Caateeb Bastides

Nm: 26.
1 Mar de 2002
documents
a labast
Nm. 30 Setembre 2007 ESTAT DE CONSERVACI I SEGURETAT DELS ELEMENTS EXTERIORS DELS EDIFICIS El projecte de
bastida tubular
Compliment de lOrdenana dels usos del paisatge urb en la ciutat de Barcelona
rea tcnica del CAATEEB

Bon Pastor, 5 08021 Barcelona Tel. 932 402 060 Fax: 932 402 357 assessoriatecnica@apabcn.cat www.apabcn.cat
El projecte de bastida tubular
EL PROJECTE DE BASTIDA TUBULAR SETEMBRE DE 2007. DOCUMENT A LABAST 26.1
El projecte de bastida tubular Document a labast 26.1 Edita Collegi dAparelladors, Arquitectes Tcnics i Enginyers dEdificaci de Barcelona Bon Pastor, 5 08021 Barcelona Tel. 932 402 060 Fax 932 402 061 Bages-Bergued Plana de lOm, 6 08240 Manresa Tel. 938 729 799 Osona Pl. Major, 6 08500 Vic Tel. 938 852 611 Valls Occidental Sant Francesc, 18 08221 Terrassa Tel. 937 801 110 Oficina de Serveis del Vapor Universitari Vapor Universitari de Terrassa Colom, 114 08222 Terrassa Tel. 937 801 110 Valls Oriental Josep Piol, 8 08400 Granollers Tel. 938 790 176 Coordinaci i rea tcnica del CAATEEB producci
Collaboradors Salvador Gili, Arquitecte tcnic i Gestor de la informaci Impressi Logstica i Ms, SL
Muntaner, 154 08036 Barcelona Tel .933 238 883 Fax. 934 517 196 www.logisticaimes.net A/e:logisticaimes@logisticaimes.net
Document imprs amb paper ecolgic i procs de blanquejat ECF
Sumari
Pg.
1. Introducci ................................................................................................. 5 2. Model de projecte de bastida (*) ................................................................ 7

2.1. Dades generals ...................................................................................................7 2.2. Memria ............................................................................................................7 2.3. Plec de condicions ...............................................................................................8 2.4. Pressupost del muntatge i la retirada de la bastida...................................................8 2.5. Plnols ..............................................................................................................9 2.6. Model destudi bsic de seguretat i salut ............................................................... 10 Annex I: Anlisi de riscos i mesures preventives .......................................................... 15
Proteccions collectives .......................................................................................................... 15
3. Compliment del codi daccessibilitat ......................................................... 17 4. La normativa a Barcelona ......................................................................... 19

4.1. Ordenances metropolitanes dedificaci ................................................................ 19 4.2. Ordenana dels usos del paisatge urb de la ciutat de Barcelona .............................. 19 4.3. Ordenana general del medi ambient urb de la ciutat de Barcelona ......................... 21 4.4. Manual de bastides. Mobilitat i accessibilitat .......................................................... 22 4.5. Manual de qualitat de les obres. Ajuntament de Barcelona ...................................... 42
5. Secci vertical de bastida tubular ............................................................. 45 6. Llista de control per al muntatge i desmuntatge de les bastides tubulars 47 7. Reial decret 2177/2004, disposicions mnimes de seguretat i salut a lhora que els treballadors utilitzin els equips de treball, en matria de treballs temporals verticals ....................................................................................... 49
7.1. Modificacions destacables de les disposicions legals................................................ 49
7.1.1. Modificaci del RD 1215/1997 sobre la utilitzaci dels equips de treball per part dels treballadors.......................................................................................................................... 49 7.1.2. Modificacions en altres disposicions legals....................................................................... 53 7.1.3. Treballs verticals ......................................................................................................... 53
7.2. Qestions que ha de tenir en compte el tcnic que assumeix una bastida tubular, segons el RD 2177/2004 ..................................................................................................... 55
7.2.1. Clcul de resistncia i estabilitat (nota de clcul) ............................................................. 55 7.2.1.1. En qu consisteix i quan sha de disposar duna nota de clcul duna bastida? ............. 55 7.2.1.2. Qu podem entendre per configuracions estructurals previstes? ................................ 55 7.2.1.3. En qu ha de consistir un clcul de resistncia i estabilitat duna bastida? ................... 55 7.2.1.4. Qu s una configuraci tipus reconeguda generalment? .......................................... 56 7.2.1.5. Qui ha de dur a terme el clcul duna bastida?......................................................... 58 Annex. Pautes per dur a terme el clcul i el disseny de la bastida .......................................... 59 (*) Disponible en CD de manera opcional. 3
7.2.2. Pla de muntatge, ds i de desmuntatge ......................................................................... 62 7.2.2.1. Guia daplicaci del Pla ......................................................................................... 63 7.2.2.2. Muntatge, modificaci i desmuntatge ..................................................................... 66 7.2.2.3. Inspecci de les bastides ...................................................................................... 67
8. Quadre resum de la legislaci de seguretat per a treballs verticals .......... 69 9. Llista de legislaci i normes daplicaci .................................................... 79 10. Recomanacions sobre lexercici professional .......................................... 81
Copyright : Col. d'Ap., Arq. Tc. i Enginyers dEdificaci de Barcelona,2007
1. Introducci
Les bastides sn elements auxiliars provisionals generalment aixecats davant duna faana per facilitar-ne la construcci, reparaci o rehabilitaci. Actualment ls de les bastides s bsic sobretot en les obres de rehabilitaci. Lexpansi de la rehabilitaci de faanes, que ha estat especialment important a Barcelona, ha obert un camp de treball en diferents vessants: redacci de projectes, direcci dobres i direcci del muntatge de la bastida. Aix, s molt important per al tcnic definir quin s el seu mbit dactuaci per acotar-ne la responsabilitat. Els ajuntaments, atesa la importncia de la seguretat de la bastida tant en el muntatge i desmuntatge com en la fase dobra, demanen que un tcnic es responsabilitzi de la seguretat daquest element auxiliar mitjanant un full dassumpci especfic, que ha danar acompanyat duna documentaci tcnica anomenada projecte de bastida que demanen els ajuntaments Aquest projecte ha danar acompanyat dun estudi bsic. En els projectes de muntatge i desmuntatge de bastida, els ajuntaments tenen cura que hi figuri expressament una justificaci del compliment del codi daccessibilitat. En aquesta nova edici del document a labast, sinclou el nou manual daccessibilitat redactat conjuntament per lAjuntament de Barcelona, el Collegi dArquitectes (demarcaci de Barcelona), lACEBA (Associaci Catalana dEmpreses de Bastides) i el Collegi dAparelladors i Arquitectes Tcnics de Barcelona, amb lassessorament de lONCE, en el qual sespecifica la reglamentaci i els parmetres que cal tenir en compte en la casustica ms general de les bastides a la ciutat de Barcelona. Tanmateix, aquest document a labast aclareix els dubtes habituals que planteja un encrrec de full dassumpci de bastida i facilita la redacci de la documentaci relacionada amb aquest. De la mateixa manera, dna la informaci relacionada amb el pla de muntatge, s i desmuntatge de la bastida, parmetres primordials per comprovar el compliment de la normativa vigent. Finalment es faciliten unes pautes dactuaci professional responsabilitat del tcnic en funci de lencrrec que ha rebut. que permeten delimitar la
2. Model de projecte de bastida

2.1. Dades generals
Promotor: ....................................................................................................... Empresa responsable del muntatge de la bastida:................................................. Fabricant de les peces de la bastida: ................................................................... Caracterstiques tcniques facilitades pel fabricant: ............................................... ..................................................................................................................... ..................................................................................................................... Tcnic autor del projecte: Nom i cognoms:............................................................................................... Titulaci: ........................................................................................................ Collegi oficial:................................................................................................. Nm. de collegiat ............................................................................................ Empresa a la qual pertany:................................................................................
2.2. Memria
Captol 1. Descripci de la bastida Tipus de bastida: ............................................................................................. Nombre de nivells de la bastida:......................................................................... Captol 2. Ubicaci Adrea de lobra: ............................................................................................. Poblaci:......................................................................................................... Caracterstiques de lentorn: .............................................................................. Captol 3. Bastida Marca:............................................................................................................ Model:............................................................................................................ Classe o tipus:................................................................................................. Grup: ............................................................................................................. Nmero de fabricaci o identificaci:................................................................... Data de fabricaci: ...........................................................................................
Mides de la bastida Amplada de la bastida:...................................................................................... Amplada de la zona de treball: ........................................................................... Altura de la bastida: ......................................................................................... Condicions dels lmits ds de la bastida Crrega mxima ds:.......................................................................................
2.3. Plec de condicions

Legislaci daplicaci (Per elaborar la llista de la legislaci vegeu apartats 4, 5, 6, 8, 9 i 10 de la
legislaci i normes daquest document).
Condicions tcniques que ha de reunir la bastida Condicions facultatives, legals i econmiques Llista de normes que cal complir Prova de crrega (per a bastides penjades)
2.4. Pressupost del muntatge i de la retirada de la bastida

Lloguer de la bastida......................................................................................... Muntatge de la bastida ...................................................................................... Desmuntatge de la bastida ................................................................................ Cost global ...................................................................................................... Cost total ........................................................................................................
2.5. Plnols
Plnol de situaci i emplaament (escala 1/1.000). Plnol de la planta, del carrer, en el qual sindiqui la distncia que permet el pas dels vianants. Plnol dalat amb lesquema de la bastida. Secci de la faana que mostri la bastida i el pas dels vianants (atenci al compliment del codi daccessibilitat). Situaci de les escales daccs i dels muntacrregues o sistemes delevaci. Sistemes dancoratge i estrebat de la bastida.
Comprovar i indicar en els plnols:

Tipus de bastida. Distncia a lnies elctriques. Proteccions per als treballadors que accediran a la bastida. Proteccions per als vianants i vehicles (xarxa, lona, marquesina o visera). Senyalitzaci de dia i de nit.
2.6. Model destudi bsic de seguretat i salut

Recordeu que aquest document s un model que heu dadaptar a les caracterstiques particulars de la vostra bastida.
1. Antecedents
Promotor: ....................................................................................................... Domicili social:................................................................................................. Localitat:................................................................Provncia:............................ Coordinador durant lelaboraci del projecte:........................................................ Autor d'aquest estudi bsic de seguretat i salut: ................................................... Objecte d'aquest document:
(Consideraci del projectista durant l'elaboraci del projecte, dels principis generals de prevenci en prendre les decisions constructives, tcniques i dorganitzaci, amb la finalitat de planificar els treballs que cal desenvolupar simultniament o successivament, i tamb la seva durada.)
Aquest estudi bsic de seguretat i salut sintegra en el projecte que elabori el tcnic ..................................................................................................................... .... ......................................., de professi......................................., sobre la bastida descrita. Data d'inici del muntatge:.................................................................................. Data de final del muntatge: ............................................................................... Data d'inici del desmuntatge: ............................................................................. Data de final del desmuntatge:...........................................................................
2. Caracterstiques constructives
2.1. Descripci de les obres que shan de fer: Faanes sobre les quals s'actua: ......................................................................... Superfcie total de faana: ................................................................................. Pressupost d'execuci per contracte:................................................................... Termini d'execuci: .......................................................................................... Nombre mxim de treballadors previstos: ............................................................ Nombre de jornades del total de treballadors: ......................................................
10
2.2. Execuci de l'obra:

Fase d'obra Mitjans auxiliars (bastides, etc.)
3. Installaci elctrica
Tensi de xarxa: 125/220 V 220/380 V ............... Potncia installada: Fora (kW): ........................................................................................................... Enllumenat (kW): ................................................................................................... Fonts prpies (grup electrogen):...............................................................................
Sistemes de protecci: Presa de terra: No S: Quantitat piquetes / plaques:.........Resistncia a terra ():............................ Dispositius:.................Sensibilitat:..............Quantitat:........... Situaci:................. ........................................................................................................................ Diferencials: No S: 30 mA 300 mA
Altres sistemes de protecci: ............................................................................. Quantitat de quadres per planta:........................................................................
4. Equip i maquinria que cal utilitzar

Maquinria porttil Quantitat de mquines Observacions (especificar-ne les proteccions)
11
5. Conduccions de serveis (aigua, gas, etc.) propers a l'obra i als accessos immediats
Hi ha lnies elctriques aries que afecten la construcci? NO S: Quantitat de lnies: .................................................................................. Tensi:................................................................................................... Distncia a lobra o a elements propers (grues, bastides, etc.): ...................... Sha de desviar alguna lnia elctrica aria? S NO
Es preveuen proteccions de les lnies elctriques aries existents? NO S: Descripci de les proteccions: ................................................................... ............................................................................................................ ............................................................................................................ ............................................................................................................
6. Pla de circulaci a lobra (personal, maquinria, materials)

Sadjunten plnols i croquis que indiquen: Itineraris daccs del personal a les diferents plantes i talls. Mitjans daccs Zones de dipsit de materials Procediment de subministrament de materials a plantes de lobra Detall del procediment previst per a levacuaci de runes Observacions:.......................................................................................................... .............................................................................................................................
7. Anlisi de riscos i mesures preventives.

til a lhora demplenar aquest apartat.
Lannex I daquest document (pg. 15) pot ser
Descripci dels riscos, de les mesures de protecci collectiva i dels equips de protecci individual que cal adoptar en cada fase de l'obra.
12
8. Enumeraci de les proteccions collectives que cal adoptar

8.1. Relaci de mesures preventives A partir de la informaci de lapartat 2.2, sespecifiquen les mesures que cal prendre en cada cas per fases. Shan dadjuntar plnols de planta i alat, si escau, que indiquin la situaci de les proteccions collectives.
Fase dobra
Mesures preventives previstes (noms enumereu-les)
Observacions: ..................................................................................................................... ......................................................................................................................................... ......................................................................................................................................... ......................................................................................................................................... .........................................................................................................................................
8.2. Bastides i plataformes

Es descriuen les caracterstiques de les bastides i de les plataformes, el material dels elements que les conformen i el nombre mxim de treballadors i de crrega previstos.
Tipus Crrega mxima total Quantitat mxima de treballadors Caracterstiques constructives. Mesures preventives i ubicaci
9. Equips de protecci individual

Tipus Vestit de treball (teixit normal) Vestit de treball (teixit impermeable) Cascos de seguretat, classe Guants de cuir Calat de seguretat, classe Cinturons de seguretat, classe Altres Quantitat Tipus Quantitat
13
10. Informacions tils per als treballs

Shan destablir les condicions de seguretat i de salut per als treballs posteriors de manteniment dels elements que conformen la bastida.
11. Observacions
Perqu les mesures preventives enumerades en aquest estudi bsic de seguretat i salut tinguin lefectivitat adequada, cal que, en les clusules del contracte de muntatge de bastida, sincloguin les disposicions adequades dirigides al compliment efectiu daquestes mesures per part de lempresa contractista, dels seus subcontractats i dels treballadors autnoms que utilitzi.
12. Acreditaci
El/la sr./sra. ........................................................., com a redactor daquest estudi bsic, declara sota la seva responsabilitat que totes les dades que es consignen en aquest document han estat obtingudes del1.................................................................................................. Lloc i data:...................................................................................................................... El promotor:............................................................................................................... .... Signatura i segell (del tcnic que elabora lestudi) Signatura del promotor
Projectista, coordinador durant lelaboraci del projecte, documentaci del promotor o inspecci propi (consigneu la font o les fonts que corresponguin).
14
Annex I: Anlisi de riscos i mesures preventives

BASTIDES TUBULARS METLLIQUES
Riscos ms freqents Caigudes a diferent nivell Caigudes al buit Caigudes al mateix nivell Atrapaments durant el muntatge Caiguda dobjectes Cops per objectes Els derivats del treball realitzat a la intemprie Sobreesforos Enfonsament de la bastida Els inherents al treball efectuat a la bastida.
Proteccions collectives Lona o xarxa de seguretat Empostissat o marquesina de protecci de vianants Lona impermeable Baranes Senyalitzaci de seguretat.
Equips de protecci individual Casc de polietil Roba de treball Roba de treball impermeable en cas dhaver de treballar sota la pluja Calat antilliscant Guants de cuir
A ms, mentre dura el muntatge, shan dutilitzar: Botes de seguretat (segons casos) Cintur de seguretat (classes A o C).
Mesures preventives A cada moment shan de mantenir les zones de treball netes i ordenades. Per damunt d'alades de treball superiors als 2 m, la bastida sha de proveir duna barana de 0,90 m d'altura mnima, amb una protecci intermdia i un entornpeu. L'amplada mnima de la plataforma de treball ha de ser de 0,60 m, ha destar fixada a lestructura tubular i la seva superfcie ha de ser antilliscant.
15
La distncia de separaci d'una bastida i la faana no ha de ser superior a 0,45 m en previsi de caigudes. La comunicaci entre els diferents nivells i plataformes sha de fer mitjanant escales prefabricades integrades. Les bastides shan de suportar sobre zones estables, preferentment damunt de soles de fusta. Per al muntatge i el desmuntatge de les bastides tubulars shan de fer servir cinturons de seguretat i dispositius anticaiguda quan la plataforma superi els 2 m d'altura.
16
3. Compliment del codi daccessibilitat

Extracte dels apartats de lannex I del codi daccessibilitat (Decret 135/1995, de 24 de mar) que sapliquen pel compliment del codi daccessibilitat en la installaci de bastides tubulars.
Annex 1: Normes daccessibilitat urbanstica

(...) 1.1.1 Itinerari de vianants adaptat Un itinerari de vianants es considera adaptat quan compleix els requisits segents: Tenir una amplada lliure mnima de 0,90 m i una altura lliure dobstacles de 2,10 m. En els canvis de direcci, lamplada lliure de pas permet inscriure un cercle d1,50 m de dimetre. No incloure cap escala ni gra allat. El pendent longitudinal no ha de superar el 8 %. El paviment ha de ser dur, no lliscant i sense regruixos diferents als propis del gravat de les peces. Ha de tenir un pendent transversal no superior al 2 %. Els elements durbanitzaci i de mobiliari que formen part daquest itinerari han de ser adaptats. (...) 1.2.1 Paviments en espais ds pblic Un paviment es considera adaptat quan compleix els requisits segents: Ha de ser dur, no lliscant i sense regruixos diferents als propis del gravat de les peces. (...) 1.3.3 Elements de protecci i senyalitzaci de les obres en la via pblica Els elements de protecci i senyalitzaci de les obres en la via pblica han de complir les condicions segents: Les bastides, rases o qualsevol tipus dobres a la via pblica shan de senyalitzar i protegir mitjanant barrats estables i continuats que restin illuminats tota la nit. Shan de collocar els elements de protecci i senyalitzaci de manera que les persones amb disminuci visual puguin detectar a temps lexistncia de lobstacle. No shan dutilitzar cordes, cables o similars. Hi ha dhaver un nivell dilluminaci mnim de 10 lux per advertir de la presncia dobstacles o desnivells.
17
18
4. La normativa a Barcelona
4.1. Ordenances metropolitanes dedificaci
mbit daplicaci: rea metropolitana de Barcelona.
(...)
Art. 123 Precaucions durant lexecuci de les obres 3. Les bastides, els estampidors i la resta delements auxiliars de la construcci shan de muntar, dinstallar i de desfer segons les instruccions de la direcci facultativa de lobra. 4. Les bastides han de ser com a mnim de 0,75 m dample i les taules i maromes que susin per formar-la han de tenir la resistncia corresponent al servei que han de prestar. A ms, la part exterior de les bastides sha de cobrir en direcci vertical fins a laltura d1 m de manera que seviti tot perill per als operaris, i la caiguda dels materials, sens perjudici de complir, a ms, la reglamentaci de seguretat del treball.
4.2 Ordenana dels usos del paisatge urb de la ciutat de Barcelona

mbit daplicaci: ciutat de Barcelona (...) Article 28.2 Condicions per a la construcci de tanques i la collocaci de bastides a) Les bastides que s'installin a les obres de nova planta o de rehabilitaci integral, o a les faanes per possibilitar-ne la neteja o la rehabilitaci, han de ser protegides per xarxes fixades adequadament, en perfecte estat de decor, i amb compliment de la normativa sobre seguretat. b) Les bastides d'obra sobre espais d's pblic han de disposar de la preceptiva protecci en tota la seva superfcie de projecci en planta fins al pla de la faana per evitar la caiguda de materials a la via pblica. Aquesta safata de protecci ha de disposar dels sistemes de desgus per canalitzaci o emmagatzematge de residus. c) Els espais ocupats per les bastides o els seus elements de suport han de respectar la normativa vigent en matria d'accessibilitat i de barreres arquitectniques, en especial el manual de qualitat de les obres de l'Ajuntament. (...) Article 30 Activitats de publicitat 1. L'activitat de publicitat en tanques de protecci d'obra privada es pot fer segons els criteris segents: 1a. Zona d'aplicaci general: Noms es permet una lnia o bateria de cartelleres, enrasades en el seu coronament, de manera que la part superior se situar com a mxim a una altura de 3,50 m per sobre la tanca en qualsevol dels seus punts. 1b. Zona de transici: Es permeten dos nivells de cartelleres situades en les mateixes condicions que les esmentades en el punt anterior, amb una altura mxima de 6,50 m.
19
1c. Zona de restricci: Queda prohibida la publicitat en aquesta situaci en tanques i proteccions d'obra. 2. En tot cas, aquestes installacions s'han d'ajustar a les regles particulars segents: a) Les cartelleres s'han de situar sobre la tanca reglamentria, sense que sobresurti del seu pla. La longitud de cada cartellera, en sentit horitzontal, incloent-hi el marc, no ha de ser superior a 8,30 m i l'altura, presa en sentit vertical, a 3,30 m. L'amplada del marc no pot ser superior a 15 cm. b) Quan les obres de reforma o rehabilitaci es refereixin a una part de l'edifici, coberta, faana, etc., o a algun dels locals o dependncies, sempre que l'edifici estigui ocupat de manera total o parcial, no s'autoritzar incloure publicitat en aquestes installacions. c) En cas de disposar d'enllumenat, els aparells, quan siguin exteriors a la installaci, shan de situar al coronament de les cartelleres, han de respondre a una soluci uniforme i homognia per al conjunt dels que hi hagi installats en un solar, i han de poder sobresortir del pla de la tanca un mxim de 0,50 m sense que se situn en cap punt sobre la via o espai pblic a menys de 3,5 m del seu rasant o nivell. d) Entre les cartelleres ha d'haver una separaci mnima de 50 cm. Els espais intermedis o els que apareguin entre aquestes installacions i les construccions en finques termeneres, o entre cartelleres i tanca de closa, shan de complementar amb planxes, taulers, tires, bandes o elements similars que confereixin al conjunt un aspecte homogeni, regular i ordenat, com tamb un resultat formal harmnic i coherent amb l'entorn. e) Les cartelleres i els elements de sustentaci shan de retirar al mateix temps que la tanca de precauci. Si les obres, per qualsevol motiu, quedessin aturades per un temps superior a sis mesos, les installacions haurien de ser desmuntades un cop complert aquest termini i sha de considerar la llicncia automticament caducada sense necessitat de declaraci en aquest sentit. f) La installaci de cartelleres s incompatible amb l'explotaci publicitria de les lones de protecci d'obres de rehabilitaci, enderrocament, etc. 3. La publicitat de qualsevol tipus a les lones o paraments de protecci dels edificis en construcci o rehabilitaci integral noms sha de poder autoritzar com a s excepcional, d'acord amb el captol II del ttol III d'aquesta Ordenana. Aquesta mateixa norma s aplicable en efectuar activitats publicitries a tanques i lones de protecci d'obres de reforma o rehabilitaci d'edificis que estiguin ocupats de manera total o parcial.
20
4.3. Ordenana general del medi ambient urb de la ciutat de Barcelona

mbit daplicaci: ciutat de Barcelona (...) Article 9 Activitats que originen producci de pols 2. En les obres d'enderrocament i en les activitats que produeixin pols, shan de prendre les precaucions necessries per reduir la dispersi al mnim possible. En tot cas, l'empresa responsable de l'enderroc ha de garantir que no es dispersin a l'atmosfera productes o materials perillosos o nocius, com l'amiant i daltres, d'acord amb la reglamentaci tcnica que sigui aplicable en cada moment. (...) Article 10 Prevencions contra la pols i els gasos combustibles 2. Els aparells de trituraci, polvoritzaci o qualsevol dispositiu que pugui produir pols, bafs, etc., han d'estar provets de dispositius de recollida que impedeixin que es dispersin a l'ambient, i no shan de poder evacuar a l'atmosfera sense depuraci prvia als lmits que fixa aquesta Ordenana.
21
4.4. Manual de bastides. Mobilitat i accessibilitat2

mbit daplicaci: ciutat de Barcelona Extracte dels apartats del Manual de bastides: mobilitat i accessibilitat, que sn aplicables per al compliment de laccessibilitat en la installaci de bastides tubulars. Aquest manual sha dut a terme conjuntament amb lAjuntament de Barcelona, el Collegi dArquitectes de Catalunya (Demarcaci de Barcelona), ACEBA, el Collegi dAparelladors i Arquitectes Tcnics de Barcelona i la collaboraci de lONCE.
Manual editat per lAjuntament de Barcelona el maig de 2007. Aquest manual tamb el podeu trobar al web de lAjuntament de Barcelona <http://www.bcn.es/urbanisme/bastides/> i al web del Collegi, dins lapartat <rea tcnica/Actualitat>. 22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
4.5. Manual de qualitat de les obres. Ajuntament de Barcelona

Les especificacions segents estan extretes del Manual de qualitat de les obres de l'Ajuntament, aplicable a totes les obres efectuades directament per lAjuntament de Barcelona, pels seus organismes autnoms o per les empreses que en depenen. Els aspectes daquest manual referents als espais ocupats per les bastides o pels seus elements de suport sapliquen tamb a les obres desenvolupades per particulars, tal com estableix lOrdenana dels usos del paisatge urb de la ciutat de Barcelona a larticle 28.2 C: Els espais ocupats per les bastides o els seus elements de suport han de respectar la normativa vigent en matria d'accessibilitat i barreres arquitectniques, en especial el Manual de qualitat de les obres de l'Ajuntament.
Ocupaci de la bastida No es pot ocupar una amplada superior a 3 m mesurats des de la lnia de la faana, ni ms de dos teros (2/3) de lamplada de la vorera, si no queda almenys una franja damplada mnima 1,40 m per al pas de vianants. Quan lamplada de la vorera no permeti aplicar els criteris definits anteriorment, al pla de seguretat es proposa la soluci ms viable segons les dimensions totals del carrer, la intensitat del trnsit i la durada de les obres i es colloca un prtic o una protecci volada per permetre el pas dels vianants per sota.
Situaci dels contenidors En el pla de seguretat shan dindicar les rees previstes per a aquest fi. Es colloquen en una zona propera a lobra que permeti aplicar els criteris segents: Preferentment, a la vorera, deixant un pas mnim d1,40 m perqu passin els vianants per la vorera. A la vorera, deixant un pas mnim 1,40 m perqu passin els vianants per la zona daparcament de la calada sense envair cap carril de circulaci. Si no hi ha prou espai a la vorera, es colloquen a la calada.
Sha de protegir el pas de vianants i collocar la senyalitzaci corresponent (vegeu apartat de senyalitzaci).
Proteccions per evitar la caiguda dobjectes a la via pblica Al pla de seguretat sespecifiquen les mesures previstes per evitar la caiguda de materials, aigua o objectes a la via pblica, tenint en compte les distncies, en projecci vertical, entre els treballs verticals i la vorera o zona de pas de vianants o vehicles. Bastides Les bastides sn metlliques i modulars. Tenen una protecci de la caiguda de materials i elements formant un empostissat horitzontal a 2,80 m daltura, com a mnim, preferentment de peces metlliques, fixat a lestructura vertical i horitzontal de la bastida i un empostissat horitzontal o inclinat de visera en volads que sobresurti 1,50 m, com a mnim, del pla de la bastida. Els elements es dimensionen dacord amb limpacte que puguin rebre dels materials susceptibles de caure.
42
Les bastides estan tapades perimetralment i a tota laltura de ledifici amb una xarxa o lona que eviti la caiguda dobjectes i la propagaci de pols. Prtics Cal protegir els punts daccs a ledifici de la pols i de la caiguda daigua que es produeix normalment en aquest tipus dactuacions. Shan de crear tnels o prtics sota la bastida, protegits amb lones impermeables o plstics, amb desgus al punt ms baix. Sha devitar el vessament daiges brutes a la vorera i recollir-les en dipsits que. Un cop filtrades, aquestes van a parar al clavegueram.
Canvis de la zona ocupada Qualsevol canvi en la zona ocupada es considera una modificaci del pla de seguretat i sha de documentar i tramitar.
Senyalitzaci s obligatori comunicar, amb prou antelaci, linici, lextensi, la naturalesa dels treballs i les modificacions de la circulaci de vehicles provocades per les obres a la Gurdia Urbana i als Bombers, i a altres serveis demergncia. En la desviaci o estretament de passos per a vianants sha de collocar la senyalitzaci corresponent. No es pot comenar lexecuci de les obres sense haver implantat els elements de senyalitzaci i protecci que corresponguin, definits al pla de seguretat aprovat. Els senyals i els elements dabalisament han danar illuminats degudament encara que hi hagi enllumenat pblic. Sha dutilitzar pintura i material reflector, tant per a la senyalitzaci vertical i horitzontal, com per als elements dabalisament. Els itineraris i passos de vianants han destar illuminats convenientment al llarg de tot el tram. Les bastides de la faana que ocupin la vorera o la calada, en tot el permetre exterior, han destar dotades dabalisament llumins i tenir elements reflectors a totes les potes. Un cop sha acabat lobra, shan de retirar tots els senyals, elements, dispositius i abalisament implantats. El termini mxim per executar aquestes operacions s de 48 hores, un cop acabada lobra o la part dobra que exigia la implantaci.
Accessibilitat de persones amb mobilitat reduda Si la via o les vies de lentorn de lobra estan adaptades dacord amb all que disposa el Decret 135/1995, de 24 de mar, i no hi ha itinerari alternatiu, els passos o itineraris provisionals han de complir les condicions mnimes segents: Altura lliure dobstacles de 2,10 m En els canvis de direcci, lamplada mnima de pas ha de permetre dinscriure un cercle d1,5 m de dimetre No hi pot haver escales ni graons allats El pendent longitudinal ha de ser, com a mxim, del 8 %, i el pendent transversal, del 2 % El paviment ha de ser dur, no lliscant i sense regruixos diferents als corresponents del gravat de les peces. Si s de terres, ha de tenir una compactaci del 90 % PM (prctor modificat)
43
Els guals han de tenir una amplada mnima d1,20 m i un pendent mxim del 12 %.
Si hi ha itinerari alternatiu, sha dindicar, en els punts de desviaci cap a litinerari alternatiu, collocant un senyal tipus D amb el smbol internacional daccessibilitat i una fletxa de senyalitzaci.
Paviments provisionals Si cal ampliar la vorera per al pas de vianants per la calada, sha de collocar un empostissat sobre la part ocupada de la calada que formi un pla coplanari amb la vorera i una barana fixa de protecci.
Esquema dampliaci de la vorera per la calada
Esquema del sistema devacuaci
44
5. Secci vertical de bastida tubular
LLIGAT DE FILFERRO
CARGOL DE FIXACI
FIXACI DE LA CORONACI DE LA BASTIDA SENSE POSSIBILITAT DANCORATGE A LA FAANA
BARANA DE SEGURETAT
ANCORATGE DE TOPALL I LLIGAT DE FILFERRO
ENTORNPEU
XAPA GALVANITZADA
SUPORT DE VISERA
PLATAFORMA DE BASTIDA
PASSAMANS
BARRA INTERMDIA
ANCORATGE DE PUNTAL
PASSADOR DE SEGURETAT
ENTORNPEU DE 15 CM
PLATAFORMA DE BASTIDA AMB XAPA PERFORADA ANTILLISCANT
CARGOL DE NIVELLACI
45
46
6. Llista de control per al muntatge i desmuntatge de les bastides tubulars
El muntatge es du a terme sota la supervisi de la direcci facultativa Sutilitzen cinturons en el muntatge Lelevaci de mduls per al muntatge s segura La plataforma de treball t una amplada ms gran o igual a 60 cm La plataforma de treball t una resistncia apropiada a la crrega a suportar Disposa de baranes rgides duna altura mnima de 90 cm A ms de disposar de barana, disposa de protecci intermdia i dentornpeu de protecci Est garantida lestabilitat de la bastida (suport ferm al terreny mitjanant placa de base sobre taulons de fusta o bases de formig, ancoratges a faana, etc.) A la bastida noms sapilen els materials necessaris per garantir la continutat del treball Sefectua un repartiment de crregues uniforme i adequat a les plataformes de treball Laccs a les plataformes de treball es du a terme duna manera segura (escales interiors, abatibles i integrades a les plataformes de treball o exteriors) Sinicia un nou nivell quan sha acabat el nivell de partida amb tots els elements destabilitat (creus de Sant Andreu i ancoratges) Les bastides sajusten a les irregularitats de la faana mitjanant plataformes suplementries o sobre mnsules especials properes a la faana Incorpora la protecci contra la caiguda de materials (xarxa, marquesines, etc.) Sefectuen revisions peridiques de la seva estabilitat i dels seus elements estructurals El subministrament de materials a la bastida es fa de forma adequada Les plataformes de treball es mantenen en perfecte estat dordre i de neteja (recollida de residus, eines, etc.) hi ha elements de fixaci de la plataforma de la bastida i sen garanteix la continutat Sinstallen creuetes, barres indeformabilitat del conjunt diagonals i horitzontals per garantir la
S S S S S S S
no* NO NO NO NO NO NO
NO
S S S S S S S S S S S S S
NO NO NO NO NO NO NO NO NO* NO NO NO NO
La separaci de la bastida a la faana o parament vertical s inferior o igual a 45 cm Les bastides tubulars sancoren horitzontalment i verticalment de forma segura *no = millorable; NO = deficient; NO = molt deficient
47
48
7. Reial decret 2177/2004 disposicions mnimes de seguretat i salut per a la utilitzaci pels treballadors dels equips de treball, en matria de treballs temporals verticals
El Reial decret 2177/2004, de 12 de novembre (BOE de 13/11/2004), t com a objectiu regular especficament la utilitzaci dels equips de treball (bastides, escales de m i sistemes utilitzats en els anomenats treballs verticals) per als treballs temporals verticals. Tanmateix modifica en varis aparats a lanterior RD 1215/1997 sobre la utilitzaci dels equips de treball per part dels treballadors. L'origen d'aquest RD s la Directiva europea 2001/45/CEE, que modificava les directives europees existents sobre les disposicions mnimes de seguretat i salut per a la utilitzaci dels equips de treball per part dels treballadors. Les escales de m i les bastides queden bsicament regulades pels apartats 4.2 i 4.3 del RD 2177/2004. A continuaci fem esment de les modificacions establertes en el RD 2177/2004 sobre lactuaci en referncia amb les bastides i escales de m.
7.1 Modificacions destacables de les disposicions legals

7.1.1 Modificaci del RD 1215/1997 sobre la utilitzaci dels equips de treball per part dels treballadors
Modificaci de l'apartat 1.6 de l'annex I
(En cursiva, senyalem les modificacions que el RD 2177/2004 ha introdut) 6. Si fuera necesario para la seguridad o salud de los trabajadores, los equipos de trabajo y sus elementos debern estar estabilizados por fijacin o por otros medios. Los equipos de trabajo cuya utilizacin prevista requiera que los trabajadores se siten sobre ellos debern disponer de los medios adecuados para garantizar que el acceso y permanencia en esos equipos no suponga un riesgo para su seguridad y salud. En particular, salvo en el caso de las escaleras de mano y de los sistemas utilizados en las tcnicas de acceso y posicionamiento mediante cuerdas, cuando exista un riesgo de cada de altura de ms de dos metros, los equipos de trabajo debern disponer de barandillas o de cualquier otro sistema de proteccin colectiva que proporcione una seguridad equivalente. Las barandillas debern ser resistentes, de una altura mnima de 90 centmetros y, cuando sea necesario para impedir el paso o deslizamiento de los trabajadores o para evitar la cada de objetos, dispondrn, respectivamente, de una proteccin intermedia y de un rodapis. Las escaleras de mano, los andamios y los sistemas utilizados en las tcnicas de acceso y posicionamiento mediante cuerdas debern tener la resistencia y los elementos necesarios de apoyo o sujecin, o ambos, para que su utilizacin en las condiciones para las que han sido diseados no suponga un riesgo de cada por rotura o desplazamiento. En particular, las escaleras de tijera dispondrn de elementos de seguridad que impidan su apertura al ser utilizadas.
Nou apartat 4 de l'annex II

Aquest nou apartat concentra, en un sol lloc, la regulaci dels equips de treball per als treballs temporals verticals amb el text segent: 4. Disposiciones relativas a la utilizacin de los equipos de trabajo para la realizacin de trabajos temporales en altura. 4.1. Disposiciones generales. 4.1.1. Si, en aplicacin de lo dispuesto en la Ley 31/1995, de 8 de noviembre, de Prevencin de Riesgos Laborales, en concreto, en sus artculos 15, 16 y 17, y en el artculo 3 de este Real Decreto, no pueden efectuarse trabajos temporales en altura de manera segura y en condiciones ergonmicas aceptables desde una superficie adecuada, se elegirn los equipos de trabajo ms apropiados para garantizar y mantener unas condiciones de trabajo seguras, teniendo en cuenta, en particular, que deber darse prioridad a las medidas de proteccin colectiva frente a las medidas de proteccin
49
individual y que la eleccin no podr subordinarse a criterios econmicos. Las dimensiones de los equipos de trabajo debern estar adaptadas a la naturaleza del trabajo y a las dificultades previsibles y debern permitir una circulacin sin peligro. La eleccin del tipo ms conveniente de medio de acceso a los puestos de trabajo temporal en altura deber efectuarse en funcin de la frecuencia de circulacin, la altura a la que se deba subir y la duracin de la utilizacin. La eleccin efectuada deber permitir la evacuacin en caso de peligro inminente. El paso en ambas direcciones entre el medio de acceso y las plataformas, tableros o pasarelas no deber aumentar el riesgo de cada. 4.1.2. La utilizacin de una escalera de mano como puesto de trabajo en altura deber limitarse a las circunstancias en que, habida cuenta de lo dispuesto en el apartado 4.1.1, la utilizacin de otros equipos de trabajo ms seguros no est justificada por el bajo nivel de riesgo y por las caractersticas de los emplazamientos que el empresario no pueda modificar. 4.1.3. La utilizacin de las tcnicas de acceso y de posicionamiento mediante cuerdas se limitar a circunstancias en las que la evaluacin del riesgo indique que el trabajo puede ejecutarse de manera segura y en las que, adems, la utilizacin de otro equipo de trabajo ms seguro no est justificada. Teniendo en cuenta la evaluacin del riesgo y, especialmente, en funcin de la duracin del trabajo y de las exigencias de carcter ergonmico, deber facilitarse un asiento provisto de los accesorios apropiados. 4.1.4. Dependiendo del tipo de equipo de trabajo elegido con arreglo a los apartados anteriores, se determinarn las medidas adecuadas para reducir al mximo los riesgos inherentes a este tipo de equipo para los trabajadores. En caso necesario, se deber prever la instalacin de unos dispositivos de proteccin contra cadas. Dichos dispositivos debern tener una configuracin y una resistencia adecuadas para prevenir o detener las cadas de altura y, en la medida de lo posible, evitar las lesiones de los trabajadores. Los dispositivos de proteccin colectiva contra cadas slo podrn interrumpirse en los puntos de acceso a una escalera o a una escalera de mano. 4.1.5. Cuando el acceso al equipo de trabajo o la ejecucin de una tarea particular exija la retirada temporal de un dispositivo de proteccin colectiva contra cadas, debern preverse medidas compensatorias y eficaces de seguridad, que se especificarn en la planificacin de la actividad preventiva. No podr ejecutarse el trabajo sin la adopcin previa de dichas medidas. Una vez concluido este trabajo particular, ya sea de forma definitiva o temporal, se volvern a colocar en su lugar los dispositivos de proteccin colectiva contra cadas.
4.1.6. Los trabajos temporales en altura slo podrn efectuarse cuando las condiciones meteorolgicas no pongan en peligro la salud y la seguridad de los trabajadores. 4.2. Disposiciones especficas sobre la utilizacin de escaleras de mano. 4.2.1. Las escaleras de mano se colocarn de forma que su estabilidad durante su utilizacin est asegurada. Los puntos de apoyo de las escaleras de mano debern asentarse slidamente sobre un soporte de dimensiones adecuadas y estable, resistente e inmvil, de forma que los travesaos queden en posicin horizontal. Las escaleras suspendidas se fijarn de forma segura y, excepto las de cuerda, de manera que no puedan desplazarse y se eviten los movimientos de balanceo. 4.2.2. Se impedir el deslizamiento de los pies de las escaleras de mano durante su utilizacin ya sea mediante la fijacin de la parte superior o inferior de los largueros, ya sea mediante cualquier dispositivo antideslizante o cualquier otra solucin de eficacia equivalente. Las escaleras de mano para fines de acceso debern tener la longitud necesaria para sobresalir al menos un metro del plano de trabajo al que se accede. Las escaleras compuestas de varios elementos adaptables o extensibles debern utilizarse de forma que la inmovilizacin recproca de los distintos elementos est asegurada. Las escaleras con ruedas debern haberse inmovilizado antes de acceder a ellas. Las escaleras de mano simples se colocarn, en la medida de lo posible, formando un ngulo aproximado de 75 grados con la horizontal. 4.2.3. El ascenso, el descenso y los trabajos desde escaleras se efectuarn de frente a stas. Las escaleras de mano debern utilizarse de forma que los trabajadores puedan tener en todo momento un punto de apoyo y de sujecin seguros. Los trabajos a ms de 3,5 metros de altura, desde el punto de operacin al suelo, que requieran movimientos o esfuerzos peligrosos para la estabilidad del trabajador, slo se efectuarn si se utiliza un equipo de proteccin individual anticadas o se adoptan otras medidas de proteccin alternativas. El transporte a mano de una carga por una escalera de mano se har de modo que ello no impida una sujecin segura. Se prohbe el transporte y manipulacin de cargas por o desde escaleras de mano cuando por su peso o dimensiones puedan comprometer la seguridad del trabajador. Las escaleras de mano no se utilizarn por dos o ms personas simultneamente. 4.2.4. No se emplearn escaleras de mano y, en particular, escaleras de ms de cinco metros de longitud, sobre cuya resistencia no se tengan garantas. Queda prohibido el uso de escaleras de mano de construccin improvisada. 4.2.5. Las escaleras de mano se revisarn peridicamente. Se prohbe la utilizacin de escaleras de madera pintadas, por la dificultad
50
que ello supone para la deteccin de sus posibles defectos. 4.3. Disposiciones especficas utilizacin de los andamios. relativas a la
4.3.1. Los andamios debern proyectarse, montarse y mantenerse convenientemente de manera que se evite que se desplomen o se desplacen accidentalmente. Las plataformas de trabajo, las pasarelas y las escaleras de los andamios debern construirse, dimensionarse, protegerse y utilizarse de forma que se evite que las personas caigan o estn expuestas a cadas de objetos. A tal efecto, sus medidas se ajustarn al nmero de trabajadores que vayan a utilizarlos. 4.3.2. Cuando no se disponga de la nota de clculo del andamio elegido, o cuando las configuraciones estructurales previstas no estn contempladas en ella, deber efectuarse un clculo de resistencia y estabilidad, a menos que el andamio est montado segn una configuracin tipo generalmente reconocida. 4.3.3. En funcin de la complejidad del andamio elegido, deber elaborarse un plan de montaje, de utilizacin y de desmontaje. Este plan y el clculo a que se refiere el apartado anterior debern ser realizados por una persona con una formacin universitaria que lo habilite para la realizacin de estas actividades. Este plan podr adoptar la forma de un plan de aplicacin generalizada, completado con elementos correspondientes a los detalles especficos del andamio de que se trate. A los efectos de lo dispuesto en el prrafo anterior, el plan de montaje, de utilizacin y de desmontaje ser obligatorio en los siguientes tipos de andamios: a. Plataformas suspendidas de nivel variable (de accionamiento manual o motorizadas), instaladas temporalmente sobre un edificio o una estructura para tareas especficas, y plataformas elevadoras sobre mstil. b. Andamios constituidos con elementos prefabricados apoyados sobre terreno natural, soleras de hormign, forjados, voladizos u otros elementos cuya altura, desde el nivel inferior de apoyo hasta la coronacin de la andamiada, exceda de seis metros o dispongan de elementos horizontales que salven vuelos y distancias superiores entre apoyos de ms de ocho metros. Se exceptan los andamios de caballetes o borriquetas. Andamios instalados en el exterior, sobre azoteas, cpulas, tejados o estructuras superiores cuya distancia entre el nivel de apoyo y el nivel del terreno o del suelo exceda de 24 metros de altura. Torres de acceso y torres de trabajo mviles en los que los trabajos se
efecten a ms de seis metros de altura desde el punto de operacin hasta el suelo. Sin embargo, cuando se trate de andamios que, a pesar de estar incluidos entre los anteriormente citados, dispongan del marcado CE, por serles de aplicacin una normativa especfica en materia de comercializacin, el citado plan podr ser sustituido por las instrucciones especficas del fabricante, proveedor o suministrador, sobre el montaje, la utilizacin y el desmontaje de los equipos, salvo que estas operaciones se realicen de forma o en condiciones o circunstancias no previstas en dichas instrucciones. 4.3.4. Los elementos de apoyo de un andamio debern estar protegidos contra el riesgo de deslizamiento, ya sea mediante sujecin en la superficie de apoyo, ya sea mediante un dispositivo antideslizante, o bien mediante cualquier otra solucin de eficacia equivalente, y la superficie portante deber tener una capacidad suficiente. Se deber garantizar la estabilidad del andamio. Deber impedirse mediante dispositivos adecuados el desplazamiento inesperado de los andamios mviles durante los trabajos en altura. 4.3.5. Las dimensiones, la forma y la disposicin de las plataformas de un andamio debern ser apropiadas para el tipo de trabajo que se va a realizar, ser adecuadas a las cargas que hayan de soportar y permitir que se trabaje y circule en ellas con seguridad. Las plataformas de los andamios se montarn de tal forma que sus componentes no se desplacen en una utilizacin normal de ellos. No deber existir ningn vaco peligroso entre los componentes de las plataformas y los dispositivos verticales de proteccin colectiva contra cadas. 4.3.6. Cuando algunas partes de un andamio no estn listas para su utilizacin, en particular durante el montaje, el desmontaje o las transformaciones, dichas partes debern contar con seales de advertencia de peligro general, con arreglo al Real Decreto 485/1997, de 14 de abril (RCL 1997, 974), sobre sealizacin de seguridad y salud en el centro de trabajo, y delimitadas convenientemente mediante elementos fsicos que impidan el acceso a la zona de peligro. 4.3.7. Los andamios slo podrn ser montados, desmontados o modificados sustancialmente bajo la direccin de una persona con una formacin universitaria o profesional que lo habilite para ello, y por trabajadores que hayan recibido una formacin adecuada y especfica para las operaciones previstas, que les permita enfrentarse a riesgos especficos de conformidad con las disposiciones del artculo 5, destinada en particular a: a. La comprensin del plan de montaje, desmontaje o transformacin del andamio de que se trate. b. La seguridad durante el montaje, el desmontaje o la transformacin del andamio de que se trate. c. Las medidas de prevencin de riesgos de cada de personas o de objetos.
c.
d.
51
d.
e. f.
g.
Las medidas de seguridad en caso de cambio de las condiciones meteorolgicas que pudiesen afectar negativamente a la seguridad del andamio de que se trate. Las condiciones de carga admisible. Cualquier otro riesgo que entraen las mencionadas operaciones de montaje, desmontaje y transformacin. Tanto los trabajadores afectados como la persona que supervise dispondrn del plan de montaje y desmontaje mencionado en el apartado 4.3.3, incluyendo cualquier instruccin que pudiera contener.
medio de acceso, de descenso y de apoyo (cuerda de trabajo) y la otra como medio de emergencia (cuerda de seguridad). b) Se facilitar a los trabajadores unos arneses adecuados, que debern utilizar y conectar a la cuerda de seguridad. c) La cuerda de trabajo estar equipada con un mecanismo seguro de ascenso y descenso y dispondr de un sistema de bloqueo automtico con el fin de impedir la cada en caso de que el usuario pierda el control de su movimiento. La cuerda de seguridad estar equipada con un dispositivo mvil contra cadas que siga los desplazamientos del trabajador. d) Las herramientas y dems accesorios que deba utilizar el trabajador debern estar sujetos al arns o al asiento del trabajador o sujetos por otros medios adecuados. e) El trabajo deber planificarse y supervisarse correctamente, de manera que, en caso de emergencia, se pueda socorrer inmediatamente al trabajador. f) De acuerdo con las disposiciones del artculo 5, se impartir a los trabajadores afectados una formacin adecuada y especfica para las operaciones previstas, destinada, en particular, a: 1 Las tcnicas para la progresin mediante cuerdas y sobre estructuras. 2 Los sistemas de sujecin. 3 Los sistemas anticadas. 4 Las normas sobre el cuidado, mantenimiento y verificacin del equipo de trabajo y de seguridad. 5 Las tcnicas de salvamento de personas accidentadas en suspensin. 6 Las medidas de seguridad ante condiciones meteorolgicas que puedan afectar a la seguridad. 7 Las tcnicas seguras de manipulacin de cargas en altura. 4.4.2. En circunstancias excepcionales en las que, habida cuenta de la evaluacin del riesgo, la utilizacin de una segunda cuerda haga ms peligroso el trabajo, podr admitirse la utilizacin de una sola cuerda, siempre que se justifiquen las razones tcnicas que lo motiven y se tomen las medidas adecuadas para garantizar la seguridad.
Cuando, de conformidad con el apartado 4.3.3, no sea necesaria la elaboracin de un plan de montaje, utilizacin y desmontaje, las operaciones previstas en este apartado podrn tambin ser dirigidas por una persona que disponga de una experiencia certificada por el empresario en esta materia de ms de dos aos y cuente con la formacin preventiva correspondiente, como mnimo, a las funciones de nivel bsico, conforme a lo previsto en el apartado 1 del artculo 35 del Reglamento de los Servicios de Prevencin, aprobado por el Real Decreto 39/1997, de 17 de enero (RCL 1997, 208). 4.3.8. Los andamios debern ser inspeccionados por una persona con una formacin universitaria o profesional que lo habilite para ello: a. b. c. Antes de su puesta en servicio. A continuacin, peridicamente. Tras cualquier modificacin, perodo de no utilizacin, exposicin a la intemperie, sacudidas ssmicas, o cualquier otra circunstancia que hubiera podido afectar a su resistencia o a su estabilidad.
Cuando, de conformidad con el apartado 4.3.3, no sea necesaria la elaboracin de un plan de montaje, utilizacin y desmontaje, las operaciones previstas en este apartado podrn tambin ser dirigidas por una persona que disponga de una experiencia certificada por el empresario en esta materia de ms de dos aos y cuente con la formacin preventiva correspondiente, como mnimo, a las funciones de nivel bsico, conforme a lo previsto en el apartado 1 del artculo 35 del Reglamento de los Servicios de Prevencin, aprobado por el Real Decreto 39/1997, de 17 de enero. 4.4. Disposiciones especficas sobre la utilizacin de las tcnicas de acceso y de posicionamiento mediante cuerdas. 4.4.1. La utilizacin de las tcnicas de acceso y de posicionamiento mediante cuerdas cumplir las siguientes condiciones: a) El sistema constar como mnimo de dos cuerdas con sujecin independiente, una como
52
7.1.2 Modificacions en altres disposicions legals
Derogaci expressa del captol VII del Reglament de seguretat i higiene en el treball, de 31/01/1940. Aquest captol fa referncia a all que disposava aquest reglament en relaci amb les bastides. Derogaci expressa del captol III del Reglament de seguretat en el treball en la indstria de la construcci i les obres pbliques, de 20/05/1952. Aquest captol fa referncia a all que disposava aquest reglament en relaci amb les bastides. Modificaci del RD 486/1997 sobre les disposicions mnimes de seguretat i salut en els llocs de treball. L'apartat A.9 de l'annex I d'aquest RD que regulava fins ara les escales de m se substitueix pel text segent:
9. Las escaleras de mano de los lugares de trabajo debern ajustarse a lo establecido en su normativa especfica.
Aix significa que les escales de m es regulen per l'apartat 4.2 del RD 2177/2004. Modificaci del RD 1627/1997 sobre les disposicions mnimes de seguretat i salut en les obres de construcci. L'apartat C.5 de l'annex IV d'aquest RD que regulava fins ara les bastides i escales de m se substitueix pel text segent: 5. Andamios y escaleras: a. Los andamios, as como sus plataformas, pasarelas y escaleras, debern ajustarse a lo establecido en su normativa especfica. b. Las escaleras de mano de los lugares de trabajo debern ajustarse a lo establecido en su normativa especfica.
7.1.3. Treballs verticals

A ms de modificar algunes normes existents, aquest Decret introdueix una regulaci especfica per als treballs verticals. A lapartat 4.3 shi detallen les disposicions relatives a les bastides que shan complir. Lapartat 4.3.1 disposa que totes les bastides shan de projectar i muntar de manera que no es desplomin ni es moguin. Les plataformes de treball, passarelles i escales de les bastides shan de construir, dimensionar, protegir i utilitzar de forma que les persones no caiguin o estiguin exposades a caigudes; per aix, les mesures shan dajustar al nombre de treballadors que les vagin a utilitzar. De la mateixa manera, en lapartat 4.3.2 sespecifica que, quan no es disposi de nota de clcul de la bastida escollida o quan les configuracions estructurals previstes no estiguin reflectides en la nota, sha defectuar un clcul de resistncia i destabilitat, sempre i quan la bastida no estigui muntat segons una configuraci tipus generalment reconeguda. Segons la complexitat de la bastida triada, lapartat 4.3.3 estableix que sha d'elaborar un Pla de muntatge, ds i de desmuntatge (PMUD), que sha defectuar per una persona amb una formaci universitria habilitada. Tanmateix aquest Pla pot adoptar la forma dun pla daplicaci generalitzada, detallat per a cada tipus de bastida que sutilitzi, que ha de ser obligatori per als tipus de bastides segents: Bastides suspeses manuals i motoritzades Plataformes elevadores sobre peu
53
Bastides tubulars daltura superior a 6 m entre el nivell inferior de suport i el coronament Bastides tubulars daltura inferior a 6 m que disposin d'elements horitzontals que salvin vols i distncies superiors entre suports de ms de 8 m Bastides tubulars installades a l'exterior, sobre terrats, cpules, teulades o estructures superiors quan hi hagi ms de 24 m daltura entre el nivell de carrer, terreny o sl i el nivell de suport de la base de la bastida en aquests terrats, cpules, teulades o estructures superiors Torres o escales d'accs Torres mbils de treball en les quals els treballs es desenvolupin a ms de 6 m daltura des del punt d'operaci fins al sl.
54
7.2. Qestions que ha de tenir en compte el tcnic que assumeix una bastida tubular, segons el RD 2177/2004
La realitzaci de la nota de clcul i del Pla de muntatge i desmuntatge que el RD defineix no correspon prpiament al tcnic que assumeix una bastida tubular, per nha de tenir constncia i coneixement a lhora defectuar el projecte de bastida i de demanar tota la documentaci que li exigeix la normativa vigent.
7.2.1. Clcul de resistncia i estabilitat (nota de clcul)

Tal com indica el RD, quan no es disposi de la nota de clcul de la bastida triada, o quan les configuracions estructurals previstes no estiguin fetes, sha d'efectuar un clcul de resistncia i destabilitat, llevat que la bastida estigui muntada segons una configuraci tipus reconeguda generalment. 7.2.1.1. En qu consisteix i quan sha de disposar duna nota de clcul duna bastida? Una nota de clcul ha de ser el resultat de les comprovacions o els clculs de resistncia i lestabilitat d'elements, sistemes o configuracions estructurals d'una bastida. Ha de tenir en compte les dimensions dels elements, el tipus de material de qu es componen, els esforos als quals poden estar sotmesos i la seva resistncia. En principi, es pot disposar d'una nota de clcul si el fabricant de la bastida ha dut a terme proves i assajos de resistncia dels seus elements, sistemes o configuracions previstes o tipus. 7.2.1.2. Qu podem entendre per configuracions estructurals previstes? Es considera configuraci estructural prevista la combinaci d'elements que es vol utilitzar en el muntatge d'una bastida en concret. 7.2.1.3. En qu ha de consistir un clcul de resistncia i destabilitat duna bastida? Fer un clcul de resistncia i destabilitat d'una bastida consisteix a comprovar si els elements que componen o configuren el seu disseny inicial sn capaos de suportar i resistir les diverses crregues i esforos als quals shan de sotmetre tant de manera individual com conjunta. Aquestes crregues i aquests esforos sn bsicament: el pes propi dels elements de la bastida la sobrecrrega d's lacci del vent.
55
La resistncia dels elements que componen la bastida ha de ser superior a les crregues aplicades en cada cas i la seva estabilitat ha de quedar garantida contrarestant les crregues de vent i moments de bolcada mitjanant l'ancoratge de la bastida als punts necessaris, contrapesant-lo o creant una base que el converteixi en autoestable. El desenvolupament de les comprovacions i dels resultats, i els clculs de resistncia i estabilitat, constitueixen el clcul de resistncia i destabilitat de la bastida estudiada. 7.2.1.4. Qu s una configuraci tipus generalment reconeguda?
La norma UNE-EN-12810-1 cont les definicions segents: Configuraci: Collocaci particular de components connectats. Configuraci del sistema: Configuraci del sistema de bastida, que comprn una bastida completa o una secci representativa daquesta. Conjunt de configuracions tipus del sistema: Conjunt especfic de configuracions del sistema per al propsit de disseny estructural i davaluaci. Per tant, es podria considerar una configuraci tipus a la combinaci d'una srie d'elements de bastida estndard connectats d'una forma determinada i acotada que es repeteix habitualment en lelaboraci de diferents dissenys i muntatges. Daquesta manera, hauria de ser reconeguda generalment i fcilment la configuraci tipus d'una bastida perqu els diferents agents implicats en el muntatge d'una bastida la puguin incloure en alguna norma o usar habitualment, malgrat que hagi estat fabricada per diverses empreses, i de la qual ja es coneixen les limitacions de crrega i estabilitat. En els esquemes de secci que es mostren a continuaci es poden veure de forma molt bsica els elements estndard que formen una bastida de faana i la combinaci que shi fa ms habitualment per elaborar els seus dissenys i muntatges, i que podrem considerar configuracions tipus, entenent que no hi ha cap normativa en la qual surtin reflectides aquestes configuracions. De la mateixa manera es mostren alguns exemples dall que podrem considerar configuracions no tipus.
56
ELEMENTOS BSICOS PARA CONFIGURACIONES TIPO DE ANDAMIOS DE FACHADA
EJEMPLOS DE CONFIGURACIONES QUE PODRAMOS CONSIDERAR NO TIPO
H> RECOMENDACIN FABRICANTE PARA APOYAR SOBRE SUS PORTICOS DE PASO O VIGUETAS
ELEMENTOS NO ESTNDARD O UTILIZADOS DE MANERA NO ADECUADA
DISEOS ESPECIALES
57
Tot i que la consideraci de configuraci tipus depn de les certificacions del material de la bastida utilitzada, i que el compliment de les especificacions inherents al procs de muntatge, dacord amb les instruccions del fabricant i/o el pla de muntatge, depn de la capacitat de l'empresa muntadora, inicialment es podrien no considerar configuracions tipus, a falta que la guia tcnica prevista en el RD en determini la definici, les segents: Bastides d'altura superior a 24 m Bastides amb volades que suportin altures de bastida superiors a 6 m Bastides recobertes amb lones espesses o altres circumstncies que puguin donar lloc a crregues especials (muntacrregues d'obra, plataformes de descrrega de materials, tubs d'evacuaci d'enderrocs, elements o materials de gran pes, etc.) Bastides en terrasses, cpules, que puguin tenir una altura superior a 24 m entre la cota del terra i la cota de suport de la bastida Bastides amb ponts que salvin distncies superiors a 8 m Bastides amb configuracions de disseny especial i/o construdes amb peces no estndard o que, tot i ser estndard, no sutilitzin per a l's previst pel fabricant Bastides, l'estabilitat de les quals requereixi l's de contrapesos o tirants de subjecci Bastides suspeses.
Els fabricants de bastides haurien de determinar quines sn les seves configuracions tipus i justificar-ne la resistncia i lestabilitat mitjanant la nota de clcul de cadascuna daquestes configuracions tipus. Si el fabricant no es defineix quant a les configuracions tipus o no disposa de notes de clcul, com a mnim ha de disposar dels certificats i resultats dels assajos i proves de crrega dels seus elements perqu sigui possible dur a terme el clcul de les seves bastides.
7.2.1.5. Qui ha de dur a terme el clcul duna bastida? A diferncia del pla de muntatge, no sembla evident que el clcul de la bastida lhagi de dur a terme lempresa encarregada del muntatge de la bastida. El podria efectuar lempresa que fabrica la bastida o els tcnics externs que coneguin el sistema i els materials que shan dutilitzar, i les seves resistncies. Igual que el pla de muntatge, el clcul de resistncia i destabilitat d'una bastida lha de fer un professional amb una formaci universitria que lhabiliti per a aquesta tasca, s a dir, tcnics relacionats amb el clcul d'estructures en enginyeria i construcci: arquitectes, arquitectes tcnics, enginyers i enginyers tcnics. Perqu sigui evident que l'autor del clcul s un tcnic universitari habilitat, ha de quedar reflectit el nmero de collegiat i la seva signatura i, si escau, el visat collegial.
58
Per tant, a lhora dhaver de collocar una bastida tubular, sha de comprovar sempre que hi hagi la nota de clcul i la configuraci estructural amb la qual est dissenyada. Si manquen aquestes dades, sha de documentar la bastida amb un clcul destabilitat fet per una persona amb una formaci universitria que lhabiliti per fer-ho.
Diagrama resum daplicaci de lapartat 4.3.2 del RD 2177/2004, que fa referncia a la nota de clcul
S Hi consta la configuraci estructural prevista? S
NO
La bastida disposa de la nota de clcul?
NO
s una configuraci tipus reconeguda?
S DOCUMENTAR
NO
EFECTUAR CLCUL (professional amb titulaci universitria que lhabiliti)
Annex. Pautes per dur a terme el clcul i el disseny de la bastida Per dissenyar i calcular bastides cal tenir en compte les normes especfiques segents: Les normes que substitueixen i anullen el document dharmonitzaci HD-1000: UNE-EN-12810-1-2005-Bastides especificacions dels productes de faana de components prefabricats. Part 1:
UNE-EN-12810-2-2005-Bastides de faana de components prefabricats. Part 2: mtodes particulars de disseny estructural.
Tamb cal tenir en compte les normes segents: UNE-EN-12811-1-2005-Equipament per a treballs temporals en obra. Part 1: bastides. Requisits de comportament i disseny general UNE-EN-12811-2-2005-Equipament per a treballs temporals en obra. Part 2: informaci sobre els materials UNE-EN-12811-3-Equips per a treballs temporals en obra. Part 3: assaig de crrega.
59
Els requisits especificats en aquestes normes s'apliquen tant a les bastides de servei com al treball. Es poden installar fins a una altura de 24-25,5 m, depenent de la longitud de les bases regulables, dins les condicions de crregues especificades. Encara que no siguin prescripcions per a bastides, tamb shaurien de tenir en compte les especificacions relacionades en els DB SE-AE i DB SE-A, que substitueixen les normes bsiques d'edificaci NBE-AE-88 per a les accions en l'edificaci i NBE-EA-95 per a estructures d'acer, a partir de la vigncia del Codi tcnic de l'edificaci. En principi, per dur a terme el clcul d'una bastida s'han de seguir els passos segents: A. B. C. Disseny de la bastida Aplicaci de crregues de clcul Comprovaci de la resistncia i de lestabilitat de la bastida.
A. Disseny de la bastida Primer de tot sha de disposar d'un disseny previ que s'ajusti a la faana o a la zona de treball per a la qual es munta. Aquest disseny previ el pot elaborar l'empresa que dur a terme el muntatge o un tcnic extern que conegui el sistema de bastida, les seves possibilitats i els lmits de disseny i les necessitats i caracterstiques de l'obra on haur d'anar situat. Aquest tcnic pot ser el mateix que faci el clcul. En moltes ocasions, el ms complicat s precisament el disseny de la bastida, sobretot si hi ha dificultat perqu sadapti a la faana, si hi ha limitaci de suports per l'existncia d'entrades que shan de respectar a l'edifici, per la proximitat de vies de pas o pel fet d'haver-hi buits que impossibilitin aquest suport. Aquesta complexitat del disseny pot provocar que el clcul sigui tamb molt ms complex. B. Aplicaci de crregues de clcul Un cop definit el disseny de la bastida, per poder dur a terme un clcul de resistncia i destabilitat, s'haurien de considerar els principals tipus de crrega i les seves combinacions, segons la norma UNE-EN-12811-1: Crregues permanents. Han d'incloure el pes propi de l'estructura de la bastida, amb tots els components, com plataformes, baranes, viseres i altres estructures protectores, i qualsevol estructura auxiliar com, per exemple, torres d'elevaci. Per saber-ho, el fabricant ha de proporcionar els pesos dels elements que componen la bastida. Crregues variables. Han d'incloure les crregues de servei (crregues de treball i crregues en la protecci lateral), les crregues de vent i, si escau, les de neu i gel, tal com s'especifica a la norma UNE-EN-12811-1. EN-12811-1 s la crrega descendent aplicable a les baranes o a un altre tipus de protecci lateral equivalent.
Les crregues accidentals. L'nica crrega d'aquest tipus especificada a la norma UNE-
Cada estructura de bastida de treball ha de ser capa de resistir les pitjors combinacions de crrega a les quals pot estar sotmesa. Shan destablir les condicions del lloc i shan de determinar les combinacions de crregues corresponents, i considerar les condicions de servei i de fora de servei que es detallen a continuaci: a) Condici de servei: 1) El pes propi de la bastida 2) La crrega de servei distribuda uniformement, segons la classe de bastida especificada a la taula 3 columna 2 de la UNE-EN 12811-1, que actua sobre l'rea de treball del nivell de plataforma ms desfavorable
60
3) Si una bastida de treball t ms d'un nivell de plataforma, sha de prendre el 50 % de la crrega especificada en el punt anterior per actuar sobre l'rea de treball en el nivell immediatament superior o inferior 4) La crrega de vent de servei especificada en l'apartat 6.2.7.4.2 o el marge de crrega de treball horitzontal especificada en l'apartat 6.2.3 de la UNE-EN-12811-1 en ambds casos. b) La condici fora de servei: 1) El pes propi de la bastida 2) Un percentatge de crrega de servei distribuda uniformement, segons la classe de bastida especificada a la taula 3 columna 2 de la UNE-EN 12811-1, que actua sobre l'rea de treball del nivell de plataforma ms desfavorable. Els valors depenen de la classe: Classe 1: 0 % (cap crrega de servei a l'rea de treball) Classe 2 i 3: 25 % (representant alguns materials emmagatzemats a l'rea de treball) Classe 4, 5 i 6: 50 % (representant alguns materials emmagatzemats a l'rea de treball).
3) La crrega mxima de vent especificada en l'apartat 6.2.7.4.1 de la UNE-EN-128111.
C. Comprovaci de la resistncia i lestabilitat de la bastida
Per comprovar que els elements de la bastida sn capaos de resistir les crregues i els esforos aplicats i resultants cal conixer: Les resistncies dels elements que configuren la bastida. Per saber-ho el fabricant ha de proporcionar les dades daquests elements. Les resistncies dels nusos de la bastida. Per saber-ho el fabricant ha de proporcionar les dades dels nusos que es generin a la bastida.
Si el fabricant no ens proporciona aquestes dades, per obtenir-les cal tenir en compte les especificacions de la normativa vigent per calcular els diferents perfils que componen els elements de la bastida. Per comprovar que la bastida respondr satisfactriament a les crregues de vent i moments de bolcada, tamb caldria tenir en compte: Les resistncies dels elements d'ancoratge (tacs). Per saber-ho el fabricant dels tacs ha de proporcionar les dades daquests elements. Les resistncies dels materials de l'edifici que actuaran com a suport dels ancoratges o dels suports de la bastida. Per saber-ho s'haurien de conixer aquests materials i les seves resistncies.
Els clculs i les comprovacions es poden dur a terme manualment si el disseny de la bastida s relativament senzill i es disposa de totes les dades necessries indicades anteriorment. Si no s aix, cal efectuar el clcul mitjanant ls de programes informtics de clcul per elements finits. Aquests programes, que tenien en compte tota la normativa de compliment obligatori com la NBE-AE-88 i la NBE-EA-95 i altres normes de compliment voluntari com l'Eurocodi 3, shaurien d'adaptar tamb a les especificacions relacionades en els DB SE-AE i DB SE-A, que substitueixen les normes bsiques d'edificaci NBE-AE-88 per a les accions en l'edificaci i la NBE-EA-95 per a estructures d'acer, a partir de la vigncia del Codi tcnic de l'edificaci. Tamb haurien de tenir en compte el tipus d'acer i la geometria de les
61
peces estructurals que componen la bastida utilitzada i el comportament dels nusos que shi generen. Un cop sha elaborat el disseny i shi han introdut les crregues que actuen sobre la bastida, sobt com a resultat la resposta dels seus elements estructurals davant daquestes, el percentatge al qual estan treballant i per quin lloc estan sobrecarregats, amb la possibilitat de saber els elements que no resisteixen i poder-los canviar o redissenyar fcilment.
7.2.2. Pla de muntatge, ds i de desmuntatge

Segons el Reial decret 217/2004, el Pla de muntatge, ds i de desmuntatge (PMUD) lha de dur a terme una persona amb una formaci universitria que lhabiliti. Aquesta formaci ha de ser la de tcnics relacionats amb l'enginyeria i la construcci, s a dir, arquitectes, arquitectes tcnics, enginyers i enginyers tcnics. Encara que el RD 2117/2004 no ho especifica, s'interpreta que lesmentat pla lha de dur a terme l'empresa encarregada del muntatge de la bastida, ats que s qui millor coneix el sistema i els materials que sutilitzen i el personal i els mitjans necessaris. Per aix implica que aquesta empresa ha de disposar dun tcnic dels esmentats anteriorment per efectuar els PMUD i que, perqu aix sigui evident, ha de quedar reflectit en el pla el seu nom, el nmero de collegiat i la signatura. Per tant, segons la complexitat de la bastida triada, i dacord amb lapartat 4.3.3 del RD, sha d'elaborar un PMUD, que s obligatori en els tipus de bastides segents: Bastides suspeses manuals Bastides suspeses motoritzades Plataformes elevadores sobre peu Bastides tubulars d'altura superior a 6 m entre el nivell inferior de suport i el coronament Bastides tubulars d'altura inferior a 6 m que disposin d'elements horitzontals que salvin volades i distncies superiors entre suports de ms de 8 m Bastides tubulars installades a l'exterior, sobre terrats, cpules, teulades o estructures superiors quan hi hagi ms de 24 m daltura entre el nivell de carrer, terreny o terra i el nivell de suport de la base de la bastida en aquests terrats, cpules, teulades o estructures superiors Torres o escales d'accs Torres mbils en les quals els treballs es desenvolupin a ms de 6 m d'alada des del punt d'operaci fins al terra.
El pla es pot substituir per instruccions especfiques del fabricant, provedor o subministrador sobre el muntatge, ls i el desmuntatge dels equips quan es tracti de bastides que, malgrat que siguin dels tipus esmentats anteriorment, disposin de la marca CE (en aquests casos, els s aplicable una normativa especfica en matria de comercialitzaci). En cap cas no es pot substituir el pla quan aquestes operacions es duguin a terme de forma o en condicions o circumstncies no previstes en les instruccions. Aquest s el cas de les bastides suspeses, ja siguin manuals o motoritzades, i les plataformes elevadores telescpiques. Les bastides tubulars no disposen de la marca CE perqu no els s aplicable cap normativa especfica en matria de comercialitzaci. Per tant, per a tots els casos de bastides tubulars esmentades anteriorment s'ha de dur a terme el PMUD.
62
A Espanya, es pot disposar de la certificaci AENOR per a bastides tubulars dissenyades i fabricades dacord amb l'anterior norma UNE 76-502-90 (adopci de la HD-1000). Aquesta certificaci s de carcter voluntari; aix vol dir que una bastida certificada compleix el que prescriu la HD-1000 i que una bastida no certificada pot fer-ho o pot no fer-ho, per que, en cap cas, no s obligatori comercialitzar una bastida certificada amb la marca N. s probable que, en un futur, les bastides tubulars normalitzades sobre la base dels criteris de la norma UNE 76-502-90 (HD-1000), i les normes EN 12810 i EN 12811, que substitueixen la HD1000, i certificades per un organisme reconegut (AENOR a Espanya), puguin arribar a tenir la mateixa consideraci que les que, per ser-los aplicable, disposen de la marca CE.
7.2.2.1. Guia daplicaci del Pla Encara que ni el RD 2117/2004 ni cap altra normativa ho defineix, el Pla de muntatge ha de ser l'eina en forma de document que serveixi de guia per als operaris encarregats d'executar el muntatge de la bastida i per als qui lutilitzaran un cop estigui muntada, perqu ho puguin fer de la manera ms correcta, operativa i segura possible. Tamb serveix als tcnics responsables per vetllar pel compliment de les indicacions que inclogui aquest Pla. Per a aix el Pla ha de contenir totes les dades, especificacions i planificacions que calgui. Com indica el RD, el Pla pot adoptar la forma d'un pla d'aplicaci generalitzada, completat amb elements corresponents als detalls especfics de la bastida de qu es tracti. Per tant, el seu contingut pot variar segons les caracterstiques de l'obra, del seu entorn, de les caracterstiques i la complexitat de la bastida, i del personal i els equips de muntatge necessaris, per, per complir el seu objectiu, hauria de contenir, com a mnim, i segons la bastida de qu es tracti, el segent: a. Descripci i indicacions necessries de l'obra, de ledifici, de la via pblica i de lentorn Adrea completa i exacta de l'obra Dades dels agents implicats (empresa de muntatge, empresa usuria, director de muntatge, persona encarregada de dur a terme les inspeccions, etc.) Descripci de la zona, caracterstiques que cal tenir en compte Millor itinerari i com arribar-hi Vehicle ms adequat per subministrar material Zones de pas que cal respectar, entrades a locals, etc. Descripci de l'edifici, faana o zona on ha d'anar installada la bastida i part per on s'ha de comenar a replantejar i muntar Descripci del terreny o zona de suport Possibilitats d'ancoratge de la bastida.
b. Descripci i indicacions necessries dels treballs que cal dur a terme sobre la bastida Tipus de treballs que cal dur a terme sobre la bastida (pintura, arrebossat, obra vista, aplacat, installacions, enderrocs, neteja amb aigua, regalim de sorra, etc.) Espai lliure necessari entre bastida i faana.
c. Descripci i indicacions necessries de la bastida que sha de muntar Tipus de bastida (de marc, multidireccional, d'alumini, etc.) Classe de bastida segons el tipus de treball que sha de dur a terme i la crrega mxima d's
63
Crrega mxima d's Mesures de la bastida: longitud, amplada, altura Tipus de lones o xarxes que shan de collocar Possibilitats i sistema d'ancoratge que sha dutilitzar Elements annexos a la bastida (tub d'enderrocs, muntacrregues, etc.) Sistema de suport.
d. Indicacions per a les operacions de crrega-descrrega i aplec de material Zona de parada i estacionament per a crrega i descrrega Zona daplec de material. Distribuci del material per ser subministrat als muntadors de la millor manera Subministrament a interiors. Zones per on poder entrar el material Senyalitzaci i proteccions durant la crrega i descrrega Zones de pas que shan de respectar, entrades a locals, etc.
e. Indicacions necessries referents al personal, maquinria i equips de muntatge Personal de muntatge necessari Repartiment de tasques Possibilitats de subministrament elctric Elevaci de material: polispast, politja, corda, manual, etc. Ancoratges: trepant, allargador, etc. Individuals de muntatge: martell, clau, nivell, metre, etc.
f. Indicacions i procediments de muntatge i desmuntatge Aspectes que cal tenir en compte abans del muntatge, zona d'inici del replanteig i planificaci que cal seguir durant la resta del muntatge Procediments generals de muntatge i desmuntatge Procediments de muntatge i desmuntatge de punts crtics com volades, ponts, elements suspesos, pendent pronunciat, etc. Aspectes que cal tenir en compte abans del desmuntatge, zona d'inici del desmuntatge i planificaci que cal seguir durant la resta del desmuntatge.
g. Pla especfic de seguretat i salut Riscos i mesures de prevenci, protecci i seguretat de muntadors, usuaris i tercers durant el muntatge, ls i el desmuntatge de la bastida.
h. Plnols o croquis necessaris Plnols de planta, alat, secci i detalls necessaris de la bastida que sha de muntar.
i. Plec de condicions de la bastida i instruccions i recomanacions del fabricant Bases de suport de la bastida, passos de vianants, passos de vehicles, ancoratges, diagonals, baranes, scols, plataformes, escales, etc.
64
j. Clcul de la bastida que sha de muntar, o configuraci tipus Nota de clcul, o certificaci i justificaci per part del fabricant que la bastida respon a una de les seves configuracions tipus; o clcul de resistncia i estabilitat de la bastida que sha de muntar.
k. Indicacions i normes ds i revisi de la bastida muntada Normes ds: posada en servei, modificacions no permeses, limitacions d's, previs al desmuntatge, etc. Revisions: inicials, desprs de modificacions, peridiques, etc. Aspectes que cal tenir en compte durant les revisions o inspeccions.
Dins el pla de seguretat de l'obra shauria de fer referncia al Pla de muntatge i precisar des de l'estudi de seguretat o estudi bsic que hi ha dhaver aquesta correspondncia. Aix evita una repetici innecessria d'especificacions en un document i en laltre. Si, per les caracterstiques de la bastida, no fos necessari elaborar un pla de muntatge, en el pla de seguretat de l'obra s que s'haurien d'incloure especificacions referents a aquesta bastida. Si fos necessari elaborar un pla de muntatge d'una plataforma elevadora o una bastida suspesa pel fet dhaver-hi condicionants circumstncies no previstes en les instruccions especfiques del fabricant, provedor o subministrador sobre el muntatge, ls i el desmuntatge dels equips, es podrien incloure i tenir en compte aspectes similars als esmentats anteriorment per a les bastides tubulars. El pla de muntatge, igual que el de seguretat, ha d'estar a lobra durant el muntatge i desmuntatge i hi ha de romandre, ja que tamb ha de complir la funci de pla per a ls de la bastida.
Diagrama resum daplicaci de lapartat 4.3.3 del RD 2177/2004, relatiu al PMUD (Pla de muntatge, s i desmuntatge)
Bastides penjades (manuals i motoritzades), temporals i per tasques especifiques (gndoles) Bastides de cremallera Bastides tubulars si alt > 6 m o distncia entre suports > 8 m Bastides installades a terrats, cpules, teulades o estructures superiors amb una altura superior de 24 m Torres daccs i mbils (si alt > 6 m).
(Pla de muntatge s i desmuntatge)
PMUD
OBLIGATORI
Pot ser un pla daplicaci general amb la incorporaci de detalls especfics per a cada bastida.
Lha de dur a terme una persona amb titulaci universitria habilitant (arquitecte, arquitecte tcnic, enginyer o enginyer tcnic).
Es pot substituir per les instruccions del fabricant, provedor o subministrador, quan la bastida disposi de marcatge CE.
65
7.2.2.2. Muntatge, modificaci i desmuntatge Direcci El RD indica que les bastides noms poden ser muntades, desmuntades o modificades de forma substancial sota la direcci d'una persona amb formaci universitria o professional que lhabiliti per a aquestes tasques. Com a universitaris habilitats sentn arquitectes, arquitectes tcnics, enginyers i enginyers tcnics. Quan parlem de persones amb una formaci professional que lhabiliti, es podria interpretar que es refereix a aquelles que tenen una formaci professional que inclogui el muntatge de bastides. Davant la impossibilitat d'identificar aquesta formaci, s aconsellable equiparar-la a una experincia professional en la direcci de muntatge de bastides certificada per l'empresari, de ms de dos anys i que disposi de la formaci preventiva corresponent, com a mnim, a les funcions de nivell bsic, s a dir, 50 h, tal com sindica a lapartat 1 de larticle 35 del Reglament dels serveis de prevenci, RD 39/1997. Per tant, tal com indica el RD, quan no calgui elaborar el Pla de muntatge, dacord amb lapartat 4.3.3, les operacions previstes les pot efectuar aquesta persona, sempre que compleixi els requisits esmentats. L'empresa que efectu el muntatge, la modificaci o el desmuntatge de la bastida s la responsable de designar la persona que dirigir aquests treballs, ja sigui interna o externa a l'empresa. Una acta o un document similar fet i signat per aquesta empresa deixa constncia que les actuacions s'han dut a terme correctament.
Operaris El muntatge de la bastida lha de dur a terme personal amb formaci adequada i especfica destinada concretament a: Comprensi del pla de muntatge Seguretat durant el muntatge, el desmuntatge o la transformaci Mesures de prevenci de riscos de caiguda de persones o objectes Mesures de seguretat en cas de canvi de condicions meteorolgiques que puguin afectar negativament la seguretat de la bastida Condicions de crrega admissible.
El personal de muntatge ha d'haver rebut, a ms, la formaci especfica sobre bastides, els procediments de muntatge, les possibilitats i limitacions dels elements de bastida, els factors que influeixen en el seu muntatge, etc. En general, un muntador de bastida hauria de tenir una formaci mnima terica i prctica d'unes 60 h.
66
Diagrama resum daplicaci de lapartat 4.3.7 del RD 2177/2004, relatiu a la direcci de les tasques i formaci dels treballadors
Si, per la tipologia de la bastida, s OBLIGATORI el PMUD, les operacions de muntatge, desmuntatge o modificacions, shan de fer:
Sota la direcci duna persona amb titulaci universitria habilitant (arquitecte, arquitecte tcnic, enginyer o enginyer tcnic).
O per treballadors amb formaci adequada i especfica en relaci amb els riscos.
O sota la direcci duna persona amb experincia certificada per lempresari amb > 2 anys + nivell bsic.
Si, per la tipologia de la bastida, NO S OBLIGATORI el PMUD, les operacions de muntatge, desmuntatge o modificacions, shan de fer:
7.2.2.3. Inspecci de les bastides
Els requisits de formaci per a les persones que duguin a terme la inspecci d'una bastida, segons el RD 2177/2004, han de ser els mateixos que per a les que efectun la direcci del muntatge. El mateix succeeix amb la direcci del muntatge, la modificaci i el desmuntatge: l'empresa que munta la bastida s la responsable de designar la persona que dur a terme aquestes inspeccions. Aquesta pot ser interna a lempresa o externa. Igualment, tal com indica el RD, quan no calgui elaborar el pla de muntatge, dacord amb lapartat 4.3.3, les operacions previstes les podr efectuar una persona que disposi duna experincia professional en la direcci de muntatges de bastida certificada per l'empresari, de ms de dos anys i que disposi de la formaci preventiva corresponent, com a mnim, a les funcions de nivell bsic (50 h, apartat 1 de larticle 35 del Reglament dels serveis de prevenci, RD 39/1997). La inspecci ha de tenir en compte els aspectes referents tant a la seguretat com a la resistncia i estabilitat de la bastida i de tot els elements que quedin afectats (faanes, forjats, cobertes, via pblica, etc.), per la qual cosa, la persona que dugui a terme la inspecci ha de tenir els coneixements necessaris en tots aquests aspectes.
S'ha de deixar constncia daquestes inspeccions i del que shi observi mitjanant actes o informes que cal fer arribar als agents implicats.
67
Tanmateix, les bastides shan dinspeccionar: Abans de la posada en servei De forma peridica quan estigui en servei Desprs de qualsevol modificaci, perode de no-utilitzaci, exposici a la intemprie, sacsejades ssmiques o qualsevol altra circumstncia que hagi pogut afectar la resistncia o estabilitat.
Les inspeccions d'una bastida abans de la posada en servei s'han de dur a terme un cop se n'ha completat el muntatge. Les inspeccions peridiques s'han defectuar un cop s'ha comenat a utilitzar. En principi, no cal fer-les en perodes inferiors a un mes si no hi ha modificacions, o circumstncies que nhagin pogut afectar la resistncia o l'estabilitat. La periodicitat de les inspeccions ha de quedar reflectida en el pla de muntatge. Sha de fer una inspecci prvia al desmuntatge d'una bastida per verificar que no hi ha cap aspecte que pugui representar un risc durant aquest procs, com pot ser l'absncia d'ancoratges, la presncia de materials o enderrocs, o per detectar la no-finalitzaci dalgun dels treballs previstos, etc.
Diagrama resum daplicaci de lapartat 4.3.8 del RD 2177/2004, relatiu a la inspecci a les bastides
Si, per la tipologia de la bastida, s OBLIGATORI el PMUD, les operacions previstes en la inspecci shan de dur a terme:
Sota la direcci duna persona amb titulaci universitria habilitant (arquitecte, arquitecte tcnic, enginyer o enginyer tcnic).
O sota la direcci duna persona amb experincia certificada per lempresari amb > 2 anys + nivell bsic.
Si, per la tipologia de la bastida, NO S OBLIGATORI el PMUD, les operacions previstes en la inspecci es poden dur a terme:
68
8. Quadre resum de la legislaci de seguretat per a treballs verticals
Grup Disposicions generals

Tema
Accs
Concepte regulat
Els equips de treball la utilitzaci prevista dels quals requereixi que els treballadors se situn sobre aquests, han de disposar dels mitjans adequats per garantir que accedir a aquests equips i romandre-hi no representi un risc per a la seguretat i per a la salut. Quan hi hagi risc de caure d'una altura de ms de 2 m, excepte en les escales de m i si susen tcniques d'accs mitjanant cordes, els equips de treball han de disposar de baranes o de qualsevol altre sistema de protecci collectiva que proporcioni una seguretat equivalent. Les baranes han de ser resistents, d'una altura mnima de 90 cm. Si escau, per impedir el pas o el lliscament dels treballadors o per evitar la caiguda d'objectes, hi ha dhaver una protecci intermdia i un entornpeu. a) Les bastides, les plataformes, les passarelles i les escales shan dajustar a all que estableix la normativa especfica. b) Les escales de m dels llocs de treball shan dajustar a all que estableix la normativa especfica.
Legislaci
Article nic, apartat 1.6, annex I, part 6 del RD 2177/2004 Article nic, apartat 1.6, annex I, part 6 del RD 2177/2004 Annex IV, part C, apartat 3a del RD 1627/1997 Disposici final segona, RD 2177/2004 (mod. RD 1627/1997, apartat C5) Article nic, apartat 1.6, annex I, part 6 del RD 2177/2004 Apartat 4.1.4 del RD 2177/2004
Baranes
Bastides i escales
Caigudes
Quan hi hagi risc de caure d'una altura de ms de 2 m, excepte en les escales de m i si susen tcniques d'accs mitjanant cordes, els equips de treball han de disposar de baranes o de qualsevol altre sistema de protecci collectiva que proporcioni una seguretat equivalent. Depenent del tipus dequip triat, shan de determinar les mesures adequades per reduir al mxim els riscos inherents a aquest tipus dequip per als treballadors. Si escau, cal proveir la installaci amb uns dispositius de protecci contra les caigudes, que han de tenir una configuraci i una resistncia adequades per prevenir o detenir les caigudes dalada i, en la mesura que es pugui, evitar les lesions dels treballadors. Els dispositius de protecci collectiva contra caigudes noms es poden interrompre en els punts daccs a una escala o a una escala de m. Quan laccs a lequip de treball o lexecuci duna tasca particular exigeixi retirar de manera temporal un dispositiu de protecci collectiva contra caigudes, cal preveure mesures compensatries i eficaces de seguretat, que s'han despecificar en la planificaci de l'activitat preventiva. No sha de poder executar el treball sense l'adopci prvia d'aquestes mesures. Un cop sha finalitzat aquest treball en concret, ja sigui de forma definitiva o temporal, shan de tornar a collocar els dispositius de protecci collectiva contra caigudes al seu lloc. Les escales de m, les bastides i els sistemes utilitzats en les tcniques d'accs i posicionament mitjanant cordes haurien de tenir la resistncia i els elements necessaris de suport i/o subjecci, perqu el seu s en les condicions per a les quals han estat dissenyats no impliqui un risc de caure per trencament o desplaament. En particular, les escales de tisora han de disposar d'elements de seguretat que nimpedeixin lobertura en ser utilitzades.
Apartat 4.1.5 del RD 2177/2004
Article nic, apartat 1.6, annex I, part 6 del RD 2177/2004
RD 1627/1997 = Reial decret 1627/1997. Disposicions mnimes de seguretat i salut en les obres de construcci. RD 2177/2004 = Reial decret 2177/2004, de 12 de novembre, pel qual es modifica el Reial decret 1215/1997, pel qual s'estableixen les disposicions mnimes de seguretat i de salut a lhora que els treballadors utilitzin els equips de treball, en matria de treballs temporals verticals.
69
Grup Disposicions generals

Tema
Cordes. Limitaci dutilitzaci
Concepte regulat
Ls de les tcniques daccs i de posicionament mitjanant cordes es limita a circumstncies en qu l'avaluaci del risc indiqui que el treball es pot executar de manera segura i en qu, a ms, la utilitzaci d'algun altre equip de treball ms segur no estigui justificada. Tenint en compte l'avaluaci del risc i, especialment, segons la durada del treball i de les exigncies de carcter ergonmic, sha de facilitar un seient provet dels accessoris adients. Les dimensions dels equips de treball han destar adaptades a la naturalesa del treball i a les dificultats previsibles i han de permetre una circulaci sense perill. Els equips de treball i els seus elements han destar estabilitzats per fixaci o per altres mitjans.
Legislaci
Dimensions
Apartat 4.1.1 del RD 2177/2004 Article nic, apartat 1.6, annex I, part 6 del RD 2177/2004 Apartat 4.1.1 del RD 2177/2004
Estabilitat
Prioritats sobre proteccions
Si no es poden efectuar treballs temporals verticals de forma segura i en condicions ergonmiques acceptables des duna superfcie adequada, shan de triar els equips de treball ms apropiats per garantir i mantenir unes condicions de treball ms segures, i tenir en compte, en particular, que sha de donar prioritat a les mesures de protecci collectiva davant de les mesures de protecci individual i que lelecci no es pot subordinar a criteris econmics.
RD 2177/2004 = Reial decret 2177/2004, de 12 de novembre, pel qual es modifica el Reial decret 1215/1997, pel qual s'estableixen les disposicions mnimes de seguretat i de salut a lhora que els treballadors utilitzin els equips de treball, en matria de treballs temporals verticals.
70
Grup Bastides
Tema
Accs
Concepte regulat
Els treballadors han de poder accedir i romandre en condicions de seguretat a tots els llocs necessaris per utilitzar, ajustar o mantenir les bastides. Les bastides shan de projectar, muntar i mantenir convenientment per evitar que senfonsin o es desplacin accidentalment. Les plataformes de treball, les passarelles i les escales de bastides shan de construir, dimensionar, protegir i usar de manera que seviti que les persones o els objectes caiguin o sexposin a caigudes. A aquest efecte, les mesures sajusten al nombre de treballadors que lutilitzin. La bastida sha dinstallar i sha dutilitzar de manera que no es pugui caure, bolcar o desplaar de manera incontrolada. Els elements de suport duna bastida han destar protegits contra el risc de desplaaments, ja sigui mitjanant la subjecci en la superfcie de suport, o b mitjanant un dispositiu antilliscant, o qualsevol altra soluci deficcia equivalent, i la superfcie portant ha de tenir una capacitat suficient. Sha de garantir lestabilitat de la bastida i impedir, mitjanant dispositius adequats, el desplaament inesperat de les bastides mbils durant els treballs verticals.
Legislaci
Apartat 4.3.1 del RD 2177/2004 Annex II, apartat 1.2 RD 1215/1997
Enfonsament i desplaament
Estabilitat lliscament
Annex II, apartat 1.7 RD 1215/1997 Apartat 4.3.4 del RD 2177/2004
Estabilitat resistncia
Shan de satisfer les condicions de resistncia, estabilitat i seguretat necessries. Quan no es disposi de la nota de clcul de la bastida triada, o quan les configuracions estructurals previstes no estiguin fetes, sha de dur a terme un clcul de resistncia i estabilitat, si no s que la bastida sha muntat dacord amb una configuraci tipus reconeguda generalment.
Annex IV, part A, apartat 2 del RD 1627/1997 Apartat 4.3.2 del RD 2177/2004
Equip de treball (bastida)
Els elements que puguin originar risc per contacte mecnic han danar equipats amb resguards o dispositius que impedeixin laccs a les zones de risc. La bastida ha de portar les advertncies i les senyalitzacions indispensables per garantir la seguretat dels treballadors. Quan algunes parts de la bastida no estiguin llestes per ser utilitzades, en particular durant el muntatge, el desmuntatge o les transformacions, aquestes parts han de disposar de senyals dadvertncia de perill general, dacord amb el Reial decret 485/1997, de 14 dabril, sobre la senyalitzaci de seguretat i de salut al centre de treball, i delimitades convenientment mitjanant els elements fsics que impedeixin laccs a la zona de perill.
Annex I, apartat 1.8 del RD 1215/1997 Annex I, apartat 1.9 del RD 1215/1997 Apartat 4.3.6 del RD 2177/2004
Inspecci
Les bastides han de ser inspeccionades per una persona amb una formaci universitria o professional que lhabiliti per a aix, abans que es posin en servei, peridicament i desprs de qualsevol modificaci, moviment ssmic o qualsevol altra circumstncia que nafecti lestabilitat. Si no s necessari el Pla de muntatge, d'utilitzaci i de desmuntatge (PMUD), les operacions previstes en aquest apartat tamb han de poder ser dirigides per una persona que tingui una experincia certificada per lempresari en aquesta matria de ms de dos anys i que tingui la formaci preventiva corresponent, com a mnim, a les funcions del nivell bsic, dacord amb all que estableix lapartat 1 de larticle 35 del Reglament dels serveis de prevenci, aprovat pel Reial decret 39/1997, de 17 de gener.
RD 1215/1997 = Reial decret 1215/1997. Disposicions mnimes de seguretat i de salut a lhora que els treballadors utilitzin els equips de treball. RD 1627/97 = Reial decret 1627/1997. Disposicions mnimes de seguretat i de salut en les obres de construcci. RD 2177/2004 = Reial decret 2177/2004, de 12 de novembre, pel qual es modifica el Reial decret 1215/1997, pel qual s'estableixen les disposicions mnimes de seguretat i de salut a lhora que els treballadors utilitzin els equips de treball, en matria de treballs temporals verticals.
71
Grup Bastides
Tema
Pla de muntatge, utilitzaci i desmuntatge (PMUD)
Concepte regulat
Segons la complexitat de la bastida triada, sha d'elaborar un PMUD. Aquest pla i el clcul qu fa referncia a l'apartat 4.3.2 els ha defectuar una persona amb una formaci universitria que lhabiliti per dur a terme aquestes activitats. Aquest pla pot adoptar la forma d'un pla d'aplicaci generalitzada, completat amb elements corresponents als detalls especfics de la bastida de qu es tracti. s obligatori en les bastides segents: a) Plataformes suspeses de nivell variable (d'accionament manual o motoritzades), installades temporalment sobre un edifici o una estructura per a tasques especfiques, i plataformes elevadores sobre masteler. b) Les bastides constitudes amb elements prefabricats subjectes sobre terreny natural, soleres de formig, forjats, voladissos o altres elements laltura dels quals, des del nivell inferior de suport fins a la coronaci de la bastida, excedeixin de 6 m o disposin d'elements horitzontals que salvin vols i distncies superiors entre suports de ms de 8 m. Se n'exceptuen les bastides de cavallet. c) Les bastides installades a l'exterior, sobre terrats, cpules, teulades o estructures superiors, la distncia entre el nivell de suport i el nivell del terreny o del sl de les quals excedeixi de 24 m daltura. d) Les torres d'accs i torres de treball mbils en les quals els treballs es duguin a terme a ms de 6 m daltura des del punt d'operaci fins al terra.
Legislaci
Marcatge CE Directiva de productes de la construcci (DPC) 89/106 CEE
Quan es tracti de bastides que, tot i estar incloses entre les esmentades anteriorment, disposin del CE marcat, ja que sels aplica una normativa especfica en matria de comercialitzaci, el pla esmentat sha de poder substituir per les instruccions especfiques del fabricant, provedor o subministrador, sobre el muntatge, la utilitzaci i el desmuntatge dels equips, tret que aquestes operacions es duguin a terme de forma o en condicions o circumstncies no previstes en aquestes instruccions. Cada mquina ha de portar de forma llegible el marcatge CE que inclogui lany de fabricaci.
Marcatge CE Elements de la bastida sotmesos a la Directiva de mquines 98/37/CE4
Annex I, apartat 1.7.3 del RD 1435/1992
Cada accessori ha de portar de forma llegible el marcatge CE.
Annex I, apartat 4.3.2 del RD 1435/1992 Annex I, apartat 1.7.4 del RD 1435/1992 Annex I, apartats 4.3.2 i 4.3.3 del RD 1435/1992
Cada mquina ha de portar un manual dinstruccions en el qual sindiquin com a mnim els continguts especificats a lapartat 1.7.4 de lannex I del RD 1435/1992. Cada mquina i cada accessori delevaci ha de portar lespecificaci de la crrega mxima dutilitzaci.
RD 1435/1992 = Es dicten les disposicions daplicaci de la Directiva del Consell 89-392-CEE, relativa a laproximaci de les legislacions dels Estats membres sobre mquines. RD 2177/2004 = Reial decret 2177/2004, de 12 de novembre, pel qual es modifica el Reial decret 1215/1997, pel qual s'estableixen les disposicions mnimes de seguretat i de salut a lhora que els treballadors utilitzin els equips de treball, en matria de treballs temporals verticals.
4
Sha publicat la Directiva 2006/42/CE, que deroga i subtitueix la Directiva 98/37/CE. La nova directiva saplicar a partir del 29 de desembre de 2009.
72
Grup Bastides
Tema
Muntatge, desmuntatge i modificaci
Concepte regulat
Sha de dur a terme de manera segura, especialment mitjanant el compliment de les instruccions del fabricant.
Legislaci
Annex II, apartat 1.13 del RD 1215/1997 Apartat 4.3.7 del RD 2177/2004
Les bastides noms es poden muntar, desmuntar o modificar substancialment sota el comandament d'una persona amb una formaci universitria o professional que lhabiliti per a aix, i per treballadors que hagin rebut una formaci adequada i especfica per a les operacions previstes. Tant els treballadors afectats com la persona que supervisi han de disposar del PMUD esmentat en l'apartat 4.3.3, incloent-hi qualsevol instrucci que pugui contenir. Quan, de conformitat amb l'apartat 4.3.3, no calgui elaborar un PMUD, les operacions previstes en aquest apartat tamb han de poder ser dirigides per una persona que tingui una experincia certificada per l'empresari en aquesta matria de ms de dos anys i la formaci preventiva corresponent, com a mnim, a les funcions de nivell bsic, dacord amb all previst en l'apartat 1 de l'article 35 del Reglament dels serveis de prevenci, aprovat pel Reial decret 39/1997, de 17 de gener. Plataformes de treball Les plataformes de treball, les passarelles i les escales de les bastides shan de construir, dimensionar, protegir i utilitzar de manera que seviti que les persones caiguin o sexposin a caigudes dobjectes. A aquest efecte, les mesures shan dajustar al nombre de treballadors que les hagin dutilitzar. Les dimensions, la forma i la disposici de les plataformes d'una bastida han de ser apropiades per al tipus de treball que es vol dur a terme, ser adequades a les crregues que hagin de suportar i permetre que es treballi i circuli en elles amb seguretat. Les plataformes de les bastides shan de muntar de tal manera que els seus components no es desplacin quan sestiguin emprant de forma normal. No ha d'existir cap buit perills entre els components de les plataformes i els dispositius verticals de protecci collectiva contra caigudes. Prova de crrega Abans de la primera utilitzaci, la bastida sha de sotmetre a un reconeixement i a una prova de plena crrega fets per una persona competent, delegada de la direcci tcnica de lobra, o per aquesta mateixa. La prova de crrega sha de tornar a efectuar desprs dun perode de mal temps o duna interrupci perllongada dels treballs. Tamb sha de dur a terme sempre que es pateixi per la seguretat de la bastida.
Annex IV, part C, apartat 3c del RD 1627/97 Annex IV, part C, apartat 3b del RD 1627/97
RD 1215/1997 = Reial decret 1215/1997. Disposicions mnimes de seguretat i de salut a lhora que els treballadors utilitzin els equips de treball. RD 1627/97 = Reial decret 1627/1997. Disposicions mnimes de seguretat i salut en les obres de construcci. RD 2177/2004 = Reial decret 2177/2004, de 12 de novembre, pel qual es modifica el Reial decret 1215/1997, pel qual s'estableixen les disposicions mnimes de seguretat i de salut a lhora que els treballadors utilitzin els equips de treball, en matria de treballs temporals verticals.
73
Grup Bastides
Tema
Protecci del personal
Concepte regulat
Cal protegir els treballadors contra les inclemncies atmosfriques que puguin comprometren la seguretat i la salut. Shan dutilitzar equips de protecci individual quan els riscos no es puguin evitar o es no puguin limitar suficientment amb proteccions collectives o amb mtodes dorganitzaci del treball. Els treballs temporals verticals noms shan de poder efectuar quan les condicions meteorolgiques no posin en perill la salut o la seguretat dels treballadors. Els treballs a ms de 3,5 m dalada des del punt doperaci a terra, que hagin de fer moviments o esforos perillosos per a lestabilitat del treballador, noms shan de fer si sutilitza un equip de protecci individual anticaiguda o si sadopten altres mesures de protecci alternatives.
Legislaci
Annex IV, part C, apartat 4 del RD 1627/97 Article 17.2 de la Llei 31/1995
Utilitzaci incorrecta
Les bastides no shan dutilitzar de manera contraproduent o en operacions contraindicades pel fabricant.
Annex II, apartat 1.3 del RD 1215/1997 Annex II, apartat 1.3 del RD 1215/1997
Les bastides es poden utilitzar de manera, en operacions o en condicions no considerades pel fabricant si prviament shan avaluat els riscos que comporta i shan previst les mesures pertinents per eliminar-los o controlar-los. Abans dutilitzar una bastida sha de comprovar que les proteccions i les condicions ds sn les apropiades i que la connexi o posada en marxa no representa un perill per a tercers. Sha de deixar dutilitzar si es produeix deteriorament o alguna altra circumstncia que posi en perill la seguretat del seu funcionament.
Annex II, apartat 1.4 del RD 1215/1997 Annex II, apartat 1.4 del RD 1215/1997
Llei 31/1995 = Ley de Prevencin de Riesgos Laborales. RD 1215/1997 = Real Decreto 1215/1997. Disposiciones mnimas de seguridad y salud para la utilizacin por los trabajadores de los equipos de trabajo. RD 1627/1997 = Real Decreto 1627/1997. Disposiciones mnimas de seguridad y salud en las obras de construccin RD 2177/2004 = Real Decreto 2177/2004, de 12 de noviembre, por el que se modifica el RealD Decreto 1215/1997, por el que se establecen las disposiciones mnimas de seguridad y salud para la utilizacin por los trabajadores de los equipos de trabajo, en materia de trabajos temporales en altura
74
Grup Disposicions especfiques per a les cordes

Tema
Condicions
Concepte regulat
La utilitzaci de les tcniques daccs i de posicionament mitjanant cordes ha de complir les condicions segents: a) El sistema ha de constar, com a mnim, de dues cordes amb subjecci independent, una com a mitj daccs, de descens i de suport (corda de treball) i laltra com a mitj demergncia (corda de seguretat). b) Sha de facilitar als treballadors uns arnesos adequats, que els han dutilitzar i connectar a la corda de seguretat. c) La corda de treball ha destar equipada amb un mecanisme segur d'ascens i descens i ha de disposar d'un sistema de bloqueig automtic per impedir la caiguda en cas que l'usuari perdi el control del moviment. La corda de seguretat est equipada amb un dispositiu mbil contra caigudes que segueix els desplaaments del treballador. d) Les eines i els altres accessoris que ha dutilitzar el treballador han destar subjectes a larns o al seient del treballador o a altres mitjans adequats. e) El treball sha de planificar i supervisar correctament, de manera que, en cas d'emergncia, es pugui socrrer immediatament el treballador.
Legislaci
Formaci del treballadors
S'ha dimpartir als treballadors afectats una formaci adequada i especfica per a les operacions previstes, destinada, en particular, a: - Les tcniques per a la progressi mitjanant cordes i sobre estructures. - Els sistemes de subjecci i danticaigudes. - Les normes sobre la cura, el manteniment i la verificaci de l'equip de treball i de la seguretat. - Les tcniques de salvament de persones accidentades en suspensi. - Les mesures de seguretat davant condicions meteorolgiques que puguin afectar la seguretat. - Les tcniques segures de manipulaci de crregues en alada.
Article 5 del RD 1215/1997, apartat 4.4.1, part F del RD 2177/2004
Perill
En circumstncies excepcionals en les quals, tenint en compte l'avaluaci del risc, ls d'una segona corda faci ms perills el treball, es pot admetre la utilitzaci d'una sola corda, sempre que es justifiquin les raons tcniques que ho motivin i es prenguin les mesures adequades per garantir la seguretat.
RD 1215/97 = Real Decreto 1215/1997. Disposiciones mnimas de seguridad y salud para la utilizacin por los trabajadores de los equipos de trabajo. RD 2177/2004 = Real Decreto 2177/2004, de 12 de noviembre, por el que se modifica el Real Decreto 1215/1997, por el que se establecen las disposiciones mnimas de seguridad y salud para la utilizacin por los trabajadores de los equipos de trabajo, en materia de trabajos temporales en altura.
75
Grup Disposicions especfiques sobre la utilitzaci descales de m

Tema
Alada
Concepte regulat
Els treballs a ms de 3,5 m d'alada des del punt d'operaci al terra, que requereixin moviments o esforos perillosos per a l'estabilitat del treballador, noms shan de dur a terme si s'utilitza un equip de protecci individual anticaigudes o s'adopten altres mesures de protecci alternatives. L'ascens, el descens i els treballs des d'escales shan de dur a terme de cara a aquestes. Les escales de m shan d'utilitzar de manera que els treballadors puguin tenir en tot moment un punt de suport i de subjecci segurs. El transport a m d'una crrega per una escala de m sha de fer de manera que no impedeixi una subjecci segura. Est prohibit transportar i manipular crregues per o des d'escales de m quan el pes o les dimensions daquestes puguin comprometre la seguretat del treballador. Les escales de m shan de collocar de manera que lestabilitat durant ls estigui assegurada. Els punts de suport de les escales de m shan d'assentar slidament sobre un suport de dimensions adequades i estable, resistent i immbil, de manera que els travessers quedin en posici horitzontal. Les escales suspeses shan de fixar de manera segura, excepte les de corda, de manera que no es puguin desplaar i evitin els moviments de balanceig. Les escales formades per diversos elements adaptables o extensibles shan d'utilitzar de manera que la immobilitzaci recproca dels diferents elements estigui assegurada. Les escales amb rodes shan d'haver immobilitzat abans d'accedir-hi. Les escales de m simples shan de collocar, en la mesura que es pugui, formant un angle aproximat de 75 amb el pla horitzontal. Sha dimpedir que els peus llisquin de les escales durant el seu s, ja sigui mitjanant la fixaci de la part superior o inferior dels travessers, o mitjanant qualsevol altre dispositiu antilliscament o soluci deficcia equivalent. Les escales de m per a finalitats daccs han de tenir la longitud necessria per sobresortir com a mnim 1 m del pla de treball al qual saccedeix. Les escales de m dels llocs de treball shan dajustar a all que estableix la normativa especfica.
Legislaci
Ascens i descens
Crrega
Estabilitat
Immobilitzaci
Lliscament
Longitud
Llocs de treball
Annex I, A-9 del RD 486/1997
RD 486/1997 = Real Decreto 486/1997 ,de 14 de abril, por el que se establecen las disposiciones mnimas de seguridad y salud en los lugares de trabajo RD 1215/97 = Real Decreto 1215/1997. Disposiciones mnimas de seguridad y salud para la utilizacin por los trabajadores de los equipos de trabajo. RD 1435/1992 = Se dictan las disposiciones de aplicacin de la Directiva del Consejo 89-392-CEE, relativa a la aproximacin de las legislaciones de los Estados miembros sobre mquinas. RD 1627/97 = Real Decreto 1627/1997. Disposiciones mnimas de seguridad y salud en las obras de construccin RD 2177/2004 = Real Decreto 2177/2004, de 12 de noviembre, por el que se modifica el Real Decreto 1215/1997, por el que se establecen las disposiciones mnimas de seguridad y salud para la utilizacin por los trabajadores de los equipos de trabajo, en materia de trabajos temporales en altura.
76
Grup Disposicions especfiques sobre la utilitzaci descales de m

Tema
Prohibicions
Concepte regulat
Les escales de m no han de ser usades per dues persones o ms simultniament. No shan dusar escales de m de ms de 5 m de longitud en les quals no es tinguin garanties de la seva resistncia. Queda prohibit usar escales de m de construcci improvisada. Es prohibeix ls de les escales de fusta pintades, per la dificultat que aix pot comportar per detectar-ne els possibles defectes. No shan dutilitzar escales de m i, en particular, escales de ms de 5 m de longitud, en les quals no es tinguin garanties en la resistncia.
Legislaci
Apartats 4.2.3, 4.2.4 i 4.2.5 del RD 2177/2004
Resistncia
Revisi
Les escales de m shan de revisar peridicament.
Apartat 4.2.5 del RD 2177/2005 Apartat 4.1.2 del RD 2177/2004
Utilitzaci limitada
La utilitzaci duna escala de m com a lloc de treball vertical sha de limitar a les circumstncies en les quals, ats el que disposa lapartat 4.1.1, la utilitzaci daltres equips de treball ms segurs no estigui justificada pel baix nivell del risc i per les caracterstiques dels emplaaments que lempresari no pugui modificar.
Ley 31/1995 = Ley de Prevencin de Riesgos Laborales. RD 1215/97 = Real Decreto 1215/1997. Disposiciones mnimas de seguridad y salud para la utilizacin por los trabajadores de los equipos de trabajo. RD 1435/1992 = Se dictan las disposiciones de aplicacin de la Directiva del Consejo 89-392-CEE, relativa a la aproximacin de las legislaciones de los Estados miembros sobre mquinas. RD 1627/97 = Real Decreto 1627/1997. Disposiciones mnimas de seguridad y salud en las obras de construccin RD 2177/2004 = Real Decreto 2177/2004, de 12 de noviembre, por el que se modifica el Real Decreto 1215/1997, por el que se establecen las disposiciones mnimas de seguridad y salud para la utilizacin por los trabajadores de los equipos de trabajo, en materia de trabajos temporales en altura.
77
78
9. Llista de legislaci i normes daplicaci

LEGISLACI
Se establecen las disposiciones mnimas de seguridad y salud para la utilizacin por los trabajadores de los equipos de trabajo, en materia de trabajos temporales de altura Real Decreto 2177, de 12 de noviembre de 2004, del Ministerio de la Presidencia (BOE n. 274 13/11/2004). Modifica el Reial decret 1215/1997: inclou la nova redacci al punt 6 de l'apartat 1 de l'annex I. Introdueix un nou apartat 4 en l'annex II, en el qual s'inclouen disposicions relatives a la utilitzaci dels equips de treball per executar treballs temporals dalada. Disposiciones mnimas en materia de sealizacin de seguridad y salud en el trabajo. Real Decreto 485/1997, de 14 de abril, del Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales (BOE n. 97, 23/04/1997). Se establecen las disposiciones mnimas de seguridad y salud para la utilizacin por parte de los trabajadores de los equipos de trabajo. Real Decreto 1215/1997, de 18 de julio, del Ministerio de la Presidencia (BOE n. 188, 07/08/1997). * Modificat pel Reial decret 2177, de 12 de noviembre, del Ministeri de la Presidncia (BOE 274, 13/11/2004). Disposiciones mnimas de seguridad y salud en las obras de construccin. Real Decreto 1627/1997, de 24 de octubre, del Ministerio de la Presidencia (BOE nm. 256, 25/1071997). * Modificat pel Real Decreto 2177/2004: apartat C.5 de l'annex IV. * Modificat pel Real Decreto 604/2006: sintrodueix una nova Disposicin Adicional Dcima amb el segent redactat: Disposicin adicional dcima. Presencia de recursos preventivos en las obras de
construccin.
Convenio nm. 62 de la O.I.T. (Organizacin Internacional del Trabajo), de 23 de junio de 1937, relativo a las prescripciones de seguridad en la industria de la edificacin. Instrumento de ratificacin, de 12 de junio de 1959, de la Jefatura del Estado (BOE n. 199, 20/08/1959). * Revisi: C167 El Conveni sha revisat lany 1988 pel Conveni nm. 167. * Constituci: article 22 de la Constituci de lOrganitzaci Internacional del Treball (OIT) (la part II del Conveni recull disposicions generals referents a les bastides). Recomendacin n. 53 de la Conferencia general de la OIT, de 23, que completa el Convenio 62 sobre las prescripciones de seguridad en la industria de la edificacin. (El ttol I del Reglament tipus que figura en la Recomanaci es refereix a bastides). Tamb cal tenir en compte: * Barcelona (rea metropolitana): - Ordenances: els articles 29 i 123 de les ordenances metropolitanes d'edificaci. * Barcelona (ciutat): - Ordenances: els articles 9 i 10 de lOrdenana general del medi ambient urb; els articles 28.2 i 30 de lOrdenana dels usos del paisatge urb de la ciutat de Barcelona. - Manual de bastides. Mobilitat i accessibilitat: criteris per a la installaci a la via pblica
79
* Accessibilitat: - Promoci de l'accessibilitat i de supressi de barreres arquitectniques, i d'aprovaci del Codi d'accessibilitat. Decret 135/1995, de 24 de mar, de desplegament de la Llei 20/1991, de 25 de novembre. * Normes contingudes en els reglaments de rgim interior de les empreses i normes dictades pels comits de seguretat i salut i pels convenis collectius.
NORMES
UNE-76-501/1987 Estructuras auxiliares y desmontables. Clasificacin y definicin. UNE EN 12810-1:2005 Andamios de fachada de componentes prefabricados. Parte 1: especificaciones de los productos. UNE EN 12810-2:2005 Andamios de fachada de componentes prefabricados. Parte 2: mtodos particulares de diseo estructural. UNE EN 12811-1:2005 Equipamiento para trabajos temporales de obra. Parte 1: andamios. Requisitos de comportamiento y diseo general. UNE EN 12811-2:2005 Equipamiento para trabajos temporales de obra. Parte 2: informacin sobre los materiales. UNE EN 12811-3:2003 Equipamiento para trabajos temporales de obra. Parte 3: ensayo de carga. UNE EN 74-1:2005 Uniones, espigas ajustables y placas de asiento para andamios y cimbras. Parte 1: uniones para tubos. Requisitos y procedimientos de ensayo. (Ratificada por AENOR en agosto de 2006.) UNE-EN 39:2001 Tubos de acero libres para andamiajes y acoplamientos. Condiciones tcnicas de suministro. UNE-EN-1298/1996 Torres de acceso y torres de trabajo mviles. Reglas y directrices para preparar un manual de instrucciones. UNE EN 1004:2006: Torres de acceso y torres de trabajo mviles construidas con elementos prefabricados. Materiales, dimensiones, cargas de diseo y requisitos de seguridad y comportamiento.
80
10. Recomanacions sobre lexercici professional

La llicncia municipal per al muntatge de bastida permet dues possibilitats dintervenci per part dun tcnic: Full dassumeix de bastida Full dassumeix de bastida i de la direcci de lobra de rehabilitaci de la faana. Alguns ajuntaments no exigeixen el full dassumeix per a les bastides, perqu les consideren part integrant del projecte d'intervenci a les faanes. Per assumir cal tenir en compte que: El full dassumeix duna bastida comprn des del comenament del muntatge fins a la finalitzaci total del desmuntatge. s important definir de forma clara a la NEP (nota dencrrec-pressupost) si sassumeix solament el muntatge i desmuntatge de la bastida o tamb la direcci de lobra de la faana, perqu es puguin demostrar, si cal, els lmits de la nostra intervenci, ja que la responsabilitat que sen deriva es diferent: a) Responsabilitat derivada de lobra viva, en cas que nomes sassumeixi la intervenci de muntatge i desmuntatge de la bastida, o b) Responsabilitat civil decennal, en cas que el tcnic assumeixi tamb la direcci de lobra de rehabilitaci de la faana. Cal recordar que el projecte ha d'incloure l'estudi bsic de seguretat i salut o l'estudi corresponent. Si no s obligatria la designaci de coordinador de seguretat en la fase dexecuci, s a dir, si no hi ha d'intervenir ms d'una empresa, una empresa i treballadors autnoms o diversos treballadors autnoms, la direcci facultativa de lobra ha dassumir les funcions que li sn assignades en el Reial decret 1627/1997, que sn: Aprovar el pla redactat pel constructor Prendre les mesures necessries perqu noms puguin accedir a lobra les persones autoritzades Formular les ordres adients per complir el pla i els principis de lacci preventiva Responsabilitzar-se del llibre dincidncies Quan calgui, advertir el constructor de lincompliment de les mesures de seguretat i realitzar la corresponent anotaci en el llibre dincidncies.
Recomanacions a lefecte de responsabilitats En cas que no hi intervingui un arquitecte, s recomanable tenir un llibre dobra per anotarhi les instruccions que es donin (el llibre es pot sollicitar al Collegi). Si hi interv un arquitecte, les anotacions shan de fer al llibre dordres. En el cas dassumir noms el muntatge i desmuntatge de la bastida, s important no intervenir ni donar ordres que estiguin relacionades amb parts que no hem assumit, s a dir, amb la direcci de lobra. Fet aix, en cas de reclamaci al tcnic en base a responsabilitat decennal, hauria de ser possible demostrar que no sha assumit la direcci de lobra.
81
s recomanable que el full dassumeix de bastida es visi sempre, perqu altrament el tcnic no tindr coberta la seva responsabilitat decennal. La cobertura de lassegurana es limitar a all que shagi presentat al visat, segons la plissa. Renunciar, si ho considerem necessari Les dificultats generades pel no-compliment de les ordres que es donen, o altres situacions conflictives, poden portar el tcnic a renunciar al full dassumpci. Cal emplenar limprs de renncia i presentar-lo al Collegi, amb un informe sobre lestat de lobra. Per la poca durada dels treballs que tractem, cal que sactu amb rapidesa i deixar directament constncia a lAjuntament daquesta renncia.
82

Caateeb Bastides

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Caateeb Bastides

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Nm: 26.

Compliment de lOrdenana dels usos del paisatge urb en la ciutat de Barcelona

rea tcnica del CAATEEB

El projecte de bastida tubular

EL PROJECTE DE BASTIDA TUBULAR SETEMBRE DE 2007. DOCUMENT A LABAST 26.1

El projecte de bastida tubular

Document imprs amb paper ecolgic i procs de blanquejat ECF

El projecte de bastida tubular

1. Introducci ................................................................................................. 5 2. Model de projecte de bastida (*) ................................................................ 7

3. Compliment del codi daccessibilitat ......................................................... 17 4. La normativa a Barcelona ......................................................................... 19

El projecte de bastida tubular

Copyright : Col. d'Ap., Arq. Tc. i Enginyers dEdificaci de Barcelona,2007

El projecte de bastida tubular

El projecte de bastida tubular

El projecte de bastida tubular

2. Model de projecte de bastida

El projecte de bastida tubular

2.3. Plec de condicions

2.4. Pressupost del muntatge i de la retirada de la bastida

El projecte de bastida tubular

Comprovar i indicar en els plnols:

El projecte de bastida tubular

2.6. Model destudi bsic de seguretat i salut

El projecte de bastida tubular

2.2. Execuci de l'obra:

Altres sistemes de protecci: ............................................................................. Quantitat de quadres per planta:........................................................................

4. Equip i maquinria que cal utilitzar

El projecte de bastida tubular

6. Pla de circulaci a lobra (personal, maquinria, materials)

7. Anlisi de riscos i mesures preventives.

Lannex I daquest document (pg. 15) pot ser

El projecte de bastida tubular

8. Enumeraci de les proteccions collectives que cal adoptar

Mesures preventives previstes (noms enumereu-les)

8.2. Bastides i plataformes

9. Equips de protecci individual

El projecte de bastida tubular

10. Informacions tils per als treballs

El projecte de bastida tubular

Annex I: Anlisi de riscos i mesures preventives

El projecte de bastida tubular

El projecte de bastida tubular

3. Compliment del codi daccessibilitat

Annex 1: Normes daccessibilitat urbanstica

El projecte de bastida tubular

El projecte de bastida tubular

4.2 Ordenana dels usos del paisatge urb de la ciutat de Barcelona

El projecte de bastida tubular

El projecte de bastida tubular

4.3. Ordenana general del medi ambient urb de la ciutat de Barcelona

El projecte de bastida tubular

4.4. Manual de bastides. Mobilitat i accessibilitat2

El projecte de bastida tubular

El projecte de bastida tubular

El projecte de bastida tubular

El projecte de bastida tubular

El projecte de bastida tubular

El projecte de bastida tubular

El projecte de bastida tubular

El projecte de bastida tubular

El projecte de bastida tubular

El projecte de bastida tubular

El projecte de bastida tubular