Informe Estructura Del Sector Primari A Catalunya

ESTRUCTURA DEL SECTOR PRIMARI A CATALUNYA
-1-
Edició: desembre 2010

Editor: Fundació del Món Rural
Dipòsit Legal: DL: L-1702-2010
Disseny gràfic: dseny
-2-
ÍNDEX
1. PRESENTACIÓ pàg. 3
2. OBJECTE pàg. 3
3. OBJECTIUS pàg. 3
4. METODOLOGIA pàg. 4
5. ANTECEDENTS pàg. 8
5.1. MARC GENERAL pàg. 8

5.2. MODEL ACTUAL D’INTERLOCUCIÓ AMB L’ADMINISTRACIÓ pàg. 10
5.3. DADES GENERALS DEL SECTOR PRIMARI A CATALUNYA pàg. 11
6. GLOSSARI pàg. 12
7. ESTRUCTURA DEL SECTOR PRIMARI pàg. 15
7.1 ORGANITZACIONS DE CARÀCTER HORITZONTAL O GENERAL pàg. 15

7.1.1. ORGANITZACIONS PROFESSIONALS AGRÀRIES pàg. 15
7.1.2. CONFRARIES DE PESCADORS pàg. 19
7.1.3. ORGANITZACIONS DE PROPIETARIS pàg. 21
7.2. ORGANITZACIONS DE CARÀCTER SECTORIAL pàg. 23
7.2.1. ASSOCIACIONS DE PRODUCTORS pàg. 23
7.2.2. FEDERACIONS pàg. 32
7.2.3. CONFEDERACIONS pàg. 37
7.2.4. INTERPROFESSIONALS pàg. 37
7.2.4.1 INTERPROFESSIONALS ESTATALS pàg. 38
7.2.4.2 ALTRES ENTITATS INTERPROFESSIONALS pàg. 44
7.3. ORGANITZACIONS TÈCNIQUES pàg. 44
7.3.1. COMUNITATS DE REGANTS pàg. 44
7.3.2. ASSOCIACIONS DE DEFENSA VEGETAL pàg. 45
7.3.3. ASSOCIACIONS DE DEFENSA SANITÀRIA ANIMAL pàg. 47
7.3.4. AGRUPACIONS DE DEFENSA FORESTAL pàg. 49
7.4. ALTRES TIPUS D’ORGANITZACIONS pàg. 49
7.4.1. CONSELL CATALÀ DE PRODUCCIÓ AGRÀRIA ECOLÒGICA pàg. 49
7.4.2. CONSELL CATALÀ DE PRODUCCIÓ INTEGRADA pàg. 50
7.4.3. CONSELLS REGULADORS DE PRODUCTES AMB DISTINTIUS
D’ORIGEN pàg. 51
7.4.4. ASSOCIACIONS RELACIONADES AMB DENOMINACIÓ
DE QUALITAT pàg. 54
7.4.5. ALTRES ASSOCIACIONS RELACIONADES AMB MARQUES
DE QUALITAT pàg. 55
8. ANÀLISI I OBSERVACIONS pàg. 56
8.1. ANÀLISI DE LES ASSOCIACIONS SECTORIALS pàg. 56

8.2. ANÀLISI DE LES ASSOCIACIONS TÈCNIQUES pàg. 64
8.3. ANÀLISI DE LES ASSOCIACIONS CLASSIFICADES
COM A ALTRES pàg. 69
8.4. ANÀLISI PER SECTORS pàg. 69
8.5. OBSERVACIONS FINALS pàg. 78
9. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES I RECURSOS D’INFORMACIÓ pàg. 80
10. AGRAÏMENTS pàg. 82
11. ANNEXOS pàg. 82
ANNEX 1. SIGLES D’ENTITATS pàg. 82

ANNEX 2. LLISTAT DE LES ORGANITZACIONS TÈCNIQUES pàg. 84
ANNEX 3. NORMATIVA pàg. 104
ANNEX 4. ÍNDEX DE FIGURES pàg. 105
-2-
1. PRESENTACIÓ
La missió de la Fundació del Món Rural (FMR) és establir mecanismes facilitadors de la reflexió sobre els proble-
mes específics i/o diferencials del Món Rural.
Un dels objectius de la FMR és fer un seguiment exhaustiu de les conclusions del Congrés del Món Rural de les
quals cal destacar la que afirma que, en un entorn dispers com és el rural, l’associacionisme és clau per a impul-
sar la dinamització social, cultural i econòmica.
Per tal de donar continuïtat a aquest objectiu, la FMR presenta aquest estudi sobre l’estructura del sector primari
català, que actualment el conformen una gran diversitat d’agrupacions. Conèixer quines són, com són, com es
distribueixen sectorialment i territorialment aquestes agrupacions, així com identificar sinèrgies entre elles, és
l’objecte d’aquest estudi.
Un professional del sector primari ha de fer front a moltes dificultats en el dia a dia de l’explotació com ara la
compra d’inputs, la gestió de tràmits, l’adaptació a noves normatives, etc. Afrontar de manera individual totes
aquestes dificultats resultaria impensable. És aquí on sorgeix la necessitat d’associació. L’associacionisme ha
demostrat ser un factor clau en la història agrària i pesquera a Catalunya i ho continua essent avui. El paper
de l’associació és important per a l’assessorament i la millora tècnica, per assumir costos de manera conjunta
i per establir mecanismes i estratègies de comercialització que permetin fer arribar a un mercat cada cop més
competitiu la producció dels associats, millorant així les rendes, però també per a defensar interessos generals o
específics de cada sector. En aquest sentit, existeix una gran diversitat d’organitzacions de caràcter associatiu,
tant en forma com en objectius.
L’associacionisme agrari català presenta una sèrie de reptes que es recullen en les conclusions del I Congrés del
Món Rural, com són la comercialització, la innovació i la vertebració dels diferents agents que formen part de la
cadena agroalimentària.
Quant al primer repte, és imprescindible potenciar la vertebració del sector productor amb agrupacions i estratè-
gies conjuntes i compartides entre els esglaons de la cadena agroalimentària, elaborant estratègies que contem-
plin la promoció de productes de qualitat diferenciada i la comercialització de productes de la terra.
Així mateix, del segon repte es desprèn la necessitat d’una estructura que promogui actuacions col·lectives en
innovació i formació entre el sector productor i els centres d’investigació.
Per últim, el tercer repte de vertebració deriva de la necessitat d’afavorir l’economia d’escala mitjançant
l’associacionisme i la vertebració horitzontal i vertical des de la producció fins a la distribució.
2. OBJECTE
Amb el present informe es pretén fer una aproximació i diagnosi de l’estructura del sector primari a Catalunya en
l’actualitat. En aquest sentit, es consideren totes aquelles organitzacions i entitats associatives, formades princi-
palment per professionals i que centren la seva activitat en els sectors agrari, ramader i pesquer.
D’altra banda, en l’àmbit territorial en què s’engloba aquest estudi es consideren totes aquelles organitzacions
que estan ubicades i centren la seva activitat a Catalunya.
3. OBJECTIUS
L’objectiu general d’aquest estudi és conèixer, pels diferents sectors agrícola, ramader, silvícola i pesquer, i àm-
bits territorials, quin tipus d’entitats associatives agràries actuen a Catalunya, com estan estructurades i com
s’interrelacionen entre elles i amb el seu entorn.
Es pretén obtenir una fotografia de com s’estructura el sector primari a Catalunya i de com interactua.
OBJECTIUS ESPECÍFICS
Estudiar quines organitzacions o associacions conformen l’actual estructura del sector primari, com s’organitzen, com
estan distribuïdes pel territori i quin és el seu pes específic. En definitiva, es vol quantificar i dimensionar l’activitat associa-
tiva i conèixer les sinèrgies existents entre les diferents associacions, tant a nivell regional com a nivell estatal i/o europeu.
Per això, es defineixen uns objectius específics per a l’estudi:

1. Disposar d’una relació de les diferents entitats associatives del sector primari que actuen a Catalunya
2. Establir un sistema de classificació de les associacions del sector primari català
3. Recollir dades per a caracteritzar al màxim cadascuna de les entitats relacionades
4. Ponderar el pes específic de cadascuna de les entitats en relació amb el subsector i àmbit en el qual actuen,
així com també en relació amb el sector primari en general
5. Conèixer les interrelacions existents entre les diferents entitats relacionades, entre elles i l’Administració i entre
elles i altres entitats d’àmbit estatal i/o europeu
6. Extraure conclusions a partir de totes les dades obtingudes, així com propostes i recomanacions que puguin
ser d’utilitat per a l’associacionisme primari català
-3-
4. METODOLOGIA
ESTRUCTURA DE L’ESTUDI
Per tal de recollir informació de tota l’activitat associativa i cobrir l’ampli espectre, s’ha seguit una metodologia que
es descriu a continuació a partir de cadascun dels objectius específics.
El primer objectiu ha estat disposar d’una relació, el més exhaustiva possible, de les organitzacions i entitats as-
sociatives que actuen a Catalunya en el sector primari. Per això, s’han consultat diferents fonts d’informació: la
FMR, el DAR, el registre d’entitats del Departament de Justícia, l’Idescat, agents del sector i altres.
Aquest primer llistat s’ha revisat seguint una sèrie de criteris. Segons es defineix en l’objecte, es consideren totes
aquelles organitzacions i entitats associatives, formades principalment per professionals i que centren la seva
activitat en els sectors agrícola, ramader, forestal i pesquer.
A partir d’aquesta premissa no s’han analitzat algunes agrupacions pels motius següents:
Taula 1. Relació d’agrupacions no analitzades en l’estudi

Font: Elaboració pròpia
El segon objectiu de l’estudi és establir una classificació de les organitzacions considerades. Els criteris de classi-
ficació utilitzats es basen en els mateixos criteris seguits per l’Alicia Langreo en la seva ponència dins el marc del
I Congrés del Món Rural (1) on considera quatre tipus d’associacions:
• horitzontals, entre les quals es troben els sindicats i les patronals

• sectorials, segons el subsector productiu
• tècniques, per les seves funcions
• específiques, entre les quals hi ha les de dones i joves
Per a la realització d’aquest informe, s’ha modificat aquesta estructura i s’ha considerat agrupar les diferents
entitats seguint l’estructura de l’esquema 1.
(1) LANGREO, A., 2006, “L’Associacionisme agrari i rural i el seu paper de vertebració”, ponència del Primer Congrés del Món Rural 2006
-4-
Esquema 1. Estructura de l’estudi
El total d’entitats associatives objecte d’aquest estudi, segons la informació disposada, són 1.619. Cal tenir en
compte que en el grup de les interprofessionals estan incloses 15 entitats d’àmbit estatal.
D’algunes entitats ha estat impossible obtenir dades, tot i així estan considerades en el recompte total d’entitats
associatives i s’han classificat com a “Altres associacions”.
Pel que fa a l’àmbit sectorial, les agrupacions estudiades pertanyen als subsectors productius que es consideren
a Catalunya. En la taula següent es detallen quins productes s’han considerat en cadascuna de les classificacions
de subsectors del present estudi.
-5-
Taula 2. Subsectors considerats a l’estudi

Segons la classificació catalana d’activitats econòmiques de 2009 (CCAE) la producció de bolets en cultiu s’inclou
en la producció d’hortalisses.
El tercer objectiu és la recollida de dades per a caracteritzar cadascuna de les agrupacions considerades en
l’estudi. Per a la recollida de dades s’han utilitzat diferents fonts d’informació: estudis previs, publicacions oficials,
informació publicada en webs i consultes directes a través d’enquestes. Aquestes enquestes s’han elaborat es-
pecíficament per als següents grups:
• Sectorials: interprofessionals i associacions de productors

• Tècniques: associacions sanitàries i comunitats de regants
• Altres: consells reguladors de productes de qualitat certificada i associacions pesqueres i confraries
En el cas dels grups d‘entitats que engloben un nombre molt elevat d’associacions, com és el cas de les asso-
ciacions de defensa vegetal o animal, s’ha realitzat l’enquesta a un petit nombre d’aquestes i s’ha extrapolat la
informació a la resta del grup.
-6-
El quart objectiu és ponderar el pes específic de cadascuna de les organitzacions associatives. En aquest cas,
s’ha realitzat una recerca de dades de productivitat i censos agraris per a poder dimensionar i ponderar el pes
específic de cadascuna d’elles dins el seu àmbit sectorial. Com a font d’informació s’han utilitzat les dades de
l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) i altres informes elaborats pel Gabinet Tècnic del DAR.
Per al cinquè objectiu, que és conèixer i descriure les interrelacions existents entre les associacions i el seu en-
torn, s’han utilitzat les mateixes fonts d’informació que per al tercer objectiu, però és una informació de caràcter
qualitatiu i de més difícil accés.
Per tal d’homogeneïtzar la informació recollida de totes les entitats associatives o agrupacions considerades en
l’estudi es recullen dades dels següents aspectes:
• Funcions
• Dimensió
• Àmbit territorial
• Àmbit sectorial
• Interrelacions
En cadascun d’aquests cinc conceptes es considera el que es defineix a continuació.
Funcions. Funcions principals per les quals es va crear l’agrupació:
DEFENSA D’INTERESSOS. Defensar els interessos comuns dels associats davant l’Administració. Aquests
interessos poden ser econòmics, socials o comercials depenent de cada cas.
COMERCIALITZACIÓ. Activitats orientades a la venda de la producció dels seus associats.
ASSESSORAMENT I FORMACIÓ. Activitats orientades a assessorar i formar els associats en temes d’interès
com poden ser la normativa aplicable o la gestió econòmica de l’explotació, així com facilitar tasques burocràti-
ques, gestió de tràmits.
SANITAT. Realitzar tasques relacionades amb la sanitat: realitzar el control de malalties, fer seguiment de progra-
mes sanitaris vegetals o animals, estudiar la millora genètica.
PROMOCIÓ. En aquest concepte es consideren totes aquelles activitats orientades a realitzar promoció que pot
ser en diferents aspectes:
• Qualitat. Promoció dels productes mitjançant marques de garantia o distintius de qualitat
• Millora tècnica. Promoció d’estudis d’investigació sobre millores en les tècniques de producció, transformació
o altres
• Comercial. Promoció de la venda mitjançant campanyes de sensibilització dirigides principalment als consu-
midors
MANEIG. Realitzar tasques de suport i millora relacionades amb la gestió tècnica de l’explotació
• pràctica utilitzada de cultiu diferent de la convencional: ecològica o producció integrada
• gestió de dejeccions
• recollida de cadàvers
• altres
Dimensió. Nombre d’associats que en forma part.
Àmbit territorial. Zona on actua
Àmbit sectorial. Subsector productiu en el qual treballa
Interrelacions. Relacions professionals entre l’agrupació estudiada i altres entitats, ja siguin del mateix subsec-
tor, d’altres sectors o l’Administració.
Cal tenir en compte que la major part dels professionals agraris no es dediquen exclusivament a un subsector
concret. És a dir, en una mateixa explotació hi pot haver més d’una espècie animal i/o vegetal. Els professionals
amb aquest tipus d’explotació es troben, en molts casos, associats a més d’una entitat per tal de cobrir les ne-
cessitats específiques de cada producció.
Per a analitzar l’activitat associativa dels professionals agrícoles, ramaders, silvicultors i pesquers de manera ex-
haustiva caldria determinar el nombre de professionals que hi ha al capdavant de cada explotació. Però, a partir
de les estadístiques agràries es poden obtenir xifres de nombre d’explotacions, no de nombre de titulars. D’altra
banda, per a fer aquest anàlisi caldria determinar a quantes entitats està associat cada professional, però no es
-7-
disposen d’aquestes dades perquè és una informació privada. Aquest és el motiu pel qual a l’estudi es parla en
termes del nombre total d’empreses agràries i pesqueres i del nombre total de socis en cada entitat estudiada,
tot i no ser conceptes equiparables.
FONTS D’INFORMACIÓ
Tornant a l’objecte de l’estudi, el qual pretén fer una aproximació de l’estructura organitzativa del sector primari a
Catalunya en l’actualitat, és important remarcar les fonts de les dades utilitzades.
En la següent taula es detalla el tipus i la data de cada font d’informació.
Taula 3. Origen i vigència de les dades

Font: elaboració pròpia
D’altra banda, s’ha realitzat una tasca de recerca de la normativa (veure annex 3) que regula les diferents organit-
zacions associatives objecte de l’estudi.
Les dades recollides per a l’estudi sobre les OPFH són de 2008 perquè és l’últim any en què el DAR disposa de
les dades de les OPFH d’àmbit estrictament català. Actualment el DAR gestiona les dades de totes les OPFH, és
a dir, les que actuen a nivell autonòmic i les pluriautonòmiques.
Les dades de Comunitats de Regants, tot i ser del 2.003 són les més actuals.
5. ANTECEDENTS
5.1. MARC GENERAL
L’associació és un dret reconegut per la Constitució Espanyola i regulat per la Llei orgànica 1/2002. Per a formar
una associació és necessari com a mínim tres persones que acordin de manera voluntària servir a un fi deter-
minat i lícit, sense necessitat d’autorització per part del Govern com dictava l’anterior llei franquista 191/1964
d’associacions. Els drets i deures de les persones associades es descriuen en el decret 206/1999 de reglament
d’organització i funcionament del registre d’associacions.
Un productor agrícola, ramader, forestal o pesquer professional, per a portar endavant la seva explotació de
manera reglamentària, obtenint una renda justa i un bon rendiment, requereix un control de les tècniques produc-
tives, de la gestió econòmica, de la normativa vigent aplicable, dels preus de mercat, etc. El volum de tasques
diàries de maneig i manteniment de l’explotació fan molt difícil compaginar-ho tot, per això busca suport en tèc-
nics i altres professionals que li ofereixen serveis per a cobrir les seves necessitats. Segons quines siguin aquests
necessitats el productor s’adreçarà a un tipus de professional de suport o es veurà motivat per a l’agrupament
amb altres col·legues del sector creant associacions que realitzin aquestes funcions de suport. En aquest sentit,
existeixen associacions que ofereixen multitud de serveis, des d’assessorament tècnic o assessorament integral a
-8-
l’explotació com millora de la qualitat o gestió econòmica. També existeixen associacions o entitats amb l’objectiu
de defensar els interessos del sector que representen davant l’Administració i la societat en general.
ANTECEDENTS DEL SINDICALISME AGRARI

El moviment associatiu a Catalunya es va veure impulsat per una sèrie de lleis promulgades entre finals del segle
XIX i principis del XX i que regulaven les associacions i els sindicats agrícoles. S’ha fet una recerca de les dife-
rents tipologies d’associacions i entitats que van protagonitzar un canvi polític, econòmic i social al camp català.
Algunes de les associacions creades en aquells anys perduren avui dia com a entitats representatives del sector
agrari i agents d’interlocució amb l’Administració del Govern. L’esperit d’aquelles i de les actuals, però, no és gaire
diferent ja que en realitat són professionals d’un sector que comparteixen les mateixes inquietuds i els mateixos
interessos i que s’agrupen per a poder defensar-los davant el Govern, la resta d’agents de la cadena de valor i la
societat en general.
Per a emmarcar aquest estudi es presenta breument l’evolució de l’associacionisme agrari i pesquer a Catalunya
a partir dels principals esdeveniments històrics.
Pre-franquisme
Una de les associacions de propietaris agraris creades en la segona meitat del segle XIX, i que encara avui es
manté activa, és l’Institut Agrícola de Catalunya Sant Isidre, coneguda per les seves sigles IACSI. Vetllava per la
propietat agrícola, la defensa dels interessos dels propietaris agraris i la difusió de millores tècniques per a obtenir
millors produccions. La seva eina de comunicació per penetrar en la classe treballadora del camp van ser les di-
ferents publicacions periòdiques com La Pagesia, El Calendari del Pagès i La Quinsena del Pagès. Amb l’objectiu
de mantenir la seva hegemonia i constituir la única via de comunicació entre pagesia i govern, entre 1.880 i 1.893,
l’IACSI va ser la impulsora d’un moviment associatiu de caràcter mixt, en el qual hi hauria propietaris i treballadors
del camp. Es va fundar la Unión Agrícola de Catalunya, convertida posteriorment en Cámara Agrícola de Cata-
lunya i que va reclamar sense èxit l’increment dels aranzels, la rebaixa de la contribució, la creació d’institucions
d’ensenyament agrícola o la construcció de canals de regadiu. També van ser constituïdes la Lliga Agrària de Sa-
badell, que reivindicava un laboratori d’anàlisi i la Federació de Gremis Agrícoles, que no va aconseguir l’adhesió
dels pagesos. Una altra fórmula va ser incentivar el cooperativisme dins un moviment catòlic com la Federació
Sindical Agrària de Girona o la Federació Catòlico-agrària de l’Ebre.
Per la seva banda, els pagesos que protestaven i es manifestaven per millorar les seves condicions de treball,
també es van saber organitzar en agrupacions independents. A Arbeca es va crear el Banc de Pagesos el 1.842,
a Lleida es va crear la Confraria de Llauradors el 1.850 i a Rubí es fundava la Lliga de Viticultors Rabassaires de
Catalunya.
A les zones vitícoles de l’Alt Penedès, l’Alt Camp i el Camp de Tarragona destacava l’associacionisme vinculat als
ideals republicans. Un any després se celebrava a Vilanova i la Geltrú el primer congrés dels rabassaires en el que
es van acordar les bases per la creació de la Federació d’Associacions. En aquell any, es creava el primer celler
cooperatiu de Catalunya a la Conca de Barberà. Durant aquell període es van crear les Lligues de productors a
Girona, Igualada, Sabadell, Olot, Vilanova i la Geltrú, Vilafranca, Terrassa i Tarragona. Les Lligues de productors
eren associacions de productors d’àmbit local que buscaven la col·laboració dels Ajuntaments i les Diputacions
per a defensar els seus interessos, com ara la revisió de les lleis comercials i la rebaixa de les contribucions.
La Unió de Vinyaters de Catalunya, creada el 1.910 per propietaris conservadors de l’entorn de l’IACSI, tenia
una clara fita: denunciar el frau d’elaboració de vi artificial, pràctica habitual com a conseqüència de la plaga de
la fil·loxera. En el seu millor moment va arribar a tenir 20.000 federats i 96 delegacions. Però, no era una entitat
sòlida i estable, la seva mala gestió econòmica va portar-la a la seva desaparició 7 anys després.
El 1.922 va néixer la Unió de Rabassaires. Sindicat format per viticultors no propietaris vinculats a Esquerra Re-
publicana de Catalunya, que reclamava una millora en les condicions de treball i en l’accés a la terra per part dels
pagesos de les zones vitivinícoles. Amb l’arribada de la II República va augmentar significativament el seu nombre
d’afiliats, el 1.932 arribà als 21.542 afiliats, convertint-se en el major sindicat agrari de Catalunya.
Franquisme
Amb l’arribada del Franquisme es van liquidar les polítiques de reforma agrària republicanes. El règim establia la
sindicació obligatòria, per Decret a partir de l’agost del 36, en un únic sindicat vertical per poble. El nombre de
sindicats existents a Barcelona va passar de 160 a 39 entre 1.936 i 1.942.
Un altre model associatiu, la cooperativa, va sorgir amb força en aquella època a partir de la publicació de la Llei
de cooperatives el gener de 1938. En poc temps es van fundar 282 cooperatives. El cooperativisme oferia molts
avantatges per l’agricultor com ara la comercialització conjunta, la compra d’insums a un preu més raonable o
l’accés a maquinària.
Post-franquisme
La crisi dels anys 70 provocada principalment per l’encariment del petroli va propiciar l’aparició d’una altra entitat
protagonista, de les més representatives i importants d’aquell moment per al sector del camp català. El 1.974 es
-9-
fundava a Vilafranca del Penedès la Unió de Pagesos (UP). Els petits i mitjans empresaris agraris que la formaven
reivindicaven una millora en els preus pagats i una recuperació del control de les organitzacions agràries desman-
tellat el sindicat vertical de les Hermandades i les Cámaras Oficiales. Fins l’arribada de la democràcia quan va ser
reconeguda oficialment, va treballar en la clandestinitat.
Fins l’any 1.993 no es va aprovar una llei de Cambres Agràries democràtica, amb el reconeixement ple de la lliber-
tat sindical i que establia una representativitat dels sindicats agraris mesurada a través d’eleccions, després d’un
període de conflictes i recursos d’inconstitucionalitat de l’anterior llei 23/1986. Les primeres eleccions a Cambres
Agràries l’any 1.994 van tenir un elevat nivell de participació (57,68%), però l’elaboració del cens electoral va ser
un procés discutit entre la patronal IACSI i la Unió de Pagesos. El resultat dels comicis va donar com a resultat la
majoria absoluta per al sindicat Unió de Pagesos, amb gairebé el 70% dels vots, mentre que en segon lloc es va
situar la coalició formada per IACSI-USAC-ASAJA, amb el 15% dels vots, i en el tercer lloc va quedar la coalició
de Ramaders i Pagesos de Catalunya, Consorci Forestal, Joves Agricultors de Girona i Agrupació d’Empresaris
Agraris de la Província de Lleida, amb quasi el 15% dels vots emesos. Algunes d’aquestes agrupacions que
van obtenir poca representativitat van optar per unir esforços i el 1.997 es fundava el sindicat Joves Agricultors
i Ramaders de Catalunya (JARC) a partir de la fusió de Ramaders i Pagesos de Catalunya, Joves Agricultors de
Girona i la Unió de Sindicats Agraris de Catalunya (USAC).
ANTECEDENTS DE LES ASSOCIACIONS PESQUERES

L’existència dels primers gremis o confraries professionals, que regulaven l’activitat productiva i que tenien un
marcat caràcter social, data del segle XV. El desenvolupament d’aquest associacionisme ha tingut diverses for-
mes d’expressió, així existien les confraries religioses, els gremis de pescadors, les mutualitats, les Germandats,
els Pòsits o les associacions de mariners i armadors.
Abans de la Guerra Civil eren nombroses i molt actives com es demostra amb la celebració de la I Assemblea
d’Associacions Nacionals de Pescadors del Mediterrani, que va tenir lloc a Tarragona el 1.935 amb l’objectiu de
regular la pesca d’arrossegament i l’ús de la dinamita, i a la qual van assistir 75 associacions de pescadors que
representaven a 16.362 afiliats.
El canvi d’escenari polític i social que va suposar la implantació del franquisme va tenir conseqüències dràstiques
sobre aquestes associacions. Una de les primeres mesures adoptades pel règim va suposar l’agrupació de totes
aquestes associacions en un únic sindicat vertical agent anomenat Sindicato Nacional de la Pesca.
ANTECEDENTS DE LES ASSOCIACIONS TÈCNIQUES

Pel que fa a la gestió i l’ús de l’aigua, cal destacar que a la segona meitat del segle XIX la llei obligava a constituir
Comunitats de Regants a partir de 20 usuaris o a partir de les 200 hectàrees regades. Aquesta obligatorietat
desapareix amb la publicació d’una nova llei el 1.999, en la qual es regula la creació d’aquestes a criteri de l’Estat
i en funció de les necessitats i els interessos dels implicats.
Les Associacions de Defensa Vegetal (ADV) i les Associacions de Defensa Sanitàia Animal (ADS) són un tipus
d’associacions regulades per ordre i que tenen com a objectiu establir vincles amb l’Administració en aspectes sani-
taris i de profilaxi entre d’altres temes tècnics relacionats amb la producció. Reben el suport del DAR en la línia d’ajuts
i en la coordinació, el suport tècnic, la formació i la dinamització. El seu àmbit de treball és controlar el maneig i donar
servei d’assessorament als productors, però aquesta tasca no tindria sentit de manera individualitzada sinó que el
seu control contempla tot un grup d’empreses agràries. L’assegurament de la sanitat repercuteix en la competitivitat
de les explotacions, ja que en els mercats existeixen normatives estrictes a l’hora d’establir transaccions comercials.
Pel que fa a les ADV no hi ha informació prèvia a la publicació del Decret del 1.984 que les regula.
L’origen de les ADF són els antics grups d’extinció d’incendis i auxili immediat que es varen començar a
formar als anys 60 a Catalunya. Uns vint anys més tard, a partir del programa “Foc Verd” elaborat pel Depar-
tament d’Agricultura Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, es van regular amb la publicació del
Decret del 1.986.
Pel que fa a les ADS sí que es coneix que durant molts anys va existir la Guia Sanitària obligatòria que imposava
l’Administració a través d’un veterinari oficial, sense que el ramader hi pogués participar. En els anys 60 la Peste
Porcina Africana va fer estralls en la cabana catalana i els ramaders, conscients de què la lluita individual contra la
malaltia estava predestinada al fracàs, van crear les primeres agrupacions de defensa sanitària (ADS).
5.2. MODEL ACTUAL D’INTERLOCUCIÓ AMB L’ADMINISTRACIÓ

El Departament d’Agricultura Alimentació i Acció Rural (DAR) estableix relació amb el sector a través d’uns orga-
nismes de consulta que són:
• Taula de Concertació
• Taula de Foment i Modernització Agrària i Rural
• Taules Sectorials Agràries
• Consell de Pesca i Afers Marítims de Catalunya
-10-
La Taula de Concertació, creada mitjançant Decret 81/1994 i regulada pel Decret 374/2000, de 21 de novem-
bre, és un òrgan de col·laboració i consulta on el sector agrari català pot realitzar propostes sobre les polítiques
agràries establertes pel DAR i que l’afecten de manera directa. La seva composició està formada per les orga-
nitzacions professionals agràries més representatives del sector productor segons la llei de cambres agràries i la
Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC).
La Taula de Foment i Modernització Agrària i Rural, regulada pel Decret 373/2000, de 21 de novembre, és un
fòrum d’interlocució entre el DAR, les OPA més representatives del sector productor segons la llei de cambres
agràries i la FCAC com a representant del món cooperatiu. En aquest fòrum es debat sobre matèries de caire
horitzontal que siguin d’interès general al sector agrari català.
Les Taules Sectorials Agràries van ser creades a partir del Decret 378/1984 i actualment són regulades pel Decret
375/2000, de 21 de novembre. Són òrgans interlocutors interprofessionals de cada sector productiu amb el DAR.
En total són 17 taules de: fruita, vinya i vi, flor i planta, oli, fruita seca, cítrics, porc, boví de carn, llet, oví i cabrum,
conill, mel, producció agrària ecològica, horta, cereals, arròs, aviram i ous. La composició de les taules sectorials
consta de les OPA més representatives del sector productor, segons la llei de cambres agràries, la FCAC com a
representant del món cooperatiu, i de la representació d’associacions i agrupacions corresponents a l’àmbit de la
transformació i la comercialització. Excepcionalment, també hi podran ser presents altres entitats associatives vincu-
lades a la producció. La funció principal és la d’estimular l’establiment d’acords interprofessionals entre els diferents
agents que conformen un sector productiu i l’adopció de mesures que millorin la reestructuració del sector.
El Consell de Pesca i Afers Marítims de Catalunya està regulat pel Decret 336/2006, de 5 de setembre. És un
òrgan consultiu, assessor, de col·laboració i de participació del sector pesquer, en el qual són representades
les confraries de pescadors, les associacions d’armadors, les cooperatives pesqueres i altres agents de l’àmbit
comercialitzador i d’esbarjo. Les seves funcions són les d’informar sobre normativa, establir mecanismes de
col·laboració entre els diferents agents del sector, promoure iniciatives per a reforçar la vertebració econòmica i
social del sector, entre d’altres.
5.3. DADES GENERALS DEL SECTOR PRIMARI A CATALUNYA

L’agricultura a Catalunya està basada en explotacions familiars, petites i mitjanes empreses, molt disperses en el
territori i amb una producció molt diversificada. La modalitat de gestió més estesa a Catalunya és la persona física
com a titular d’explotació, representant més del 90%.
Taula 4. Modalitats de gestió en les explotacions agràries catalanes

Font: Estadística de l’Estructura de les Explotacions Agràries 2007
Un altre factor a partir del qual es mesura el perfil de les explotacions és la forma jurídica sota la qual el titular de
les explotacions amb terres actua, el règim de tinença de la terra.
-11-
Taula 5. Règim de tinença de les explotacions agràries catalanes

Font: Estadística de l’Estructura de les Explotacions Agràries 2007
Segons l’Idescat entre el 1.999 i el 2.007 el nombre d’explotacions s’ha vist reduït un 18%, mentre que la seva
dimensió ha incrementat, tant en superfície com en unitats ramaderes. La mà d’obra també ha baixat, però el pes
de la mà d’obra familiar continua essent predominant representant més del 60% del treball total, davant d’un 26%
d’assalariats i un 12% d’eventuals. Cal remarcar que s’està manifestant un canvi a partir del continu increment de
mà d’obra assalariada fixa, que acumula gairebé un 13% des de 1.999.
Segons un estudi realitzat el 2.008 per la FMR, el total de persones que treballa com a mà d’obra directa a les
explotacions agràries catalanes l’any 2.006 era de 64.000 i en associacions o entitats que recolzen la tasca
d’aquestes era de 1.600 persones aproximadament.
Això significa que un 2,5% del total de la població activa directa i indirectament en tot el sector agrari a Catalunya
forma part dels professionals i tècnics que treballen en entitats associatives.
6. GLOSSARI
ASSOCIACIÓ
Segons la Llei 7/1997, de 18 de juny, d’associacions es defineix com una entitat que “no té afany de lucre encara
que desenvolupi una activitat econòmica si el fruit d’aquesta activitat es destina exclusivament al compliment de
les finalitats d’interès general establertes pels estatuts”
Segons la Generalitat de Catalunya és “una agrupació de persones que s’uneixen de manera voluntària, lliure i
solidària per aconseguir, sense ànim de lucre, una finalitat comuna d’interès general o particular, i per fer-ho es com-
prometen a posar en comú llurs coneixements, activitats o recursos econòmics, amb caràcter temporal o indefinit.”
Com a mínim per a formar una associació es necessiten 3 persones, que tindran uns drets i uns deures en relació
a l’associació, tal com indica el Decret 206/1999, de 27 de juliol, que són assistir a les assemblees, votar, ser
informat i ser escoltat, d’altra banda ha de fer-se càrrec del pagament de les quotes corresponents.
ASSOCIACIÓ DEFENSA SANITÀRIA ANIMAL (ADS)

És una associació sense ànim de lucre constituïda per ramaders per a la millora del nivell sanitari-zootècnic de
les seves cabanyes mitjançant programes de profilaxi, lluita contra malalties i millora de les condicions higièniques
que permetin millorar el nivell productiu i sanitari de les seves explotacions.
ASSOCIACIÓ DEFENSA VEGETAL (ADV)

És una associació sense ànim de lucre constituïda pels mateixos agricultors per a lluitar contra les malalties i les
plagues i aconseguir una millora de les condicions higièniques de les seves plantacions.
AGRUPACIÓ DEFENSA FORESTAL (ADF)

És una organització integrada per propietaris forestals, voluntaris, ajuntaments i altres entitats i constituïda per a
la gestió del medi natural afavorint la prevenció i divulgació dels riscos.
ASSOCIACIÓ DE PROPIETARIS
Associació privada amb plena personalitat jurídica i capacitat d’obrar, que es regeix en quant a la seva constitució,
inscripció, modificació, extinció, organització i funcionament per les disposicions vigents que li siguin d’aplicació
en funció de la llei orgànica 1/2002, de 22 de març, reguladora del dret d’associació.
-12-
COOPERATIVA
Segons Cooperativas Agro-alimentarias (CAA) les cooperatives són societats constituïdes per persones que
s’associen per a la realització d’activitats empresarials orientades a satisfer les seves necessitats i aspiracions
econòmiques socials, amb una estructura i un funcionament democràtic.
COMUNITAT DE REGANTS (CR)

És una agrupació de beneficiaris d’una sèquia o d’un altre sistema col·lectiu de regatge.
CONFEDERACIÓ
Agrupació de diverses entitats de caràcter federatiu, d’un mateix àmbit sectorial i que tenen un fi comú, en una
altra que les representa a un nivell territorial superior i a la qual atorguen autoritat sobre elles.
CONFRARIA DE PESCADORS
Són constituïdes com a corporacions de dret públic sense ànim de lucre, que tenen personalitat jurídica pròpia
i capacitat d’obrar per al compliment de les seves finalitats, exercint la representació del sector pesquer, sense
prejudici del que pugui correspondre a altres entitats associatives, i que actuen en els seus respectius àmbits
territorials com a òrgans de consulta i col·laboració amb les administracions públiques amb l’objectiu de pro-
moure i impulsar els interessos pesquers.
CONSELL REGULADOR
Segons el decret 285/2006 que desenvolupa la Llei de qualitat és una corporació de dret públic, amb per-
sonalitat jurídica pròpia, a la qual se li atribueix la gestió dels distintius d’origen D.O.P o la I.G.P i que el seu
funcionament es regeix per principis democràtics. Un Consell posseeix un òrgan de govern o gestió que
s’elegeix democràticament cada quatre anys, i en el qual es troben representats de manera paritària tots els
professionals i totes les empreses inscrites, que compleixen els seus drets i deures segons els seus estatuts
i que forma part del mateix. Un mateix consell pot regular una o més denominacions.
DENOMINACIÓ D’ORIGEN PROTEGIDA (D.O.P.)

És la marca de qualitat emprada per a designar els productes agroalimentaris que procedeixen d’un lloc o una
zona geogràfica determinats, la qualitat o característiques del qual són degudes exclusivament o essencialment
al medi geogràfic on es produeix, tenint en compte els factors naturals i humans. La producció, l’elaboració i la
transformació del producte s’han de realitzar a la zona geogràfica delimitada. La verificació d’aquests compli-
ments són competència del Consell Regulador, creat per a cada D.O.P.
DESPESES ESPECÍFIQUES
Es considera el cost dels insums necessaris per a la producció de l’explotació. Segons la Xarxa Comptable
Agrària de Catalunya (XCAC) són: per a produccions vegetals les llavors, els adobs, l’aigua de reg; per a produc-
cions animals, l’alimentació, els farratges, el control veterinari.
ESPECIALITAT TRADICIONAL GARANTIDA (E.T.G.)

És una certificació que reconeix, mitjançant la inscripció al registre comunitari, un producte agroalimentari que
té una composició tradicional o que ha estat obtingut a partir de matèries primeres tradicionals o a través d’un
mètode de producció o transformació tradicional. La verificació del compliment d’aquestes pràctiques són com-
petència d’una entitat de certificació reconeguda pel DAR.
EXPLOTACIÓ EN INTEGRACIÓ
Sistema industrialitzat d’explotació ramadera que consisteix en el creixement de bestiar per part del ramader
a través d’un contracte amb una empresa integradora. Majoritàriament, l’empresa integradora és fabricant de
pinsos que dóna serveis d’assistència veterinària i assessoria tècnica, mentre que el ramader hi participa amb
l’estructura de l’explotació i la seva mà d’obra.
EXPLOTACIÓ EN INTEGRACIÓ COOPERATIVA

Sistema d’explotació d’una explotació mitjançant l’associació del professional agrari a una cooperativa. Aquest,
és soci de la cooperativa i participa en les decisions i dels beneficis de la producció.
-13-
FEDERACIÓ
Agrupació de diverses entitats, d’un mateix àmbit sectorial i que tenen un fi comú, en una altra superior que les
representa i a la qual atorguen autoritat sobre elles.
INDICACIÓ GEOGRÀFICA PROTEGIDA (I.G.P.)

És la marca de qualitat utilitzada per a designar un producte agroalimentari que procedeix d’un lloc o zona geo-
gràfica, que deu la qualitat especial, la reputació o una altra característica concreta al seu origen geogràfic i que és
produït, transformat o elaborat en el lloc o zona que dóna nom a la indicació. La verificació d’aquests compliments
són competència del Consell Regulador, creat per a cada I.G.P.
INTERPROFESSIONAL
És una organització constituïda per empresaris de la producció, de la transformació i de la comercialització d’un
sector o producte inclòs dins el sistema agroalimentari i el seu àmbit d’actuació sigui a nivell estatal o superior
al de Comunitat Autònoma. El seu objectiu principal és vetllar pel interessos econòmics de totes les parts que la
constitueixen.
MARCA QUALITAT ALIMENTÀRIA, MARCA Q

És una marca propietat de la Generalitat de Catalunya que s’atorga a productes agroalimentaris de qualitat que
presenten unes característiques diferencials respecte d’altres semblants. La seva producció, transformació i ela-
boració segueixen un reglament específic per a cada categoria de producte emparat. La verificació del compli-
ment d’aquests reglaments està controlada per una entitat externa de certificació reconeguda pel DAR.
OPA
Organització Professional Agrària amb capacitat de representació a les Cambres Agràries, que són els òrgans per
mesurar la representativitat davant de les Administracions Públiques de cada OPA.
ORGANITZACIONS DE PRODUCTORS DE FRUITES I HORTALISSES (OPFH)

Les Organitzacions de Productors de Fruites i Hortalisses (OPFH) són entitats amb personalitat jurídica pròpia
constituïdes per productors o per entitats que els agrupen i que fomenten la concentració de producció i la co-
mercialització.
PRODUCCIÓ ECOLÒGICA (PAE)

Sistema d’obtenció de productes agraris i alimentaris que posa un especial èmfasi en la utilització de productes i
tècniques el més naturals i sostenibles possibles, excloent-ne totes aquelles que potencialment poden malmetre
la qualitat del producte final o el medi ambient en què es realitza aquesta obtenció.
PRODUCCIÓ FINAL AGRÀRIA (PFA)

Recull el valor de totes les produccions brutes de totes les unitats productives que constitueixen el sector primari
excepte la pesca
PRODUCCIÓ INTEGRADA (PI)

Segons el Instituto de Cuestiones Agrarias i Medioambientales (ICAM) és un sistema de producció agrària que
utilitza pràctiques compatibles amb la protecció i millora del medi ambient, els recursos naturals, la biodiversitat
genètica i la conservació del sòl i el paisatge.
La Organización Internacional para la Lucha Biológica (OILB) la defineix com ”Un sistema de explotación agraria
que produce alimentos y otros productos de calidad mediante el uso de recursos naturales y de mecanismos
reguladores, para reemplazar los insumos contaminantes y para asegurar una producción sostenible”.
Segons el decret 241/2002, de 8 d’octubre pel que es regula producció integrada, aquesta és el sistema agrícola
de producció d’aliments vegetals, frescos i/o transformats, obtinguts mitjançant mètodes de producció als quals
s’aplica una combinació harmònica de factors biològics, agronòmics, químics i biotecnològics, amb la finalitat
d’optimitzar la qualitat del producte amb un màxim respecte pel medi ambient.
-14-
7. ESTRUCTURA DEL SECTOR PRIMARI
7.1 ORGANITZACIONS DE CARÀCTER HORITZONTAL O GENERAL

7.1.1. ORGANITZACIONS PROFESSIONALS AGRÀRIES
Les Organitzacions Professionals Agràries (OPA) són també conegudes com sindicats agraris per la seva capaci-
tat de representació als òrgans de debat i decisió del sector. Les funcions principals d’aquest grup són:
• Defensar els interessos professionals, econòmics i socials dels seus associats

• Ser la via d’interlocució dels seus associats amb organismes públics i privats
• Proporcionar als seus associats serveis relacionats amb la seva activitat professional
La principal característica d’aquestes agrupacions és el fet de que agrupen professionals agraris motivats per
les mateixes inquietuds i preocupats pels mateixos interessos professionals que els afecten per igual, tot i que
treballin en sectors diferents. Com a conseqüència, l’estructura d’aquestes organitzacions és, de manera general,
multisectorial, horitzontal i territorial.
A nivell de Catalunya les organitzacions professionals agràries reconegudes com a sindicats són:
• Unió de Pagesos (UP)
• Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC)
• Associació Agrària de Joves Agricultors (ASAJA)
• Unió de Ramaders i Pagesos de Catalunya (URAPAC-UPA)
La seva representativitat s’estableix a través de les eleccions a cambres agràries, que estan regulades per la Llei
18/2005, de 30 de setembre.
Si es miren els resultats per províncies l’ordre que van seguir el 2.007, segons el número de vots, és UP, JARC,
ASAJA, URAPAC, a excepció de Tarragona on ASAJA va quedar davant JARC. Destaca que a la província de
Girona URAPAC no va comptabilitzar cap vot.
En la taula 6 estan indicats els percentatges que representen el nombre de votants de cada sindicat respecte el
cens total de cada demarcació.
Taula 6. Resum per demarcació del cens i els votants en les eleccions a cambres agràries de 2007.
Font: Oficina del Cens per a les Eleccions a Cambres Agràries
-15-
En el gràfic 2 es mostra la proporció de vots de cadascuna de les OPAs sobre el total de votants.
Segons el gràfic 1, la distribució del cens agrari a Catalunya mostra que la major part de professionals amb dret
a vot es troba a la província de Lleida.
En el gràfic 2 es mostra la proporció de vots de cadascuna de les OPAs sobre el total de votants segons els re-
sultats de les darreres eleccions celebrades el 2007.
S’observa que, amb una participació del 54.95%, l’organització més votada va ser la Unió de Pagesos, seguida
de JARC, ASAJA i UPA.
Gràfic 1
Gràfic 1. Distribució per demarcació del cens a les eleccions a cambres agràries de 2007
Gràfic 2
Gràfic 2. Resultats de les eleccions a cambres agràries de 2007

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la Oficina del Cens per a les Eleccions a Cambres Agràries
-16-
UNIO DE PAGESOS (UP) www.uniopagesos.org
FUNCIONS: Les seves funcions principals són:

• Defensar els interessos professionals i socials dels seus afiliats
• Promoure el canvi d’estructures socials al camp per a que l’explotació familiar sigui l’eix bàsic de la pagesia
• Defensar una política agrària que permeti el manteniment d’una renda justa a la pagesia
• Defensar una política de rendes global per a les capes socials més desfavorides de la societat
• Proporcionar tots els serveis relacionats amb l’activitat professional agrària i el món rural en general
• Representar els seus membres davant els organismes privats i oficials amb els que tingui relació
• Fomentar activitats culturals i socials lligades amb la pagesia i el món rural, i situar aquests en la dinàmica
d’avenços socials i econòmics de la resta de la societat
• Treballar per a la igualtat de la dona pagesa i fomentar la seva participació activa en la vida professional,
sindical, social, cultural i econòmica
DIMENSIÓ: Aproximadament són 8.000 afiliats. Va tenir 11.000 votants a les eleccions a cambres agràries de
2007, que representaven un 32% sobre el total del cens agrari
ÀMBIT TERRITORIAL: Cobreix el territori a diferents nivells, local, comarcal i nacional. Disposa de 40 seus dis-
tribuïdes per 35 comarques catalanes.
S’estructura a partir dels següents òrgans:
Assemblea Local. S’apleguen tots els membres de l’agrupació local (un o més municipis, segons afiliació).
Consell Local.
Consell Comarcal. Màxim organisme representatiu de la comarca, i vetlla pels temes propis de la comar-
ca. Hi són representades les assemblees locals, tots els sectors productius i els grups específics, de dones i
joves, presents a la comarca mitjançant els seus delegats i respectius responsables.
Assemblea Comarcal. Formada per tots els afiliats/des de la comarca, en la qual es presenten les pro-
postes d’actuació futures, tant a nivell comarcal con nacional. L’Assemblea Comarcal elegeix la Comissió
Permanent Comarcal.
Comissió Permanent Comarcal. Encarregada d’executar tots els acords del Consell Comarcal. Escull el
coordinador comarcal, màxim representant del sindicat a la comarca.
Agrupació Intercomarcal. Òrgan d’àmbit supracomarcal, la seva finalitat és coordinar en aquest àmbit
l’acció sindical general o els sectors de producció i les relacions amb les administracions i institucions terri-
torials. Està formada pel coordinador territorial, els coordinadors comarcals i els responsables de les perma-
nents comarcals dels temes a tractar.
Consell Nacional. Òrgan de govern suprem de la Unió de Pagesos entre Congressos i Assemblees Na-
cionals de delegats/des. Hi són representades totes les comarques, tots els sectors productius i els grups
específics, de dones i joves, mitjançant els seus delegats i respectius responsables.
Comissió Permanent Nacional. Encarregada d’executar acords del Consell Nacional i de seguir les direc-
trius acordades en congressos nacionals i assemblees. Els seus membres són elegits en Congrés Nacional.
ÀMBIT SECTORIAL: Dins l’agricultura, la ramaderia i la silvicultura, en 20 sectors productius diferents:

• Vegetals: arròs, cítrics, cereals i herbacis, farratges, flor i planta ornamental, forestal, fruita, oli, vinya, fruita
seca i horta.
• Ramaders: porcí, aviram, oví i cabrum, boví de carn, boví de llet, apícola, equí, cunícola.
Agricultura i ramaderia ecològica
ÀMBIT SOCIAL: Dins l’organització de la UP, també es consideren dos grups específics amb estructura pròpia
que són el de Dones de la Unió de Pagesos i el de Unió de Joves Pagesos.
INTERRELACIONS: D’acord amb els darrers resultats en les eleccions a Cambres Agràries, Unió de Pagesos
compta amb sis representants a la Taula de Concertació Agrària, sis a la Taula de Foment i Modernització Agrària
i Rural, i tres tant a les Taules Sectorials Agràries com a la Comissió Assessora del sector equí de Catalunya.
En altres àmbits de l’Administració també té relacions amb altres òrgans, com l’Agència Catalana de l’Aigua
(ACA) o l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA).
-17-
Es coordina per defensar la pagesia catalana a nivell estatal mitjançant la Unión Confederal, que aplega orga-
nitzacions d’altres territoris de l’Estat.
SERVEIS: Amb l’objectiu de proporcionar serveis relacionats amb l’activitat professional als seus associats
s’organitza com a grup format per diferents empreses: Agroxarxa S.L., que dóna serveis jurídics, d’assessoria
fiscal i de gestió tècnico-econòmica; Edicions LA TERRA, S.L. (creada al 1.986), que és el seu òrgan d’informació,
comunicació i debat i editen tres revistes: “La Terra”, d’àmbit general, “Pastors” d’àmbit sectorial i “l’Eina”,
d’àmbit territorial. Per a donar servei al professional agrari disposen de 40 oficines distribuïdes per 35 comar-
ques.
JOVES AGRICULTORS I RAMADERS DE CATALUNYA (JARC) www.jarc.es
FUNCIONS:
• Defensar els interessos professionals i econòmics dels seus afiliats, així com els interessos generals del sec-
tor agrari, actuant davant qui correspongui, àdhuc en via administrativa o judicial per solucionar els problemes
que afectin al sector
• Treballar per a la millora de les condicions de treball del col·lectiu professional agrari davant les administra-
cions autonòmica, central o comunitària
• Vetllar per la imatge i dignitat professional dels pagesos, ramaders i silvicultors
• Promoure la participació dels seus afiliats dins l’estructura organitzativa del sindicat
• Potenciar les activitats de caràcter formatiu
• Fomentar el desenvolupament de les empreses agràries i la creació del marc òptim per a la realització de
les seves activitats
2007, que representaven un 12% sobre el total del cens agrari
ÀMBIT TERRITORIAL: Tenen 20 oficines distribuïdes a 13 comarques catalanes.
La seva organització està estructurada a partir del territori i dels sectors:
Reunions sectorials. Es convoquen en funció de les necessitats de cada sector i són l’eina de debat intern.
Les conclusions que s’adopten en aquestes reunions es transmeten a les administracions pertinents.
Comitè executiu territorial. La seva finalitat és transmetre al Consell Nacional les inquietuds dels associats.
Consell Nacional. Òrgan de govern que estableix les línies de treball del sindicat. Es reuneix en funció de
l’activitat del sindicat.
ÀMBIT SECTORIAL: S’organitza sectorialment dins l’agricultura, la ramaderia i la silvicultura, en 21 sectors pro-
ductius diferents distribuïts segons la següent taula:
· Vegetals: cereals, farratges, fruita, horta, fruita seca, olivera, vinya, cítrics, arròs, vivers, tòfona, ornamental,
forestal
· Ramaders: porcí, aviram, oví i cabrum, boví de carn, boví de llet, apícola, equí, cunícola.
INTERRELACIONS: JARC té tres representants a la Taula de Concertació Agrària, tres més a la Taula de Foment
i Modernització Agrària i Rural, i només un tant a les Taules sectorials Agràries com la comissió Assessora del
Sector Equí, d’acord amb la representativitat establerta per les eleccions.
Estan federats al Consorci Forestal de Catalunya (CFC) i a la Patronal de la Petita i Mitjana Empresa de Cata-
lunya (Pimec). A nivell estatal està integrada a la Coordinadora de Organizaciones de Agricultores y Ganaderos
(COAG)
SERVEIS: Des de les 20 oficines de què disposa, el sindicat ofereix els següents serveis
• Assessorament tècnic, jurídic i fiscal o d’informació vinculats sempre al desenvolupament del sector agrari
i el món rural
• Serveis d’assessorament comptable i de gestió de les explotacions agràries siguin o no de professionals
afiliats
-18-
ASSOCIACIÓ AGRÀRIA DE JOVES AGRICULTORS (ASAJA) www.asajanet.com
FUNCIONS: Defensar les explotacions familiars i empreses agràries
2.007, que representaven un 6% sobre el total del cens agrari.
ÀMBIT TERRITORIAL: És una organització sindical a nivell estatal. Dins la seva estructura, ASAJA Catalunya és
l’organització territorial a nivell autonòmic. A Catalunya disposa de 2 seus, ubicades a Barcelona i Tarragona.
L’organització s’estructura en els següents òrgans: Comitè executiu, Junta directiva i Assemblea.
ÀMBIT SECTORIAL: Els seus afiliats treballen, dins l’agricultura, la ramaderia, la silvicultura i agroturisme. Per
nombre d’associats predominen els sectors: lleter, porcí, herbacis, arròs, horta, fruita, oví i vinya.
ÀMBIT SOCIAL: Dins l’organització del sindicat hi ha un grup amb estructura pròpia que és l’Associació Feme-
nina del Medi Rural que pertany a la Asociación de Mujeres y Familias del Ámbito Rural a nivell estatal (AMFAR).
INTERRELACIONS: ASAJA té un representant a la Taula de Concertació Agrària, a la Taula de Foment i Mo-

dernització Agrària i Rural i a les Taules Sectorials Agràries, d’acord amb la representativitat establerta per les
eleccions. També amb la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya.
SERVEIS: Ofereix serveis d’assessorament i gestió tècnico-econòmica d’explotacions. Disposa de 6 oficines a

Tarragona i una a Barcelona.
UNIÓ DE RAMADERS I PAGESOS DE CATALUNYA (URAPAC)

http://urapac.blogspot.com
FUNCIONS:
• Defensar els interessos socioeconòmics de les explotacions familiars i de les empreses agràries petites i
mitjanes a nivell regional, nacional i europeu.
• Promoure el medi rural on viuen i treballen els professionals agraris
• Aconseguir un repartiment just de les ajudes europees per a les explotacions familiars
• Afavorir l’organització econòmica dels diferents sectors productius
• Millorar la qualitat de les produccions i afavorir la competitivitat
DIMENSIÓ: Va tenir 830 votants a les eleccions a cambres agràries de 2.007, que representaven un 2% sobre
el total del cens agrari.
ÀMBIT TERRITORIAL: URAPAC forma part d’UPA que té una seu estatal i s’organitza en el territori a través de
Unions Territorials. A Catalunya, URAPAC disposa només d’una seu situada a Barcelona
ÀMBIT SECTORIAL: S’organitza sectorialment dins l’agricultura i la ramaderia, en 13 sectors productius:

• Vegetals: cereals, farratges, fruita, horta, olivera, vinya, cítrics, arròs
• Ramaders: porcí, aviram, oví i cabrum, boví de carn, boví de llet
ÀMBIT SOCIAL: Dins l’organització del sindicat hi ha un grup amb estructura pròpia que és l’Associació Do-
nes Rurals Catalunya (ADORCAT) que forma part de la Federación de Asociaciones de Mujeres Rurales a
nivell estatal (FADEMUR).
INTERRELACIONS: No participa en òrgans consultius de l’Administració com les Taules Sectorials, la Taula de
Concertació Agrària o la Taula de Foment i Modernització Agrària i Rural perquè el seu resultat en les eleccions
a cambres agràries no va arribar al 10%.
7.1.2. CONFRARIES DE PESCADORS
En el sector de la pesca trobem com a organitzacions bàsiques les confraries de pescadors, on s’agrupen els
professionals dels diferents mètodes de pesca extractiva utilitzats a Catalunya: art menor, arrossegament, en-
cerclament i palangre. Són organitzacions de caràcter vertical en les que hi tenen cabuda tots els professionals
vinculats a la pesca, des de pescadors fins a empresaris o patrons de barca.
Les confraries de pescadors són entitats de dret públic i, per tant, exerceixen les responsabilitats que el Depar-
tament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat de Catalunya els ha delegat per a què actuïn
com una personalitat jurídica pròpia, amb autonomia econòmica i plena capacitat d’actuar en el seu àmbit. En
el següent nivell de l’estructura hi ha les agrupacions provincials en Federacions Territorials (mirar apartat 7.2.3),
-19-
que tenen el paper de representació i defensa dels interessos dels pescadors davant la societat, l’administració i
la resta d’agents que intervenen en la cadena del peix.
Segons la llei 22/2002 poden crear dins la seva estructura interna una unitat que doni serveis de comercialització;
en aquest cas són reconegudes com a Organitzacions de Productors Pesquers (OPP).
FUNCIONS
Una altra característica que les fa diferents és que, degut al seu perfil vertical, realitzen tot tipus de funcions:
• Subhastar el peix a la llotja
• Donar serveis d’assessorament i formació als professionals pesquers
• Oferir suport administratiu (impostos, cobraments...) i tècnic en les activitats paral·leles a la venda (neteja de
caixes, recollida d’olis...)
Una de les principals funcions és la comercialització de les captures mitjançant les llotges dels ports. La venda
a la llotja requereix la concessió per part de l’Estat i aquesta està concedida a les confraries. Tanmateix, també
realitzen tasques d’assessorament i formació.
DIMENSIÓ
Existeixen 32 confraries de pescadors actualment a Catalunya.
ÀMBIT TERRITORIAL
El concepte de territori en aquest tipus d’entitat es refereix als ports on els professionals de la pesca tenen les
seves embarcacions o inicien la seva sortida a mar, que és el seu extens territori de treball o producció.
Taula 7. Relació de confraries de pescadors per comarca

Font: DAR
ÀMBIT SECTORIAL
Pesca, en concret la pesca extractiva.
INTERRELACIONS
Les confraries de pescadors tenen una forta vinculació amb el DAR.
Algunes col·laboren amb l’IRTA en estudis sobre la millora de la conservació dels productes de la pesca com són
les confraries de Palamós i la de Sant Carles de la Ràpita.
-20-
7.1.3. ORGANITZACIONS DE PROPIETARIS
INSTITUT AGRÍCOLA DE SANT ISIDRE (IACSI) www.institutagricola.org
FUNCIONS:
• Actuar com a pont entre els poders institucionals i polítics i la societat civil, especialment aquells que viuen
en el món rural i agrari i tenen interès pel seu desenvolupament econòmic i empresarial
• Orientar, formar i informar a l’empresari agrari per a millorar les seves rendes i negocis
• Identificar, dimensionar i harmonitzar estratègies per a fer del sector agrari un sector consolidat
ÀMBIT TERRITORIAL: Representa els propietaris agraris catalans
ÀMBIT SECTORIAL: Entre els seus socis es poden trobar diversitat d’empreses agroalimentàries de Catalunya,
des dels productors i transformadors, fins els elaboradors i comercialitzadors, de la petita empresa a la mitjana,
gran i multinacional empresa agrària i agroalimentària.
INTERRELACIONS: Conforma la branca sectorial agrària de Foment del Treball Nacional.

També participa i col·labora amb associacions d’àmbit comercial, econòmic i empresarial com la Federació de
Petites i Mitjanes Empreses (FEPIME) o la Confederación Española de Organizaciones Empresariales (CEOE).
FEDERACIÓ CATALANA D’ASSOCIACIONS DE PROPIETARIS FORESTALS (BOSCAT)

www.boscat.cat
FUNCIONS:
• Fomentar l’associacionisme a diferents comarques catalanes
• Donar suport a la comercialització dels productes forestals
• Oferir assessorament als socis
• Participar en actes d’interès per al sector
DIMENSIÓ: Formada per 14 associacions federades de propietaris forestals catalans, en total són 610 asso-
ciats amb més de 42.000 hectàrees de bosc
ÀMBIT TERRITORIAL: Autonòmic, tot i que el seu principal àmbit d’influència és la demarcació de Barcelona
ÀMBIT SECTORIAL: Forestal
INTERRELACIONS: És considerat com a òrgan consultiu per la Direcció General de Boscos i col·labora amb el
Centre de la Propietat Forestal.
CONSORCI FORESTAL DE CATALUNYA (CFC) www.forestal.cat
FUNCIONS:
• Representar i defensar els interessos legítims dels propietaris de boscos familiars
• Promoure l’harmonització de les funcions econòmica, social i ambiental dels boscos
• Donar recolzament i solucions als socis, informar-los puntualment i afavorir l’intercanvi de coneixements i
experiències
• Afavorir la vertebració del sector forestal en tots els seus nivells
DIMENSIÓ: Són més de 2.800 propietaris amb més de 391.000 hectàrees forestals.
ÀMBIT TERRITORIAL: Autonòmic
ÀMBIT SECTORIAL: Forestal
INTERRELACIONS:
A Catalunya:
* Centre de la Propietat Forestal
* Consell de Protecció de la Natura
* Institut Català del Suro
* Consell Social de l’IRTA
* Juntes Rectores de diferents parcs naturals i d’altres espais protegits
* Taula Intersectorial Forestal
* PEFC Catalunya. Associació promotora de la Certificació Forestal
-21-
A Espanya:
* Confederación de Organizaciones de Silvicultores de España (COSE)
* Mesa del Alcornocal y el Corcho
* Consejo Nacional de Bosques
A Europa:
* Confederació Europea de Propietaris Forestals (CEPF)
* Associació de Silvicultors de l’Arc Mediterrani (ARCMED)
* Confederació Europea del Suro (C.E. Liège)
* Comitè Consultiu Forestal i del Suro de la Unió Europea
* Comitè Consultiu de Desenvolupament Rural de la Unió Europea
ORGANIZACIÓN DE ARMADORES DE PESCA DE CATALUNYA (OAPC) www.oapc.es
FUNCIONS: Defensar els interessos econòmics i socials dels seus associats
DIMENSIÓ: Agrupació de 16 armadors d’arrossegament
ÀMBIT TERRITORIAL: Provincial. El seu àmbit d’influència són les províncies de Barcelona i Girona
ÀMBIT SECTORIAL: Pesca extractiva
INTERRELACIONS: Participa en la Confederación Española de la Pesca (CEPESCA). També té relació amb les
confraries de pescadors del seu àmbit territorial
ASSOCIACIÓ D’ARMADORS D’ARROSSEGAMENT DELS ALFACS
ÀMBIT TERRITORIAL: Municipal (Sant Carles de la Ràpita)
INTERRELACIONS: Participa en la Confederación Española de la Pesca (CEPESCA) i té relació amb les con-
fraries de pescadors.
ORGANITZACIÓ DE PRODUCTORS PESQUERS DEL PEIX BLAU DE TARRAGONA
ÀMBIT TERRITORIAL: Provincial
INTERRELACIONS: Participa en la Confederación Española de la Pesca (CEPESCA). A més, està adherida a la

Asociación Española de Mayoristas, Transformadores, Importadores y Exportadores de Productos de la Pesca
y la Acuicultura (CONXEMAR). Té relació amb les confraries de pescadors.
ASSOCIACIÓ D’ARMADORS DE PESCA TRADICIONAL DE LA RÀPITA
DIMENSIÓ: Són 31 empresaris que agrupen el 75% de les embarcacions d’arts menors de Catalunya
ÀMBIT TERRITORIAL: Municipal (Sant Carles de la Ràpita)
INTERRELACIONS: Col·labora amb la direcció General de Pesca. Relació amb les confraries de pescadors del
seu àmbit territorial.
-22-
En aquest subapartat es citen altres entitats associatives de les quals no es disposa d’informació:
• Associació de Marins del Maresme
• Associació de Pagesos i Propietaris Agraris del Vallès Oriental
• Associació de Pagesos i Terratinents de Pallerols, Pomar, Montfar i Colindants
• Asociación de Hortelanos de Gallecs
• Associació d’armadors d’arrossegament de Girona
7.2. ORGANITZACIONS DE CARÀCTER SECTORIAL

7.2.1. ASSOCIACIONS DE PRODUCTORS
Una associació és una agrupació de persones que s’uneixen de manera voluntària, lliure i solidària per acon-
seguir, sense ànim de lucre, una finalitat comuna d’interès general. A Catalunya s’ha comptabilitzat un total de
215 associacions de productors. D’aquestes, en la taula 7, estan relacionades 114, però hi ha un total de 15
que no es tenen llistades perquè no es coneix el nom però sí es coneix la seva existència ja que és el nombre
total d’associacions federades a la Federació d’Entitats Catalanes de Ramaders d’Oví i Cabrum (FECOC). Les
associacions de productors considerades OPFH tampoc estan relacionades en la taula 7. Les 36 restants estan
llistades al final d’aquest apartat.
Per cada àmbit sectorial es relacionen les associacions amb una taula on es resumeix les funcions de cada as-
sociació, les dades de dimensió, àmbit territorial i interrelacions amb l’Administració o altres entitats del sector.
A la taula s’indiquen les funcions principals de les entitats o associacions segons els sis conceptes definits a la
metodologia. En la columna “Interrelacions” s’indiquen els òrgans de comunicació amb l’Administració on par-
ticipen i aquelles agrupacions o institucions, indicades amb sigles, de les quals formen part. Aquelles dades no
disponibles s’indiquen amb un guió.
Ramat pasturant
Autora: Mercè Puigpelat
-23-
Taula 8/1. Relació d’associacions catalanes per subsector

Font: la major part de les dades s’ha obtingut a partir de la informació publicada en els web de les diferents associacions
La taula indica les funcions de cada entitat segons la següent nomenclatura: DEFENSA D’INTERESSOS (DI) / COMERCIALITZACIÓ (C) /
MANEIG (M) / ASSESSORAMENT I FORMACIÓ (A/F) / SANITAT (S) / PROMOCIÓ (P). A la columna AT s’indica l’àmbit territorial de la següent
manera: Municipal (M) / Comarcal (C) / Provincial (P) / Autonòmic (A) / Estatal (E)
-24-

-25-

-26-

-27-

-28-

-29-

-30-
Organitzacions de Productors de Fruites i Hortalisses
Les Organitzacions de Productors de Fruites i Hortalisses (OPFH) són entitats amb personalitat jurídica pròpia
constituïdes per productors o per entitats que els agrupen i que fomenten la concentració de producció i la co-
mercialització. Per a constituir-se han de complir uns requisits establerts en el Reglament CEE 2200/1996, del
Consell, de 28 d’octubre sobre el nombre mínim de socis i el valor de la producció comercialitzada.
Les OPFH es reconeixen per categories que corresponen als següents sectors.
Taula 9. Dades d’OPFH d’àmbit català autonòmic en 2008

Font: Gabinet tècnic DAR
(*) engloba una OPFH d’avellana i una altra de garrofa
El valor de la producció comercialitzada per cada categoria es presenta en la taula següent
Taula 10. Valor de la producció comercialitzada de les OPFH d’àmbit català autonòmic en 2008
Font: Gabinet tècnic DAR
Altres associacions
En aquest sub-apartat es citen un total de 36 entitats associatives classificades com a generals que són de
caràcter local i de les quals no es disposa d’informació suficient per assignar-les a un sector concret o determinar
el seu perfil.
Agrupació de Pagesos i Ramaders del Municipi de Preixens

Agrupació de Productors Agrícoles del Camp de Tarragona
Asociación de Ganaderos y Agricultores San Antonio
Associació Agrària de l’Alt Empordà
Associació Agroramadera del Segrià Nord-oest
Associació Catalana d’Agricultors
Associació Catalana de Productors Agraris i Comerciants de la Terra
Associació de Criadors de Bestiar Autòcton del Penedès
Associació de Muntanya Ganaders de la Coma
Associació de Pagesos de Bellvís Els Arcs
Associació de Pagesos de Castellserà
Associació de Pagesos de Martorelles
Associació de Pagesos de Sant Fruitós de Bages
Associació de Pagesos de Sant Pere de Vilamajor
Associació de Pagesos del Baix Ter, Torroella de Montgrí i Comarca
Associació de Pagesos del Municipi de Sant Pere de Riudebitlles
Associació de Pagesos del Pallars Sobirà
Associació de Pagesos del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac
Associació de Pagesos Sant Serni
Associació de Pastors l’Esquellot
-31-
Associació de Productors Agraris del Delta de l’Ebre

Associació de Ramaders d’Alguaire
Associació de Ramaders d’Alpicat
Associació de Ramaders de Ger
Associació de Ramaders de Guils de Cerdanya
Associació de Ramaders de Meranges
Associació de Ramaders de Montellà i Martinet
Associació de Ramaders de Puigcerdà
Associació de Ramaders de Sant Martí de Riucorb
Associació de Ramaders de Son de Pi
Associació de Ramaders del Pla de l’Estany
Associació de Ramaders del Pla d’Urgell
Associació de Ramaders i Agricultors Comarques Gironines
Associació de Ramaders Puig Aguilera
Associació Professional de Ramaders del Parc Natural de l’Alt Pirineu a l’Alt Urgell
Associació Ramaders de Juncosa
7.2.2. FEDERACIONS
Les Federacions agrupen i representen associacions d’àmbit més local i generalment del mateix sector productiu.
Les funcions que realitzen són diverses, algunes Federacions realitzen funcions com:
• Donar un assessorament tècnic i/o econòmic més especialitzat i complet
• Promoure la millora del producte a través de programes de recerca mitjançant convenis amb centres
d’investigació o universitats
• Potenciar la comercialització en ocasions sota una mateixa plataforma o marca col·lectiva
• Oferir la defensa dels interessos dels seus associats i representació davant l’administració i la societat en
general.
El DAR es dirigeix, tot i que no de manera general, a altres organitzacions que no són les OPA’s per a interessar-se
i conèixer les inquietuds i preocupacions dels diferents agents en cada sector. En aquest sentit, les federacions i
agrupacions d’associacions són considerades com interlocutores.
En total s’han comptabilitzat un total de 13 Federacions catalanes corresponents a 9 subsectors diferents. El

llistat detallat de les federacions considerades en l’estudi són les següents.
FEDERACIÓ D’APICULTORS (APICAT) www.apicat.com
FUNCIONS: Funcions sanitàries, promoció en millora genètica i defensa d’interessos econòmics.
SERVEIS: Assessorament i formació.
DIMENSIÓ: Agrupa les 5 associacions que hi ha a Catalunya, 2 a Barcelona i una per a cadascuna de les altres
províncies. Representa el 95% dels productors professionals
ÀMBIT SECTORIAL: Apicultura
INTERRELACIONS: Les associacions tenen un acord amb el sindicat UP a través del qual vehiculen totes les
seves inquietuds i manifesten els seus interessos davant l’Administració a la taula sectorial de la mel del DAR.
FEDERACIÓ CATALANA DE LA RAÇA BRUNA DELS PIRINEUS (FEBRUPI)

www.brunadelspirineus.org
FUNCIONS: Promoció amb millora genètica de la raça i promoció de qualitat de la raça Bruna del Pirineus
SERVEIS: Presta serveis d’assessorament als seus socis
DIMENSIÓ: Agrupa 6 associacions i representa un total de 334 socis productors, és a dir el 6% del total
d’explotacions de boví de carn catalanes
ÀMBIT TERRITORIAL: Provincial. Actua centrada en les comarques del Berguedà, La Cerdanya, l’Alt Urgell, el
Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça
-32-
ÀMBIT SECTORIAL: Boví de carn
INTERRELACIONS: Està associada a la Federación Española de Asociaciones de Ganado Selecto (FEAGAS)
FEDERACIÓ D’ASSOCIACIONS DE CRIADORS DE RAÇA FRISONA DE CATALUNYA (FEFRIC)

www.fefric.com
FUNCIONS:
• Coordinar i supervisar totes les fases del control lleter, gestionar el banc de dades i elaborar l’informe de
resultats unificats per a Catalunya i transmetre’l a l’autoritat competent
• Coordinar certàmens ramaders locals i organitzar els programats a nivell autonòmic
• Gestionar la part del llibre genealògic que correspon a Catalunya, aportant les dades a la Confederación
Nacional de Frisona Española (CONAFE), que integra totes les Associacions i/o Federacions Autonòmiques.
• Participar a través de CONAFE a la Millora Genètica de la raça frisona
• Gestionar el Centre de Control Lleter Oficial de Catalunya
SERVEIS: control lleter, millora genètica
DIMENSIÓ: 11 associacions que agrupen 344 productors
ÀMBIT TERRITORIAL: Actua a nivell supracomarcal. Engloba a Catalunya 12 agrupacions de ramaders: A.F.
Noguera, A.F. Vacú de l’Urgell, A.F. Pallars, A.F. Alt Urgell i la Cerdanya, A.F. Osona, A.F. Vallès, A.F. Berguedà,
A.F. Baix-Ebre i Montsià, A.F. Terres de Ponent, A.F. de Girona i A.F. Vaquers de Girona.
ÀMBIT SECTORIAL: Boví lleter de raça frisona
INTERRELACIONS: Participar a través de la Confederación Nacional de Frisona Española (CONAFE) en la or-

ganització de la millora genètica.
FEDERACIÓ D’ASSOCIACIONS DE CUNICULTORS DE CATALUNYA (FACC)
FUNCIONS: Promoció en millora tècnica i comercial
SERVEIS: Assessorament tècnic i formació
DIMENSIÓ: Agrupa 9 associacions de les 15 que existeixen a Catalunya
ÀMBIT TERRITORIAL: Provincial. El seu radi d’influència és a les províncies de Barcelona, Tarragona i Lleida.
ÀMBIT SECTORIAL: Cunicultura
FEDERACIÓ D’ASSOCIACIONS DE CRIADORS DEL CAVALL PIRINENC CATALÀ (FECAPI)

http://federaciocavallpirinenccatala.blogspot.com
FUNCIONS: Promoció de qualitat
SERVEIS: Assessorament
DIMENSIÓ: Actualment en formen part 6 associacions, en total són 304 socis. Representa el 85% del total de
producció de carn de cavall a Catalunya
ÀMBIT TERRITORIAL: Comarcal. Els seu àmbit d’actuació és a les comarques de l’Alt Urgell, Pallars Jussà i
Sobirà, Cerdanya i Val d’Aran
ÀMBIT SECTORIAL: Producció de cavalls i eugues
FEDERACIÓ D’ENTITATS CATALANES DE RAMADERS D’OVÍ I CABRUM (FECOC) www.fecoc.cat
FUNCIONS: Assessorament i promoció de millora genètica dels ramats i comercial de la carn
SERVEIS: Serveis sanitaris i d’assessorament
DIMENSIÓ: Són 17 associacions, de caràcter sanitari, amb 1.100 associats
-33-
AMBIT TERRITORIAL: Autonòmic
AMBIT SECTORIAL: Producció de les espècies ramaderes d’oví i cabrum
INTERRELACIONS: Estan presents a la taula sectorial del DAR com a oients.
FEDERACIÓ DE VIVERISTES DE CATALUNYA (FVC) www.viveristes.cat
FUNCIONS:
• Defensar els interessos econòmics dels viveristes
• Actuar com a interlocutor davant les administracions públiques
• Promocionar la venda de plantes a través de campanyes de sensibilització i promocionar l’exportació a
través de la participació de les empreses associades en fires internacionals
SERVEIS: Assessorament tècnic i gestió de tràmits i ajuts
DIMENSIÓ: Formada per les quatre associacions de viveristes catalanes, que representen un global de 200
empreses productores de plantes vives, la majoria són pimes de caràcter familiar
ÀMBIT TERRITORIAL: Autonòmic. El seu àmbit d’influència arriba al nivell provincial a través de les associacions
que la formen
ÀMBIT SECTORIAL: Horticultura. Viveristes productors de plantes ornamentals, forestals i fruites
INTERRELACIONS: Associada a la Federación Española de Asociaciones de Productores Exportadores de Fru-

tas, Hortalizas, Flores y Plantas Vivas (FEPEX), que representa i defensa els interessos dels seus federats a nivell
internacional. També és membre associat a la Confederació d’Horticultura Ornamental de Catalunya (CHOC)
Està present a les taules sectorials de la fruita i els cítrics del DAR.
FEDERACIÓ DE COOPERATIVES AGRÀRIES DE CATALUNYA (FCAC) www.fcac.coop
Com s’explica en l’apartat de metodologia, les cooperatives, tot i que engloben bona part de la producció a
múltiples sectors alimentaris i constitueixen una potent agroindústria, no entren en l’estudi per la seva activitat
empresarial.
Malgrat això, sí que considerem la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya com una entitat associa-
tiva que agrupa gran part de les cooperatives agràries catalanes.
FUNCIONS: Defensa d’interessos econòmics i socials de les cooperatives a les que representen
SERVEIS: Assessorament i promoció
DIMENSIÓ: Actualment en formen part 246 cooperatives de les 467 cooperatives agràries que hi ha registrades
a tota Catalunya
ÀMBIT TERRITORIAL: Autonòmic. El seu àmbit d’influència arriba a nivell local, donat que les cooperatives són
importants agents d’àmbit local.
ÀMBIT SECTORIAL: Les cooperatives que representa pertanyen a diferents subsectors productius: Apicultura,
cereals, flor i planta ornamental, fruita i horta, fruita seca, boví lleter, oli d’oliva, viticultura, porcí i boví de carn.
INTERRELACIONS: Amb l’Administració autonòmica, està present a les taules sectorials del DAR dels diferents
sectors als quals representa. Té relació amb els departaments de Treball i de Medi Ambient.
A nivell estatal participa a la Cooperativas Agro-alimentarias (CAA)
FEDERACIÓ CATALANA D.O.P.-I.G.P. www.alimentsdorigen.cat
FUNCIONS: Promoció dels productes i defensa d’interessos comuns dels productors amb segell distintiu oficial
de qualitat
DIMENSIÓ: Agrupa 11 Consells Reguladors de D.O.P. i 6 d’I.G.P. Això significa que representa uns 15.900 productors.
ÀMBIT TERRITORIAL: Autonòmic. El seu àmbit d’influència arriba a nivell comarcal, fins i tot, local depenent de
l’origen del producte de què es tracti.
-34-
ÀMBIT SECTORIAL: Producció d’aliments amb característiques diferenciades i reconegudes amb distintius o
marques de qualitat.
INTERRELACIONS: Conveni de col·laboració amb el DAR per a realitzar campanyes de promoció comercials.
FEDERACIÓ TERRITORIAL DE CONFRARIES DE PESCADORS DE GIRONA
FUNCIONS: Defensar els interessos econòmics, socials i comercials dels pescadors
SERVEIS: Assessorament i formació
DIMENSIÓ: Integra 11 confraries. La flota pesquera a la demarcació de Girona compta amb 376 embarcacions,
més de la meitat de les quals són d’arts menors.
AMBIT TERRITORIAL: Provincial. El seu àmbit d’influència és a tres comarques de Girona: Alt Empordà, Baix
Empordà i la Selva.
AMBIT SECTORIAL: Pesca extractiva
FEDERACIÓ TERRITORIAL DE CONFRARIES DE PESCADORS DE BARCELONA
DIMENSIÓ: Integra 11 confraries. El total d’embarcacions a Barcelona és de 320, de les quals casi el 65% són
d’arts menors.
AMBIT TERRITORIAL: Provincial. El seu àmbit d’influència és a les tres comarques costeres de Barcelona:
Maresme, Barcelonès i Garraf
FEDERACIÓ TERRITORIAL DE CONFRARIES DE PESCADORS DE TARRAGONA
DIMENSIÓ: Integra 10 confraries. A Tarragona el 80% de la flota pesquera el formen embarcacions d’arts me-
nors i arrossegament.
AMBIT TERRITORIAL: Provincial. El seu àmbit d’influència és a les cinc comarques costeres de Tarragona: Baix
Penedès, Tarragonès, Baix Camp, Baix Ebre i Montsià
FEDERACIÓ DE PRODUCTORS DE MOL·LUSCS DEL DELTA DE L’EBRE (FEPROMODEL)
FUNCIONS: Promoció de qualitat i comercial del producte a través de la marca col·lectiva “Marisc del Delta de l’Ebre”.
SERVEIS: Ofereix als socis els serveis següents

• Assessorament Tècnic
• Gestió d’infraestructures comunes
• Assegurances front canvis de temperatura i marea negra
DIMENSIÓ: Integra tres associacions, entre les quals agrupen un total de 45 professionals i 170 vivers, és a dir
el 85% de la producció de mol·luscs.
AMBIT TERRITORIAL: Supracomarcal
AMBIT SECTORIAL: Pesca no extractiva
-35-
INTERRELACIONS: Interlocució amb el DAR a través de les taules sectorials de la pesca i la aqüicultura. Rep
suport tècnic per part de dos institucions de recerca i desenvolupament sobre temes de millora de la producció
i de reducció i gestió de residus que són l’IRTA i l’Escola d’Aqüicultura de Sant Carles.
Taula 11. Relació de federacions catalanes

Font: Elaboració
La taula indica les funcions de cada entitat segons la següent nomenclatura
DEFENSA D’INTERESSOS (DI) / COMERCIALITZACIÓ (C) / MANEIG (M) / ASSESSORAMENT I FORMACIÓ (A/F)
SANITAT (S) / PROMOCIÓ (P). A la columna AT s’indica l’àmbit territorial de la següent manera:
Municipal (M) / Comarcal (C) / Provincial (P) / Autonòmic (A) / Estatal (E)
-36-
7.2.3. CONFEDERACIONS
Les federacions i confederacions així com les unions d’associacions, estan regides també per la Llei orgànica
1/2002. En aquest sentit la seva estructura, de manera general, es basa en una assemblea general celebrada
anualment i en una junta rectora elegida cada quatre anys.
Les Federacions es poden agrupar en una altra entitat de manera que estiguin representades davant l’Administració
d’un àmbit territorial superior i la societat en general a través d’un únic interlocutor, una Confederació.
En aquest grup descrivim dos entitats catalanes classificades com a confederacions.
CONFEDERACIÓ D’HORTICULTURA ORNAMENTAL DE CATALUNYA (CHOC) www.choc.cat
FUNCIONS:
• Defensa d’interessos econòmics i comercials
• Comercialització
• Promoció i difusió del producte
• Assessorament i formació tècniques
• Seguiment de programes de sanitat vegetal
DIMENSIÓ: Agrupa 13 entitats del sector, entre les quals hi ha sindicats, gremis, federacions i associacions
d’agricultors, viveristes, associacions de jardiners, escoles d’art floral i empreses majoristes de flor. Així, la seva
estructura conforma tota la cadena del sector des de la producció fins a la comercialització.
ÀMBIT SECTORIAL: Horticultura
INTERRELACIONS: A nivell autonòmic col·labora i participa amb el DAR
FEDERACIÓ NACIONAL CATALANA DE CONFRARIES PESCADORS (FNCCP)
FUNCIONS: Defensar els interessos de les federacions territorials de pescadors que hi ha a cada província
DIMENSIÓ: Integra tres federacions territorials provincials: Barcelona, Girona i Tarragona. Representa el 100%
dels pescadors professionals catalans
AMBIT TERRITORIAL: Autonòmic.
INTERRELACIONS: Relació directa amb l’Administració a nivell autonòmic, estatal i europeu. A nivell autonòmic
participa en el Consell de la Pesca. A nivell estatal participa en la Confederación Española de la Pesca (CEPESCA)
7.2.4. INTERPROFESSIONALS
Segons la llei 38/1994 una Organització Interprofessional Agroalimentària està constituïda per organitzacions d’àmbit autonò-
mic que representen com a mínim el 50% de la branca professional corresponent al seu àmbit territorial, sempre que la branca
productora suposi com a mínim un 3% de la Producció Final Agrària (PFA) nacional i el 8% de la PFA a nivell autonòmic.
D’acord amb la normativa reguladora, les Organitzacions Interprofessionals Agroalimentàries han de complir algu-
na o totes de les següents finalitats, totes elles des de l’àmbit estrictament econòmic:
- millorar la transparència i eficiència dels mercats

- millorar la qualitat dels productes i processos
- realitzar o promoure la investigació i el desenvolupament del producte
- promocionar els productes
- millorar la informació als consumidors
- desenvolupar accions de millora mediambiental
- actuacions per l’adaptació de l’oferta a la demanda
- elaborar contractes tipus compatibles amb la normativa comunitària
Les seves principals funcions són les de representació, gestió i defensa dels interessos dels seus membres da-
vant l’administració competent amb capacitat per a influir en la regulació i revisió de les polítiques i normes que
s’apliquen al sector al qual representen.
-37-
Existeixen un total de 25 Interprofessionals reconegudes i actives a nivell estatal. En aquest estudi, s’han consi-
derat aquelles en les quals les agrupacions o associacions professionals catalanes tenen alguna participació, ja
sigui de manera directa o indirecta a través d’alguna altra entitat estatal i que en total són 15. Tot i no ser d’àmbit
estatal, també s’han considerat la interprofessional constituïda a Catalunya del sector lleter, Associació Lletera
Interprofessional (ALLIC) i l’agrupació del sector fructícola formada per Asofruit i Catalonia Qualitat (AfruCAT).
Reunió entre el MARM, les OPA i les Cooperatives Agràries el novembre de 2010
Font: MARM
7.2.4.1 Interprofessionals estatals
ASOCIACIÓN INTERPROFESSIONAL DE LA AVICULTURA DE CARNE DE POLLO DEL REINO DE

ESPAÑA (PROPOLLO) www.propollo.com
Les funcions principals de la Interprofessional del Pollastre són:

• Difondre informació sobre mercats
• Millorar la qualitat del producte i dels processos actuant sobre totes les fases de producció
• Promoure actuacions que facilitin informació als consumidors
• Desenvolupar accions que permetin una adaptació adequada a les exigències del mercat
• Incentivar estudis sobre la situació del sector
Els agents que en formen part són els implicats en tota la cadena alimentària de la producció de carn de pollas-
tre, des de productors de pollastres fins a escorxadors. Classificats segons les branques són:
BRANCA PRODUCTORA:
• Asociación Agraria de Jóvenes Agricultores, ASAJA
• Unión de Pequeños Agricultores, UPA
• Coordinadora de Organizaciones de Agricultores y Ganaderos, COAG
• Asociación Española de Productores de Reproductoras Pesadas para la Producción de Pollos
• Asociación Española de Productores de Pollitos
• Asociación de Productores de Pollos de España - Asociación de Mataderos de Aves y Conejos, AMACO
• Federació Avícola Catalana, FAC
BRANCA TRANSFORMADORA:
• Asociación de Mataderos de Pollos de España-Asociación de Productores de Pollos de España- Asociación
de Mataderos de Aves y Conejos, AMACO
• Confederación Española de Fabricantes de Alimentos Compuestos, CESFAC
ORGANIZACIÓN INTERPROFESIONAL DEL HUEVO Y SUS PRODUCTOS (INPROVO)

www.inprovo.com
Les funcions principals de la Interprofessional de l’Ou són:

• Millorar el coneixement, eficàcia i transparència del mercat
• Vetllar per al compliment dels mecanismes de regulació interna afavorint un entorn de competència lleial en el sector
-38-
• Realitzar el control de tots els processos que intervenen en la cadena

• Promocionar actuacions que facilitin una informació acurada als consumidors
En aquesta Interprofessional s’hi troben implicats els agents que elaboren i comercialitzen ous i productes de-
rivats. Classificats segons les branques són:
BRANCA PRODUCTORA:
• Cooperativas Agro-alimentarias, CAA
• Asociación Española de Productores de Huevos, ASEPRHU
• Criadores Españoles de Aves Selectas, CEAS
BRANCA COMERCIAL/INDUSTRIAL:
• Asociación Española de Productores de Huevos, ASEPRHU
• Asociación Española de Industrias de Ovoproductos INOVO
ORGANIZACIÓN INTERPROFESIONAL DE LA CARNE DEL VACUNO AUTÓCTONO DE CALIDAD

(INVAC) www.invac.org
Les funcions principals de la Interprofessional de la carn de boví autòcton amb distintiu de qualitat són:
• Representar les entitats associades davant les administracions públiques, empreses privades, mitjans de
comunicació, líders d’opinió i consumidors
• Fomentar programes de recerca i desenvolupament en el sector
• Desenvolupar campanyes de promoció amb la finalitat de donar a conèixer els Consells Reguladors i els
seus productes
• Promoure el diàleg i l’intercanvi de coneixements i experiència entre els seus membres
• Treballar en la defensa del medi ambient
Els agents que en formen part són el conjunt d’associacions que produeixen i comercialitzen carn de boví amb
distintiu de qualitat diferenciada. Classificats segons les branques són:
BRANCA PRODUCTORA:
• Federación Española de Asociaciones de Ganado Selecto, FEAGAS
BRANCA INDUSTRIAL/COMERCIALITZADORA:
• Marca de Calidad Xata Roxa-Ternera Roxa
• Carne de Ávila
• Carne de Retinto
• Ternera de Asturias
• Ternera de Navarra
• Carne de la Sierra de Guadarrama
• Carne Morucha de Salamanca
• Vedella dels Pirineus Catalans
ORGANIZACIÓN INTERPROFESIONAL LÁCTEA (INLAC) www.inlac.es
Les funcions principals de la Interprofessional Làctia són:

• Millorar la transparència i l’eficiència de la cadena de valor del sector
• Millorar la qualitat i la traçabilitat de la llet i els seus productes
• Realitzar o promoure accions d’investigació, desenvolupament i innovació
• Promoure accions de millora mediambiental
• Treballar per a l’organització dels recursos hídrics i energètics de les explotacions i indústries agroalimentàries
• Fomentar contractes tipus, compatibles amb la normativa comunitària
• Promocionar la llet i els productes làctics
• Millorar la informació als consumidors
Els agents que en formen part són el conjunt d’agrupacions que produeixen i comercialitzen llet. Classificats
segons les branques són:
BRANCA PRODUCTORA:
-39-

• Coordinadora de Organizaciones de Agricultores y Ganaderos-Iniciativa Rural, COAG-IR
BRANCA INDUSTRIAL/COMERCIALITZADORA
• Federación nacional de Industrias Lácteas, FENIL
La representació de les cooperatives catalanes en aquesta Interprofessional es troba, de manera indirecta, per
part de la FCAC en les dos branques. A més, els sindicats URAPAC-UPA, JARC i ASAJA es troben presents en
la branca productiva a través dels seus homònims estatals.
ORGANIZACIÓN INTERPROFESIONAL PARA IMPULSAR EL SECTOR CUNÍCOLA (INTERCUN)

www.intercun.org
Les funcions principals de la Interprofessional són:

• Aportar transparència i eficàcia al sector cunícola
• Aconseguir la màxima qualitat en els productes controlant tots els processos
• Construir medis d’informació al consumidor i promocionar el consum
• Promoure recerca i innovació en el sector
• Vetllar pel medi ambient
BRANCA PRODUCTORA:
• Confederación de Asociaciones de Cunicultores de España, CONACUN
BRANCA INDUSTRIAL/COMERCIALITZADORA
• Asociación de Empresarios de Mataderos y Comercio de Aves y Conejos de Cataluña
• Asociación de Mataderos de Conejos y Salas de Despiece, MADECUN
ORGANIZACIÓN INTERPROFESIONAL DEL OVINO Y CAPRINO DE CARNE (INTEROVIC)

www.interovic.org
Les funcions principals de la Interprofessional Interovic són:

• Promoure programes de recerca i desenvolupament en el sector
• Millorar la qualitat dels productes
• Fomentar el consum a través d’accions de promoció de carn d’oví i cabrum
• Difondre informació i seguiment de mercats a tots els agents
Els agents que en formen part són el conjunt d’associacions que produeixen i comercialitzen carn d’oví i ca-
brum. Classificats segons les branques són:
BRANCA PRODUCTORA:
• Asociación Nacional de Ganaderos Recriadores de Ganado Ovino de Carne, OVICEBO
• Asociación Nacional de Almacenes Frigoríficos de Carnes y Salas de Despiece, ANAFRIC
• Asociación Nacional de Industrias Cárnicas de Ovino-Caprino, ANICOC
• Confederación Española de Detallistas de la Carne, CEDECARNE
INTERPROFESIONAL DEL CARACOL (INTERHELIX) http://interhelix.com
Les funcions principals de la Interprofessional Interhelix són:

• Garantir i vetllar per la seguretat alimentària amb controls de traçabilitat
• Promocionar el caragol amb campanyes gastronòmiques, presentacions i altres
-40-
BRANCA PRODUCTORA:
• Asociación Nacional de Cría y Engorde del Caracol, ANCEC
BRANCA COMERCIALITZADORA:
• Asociación de Comercializadores del Caracol de Crianza
• L’associació ANCEC està constituïda per 43 socis, 23 dels quals són de Catalunya. Aquests són productors
que tenen paper representatiu davant l’administració estatal i autonòmica.
ASOCIACIÓN INTERPROFESIONAL PORCINO DE CAPA BLANCA (INTERPORC)
Les funcions principals de la Interprofessional del Porcí són:

• Fomentar el diàleg entre els agents implicats
• Impulsar estratègies comuns enfocades a ampliar el mercat
• Incentivar el consum a través de campanyes de promoció
Els agents que en formen part són tots els implicats des de la producció fins a la transformació de la carn de
porcí. Classificats segons les branques són:
BRANCA PRODUCTORA:
• Asociación Nacional de Comerciantes de Ganado Porcino, ANCOPORC
• Asociación Nacional de Productores de Ganado Porcino, ANPROGAPOR
• Asociación De Industrias De la Carne de España, AICE
• Asociación Nacional de Almacenes Frigoríficos de Carne y Salas de Despiece, ANAFRIC
• Asociación Profesional de Salas de Despiece y Empresas Cárnicas, APROSA
• Asociación Española de Empresas de la Carne, ASOCARNE
• Federació Catalana d’Indústries de la Carn, FECIC
ASOCIACIÓN INTERPROFESIONAL DE FORRAJES ESPAÑOLES (AIFE) www.aife.es
Les funcions principals de la Interprofessional del Farratge són:

Establir mecanismes de coordinació per al bon funcionament del sector
Facilitar un ambient de col·laboració entre els seus membres
Vetllar pel manteniment de les relacions amb les administracions per a que atenguin les demandes del sector
en relació a la normativa que els hi aplica
Informar sobre el coneixement dels mercats
Fomentar la investigació contínua per a mantenir i impulsar el sector en la seva posició
Difondre informació al consumidor
Desenvolupar programes dirigits a la comercialització dels farratges
Els agents que en formen part són tots els implicats en la producció i dessecació de farratges. Classificats
segons les branques són:
BRANCA PRODUCTORA:
• Asociación Española de Fabricantes de Harinas y Granulados de Alfalfa, AEFA
• Asociación de Deshidratadores de Castilla-La Mancha, ADECAMAN
Amb l’objectiu de promoure la investigació, la Interprofessional AIFE, manté relació amb diferents centres
d’investigació i universitats de l’Estat.
-41-
INTERPROFESIONAL DE LA ALIMENTACIÓN ANIMAL (INTERAL) www.alimentacionanimal.eu

Les funcions principals de la Interprofessional de l’alimentació animal són:
• Informar sobre els mercats i les tendències del consum
• Millorar la qualitat i traçabilitat dels productes i de tots els processos del sector
• Promoure programes de recerca i desenvolupament
• Oferir una imatge pública del sector i difondre informació al consumidor
• Treballar per a la defensa del medi ambient
Els agents que en formen part són el conjunt d’associacions representatives dels processos de producció de
matèries primeres i de la seva transformació per a la fabricació de pinsos i productes per a l’alimentació animal.
Classificats segons les branques són:
BRANCA PRODUCTORA:
• Asociación Española de Fabricantes de Alfalfa Deshidratada, AEFA
• Asociación Nacional de Empresas para el Fomento de Oleaginosas Nacional y su Extracción, AFOEX
• Asociación Nacional de Industrias Transformadoras de Grasas Animales, Decomisos y Subproductos Cár-
nicos, ANAGRASA
• Asociación Nacional de Empresas Extractoras de Semillas de Soja, ANES
• Confederación Española de Fabricantes de Alimentos Compuestos para Animales, CESFAC
INTERPROFESIONAL CITRÍCOLA ESPAÑOLA (INTERCITRUS) www.intercitrus.org
Les funcions principals de la Interprofessional Intercitrus són:

• Portar a terme actuacions que permetin un millor coneixement, eficàcia i transparència dels mercats
• Millorar la qualitat dels productes, i de tots els processos que intervenen en la cadena agroalimentària, efec-
tuant el seguiment des de la fase de producció fins la seva arribada al consumidor final
• Promoure programes d’investigació i desenvolupament que impulsin els processos d’innovació dels dife-
rents sectors
• Promocionar i difondre el coneixement de les produccions citrícoles i els seus transformats
• Promoure actuacions que facilitin una informació adequada als interessos dels consumidors
• Realitzar actuacions que tinguin com a objecte una millor defensa del medi ambient
• Desenvolupar accions que permetin una permanent adaptació dels productes citrícoles i els seus transfor-
mats a les demandes del mercat
Els agents que en formen part són el conjunt d’associacions de productors, transformadors i comercialitzadors
de cítrics. Classificats segons les branques són:
BRANCA PRODUCTORA:
• Colegio OPAs: ASAJA, COAG, UPA
• Colegio Asociaciones de OPs Cooperativas y afines, CAA
• Colegio Asociaciones de OPs afines Comercio Privado, AOPCC, CITRUSAT
• Colegio de Asociaciones Cooperativas y Afines, CAA; CITRUSAT
• Colegio de Asociaciones del Comercio Privado y afines, CGC
• Colegio de Asociaciones de la Industria de Transformación, AIZCE; FNACV
Les relacions de la Interprofessional són principalment amb l’administració autonòmica, nacional i comunitària,
així com amb els centres d’investigació IVIA, AINIA entre d’altres.
ASOCIACIÓN INTERPROFESIONAL DE LA PERA Y LA MANZANA (AIPEMA)
En la llista d’Interprofessionals no apareix AIPEMA perquè actualment, tot i mantenir encara la seva estructura,
no està activa. És a dir, el sector de la fruita, que a Catalunya representa gairebé el 13% de la producció final
agrària, no disposa d’una estructura Interprofessional a nivell estatal que realitzi funcions bàsiques i comunes
per a la millora del sector, tant a nivell tècnic com comercial.
-42-
ORGANIZACIÓN INTERPROFESIONAL DEL ACEITE DE OLIVA ESPAÑOL

www.interprofesionaldelaceitedeoliva.com
Les funcions principals de la Interprofessional de l’Oli són:

• Realitzar promoció, per fomentar la presència de l’oli en els mercats nacionals i internacionals
• Promocionar la recerca, per a desenvolupar i aplicar nous processos que afavoreixin l’adaptació del produc-
te a les noves necessitats del consumidor i a les exigències dels mercats
Els agents que en formen part són els implicats en tota la cadena alimentària de l’oli, des de productors oliverers
fins a refinadors o exportadors. Classificats segons les branques són:
BRANCA PRODUCTORA:
BRANCA DE TRANSFORMACIÓ I COMERCIALITZACIÓ:

• Federación Española de Industriales Fabricantes de Aceite de Oliva, INFAOLIVA
• Asociación Nacional de Industriales Envasadores y Refinadores de Aceites Comestibles, ANIERAC
• Asociación Española de la Industria y el Comercio Exportador de Aceite de Oliva, ASOLIVA
La representació catalana en aquesta interprofessional és de manera indirecta a les dos branques. Per la part
productora, els sindicats agraris a través dels seus homònims estatals i la FCAC. Per l’altra branca, només les
cooperatives agràries catalanes a través de Cooperativas Agro-alimentarias.
ORGANIZACIÓN INTERPROFESIONAL AGROALIMENTARIA DEL VINO DE MESA, INCLUIDO EL

VINO DE MESA CON INDICACIÓN GEOGRÁFICA DE LA TIERRA Y EL VINO DE MESA CON INDI-
CACIÓN GEOGRÁFICA (IVIM)
Les funcions principals de la Interprofessional del vi de taula són:

• Fomentar el consum a través d’accions de promoció
• Promoure el diàleg i l’intercanvi de coneixements i experiència entre els seus membres
Els agents que en formen part són el conjunt d’associacions que elaboren i comercialitzen vi de qualitat certifi-
cada. Classificats segons les branques són:
BRANCA PRODUCTORA:
• Federación Española del Vino, FEV
• Asociación Profesional Empresarial de Operadores de Vino de Mesa y Vinos con I.G.P. de la Tierra, AVIMES
• Federación Nacional de Comercio Interior de Vino, FNCIV
ORGANIZACIÓN INTERPROFESIONAL DE LA ACUICULTURA CONTINENTAL ESPAÑOLA (AQUA-

PISCIS) www.aquapiscis.org
Les funcions principals de la Interprofessional de la Aqüicultura són:

• Desenvolupament i implantació de la Norma de Qualitat de la Truita Espanyola: Pionera a Europa
• Comercialització conjunta i adaptació del producte transformat als requeriments innovadors del Mercat
• Garantitzar i vetllar per la Seguretat Alimentaria, amb la implantació 100% dels Controls de Traçabilitat
• Promoció genèrica de la Truita, amb Campanyes d’Imatge, amb especial atenció a les novetats gastronò-
miques, presentacions i degustacions, etc.
• R+D a les Presentacions de Tercera Generació
• Millora de les condicions del Mercat tant Interior com Exterior, facilitant l’accés a nous Sectors
• Vetllar per les adequades condicions mediambientals
-43-
Els agents que en formen part són el conjunt d’associacions que produeixen i comercialitzen diferents espècies
de peix en aqüicultura. Classificats segons les branques són:
BRANCA PRODUCTORA:
• Organización de Productores Piscicultores, O.P.P.
• Organización de Productores de Acuicultura Continental, OPAC
• Asociación de Comercializadores y Transformadores de Acuicultura Continental, COTRACE
• Asociación de Transformadores de Productos Piscícolas, ATP
• Asociación de Comercializadores y Transformadores de Acuicultura Continental, COTRACE
• Asociación Española de Exportadores de Acuicultura Continental, CEACE
7.2.4.2 Altres entitats Interprofessionals
Existeixen dos entitats que, tot i no ser considerades Interprofessionals perquè no tenen representació estatal, sí
que realitzen tasques equiparables a aquestes; són la Interprofessional Lletera de Catalunya i l’agrupació entre les
dos entitats més representatives del sector de la fruita Catalunya, Asofruit i Catalonia Qualitat, AfruCAT.
ASSOCIACIÓ LLETERA INTERPROFESSIONAL DE CATALUNYA (ALLIC) www.allic.org
A Catalunya, es crea l’ALLIC a l’empara del Decret 335/2006, de 5 de setembre, en el qual queden definides
les funcions del centre i que són:
• Assessorar i recolzar tècnicament als titulars d’explotacions sotmeses a control lleter oficial
• Autoritzar l’ingrés al control lleter oficial d’explotacions
• Portar el registre de les explotacions i dels animals
• Assignar el codi d’identificació als controladors autoritzats
• Supervisar les eines de control i controlar la seva cal·libració
• Gestionar i processar les dades recollides del control lleter
• Realitzar auditories internes i remetre a l’autoritat competent un informe de resultats trimestrals
• Investigar i prendre mesures correctores tècniques per a les irregularitats detectades
• Comunicar als titulars de les explotacions els seus resultats mensualment
Està composta pel Gremi d’Indústries Làcties de Catalunya i per la Unió de Pagesos, JARC, IACSI i la FCAC.
Exerceix funcions de control de qualitat en gairebé el 80% de les explotacions lleteres catalanes. Engloba en el
seu àmbit sectorial de treball les produccions lleteres de les espècies bovina, ovina i caprina.
El Reial decret 368/2005, de 8 d’abril, pel qual es regula el control oficial del rendiment lleter estableix que cada
comunitat autònoma és responsable del control lleter a través d’un òrgan de supervisió que, actualment, és la
Federació d’Associacions de Criadors de Raça Frisona de Catalunya (FEFRIC).
CATALONIA QUALITAT I ASOFRUIT (AfruCAT)
Les dos associacions de productors i comercialitzadors de fruita més potents de Catalunya estan immerses en
un procés de fusió, que culminarà el 2.011, amb el qual es crearà una entitat associativa que representarà el
90% de la producció i la comercialització total a Catalunya, que treballarà per a unificar criteris d’actuació per a
potenciar la presència del sector tant en els mercats europeus com en exteriors. Durant l’elaboració d’aquest
informe es va fer públic que el nom d’aquesta entitat serà AfruCAT.
7.3. ORGANITZACIONS TÈCNIQUES

En aquest grup es consideren tres tipus d’entitats que tenen un caràcter més tècnic per les seves funcions:
• Comunitats de Regants
• Associacions de Defensa Vegetal (ADV)
• Associacions de Defensa Animal (ADS)
• Agrupacions de Defensa Forestal (ADF)
7.3.1. COMUNITATS DE REGANTS
L’aigua és un recurs imprescindible per a la vida i escàs. Amb aquestes premisses la Comissió Europea ha posat
-44-
en marxa la Directiva Marc de l’Aigua (DMA) Directiva 2000/60/CE amb l’objectiu d’aconseguir en l’horitzó 2.015
un ús més eficient i un millor estat de les aigües.
Des de la segona meitat de segle XIX els agricultors catalans han buscat mètodes per augmentar les seves
rendes. L’ús de l’aigua ha transformat els seus cultius de secà en regadiu, amb conseqüència s’ha millorat nota-
blement el rendiment de les produccions. Des d’aleshores s’han buscat fórmules per a gestionar l’ús de l’aigua i
s’han construït complexes infraestructures com els canals de reg.
Avui, la demanda d’aigua a Catalunya és de 2.965 hm3/any i el total de la superfície regada actualment a Catalun-
ya és de 274.991 ha, que representa un 24,15% del total de sòl destinat a ús agrícola. Els seus usos difereixen
molt segons el territori. Així, tenim que a les conques internes predominen els usos urbans i industrials on només
el 36% del consum es destina per a ús agrícola, mentre que a la conca de l’Ebre és l’agricultura, amb un 95%
del consum, la principal destinatària.
Una Comunitat de Regants és una corporació de dret públic i és la titular de la concessió de l’aigua que gestiona.
D’altra banda, també és la responsable de gestionar i mantenir les infraestructures de què disposa, com els siste-
mes de regadiu o els camins rurals, entre d’altres. La concessió de l’aigua és atorgada per l’Agència Catalana de
l’Aigua o per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, depenent de si es tracta de l’aigua de les conques internes o
de la conca de l’Ebre respectivament. Les conques hidrogràfiques internes corresponen als rius Muga, Fluvià, Ter,
Daró, Tordera, Besòs, Llobregat, Foix, Gaià, Francolí i Riudecanyes i les rieres costeres de la frontera amb França;
i les conques intracomunitàries són integrades per la part catalana dels rius Ebro, Garona i Xúquer. L’objectiu
principal de les Comunitats de Regants és gestionar l’ús correcte de l’aigua en el territori.
Les Comunitats de Regants són un tipus d’entitat molt heterogeni pel que fa al perfil dels seus membres i les
seves funcions. Existeix una gran diversitat de mida d’explotacions a les quals abasteixen, el tipus de cultiu que
reguen, el terreny i l’orografia, el perfil dels propietaris i la quantitat d’aigua que subministren.
Segons la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), dintre de la conca existeixen diferents sistemes
d’aprofitament, des dels grans sistemes de reg fins als petits regadius. Els grans Canals a Catalunya reguen una
superfície de 160.625 ha i els petits regadius 46.316 ha; el total d’aquestes superfícies representa un 26,42% del
total de superfície regada pels canals de l’Ebre a tota Espanya.
Els usuaris s’agrupen a un primer nivell en col·lectivitats, amb un síndic o representant escollit que és l’encarregat
d’organitzar i gestionar els calendaris de reg. L’agrupació d’aquestes col·lectivitats d’usuaris formen la comunitat
de regants.
La comunitat de regants en la seva estructura consta dels següents òrgans:

• La Junta General, com a òrgan sobirà que elegeix les autoritats executives, dictamina les normes fonamen-
tals i aprova els pressupostos.
• La Junta de Govern té les competències per executar els estatus de la comunitat. Gestiona el cens en el
que hi estan inscrits tots els usuaris. Se celebra mensualment de manera ordinària.
• El Jurat és l’òrgan amb potestat per a imposar sancions i fixar indemnitzacions en el cas que no es com-
pleixin els estatuts.
• El President és escollit cada quatre anys entre els presidents de les col·lectivitats.
Cal tenir en compte que els usuaris, per a exercir el seu dret a vot, han de tenir inscrites les seves terres amb
dret a l’aigua al seu nom en els censos de la comunitat. És a dir, que no sempre correspon que l’usuari sigui el
professional agrari que treballa la terra i que utilitza el regadiu per als seus cultius.
A Catalunya hi ha 604 Comunitats de Regants enregistrades, segons un estudi realitzat per Regs de Catalunya,
SAU (REGSA) el 2.003. Les Comunitats de Regants vinculades a la conca de l’Ebre són 368 i a les conques
internes són 236.
El nombre d’usuaris per cada comunitat de regants depèn de la mida del regadiu i de les infraestructures de les
quals consta. Així, les més petites poden agrupar a uns 50 usuaris mentre que les més grans arriben fins als
20.000 usuaris.
7.3.2. ASSOCIACIONS DE DEFENSA VEGETAL
Les Associacions de Defensa Vegetal (ADV) són associacions sense ànim de lucre constituïdes pels mateixos
agricultors per a cobrir les seves necessitats d’assessorament en sanitat vegetal.
La normativa que regula aquestes associacions és l’Ordre d’11 d’abril de 1.983 i avui és encara vigent. Segons
aquesta normativa les agrupacions de defensa vegetal poden tenir un àmbit territorial municipal o supramunicipal
sempre que agrupin com a mínim el 20% dels pagesos de l’àmbit territorial on actuen o el 50% de la superfície
de conreus a protegir en la zona.
-45-
El total d’associacions de defensa vegetal inscrites a Catalunya són 141. Anualment s’aproven les bases regu-
ladores dels ajuts destinats a les agrupacions de defensa vegetal, i segons les sol·licituds dels últims tres anys
el DAR en considera actives un total de 119. El DAR reconeix aquestes entitats com a tals mitjançant resolució
d’aprovació dels seus estatuts.
FUNCIONS
Les funcions d’aquestes entitats es poden classificar a tres nivells:
Acompanyament tècnic individual

• Realitzar el seguiment de camp sanitari, de fertilització, de tractaments fitosanitaris, etc.
• Programar plans de conversió, etc
• Facilitar gestions administratives i altres tràmits
Serveis i gestions col·lectives als socis

• Realitzar recerca d’informació i subministraments
• Fomentar sistemes de producció més respectuosos amb el medi ambient com l’agricultura ecològica i la integrada
• Difondre l’aplicació de bones pràctiques agràries
Foment del sector i col·laboració externa

• Impulsar l’experimentació amb altres ADV o centres de recerca
• Fomentar la participació en accions de transferència tecnològica
• Participar en grups de treball del sector convocats pel Servei de Protecció dels Vegetals
Aquestes entitats tenen una estreta col·laboració amb l’Administració per a lluitar de manera col·lectiva contra les
plagues i altres adversitats que puguin afectar els diferents cultius.
DIMENSIÓ
Aquesta informació es podria valorar a partir del nombre d’explotacions a les que dóna servei cada ADV. A partir
de les enquestes realitzades a 4 ADV es pot fer una aproximació a la dimensió d’aquestes i afirmar que, a nivell
comarcal i de manera general, donen servei a un grup de 20 explotacions aproximadament. Amb les xifres abso-
lutes per cada subsector, i a partir d’aquest varem de 20 explotacions per ADV, es pot deduir el nivell de cobertura
d’aquestes agrupacions als professionals agrícoles.
Taula 12. Relació del nombre total d’ADVs i d’explotacions

dels diferents sectors agrícoles
Una altra dada per a valorar el servei de les ADV, sobretot pel que fa a la qualitat, és el nombre de tècnics que hi
treballen. S’observa que les tasques de camp normalment són realitzades per un tècnic contractat per l’ADV. En
els casos en què els productors formen part d’una cooperativa agrària, les tasques de control sanitari són gestio-
nades per la mateixa cooperativa a través d’un tècnic que, pot estar en nòmina de la cooperativa o ser autònom.
A la taula següent es mostra el nombre total de tècnics i d’ADV a cada província.
-46-
Taula 13. Distribució territorial de tècnics i d’ADV per demarcació

Font: “Les ADV i la divulgació de les noves tecnologies”,ponència del Primer Congrés del Món Rural 2006
Es detecta que a les províncies de Girona i Tarragona és on hi ha més tècnics. En canvi, el nombre d’ADV més
elevat es troba a Lleida. Aquestes xifres mostren que a les províncies de Barcelona i Tarragona existeix un equilibri
entre el nombre de tècnics per ADV. A Lleida, segons aquests números, hi hauria escassetat de tècnics, però
tenint en compte que les cooperatives integren aquest servei, es podria deduir que algunes d’aquests ADV estan
integrades dins aquestes cooperatives.
ÀMBIT TERRITORIAL
Les ADV són agrupacions que estan fortament vinculades al territori de producció del producte o cultiu sobre el
qual treballen. Per aquest motiu la major part de les ADV de fruita seca es troben concentrades a la comarca del
Baix Camp; les de vitivinicultura a les comarques de l’Alt i Baix Penedès, Priorat, Tarragonès i Terra Alta; les de
cítrics, al Baix Ebre i al Montsià; les de fructicultura, al Segrià i al Pla d’Urgell; les d’horticultura, al Maresme i Baix
Llobregat; i les de planta ornamental també al Maresme, majoritàriament.
ÀMBIT SECTORIAL
Existeixen ADV de pràcticament tots els subsectors agrícoles considerats. Les especificitats i les característi-
ques pròpies de cada zona i cada cultiu fan que les necessitats per part dels productors en el seguiment dels
programes sanitaris també siguin pròpies de la zona i del cultiu. El total de les ADV estan classificades segons el
producte o cultiu sobre el qual treballen, però hi ha un grup de 21 ADV que són de caràcter multisectorial i s’han
classificat com a generals. Es detecta que el nombre més important d’associacions de defensa vegetal es troba
en el sector de la fructicultura, seguit de l’horticultura, de la vitivinicultura i del sector cerealista.
INTERRELACIONS
En determinats casos, les ADV busquen millorar els seus programes sanitaris per a fer més efectiva la lluita contra
alguna espècie invasiva o algun fong concret que afecten una espècie de cultiu determinada. Per aconseguir-ho
signen convenis de col·laboració per a la recerca i l’experimentació amb altres entitats que pertanyen a l’àmbit
de la investigació. S’han detectat 15 ADV, 12 de les quals són d’horticultura i estan ubicades al Maresme, que
col·laboren amb l’IRTA en estudis de recerca. Les altres 3 estan ubicades al Baix Llobregat i formen part del centre
de gestió agroambiental del parc agrari del Baix Llobregat.
En altres casos les ADV estan vinculades a altres tipus d’agrupacions com associacions de productors o coope-
ratives. S’han detectat un total de 25 ADV vinculades a cooperativa agrària dels sectors de la fruita, els cereals,
l’horticultura i la vitivinicultura, principalment. Aquestes es basen en l’estructura empresarial de la cooperativa i
acostumen a presentar una capacitat més àmplia per a cobrir les diferents necessitats sanitàries de les explota-
cions sòcies a les quals donen servei.
En el cas del sector de la vitivinicultura existeixen tres ADV associades als Consells Reguladors de tres D.O.
que són:
• ADV D.O. MONTSANT
• ADV D.O. PRIORAT
• ADV D.O. TERRA ALTA
En aquests casos els tècnics donen servei a aquelles explotacions que es troben inscrites al Consell Regulador.
7.3.3. ASSOCIACIONS DE DEFENSA SANITÀRIA ANIMAL
Les Associacions de Defensa Sanitària Animal (ADS) es defineixen, segons el Reial Decret 1880/1996 que les
regula, com una associació constituïda per ramaders per a la millora del nivell sanitari-zootècnic mitjançant pro-
grames de profilaxi, lluita contra malalties i millora de les condicions higièniques. La normativa estableix una agru-
pació d’àmbit municipal, que integri com a mínim el 30% dels ramaders de cada municipi. Per a portar a terme
els programes sanitaris específics i aprovats per cada comunitat autònoma, les agrupacions de defensa sanitària
han de disposar com a mínim d’un veterinari, que pot estar en nòmina o ser autònom i donar servei a diferents
associacions.
-47-
El total d’associacions de defensa sanitària inscrites a Catalunya són 227. Anualment s’aproven les bases regu-
ladores dels ajuts destinats a l’execució de programes sanitaris que fixen els imports per a cada espècie animal.
Segons les sol·licituds dels últims tres anys el DAR considera actives un total de 156 ADS.
FUNCIONS
Les funcions es poden classificar a tres nivells:
Acompanyament tècnic individual

• Realitzar el seguiment sanitari de la cabanya
• Gestionar plans de dejecció, etc
• Facilitar gestions administratives i altres tràmits
Serveis i gestions col·lectives als socis

• Fomentar sistemes de producció més respectuosos amb el medi ambient i bones pràctiques de maneig
• Vetllar per a l’eradicació i/o control de malalties sanitàries
Foment del sector i col·laboració externa

• Impulsar l’experimentació amb altres ADS o centres de recerca
• Fomentar la participació en accions de transferència tecnològica
• Participar en grups de treball del sector
DIMENSIÓ
Igual que en el cas de les ADV, aquesta informació es podria valorar a partir del nombre d’explotacions a les que
dóna servei cada ADS. A partir de les enquestes realitzades a 10 ADS es pot fer una aproximació general a la
dimensió d’aquestes i afirmar que, a nivell municipal, donen servei a un grup de 10 explotacions mentre que, a
nivell provincial, agrupen més de 500 explotacions. Amb les xifres absolutes per cada subsector es pot valorar, de
manera general, a quin nivell està cobert el servei sanitari a les explotacions ramaderes catalanes.
Taula 14. Relació del nombre total d’ADS i d’explotacions dels diferents sectors ramaders. Font: elaboració pròpia
ÀMBIT TERRITORIAL
Les ADS treballen en un àmbit municipal, però cal tenir en compte que, per motius pràctics de transferència de co-
neixements i de gestió d’ajuts, es creen agrupacions d’aquestes associacions sanitàries a nivell supramunicipal, co-
marcal o, fins i tot, provincial. Aquesta activitat és molt diferent per a cada subsector.
Les ADS són agrupacions que estan fortament vinculades al territori de cria del bestiar que treballen. Per aquest mo-
tiu la major part de les ADS de porcí es troben a les comarques del Segrià i Osona o les de boví lleter, a l’Alt i el Baix
Empordà, a la Selva i el Gironès. Els sectors de la cunicultura i l’oví-cabrum es troben més dispersos per tot el territori.
ÀMBIT SECTORIAL
Es detecta que en els sectors porcí, boví de carn i oví-cabrum presenten el nombre més important d’associacions
de defensa sanitària animal.
El sector de l’aviram disposa d’una associació ADS que treballa en el control i seguiment de plans sanitaris ela-
borats pel Centre de Sanitat Avícola de Catalunya (CESAC). El CESAC és el laboratori oficial a través del qual
l’Administració assegura el control sanitari de totes les granges avícoles catalanes.
INTERRELACIONS
En alguns casos, aquestes associacions són impulsades des de les cooperatives agràries i el veterinari dóna
-48-
servei només als socis productors de la cooperativa. S’han detectat un total de 12 ADS que estan vinculades a
cooperatives agràries i que pertanyen als sectors del porcí, el boví de carn, el boví lleter i l’apicultura.
7.3.4. AGRUPACIONS DE DEFENSA FORESTAL
Hi ha un total de 296 Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) a Catalunya. Les ADF són organitzacions integrades
per propietaris forestals, voluntaris, ajuntaments i d’altres entitats, compromeses amb la gestió del medi natural,
de forma constant i coordinada, i amb la prevenció dels riscos que poden comportar un incendi o malmetre el
bosc. Així mateix, les ADF participen activament en les situacions d’emergència que es produeixen en el seu
àmbit d’actuació.
FUNCIONS
Els objectius d’aquestes agrupacions són:
• Elaborar i executar de manera col·lectiva programes de vigilància i prevenció d’incendis forestals
• Col·laborar activament en l’organització, el control i l’execució de mesures dictades o que es dictin per la Di-
recció General de Patrimoni Natural i Medi Físic en matèria de prevenció, o amb qualsevol altre organisme que
tingui autoritat i competència en la lluita contra els incendis forestals
• Realitzar campanyes de divulgació entre els titulars de terrenys forestals sobre les accions de prevenció i lluita
contra els incendis forestals, perquè el sector tingui un millor coneixement
• Sensibilitzar la població rural i urbana en el territori de l’ADF
• Executar plans de prevenció, creació i manteniment d’infraestructura, xarxa de camins i punts d’aigua
• Donar suport a l’extinció d’incendis forestal
ÀMBIT TERRITORIAL
Les ADF treballen en un àmbit municipal, tot i que en alguns casos treballen a un nivel supramunicipal. Actual-
ment, entre totes les ADF arriben a cobrir 674 municipis.
INTERRELACIONS
Les ADF mantenen contacte amb la Generalitat de Catalunya, el cos de bombers de Catalunya i la Direcció Ge-
neral de Medi Natural.
7.4. ALTRES TIPUS D’ORGANITZACIONS

En aquest grup s’inclouen les següents organitzacions:
- Consell Català de Producció Agrària Ecològica
- Consell Català de Producció Integrada
- Consells Reguladors de Productes amb Distintius d’Origen
- Associacions relacionades amb Denominacions de Qualitat
- Altres associacions relacionades amb Maques de Qualitat
7.4.1. CONSELL CATALÀ DE PRODUCCIÓ AGRÀRIA ECOLÒGICA
El Consell Català de Producció Agrària Ecològica (CCPAE) és una corporació de dret públic, és a dir, que realitza
tasques del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat de Catalunya amb autonomia
econòmica i plena capacitat d’actuar per a la vigilància i control del compliment de la normativa que regula aquest
tipus de producció.
Aquesta entitat ha de complir amb un altre requeriment i és que ha d’estar acreditada per l’Entitat Nacional
d’Acreditació (ENAC) en el compliment de la norma EN 45.011 i figurar inscrita al Registre d’entitats de control
i certificació de productes agroalimentaris. La normativa que regula l’agricultura ecològica és el Reglament (CE)
834/2007.
L’estructura de l’organització està formada per un President i una Junta Rectora, els vocals de la qual són escollits
pels inscrits al Consell cada quatre anys.
FUNCIÓ: Les seves funcions són gestionar el registre d’inscrits i realitzar el control, la certificació i la inspecció dels
inscrits. També realitza tasques de promoció i difusió de la producció ecològica.
DIMENSIÓ: 1.063 productors, 476 elaboradors, 29 importadors, 136 comercialitzadors
ÀMBIT TERRITORIAL: Catalunya
ÀMBIT SECTORIAL: producció ecològica de productes agrícoles i ramaders
-49-
INTERRELACIONS: Segons la informació publicada al web de l’entitat, aquesta està adherida a la International
Federation of Organic Agriculture Movements (IFOAM) que, a nivell internacional s’encarrega de difondre la pro-
ducció agrària ecològica.
Taula 15. Total d’inscrits al CCPAE per província

Font: web CCPAE (2.009)
7.4.2. CONSELL CATALÀ DE PRODUCCIÓ INTEGRADA
Creat per l’article 36 de la Llei 21/2001, de 28 de desembre, de mesures fiscals i administratives, com a cor-
poració de dret públic, el Consell Català de Producció Integrada (CCPI) és l’òrgan executiu i representatiu de
la vigilància i el control de la producció integrada a Catalunya. L’estructura d’aquesta entitat està formada per
un President i una Junta rectora, formada per 16 vocals representants de l’Administració, dels productors, dels
elaboradors i/o dels importadors i dels consumidors. Els representants dels productors són quatre, escollits pels
inscrits al Consell cada quatre anys.
El Consell Català de Producció Integrada es regeix per la mateixa normativa que s’aplica al Consell Català de Pro-
ducció Agrària Ecològica, és a dir, per la llei 14/2003 de qualitat agroalimentària; ha d’estar acreditat per l’Entitat
Nacional d’Acreditació (ENAC) en el compliment de la norma EN 45.011 i figurar inscrit al Registre d’entitats de
control i certificació de productes agroalimentaris. La normativa actual que regula les normes generals de produc-
ció integrada és el decret 413/2006, de 31 d’octubre.
inscrits. També realitza tasques de promoció i difusió de producció integrada.
DIMENSIÓ: 1.850 productors i 65 elaboradors
ÀMBIT SECTORIAL: Producció integrada de productes agrícoles
INTERRELACIONS: Segons enquesta realitzada a l’entitat, tenen relacions amb el DAR, el sindicat Unió de Page-
sos i la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya.
Taula 16. Total d’inscrits al CCPI per província

Font: web del CCPI (2.008)
A Catalunya es produeixen aliments sota diferents marques o distintius de qualitat: Marca Q, Denominació
d’Origen Protegida (DOP), Indicació Geogràfica Protegida (IGP), Especialitat Tradicional Garantida (ETG), De-
nominació Garantida (DG), producció integrada (PI) i producció agrària ecològica (PAE). El control d’aquests es
competència de les entitats incloses en els tres primers grups d’organitzacions, que estan regulades pel decret
285/2006, de 4 de juliol, que desenvolupa la llei 14/2003, de 13 de juny, de qualitat alimentària.
-50-
7.4.3. CONSELLS REGULADORS DE PRODUCTES AMB DISTINTIUS D’ORIGEN
En aquest grup s’han considerat els Consells Reguladors de les Denominacions d’Origen Protegides (D.O.P.) i de
les Indicacions Geogràfiques Protegides (I.G.P.) i de les Denominacions d’Origen (D.O). En total són 29 les entitats
que corresponen a aquesta classificació.
Els Consells Reguladors (CR) adapten les seves normatives al decret 285/2006, de 4 de juliol que, posteriorment,
han de ser aprovades pel Ministerio de Agricultura i publicades al BOE. La seva funció principal és vigilar, con-
trolar que els productors o les empreses inscrites segueixen unes pràctiques de maneig establertes en aquestes
normatives i certificar els seus productes.
Hauran de complir la Norma EN-45.011 que s’aplica als organismes de certificació, en base a la qual estableixen
uns procediments de treball.
L’estructura d’aquestes organitzacions consta d’un President i d’una Comissió Rectora. Aquesta última està constituï-
da per un nombre de vocals establert en els reglaments de cada D.O.P. o I.G.P. o D.O. i que són elegits del total de les
persones inscrites al Consell com a agents, ja siguin productors, elaboradors o comercialitzadors, per sufragi universal
cada quatre anys. El President del Consell és escollit del total dels vocals que formen la Comissió Rectora.
inscrits. També realitzen tasques de promoció i comercialització.
DIMENSIÓ: La dimensió dels Consells Reguladors es mesura a partir del nombre d’inscrits. Els inscrits poden
tenir diferents perfils: productors o professionals a títol principal, cooperatives o empreses elaboradores o comer-
cialitzadores. A les taules es troben indicats entre parèntesi.
En la taula 16 es detalla el nombre total per cada tipus d’inscrit.
ÀMBIT TERRITORIAL: Aquestes són entitats amb un fort vincle amb el territori, donat que es troben localitzades
i actuen al territori on es cultiva el producte que certifiquen, perquè les característiques de qualitat d’aquests
productes venen determinades per les condicions de la terra i el clima de la zona de producció. El reglament de
cada distintiu regula diferents aspectes, des de la varietat de cultiu o la raça animal fins a les zones de producció,
on s’especifica a nivell de municipi de cada comarca.
A través dels mapes de l’Atles es representa la implantació territorial dels principals productes emparats sota distintiu d’origen.
INTERRELACIONS: Totes aquestes entitats tenen una relació directa amb el DAR en la mesura que és l’entitat
amb potestat per a donar el reconeixement de Consell a aquelles agrupacions de productors i/o elaboradors
que ho sol·licitin. Tanmateix, el DAR també té la potestat de convocar ajuts per al foment dels distintius d’origen i
qualitat de productes dirigits a aquestes entitats.
La Federació Catalana de D.O.P.-I.G.P. és un altre agent al qual pertanyen els Consells Reguladors que té com a
objectius la promoció de la qualitat i la promoció de convenis amb altres entitats.
Altres interrelacions específiques són:
C.R. de la I.G.P. “Pollastre i Capó del Prat” amb el Parc Agrari del Baix Llobregat
C.R. de la D.O. “Priorat” amb el Consell Comarcal del Priorat i el Consorci per al Desenvolupament del Priorat
A més, els C.R. de les D.O. “Priorat” i “ Montsant” han creat la seva pròpia ADV
C.R. de la D.O.P. “Oli de Terra Alta” amb el Laboratori de Cabrils, la Organización Interprofesional del Aceite de
Oliva Español.
Jornada “Alimentació amb productes locals a les escoles” organitzada per la Fundació del Món Rural
-51-
Taula 17. Relació de Consells Reguladors per subsector

-52-
Mapa 1. Àrees emparades per la producció de vi amb Mapa 2. Àrees emparades per la producció d’oli amb
Denominació d’Origen Denominació d’Origen Protegida
Font: Atles de la Nova Ruralitat, 2.008 Font: Atles de la Nova Ruralitat, 2.008
Mapa 3. Àrees emparades amb Denominació d’Origen Mapa 4. Àrees emparades per Indicació Geogràfica
Protegida no Oleícola Protegida
Font: Atles de la Nova Ruralitat, 2.008 Font: Atles de la Nova Ruralitat, 2.008
-53-
7.4.4. ASSOCIACIONS RELACIONADES AMB DENOMINACIÓ DE QUALITAT
En aquest grup s’inclouen altres agrupacions o entitats associatives relacionades amb productes de qualitat re-
coneguda. En concret, es tracta de productes agroalimentaris elaborats amb les marques de qualitat Marca Q,
Especialitat Tradicional Garantida (E.T.G) i Denominació Garantida (DG).
Com es tracta de productes elaborats, les associacions o entitats que disposen d’aquest reconeixement no estan
formades exclusivament per productors sinó que el perfil de socis també correspon a empreses elaboradores,
comercialitzadores, envasadores o distribuïdores.
Marca Q
La marca Q és una marca propietat de la Generalitat de Catalunya i que actualment la disposen 10 productes
agroalimentaris. El control d’aquests productes és realitzat per empreses externes de certificació. Dins l’estructura
del DAR existeix un òrgan amb la potestat de reconeixement i control d’aquestes marques que és la Comissió Ca-
talana de la Marca de Qualitat Alimentària. Entre les seves funcions està la d’estudiar i proposar les disposicions
reguladores o proposar mesures destinades al foment i la protecció de la marca Q.
La Marca Q s’atorga a productes agroalimentaris que tenen unes característiques diferencials fixades per un re-
glament específic, segons el qual segueixen unes pràctiques de producció i maneig concretes, però no estableix
una delimitació territorial per a la seva producció o elaboració.
Les agrupacions o empreses adjudicatàries d’aquesta marca han de complir el seguiment del reglament vigent.
La llista d’agrupacions i nombre d’empreses relacionades amb els diferents productes catalans que tenen ator-
gada la marca Q es troben indicades entre parèntesi a la taula següent.
Taula 18. Nombre d’inscrits per producte emparat sota marca Q

Font: DAR 2.010
-54-
Denominació Garantida (DG)

Actualment només hi ha un producte a Catalunya amb la distinció de Denominació Garantida que és la Ratafia
Catalana, beguda espirituosa elaborada a partir de nous.
Existeix l’Associació Denominació de Qualitat Ratafia Catalana amb el següent perfil.
FUNCIONS: Promoció comercial de la marca Denominació de Garantia
DIMENSIÓ: Formen part 2 empreses elaboradores
ÀMBIT SECTORIAL: Begudes espirituoses. A l’estudi s’ha considerat en el subsector Vitivinicultura
ÀMBIT TERRITORIAL: El seu àmbit d’influència correspon als municipis de Gelida (Barcelona) i Garriguella (Alt
Empordà)
Especialitat Tradicional Garantida (ETG)

Aquesta és una distinció que s’atorga a productes transformats alimentaris que compleixen amb una composició
tradicional o que han estat obtinguts a partir de matèries primeres tradicionals o mitjançant un mètode de produc-
ció o transformació de tipus tradicional. A Catalunya s’atorga aquesta distinció a dos productes.
Aquesta marca està promocionada pel sector transformador i industrial que és qui comercialitza a través de la
marca.
Taula 19. Nombre d’inscrits per producte emparat sota marca ETG
Font: DAR 2.010
Una de les funcions d’aquestes entitats és la promoció comercial d’aquest distintiu com a segell de garantia
de qualitat. El control, la inspecció del compliment del reglament i la certificació de producte és responsabilitat
d’entitats externes de certificació aprovades pel DAR.
7.4.5. ALTRES ASSOCIACIONS RELACIONADES AMB MARQUES DE QUALITAT
Existeixen altres associacions formades per productors que promouen la comercialització dels seus productes de
qualitat diferenciada sota una marca que identifica el seu origen. Aquesta menció no està reconeguda de manera
oficial per la Unió Europea actualment. En total s’ha identificat 9 associacions, de les quals no s’han obtingut
dades concretes.
• Associació Denominació de Qualitat Botifarra Catalana

• Associació de la Carn Ecològica de Qualitat del Pirineu Lleidatà
• Associació Denominació de Qualitat Maduixes del Maresme
• Associació Denominació de Qualitat Poma Plana d’Urgell
• Associació Denominació de Qualitat Préssec del Penedès
• Associació de Productors de Cireres de Qualitat del Baix Llobregat
• Associació de Productors de Préssec d’Ordal
• Associació de Productors i Comercialitzadors de Figues Coll de Dama d’Alguaire
• Centre de Promoció de la Carn de Vedella de Catalunya, Provedella
-55-
8. ANÀLISI I OBSERVACIONS
8.1. ANÀLISI DE LES ASSOCIACIONS SECTORIALS
Per analitzar les entitats classificades com a sectorials s’elabora la taula 20 amb la informació quantitativa resu-
mida per a cada subsector.
Taula 20. Relació del nombre total d’empreses agràries i d’entitats sectorials
Font: Elaboració pròpia a partir de l’Estadística de les Estructures d’Explotacions Agràries de l’Idescat 2.007 i de l’Estadística
de les Explotacions Ramaderes del Gabinet Tècnic del DAR de 2.009
-56-
De manera general, s’observa que hi ha dos realitats diferents: la del sector ramader i la del sector agrícola. En el
primer existeix un nombre més elevat d’associacions en comparació amb el segon, a excepció del sector de la
horticultura. D’altra banda, en el sector ramader també s’observa que hi ha una estructura més complexa perquè
es detecten més agrupacions a diferents nivells territorials; comarcal, provincial o autonòmic i estatal.
Anàlisi de les associacions de productors

Els motius pels quals els productors s’agrupen són molt diversos, però responen a la necessitat de cobrir els seus
interessos i inquietuds com són les necessitats tècniques, econòmiques, socials i sanitàries, entre d’altres. Es pot
observar que existeixen quatre sectors amb una gran activitat associativa: boví de carn, cunicultura, horticultura
i oví-cabrum.
En la taula 21 s’indica del total d’associacions en quantes s’ha identificat clarament les funcions seleccionades
en aquest estudi.
Taula 21. Resum de les associacions segons les seves funcions

-57-
(*)Com ja s’ha indicat en l’apartat 7.2.1., del total d’associacions hi ha 15 que no es tenen llistades, no es coneix
el nom però sí es coneix la seva existència perquè és el nombre total d’associacions federades a la Federació
d’Entitats Catalanes de Ramaders d’Oví i Cabrum (FECOC).
És interessant observar l’activitat associativa des del punt de vista territorial. Tot i que cal tenir en compte que la
comarca indicada és aquella on consta enregistrada l’entitat. S’ha elaborat una taula resum (taula 22) on es fa un
recompte del nombre d’associacions existents a nivell de comarca.
A partir de la informació territorial de les associacions, també es detecta que les comarques amb més activitat
associativa són:
• Alt Penedès, on predominen les associacions vitivinícoles
• Alt Urgell, marcada per les associacions del boví de carn
• Barcelonès i Segrià, amb activitat multisectorial
• Berguedà, Gironès i Pallars Sobirà, predominant les associacions ramaderes
Taula 22. Distribució territorial de les associacions de productors per subsectors

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del registre de les entitats
-58-
Les associacions de productors tenen unes funcions que els hi són pròpies i que són els principals motius pels
quals es creen com són les de vetllar per l’assessorament tècnic i la formació específica dels seus associats i
fomentar mecanismes de comercialització col·lectius per a unificar la oferta i assegurar un millor preu en origen.
Però, algunes assumeixen funcions que van més enllà del que es podria considerar la seva responsabilitat, re-
presentant i defensant els interessos socials i econòmics davant l’Administració. Aquest perfil s’ha detectat en 18
del total d’associacions estudiades.
Anàlisi de les Federacions

Com ja s’ha definit anteriorment, les Federacions agrupen i representen associacions d’àmbit local i generalment
del mateix sector productiu. Aquestes entitats tenen més força representativa del sector, al mateix temps que com-
pleixen amb unes funcions de coordinació de les associacions que les formen de tal manera que s’aconsegueix
unificar posicionaments i criteris davant les possibles situacions a què hagin de fer front els professionals agrí-
coles, ramaders, forestals i pesquers. Es podria afirmar que el fet de formar una federació manifesta una bona
estructuració i organització d’un sector.
En la taula 23 s’indica del total de federacions, en quantes s’ha identificat clarament les funcions seleccionades
en aquest estudi.
Taula 23. Resum de les federacions segons les seves funcions

En el subsector “General” es consideren la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya i la Federació Cata-

lana D.O.P.-I.G.P. perquè agrupen professionals de múltiples sectors productius.
La major part tenen unes funcions de defensa dels interessos econòmics, d’assessorament i de promoció de pro-
ducte. És important destacar que algunes tenen funció de representació, tot i no ser una funció pròpia d’aquest
tipus d’entitats, i actuen com a interlocutores amb l’Administració. Aquestes són: FVC, FCAC, FEPROMODEL,
Federació Catalana D.O.P –I.G.P.
En quant a la seva influència territorial destaquen les de pesca, horticultura i les d’àmbit general com a federacions
àmpliament esteses per tot el territori.
Les federacions ramaderes es troben molt atomitzades i el seu àmbit d’actuació se centra en aquelles comar-
ques on es localitza el major cens del bestiar corresponent. En el cas del boví, tant de carn com lleter, són les
comarques del Berguedà, la Cerdanya, el Pallars i l’Urgell. En el cas del sector cunícola, la FACC no s’ha detectat
activitat en cap comarca de la província de Girona.
-59-
(*) Supracomarcal
Taula 24. Resum de les característiques principals de les federacions

Com a dada de dimensió es disposa del nombre total d’associacions que agrupen. Cal destacar la força d’agrupament
de cinc d’aquestes federacions. La FEFRIC i la FCAC, perquè agrupen més del 80% de les associacions i més del
50% de les cooperatives, respectivament. I les Federacions Territorials de Pescadors, la FEPROMODEL i la Federa-
ció Apíola APICAT, perquè agrupen gairebé a la totalitat de productors catalans del seu subsector.
El seu àmbit territorial difereix en cada cas, així a nivell de federacions, tenim 6 de provincials, 5 d’autonòmiques
i 2 de comarcals.
Ja s’ha comentat en el apartat “Marc General” del capítol 5 que, segons el model actual d’interlocució amb
l’Administració, la FCAC està present a les tres taules de consulta: Taula de Concertació, Taula de Foment i Mo-
dernització Agrària i Taules Sectorials. Cal assenyalar que existeixen dos federacions que d’alguna manera també
interlocucionen amb el DAR. Una és la federació apícola APICAT que, a través d’UP, està present a la Taula Sec-
torial de la Mel. L’altra és la Federació catalana de DOP i IGP que promouen els productes amb distintiu a través
de campanyes de promoció comercial conjuntament amb el DAR.
Anàlisi de les Confederacions

A Catalunya ja es cobreixen les principals necessitats dels empresaris agraris i pesquers amb associacions i fe-
deracions. El nivell d’agrupació de tipus confederatiu, un nivell superior a la federació és més propi en un àmbit
territorial més gran, estatal o europeu.
Això explica que s’hagin detectat només dos casos que són la Confederació d’Horticultura Ornamental de Cata-
lunya (CHOC) i la Federació Nacional de Confraries de Pescadors. Totes dues actuen en àmbit autonòmic i estan
-60-
formades per l’agrupació d’altres entitats de tipus federatiu.

En la resta de subsectors, en l’ambit català, no es detecta aquest tipus d’associació sinó que el nivell de federació
és el màxim.
Anàlisi de les Interprofessionals

Complint amb la normativa, les funcions principals que realitzen les interprofessionals són la comercialització i la
promoció i difusió. Les Interprofessionals treballen per la millora econòmica i comercial del sector que treballen.
Realitzen una important tasca de promoció i difusió de les característiques i propietats del producte per a incen-
tivar el consum entre la població. En aquest sentit, una funció implícita és facilitar les relacions entre els diferents
agents de la cadena, en la mesura que cal consensuar les decisions per al desenvolupament de contractes tipus,
i amb accions per assolir unes transaccions més transparents i equilibrades.
La importància de les Interprofessionals rau en el fet que són entitats de caràcter privat i vertical i exerceixen un
paper vertebrador de tota la cadena comercial del sector al qual representen.
En la taula 25 s’indica del total d’interprofessionals en quantes s’ha identificat clarament les funcions selecciona-
des en aquest estudi.
Taula 25. Resum de les interprofessionals segons les seves funcions

-61-
A mode de resum, el sector agroalimentari català participa en les interprofessionals estatals de la següent manera:
Taula 26. Resum de la representació catalana en les Interprofessionals

(*) Entitat d’àmbit català amb representació directa dins la Interprofessional
En la major part de les Interprofessionals es troba representació dels productors catalans de manera indirecta
a través dels homònims estatals dels sindicats agraris URAPAC-UPA, JARC-COAG, ASAJA i les cooperatives
agràries catalanes a través de la CAA. En la interprofessional INTERPORC la producció catalana està represen-
tada de manera indirecta a través de ANPROGAPOR en la mesura que l’associació PORCAT en forma part.
Analitzant més el detall es detecta que no hi ha representació indirecta del sector productor a través de les OPA
en les següents interprofessionals: INVAC, INTERHELIX. En aquests casos el sector productiu està representat
per una altra entitat.
-62-
A INVAC hi ha representació de la producció catalana de manera indirecta per part de la FEAGAS, a la qual està
federada la FEBRUPI, que al seu temps, està també present de manera directa a la branca comercialitzadora de
la Interprofessional.
En el cas de la interprofessional INTERHELIX la producció catalana està representada per ANCEC.
A AQUAPISCIS el sector productor està representat indirectament per la Organización de Productores Pisci-
cultores (OPP). El MARM reconeix 40 organitzacions de productors piscicultors; 17 de caràcter nacional i 23
de caràcter autonòmic. A Catalunya n’hi ha tres: Organización de Productores Aqüicosta S.L., Organización de
Productores del Peix Blau de Tarragona, Organización de Productores Pesqueros de Sant Carles de la Ràpita.
A la Interprofessional INTERCUN no fan constar representació dels ramaders catalans a través d’URAPAC-UPA
perquè en la relació de sectors que es citen en l’àmbit sectorial de l’OPA descrits en l’apartat 7.1.1, la cunicultura
no consta.
A més, es detecta que la representació indirecta de les cooperatives catalanes no es dóna en els casos de PRO-
POLLO, INVAC i INTERCITRUS, perquè la CAA no en forma part
En la branca productora de la Interprofessional IVIM es troben representats els sindicats catalans a través dels
grups sindicals estatals UPA, ASAJA i COAG. Cooperativas Agro-alimentarias (CCA) representa les cooperatives
agràries catalanes en les dos branques de manera indirecta.
-63-
8.2. ANÀLISI DE LES ASSOCIACIONS TÈCNIQUES

Anàlisi de les agrupacions tècniques sanitàries vegetals
Igual que en les associacions, l’estudi de la distribució territorial es basa en que la comarca indicada és aquella
on consta enregistrada l’entitat. En la major part dels casos, l’àmbit territorial de les ADV és municipal, tot i que
també por englobar diferents municipis d’una mateixa comarca i diferents comarques.
Com ja s’ha comentat amb anterioritat, les ADV són agrupacions molt vinculades al territori de producció. Però,
existeixen sectors com la vitivinicultura que la seva producció està àmpliament dispersa per tot el territori i, en
canvi, hi ha comarques en les quals no s’ha detectat cap entitat que cobreixi les necessitats de defensa contra
malalties i plagues del vi. L’activitat sanitària és molt important en el sector de la fruita, el qual disposa de 52 ADV
especialitzades en fruita. Més del 20 % d’aquestes estan vinculades a una cooperativa agrària.
Taula 27. Distribució territorial de les agrupacions sanitàries vegetals per subsectors
-64-
La taula 28 mostra l’evolució del nombre d’ADV entre els anys 2.006 i 2.010 per cada comarca. S’observa que
les comarques amb més activitat associativa de caràcter sanitari vegetal són, per ordre: el Segrià, el Baix Camp,
el Pla d’Urgell, el Baix Ebre i el Maresme.
Taula 28. Evolució del nombre d’ADV per comarca

Font: Ponència Congrés del Món Rural 2.006
Per a valorar amb més detall quina és la situació de cobertura territorial de les ADV a Catalunya s’ha elaborat una
taula comparativa del nombre d’ADV en els anys 2.006 i 2.010.
En general, segons la taula 28, s’ha ampliat la cobertura territorial de les ADV’s, en nombre total i ampliant també
el nombre de comarques amb ADV.
L’estudi de la distribució territorial es basa en que la comarca indicada és aquella on consta enregistrada l’entitat.
En la major part dels casos, l’àmbit territorial d’actuació de les ADS és a nivell de municipi, tot i que en la major
part dels casos donen servei a les empreses ramaderes ubicades en un conjunt de municipis.
-65-
Taula 29. Distribució territorial de les agrupacions sanitàries animals per subsectors
A partir de la informació resumida en la taula 29 s’observa que hi ha un grup de comarques que destaquen pel
seu nombre elevat d’ADS, que són: Osona, el Segrià, el Bages, l’Anoia i la Noguera.
-66-
Pel que fa a l’anàlisi per subsector productiu ramader, és important destacar que el grup de les generals és en
el qual es troba el major nombre d’ADS. Com ja s’ha explicat prèviament, en aquest grup s’han classificat totes
aquelles que actuen en el control sanitari de diferents espècies animals, la qual cosa es pot explicar per dos mo-
tius: un, per donar servei a empreses ramaderes mixtes, i l’altre, per donar servei a les empreses ramaderes d’un
mateix territori, independentment de l’espècie ramadera que produeixin.
Una observació important, és que en el sector de l’aviram existeix una única ADS, l’Avícola de Catalunya, però
que el seu àmbit d’actuació arriba a tot el territori català. D’altra banda, també cal destacar tres subsectors rama-
ders pel seu elevat nombre d’ADS especialitzades en el control sanitari de les espècies que treballen i diperses
territorialment que són: el boví de carn, l’oví-cabrum i el porcí.
En el sector del porcí, en el cas de les explotacions de reproductores, la situació és ben diferent, ja que predo-
minen les explotacions en propietat amb un 82,30%. La gestió d’una explotació de reproductores requereix un
seguiment de la millora genètica i un control sanitari exigent. Analitzant al detall les associacions de defensa sa-
nitària que treballen exclusivament per al porcí s’observa que aquestes, al seu temps, estan agrupades en altres
associacions a nivell provincial, de manera que s’aconsegueix el control sanitari i el seguiment dels programes
preventius d’una manera més eficient.
Una part de les ADS porcines que es troben concentrades a la comarca d’Osona estan organitzades a nivell
comarcal sota l’agrupació Associació Tècnico-Sanitària del Porcí de segon grau (ASSAPORC) que agrupa 6 ADS
que cobreixen 50 municipis i 50 granges, però també en formen part de l’agrupació altres perfils professionals del
sector: veterinaris, fabricants de pinso i integradors, cooperatives i escorxadors. S’han detectat altres 9 agrupa-
cions sanitàries, de les quals no es té constància de la seva vinculació amb ASSAPORC ni es disposen de dades
sobre el nombre d’explotacions a les quals donen servei.
L’organització de la major part de les ADS lleidatanes de porcí també segueix el mateix patró i s’estructuren sota
una mateixa associació que és l’Associació Agrupació de Defensa Sanitària Ramadera (PORCICAT). Aquesta en-
titat agrupa 11 ADS, cadascuna d’elles integrada per un o més socis productors i que cobreixen un total de 1.794
explotacions i un cens de més de 2 milions de caps. L’àmbit territorial d’aquesta agrupació cobreix les comarques
del Segrià, l’Urgell, el Solsonès i la Noguera. A Girona les ADS porcines es troben agrupades sota una mateixa
entitat, el Grup de Sanejament de Porcí de Girona, que dóna servei a 967 granges i que disposa de 5 tècnics.
En el sector de l’oví-cabrum, la Federació d’Entitats Catalanes d’Oví i Cabrum (FECOC) agrupa ADS d’àmbit
provincial: 10 a Lleida, 3 a Barcelona, 2 a Girona i 2 a Tarragona; amb empreses ramaderes de les següents
comarques: Noguera, Segrià, Pla d’Urgell, Maresme, Berguedà, Alt Penedès, Gironès, Alt Empordà, Baix Camp
i Ribera d’Ebre.
Anàlisi de les agrupacions de defensa forestal

Les ADF són entitats que realitzen una tasca molt important en la prevenció i la lluita contra incendis en el bosc
a Catalunya. La constitució d’una ADF es formalitza sempre que estiguin representats com a mínim el 20 % dels
titulars forestals de l’àmbit en qüestió o que la superfície agrupada representi com a mínim el 30 % de la superfície
forestal dels municipis que la integrin. Així mateix, l’ajuntament o els ajuntaments dels termes municipals agrupats
n’han de formar part. Altres agents que poden forma-ne part són les OPA, associacions vinculades a la defensa
de la natura i voluntaris.
Les ADF realitzen trobades anualment per a fomentar les relacions entre elles i entre les diferents institucions im-
plicades en la prevenció i extinció d’incendis forestals.
A la taula 30 es mostren les comarques per ordre segons el nombre d’ADF. Destaquen set comarques on hi ha
més de 12 ADF.
-67-
Taula 30. Distribució territorial de les ADF

-68-
8.3. ANÀLISI DE LES ASSOCIACIONS CLASSIFICADES COM A ALTRES

Per a distingir l’oferta i arribar al mercat en una situació més competitiva alguns professionals opten per realitzar la
seva producció sota una marca distintiva de qualitat que sigui identificada pel consumidor. L’avantatge fonamental
és que garanteix al consumidor un nivell de qualitat i al productor un avantatge competitiu davant la producció o
elaboració dels mateixos productes en altres zones, de manera que els productors poden influir més en el preu
final dels mateixos.
S’ha detectat activitat associativa respecte les marques de qualitat en 13 dels 21 sectors considerats en l’estudi.
Aquest valor reflexa la importància que té per als productors posicionar-se al mercat amb un producte de valor
afegit i competitiu.
En alguns sectors es reflexa perfectament la seva organització i estructura ja que l’inscrit o associat no és a títol
individual sinó que ho és a través de cooperatives. Aquests són: la fruita, l’oli, la fruita seca i els cereals. Això és
degut a què la tasca de la comercialització es fa a través de les cooperatives.
És destacable que els sectors ramaders més importants, pel que fa al seu pes en la producció final agrària, no són
els que tenen més entitats relacionades amb la promoció de productes de qualitat, com és el cas del porcí i l’aviram.
En canvi, es detecta molta més activitat associativa pel control de la qualitat dels productes en el sector agrícola,
aquests com són principalment la vitivinicultura, la fruita i l’oli.
Pel que fa a la vitivinicultura, gairebé la totalitat de la producció de raïm a Catalunya està inscrita a una Denomi-
nació d’Origen (DO). Només la DO Penedès i la DO Cava representen el 65,6% de la producció total de raïm i el
61% dels viticultors. Per a defensar els seus interessos davant l’Administració, les onze DO de vi participen a la
taula sectorial del vi amb 4 vocals.
En la vitivinicultura, el total d’inscrits als Consells Reguladors de Denominació d’Origen són 23.000 mentres que
el total d’explotacions vitivinícoles enregistrades a Catalunya són 13.000, cosa que posa de manifest que un
mateix viticultor pot estar inscrit a més d’una Denominació d’Origen. Malgrat això, no s’ha pogut determinar amb
exactitud.
La fruita és un dels subsectors on hi ha també molta activitat associativa vers a la qualitat de producte. Es compta-
bilitzen un total de 9 entitats per 6 tipus de fruita diferents: pera, poma, maduixa, préssec, cirera i figa. Aquestes són:
• Associació denominació de qualitat Maduixes del Maresme
• Associació de productors de cireres de qualitat del Baix Llobregat
• Associació de productors de Préssec de l’Ordal
• Associació de productors de Préssec del Penedès
• Associació de productors i comercialitzadors de Figues Coll de Dama d’Alguaire
• Associació denominació de qualitat Poma Plana d’Urgell
Només dos, la poma i la pera, estan reconegudes com a marca protegida que disposa d’un reglament, el qual els
Consells Reguladors “IGP Poma de Girona” i “DOP Pera de Lleida” s’encarreguen de verificar que es compleix.
La resta són associacions de les quals es desconeixen les seves funcions i dimensions.
Els productes agrícoles amb DOP presenten les seves característiques per les condicions de clima i la composi-
ció del paisatge, entre d’altres, de la zona on es produeixen. És per aquest motiu, que els Consells Reguladors
tenen una influència territorial directa sobre les zones de producció, tal i com s’observa en els mapes mostrats
en l’apartat 7.4.3.
8.4. ANÀLISI PER SECTORS

A continuació s’analitza el conjunt de les associacions que pertanyen a cada subsector productiu considerat en
l’estudi. Alguns termes utilitzats es poden trobar descrits en el glossari.
ANÀLISI DE L’ASSOCIACIONISME EN EL SECTOR DE L’AVIRAM

La producció de carn d’aviram i la producció d’ous representen el 9,23% i el 2,64% de la Producció Final Agrària, res-
pectivament. A Catalunya el total d’empreses de producció d’aviram és de 5.200 i estan distribuïdes per tot el territori
català, tot i que la major part del cens i el 50% de la producció total de Catalunya es concentra a les comarques de la
província de Tarragona. És un sector que es caracteritza per tenir explotacions molt especialitzades: posta, reproduc-
tores, recria, broilers. La gestió d’una explotació d’aviram comporta el control de moltes variants com el manteniment
de les instal·lacions, l’aigua i l’energia per a calefacció o l’alimentació. Aquesta última pot suposar entre el 10 i el 20%
del total de despeses específiques. Podem distingir dos tipus d’explotacions segons el règim de tinença; en propietat
o en integració, que representen el 5% i el 95% respectivament del total d’explotacions d’aviram catalanes.
-69-
En total hi ha 7 associacions de productors en el sector. Destaca com a més important d’aquest sector la Federació
Avícola Catalana (FAC) que representa el 95% de la producció en integració. El perfil de soci de la FAC correspon
a una empresa que produeix en integració i que troba el recolzament necessari en l’entitat per a la defensa dels
seus interessos, així com també per cobrir les seves necessitats d’assessorament i formació. La FAC té capacitat
d’interlocució amb l’administració a nivell autonòmic, a través de la seva participació en les taules sectorials, i a nivell
estatal, a través de la participació en les Interprofessionals del pollastre PROPOLLO i de l’ou INPROVO.
A Catalunya es produeixen tres races de pollastre: la Prat, l’Empordanesa i la Penedesenca. Existeixen associa-
cions vinculades amb la producció de cadascuna d’elles. Aquestes associacions tenen com a finalitat principal
el manteniment i la promoció de les races que produeixen, però es tracta de produccions locals. L’Associació
de criadors de Gallines de Raça Penedesenca té representació estatal a la Federación Española de Avicultura,
Colombicultura y Cunicultura de Raza (FESACOCUR) i està en tràmits d’aconseguir la I.G.P. Actualment, l’únic
producte amb I.G.P. reconeguda és el Capó del Prat i el qual només el produeix una empresa.
Pel que fa a la producció d’ous destaca, a nivell autonòmic, una associació de productors motivada per interes-
sos comercials. Es tracta d’un grup de 8 productors d’aviram que ha impulsat una marca col·lectiva “l’ou cat”
per a comercialitzar la seva producció conjuntament. Altres agents no productors del sector de carn d’aviram
s’han adherit a altres tècniques de comercialització sota distintius de qualitat i marques. És el cas de la marca
Q de qualitat, marca propietat de la Generalitat de Catalunya i atorgada als productes que compleixen amb la
reglamentació establerta i que es controlen per entitats de certificació. Adherida a la marca Q només hi ha una
empresa elaboradora i comercialitzadora de capó.
ANÀLISI DE L’ASSOCIACIONISME EN EL SECTOR DE L’APICULTURA

A Catalunya hi ha 1.000 empreses productores de mel. És un sector considerat minoritari ja que només representa
el 0,02% de la Producció Final Agrària a Catalunya. Segons les dades de l’any 2.008 del SIR (Sistema d’Identificació
Ramadera) les comarques amb major cens, superior a 3.500 arnes, són l’Alt Empordà, el Bages, el Baix Ebre, la
Noguera, el Segrià i l’Urgell. Les empreses apícoles es troben distribuïdes de manera equilibrada per tot el territori
català, tot i que destaquen les comarques del Bages i el Baix Ebre, amb 102 i 97 empreses respectivament.
Tot i així, la producció de mel es troba dispersa en tot el territori català. Malgrat ser un sector molt dispers en el
territori, la pràctica totalitat dels seus productors professionals es troba ben organitzada a través de 5 associa-
cions provincials federades en una única entitat que els representa, la Federació d’apicultors (APICAT), que té
un conveni amb la UP per a representar a aquest col·lectiu en els òrgans d’interlocució amb el DAR. Aquest és
un sector ben organitzat a nivell autonòmic, malgrat això no té cap estructura a nivell estatal que representi els
interessos econòmics dels productors, com seria una interprofessional.
Avui, la mel no és un producte que tingui distinció de qualitat, malgrat que els productors catalans estan realitzant
molts esforços per aconseguir un reconeixement distintiu a la qualitat del seu producte.
ANÀLISI DE L’ASSOCIACIONISME EN EL SECTOR DEL BOVÍ CARN

Aquest sector ocupa el tercer lloc pel que fa al seu pes específic en la Producció Final Agrària a Catalunya, amb
un 7,62%. Presenta dos modalitats d’explotació: la ramaderia extensiva i l’engreix. La primera és una ramade-
ria pròpia de les zones de muntanya, caracteritzada per una baixa mà d’obra i per l’aprofitament dels recursos
naturals com les pastures. La d’engreix o intensiva, és un tipus d’explotació més especialitzada i que comporta
un control i una gestió de diferents aspectes com l’alimentació, la genètica, la sanitat, el benestar animal, entre
d’altres. El règim de tinença majoritari en aquest sector és el règim en propietat, amb un 95% del total de les ex-
plotacions. Això comporta, a diferència d’altres sectors ramaders, que el professional tingui un nivell d’implicació
amb l’empresa agrària més elevat i una predisposició més elevada a agrupar-se amb altres professionals per a
unificar esforços i compartir experiències i inquietuds.
Una gran part de la producció de boví de carn es concentra a la comarca del Segrià on es comptabilitza el 16%
del total de la cabanya catalana. Cal destacar que en aquesta comarca es troba l’Associació de Boví de Carn
d’Alcarràs, que agrupa uns 300 productors, això vol dir el 5% de les explotacions catalanes de boví de carn. En
total s’ha comptabilitzat 10 associacions de ramaders criadors de boví de carn i un total de 5.800 empreses ra-
maderes. A nivell autonòmic la Asociación Española de Productores de Vacuno de Carne (ASOPROVAC), a través
de la seva delegació catalana actua com a interlocutora amb l’Administració representant a 1.200 empresaris
ramaders i cooperatives agràries.
A Catalunya existeixen tres races autòctones: l’Albaresa, la Pallaresa i la Bruna. L’Albaresa, és una raça molt mi-
noritària i pràcticament en perill d’extinció. La Pallaresa, per la seva morfologia i la seva adaptació al medi, és la
més utilitzada per a producció ecològica. La seva producció està centrada a la comarca del Pallars Sobirà. Per
l’altra banda, els productors de la raça bruna destaquen per la seva activitat associativa. La producció d’aquesta
raça es concentra a les següents comarques: Berguedà, Cerdanya, Alt Urgell, Pallars Sobirà i Alta Ribagorça.
Seguint aquesta distribució territorial existeixen un total de 6 associacions que agrupen els productors a nivell
-70-
comarcal i amb l’objectiu de donar assessorament als productors en tots els temes relacionats amb la gestió de
l’explotació, així com en el maneig del bestiar. Altres necessitats com són la defensa dels seus interessos davant
l’administració, la millora genètica de la raça i la promoció comercial, que les cobreix la Federació de Raça Bruna
dels Pirineus (FEBRUPI). La FEBRUPI representa a nivell autonòmic el 6% de les explotacions de boví de carn
a Catalunya. A nivell estatal existeix la Interprofessional INVAC, on la ramaderia bovina catalana amb distintiu de
qualitat troba representació directa a través d’aquesta entitat.
Existeixen dos importants estratègies comercials motivades pels productors que són la marca Q i la I.G.P. “Ve-
della dels Pirineus Catalans”. Els productors i empreses adjudicatàries de la primera conformen una associació
que treballa per a la seva promoció comercial. La vedella produïda sota el distintiu de qualitat I.G.P. “Vedella dels
Pirineus Catalans” és certificada pel Consell Regulador i comercialitzada sota la marca “bruneta”.
El Centre de Promoció de la Carn de Vedella (PROVEDELLA), format per cooperatives, OPAs i associacions de
ramaders, impulsa la comercialització de carn de vedella amb el distintiu “Provedella” per a diferenciar la carn de
vedella criada a Catalunya, i que es certifica a través d’una entitat externa de certificació.
ANÀLISI DE L’ASSOCIACIONISME EN EL SECTOR DEL BOVÍ LLETER

El boví de llet a Catalunya representa un 5,58% de la Producció Final Agrària. Les principals comarques lleteres són:
Osona, amb el 20% de la cabanya catalana de vaques lleteres, l’Alt Urgell, l’Alt Empordà, el Vallès Oriental, el Gironès,
el Segrià, la Noguera, la Cerdanya, el Baix Empordà, la Garrotxa, La Selva, el Pla d’Urgell i el Berguedà. En concret,
a les comarques gironines es concentra el 40% del total de les 1.650 empreses ramaderes de boví lleter catalanes.
Pel que fa al règim d’explotació, el 99% de les granges lleteres són en propietat. El sector lleter és un sector particular
en el qual la producció està regulada per un sistema de quotes com a instrument de regulació de mercat establert a
finals dels 80’s, en un escenari europeu d’excés de producció i saturació del mercat. La forta pressió exercida pels
industrials làctics i la distribució ha provocat una valoració del producte en origen que situa al ramader en una situació
crítica per a poder fer front als costos de producció. Com a conseqüència d’aquests factors el sector lleter ha vist des-
aparèixer en els últims 10 anys més del 50% de les seves empreses ramaderes a Catalunya.
Del sector lleter cal destacar que la fórmula més utilitzada d’associacionisme és el cooperativisme. Existeixen 15
cooperatives lleteres federades a la FCAC que facturen més de 90 milions d’euros anuals. Existeix FEFRIC que
agrupa 11 associacions de boví lleter catalanes i que té representació estatal a través de FEAGAS.
A nivell autonòmic, L’Associació d’Empresaris Làctics de Catalunya (ASEPLAC) que està adherida a la Federación
Española de Empresarios Productores de Leche (PROLEC) treballa conjuntament amb les OPA i PROLEC per
a defensar els interessos econòmics d’empresaris ramaders lleters davant l’Administració autonòmica i estatal.
PROLEC representa uns 450 ramaders làctics espanyols i col·labora amb diferents entitats i administració per a la
difusió i la millora de la qualitat del producte com són l’ACSA i l’ALLIC. A nivell estatal aquest sector compta amb
la Interprofessional INLAC, en la qual el sector productor català hi troba representació amb els homòlegs estatals
de les OPA i amb la FCAC a través de la CAA.
D’altra banda, també hi ha l’Associació Catalana de Ramaders Elaboradors de Formatges Artesans (ACREFA)
que agrupa un total de 72 socis i que produeixen un 70% de la producció total de formatge artesanal a Catalunya.
La llet és un producte sense distinció de qualitat, però els seus derivats sí. A Catalunya hi ha dos productes elabo-
rats a partir de la llet amb distintius de qualitat com són la D.O.P. “Mantega de l’Alt Urgell i la Cerdanya” i la D.O.P.
“Formatge de l’Alt Urgell i la Cerdanya”. En tots dos casos és la mateixa cooperativa agrària on s’elaboren la que
ha promocionat aquests distintius i l’actual i única adjudicatària.
Elaboració de formatges
Font: foto de l’arxiu d’ACREFA 2009
-71-
ANÀLISI DE L’ASSOCIACIONISME EN EL SECTOR DE LA CUNICULTURA

El sector cunícola representa l’1,18% de la Producció Final Agrària. En aquest sector ramader s’ha produït la
mateixa tendència de reducció en el nombre d’empreses ramaderes, actualment n’hi ha registrades 470. Però, al
contrari que en altres sectors, el cens s’ha mantingut al llarg d’aquests últims 10 anys en l’ordre de les 300.000
mares. La pràctica totalitat de les explotacions de conills a Catalunya són en propietat. L’estructura predominant,
amb més del 50% del total d’empreses ramaderes, correspon a un estrat inferior als 500 caps. La producció
de conills està estesa per tot el territori català, no obstant destaquen les comarques del Baix Ebre, el Bages, la
Noguera i Osona per concentrar el 32% del cens total de conills a Catalunya.
Aquest sector ramader presenta una activitat associativa nombrosa. En total hi ha 15 associacions de ramaders
criadors de conill. Les associacions són agrupacions comarcals de productors que s’organitzen per qüestions
tècniques i d’assessorament. A nivell autonòmic, 9 de les 15 associacions de productors comarcals, estan fe-
derades a la Federació d’Associacions de Cunicultors de Catalunya (FACC) a través de la qual els productors
cobreixen les necessitats de promoció en millora tècnica i comercial. A un altre nivell territorial es troba la Interpro-
fessional INTERCUN, en la qual el sector productor troba representació indirecta a través dels homòlegs estatals
de les principals OPA i a través de la CAA.
Amb un perfil més industrial hi ha l’Associació d’Empresaris d’Escorxadors d’aus i conills de Catalunya (AS-
SOCAT) que, juntament amb la FACC, han elaborat una estratègia de comercialització a través d’una marca
col·lectiva anomenada “Conill criat a Catalunya”. Aquestes dos agrupacions han creat l’Associació de Productors
i Escorxadors de Conills de Catalunya (APEC), que agrupa el 40% de les explotacions catalanes cunícoles, amb
les funcions de promoure i gestionar aquesta marca de qualitat certificada, sota la qual es comercialitza el 50%
del conill produït a Catalunya.
ANÀLISI DE L’ASSOCIACIONISME EN EL SECTOR DE L’EQUÍ

La producció de carn de cavall a Catalunya representa el 0,27% de la Producció Final Agrària. Existeixen aproxi-
madament 380 empreses ramaderes que produeixen carn de cavall. Destaquen com a comarques amb més
concentració de caps d’equí de carn: el Pallars Jussà, la Val d’Aran i l’Alt Urgell.
Aquest és un sector que es caracteritza per tenir un perfil d’empresa ramadera extensiva amb poca capacitat ra-
madera i en règim de propietat. Les explotacions en propietat representen el 97% del total. Però, és important res-
saltar la seva activitat associativa, donat que existeixen 9 associacions de productors. Sis d’aquestes associacions
agrupen 304 ramaders, representant el 85% del total de producció de carn equina. Aquestes associacions són
coincidents en les seves funcions d’assessorament tècnic, promoció comercial i seguiment de programes sanitaris
i es formen a partir del seu àmbit territorial comarcal. A nivell autonòmic, aquestes sis associacions, s’agrupen en
la Federació de Cavall Pirinenc (FECAPI). L’estructura associativa d’aquest sector no arriba a un nivell estatal i no
existeix cap entitat de tipus interprofessional, que englobi productors i comercialitzadors de tot l’estat.
Destaca l’Associació de Criadors d’Eugues de Muntanya del Ripollès com unificadora d’uns 53 professionals agraris
amb més de 800 eugues. Amb l’objectiu de promocionar i comercialitzar els productes locals, entre els quals es
troba la carn d’euga, aquesta associació va ser la impulsora de la Cooperativa de Serveis de la Vall de Camprodon.
ANÀLISI DE L’ASSOCIACIONISME EN EL SECTOR DE L’HELICICULTURA

La criança de cargols és un sector productiu que genera aproximadament uns ingressos de 650.000 a 2.000.000
d’euros anuals. En total existeixen 45 explotacions de cria i engreix de cargol distribuïdes a Barcelona i Girona 28,
a Lleida 10 i a Tarragona 7. Existeixen dos úniques entitats associatives al sector helicícola català.
L’Associació Catalana de Productors de Cargols (ACATPC), que té relació amb el DAR perquè treballa conjunta-
ment en projectes de recerca i desenvolupament amb l’ECA d’Alfarràs. Realitza una tasca important en quant a
l’assessorament tècnic i la promoció comercial del producte. També té relació amb el Consell Català de Producció
Agrària Ecològica (CCPAE). Els seus socis produeixen de 15 a 20 tones de cargols anuals.
L’altra entitat és l’Associació Nacional de Cria i Engreix de Cargol (ANCEC) que, tot i ser d’àmbit estatal, té la seu
a Barcelona i més de la meitat dels seus socis, en concret 23, són productors catalans. Representen els seus
associats davant l’Administració, tan a nivell autonòmic com estatal, i tenen funcions d’assessorament i promoció
comercial del producte. Aquesta associació forma part de la Interprofessional INTERHELIX.
En aquest sector no es coneix cap estratègia de comercialització a través de marques o distintius de qualitat, sinó
que la major part de producció es ven directament al sector de l’Hosteleria i la Restauració.
ANÀLISI DE L’ASSOCIACIONISME EN EL SECTOR DE D’OVI-CABRUM

Aquest sector representa un 1,16% de la Producció Final Agrària. A Catalunya hi ha aproximadament 300 em-
preses ramaderes que produeixen carn d’oví i cabrum amb un cens de més de 800.000 caps de bestiar. Segons
l’IDESCAT, el 99% dels caps d’oví i de cabrum són criats en règim de propietat. Segons dades del Gabinet Tècnic
del DAR, el cens oví a Catalunya es concentra a les comarques del Pallars Jussà, la Noguera, el Pla d’Urgell, el
Segrià, Osona, el Bages, el Vallès Oriental i el Baix Ebre. Pel que fa al cabrum la seva distribució territorial és més
-72-
dispersa, ocupant la pràctica totalitat de les comarques de Girona i Lleida. Aquest sector és un dels més castigats
pel que fa a la reducció generalitzada del nombre d’empreses productores i capacitat ramadera, ja que des del
2.000 s’han reduït en més d’un 30%. Aquesta situació deriva també en els objectius de les principals associa-
cions que se centren en la conservació i millora de les races autòctones.
En total hi ha 25 associacions, que significa una gran activitat associativa d’aquest sector productiu. Gran part
d’aquestes associacions són d’àmbit comarcal i les seves funcions principals són assessorar a nivell tècnic els
socis i realitzar tasques de difusió i conservació de la raça de bestiar que produeixen els seus socis.
Existeixen algunes d’aquestes associacions amb un caràcter clarament orientat al manteniment de les races ma-
joritàries del sector. A Catalunya es produeixen les següents races autòctones d’oví: ripollesa, xisqueta i aranesa.
La raça aranesa és una raça minoritària que compta amb un cens de 200 caps a tota Catalunya. La cria de la
ripollesa es centra en algunes zones del territori, en concret a totes les comarques de la Catalunya Central i les de
Girona, i de Tarragona les comarques de la Terra Alta, l’Alt Camp, el Baix Camp i el Priorat. Les empreses rama-
deres que crien la raça xisqueta, de la qual hi ha un cens aproximat de 15.000 caps, se centren en les comarques
de l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà. Així, per a la raça ripollesa tenim l’Associació Nacional de
Criadors d’Ovins de Raça Ripollesa (ANCRI) que engloba gairebé el 90% dels productors i, per a la raça Xisqueta,
l’Associació Catalana de Criadors d’Oví de Raça Xisqueta (ACOXI), que engloba 66 productors, lo que representa
el 85% de la quota de bestiar d’aquesta raça. Aquestes dos entitats estan federades a la Federació d’Entitats
Catalanes de Ramaders d’Oví i Cabrum (FECOC), des de la qual els ramaders cobreixen altres necessitats com
la defensa dels interessos econòmics i la promoció comercial i el seguiment de tractaments sanitaris. D’altra
banda, existeix una associació de recent creació, l’Associació de Ramaders de Cabra Blanca de Rasquera, amb
l’objectiu principal de vetllar per la millora genètica i el manteniment d’aquesta raça, que és la raça de cabrum
autòctona de Catalunya. Aquesta entitat agrupa la totalitat dels professionals que la crien i que comptabilitzen uns
6.000 caps. Aquest professionals es localitzen a les comarques de les Terres de l’Ebre i de la Catalunya Central.
La importància de la comercialització i la promoció d’aquesta carn queda palesa per les funcions que es realitzen
des de la interprofessional INTEROVIC.
Pel que fa a la producció sota marques i distintius de qualitat cal mencionar que existeixen dos empreses trans-
formadores i comercialitzadores que són adjudicatàries de la marca Q en xai.
ANÀLISI DE L’ASSOCIACIONISME EN EL SECTOR DE LA PORCICULTURA

Aportant la tercera part de la Producció Final Agrària, el 32,40%, el sector porcí és el principal sector ramader de
Catalunya. Aquest, com la majoria de sectors ja siguin ramaders o agrícoles ha patit una disminució en nombre
total d’explotacions, però al mateix temps un increment en el nombre de caps. A les comarques de Lleida es
concentra més del 50% de la producció porcina de Catalunya. Es distingeixen dos tipus d’explotació ramadera
ben diferenciada i especialitzada: la d’engreix i la de reproducció. Més del 60% de les explotacions porcines ca-
talanes són d’engreix. Cada tipus d’explotació té unes particularitats i necessitats també diferenciades. Pel que fa
al règim d’explotació, segons l’IDESCAT, el 74,70% de les granges d’engreix són en règim d’integració, només el
14,40% són en propietat i el 10,90% en integració cooperativa. La gestió d’una empresa ramadera porcina com-
porta el control de molts inputs, dels quals l’alimentació té un pes important que pot oscil·lar entre el 40 i el 50%
del total de despeses i fins al 70% de les despeses específiques (alimentació, tractaments sanitaris, etc.). El con-
trol econòmic, el compliment de les normatives higièniques i mediambientals cada cop més exigents, juntament
amb les tasques de maneig del bestiar, fan complexa la gestió d’una explotació per part del professional ramader.
El règim d’integració és una opció estesa per fer front a aquesta gestió d’una manera més segura i simplificada.
L’empresa integradora assumeix la major part dels riscos i costos, com l’alimentació, els tractaments veterinaris
i el transport, entre d’altres, mentre que el ramader ha d’assegurar un bon estat de les instal·lacions, la higiene
i el maneig del bestiar. Aquest model pot comportar que el ramader se senti menys implicat amb l’evolució del
sector i, per tant, no tingui la iniciativa de prendre part en associacions o de formar agrupacions. En aquest cas
són les empreses integradores les que s’agrupen. Cal destacar que la major part d’empreses integradores es
troben agrupades en una única associació, l’Associació Catalana de Productors del Porcí (PORCAT) que cobreix
les necessitats de defensar els interessos comuns, establir uns plans sanitaris, formar els associats i obtenir as-
sessorament i recolzament en la promoció del producte dels 21 socis que en formen part. L’associació agrupa
un total de 60 empreses i representen el 55% de la producció total de porcí a Catalunya. Per a les empreses
ramaderes porcines que produeixen en règim de propietat no es coneix cap entitat associativa específica que les
agrupi i representi i que sigui d’àmbit només català.
La integració cooperativa és un tipus d’explotació en la que la cooperativa permet als ramaders, d’una banda fer
front de manera conjunta a les despeses, i de l’altra beneficiar-se d’assessorament i formació, però sense perdre
la seva autonomia i control sobre l’empresa ramadera.
INTERPORC és la interprofessional que engloba tots els agents d’aquest sector; indústria transformadora, escor-
xadors, comercialitzadors, productors. El sector productor del porcí català te representació indirecta en aquesta
entitat a través dels homòlegs estatals de les OPA, de la CAA i de l’entitat estatal ANPROGAPOR.
-73-
Dins del sector porcí existeixen estratègies de comercialització mitjançant la diferenciació del producte a través de
distintius i marques. A Catalunya existeixen la marca Q, la I.G.P. Llonganissa de Vic i la ETG Pernil Serrà que són
impulsades pels gremis de xacuters, per escorxadors i associacions d’indústries transformadores.
ANÀLISI DE L’ASSOCIACIONISME EN EL SECTOR CEREALISTA

El sector dels cereals i altres herbacis representa un 5,78% i el de les plantes farratgeres un 1,33% de la Produc-
ció Final Agrària. En els últims 10 anys s’ha reduït el nombre total d’empreses agrícoles cerealistes, però al mateix
temps s’ha incrementat la superfície en un 5%. Avui hi ha aproximadament 28.500 empreses agrícoles del sector.
Les comarques que concentren la major superfície de cultiu de cereals són el Pallars, l’Alt Urgell, l’Alt Empordà,
el Solsonès, el Berguedà, Osona, el Gironès, les Garrigues, el Baix Ebre i el Montsià. Existeixen dos modalitats
d’explotació clarament diferenciades pel que fa a les seves necessitats tecnològiques, de mà d’obra i de gestió;
la producció de cereals en secà i la producció de cereals en regadiu.
Aquest és un sector en el que es troba àmpliament estès el model cooperatiu ja que la FCAC comptabilitza més
de 50 cooperatives de cultius herbacis federades. Existeix una associació representativa d’aquest sector, tot i
que presenta un perfil industrial, l’Associació catalana de productors de pinso (ASFAC). Està formada per 94 em-
preses de caràcter mercantil o cooperatiu que treballen a tot el territori català i que estan vinculades a empreses
ramaderes en quant a que formulen, produeixen i distribueixen l’alimentació per als animals i són les integradores
de la major part d’empreses ramaderes que es gestionen segons aquesta modalitat.
Tant a la part productora com a la part comercialitzadora de la interprofessional AIFE es troba representació de les
cooperatives catalanes cerealistes i productores de pinso i alimentació animal a través de la CAA.
En aquest sector destaca l’estratègia comercial promoguda pels productors i que afavoreix a un producte bàsic en
l’alimentació humana que és l’arròs, a través de la distinció de qualitat certificada D.O.P. “Arròs del Delta de l’Ebre”.
Producció de plantes aromàtiques

Segons s’ha descrit a la metodologia, la producció de plantes aromàtiques es considera horticultura. Dins aquest
subsector hi ha l’Associació catalana de productors de plantes aromàtiques (ACPPAM) és una entitat que agrupa
el 38% dels productors de plantes aromàtiques i medicinals de Catalunya que treballa per a defensar els interes-
sos econòmics dels seus socis, servir d’interlocutor amb l’administració, la indústria transformadora i els agents
de comercialització, i realitzar tasques d’assessorament i formació.
ANÀLISI DE L’ASSOCIACIONISME EN EL SECTOR DE LA CITRICULTURA

Els cítrics aporten l’1,49% de la Producció Final Agrària de Catalunya. La distribució territorial de la producció de
cítrics es concentra a les Terres de l’Ebre. Existeixen 2.600 empreses agràries que es dediquen a aquest sector.
L’agrupació de productors a partir del model associatiu de les OPFH significa un total de 5 OPFH de cítrics amb
1.127 socis. Aquestes representen el 8% del valor econòmic produït anualment entre el total de les 50 OPFH
d’àmbit autonòmic, segons les dades del Gabinet Tècnic del DAR.
D’altra banda, la FCAC s’hi troben 9 cooperatives federades que produeixen cítrics.
Aquest sector consta d’una entitat a nivell estatal que és la interprofessional INTERCITRUS i en la qual es troba
representació indirecta dels productors catalans a través de les OPA.
Sota la distinció IGP clementines de les Terres de l’Ebre s’emparen tres espècies de cítrics que es cultiven a la
zona geogràfica formada per les comarques del Baix Ebre i del Montsià.
ANÀLISI DE L’ASSOCIACIONISME EN EL SECTOR DE LA FRUCTICULTURA

La fruita aporta el 12,94% de la Producció Final Agrària de Catalunya. Territorialment el volum de la producció de
fruita està molt concentrada a les comarques de la plana de Lleida. La distribució dels cultius es pot determinar a
partir de la superfície que ocupen respecte el total de la superfície de fruita a Catalunya: la pera el 30%, el préssec
el 27%, seguit molt de prop per la poma amb un 23%. En total hi ha 8.300 empreses fructícoles.
Les OPFH són organitzacions destacables per la seva funció de concentració de la producció i la comercialització
de la fruita. Hi ha 21 OPFH de fruita d’àmbit autonòmic i compten amb 2.271 socis. Segons les dades del Gabinet
Tècnic del DAR, aquestes produeixen un valor econòmic anual de 103.000 milers d’euros, la qual cosa representa
més del 40% del valor econòmic produït a l’any pel total de les 50 OPFH autonòmiques.
Les cooperatives són un model associatiu molt habitual. Existeixen 58 cooperatives federades a la FCAC que
facturen més de 280 milions d’euros, juntament amb les cooperatives dels sector dels cítrics i de l’horticultura.
-74-
L’Associació Catalana d’Organitzacions de Productors de Fruita (Catalonia Qualitat) i l’Associació de Professio-

nals de Fruites i Hortalisses (ASOFRUIT). Aquestes dos entitats es troben en un procés de fusió i, com a conse-
qüència, la força d’aquest sector agrícola estarà present en una única entitat que agruparà més de 100 empreses,
representant el 90% de la producció total a Catalunya.
El perfil del seu soci és una empresa comercialitzadora que pot presentar diferents formes jurídiques com coope-
rativa, societat agrària de transformació, societat mercantil o altres. Totes dues tenen les mateixes funcions i tenen
capacitat d’interlocució amb l’Administració a través de les taules sectorials de la fruita del DAR.
Com a estratègies de comercialització a través de distintius de qualitat, a Catalunya existeixen dos denominacions
reconegudes per Europa que són la DOP Pera de Lleida i la IGP Poma de Girona.
ANÀLISI DE L’ASSOCIACIONISME EN EL SECTOR DE LA FRUITA SECA

La fruita seca representa l’1,7% de la Producció Final Agrària. Amb una superfície total cultivada de 60.000 ha.,
14% menys que l’any 2.000, produeix de mitjana unes 23.000 tones d’avellana i 30.000 d’ametller. Hi ha enre-
gistrades un totals de 21.000 empreses agrícoles en aquest sector a Catalunya. Les principals comarques pro-
ductores són el Pallars Jussà, la Noguera, la Segarra, l’Urgell, el Segrià, les Garrigues, l’Alt i el Baix Camp, Ribera
d’Ebre, la Terra Alta, el Baix Ebre i el Montsià.
En aquest sector existeixen 4 OPFH de fruita seca amb 3.289 socis i amb una producció anual de 7.900 euros,
representant el 3% del total del valor econòmic produït per les autonòmiques. Cal destacar que l’avellana està
considerada a part i els productors han constituït només una OPFH, tot i que no té categoria pròpia, sinó que el
DAR la classifica com a “altres” juntament amb la OPFH de la garrofa. Entre aquestes dos agrupen més de 1.500
socis, la producció dels quals genera un valor econòmic de 4 milions d’euros anuals.
L’Associació de Productors de Nous de les Comarques de Girona és una entitat que agrupa a 9 productors amb
funcions bàsicament de comercialització, però també d’assessorament tècnic, sanitari i difusió del producte.
No existeix actualment una interprofessional del sector.
En la comercialització destaca la distinció de l’avellana amb la marca D.O.P. “Avellana de Reus” a la qual s’empara
la producció de 9 cooperatives agràries. Cal destacar que a Catalunya són 107 les cooperatives federades a la
FCAC del sector de la fruita seca i la garrofa.
ANÀLISI DE L’ASSOCIACIONISME EN EL SECTOR DE LA HORTICULTURA
Producció de horta, flor i planta ornamental

El 4,33% de la Producció Final Agrària prové del sector de la horticultura i el 2,35% de la flor i la planta ornamental.
Aquest sector ha patit una disminució de la superfície conreada del 35% aproximadament, en els darrers 10 anys.
A Catalunya existeixen aproximadament 7.800 empreses hortícoles.
En total hi ha 11 entitats associatives en aquest sector. El perfil i les funcions de cadascuna d’elles són molt di-
ferents, però hi ha un aspecte en comú que presenten les associacions de productors hortícoles i és que la seva
motivació principal és la comercialització dels seus productes. Existeix a nivell comarcal una petita associació de
productors que pertanyen al Parc Agrari del Baix Llobregat però amb un clar objectiu de comercialitzar les seves
produccions. La seva estratègia de comercialització es centra en la venda directa al consumidor mitjançant Inter-
net i comerç electrònic.
Pel que fa a les OPFH, cal remarcar que els productors d’hortalisses s’inclouen dins la categoria de les OPFH de
fruites i hortalisses, de les quals hi ha un total de 18 amb 1.553 socis que produeixen anualment un valor econò-
mic de gairebé 120.000 euros, representant més el 46% del total del valor econòmic produït pel total de les 50
OPFH autonòmiques.
Pel que fa a plantes de viver i ornamental existeix una associació representativa a cada província i que estan vin-
culades a la Federación Española de Asociaciones de Productores y Exportadores de Frutas y Hortalizas, Flores y
Plantas Vivas ( FEPEX). Aquestes associacions provincials tenen un perfil marcadament empresarial i coincideixen
en les seves funcions de defensa d’interessos econòmics, comercialització, assessorament i promoció comercial.
És important remarcar l’aposta ferma dels productors i el foment des de l’Administració per a l’ús de marques
de qualitat per a les hortalisses catalanes. Com a mostra hi ha 2 I.G.P. i una D.O.P. de productes primaris sense
transformació que són la I.G.P. “Calçot de Valls”, la I.G.P. “Patates de Prades” i la D.O.P. “Mongeta del Ganxet”.
Existeix una altra marca “producte fresc” que, tot i no estar reconeguda a nivell europeu, està impulsada per un grup
de 30 productors del Parc Agrari del Baix Llobregat i identifica producte fresc, de qualitat, de proximitat i de temporada.
-75-
Producció de bolets i tòfones

Dins el sector de l’horticultura s’ha considerat la producció en cultiu de bolets i tòfones. La producció de bolets
i tòfones en cultiu és una producció particular donat que no requereix aportacions de fertilitzants ni tractaments
específics, així com tampoc una elevada dedicació. Tanmateix, els professionals que s’hi dediquen, han trobat en
l’associacionisme les respostes a les seves inquietuds de formació, de recerca de noves tècniques de cultiu i de
donar sortida al mercat al seu producte en les millors condicions de competitivitat. Aquesta activitat, que genera
un valor econòmic entre 16,5 i 28 milions d’euros l’any, està distribuïda per les següents comarques: Alt Urgell,
Solsonès, Berguedà, Osona, Bages i Vallès Oriental.
L’Associació LIFE de Productors de Bolets i Tòfones agrupa 119 socis, distribuïts territorialment de la següent
manera: 32 a Barcelona, 3 a Girona, 64 a Lleida i 13 a Tarragona. La producció dels professionals associats repre-
senta un 10% de la producció total de bolets i tòfones en cultiu de Catalunya. Les principals funcions s’aquesta
associació són la defensa dels interessos econòmics, l’assessorament tècnic i la promoció de la comercialització.
D’altra banda, també impulsa tasques de formació específica del sector i d’investigació a través del CTFC, amb el
qual te un conveni. Té representació a nivell estatal ja que forma part de la Federación Española de Asociaciones
de Truficultores (FETT), creada amb l’objectiu de promocionar la trufa i de representar i defensar els interessos
comuns dels productors de trufes davant l’Administració estatal i europea.
No es detecta una estructura organitzada que promogui estratègies de comercialització mitjançant la distin-
ció de la qualitat del producte sinó que s’utilitza el canal de la Hosteleria i la Restauració com a principal via
de comercialització.
ANÀLISI DE L’ASSOCIACIONISME EN EL SECTOR DE L’OLEÏCULTURA

El sector de l’oleïcultura agrupa tots aquells professionals que produeixen olives de taula i elaboren oli. Aquestes
dos activitats representen l’1,60% de la Producció Final Agrària a Catalunya. Més del 60% de la superfície culti-
vada d’oliveres es troba a les comarques tarragonines. Actualment hi ha 25.600 empreses, però el sector de l’oli
també ha patit una disminució des de l’any 2.000, tant en el nombre d’explotacions, que ha disminuït al 15%, com
en el nombre d’hectàrees productives que ha baixat aproximadament el 10%.
En aquest sector predomina el model cooperatiu. En total són 124 les cooperatives federades a la FCAC.
L’Associació d’Oleïcultors del Priorat (AOP) està formada per cooperatives que agrupen pràcticament la totalitat
dels productors del Priorat i que estan motivades per a la promoció comercial conjunta del seu producte sota la
denominació d’origen D.O.P. Siurana.
A nivell estatal existeix la Organizazión Interprofesional del Aceite de Oliva Español a on la producció catalana hi té
representació de manera indirecta a través dels homòlegs estatals de les OPA i les cooperatives a través de la CAA.
Existeixen quatre marques de qualitat reconegudes que són les D.O.P. de Les Garrigues, Siurana, Terra Alta i Baix
Ebre-Montsià. Tot i que la producció emparada sota aquests distintius no arriba a representar més que un 6% de
la producció total, són productes molt valorats per les seves qualitats i característiques organolèptiques i estan
adquirint un reconegut prestigi al mercat internacional.
ANÀLISI DE L’ASSOCIACIONISME EN EL SECTOR VITIVINÍCOLA

Representa el 3,51% de la Producció Final Agrària, considerant per separat la producció de raïm de l’elaboració
de vi i most representen el 2,08% i l’1,43% respectivament. Cal destacar que la superfície de vinya cultivada a
Catalunya ha incrementat un 9% en els darrers anys. Pel que fa a la distribució geogràfica, es pot afirmar que és
el sector més atomitzat, donat que es present pràcticament a tot el territori català. No obstant, la comarca del
Penedès té una destacada importància per l’elevada concentració de viticultors i elaboradors. En aquesta zona
es concentra el 65% de la producció de raïm.
En aquest sector es pot distingir entre el professional agrícola o vinyater que produeix raïm, el viticultor que pro-
dueix i elabora vi i la indústria que únicament elabora vi o cava.
De la branca del vi, com agrupació empresarial, es coneix l’Associació Vinícola Catalana (AVC) que, recentment
ha integrat la Unió Vinícola del Penedès (UVIPE). Aquesta agrupació de 255 socis, entre elaboradors i embotella-
dors, suposa la representació del 50% dels cellers catalans. Com a agrupació de viticultors es troben l’Associació
de viticultors del Penedès, que agrupa uns 600 socis de les comarques de l’Alt Penedès, Baix Penedès, Anoia, i
Garraf oferint serveis d’assessorament principalment, i l’Associació de viticultors Massís del Garraf, on s’agrupen
7 cellers i que, a part d’oferir assessorament tècnic als seus socis també realitza tasques orientades a la promoció
comercial del producte.
A Catalunya hi ha 11 D.O. de vi i una de cava. Això demostra la importància que té en aquest sector la distinció
del producte i el reconeixement i la valoració de les característiques que li són pròpies com a estratègia comercial.
La pràctica totalitat del vi elaborat a Catalunya es comercialitza sota alguna marca amb distintiu de qualitat. Els
-76-
productors han de complir amb les exigències i requeriments establerts als reglaments i que són verificats pel
Consell Regulador corresponent. Existeix un Consell Regulador per a cada D.O. que, a part de realitzar les tas-
ques pròpies de certificació, també exerceix una funció molt important en la promoció de la qualitat i la promoció
comercial i en la interlocució amb el DAR participant a la taula sectorial de la vinya i el vi.
Pel que fa al cava, l’entitat que acull la representació del sector és el Consell Regulador del Cava, que agrupa
prop del 20% dels productors. Existeixen dos importants associacions sectorials que representen la major part
dels empresaris elaboradors i comercialitzadors de cava, Pimecava i l’Institut del Cava. La Asociación Patronal
de Pimes del Cava (PIMECAVA) té un perfil clarament empresarial i destaca per la seva tasca orientada a la pro-
moció comercial del producte mitjançant la col·laboració amb l’Agència de suport a la competitivitat de l’empresa
catalana (ACC1Ó). Les empreses associades a PIMECAVA elaboren i comercialitzen el 90% del cava produït a
Catalunya. L’Institut del Cava el formen una cinquantena d’empreses, entre les quals es troben les dos més grans
del sector a Catalunya, Freixenet i Codorniu. En el seu paper de representació dels seus associats està present a
la taula sectorial de la vinya i el vi com a interlocutor per a poder defensar els seus interessos econòmics, socials
i comercials. Les empreses associades a l’Institut del Cava representen el 50% del total de cava comercialitzat.
S’ha inclòs en l’anàlisi d’aquest subsector una estratègia de comercialització que és la Denominació Garantida
“D.G. Ratafia Catalana”, tot i que la ratafia és una beguda espirituosa elaborada a partir de nous.
ANÀLISI DE L’ASSOCIACIONISME EN EL SECTOR FORESTAL

La silvicultura i l’explotació forestal genera un valor econòmic de 75 milions d’euros anuals, aproximadament.
Segons les dades del gabinet tècnic del DAR, en el sector de l’explotació forestal a Catalunya hi treballaven 78
empreses el 2.007. És important remarcar que el 80% dels boscos catalans són de propietat privada.
A partir d’aquest estudi es detecta que hi ha dos associacions de propietaris: Boscat i el Consorci Forestal
de Catalunya. A Boscat hi ha 14 associacions de propietaris federades, i treballa per a la restauració, millora i
aprofitament forestal, a més de donar suport a la comercialització dels productes fusters dels boscos dels seus
associats, que són actualment 610 i estan centrats a la província de Barcelona. El Consorci Forestal de Catalunya
agrupa a 2.800 propietaris de boscos i el seu àmbit territorial arriba al nivell autonòmic. És la primera organització
de silvicultors que es va crear a Catalunya.
A Catalunya hi ha un total de 296 ADF que cobreixen el territori de 674 municipis catalans. Les ADF es poden con-
siderar com la principal associació tècnica del sector forestal, per la seva implantació territorial i perquè apleguen
a la major part de propietaris, gestors i coneixedors dels boscos. Segons la informació del seu àmbit territorial a
nivell comarcal s’oberva que les comarques on hi ha més de 12 ADF són Anoia, Conca de Barberà, Baix Camp,
Vallès Occidental, Alt Penedès, Alt Empordà i Garrotxa.
En aquest sector hi ha una entitat que no s’ha considerat en l’estudi perquè no està formada per professionals
silvicultors, però que és una entitat de referència pel desenvolupament i la innovació en el sector, i que és el Centre
Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC). És un consorci d’entitats públiques que ha impulsat la creació d’altres
entitats com són, entre d’altres:
• L’Institut Català de la Fusta, amb la finalitat de promoure la fusta i els seus derivats
• L’Associació Catalaba de Productors de Plantes Aromàtiques i Medicinals (ACPPAM)
• L’Associació de Productors de Bolets i Tòfones (LIFE)
ANÀLISI DE L’ASSOCIACIONISME EN EL SECTOR PESQUER I AQÜÍCOLA

La pesca extractiva juntament amb la producció aqüícola va facturar uns 118 milions d’euros l’any 2.009 a Cata-
lunya. El col·lectiu de professionals pescadors, que actualment són 2.600, es troba molt ben organitzat a través
d’una estructura associativa complexa. A la base d’aquesta estructura es troba la Confraria de pescadors que són
un total de 32 a Catalunya. De totes elles, les confraries de Girona representaven el 2.009 el 32% del total de peix
comercialitzat a les llotges de Catalunya. La flota pesquera a Catalunya està constituïda per 1.036 embarcacions.
Una particularitat que presenta aquest sector respecte la resta de sectors primaris és que la comercialització es
fa mitjançant subhasta a la baixa a les llotges, que són concessió de les confraries.
Respecte el sector aqüícola, cal destacar que la producció de mol·luscs és una activitat econòmica que va gene-
rar directament 4,3 milions d’euros l’any 2.009. Quant a la distribució territorial d’aquest sector, cal destacar que
està centrada a la zona del Delta de l’Ebre. En total són més de 200 vivers i la seva activitat associativa és molt
important, ja que existeixen tres associacions. Malgrat tot, aquestes associacions són coincidents en les seves
funcions, la principal de les quals és donar assessorament als productors. Així, aquestes s’han unit en la Fede-
ració de Productors de Mol·luscs del Delta de l’Ebre (FEPROMODEL) per a cobrir altres necessitats d’aquests
productors, com són la comercialització i la defensa dels seus interessos econòmics davant l’Administració.
Aquesta federació ha impulsat la marca de qualitat col·lectiva “Mol·lusc del Delta de l’Ebre” per a promocionar
-77-
els tres productes estrella d’aquell territori: el musclo, l’ostra i la cloïssa. Aquesta marca permet als productors la
comercialització dels seus productes amb un valor afegit i fàcilment distingit pels consumidors.
ANÀLISI DE L’ASSOCIACIONISME EN EL SECTOR DE LA PRODUCCIÓ ECOLÒGICA

Aquest sector ha experimentat un notable creixement que es reflexa en un 14% d’inscrits més des de l’any 2.008
fins el 2.010 i un acumulat del 217% des de l’any 2.000. Del 2.000 a l’actualitat ha passat de 450 a més de 1.400
inscrits. Aquest sector va facturar el 2.008 uns 78 milions d’euros.
El perfil d’inscrit al CCPAE és una empresa agrària que produeix i/o elabora productes a partir de matèries pri-
meres ecològiques. El CCPAE distingeix entre els inscrits productors, ja siguin agrícoles o ramaders, dels inscrits
com a empreses elaboradores o comercialitzadores. Segons aquesta diferenciació, s’observa que a les comar-
ques de Lleida i les de Barcelona és on es concentra més del 60% dels productors ecològics de Catalunya.
Els sectors agrícoles predominants són la vinya, amb un 24% seguida dels cereals i l’olivera amb un 22% respecte
el total de la superfície ecològica cultivada a Catalunya. Les explotacions ramaderes predominants són les de
vaquí de carn, que representen el 60% del total d’explotacions ramaderes inscrites com a ecològiques.
D’aquest sector s’ha detectat l’activitat associativa dels ramaders, que han creat 5 agrupacions. El DAR estableix
com a òrgan d’interlocució amb aquest sector la Taula Sectorial de la Producció Ecològica on hi participen repre-
sentants de les cooperatives, de les OPA i dels gremis de professionals de la transformació i la comercialització.
ANÀLISI DE L’ASSOCIACIONISME EN EL SECTOR DE LA PRODUCCIÓ INTEGRADA

El sector de la producció integrada manté un creixement en nombre d’explotacions proper al 5% anual. Respecte
la seva distribució territorial s’observa que a les comarques de Lleida es concentra el 80% de les explotacions que
realitzen producció integrada. Aquest sistema de producció és utilitzat en diferents subsectors agrícoles entre els
que destaquen la fruita i l’olivera, ocupant el 44% i el 35% de la superfície total inscrita al CCPI.
Es detecta, com associació específica, l’Associació de Productors de Fruita Dolça de Producció Integrada de la
comarca de l’Alt Penedès, que agrupa una trentena de productors amb finalitats de comercialització i de segui-
ment de programes sanitaris, ja que constitueixen al mateix temps una ADV.
8.5. OBSERVACIONS FINALS

A Catalunya, en general, les associacions agrícoles, ramaderes, forestals i pesqueres es caracteritzen per tenir
multiplicitat de funcions i, al mateix temps, per crear vincles i interrelacions amb altres entitats que poden ésser
des de caràcter local fins a internacional, buscant propostes i projectes comuns.
S’enumeren a continuació algunes de les observacions sorgides a partir de l’elaboració del present informe.
1. Ha resultat difícil contrastar l’existència real i actual del total d’entitats que es troben registrades. Es detecta que no
hi ha informació actualitzada sobre les entitats vigents, amb activitat en el sector primari i ubicades en territori català.
2. Es detecta activitat associativa a les 40 comarques catalanes i a tots els sectors productius considerats. És
destacable la forta vinculació al territori que presenten la major part de les entitats associatives. Tot i així, cal re-
marcar que aquelles comarques que presenten un nombre superior a 5 agrupacions o entitats associatives són:
Alt Penedès, Baix Camp, Baix Ebre, Baix Empordà, Barcelonès, Cerdanya, Maresme i Segrià.
3. Les diferents tipologies d’entitat són reconegudes per normativa i se’ls atribueixen unes funcions. A partir de les dades
d’aquest estudi s’ha observat l’existència d’algunes entitats que realitzen funcions que estrictament no se’ls consideren pròpies.
4. De manera general, es pot afirmar que els sectors més forts i més potents segons la seva aportació a la PFA
són els que tenen una estructura més jerarquitzada i forta. Els sectors minoritaris mostren una activitat asso-
ciativa més dispersa, en canvi valoren molt la possibilitat de diferenciar el seu producte en el mercat a través
d’estratègies i programes de promoció o distinció i certificació del producte.
Com apunt final d’aquest informe, es detaquen de manera general els grans valors que aporta l’associacionisme:
• La concentració de l’oferta suposa per al sector primari una posició més avantatjosa. Per això, cal potenciar
que les organitzacions de productors siguin més fortes.
• La tasca de difusió al consumidor sobre els productes de qualitat produïts a Catalunya i de diferenciació del
producte per les seves característiques i per la seva qualitat.
• La millora de la producció, la sanitat i la recuperació de races d’animals i espècies vegetals.
-78-
No s’ha d’oblidar que moltes d’aquestes agrupacions i entitats formen part del patrimoni social de Catalunya.
En l’esquema 2 es mostra la distribució dels diferents tipus d’associacions segons els principals objectius i tenint
en compte la base, formada per les quatre classificacions de productors, i l’entorn en el qual volen interactuar,
format per les institucions públiques i privades i els centres de recerca.
Esquema 2. Distribució general de l’estructura del sector primari a Catalunya

-79-
9. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES I RECURSOS D’INFORMACIÓ
Pàgines web
Asociación de Empresarios Marítimos y Pesqueros www.empaweb.com
Asociación Interprofesional de Forrajes Españoles (AIFE) www.aife.es
Asociación Interprofessional de la avicultura de carne de pollo del Reino de España (PROPOLLO) www.propollo.com
Asociación Patronal de Pymes del Cava www.pimecava.nat
Associació Agrària de Joves Agricultors www.asajanet.com
Associació Lletera Interprofessional de Catalunya (ALLIC) www.allic.org
Centre de promoció de la carn de vedella de Catalunya (PROVEDELLA) www.provedella.org
Confederació d’Horticultura Ornamental de Catalunya (CHOC) www.choc.cat
Consorci Forestal de Catalunya www.forestal.cat
Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural www.gencat.cat/dar
Federació Catalana D.O.P.-I.G.P. www.alimentsdorigen.cat
Federació Catalana d’Associacions de Propietaris Forestals www.boscat.cat
Federació Catalana de la Raça Bruna dels Pirineus (FEBRUPI) www.brunadelspirineus.org
Federació d’Apicultors (APICAT) www.apicat.com
Federació d’Associacions de Criadors de Raça Frisona de Catalunya (FEFRIC) www.fefric.com
Federació d’Associacions de Criadors del Cavall Pirinenc Català (FECAPI)
http://federaciocavallpirinenccatala.blogspot.com
Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) www.fcac.coop
Federació de Viveristes Catalunya (FVC) www.viveristes.cat
Federació d’Entitats Catalanes de Ramaders d’Oví i Cabrum (FECOC) www.fecoc.cat
Institut Agrícola de Sant Isidre www.instituagricola.org
Institut d’Estadística de Catalunya www.idescat.cat
Instituto Nacional de Estadística www.ine.org
Interprofesional Citrícola Española (INTERCITRUS) www.intercitrus.org
Interprofesional de la Alimentación Animal (INTERAL) www.alimentacionanimal.eu
Interprofesional del Caracol (INTERHELIX) http://interhelix.com
Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya www.jarc.es
Organización de Armadores de Pesca de Catalunya www.oapac.es
Organización Interprofesional de la Acuicultura Continental Española (AQUAPISCIS) www.aquapiscis.org
Organización Interprofesional de la Carne del Vacuno Autóctono de Calidad (INVAC) www.invac.org
Organización Interprofesional del Aceite de Oliva Español www.interprofesionaldelaceitedeoliva.com
Organización Interprofesional del Huevo y sus Productos (INPROVO) www.inprovo.com
Organización Interprofesional del Ovino y Caprino de Carne (INTEROVIC) www.interovic.org
Organización Interprofesional Láctea (INLAC) www.inlac.es
Organización Interprofesional para Impulsar el Sector Cunícola (INTERCUN) www.intercun.org
Secretariat Federacions d’Agrupacions de Defensa Forestal de Catalunya http://sfadf.org
Unió de Pagesos www.uniopagesos.org
Unió de Ramaders i Pagesos de Catalunya. http://urapac.blogspot.com
Unió Vinícola del Penedès (UVIPE) www.interceller.com
Web estatal del sector pesquer www.sectorpesquero.com
Fonts documentals
LANGREO, A., 2006, “L’Associacionisme agrari i rural i el seu paper de vertebració”, ponència del Primer Congrés
del Món Rural 2006
FMR, 2008, “El pes de l’ocupació del sector agroalimentari a Catalunya: una primera aproximació”
FMR, 2009, “No diguis blat...la memòria del món rural”
FMR, 2009, “Activitats Agràries Minoritàries en l’Àmbit de Catalunya”
UAB, 2005, Tesis “Contrarrevolución y poder agrario en el franquismo”, autor: Javier Tébar, Dtor. Tesis: Pere Ysàs,
Professor Titular Dpto. Història Moderna i Contemporània de la UAB
GIRALT I RAVENTÓS, E., 2005, “Història agrària dels països catalans”
PLANAS I MARESMA, J., 2006, “Els propietaris i l’associacionisme agrari a Catalunya (1890-1936)”, Col·lecció
Estudis 9, edita l’Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines
PLANAS, J., 2008, “El Instituto Agrícola Catalán de San Isidro y la organización de los intereses agrarios (1880-
1936), Revista española de Estudios Agrosociales y Pesqueros nº 217
-80-
ALEGRET, J.L. i NADAL. B., 1987, “Les Confraries de Pescadors: la dimensió social de la pesca a Catalunya”,
Direcció General de Pesca Marítima, Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, Generalitat de Catalunya
ALEGRET, J.L. , article “L’activitat pesquera a Catalunya” publicat a la revista LA PROA, diari del Baix Empordà,
6 de setembre de 2002
Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell, 2002, “Breu Història dels Canals d’Urgell”
ALMACELLAS, J., 2006, “Les ADV i la divulgació de les noves tecnologies”,ponència del Primer Congrés del Món
Rural 2006
ROVIRA, M., article “ADS en la comarca de Osona: la auténtica sanidad de base” publicat a la revista MUNDO
GANADERO, 2002
INSTITUT DEL MEDI AMBIENT I CIÈNCIES SOCIALS i REGSA, 2003, “Actualització i millora dels cens de les
Comunitats de Regants de Catalunya” Direcció General de Desenvolupament Rural, Departament d’Agricultura,
Ramaderia i Pesca, Generalitat de Catalunya
IDESCAT, 2007, “Estadística de l’Estructura de les Explotacions Agràries”
FCAC, 2009, “Anuari socioeconòmic de les cooperatives agràries catalanes”
FMR, 2008, “Atles de la nova Ruralitat”
ALMACELLAS, J., “Una visió de les ADV”, ponència del Congrés del Món Rural 2.006
-81-
10. AGRAÏMENTS
Des de la FMR volem donar les gràcies a totes les persones que han col·laborat des de les diferents entitats con-
tactades i també des dels diferents agents administratius a tots els nivells territorials.
Aquest informe no hagués estat possible sense la seva ajuda.
11. ANNEXOS
ANNEX 1.
SIGLES D’ENTITATS
ACATPC Associació Catalana de Productors de Cargols
ACd’A Associació Catalana d’Apicultors
ACO Associació de Cunicultors d’Osona
ACOXI Associació de Criadors d’Oví de Raça Xisqueta
ACREFA Associació Catalana de Ramaders Elaboradors de Formatges Artesans
AGA Apicultors Gironins Associats
AIFE Asociación Interprofesional de Forrajes Españoles
ALLA Apicultors Lleidatans Associats
ALLIC Associació Lletera Interprofessional de Catalunya
ANCEC Associació Nacional de Cria i Engreix de Cargol
APEC Associació de Productors i Escorxadors de Conills de Catalunya
APICAT Federació d’Apicultors
AQUAPISCIS Organización Interprofesional de la Acuicultura Continental Española
ASAB Associació d’Apicultors de Barcelona
ASAJA Associació Agrària de Joves Agricultors
ASBEPORC Associació Berguedana del Porc
ASOPORC Asociación de porcicultores
BOSCAT Federació Catalana d’Associacions de Propietaris Forestals
CHOC Confederació d’Horticultura Ornamental de Catalunya
FAC Federació Avícola Catalana
FACC Federació d’Associacions de Cunicultors de Catalunya
FCAC Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya
FEBRUPI Federació Catalana de la Raça Bruna dels Pirineus
FECAPI Federació d’Associacions de Criadors del Cavall Pirinenc Català
FECOC Federació d’Entitats Catalanes de Ramaders d’Oví i Cabrum
FEFRIC Federació d’Associacions de Criadors de Raça Frisona de Catalunya
FEPROMODEL Federació de Productors de Mol·luscs del Delta de l’Ebre
FNCCP Federació Nacional Catalana de Confraries Pescadors
FVC Federació de Viveristes Catalunya
IACSI Institut Agrícola Català de Sant Isidre
INPROVO Organización Interprofesional del Huevo y sus Productos
INTERAL Interprofesional de la Alimentación Animal
INTERCITRUS Interprofesional Citrícola Española
INTERCUN Organización Interprofesional para Impulsar el Sector Cunícola
INTERHELIX Interprofesional del Caracol
INTEROVIC Organización Interprofesional del Ovino y Caprino de Carne
INVAC Organización Interprofesional de la Carne del Vacuno Autóctono de Calidad (INVAC)
IVIM Organización Interprofesional Agroalimentaria del Vino de Mesa, incluido el Vino de Mesa con Indicación
Geográfica de la Tierra y el Vino de Mesa con Indicación Geográfica
JARC Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya
PORCAT Associació Catalana de Productors del Porcí
PROPOLLO Organización Profesional de la Avicultura de Carne de Pollo del Reino de España
SCAT Cooperativa Apícola Tarragonina
UP Unió de Pagesos
URAPAC Unió de Ramaders i Pagesos de Catalunya
USAC Unió de Sindicats Agrícoles de Catalunya
-82-
ALTRES ENTITATS MENCIONADES A L’ESTUDI

ACA Agència Catalana de l’Aigua
ACC1Ó Agència de suport a la competitivitat de l’empresa catalana
ACSA Agència Catalana de Seguretat Alimentària
ADORCAT Associació Dones Rurals Catalunya
AEH Associació Europea d’incubadors d’ous
AICE Asociación De Industrias De la Carne de España
AMFAR Asociación de Mujeres y Familias del Ámbito Rural a nivell estatal
ANPROGAPOR Asociación nacional de productores de ganado porcino
ASEPRHU Asociación Espanyola de Productores de Huevos
ASSAPORC Associació Tècnico-Sanitària del Porcí de segon grau
CAA Cooperativas Agro-alimentarias
CEOE Confederación Española de Organizaciones Empresariales
CEPESCA Confederación Española de la Pesca
CESAC Centre de Sanitat Avícola de Catalunya
CHE Confederación Hidrográfica del Ebro
COAG Coordinadora de Organizaciones de Agricultores y Ganaderos
CONAFE Confederación Nacional de Frisona Española
CONXEMAR Asociación Española de Mayoristas, Transformadores, Importadores y Exportadores de Productos
de la Pesca y la Acuicultura
CRETT Consorci Europeu en Xarxa Tòfona o Tubericultura
CTFC Centre Tecnològic Forestal de Catalunya
DAR Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural
DMAH Departament de Medi Ambient i Habitatge
ECA Escola de Capacitació Agrària
ENA European Nursery Stock Association
EPEXA Associació Europea d’Exportadors d’Ous Incubables i Pollets d’un dia
ERPA Associació Europea d’Aus Rurals
FADEMUR Federación de Asociaciones de Mujeres Rurales a nivell estatal
FEAGAS Federación Española de Asociaciones de Ganado Selecto
FEDERECA Federación Nacional de Criadores de Ganado Equino de Carne
FEPEX Federación Española de Productores de Frutas, Hortalizas, Flores y Plantas de Vivero
FEPIME Federació de Petites i Mitjanes Empreses
FESACOCUR Federación Española de Avicultura, Colombicultura y Cunicultura de Raza
FETT Federación Española de Asociaciones de Truficultores
FMR Fundació del Món Rural
GETT Grup Europeu Tuber
IFOAM International Federation of Organic Agriculture Movements
IRTA Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries
MARM Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino
PIMEC Patronal de la Petita i Mitjana Empresa de Catalunya
PORCICAT l’Associació Agrupació de Defensa Sanitària Ramadera
PROLEC Federación Española de Empresarios Productores de Leche
REGSA Regs de Catalunya, SAU
REGSEGA Reg Sistema Segarra-Garrigues SAU
UGT Unión General de Trabajadores
-83-
ANNEX 2. LLISTAT DE LES ORGANITZACIONS TÈCNIQUES
-84-
-85-
-86-
-87-
-88-
-89-
-90-
-91-
-92-
-93-
-94-
-95-
-96-
-97-
-98-
-99-
-100-
-101-
-102-
-103-
ANNEX 3. NORMATIVA
Normativa relacionada amb les associacions de caràcter Horitzontal
Llei 18/2005, de 30 de setembre, per la qual es deroga la Llei 23/1986, de 24 de desembre, per la qual s’estableixen
les bases del règim jurídic de Cambres Agràries.
Reial decret 822/2010, de 25 de juny, pel qual s’aprova el Reglament de desplegament de la Llei 10/2009, de 20
d’octubre, de creació d’òrgans consultius de l’Estat en l’àmbit agroalimentari i de determinació de les bases de
representació de les organitzacions professionals agràries.
Llei 22/2002, de 12 de juliol, de confraries de pescadors.
Decret 232/2003, de 23 de setembre, pel qual s’estableix el procediment electoral de les confraries de pescadors
i les seves federacions.
Normativa relacionada amb les associacions de caràcter Sectorial

Llei orgànica 1/2002, de 22 de març, reguladora del Dret d’Associació
Llei 7/1997, de 18 de juny, d’associacions. Modificada per la Llei 11/2005, de 7 de juliol, de modificació i deroga-
ció parcial de diverses lleis relatives a entitats públiques i privades en matèria de personal.
Reial Decret 724/2003, de 13 de juny, pel qual es regulen les organitzacions de Productors de la pesca i de
l’aqüicultura i les seves associacions.
Decret 335/2006, de 5 de setembre, pel qual es crea el Centre de control lleter de Catalunya i es designa el La-
boratori autonòmic del control lleter oficial.
Resolució AAR/2814/2009, de 7 d’octubre, per la qual es designa el Laboratori Interprofessional Lleter de Cata-
lunya per a l’anàlisi de les mostres de control oficial de la qualitat de la llet a Catalunya.
Resolució AAR/1796/2009, de 22 de juny, per la qual s’atorga la gestió del centre de control lleter oficial de Ca-
talunya a la Federació de Frisona de Catalunya (FEFRIC).
Llei 38/1994, de 30 de desembre, reguladora de les organitzacions interprofessionals agroalimentàries.
Reglament CEE 2200/1996, del Consell, de 28 de octubre pel qual s’estableix la organització comuna de mercats
en el sector de les fruites i hortalisses.
Normativa relacionada amb les associacions de caràcter Tècnic

Decret 380/2006, de 10 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament de la planificació hidrològica.
Resolució de 21 de maig de 2010, de la Confederación Hidrográfica del Ebro, de delegació de competències.
Ordre d’11 d’abril de 1983 per la qual es regulen les agrupacions de defensa vegetal amb l’objectiu de col·laborar
amb l’Administració per lluitar de manera col·lectiva contra els agents nocius i les plagues dels vegetals.
Reial decret 1880/1996, de 2 d’agost, pel qual es regulen les agrupacions de defensa sanitària ramaderes.
Ordre de 6 d’octubre de 1986, per la qual s’aproven les normes que regulen el procediment a seguir per a la
constitució de les agrupacions de defensa forestal
Normativa relacionada amb les associacions classificades com a Altres

Decret 285/2006, de 4 de juliol, pel qual es desenvolupa la Llei 14/2003, de 13 de juny, de qualitat agroalimentària.
Reglament CE 834/2007 sobre producció i etiquetat dels productes ecològics.
Llei 21/2001, de 28 de desembre de mesures fiscals i administratives.
Decret 413/206, de 31 d’octubre, pel qual s’estableixen les Normes generals de producció integrada a Catalunya.
Reglament CE 510/2006 del Consell de 20 de març de 2006 sobre la protecció de les indicacions geogràfiques i
de les denominacions d’origen de productes agrícoles i alimentaris.
Reglament CE 509/2006 del Consell de 20 de març de 2006 sobre les especialitats tradicionals garantides dels
productes agrícoles i alimentaris.
Llei 15/2002, de 27 de juny, d’ordenació vitivinícola.
-104-
ANNEX 4. ÍNDEX DE FIGURES

ESQUEMES
Esquema 1. Estructura de l’estudi, pàg. 5
Esquema 2. Fotografia general de l’estructura del sector primari a Catalunya, pàg. 79
GRÀFICS
Gràfic 1. Distribució per demarcació del cens a les eleccions a cambres agràries de 2007, pàg. 16
Gràfic 2. Resultats de les eleccions a cambres agràries de 2007, pàg. 16
MAPES
Mapa 1. Àrees emparades per la producció de vi amb Denominació d’Origen, pàg. 53
Mapa 2. Àrees emparades per la producció d’oli amb Denominació d’Origen Protegida, pàg. 53
Mapa 3. Àrees emparades amb Denominació d’Origen Protegida no Oleícola, pàg. 53
Mapa 4. Àrees emparades per Indicació Geogràfica Protegida, pàg. 53
TAULES
Taula 1. Relació d’agrupacions no analitzades en l’estudi, pàg. 4
Taula 2. Subsectors considerats a l’estudi, pàg. 6
Taula 3. Origen i vigència de les dades, pàg. 8
Taula 4. Modalitats de gestió en les explotacions agràries catalanes, pàg. 11
Taula 5. Règim de tinença de les explotacions agràries catalanes, pàg. 12
Taula 6. Resum per demarcació del cens i els votants en les eleccions a cambres agràries de 2007, pàg. 15
Taula 7. Relació de confraries de pescadors per comarca, pàg. 20
Taula 8. Relació d’associacions catalanes per subsectors, pàg. 24-25-26-27-28-29-30
Taula 9. Dades d’OPFH d’àmbit català autonòmic en 2008, pàg. 31
Taula 10. Valor de la producció comercialitzada de les OPFH d’àmbit català autonòmic en 2008, pàg. 31
Taula 11. Relació de federacions catalanes, pàg. 36
Taula 12. Relació del nombre total d’ADVs i d’explotacions dels diferents sectors agrícoles, pàg. 46
Taula 13. Distribució territorial de tècnics i d’ADV per demarcació, pàg. 47
Taula 14. Relació del nombre total d’ADS i d’explotacions dels diferents sectors ramaders, pàg. 48
Taula 15. Total d’inscrits al CCPAE per província, pàg. 50
Taula 16. Total d’inscrits al CCPI per província, pàg. 50
Taula 17. Relació de Consells Reguladors per subsector, pàg. 52
Taula 18. Nombre d’inscrits per producte emparat sota marca Q, pàg. 54
Taula 19. Nombre d’inscrits per producte emparat sota marca ETG, pàg. 55
Taula 20. Relació del nombre total d’empreses agràries i d’entitats sectorials, pàg. 56
Taula 21. Resum de les associacions segons les seves funcions, pàg. 57
Taula 22. Distribució territorial de les associacions de productors per subsectors, pàg. 58
Taula 23. Resum de les federacions segons les seves funcions, pàg. 59
Taula 24. Resum de les característiques principals de les federacions, pàg. 60
Taula 25. Resum de la representació catalana en les Interprofessionals, pàg. 61
Taula 26. Resum de les interprofessionals segons les seves funcions, pàg. 62
Taula 27. Distribució de les agrupacions sanitàries vegetals per subsectors, pàg. 64
Taula 28. Evolució del nombre d’ADV per comarca, pàg. 65
Taula 29. Distribució de les agrupacions sanitàries animals per subsectors, pàg. 66
Taula 30. Distribució territorial de les ADF, pàg. 68
-105-
-106-

Informe Estructura Del Sector Primari A Catalunya

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Informe Estructura Del Sector Primari A Catalunya

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

ESTRUCTURA DEL SECTOR PRIMARI A CATALUNYA

Edició: desembre 2010

5.1. MARC GENERAL pàg. 8

7. ESTRUCTURA DEL SECTOR PRIMARI pàg. 15

7.1 ORGANITZACIONS DE CARÀCTER HORITZONTAL O GENERAL pàg. 15

8. ANÀLISI I OBSERVACIONS pàg. 56

8.1. ANÀLISI DE LES ASSOCIACIONS SECTORIALS pàg. 56

9. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES I RECURSOS D’INFORMACIÓ pàg. 80

10. AGRAÏMENTS pàg. 82

11. ANNEXOS pàg. 82

ANNEX 1. SIGLES D’ENTITATS pàg. 82

Per això, es defineixen uns objectius específics per a l’estudi:

Taula 1. Relació d’agrupacions no analitzades en l’estudi

• horitzontals, entre les quals es troben els sindicats i les patronals

Esquema 1. Estructura de l’estudi

Taula 2. Subsectors considerats a l’estudi

• Sectorials: interprofessionals i associacions de productors

En cadascun d’aquests cinc conceptes es considera el que es defineix a continuació.

Funcions. Funcions principals per les quals es va crear l’agrupació:

COMERCIALITZACIÓ. Activitats orientades a la venda de la producció dels seus associats.

Dimensió. Nombre d’associats que en forma part.

Àmbit territorial. Zona on actua

Àmbit sectorial. Subsector productiu en el qual treballa

En la següent taula es detalla el tipus i la data de cada font d’informació.

Taula 3. Origen i vigència de les dades

ANTECEDENTS DEL SINDICALISME AGRARI

ANTECEDENTS DE LES ASSOCIACIONS PESQUERES

ANTECEDENTS DE LES ASSOCIACIONS TÈCNIQUES

5.2. MODEL ACTUAL D’INTERLOCUCIÓ AMB L’ADMINISTRACIÓ

5.3. DADES GENERALS DEL SECTOR PRIMARI A CATALUNYA

Taula 4. Modalitats de gestió en les explotacions agràries catalanes

Taula 5. Règim de tinença de les explotacions agràries catalanes

ASSOCIACIÓ DEFENSA SANITÀRIA ANIMAL (ADS)

ASSOCIACIÓ DEFENSA VEGETAL (ADV)

AGRUPACIÓ DEFENSA FORESTAL (ADF)

COMUNITAT DE REGANTS (CR)

DENOMINACIÓ D’ORIGEN PROTEGIDA (D.O.P.)

ESPECIALITAT TRADICIONAL GARANTIDA (E.T.G.)

EXPLOTACIÓ EN INTEGRACIÓ COOPERATIVA

INDICACIÓ GEOGRÀFICA PROTEGIDA (I.G.P.)

MARCA QUALITAT ALIMENTÀRIA, MARCA Q

ORGANITZACIONS DE PRODUCTORS DE FRUITES I HORTALISSES (OPFH)

PRODUCCIÓ ECOLÒGICA (PAE)

PRODUCCIÓ FINAL AGRÀRIA (PFA)

PRODUCCIÓ INTEGRADA (PI)

7. ESTRUCTURA DEL SECTOR PRIMARI

7.1 ORGANITZACIONS DE CARÀCTER HORITZONTAL O GENERAL

• Defensar els interessos professionals, econòmics i socials dels seus associats

Gràfic 2. Resultats de les eleccions a cambres agràries de 2007

UNIO DE PAGESOS (UP) www.uniopagesos.org

FUNCIONS: Les seves funcions principals són:

S’estructura a partir dels següents òrgans:

ÀMBIT SECTORIAL: Dins l’agricultura, la ramaderia i la silvicultura, en 20 sectors productius diferents:

JOVES AGRICULTORS I RAMADERS DE CATALUNYA (JARC) www.jarc.es

ÀMBIT TERRITORIAL: Tenen 20 oficines distribuïdes a 13 comarques catalanes.

La seva organització està estructurada a partir del territori i dels sectors:

ASSOCIACIÓ AGRÀRIA DE JOVES AGRICULTORS (ASAJA) www.asajanet.com

FUNCIONS: Defensar les explotacions familiars i empreses agràries

INTERRELACIONS: ASAJA té un representant a la Taula de Concertació Agrària, a la Taula de Foment i Mo-

SERVEIS: Ofereix serveis d’assessorament i gestió tècnico-econòmica d’explotacions. Disposa de 6 oficines a

UNIÓ DE RAMADERS I PAGESOS DE CATALUNYA (URAPAC)

ÀMBIT SECTORIAL: S’organitza sectorialment dins l’agricultura i la ramaderia, en 13 sectors productius:

7.1.2. CONFRARIES DE PESCADORS