Professional Documents
Culture Documents
NOTA TÈCNICA:
1.-INTRODUCCIÓ.......................................................................................................4
2.1.1. Soroll provocat pel dipòsit dels residus al contenidor o al punt de recollida.
..............................................................................................................................8
2.1.2. Soroll provocat pel procés de recollida des de la vorera, pel buidat del
contenidor en el vehicle de transport i pel vehicle de neteja d’aquests. ................9
3.1. Establir a les ordenances relatives al soroll nivells màxims i horaris per a la
recollida de residus. ...............................................................................................14
-2-
3.4.-Substitució dels contenidors metàl·lics per contenidors metaloplàstics o
plàstics. ..................................................................................................................15
3.6.-Substituir els vehicles convencionals per vehicles més silenciosos (aïllats, amb
sistemes energètics alternatius .....). ......................................................................16
ANNEX 1. ..................................................................................................................18
-3-
NOTA TÈCNICA:
1.-INTRODUCCIÓ
El trànsit urbà és el causant del 80 % del soroll que es produeix en els carrers de les
nostres ciutats. Malgrat això al ser una font de soroll continu, sovint no es percebut
com la molèstia més greu, sinó que la percepció es desplaça vers d’altres activitats
puntuals o que generen un soroll intermitent. Les activitats que aixequen més
queixes són les climatitzacions i compressors de frigorífics de comerços, les
activitats d’oci nocturn i el soroll provocat per les operacions de recollida dels residus
municipals.
Hi ha tot un seguit de factors que ha fet que la recollida de residus municipals acabi
comportant molèsties diverses per els ciutadans, entre elles el soroll:
1998 2004
1,35 kg.hab./dia 1,66 kg.hab/dia
Augment d’un 38 % de generació de residus municipals
Augment d’un 23 % de generació per càpita.
Augment d’un 76 % d’envasos.
-4-
c) Residus que fa unes dècades s’integraven a d’altres circuits, bàsicament drapaires
però també agricultors, ramaders peri-urbans ..... (pa, draps, ampolles retornables
....) ara van també a parar al circuit municipal.
f) La congestió de mobilitat que existeix a les ciutats fa que es tendeixi a efectuar les
recollides de nit o molt d’hora per tal de no destorbar el trànsit diürn.
g) El fet positiu de que cada cop els ciutadans valoren més el seu ambient acústic fa
que aparèixer tensions entre les activitats que es desenvolupen a l’entorn urbà i la
ciutadania.
Per tant no es pot obviar que una part de la responsabilitat correspon també a tota la
ciutadania. La generació de menys residus, la tria acurada i selectiva en origen,
dipositar les deixalles fins un contenidor a una distància raonablement llarga (per no
incrementar innecessàriament el nombre de punts de recollida), la disposició a
assumir el cost de les reformes necessàries per reduir el soroll, fins i tot els hàbits de
mobilitat i comportaments al volant, són factors que incideixen en l’acompliment
d’una recollida “silenciosa”.
-5-
2. LA GENERACIÓ DE SOROLL I FACTORS QUE AFECTEN A
AQUESTA GENERACIÓ.
Una altra definició de soroll és la de la llei 16/2002 que defineix el soroll com:
contaminants físic que consisteix en una barreja complexa de sons de freqüències
diferents, que produeix una sensació auditiva considerada molesta o incòmoda i que
amb el pas del temps i per efecte de la seva reiteració pot esdevenir perjudicial per a
la salut de les persones.
En general els sorolls intermitents o d’impactes causen més molèsties que els
continus, tot i que la seva percepció també depèn del soroll de fons.
1
Font: www.unsl.edu.ar, Universitat Nacional de San Luis / Argentina, set-04
-6-
En les ciutats les principals fonts de soroll són tres:
La llei 16/2002 estableix uns nivells d’immissió d’aplicació per a cada activitat
productora de soroll en funció de l’horari i de la zona de sensibilitat acústica on
estigui ubicada l’activitat.
-7-
La llei 16/2002 regula els nivells d’immissió d’aplicació quan la contaminació acústica
prové d’un o diversos emissors acústics situats al medi exterior del centre receptor,
que altrament dit, vol dir els nivells d’immissió de les activitats i relacions de veïnatge
en l’ambient exterior.
2
Valor límit d’immissió: d’aplicació a tot el que es faci nou a partir de la Llei.
3
Valor d’atenció: d’aplicació a tot l’existent abans de la llei.
-8-
2.1.2. Soroll provocat pel procés de recollida des de la vorera, pel buidat del
contenidor en el vehicle de transport i pel vehicle de neteja d’aquests.
Tan els contenidors de càrrega posterior com els de càrrega lateral solen tenir
diferents dispositius per mitigar el soroll al obrir la tapa (topes posteriors, eix de les
frontisses ralentitzador), al tancar-la (topes de goma, coixí d’aire, eix de les frontisses
ralentitzador), la tapa basculant esmorteix el soroll d’obertura i de tancament, però
pot dificultar el seu ús a persones grans i nens. Les rodes en el cas dels contenidors
mòbils són també una font de soroll hi ha diverses alternatives que van des de el
material de rodadura fins compensadors per disminuir els sotracs.
-9-
impacte major que la recollida pròpiament dita. Cal tenir en conte que la seva
freqüència és, en principi, més baixa que la de la recollida, encara que varia segons
la fracció.
Els contenidors soterrats, quan són del tipus de descàrrega inferior, aixecats amb
grua, tenen un recorregut major i la operació és més delicada, podent-se donar el
cas de que hi hagi un augment en la molèstia per soroll. En canvi, els que aixequen
el contenidor per un motor soterrat, en principi han de fer el mateix soroll que els
contenidors convencionals (càrrega posterior o lateral) ja que solen ser mecanismes
hidràulics.
Els diferents tipus de camió poden fer un nivell de soroll variable, depenent en molts
casos de l’estat de manteniment i de l’edat de la maquinària.
Hi ha una Directiva europea relativa al soroll emès per camions, és la directiva del
Consell 92/97/CEE, de 10 de novembre de 1992, per la que es modifica la Directiva
70/157/CEE relativa a l’aproximació de les legislacions dels Estats membres sobre el
nivell sonor admissible i el dispositiu d’escapament dels vehicles de motor (DOCE
núm.L371, de 19 de desembre de 1992). Aquesta Directiva te un annex amb nivells
màxims d’emissió segons carrega i potència.
També hi ha una norma UNE -EN 1501-1:1999 relativa als camions de recollida de
residus.
En alguns tipus de recollida (per exemple el porta a porta) es poden utilitzar vehicles
elèctrics, més silenciosos, també s’han experimentat models energètics alternatius i
menys sorollosos per altres tipus de vehicle.
El soroll de l’alarma de marxa enrera (supera els 85dBA), atès que és un dispositiu
de seguretat laboral, no es pot eliminar, malgrat això pot optimitzar-se sempre dins la
normativa corresponent.
- 10 -
El procés de transvasament de residus entre un camió més o menys petit (satèl·lit) a
un camió més gros és una altra de les fonts de soroll derivades de l’ús dels vehicles
de recollida.
Aquestes operacions, que cada cop són més freqüent, sobretot en recollides a zones
de casc històric o de carrers estrets que no permeten l’entrada de camions grans
s’efectuen per optimitzar el transport, reduir costos i consum de combustible (i
emissions).
Un altre factor és la conducció dels camions, que pot ser més o menys brusca. Els
operaris quan abans acaben la recollida de brossa abans acaben la jornada laboral,
aquest factor és motiu que sovint es vulgui treballar a major velocitat, produint doncs,
més molèsties i sorolls.
Una altra fracció amb problemàtiques de soroll acusades és la dels voluminosos. Per
una part si el camió de recollida disposa de trituració la emissió de soroll és elevada,
per l’altre la recollida manual o amb grua pop pot donar lloc a sorolls d’impacte i
trencadisses relativament intensos. De tota manera la trituració al camió és una
operació poc estesa.
- 11 -
El model de recollida pot ser determinant en els nivells de soroll emesos per la
recollida de residus municipals.
El model porta a porta, al reduir al mínim la maquinària emprada i ser (en principi)
feta d’una manera més acurada, ja que els operaris han de comprovar la fracció
recollida, és el model que, en principi, menys soroll genera.
Els models de recollida en contenidor generen comparativament més soroll per l’ús
de la maquinaria utilitzada. Els models de càrrega posterior al haver manipulació
manual dels contenidors tenen una font extra de soroll, que en el cas de la càrrega
lateral no es dona. Per contra els vehicles de càrrega posterior solen ser més petits i,
si tenen un bon manteniment, fan un soroll intrínsec menor.
Fer tota la recollida en horari diürn fora potser una solució generalitzada, sinó fos per
que generaria un augment de la percepció de mals olors als contenidors i que les
operacions de càrrega i descàrrega d’alguna manera alentirien el trànsit, cosa que
faria més lenta la recollida, augmentaria el soroll del trànsit i dels vehicles i generaria
una nova percepció negativa d’aquesta.
- 12 -
A l’hora d’ubicar els contenidors en un municipi és produeix un efecte NIMBY (Not in
my back Yard) entre els veïns, tots volem els contenidors a prop de casa nostre però
no just davant, aquest fet és motiu de força queixes entre la ciutadania.
Les densitats altes apropen els contenidors i d’aquesta manera augmenten l’impacte
acústic per acumulació d’operacions. Per l’altra les densitats baixes fan que
augmenti el nombre d’aquests (per no col·locar els contenidors massa lluny de
l’usuari) d’aquesta manera augmenta el nombre d’operacions de càrrega i neteja.
- 13 -
3. MESURES I ACTUACIONS D’ATENUACIÓ DEL SOROLL
GENERAT PER A LA RECOLLIDA DE RESIDUS.
A grans trets, les accions que permeten assolir una gestió ambiental eficaç en relació
a la contaminació acústica:
A continuació es descriuen mesures concretes per tal d’atenuar el soroll generat per
a la recollida de residus.
Val a dir, però, que aquestes mesures no poden ser preses en bloc i que, en alguns
casos no són complementaries i poden tenir efectes contraris als buscats. En tot cas
és necessària una tasca tècnica d’avaluació dels efectes de cada mesura o actuació
per a garantir la seva eficàcia.
No tan sols per els residus municipals sinó també per d’altres recollides, com les de
les runes d’obres i la recollida comercial (quan no sigui assumida per la recollida
municipal).
- 14 -
3.3.-Efetuar un seguiment acurat de l’acompliment per part del
concessionari de les condicions del plec.
Els contenidors metàl·lics són els que més soroll generen tan en introduir els residus
(especialment al cas del vidre) com a les diverses operacions lligades a la
descàrrega.
Val a dir però, que els contenidors amb components plàstics, especialment els iglús
de recollida d’envasos tenen un risc greu d’incendi (especialment intencionat) i que
cal trobar un l’equilibri entre el soroll i la destrucció vandàlica. A més, en la majoria
de situacions, els contenidors metàl·lics són més resistents i tenen una vida més
llarga que els de plàstic.
Els contenidors metàl·lics són també més sorollosos en el cas de recollida per
càrrega posterior (encara que en queden pocs), recollida en la que cal arrossegar els
contenidors fins a la pinça elevadora.
Cal però valorar l’equilibri entre la despesa necessària i els resultats obtinguts en
substitucions d’aquest tipus.
- 15 -
Conservar la maquinària i substituir-la abans de que el seu impacte sigui excessiu
pot ser una bona mesura per atenuar l’impacte acústic de la recollida de residus.
Tot el dit per la maquinaria de recollida és també vàlid per els vehicles de neteja dels
contenidors.
Aquesta substitució pot ser gradual a mesura que s’ha d’anar renovant la flota de
vehicles, també es pot lligar una part d’ella als contractes nous.
Aquesta és una pràctica cada cop més habitual, per tal de racionalitzar recorreguts i
recollides de diferents nuclis. El seu ús s’ha de supeditar al seu impacte.
Aquest plans de formació, centrats però en els residus (fraccions, recollida, destí ....)
i en la seguretat laboral ja solen constar en els plecs de condicions de la contractació
de la recollida, sols cal adaptar-los a aquest nou aspecte.
A més del comportament dels treballadors durant les tasques de recollida es pot
incloure formació per a la conducció eficient, centrant-la a més de en l’estalvi
energètic, en la reducció del soroll.
- 16 -
3.9.-Adoptar el model de recollida porta a porta, que al no emprar
contenidors ni aparells elevadors és, generalment, el més silenciós dels
models.
Per adoptar aquest model cal avaluar acuradament la tipologia i idiosincràsia del
municipi. També cal tenir en compte que la fracció vidre (la més sorollosa) és una
fracció problemàtica en l’aspecte de seguretat dels treballadors.
Cal tenir en compte que la recollida diürna, malgrat tenir un impacte menor en els
veïns pot donar lloc a d’altres molèsties degudes a problemes de trànsit i de males
olors.
Això és especialment important en el cas del vidre, el més sorollós, cal en aquest cas
trobar un equilibri entre la freqüència de buidat, el nombre de contenidors, el seu
volum i la seva situació. Especialment crític és l’aspecte de la distància màxima que
ha de recórrer un usuari per dipositar els residus en el contenidor correcte, entre
aconseguir la distància més curta i la menor densitat possible s’ha de trobar
l’equilibri.
Com fan molts municipis, es possible efectuar la recollida seguint diferents models
segons el tipus de barri, combinant, per exemple porta a porta i càrrega posterior, el
contenidor en vorera amb les àrees d’aportació, etc.
- 17 -
ANNEX 1.
- 18 -