Àrea de Medi Ambient C/.

Urgell, 187 / 08036 Barcelona

Servei de Medi Ambient Tel. 934 022 485 / Fax. 934 022 493
s.media@diba.es / www.diba.es

NOTA TÈCNICA:

IMPACTE ACÚSTIC DELS

PROCESSOS DE RECOLLIDA DE
RESIDUS MUNICIPALS.

Nota elaborada per:

Ramon Rabella
David Casabona
Maria Llorens
Josep Maria Saurí
Blanca Martínez de Foix

Barcelona, març de 2006

ÍNDEX

1.-INTRODUCCIÓ.......................................................................................................4

2. LA GENERACIÓ DE SOROLL I FACTORS QUE AFECTEN A AQUESTA

GENERACIÓ...............................................................................................................6

2.1. Fonts de soroll...................................................................................................8

2.1.1. Soroll provocat pel dipòsit dels residus al contenidor o al punt de recollida.
..............................................................................................................................8

2.1.2. Soroll provocat pel procés de recollida des de la vorera, pel buidat del
contenidor en el vehicle de transport i pel vehicle de neteja d’aquests. ................9

2.1.3. Soroll derivat de la maquinaria de transport emprada en la recollida. .......10

2.1.4. El transvasament de residus entre camions..............................................10

2.1.5.-Soroll produït pels operaris durant la recollida. .........................................11

2.2. Factors que influeixen en la generació de soroll. ............................................11

2.2.1. Fracció recollida. .......................................................................................11

2.2.2. Model de recollida. ....................................................................................11

2.2.3. Organització dels horaris i calendari de recollida. .....................................12

2.2.4. Contenerització, nombre i situació dels contenidors i/o els punts

d’aportació...........................................................................................................12

2.2.5. Estructura urbana. Itineraris de recollida. ..................................................13

3. MESURES I ACTUACIONS D’ATENUACIÓ DEL SOROLL GENERAT PER A LA

RECOLLIDA DE RESIDUS. ......................................................................................14

3.1. Establir a les ordenances relatives al soroll nivells màxims i horaris per a la
recollida de residus. ...............................................................................................14

3.2. Introduir als plecs de condicions de les concessions de la recollida clàusules

relatives a la prevenció del soroll, els límits assolibles i horaris de recollida. .........14

3.3.-Efetuar un seguiment acurat de l’acompliment per part del concessionari de

les condicions del plec. ..........................................................................................15

-2-
 3.4.-Substitució dels contenidors metàl·lics per contenidors metaloplàstics o
plàstics. ..................................................................................................................15

3.5.-Realitzar un manteniment acurat de la maquinària de recollida i dels

contenidors.............................................................................................................15

3.6.-Substituir els vehicles convencionals per vehicles més silenciosos (aïllats, amb
sistemes energètics alternatius .....). ......................................................................16

3.7.-Redui al mínim el transvasament de residus, especialment en zones urbanes.

...............................................................................................................................16

3.8.-Aplicar un pla de formació i sensibilització al personal de recollida per tal de

que al arrossegar els contenidors i al comunicar-se i conduir tinguin cura de no
molestar als veïns. .................................................................................................16

3.9.-Adoptar el model de recollida porta a porta, que al no emprar contenidors ni

aparells elevadors és, generalment, el més silenciós dels models. .......................17

3.10.-Adaptar l’horari i el calendari de recollida de manera que tingui un impacte

menys continuat sobre una mateixa zona, procurar fer recollida diürna en el
possible. .................................................................................................................17

3.11.-Ajustar el nombre contenidors i la seva ubicació a les necessitats reals, per

tal de reduir el nombre d’operacions de càrrega i descàrrega i la seva acumulació
en un sol punt o en punts sensibles. ......................................................................17

3.12.-Adaptar els itineraris, la contenerització i els models de recollida emprats a la

estructura urbana. ..................................................................................................17

ANNEX 1. ..................................................................................................................18

-3-
NOTA TÈCNICA:

IMPACTE ACÚSTIC DELS PROCESSOS DE RECOLLIDA DE

RESIDUS MUNICIPALS.

1.-INTRODUCCIÓ

El trànsit urbà és el causant del 80 % del soroll que es produeix en els carrers de les
nostres ciutats. Malgrat això al ser una font de soroll continu, sovint no es percebut
com la molèstia més greu, sinó que la percepció es desplaça vers d’altres activitats
puntuals o que generen un soroll intermitent. Les activitats que aixequen més
queixes són les climatitzacions i compressors de frigorífics de comerços, les
activitats d’oci nocturn i el soroll provocat per les operacions de recollida dels residus
municipals.

La recollida de residus és un dels serveis mínims que segons la llei 7/1985 de 2

d’abril, reguladora de les bases del règim local ha de prestar qualsevol municipi. De
fet és un dels serveis municipals on s’hi esmercen bona part dels recursos
econòmics i personals dels municipis, és responsabilitat directa de l’ajuntament que
aquest servei es presti amb la major eficàcia i en les millors condicions ambientals
possibles.

Hi ha tot un seguit de factors que ha fet que la recollida de residus municipals acabi
comportant molèsties diverses per els ciutadans, entre elles el soroll:

a) La producció de residus per càpita no ha deixat de créixer els darrers anys,

comparant la nostra situació amb la de països més desenvolupats és de témer que
seguirà creixent, això fa que s’hagi de retirar més materials del carrer.

b) Hi ha un creixement en l’ús de productes envasats, generalment per interessos de

l’envasador, però que sovint són també reclamats per alguns consumidors.

1998 2004
1,35 kg.hab./dia 1,66 kg.hab/dia
Augment d’un 38 % de generació de residus municipals
Augment d’un 23 % de generació per càpita.
Augment d’un 76 % d’envasos.

-4-
c) Residus que fa unes dècades s’integraven a d’altres circuits, bàsicament drapaires
però també agricultors, ramaders peri-urbans ..... (pa, draps, ampolles retornables
....) ara van també a parar al circuit municipal.

d) La mecanització de la recollida cada cop està més generalitzada, malgrat que hi

ha un retorn al porta a porta, i que és un tipus de recollida més silenciosa, però que
afecta quantitativament a un nombre limitat de ciutadans.

e) L’obligació d’efectuar una recollida separada fa que el nombre de contenidors, de

vehicles i d’operacions es diversifiquin i multipliquin, aquest augment d’activitat
incrementa necessàriament les molèsties. Una tria en origen mal feta, fa, que sense
disminuir el nombre de contenidors de recollida selectiva, la producció de “resta”
sigui més alta del que hauria de ser i per tant, sigui necessari recollir-la quasi cada
dia.

f) La congestió de mobilitat que existeix a les ciutats fa que es tendeixi a efectuar les
recollides de nit o molt d’hora per tal de no destorbar el trànsit diürn.

g) El fet positiu de que cada cop els ciutadans valoren més el seu ambient acústic fa
que aparèixer tensions entre les activitats que es desenvolupen a l’entorn urbà i la
ciutadania.

No cal perdre de vista, però, que la recollida de residus és un servei obligatori i

imprescindible que es presta als mateixos ciutadans els quals expressen les seves
legítimes queixes.

Per tant no es pot obviar que una part de la responsabilitat correspon també a tota la
ciutadania. La generació de menys residus, la tria acurada i selectiva en origen,
dipositar les deixalles fins un contenidor a una distància raonablement llarga (per no
incrementar innecessàriament el nombre de punts de recollida), la disposició a
assumir el cost de les reformes necessàries per reduir el soroll, fins i tot els hàbits de
mobilitat i comportaments al volant, són factors que incideixen en l’acompliment
d’una recollida “silenciosa”.

En aquesta nota tècnica es repassen els principals factors que influeixen en la

generació de soroll en la recollida de residus municipals, tals com el tipus de
maquinària que s’utilitza o les operacions dels operaris, per posteriorment enumerar
algunes de les mesures que es poden utilitzar per tal d’atenuar el soroll i evitar així
les possibles molèsties que aquest serveis provoca en la ciutadania.

-5-
2. LA GENERACIÓ DE SOROLL I FACTORS QUE AFECTEN A
AQUESTA GENERACIÓ.

El soroll és defineix com un so no desitjat, que produeix efectes sobre les

persones en la comunicació, alteracions en el comportament i el dormir, efectes
fisiològics sobre el sistema cardiovascular, el sistema digestiu i el sistema auditiu.

Llindar d’audició i límit del dolor1

Una altra definició de soroll és la de la llei 16/2002 que defineix el soroll com:
contaminants físic que consisteix en una barreja complexa de sons de freqüències
diferents, que produeix una sensació auditiva considerada molesta o incòmoda i que
amb el pas del temps i per efecte de la seva reiteració pot esdevenir perjudicial per a
la salut de les persones.

La contaminació acústica està relacionada amb les malalties cardiovasculars i amb

la pèrdua d’oïda, així com també amb alteracions del sistema nerviós (estrès,
irritabilitat, tensió....), fatiga, insomni crònic i sensació general de malestar,
problemes de concentració, alteració dels processos d’aprenentatge i dificultat de
comunicació i relació social.

En general els sorolls intermitents o d’impactes causen més molèsties que els
continus, tot i que la seva percepció també depèn del soroll de fons.

1
Font: www.unsl.edu.ar, Universitat Nacional de San Luis / Argentina, set-04

-6-
En les ciutats les principals fonts de soroll són tres:

• Les activitats: En aquest grup inclourem les activitats comercials, industrials,

de serveis (recollida de deixalles, vehicles d’urgència) o oci susceptibles de
generar soroll. També inclourem les instal·lacions dels edificis i locals com
equips de refrigeració, ventiladors, etc.
• El trànsit: En el conjunt ambiental (a l’aire lliure) el soroll del trànsit representa
el 80% del total, per tant és la font generadora de molèstia en els carrers de les
nostres ciutats.
• El soroll veïnal: Dins dels habitatges hi ha fonts de soroll que també poden
ocasionar problemes a altres habitants. En general aquestes molèsties poden
ser degudes al fet de no respectar la manera correcta d’utilització d’eines,
electrodomèstics, equipaments o activitats, per no prendre les precaucions
adequades respectes el soroll que podem generar, per no respectar els horaris
o poden ser degudes a comportaments de persones sorolloses.
La relació entre soroll i molèstia és complexa i a part de les particularitats individuals,
segons el grau de sensibilitat al soroll, hi ha una sèrie de punts que ajuden a
interpretar la molèstia col·lectiva:
• Sorolls que pel fet de sentir-se són molestos amb un nivells que poden ser
baixos o més alts: tit-tac del rellotge, aigua a les canonades, autobusos,
recollida de deixalles.
• Causen interferències que pertorben al desenvolupament normal d’accions:
lectura, lleure.
• Hi ha una invasió del territori biològic de l’home a causa del soroll.
• Si la molèstia a causa del soroll és considerable pot desencadenar un
empitjorament de la salut: el cos es va adaptant al soroll però afegeix tensions i
fatiga.
La OMS el 1996 va suggerir uns valors indicatius dels nivells mitjans a l’aire lliure i
en període diürn, per evitar interferències amb les activitats normals de la població:
55 dB. També va suggerir altres valors per àmbits específics. Aquest nivells han
servit per definir els nivells d’immissió de la legislació catalana.

La llei 16/2002 estableix uns nivells d’immissió d’aplicació per a cada activitat
productora de soroll en funció de l’horari i de la zona de sensibilitat acústica on
estigui ubicada l’activitat.

-7-
La llei 16/2002 regula els nivells d’immissió d’aplicació quan la contaminació acústica
prové d’un o diversos emissors acústics situats al medi exterior del centre receptor,
que altrament dit, vol dir els nivells d’immissió de les activitats i relacions de veïnatge
en l’ambient exterior.

Zona de Valor límit Valor d’atenció3

sensibilitat d’immissió2
LAr, en dB(A) LAr, en dB(A)
Dia Nit Dia Nit
A, alta 60 50 65 60
B, moderada 65 55 68 63
C, baixa 70 60 75 70
Horari: diürn 8h a 21h i 21h a 8h.

2.1. Fonts de soroll.

2.1.1. Soroll provocat pel dipòsit dels residus al contenidor o al punt de

recollida.

Al dipositar els materials als contenidors es produeix inevitablement soroll. La fracció

de recollida selectiva més “sorollosa” és el vidre que al ser dipositat al contenidor
produeix soroll de trencadisses, això es maximitzar en els contenidors metàl·lics.

En molts tipus de contenidors, independentment de la fracció, en cas de mala

operació per part de l’usuari o de mal manteniment, es poden donar lloc a sorolls al
accionar el pedal o al tancar la tapa.

Hi ha una norma UNE-EN, la numero 13071 de 2002, on s’especifiquen els assaigs

acústics que han d’acomplir els contenidors per a recollida selectiva de vidre.

Alguns models de contenidor de recollida selectiva de vidre s’ofereixen amb un

recobriment intern per esmorteir els cops dels envasos contra les parets del
contenidor, aquesta escuma sol ser de polietilè expandit.

2
Valor límit d’immissió: d’aplicació a tot el que es faci nou a partir de la Llei.
3
Valor d’atenció: d’aplicació a tot l’existent abans de la llei.

-8-
2.1.2. Soroll provocat pel procés de recollida des de la vorera, pel buidat del
contenidor en el vehicle de transport i pel vehicle de neteja d’aquests.

El procés de recollir els residus, ja sigui en el porta a porta o en la recollida dels

contenidor pot generar soroll, des de diferents processos i orígens. Ja sigui per les
operacions en general, ja sigui derivat del tipus de material recollit.

Quan s’usen maquinàries de recollida, el procés d’elevació i buidat del contenidor, ja

sigui en càrrega posterior, lateral o inferior, soterrat o no, dona lloc a l’emissió d’un
nivell de soroll determinat, que en el cas de maquinaria vella pot ser més elevat.

En la carrega posterior hi ha dos fonts de soroll, la primera correspon a les

operacions manuals i la segona a les mecàniques.

El soroll de l’arrossegament dels contenidors (sobretot per superar voreres i d’altres

obstacles) i el derivat de l’obertura i del tancament de tapes, són atribuïbles a
tasques manuals dels operaris. Els contenidors de tapa plana, són en principi més
sorollosos si no s’operen d’una manera acurada, per contra els de tapa basculant
(tapa corba) fan molt menys soroll al tancar-se i obrir-se, fins i tot en cas de ser
tractats amb poca cura.

L’altre la descàrrega, pròpiament dita, atribuïble a les màquines, que en el cas de

bujols de mida per sota dels 1.000 litres pot donar lloc a un seguit de cops
(descàrrega repetida) per tal de que no es quedi material encallat.

En la càrrega lateral la generació de soroll és en principi menor, ja que no hi ha

arrossegament de contenidors, malgrat això, els camions de càrrega lateral solen ser
més grans i potents que els de càrrega posterior, podent-se doncs donar el cas de
que generin més soroll.

Tan els contenidors de càrrega posterior com els de càrrega lateral solen tenir
diferents dispositius per mitigar el soroll al obrir la tapa (topes posteriors, eix de les
frontisses ralentitzador), al tancar-la (topes de goma, coixí d’aire, eix de les frontisses
ralentitzador), la tapa basculant esmorteix el soroll d’obertura i de tancament, però
pot dificultar el seu ús a persones grans i nens. Les rodes en el cas dels contenidors
mòbils són també una font de soroll hi ha diverses alternatives que van des de el
material de rodadura fins compensadors per disminuir els sotracs.

En la recollida porta a porta aquest soroll desapareix en principi, malgrat que

moltes vegades s’utilitza un vehicle de càrrega posterior i un contenidor fix a la pinça
elevadora, en aquest cas el problema por ser semblant a la posterior.

La neteja de contenidors mitjançant camió especial genera soroll per l’operació de

càrrega i descàrrega i de la injecció a pressió de la solució de neteja, podent tenir un

-9-
impacte major que la recollida pròpiament dita. Cal tenir en conte que la seva
freqüència és, en principi, més baixa que la de la recollida, encara que varia segons
la fracció.

Una altra factor d’emissió és la compactació o trituració en els vehicles de recollida.

La compactació és una operació generalitzada, sols en alguns vehicles petits,
generalment pel porta a porta no n’hi ha. La trituració es dona especialment en
algunes recollides de voluminosos.

Els contenidors soterrats, quan són del tipus de descàrrega inferior, aixecats amb
grua, tenen un recorregut major i la operació és més delicada, podent-se donar el
cas de que hi hagi un augment en la molèstia per soroll. En canvi, els que aixequen
el contenidor per un motor soterrat, en principi han de fer el mateix soroll que els
contenidors convencionals (càrrega posterior o lateral) ja que solen ser mecanismes
hidràulics.

2.1.3. Soroll derivat de la maquinaria de transport emprada en la recollida.

Els diferents tipus de camió poden fer un nivell de soroll variable, depenent en molts
casos de l’estat de manteniment i de l’edat de la maquinària.

Hi ha una Directiva europea relativa al soroll emès per camions, és la directiva del
Consell 92/97/CEE, de 10 de novembre de 1992, per la que es modifica la Directiva
70/157/CEE relativa a l’aproximació de les legislacions dels Estats membres sobre el
nivell sonor admissible i el dispositiu d’escapament dels vehicles de motor (DOCE
núm.L371, de 19 de desembre de 1992). Aquesta Directiva te un annex amb nivells
màxims d’emissió segons carrega i potència.

També hi ha una norma UNE -EN 1501-1:1999 relativa als camions de recollida de
residus.

En alguns tipus de recollida (per exemple el porta a porta) es poden utilitzar vehicles
elèctrics, més silenciosos, també s’han experimentat models energètics alternatius i
menys sorollosos per altres tipus de vehicle.

El soroll de l’alarma de marxa enrera (supera els 85dBA), atès que és un dispositiu
de seguretat laboral, no es pot eliminar, malgrat això pot optimitzar-se sempre dins la
normativa corresponent.

2.1.4. El transvasament de residus entre camions.

- 10 -
El procés de transvasament de residus entre un camió més o menys petit (satèl·lit) a
un camió més gros és una altra de les fonts de soroll derivades de l’ús dels vehicles
de recollida.

Aquestes operacions, que cada cop són més freqüent, sobretot en recollides a zones
de casc històric o de carrers estrets que no permeten l’entrada de camions grans
s’efectuen per optimitzar el transport, reduir costos i consum de combustible (i
emissions).

2.1.5.-Soroll produït pels operaris durant la recollida.

L’activitat dels operaris pot ser generadora de soroll, especialment en la manipulació

dels contenidors, però també, en casos com el del porta a porta, on no hi ha
contenidor, el volum de la comunicació oral pot donar lloc a molèsties, que encara
que no puguin ser quantificades ambientalment poden ser significatives. Aquest
problema seria, més que un problema derivat de la recollida, un problema de
convivència semblant als que es donen entre veïns.

Un altre factor és la conducció dels camions, que pot ser més o menys brusca. Els
operaris quan abans acaben la recollida de brossa abans acaben la jornada laboral,
aquest factor és motiu que sovint es vulgui treballar a major velocitat, produint doncs,
més molèsties i sorolls.

2.2. Factors que influeixen en la generació de soroll.

2.2.1. Fracció recollida.

La fracció recollida és d’importància cabdal, la que genera més impacte acústic és el

vidre (veure el punt 1.1 on es parla de la norma UNE per contenidors) que és la
única fracció que te alguna mena de normalització referent a l’aspecte acùstic.

Una altra fracció amb problemàtiques de soroll acusades és la dels voluminosos. Per
una part si el camió de recollida disposa de trituració la emissió de soroll és elevada,
per l’altre la recollida manual o amb grua pop pot donar lloc a sorolls d’impacte i
trencadisses relativament intensos. De tota manera la trituració al camió és una
operació poc estesa.

2.2.2. Model de recollida.

- 11 -
El model de recollida pot ser determinant en els nivells de soroll emesos per la
recollida de residus municipals.

El model porta a porta, al reduir al mínim la maquinària emprada i ser (en principi)
feta d’una manera més acurada, ja que els operaris han de comprovar la fracció
recollida, és el model que, en principi, menys soroll genera.

Els models de recollida en contenidor generen comparativament més soroll per l’ús
de la maquinaria utilitzada. Els models de càrrega posterior al haver manipulació
manual dels contenidors tenen una font extra de soroll, que en el cas de la càrrega
lateral no es dona. Per contra els vehicles de càrrega posterior solen ser més petits i,
si tenen un bon manteniment, fan un soroll intrínsec menor.

2.2.3. Organització dels horaris i calendari de recollida.

Els horaris de recollida, encara que evidentment no redueixen l’emissió de soroll,

tenen un impacte important en la seva percepció i malgrat ser un tema de relatiu
sentit comú no sempre es troben optimitzats.

Generalment hi ha fraccions (especialment vidre i voluminosos amb trituració) que es

recullen a partir de les 8 o les 9 del matí ja que generen més molèsties.

Fer tota la recollida en horari diürn fora potser una solució generalitzada, sinó fos per
que generaria un augment de la percepció de mals olors als contenidors i que les
operacions de càrrega i descàrrega d’alguna manera alentirien el trànsit, cosa que
faria més lenta la recollida, augmentaria el soroll del trànsit i dels vehicles i generaria
una nova percepció negativa d’aquesta.

En aquells municipis on no es fa recollida cada dia i on hi ha un calendari variable

per aquesta, pot donar-se el cas que aquest agreugi l’impacte, per exemple al
coincidir en el mateix dia o en dies consecutius la recollida en un mateix punt (veure
disposició dels contenidors i itineraris als apartats 1.2.4 i 1.2.5).

2.2.4. Contenerització, nombre i situació dels contenidors i/o els punts

d’aportació.

La contenerització pot ser un altre factor important en la generació de soroll de les

operacions de càrrega i neteja, un parc de contenidors sobredimensionat fa que
s’efectuï un nombre d’operacions innecessàriament gran.

També la ubicació dels contenidors és important, si estan excessivament propers pot

augmentar l’impacte sobre una zona concreta.

- 12 -
A l’hora d’ubicar els contenidors en un municipi és produeix un efecte NIMBY (Not in
my back Yard) entre els veïns, tots volem els contenidors a prop de casa nostre però
no just davant, aquest fet és motiu de força queixes entre la ciutadania.

Si la recollida es fa en àrees d’aportació, al haver diversos contenidors junts pot

donar lloc a una acumulació de l’impacte que s’agreuja en el cas de que es facin
varies recollides en una sola nit o en dies consecutius (segons el calendari de
recollida).

2.2.5. Estructura urbana. Itineraris de recollida.

L’estructura urbana també té un paper en la generació de soroll, els carrers en

pendent fan que els camions emetin més, també l’amplada del carrer i l’alçada de les
cases te un impacte directe sobre el soroll que arriba als habitatges.

Les densitats altes apropen els contenidors i d’aquesta manera augmenten l’impacte
acústic per acumulació d’operacions. Per l’altra les densitats baixes fan que
augmenti el nombre d’aquests (per no col·locar els contenidors massa lluny de
l’usuari) d’aquesta manera augmenta el nombre d’operacions de càrrega i neteja.

En cascs històrics amb un traçat de carrers estrets i irregulars, la utilització de

camions de recollida veu incrementat el seu impacte per maniobres diverses i trams
llargs de marxa enrera (amb la senyal acústica de perill)

Els itineraris de recollida tenen també la seva importància, la coincidència amb

zones desfavorables agreuja els efectes, a més pot afegir-se als efectes del
calendari de recollida i a la disposició dels contenidors. Els itineraris poden allargar o
escurçar el procés general de recollida.

- 13 -
3. MESURES I ACTUACIONS D’ATENUACIÓ DEL SOROLL
GENERAT PER A LA RECOLLIDA DE RESIDUS.

A grans trets, les accions que permeten assolir una gestió ambiental eficaç en relació
a la contaminació acústica:

• L’establiment d’un marc legal.

• La planificació.
• La promoció d’iniciatives que impliquin els diversos agents socials: campanyes
de sensibilització, gestió del trànsit, sanejament, etc.
• La dotació econòmica de les actuacions proposades.

A continuació es descriuen mesures concretes per tal d’atenuar el soroll generat per
a la recollida de residus.

Val a dir, però, que aquestes mesures no poden ser preses en bloc i que, en alguns
casos no són complementaries i poden tenir efectes contraris als buscats. En tot cas
és necessària una tasca tècnica d’avaluació dels efectes de cada mesura o actuació
per a garantir la seva eficàcia.

3.1. Establir a les ordenances relatives al soroll nivells màxims i horaris

per a la recollida de residus.

No tan sols per els residus municipals sinó també per d’altres recollides, com les de
les runes d’obres i la recollida comercial (quan no sigui assumida per la recollida
municipal).

3.2. Introduir als plecs de condicions de les concessions de la recollida

clàusules relatives a la prevenció del soroll, els límits assolibles i horaris
de recollida.

Incloure aquests condicionants és una pràctica habitual als concursos per a

l’adjudicació de la recollida, els nivells contemplats a la directiva de vehicles a motor
són relativament alts i es poden ajustar millor rebaixant-los fins a un nivell assumible.

- 14 -
3.3.-Efetuar un seguiment acurat de l’acompliment per part del
concessionari de les condicions del plec.

Mitjançant un seguiment periòdic, mitjançant als mecanismes establerts al plec i

també mitjançant auditories d’acompliment i de qualitat del servei, efectuades per els
tècnics municipals o per empreses externes (pot introduir-se també al plec la
obligatorietat d’aquestes auditories per part de la empresa).

3.4.-Substitució dels contenidors metàl·lics per contenidors

metaloplàstics o plàstics.

Els contenidors metàl·lics són els que més soroll generen tan en introduir els residus
(especialment al cas del vidre) com a les diverses operacions lligades a la
descàrrega.

Val a dir però, que els contenidors amb components plàstics, especialment els iglús
de recollida d’envasos tenen un risc greu d’incendi (especialment intencionat) i que
cal trobar un l’equilibri entre el soroll i la destrucció vandàlica. A més, en la majoria
de situacions, els contenidors metàl·lics són més resistents i tenen una vida més
llarga que els de plàstic.

Els contenidors metàl·lics són també més sorollosos en el cas de recollida per
càrrega posterior (encara que en queden pocs), recollida en la que cal arrossegar els
contenidors fins a la pinça elevadora.

En determinats casos pot ser també una mesura factible la implantació de la

recollida pneumàtica en plans d’urbanització, sempre i quan es valori la seva
viabilitat.

Cal però valorar l’equilibri entre la despesa necessària i els resultats obtinguts en
substitucions d’aquest tipus.

3.5.-Realitzar un manteniment acurat de la maquinària de recollida i dels

contenidors.

El manteniment de la maquinària, inclosos els contenidors, pot ser especialment

crític, per exemple un camió vell pot generar, tan en el procés de marxa com en la
elevació i descàrrega dels contenidors, molt més soroll que un de nou. Igualment un
contenidor amb el mecanisme d’obertura i tancament o les rodes en mal estat pot
provocar molt més soroll que un contenidor amb un bon manteniment.

- 15 -
Conservar la maquinària i substituir-la abans de que el seu impacte sigui excessiu
pot ser una bona mesura per atenuar l’impacte acústic de la recollida de residus.

Tot el dit per la maquinaria de recollida és també vàlid per els vehicles de neteja dels
contenidors.

3.6.-Substituir els vehicles convencionals per vehicles més silenciosos

(aïllats, amb sistemes energètics alternatius .....).

En determinats models poden emprar-se vehicles elèctrics o a gas, també hi ha al

mercat vehicles insonoritzats, l’aïllament dels motors del mecanismes de càrrega pot
millorar els nivells emesos.

Aquesta substitució pot ser gradual a mesura que s’ha d’anar renovant la flota de
vehicles, també es pot lligar una part d’ella als contractes nous.

3.7.-Redui al mínim el transvasament de residus, especialment en zones

urbanes.

Aquesta és una pràctica cada cop més habitual, per tal de racionalitzar recorreguts i
recollides de diferents nuclis. El seu ús s’ha de supeditar al seu impacte.

3.8.-Aplicar un pla de formació i sensibilització al personal de recollida

per tal de que al arrossegar els contenidors i al comunicar-se i conduir
tinguin cura de no molestar als veïns.

Aquest plans de formació, centrats però en els residus (fraccions, recollida, destí ....)
i en la seguretat laboral ja solen constar en els plecs de condicions de la contractació
de la recollida, sols cal adaptar-los a aquest nou aspecte.

A més del comportament dels treballadors durant les tasques de recollida es pot
incloure formació per a la conducció eficient, centrant-la a més de en l’estalvi
energètic, en la reducció del soroll.

- 16 -
3.9.-Adoptar el model de recollida porta a porta, que al no emprar
contenidors ni aparells elevadors és, generalment, el més silenciós dels
models.

Per adoptar aquest model cal avaluar acuradament la tipologia i idiosincràsia del
municipi. També cal tenir en compte que la fracció vidre (la més sorollosa) és una
fracció problemàtica en l’aspecte de seguretat dels treballadors.

3.10.-Adaptar l’horari i el calendari de recollida de manera que tingui un

impacte menys continuat sobre una mateixa zona, procurar fer recollida
diürna en el possible.

Cal tenir en compte que la recollida diürna, malgrat tenir un impacte menor en els
veïns pot donar lloc a d’altres molèsties degudes a problemes de trànsit i de males
olors.

La neteja de contenidors es pot també ajustar, dissenyant un calendari on s’efectuïn

menys neteges en funció de la temperatura, cal però tenir en compte que si
s’espaien les neteges es poden produir episodis de males olors i que hi ha fraccions
on és indispensable.

3.11.-Ajustar el nombre contenidors i la seva ubicació a les necessitats

reals, per tal de reduir el nombre d’operacions de càrrega i descàrrega i
la seva acumulació en un sol punt o en punts sensibles.

Això és especialment important en el cas del vidre, el més sorollós, cal en aquest cas
trobar un equilibri entre la freqüència de buidat, el nombre de contenidors, el seu
volum i la seva situació. Especialment crític és l’aspecte de la distància màxima que
ha de recórrer un usuari per dipositar els residus en el contenidor correcte, entre
aconseguir la distància més curta i la menor densitat possible s’ha de trobar
l’equilibri.

3.12.-Adaptar els itineraris, la contenerització i els models de recollida

emprats a la estructura urbana.

Com fan molts municipis, es possible efectuar la recollida seguint diferents models
segons el tipus de barri, combinant, per exemple porta a porta i càrrega posterior, el
contenidor en vorera amb les àrees d’aportació, etc.

- 17 -
ANNEX 1.

Aproximació a la eficàcia, dificultat i cost de les mesures possible. Es tracta d’una

aproximació qualitativa, donat que una aproximació quantitativa, especialment en
l’aspecte de l’eficàcia seria d’una complexitat que queda fora de la present nota
tècnica.

-gens, +poc, ++bastant, +++molt, ++++màxim

Mesura de reducció de soroll. Eficàcia Dificultat Cost

tècnica

Establir a les ordenances relatives al soroll nivells +++ ++ +

màxims i horaris per a la recollida de residus

Introduir als plecs de condicions de les ++++ ++ -

concessions de la recollida clàusules relatives a
la prevenció del soroll, els límits assolibles i
horaris de recollida

Substitució dels contenidors metàl·lics per +++ + +++

plàstics o metal·loplàstics (sobretot pel vidre).

Triar contenidors amb dispositius i tractaments +++ + ++

per esmorteir el soroll

Manteniment acurat de maquinaria i contenidors +++ + ++

Adopció de vehicles silenciosos +++ + ++++

Reduir els transvasaments ++ ++ +

Formació del personal (operacions i conducció) ++++ ++ ++

Racionalització d’horaris i calendaris de recollida ++++ ++ +

Actuar sobre la contenerització ++++ ++ +

Adaptar la recollida al urbanisme ++++ ++ +

- 18 -