LAY OUT - Modificat

Grau en Enginyeria en Organització Industrial i Logística
LAY OUT
per
Antoni Bonet Díez

Pol Masabeu Castellà
Enric Rey Bernadich
30 de Maig de 2021
102490 - LEGISLACIÓ INDUSTRIAL I GESTIÓ INTEGRADA de la titulació

Grau en Enginyeria en Organització Industrial i Logística (GEOIL)
Resum:
En aquest informe estudiarem la viabilitat de la instal·lació d'una planta per a la indústria

cervesera a la comarca del Segrià, al terme municipal de Torre-Serona, en l'anomenat polígon
industrial de la Torre del Serentill, en dues parcel·les que conjuntament conformen una
superfície rectangular de 2.177 metres quadrats, en l'ampliació del polígon de la localitat,
anomenat Pla Parcial del Sau-3.
En l'informe es detallarà les característiques rellevants del Pla General d'Ordenació del
municipi així com la viabilitat urbanística de la parcel·la amb les necessitats plantejades. La
parcel·la que ens referim prèviament és totalment plana i actualment no hi ha cap edificació.
Es tracta d'un nou projecte constructiu, amb poques naus industrials.
Per tal de redactar el següent informe es farà ús de les aplicacions a l'abast de qualsevol
ciutadà, com és el cadastre i els plantejaments urbanístics municipals per tal d'obtenir la
informació necessària per a la construcció de la indústria seguint la normativa vigent.
1
Índex
Prefaci.................................................................................................................................................4
1. Introducció ....................................................................................................................... 5
2. Activitat Industrial ........................................................................................................ 6
3. Ubicació de la indústria ............................................................................................... 7
4. Característiques rellevants Pla General d’Ordenació de Torre-Serona....10
5. Principals restriccions contemplades .................................................................. 11
6. Parcel·la i ús................................................................................................................... 12
7. Normativa Aplicable…………………….………………………………………………………..14
8. Viabilitat urbanística .................................................................................................. 16
9. Fitxa urbanística provisional .................................................................................. 17
10. Plànols i croquis amb contingut tècnic associat ............................................... 18
11. Lay-out ............................................................................................................................. 19
11.1. Superfície i ús ................................................................................................................ 21
11.2. Vials i Bàscula................................................................................................................ 22
11.3. Laboratori....................................................................................................................... 24
11.4. Instal·lacions auxiliars ............................................................................................... 25
11.4.1 Dipòsit auxiliar d'aigua ......................................................................................... 25
11.4.2 Quartet gas natural ................................................................................................. 25
11.4.3 Quadre elèctric ......................................................................................................... 25
12. Maquinària ..................................................................................................................... 26
13. Distribució física .......................................................................................................... 35
14. Producció estimada .................................................................................................... 36
15. Procés industrial .......................................................................................................... 38
15.1 Diagrama de flux del procès productiu de la cervesa ..................................... 40
15.2 Diagrama de recorregut del procès productiu de la cervesa ....................... 41
16. Subministraments necessaris ................................................................................. 42
16.1 Subministrament elèctric …………………………………………………………………………..42
16.1.1 Subministrament elèctric Maquinària………………………………………………...42
16.1.2 Enllumenat Interior……………………………………………………………………………..43
16.1.3 Enllumenat Exterior…………………………………………………………………………….44
16.1.4 Enllumenat d'Emergència……………………………………………………………………44
16.1.5 Subministrament Elèctric Carretó Elèctric.………………………………………….44
16.1.6 Subministrament Elements de Ventilació.…………………………………………...45
16.1.7 Subministrament Elèctric Total.………………………………………………………….45
16.2Subministrament d’Aigua .................................................................................................. 46
16.2.1 Subministrament d’aigua de procés ..................................................................... 46
16.2.2 Subministrament d’aigua de neteja ...................................................................... 46
2
16.2.3 Subministrament d’aigua de Servei/Sanejament...........................................46
16.2.4 Subministrament d’aigua Sanitaria (ACS).........................................................47
16.2.5 Subministrament d’aigua Total...........................................................................47
17. Necessitats energètiques .......................................................................................... 48
18. Instal·lacions necessàries ......................................................................................... 51
19. Instal·lacions auxiliars..............................................................................................54
20. Normativa Aplicable ................................................................................................... 58
21. Relació quantificada de matèries primeres ....................................................... 59
22. Relació quantificada - Stocks ................................................................................... 62
23. Tipologia de contaminants i residus generats .................................................. 64
24. Conclusions....................................................................................................................68
25. Bibliografia ................................................................................................................... .69
3
Prefaci
Els objectius d’aquest informe són estudiar, valorar i aprovar la viabilitat urbanística de la
construcció d’una nau industrial dedicada a la producció cervesera a la localitat de Torre-
Serona, al polígon industrial de la Torre del Serentil.
Les dades obtingudes es plasmaran detalladament en aquest informe en què s'expressen els
resultats obtinguts mitjançant la consulta de les aplicacions a l’abast que ofereix
l’administració pública i que regeixen els plans urbanístics de la parcel·la en qüestió,
assegurant sempre el compliment de la normativa vigent.
4
1. Introducció
En el següent informe es detalla el potencial urbanístic i les restriccions per complir amb la
normativa vigent de l'allotjament d'una indústria alimentària orientada a la producció i
distribució de begudes alcohòliques, més concretament la cervesa, seguint processos
totalment automatitzats i treballant amb proveïdors locals.
Amb una superfície de 2.177 metres quadrats s'ha d'ubicar la planta industrial aïllada, on hi
haurà una línia de producció serà del voltant de cinc mil litres per lot i amb una producció de
dos tipus de cervesa diferent. Aquestes, s'envasaran i distribuiran als nostres clients al voltant
de la península Ibèrica i d'Europa. Per aquest motiu, és important situar la planta productiva
en terrenys amb bones comunicacions per tal d'afavorir el transport del producte final i la
recepció de les mercaderies i matèries primeres.
En situar-se en un polígon industrial, es facilita l'accés a tota mena de serveis i proveïments,

incloses la recollida d'escombraries i el tractament d'aigües residuals, que es realitzarà a
través de la depuradora municipal pagant unes determinades taxes. Pel que fa als residus, es
revaloraran venent-se a ramaders locals per a alimentació animal.
La localització és un requisit fixat en la nova planta productiva, que s'haurà de situar en la

comarca del Segrià obligatòriament. Es pretén crear una marca de cervesa fortament
associada a la província de Lleida, per tal de fer-la més atractiva als seus ciutadans i als nuclis
del voltant, es forjarà un fort vincle local, ja que totes les matèries primeres, treballadors i
treballadores i principals distribuïdors, seran locals i de la mateixa comarca. És més, l'aigua
utilitzada en la producció serà del mateix riu Segre, agafada directament de la planta
potabilitzadora més propera.
5
2. Activitat Industrial
En aquest treball es desenvoluparà el projecte per a una fàbrica de producció i distribució de
begudes alcohòliques, més concretament la fabricació de dos tipus de cervesa, seguint
processos totalment automatitzats i treballant amb proveïdors locals.
Les cerveses s’envasaran i distribuiran als nostres clients al voltant de la península ibèrica i
d’Europa. Per aquest motiu, és important situar la planta productiva en terrenys amb bones
comunicacions per tal d’afavorir el transport del producte final i la recepció de les
mercaderies i matèries primeres.
6
3. Ubicació de la indústria
La planta industrial de producció de nova creació per a la fabricació de cervesa se situarà al

polígon industrial de Torre-Serona, anomenat polígon industrial de la Torre del Serentill, en
una parcel•la rectangular de 2.177 metres quadrats, en l'ampliació del polígon de la localitat,
Ilustració 1 Ubicació polígon industrial de Torre-Serona
Torre-Serona és un petit municipi lleidatà, de la comarca del segrià situat al nord de la capital
de comarca, a tan sols 5 km de Lleida. Es troba a la plana segrianenca del nord de la ciutat de
Lleida. Limita amb el terme de Lleida al sud, i amb els de Corbins al sud-est i a l'est,
Benavent de Segrià al nord-est i nord i Torrefarrera a l'oest.
Ilustració 2 Localització de Torre-Serona respecte del Segrià
7
Tot i tenir només una extensió de 6 km quadrats, i un cens de 400 habitants el 2020, hi ha
ubicades una trentena d'empreses entre el nucli del municipi i els seus polígons industrials, fet
que fan de Torre-Serona un important motor econòmic de la comarca del segrià.
La ubicació exacta es pot trobar en les següents coordenandes geogràfiques en Graus

decimals (DD) (longitud, latitud) o bé amb coordenades en Graus, minuts i segons:
41.683988, 0.630611
41°41'02.4"N 0°37'50.2"E
Traduïdes a coordenades UTM de referència amb la calculadora de l’Institut Cartogràfic i
Geològic de Catalunya:
31 T 302798 4617405
(Zona 31 – Hemisferi Nord – 302798 UTMX – 4617405 UTMY)
La parcel·la és totalment plana i actualment no hi ha cap edificació. Es tracta d'un nou

projecte constructiu, amb poques naus industrials. La planta se situarà en els terrenys que
envolten els carrers de Tàrrega-Balaguer-Barcelona (parcel·les 01 i 02). La nau industrial se
situarà a tan sols 1,5 km del nucli habitat de Torre-Serona.
Ilustració 3 Parcel·la 01 sector 28755
8
La ubicació és perfecta per tal de transportar i rebre les mercaderies amb la màxima celeritat
possible, ja que queda molt a prop de diverses vies de comunicació i de ciutats molt
importants per tal de fer arribar els productes ja envasat.
Com a dades generals podem trobar que, la nova nau se situa a:

1,5 km del municipi de Torre-Serona
8,5 km de Lleida capital
13,3 km de l'Aeroport de Lleida-Alguaire
156 km de Saragossa
160 km de Barcelona
284 km de la Frontera Francesa.
De l'autovia A-2 està a tan sols 3 minuts (2,2 km), fet que permet enllaçar ràpidament amb
aquesta xarxa viària i dirigir-se cap a ciutats com Lleida-Saragossa-Madrid, inclús nord de la
península Ibèrica i Portugal; i cap a l'altre costat amb Tarragona i Barcelona.
De l'autovia C-25 es troba a 35 minuts (60 km) fet que permet connectar amb el centre de
Catalunya, Girona, així com la frontera Francesa.
9
4. Característiques rellevants Pla General d’Ordenació de Torre-Serona
El Pla General d’Ordenació de Torre-Serona contempla diferents especificacions per a les

zones construcitves i usos del sòl:
- Classificació del Sòl
- Sectors de Planejament
- Qualificacions
- I la conómica del sòl entre:
- Sòl urbà
- Sòl urbanitzable
- Sòl no urbanitzable
Així doncs, les dues parcel·les on anirà la nova planta productiva, conó classificades com a:
Classificació
Codi Ajuntament SAU Sòl Apte per a Urbanitzar
Codi MUC SUD Sòl urbanitzable delimitat
Qualificació
Codi Ajuntament 5-SAU Desenvolupament Industrial
Codi MUC D2 Urbanitzable, Desenvolupament per a activitat conómica
Sector
Codi Ajuntament SAU-3 SAU-3
Codi MUC 3 PPU Pla parcial urbanístic
10
5. Principals restriccions contemplades
En el Pla parcial urbanístic del SAU 3 d'ampliació del polígon industrial hi podem trobar
diferents restriccions que es contemplen dins del projecte per tal de crear un polígon d'acord
amb les exigències de l'ajuntament i del veïnatge.
Aquestes restriccions es contemplen sobretot en l'ús del sòl i la seva classificació, creant
diferents tipologies i guardant certes parcel·les per a equipaments i per a espais lliures
públics. També, hi ha limitacions en l'alçada, en les plantes constructives així com en la
superfície total a ocupar i de les dimensions que podem utilitzar i fins a quins límits tenim
possibilitat de construcció. Aquestes limitacions i restriccions ens són definides per la
normativa urbanística de l'Ajuntament de Torre-Serona, les quals apliquen unes normatives
que recauen directament en la parcel·la escollida.
Pel que fa a les restriccions contemplades per les dues parcel·les citades, vénen donades a
partir d'una sèrie de paràmetres, com ho són l'ocupabilitat, la intensitat neta d'edificació, la
volumetria, la reculada, l'alçada reguladora, l'alçada lliure, el nombre de plantes.
11
6. Parcel·la i ús
La superfície que es posarà a disposició de la indústria és de dues parcel·les contigües i sense

cap edificació actualment, ja que es tracta d'un nou projecte constructiu, amb poques naus
industrials. La planta se situarà en els terrenys que envolten els carrers de Tàrrega-Balaguer-
Barcelona (parcel·les 01 i 02). La nau industrial se situarà a tan sols 1,5 km del nucli habitat
de Torre-Serona.
La parcel·la se situarà envoltada dels carrers de Tàrrega-Balaguer-Barcelona al polígon

industrial de Torre-Serona, anomenat polígon industrial de la Torre del Serentill, en una
parcel·la rectangular de 2.177 metres quadrats, en l'ampliació del polígon de la localitat,
El preu és de 75 € el metre quadrat de sòl industrial, per tant, la primera inversió serà de
187.500 € en la compra dels terrenys. La nau a construir serà d'aproximadament 2.500 metres
quadrats i tindrà sortida als carrers de Tàrrega-Balaguer-Barcelona, per on podran carregar i
descarregar les matèries primeres els camions i els diferents vehicles de transport de
mercaderies.
La parcel·la 01 del sector 28755 disposa de 1.075 m2 i està ubicada al carrer de Barcelona
número 59, amb referència cadastral núm.: 2875501CG0127N0001OS.
12
La parcel·la 02 del sector 28755 disposa de 1.102 m2 i està ubicada al carrer de Barcelona
número 57, amb referència cadastral núm.: 2875502CG0127N0001KS.
Totes dues formen una única parcel·la de 2.177 m2 amb sortida a tres carrers. El pla
urbanístic de la zona es regeix pel Pla parcial urbanístic del SAU 3 d'ampliació del polígon
indústria amb número d'expedient 2004 / 011992 / L on es detallen els acords arribats en data
8 de setembre de 2004 pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques - Direcció
General d'Urbanisme - Servei Territorial de Lleida.
A través d’una reagrupació de parcel·les mitjançant el cadastre, es crea una única parcel·la
resultant.1
1
Annex 1. Reagrupació de parcel·les
13
7. Normativa Aplicable
A continuació es detalla de manera simplificada el marc legal bàsic a què està subjecte la
indústria de producció de cervesa. Des de la seva fabricació fins a la seva comercialització.
- Normativa aplicable a la cervesa pel que fa a producte (Norma de qualitat):

Document marc: Reial Decret 678/2016, de 16 de desembre, pel qual s'aprova la norma de
qualitat de la cervesa i de les begudes de malt.
En ell s'estableixen diferents paràmetres de qualitat, definicions i condicions d'etiquetatge de
la cervesa.
Com regulació respecte de la qualitat establerta per aquest RD, s'han fixat uns valors màxims
de pH de 5,5 i una amargor mínim de el 5 mg / L.
Així mateix, s'estableixen les següents condicions per a l'etiquetatge de la cervesa:
1. La informació alimentària facilitada al consumidor sobre els productes objecte d'aquest
Reial decret es regeix pel que disposen les normes d'àmbit comunitari i nacional aplicables en
la matèria.
2. La denominació legal és la que estableix l'article 3 d'aquesta norma, amb les següents
particularitats:
a) Els productes que satisfacin una de les definicions establertes en els apartats a) a f),
ambdós inclosos, de l'article 3.2, hauran d'emprar la denominació legal que els correspongui.
En cas contrari, hauran d'emprar la denominació legal «cervesa».
b) Els productes que satisfacin més d'una de les definicions establertes en els apartats a) a f),
ambdós inclosos, de l'article 3.2, d'emprar una denominació legal en la qual es combinin les
corresponents denominacions.
4. En la informació alimentària facilitada al consumidor sobre els productes objecte d'aquest
Reial decret, es pot incloure altra informació alimentària voluntària, sempre que aquesta sigui
conforme amb les normes de la Unió Europea i nacionals aplicables en la matèria. En
particular, es podrà indicar la varietat o estil de cervesa, sempre que aquests siguin
compatibles amb la legislació en matèria de règims de qualitat, propietat intel·lectual,
incloses marques, i qualsevol altra que pugui resultar aplicable.
14
També s'estableixen una sèrie de prohibicions respecte del procés d'elaboració:
1. La transformació del midó en sucres, mitjançant hidròlisi exclusivament àcida.
2. Qualsevol manipulació o transvasament fora de les instal·lacions productives, llevat que es
realitzi amb autorització de l'empresa cervesera elaboradora.
3. L'addició d'alcohol, excepte el procedent del propi procés de fermentació i elaboració de la
cervesa.
4. La substitució del llúpol o els seus derivats per altres principis amargs.
5. La neutralització després del procés de fermentació. A més de tots aquests requeriments i
normes, en la norma de qualitat es tracta l'especificitat de la comercialització en barril, els
mètodes analítics de control oficials i altres clàusules auxiliars. El Codi alimentari espanyol
és l'encarregat de regular, en el capítol XXX secció 9, les matèries primeres i la composició
de la cervesa en termes d'acidesa, anhídrid carbònic, glicerina, anhídrid fosfòric, nitrogen
total, extracte real, pH, grau de fermentació i extracte primitiu, així com altres pràctiques
permeses i prohibicions.
- Codi Alimentari Espanyol:

El Codi alimentari espanyol és el document marc de la normativa alimentària a Espanya i el
"cos orgànic de normes bàsiques i sistematitzades relatives als aliments, condiments,
estimulants i begudes, les seves primeres matèries corresponents, estris i estris d'ús i consum
domèstic".
Al Capítol XXX-secció 9, es defineixen les matèries primeres i s'estableixen uns límit
màxims o mínims de la composició de la cervesa en termes d'acidesa, anhídrid carbònic,
glicerina, anhídrid fosfòric, nitrogen total, extracte real, pH, grau de fermentació i extracte
primitiu. També s'esmenten les pràctiques permeses en l'elaboració, conservació i criança de
les cerveses, es defineixen les condicions de les cerveses no aptes per al consum i les
prohibicions en l'elaboració i conservació.
A més, es fa un petit comentari relatiu a l'envasat i es regula la venda de cervesa de barril en
establiments hostalers.
Els additius i les seves quantitats màximes admeses per a la fabricació de cervesa queden
regulats pel Codex Alimentaris.
15
8. Viabilitat urbanística
Quan parlem de la viabilitat urbanística, parlem de les dimensions que podem utilitzar i fins a
quins límits tenim possibilitat de construcció. Aquestes limitacions i restriccions ens són
definides per la normativa urbanística de l'Ajuntament de Torre-Serona, les quals apliquen
unes normatives que recauen directament en la parcel·la escollida.
Aquestes limitacions vénen donades a partir d'una sèrie de paràmetres, com ho són
l'ocupabilitat, la intensitat neta d'edificació, la volumetria, la reculada, l'alçada reguladora,
l'alçada lliure, el nombre de plantes... i tots aquests paràmetres els trobem denominats a partir
de ratis i coeficients que veurem i especificarem a continuació.
A partir del Pla Parcial SAU-3 de Torre-Serona, podem observar que disposa de dues zones
dins del sector industrial, la Zona 5 a i la Zona 5 b2.
La Zona 5 b correspon a la zona Industrial de Tipologia en Filera, així que no afectarà la

nostra parcel·la. En canvi la Zona 5a, correspon a la Zona Industrial de Tipologia Aïllada, la
qual sí que afecta la nostra parcel·la. Aquesta diu que la parcel·la de superfície mínima ha de
ser de 1.000 m² i 25 metres de façana mínima. L'ocupació màxima del sol és del 90%.
Així doncs, l'edificabilitat neta establerta pel Pla Parcial SAU-3 de Torre-Serona, és la
mateixa per les zones 5a i 5b (Edificabilitat neta = 0,80m2st/m2sol). Tot i que els usos seran
els mateixos en ambdues zones, la intensitat de cadascuna variarà, ja que és definida per
l'ocupació de la parcel·la, la tipologia i la situació, els valors dels quals són diferents per a
cada zona.
2
https://dtes.gencat.cat/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veureDocument&co
dintExp=214033&fromPage=load
16
9. Fitxa urbanística provisional
Paràmetres Urbanístics Dades industria
Pla Parcial Urbanístic del SAU-3

d'ampliació del polígon industrial
Pla General -
Clau Urbanística Zona Industrial (Clau 5) -
Superfície Parcel·la > 1000 m2 2.177 m2
Superfície Edificable < 90% 90 %
Volum edificable < 2.177 m2 1.958 m2
Intensitat Neta Edificació 0,8 m2 0,8 m2
Alçada Reguladora 11,00 m 10 m
Nombre de plantes PB + 1 PP PB
Reculada > 15 m x 20 m 56,15 m x 47,67 m
17
10. Plànols i croquis amb contingut tècnic associat
En la següent imatge podem observar les dimensions i estructura de la nova nau industrial
destinada a la producció de cervesa en la parcel·la indicada, així com el sòl no urbanitzable 3
que es destinarà a la càrrega i descàrrega de matèries primeres així com del producte acabat.
Ilustració 7 Croquis de la planta
3
El triangle pintat de color groc representa la part del 10% no urbanitzable
18
11. Lay-out
A l'hora de posar en marxa un projecte d'enginyeria d'una planta industrial és de vital

importància estudiar i decidir la manera en la qual es va a organitzar cada un de les naus,
edifici i dependències dins el complex industrial, amb l'objectiu de trobar un punt d'equilibri
entre eficiència dels processos, ordre i estètica.
En les següents pàgines es descriurà tant gràfica com textualment el layout de la planta
industrial. La parcel·la sobre la qual està construïda tota la planta industrial té un àrea total
d’aproximadament 2.177 m2, la geometria de la qual, es podria simplificar a un trapezi recte
A continuació, es mostrarà a través d’un croquis-plànol en planta les diferents àrees de

l’empresa i en el següent apartat, es podran observar les superfícies dels espais destinats per a
cada ús.
- Recepció i oficines
- Magatzems
- Zona de fabricació
- Zona de càrrega i descàrrega
- Distribucions interiors i exteriors
19
Ilustració 8 Distribució en planta
En aquesta imatge es pot observar com la nau ocupa pràcticament tota la superfície de la
parcel·la, envoltada per vials, els quals es definiran en l’apartat 11.2
Per la seva banda, les oficines es troben en un dels extrems, sent també l'entrada de personal
per facilitar l'accés de treballadors. El pàrquing dels treballadors serà en els mateixos carrers
de polígon, ja que hi ha zones destinades a aquest ús.
20
11.1. Superfície i ús
Els espais destinats per a cada ús dins de l’indústria es repartiran aproximadament amb les
següents superfícies útils:
Espais Superfície ùtil (en m2)

Recepció i oficines 321,34
Sala de producció 590,74
Tractament d’Aigues 24,14
Magatzem venda 319,39
Magatzem matèries primeres 236,43
Zona càrrega i descàrrega
410
mercaderies
Lavabos i vestuaris 55,96

Total 1.958
21
11.2. Vials i Bàscula
Dins la nostra parcel·la hi ha un únic espai de càrrega i descàrrega de camions i furgonetes,

amb dues places. El pàrquing serveix perquè els camions que es disposin a descarregar
materials o carregar producte acabat puguin estacionar sense entorpir el trànsit al polígon. Un
cop els operaris donen les indicacions oportunes per col·locar-se en els molls de càrrega /
descàrrega, els camions a través d'una maniobra de marxa enrere realitzaran les maniobres
oportunes per col·locar-se al lloc adequat.
Ilustració 9 Maniobratge camions
El pàrquing disposa de dues places per a aparcament. Com es pot observar en les imatges,
tots dos aparcaments tenen les seves places orientades i ubicades de manera que
l'estacionament dels camions sigui el més senzill possible i calgui fer el menor nombre de
maniobres.
Ilustració 10 Places aparcament camions

22
La bàscula es situarà en les dues places de Càrrega i descàrrega, a la porta d'entrada de
camions. L'objectiu d'aquesta bàscula és pesar tot el camió per comprovar que la quantitat de
matèria primera que apareix en el document a lliurar pel camioner coincideix amb la quantitat
real, controlant-se d'aquesta manera la mercaderia i duent-se a terme una bona gestió de la
planta. Tot i que passaran per la bàscula tant els camions de matèria primera com els de
materials i càrrega de producte final, només s'aturaran a la bàscula per dur a terme el pesatge
dels camions que transportin matèria primera. La bàscula mesurarà el pes del camió total, i
emetrà aquesta informació a laboratori. El tècnic de laboratori disposarà del document
proporcionat pel camioner en el qual es detallarà el pes total del camió carregat i en buit.
D'aquesta manera es podrà conèixer la quantitat real d'ordi que transporta el camioner. En cas
d'incongruència entre els valors presentats i els mesurats es redactarà un informe que
s'enviarà a la cooperativa oportuna i el camió podrà continuar per a la presa de mostra i
descàrrega, si escau.
Ilustració 11 Bàscula camions
23
11.3. Laboratori
El laboratori es situarà dins de la planta de producció i prendrà mostres dels camions. Al
laboratori s'analitza la qualitat de l'ordi i s'elabora un informe en què es detallarà el resultat de
les anàlisis de les mostres. El tècnic de laboratori serà el que dictarà si l'ordi compleix amb
els requisits necessaris per a ser utilitzada com a matèria primera i començar el procés de
producció. També s'analitzaran els productes acabats dins del nostre procés de qualitat òptima
en producte acabat. El laboratori ocupa una superfície de 30m2, espai suficient per a contenir
les màquines i instruments de mesura i per a l'emmagatzematge de les mostres preses.
Ilustració 12 Ubicació laboratori dins la nau
24
11.4. Instal·lacions auxiliars
A la nau també hi haurà zones reservades per a les instal·lacions auxiliars. Formen part de les
instal·lacions auxiliars el quartell elèctric, el dipòsit auxiliar d'aigua destinat a tasques de
producció i de gas natural. Així mateix, es farà ús d’aire comprimit per a evitar que es
contaminin els processos de producció, ja que a l'hora de transportar els productes pels tubs
de la planta industrial, o per moure la cervesa des del dipòsit de condicionament fins a
l'ampolla, l'aire comprimit exerceix de protector i assegura el manteniment de les línies netes.
11.4.1 Dipòsit auxiliar d'aigua

Aquest dipòsit té una capacitat de 50 m3, amb un radi de 2,5 m i 6 m d'alçada (ja que l’alçada
de la nau és de 10m, tal i com es pot observar en la fitxa urbanística als Annexos). Aquest
dipòsit està dissenyat per proveir el sistema de producció i envasat fins a dos dies laborals
complets en cas d'un tall en el subministrament d'aigua, sent el consum diari per a la
producció de 25.000L d’aigua.
11.4.2 Quartet gas natural

Mitjançant el gas natural s'alimentessin les calderes. Aquest se situarà dins el cuartillo de
tractaments d'aigües, on s'ubicarà el comptador i es podrà accedir per revisar que la pressió
sigui l'òptima.
11.4.3 Quadre elèctric

El quadre elèctric és l'espai reservat per a tots els elements elèctrics. Aquest quartet elèctric
està fabricat de formigó i està perfectament aïllat contra aigua, humitat i fenòmens
meteorològics. Addicionalment, compta amb un conjunt de reixetes de ventilació tant
d'entrada com de sortida d'aire. A aquest quartet només podrà accedir el personal autoritzat.
En l’apartat 17. Necessitat Energètiques d’aquest docuemt es fa una estimació sobre les
necessitats elèctriques.
25
12 Maquinària
A continuació s’especifiquen i descriuen els equips i la maquinària necessària per a elaborar

la cervesa. Adjunt en els annexos, es poden trobar les fitxes tècniques del fabricant per a cada
una de les màquines utilitzades. 4
12.1 MM-1200-4R Molí de gra de malt 3 kW - 1200kg / hr
Descripció: Molí de malt de quatre corrons professional i molt robust. Un potent molí elèctric
per a la preparació de gra de malt a partir de grans maltejats. Els cilindres amples amb ajust fi
asseguren la compressió segura dels grans sense danyar les parts externes dels grans.
Potencia: 5.5 kW
Capacitat de producció: 1200 kg
Capacitat de producció (per lot): fins a 2000 L
Pes: 600 kg
Dimensions: 1200 × 954 × 1640 mm
Alimentació: 3 fases 380-420 V / 50Hz (estàndard europeu de tensió)
Ilustració 13 Molí de gra de malt

12.2 BÀSCULA GRAM K3 XBengal 1210 - 1,5T
Descripció: bàscula de terra per a càrregues pesades fins a 1500kg. S'utilitza per a poder pesar
les quantitats de malt ja mòlta i elaborar la mescla d'una forma fàcil i eficient.
Capacitat (Màx.): 1.500 kg

Material: Acer amb pintura epoxi al forn
Resolució: 0.5 kg
Gruix de xapa: 4.5 mm
Pes: 99 kg
Dimensions: 1210 x 1010 x 150
Alimentació: 230 V / 50 Hz (Euro) 11 V AC Ilustració 14 Bàscula de Terra
4
Annex 2. Fitxes tècniques maquinària
26
12.3 Bàscula de taula, 10kg/2gr, Torrey, LEQ10-N
Descripció: Balança compacta de taula per a càrregues de fins a 10 kg. S'utilitza per a
confeccionar les càrregues de llúpol necessàries per a
l'elaboració de la cervesa.
Capacitat (Màx.) : 10 kg
Resolució: 2 gr
Material: Acer inoxidable
Alimentació: 100/240Vca 50/60Hz
Dimensions (plat): 200 mm x 240 mm (7.8x9.4”)
Ilustració 15 Bàscula de Taula
Pes Net: 3.5 kg
12.4 Bàscula de gran presició GRAM FS
Descripció: Balança de gran precisió. S'utilitza per a mesurar la quantitat de llevat, tant per a
preparar un starter, com la que s'afegeix als fermentadors.
Capacitat : 220 gr
Resolució: 0.1 mg
Alimentació: 110V-265V, 50-60Hz, 2,0A
Dimensions plat de pesada (mm): 90Ø
Dimensions cambra de pesada: 185mm x 180mm x 230mm
Dimensions totals: 210mm x 310mm x 320mm
Pes: 7,2 Kg
Linealitat: ± 0,4 mg
Ilustració 16 Bàscula de gran precisió
Reproducibilitat: ± 0,2 mg
Excentricitat: ± 0,2 mg
27
12.5 BREWORX TRITANK 5000 (màquina de preparació de most)
Descripció: aquesta màquina d'aliments compacta industrial inclou tot l'equip necessari per a
produir 5900 litres de most al dia (és un volum òptim per a produir aproximadament 5000
litres de cervesa). Consta de 3 cubes diferents (de maceració i cocció, de filtrat i de Whirlpool
(mètode de remolí)). Un lot es realitza durant 12 hores, amb les mtèries primeres de malt (o
malt extracte o concentrat de most), llúpol i aigua potable.
Pes: 3.920 kg
Dimensions: 3600 × 5400 × 5400 mm
Material: Acer inoxidable AISI 304
Especificacions tècniques de les 3 cubes:
Ilustració 17 Màquina de preparació de most

12.5.1 Cuba de maceració i cocció
Descripció: en aquest primer tanc es barreja el malt amb l'aigua i seguidament passa al tanc
de cocció i ebullició, obtenint el most inicial.
Volum efectiu: 6.340 L

Dimensions: Ø 2.000 mm, alçada: 2.200 mm
Superfície inferior per al vapor 4,10 m²
Superfície de revestiment per a vapor 2,46 m²
Vàlvula de vapor ASCO jucomatik DN 15
Descàrrega de condensat de vapor DN 15
Agitador de quatre braços
Potència de sortida: 1.600 Nm
Potència d'entrada: 6,9 kW
Il·luminació: 12V 35W
Ilustració 18 Cuba de maceració i cocció
2x sistema giratori sanitari DN 20
Vaporitzador DN200,3x dispositiu polvorització
Aïllament 50 mm llana de roca
Vareta de mesurament amb certificació Directiva 71/316 / CEE
28
12.5.2 Cuba de filtrat
Descripció: en aquest segon es filtra la barreja de most.

Volum efectiu 5.405 L
Dimensions: Ø 2.000 mm, altura 2.000 mm
Filtre de 6 segments amb 12% de permeabilitat
Filtres per a l'esbandida. Agitadora 2 braços, 8 fulles
Caixa de canvi 1315 Nm
Potència d'entrada: 3.5 kW
Il·luminació 12V 35W
Indicador mecànic de temperatura 0-120ºC
2x sistema giratori sanitari DN 20 Ilustració 19 Cuba de filtrat
Vàlvula d'ajust de tres vies amb visor DN 50

Comporta de descàrrega de gra 420x540 mm. Equip per a descàrrega automàtica de grans
Aïllament 50 mm llana de roca. Revestiment exterior acer inoxidable 1 mm
Coberta superior en acer inoxidable
12.5.3 Cuba de Whirlpool (remolí)
Descripció: en aquest tercer tanc es separa el llúpol i el most creant un remolí amb l’ajuda
d’una vareta giratòria. Seguidament es transporta a un tanc d’emmagatzematge temporal del
most calent.
Dimensions: Ø 2.000 mm
Altura: 2.200 mm
Orifici sanitari 430 x 340 mm
2x Dutxa giratòria sanitària DN 25
Potencia d’entrada: 1.1kW
Filtre tangencial DN 20
Indicador de nivell DN 20
Ilustració 20 Cuba de Whirlpool
Vàlvula de fermentació 2x DN 25
Aïllament 50 mm de llana de roca,
Revestiment exterior acer inoxidable 1 mm
29
12.6 Dipòsit de pressió cilíndric MBTHI-2500
Descripció: Dipòsit de pressió cilíndric universal amb 2500 L de capacitat nominal, amb
orientació horitzontal i aïllament PUR, per a refredar amb aigua o polipropilenglicol. Segons
els accessoris triats, el tanc de pressió es pot utilitzar per a la fermentació primària sense
pressió, fermentació secundària sota pressió (maduració) o per al condicionament final de
begudes alcohòliques (carbonització, filtració, pasteurització, aromatització amb ingredients
com a llúpol o herbes) abans del seu embotellat, farcit en barrils o llaunes. Es farà ús de 4
dipòsits cilíndrics. Dos d’ells seran sense pressió per per a la fermentació i els altres dos sota
pressió per fer la maduració, obtenint 5.000 L de capacitat per a cada procés.
Volum total: 2.725 L

Dimensions: 2.921 x 1450 x1450 mm
Pes: 724 kg
Material: Acer AISI 304
Aïllament: PUR 50 mm
Potència Consumida: 1.2 kW
Carcassa doble d'acer inoxidable
Rang de pressió: 0,0 - 3,0 bar
Diàmetre interior: 1.300 mm
Longitud interior: 2.721 mm
Longitud del cilindre: 1.991 mm
Diàmetre extern: 1.450 mm
Ilustració 21 Dipòsit de pressió cilíndric
Longitud total: 2.921 mm
Pes del tanc buit: 724 kg
Pes del tanc ple: 3.449 kg
Relació Altura / Diàmetre: 2,1
Gruix de les plaques interiors : 3 mm
Gruix de les plaques exteriors: 1,5 mm
Pressió Vàlvula de seguretat de buit - Max. 3,3 bar
Temperatura mínima de funcionament -15 ° C
Temperatura màxima de funcionament +80 ° C
30
Com es disposa de dos tipus d'envasos (llaunes de 330ml i ampolles de vidre 500ml) es farà
ús de dues màquines diferents per al correcte envasament de cadascun.
12.7 TRIBLOCKS (Omplidora, Fixadora AUTOMÀTICA ROTATIVA

(Llaunes d'Alumini Automàtica lineal))
Descripció: Màquina omplidora i fixadora de llaunes, amb sistema rotatiu automàtic,

especialment preparada per a omplir cervesa i begudes gasificades. Dotada amb sistema
d'ompliment lineal amb sis vàlvules d'ompliment continu de tipus isobàric i sistema de tancat
rotatiu continu de dos capçals. Es farà ús de 2 omplidores per agilitzar el procés.
Capacitat: 1.500 llaunes/h (330ml.)

Altura: 1.950 mm
Amplada: 700 mm
Llargada: 2.200 mm.
Potència consumida: 3.8 kW
Pes: 650 Kg
Ilustració 22 Omplidora, Fixadora automàtica rotativa
12.8 Omplidora Combi amb bomba inoxidable (ampolles de vidre)
Descripció: Màquina omplidora semiautomàtica d'ompliment per gravetat, que permet filtrar
al mateix temps que s'omple, podent-se, si és necessari utilitzar el filtre o la bomba
separadament. Es farà ús de 4 omplidores per agilitzar el procés.
Dimensions: 600 x 900 x 1.700 mm.

Pes: 125 kg.
Capacitat: 750 ampolles/h (500ml.)
Material: Acer Inoxidable
Connexió d'alimentació: Monofàsica 230V / 50Hz
Consum d'energia: 0.37 kW
Ilustració 23 Omplidora Combi

amb bomba inoxidable
31
12.9 CRW-SA-800 Tapadora semiautomàtica per a ampolles
Descripció: Màquina tapadora d'ampolles semiautomàtica d'un capçal per a taps corona. El
taponament de l'ampolla és operat pneumàticament (operació d'elevació de l'ampolla).Les
noves corones s'introdueixen automàticament en el capçal de tapat abans d'inserir cada
ampolla nova. El procés es realitza inserint una ampolla en la placa blocable, tancant la porta
de seguretat davantera i pressionant el botó, la resta de l'operació és completament automàtic.
Es farà ús de 4 Tapadores per agilitzar el procés.
Pes: 170 Kg.

Dimensions: 700 x 700 x 2000 mm
Capacitat (litres): 100-150 litres / hora
Capacitat (ampolles): 800 ampolles/h
Aire comprimit: Bar / 6 min
Voltatge: 220 V monofàsic 50 HZ
Consum energia: 0,5 kW Ilustració 24 Tapadora
semiautomàtica per a ampolles
12.10 Màquina d'etiquetatge automàtica LAT-2110-PL

Descripció: màquina dissenyada per a dur a terme fàcilment tot tipus d'etiquetatge superior.
Pantalla tàctil fàcil d'usar, cinta transportadora llisa d'alta fricció i sensors tecnològicament
avançats. Es farà ús de 6 màquines d’etiquetatge (3 per llaunes i 3 per ampolles) per agilitzar
el procés.
Rendiment: 700 ampolles/hora

Demanda d'aire a alta pressió: 5 m³/min
Demanda d'aire a baixa pressió: 1.3 m³/min
Temperatura del líquid refrigerant: 44-48 ºF
Subministrament de voltatge: 400V/50Hz
Consum energia: 4.6 kW
Pes: 4.600 kg
Dimensions: 1.300 x 750 x 1.470 mm
Nivell sonor: Lpa < 55 db
Ilustració 25 Màquina d'etiquetatge automàtica
32
12.11 Filtre de carbó actiu
S'instal·larà un filtre de carbó actiu per a l'absorció d'olor, color i sabor, així com per a
l'eliminació de clor lliure o contaminants orgànics i sintètics presents en l'aigua.
Els declaradors estan calculats per a l'eliminació de clor lliure amb un temps de contacte de
2,5 minuts. Equip format per una columna construïda en polièster reforçat amb fibra de vidre,
vàlvula Multivia automàtica i càrrega de carbó actiu.
12.12 Tanc d’aigua calenta

La planta comptarà amb un equip d'aigua calenta, cal tenir prou aigua potable disponible
durant el procés d'elaboració de la cervesa.
El dipòsit d'aigua calenta està equipat amb una unitat de bombament. Està dissenyat per a
l'emmagatzematge de 1000 litres d'aigua ben preescalfada o recollida de la fase d'intercanvi
de calor, es precalentarà mitjançant sistema de vapor.
12.13 Tanc d'aigua freda:

Escollirem un tanc d'aigua fred o gelada per mantenir aigua a aquesta temperatura que
s'utilitzarà per a l'intercanviador de calor i per controlar la temperatura dels fermentadors.
Comptarà amb 2 bombes de circulació amb una capacitat total de 1058 l
12.14 Generador de vapor:

La planta comptarà amb el generador de vapor calent necessari per escalfar el most al
macerat, per a l'etapa de cocció, escalfar aigua en el dipòsit d'aigua calenta i per a la neteja
dels equips.
12.15 Equip de fred:

La unitat nevera-condensador amb intercanviador de calor de placa. Està destinada al
refredament de l'aigua en el tanc d'aigua gelada. L'aigua gelada s'utilitza posteriorment per
refredar el most així com els tancs de fermentació.
33
12.16 Bombes:
Es requerirà d'una bomba addicional a més de les que alguns equips porten incorporades per
al pas de la cervesa del fermentador a l'embotelladora. Bomba centrifuga PP-22 220W / 230V
50Hz.
12.17 Instrumental de laboratori:

El laboratori estarà equipat amb els següents elements,
• Refractòmetre
• PH-metre
• Termòmetre
• Provetes
• Pipetes
• Vas de precipitats
• Erlenmeyer
34
13 Distribució física
A través del següent croquis s’estudiarà la distribució física dins la planta industrial, en
concret dins la zona de producció. Les dimensions no corresponen en cap cas a la realitat,
sinó a un disseny a mà alçada de l’ubicació per tal de reduïr el recorregut entre les màquines
per a la producció.
Ilustració 26 Distribució física de la planta
35
14 Producció estimada
La línia de producció serà del voltant de cinc mil litres per lot i amb una producció de dos
tipus de cervesa diferent. Aquesta quantitat de producció s’ha escollit de forma aproximada i
estimada, per a representar un gran volum de producció, degut a que l’elaboració es dur a
terme de forma industrial i es vol representar un gran volum.
Els dos tipus de cervesa, s’envasaran i distribuiran als nostres clients al voltant de la
península ibèrica i d’Europa.
Per a produir aquests 5.000 L seran necessàries les següents quantitats de matèries primeres,
segons informació recopilada en el Manual Pràctic d’elaboració de cervesa, escrit per Boris
de Mesones, un Mestre Cerveser de la VLB (Institut Cerveser d’Investigació i
Ensesenyament de Berlín). (Les quantitats han estat adaptades a les necessitats i volums de la
producció estimada):
Matèria Primera Quantitat
Malta Cervesa 1 1.089 Kg
Malta Cervesa 2 102,5 Kg
Llúpol Cervesa 1 4.973,5 Kg
Llevat 5 Kg
Les dues modalitats de cervesa es fabricaran en les mateixes quantitats, però alternant la
producció al llarg de les setmanes laborals; és a dir, una setmana (jornada de 5 dies) es
produirà un tipus de cervesa, i a la següent, en produirem l’altre tipus, sempre mantenint el
control d’estocs necessaris per a poder oferir als nostres clients els suficients productes
emmagatzemats sense necessitat de canviar la línia productiva.
Hi trobarem diferents línies d’envasats:
- Envàs en llaunes de 330ml i en pacs de 6 en caixes de cartró reciclat i reciclable.
- Ampolles de vidre 500ml i en pacs de 6 en caixes de cartró reciclat i reciclable.
36
A continuació es mostra el temps aproximat de cada etapa per a una partida de (5.000L). Tot i
que el cultiu de la cibada dura entre 7 – 9 mesos, no ho comptabilitzarem dins dels temps de
cada etapa de l’elaboració i suposarem que aquesta activitat ja ha estat planficada i arriba
llesta per a la seva elaboració. Pel que fa a l’envasat final, farem que la producció de 5.000L
estigui distribuïdo de forma igual entre ampolles de vidre de 500mL i llaunes de 330mL.
Així doncs, la durada del procés des de que entra la matèria primera a la fàbrica fins a
l’expedició del producte final és de 18 a 34 dies. (Aquesta variació és deguda a la diferencia
entre temps mínim i màxim de cada etapa, la qual s’anirà adaptant en cada lot per reduir els
temps de procés, aprofitant i ajustant procesos per optimitzar la producció).
ETAPA TEMPS
Cultiu Cibada 7 - 9 mesos
Maltejat 3 - 5 dies
Assecat i torrat 60 - 75 mins
Fabricació del most
Maceració 60 - 90 mins
Cocció 90 - 180 mins
Filtrat 60 - 90 mins
Whirlpool (remolí) 75 - 90 mins
Refredament 60 - 90 mins
Fermentació 7 - 14 dies
Maduració 7 - 14 dies
Envasat dels 5.000 L
Envasat (1.500 llaunes/h (330ml.)x2 150 mins
Envasat (750 ampolles/h (500ml.)x4 100 mins
Tapa (800 ampolles/h) x4 94 mins
Etiquetat (ampolles + llaunes) x6 360 mins
TOTAL ≈ 18 - 34 dies
37
15 Procés industrial
A continuació s’explicarà de forma teòrica tot el procés industrial que es du a terme per a fer
l’elaboració de la cervesa i es conclourà el procés amb una visió més gràfica amb l’ajuda de
diagrames.
Es comença amb el procés de maltejat, el qual els grans de cereal, normalment d'ordi,
travessen un procés de germinació controlada amb la finalitat d'activar els enzims presents en
el gra, que després seran necessàries durant la maceració. Depenent del grau de torrat
obtingut durant el maltejat, aconseguirem malts més clars o foscos, que aportaran el color de
la cervesa.
A continuació hi ha el procés d’assecat i torrat, on s'elimina tota l'aigua possible (amb

l’opció de ser emmagatzemada) i que a més serveix per a dotar al gra d'unes certes propietats
organolèptiques que faran distingir la cervesa final.
Seguidament es dur a terme el procés de Mòlta i Maceració, el qual es pot realitzar un cop
s’ha mòlt el gra de cereal, i és possible barrejar-lo amb aigua per a preparar el most cerveser.
L'aigua és l'ingredient majoritari representant entre el 85%-90% del contingut de la cervesa
final.
Per al procés de macerat, el malt es barreja amb l'aigua a diferents temps i temperatures,
produint les transformacions necessàries per a convertir el midó en sucres fermentables.
Tot seguit, es passa al procés de Filtració de most, on un cop acabada la maceració, es

separa el most líquid de les restes de malt. Per a això es filtra el most a través d'una “cuba
filtre” o d'un filtre premsa, en tots dos casos se separa el líquid del sòlid, a aquest últim li
diem bagàs i normalment és reaprofitat per a alimentació animal.
El cinquè pas és la Cocció, on el most s'emporta a ebullició amb l'objectiu d'aportar amargor i
aroma presents en el llúpol. A més, durant aquesta etapa s'esterilitza el most, es coagulen
proteïnes i s'evaporen aromes indesitjables. Normalment aquest procés dura entorn d'una hora
o més, depenent de l'estil de cervesa que s'estigui elaborant. Posteriorment el most final és
sotmès a una espècie de centrifugat.
38
Com a penúltim pas, hi ha la Fermentació de la cervesa, on finalment es deixarà refredar i
airejar el most per a després sembrar el llevat. Durant la fermentació es transformen els
sucres fermentables en alcohol i CO₂, al mateix temps que es generen una gran varietat de
compostos, molts dels quals contribueixen a donar-li les aromes característiques tan populars
de la cervesa. Aquest procés es desenvolupa en tancs de fermentació que a vegades són
coneguts com a fermentadors.
Per finalitzar, apareix el procès de Maduració, on el líquid resultant requereix d'un període
de maduració, on la cervesa és sotmesa a baixes temperatures perquè el sabor i les aromes
reeixides durant el procés s'estabilitzin i s'aconsegueixi el just balanç entre els diferents
matisos. Posteriorment, serà envasada i llesta per a la seva distribució.
39
15.1 Diagrama de flux del procès productiu de la cervesa
40
15.2 Diagrama de recorregut del procès productiu de la cervesa
41
16 Subministraments necessaris
A continuació, s’analitzen els subministraments necesàris per a la nau insdustrial.
16.1 Subministrament elèctric

En aquest subapartat, es defineixen per separat els diferents tipus de
subministraments elèctrics de la nau.
16.1.1 Subministrament elèctric Maquinaria
Primer de tot, es definirà el consum elèctric de la maquinaria.
Nom Màquina Model Quantitat Potència Voltatge (V)

consumida (kW)
Molí de gra malt MM-1200-4R 1 5,5 380 - 400
Bàscula Terra K3XBengal-1210 2 2,9 x 2 = 5,8 230
Bàscula Taula LEQ10-N 4 0,008 x 4 = 0,032 100 - 240
Basc. Gran Precisió GRAM FS 4 0,012 x 4 = 0,048 110 - 265
Preparació most BREWORX 1 6,9 + 3,5 + 400
(maceració, filtrat, TRITANK 5000 1,1 = 11,5
WhirlPool)
Dipòsit Cilíndric MBTHI-2500 4 1,2 x 4 = 4,8 400
Envasat Llauna TRIBLOCKS 2 3,8 x 2 = 7,6 230
Envasat Ampolla Omplidora Combi 4 0,37 x 4 = 1,48 230
Tapadora Ampolla CRW-SA-800 4 0,5 x 4 = 2 220
Etiquetadora LAT-2110-PL 6 4,6 x 6 = 27,6 400
POTÈNCIA TOTAL 66,36 kW 400 V
A continuació es defineix el consum elèctric dels elements d’oficina (alguns d’ells situats a
l’oficina i a zones habilitades del magatzem)
Nom Quantitat Potència consumida (kW)

Impresora 1 0,53
Ordinador (taula) 6 0,26 x 6 = 1,56
Monitor 6 0,06 x 6 = 0,36
Portàtil 2 0,20 x 2 = 0,40
Cafetera 1 0,5
Router Wifi 1 0,008
42
Microones 1 0,64
Aire Aconidcionat 2 1,2 x 2 = 2,4
POTENCIA TOTAL 6,398 kW
Tot seguit, es defineix el consum elèctric de la lluminaria, a l’interior i a l’exterior de la nau,

així com la d’emergencia. Aquest consum, s’obtindrà a través del Lux, el qual s'utilitza per a
determinar la quantitat de llum projectada sobre una superficie.
16.1.2 Enllumenat Interior
Per a realitzar la il·luminació de les diferents zones cal tenir en compte que es tracta d'una
activitat industrial i en l'activitat de la qual es fan treballs amb màquines. La il·luminació
requerida per a aquesta mena de treball la podem englobar dins d'uns requeriments visuals
normals i limitats. Per tant, podem resumir en la següent taula d’iluminancia recomanada en
indústries segons els requeriments visuals d'aquesta:
Industria (Lux)
Treballs amb requeriments visuls limitats 200 - 500
Treballs amb requeriments visuals normals 500 – 1000
Treballs amb requeriments visuals especials 1000 - 2000
Així doncs, establint un rang d’il·luminació estimat sobre les diferents zones amb necessitat
llumínica, i aproximant la potencia consumida de la mateixa, podem obsevar en la següent
taula resum la potencia consumida de la lluminaria a l’interior de la nau:
Zona Il·luminació Potència

Requerida (lux) consumida (kW)
Zona de descàrrega 150 0,26
Magatzem matèria prima 150 0,8125
Sala de Producció 500 3,966
Oficines 400 2,0235
Magatzem Producte Acabat 250 0,64
Lavabos i vesturaris 200 1,573
Laboratori 450 0,975
Tractament d’aigües 400 0,853
POTENCIA TOTAL 11,103 kW
43
16.1.3 Enllumenat Exterior
L'objecte de la il·luminació exterior és il·luminar les zones de trànsit i serveis. Aniran

col·locats mitjançant els suports adequats en el mur de l'edifici. Tenint en compte que
s’utilitzaran 8 focos “LED IP65 SMD2835 300W 22500Lm 30.000H”. (Característiques
tècniques a l’Annex 3).
Potència Consumida (Exterior) 300W x 8 2.400 W = 2,4kW
16.1.4 Enllumenat d’Emergència
La instal·lació d'enllumenat d'emergència es farà en conseqüència de la condició que regeix

el Reglament de Seguretat contra incendis en establiments industrials i el Reglament
electrotècnic de Baixa Tensió. (Real Decreto 2267/2004, de 3 de diciembre
«BOE» núm. 303, de 17/12/2004)
Tot i que el consum elèctric de l’enllumenat d’emergènia és pràcticament insignificant, es

quantificarà per tenir constancia de la seva existencia, tot i que no afectarà a l’elecció de la
potència a contractar.
Potència Consumida (Emergència) 0,224kW
16.1.5 Subministrament Elèctric Carretó Elèctric
Es fa ús d’un Carretó elevador de 3 rodes 1,0 - 1,5t (model EFG 110-115). Tenint en compte
les especificacions tècniques del fabricant, el consum energètic utilitzant el màxim rendiment
en l'expedició de mercaderies és de 3,2kW.
Potència Consumida (Carretó Elèctric) 3,2kW
44
16.1.6 Subministrament Elèctric Elements Ventilació
Pel que fa a la ventilació de la nau, s’utilitzaran 3 ventiladors d’extracció de paret (model

EOF(c)-1380, 54 polsades), distribuïts en les zones de més condensació, per tal de mantenir una
temperatura uniforme dins la nau, així com eliminar la condensació sobre parets i sostres,
ajudant a que les condicions de treball siguin més favorables.
Potència Consumida (Ventilador Extracció) 1,1 x 3 = 3,3kW
16.1.7 Subministrament Elèctric Total
Un cop vistes les diferents necessitats elèctriques de cada zona de la nau i els respectius
elements, es pot concloure que la potencia consumida total és la següent:
Potència Consumida (Maquinària) 66,36 kW

Potència Consumida (Oficina) 6,398 kW
Potència Consumida (Interior) 11,103 kW
Potència Consumida (Exterior) 2,4kW
Potència Consumida (Emergència) 0,224kW
Potència Consumida (Carretó Elèctric) 3,2kW
Potència Consumida (Ventilador Extracció) 1,1 x 3 = 3,3kW
Potència Consumida TOTAL 92,985 kW
Així doncs, la potència contractada serà de 93 kW amb una instal·lació trifàsica (400V).
45
16.2 Subministrament d’Aigua
En aquest subapartat, es defineixen per separat els diferents tipus de
subministraments d’aigua de la nau.
16.2.1 Subministrament d’aigua de procés
Tal i com s’ha explicat en apartats anteriors, la producció d’un lot és de 5.000L de cervesa.
Per a produir 1 L de cervesa són necessàris 5 L d’aigua. Per tant, per a un lot seran necessaris
25.000 L d’aigua. Considereant una òptima rotació de la producció, es podrien arribar a
produïr fins a 2 lots mensuals, el que deixaria un consum hídric de 50m3.
Aigua Consumida (Procés) 50m3/mes

2,5m3/dia
16.2.2 Subministrament d’aigua de neteja
Per altra banda, l'aigua no només és necessària per a la fabricació en si, també és un element
bàsic de la neteja. La major part de l'aigua consumida a la fàbrica correspon a aigua de neteja.
La neteja és un element crític en la producció de cervesa ja que qualsevol contaminació o
impuresa pot espatllar un lot de producció. Així doncs, es farà neteja dels elements de
producció després de la finalització de cada lot, sent d’aproximadament 2 lots mensuals.
Aigua Consumida (Neteja) 15 x 2 = 30 m3/mes

1,5m3/dia
16.2.3 Subministrament d’aigua de Servei/Sanejament
Es farà ús d’aigua per al funcionament d’equips de refrigeració, purga de calderes,...
Aigua Consumida (Servei) 15m3/mes

2,5m3/dia
46
16.2.4 Subministrament d’aigua Sanitaria (ACS)
Aquesta, serà l’utilitzada per el personal de la nau, així com per la zona de lavabos i
vestuaris. Suposant l’ús diari no serà de la meitat dels treballadors, i segons l'HE 4
(Document Bàsic HE Estalvi d'Energia), en concret la taula 3.1, la demanda de referència a
60 °C, la qual es pot consultar a l’annex consta que per:
- Vestuaris/dutxes col·lectives  consum de 15L/dia per servei
Aigua Consumida (Sanitaria) 15 x 5 75m3/dia

1.500 m3/mes
És important aclarir que hi haurà un excés de calor, que s’haurà d'evacuar de les canonades
solars utilitzant un aerotermo al costat dels panells per tal de dissipar el calor a l'ambient, per
prevenir qualsevol malfuncionament de les tuberíes per sobreescalfament.
16.2.5 Subministrament d’aigua Total

Un cop vistes les diferents necessitats d’aigua, es pot concloure que l’aigua consumida total
és la següent:
Aigua Consumida (Procés) 50m3/mes

2,5m3/dia
Aigua Consumida (Neteja) 15 x 2 = 30 m3/mes
1,5m3/dia
Aigua Consumida (Servei) 15m3/mes
2,5m3/dia
Aigua Consumida (Sanitaria) 15 x 5 = 75m3/dia
1.500 m3/mes
Aigua Consumida TOTAL 81,5 m3/dia
1.595 m3/mes
47
17 Necessitats energètiques
L’estimació de necessitats energètiques d’electricitat en base a la producció s’han esmentat

en l’apartat anterior, amb una potència consumida de 92,985 kW i amb una instal·lació
trifàsica (400V) en tota la industria. Així doncs, tenint en compte el temps de funcionament
de cadascun dels elements a la fàbrica, es pot aproximar el consum mensual elèctric, per tal
de definir la necessitat eléctrica a contractar.
Consum Elèctric
Diari 371,94 kW/dia
Mensual 7.438,8 kW/mes
Anual 1,837 MW/any
Tots els temps i consums són una estimació que s’han de valorar un cop posada en marxa la
industria i que estaran subjectes a la producció i a l’arribada de matèria primera. Per tant,
utilitzant el cost net de l’electricitat d’ús industrial, el cost aproximat d’electricitat és la
següent:
ELECTRICITAT Preu/unitat Unitat Cost

Potència Contractada 0,0645€/kW 7.438,8x12 5.757,63 €/any
i consum 479,80 €/mes
Lloguer equips 0,81€/mes 4 setmanes 0,2025€/setmana
Total mensual 480,005 ≈ 480 €/mes
Pel que fa a l’estimació de necessitats energètiques d’aigua, s’obté el següent consum:
Consum d’Aigua
Diari 81,5 m3/dia
Mensual 1.595 m3/mes
Anual 393.965 m3/any
48
Segons l’informe anual del preu de l’aigua, proporcionat per l’Agència Catalana de l’Aigua,
es pot estimar el següent cost, complint la condició de mínima facturació de 6m 3/mes
(0,8140 €/m3):
AIGUA Preu/unitat Unitats Total mensual
QUOTA SERVEI
Comptador 20mm 35,19 €/mes 1 35,19 €
QUOTA CONSUM
De 0a3m3/mes 0,01 €/m3 530 5,2967€
De 4a10m3/mes 0,134 €/m3 534 71,51 €
De 11 a 20 m3/mes 0,67 €/m3 531 355,77 €
Manteniment Comptador 1,12 €/mes 1 1,12 €
CLAVEGUERAM
FINS A 5 m3 0,020 €/m3 5 0,1 €
De 6a15m3 0,126 €/m3 10 1,26 €
SANEAJAMENT
Quota consum 0,412 €/m3 15 6,18 €
Quota servei 43,81 €/any 1/12 3,65 €
TOTAL 480,077 €/mes
120,019€/setmana
Tot i això, es fa un estudi de la despesa energètica en totes les fases del cicle de vida del
producte:
- Elaboració de matèries primeres: Les tasques de recol·lecció del cereal impliquen una
despesa energètica elevada, però no com per superar la fase de producció. El procés
que més càrrega comporta a l'entorn és el procés de maltejat, que consisteix a torrar el
cereal i amb el qual es necessiten quantitats d'energia elevades i s'augmenten les
emissions a l'entorn.
- Producció: Aquesta és la segona fase que més càrrega ambiental comporta, ja que són
necessaris elements per a la producció com calderes de cocció i màquines
embotelladores, són les que més impacte produeixen.
49
- Distribució: A causa de la proximitat dels punts de venda a la zona de producció i la
limitada línia de productes i quantitats fan factible que el transport es realitzi
mitjançant vehicles industrials (camions rígids i tràilers).
- Ús: La càrrega ambiental d'aquesta fase és mínima, ja que no cal reprocessar el

producte, ja que es ven a punt per al seu consum. Només es fa necessari disposar d'
mitjans frigorífics per al seu consum òptim.
- Retirada: L'envàs ha de ser rebutjat en el seu contenidor de reciclatge corresponent,

sigui el de vidre per les ampolles com per les llaunes, així com el cartró i el plàstic
dels embalatges.
50
18. Instal·lacions necessàries
El procés de producció de la cervesa no requereix d'una tipologia de maquinària i

instal·lacions excessivament complexa encara que l'èxit o el fracàs de el projecte dependran
en gran mesura d'una bona elecció de la mateixa, ajustant-se al màxim a la producció d'alta
qualitat que es desitja assolir.
18.1 Ventilació
La ventilació, industrialment s'usa per a l'extracció de contaminants provinents de processos o

de màquines per a la renovació de l'aire interior, posant especial interès en els següents llocs:
- Zones de fabricació
- Zones d'envasat
- Zones de laboratori
- Zona de magatzem
L'exposició a les condicions ambientals dels llocs de treball no ha de suposar un risc per a la
seguretat i la salut dels treballadors, per tant, en la mesura del possible, les condicions
ambientals en els llocs de treball no han de constituir una font d'incomoditat o molèstia per al
personal.
S'han d'evitar les temperatures i les humitats extremes, els canvis bruscos de temperatura, els
corrents d'aire molestos, les olors desagradables, la irradiació excessiva i, en particular, la
radiació solar a través de finestres, llums o envans de vidre.
En els locals de treball tancats s'han de complir les condicions:
Ilustració 27. Taula de condicions ambientals en els llocs de treball
51
18.2 Aigua Freda
L'activitat industrial necessita el proveïment d'aigua per al consum industrial, sanitari i contra
incendis, així com a matèria primera per als processos de fabricació.
L'obtenció de l'aigua serà mitjançant la connexió a la xarxa pública i no serà necessari cap
tipus de tractament ja que tal com arriba de la xarxa és apta per al consum humà. La
distribució de l'aigua freda per la planta es farà mitjançant tubs de coure. En aquells punts en
què siguin vistos o exteriors, aniran recoberts amb material aïllant per evitar els efectes de
temperatures extremes.
18.3 ACS
S'utilitzarà per a consum humà (lavabos, dutxes i vestuaris) i es pren com a temperatura
màxima de distribució 40ºC. La producció de l'ACS es farà mitjançant sistemes elèctrics de
producció individual en el mateix punt de consum. La xarxa de distribució de l'ACS per la
planta serà la mateixa que la de l'aigua freda.
18.4 Aigua tractada
El principal ingredient per a la fabricació de cervesa és l'aigua. L'aigua no només és

necessària per a la fabricació en si, també és un element bàsic de la neteja.
La major part de l'aigua consumida a la fàbrica correspon a aigua de neteja. La neteja és un
element crític en la producció de cervesa ja que qualsevol contaminació o impuresa pot
espatllar un lot de producció. La neteja ha de ser exhaustiva i es realitzarà en dues fases, una
fase en què l'aigua tindrà un caràcter bàsic (desincrustar brutícia i residus) i una altra fase on
l'aigua serà àcida per desinfectar. Un cop fets els dos tractaments es procedirà a l'aclarit.
Ja que tant l'aigua de procés com l'aigua de neteja estaran en contacte amb els dipòsits i
canonades per on passa la cervesa, aquesta ha de ser una aigua de qualitat, per no aportar
sabors a la cervesa en el cas de l'aigua de procés i per evitar contaminacions i també aportació
de sabors en el cas de l'aigua de neteja.
Aquesta aigua ha de ser prèviament tractada i controlada ja que s'exigeix una qualitat superior
que l'aigua que pugui subministrar la companyia.
52
El tractament d'aigües s'ubicarà en una sala adjunta al magatzem per evitar contaminacions i
es transportés als dipòsits de neteja o de dosificació per a la cocció mitjançant canonades de
qualitat alimentària.
Aquest edifici constarà de dos grans dipòsits, un en què es rep l'aigua prèviament filtrada
mitjançant filtre de carbó actiu per eliminar la calç i on se li realitzés un tractament de
desclorificació mitjançant àcids.
El tanc de tractament funcionarà contínuament independentment dels plans de cocció i neteja.
Tenint una capacitat més gran el dipòsit d'aigua tractada assegurem la disponibilitat d'aquest
recurs bàsic per a la fabricació i neteja.
18.5 Instal·lació de tractament d'aigües residuals
Els residus generats a la fàbrica són de dos tipus:
- Els propis de la fabricació, és a dir el malt saturada d'aigua. Aquest és un residu

aprofitable ja que pot ser utilitzat com a pinso per a bestiar, d'aquesta forma els 3m3
generats per cada cocció s'emmagatzemaran en contenidors tancats fora de la fàbrica
per a la seva posterior distribució a possibles clients.
- L'altre tipus de residus generats són els de la neteja, el residu líquid de el procés de
fabricació, les aigües grises sanitàries i el residu líquid generat durant la fase de
tractament d'aigua. La major part del total d'aigua a tractar tindrà gran quantitat
d'aigua amb PH bàsic i àcid. Aquest residu líquid es canalitzarà a través de tubs de
desguàs de PVC serà tractat en el sistema de depuració propi abans de ser abocada al
sistema de clavegueram públic.
53
18.6 Instal·lació elèctrica
L'empresa contracta amb la companyia elèctrica aquest tipus d'energia a baixa tensió. A
l'estar la parcel·la dins d'un polígon industrial es compta amb diferents unitats
transformadores. Però s'ha d'instal·lar una estació transformadora (ET) dins de la parcel·la i
amb accés des de l'exterior. També s'haurà d'instal·lar un CPM (Centre de Protecció de
Mesura) i un CCBT (Quadre de Control de Baixa Tensió).
El CCBT està situat a la zona de producció, dins d'un armari metàl·lic i també es disposa d'un
quadre secundari a les oficines. De el quadre general surten les línies elèctriques cap al
quadre secundari o diferents zones de la planta distribuïts en "estrella". El transport es farà
mitjançant una instal·lació de cables de coure recoberts d'aïllant. S'ha de tenir en compte que
per seguretat es disposa d'una presa de terra a través dels elements necessaris perquè no hi
hagi diferències potencials entre terreny i parts elèctriques.
19. Instal·lacions auxiliars

En aquest apartat es desenvoluparan cadascuna de les instal·lacions auxiliars que
s'implantaran a la planta.
L'ús de cadascuna d'elles es justificarà adequadament i es detallaran el conjunt d'equips i
dispositius que formaran part de cadascuna d'aquestes instal·lacions. Concretament, les
instal·lacions auxiliars que s'inclouran són de gas natural, aire comprimit, ventilació i
climatització, instal·lació elèctrica, sanejament, protecció contra incendis i proveïment
d'aigua.
19.1 Gas Natural
Cal disposar d'una instal·lació de gas natural per satisfer les necessitats de l'àrea de
producció, sent utilitzat aquest gas concretament com a combustible per a les calderes. A les
calderes es generarà vapor que servirà de font de calor per escalfar l'aigua que serà utilitzada
en els processos de maceració, filtració, cocció i clarificació. A més, per tenir bon control de
la temperatura, les cisternes disposaran d'un sistema de regulació que permetrà ajustar els
valors de la temperatura de l'aigua segons les necessitats.
54
19.2 Calderes
A la planta s'optarà per utilitzar calderes pirotubulars de vapor que faran servir com a
combustible gas natural. L'ús d'aquesta tipologia es justifica amb:
• Preu d'inversió de l'equip menor a les altres tipologies de caldera.
• Baix cost de combustible.
Les calderes de gas natural produeixen unes emissions de NOx inferiors als que produeixen
altres tipus de combustibles.
• Bon rendiment.
• Tot i requerir una instal·lació de gas natural d'acord amb les normes, a llarg termini resulta
més rendible aquesta tipologia.
• Les calderes pirotubulars són més compactes, de manera que ocuparan menys espai.
• El vapor d'aigua transmet la calor a l'most d'una manera més efectiva i ràpida
19.3 Aire comprimit
A la planta objecte de disseny, l'aire comprimit s'utilitzarà en les estacions d'ompliment,

taponat i encaixonat de la nau d'envasament. Les instal·lacions d'aire comprimit agrupen una
sèrie d'elements principals entre els quals es troben el compressor, refredador,
deshumidificador, línies de subministrament, punts de consum, reguladors i filtres.
19.4 Climatització i ventilació
El sistema de climatització que es farà servir a l'edifici serà VRV.

Pel que fa al refrigerant a utilitzar, s'ha optat pel R410A. Els sistemes de climatització que
funcionen amb aquest refrigerant presenten un baix consum d'energia i bon rendiment, no
utilitza components com el clor que pugui danyar la capa d'ozó i tenen una bona fiabilitat. A
més, els sistemes que utilitzen aquest refrigerant tenen un major Coeficient d'Eficiència
Energètica (EER).
55
19.5 Instal·lació elèctrica
El disseny de la instal·lació elèctrica de la planta s'ha dut a terme d'acord amb el Reglament
Electrotècnic de Mitja i Baixa Tensió. La instal·lació començarà amb l'escomesa en Mitja
Tensió i es connectarà a centre de seccionament, continuant fins al centre de transformació i
quadre general de baixa tensió. De el quadre general de baixa tensió existiran derivacions que
connectaran amb els quadres secundaris.
Serà necessari també l'ús d'un subministrament complementari de reserva, el qual estarà
constituït per un grup electrogen.
19.6 Protecció contra Incendis
Per establir i definir els requisits que han de satisfer i les condicions que han de complir els
establiments i instal·lacions industrials per a la seva seguretat en cas d'incendi, prevenir la
eva aparició i donar la resposta adequada en cas de produir-se, s'ha utilitzat el RD 2267/2004.
En el cas de l'edifici d'oficines, s'aplicarà el Codi Tècnic de l'Edificació (CTE) "Seguretat en
cas d'incendi" (SI).
És convenient fer una distinció entre les activitats per preveure un incendi i les activitats de
resposta a l'incendi en cas que es produeixi. Les primeres tenen com a objectiu limitar la
presència de el risc de foc mentre que les segones tenen com a finalitat controlar i tractar
d'extingir l'incendi de manera que es minimitzin els danys o pèrdues que pugui generar
Pel que fa a l'àmbit d'aplicació, el RD 2267/2004 és aplicable a:

• Indústries, considerant-se com indústries les activitats que tenen com a objectiu obtenir,
reparar, mantenir o transformar productes industrials, així com el seu envasament i
embalatge. Per tant, queda justificada l'aplicació el RD 2267/2004 a les naus de producció i
envasat de la planta.
• Magatzems industrials, entenent com a tal aquells recintes coberts o a l'aire lliure que es
dediquin de forma fixa o temporal exclusivament a albergar productes de l'tipus que sigui. La
nau d’emmagatzematge de la planta compleix amb aquests requisits per poder aplicar el
RD 2267/2004.
56
19.7 Instal·lació d’Aigua
A la planta d'elaboració de cervesa, l'aigua s'utilitzarà per a diferents finalitats:
• Ús domèstic. L'aigua destinada a ús domèstic es refereix a aquella que satisfà les necessitats
dels empleats de la planta, com lavabos, bar o dutxes.
• Tasques de neteja
• Ús industrial. L'aigua és una de les matèries primeres necessàries per a la fabricació de
cervesa.
A més, es necessita aigua per als sistemes de neteja CIP dels equips de la fàbrica. També serà
necessària l'aigua per abastir els equips de protecció contra incendi com ruixadors automàtics,
BIE i hidrants exteriors.
D'aquesta manera queda justificada la necessitat d'instal·lar un sistema d'abastament d'aigua,

ja que a més de ser exigida per llei, és necessària per al procés de producció.
La instal·lació d'abastament d'aigua s'ha dissenyat d'acord amb el que s'exposa en les
següents normes:
• Document Bàsic HS de Salubritat. En concret s'ha utilitzat la secció 4, corresponent a la
normativa dedicada a subministrament d'aigua.
• Document Bàsic HE d'Estalvi d'Energia. Concretament s'ha utilitzat la secció 4,
corresponent a la contribució solar mínima d'aigua calenta sanitària.
• Norma Espanyola UNE-EN 806-3. Aquesta norma s'ha utilitzat per fer el disseny de les
canonades d'aigua sanitària i aigua calenta sanitària (ACS)
• Connexió de servei
La connexió és el punt origen de la instal·lació. A través de la connexió arriba el
subministrament d'aigua a la planta per part de l'empresa distribuïdora. Al costat de la
connexió de servei es troba l'armari de comptador general en el qual estan instal·lada la clau
de tall i el comptador. Mitjançant el comptador s'obtindran les dades de consum de la planta.
• Distribuïdor principal
El distribuïdor principal està format per una canonada a través de la qual es transporta tota
l'aigua necessària per a la planta.
• Muntants d'aigua sanitària per a oficines
Els muntants d'aigua sanitària per a oficines són les canonades encarregades de transportar
tant l'aigua sanitària normal com l'aigua sanitària calenta a l'edifici en qüestió.
57
• Muntant d'aigua sanitària per a la nau de processos, envasat i mòlta. Aquests muntants són
les canonades a través de les quals es transporta l'aigua per abastir la naus de processos i
envasat.
19.8 Xarxa de sanejament

En aquest punt es desenvoluparà la instal·lació de la xarxa de sanejament, la funció serà
transportar l'aigua residual dels diferents focus on es produeixen a la planta fins a la xarxa
principal de recollida de aigües. També serà necessari una xarxa d'evacuació d'aigües
pluvials. En funció de la procedència de l'aigua, es projectaran les següents xarxes:
• Xarxa d'aigües residuals
Aquesta xarxa servirà per transportar les aigües fecals produïdes a l'edifici d'oficines i banys
de la nau d'envasat i producció.
• Xarxa d'aigües pluvials
La xarxa d'aigües pluvials serà l'encarregada de recollir l'aigua procedent de la pluja.
• Xarxa d'aigües de processos
L'aigua utilitzada en els processos de la planta serà recollida per aquesta xarxa, la qual la
portarà fins als equips de depuració
20 Normativa Aplicable
La normativa aplicable per a la implantació de les diferents màquines i instal•lacions és la

següent:
- Per a qualsevol generalitat s'aplicarà el codi tècnic d'edificació regulat pel Reial Decret
314/2006, de 17 de març (BOE 28-març-2006)
- Específicament, per al nivell d'il•luminació es seguirà el nivell de lux marcat en el R.D.
486/1997.
- El sistema de ventilació i climatització es dimensionarà tenint en compte les especificacions
marcades pel RITE i la UNE 35.
- Específicament, per a la protecció contra incendis, ens regirem segons la normativa Reial
Decret R.D. 2267/04
- Pel que fa a el procés d'elaboració de la cervesa es complirà el Reial Decret 53/1995, de 20
de Gener. Reglamentació tècnic sanitària per a l'elaboració, circulació i comerç de la cervesa i
del malt liquida.
58
21 Relació quantificada de matèries primeres
Pel que fa a les matèries primeres, són 4 els elements imprescindibles per a poder fer la
correcta elaboració de la cervesa. Aquests són el malt, el llúpol, la llevadura i l’aigua. A
continuació parlarem sobre el principals proveïdors de cada una de les matèries primeres.
El nostre principal proveïdor és Malteurop, un

dels principals productor de malt, amb
presència a diferents continents en 14 països.
Ilustració 28. Mapa mundial de Localització proveïdorsMalteurop
Tenen una capacitat anual de 2.4 milions de

tones de malt i 24 departaments de
producció industrial. A españa adopta el
nom de Intermalta on té 3 seus importants a
Sevilla, Albacete i Navarra.
Ilustració 29 Mapa d’Europa de Localització proveïdors Malteurop
Pel que fa a la ubicació, ens centrarem a la

planta de producció de San Adrián (Navarra) a
només 284 Km (2h 50min) de la nostra planta
de producció.
Ilustració 30 Mapa d’Espanya de Localització proveïdors Malteurop
59
Tenint en compte que les comandes al proveïdor serien de dos tipus de malta per a poder
realitzar els dos tipus de cervesa, i que per cada lot de 5.000L de cervesa són necessaris
1.089Kg (cervesa 1) i 102,5Kg (Cervesa 2), respectivament, tenint en compte que es realitzen
aproximadament 2 lots mensuals, faríem una comanda mensuals de 2.300 Kg de malta per a
la cervesa 1 i una comanda mensual de 216 Kg de malta per a la cervesa 2.
Ilustració 31 Distància de la nau al proveïdor Malteurop
Pel que fa al Llúpol, contactarem amb un altre proveïdor, SAT Lúpulos de León, present a
Carrizo de la Ribera, León, on es produeix el 99% del llúpol d'Espanya i agrupa més de 250
conreadors i més de 500 Hectàrees. Aquest proveïdor aposta per el desenvolupament rural de
la comarca, i potencia un cultiu sostenible del llúpol, acord amb els nostres ideals.
Pel que fa a la ubicació, la planta de producció es troba a 642 Km (6h) de la nostra planta de
producció, amb la possibilitat de transport en avió per assumptes de negocis a 1h 25 mins.
Ilustració 32 Distància de la nau al proveïdor SAT Lúpulos de León
60
Tenint en compte que les comandes al proveïdor serien de dos tipus de llúpol per a poder
realitzar els dos tipus de cervesa, i que per cada lot de 5.000L de cervesa són necessaris
4.973,5 Kg i 5.028,5 Kg, respectivament, faríem dues comandes mensuals de 5.225 Kg de
llúpol per a la cervesa 1 i dues comandes mensuals de 5.280 Kg de llúpol per a la cervesa 2.
Amb aquestes quantitats, podrem assolir la productivitat de 5.000L i tenir un marge d’estoc
del 10% de cada quantitat de matèria primera, per a prevenir qualsevol incident. Tota aquesta
matèria primera estarà organitzada i preparada per al seu ús dins dels magatzems de
productes secs, on tindran una rotació cada setmana, un cop s’hagi acabat el producte antic i
arribi la nova comanda.
Matèria Primera Quantitat

Malta Cervesa 1 1.089 Kg
Malta Cervesa 2 102,5 Kg
Llevat 5 Kg
61
22 Relació quantificada - Stocks
La capacitat de la nau i la maquinària estimades permetran l'elaboració de 5.000 litres de

cervesa per lot, de manera que s'obtindria una producció de 205.800 litres/'any fabricats
durant 247 dies treballats. Aquesta producció setmanal no presentarà estacionalitats
considerant invariant en el temps.
La matèria primera i el producte acabat compten amb el seu propi magatzem, per així facilitar
les tasques de càrrega i descàrrega i reduir la possibilitat d'errors amb la fabricació. A cada un
dels magatzems, els materials tindran el seu propi espai delimitat i calculat en funció de les
necessitats, per així reduir les fallades i les esperes innecessàries degudes a desordres de
l'estoc.
22.1 Jornades laborals
Pel que fa a la jornada laboral de la empresa, la indústria tancarà els caps de setmana i festius,
i de dilluns a divendres estarà funcionant des de les 8h del matí fins a les 19h30 de la tarda
(amb un descans de mitja hora al matí o tarda depenent del torn, i una hora per dinar). La
mitja hora de descans es comptabilitzarà com a mitja hora treballada, mentre que l’hora de
dinar no. Per a cobrir aquest espai horari s'estableixen dos horaris diferents per als deu
treballadors de la fàbrica, que treballaran 40 hores setmanals. Tres dels operaris/as, el
carretoner/a, el/la responsable de qualitat i el/la recepcionista/oficionista entraran a treballar a
les 8h i sortiran a les 17:00h. Uns altres dos operaris i el director/a de fàbrica entraran a
treballar a les 11h i sortiran a les 20h. Amb aquests requisits, es treballaran 247 dies anuals i
es produiran 205.800 litres/'any.
22.2 Magatzem d’envasos
Ubicat a la zona de càrrega i descàrrega de mercaderies, es dissenya un magatzem d'envasos

suficient per emmagatzemar el 150% dels requeriments d'envasos per a dues setmanes de
producció, que equival al període de recepció del material. Està per tant dimensionat per
emmagatzemar 20 palets d'ampolles de vidre, 20 palets de llaunes, 4 palets de xapes, 2 palets
d'etiquetes i 23 palets de caixes de cartró (69 palets en total).
62
Per aquesta zona s'escullen prestatgeries de paletització dinàmica per la seva gran capacitat
d'emmagatzematge en un espai reduït i per prioritzar l'expedició dels palets que es van
emmagatzemar primer.
22.3 Magatzem de producte acabat
Dissenyat per emmagatzemar 5 dies de producció, a raó de 5 palets produïts cada 2 setmanes
i 5 dies de producció per setmana. En quant a l’estoc de venda, es calcularà sempre per tenir
suficient producte com per abastir una setmana de producció, en cas de sobrevingudes de
comandes o parada de la producció, per tant, tindrem 5.000 litres de producte ja acabat en
estoc, repartits entre els diferents formats que realitzem. El magatzem de vendes i/o productes
acabats té una superfície de 319,30m2, suficient per encabir els 69 palets esmentats a
l’apartat anterior, que més tard seran transportats als camions.
22.4 Resta d'estades
Es dissenyen tenint en compte els 10 treballadors de la nau, amb lavabos i vestuaris

suficients, oficines, sala de reunions, despatx i menjador. Es preveu un laboratori amb
magatzem, una sala de calderes, un magatzem de neteja i un magatzem / taller, dimensionats
d'acord amb necessitats. També es contempla una zona de recepció i oficines per el personal
administratiu.
63
23 Tipologia de contaminants i residus generats
En la indústria cervesera es produeix un gran volum d'aigües residuals provinents de la purga

dels fermentadors, les quals representen més del 50% de total de l'aigua consumida.
La major part dels residus sòlids generats en aquest procés són de caràcter orgànic, com ara
restes de malta i llevats, que poden ser considerats com a subproductes ja que poden ser
valoritzats per altres indústries alimentàries o per a utilització agrícola com adob orgànic.
Per cada 1000 litres de cervesa produïda es generen al voltant d'uns 0.65 kg de bagàs
provinents de la filtració després de la maceració, i uns 20 kg de llevats després de la
fermentació.
Els residus perillosos generats durant el manteniment dels equips, com olis i greixos,
s'emmagatzemaran en bidons especials i es deixaran a càrrec d'una empresa gestora perquè
els tracti adequadament.
També es generen residus d'envasos derivats de les operacions de recepció de matèria

primera i envasat, els quals hauran de ser separats i reciclats adequadament en punts de
reciclatge o a la deixalleria de la localitat.
Pel que fa a les emissions atmosfèriques es troben els gasos de combustió de gas natural
(CO2, NOX, SOX, partícules), el CO2 i compostos volàtils generats durant la fermentació i
maduració de la cervesa, els quals s'esperen al voltant de 3.5 kg per 1000 litres de cervesa, i
el vapor d'aigua provinent de la cocció. Aquestes emissions no suposen un perill per al medi
ambient en relació a la mida del procés, de manera que es pot utilitzar una llar de foc de tir
natural sense emprar cap tractament previ. Pel que fa a les olors, es tractarà en els següents
apartats.
64
23.1 L’abocament d’aigües residuals
En la indústria cervesera es produeix un gran volum d’aigües residuals, especialment en les

operacions de neteja i envasament. L’abocament d’aigües residuals pot representar el 65-80%
del total de l’aigua consumida.
Aquestes aigües residuals presenten una càrrega orgànica elevada i fàcilment biodegradable,
sòlids en suspensió i abocaments puntuals de neteja i buidatge dels banys de rentat
d’ampolles amb pH fortament alcalins.
Les característiques de les aigües residuals generades depenen en gran mesura del grau
d’optimització en el consum d’aigua i de la gestió donada als residus. En general, les
característiques de les aigües residuals generades fan necessari el seu tractament previ a
l’abocament al clavegueram o a una llera natural.
23.2 Els residus sòlids
La major part dels residus generats en les cerveseries són de caràcter orgànic (bagassos,
llevats i fangs de depuradora), que poden ser considerats com a subproductes ja que poden ser
valoritzats per altres industries (alimentació humana, alimentació animal i farmàcia) o
utilitzats en agricultura com a adob orgànic. Donat el valor comercial dels residus sòlids
generats en el procés de producció i l’elevadíssima DBO que presenten, és recomanable
minimitzar l’abocament d’aquests juntament amb les aigües residuals.
També es generen quantitats elevades de residus d’envasos (vidre, cartró, plàstics i metalls),
derivats de les operacions de recepció de matèria primera i envasament.
Els residus perillosos generats durant el manteniment de les instal·lacions són comuns als
generats en qualsevol altra activitat i la seva gestió ha de ser l’adequada.
65
23.3 Emissions
Les emissions a l’atmosfera que es poden produir en aquest tipus d’activitat són:
- De gasos de combustió (CO2, NOx, SOx i partícules)
- De partícules en les operacions de recepció i transport del malt.  
- De bafs de vapor d’aigua i compostos volàtils durant la cocció (fins a un  10% del
volum de most).  
- De CO2 i compostos volàtils durant la fermentació i maduració de la cervesa en cas
que no es recuperin (3,2-3,3 kg de CO2/hl de cervesa).  
- De fuites eventuals de fluid refrigerant (NH3, CFC,...).  
23.4 Les olors  
L’olor característic de les cerveseries es genera en les fases de cocció i fermentació o en

l’estació depuradora d’aigües residuals. També poden generar-se olors puntuals a causa
d’emmagatzematges inadequats dels sòlids (bagassos, llevats o fangs de depuradora) a
l’exterior de les instal·lacions. Per a solucionar aquestes generacions puntuals, es planteja fer
ús de filtres de carbó actiu especialment dissenyats per a la depuració de l'aire i els gasos.
23.5 El soroll  
En funció de la proximitat de les instal·lacions a nuclis urbans, poden presentar-se problemes

pel soroll que es produeix en algunes operacions, principalment en l’envasament, i en alguns
equips com els de generació de fred. Un altre aspecte important és el soroll provocat pel tràfic
de camions, ja que es produeix de forma contínua durant tot el dia. En aquest cas, al trobar-se
la indústria dins un polígon industrial la normativa que ens afecta, segons el Decret 176/2009,
de 10 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de
protecció contra la contaminació acústica, és la de Zona de sensibilitat acústica baixa (C), la
qual comprèn els sectors del territori que admeten una percepció elevada de soroll.
Poden incloure les àrees i els usos següents o similars:
66
- (C2) Àrees amb predomini de sòl d’ús industrial Inclouen tots els espais del territori
destinats o susceptibles de ser utilitzats per als usos relacionats amb les activitats industrials i
portuàries amb llurs processos de producció, els parcs d’abassegament de materials, els
magatzems i les activitats de tipus logístic, estiguin o no vinculades a una explotació en
concret, els espais auxiliars de l’activitat industrial, com ara subestacions de transformació
elèctrica, etc. En les àrees acústiques d’ús predominantment industrial es poden tenir en
compte les singularitats de les activitats industrials per a l’establiment dels objectius de
qualitat, respectant el principi de proporcionalitat econòmica.
Així doncs, s’està dins la legalitat acústica de la zona, sempre i quan es respectin els Decibels
(dB) permessos en les franges horaries establertes, tal i com es pot osbervar en la següent
taula, sent la de Zona de sensibilitat acústica baixa (C) l’implicada:
67
24 Conclusions
En aquest informe s'ha pogut conèixer les diferents fases del procés de fabricació de cervesa
amb el tractament dels punts que s'han de tenir en compte per dissenyar una planta i totes les
característiques tècniques que ha de tenir. Amb tot, es procedeix a exposar les següents
conclusions:
- Per aconseguir el dimensionament de la fàbrica, s'ha tingut en compte la producció de

cervesa (5000L / lot), ja que aquesta té un temps de fermentació i maduració a posterior, i per
això la producció està limitada per la quantitat de fermentadors i maduradores que s'hagin
instal·lat.
- A través dels estudis realitzats, es conclou que és possible elaborar dos tipus d’envasos de
cervesa, les quals si es duen a terme en aquesta fàbrica tindrien la possibilitat de ser
comercialitzades de forma reeixida.
- Per la seva banda, també s'han pogut analitzar els requisits elèctrics que demana aquesta
activitat industrial i com són resolts. De la mateixa manera passa amb els requisits de
seguretat i de protecció contra incendis.
- A més, l'elaboració d'aquest projecte també ha servit per a la confecció d'una guia sobre les
instal·lacions contra incendis, instal·lacions elèctriques, i la normativa a aplicar. La qual cosa
proporciona a aquest projecte d'una perspectiva més global sobre el disseny i el bon
funcionament de la planta.
- Per la seva banda és interessant concloure que, per a l'elaboració de cervesa, és important
donar el seu lloc al bon tractament de l'aigua, ja que és l'element majoritari i influeix durant
tot el procés de fabricació de manera decisiva. Per a això, la fàbrica té habilitat un laboratori
per analitzar el producte final i fer proves per tal d'optimitzar les receptes ja dissenyades i
investigar constantment cap a altres futures.
68
25 Bibliografia
Molí de gra de malt:

https://eshop.czechminibreweries.com/product/mm-1200-4r/
Bàscula industrial (1.500kg):

https://www.balanzasdigitales.com/bascula-industrial/223-223-bascula-suelo-gram-xbengal-
1500-kg-120x100-cm.html
https://www.balanzasdigitales.com/index.php?controller=attachment&id_attachment=60
Bàscula taula (10kg):
https://suministrosenmetrologia.com/wp-content/uploads/2019/08/torrey-leq.pdf
https://suministrosenmetrologia.com/productos/medidores-de-masas-y-peso/bascula-de-
mesa-10kg-2gr-torrey-leq10-n/
Bàscula gran precisió:
https://flintec.es/balanzas-de-laboratorio/balanzas-analiticas/gram-
fs.html?gclid=CjwKCAjw9MuCBhBUEiwAbDZ-
7r3STBB8yZJ6xdDCxCVY5yz5noA2MbCKVfooDvh_KGXzoHrr5He4OBoC3FQQAvD_B
wE
https://flintec.es/productos/gram-FS.pdf
Maquina preparació Most:
https://eshop.czechminibreweries.com/product/brewhouse-breworx-tritank-5000/
Fermentador/Madurador:
https://eshop.czechminibreweries.com/es/product/mbthi-2500/
69
Envasadora llaunes 330 ml:
https://www.frusso.com/lata-aluminio-b70.html
Envasadora ampolles 500 ml:
https://www.icespedes.com/catalog/es/maquinaria-llenadoras/110-llenadora-combi-con-
bomba-inoxidable.html
Taponadora:
https://eshop.czechminibreweries.com/es/product/crw-sa800-semiautomatic-bottle-crowner/
Etiquetadora:
https://www.directindustry.es/prod/apacks/product-131899-1575495.html
Matèries Primeres:
https://cervecear.com/materias-primas/
Proveïdor Malteurop:
https://www.malteurop.com/en
Visor del mapa urbanístic de Catalunya:

http://dtes.gencat.cat/muc-
visor/AppJava/home.do?any=2004&numero=011992&demarcacio=L&set-locale=ca
70
Registre de planejament urbanístic de Catalunya- Pla parcial urbanístic del SAU 3
d'ampliació del polígon industrial:
https://dtes.gencat.cat/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veureDocument&cod
intExp=214033&fromPage=load
Cadastre- Parcel·la 01:

https://www1.sedecatastro.gob.es/CYCBienInmueble/OVCConCiud.aspx?del=25&mun=290
&UrbRus=&RefC=2875501CG0127N0001OS&Apenom=&esBice=&RCBice1=&RCBice2=
&DenoBice=&latitud=&longitud=&gradoslat=&minlat=&seglat=&gradoslon=&minlon=&se
glon=&x=&y=&huso=&tipoCoordenadas=&ZV=NO
Cadastre- Parcel·la 02:

https://www1.sedecatastro.gob.es/CYCBienInmueble/OVCConCiud.aspx?del=25&mun=290
&UrbRus=U&RefC=2875502CG0127N0001KS&Apenom=&esBice=&RCBice1=&RCBice
2=&DenoBice=&from=nuevoVisor&ZV=NO
Real Decreto 2267/2004, de 3 de diciembre, por el que se aprueba el Reglamento de

seguridad contra incendios en los establecimientos industriales.
https://www.boe.es/eli/es/rd/2004/12/03/2267/con
Demanda de referencia a 60ºC
https://www.coit.es/system/files/link_group/he_4_contribucion_solar_minima_de_agua_calie
nte_sanitaria_f5b0c222.pdf
Informe anual del preu de l’aigua segons l’Agència Catalana de l’Aigua
http://aca.gencat.cat/web/.content/10_ACA/J_Publicacions/05-estudis-preus-i-
tarifes/11_Observatori_preus_2018_ES.pdf
71
ANNEXES
72
Annex 1. Reagrupació de parcel•les segons “Informe de validación gràfica frente a
parcelario catstral”.
73
74
75
76
77
78
Annex 2. Fitxes tècniques maquinària
MM-1200-4R Molí de gra de malt 3 kW - 1200kg / hr
79
BÀSCULA GRAM K3 XBengal 1210 - 1,5T
80
Bàscula de taula, 10kg/2gr, Torrey, LEQ10-N
81
Bàscula de gran presició GRAM FS
82
BREWORX TRITANK 5000
83
84
Dipòsit de pressió cilíndric MBTHI-2500
85
TRIBLOCKS (Omplidora, Fixadora AUTOMÀTICA ROTATIVA)
86
Omplidora Combi amb bomba inoxidable
87
CRW-SA-800 Tapadora semiautomàtica per a ampolles
88
Màquina d'etiquetatge automàtica LAT-2110-PL
89
Annex 3. Característiques tècniques lluminaria
Foco Proyector LED IP65 SMD2835 300W 22500Lm 30.000H
90
Annex 4. Demanda de referencia a 60ºC
91

LAY OUT - Modificat

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

LAY OUT - Modificat

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Grau en Enginyeria en Organització Industrial i Logística

Antoni Bonet Díez

102490 - LEGISLACIÓ INDUSTRIAL I GESTIÓ INTEGRADA de la titulació

En aquest informe estudiarem la viabilitat de la instal·lació d'una planta per a la indústria

En situar-se en un polígon industrial, es facilita l'accés a tota mena de serveis i proveïments,

La localització és un requisit fixat en la nova planta productiva, que s'haurà de situar en la

La planta industrial de producció de nova creació per a la fabricació de cervesa se situarà al

Ilustració 1 Ubicació polígon industrial de Torre-Serona

Ilustració 2 Localització de Torre-Serona respecte del Segrià

La ubicació exacta es pot trobar en les següents coordenandes geogràfiques en Graus

La parcel·la és totalment plana i actualment no hi ha cap edificació. Es tracta d'un nou

Ilustració 3 Parcel·la 01 sector 28755

Com a dades generals podem trobar que, la nova nau se situa a:

El Pla General d’Ordenació de Torre-Serona contempla diferents especificacions per a les

La superfície que es posarà a disposició de la indústria és de dues parcel·les contigües i sense

La parcel·la se situarà envoltada dels carrers de Tàrrega-Balaguer-Barcelona al polígon

Ilustració 5 Parcel·la 01 sector 28755

Ilustració 6 Parcel·la 02 sector 28755

- Normativa aplicable a la cervesa pel que fa a producte (Norma de qualitat):

- Codi Alimentari Espanyol:

La Zona 5 b correspon a la zona Industrial de Tipologia en Filera, així que no afectarà la

Paràmetres Urbanístics Dades industria

Pla Parcial Urbanístic del SAU-3

Clau Urbanística Zona Industrial (Clau 5) -

Superfície Parcel·la > 1000 m2 2.177 m2

Superfície Edificable < 90% 90 %

Volum edificable < 2.177 m2 1.958 m2

Intensitat Neta Edificació 0,8 m2 0,8 m2

Alçada Reguladora 11,00 m 10 m

Reculada > 15 m x 20 m 56,15 m x 47,67 m

Ilustració 7 Croquis de la planta

A l'hora de posar en marxa un projecte d'enginyeria d'una planta industrial és de vital

A continuació, es mostrarà a través d’un croquis-plànol en planta les diferents àrees de

Espais Superfície ùtil (en m2)

Lavabos i vestuaris 55,96

Dins la nostra parcel·la hi ha un únic espai de càrrega i descàrrega de camions i furgonetes,

Ilustració 9 Maniobratge camions

Ilustració 10 Places aparcament camions

Ilustració 11 Bàscula camions

Ilustració 12 Ubicació laboratori dins la nau

11.4.1 Dipòsit auxiliar d'aigua

11.4.2 Quartet gas natural

11.4.3 Quadre elèctric

A continuació s’especifiquen i descriuen els equips i la maquinària necessària per a elaborar

12.1 MM-1200-4R Molí de gra de malt 3 kW - 1200kg / hr

Ilustració 13 Molí de gra de malt

Capacitat (Màx.): 1.500 kg

12.4 Bàscula de gran presició GRAM FS

Especificacions tècniques de les 3 cubes:

Ilustració 17 Màquina de preparació de most

Volum efectiu: 6.340 L

Descripció: en aquest segon es filtra la barreja de most.

Vàlvula d'ajust de tres vies amb visor DN 50

12.5.3 Cuba de Whirlpool (remolí)

Volum total: 2.725 L

12.7 TRIBLOCKS (Omplidora, Fixadora AUTOMÀTICA ROTATIVA

Descripció: Màquina omplidora i fixadora de llaunes, amb sistema rotatiu automàtic,

Capacitat: 1.500 llaunes/h (330ml.)

12.8 Omplidora Combi amb bomba inoxidable (ampolles de vidre)

Dimensions: 600 x 900 x 1.700 mm.

Ilustració 23 Omplidora Combi

Pes: 170 Kg.

12.10 Màquina d'etiquetatge automàtica LAT-2110-PL