenta la correcta separació
INGRESSOS: 34.438 €
BALANÇ ABANS TAXA: -145.683 €
ENVASOS ORGÀNICA
100.000 € 50.000 € -50.000 € -100.000 € -150.000 € VEGADES L'ANY QUE VEGADES L'ANY QUE
HE TRET EL CUBELL IMPORT HE TRET EL CUBELL IMPORT
RECOLLIDA: -169.454 € TRAM 1 MÉS DE 51 30 € MÉS DE 77 50 €
TRACTAMENT: -20.794 €
INGRESSOS: 70.316 €
TRAM 2 DE 25 A 51 50 € DE 41 A 77 70 €
BALANÇ TRAM 3 DE 9 A 24 80 € DE 13 A 40 100 €
2016 RECOLLIDA
PORTA A PORTA
ABANS TAXA: -119.932 € TRAM 4 MENYS DE 9 120 € MENYS DE 13 150 €

· La identificació de l’usuari · La introducció del sistema de · L’espai que ocupen els cubells no és
mitjançant registre de buidatges. pagament per generació que òptim en els habitatges
· Control i seguiment dels generadors incentiva econòmicament l’aportació plurifamiliars.
i l’operador mitjançant un sistema de FORM i Envasos ha provocat una · Establir la taxa en relació a la
tecnològic. reducció dràstica dels residus que generació d’envasos pot
anteriorment es dipositaven a desincentivar la prevenció de
· Personal dedicat al seguiment del municipis veïns. generació d’envasos, tot i que en
servei, tractament de les dades i
atenció al públic. · Millora de la qualitat dels residus aquest cas serien molts pocs els
recollits selectivament. casos que no necessitin més de 51
· Comunicació permanent a la · Balanç econòmic equilibrat i millorat buidatges anuals.
ciutadania també sobre els
resultats. respecte el sistema de recollida amb
contenidors oberts.
· Obligatorietat de l’ús de la bossa
compostable.
82 BLOC 3 RECOLLIDA COMERCIAL
3.3
RECOLLIDA COMERCIAL
3.3.1
MODELS DE RECOLLIDA. PUNTS FORTS I
PUNTS FEBLES
La recollida comercial depèn, en gran mesura, del sistema de recollida do-
mèstic implantat. Els residus d'activitats econòmiques, comerços i serveis
representen aproximadament entre el 15 i el 35 % del total de residus gene-
rats, depenent del grau d'intensitat de l'activitat comercial i turística. En
alguns casos de municipis turístics pot arribar a superar el 50 %. Però la re-
collida comercial per si sola, tot i ser necessària, no és una eina suficient per
assolir els objectius de recollida selectiva.
Cal atendre especialment la recollida de la fracció orgànica comercial,
perquè té dificultats importants associades degut als problemes d’emma-
gatzematge i al fet que la major part d’establiments no tenen habilitats es-
pais adequats. La generació, especialment en l’hostaleria, és molt elevada
i requereix una atenció específica i uns horaris adaptats a les necessitats.
D’altra banda les necessitats de les activitats comercials (carnisseries, peixa-
teries, fruiteries, etc.) no s’adapten a les necessitats d’altres sectors, la qual
cosa encara dificulta més la definició del model. En aquest sentit la recollida
de la fracció orgànica comercial tendeix a sobredimensionar-se i, sovint, els
costos de recollida no es compensen amb la millora dels resultats.
Servei públic o privat:
El Decret legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la

Llei reguladora dels residus, defineix a l'article 3.3 g) residus comercials com a
residus municipals generats per l’activitat pròpia del comerç al detall i a l’en-
gròs, l’hoteleria, els bars, els mercats, les oficines i els serveis.
A l’article 54 s’estableix que la persona titular de l’activitat generadora de
residus comercials ha de lliurar els residus que generi o posseeixi en condici-
ons adequades de separació per materials a una persona gestora autoritzada
perquè se’n faci la valorització.
Els comerços i serveis poden triar entre dues opcions de recollida:
1. Servei públic de recollida. En aquest cas, el municipi efectua la recollida i

la cobra mitjançant la taxa municipal de recollida.
EN EL CAS DE LA FRACCIÓ
ORGÀNICA, L’AGÈNCIA DE 2. Servei privat de recollida. En aquest cas, l’establiment contracta una em-
RESIDUS DE CATALUNYA presa privada i, si acredita correctament la gestió realitzada, l’ajunta-
HA ESTABLERT ELS ment no li cobra la taxa municipal de recollida. Al seu torn, l'establiment
ANOMENATS CIRCUITS pot triar una destinació de tractament pública o bé privada, però en qual-
COMERCIALS, QUE sevol cas ha d’estar autoritzada per a cada fracció en concret.
IDENTIFIQUEN ELS
PRODUCTORS, ELS En el primer escenari, quan l’establiment tria l'opció del servei públic
TRANSPORTISTES I ELS de recollida, el municipi garanteix que s’efectua tant la separació en origen
GESTORS FINALS I SÓN com la recollida, i que les diferents fraccions es transporten a les plantes de
EL MECANISME PEL QUAL
tractament.
ELS ESTABLIMENTS
HAN D’ACREDITAR LA En el segon escenari, quan l’establiment tria l'opció del servei privat de
DESTINACIÓ CORRECTA recollida, l'establiment mateix s’ha d’assegurar que l'empresa privada que
DE LA FRACCIÓ ORGÀNICA contracti s’encarrega de transportar cada fracció separada en origen fins a
RECOLLIDA SELECTIVAMENT la destinació específica autoritzada per a la fracció i de documentar correc-
EN ORIGEN. tament la gestió.
A L'HORA DE PLANTEJAR EL MODEL DE RECOLLIDA CAL VALORAR ELS

ASPECTES SEGÜENTS:
ASSIMILACIÓ AL MODEL • Cost menor. • Menor control.

DOMÈSTIC Si el model domèstic previst és en contenidor
obert en àrea d’aportació:
• N
o es milloren els resultats de recollida
selectiva.
• Saturació de les àrees d’aportació.
Si el model domèstic previst és porta a porta:
• F
reqüència baixa i dificultats
d’emmagatzematge per a l’activitat.
PREVISIÓ D’UN MODEL • Millora dels resultats de recollida selectiva. • Cost major.
ESPECÍFIC AMB • Major control. Si el model domèstic previs és en contenidor
RECOLLIDA SEGREGADA obert en àrea d’aportació:
Si el model domèstic es preveu en contenidor
obert en àrea d’aportació: • Risc de fuga als contenidors.
• R
educció de la pressió sobre les àrees
d’aportació.
Si el model domèstic es preveu porta a porta:
• F
acilitat per les activitats gràcies a l’adaptació
a les necessitats.
INCLUSIÓ DE TOTES LES • Millora dels resultats de recollida selectiva. • Cost major.
ACTIVITATS • Major control. • Menor eficiència.
INCLUSIÓ DE LES • Menor cost. • Dificultats per definir a priori els nivells de
ACTIVITATS EN BASE A • Major eficiència. generació a partir dels quals un generador es
CRITERIS DE GENERACIÓ considera gran productor.
• M
és capacitat d’adaptació a les necessitats
específiques de cada activitat. • Menor control i necessitat de més inspecció.
• M
ajor possibilitat de fuga de residus als
contenidors.
RECOLLIDA DE TOTES • Millora dels resultats de recollida selectiva. • Cost major.

LES FRACCIONS • Major control i minimització de la fuga. • M
enor eficiència en la recollida de
determinades fraccions.
RECOLLIDA DE LES • Menor cost. • Millora dels resultats de recollida selectiva.

FRACCIONS DE MÀXIMA • Major eficiència. • M
enor control i major risc de fuga de residus
GENERACIÓ (FORM, als contenidors.
ENVASOS I VIDRE)
PUNTS FORTS I PUNTS FEBLES DELS MODELS DE RECOLLIDA COMERCIAL
CONTENIDOR OBERT A CONTENIDOR AMB CUBELL / BUJOL CUBELL / BUJOL

LA VIA PÚBLICA CONTROL D’ACCÉS A LA INDIVIDUALITZAT INDIVIDUALITZAT AMB
VIA PÚBLICA SENSE IDENTIFICACIÓ IDENTIFICACIÓ
CAPTACIÓ DE
SELECTIVA • • • ••
QUALITAT DE LA
SELECTIVA RECOLLIDA • • • ••
CONTROL DE
PARTICIPACIÓ • • • ••
CONTROL I RESOLUCIÓ
D’INCIDÈNCIES • • • •
ÚS DE BOSSES
COMPOSTABLES
(en el cas de la FORM) • • • •
OPTIMITZACIÓ DEL
SERVEI •• • • •
• • • •
TEMPS
D'EMMAGATZEMATGE
DEL RESIDU A
L'ESTABLIMENT
3.3.2
PREVISIÓ DE CAPTACIÓ DE RESIDUS
La previsió de captació de residus depèn del model previst i de la compatibili-
tat amb el model de recollida domèstica.
En aquest sentit, qualsevol model de recollida domèstica que no impliqui
una identificació del generador comporta un alt risc de fuga dels residus co-
mercials, que es pot minimitzar amb la implantació de tecnologies específi-
ques per al control de les aportacions comercials.
Per fer una previsió de la captació és imprescindible un treball de camp
que permeti determinar el nivell de generació comercial de les diferents frac-
cions i, a partir d’aquesta informació, treballar les diverses hipòtesis de cap-
tació segons el model domèstic i comercial previst.
3.3.3
I L’OPTIMITZACIÓ DEL SERVEI
Aquests són els principals aspectes que determinen el
dimensionament del servei:
• Horaris i freqüències previstos.
• Captació per fracció prevista per dia de recollida.
• Estacionalitat en la generació.
• Model d’aportació.
• Nombre de punts de parada.
• Amplada dels carrers.
• Quilòmetres lineals de recorregut.
• Distància al punt de descàrrega.

En funció d’aquests paràmetres podem calcular la productivitat del servei de
recollida i determinar el tipus i el nombre d’equips necessaris.
Sovint, el cost del servei de recollida comercial, especialment en aquells
casos en què la recollida domèstica es realitza mitjançant àrees d’aportació
de vorera obertes sense control d’accés, no es compensa amb la reducció dels
costos de tractament i els retorns i acaba suposant un sobrecost important.
En aquests casos el municipi pot establir en la seva ordenança els tipus
d’establiments als quals no es prestarà el servei públic de recollida i hau-
ran de sol·licitar un servei privat, i també pot determinar els mecanismes
per a la traçabilitat adequada dels destins de cada fracció recollida.
D’altra banda, si es demostra que el sistema públic és més eficaç que el
privat, en les seves ordenances els ens locals poden regular l'obligatorietat
dels comerços d'acollir-se al servei públic i pagar les taxes corresponents.
3.3.4
INCIDÈNCIES
Un aspecte clau de la recollida comercial és el control del nivell de partici-
pació i de les incidències detectades durant el servei. Aquesta informació LA INDIVIDUALITZACIÓ
permet un retorn individualitzat dels resultats i un contacte directe i perma- DE L’APORTACIÓ
nent amb els usuaris, a més de la possibilitat d’implantar futurs sistemes de GARANTEIX UN
MILLOR SEGUIMENT
pagament per generació.
DE LA PARTICIPACIÓ I
El seguiment de la participació i de les incidències únicament és possible PERMET RESOLDRE LES
si hi ha prevista una tecnologia específica o si les aportacions són individu- INCIDÈNCIES DE FORMA
alitzades. MÉS EFECTIVA.
PUNTS FORTS I PUNTS FEBLES DELS SISTEMES DE SEGUIMENT DE

PARTICIPACIÓ I D'INCIDÈNCIES EN LA RECOLLIDA COMERCIAL
CONTENIDORS AMB CONTROL MANUAL LECTURA DE CODIS TAGS D’ALTA

CONTROL D’ACCÉS DE BARRES I TAGS DE FREQÜÈNCIA
BAIXA FREQÜÈNCIA
Els contenidors Cal llegir amb un

tenen instal·lat un El control de dispositiu manual el El vehicle porta
PROCEDIMENT PER tancament electrònic participació només codi de barres o el tag instal·lat un sistema
AL CONTROL DE
PARTICIPACIÓ que requereix una es pot realitzar o bé acostar el cubell de lectura a distància
targeta per permetre’n esporàdicament. al lector instal·lat a de tags.
l’obertura. bord.
Cada targeta S’associa el tag S’associa el tag

El servei anota
s’associa a un usuari llegit a l’activitat. llegit a l’activitat.
PROCEDIMENT la incidència i
i permet determinar La participació i les La participació i les
PER AL CONTROL ho traspassa als
D’INCIDÈNCIES la freqüència de les incidències es poden incidències es poden
responsables
aportacions, però no la consultar en temps consultar en temps
municipals.
seva qualitat. real. real.
VIABILITAT DEL
CONTROL DE
PARTICIPACIÓ • • • •
RAPIDESA EN
LA RESOLUCIÓ
• • • •
• • • •
D’INCIDÈNCIES
OPTIMITZACIÓ DEL
SERVEI
• • • •
POSSIBILITAT
D’IMPLANTAR
SISTEMES DE
PAGAMENT PER
GENERACIÓ
3.3.5
La implantació de la recollida comercial requereix accions que garantei-

xin que el 100 % de les activitats reben la informació i el material per a
l’aportació dels residus.
Els aspectes clau que cal comunicar:
• Data d’inici del servei.
• Com separar correctament els residus.
• Sistema d’aportació, freqüències i horaris.
• Sistemes d’atenció als usuaris i de resolució de dubtes i incidències.
• Accions objecte de sanció.

Accions per a la implantació de la recollida porta a porta

comercial:
• Definició de la generació i de les necessitats concretes de cada activitat.
• Procés participatiu i informatiu previ.
• Difusió prèvia adreçada a totes les activitats.
• Distribució del material per a l’aportació i de la informació del servei.
• Seguiment i inspecció permanent amb un reforç intensiu durant els

primers mesos.
• Procés participatiu i informatiu posterior a la implantació.
• Difusió i comunicació dels resultats a tots els usuaris.
3.3.6
Els models de recollida comercial amb identificació del generador permeten
implantar sistemes de pagament per generació. Aquests sistemes, a més
d’incentivar la separació correcta en origen i la participació en el model de re-
collida, fomenten la minimització de la fuga de residus comercials al circuit
domèstic i l'optimització del servei de recollida.
PUNTS FORTS I PUNTS FEBLES DELS SISTEMES DE PAGAMENT PER

GENERACIÓ EN LA RECOLLIDA COMERCIAL
PARTICIPACIÓ BOSSA-TAXA PxG BASAT EN EL PxG BASAT EN EL PES

VOLUM
Es pot aplicar en tots La part variable de la

Es calcula a partir la
els models, però és taxa es paga a través
freqüència de recollida Es calcula a partir al
habitual aplicar-lo de la compra de les
i al volum de cubell o pes, de manera que hi
quan únicament hi ha bosses homologades
DESCRIPCIÓ contenidor sol·licitat. ha d’haver instal·lat un
un control del nombre que es venen en punts
Es pot calcular a priori sistema de pesatge a
d’aportacions, com és o establiments del
o, si hi ha lectures dels bord.
el cas dels contenidors municipi a un preu
buidatges, a posteriori.
amb control d’accés. públic.
CONTROL I
SEGUIMENT • • • •
RECURSOS PER
A LA GESTIÓ
• • • •
• • • •
ADMINISTRATIVA
OPTIMITZACIÓ DEL
SERVEI
LLEIDA, SEGRIÀ
RECOLLIDA COMERCIAL A LES 32.147 HABITANTS
ACTIVITATS ECONÒMIQUES I
ALS EQUIPAMENTS 3.005 ACTIVITATS ECONÒMIQUES
813 ACTIVITATS ADHERIDES A LA RECOLLIDA
PORTA A PORTA

LLEIDA 25 % RS AJUNTAMENT
ACTUALMENT TIPUS DE GESTIÓ:
INDIRECTA
30 % RS
GRANS PRODUCTORS | 380 ACTIVITATS

Contenidor amb Contenidor amb Contenidor amb tag de Contenidor amb Contenidor amb
tag de 120 a 360 l tag de 120 a 1100 l 120 a 1100 l o a granel tag de 120/240 l tag de 120 a 1100 l
amb tag a façana
QUAN UNA ACTIVITAT ÉS GRAN PRODUCTOR D’ALGUNA DE LES FRACCIONS

S’INTEGRA A LA RECOLLIDA PORTA A PORTA PER TOTES LES FRACCIONS
QUE GENERA AMB L’OBJECTIU D’EVITAR LA FUGA
Una activitat es considera gran productor si genera:
· >280 l de fracció orgànica setmanal
· >160 l d’envasos lleugers setmanals
· >480 l de paper i cartró setmanal
· >100 l de vidre setmanal
· >100 l de resta setmanal
EIX COMERCIAL | 433 ACTIVITATS

Contenidor amb Bossa homologada Contenidor amb tag de Contenidor amb Bossa homologada
tag de 20 a 360 l amb tag de 60/120 l 40 a 1100 l o a granel tag de 40/240 l amb tag de 30/60 l
amb tag a façana
ASSIMILABLES A DOMÈSTIC FORA L’EIX COMERCIAL

FORM, ENVASOS,
RESTA I VIDRE
PAPER I CARTRÓ S’utilitzen els contenidors de
A granel la via pública
DL DT DC DJ DV DS DG HORARI DE RECOLLIDA
GRANS PRODUCTORS
FORM: de 21 a 4 h
Envasos, paper i cartró, vidre i resta: de 10 a 17 h
EIX COMERCIAL
A partir de les 21 h
ALTRES SERVEIS
GRANS EQUIPAMENTS: Recollida de resta diària
REFORÇ CENTRES EDUCATIUS: Reforç de la resta i envasos dos dies a la setmana a partir de les 18 h
Novembre 2016 Maig a

2015 2016 a gener 2017 juny 2017 2018
Estudi per a la Implantació de la Implantació de la

implantació de la primera fase als recollida comercial
recollida comercial grans productors de l’Eix
a Lleida de la ciutat
EQUIPS DE RECOLLIDA
GRANS PRODUCTORS RESTA DE GRANS EQUIPAMENTS
VEHICLE COMPACTADOR
FORM DE CÀRREGA POSTERIOR AMB
LA RECOLLIDA COMERCIAL ES FA JUNTAMENT UN CONDUCTOR I UN PEÓ.
AMB ELS CONTENIDORS DOMICILIARIS.
PAPER I CARTRÓ
VEHICLE COMPACTADOR
REFORÇ CENTRES EDUCATIUS
ENVASOS I RESTA
ENVASOS, VIDRE I RESTA VEHICLE COMPACTADOR
VEHICLE COMPACTADOR UN CONDUCTOR I UN PEÓ.
EIX COMERCIAL
SATÈL·LIT AMB UN CONDUCTOR
I DOS PEONS
SATÈL·LIT AMB UN CONDUCTOR

I DOS PEONS
SEGUIMENT D’INCIDÈNCIES DISTRIBUCIÓ DE BOSSES AMB TAG

I CONTROL DE PARTICIPACIÓ Distribució anual gratuïta a través del mateix servei de recollida.
· Sistema de control mitjançant cubells i bosses amb tag

d’alta freqüència. Per al cartró s’instal·la un tag a la façana.
DADES ECONÒMIQUES
· Lectures d’aportacions i marcatge de les incidències per
part dels operaris. 37,80 €/t COST PLANTA DE COMPOSTATGE (2018)
· Informes de participació mensuals i d’incidències diaris. 67,7 €/t COST DIPÒSIT CONTROLAT
Gestió dipòsit + Cànon
· Inspectors amb dedicació exclusiva per al seguiment de la 32,1 € + 35,6 € = 67,7 €
recollida comercial.
COST APROXIMAT DE LES BOSSES AMB TAG
DADES DE PARTICIPACIÓ: 81 % dels establiments (sobre
813 adherits). BOSSES DE 60 l: BOSSES DE 120 l:
· 40.000 U. - 0.33 €+IVA · 40.000 U. - 0.40 €+IVA
MITJANA DIÀRIA D'INCIDÈNCIES: 5 · 2.000.000 U. - 0.25 €+IVA · 2.000.000 U. - 0.32 €+IVA

· Implantació de la recollida de totes · Augment de la quantitat de residus · Increment del cost de recollida.
les fraccions per als establiments recollits selectivament de cinc punts
considerats grans productors percentuals a tota la ciutat.
d’alguna de les fraccions. · Millora de la qualitat dels residus
· Control de la participació per a totes recollits selectivament.
les fraccions. · Fort control de la participació.
· Seguiment i inspecció permanents. · Sistema preparat per implantar un
futur pagament per generació.
BARCELONA
RECOLLIDA COMERCIAL A LES 35.142 ACTIVITATS ECONÒMIQUES I COMERÇOS
ACTIVITATS ECONÒMIQUES I
ALS COMERÇOS DELS EIXOS 88 TENEN GESTIÓ PRIVADA DE RECOLLIDA
COMERCIALS (61 D’HOSTALERIA, RESTAURACIÓ I CENTRES
RESIDENCIALS)
4.897 TENEN ALGUNA FRACCIÓ RECOLLIDA
PORTA A PORTA
66.190 TONES DE RECOLLIDA COMERCIAL
(10,8% SOBRE EL TOTAL)
BARCELONA
IMPROPIS 2011 TITULAR DE LA RECOLLIDA:

12 % AJUNTAMENT
IMPROPIS 2017 TIPUS DE GESTIÓ:
INDIRECTA
7,6 % SERVEI ORGANITZAT AMB
4 ZONES/4 CONTRACTISTES

Bujol amb tag (bossa Contenidor amb tag A granel, plegat i Bujol amb tag Bujol amb tag
compostable recomanada (només algunes lligat
però no obligatòria) escoles i supermercats)
ACTIVITATS AMB ACTIVITATS AMB

RECOLLIDA MUNICIPAL RECOLLIDA PRIVADA
SITUADES EN ELS EIXOS COMERCIALS Se’ls requereix:
Totes les activitats i comerços situades en els 39 eixos · Contracte vigent, amb la informació dels transportistes
comercials de la ciutat reben el servei de la recollida comercial. autoritzats per l’ARC de cada fracció, el volum instal·lat i
SITUADES FORA DELS EIXOS COMERCIALS les freqüències de recollida.
Reben el servei de recollida comercial les activitats i comerços · Certificat original de l‘empresa de transport en què
escollits a criteri tècnic sempre i quan compleixin algun dels informa de les plantes de destí i dels codis de tractament
següents criteris: final per fracció recollida.
· >600 l/dia de FORM i resta INSPECCIÓ: es realitzen visites per comprovar la gestió
· >600 l/setmana de vidre correcta en origen i la vigència dels requeriments.
· >600 l/setmana de paper i cartró
DIA 1
DIA 2
DIA 3 HORARI DE RECOLLIDA
DIA 4 FORM, RESTA, PAPER I CARTRÓ
Nocturn, a partir de les 22 h
DIA 5 VIDRE
DIA 6 Diürn, a partir de les 8 h
SUPERMERCATS
DIA 7 42 supermercats tenen una recollida especial diürna de FORM
El paper i cartró per Nadal es recull cada dia

2000 2004 2007 2009 2011
Inici d’implantació Introducció de pagament Introducció del Punt Introducció de la Inici del programa de
del model amb preus públics i Verd Mòbil Escolar recollida selectiva caracteritzacions de
incloent-hi els 39 pagament per generació (sensibilització integral a 50 la FORM comercial
mercats municipals al grans productors ambiental i recollida centres educatius
de residus especials)
SEGUIMENT D’INCIDÈNCIES
· Servei d’inspeccions permanent (SIRESA): per comprovar la
separació en origen dels residus.
· Telèfon obert d’atenció al comerç,
incidències gestionades
amb la plataforma municipal de comunicació d'incidències
(IRIS).
· Empreses contractistes: informen d’incidències mitjançant
operaris o informadors.
· Caracteritzacions de tots els itineraris de FORM comercial i
programa de detecció d'establiments incomplidors.
PARTICIPACIÓ:
57 % dels que tenen bujol de FORM hi participen
habitualment.
NOMBRE D’INCIDÈNCIES DIÀRIES (IRIS):

De 15, el 2009, a 6, el 2017.
DADES ECONÒMIQUES
COST PLANTA FORM I RESTA
Es paga mitjançant la TMTR comercial (taxa metropolitana de
tractament de residus)
PREU PÚBLIC
· ≤ 900 l/dia, FORM+resta: 1 pagament anual segons superfícies i
tipologia d’activitat
· > 900 l/dia, FORM+resta: 2 pagaments a l’any
PART FIXA + PART VARIABLE
Anual per volum instal·lat En funció dels buidatges
de les diferents fraccions de la fracció resta.

· Implantació parcial d’un sistema que · Registre informatiu, seguiment i · Inexistència del servei porta a porta
redueix tant l’anonimat del comunicació amb tots els d’envasos lleugers.
generador com la necessitat de establiments. · Inexistència del servei porta a porta
volum de contenidors instal·lats al · Registre RFID de buidatges, que del vidre per als establiments que
carrer. permet identificar els que no hi generen <900 l/setmana.
· Implantació de les caracteritzacions participen correctament.
· La implantació és parcial, per tant,
periòdiques de la FORM per · Reducció dels desplaçaments dels els grans generadors poden no
itineraris. establiments per dipositar els declarar-se com a tals i utilitzar els
· Seguiment, informació, residus. contenidors oberts del carrer.
comunicacions i inspecció de les · Introducció del preu públic, de
activitats i els comerços que lliuren
· Sovint algunes activitats es queixen
l'obligatorietat de gestionar FORM i de la falta d’espai per
la FORM amb impropis o la resta resta i del pagament per generació. emmagatzemar bujols.
amb FORM.
· Comunicació diària de les · La recollida porta a porta comercial · Algunes activitats reclamen que els
permet alliberar espai públic ocupat horaris de recollida s’adaptin a
incidències entre tots els agents per contenidors. l’horari de la seva activitat, tal com
implicats.
ofereix la gestió privada.
92 BLOC 3 GESTIÓ DE LA FRACCIÓ ORGÀNICA EN EL PUNT DE GENERACIÓ
3.4
GESTIÓ DE LA FRACCIÓ
ORGÀNICA EN EL PUNT DE
GENERACIÓ
3.4.1
CRITERIS PER IMPLANTAR EL
COMPOSTATGE CASOLÀ O COMUNITARI
DADES GENERALS DE CATALUNYA La fracció orgànica és el principal residu municipal en pes, però a la vegada
és la única fracció que permet un tractament en origen.
L’autocompostatge és una eina de gestió i sensibilització molt potent que
26.000 COMPOSTADORS
( >439 MUNICIPIS ) es pot plantejar com a via única de gestió o bé complementària. És una via de
gestió descentralitzada de la fracció orgànica, en el punt de generació.
La implantació del compostatge casolà individual únicament és viable
19.000 7.000
VIA COMPLEMENTÀRIA VIA EXCLUSIVA en habitatges unifamiliars amb jardí o hort. L’alternativa en nuclis amb
cases sense espais lliures privats o en ciutats més denses és el compostatge
comunitari, que en molts casos es proposa com a eina de sensibilització i en
84 municipis apliquen bonificació a algunes ocasions com a via de gestió exclusiva de la FORM. En qualsevol cas,
la taxa per compostatge domèstic el compostatge comunitari no és exclusiu de zones urbanes. En zones rurals
o urbanitzacions, on els usuaris no es volen comprometre amb la gestió, es
pot plantejar, també, com una alternativa, i la gestió la pot assumir l'ajun-
tament o l'administració local corresponent.
El vermicompostatge també és una eina de gestió i sensibilització per
Font: gestionar la fracció orgànica descentralitzadament, sense la necessitat de
Agència de Residus de Catalunya, 2016 tenir jardí o hort. No obstant això no hi podem aportar tots els residus orgà-
nics i, per tant no pot ser un model de gestió exclusiu.
A L’HORA D’IMPLANTAR L’AUTOCOMPOSTATGE, CAL DEFINIR ELS

ASPECTES SEGÜENTS:
1 L’àmbit.
2 Via complementària (sensibilització) / Via exclusiva (sistema de gestió).
VIA COMPLEMENTÀRIA VIA EXCLUSIVA
COST DEL SERVEI DE

=
� � �
RECOLLIDA
FREQÜÈNCIA DE RECOLLIDA
DE LA FRACCIÓ RESTA =
FREQÜÈNCIA DE RECOLLIDA
DE LA FRACCIÓ ORGÀNICA
IMPORTÀNCIA DEL
=
� �
� � �
SEGUIMENT
DEDICACIÓ DE RECURSOS
MUNICIPALS
MILLORA DELS RESULTATS

DE RECOLLIDA SELECTIVA =
3 Compostatge casolà / Compostatge comunitari.
COMPOSTATGE CASOLÀ COMPOSTATGE COMUNITARI
INVERSIÓ INICIAL
- +
ESPAI PÚBLIC
- +
MANTENIMENT
- +
SEGUIMENT
+ +
SENSIBILITZACIÓ
+ +
4 Canvis en el servei de recollida.
5 Dedicació de recursos i sistema de manteniment i seguiment.
6 Sistema d’emmagatzematge i distribució del material estructurant
(cal preveure una quantitat d'estructurant equivalent en volum a la FORM tractada).
7 Garantia de proveïment d'aigua

(en el comunitari i de gestió exclusiva).
8 Campanya d’implantació.
3.4.2
PREVISIÓ DE CAPTACIÓ DE RESIDUS
La implantació de l’autocompostatge té un impacte sobre la captació de frac-
ció orgànica i, indirectament, de la resta, especialment en aquells àmbits on
s’opta per implantar-lo com a via exclusiva de gestió.
La previsió de captació depèn, en gran mesura, del sistema de recollida
implantat. En àmbits amb sistemes de recollida que inclouen un control de
les aportacions, com el porta a porta, el percentatge de fracció orgànica ges-
tionada mitjançant el compostatge pot arribar al 70 % sobre el total de fracció
orgànica generada, tant si s’opta per la via complementària com per la via
única de gestió.
En els casos en què el sistema de recollida implantat es basa en l’anoni-
mat i la voluntarietat de l’usuari, el percentatge de fracció orgànica gesti-
onada mitjançant l’autocompostatge dependrà de si es planteja com a via
exclusiva o complementària. En el cas de la via exclusiva, aquest percentatge
serà més elevat sempre que es prevegi una optimització de la freqüència de
recollida de la fracció resta. En el cas de la via complementària, dependrà del
nombre d’habitatges que es prevegi que s’adheriran al compostatge, ja sigui
domèstic o comunitari.
En qualsevol cas, sempre que es tracti de via complementària, part de la
fracció orgànica –particularment les restes de menjar generada als habitat-
ges adherits al compostatge– s’aportarà al contenidor de fracció orgànica.
Aspectes principals que cal tenir en compte a l'hora de

determinar la quantitat de fracció orgànica gestionada a
través de l’autocompostatge:
• Generació per habitatge.
• Sistema de recollida i resultats de recollida selectiva previs a la implan-

tació.
• Previsió d’habitatges adherits (via exclusiva / via complementària).
• Previsió de modificacions en el servei.
• Sistema d’incentius fiscals.
La quantificació de les tones gestionades per autocompostatge no és fàcil,

perquè també depèn d'altres factors, com la mida dels compostadors, la
freqüència de les aportacions, la quantitat d'estructurant que s'hi intro-
dueix, etc.
3.4.3
DEL SERVEI DE SEGUIMENT I
MANTENIMENT
SEGUIMENT I MANTENIMENT
COMPOSTATGE CASOLÀ COMPOSTATGE COMUNITARI
SEGUIMENT ACTIU: MANTENIMENT DEL

visites anuals als PROCÉS:
compostaires, cal un manteniment
determinació del grau de setmanal mínim per
participació i correció de al volteig, l’aportació
problemes (si n'hi ha). d’estructurant, aportació
d'aigua si cal i la correcció
d’incidències.
SEGUIMENT PASSIU: MANTENIMENT DE LES

els compostaires han de ÀREES:
presentar un formulari, cal preveure el manteniment
especialment útil per als físic de les àrees
casos en què es preveuen (compostadors, tancat, accés,
bonificacions. retolació, etc.).
EMMAGATZEMATGE I DISTRIBUCIÓ DE MATERIAL

ESTRUCTURANT:
cal preveure un punt d’emmagatzematge o distribució de material
estructurant. En molts casos els habitatges no disposen de material
de qualitat.
GARANTIA DE PROVEÏMENT D'AIGUA PER AL REG DEL

MATERIAL:
especialment en compostatge comunitari.
3.4.4
La implantació de l’autocompostatge requereix una dedicació important

d’esforços i mitjans, especialment en cas que es plantegi realment com a via
de gestió exclusiva. Les inversions necessàries per tona gestionada són molt
elevades en comparació amb la recollida selectiva, però cal tenir en compte
que s’eviten tots els costos de transport i tractament.
EL PROCÉS ÒPTIM PER A LA IMPLANTACIÓ DEL COMPOSTATGE CASOLÀ

1. Informar prèviament a tota la població sobre què és i quines implicacions
té.
2. Informar sobre el procés de formació, d’adhesió i d’adquisició o

proveïment del compostador.
3. Realitzar una formació molt acurada a tots els usuaris.
4. Distribuir els compostadors.
5. Realitzar un seguiment inicial personalitzat a tots els compostaires.
6. Mantenir una comunicació constant amb els compostaires.
EL PROCÉS ÒPTIM PER LA IMPLANTACIÓ DEL COMPOSTATGE COMUNITARI
1. Informar prèviament tota la població sobre què és i quines implicacions té.
2. Definir les ubicacions a través d’un procés participatiu amb la ciutadania.
3. Construir els punts de compostatge. Cal preveure un sistema de

restricció de l’accés, espais per a l’emmagatzematge de material
estructurant, punts d'aigua i una senyalització òptima de les àrees.
4. Informar sobre el procés de formació i d’adhesió.
5. Realitzar una formació in situ molt acurada a tots els usuaris de com
participar-hi.
6. Definir el rol dels usuaris de les àrees i establir responsabilitats.
7. Posar en marxa el punt de compostatge comunitari.
LA CARN I EL PEIX 8. Realitzar un seguiment inicial amb una elevada freqüència en tots els
ES PODEN APORTAR punts.
AL COMPOSTADOR.
AFAVOREIXEN TANT 9. Mantenir una comunicació constant amb els usuaris de les àrees per
EL PROCÉS EN SI detectar possibles incidències.
MATEIX COM LES
CARACTERÍSTIQUES
FERTILITZANTS DEL 10. Fer participar els usuaris en el moment de la collita de compost perquè
COMPOST OBTINGUT. visualitzin el benefici material d'aquesta activitat.
3.4.5
La fiscalitat associada al compostatge s’implanta per incentivar la participa-

ció, en el casos en què s’opta per la gestió com a via complementària, o com
el reflex d’un estalvi real, en les ocasions en què s’opta per aquest model com
a via única.
En la majoria dels casos el compostatge va associat a una bonificació par-
cial de la taxa de residus que cal sol·licitar anualment.
Als municipis que tenen implantat un model de fiscalitat variable segons
la generació de residus, si aquest conté una part variable que es correspon
amb la fracció orgànica, s’opta per aplicar el menor import o major descomp-
te en els habitatges que gestionen la fracció orgànica a través de l’autocom-
postatge.
TOLOSALDEA, GUIPÚSCOA
AUTOCOMPOSTATGE COM A 67.144 HABITANTS
VIA EXCLUSIVA DE GESTIÓ A
TOTS ELS MUNICIPIS RURALS 28 MUNICIPIS
15 MUNICIPIS AMB AUTOCOMPOSTATGE COM A
VIA EXCLUSIVA (RURALS AMB MENYS DE
MANCOMUNIDAD
DE TOLOSALDEA 1.000 HABITANTS)
2.950 FAMÍLIES QUE GESTIONEN LA FORM
A TRAVÉS DE L’AUTOCOMPOSTATGE
48 GRANS PRODUCTORS QUE GESTIONEN LA
FORM A TRAVÉS DE L’AUTOCOMPOSTATGE
2013 ANY D’IMPLANTACIÓ
PUNT DE PARTIDA ACTUALMENT TITULAR DE LA RECOLLIDA:

30 % RS 62 % RS MANCOMUNITAT
MUNICIPIS RURALS TIPUS DE GESTIÓ:
INDIRECTA
75 % RS
AMB JARDÍ PRIVAT SENSE JARDÍ PRIVAT Compostador de

Compostadors de 360 l Casetes de compostatge 700 l
comunitari
ACTUACIONS SOBRE LA FRACCIÓ RESTA

· Eliminació de tots els contenidors aïllats i disseminats
· Establiment d’un cost de recollida i tractament a partir dels contenidors sol·licitats i de la freqüència de recollida
· La major part dels municipis tenen una recollida setmanal o quinzenal de la fracció resta
· La major part dels municipis han establert un control sobre l’aportació de resta
IMPLANTACIÓ GESTIÓ I SEGUIMENT

DOMÈSTICA GESTIÓ DEL COMPOSTATGE COMUNITARI
L’agutzil és el responsable del manteniment i la gestió
INDIVIDUAL de les àrees de compostatge comunitari.
· Visita domiciliària de formació i lliurament del compostador
· Visita de seguiment anual
· Atenció permanent SEGUIMENT
· Seguiment individualitzat anual.
COMUNITARI · Atenció permanent.
· Curs de formació als usuaris · Caracteritzacions anuals de la fracció resta per
· Formació als responsables de manteniment determinar el potencial de millora.
· Visita de seguiment periòdica
· Atenció permanent
COMERCIAL
· Visita domiciliària de formació i lliurament del compostador
· Seguiment segons les necessitats
· Atenció permanent
DADES ECONÒMIQUES
270.000 € ESTALVI ANUAL 170 €/t COST DIPÒSIT CONTROLAT (2018)
S’ha establert un sistema de distribució de costos COST PLANTA DE COMPOSTATGE (2018)
entre els municipis basat en els buidatges mensuals En funció del percentatge de fracció orgànica sobre la suma de
de fracció resta, el nombre de contenidors de resta fracció orgànica i resta recollida.
instal·lats, amb l’objectiu d’incentivar els municipis
perquè minimitzin aquesta fracció. PERCENTATGE DE FORM SOBRE LA IMPORT
SUMA DE FORM I RESTA
0-10 % 147,15 €/t
10-20 % 138,49 €/t
20-30 % 129,84 €/t
30-50 % 121,18 €/t
>50 % 112,53 €/t
L’EXEMPLE D’AMEZKETA ABANS D’IMPLANTAR DESPRÉS D’IMPLANTAR

968 HABITANTS | 375 HABITATGES EL COMPOSTATGE COM EL COMPOSTATGE COM A
A VIA ÚNICA VIA ÚNICA
COST ANUAL MUNICIPAL 84.853 € 30.921 €
DE GESTIÓ DE RESIDUS
FRACCIÓ RESTA
CONTENIDORS 16 2
FREQÜÈNCIA DE RECOLLIDA SETMANAL QUINZENAL
CONTENIDORS DE PAPER I CARTRÓ 5 6
CONTENIDORS D’ENVASOS 5 6
RESULTAT CARACTERITZACIÓ 77 % RESTA
DE FRACCIÓ RESTA 33 % RECICLABLE

· Associar el cost de la gestió dels · Els municipis tenen un incentiu econòmic molt important per reduir la fracció resta.
residus als buidatges mensuals de · S’ha adaptat el servei de recollida de resta a les necessitats dels municipis.
fracció resta. Cada municipi ha
plantejat una estratègia per · S’ha dut a terme una implantació molt intensiva del compostatge domèstic.
minimitzar el nombre de · S’ha realitzat una forta inversió en els espais de compostatge comunitari.
contenidors i la freqüència de
recollida de resta i controlar-ne · Són els mateixos ajuntaments els responsables de mantenir i gestionar les àrees de
l’aportació. compostatge.
PUNTS FEBLES
· Requereix una forta inversió inicial i un pressupost anual de seguiment i manteniment.
· Requereix una forta implicació dels ajuntaments i de la ciutadania.
CONSELL COMARCAL DEL PALLARS SOBIRÀ
AUTOCOMPOSTATGE COM A 6.947 HABITANTS
VIA EXCLUSIVA ALS PETITS
NUCLIS AÏLLATS 58 NUCLIS AMB AUTOCOMPOSTATGE
COM A VIA EXCLUSIVA
1.416 FAMÍLIES QUE GESTIONEN LA FORM
A TRAVÉS DE L’AUTOCOMPOSTATGE
CC. PALLARS
SOBIRÀ
35 GRANS PRODUCTORS QUE GESTIONEN LA
FORM A TRAVÉS DE L’AUTOCOMPOSTATGE
2007 ANY D’INICI DE LA IMPLANTACIÓ
PUNT DE PARTIDA ACTUALMENT TITULAR DE LA RECOLLIDA:

25 % RS 55 % RS CONSELL COMARCAL
MUNICIPIS RURALS TIPUS DE GESTIÓ:
DIRECTA
32 % RS
AMB JARDÍ PRIVAT SENSE JARDÍ PRIVAT Compostadors comunitaris

Compostadors de Compostadors comunitaris de 800 l de 800 l al costat de les
320/420 l al costat de les àrees d’aportació. àrees d’aportació.
Participació voluntària. Participació voluntària.
ACTUACIONS SOBRE LA FRACCIÓ RESTA

· Eliminació de tots els contenidors aïllats i disseminats.
· 1 o 2 àrees completes de contenidors a cada nucli.
· Tots els nuclis tenen una recollida setmanal o quinzenal de la fracció resta.
· No hi ha controls sobre l’aportació de la fracció resta.
IMPLANTACIÓ GESTIÓ I SEGUIMENT

DOMÈSTICA GESTIÓ DEL COMPOSTATGE COMUNITARI
Una mestra compostaire del Consell Comarcal és la
INDIVIDUAL responsable del manteniment i la gestió de les àrees
· Visita domiciliària de formació i lliurament del compostador. de compostatge comunitari.
· Visita de seguiment anual.
· Atenció permanent.
SEGUIMENT
COMUNITARI · Seguiment cada 15 dies de tots els compostadors
· Xerrada informativa i posada en marxa. comunitaris.
· Seguiment. · Atenció permanent.
COMERCIAL
(BÀSICAMENT TURISME RURAL I BARS)
· Xerrada informativa i posada en marxa.
· Seguiment.
DADES ECONÒMIQUES
10.000 € INGRÉS ANUAL EN CONCEPTE
DE RETORN DE CÀNON CLAUS DE L’ÈXIT
Si s’hi afegeixen les despeses que representaria · La implicació del personal i intensitat de
desplaçar els vehicles de recollida fins a aquests 58 seguiment dels compostadors comunitaris.
nuclis de muntanya, sovint d’accés impossible amb els · Comunicació constant amb els usuaris.
vehicles que utilitza el servei, el balanç resultant
d’executar el projecte actual d’autocompostatge · Aprofitar directament el compost produït pel
comunitari com a via exclusiva és positiu. mateix nucli. Un cop s’ha compostat el residu,
es criba al mateix poble i es deixa amb
82 €/t COST DIPÒSIT CONTROLAT contenidors flexibles perquè l’usin els veïns
Gestió dipòsit + Cànon del poble.
46,4 € + 35,6 € = 82 €
PLANTA DE COMPOSTATGE
Els residus orgànics de la comarca que arriben a la PUNTS FORTS
planta de compostatge presenten un nivell d’impropis · Es destina personal exclusiu del servei de
<2,5 % gràcies al fet que el model de la recollida recollida per fer la gestió i el manteniment
selectiva principal dels municipis de la comarca és el dels compostadors.
porta a porta.
· Es fan campanyes puntuals per incentivar i
sensibilitzar el compostatge.
· Són pobles de molt pocs habitants que
permeten un manteniment òptim dels
compostadors.
· No requereix implicació dels ajuntaments.
PUNTS FEBLES
· Cal implantar algun mètode per limitar
l'aportació lliure de residus als contenidors de
la fracció resta.
· Requereix preveure un pressupost anual per
realitzar-ne el seguiment.
· Vistos els resultats, tot apunta que hi ha
marge de millora, especialment en la
participació dels ciutadans en la segregació
dels residus orgànics i en les aportacions al
compostador comunitari.

Guia Experiencies Implantacio RSRM

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Guia Experiencies Implantacio RSRM

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

GUIA I EXPERIÈNCIES

Guia i experiències de referència per a la implantació de la recollida selectiva de residus municipals

Direcció, suport a la redacció, revisió de continguts i edició

Equip redactor, disseny i maquetació

SPORA, Consultoria Ambiental

BLOC 1 ASPECTES QUE CAL TENIR EN COMPTE A L’HORA DE DEFINIR EL MODEL DE 12

1.1 CARACTERÍSTIQUES TERRITORIALS, ECONÒMIQUES I 14

1.2 ANÀLISI DE LA VIABILITAT ECONÒMICA DE LA NOVA RECOLLIDA 22

1.3 GESTIÓ DEL SERVEI DE RECOLLIDA 31

BLOC 2 LA MATÈRIA ORGÀNICA, UNA FRACCIÓ CLAU A L'HORA DE DEFINIR EL 34

2.1 QUÈ ÉS LA FRACCIÓ ORGÀNICA? 36

BLOC 3 MODELS DE RECOLLIDA I CRITERIS D’OPTIMITZACIÓ 46

3.1 RECOLLIDA EN CONTENIDOR 48

3.2 RECOLLIDA PORTA A PORTA 70

3.3 RECOLLIDA COMERCIAL 82

3.4 GESTIÓ DE LA FRACCIÓ ORGÀNICA EN EL PUNT DE GENERACIÓ 92

Pallars Sobirà, 100 Mancomunitat d’Escombraries de l’Urgellet, 56

Durant la dècada dels vuitanta, a Catalunya es van implantar les primeres

El model de recollida de cinc fraccions majoritàries en pes, identifica-

Però el que més ha diferenciat l’experiència de recollida selectiva de Ca-

Aquesta aposta ferma per la recollida selectiva de la fracció orgànica ha

de millora important; de fet, encara ara s’ha de treballar per millorar

Aquest és el motiu de l’elaboració d’aquesta guia, que pretén aportar

L’aprovació del paquet de mesures sobre l’economia circular per part de

Josep Maria Tost i Borràs

CONTEXT LEGAL I OBJECTIUS

El marc legal europeu

El nou paquet de mesures en matèria d'economia circular i les direc-

Entre els objectius vinculants més ambiciosos destaquen:

• Reciclatge dels residus municipals del 55 % el 2025, 60 % el 2030 i 65 % el

• Obligatorietat d’implantar la recollida selectiva de bioresidus l’any 2023.

• Obligatorietat d’implantar la recollida selectiva de residus perillosos i resi-

• Reducció del malbaratament alimentari al 30 % el 2025 i 50 % l’any 2030,

• Límit d'abocament de residus municipals en dipòsits controlats del 10 %

• Reciclatge dels residus d’envasos i embalatges del 65 % del 2025 i 70 % el

En espera de la publicació oficial de les noves directives, la directiva ac-

• Abans del 2020, s’haurà d’augmentar com a mínim fins a un 50 % global

El marc legal estatal

Actualment, la Llei vigent és la Llei 22/2011, de 28 juliol, de residus i sòls

• Preparar la reutilització i el reciclatge dels residus municipals fins al 50

• Reduir els residus biodegradables destinats a dipòsit controlat.

• Implantar la recollida selectiva de la fracció orgànica.

• El 2020, limitar l’abocament del total dels residus municipals generats

Els objectius i les orientacions específiques de prevenció estan inclosos

El marc legal català

La legislació i la normativa catalana relativa a la gestió dels residus mu-

• Llei 8/2008, de 10 de juliol, de finançament de les infraestructures de 2020 50 %

• Reial decret 210/2018, de 6 d'abril, pel qual s'aprova el Programa de pre-

• Reduir el malbaratament alimentari domèstic i comercial en un 50 %.

• Incrementar la qualitat de la recollida selectiva de la FORM i dels

• Incrementar la recollida selectiva dels residus municipals fins a un

• Assolir, en conjunt, com a mínim el 55 % en pes de residus domès-

• Atènyer una valorització global (material i energètica) dels residus

La definició del model de recollida requereix una 1.1

Les característiques territorials, econòmiques i

COM ES POT ZONIFICAR EL NOSTRE ÀMBIT D’ESTUDI?

NOMBRE DE MUNICIPIS POBLACIÓ TOTAL

MUNICIPIS MUNICIPIS MUNICIPIS MUNICIPIS CIUTATS

La zonificació i l’anàlisi de les característiques urbanístiques i demogrà-

EN EL CAS DEL… Cal fer un estudi acurat de les ubica-

EN EL CAS DEL… Es definirà el grup d‘habitatges al qual

EN EL CAS DEL… Hem de determinar el sistema d’apor-

EN EL CAS QUE… Caldrà definir si es planteja el projecte