ÍNDEX 2. CRITERIS PER LA DETERMINACIÓ DELS COSTOS...................................................................................

15
3. QUANTIFICACIÓ DELS COSTOS DE TRANSFORMACIÓ DEL SÒL ............................................................. 15
4. VIABILITAT ECONÒMICA DE L’ACTUACIÓ ............................................................................................ 16
I. MEMÒRIA ........................................................................................................................................... 3
V. JUSTIFICACIÓ DE L’EQUILIBRI ENTRE ELS POLÍGONS D’ACTUACIÓ ........................................................ 16
0. ANTECEDENTS DE TRAMITACIÓ ........................................................................................................... 3
VI. DOCUMENTACIÓ GRÀFICA ................................................................................................................. 19
1. OBJECTE I MARC JURÍDIC ..................................................................................................................... 3
ANNEX I. ESTUDI D’AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA ................................................................... 20
2. DEFINICIÓ DE L’ÀMBIT ......................................................................................................................... 3
ANNEX II. CÀLCUL DELS VALORS DE REPERCUSSIÓ DEL SÒL ........................................................................ 21
3. PROMOTORS I REDACTORS DEL PLA..................................................................................................... 3
4. ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT ........................................................................................................... 3
5. ESTAT ACTUAL..................................................................................................................................... 3
6. OBJECTIUS DEL PMU ............................................................................................................................ 4
7. PLANEJAMENT VIGENT ........................................................................................................................ 4
7.1. EDIFICABILITAT.................................................................................................................................... 5
7.2. CESSIONS ............................................................................................................................................ 5
7.3. CÀRREGUES URBANÍSTIQUES ............................................................................................................... 5
8. ORDENACIÓ PROPOSADA .................................................................................................................... 5
8.1. CRITERIS GENERALS ............................................................................................................................. 5
8.2. ORDENACIÓ PROPOSADA .................................................................................................................... 6
8.3. VIALS I ESPAIS LLIURES ........................................................................................................................ 6
8.4. EDIFICI MUNICIPAL PER A EQUIPAMENT I HABITATGE SOCIAL .............................................................. 6
8.5. EDIFICI ALMOGÀVERS 166 ................................................................................................................... 7
8.6. EDIFICI C. BADAJOZ ............................................................................................................................. 7
8.7. EDIFICI CANTONADA ÀVILA ALMOGÀVERS ........................................................................................... 7
9. GESTIÓ DEL PLA DE MILLORA URBANA ................................................................................................. 8
9.1. DELIMITACIÓ POLIGONAL I SISTEMA D’ACTUACIÓ................................................................................ 8
9.2. COMPROMISOS DELS PROMOTORS I GARANTIES ................................................................................. 8
10. MEMÒRIA SOCIAL ............................................................................................................................... 9
11. INFORME MEDIAMBIENTAL ................................................................................................................. 9
12. ESTUDI D’AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA ............................................................................ 9
II. NORMES URBANÍSTIQUES ................................................................................................................. 10
III. PLA D’ETAPES .................................................................................................................................... 15
IV. AVALUACIÓ ECONÒMICA I FINANCERA .............................................................................................. 15
1. JUSTIFICACIÓ LEGAL .......................................................................................................................... 15
I. MEMÒRIA
0. ANTECEDENTS DE TRAMITACIÓ
El present document es presenta davant de l’Ajuntament de Barcelona per a la seva aprovació definitiva, un cop
s’han incorporat la rectificació d’algunes correccions d’errades materials detectades amb posterioritat a l’Acord
d’aprovació inicial adoptat per la Comissió de Govern en sessió de data 25 d’octubre de 2018. Es tracta d’una
errada numèrica en un quadre informatiu de l’apartat 9 de la Memòria en relació amb la superfície de sòl
destinada a vial i la correlativa errada en l’Avaluació econòmica i financera, una errada en la referència a la
superfície de l’àmbit que es feia en la normativa i una errada en l’alçada màxima de l’edificació de la zona
22@HS.
Així mateix s’ha eliminat una referència normativa a la mida i forma de les parcel·les per a ajustar-se a la
normativa vigent de 22@ en quant a parcel·la mínima, s’ha unificat el vol màxim dels cossos sortints de la zona
22@HS/22@T a 1,10 m i s’ha actualitzat el quadre de propietats que consta en la Memòria i plànols, per reflectir
la transmissió d’una finca posterior a l’aprovació inicial.
Finalment, en l’EAMG s’han incorporat les consideracions derivades de l’Informe del Departament d’Estratègia de
Mobilitat i de l’Autoritat del Transport Metropolità.
3. PROMOTORS I REDACTORS DEL PLA
Els promotors del Pla són CONREN TRAMWAY DOS, S.L. i Domingo Dalmau Sanahuja, propietaris de finques
incloses en l’àmbit de planejament que representen el 62,84% de la seva superfície, donant compliment, en
conseqüència, al requisit que estableix l’article 17.2 de les Normes urbanístiques de la MPGM 22@, d’acord amb
el qual els plans de promoció privada podran ser promoguts pels propietaris que comptin amb una superfície
mínima del 60 per cent del sòl de l’àmbit de transformació.
Els redactors del Pla són Enric Batlle i Joan Roig, per part de Batlle i Roig Arquitectura SLP i Gina Barcelona
Architects AIE, i Elvira Fernández, per part de Pareja i Associats, Advocats, SLP.
4. ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT
L’àmbit de planejament està integrat per 5 parcel·les cadastrals, una de les quals dividida en propietat horitzontal
(parcel·la 01) i una altra (parcel·la 16) que només està inclosa parcialment en l’àmbit. Inclou també els dos trams
que conformen el Passatge del Camp, de domini públic, entre els carrers d’Almogàvers i de Pere IV.
En el següent quadre es fa constar la titularitat, referència cadastral i registral, adreça i superfície d’aquestes
finques, segons la cartografia oficial de l’Ajuntament de Barcelona:

1. OBJECTE I MARC JURÍDIC

FINCA SUPERFÍCI
La Modificació Puntual del Pla General Metropolità per a la renovació de les àrees industrials del Poblenou – PARCEL·LA PROPIETARI REF.CADASTRAL ADREÇA %
REGISTRAL E (m²)
Districte d’Activitats 22@ de Barcelona, aprovada definitivament per la Subcomissió d’Urbanisme de Barcelona el
BALAVIA 2000, S.L 2635601DF3823F0002TA 53.571 Àvila 102
27 de juliol de 2000 (en endavant, MPGM 22@), té per objecte la transformació del Poblenou en un districte 3.165,00 34,70%
01
d’activitats econòmiques amb infraestructures i urbanització adequades per donar suport a activitats emergents M. Eugenia GALOBART PUJOL 2635601DF3823F0003YS 53.573 Almogàvers 154
del nou sector de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), la investigació, la cultura i el
02 Domingo DALMAU SANAHUJA 2635602DF3823F0001DP 8.296 Almogàvers 166 587,00 6,44%
coneixement. Amb aquesta finalitat, l’article 17 de les Normes urbanístiques de la MPGM preveu el
desenvolupament d’actuacions de transformació no delimitades per mitjà de plans de millora urbana d’iniciativa 03 CONREN TRAMWAY DOS S.L 2635603DF3823F0001XP 9.619 Badajoz 97 2.097,00 23,00%
pública o privada. Els àmbits no predeterminats s’han de correspondre amb la traça de les illes de l’eixample o
16 CONREN TRAMWAY DOS, S.L 2635616DF3823F0001BP 7.206/BIS Àvila 96 2.918,00 32,00%
amb part d’aquestes.
04 CONREN TRAMWAY DOS, S.L. 2635604DF3823F0001IP 34.266 Pere IV 103 128,00 1,40%
En aquest context, el present Pla de Millora Urbana té per objecte el desenvolupament de les determinacions de
la MPGM 22@ en l’àmbit de l’illa delimitada pels carrers Àvila, Almogàvers, Badajoz i Pere IV, tot concretant les Sòl públic Passatge del
AJUNTAMENT DE BARCELONA 210,00 2,30%
condicions d’aprofitament urbanístic i el règim de càrregues urbanístiques, en el marc dels paràmetres fixats per (passatges) Camp
la citada MPGM. Vials AJUNTAMENT DE BARCELONA 15,00 0,16%
perimetrals
Aquest Pla de millora urbana s’adequa a les finalitats previstes per als plans de millora urbana en sòl urbà no
consolidat en l’article 70 del Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost TOTAL ÀMBIT PLANEJAMENT 9.120,00 100,00%
(en endavant, TRLU).

2. DEFINICIÓ DE L’ÀMBIT
L’àmbit de la present proposta de Pla de Millora Urbana és el de l’illa delimitada pels carrers Àvila, Almogàvers,
Badajoz i Pere IV. En aquest àmbit s’hi inclouen tots els sòls de l’illa excepte els que es troben definits en el
plànol 3 de la MPGM 22@ com a front edificatori consolidat, que són els de les parcel·les ocupades per edificis
d’habitatges que fan façana als carrers Pallars i Pere IV fins al passatge del Camp. Aquestes parcel·les no
s’inclouen dins l’àmbit de planejament i transformació d’acord amb l’article 17.2 de les Normes urbanístiques de la
MPGM 22@.
Existeixen lleugeres diferències entre el perímetre de l’illa marcat per les edificacions existents i el que marquen
les noves alineacions que es proposen, d’acord amb els criteris establerts al plànol O-1. La definició de l’àmbit ve
donada per la suma dels dos perímetres (9.120 m²); la superfície de càlcul d’aprofitaments inicials ve donada pels
sòls qualificats de 22@ segons el planejament vigent, que prenen com a perímetre el de l’edificació existent
(9.105 m²); i en l’ordenació proposada se seguiran les alineacions obtingudes del plànol O-1.
5. ESTAT ACTUAL
L’illa objecte d’estudi sorgeix de la superposició de les traces agrícoles originals del Poblenou amb la trama
d’eixample. Així, el marc dels carrers Badajoz, Almogàvers i Àvila respon al Pla Cerdà, mentre que el carrer Pere
IV i els passatges i la major part de la parcel·lació interior tenen el seu origen en l’estructura agrícola original.
L’illa està ocupada per diverses naus industrials en quasi tota la seva superfície, amb alguns patis privats i tres
trams de passatge públic (passatges del Camp i de Joan Goula). En algunes de les naus hi ha activitat, mentre
que la situada a la parcel·la 16 està desocupada i força deteriorada. La nau de la finca situada a la cantonada
entre els carrers Àvila i Almogàvers actualment es troba en ple funcionament com a taller de cotxes.
A més, hi ha dues edificacions destinades, en part, a ús d’habitatge: una de mida molt petita situada a la
cantonada del carrer Pere IV amb el carrer Badajoz (Pere IV 103), en un estat de conservació bastant pobre i que
no presenta elements d’interès arquitectònic; i una altra (Almogàvers 166) força més gran, que, si bé no té
qualitats suficients per a la seva catalogació, sí que té un cert interès tipològic.
La resta del front de Pere IV, que era carretera principal que travessava Sant Martí durant el seu
desenvolupament urbà, es va consolidar com a front que combinava els habitatges i els serveis. Així ho va
reconèixer la MPGM 22@, que el va qualificar com a front consolidat, i per aquest motiu queda fora de l’àmbit de
planejament.
La parcel·lació interior de l’illa respon a les directrius de la parcel·lació agrícola històrica del Poblenou, que és
perpendicular a la traça de Pere IV. Aquestes mateixes directrius segueixen els passatges existents: per una
banda el passatge del Camp, que si bé tot indica que inicialment travessava des del carrer Pere IV fins al carrer
Almogàvers, posteriorment va quedar tallat per l’ampliació de la nau de la parcel·la 1; i per l’altra banda, el
passatge de Joan Goula, que dona servei a les parts de darrere d’algunes de les parcel·les amb front al carrer
Pere IV i desemboca al passatge del Camp.
Quant a la topografia, l’illa és sensiblement plana, amb cotes absolutes entre la 4,30 i la 4,80 en tots els carrers
perimetrals.
1859 1931
1956 actual
Evolució històrica de l’illa objecte de planejament, amb el passatge del Camp marcat en verd
6. OBJECTIUS DEL PMU
El present Pla de Millora Urbana té per objecte la transformació dels sòls compresos en l’illa delimitada pels
carrers pels carrers Àvila, Almogàvers, Badajoz i Pere IV amb qualificació 22@. Amb aquest objectiu, s’estableix
l’ordenació detallada d’aquest àmbit tot concretant els sòls destinats a aprofitament privat i a sistemes urbanístics
públics, l’edificabilitat i els usos previstos, la configuració volumètrica de l’edificació, i les directrius per a la
disposició de les infraestructures, de conformitat amb els paràmetres de la MPGM i les determinacions del Pla
Especial d’infraestructures del Poblenou.
Els objectius de l’ordenació que s’estableix són els següents:
- Ordenació de les zones i sistemes sobre l’eix del passatge del Camp, i delimitació d’un nou espai públic
perpendicular a aquest passatge.
- Ubicació de les cessions municipals de sòl destinat a sistema d’equipament públic juntament amb la de
sòl amb aprofitament (habitatge social i sòl qualificat com a zona 22@T), al llarg del nou espai públic que
travessa l’illa.
- Conservació de l’edificació consolidada i integració dins de l’ordenació amb ús d’habitatge situada al
carrer Almogàvers 166.
- Delimitació de dos polígons d’actuació que permetin executar les determinacions del Pla en dues fases
diferenciades en el temps, tot concentrant en la primera fase la cessió dels sòls destinats a sistemes
urbanístics públics d’espais lliures i equipaments, i a habitatge social, i permetent que es mantingui
l’activitat de la nau situada a la cantonada dels carrers Àvila i Almogàvers.
7. PLANEJAMENT VIGENT
El planejament vigent de conformitat amb el qual s’ha de desenvolupar aquest Pla de Millora Urbana és el
següent:
- Modificació del Pla General Metropolità per a la renovació de les zones industrials del Poblenou -
Districte d’activitats 22@bcn, aprovada definitivament per la Subcomissió d’Urbanisme de Barcelona per
acord de 27 de juliol de 2000.
- Modificació de les normes urbanístiques de la MPGM per a la renovació de les zones industrials de
Poblenou – Districte d’activitats 22@bcn, aprovada definitivament per la Subcomissió d’Urbanisme de
Barcelona l’1 de març de 2006. Aquesta modificació, d’iniciativa municipal, té com objectiu fonamental
l’adaptació de les normes urbanístiques a les determinacions del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol,
pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme.
- Pla Especial d’Infraestructures –Districte d’activitats 22@bcn–, aprovat definitivament pel plenari de
l’Ajuntament de Barcelona en data 27 d’octubre de 2000. El Pla Especial d’Infraestructures (PEI), com a
document urbanístic previst a la MPGM per a la renovació de les zones industrials de Poblenou –Districte
d’activitats 22@bcn– estableix la dotació d’infraestructures del conjunt del sector i es basa en els criteris
de sostenibilitat i règim de competència en la prestació dels principals serveis econòmics.
Quant a les determinacions de la MPGM 22@, s’han de destacar les condicions per al desenvolupament
d’actuacions de transformació no delimitades mitjançant plans de millora urbana, que es regulen a l’article 17 i,
per remissió, a l’article 16 de les normes urbanístiques, i que són les següents:
• Àmbit: haurà d’estar degudament justificat i inclourà com a mínim una illa-Eixample o part d’aquesta
definida per un passatge. L’àmbit mínim de l’actuació de transformació ha de ser d’un 60% de la
superfície de l’àmbit de planejament.
• Edificabilitat:
Coeficient net: 2,2 m² sostre/m² sòl.
Coeficient net complementari: 0,5 m² sostre/m² sòl. Podrà addicionar-se al coeficient net per a
destinar-se exclusivament a activitats @.
Coeficient net complementari addicional: 0,3 m² sostre/m² sòl de titularitat municipal que es
destinarà a l’ús d’habitatge sotmès a algun règim de protecció pública.
• Usos: els previstos amb caràcter general a l’article 6.
• Cessions per a sistemes: 10% de la superfície de l’àmbit de l’actuació, destinat a equipament; 31 m² de
sòl per cada 100 m² de sostre d’habitatge destinats a espais lliures i equipaments, dels quals 18 m² es
destinaran com a mínim a espais lliures. Quan l’àmbit de transformació inclogui vials pendents d’obertura,
els sòls amb aquest destí seran també de cessió obligatòria i gratuïta.
 • Densitat d’habitatges: la densitat màxima és la resultant de dividir el sostre destinat a habitatge per 90 A banda, el Pla qualifica com a vial cívic els trams del Passatge del Camp actualment existents, i preveu el seu
m², amb l’excepció dels habitatges sotmesos a règims específics de protecció pública que tinguin un límit eixamplament fins als 6 m i la seva obertura i cessió en el tram central, actualment ocupat per les edificacions:
de superfície protegible inferior, per als quals la densitat s’ajustarà en funció d’aquesta superfície. 601 m². També es qualifiquen 35m² de vial que resulten de la diferència entre les alineacions i el límit de l’àmbit.
• Condicions d’urbanització i serveis: s’hauran de concretar de conformitat amb el que estableix el PEI. D’acord amb l’anterior, en resulten les següents cessions de sòl per a sistemes urbanístics públics:
• Terminis d’edificació: els que fixi el pla de millora urbana.
En aplicació d’aquestes previsions de la MPGM 22@, les determinacions principals són les que es recullen en els Sòl per a sistemes urbanístics públics
punts següents:
Espais lliures (6b) 847 m²
7.1. EDIFICABILITAT
Al trobar-se l’àmbit en zona qualificada de 22@ dins l’àmbit de transformació (9.105 m²) la seva edificabilitat Equipament (7@) 910 m²
correspondrà als índexs següents: Vial cívic (5b) 601 m²
- Coeficient net 2,2 m²st/ m²s, d’usos 22@: 9.105 m² x 2,2 m²st/ m²s = 20.031,00 m²st.
Vials perimetrals (5) 35 m²
- Coeficient net complementari 0,5 m²st/ m²s, per a activitats @: 9.105 m² x 0,5 m²st/ m²s = 4.552,50 m²st
Total 2.393 m²
- Coeficient net complementari addicional: 0,3 m²st/ m²s, de titularitat municipal i destinat a habitatge de
protecció pública: 9.105 m² x 0,3 m²st/ m²s = 2.731,50 m²st.
Es proposa ubicar al polígon 1 totes les cessions del sector per a l’espai lliure, l’equipament i vials (Passatge del
Camp) així com el sòl per a habitatge de protecció, atès que, tal com es descriu al punt 8 d’aquesta Memòria, és
Resultant les edificabilitats següents per al total de l’àmbit: el polígon que es preveu executar en primera fase. D’aquesta manera, s’assegura la seva cessió en el termini
més curt de temps, i mantenir en el polígon 2, d’execució més endarrerida, l’activitat en funcionament a la finca de
Edificabilitat la cantonada d’Almogàvers amb Àvila.
Usos 22@ 2,2 m²st/m²s 20.031,00 m²
24.583,50 m²st
Activitats @ 0,5 m²st/m²s 4.552,50 m² 7.3. CÀRREGUES URBANÍSTIQUES
Els articles 16, 20 i 22 de les Normes urbanístiques de la MPGM 22@bcn regulen els drets i deures de la
Habitatge protegit (22@ HS) 0,3 m²st/m²s 2.731,50 m²st
propietat del sòl, en desenvolupament del règim que estableix la legislació urbanística i en relació amb el què
Total 27.315,00 m²st preveu el Pla Especial d’Infraestructures. Els costos d’urbanització dels espais lliures i vials situats dins l’àmbit de
la proposta.
Els deures que corresponen als propietaris de sòl són els següents:
7.2. CESSIONS - Cedir gratuïtament a l’Ajuntament el sòl destinat a vialitat inclòs en l’àmbit d’actuació.
El Pla de Millora Urbana ha d’incorporar cessions de sòl per a espais lliures i equipaments. - Cedir gratuïtament a l’Ajuntament el sòl destinat a espai lliure (6b) i a equipament comunitari (7@).
D’una banda, com a càrrega específica, un 10% de la superfície del sòl s’haurà de cedir com a equipament. De la - Cedir gratuïtament a l’Ajuntament els sòls urbanitzats per ubicar el 10% de l’aprofitament global del
superfície de l’àmbit de transformació (9.105 m²) això correspondrà a: sector, que inclou la totalitat dels 0,3 m²st/m²s, coeficient net complementari addicional destinat a
Cessió d’equipament : 9.105 m² x 10% = 910 m². habitatge amb protecció oficial 22@HS, més els sostre qualificat com a 22@T que correspongui per
completar el 10% d’aprofitament.
De l’altra, el Pla de Millora Urbana haurà de preveure cessions per a sistemes locals d’espais lliures i
equipaments urbanitzats amb una quantia mínima de 31 m² de sòl per cada 100 m² de sostre d’habitatge, dels - Fer efectiu el dret de reallotjament dels ocupants legals d’habitatges a enderrocar que constitueixen llur
quals 18 m² es destinaran com a mínim a espais lliures. De l’aplicació d’aquests estàndards en resulten 847 m² residència habitual.
destinats a espais lliures i equipaments, dels quals 492 m² com a mínim hauran de ser espais lliures, amb els - Fer front a les indemnitzacions que corresponguin per les construccions i instal·lacions que s’hagin
restants 355 m² destinats a espais lliures o equipaments: d’enderrocar, pel trasllat forçós d’activitats i per l’extinció dels drets reals i personals que es declarin
Espais lliures i equipaments : 31 m² / 100 m² x 2.731 m² hab. protecció = 847 m². incompatibles amb el planejament.

Dels quals : 18 m² / 100 m² x 2.731 m² = 492 m² espais lliures com a mínim - El pagament dels costos previstos en el Pla Especial d’Infraestructures (PEI) d’acord amb el mòdul fixat i
actualitzat.
847 m² – 492 m² = 355 m² espais lliures o equipaments
- Els enderrocs que es prevegin en el projecte de reparcel·lació.
Es proposa que tota la superfície que es destini a espais lliures o equipaments es dediqui a espais lliures. Això
correspon a les cessions següents: - Urbanitzar, al seu càrrec, els sòls qualificats com a espais lliures i vials dins en sector de planejament.
- les cessions d’equipaments serien de 910 m²
- les cessions d’espais lliures serien: 8. ORDENACIÓ PROPOSADA

492 m² d’espais lliures obligatoris + 355 m² que poden ser espais lliures o equipaments = 847 m² . 8.1. CRITERIS GENERALS
L’ordenació proposada es fonamenta, a nivell urbanístic, en les premisses següents:
 - La reobertura i potenciació del passatge del Camp com a eix de vianants principal que travessa l’illa en Les plantes pis de l’edifici per a habitatge social se separaran un mínim d’1 m del límit amb els sòls inclosos en el
direcció mar-muntanya. polígon 2, de manera que s’hi puguin obrir finestres que, mentre no es desenvolupi el polígon 2 tindrien vistes per
sobre de les naus existents i, un cop s’executin les previsions per a aquest polígon, s’obrin cap a l’espai privat
- L’obertura d’un nou espai públic transversal, que travessa l’illa paral·lel a Pere IV.
d’us públic que hi confrontarà.
- La generació d’un conjunt per a l’Ajuntament, integrat pels habitatges de protecció pública, amb front
L’edifici tindrà continuïtat amb la implantació de l'equipament, amb el qual podria formar un conjunt arquitectònic
d’alçada assimilable als de l’entorn, al carrer Àvila, i un equipament situat a l’interior de l’illa, però amb
si això s'adapta a les necessitats municipals.
accés directe des de la cantonada de Pere IV amb Badajoz.
El sòl destinat a la construcció de l’habitatge públic es qualifica amb la doble clau 22@HS i 22@T, a fi d’ubicar-hi
- La integració dins l’ordenació proposada de l’edifici existent al carrer Almogàvers 166.
en el mateix edifici el sostre destinat a habitatge i el sostre 22@T que l’Ajuntament rebrà, previsiblement, per
- La previsió d’un edifici per a usos 22@ i activitats @ a la cantonada entre els carrers Àvila i Almogàvers, completar la cessió del 10% de l’aprofitament urbanístic del conjunt del sector, que es cedirà amb l’execució del
amb la mateixa alçada del front d’habitatges de Pere IV. polígon 1. La peça d’equipament complementària a aquesta Unitat d’edificació 3 es qualifica amb la clau 7@.
- La previsió d’un edifici singular d’oficines al front al carrer Badajoz, amb una alçada màxima de 52 m, Per altra banda, el Pla especial que estableixi l’ordenació volumètrica de la peça d’equipament preveurà una
però retirat respecte el carrer Pere IV, de forma que es generaria un espai privat d’ús públic d’accés a alçada màxima, en la part confrontant a l’edifici existent a la UE-2 (Almogàvers 166), equivalent a l’alçada de la
l’interior d’illa a la cantonada de Pere IV amb Badajoz. façana confrontant de l’edifici existent. Aquesta condició d’ordenació respon a la voluntat d’adaptar
volumètricament l’ordenació de l’equipament a l’edifici que es manté i a la generació d’un cert esponjament en la
part central de l’illa, que a més connectarà visualment amb l’espai alliberat a la cantonada entre Badajoz i Pere IV.
8.2. ORDENACIÓ PROPOSADA
L'illa objecte de l'estudi és resultat del creuament de la trama de Cerdà amb la traça del carrer Pere IV i la
pervivència de la parcel·lació agrícola original, que segueix la directriu d'aquest últim carrer. Dintre d'aquestes
traces s'emmarca el passatge del Camp, que originalment travessava tota l'illa, i que donava accés a l’interior de
l’illa i al secundari passatge de Joan Goula. L’ordenació proposada recupera i reforça aquestes traces històriques
que han donat forma a tot el Poblenou i que el nou desenvolupament té l’oportunitat de recuperar
Aquesta recuperació de la forma urbana històrica ha d’anar combinada amb l’atenció al caràcter actual i futur dels
carrers de l’entorn. Mentre que el carrer Pere IV ha de ser, amb la reforma que s'està duent a terme
progressivament, un eix cívic central del barri del Poblenou, Badajoz forma part de la xarxa viària principal
definida pel pla de superilles, mentre que Àvila i Almogàvers passaran a pacificar-se i destinar-se preferentment
als vianants i les bicicletes.
La divisió en dos polígons ha de permetre que, en primera fase, es desenvolupi el front del carrer Badajoz i
l'interior d'illa (polígon 1) i es facin totes les cessions d'espais lliures, equipaments i aprofitament mig en forma
d'habitatge social i sostre 22@T complementari; mentre que el polígon 2, en el que no s’ubiquen sòls de cessió,
pot desenvolupar-se més tard, i mantenir-se l'activitat actualment en marxa a la cantonada dels carrers Àvila i
Almogàvers, fins a l’expiració del contracte de lloguer dels actuals ocupants.

8.3. VIALS I ESPAIS LLIURES

En el marc del reconeixement de les traces històriques del Poblenou, el passatge del Camp es completa i
s'amplia per a reforçar a la seva funció connectora original, qualificant-lo de vial cívic (5b).
La nova zona verda perpendicular al passatge, amb una amplada d’uns 11 m, farà la funció d'espai lliure de l'illa i Imatge de la visió de l’interior d’illa des del carrer Pere IV
de connector en aquesta direcció, generant un nou espai interior al qual es podrà accedir a través d'un porxo des
del carrer Àvila, i de forma directa des del nou eixamplament de la cantonada Pere IV-Badajoz pel costat contrari.
Aquest espai lliure es completarà incorporant espacialment el passatge Joan Goula, situat fora de l’àmbit de
planejament, i donarà la possibilitat d'afegir-hi les zones verdes de cessió que pugui generar un futur
desenvolupament del front consolidat del carrer Pere IV.

8.4. EDIFICI MUNICIPAL PER A EQUIPAMENT I HABITATGE SOCIAL

Al front del carrer Àvila, dins el polígon 1, es proposa la ubicació de l'edifici d'habitatge social (Unitat d’edificació
3), fent mitgera amb els edificis existents que formen part del front consolidat, deixant a sota un espai d'entrada a
la zona verda interior amb un gàlib mínim lliure de 6 m. Aquest edifici es prolonga cap a l'interior de l'illa, de forma
paral·lela a l'espai lliure. L’edifici tindrà una alçada reguladora màxima de 22,40 m, que s’assimila a la
configuració típica d’eixample de planta baixa amb altell i cinc plantes pis. El projecte d’edificació adaptarà
l’alçada a la franja més propera a la mitgera amb l’edifici del carrer Àvila núm. 94 a l’alçada de l’edifici existent o,
en el seu cas, a l’alçada prevista pel Pla de Millora Urbana del front consolidat que s’hagi aprovat.

Imatge de la visió de l’interior d’illa des del carrer Badajoz
8.5. EDIFICI ALMOGÀVERS 166
En la parcel·la del carrer Almogàvers 166 (Unitat d’edificació 2) es manté el volum de l’edificació existent, de 989
m² de sostre, corresponent a PB+1 amb un cos de PB+2. Es preveu que l’ús residencial existent es pugui
mantenir amb caràcter transitori i fins que a la parcel·la es faci una nova edificació. Per això se li atorga una clau
específica 22@T1.
Edifici existent al c.
Almogàvers 166
8.6. EDIFICI C. BADAJOZ
El gruix de l'aprofitament privat del polígon 1 es concentra en els sòls situats entre el passatge del Camp i el
carrer Badajoz, que es qualifiquen com a 22@T. Es proposa un edifici situat al nord del passatge del Camp
(Unitat d’edificació 1), amb front al carrer Badajoz i el xamfrà amb el carrer Almogàvers. Per a aquesta edificació
s’ha estudiat amb diverses formalitzacions alternatives, que en tots els casos tenen en compte la necessitat d’una
separació respecte la façana del carrer Pere IV i la generació d’espais d’entrada al passatge i al nou espai lliure
interior d’illa. D’aquestes opcions sorgeixen bàsicament dues alternatives:
- una edificació esgraonada amb una alçada màxima de PB+5 en la part més propera al carrer Pere IV i de
PB+12 en la part més propera al xamfrà de Badajoz amb Almogàvers. Aquestes alçades inclouen tots els
elements de la coberta excepte antenes i sistemes de neteja de façana
- una edificació amb una alçada uniforme de PB+10 m.
Alternativa de pb+5 al front de Pere IV i pb+12 a Almogàvers, amb el polígon 2 sense desenvolupar (imatge
esquerra) o desenvolupat (imatge dreta)
Alternativa de pb+10 uniforme, amb el polígon 2 sense desenvolupar (imatge esquerra) o desenvolupat (imatge
dreta)
En tots els casos l’edifici mantindrà una separació mínima de 30 m respecte l'alineació del carrer Pere IV com a
espai privat d'ús públic i es completarà aquest espai amb un porxo sense pilars amb un mínim de 6 m d'alçada.
Per tal de permetre que el projecte d’edificació acabi d’ajustar el volum de l’edifici, es determina normativament un
gàlib amb un cert esponjament, en el qual és possible concretar l’edifici amb les dues formalitzacions explicades,
en el qual es limita una alçada màxima de 52 m i PB+12, limitada a una distància de 50 m de distància de la
façana de Pere IV, i una alçada màxima de 44,50 m, equivalent a PB+10, a la resta.
L’alçada puntual de 52 m forma part d’una sèrie d’edificis que puntualment van apareixent al llarg de tot l’eix del
carrer Badajoz amb alçades superiors a 40 m, i que culminen amb el volum singular de la torre Agbar. (figura en
la pàgina següent)
8.7. EDIFICI CANTONADA ÀVILA ALMOGÀVERS
En el sòl situat en la cantonada Àvila-Almogàvers, que forma el polígon 2 i es qualifica íntegrament com a 22@T,
es proposa una edificació (Unitat d’edificació 4) amb una alçada màxima de 24 m on es pot ubicar un edifici amb
una forma flexible, però que en qualsevol cas mantindrà una separació respecte l'edifici d'habitatge social i
l'equipament que permeti un esponjament suficient i la creació d’un espai lliure privat d’ús públic. Es preveu el
manteniment d'una distància mínima de 8 m entre el volum de 24 m d’alçada i l'edifici que es proposa conservar
al carrer Almogàvers 166, espai que es podrà ocupar únicament amb volums de la mateixa alçada que la cornisa
de l'esmentat edifici existent.
 Tant en aquest edifici com en l’anterior s’admeten Cal tenir en compte, en aquest sentit, que tot el sòl públic de cessió previst per al conjunt del sector (sistemes i sòl
uns cossos sortints oberts de fins a 1,10 m a les corresponent al 10% de l’aprofitament de l’àmbit de planejament) se situaria en aquest polígon 1. Això implica que
alineacions dels carrers Àvila i Almogàvers, que l’administració actuant rebrà totes les cessions en la primera etapa del planejament i que les obres d’urbanització
permetran la protecció solar de les orientacions est. de l’espai lliure públic també seran executades dins aquesta primera etapa.
A la resta de les alineacions s’admeten vols només
La distribució de sòl i sostres entre els dos polígons d’actuació és la següent:
per a proteccions solars fins a 0,60 m; i al passatge
del Camp no s’admeten vols. SÒL
POLÍGON 1 POLÍGON 2 TOTAL
2 2 2
ZONES (m s) (m s) (m s)
9. GESTIÓ DEL PLA DE MILLORA URBANA
22@T 1.898,00 3.172,00 5.070,00
9.1. DELIMITACIÓ POLIGONAL I SISTEMA 22@T1 587,00
D’ACTUACIÓ 22@HS/22@T 1.070,00 1.070,00
Dins el sector de planejament es delimiten dos Subtotal zones 3.555,00 3.172,00 6.727,00
polígons d’actuació (1 i 2), a executar pel sistema de
reparcel·lació en la modalitat de compensació. La SISTEMES 2
(m s)
2
(m s)
2
(m s)
determinació d’aquesta modalitat es justifica en
7@ equipament 910,00 910,00
l’existència d’un nombre reduït de propietaris i en el
6b espais lliures 847,00 847,00
fet que les característiques homogènies de l’àmbit
fan viable l’autonomia de la iniciativa privada. 5 vial cívic 601,00 601,00
5 vial 28,00 7,00 35,00
El polígon d’actuació 1 inclou totes les finques de Subtotal sistemes 2.386,00 7,00 2.393,00
titularitat privada incloses en el sector, a excepció de
la parcel·la 01, situada en la confluència dels carrers
TOTAL SÒL 5.941,00 3.179,00 9.120,00
d’Àvila i Almogàvers. Els trams de passatge existent,
que el Pla manté qualificant-los de vial, també
SOSTRE
formen part del polígon 1.
POLÍGON 1 POLÍGON 2 TOTAL
La delimitació de dos polígons, que seran executats ZONES 2
(m st)
2
(m st)
2
(m st)
en dues etapes successives (primer el polígon 1 i
22@T 16.798,50 7.785,00 24.583,50
posteriorment el polígon 2), obeeix als factors que
s’exposen seguidament. Activitats @ 3.110,83 1.441,67 4.552,50
22@HS 2.731,50 2.731,50
Per una banda, en la finca situada en la confluència TOTAL SOSTRE 19.530,00 7.785,00 27.315,00
dels carrers d’Àvila i Almogàvers (parcel·la 01)
existeix actualment una nau en bon estat de
conservació, amb una activitat en funcionament i D’acord amb el que disposa l’article 118.3.b) del TRLU, els polígons d’actuació que es delimiten dins un mateix
contracte de lloguer de llarga durada. Per aquesta sector de planejament han d’estar equilibrats uns respecte als altres, pel que fa als beneficis i les càrregues, de
raó, els actuals propietaris no contemplen la seva forma que sigui possible fer-ne un repartiment equitatiu.
transformació a curt termini. La delimitació d’un
polígon 2 que integri únicament aquesta finca Per la seva banda, l’article 123.1 del RLU estableix que no es poden produir diferències relatives superiors al 15%
permet el seu desenvolupament en una segona en la valoració conjunta dels aprofitaments i les càrregues urbanístiques que corresponguin a cadascun del
etapa, i al mateix temps redueix els costos del polígons, en relació amb la valoració dels aprofitaments i les càrregues urbanístiques del conjunt del sector.
conjunt del sector, en no haver-se d’indemnitzar En l’apartat V d’aquest PMU es justifica que el polígons d’actuació que es delimiten es troben equilibrats, a la
l’extinció del dret d’arrendament i el trasllat de vista del valor dels aprofitaments i les càrregues urbanístiques previstos per al conjunt del sector.
l’activitat.
Pel que fa a la integració urbanística, si bé s’ha plantejat una ordenació conjunta de tota l’illa, l’ordenació del
Per altra banda, els dos propietaris promotors del polígon 1 també permet una coexistència harmònica d’aquest desenvolupament amb el manteniment durant un
present Pla, titulars de la resta de les parcel·les període llarg de temps de les naus existents al polígon 2.
incloses en el sector de planejament excepte la
parcel·la 04 (de superfície 128 m²), contemplen el
desenvolupament d’aquests sòls a més curt termini. 9.2. COMPROMISOS DELS PROMOTORS I GARANTIES
La delimitació d’un polígon 1 que integri tots aquests
sòls permet el seu desenvolupament en una primera D’acord amb el que disposa l’article 102.1 del TRLU, seguidament s’especifiquen els compromisos que
etapa. L’estructura de la propietat i l’escassa adquireixen els promotors del present Pla de millora urbana i les garanties de compliment que s’adquireixen:
presència d’activitats facilitaran la gestió d’aquest a) Compromisos dels promotors amb l’Ajuntament
polígon, en el que, a més, el Pla preveu que
l’edificació de la parcel·la 02 es mantingui, i també i - Els promotors es comprometen, com a integrants de la Junta de compensació del polígon 1, a procedir a
l’ús residencial existent, amb caràcter transitori. la redacció i a presentar, per a llur tramitació, el projecte d’urbanització i el projecte de reparcel·lació del
citat polígon d’actuació urbanística.
Edificis en alçada al llarg del carrer Badajoz
 - Els promotors també es comprometen, conjuntament amb la resta de propietaris, a:
- Urbanitzar i edificar dins dels terminis previstos.
- Cedir els terrenys destinats a sistemes urbanístics públics inclosos en el sector.
- Costejar la urbanització del sector.
- Cedir el sòl corresponent al 10% de l’aprofitament del sector sense càrregues d’urbanització, de
conformitat amb el què estableix l’article 43 del TRLU.
- Els promotors es comprometen a fer constar en els documents públics o privats translatius del domini de
les parcel·les de llur propietat resultants del projecte de reparcel·lació, l’existència, en el seu cas, de la
junta de compensació i l’adhesió de l’adquirent als seus estatuts.
b) Compromisos entre els promotors i els futurs adquirents de solars
En el moment que s’efectuï la transferència de propietat per qualsevol dels títols admesos en dret, el nou
adquirent quedarà obligat a donar compliment als compromisos adquirits pels promotors amb l’Ajuntament en
virtut del present Pla i de les disposicions legals aplicables.
Igualment correran a càrrec dels eventuals futurs adquirents les despeses de conservació de la urbanització des
del moment de l’adquisició de la seva propietat i en la proporció que els correspongui, segons el projecte de
reparcel·lació, fins a la recepció de les obres d’urbanització per part de l’Ajuntament.
Els promotors es comprometen a què en els contractes de compravenda que atorguin amb els eventuals futurs
adquirents de sòls inclosos en el sector, es transcriguin els presents compromisos que necessàriament hauran de
ser acceptats pels adquirents, llevat que ja s’hagi procedit a la liquidació definitiva del projecte de reparcel·lació.
c) Garanties del compliment dels compromisos
De conformitat amb l’article 107.3 del TRLU, la garantia que s’haurà de constituir per assegurar el compliment de
les obligacions contretes pels promotors del present Pla serà de la quantia equivalent al 12% del cost estimat de
les obres d’urbanització. Aquesta quantia haurà de ser garantida com a condició per a l’executivitat i publicació
d’aquest Pla de millora urbana d’iniciativa privada.
La indicada garantia es constituirà mitjançant qualsevol dels instruments previstos legalment i serà cancel·lada en
els supòsits i condicions previstos legalment.
d) Reallotjament dels ocupants legals d’habitatges a enderrocar
En aplicació de l’article 18 de la MPGM 22@ les operacions que incloguin en el seu àmbit edificis existents
d’habitatge hauran de preveure la relocalització dels residents d’acord amb l’article 120 del TRLU. Atès que
només consta l’existència d’un habitatge en tot l’àmbit, es preveu que la relocalització dels seus ocupants, en cas
que acreditin el seu dret a reallotjament en fase de gestió urbanística, es faci efectiu en habitatges de l’entorn,
atesa l’absència de sostre adequat per a aquest ús en les edificacions resultants de la nova ordenació.
contribueixen al desenvolupament i a la renovació de les àrees industrials del Poblenou i a la millora de la qualitat
de vida de la zona.
En concret, en l’àmbit d’aquest Pla de millora urbana, de tota l’edificabilitat prevista (que és la derivada de
l’aplicació de l’índex de 3 m²st/m²s), un 0,3 m²st/m²s es correspon a sostre destinat a habitatges amb protecció
oficial de titularitat municipal. Això suposa que el sostre destinat a habitatge, que en aquest cas és de 2.732 m²,
està destinat íntegrament a habitatge amb protecció oficial, en les modalitats de règim general i especial.
La qualificació de 22@HS s’atribueix en aquest pla a una peça de sòl amb front al carrer Àvila i contigua a
l’equipament comunitari proposat. En aquesta mateixa peça s’ha ubicat sostre d’activitats 22@T, amb l’objectiu
que aquest es destini a usos d’activitats o comercials igualment molt necessaris per al correcte funcionament del
barri. S’assoleix així una major rendibilitat del sòl i del sostre d’habitatge, i es garanteix una major diversificació
dels usos. El sòl destinat a 22@HS ha d’esdevenir de titularitat pública, en virtut de cessió gratuïta a favor de
l’Ajuntament en compliment del deure de cessió del sòl corresponent al 10% de l’aprofitament de l’àmbit.
D’acord amb la informació disponible, existeixen tres habitatges en la finca situada al carrer Almogàvers 166 i un
habitatge en ús a la parcel·la situada al carrer Pere IV 103 (cantonada Badajoz).
L’ordenació preveu el manteniment de l’edifici del carrer Almogàvers 166 i, per tant, dels tres habitatges existents
en aquesta finca. Pel que fa a l’habitatge situat a la finca de Pere IV 103, per les raons d’ordenació explicades
prèviament no es considera la seva conservació; així mateix, atesa l’ordenació de la resta del PMU, no sembla
possible la creació d’un únic nou habitatge en cap de les edificacions destinades a usos 22@T. És per aquesta
raó que es preveu que, en el cas que en la reparcel·lació es confirmi l’existència d’ocupants de l’habitatge amb
dret a reallotjament, aquest es produeixi en habitatges de l’entorn.
11. INFORME MEDIAMBIENTAL
El Pla de Millora Urbana es desenvolupa en sòls completament urbans i construïts gairebé en la seva totalitat. No
existeixen espais lliures ni vegetació significatius i susceptibles de protegir. El desenvolupament urbanístic
mitjançant la regeneració d’àrees urbanes obsoletes concorda amb els objectius de desenvolupament sostenible
que informen la legislació urbanística vigent.
La nova ordenació preveu la creació de nous espais lliures, corredors verds i la possibilitat d’implantació d’espais
verds, permeables i vegetats. En aquest sentit, el desenvolupament ha de suposar una millora evident en les
condicions ambientals de l'àmbit i contribuir a la millora de les condicions ambientals de la ciutat.
12. ESTUDI D’AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA
El present Pla incorpora com a Annex I un Estudi d’Avaluació de la Mobilitat Generada que, d’acord amb la
legislació vigent en aquesta matèria, estudia l’impacte del desenvolupament urbanístic que es proposa en la
mobilitat de l’entorn i de la ciutat.

10. MEMÒRIA SOCIAL

Barcelona, gener de 2019
De conformitat amb la disposició transitòria sisena, apartat 2, del TRLU, els instruments de planejament urbanístic
derivat, relatius a sectors que preveuen usos residencials, que desenvolupen planejament urbanístic general que
no contingui la memòria social que exigeix l’article 59 del TRLU, n’han d’incorporar una que defineixi els objectius
de producció d’habitatge protegit o assequible.
La ciutat de Barcelona compta amb el Pla del Dret a l’Habitatge de Barcelona 2016-2025, aprovat definitivament
pel Plenari de l’Ajuntament el 27 de gener de 2017, que estableix com un dels seus reptes principals el
d’incrementar el parc públic d’habitatge assequible, i s’estableix com a línia d’actuació la generació de nous solars
per a habitatge amb protecció oficial i dotacional. Pel que fa a disponibilitat de sòl, en el Capítol IV del citat Pla
(Execució del Pla) es preveu que l'any 2025 s'hagi desenvolupat el planejament per poder disposar, a falta del de
la gestió, de sòl per a 12.000 nous habitatges entre habitatges dotacionals i habitatges de protecció oficial. Alhora Enric Batlle Joan Roig Elvira Fernández Lozano
es preveu que s'hagi desenvolupat el planejament i la gestió per a l'execució de 8.000 habitatges dotacionals o de Batlle i Roig Arquitectura SLP Pareja i associats, advocats, SLP
protecció oficial més.
L’àmbit del present Pla de millora urbana està dins l’àmbit de la MPGM 22@bcn, la qual estableix que cada pla de ENRIC
millora ha de generar espais per a equipaments, zones verdes i habitatges amb protecció pública que
Digitally signed by ENRIC BATLLE
DURANY / num:11306-9 JUAN ROIG Digitally signed by JUAN ROIG
DURAN / num:11355-7
NOMBRE Firmado digitalmente
BATLLE DN: c=ES, st=Barcelona, o=Col·legi DN: c=ES, st=Barcelona, o=Col·legi

DURAN / por NOMBRE

d'Arquitectes de Catalunya / d'Arquitectes de Catalunya /
COAC / 0015, ou=Col.legiat, COAC / 0015, ou=Col.legiat,
FERNANDEZ FERNANDEZ LOZANO
DURANY / title=Arquitecte, sn=BATLLE title=Arquitecte, sn=ROIG DURAN,

num:1135
givenName=JUAN,
DURANY, givenName=ENRIC,
serialNumber=37729833N, serialNumber=38050916S, LOZANO ELVIRA ELVIRA - NIF 46625205L
num:11306 Fecha: 2019.02.08
cn=ENRIC BATLLE DURANY / cn=JUAN ROIG DURAN /
num:11355-7,
- NIF 46625205L 14:53:29 +01'00'
5-7
num:11306-9,
email=batlleiroig@batlleiroig.com email=batlleiroig@batlleiroig.com

-9
Date: 2019.02.08 14:37:55 +01'00'
Date: 2019.02.08 14:36:23 +01'00'
II. NORMES URBANÍSTIQUES o I.4. Estructura de la propietat
- Plànols d’ordenació normatius:
CAPÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS o O.1. Replanteig alineacions
Article 1. Objecte, àmbit i marc legal o O.2 Divisió poligonal
1. Aquestes normes són part integrant del Pla de millora urbana de l'illa delimitada pels carrers Pere IV, o O.3. Zonificació
Almogàvers, Badajoz i Àvila, que està inclòs en l’àmbit de Modificació del Pla General Metropolità per a la o O.4. Ordenació de l’edificació. Planta
renovació de les zones industrials del Poblenou –Districte d’activitats 22@bcn– (MPGM 22@).
o O.5. Ordenació de l’edificació. Alçats i seccions
2. El present Pla, que és d’iniciativa privada, té per objecte l’establiment de l’ordenació urbanística detallada
del seu àmbit i la concreció de les càrregues urbanístiques a les que se subjecta la seva execució. o O.6. Infraestructures
3. L’àmbit de planejament d’aquest Pla de millora té una superfície de 9.120 m² i inclou els sòls que - Plànols d’imatge (no normatius):
conformen l’illa delimitada pels carrers Pere IV, Almogàvers, Badajoz i Àvila, a excepció dels sòls o O.7.1 imatge de la proposta. Planta baixa.
confrontants amb el carrer Pere IV que la MPGM 22@ identifica com a front consolidat per l’edificació.
o O.7.2. Imatge de la proposta. Planta coberta. Alternativa A
4. Aquest Pla de millora urbana s’empara en la normativa urbanística vigent, en concret: el Decret Legislatiu
1/2010, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya; el Decret 305/2006, de 18 de o O.7.3. Imatge de la proposta. Planta coberta. Alternativa B
juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme de Catalunya ,la Carta Municipal de
o O.8.1. Imatge de la proposta. Alternativa A
Barcelona, les normes urbanístiques de la Modificació del PGM per a la renovació de les zones industrials
de Poblenou –Districte d’activitats 22@–, les normes urbanístiques del Pla General Metropolità (NNUU o O.8.2. Imatge de la proposta. Alternativa B
del PGM), i altres disposicions d’aplicació.
Annex 1 - Estudi d'avaluació de la mobilitat generada.
5. Aquest Pla s’ajusta a les previsions del Pla Especial d’Infraestructures del Poblenou –Districte d’activitats
22@– (PEI) i el seu desenvolupament donarà compliment a les seves disposicions.
Article 4. Interpretació
6. En tot allò que no estigui previst en aquest Pla seran d’aplicació supletòria les NNUU del PGM i altres
normatives vigents sobre edificació, habitatge, indústria, estètica i medi ambient. Aquestes normes s’interpreten atenent al seu contingut i amb subjecció als objectius i finalitats del Pla de millora
expressats en la Memòria i d’acord amb el que preveu l’article 10 del TRLU.

Article 2. Comissió Tècnica

Article 5. Obligatorietat
D’acord amb l’article 3.4 de les Normes de la MPGM22@, una Comissió Tècnica informarà el planejament derivat
de la MPGM i podrà proposar als òrgans de govern l’adopció de disposicions interpretatives o aclaridores de les Les determinacions d’aquest Pla obliguen per igual a l’administració i als particulars, i totes les actuacions i
determinacions d’aquesta, en relació amb el seu desenvolupament. Correspondrà a la Comissió, en tot cas, intervencions en el seu àmbit han de subjectar-se al mateix.
orientar la formalització arquitectònica de les propostes d’ordenació dels plans i dels projectes públics i privats
dins l’àmbit del PMU.
CAPÍTOL II. DESENVOLUPAMENT DEL PLA
Article 6. Règim general
Article 3. Contingut
1. El present Pla, en desplegament de les previsions de la MPGM 22@bcn i del PEI, estableix a favor dels
El contingut d’aquest Pla compleix el què estableix la legislació urbanística vigent i està format pels documents
propietaris els següents drets:
següents:
a) Materialitzar l’edificabilitat equivalent a un coeficient de 2 m²st/m²s, corresponent a la zona industrial
I. Memòria
clau 22 del PGM.
II. Normes urbanístiques
b) Materialitzar un increment d’edificabilitat general de la zona industrial equivalent a un coeficient net de
III. Pla d’etapes 0,2 m²st/m²s, com a compensació dels costos d’urbanització vinculats al PEI.
IV. Avaluació econòmica i financera c) Materialitzar un increment d’edificabilitat complementari equivalent a un coeficient net de 0,5 m²st/m²s
per les activitats @ en els termes previstos en la MPGM22@.
V. Justificació de l’equilibri entre els polígons d’actuació
D’aquests drets a favor dels propietaris s’hauran de detreure els corresponents a l’Ajuntament per a
VI. Plànols
completar la cessió de sòl amb aprofitament prevista a l’apartat 2.d).
- Plànols d’informació:
2. Igualment, la MPGM22@ estableix com a deures dels propietaris els següents:
o I.1.1. Emplaçament
a) Cessió obligatòria i gratuïta a l’Ajuntament del sòl destinat a vials inclòs en l’actuació.
o I.1.2. Fotoplà
b) Cessió obligatòria i gratuïta d’una superfície de sòl equivalent al 10% de l’àmbit amb destí a
o I.2. Àmbit de planejament equipament.
o I.3. Planejament vigent
 c) Cessió obligatòria i gratuïta del sòl urbanitzat resultant d’aplicar un estàndard de 31 m² de sòl per a
cada 100 m² de sostre d’habitatge, dels quals com a mínim 18 m² es destinaran a espais lliures.
d) Cessió obligatòria i gratuïta dels sòls urbanitzats per ubicar el 10% de l’aprofitament global del sector,
que inclou la totalitat del sostre derivat del coeficient net complementari addicional (0,3 m²st/m²s) destinat
a habitatge amb protecció oficial 22@HS més el que corresponguin d’altres usos per a completar la
cessió.
e) Pagament dels costos previstos en el PEI d’acord amb el mòdul fixat i actualitzat.
f) Pagament de les indemnitzacions derivades de la supressió dels usos no admesos, dels usos i activitats
que han de cessar en l’àmbit de transformació, i dels drets que han de ser extingits, i relocalització a
càrrec de l’àmbit dels habitatges afectats.
g) Assumir el conjunt de prescripcions i servituds del PEI.
3. Totes les cessions obligatòries i gratuïtes són a favor de l’Ajuntament de Barcelona.
Article 7. Polígons d’actuació urbanística i sistema d’actuació
1. El present Pla estableix dos polígons d’actuació urbanística, 1 i 2, d’acord amb la delimitació que es conté
en el plànol d’ordenació 1.
2. El sistema d’actuació per als dos polígons serà el de reparcel·lació, modalitat de compensació bàsica,
d’acord amb el que preveuen els articles 130 i següents del Text Refós de la Llei d’urbanisme.
3. Els polígons es desenvoluparan amb els següents criteris:
- El sòl destinat a fer efectiu la cessió a l’Ajuntament de Barcelona del 10% d’aprofitament
urbanístic del conjunt del sector es materialitzarà en el polígon d’actuació 1.
- Les diferències relatives que puguin existir entre els polígons d’actuació urbanística en la
valoració conjunta dels aprofitaments i les càrregues que els corresponguin, en relació amb la
valoració dels aprofitaments i les càrregues urbanístiques del conjunt del sector, es compensaran,
en el seu cas, d’acord amb les regles previstes en l’article 123.2 del Reglament de la Llei
d’urbanisme.
- Cada polígon d’actuació assumirà la quota que li correspongui d’acord amb el PEI, així com la
resta de despeses d’urbanització a que es refereix l’article 120 del Text refós de la Llei
d’urbanisme.
Article 8. Projectes de reparcel·lació
1. Cadascun dels polígons d’actuació s’executarà mitjançant un projecte de reparcel·lació.
2. Els projectes de reparcel·lació concretaran la forma i superfície final de cadascuna de les parcel·les, així
com el sostre assignat a cadascun dels usos permesos.
3. Els projectes de reparcel·lació regularan les diferents servituds que es poden establir sobre les diverses
parcel·les per garantir l’ús públic dels passatges i espais lliures previstos en els plànols d’ordenació.
4. Els projecte de reparcel·lació hauran d’especificar, en l’assignació dels sostres, el repartiment dels usos
22@ i les activitats @ entre les parcel·les resultants.
5. El Projecte de reparcel·lació del polígon d’actuació 1 determinarà la cessió del sòl corresponent al 10%
de l’aprofitament urbanístic conjunt del sector. Es preveu la seva localització en el sòl que el Pla qualifica
com a zona 22@HS/22@T, i, en el cas que a l’Ajuntament se li adjudiqui un excés de sostre que no sigui
físicament possible materialitzar en aquesta parcel·la, se li compensarà econòmicament.
Article 9. Projecte d’urbanització
1. Es redactarà un Projecte d’urbanització dels sòls destinats a espais lliures (6b) i vial cívic (5b), situats en
el Polígon d’actuació 1, d’acord amb els criteris municipals d’obra pública.
2. L’execució d’aquesta urbanització serà a càrrec dels propietaris del Polígon d’actuació 1, amb
independència de la seva aportació pels costos previstos en el Pla especial d’infraestructures.
3. Per tal de procurar la màxima coherència en l’ordenació i el tractament de les zones verdes amb els
espais privats d’us públic, el Projecte d’urbanització, a més de precisar la urbanització de les zones
verdes també establirà amb detall les pautes que regiran la urbanització dels espais privats esmentats.
Aquests espais lliures privats hauran de permetre el pas dels vehicles de bombers quan això sigui
necessari. El Projecte d’urbanització determinarà quins espais han de poder tancar-se per garantir la
seguretat en els horaris que es fixin.
4. Quan en algun dels espais associats a les edificacions sigui convenient realitzar les obres d’urbanització
de forma conjunta o coordinada amb l’edificació, l’execució del projecte d’urbanització d’aquests espais
es desenvoluparà en el moment de l’edificació.
5. L’Ajuntament de Barcelona redactarà i executarà els projectes d’urbanització dels carrers perimetrals de
les illes. Els perfils reguladors de les diverses edificacions previstes en aquest pla s’ajustaran a les
rasants definitives que s’estableixin en els corresponents projectes d’urbanització.
Article 10. Reallotjament dels residents afectats per l’execució del PMU.
1. En aplicació de l’article 18 de la MPGM 22@ les operacions que incloguin en el seu àmbit edificis
existents d’habitatge hauran de preveure la relocalització dels residents d’acord amb l’article 120 del Text
Refós de la Llei d’Urbanisme.
2. L’ordenació només comportarà l’enderroc de l’habitatge existent a a la finca situada en el carrer Pere IV
103. En el cas que en el projecte de reparcel·lació es confirmi l’existència d’ocupants legals de l’habitatge
amb dret a reallotjament, la seva relocalització es produirà en habitatges de l’entorn.
CAPITOL III. RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL
SECCIÓ 1. REGULACIÓ DE SISTEMES
Article 11. Regulació de sistemes
El PMU determina els sòls destinats als sistemes urbanístics de titularitat pública de vialitat, espais lliures i
equipaments comunitaris. Els sòls destinats a sistemes urbanístics es regeixen pel que s’estableix en aquestes
normes i, en tot allò no previst, per les normes urbanístiques de la MPGM 22@bcn i del PGM.
Article 12. Sistema d’equipaments 7@
1. Correspon aquesta qualificació als sòls que poden ser destinats, a més del tipus d’equipaments previstos
a l’article 212 de les NNUU del PGM, a equipaments relacionats amb la formació i la divulgació de les
activitats @, segons la MPGM 22@. Conseqüentment, el programa funcional dels equipaments 7@
previstos podrà incorporar els usos següents:
a. Activitats permanents de formació, desenvolupades al mateix equipament i acreditades per un
centre de formació autoritzat.
b. Activitats de divulgació de noves tecnologies.
c. Activitats productives privades relacionades amb la formació en el camp de les tecnologies de la
comunicació el coneixement (TIC), fins a un màxim de la tercera part del sostre total de
l’equipament. Es desenvoluparà en règim de concessió, tot mantenint la titularitat pública de
l’equipament.
2. La regulació dels equipaments 7@ es desenvoluparà mitjançant un Pla especial, que concretarà el seu
destí, les condicions d’ordenació i la intensitat edificatòria, d’acord amb els paràmetres fixats en el plànol
normatiu O.4. Aquest Pla Especial fixarà una ordenació que, en la part situada just davant de l’edifici de la
UE-2, no superi l’alçada de la façana confrontant de l’esmentat edifici existent a la UE-2.
 3. El Pla especial per al desenvolupament d’equipaments 7@ s’ajustarà a les determinacions del MPGM
22@ i del PEI.
Article 13. Sistema d’espais lliures 6b
Formen part del sistema d’espais lliures els sòls que aquest Pla qualifica com a parc urbà de nova creació (clau
6b), als quals és d’aplicació el règim establert amb caràcter general als articles 200 a 204 de les NNUU del PGM.
Article 14. Sistema viari cívic 5b
Formen part del sistema viari cívic els sòls que aquest Pla qualifica com vials cívics (clau 5b), als quals és
d’aplicació el règim establert amb caràcter general als articles 196 a 199 de les NNUU del PGM.
SECCIÓ 2. REGULACIÓ DE ZONES
Article 15. Regulació de la zona 22@T
1. Corresponen a aquesta ordenació els sòls identificats al plànol de zonificació O.3.
2. El tipus d’ordenació és el de volumetria específica amb configuració flexible. La forma d’edificació és fixa
als plànols normatius O.4 i O.5, mitjançant els paràmetres que s’especifiquen per a cada edifici:
2 interiors de l’illa. Aquests espais, assenyalats al plànol normatiu O.4, estaran urbanitzats amb els
a. Sostre total màxim: 23.594,5 m de sostre d’activitats @ i usos 22@ D’aquest sostre caldrà restar
el sostre d’activitats @ i usos 22@ que el projecte de reparcel·lació del polígon 1 adjudiqui a
l’Ajuntament en compliment dels deures de cessió de sòl amb aprofitament, que s’haurà d’ubicar
la parcel·la resultant qualificada com a zona 22@T/22@HS.
La distribució del sostre corresponent a aquesta zona per a cada polígon d’actuació és la
següent:
2 l’hora de definir l’alçada de la part que fa mitgera amb ella, segons s’especifica al plànol normatiu
- Polígon 1 : 15.809,5 m st, dels que caldrà restar el sostre que se situï en la parcel·la
resultant qualificada com a zona 22@T/22@HS per a completar el 10% de cessió de sòl
amb aprofitament.
2 k.
- Polígon 2: 7.785 m st.
Correspondrà al projecte de reparcel·lació la concreció del sostre de cadascuna de les parcel·les,
que respondrà a les limitacions de gàlib màxim definides als plànols.
b. Perímetre regulador: En el plànol normatiu O.4 es defineix el perímetre màxim dins del qual se
situa tot el sostre edificable i dins del que es defineixen les alineacions de l’edificació, tant
interiors com exteriors i els límits de flexibilitat de la forma de les construccions.
c. Cota de referència de la planta baixa: S’estableixen dos punts d’aplicació de la cota reguladora
màxima per a tots els edificis de les zones 22@T, assenyalats al plànol normatiu O.4.
d. Alçada reguladora màxima: S’estableixen quatre alçades reguladores màximes de les unitats
d’edificació 1 i 4, d’aplicació a les zones assenyalades als plànols O.4 i O.5:
- Alçada màxima de 24,00 m
- Alçada màxima de 52,00 m (corresponent a PB+12)
- Alçada màxima de 44,50 m
- Alçada màxima equivalent a la cornisa de l’edifici existent al carrer Almogàvers 166
e. Cobertes: han de ser planes i sense maquinària d’instal·lacions per sobre del volum màxim,
només es permetran:
- Per sobre dels volums de 52 m i 44,50 m, les antenes de telecomunicacions (les sales
tècniques corresponents tenen la consideració de les instal·lacions en general) i els
sistemes de neteja de façanes (góndoles, etc.).
- Per sobre dels volums de 24 m, les antenes de telecomunicacions (les sales tècniques
corresponents tenen la consideració de les instal·lacions en general), els sistemes de
neteja de façanes (góndoles, etc.) i els badalots, situats dintre del gàlib definit per un pla
que formi un angle de 30º respecte del pla horitzontal, i l’arrencada del qual se situï a la
intersecció de la cara superior del darrer forjat amb cadascuna de les façanes, i amb una
alçada màxima de 3,50 m..
f. Vols: Es permeten cossos sortints oberts, a qualsevol alçada per sobre de la planta baixa, amb
una amplada màxima de 1,10 metres, en les alineacions dels carrers Almogàvers i Àvila i el
xamfrà entre ells. Es permeten vols per a elements de protecció solar, a qualsevol alçada per
sobre de la planta baixa, amb una amplada màxima de 0,60 metres, en la resta de les alineacions
dels vials perimetrals i els gàlibs màxims dintre dels sòls privats. No s’admeten vols per fora del
gàlib màxim a l’alineació del passatge del Camp.
g. Instal·lacions. Dins el volum màxim es podrà destinar l’última planta o part d‘ella a serveis tècnics
d’instal·lacions de l’edifici. Així mateix es podran destinar plantes intermèdies a les instal·lacions
de l’edifici. En aquests casos no computaran com a sostre.
h. Passos inferiors: Es determina l’alliberament de sòls situats sota l’edifici a la unitat d’edificació 1
assenyalats al plànol normatiu O.4. Aquests espais tindran una alçada lliure mínima sota el volum
edificat de 6 m, hauran de ser d’ús públic i no podran tenir pilars.
i. Espais privats d’ús públic: Mitjançant les alineacions interiors i les distàncies dels edificis als límits
de cada zona es reserven espais privats d’ús públic que completen la xarxa de passatges
criteris dels espais lliures i vials limítrofs, d’acord amb el projecte d’urbanització, i hauran de
permetre l’accés públic. El projecte d’urbanització determinarà quins d’aquests espais han de
poder tancar-se per garantir la seguretat en els horaris que es fixin.
j. Condicions específiques: El projecte de la unitat d’edificació 4 tindrà en compte, segons
s’especifica al punt e, la cornisa de l’edifici existent a Almogàvers 166 (unitat d’edificació 3) a
O.3. En aquesta franja l’estructura de la nova edificació mantindrà una distància de com a mínim
6 m respecte de l’edifici existent a la UE-2, mentre aquest es mantingui.
Servitud de pas: S’estableix per comunicar l’espai lliure públic amb el carrer Badajoz, i serà lliure
d’edificació a nivell de rasant, amb una alçada lliure resultant sota el forjat de 6 m i les mides que
estableixen els plànols O.4.
Article 16. Regulació de la zona 22@T1
1. Corresponen a aquesta ordenació els sòls de la finca del carrer Almogàvers número 166, identificats al
plànol de zonificació O.3.
2. El tipus d’ordenació és el de volumetria específica amb configuració flexible. La forma d’edificació és la
que fixa el volum de l’edificació existent:
a. Sostre total màxim: 989 m² de sostre d’activitats @ i usos 22@, equivalent al sostre existent en la
parcel·la a la data d’aprovació del PMU.
b. Perímetre regulador: Correspon al perímetre de l’edificació existent.
c. Alçada reguladora màxima: Les alçades màximes seran les del volum de l’edifici existent.
d. Cobertes: Han de ser planes i sense maquinària d’instal·lacions per sobre del volum existent.
e. Vols: Es podran mantenir els cossos sortints existents.
f. Instal·lacions. En el cas que se substitueixi l’edificació actual, dins el volum màxim es podrà
destinar l’última planta o part d‘ella a serveis tècnics d’instal·lacions de l’edifici. Així mateix es
podran destinar plantes intermèdies a les instal·lacions de l’edifici. En aquests casos no
computaran com a sostre.
Article 17. Regulació de la zona 22@HS/22@T
1. Corresponen a aquesta ordenació els sòls identificats al plànol de zonificació O-3.
2. El tipus d’ordenació és el de volumetria específica amb configuració flexible. La forma d’edificació és fixa
als plànols d’ordenació, mitjançant els paràmetres que s’especifiquen a continuació:
a. Sostre total màxim: serà el sostre d’activitats @ i usos 22@ que s’assigni a l’Ajuntament d’acord
amb el projecte de reparcel·lació del polígon 1, i tot el sostre destinat a habitatge social (22@HS),
de 2.731 m²
b. Perímetre regulador: en el plànol normatiu O.3 es defineix el perímetre màxim dins del qual se
situa tot el sostre edificable i dins del que es defineixen les alineacions de l’edificació, tan interiors
com exteriors i els límits de flexibilitat de la forma de les construccions.
c. Cota de referència de la planta baixa: s’estableix el punt d’aplicació de la cota reguladora màxima
B per a l’edifici de la unitat d’edificació 3.
d. Alçada reguladora màxima: s’estableixen dues alçades reguladores màximes, d’aplicació a les
zones assenyalades als plànols O.4 i O.5:
- Alçada reguladora màxima de 22,40 m
- Alçada reguladora màxima de 7,00 m
El projecte d’edificació adaptarà l’alçada a la franja més propera a la mitgera amb l’edifici del
carrer Àvila núm. 94 a l’alçada de l’edifici existent o, en el seu cas, a l’alçada prevista en aquesta
finca pel PMU del front consolidat que s’hi hagi aprovat.
e. Cobertes: han de ser planes. Per sobre de l’alçada reguladora s’admetran els elements detallats
a l’article 239.3 del PGM.
f. Vols: Es permeten cossos sortints oberts, a qualsevol alçada per sobre de la planta baixa, amb
una amplada màxima de 1,10 metres, tant al carrer com a l’espai lliure públic.
g. Instal·lacions. Dins el volum màxim es podrà destinar l’última planta o part d‘ella a serveis tècnics
d’instal·lacions de l’edifici. Així mateix es podran destinar plantes intermèdies a les instal·lacions
de l’edifici. En aquests casos no computaran com a sostre.
h. Passos inferiors: Es determina l’alliberament de sòls situats sota l’edifici a la unitat d’edificació 3
assenyalat al plànol normatiu O.4. Aquests espais tindran una alçada lliure mínima sota el volum
edificat de 6 m, hauran de ser d’ús públic i no podran tenir pilars.
i. Servitud de pas: S’estableix per comunicar l’espai lliure públic amb el carrer d’Àvila, i serà lliure
d’edificació a nivell de rasant, amb una alçada lliure resultant sota el forjat de 6 m i una amplària
mínima igual a la de l’espai lliure públic veí.
CAPÍTOL IV. PLA ESPECIAL D’INFRAESTRUCTURES
Article 18. Aplicació del Pla Especial d’Infraestructures (PEI)
Aquest Pla i els instruments d’execució del mateix, garanteixen la correcta implantació de les previsions del PEI,
establint els elements tècnics i les servituds següents:
A. Galeries de serveis
Són les galeries definides en el PMU, situades a nivell de subsòl públic, que distribueixen les xarxes troncals de
serveis i el seu accés a les illes. Els projectes d’equidistribució i d’urbanització hauran de preveure la seva
implantació amb les condicions següents:
- La posició de les galeries de serveis s’ajustarà a les determinacions del PEI.
- Les cotes i la rasant de les galeries de serveis fixades en el PEI i el seus projectes de desenvolupament.
Són obligatòries i tant els projectes d’equidistribució (reparcel·lació o compensació) com els d’urbanització
i els constructius les hauran de respectar, amb caràcter de servitud.
- Hauran de dimensionar-se tal com es fixa en el PEI de manera que sigui possible el pas de tots els
serveis, amb previsió d’ampliacions, i permetre el seu manteniment.
B. Passos de serveis
Es tracta del conjunt de passos definits en el PMU, horitzontals, verticals o per teulada, en sòl, subsòl o vol privats
que garanteixen l’accés i la distribució dels serveis entre les diferents edificacions. Els projectes d’equidistribució i
els constructius hauran de preveure la seva implantació amb les condicions següents:
- En cas de situar-se per damunt de la rasant, la seva superfície no computarà com sostre, sempre que
quedi ben delimitat, per elements físics, l’àmbit de l’espai que ocupa.
- Tenen caràcter de servitud de pas obligatòria, que s’inscriurà en el Registre de la Propietat a favor de
l’administració.
- Han de ser sempre accessibles a tots els operadors que hi tenen serveis, sense cap restricció temporal.
- Hauran de dimensionar-se de manera que sigui possible el pas de tots els serveis, amb previsió
d’ampliacions, i permetre el seu manteniment.
- Han de connectar amb les sales tècniques.
C. Sales tècniques de Serveis.
Es tracta dels àmbits expressament previstos en el planejament, en sòl, subsòl o vol privats, on s’ubiquen els
equips corresponents als serveis (equips de climatització, transformadors, armaris de reguladors, sistemes de
vàlvules de recollida pneumàtica, etc.), excepte les sales tècniques de serveis a teulada, les sales de contenidors
i les plataformes logístiques que es regulen a continuació. Els projectes d’equidistribució i els constructius hauran
de preveure la seva implantació amb les condicions següents:
- En cas de situar-se per damunt de la rasant, la seva superfície no computarà com sostre, sempre que
quedi ben delimitat, per elements físics, l’àmbit de l’espai que ocupa.
- Tenen caràcter de servitud de pas obligatòria, que s’inscriurà en el Registre de la Propietat a favor de
l’administració.
- Han de ser sempre accessibles a tots els operadors que hi tenen serveis, sense cap restricció temporal.
- Hauran de dimensionar-se de manera que sigui possible el pas de tots els serveis, amb previsió
d’ampliacions, i permetre el seu manteniment.
- Han d’estar connectats a les galeries i passos de serveis de l’illa i permetre la continuïtat dels serveis.
- Els equips que s’hi emplacen poden prestar servei a diverses edificacions, en quin cas les servituds
abastaran a totes les unitats servides.
- El dimensionat, disseny i construcció de les sales tècniques, dins del projecte de l’edificació on s’emplaci,
es farà de manera que permeti la instal·lació i posta en funcionament dels equips sense necessitat de
noves obres.
D. Sales tècniques de serveis a teulada. Antenes.
Es tracta d’àmbits com els definits anteriorment, quan se situen a nivell de teulada i tenen la finalitat d’allotjar
equips i sistemes de radiocomunicació. Els projectes d’equidistribució i els constructius hauran de preveure la
seva implantació amb les condicions següents:
- En general, les mateixes de les sales tècniques definides anteriorment.
- Les construccions que continguin les sales tècniques hauran de respectar els gàlibs establerts en el
planejament.
- El PMU determina els edificis que per la seva alçada o situació han d’allotjar les antenes i els sales
tècniques corresponents, al servei de la edificació, de l’illa o d’àmbits més extensos, amb caràcter de
servitud.
- Les instal·lacions de tots els operadors de l’àmbit hauran de concentrar-se en el màstil i la sala tècnica
predeterminats.
 - Les instal·lacions hauran de complir les prescripcions que els siguin d’aplicació, especialment en allò
relatiu a les infraestructures comuns de telecomunicacions, a la salut pública i la preservació del medi
ambient.
E. Sales de contenidors
Es tracta dels àmbits que hauran de preveure els projectes constructius de cada edificació o conjunt
d’edificacions, quan aquestes unifiquin l’explotació, en sòl, subsòl o vol privats, destinats a emplaçar-hi els
contenidors de recollida selectiva de brossa. Els projectes constructius hauran de preveure la seva implantació
amb les condicions següents:
- En cas de situar-se per damunt de la rasant, la seva superfície no computarà com sostre, sempre que
quedi ben delimitat, per elements físics, l’àmbit de l’espai que ocupa.
- El projecte constructiu de cada edificació preveurà el seu emplaçament pròxim o annex a la plataforma
logística i als ascensors.
- El projecte de l’edificació on s’emplaci preveurà el dimensionat, disseny i construcció i l’equipament de les
sales de contenidors per a que siguin immediatament funcionals.
- Igualment es garantirà la correcta ventilació.
F. Espais tècnics.
Es tracta d’aquells altres espais a l’interior de les edificacions, que tot projecte constructiu ha de preveure d’acord
amb la legislació sectorial específica, en relació amb les escomeses de serveis (aigua, energia elèctrica,
telecomunicacions, etc.). Els projectes constructius hauran de complir les condicions següents:
- Les de la legislació sectorial.
- El projecte constructiu resoldrà la confluència, la connexió i continuïtat de les diferents xarxes de serveis i
els diferents espais pels quals discorren.
G. Plataforma logística
Es tracta dels espais que el projecte constructiu ha de preveure, a nivell de sòl, subsòl o vol privats, per atendre
les necessitats càrrega i descarrega, d’entrada i sortida de mercaderies, etc. Els projectes constructius hauran de
complir les condicions següents:
- En cas de situar-se per damunt de la rasant, la seva superfície no computarà com sostre, sempre que
quedi ben delimitat, per elements físics, l’àmbit de l’espai que ocupa.
- Podrà projectar-se la dotació d’una única plataforma logística per a prestar serveis a vàries edificacions,
que en aquest cas constituiran una unitat d’explotació a aquells efectes.
- És recomanable l’emplaçament pròxim o annex a la zona d’ascensors.
- Ha de tenir la superfície i els accessos adequats per atendre les necessitats de la unitat d’explotació
(segons la població i el volum i les característiques de les activitats) i permetre la mobilitat i les operacions
de càrrega i descàrrega de camions i vehicles de servei.
- Caldrà preveure i resoldre la senyalització d’accessos, recorreguts, espais de maniobra, etc.
- Les vies o rampes d’accés des de la via pública hauran de ser perpendiculars a aquesta o bé tindran una
geometria o traçat que no impliqui un únic sentit de circulació de la via pública. Podran coincidir amb les
dels aparcaments.
H. Aparcaments de dotació
Es tracta dels espais situats en sòl, subsòl o vol privats, destinats a aparcament de vehicles privats. Els projectes
d’equidistribució i constructius hauran de complir les condicions següents:
- El nombre de places d’aparcament de dotació haurà d’ajustar-se a les previsions del PEI.
- Les vies o rampes d’accés des de la via pública hauran de ser perpendiculars a aquesta o bé tindran una
geometria o traçat que no impliqui un únic sentit de circulació de la via pública. Podran coincidir amb les
de les plataformes logístiques.
- Podrà convenir-se entre promotors i administració la posta en funcionament de mecanismes d’explotació
conjunta que permetin optimitzar la utilització de les places d’aparcament construïdes.
Es recomana que els instruments d’execució del planejament tendeixin a la unificació dels àmbits d’accés,
prestació i explotació dels serveis del PEI, configurant unitats mínimes d’explotació segons els criteris següents:
- La unitat mínima d’explotació coincidirà amb la parcel·la o finca mínima resultant dels projectes de
reparcel·lació o compensació, sense perjudici de que els projectes puguin establir unitats d’explotació que
agrupin vàries finques.
- Els projectes de reparcel·lació o compensació configuraran les parcel·les o finques de la major superfície i
sostres possibles, amb la finalitat d’assegurar la creació d’unitats d’explotació de la major mida possible
per garantir la prestació de serveis unificats.
- Cada una de les unitats d’explotació que es delimitin haurà de complir tots els requeriments del PEI.
- Els propietaris de les unitats d’explotació, en cas de divisió de les finques o parcel·les en entitats més
petites, prèvia llicència de parcel·lació, o en altres formes de divisió de la propietat, hauran de garantir el
manteniment de la prestació dels serveis, establint les servituds que en cada cas corresponguin.
Article 19. Implantació del PEI en l’illa
A. Galeries de serveis
Es grafien al plànol O-5 de manera orientativa, i connecten en anella des de la xarxa troncal que discorre pel
carrer dels Almogàvers, situades a nivell de subsòl de les parcel·les privades, que distribueixen les xarxes
troncals de serveis i el seu accés a les illes.
La part de la galeria de serveis que discorre per sota del passatge del Camp, qualificat de vial, s’inclourà en el
projecte d’urbanització, i haurà de tenir accés des del soterrani de la unitat d’edificació 1.
B. Sales tècniques de serveis
Es preveuen en sòl, subsòl o vol privats de les unitats d’edificació 1, 3 i 4. Cada unitat comptarà amb tres sales
separades per a la climatització, els transformadors i els RSU, i a més la unitat d’edificació 1 comptarà amb una
sala tècnica de telecomunicacions de 50m² i la unitat d’edificació 4 comptarà amb una sala tècnica de
telecomunicacions de 25 m². Aquestes sales estan grafiades al plànol O-5, amb una ubicació orientativa.
C. Sales tècniques de serveis a teulada. Antenes
Tant la sala tècnica de comunicacions de 50 m² com l’antena s’ubicaran a la unitat d’edificació 1, tal com es grafia
al plànol O-5.
DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA
En l’edifici del carrer Almogàvers 166 es podrà mantenir l’ús residencial existent. Tanmateix, la nova edificació de
la parcel·la s’haurà d’ajustar a les determinacions del Pla quant als usos admesos per a la zona 22@T.
III. PLA D’ETAPES
Es preveu el desenvolupament de les determinacions d’aquest Pla en dues etapes:
- Etapa I: Quatre anys des de la data de publicació de l’acord d’aprovació definitiva del Pla. Dins aquesta etapa es
portarà a terme l’execució del polígon d’actuació 1, el que inclou l’execució de les obres d’urbanització dels vials i
els espais lliures previstes en el projecte d’urbanització, així com les obres d’edificació.
- Etapa II: Vuit anys des de la finalització de l’Etapa I. Dins aquesta etapa es portarà a terme l’execució del
polígon d’actuació 2.
vigents. Sí que es comptabilitza com a càrrega de transformació el cost de les indemnitzacions la rescissió
anticipades d’aquests contractes, atès que és aquesta operació jurídica, que haurà d’assumir el propietari, la que
determina que l’operació de transformació no hagi d’assumir cap cost pel trasllat de les activitats.
Tampoc no es comptabilitza cap indemnització per l’activitat existent en els baixos de la finca del carrer
Almogàvers 166, dedicada al disseny i la realització de projectes audiovisuals i al lloguer de material audiovisual,
atès que l’edificació i l’ús són compatibles amb la nova ordenació.
Per tant, l’única activitat existent a l’àmbit és la situada en els baixos de l’edifici del carrer Pere IV, 103, que és un
petit local de venda de material de fontaneria, d’uns 65 m². La seva indemnització s’ha calculat a raó de 150 € m
2

pel trasllat i un tant alçat de 3.000 euros per diferència de rendes, sens perjudici del que determini el projecte de
reparcel·lació a la vista de les circumstàncies concurrents.
IV. AVALUACIÓ ECONÒMICA I FINANCERA
D’acord amb els criteris enunciats, els valors adoptats són aquests:
1. JUSTIFICACIÓ LEGAL
- Es preveu un cost de 20.000 euros pel reallotjament de l’ocupant de l’habitatge existent en l’edifici de la
D’acord amb el què disposa l’article 66.1.d) en relació amb l’article 70.7 del TRLU, el present Pla de millora parcel·la 04 (Pere IV, 103).
urbana inclou l’avaluació econòmica i financera, sens perjudici de la valoració de drets i de les despeses
- Pel trasllat de l’activitat existent als baixos de l’edifici del carrar Pere IV, 103, 13.000 €.
d’urbanització que, de forma més concreta, es durà a terme en el marc dels futurs projectes de reparcel·lació i
d’urbanització. - Per a l’estimació del valor de les construccions a enderrocar s’ha tingut en compte un preu mig de 300
€/m²st.
Aquest Estudi té per finalitat acreditar que els drets derivats de l’execució del planejament, concretats en els
aprofitaments urbanístics que es reconeixen i que són susceptibles d’apropiació privada, per una banda, i les - El cost dels enderrocs de les construccions existents s’estima en 30 €/m²st.
obligacions quant a cessions i urbanització, per una altra banda, garanteixen la viabilitat econòmica de la
transformació de l’àmbit. - Les indemnitzacions per la rescissió dels contractes de lloguer s’han calculat d’acord amb el que
estableixen els citats contractes.

2. CRITERIS PER LA DETERMINACIÓ DELS COSTOS

c) Despeses de gestió
Els costos previstos com a despeses d’urbanització que cal considerar en qualsevol procés urbanístic
corresponen a aquells que són necessaris per transformar la situació actual i deixar preparats el terrenys per, un Inclou els honoraris tècnics de planejament, dels projectes d'urbanització i de reparcel·lació, de la constitució de la
cop executades les obres d'urbanització, poder procedir a la seva edificació. junta de compensació i, en general, de la resta de despeses tècniques i de gestió necessàries per a la tramitació i
aprovació del planejament i els instruments de gestió urbanística i la seva execució. Les despeses de gestió s'han
Aquests costos són els següents: valorat tenint en compte els diferents instruments que cal tramitar i en funció de l'import que habitualment s’utilitza
en aquestes actuacions.
a) Cost de les obres d’urbanització:
- La càrrega d’urbanització fixada pel PEI per al 2018 es concreta en un mòdul de 91,14 €/m²s.
d) Costos d’implantació de l’increment de serveis de transport públic
- La urbanització dels espais lliures es valora en un cost de 150 €/m²s, habitual en operacions
equiparables a Barcelona. D’acord amb l’anàlisi continguda en l’Estudi d’Avaluació de la Mobilitat Generada d’aquest Pla, les diferents
xarxes de mobilitat estan degudament adaptades per absorbir el nou flux de mobilitat que generarà el canvi
- La urbanització del vial interior (Passatge del Camp) es valora en un cost de 180 €/m²s.
d’usos i la nova activitat prevista. Per tant, no es preveu la participació del sector en els costos d’implantació de
b) Enderrocs, indemnitzacions pels vols i pel trasllat de les activitats existents legalment instal·lades dins de l’increment de serveis de transport públic a que fa referència l’article 19.2 del Decret 344/2006, de 19 de
l'àmbit del sector de planejament, així com dels residents. setembre, de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada.
En aquest apartat, s'ha comptabilitzat el cost de l’acció d’enderroc sobre la totalitat del sostre que figura en les
diferents fitxes de cadastrals, a excepció de l’existent en la finca del carrer Almogàvers 166, atès que és
3. QUANTIFICACIÓ DELS COSTOS DE TRANSFORMACIÓ DEL SÒL
compatible amb el planejament que s’executa. Igualment, aquesta metodologia s'ha emprat per calcular les
indemnitzacions pels valors de reposició que els ha de correspondre a les diferents construccions que D’acord amb el que s’ha exposat en l’apartat anterior, els costos d’urbanització estimats per la transformació del
s’enderroquen. sector són els que s’assenyalen seguidament:
Pel que fa al reallotjament, únicament existeix un habitatge a enderrocar, situat en la parcel·la 04 (Pere IV 103).
Per tant, en la hipòtesi que durant la tramitació de la reparcel·lació els seus ocupants acreditessin el seu dret a
reallotjament, s’ha establert una quantitat alçada de 20.000 €, que es considera suficient per cobrir les despeses
de trasllat i altres que pugui generar l’efectivitat de la relocalització. No es contempla el reallotjament en el cas
dels habitatges de l’edifici del carrer Almogàvers 106, atès que l’ús residencial es pot mantenir, d’acord amb les
determinacions d’aquest Pla.
Quant a les activitats existents, no s’ha comptabilitzat cap indemnització per trasllat en la parcel·la 01, que
conforma el Polígon 2, atès que cessarà amb la finalització del contracte de lloguer, que es produirà abans de
l’execució d’aquest Polígon, d’acord amb el Pla d’etapes. Tampoc no s’ha comptabilitzat cap indemnització pel
trasllat de les activitats existents en les parcel·les 03 i 016, incloses en el Polígon 1, atès que el propietari,
promotor d’aquest Pla, exercirà el seu dret a la rescissió anticipada que preveuen els contractes de lloguer
 Valor unit. (€/m 2) € D’acord amb l’estudi que s’incorpora com Annex II, els valors de repercussió del sòl urbanitzat (VR), tenint en
2 compte els diferents usos a què es pot destinar el sostre de l’àmbit, serien els següents:
ms
PEI (2018) 9.105,00 91,14 € 829.829,70 € - Sostre 22@T : 955 €/m²st
Obres d'urbanització - Sostre 22@HS: 310 €/m²st
Urbanització Passatge del Camp 601 180,00 € 108.180,00 € D’acord amb això, el valor de l’aprofitament urbanístic del sector seria el següent:
Urbanització espai lliure públic 847 150,00 € 127.050,00 €
SOSTRE (m²st) VR (€/m²st) Valor aprofitament

Enderrocs i indemnitzacions m2st 22@T 24.583,50 m² 955,00 €/m² 23.477.242,50 €

Cost execució enderrocs 8.160,00 30,00 € 244.800,00 € 22@HS 2.731,50 m² 310,00 €/m² 846.765,00 €
Indemnitzacions per enderroc construccions 8.160,00 300,00 € 2.448.000,00 €
Reallotjament 1 habitatge 20.000,00 € Total 27.315,00 m² 24.324.007,50 €
Indemnizacions per trasllats i altres drets
Trasllat activitat baixos Pere IV 103 13.000,00 € En conseqüència, la cessió de sòl corresponent al 10% de l’aprofitament de l’àmbit seria:
Extinció arrendament baixos Pere IV 103 200,00 €
Rescisió contracte lloguer parcela P.16 18.360,00 €
SOSTRE (m2st) Valor
Rescisió contracte lloguer parcela P.3 67.800,00 € 22@T 1.660,35 m² 1.585.635,75 €

22@HS 2.731,50 m² 846.765,00 €

Costos de gestió
PMU sector 85.000,00 € Total 10% 4.391,85 m² 2.432.400,75 €
Constitució Juntes compensació 20.000,00 €
Projectes de reparcel·lació 50.000,00 €
Per tant, sens perjudici dels coeficients d’homogeneïtzació que en el seu dia prevegin els projectes de
Inscripció reparcelacions 30.000,00 € reparcel·lació, als efectes d’establir la viabilitat econòmica de l’àmbit treballarem amb la hipòtesi exposada, el que
Projecte urbanització poligon 1 35.000,00 € ens porta a concloure que les despeses d’urbanització s’hauran de repercutir sobre 22.923,15 m²st susceptibles
Altres despeses de gestió 100.000,00 € d’apropiació privada que representen el 90% de l’aprofitament del sector (27.315,00 m²st – 4.391,85 m²st), del
que resulta el següent valor de repercussió de la urbanització sobre cada m² de sostre edificable privat:

Total costos d'urbanització 4.197.219,70 €

4.143.579,70 € / 22.923,15 m²st = 180,76 €/m²st

4. VIABILITAT ECONÒMICA DE L’ACTUACIÓ

Aquest resultat permet concloure que el valor de l’aprofitament urbanístic de l’àmbit permet suportar la
Per tal d’establir la viabilitat econòmica de l’actuació cal determinar la repercussió de les despeses d’urbanització repercussió de les despeses d’urbanització necessàries per a la seva transformació i, per tant, assegura la
sobre l’edificabilitat potencial de l’àmbit i, més concretament, sobre la totalitat del sostre que ha de suportar viabilitat econòmica de l’operació.
aquesta càrrega urbanística, és a dir, el que representi el 90% de l’aprofitament urbanístic del sector, atès que el
10% restant ha de ser cedit a l'Administració actuant lliure de càrregues d'urbanització.
L’edificabilitat prevista per a l’àmbit en el present PMU és la següent: V. JUSTIFICACIÓ DE L’EQUILIBRI ENTRE ELS POLÍGONS D’ACTUACIÓ
Edificabilitat Els polígons d’actuació urbanística 1 i 2 que es delimiten en el sector de planejament es troben equilibrats pel que
fa als beneficis i les càrregues, el que assegura un repartiment equitatiu, en els termes exigits per l’article 118.3.b)
Usos 22@ 2,2 m²st/m²s 20.031,00 m² del TRLU.
24.583,50 m²st
Activitats @ 0,5 m²st/m²s 4.552,50 m² En els següents quadres es justifica que, valorats en conjunt els aprofitaments i les càrregues del sector, i els que
corresponen a cadascun dels polígons delimitats, les diferències relatives estan molt per sota del 15%, donant
Habitatge protegit (22@ HS) 0,3 m²st/m²s 2.731,50 m²st així compliment al que estableix l’article 123.1 del RLU.
Total 27.315,00 m²st

D’acord amb el present Pla, caldrà cedir a l’administració el sòl destinat a la construcció d’habitatge social
(22@HS), que es quantifica en 2.731,50 m², tot i que aquest sostre, malgrat representar el 10% del sostre de
l’àmbit, no assoleix el 10% de l’aprofitament urbanístic, atès el diferent valor dels dos tipus de sostre present en el
sector.
 BENEFICIS I CÀRREGUES DEL CONJUNT DEL SECTOR

SÒL m 2s * La diferència entre la superfície de sòl total de l’àmbit del PMU (9.120 m²) i la superfície de 22@ (9.105 m²),
Superfície 9.120,00 (*) sobre la qual es calcula el PEI, respon a les realineacions realitzades als carrers perimetrals, explicades al punt 2
Superfície que participa en equidistribució 8.895,00 (**) de la Memòria i al plànol O.1. Aquesta diferència de superfície també es reflecteix en els quadres de beneficis i
càrregues de cada polígon d’actuació, que figuren a la pàgina següent.

m 2st €/m 2 st ** La superfície que participa en l’equidistribució no inclou les parts obertes del passatge del Camp, que d’acord
SOSTRE Valor €
amb la informació disponible no formen part de cap parcel·la privada. Aquesta circumstància també es reflecteix
22@T 24.583,50 23.477.242,50 € 955,00 € en els quadres de beneficis i càrregues de cada polígon d’actuació, que figuren a la pàgina següent.
22@HS 2.731,50 846.765,00 € 310,00 €
A partir de les dades que es reflecteixen en el quadre anterior, obtenim que la diferència entre el valor dels
Total 27.315,00 24.324.007,50 € aprofitaments i les càrregues del sector és de 17,76 M€, del que resulta un valor residual del sòl de 1.991,57 € per
1
m² de sòl que aporten els propietaris i que participa en el repartiment de beneficis i càrregues .
Sostre privats 22@T (90% aprofitament) 22.923,15 21.891.606,75 € En els quadres següents es realitza el mateix càlcul per a cada polígon d’actuació, tenint en compte el sostre el
Sostre cessió (10% aprofitament) 4.391,85 2.432.400,75 € present Pla atribueix a cada polígon i les despeses que ha d’assumir. Per a determinar els aprofitaments i les
càrregues que ha de suportar cada àmbit de gestió, s’han tingut en compte les següents circumstàncies:
22@T 1.660,35 1.585.635,75 €
22@HS 2.731,50 846.765,00 € - D’acord amb el que estableix aquest Pla, la cessió del sòl corresponent al 10% de l’aprofitament
urbanístic del conjunt del sector es materialitza en el Polígon 1. Aquest fet no té cap incidència sobre
càlcul de l’equilibri entre els dos polígons, atès que només es té en compte el valor de l’aprofitament
Total aprofitament després de cessió 10% 22.923,15 21.891.606,75 € urbanístic susceptible d’apropiació privada (90% del total del sector), que és el que suporta les càrregues
d’urbanització.
CÀRREGUES - En la distribució de les despeses entre els dos polígons s’ha tingut en consideració que la redacció del
PEI (2018) (9.105 m2s*91,14€) 829.829,70 € present Pla l’assumeix el Polígon 1, que és on els propietaris promotors tenen les seves propietats i el
que es desenvoluparà abans. Així mateix, no s’ha comptabilitzat cap cost de redacció de projecte
Obres d'urbanització d’urbanització en el Polígon 2, on no hi ha sòl qualificat com a sistema.
Urbanització Passatge del Camp 108.180,00 €
- La quota de PEI de cada polígon s’ha calculat tenint en compte la superfície de cadascun dels àmbits,
Urbanització espai lliure públic 127.050,00 € atès que el mòdul s’aplica sobre la superfície qualificada per la MPGM 22@.
Enderrocs i indemnitzacions
Cost execució enderrocs 244.800,00 €
Indemnitzacions per enderrocs 2.448.000,00 €
Reallotjament 20.000,00 €
Indemnizacions per trasllats i altres drets
Trasllat activitat baixos Pere IV 103 13.000,00 €
Extinció arrendament baixos Pere IV 103 200,00 €
Rescisió contracte lloguer parcela P.16 (*) 18.360,00 €
Rescisió contracte lloguer parcela P.3 67.800,00 €
Costos de gestió
PMU sector 85.000,00 €
Constitució Juntes compensació 20.000,00 €
Projectes de reparcel·lació polígons 1 i 2 50.000,00 €
Inscripció reparcelacions polígons 1 i 2 30.000,00 €
Projecte urbanització poligon 1 35.000,00 €
Altres despeses de gestió 100.000,00 €

Total costos d'urbanització 4.197.219,70 €

1
A efectes d’aquest càlcul no s’ha comptabilitzat el sòl ocupat actualment pels passatges públics (210 m²), atès
que es tracta de sòl de domini públic que no consta que s’hagi obtingut a títol onerós i que, a més, manté la seva
Valor aprofitament privat abans d'urbanitzar 17.694.387,05 €
condició de vial públic d’acord amb el nou planejament. En tot cas, correspondrà al futur projecte de reparcel·lació
Repercusió cost urbanització s/m 2t 183,10 € la determinació de la participació d’aquest sòl en l’operació de distribució en aplicació del que estableixen els
Valor repercusió sòl abans d'urbanizar (€/m2t) 771,90 € articles 126, apartats 4 i 5 del TRLU i 136, apartats 4 i 5 del RLU.
Valor residual del sòl (€/m 2s) 1.989,25 €
 BENEFICIS I CÀRREGUES POLÍGON 1 BENEFICIS I CÀRREGUES POLÍGON 2
SÒL m 2s SÒL m 2s
Superfície 5.941,00 Superfície 3.179,00
Superfície que participa en equidistribució 5.730,00 Superfície que participa en equidistribució 3.165,00
% sobre total sòl sector que participa en equidistribució 64,42% % sobre total sòl sector que participa en equidistribució 35,58%

SOSTRE m 2st Valor € SOSTRE m 2st Valor €

22@T susceptible apropiació privada 15.138,15 14.456.932,33 € 22@T susceptible apropiació privada 7.785,00 7.434.674,42 €
22@T cessió 1.660,35 1.585.635,75 € 22@T cessió 0,00 0,00 €
22@HS cessió 2.731,50 846.765,00 € 22@HS cessió 0,00 0,00 €

Total aprofitament susceptible apropiació privada 15.138,15 14.456.932,33 € Total aprofitament susceptible apropiació privada 7.785,00 7.434.674,42 €

CÀRREGUES CÀRREGUES
PEI (5.940 m2s*91,14€) 541.371,60 € PEI (3,165 m2s*91,14€) 288.458,10 €
Obres d'urbanització Obres d'urbanització 0,00 €
Urbanització Passatge del Camp 108.180,00 €
Urbanització espai lliure públic 127.050,00 € Enderrocs i indemnitzacions
Cost execució enderrocs 75.960,00 €
Enderrocs i indemnitzacions Indemnitzacions per enderrocs 759.600,00 €
Cost execució enderrocs 168.840,00 € Reallotjament 0,00 €
Indemnitzacions per enderrocs 1.688.400,00 € Indemnizacions per trasllats i altres drets 0,00 €
Reallotjament 20.000,00 €
Indemnizacions per trasllats i altres drets Costos de gestió
Trasllat activitat baixos Pere IV 103 13.000,00 € Constitució junta de compensació 10.000,00 €
Extinció arrendament baixos Pere IV 103 200,00 € Projecte de reparcel·lació 20.000,00 €
Rescisió contracte lloguer parcela P.16 (*) 18.360,00 € Inscripció reparcelació 10.000,00 €
Rescisió contracte lloguer parcela P.3 67.800,00 € Altres despeses de gestió 35.000,00 €

Costos de gestió Total costos d'urbanització 1.199.018,10 €

PMU sector 85.000,00 €
Constitució Junta compensació 10.000,00 € Valor aprofitament privat abans d'urbanitzar 6.235.656,32 €
Projecte de reparcel·lació 30.000,00 € Repercusió cost urbanització s/m 2t 154,02 €
Inscripció reparcelació 20.000,00 € Valor repercusió sòl abans d'urbanizar (€/m2t) 800,98 €
Projecte urbanització 35.000,00 € Valor residual del sòl (€/m 2s) 1.970,19 €
Altres despeses de gestió 65.000,00 € Diferència valor residual sòl respecte mitjana sector -0,96%

Total costos d'urbanització 2.998.201,60 €

Com es pot apreciar en els dos quadres anteriors, en els que es reflecteix la valoració dels aprofitaments
urbanístics i de les càrregues urbanístiques de cadascun dels polígons d’actuació que es delimiten, el valor
Valor aprofitament privat abans d'urbanitzar 11.458.730,73 € residual de sòl que en resulta és molt similar al valor residual del sòl si considerem els aprofitaments i les
Repercusió cost urbanització s/m 2t 198,06 € càrregues del conjunt del sector. Així, el Polígon 1, que es desenvoluparà en primer lloc segons el Pla d’Etapes,
és lleugerament excedentari (+0,53%), mentre que el Polígon 2 és deficitari (-0,96%), diferències aquestes poc
Valor repercusió sòl abans d'urbanizar (€/m2t) 756,94 €
significatives i molt allunyades del màxim del 15% establert en l’article 123.1 del RGU.
Valor residual del sòl (€/m 2s) 1.999,78 €
Aquestes diferències hauran de ser compensades, en el seu cas, en el moment que es desenvolupin els polígons,
Diferència valor residual sòl respecte mitjana sector 0,53% de conformitat amb les regles establertes en 123.2 del RLU.
VI. DOCUMENTACIÓ GRÀFICA
PLÀNOLS D’INFORMACIÓ

I.1.1 EMPLAÇAMENT

I.1.2 FOTOPLÀ

I.2 ÀMBIT DE PLANEJAMENT

I.3 PLANEJAMENT VIGENT

I.4 ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT

I.5.1
IMATGES ESTAT ACTUAL
I.5.2

PLÀNOLS D’ORDENACIÓ

O.1 REPLANTEIG ALINEACIONS

O.2 DIVISIÓ POLIGONAL

O.3 ZONIFICACIÓ

O.4 ORDENACIÓ DE L’EDIFICACIÓ. PLANTA

O.5 ORDENACIÓ DE L’EDIFICACIÓ. ALÇATS I SECCIONS

O.6 INFRAESTRUCTURES

O.7.1 IMATGE DE LA PROPOSTA. PLANTA BAIXA. Plànol orientatiu, no normatiu

O.7.2 IMATGE DE LA PROPOSTA. PLANTA COBERTA. Alternativa A. Plànol orientatiu,

no normatiu

O.7.3 IMATGE DE LA PROPOSTA. PLANTA COBERTA. Alternativa B. Plànol orientatiu,

no normatiu

O.8.1 IMATGE DE LA PROPOSTA. Alternativa A. Plànol orientatiu, no normatiu

O.8.2 IMATGE DE LA PROPOSTA. Alternativa B. Plànol orientatiu, no normatiu

ANNEX I. ESTUDI D’AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA
 ESTUDI D’AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA

PLA DE MILLORA URBANA DE L’ILLA DELIMITADA PELS CARRERS D’ÀVILA,

ALMOGÀVERS, BADAJOZ I PERE IV

Promotor:

Conren Tramway Dos S.L.

EQUIP REDACTOR

Daniel Jordi
Direcció
Emeka Okpala
Enginyer de Camins, Canals i Ports
Manuel Zurera
Delineant

Amb el suport de l’equip tècnic d’INTRA

SISTEMA DE GESTIÓ DE QUALITAT

Verificació del
projecte
Per
Data Abril 2018
Estudi d’avaluació de la mobilitat generada
Pla de Millora Urbana de l’illa delimitada pels carrers d’Àvila, Almogàvers, Badajoz i Pere IV

4.5.3. Distribució de mercaderies ....................................................................................35

ÍNDEX DE CONTINGUTS
1. Objecte d’estudi ............................................................................................ 1
5. Mesures a adoptar ...................................................................................... 40
1.1. Marc normatiu ................................................................................................................. 2
1.2. Objectius ........................................................................................................................ 2
1.3. Descripció de l’estat actual ............................................................................................... 3
1.4. Ordenació proposada ....................................................................................................... 4
2. Caracterització del territori i de les xarxes .................................................... 5
4.6. Incidència de les emissions del sector transport ................................................................36
4.7. Consideracions de gènere ...............................................................................................38
4.8. Seguretat viària ..............................................................................................................39
5.1. Adequació de passos de vianants .....................................................................................40
5.2. Millora de la visibilitat dels passos de vianants ..................................................................41
5.3. Aparcament de bicicletes ................................................................................................41
5.4. Reserva de places per a PMR...........................................................................................42
5.5. Taula Resum ..................................................................................................................42

2.1. Xarxa de vehicles motoritzats ........................................................................................... 6 6. Síntesi de l’estudi........................................................................................ 43

2.1.1. Xarxa viària de connexió i itineraris d’entrada i sortida .............................................. 6
2.1.2. Intensitats de trànsit .............................................................................................. 8
2.2. Aparcament .................................................................................................................... 9
2.2.1. Oferta d’estacionament soterrat a l’entorn ............................................................... 9 ÍNDEX DE PLÀNOLS
2.2.2. Oferta d’estacionament en calçada a l’entorn ......................................................... 10
2.3. Xarxa de vianants i ciclistes ............................................................................................ 14 Plànol 1. Situació de l’àmbit d’estudi
2.3.1. Accessibilitat a peu .............................................................................................. 14 Plànol 2. Àmbit específic del sector i sentits de circulació
2.3.2. Accessibilitat en bicicleta ...................................................................................... 15 Plànol 3. Intensitats de trànsit
2.4. Xarxa de transport públic ............................................................................................... 18 Plànol 4. Xarxa de vianants i ciclistes
2.4.1. Taxi .................................................................................................................... 18 Plànol 5. Xarxa de transport públic
2.4.2. Metro ................................................................................................................. 19 Plànol 6. Aparcament proper
2.4.3. Tramvia .............................................................................................................. 20 Plànol 7. Mobilitat generada per tipus d’ús i itineraris d’entrada i sortida
2.4.4. Autobusos urbans ................................................................................................ 20

3. Determinació de la mobilitat generada ........................................................ 23

3.1. Mobilitat generada l’illa .................................................................................................. 23

3.2. Distribució horària ......................................................................................................... 24
3.3. Distribució modal dels desplaçaments ............................................................................. 25
3.4. Generació de viatges en vehicle motoritzat ...................................................................... 26
3.5. Generació de viatges en transport públic ......................................................................... 27
3.6. Generació de viatges amb mitjans de transport no motoritzats .......................................... 27

4. Incidència de la mobilitat generada ............................................................ 28

4.1. Capacitat de l’aparcamient ............................................................................................. 28
4.2. Desplaçaments en vehicle motoritzat............................................................................... 29
4.3. Desplaçaments en transport públic.................................................................................. 29
4.3.1. Incidència en la xarxa de bus................................................................................ 30
4.3.2. Incidència en la xarxa de metro i tramvia .............................................................. 31
4.3.3. Incidència en els desplaçaments amb taxi .............................................................. 31
4.4. Desplaçaments en mitjans de transport no motoritzats ..................................................... 32
4.5. Necessitat i justificació de les places d’aparcament privat.................................................. 33
4.5.1. Places de turismes i motocicletes segons normatives .............................................. 33
4.5.2. Justificació de les places privades de turisme i motocicletes previstes ....................... 33
4.5.3. Reserva de places per a PMR ................................................................................ 35
4.5.1. Recàrrega de vehicles elèctrics.............................................................................. 35
4.5.2. Bicicletes............................................................................................................. 35
Estudi d’avaluació de la mobilitat generada
Pla de Millora Urbana de l’illa delimitada pels carrers d’Àvila, Almogàvers, Badajoz i Pere IV

1. OBJECTE D’ESTUDI

L’objecte d’aquest estudi respon a l’encàrrec professional promogut per Conren Tramway Dos, S.L.
en relació a l’elaboració de l’estudi d’avaluació de la mobilitat generada associat al Pla de
Millora Urbana de l’illa del 22@ delimitada pels carrers d’Àvila, Almogàvers, Badajoz i Pere IV
realitzat per Batlle i Roig Arquitectura, SLP.
La superfície de la nova urbanització és de 9.105 m2. El sostre construït que es dedicarà a oficines
és de 24.583,50 m2 i per habitatge, 2.731,50 m2.

Figura 1. Àmbit d’estudi.

1
Estudi d’avaluació de la mobilitat generada
Pla de Millora Urbana de l’illa delimitada pels carrers d’Àvila, Almogàvers, Badajoz i Pere IV
1.1. MARC NORMATIU
Dins d’aquest procés de millora urbana, la nova distribució de l’espai està sotmesa a complir amb les
determinacions del Decret 344/2006, de 19 de setembre, de regulació dels estudis
d’avaluació de la mobilitat generada, que avalua la direcció general competent en matèria de
mobilitat.
L’article 3 del Decret 344/2006, de 19 de setembre, de Regulació dels estudis d’avaluació de la
mobilitat generada, considera que els planejaments urbanístics que tinguin per objectiu la
implantació d’un nou ús o activitat han d’incloure un Estudi d’Avaluació de la Mobilitat Generada.
Aquesta nova figura de planejament derivat implica diverses novetats de vital transcendència per a
la mobilitat futura. El futur equipament generarà una sèrie de desplaçaments i una potencial
demanda de serveis de transport a les quals cal donar resposta.
La transformació de l’edifici en estudi i el seu encaix en el teixit existent ha de ser estudiat per tal
d’avaluar tant els efectes que puguin derivar-se d’aquesta implantació com les necessitats que cal
atendre per aconseguir un creixement urbà el més equilibrat i sostenible possible.
Decret 344/2006, de 19 de setembre, de regulació dels estudis d’avaluació de la
mobilitat generada
El Decret 344/2006 dóna les pautes a seguir en els estudis d’avaluació de la mobilitat generada.
Segons aquest Decret (Capítol 1, articles 1 i 2):
Article 1
Objecte
L'objecte d'aquest Decret és determinar els instruments i projectes que han d'incorporar un estudi
d'avaluació de la mobilitat generada; establir les directrius per a l'elaboració d'aquests, el seu
contingut i el procediment per a la seva tramitació, així com concretar les obligacions de finançament
de les persones promotores de les actuacions generadores de la nova mobilitat.
Article 2
Els estudis d'avaluació de la mobilitat generada
2.1 Els estudis d'avaluació de la mobilitat generada avaluen l'increment potencial de desplaçaments
provocat per una nova planificació o una nova implantació d'activitats i la capacitat d'absorció dels
serveis viaris i dels sistemes de transport, incloent-hi els sistemes de transport de baix o nul impacte,
com els desplaçaments amb bicicleta o a peu.
2.2 També valoren la viabilitat de les mesures proposades en el propi estudi per gestionar de
manera sostenible la nova mobilitat i, especialment, les fórmules de participació del promotor o
promotora per col·laborar en la solució dels problemes derivats d'aquesta nova mobilitat generada.
2.3 L'objectiu dels estudis d'avaluació de la mobilitat generada és definir les mesures i actuacions
necessàries per tal d'assegurar que la nova mobilitat generada en l'àmbit d'estudi segueixi unes
pautes caracteritzades per la preponderància dels mitjans de transport més sostenibles, i així
acomplir amb el canvi de model de mobilitat promogut per la Llei 9/2003, de 13 de juny, de la
mobilitat.
1.2. OBJECTIUS
L’objectiu dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada és definir les mesures i actuacions
necessàries per tal d’assegurar un canvi en la mobilitat generada en l’àmbit d’estudi, de manera que
es produeixi un descens de l’ús del vehicle privat a favor del transport públic i mitjans no motoritzats,
tal i com estableix la Llei 9/2003 de la Mobilitat.
Seguint aquesta línia de treball el principal objectiu de l’estudi és:
Definir aquelles propostes infraestructurals i de serveis que puguin ajudar a prendre decisions per
millorar l’accessibilitat i la mobilitat fins l’àmbit d’estudi, garantint una mobilitat ambientalment i
econòmicament sostenible, per tal d’oferir als ciutadans una qualitat de servei d'acord amb uns
estàndards adequats.
Els objectius més específics del present estudi són:
 Conèixer les característiques de mobilitat de l’àrea d’influència de l’àmbit en estudi.
 Analitzar la mobilitat que generarà el nou ús.
 Identificar els recorreguts d’accés i de sortida a l’àrea que permetin optimitzar la capacitat de la
xarxa viària.
 Valorar la distribució modal dels viatges de les persones que es desplacin al sector de cara a una
possible implicació de transport públic.
 Identificar els punts crítics del sistema de mobilitat del sector i proposar les mesures necessàries
per millorar-ne les condicions d’accessibilitat.
 Estimar el finançament necessari en el cas de que s’apliquin millores i/o modificacions en la
xarxa de transport públic, tal i com indica l’Annex II del Decret 344/2006.
Per assolir les fites enunciades s’han considerat les dades a disposició i s’ha dut a terme un estudi de
les condicions actuals de la mobilitat: desplaçaments, repartiment modal, oferta de transport públic,
etc.
2
Estudi d’avaluació de la mobilitat generada
Pla de Millora Urbana de l’illa delimitada pels carrers d’Àvila, Almogàvers, Badajoz i Pere IV

1.3. DESCRIPCIÓ DE L’ESTAT ACTUAL

La parcel·la que conté l’àmbit en estudi està composada, en la seva majoria, per edificacions de
caràcter industrial d’una o dues plantes d’alçada i habitatges. Els habitatges es troben fora de l’àmbit
d’estudi.

Figura 2. Àmbit d’estudi

Cruïlla Almogàvers - Badajoz Cruïlla Almogàvers - Àvila

Carrer d’Àvila Carrer Almogàvers

Carrer Badajoz Passatge de Joan Goula

3
Estudi d’avaluació de la mobilitat generada
Pla de Millora Urbana de l’illa delimitada pels carrers d’Àvila, Almogàvers, Badajoz i Pere IV

1.4. ORDENACIÓ PROPOSADA Taula 1. Zonificació de l’àmbit d’estudi

Al Pla de Millora Urbana es dóna la concreció dels paràmetres urbanístics bàsics, per a la ordenació,
els quals constituiran el marc de l’operació de canvi d’ús industrial a oficines/habitatges, així
com la resta d’usos admesos a l’art. 6 de la MPGM, en actuacions de transformació prevista en l’art.
10 de la mateixa.

Figura 3. Ordenació proposada.

SOSTRE TOTAL
22@T 24.583,50 m2
Dels quals són Activitats @ 4.552,50 m2
Habitatge protegit 2.731,50 m2
TOTAL 27.315,00 m2

4
Estudi d’avaluació de la mobilitat generada
Pla de Millora Urbana de l’illa delimitada pels carrers d’Àvila, Almogàvers, Badajoz i Pere IV

2. CARACTERITZACIÓ DEL TERRITORI I DE LES XARXES

L’efecte que pugui tenir la implantació de la nova ordenació de l’àmbit d’estudi, producte del canvi
d’usos, sobre la mobilitat de les persones depèn en gran mesura de les característiques del territori
on s’ubiqui.
En aquest cas, l’àmbit d’estudi s’ubica al barri del Parc i la Llacuna del Poblenou, pertanyent al
Districte de Sant Martí. L’emplaçament se situa ben a prop de la Pl. de les Glòries, on conflueixen els
eixos viaris de la Gran Via, Avinguda Meridiana i Avinguda Diagonal, en una zona perfectament
integrada amb la trama urbana del municipi de Barcelona i molt ben connectada en transport públic.
En l’àmbit més immediat, cal destacar que l’illa en estudi és contigua a la primera superilla de
Barcelona implantada, delimitada pels carrers de Badajoz, Pallars, Llacuna i Tànger.

Figura 4. Localització de l’àmbit d’estudi en el context metropolità

Font: Guia de Barcelona i elaboració pròpia

5
Estudi d’avaluació de la mobilitat generada
Pla de Millora Urbana de l’illa delimitada pels carrers d’Àvila, Almogàvers, Badajoz i Pere IV

Per realitzar una anàlisi global de la mobilitat quotidiana analitzen els desplaçaments de l’EMQ 2006 El nus de Glòries, situat a menys de 500 metres de l’àmbit d’estudi enllaça tres de les avingudes
amb origen i/o destí al municipi de Barcelona. més importants de la ciutat:
Les dades posen de manifest com, tant en dies feiners com en dissabtes i festius, la mobilitat no  L'Avinguda Meridiana és una de les principals avingudes de la ciutat juntament amb l'avinguda
motoritzada predomina per damunt dels desplaçaments en transport públic i en transport privat Diagonal, tant per la llargada, l'amplada i la quantitat de vehicles que hi passen al cap del dia, tot
(47,5% i 48,5%, respectivament). i que en el tram que ens ocupa, la intensitat de trànsit és reduïda. L'avinguda discorre per 4 dels
10 districtes barcelonins: l'Eixample, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí. Connecta fins al Parc
En dia feiner, els homes es desplacen un 12,9% més per mobilitat ocupacional que les dones (49,2%
de la Ciutadella.
i 36,3%, respectivament) i utilitzen el vehicle privat un 16,7% més que les dones. En dissabte o dia
festiu, tant els percentatges de desplaçaments per ocupació com els d’ús del mode privat s’escurcen.  L'avinguda Diagonal és un avinguda de la ciutat de Barcelona i una de les principals “artèries”
de la ciutat ideada per Ildefons Cerdà dins del pla hipodàmic d'eixamplament com la Gran Via
Taula 2. Repartiment modal dels desplaçaments de Barcelona segons gènere (2006)
Diagonal. Aquesta via travessa de punta a punta la ciutat en sentit sud-oest/nord-est.
FEINER
GÈNERE TRANSPORT TRANSPORT MOBILITAT MOBILITAT MITJANA
 La Gran Via de les Corts Catalanes travessa Barcelona d'un costat a l'altre, amb un
NO MOTORITZAT TOTAL
PÚBLIC PRIVAT OCUPACIONAL PERSONAL VIATGES recorregut de més de vuit quilòmetres. Arrenca del límit amb el municipi de l'Hospitalet de
Homes 42,9% 26,2% 30,8% 100,0% 49,2% 50,8% 3,36 Llobregat, prop de la plaça d'Ildefons Cerdà, i acaba a l'altre extrem de Barcelona, al límit amb
Dones 51,6% 34,3% 14,1% 100,0% 36,3% 63,7% 3,27 Sant Adrià de Besòs. Al seu recorregut travessa les places d'Espanya, de la Universitat, de Tetuan
i de les Glòries Catalanes.
Total 47,5% 30,4% 22,1% 100,0% 42,5% 57,5% 3,31

DISSABTE I FESTIU Figura 5. Xarxa bàsica de connexió externa

GÈNERE NO TRANSPORT TRANSPORT MOBILITAT MOBILITAT MITJANA
TOTAL
MOTORITZAT PÚBLIC PRIVAT OCUPACIONAL PERSONAL VIATGES

Homes 47,3% 16,8% 35,9% 100% 7,0% 92,9% 2,55

Dones 49,8% 21,2% 29,0% 100% 5,2% 94,8% 2,26

Total 48,5% 19,0% 32,5% 100% 6,2% 93,9% 2,40

Font: Enquesta de mobilitat quotidiana (2006).

2.1. XARXA DE VEHICLES MOTORITZATS

Un cop situada geogràficament la peça de terreny en estudi, es descriuen les principals

infraestructures viàries de l’entorn i les intensitats de trànsit que suporten. Sobre aquesta base es
defineixen les connexions internes i el seu encaix en l’entramat viari amb els nuclis circumdants.
La xarxa viària que serveix la zona en estudi s’estructura en la xarxa de connexió externa i la xarxa
de proximitat, d’accés al sector.

2.1.1. Xarxa viària de connexió i itineraris d’entrada i sortida

a) Xarxa bàsica de connexió externa

La xarxa viària bàsica externa és la xarxa de carreteres que passa pel municipi i estructura les
relacions de la ciutat amb la resta del territori. L’entorn de Barcelona es beneficia d’una xarxa molt
densa pel que fa a aquest tipus d’infraestructures. Font: Google maps

6
 Estudi d’avaluació de la mobilitat generada
Pla de Millora Urbana de l’illa delimitada pels carrers d’Àvila, Almogàvers, Badajoz i Pere IV

b) Xarxa viària de proximitat

Figura 6. Xarxa viària de proximitat. Nous sentits de circulació al voltant de la nova superilla
El sector en estudi se situa en un entorn urbà plenament consolidat.
L’accés rodat a la zona d’estudi es realitza pels carrers Badajoz, Àvila, Pere IV i Pallars mentre que
els de sortida seran Pallars, Badajoz, Almogàvers i Àvila.
Complementàriament a l’oferta privada, els usuaris de turisme i motocicletes s’hauran d’adaptar a
l’oferta d’aparcament de la zona, d’aparcaments en superfície i soterrats.

Itinerari de sortida des de la cruïlla entre el carrer Almogàvers i l’Av. Meridiana (sentit mar i sentit muntanya)

La nova superilla modifica la circulació de vehicles en l’àmbit d’estudi, en l’àrea delimitada pels
carrers de Badajoz, Pallars, Llacuna i Tànger. Tots els vehicles que circulen per l’interior de la
“supermançana” es veuen obligats a girar en cada intersecció, evitant que puguin circular i continuar Font: elperiódico.com
en línia recte. D’aquesta manera, es recomana transitar i evitar passar per aquestes espais si no és
estrictament necessari, per accedir a l’interior de la superilla.
El propòsit és disminuir la presència de trànsit de pas a l'interior d'aquest perímetre, per tal de
configurar un espai ciutadà on puguin conviure vianants, bicicletes i cotxes, així com altres usos que
no estiguin relacionats amb la mobilitat.
La prioritat a l'interior del perímetre de la superilla és per als vianants i les bicicletes, i la velocitat
màxima es limita a 10 km/h per als vehicles de motor. S’han col·locat senyals verticals i horitzontals
per modificar la circulació de vehicles, les línies d'autobusos i els carrils bici, i l'ajuntament informa
dels millors itineraris per circular per aquest àmbit.

Carrer Pere IV Carrer Pere IV amb carrer Badajoz

7
 Estudi d’avaluació de la mobilitat generada
Pla de Millora Urbana de l’illa delimitada pels carrers d’Àvila, Almogàvers, Badajoz i Pere IV

2.1.2. Intensitats de trànsit

Les intensitats de trànsit a l’entorn de l’illa que conté l’àmbit d’estudi s’han vist directament
afectades per la reordenació de la circulació al conjunt de la superilla implementada,
delimitada pels carrers de Badajoz, Pallars, Llacuna i Tànger.

Carrer Ciutat de Granada, entre Almogàvers i Sancho de Ávila

Itinerari recomanable des del carrer Roc Boronat Itinerari recomanable des del carrer Badajoz

Carrer Sancho de Ávila, entre Roc Boronat i Llacuna
Es disposa de les intensitats de trànsit en dia feiner per a l’any 2015. En la zona d’estudi eres
únicament remarcables pel seu volum els 15.000 vehicles que circulaven pel carrer Almogàvers i els
12.000 del carrer Pere IV.
En l’actualitat, s’ha reduït considerablement el trànsit en aquests dos carrers com a conseqüència de
la reordenació del trànsit de la superilla que afecta directament al carrer Almogàvers i al carrer Pere
IV.

Carrer Sancho de Ávila, entre Roc Boronat i Llacuna

Carrer de Pere IV Carrer Llacuna / carrer Almogàvers

8
 Estudi d’avaluació de la mobilitat generada
Pla de Millora Urbana de l’illa delimitada pels carrers d’Àvila, Almogàvers, Badajoz i Pere IV

2.2. APARCAMENT

2.2.1. Oferta d’estacionament soterrat a l’entorn

Al voltant de l’àmbit d’estudi hi ha aparcaments soterrats, tant públics (gestionats per B:SM) com
privats (ex: cruïlla Almogàvers / Zamora).
Cal destacar per la seva proximitat els aparcament públic Ona Glòries-22@-Encants Vells (d’accés pel
carrer Ciutat de Granada, 173-175) i sobretot l’aparcament Badajoz -Torre Agbar-22@ (d’accés pel
carrer Badajoz, 168), que dista 3 mançanes de l’àmbit d’estudi. Tots dos aparcaments disposen de
places d’estacionament per a turismes, motocicletes i bicicletes. També disposen de places amb
recàrrega per a vehicles elèctrics.
Cruïlla entre el carrer Almogàvers i el carrer Pere IV, a la intersecció amb el carrer Llacuna
Figura 8. Aparcaments públics soterrats situats al voltant de l’àmbit d’estudi
Els carrers Sancho de Ávila, Ávila, Badajoz, Tànger o Ciutat de Granada tenen IMD’s inferiors a
10.000 veh./dia:
- Carrer Sancho de Ávila: 2.400 vehicles/dia. - Carrer Àvila: 1-300 vehicles/dia.
- Carrer Badajoz: 4.500 vehicles/dia. - carrer Tànger: 6.200 vehicles/dia.
- Carrer Ciutat de Granada: 7.200 vehicles/dia. - Carrer Pere IV: 11.400 vehicles/dia

Figura 7. Intensitats de trànsit en dia feiner a l’entorn de l’àmbit d’estudi. 2015

Font: Ajuntament de Barcelona Aparcament públic Badajoz -Torre Agbar-22@

9
 Estudi d’avaluació de la mobilitat generada
Pla de Millora Urbana de l’illa delimitada pels carrers d’Àvila, Almogàvers, Badajoz i Pere IV

Figura 9. Preu de la zona blava

Aparcament privat d’accés des del carrer Almogàvers / carrer Zamora

2.2.2. Oferta d’estacionament en calçada a l’entorn

L’Àrea d’influència de l’àmbit en estudi disposa d’oferta pública d’aparcament, lliure i de pagament
(zona blava i zona verda). La zona blava es gestiona a partir de l’AREA.
La zona d’estudi, disposa de places d’estacionament lliure per a turismes, a més a més de places
reservades com a zona verda, blava, estacionament de mercaderies i taxis. També es comptabilitzen
places per a motocicleta en calçada i places per a bicicletes en vorera i calçada.
L’ocupació de l’aparcament de turismes en calçada és elevada. Als indrets on l’aparcament no està
regulat la rotació de vehicles és més reduïda.
L'AREA es va implementar a Barcelona el maig de 2005. És un sistema d'ordenació integral de
l'estacionament a la calçada en què tot l'espai d'aparcament dins la zona de regulació es distribueix,
d'acord amb unes prioritats, i regula a través d'unes normes i unes tarifes.
L'Àrea es configura en diferents tipus de places: blaves, verdes, verdes exclusives per a residents,
distribució urbana de mercaderies, motos, autocars i altres (reserves especials, etc).
Àrea Blava
L’objectiu és proporcionar una elevada rotació de vehicles als voltants de zones de serveis amb
sector terciari, zones comercials, hospitals, escoles, etc. amb la finalitat que un màxim nombre de
persones es puguin beneficiar de l’avantatge de poder estacionar el seu vehicle durant un període de
temps limitat, normalment dues hores, per realitzar les seves gestions. D’aquesta manera, altres
usuaris se’n poden beneficiar.
L'horari majoritari de funcionament de l'Àrea Blava coincideix amb l'horari de més trànsit a la ciutat,
de dilluns a divendres, de 9.00 a 14.00 i de 16.00 a 20.00. Ara bé, al centre de la ciutat aquest
horari també s'amplia als dissabtes i a la zona de platges també s'aplica els diumenges i festius.
Àrea residents
L’objectiu és donar tota la preferència en caràcter d’exclusivitat a l’estacionament de vehicles de
residents de la zona. És a dir, 24h i 365 dies a l’any únicament poden estacionar en aquestes places
els residents autoritzats de la zona. No hi poden estacionar mai forans ni vehicles elèctrics que no
siguin residents de la zona. Es tracta de zones molt específiques amb un dèficit infraestructural tant
elevat que justifica la exclusivitat de l’estacionament únicament per a veïns.
A les zones exclusives regulades les 24 hores només poden estacionar-hi els residents autoritzats. La
resta de zones exclusives tenen un horari de regulació de 8.00 a 20.00 i hi poden estacionar vehicles
no residents de 20.00 a 8.00.
Distribució urbana de mercaderies
L’objectiu és donar servei amb caràcter general els dies feiners de 8-20h a tots aquells vehicles que
requereixen distribuir mercaderies de forma molt propera al punt de destinació per un temps limitat
de 30 minuts amb l’objectiu de donar rotació a aquestes places i que puguin donar servei al màxim
nombre possible de camions i furgonetes que realitzen cada dia aquestes operacions.
En aquestes zones d'estacionament hi poden estacionar camions, furgonetes i vehicles mixtos de
dues places, tal com indica la senyalització. És obligatòria la validació telemàtica a través de
l'aplicació areaDUM o enviant un SMS i el temps màxim d'estacionament és de 30 minuts.
L'horari general és de dilluns a divendres, de 8.00 a 20.00 hores.

10
Estudi d’avaluació de la mobilitat generada
Pla de Millora Urbana de l’illa delimitada pels carrers d’Àvila, Almogàvers, Badajoz i Pere IV

Àrea blava Àrea verda Aparcament lliure

Àrea Àrea
d’estudi d’estudi

Àrea residents Àrea exclusiva de residents

C. Badajoz / C. Almogàvers C. Almogàvers / C. d’Ávila

Àrea Àrea
d’estudi d’estudi

Parquímetres Àrea DUM

Àrea Àrea
d’estudi d’estudi

C. Pallars / C. Pere IV C. Badajoz

Font: Ajuntament de Barcelona

C. Badajoz / C. Almogàvers C. Badajoz / C. Almogàvers

11
 Estudi d’avaluació de la mobilitat generada
Pla de Millora Urbana de l’illa delimitada pels carrers d’Àvila, Almogàvers, Badajoz i Pere IV

Àrea blava Àrea DUM i taxis

C. Badajoz / C. Sancho de Ávila C. Badajoz / C. Almogàvers C. Sancho de Ávila / C. Badajoz

Àrea verda

C. Badajoz / C. Almogàvers C. Ciutat de Granada / C. Almogàvers

Recàrrega per a vehicles elèctrics

C. Llacuna / C. Sancho de Ávila C. Ciutat de Granada / C. Pallars

C. Pere IV (superilla) C. Roc Boronat / C. Sancho de Ávila

12
 Estudi d’avaluació de la mobilitat generada
Pla de Millora Urbana de l’illa delimitada pels carrers d’Àvila, Almogàvers, Badajoz i Pere IV

Estacionament de motocicletes
L’objectiu és proporcionar estacionament amb caràcter gratuït allà on estiguin regulades amb
senyalització blanca horitzontal. Són llocs específics per estacionar motos i no si poden estacionar
altres tipus de vehicles.
Els horaris de funcionament de les zones de Motos són de dilluns a diumenge i festius, de 00.00 a
24.00.

C. Pallars / C. Àvila C. Pallars / C. Ciutat de Granada

C. Badajoz / C. Almogàvers C. Badajoz / C. Almogàvers

C. Almogàvers / C. Ciutat de Granada C. Almogàvers, entre d’Ávila i Badajoz

C. Badajoz / C. Almogàvers C. Almogàvers / C. Àvila

C. Almogàvers / C. Ciutat de Granada C. Ciutat de Granada / C. Almogàvers

13
 Estudi d’avaluació de la mobilitat generada
Pla de Millora Urbana de l’illa delimitada pels carrers d’Àvila, Almogàvers, Badajoz i Pere IV

2.3. XARXA DE VIANANTS I CICLISTES

2.3.1. Accessibilitat a peu

La zona d’accés a l’àmbit d’estudi disposa d’unes condicions molt bones per als desplaçaments a
peu, atenent a l’òptima cobertura del transport públic i a les bones condicions d’urbanització de les
voreres i dels passos de vianants.
L’accessibilitat de les voreres d’accés a l’àmbit d’estudi queda garantida ja que tenen una amplada de
pas superior als 0,90 metres, existint trams amb amplades de vorera superiors a dos metres i mig,
mentre que la majoria dels passos de vianants es troben tanmateix ben rebaixats i disposen de l’itinerari
pertinent per a invidents. En relació als pendents dels vials d’accés, aquest no supera el 6% previst en
l’ordre VIV/561/2010 per als itineraris per a vianants adaptats. Els passos de vianants de la cruïlla C. Badajoz / C. Almogàvers C. Badajoz / C. Almogàvers
del carrer Pere IV i Badajoz no compleixen les condicions d’accessibilitat.
Al conjunt de la superilla, delimitada pels carrers de Badajoz, Pallars, Llacuna i Tànger, els
vianants i ciclistes tenen un tracte preferencial respecte als vehicles a motor.

C. Almogàvers / C. Badajoz

Les previsions són, com s’ha descrit en el present apartat, que poc a poc els espais pacificats al
trànsit rodat vagin en augment, millorant substancialment les condicions de mobilitat i d’accessibilitat
del vianants.
C. Badajoz C. Pere IV, pas de vianants sense gual

Figura 10. Zones de vianants actuals Figura 1. Zones de vianants proposta (gran espai peatonal o
pacificat)

Font: Pla de Mobilitat Urbana de Barcelona (2013-2018)

C. Almogàvers / C. Badajoz C. Almogàvers / C. Badajoz

14
Estudi d’avaluació de la mobilitat generada
Pla de Millora Urbana de l’illa delimitada pels carrers d’Àvila, Almogàvers, Badajoz i Pere IV

2.3.2. Accessibilitat en bicicleta Figura 12. Xarxa de carrils bici de Barcelona prevista per 2018

L’àmbit en estudi és del tot accessible en bicicleta i es troba ben connectat a la xarxa de carrils bici
del municipi. La zona també disposa d’una oberta elevada d’estacions bicing i d’aparcaments
disposats majoritàriament en vorera, però també en calçada.

Al conjunt de la superilla, delimitada pels carrers de Badajoz, Pallars, Llacuna i Tànger, els
vianants i ciclistes tenen un tracte preferencial respecte als vehicles a motor.
El pendent dels itineraris no supera el 8% que preveu l’article 6 del Decret 344/2006 per als itineraris
de bicicletes.
L'Ajuntament de Barcelona preveu fer aquest any 62,5 nous km de carrils bici. El consistori ha
tramitat ja la licitació de les obres de 30 nous carrils bici per al 2017, que significa un augment del
44% respecte a la xarxa actual. El desplegament de nous carrils bici s'allunya del centre de la
ciutat amb la pretensió municipal que el 95% de la població de la ciutat tingui un carril bici a menys
de 300 metres de casa seva l'any 2018.

Figura 11. Xarxa de carrils bici actual, al voltant de l’àmbit d’estudi

Àmbit
d’Estudi
Àmbit
d’Estudi

Font: elperiodico.com

15
 Estudi d’avaluació de la mobilitat generada
Pla de Millora Urbana de l’illa delimitada pels carrers d’Àvila, Almogàvers, Badajoz i Pere IV

Carrils bici

C. Sancho de Ávila / C. Badajoz C. Sancho de Ávila / C. Badajoz C. Pallars / C. Ciutat de Granada C. Almogàvers

C. Sancho de Àvila / C. Àvila C. Almogàvers / C. Badajoz C. Àlaba / C. Almogàvers C. Almogàvers / Av. Meridiana

C. Àlaba / C. Pujades C. Ciutat de Granada / C. Pujades

16
Estudi d’avaluació de la mobilitat generada
Pla de Millora Urbana de l’illa delimitada pels carrers d’Àvila, Almogàvers, Badajoz i Pere IV

Figura 13. Estacions bicing i punts d’ancoratge de bicicletes existents a l’entorn de l’àmbit d’estudi
Estacions bicing

C. Sancho de Ávila / C. Badajoz

C. Tànger / C. Roc Boronat C. Sancho de Ávila / C. Llacuna

C. Llacuna / C. Pere IV C. Pujades / C. Badajoz

17
Estudi d’avaluació de la mobilitat generada
Pla de Millora Urbana de l’illa delimitada pels carrers d’Àvila, Almogàvers, Badajoz i Pere IV

2.4. XARXA DE TRANSPORT PÚBLIC

Per a l’estudi dels aspectes de cobertura de transport públic el Decret 344/2006 determina que
en caràcter general la distància mínima a les infraestructures fixes de transport col·lectiu no ha de
Figura 14. Oferta de transport públic a l’entorn de l’àmbit d’estudi
sobrepassar els 500 metres (distància mesurada sobre la xarxa viària), mentre que en el cas de la
xarxa d’itineraris per a transport públic i col·lectiu, determina que les parades de les línies s’han de
situar de manera coordinada amb els itineraris de vianants i ciclistes, de manera que la distància
màxima d’accés mesurada sobre la xarxa de vianants sigui inferior a 750 metres, llevat
d’aquells supòsits en que es justifiqui que no és possible.

L’àmbit d’estudi disposa d’una oferta de transport públic molt àmplia, conformada per línies de bus,
metro i tramvia.
El fet de que l’emplaçament es trobi ben comunicat amb transport públic, amb intervals de pas la
major part del dia de menys de 15 minuts, suposa un molt bon punt de partida i indica el fort
potencial d’atracció en transport públic que pot tenir l’àmbit en estudi.

Oferta de transport públic en l’àmbit d’estudi

 5 línies d’autobús urbanes (6, 136, 192, H14 i V23), situades a menys de 500 m.
 2 línies d’autobús interurbanes (B20 i B25), situades a menys de 500 m.
 1 línia de metro (L4) situada a menys de 350 m Llacuna.
 1 línia de metro (L1) situada a menys de 650 m Glòries.
 1 línia de tramvia (T4) situada a menys de 750 m Auditori | Teatre nacional.
 3 línies de tramvia (T4, T5 i T6) situada a menys de 750 m Glòries. Font: TMB

 4 parada de taxis (codis 411, 436, 452, 455) a menys de 500m.

2.4.1. Taxi
Tot i que les estacions de metro i tramvia de Glòries se situen a una distància lleugerament superior
als 750 m., aglutinaran bona part dels desplaçaments. L’itinerari gaudeix d’amples voreres i d’un A l’entorn proper (menys de 500 metres) hi ha 4 parades de taxi amb un total de 11 places:
trànsit motoritzat reduït que afavoreix els desplaçaments a peu. Figura 15. Oferta de taxi propera

L’estació de tren més propera és el Clot – Aragó (RENFE) que es troba a més de 1 km de l’àmbit, per Codi parada Places

aquest motiu no s’inclou dins de l’anàlisi de l’EAMG. El mateix passa amb l’estació d’autobusos 436 2
interurbans més propera que és l’Estació del Nord.
411 5

455 2

452 2

18
 Estudi d’avaluació de la mobilitat generada
Pla de Millora Urbana de l’illa delimitada pels carrers d’Àvila, Almogàvers, Badajoz i Pere IV

2.4.2. Metro

La parada de metro més pròxima l’àmbit d’estudi està situada a una distància de 400 metres, inferior Les línies del metro tenen un interval de pas en hora punta de 3 minuts, amb els següents horaris:
a la recomanada pel Decret 344/2006 pel que fa a la xarxa d’itineraris per a transport públic i  Feiners (de dilluns a dijous) i festius: de 5:00 a 24:00 h.
col·lectiu (310 metres a peu). És la parada Llacuna, la línia L4 del metro amb una freqüència de pas
 Divendres i vigílies de festius: de 5:00 a 2:00 h.
en hora punta de 4 minuts i 3 segons.
 Dissabtes i vigílies de l'1 de gener, 24 de juny, 15 d'agost i 24 de setembre: obertura a les
L’estació de Glòries (L1) se situa a una distancia de 640 m i en hora punta els combois passen cada
5:00 h i servei continu tota la nit.
3 minuts i 20 segons en hora punta.
 Diumenges: servei continu fins a les 24:00 h.
Figura 16. Parades de metro més properes a l’àmbit d’estudi i recorregut a peu fins a l’àmbit

640 m

310 m

Estació de metro de Glòries (L1) Estació de metro de Llacuna (L4)

19
 Estudi d’avaluació de la mobilitat generada
Pla de Millora Urbana de l’illa delimitada pels carrers d’Àvila, Almogàvers, Badajoz i Pere IV

2.4.3. Tramvia 2.4.4. Autobusos urbans

L’àmbit d’estudi està situat a 750 metres de les estacions de tramvia del TRAMbesòs, Glòries (T4, T5 Hi ha vàries parades de bus que donen cobertura a l’àmbit en estudi, situades a menys de 500
i T6) i Ca l’Aranyó (T4). La línia T4 connecta amb la Vila Olímpica, el Fòrum i amb el municipi veí de metres. A menys de mig kilòmetre s’aturen:
Sant Adrià del Besòs.
 5 línies d’autobús urbanes (6, 136, 192, H14 i V23).
Per la parada de Glòries hi circulen les 3 línies del TRAMbesòs: T4, T5 i T6, ampliant-se les
 2 línies d’autobús interurbanes (B20 i B25)
connexions fins al municipi de Badalona.
 2 línies d’autobusos nocturns (N8 i N11).
L’horari del tramvia és de:
Les freqüències de pas de les línies diürnes és inferior a 12 minuts mentre que en les
 De dilluns a dijous: de 5.00 a 24.00 h. línies nocturnes la freqüència de pas és de 20 minuts.
 Divendres, dissabtes i vigílies de festiu: de 5.00 L’oferta de línies de bus ha estat millorada recentment amb la implementació de les línies de la nova
a 2.00 h. xarxa ortogonal. La nova xarxa de bus de Barcelona neix per prestar un servei de transport de
 Diumenges: de 5.00 a 24.00 h. superfície més ràpid, més senzill i més eficaç. Això ha modificat les línies antigues que donaven
servei a la zona. De la xarxa ortogonal ara hi passen prop de la zona d’estudi:
Les freqüència de pas de les línies en hora punta és
de 8 minuts per la L4 i L5 i de 20 minuts en la L6.  H14 que passa pels carrer Pallars (sentit Besòs) i Pujades (sentit Llobregat) i connecta l’Av.
Paral·lel amb Sant Adrià.
Figura 17. Estacions i enllaços de les línies T4, T5 i T6 del tramvia
 V23 que passa pels carrer Badajoz (sentit muntanya) i el carrer Pamplona (sentit mar) i
connecta la Nova Icària amb Can Marcet.

Figura 18. Nova xarxa de bus urbana de Barcelona.

Font: trenscat.cat

Estació del tramvia de Glòries (T4, T5 i T6) Estació del tramvia de Ca l’Aranyó (T4)

Font: TMB

20
Estudi d’avaluació de la mobilitat generada
Pla de Millora Urbana de l’illa delimitada pels carrers d’Àvila, Almogàvers, Badajoz i Pere IV

Figura 19. Oferta de bus propera

Figura 20. Detall de les parades de bus més properes a l’àmbit d’estudi (imatges abans de les noves línies ortogonals)
Horari i freqüència
Línia
Feiners Dissabtes

06:05 - 06:20 - 06:35 - 06:50

06:05 - 06:30 - 06:55 - 07:20 - 07:45 - 08:05 - 08:25 - 08:45
De 07:00 a 19:00: cada 8 minuts
6 De 09:00 a 21:00: cada 15 minuts
De 19:00 a 21:00: cada 11 minuts
21:10 - 21:30 - 21:50 - 22:15 - 22:40
21:10 - 21:25 - 21:40 - 21:55 - 22:10 - 22:25 - 22:40

05:30 - 06:05 - 06:41 - 07:17 - 07:52 - 08:29 - 08:59 - 09:29

06:26 - 07:11 - 07:51 - 08:31 - 09:12 - 09:51 - 10:31 - 11:11
09:59 - 10:30 - 11:00 - 11:29 - 11:59 - 12:29 - 12:59 - 13:29
11:51 - 12:31 - 13:11 - 13:51 - 14:31 - 15:11 - 15:51 - 16:31
136 13:59 - 14:29 - 14:59 - 15:29 - 15:59 - 16:29 - 16:59 - 17:29
17:11 - 17:51 - 18:31 - 19:13 - 19:53 - 20:38 - 21:23 - 22:07
17:59 - 18:29 - 18:59 - 19:28 - 19:58 - 20:28 - 20:58 - 21:27
22:51 - 23:35
21:57 - 22:26 - 23:00 - 23:35

06:22 - 06:54 - 07:29 - 08:01 - 08:35 - 09:08 - 09:40 - 10:12
10:44 - 11:16 - 11:49 - 12:21 - 12:53 - 13:25 - 13:56 - 14:27
192
14:59 - 15:31 - 16:03 - 16:36 - 17:08 - 17:40 - 18:12 - 18:43
19:15 - 19:47 - 20:19 - 20:51 - 21:23 - 21:54 - 22:25
07:21 - 07:54 - 08:26 - 08:56 - 09:26 - 09:56 - 10:27 - 10:57
11:28 - 11:58 - 12:28 - 12:58 - 13:28 - 13:58 - 14:28 - 14:58
Parada 3371. Badajoz / Av. Diagonal. Línies 92, 192.
15:27 - 15:57 - 16:28 - 16:58 - 17:28 - 17:58 - 18:28 - 18:58
19:28 - 19:58 - 20:28 - 20:58 - 21:24 - 22:23

05:00 - 05:12 - 05:24 - 05:36 - 05:48 - 06:00 - 06:11 - 06:22

06:33 - 06:42 - 06:51 - 06:59
De 07:00 a 09:00: cada 8 minuts
H14 De 09:00 a 19:00: cada 7 minuts
De 19:00 a 21:00: cada 8 minuts
21:05 - 21:15 - 21:25 - 21:35 - 21:45 - 21:56 - 22:08 - 22:20
22:33 - 22:48 - 23:05
06:00 - 06:15 - 06:30 - 06:45 - 07:00 - 07:15 - 07:30 - 07:45
08:01 - 08:17 - 08:33 - 08:48
De 09:00 a 21:00: cada 13 minuts
21:10 - 21:25 - 21:40 - 21:55 - 22:10 - 22:25 - 22:40 - 22:55 -
23:10

05:30 - 05:42 - 05:54 - 06:06 - 06:18 - 06:30 - 06:42 - 06:54

05:30 - 05:39 - 05:48 - 05:56 - 06:04 - 06:13 - 06:22 - 06:31
07:06 - 07:18 - 07:30 - 07:42 - 07:54 - 08:06 - 08:18 - 08:30
06:40 - 06:48 - 06:56
08:42 - 08:54
V23 De 07:00 a 21:00: cada 8 minuts
De 09:00 a 21:00: cada 12 minuts
21:01 - 21:12 - 21:24 - 21:36 - 21:48 - 22:00 - 22:12 - 22:24
21:03 - 21:16 - 21:29 - 21:42 - 21:55 - 22:08 - 22:21 - 22:34 Parada del bus turístic Glòries / Torre Agbar. Parada 0300 Pujades / Ciutat de Granada Línies 6, 36, 192 i H4
22:36 - 22:48 - 23:00
22:47 - 23:00

B20 De 5:45 a 23:10 cada 15-25 minuts De 6:40 a 22:45 cada 20 minuts

B25 De 5:30 a 22:50 cada 10-15 minuts De 5:30 a 23:10 cada 15 minuts

N8 De 22:00 a 6:00 cada 20 min

N11 De 22:00 a 6:00 cada 20 min

Parada 3480. Tànger / Ciutat de Granada. Línies 40, 42, B20, B25, N8 i N11).

21
 Estudi d’avaluació de la mobilitat generada
Pla de Millora Urbana de l’illa delimitada pels carrers d’Àvila, Almogàvers, Badajoz i Pere IV

Parada 2464. Badajoz / Almogàvers. Línies 92 i 192. Parada 2721. Àvila / Almogàvers. Línies 92 i N8.

Parada 0001. Almogàvers / Àvila. Línies H14 i 6. Parada 3255. Pallars / Ciutat de Granada. Línies 6, 40, 42, H14, B20, B25, N8, N11.

Parada 3480. Tànger / Ciutat de Granada. Línia B20. Parada 3480. Tànger / Ciutat de Granada. Línia 42. Parada 1109. Pallars / Pere IV. Línies 6, 40, 42, H14, B20, B25, N8, N11.

22
Estudi d’avaluació de la mobilitat generada
Pla de Millora Urbana de l’illa delimitada pels carrers d’Àvila, Almogàvers, Badajoz i Pere IV

3. DETERMINACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA

En els estudis d’avaluació de la mobilitat generada s’estimarà el nombre de desplaçaments que

generin les diferents activitats i usos del sòl atenent als ràtios mínims de viatges generats/dia, llevat
d’aquells supòsits en què es justifiqui l’adopció de valors inferiors.
Generalment, per a l’estimació de la mobilitat que generen/atrauen les noves activitats s’utilitza com
a base els paràmetres de càlcul de la mobilitat generada que determina el Decret 344/2006 de
regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada. Aquestes ràtios són fixes i s’estableixen
en funció de la superfície del usos.

Qualsevol modificació dels valors especificats per l’annex I del Decret 344/2006 ha d’estar
degudament justificat.

Taula 3. Annex 1 – Viatges generats/dia

Font: Decret 344/2006 de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada

3.1. MOBILITAT GENERADA L’ILLA

El Decret 344/2006 d’avaluació de la mobilitat generada assigna una ràtio mínima de viatges
generats/dia en funció del tipus d’ús del sostre construït. Cal estimar el nombre de desplaçaments
que generarà la zona en estudi a partir d’aquestes ràtios, llevat d’aquells supòsits en què es justifiqui
l’adopció de valors inferiors.

Taula 4. Mobilitat generada per l’illa

Ús Superfície Ràtio atracció Viatges anada / tornada Viatges totals

Oficines 24.583,50 m2 de sostre 15 viatges / 100 m2 de sostre 1.841 3.682

7 viatges / habitatge
Habitatges 2.731,50 m2 de sostre 95,5 191
1 hab. / 100 m2 de sostre

Atenent a la mobilitat prevista per les l’activitat en estudi, s’estimen 3.873 desplaçaments diaris
associats a l’activitat, la meitat dels quals tenen com a origen l’àmbit i l’altra meitat com a destí.

23
 Estudi d’avaluació de la mobilitat generada
Pla de Millora Urbana de l’illa delimitada pels carrers d’Àvila, Almogàvers, Badajoz i Pere IV

3.2. DISTRIBUCIÓ HORÀRIA

Habitatges
Un cop es determina el volum global de desplaçaments generats l’illa en estudi cal observar quin és
el repartiment horari d’aquesta demanda. La corba horària dels habitatges té unes puntes menys marcades que els horaris d’entrada i sortida
de les oficines. La cobra següent correspon al comportament estàndard d’habitatges.
L’establiment de la distribució horària dels viatges generats és necessària per preveure puntes de
demanda tant de serveis de transport públic com d’infraestructura viària (capacitat de les vies i Figura 22. Distribució horària desplaçaments entrada/sortida. Habitatges
possibles problemes de saturació).

Oficines
A diferència d’altres usos, la corba horària de les oficines acostuma a tenir un comportament
semblant. Les entrades es concentren a primera hora, entre les 8 i les 9h., mentre que les sortides
no tenen una punta tant marcada.
La corba horària utilitzada s’ha estimat i respon al comportament estàndard d’una oficina tipus.
Els pics d’entrada i sortida es distribueixen en franges horàries més estretes que no pas en altres
usos o activitats com ara equipaments. Això explica que els 50% de les entrades es concentrin entre
les 8 i les 9 hores del matí. La sortida de la jornada laboral es preveu una mica més esglaonada que
no pas l’entrada. De 18 a 19 hores es concentra el 40% de les sortides de l’activitat. A migdia es
preveu que una part de la plantilla marxi a menjar fora.

Figura 21. Distribució horària desplaçaments entrada/sortida. Oficines

60
Entren
Surten
50

40

30

20
% desplaçaments

10

0
11

12

14

15

17

18

20

23
10

13

16

19

21

22
6

9
5

Hora

24
Estudi d’avaluació de la mobilitat generada
Pla de Millora Urbana de l’illa delimitada pels carrers d’Àvila, Almogàvers, Badajoz i Pere IV

3.3. DISTRIBUCIÓ MODAL DELS DESPLAÇAMENTS A tall de referència també s’exposa la distribució modal dels desplaçaments de Barcelona de l’any
2011 (EMEF). Destacar de nou que en funció dels usos la distribució modal pot canviar
Una vegada determinat el volum global de desplaçaments generats i la distribució horària dels considerablement i que, per tant, no és representatiu per a l’àmbit en estudi.
mateixos, cal observar quina és la distribució modal d’aquesta mobilitat.
Desplaçaments totals Desplaçaments totals
La distribució modal pot ser molt dispar en funció dels usos i de les característiques pròpies de
l’activitat i de l’oferta de transports del lloc en qüestió.
L’experiència d’INTRA en altres estudis d’aquest tipus ho posa de manifest. S’exposen dos exemples
clars al respecte:

 Oficines carrer Lluis Companys (Dept. de Justícia): destaca l’elevat percentatge d’ús del bus urbà
i el baix percentatge d’ús del vehicle privat, especialment l’absència de desplaçaments en cotxe.
 Oficines carrer Mallorca i Travessera: destaca l’ús dispar de la motocicleta en oficines d’una
mateixa empresa, 20% i 60%, respectivament. En tots dos casos l’ús de la motocicleta és molt
elevat.

Desplaçaments externs Desplaçaments interns

Oficines carrer Lluis Companys Oficines Carrer Mallorca i Travessera

La política de mobilitat ha d’apostar pels desplaçaments amb mitjans més sostenibles, però tot i així
no es pot establir un model que no consideri la realitat actual, encara que s’allunyi dels patrons
ideals. S’ha estimat una distribució modal en funció de l’oferta de transports de la zona.
De l’aplicació d’aquestes distribucions modals a la mobilitat generada s’obté un flux de
desplaçaments generats per a cada mitjà de transport, que donen un total de 3.879
desplaçaments diaris que generarà l’illa en estudi.

25
Estudi d’avaluació de la mobilitat generada
Pla de Millora Urbana de l’illa delimitada pels carrers d’Àvila, Almogàvers, Badajoz i Pere IV

Figura 23. Desplaçaments diaris per mitjà de transport1 Taula 6. índex d’ocupació de vehicles segon tipus d’ús

Mitjà transport Desplaçaments Ocupació vehicles (Oficina) Nombre vehicles

Turisme 540 1,2 444

Moto 311 1,1 282

Taxi 40 1,8 23

891 749

El resultat d’aplicar aquests índexs dóna una mobilitat de 444 desplaçaments turisme/dia, 282
desplaçaments motos/dia i 23 desplaçaments taxi/dia relacionats amb el nou desenvolupament de
l’àmbit. La meitat entren i l’altra meitat surten. Per conèixer els fluxos d’entrada i sortida es fa servir
la distribució horària definida en l’apartat 3.2.
A continuació es reprodueixen les hores de màxima demanda pel transport privat (cotxe i
motocicleta) i en taxi:
Taula 5. Distribució modal segons ús i desplaçaments1  Cotxe: 93 desplaçaments d’entrada entre les 8 i les 9h. i 76 de sortida entre les 18 i les 19h.
Oficina  Moto: 67 desplaçaments d’entrada entre les 8 i les 9h. i 54 de sortida entre les 18 i les 19h.
Distribució modal
Desplaçaments %
 Taxi: 5 desplaçaments d’entrada entre les 8 i les 9h. i 4 de sortida entre les 18 i les 19h.
A peu 262 6,8%
Taula 7. Distribució horària de la mobilitat diària total i el nombre de vehicles que entren i surten2
Bici 188 4,9%
Desplaçaments totals Nombre de cotxes Nombre de motocicletes Nombre de taxis
Bus 376 9,7%
Hora Entren Surten Entren Surten Entren Surten Entren Surten
Tramvia 450 11,6%
6a7 0 2 0 1 0 0 0 0
Metro 1.711 44,1%
7a8 184 15 18 6 13 1 1 0
Cotxe 540 13,9% 8a9 923 18 93 7 67 1 5 0

Moto 311 8,0% 9 a 10 443 11 45 4 32 1 2 0

10 a 11 2 5 1 2 0 0 0 0
Taxi 40 1,0%
11 a 12 3 1 1 0 0 0 0 0
TOTAL per ús 3.879
12 a 13 4 1 2 0 0 0 0 0

13 a 14 5 1 2 0 0 0 0 0

14 a 15 11 301 4 32 1 22 0 2
3.4. GENERACIÓ DE VIATGES EN VEHICLE MOTORITZAT
15 a 16 302 8 32 3 22 1 2 0

En el cas dels desplaçaments en vehicle motoritzat, per al càlcul de la demanda i l’anàlisi de fluxos, 16 a 17 5 9 2 3 0 1 0 0

cal aplicar un factor d’ajustament per convertir desplaçaments en nombre total de vehicles/dia: es 17 a 18 12 79 5 9 1 6 0 0

tracta de l’ocupació en unitats de persones/vehicle. 18 a 19 15 743 6 76 1 54 0 4

19 a 20 11 558 5 57 1 41 0 3
Per això mateix s’estableix un ràtio diferenciada entre els diferents mitjans de transport en funció
20 a 21 9 188 3 20 1 14 0 1
dels usos del sòl que determina el Decret 344/2006.
21 a 24 11 1 3 0 0 0 0 0
Dels 3.873 nous desplaçaments generats per l’actuació, 890 (23%) corresponen a desplaçaments TOTAL dia 1.939 1.939 222 222 141 141 11 11
amb turisme, motocicleta o taxi.

1
Els valors estan arrodonits i arrosseguen decimals. 2
Els valors estan arrodonits i arrosseguen decimals.

26
Estudi d’avaluació de la mobilitat generada
Pla de Millora Urbana de l’illa delimitada pels carrers d’Àvila, Almogàvers, Badajoz i Pere IV

3.5. GENERACIÓ DE VIATGES EN TRANSPORT PÚBLIC 3.6. GENERACIÓ DE VIATGES AMB MITJANS DE TRANSPORT NO MOTORITZATS

Dels 2.537 desplaçaments previstos en transport públic (anada i tornada), es preveu que el 67% Dels 450 desplaçaments previstos en no motoritzats (anada i tornada), es preveu que el 58%
s’efectuaran en metro, el 18% en tramvia i el 15% restant en bus. s’efectuaran a peu, el 42% restant en bicicleta.
A continuació es reprodueixen les hores de màxima demanda pel transport públic: A continuació es reprodueixen les hores de màxima demanda:

 Metro: 424 desplaçaments d’entrada entre les 8 i les 9h. i 340 de sortida entre les 18 i les 19h.  A peu: 55 desplaçaments d’entrada entre les 8 i les 9h. i 45 de sortida entre les 18 i les 19h.
 Tramvia: 111 desplaçaments d’entrada entre les 8 i les 9h. i 89 de sortida entre les 18 i les 19h.  En bici: 46 desplaçaments d’entrada entre les 8 i les 9h. i 37 de sortida entre les 18 i les 19h.
 Bus: 92 desplaçaments d’entrada entre les 8 i les 9h. i 74 de sortida entre les 18 i les 19h.

Taula 8. Distribució horària de la mobilitat diària total generada en transport públic 3 Taula 9. Distribució horària de la mobilitat diària total generada a peu i en bicicleta 4

Desplaçaments totals Desplaçaments en metro Desplaçaments en Tram Desplaçaments en bus Desplaçaments totals Desplaçaments a peu Desplaçaments en bici

Hora Entren Surten Entren Surten Entren Surten Entren Surten Hora Entren Surten Entren Surten Entren Surten

6a7 0 2 0 0 0 0 0 0 6a7 0 2 0 0 0 0

7a8 184 15 85 1 22 1 18 1 7a8 184 15 11 3 9 0

8a9 923 18 424 1 111 1 92 1 8a9 923 18 55 4 46 0

9 a 10 443 11 204 1 53 0 44 0 9 a 10 443 11 27 2 22 0

10 a 11 2 5 0 0 0 0 0 0 10 a 11 2 5 0 1 0 0

11 a 12 3 1 0 0 0 0 0 0 11 a 12 3 1 1 0 0 0

12 a 13 4 1 0 0 0 0 0 0 12 a 13 4 1 1 0 0 0

13 a 14 5 1 0 0 0 0 0 0 13 a 14 5 1 1 0 0 0

14 a 15 11 301 1 136 0 36 0 30 14 a 15 11 301 2 19 0 15

15 a 16 302 8 136 1 36 0 30 0 15 a 16 302 8 19 2 15 0

16 a 17 5 9 0 1 0 0 0 0 16 a 17 5 9 1 2 0 0

17 a 18 12 79 1 34 0 9 0 8 17 a 18 12 79 3 5 0 4

18 a 19 15 743 1 340 1 89 1 74 18 a 19 15 743 3 45 0 37

19 a 20 11 558 1 255 0 67 0 56 19 a 20 11 558 2 34 0 28

20 a 21 9 188 1 85 0 22 0 19 20 a 21 9 188 2 12 0 9

21 a 24 11 1 1 0 0 0 0 0 21 a 24 11 1 2 0 0 0

TOTAL dia 1.939 1.939 855 855 225 225 188 188 TOTAL dia 1.939 1.939 131 131 94 94

3
Els valors estan arrodonits i arrosseguen decimals. 4
Els valors estan arrodonits i arrosseguen decimals.

27
Estudi d’avaluació de la mobilitat generada
Pla de Millora Urbana de l’illa delimitada pels carrers d’Àvila, Almogàvers, Badajoz i Pere IV

4. INCIDÈNCIA DE LA MOBILITAT GENERADA

La implantació d’activitats que generen nova mobilitat dins del teixit urbà de Barcelona ha de ser
estudiada en les seves vessants d’accessibilitat i estacionament. Aquests aspectes s’han d’analitzar i,
en el major grau possible, han de ser resolts en la fase de planificació de les noves activitats.
El nombre de desplaçaments diaris que generaran els diferents usos de l’illa a priori no haurien de
plantejar problemes de mobilitat a la zona en estudi i és d’esperar que els vials interns de l’àmbit
absorbeixin amb facilitat l’increment de mobilitat generada pel l’activitat en estudi.
No obstant això, s’ha de garantir que l’accés no provoqui colls d’ampolla a les vies de circulació
(especialment en les hores punta de mobilitat), i que la disposició de les entrades i sortides ofereixi
un funcionament sense acumulació de vehicles i sense les demores que això pot causar a residents o
visitants a la zona.
Per això esdevé cabdal habilitar la zona amb modes de transport alternatius al vehicle privat, que al
mateix temps puguin ser competitius a nivell de rapidesa i de comoditat, sostenibles i respectuosos
amb el medi ambient.
En el cas de l’estudi en curs, el fet de que la nova implantació se situa en un àmbit urbà, dotat d’una
variada i àmplia oferta de serveis de transport públic, contribuirà a que el canvi tingui un baix
impacte i a que es pugui fer front sense problemes al volum d’usuaris estimats.

4.1. CAPACITAT DE L’APARCAMIENT

L’actuació del Pla de Millora Urbana no preveu disposar d’aparcament privat a l’interior de l’àmbit.
Com s’ha avaluat en l’apartat 3.4, corresponent a la generació de desplaçaments en vehicle privat,
s’estima una mobilitat de 444 desplaçaments turisme/dia, 282 desplaçaments motos/dia i 23
desplaçaments taxi/dia relacionats amb l’activitat desenvolupada. La meitat entren i l’altra meitat
surten.
La demanda en hora punta és la següent:

 Cotxe: 93 desplaçaments d’entrada entre les 8 i les 9h. i 76 de sortida entre les 18 i les 19h.
 Moto: 67 desplaçaments d’entrada entre les 8 i les 9h. i 54 de sortida entre les 18 i les 19h.
 Taxi: 5 desplaçaments d’entrada entre les 8 i les 9h. i 4 de sortida entre les 18 i les 19h.

Considerant els usos previstos, la rotació dels vehicles serà baixa i es preveu que l’oferta pública i
privada de l’entorn, serà suficient per absorbir la demanda.

28
Estudi d’avaluació de la mobilitat generada
Pla de Millora Urbana de l’illa delimitada pels carrers d’Àvila, Almogàvers, Badajoz i Pere IV
4.2. DESPLAÇAMENTS EN VEHICLE MOTORITZAT
Els 890 desplaçaments diaris de persones (anada + tornada) associats al vehicle motoritzat que
s’han estimat en relació a l’increment de mobilitat producte del canvi d’usos de l’àmbit en estudi, es
traslladen a la xarxa viària en forma de 450 desplaçaments turisme/dia, 283 desplaçaments
motos/dia i 22 desplaçaments taxi/dia.
Al tractar-se d’una illa annexa a la superilla del Poblenou, els itineraris d’entrada i sortida es veuran
condicionats a les vies que permeten l’itinerari fins a la xarxa viària de connexió.
Figura 24. Itineraris d’entrada i sortida a l’àmbit d’estudi
Font: elperiódico.com
No s’ha considerat pertinent efectuar cap estudi de trànsit tenint en compte que l’activitat en
estudi no preveu disposar d’aparcament privat a l’interior de l’edifici. S’han estimat 92 turismes
d’accés a la zona en HP de matí (8-9h.) que s’adaptaran a l’oferta d’estacionament existent del
voltant. Hi ha aparcaments públics i privats a la zona, tant en superfície com en soterrani.
L’accés rodat a la zona en estudi no disposarà d’un itinerari definit. Si més no els carrers Pallars,
Badajoz, Pere IV i Àvila aglutinaran bona part dels desplaçaments d’entrada mentre que
Almogàvers, Badajoz i Àvila centralitzaran els desplaçaments més immediats de sortida.
Complementàriament a l’oferta privada, els usuaris de turisme i motocicletes s’hauran
d’adaptar a l’oferta d’aparcament de la zona, d’aparcaments en superfície i soterrats.
Al voltant de l’àmbit d’estudi hi ha oferta d’estacionament en superfície, tant lliure com de zona blava
i verda. D’altra banda, hi ha aparcaments soterrats, tant públics (gestionats per B:SM) com privats
(ex: cruïlla Almogàvers / Zamora).
Dels aparcaments públics cal destacar per la seva proximitat els aparcament públic Ona Glòries-22@-
Encants Vells (d’accés pel carrer Ciutat de Granada, 173-175) i sobretot l’aparcament Badajoz -Torre
Agbar-22@ (d’accés pel carrer Badajoz, 168), que dista 4 mançanes de l’àmbit d’estudi. Tots dos
aparcaments disposen de places d’estacionament per a turismes, motocicletes i bicicletes. També
disposen de places amb recàrrega per a vehicles elèctrics.
Finalment, part dels usuaris del vehicle privat provinents de fora de la ciutat, podran aparcar el
vehicle en un Park&Ride i desplaçar-se fins a la zona efectuant un transbordament modal amb el
transport públic.
4.3. DESPLAÇAMENTS EN TRANSPORT PÚBLIC
L’estimació de la generació de desplaçaments permet analitzar la capacitat de la xarxa de transport
públic de la zona i comprovar si pot absorbir la demanda generada per la nova implantació que s’hi
projecta.
Tal i com s’ha indicat en la diagnosi de l’accessibilitat per a vianants es garanteix una òptima
accessibilitat des de les parades de transport públic fins l’àmbit d’estudi.
Dels 2.537 desplaçaments previstos en transport públic (anada i tornada), es preveu que el 67%
s’efectuaran en metro, el 18% en tramvia i el 15% restant en bus.
A continuació es reprodueixen les hores de màxima demanda pel transport públic:
 Metro: 424 desplaçaments d’entrada entre les 8 i les 9h. i 340 de sortida entre les 18 i les 19h.
 Tramvia: 111 desplaçaments d’entrada entre les 8 i les 9h. i 89 de sortida entre les 18 i les 19h.
 Bus: 92 desplaçaments d’entrada entre les 8 i les 9h. i 74 de sortida entre les 18 i les 19h.
29
Estudi d’avaluació de la mobilitat generada
Pla de Millora Urbana de l’illa delimitada pels carrers d’Àvila, Almogàvers, Badajoz i Pere IV

4.3.1. Incidència en la xarxa de bus

Taula 11. Ocupació en hora punta de matins (8-9h) per línia

S’ha estudiat l’ocupació de les expedicions dels autobusos que donen cobertura a l’àmbit
d’estudi i s’ha constatar que, en horari punta de matí (8-9h.) de dia feiner, les expedicions funcionen Línea Passatgers detectats Persones dretes Persones assegudes Ocupació estimada
lluny del nivell de saturació. Tenint en compte la xarxa de transport públic que trobem a la zona 6 35 15 20 50%
d’influència i les seves possibilitats de connexió amb la resta de la xarxa urbana i metropolitana es 40 22 5 17 30%
considera que la demanda prevista en transport públic en l’hora punta podrà ser absorbida sense 42 5 0 5 10%
dificultats per l’oferta actual. 92 20 5 15 25%

L’àmplia oferta de transport públic (metro, tramvia i autobús) que dóna servei a la zona en estudi, B20 15 1 14 20%

amb una alta freqüència de pas al llarg del dia satisfà amb escreix l’increment de demanda generada H14 25 5 20 30%

per la nova activitat. Els desplaçaments estimats en bus (92 desplaçaments d’entrada en bus en hora
punta) no saturaran la capacitat de les expedicions de les línies que, com posen de manifest les
fotografies que segueixen, resten lluny de la seva capacitat màxima.

També cal indicar que, analitzant el comportament de la mobilitat generada per les activitats de la
zona, no es constata un ús elevat del bus. A les parades analitzades, generalment no pujaven i
baixaven més dos o tres persones. Resta del tot impossible conèixer en precisió la ocupació dels
vehicles, ja que majoritàriament restaven aturats molts pocs segons. En aquells casos ens els quals
no hi havia persones per pujar o baixar no aturaven la marxa. D’altra banda, els vehicles acostumen
a portar els vidres tintats i, per tant, encara resulta més difícil veure quantes persones que hi ha
dins.
Model Tempus de Castrosúa (vehicle petit) Model Tempus de castrosúa (vehicle gran)
En quant a la capacitat dels vehicles, també és ben variada en funció dels models. A continuació
Font: TMB
s’adjunta un quadre amb la capacitat d’alguns dels vehicles més comuns.

Taula 10. Prototips d’autobusos híbrids

Autobusos híbrids Longitud Portes Seients Persones dretes Places PMR Capacitat total

Estàndard Castrosua 11,3 m 3 14 75 2 91

Midi Castrosua 9,4 m 2 15 49 1 65

Estàndards MAN 12 m 3 31 54 2 87

Diesel Iveco reconvertit 12 m 3 25 68 2 95

Analitzant la capacitat dels vehicles, es constata com el percentatge de persones dretes representa
entre el 70 i el 77% de l’ocupació del vehicle. O el que és el mateix, si no hi ha persones de peu, es
podria entendre que l’ocupació de l’autobús no arriba al 30%.
Durant el treball de camp es van detectar molt pocs busos amb persones dretes i s’estima que
l’ocupació promig de les línies és del 35%. La línia amb una major ocupació és la línea 6 de TMB
amb una ocupació en hora punta màxima del 50%. La resta de línies observades, l’ocupació s’estima
Línea 92
entre el 10 i el 30%.

30
 Estudi d’avaluació de la mobilitat generada
Pla de Millora Urbana de l’illa delimitada pels carrers d’Àvila, Almogàvers, Badajoz i Pere IV

4.3.2. Incidència en la xarxa de metro i tramvia

4.3.3. Incidència en els desplaçaments amb taxi

Es calcula la capacitat de les parades de metro properes en hora punta de tardes. Els combois de la
línia L1 tenen una capacitat de 1.117 places i els de la L4 de 959 places. Amb aquests valors i les
La punta de desplaçaments en hora punta en Taxi és de 5 desplaçaments d’entrada entre les 8 i les
observacions realitzades durant el treball de camp s’estima que els metros que paren a Glòries
9h. i 4 de sortida entre les 18 i les 19h. Amb l’oferta d’aparcaments reservats per a taxi en l’entorn
poden absorbir gairebé 3.000 usuaris addicionals en una hora i els que paren a Llacuna, més de
(11 places a menys de 500 metres) s’ha de poder absorbir la demanda esperada.
5.700 usuaris.
No es considera necessari ampliar la reserva de places d’aparcament per a taxis en
Amb aquests valors, es conclou que les parades de metro properes podran absorbir la demanda
l’entorn de l’àmbit.
generada de 424 desplaçaments d’entrada entre les 8 i les 9h i 340 de sortida entre les 18 i les 19h.

Taula 12. Ocupació en hora punta de les parades de metro properes

Línia Expedicions hora Capacitat hora Ocupació màx. estimada Capacitat restant

L1 18 20.100 persones 85% 3.015

L4 15 14.400 persones 60% 5.760

Temps fins al proper metro L1, 3’ 20’’ Ocupació d’un vagó a L1-Glòries (125 persones aprox.)

Respecte a la incidència en la xarxa de tramvies en hora punta, els 111 desplaçaments d’entrada
entre les 8 i les 9h i 89 de sortida entre les 18 i les 19h, poden ser absorbits amb l’oferta actual de
tramvia (unes 15 expedicions l’hora).

31
 Estudi d’avaluació de la mobilitat generada
Pla de Millora Urbana de l’illa delimitada pels carrers d’Àvila, Almogàvers, Badajoz i Pere IV

4.4. DESPLAÇAMENTS EN MITJANS DE TRANSPORT NO MOTORITZATS

Tal i com s’ha indicat en la diagnosi referent a l’accessibilitat per a vianants, els itineraris des de les
parades de transport públic fins al recinte són bons. Es detecten dos passos de vianants en que els
guals presenten deficiències situats a la cruïlla del carrer Pere IV amb el carrer Badajoz

Els 450 desplaçaments al dia que es realitzaran a peu/bicicleta han de disposar d’un suport adient
amb la xarxa d’itineraris a peu i en bicicleta, respectivament.
Les darreres millores que han tingut lloc al barri són notòries en la millora de les infraestructures per
als desplaçaments a peu i en bicicleta. Ja s’ha detallat en l’apartat de diagnosi la superilla i
l’ampliació de la xarxa prevista de bicicletes.
Respecte als desplaçaments a peu i en bicicleta, es garanteix la connectivitat amb la xarxa
C. Badajoz / C. Sancho de Ávila C. Badajoz / C. Sancho de Ávila
d’itineraris principals que connecta amb la resta de barris i districtes de la ciutat. Tant els itineraris
de connexió com la vialitat interna disposa d’itineraris amb amplades adequades i passos de vianants
adaptats a PMR.
L’itinerari a peu disposa de voreres amb amplades lliures de pas superiors a 0,90 metres i en molts
casos superiors a 2,5 metres. En relació als pendents dels vials d’accés, aquests no superen el 6%
previst en l’ordre VIV/561/2010 per als itineraris per a vianants adaptats ni el 8% que preveu l’article
6 del Decret 344/2006 per als itineraris de bicicletes.
En quan a la bicicleta, s’ha decidit estudiar l’ocupació dels aparcaments de bicicletes de l’entorn en
hora punta de matí de cara a conèixer l’ús real d’aquest mitjà de transport. Cal incidir en l’elevat
nombre d’aparcaments públics en superfície detectats al voltant de la zona en estudi, i constatar a la
vegada, l’ús creixent d’aquest mitjà a Barcelona.
En el present estudi s’ha estimat un 4,9% de desplaçaments en bicicleta però és de preveure que en C. Badajoz / C. Almogàvers C. Pere IV / C. Pallars

un futur pròxim aquest percentatge pugui incrementar-se gràcies a les millores que s’estan duent a
terme en la xarxa de carrils bici de la ciutat.

Figura 25. Ocupació dels aparcaments de bicicletes de la zona d’estudi (8-9h. de dia feiner)

C. Ciutat de Granada / C. Pujades C. Ciutat de Granada / C. Pallars

Glòries Glòries

32
Estudi d’avaluació de la mobilitat generada
Pla de Millora Urbana de l’illa delimitada pels carrers d’Àvila, Almogàvers, Badajoz i Pere IV

4.5. NECESSITAT I JUSTIFICACIÓ DE LES PLACES D’APARCAMENT PRIVAT 4.5.2. Justificació de les places privades de turisme i motocicletes previstes

Considerant l’ús previst (majoritàriament oficines), la rotació dels vehicles serà baixa i es preveu que
l’oferta pública i privada de places de turisme i motocicletes de l’entorn absorbirà la demanda. Sobre
l’aparcament de bicicletes, es calcula el nombre de places requerides pel Decret 344/2006 de
regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada.
4.5.1. Places de turismes i motocicletes segons normatives
Decret 344/2006
El Decret 344/2006 d’EAMG només contempla la necessitat de reserva de places de turismes i
motocicletes per l’ús d’habitatge i “estacions de ferrocarril i d’autobusos interurbans”. En l’apartat
introductori d’Exposicions de motius ho justifica:
“En les noves promocions urbanístiques de caire no residencial, com són les zones comercials, les
industrials, les d'oci o les de serveis, el Decret no estableix cap mínim de places d'aparcament per a
automòbils per tal de fer possibles promocions l'accés a les quals es basi en una mobilitat suportada
per mitjans més sostenibles (marxa a peu, bicicleta i transport col·lectiu).”
El decret marca que per ús d’habitatge s’han de disposar 28 places d’aparcament de turismes i 14
places de motocicletes fora de la via pública.
Taula 13. Ràtio de places d’aparcament segons el Decret 344/2006
Ús equivalent Places mínimes per turismes Places mínimes per motos
Superfície d’habitatge 1 plaça / 100 m2 de sostre 1 plaça / 200 m2 de sostre
2.731,5 m2 28 14
Per a l’ús d’oficines, atenent als requeriments del Decret 344/2006, no seria necessari disposar de
places d’estacionament addicionals per a turismes i motocicletes fora de la via pública.
Pla Especial d’Infraestructures del 22@
El nombre de places privades de turismes i motocicletes mínima per habitatge és de, 28 i 14,
respectivament, adequant-se al Decret 344/2006 de mobilitat generada. Per l’ús d’oficines es
considera suficient de 31 places de turismes i 15 de motocicletes, donat que:
1 - Les condicions de l’entorn són perfectament accessibles a peu i en bicicleta, i tal i com
determina la Llei de mobilitat 9/2003 i el Reglament de la Llei d’Urbanisme 10/2004, sempre que
estigui a l’abast cal prioritzar la mobilitat sostenible amb mitjans de transport no motoritzats en
detriment de mitjans motoritzats.
2 - Precisament el Decret 344/2006 de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat
generada no estableix una reserva mínima d’aparcament de turismes i motocicletes
situada fora de la via pública per a l’ús d’oficina. Només estableix una reserva mínima
d’aparcament de turismes i motocicletes per a l’ús d’habitatge i noves estacions de ferrocarril i
autobusos interurbans. En l’apartat introductori d’Exposicions de motius ho justifica:
“En les noves promocions urbanístiques de caire no residencial, com són les zones comercials,
les industrials, les d'oci o les de serveis, el Decret no estableix cap mínim de places
d'aparcament per a automòbils per tal de fer possibles promocions l'accés a les quals es
basi en una mobilitat suportada per mitjans més sostenibles (marxa a peu, bicicleta i
transport col·lectiu).”
3 - Barcelona s’emmarca en el conjunt de municipis declarats zones de protecció especial de
l'ambient atmosfèric, segons el Decret 226/2006 i queda subjecte al Pla d'actuació per a la
millora de la qualitat de l'aire als municipis que van ser declarats zones de protecció especial de
l'ambient atmosfèric. Barcelona se situa dins de la zona 1, que s’estableix d’especial protecció
pel que fa als contaminants diòxid de nitrogen (NO2) i partícules en suspensió de diàmetre
inferior a 10 micres (PM10).
4 - Els escenaris objectius del Pla de Mobilitat Urbana de Barcelona 2013-2018 aposten
clarament per reduir l’ús del vehicle privat.

Estableix, en el seu article 28, que cal disposar d’1 plaça/80m2 d’oficines. Figura 26. Definició dels escenaris. Repartiment modal.
En relació a l’habitatge, serà necessari 1,5 places/habitatge de menys de 90m2 construïts, 2
places/habitatge entre 90 i 150 m2 construïts i 2,5 places/habitatges de més de 150 m2 construïts.

Taula 14. Ràtio de places de turismes segons Pla Especial d’Infraestructures

Ús equivalent Ràtio de places mínimes Unitats Nombre de places

Oficines 1 plaça / 100 m2 de sostre 24.583,5 m 2

246

Habitatge 1,5 places / habitatge 30 45

TOTAL 291
Font: PMU 2013-2018 de Barcelona.
Atenent al Pla Especial d’Infraestructures del 22@ caldria un total d’unes 291 places.

33
Estudi d’avaluació de la mobilitat generada
Pla de Millora Urbana de l’illa delimitada pels carrers d’Àvila, Almogàvers, Badajoz i Pere IV

5 - Les emissions dels cotxes són un greu problema de salut pública a Barcelona. Figura 28. Emissions de PM 2,5 (μg/m3) al terme municipal de Barcelona i comparativa amb el límit de l’OMS
Barcelona i alguns municipis de la seva àrea metropolitana incompleixen sistemàticament els
nivells exigits per la legislació europea de qualitat de l'aire en òxids de nitrogen, un contaminant
molt vinculat al trànsit i particularment a la combustió dels motors dièsel, i de forma ocasional
també en partícules en suspensió.
En el cas de la ciutat de Barcelona, segons dades del 2015, quatre de les set estacions de
mesurament van superar la mitjana anual de 40 micrograms d'òxids de nitrogen per metre cúbic
d'aire, el llindar establert per la UE. Les mesures de contenció posades en marxa en els últims
anys no només han estat insuficients, sinó que dos emplaçaments que havien aprovat l'any
anterior es van situar en números vermells. Pel que fa a partícules en suspensió (pols, sutge ...),
no se superen els límits europeus, però sí les recomanacions de l'OMS.
Es considera que la xifra mínima de places d’aparcament privades per a turismes i motocicletes fora
de la via pública ha de ser de 59 i 14, respectivament. L’increment del nombre de places podria anar
en detriment dels principis de la Llei de Mobilitat i del Reglament d’Urbanisme, així com d’altres
normatives que tenen a veure amb la preservació del medi ambient.

Figura 27. Problemes associats al model de mobilitat vigent

Figura 29. Emissions de NO2 (μg/m3) al terme municipal de Barcelona i comparativa amb el límit de l’OMS

Font: PMU 2013-2018 de Barcelona.

34
Estudi d’avaluació de la mobilitat generada
Pla de Millora Urbana de l’illa delimitada pels carrers d’Àvila, Almogàvers, Badajoz i Pere IV

4.5.3. Reserva de places per a PMR Es quantifiquen les reserves mínimes d’aparcament per a bicicletes fora de la via pública d’acord a
l’annex 2 del Decret 344/2006.
El codi VIV/561/2010 estableix en l'article 35 la necessitat de disposar d'1 plaça reservada/40 places
o fraccions, mentre que el Codi d’Accessibilitat de Catalunya (Decret 135/1995) requereix les Atenent als 27.276 m2 de sostre corresponents l’illa i a les ràtios per tipus de sòl, caldrà una reserva
següents ràtios: mínima de 302 places per a l’estacionament de bicicletes, equivalent a 151 unitats d’aparcament
en U-invertida o qualsevol altra disposició, però situada fora de la via pública.
- De 10 a 70 places: 1 plaça adaptada.
Taula 16. Ràtio de places de bicicletes segons el Decret 344/2006
- De 71 a 100 places: 2 places adaptades.
Ús equivalent Superfície Ratio Places mínimes per bicicletes
- De 101 a 150 places: 3 places adaptades.
Oficines 24.584,5 m2 1 plaça / 100 m2 de sostre 246
Atenent a les 59 places de turisme previstes caldrà disposar de 2 places adaptada per a PMR. Habitatge 2.731,5 m2
2 plaça / 100 m de sostre
2
56

TOTAL 27.315,00 m 2
302

4.5.1. Recàrrega de vehicles elèctrics

El Real Decreto 1053/2014 estableix una dotació mínima d’una plaça d’aparcament amb
recàrrega de vehicle elèctric per a cada 40 places dels aparcaments o estacionaments de flotes
privades, cooperatives o d’empresa.
Atenent a les 59 places de turisme previstes caldrà disposar de 2 places d’aparcament amb
recàrrega de vehicle elèctric.
4.5.2. Bicicletes
4.5.3. Distribució de mercaderies
Respecte a la càrrega i descàrrega les Normes Urbanístiques previstes en el PGM no preveuen la
reserva de places per a C/D. No obstant, atenent al que determina el Decret 344/2006, s’haurien de
reservar 12 places per a càrrega i descàrrega a la xarxa viària.
6.3 En el cas d'estudis d'avaluació de la mobilitat generada referents a plans urbanístics s'ha de
tenir en compte que, per aconseguir una distribució àgil i ordenada de les mercaderies a l'interior
dels nuclis urbans, aquests contemplin les següents reserves de places de 3 x 8 metres a la xarxa
viària per a càrrega i descàrrega de mercaderies:

El Decret 344/2006 estableix una reserva mínima d’aparcament de bicicletes, situada fora de la via a) Ús comercial: 1 plaça per cada 1.000 m2 de superfície de venda o 1 plaça per cada 8
pública, per a les oficines. establiments.
b) Ús d'oficines: 1 plaça per cada 2.000 m2 de sostre.
Taula 15. Annex 2 – Places mínimes d’aparcament per a bicicletes

Les activitats previstes no requeriran cap tipus de distribució de mercaderies, excepte aquelles
vinculades als possibles serveis de missatgeria. Es tracta de serveis de distribució que no utilitzarien
les places de C/D dintre de l’edifici, fet pel qual no es considera oportú ni necessari habilitar tal
espai.
D’altra banda, l’ocupació de 12 places de C/D en calçada es considera del tot excessiva pel tipus
d’activitat que es desenvoluparà, amb la conseqüent eliminació, a més, de places d’aparcament.
Amb tot l’exposat, es recomana la reserva de 6 places per a que possibles serveis de missatgeria
puguin realitzar els seus aparcaments.

35
Estudi d’avaluació de la mobilitat generada
Pla de Millora Urbana de l’illa delimitada pels carrers d’Àvila, Almogàvers, Badajoz i Pere IV

 En transport públic per carretera el recorregut mitjà s’estima en 10 km i una ocupació mitjana de
4.6. INCIDÈNCIA DE LES EMISSIONS DEL SECTOR TRANSPORT
40 passatgers. Per a l’avaluació del consum de combustibles i d’emissions de contaminants a
En la disposició transitòria quarta del Decret 344/2006 s’estableix la necessitat d’avaluar la incidència l’atmosfera només es tindrà en compte el transport públic de superfície.
de la mobilitat sobre la contaminació atmosfèrica:  Per als desplaçaments en taxi la distància mitjana recorreguda s’estima en 6 km (inclou l’anada i
“Els estudia d’avaluació de la mobilitat generada de planejament urbanístic o d’implantacions la tornada). L’ocupació mitjana dels vehicles és de 1,8 persones.
singulars de municipis declarats pel govern com a Zona de Protecció Especial de l’ambient  Pel conjunt dels mitjans de transport s’estima una velocitat mitjana de 40 km/h en vies
atmosfèric, han d’incorporar les dades necessàries per avaluar la incidència de la mobilitat congestionades, de 50 km/h en vies secundàries i de 70 km/h en vies de la xarxa viària principal.
sobre la contaminació atmosfèrica”.
Pel seu càlcul s’ha establert:
Barcelona s’emmarca en el conjunt de municipis declarats zones de protecció especial de l'ambient
Taula 17. Repartiment de trànsit en funció de la tipologia de vehicles i de les via
atmosfèric, segons el Decret 226/2006 i queda subjecte al Pla d'actuació (horitzó 2015) per a la
Tipus de vehicle Via congestionada Via principal Via secundària
millora de la qualitat de l'aire als municipis que van ser declarats zones de protecció especial de
10% 50% 40%
l'ambient atmosfèric. Turisme
30 km/h 70 km/h 40 km/h
Barcelona se situa dins de la zona 1, que s’estableix d’especial protecció pel que fa als contaminants
15% 30% 55%
diòxid de nitrogen (NO2) i partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres (PM10). Moto
30 km/h 70 km/h 40 km/h
En aquest sentit, la qualitat mediambiental de la nova activitat en estudi estarà íntimament 10% 50% 40%
relacionada amb el volum de viatges en cotxe i, per tant, amb les facilitats que es doni per a un bon Taxi
30 km/h 70 km/h 40 km/h
accés en transport públic. Cal recordar que el transport per carretera és, a nivell global de la
5% 30% 65%
societat, el responsable del 75% de les emissions de contaminants a l’atmosfera. L’emissió de gasos Autobús
30 km/h 70 km/h 40 km/h
d’efecte hivernacle procedents del transport estan augmentat de forma constant perquè la demanda
creix més ràpida que l’eficiència energètica dels diferents mitjans de transport.
Es simula una situació inicial que coincideix amb la mobilitat generada per les futures activitats de
No obstant, s’espera que a mig termini, el pes relatiu del nombre de vehicles que funcionaran amb
l’illa en estudi.
combustibles fòssils sobre la totalitat de la flota de turismes, taxis i autobusos s’haurà reduït de
forma considerable en benefici d’altres combustibles més nets i ecològics. Taula 18. Vehicles*Quilòmetre en desplaçaments (situació inicial)
La caracterització del consum de combustible dels vehicles i les emissions derivades de la mobilitat Veh.*km*any
Tipus de vehicle Desplaçaments Ocupació Vehicles Distància Veh.*km
feiners
generada s’ha realitzat amb el suport de la eina AMBIMOB-U, del Departament de Medi Ambient i
Turisme 540 1,2 444 6 2.663 692.271
Habitatge.
Moto 311 1,1 282 3 847 220.207
S’ha de considerar que l’àmbit d’estudi no està delimitat per unes fronteres físiques. Per tal d’avaluar Taxi 40 1,8 23 6 135 35.154
el consum de combustible i les emissions derivades de la nova mobilitat generada, es simula l’edifici
Autobús 376 40 9 10 94 24.466
com una entitat tancada, tot i que sempre hi haurà fluxos amb l’exterior.
El consum total de combustibles resultants de la mobilitat generada per l’àmbit d’estudi és de 48
Per calcular els consums de combustibles i les emissions de nova generació a l’àrea d’estudi es
tones d’equivalent petroli/any. Les millores tecnològiques en els vehicles que es puguin
tipifiquen alguns dels paràmetres que intervindran en aquest càlcul:
preveure en un horitzó a mig termini, poden suposar una disminució del consum de combustible
 Es realitzen els càlculs en base als dies laborables (260 dies/any). (tep/any) en termes relatius.
 Per als desplaçaments en turisme la distància mitjana recorreguda s’estima en 6 km (inclou Els turismes són responsables del 72,6% del consum de combustible.
l’anada i la tornada). L’ocupació mitjana dels vehicles és de 1,2 persones.
Les emissions a l’atmosfera es xifren en 143 tones de gasos d’efecte hivernacle/any.
 Per als desplaçaments en moto s’estima una distància mitjana de 3 km anada i tornada.
Els turismes realitzen el 71,2% dels quilòmetres recorreguts i són els responsable del 73,5% de les
L’ocupació mitjana dels vehicles és de 1,1 persones.
emissions de GEH.

36
Estudi d’avaluació de la mobilitat generada
Pla de Millora Urbana de l’illa delimitada pels carrers d’Àvila, Almogàvers, Badajoz i Pere IV

Es constata una disminució de les emissions dels vehicles a llarg termini gràcies a les millores Taula 21. Emissions de NOx (t/any)
Any 0 (previ
tecnològiques. Tipus de vehicle
desenvolupament)
Any +6 Any + 12

Figura 30. Consum energètic total (tep/any) Figura 31. Emissions de GEH (t/any) Turisme 0 0,35 0,27

Taxi 0 0,02 0,02

Moto 0 0,04 0,04

Autobús 0 0,15 0,12

Total 0 0,57 0,45

Taula 22. Emissions de PM10 (t/any)

Any 0 (previ
Tipus de vehicle Any +6 Any + 12
desenvolupament)

Turisme 0 0,07 0,07

Taxi 0 0,00 0,00

Moto 0 0,02 0,02

Taula 19. Emissions de gasos d’efecte hivernacle de CO2 (t/any) per tipologia de vehicle
Any 0 (previ Autobús 0 0,01 0,01
Tipus de vehicle Any +6 Any +12
desenvolupament)
Total 0 0,11 0,10
Turisme 0 105 101

Taxi 0 5 5 La nova activitat en estudi generarà un increment potencial de mobilitat a la zona. Tot i així, cal tenir
Moto 0 15 15 en compte una sèrie de factors que amortitzen aquesta incidència de la mobilitat en la contaminació
Autobús 0 18 17 de l’atmosfera:
Total 0 143 138  Els desplaçaments de l’àmbit podran fer-se en transport públic i en bicicleta. Una bona política
de promoció de la bicicleta i de les connexions en metro, tramvia i autobús podran decantar part
El pes relatiu del nombre de vehicles que funcionaran amb combustibles fòssils sobre la totalitat de de la mobilitat en vehicle privat cap al transport públic, disminuint el consum de combustibles
la flota de turismes, taxis i autobusos és d’esperar que es redueixi de forma considerable en benefici fòssils i les emissions.
d’altres combustibles més nets i ecològics.
 Aquestes condicions, juntament amb l’aplicació de bones pràctiques respecte a l’estalvi i
En el cas dels taxis (biodiesel, GLP, etc) dels autobusos (gas natural, biodiesel) i de les motocicletes eficiència energètica, contribuiran a crear un nou espai equilibrat podent disminuir la incidència
(elèctriques) és d’esperar que la reconversió sigui ràpida mentre que en el cas dels cotxes és de de la mobilitat en la contaminació atmosfèrica.
preveure que els canvis siguin més progressius (elèctrics, híbrids, etc).
És important introduir els criteris ambientals i energètics en la planificació i gestió del transport. El
Taula 20. Emissions de gasos d’efecte hivernacle de CO2 (t/any) per tipus de combustibles transport públic consumeix menys i és molt més eficient energèticament.
Any 0 (previ
Tipus de vehicle Any +6 Any +12
desenvolupament)

Gasolina 0 51 30

Diesel 0 86 92

GN 0 2 6

Electricitat 0 0 0

Bio10 0 2 5

GLP 0 2 3

Híbrids 0 0 1

Hidrogen 0 0 0

Total 0 143 138

37
Estudi d’avaluació de la mobilitat generada
Pla de Millora Urbana de l’illa delimitada pels carrers d’Àvila, Almogàvers, Badajoz i Pere IV

4.7. CONSIDERACIONS DE GÈNERE Taula 24. Repartiment modal dels desplaçaments de Barcelona segons gènere i mitjà de transport (2017)
HOMES DONES TOTAL
Un altre aspecte que cal considerar és si la distribució modal presenta diferències atenent al gènere MITJÀ DE TRANSPORT
DESPL. % DESPL. % DESPL. %
de l’individu. Per realitzar una anàlisi global de la mobilitat quotidiana al municipi de Barcelona
Caminant 827.838 38,2 1.082.991 44,6 1.910.829 41,6
s’exploten els desplaçaments de l’EMQ 2006 amb origen i/o destí Barcelona.
Bicicleta 103.673 4,8 47.742 2,0 151.415 3,3

Taula 23. Repartiment modal dels desplaçaments de Barcelona segons gènere (2006) Cadira de rodes i VMPs 10.217 0,5 1.137 0,0 11.354 0,2
FEINER Total no motoritzat 941.728 43,4 1.131.869 46,6 2.073.597 45,1
GÈNERE
Transport Transport Mobilitat Mobilitat Autobús 200.501 9,3 420.538 17,3 621.039 13,5
No motoritzat Total Mitjana viatges
públic privat ocupacional personal
Metro 269.358 12,4 412.347 17,0 681.705 14,8
Homes 42,9% 26,2% 30,8% 100,0% 49,2% 50,8% 3,36
Altres ferroviaris (FGC, Renfe, tramvia) 95.255 4,4 129.082 5,3 224.337 4,9
Dones 51,6% 34,3% 14,1% 100,0% 36,3% 63,7% 3,27
Resta transport públic 27.631 1,3 30.809 1,3 58.440 1,3
Total 47,5% 30,4% 22,1% 100,0% 42,5% 57,5% 3,31 Total transport públic 592.746 27,3 992.776 40,9 1.585.552 34,5
DISSABTE I FESTIU Cotxe conductor 320.157 14,8 156.476 6,4 476.633 10,4
GÈNERE
Transport Transport Mobilitat Mobilitat
No motoritzat Total Mitjana viatges Cotxes acompanyant 23.916 1,1 61.439 2,5 85.355 1,9
públic privat ocupacional personal
Moto 267.942 12,4 83.143 3,4 351.085 7,6
Homes 47,3% 16,8% 35,9% 100% 7,0% 92,9% 2,55
Furgoneta/camió 21.055 1,0 1.409 0,1 22.464 0,5
Dones 49,8% 21,2% 29,0% 100% 5,2% 94,8% 2,26
Total transport privat 633.070 29,2 302.467 12,5 935.538 20,4
Total 48,5% 19,0% 32,5% 100% 6,2% 93,9% 2,40
Total 2.167.544 100 2.427.112 100 4.594.656 100
Font: Enquesta de mobilitat quotidiana (2006) HOMES DONES TOTAL
MOTIU DE DESPLAÇAMENT
DESPL. % DESPL. % DESPL. %
En dia feiner, els homes es desplacen un 12,9% més per mobilitat ocupacional que les dones (49,2%
Treball 443.387 20,5 387.356 16,0 830.742 18,1
i 36,3%, respectivament) i utilitzen el vehicle privat un 16,7% més que les dones. En dissabte o dia
Estudis 73.791 3,4 94.883 3,9 168.673 3,7
festiu, tant els percentatges de desplaçaments per ocupació com els d’ús del mode privat s’escurcen.
Mobilitat ocupacional 517.117 23,9 482.238 19,9 999.416 21,8
És ben conegut que hi ha diferències entre dones i homes en quant a les necessitats, hàbits i
Compres 155.829 7,2 247.181 10,2 403.010 8,8
maneres reals de desplaçar-se. En l’avaluació de la mobilitat generada s’ha de considerar aquest
Metge/Hospital 49.340 2,3 77.585 3,2 126.924 2,8
aspecte. Però en el cas de Barcelona, les diferències es minimitzen gràcies a la bona oberta de
Visita amic/familiar 39.258 1,8 66.366 2,7 105.624 2,3
transport públic existent.
Acompanyar persones 120.990 5,6 198.698 8,2 319.688 7,0
En el cas de la capital catalana, IERMB va presentar el juny de 2018 una síntesi de resultats de Gestions personals 96.665 4,5 90.341 3,7 187.006 4,1
l’anàlisi de l’Enquesta de mobilitat en dia feiner (2017) per Barcelona, amb dades diferenciades per Oci/diversió/àpats/esport 160.674 7,4 156.698 6,5 317.372 6,9
gènere. L’estudi permet visualitzar les diferències d’hàbits i necessitats entre els homes i les dones i
Passeig 84.567 3,9 63.397 2,6 147.964 3,2
corrobora les diferències de gènere existents respecte als mitjans de transport emprats i als motius
Mobilitat personal 707.322 32,6 900.265 37,1 1.607.587 35,0
de desplaçament.
Tornada a casa ocupacional 397.205 18,3 355.602 14,7 752.807 16,4
Tornada a casa personal 545.840 25,2 689.007 28,4 1.234.847 26,9
Tornada a cada 943.045 43,5 1.044.609 43,0 1.987.654 43,3
Total 2.167.544 100 2.427.112 100 4.594.656 100

Font: Enquesta de mobilitat en dia feiner (2017)

38
Estudi d’avaluació de la mobilitat generada
Pla de Millora Urbana de l’illa delimitada pels carrers d’Àvila, Almogàvers, Badajoz i Pere IV
Existeix documentació de referència amb diferents propostes de millora per garantir que les
polítiques públiques en matèria de mobilitat incorporin la perspectiva de gènere. Aquestes propostes
estan orientades a millorar la conciliació laboral i familiar, que en major mesura acostuma a afectar a
les dones:
 Accessibilitat: s’apunta les dificultats d’accessibilitat a determinats mitjans de transport com a
conseqüència de les responsabilitats familiars d’aquelles persones que circulen amb el cotxet i
les criatures, amb bosses, amb el carret de la compra, etc.
 Proximitat: desplaçaments més curts o bé dins del barri, o bé dins del Districte.
 Horaris de pas i freqüència: habitualment les línies de transport públic estan molt determinades
pels horaris laborals d’entrada i sortida de la feina, mentre que les franges horàries de migdia o
tarda no estan tan ben ateses (11-14h./17-18h.).
 La necessitat d’integrar la seguretat viària en matèria de seguretat, sensibilització i foment de la
mobilitat.
En el cas concret de les activitats en estudi, no es preveu la necessitat d’endegar propostes per
reduir la discriminació per qüestions de gèneres, ja que es considera que la tipologia d’activitat
prevista en l’àmbit no afectarà negativament a la discriminació per raó de gènere, atenent a que no
es relacionen directament a les responsabilitats derivades de les tasques domèstiques, on les
diferències són més remarcables i accentuades.
4.8. SEGURETAT VIÀRIA
El tractament de la seguretat viària és un altre aspecte que es consideren clau a l’hora d’abordar i
plantejar millores urbanístiques que contribueixin a avançar cap a un model de mobilitat més
sostenible.
Cal un canvi d’actituds amb una voluntat decidida per assolir aquest objectiu. L’autocontrol en la
velocitat i el respecte pels altres poden evitar moltes situacions de risc que tenen com a
conseqüència la lesió de persones. Si conduïm de forma respectuosa i amable podem influir en el
comportament de la resta de conductors i també en el benestar dels residents i visitants. En aquest
sentit, s’ha d’avançar conjuntament per a aconseguir un ús adequat de l’espai públic i el respecte
envers la senyalització.
Les dades d’evolució de la sinistralitat a Catalunya dels darrers anys mostren una tendència general
positiva. Fonamentalment, la millora de les xifres s’ha d’atribuir a la reducció dels accidents i de les
víctimes en carretera, mentre que la situació en zona urbana, amb lleugeres variacions anuals,
mostra un descens més suau i es manté com a assignatura pendent de la seguretat viària al nostre
país.
Conscient d’aquesta realitat, el Servei Català de Trànsit manifesta la necessitat de plantejar mesures
adreçades específicament a la millora de la seguretat viària en l’àmbit urbà amb el propòsit de reduir
l’accidentalitat i prevenir sinistres.
Els estudis i estadístiques que elaboren els organismes responsables de la gestió del trànsit
confirmen l’accidentalitat com un problema complex on intervenen multitud de factors. La necessitat
d’estructurar el problema redueix aquests factors a quatre: la persona, el vehicle, la via i la gestió de
la mobilitat que es fa en cada cas.
Per atacar el problema, reconeixent la seva complexitat, cal utilitzar tots els recursos i mesures a
disposició. Cal assumir la idea que, en seguretat viària els efectes d’una actuació es poden valorar en
termes numèrics, però que cap mesura, per petit que sigui l’efecte, és menyspreable.
En l’àmbit local aquesta idea és fonamental, ja que es té un contacte directe i molt immediat amb els
problemes i les seves conseqüències. En l’àmbit municipal és encara més fàcil comprovar com
mesures de poca envergadura econòmica resulten en beneficis ben percebuts pels ciutadans. Així, a
l’hora de plantejar solucions s’han de considerar totes les mesures a l’abast, les més costoses i
també les més simples; les més concretes i les que tenen a veure amb la percepció o el
comportament del conductor. Totes elles són part d’aquest fenomen complex que és l’accidentalitat
en el trànsit i totes elles contribueixen a reduir el nombre de sinistres amb víctimes i el nombre
d’individus involucrats en accidents de trànsit.
En l’àmbit específic de Barcelona s’ha de tenir present que l’any 2012, els atropellaments i els
accidents amb vehicles de dues rodes implicats (motocicletes, ciclomotors o bicicletes) englobaven el
81% dels sinistres del municipi. Per la seva banda, el percentatge d’accidents amb turismes
implicats, que no són atropellaments i on no hi ha implicació de vehicles de dues rodes, és només
del 16%.
VIANANTS
La protecció dels vianants ha de ser la prioritat en la planificació de la ciutat de Barcelona.
Els atropellaments de vianants representen actualment un terç dels accidents greus o mortals de
la ciutat, causant l’any 2012 un total de 12 morts i 64 ferits greus.
CICLISTES
L’any 2012 els ciclistes tenen una sinistralitat per passatger-quilòmetre 10 vegades superior als
conductors de turismes.
És el grup d’usuaris de la xarxa viària que mostra el major creixement del nombre de víctimes en
els últims anys, evidenciant la necessitat de noves mesures de prevenció.
USUARIS DE MOTOCICLETES
Els usuaris de motocicletes són el col·lectiu amb el major risc d’accident a la xarxa viària de
Barcelona (fins a 16 vegades superior al dels conductors de turisme).
Es tracta del mitjà de transport amb major implicació en accidents greus i mortals (al voltant del
40% dels implicats).
L’any 2012 van morir 13 usuaris de motocicletes en ciutat, i 121 van resultar ferits greus.
39
Estudi d’avaluació de la mobilitat generada
Pla de Millora Urbana de l’illa delimitada pels carrers d’Àvila, Almogàvers, Badajoz i Pere IV

5. MESURES A ADOPTAR

Les diferents xarxes de mobilitat estan degudament adaptades per absorbir el nou flux de mobilitat
que generarà el canvi d’usos i la nova activitat prevista.
No obstant això es considera necessari introduir mesures per potenciar l’oferta associada a
la mobilitat no motoritzada, atenent a les millores de la xarxa de vianants i de carrils bici de la
ciutat com a alternativa competitiva al vehicle privat.

5.1. ADEQUACIÓ DE PASSOS DE VIANANTS

Es considera prioritari adequar els passos de vianants actuals de la cruïlla del carrer Badajoz amb el
carrer Pere IV per tal de garantir una bona accessibilitat dels itineraris a peu fins a la zona en estudi.

C. Badajoz , pas de vianants no accessible C. Pere IV, pas de vianants sense gual

Cal aplicar els criteris dictats pel Codi d’Accessibilitat de Catalunya i l’Ordre VIV/561/2010 en la
configuració dels espais per a vianants.

40
 Estudi d’avaluació de la mobilitat generada
Pla de Millora Urbana de l’illa delimitada pels carrers d’Àvila, Almogàvers, Badajoz i Pere IV
5.2. MILLORA DE LA VISIBILITAT DELS PASSOS DE VIANANTS
Per una millora de la seguretat viària dels itineraris a peu es recomana eliminar la plaça
d’aparcament de turismes situat just aigües amunt dels passos de vianants. En substitució, en aquest
espai es pot instal·lar aparcament de motocicletes o de bicicletes.
Figura 32. Exemple d’aplicació de millora de la visibilitat
Aquesta mesura pot millorar la visibilitat
entre vianants i conductors. La substitució
puntual de l’aparcament de cotxes per
aparcament de bicicletes o motos afavoreix
la bona visibilitat. Una aplicació general
d’aquesta mesura pot, puntualment, generar
un excés d’oferta de places d’aparcament
per a motos i/o bicicletes. En aquest cas
serà millor ocupar el tram a prop del pas
amb una jardinera.
C. Àvila /C. Pallars C. Almogàvers / C. Àvila
5.3. APARCAMENT DE BICICLETES
Es dóna resposta als requeriments del Decret 344/2006 en matèria d’aparcament:
 El desenvolupament de l’àmbit en estudi farà front als requeriments del Decret 344/2006 en
quant a l’estacionament de bicicletes. Atenent a la superfície útil de sostre i a la ràtio de places
per m2, caldrà una reserva de 302 places per a l’estacionament de bicicletes, equivalent a 151
ut. d’aparcament en U-invertida o qualsevol altra disposició, però situada fora de la via pública.
Figura 33. Dimensions bàsiques d’un suport de Figura 34. Esquema d’un aparcament amb suport de tipus U-
tipus U-invertida (en metres) invertida (mesures recomanades en metres)
Font: Manual de aparcamientos de bicicletas. Instituto para la Diversificación y Ahorro en la Energía (IDAE)
A banda d’incorporar aparcaments de bicicleta, promovent així els desplaçaments en bicicleta
convencionals de curta/mitja distància (>6 km), cal promocionar decididament la bicicleta elèctrica,
ja que es tracta d’un mitjà totalment competitiu al vehicle privat en quant als desplaçaments de
mitja/llarga distància (6-60 km) i amb forts pendents.
Tanmateix permet en plena època estival moure’s amb menys esforç i, per tant, amb menys suor, un
gran avantatge en la mobilitat laboral in-itinere, a banda d’oferir grans avantatges respecte a la resta
de vehicles motoritzats en quant a la salut, les emissions contaminants, el soroll o la seguretat
(velocitat limitada a 25 km/h).
Per tot plegat, es proposa que l’àmbit en estudi disposi d’un espai exclusiu, reservat per a
l’estacionament i recàrrega de bicicletes elèctriques. La sala en qüestió disposarà d’endolls
per permetre la recàrrega de les bateries i permetrà a la vegada, estacionar-hi les bicicletes amb
seguretat i protegir-les de les inclemències climàtiques.
41
Estudi d’avaluació de la mobilitat generada
Pla de Millora Urbana de l’illa delimitada pels carrers d’Àvila, Almogàvers, Badajoz i Pere IV

És convenient que les bicicletes elèctriques no es mullin i, encara que es pot conduir sota la pluja,
després és convenient assecar els components elèctrics (controlador, bateria, i cablejat) amb un
5.5. TAULA RESUM
drap sec per minimitzar el risc d'oxidació.

Respecte a la bateria, es pot recarregar en qualsevol endoll de 220v. La càrrega màxima Les diferents propostes de millora de la mobilitat a l’entorn de l’àmbit en estudi presenten un cost
s'aconsegueix entre 3 i 8 hores, depenent del model de bateria, de la seva capacitat i del carregador d’implementació estimat en 64.365 €. El promotor assumirà el cost de les mesures que es proposen.
utilitzat. Gairebé totes les bateries de les bicicletes elèctriques són extraïbles.
Taula 25. Cost estimat de les mesures proposades
Pel que fa al consum, segons la tarifa PVPC (Ministerio de Industria, Energía y Turismo) el kw/h es
Descripció Cost unitari Amida. Cost estimat (€)
factura a 0.12381 €/kWh. O el que és el mateix: amb 12’3 cèntims d'euro es poden circular 100 km,
tractant-se així del vehicle més rendible del mercat. Passos de vianants de la cruïlla del carrer Badajoz amb el carrer
10.000 € / ut 4 40.000 €
Pere IV

5.4. RESERVA DE PLACES PER A PMR Millora de la visibilitat dels passos de vianants mitjançant la
500 € /ut 4 2.000 €
disposició d’aparcament de motocicletes aigües avall.

El codi VIV/561/2010 estableix en l'article 35 la necessitat de disposar d'1 plaça reservada/40 places
Instal·lació de barra tipus U-invertida d'aparcament per a
o fraccions, mentre que el Codi d’Accessibilitat de Catalunya (Decret 135/1995) requereix les bicicletes
115 € / ut 151 17.365 €
següents ràtios:
- De 10 a 70 places: 1 plaça adaptada. Instal·lació de places de bicicleta elèctrica 500 € / ut 10 5.000 €

- De 71 a 100 places: 2 places adaptades.

A valorar amb
- De 101 a 150 places: 3 places adaptades. Creació de 6 places de C/D en calçada 6
l’Ajuntament

Atenent a les 59 places de turisme previstes caldrà disposar de dues places adaptades per a PMR. Es
proposa que aquestes places se situïn el més a prop possible de l’accés intern a peu a l’edifici, amb Total 64.365 €

el propòsit de facilitat al màxim les maniobres.

42
Estudi d’avaluació de la mobilitat generada
Pla de Millora Urbana de l’illa delimitada pels carrers d’Àvila, Almogàvers, Badajoz i Pere IV

6. SÍNTESI DE L’ESTUDI

De forma resumida s’indiquen els resultats i les conclusions més importants obtinguts al present
estudi d’avaluació de la mobilitat generada:

 L’objecte d’aquest estudi respon a l’encàrrec professional promogut per Conren Tramway Dos
S.L. en relació a l’elaboració de l’estudi d’avaluació de la mobilitat generada associat al Pla de
Millora Urbana de l’illa delimitada pels carrers d’Àvila, Almogàvers, Badajoz i Pere IV.
 L’estudi s’ha redactat tenint en compte el que determina el Decret 344/2006 d’Estudis
d’Avaluació de la Mobilitat Generada.

 La superfície de la nova ordenació és de 9.105,0 m2. El sostre construït total ascendeix a

27.315,0 m2, dels quals es dedicarà a oficines 24.583,5 m2 i a habitatge protegit 2.731,5 m2.

 La zona d’accés a l’àmbit d’estudi disposa d’unes condicions molt bones per als desplaçaments a
peu, atenent a l’òptima cobertura del transport públic i a les bones condicions d’urbanització de
les voreres i dels passos de vianants.

 L’accessibilitat de les voreres d’accés a l’àmbit d’estudi queda garantida ja que tenen una amplada
de pas superior als 0,90 metres, existint trams amb amplades de vorera superiors a dos metres i
mig, mentre que gairebé tots els passos de vianants es troben tanmateix ben rebaixats i disposen
del paviment pertinent per a invidents. S’han detectat dos passos de vianants no accessibles a
l’entorn de la zona d’estudi, concretament els situats a la cruïlla de carrer Badajoz amb carrer
Pere IV. En relació als pendents dels vials d’accés, aquest no supera el 6% previst en l’ordre
VIV/561/2010 per als itineraris per a vianants adaptats.

 Actualment l’àmbit limita amb la superilla del Poblenou. Al conjunt de la superilla, delimitada pels
carrers de Badajoz, Pallars, Llacuna i Tànger, els vianants i ciclistes tenen un tracte preferencial
respecte als vehicles a motor.

 L’oferta de transport públic està conformada per:

o 5 línies d’autobús urbanes (6, 136, 192, H14 i V23), situades a menys de 500 m.
o 2 línies d’autobús interurbanes (B20 i B25), situades a menys de 500 m.
o 1 línia de metro (L4) situada a menys de 350 m Llacuna.
o 1 línia de metro (L1) situada a menys de 650 m Glòries.
o 1 línia de tramvia (T4) situada a menys de 750 m Auditori | Teatre nacional.
o 3 línies de tramvia (T4, T5 i T6) situada a menys de 750 m Glòries.
o 4 parada de taxis (codis 411, 436, 452, 455) a menys de 500m.

43
Estudi d’avaluació de la mobilitat generada
Pla de Millora Urbana de l’illa delimitada pels carrers d’Àvila, Almogàvers, Badajoz i Pere IV

 Dels 3.879 nous desplaçaments generats pel nou desenvolupament, 891 (23%) corresponen a o Es proposa adequar els passos de vianants situats a la cruïlla del carrer Badajoz amb Pere IV
desplaçaments amb turisme, motocicleta o taxi. Hores de màxima demanda pel transport privat aplicant els criteris d’accessibilitat dictats pel Codi d’Accessibilitat de Catalunya i l’Ordre
(cotxe i motocicleta) i en taxi: VIV/561/2010.

o Cotxe: 93 desplaçaments d’entrada entre les 8 i les 9h. i 76 de sortida entre les 18 i les 19h. o Per una millora de la visibilitat dels passos de vianants es proposa eliminar l’aparcament de
turismes situat aigües amunt dels passos de vianants de les cruïlles del carrer Àvila amb el
o Moto: 67 desplaçaments d’entrada entre les 8 i les 9h. i 54 de sortida entre les 18 i les 19h. carrer Pallars i el carrer Almogàvers amb el carrer Àvila. En aquest espai es pot implementar
o Taxi: 5 desplaçaments d’entrada entre les 8 i les 9h. i 4 de sortida entre les 18 i les 19h. aparcament de motocicletes o bicicletes.

 Dels 2.537 desplaçaments previstos en transport públic (anada i tornada), es preveu que el 67%
s’efectuaran en metro, el 18% en tramvia i el 15% restant en bus. Hores de màxima demanda
pel transport públic:
o Metro: 424 desplaçaments d’entrada entre les 8 i les 9h. i 340 de sortida entre les 18 i les 19h.
o Tramvia: 111 desplaçaments d’entrada entre les 8 i les 9h. i 89 de sortida entre les 18 i les
19h.
o Bus: 92 desplaçaments d’entrada entre les 8 i les 9h. i 74 de sortida entre les 18 i les 19h.
 S’ha estudiat l’ocupació de les expedicions dels autobusos, metro, tramvia i taxi que donen
cobertura a l’àmbit d’estudi i s’ha constatar que, en horari punta de dia feiner, les expedicions
poden absorbir la demanda generada.
o Es dóna resposta als requeriments del Decret 344/2006 en matèria d’aparcament de bicicletes:
l’àmbit farà front als requeriments del Decret 344/2006 en quant a l’estacionament de
bicicletes. Atenent a la superfície de sostre i a la ràtio determinada per l’ús caldrà una reserva
de 302 places per a l’estacionament de bicicletes, equivalent a 151 ut. d’aparcament en U-
invertida o qualsevol altra disposició, però situada fora de la via pública.
o A més, es proposa que la l’àmbit en estudi disposi d’un espai exclusiu, reservat per a
l’estacionament i recàrrega de bicicletes elèctriques. La sala en qüestió disposarà d’endolls per
permetre la recàrrega de les bateries i permetrà a la vegada, estacionar-hi les bicicletes amb
seguretat i protegir-les de les inclemències climàtiques.
o Les diferents propostes de millora de la mobilitat a l’entorn de la zona en estudi presenten un
cost d’implementació estimat en 64.365 € a assumir per la promotora.

 Dels 451 desplaçaments previstos en no motoritzats (anada i tornada), es preveu que el 58%
s’efectuaran a peu, el 42% restant en bicicleta. Hores de màxima demanda:

o A peu: 55 desplaçaments d’entrada entre les 8 i les 9h. i 45 de sortida entre les 18 i les 19h.
o En bici: 46 desplaçaments d’entrada entre les 8 i les 9h. i 37 de sortida entre les 18 i les 19h.

 Es considera que la xifra de places d’aparcament privades per a turismes i motocicletes a

implementar dins l’edifici (59 i 29, respectivament) s’adequa a les necessitats de l’àmbit en estudi
i que l’increment del nombre de places per l’ús d’oficines podria anar en detriment dels principis
de la Llei de Mobilitat i del Reglament d’Urbanisme, així com d’altres normatives que tenen a
veure amb la preservació del medi ambient.

 Atenent a les 59 places de turisme previstes caldrà disposar de 2 places adaptades per a PMR. Es
proposa que aquestes places se situïn el més a prop possible de l’accés intern a peu a l’edifici,
amb el propòsit de facilitat al màxim les maniobres.

 Atenent a les 59 places de turismes prevista caldrà disposar de 2 places per a vehicles elèctrics.
 Les diferents xarxes de mobilitat estan degudament adaptades per absorbir el nou flux de
mobilitat que generarà el canvi d’usos i la nova activitat prevista. No obstant això es considera
necessari introduir mesures per potenciar l’oferta de mobilitat no motoritzada, atenent a les
millores de la xarxa de vianants i de carrils bici de la ciutat i a la necessitat d’oferir alternatives
competitives al vehicle privat.

44
Estudi d’avaluació de la mobilitat generada
Pla de Millora Urbana de l’illa delimitada pels carrers d’Àvila, Almogàvers, Badajoz i Pere IV

Plànols

45
ANNEX II. CÀLCUL DELS VALORS DE REPERCUSSIÓ DEL SÒL
 TRANSFORMACIÓNDE LA MANZANA DELIMITADA POR LAS CALLES ALMOGÁVARES, BADAJOZ, PERE IV y ÁVILA.
DISTRITO 22@. CÀLCULO DE VALORES DE REPERCUSIÓN DE SUELO







www.duatis-arquitectes.com

TRANSFORMACIÓN URBANÍSTICA DE LA MANZANA DELIMITADA POR

LAS CALLES ALMOGÁVARES, BADAJOZ, PERE IV y ÁVILA.
DISTRITO DE ACTIVIDADES 22@ EN BARCELONA.
CÀLCULO DE LOS VALORES DE REPERCUSIÓN DE SUELO.

JORDI DUATIS I PUIGDOLLERS, ARQUITECTO MAYO 2018

Pàg. 2
TRANSFORMACIÓNDE LA MANZANA DELIMITADA POR LAS CALLES ALMOGÁVARES, BADAJOZ, PERE IV y ÁVILA. TRANSFORMACIÓNDE LA MANZANA DELIMITADA POR LAS CALLES ALMOGÁVARES, BADAJOZ, PERE IV y ÁVILA.
DISTRITO 22@. CÀLCULO DE VALORES DE REPERCUSIÓN DE SUELO DISTRITO 22@. CÀLCULO DE VALORES DE REPERCUSIÓN DE SUELO


INDICE 1. OBJETODELAVALORACIÓN

1. OBJETODELAVALORACIÓN Determinarelvalorderepercusióndesuelodelosdiferentesusos,asícomoloscostesde
 derribodelasedificacionesexistentesydelaindemnizaciónportrasladodeactividad.
2. IDENTIFICACIÓNDELINMUEBLE 

3. SITUACIÓNYENTORNO Setratadedeterminarelvalorderepercusióndelosdiferentesusosdefinidos:
 Situación 
 EntornodelSolar Ͳ Usosgenerales22@T
 Ͳ Viviendaprotegida22@HS
4. CARACTERÍSTICASFÍSICASDELÁMBITO

SOLICITANTE:
5. CARACTERÍSTICASURBANÍSTICAS


CONRENTRAMWAYDOS,SL
5.1 Planeamientoyclasificaciónurbanística
Dirección:C/CondedeSalvatierra,10planta2puerta1
5.2 Propuestadedesarrollo
08006–BARCELONA
5.3 Cargasdeurbanización


FECHADELAVALORACIÓN:mayo2018
6. ESTUDIODEMERCADO
6.1 Estudiodemercadooficinas22@

7. DETERMINACIÓNDELOSVALORESDEREPERCUSIÓN 2. IDENTIFICACIÓNDELINMUEBLE
 
7.1 Metodología EMPLAZAMIENTO: 
7.2 Determinacióndelosvaloresdeventadeterciario22@ 
7.3 Determinacióndelosvaloresderepercusióndesuelo ManzanadelimitadaperC/Ávila,C/Almogávares,C/BadajozyC/PereIV  
7.3.1 Valorderepercusióndesuelooficina22@ DistritodeActividades22@deBARCELONA
7.3.2 Valorderepercusióndesueloviviendaprotegida 
 Superficiedesuelodelámbito: 8.895,00m²+225m²(suelopúblico) 
 
8. RESUMENDEVALORES 

3. SITUACIÓNYENTORNO

 Situación:

ElproyectoderevitalizacióndelantiguobarrioindustrialdelPoblenoumediantelaMPGM
es una de las actuaciones más importantes actualmente en Barcelona, tanto por su
planteamiento, como por su tamaño y por su situación: 2.000.000,00 m², como 117
manzanasdelEnsanchedelaciudaddeBarcelona.

El proyecto 22@ Barcelona está transformando 200 hectáreas industriales del centro de
Barcelonaenuninnovadordistritoproductivodestinadoalaconcentraciónydesarrollode
actividadesintensivasenconocimiento.Setratadeunambiciosoproyectoderenovación
urbana,económicaysocial.

LaModificacióndelPlanGeneralcambialascaracterísticasdelaregulaciónurbanísticade
lazonaindustrial,sustituyendolaantiguacalificaciónurbanística22aporlamoderna22@,
esta regula los usos y la intensidad de edificación; establece los incentivos para la
transformaciónyparaatraerlasactividades@;crealanuevacalificacióndeequipamiento

Pàg. 3 Pàg. 4
TRANSFORMACIÓNDE LA MANZANA DELIMITADA POR LAS CALLES ALMOGÁVARES, BADAJOZ, PERE IV y ÁVILA. TRANSFORMACIÓNDE LA MANZANA DELIMITADA POR LAS CALLES ALMOGÁVARES, BADAJOZ, PERE IV y ÁVILA.
DISTRITO 22@. CÀLCULO DE VALORES DE REPERCUSIÓN DE SUELO DISTRITO 22@. CÀLCULO DE VALORES DE REPERCUSIÓN DE SUELO

7@, que permitirá construir las infraestructuras del conocimiento; define unos nuevos 4.  CARACTERÍSTICASFISICASDELÁMBITO
estándaresdeurbanizaciónyprevéͲPlanEspecialdeInfraestructurasͲlareurbanización 
completa del sector; establece los deberes de los propietarios de suelo y determina las 
formasymecanismosdeplaneamientoderivadoͲPlanesEspecialesͲparahacerposiblela El ámbito objeto de estudio comprende la manzana delimitada por la calle Ávila, calle
transformación. AlmogávaresycalleBadajozaexcepcióndelaparcelaocupadaperunedificiodeviviendas
 enlacallePallars,esquinaconÁvila.
Elproyectopermitirá,alolargodesudeejecuciónͲ15/20añosͲconstruir3.200.000m²de 
techo y techo rehabilitado para usos productivos, entre 3.500 y 4000 nuevas viviendas 
sometidasaalgúnrégimendeprotección,obtener220.000m²desueloaproximadamente 
para nuevos equipamientos y zonas verdes, y aumentar entre 100.000 y 130.000 los Parcelarioyvistaaéreadelasituaciónactualdelasfincas:
puestosdetrabajolocalizadosenla zona. 
 


 
 
Entornodelsolar:   
 PARCELA TITULAR SUPERFÍCIEm²s
ElsolarobjetodelavaloraciónestásituadoenlazonanoroestedelPoblenouͲ22@,enel  
barriodelParqueyLagunadelPoblenou;barrioquepertenecealdistritodeSantMartíde P1 Galobart Pujol 3.165,00
Barcelona.DelimitadoenmayorparteporlaGranVíadelesCortesCatalanasylaAvenida P2 DalmauSanahuja 587,00
MeridianahastaPlazadelasGlorias. P3 CONRENTRAMWAYDOS,SL 2.097,00
 P16 CONRENTRAMWAYDOS,SL 2.918,00
Enlosúltimosañossehanconstruidonumerososedificiosdeactividadesyequipamientos P4 BarnaidealInmocomercio,S.L. 128,00
que aportan al barrio un aire de renovación, tales como la Torre Glorias, (antigua torre   8.889,20
Agbar), el edificio de la Comisión Nacional de Mercados, el Museo del diseño, etc. Suelopúblico AjuntamentdeBarcelona 210,00
PendientequedalarenovaciónydistribucióndefinitivadelaplazadelasGloriasasícomo (pasajes) 
lafuturaestacióndelAVEdelaSagrera. Suelopúblico AjuntamentdeBarcelona 15,00
 (viales)
Elbarriodisponedeaccesoalareddemetroasícomoalareddetranvíaqueconectala   9.120,00
zonaconelrestodelaciudad. 

Se trata de una zona donde hasta la fecha, coexisten tejidos industriales, terciarios y
El ámbito incluye dos tramos de un vial existente que, en principio, el PMU mantendría
residenciales de diferentes tipologías y antigüedades. En su entorno más próximo
comovial.
cohabitanedificiosdeviviendas,alojamientosturísticosdetipohotelynumerosasfábricas

actualmenteendesuso.

Setratadeunámbitototalmenteconsolidado,quecomprendenlassiguientesfincastodas

ellasocupadasconedificacionesindustriales:



Pàg. 5 Pàg. 6
TRANSFORMACIÓNDE LA MANZANA DELIMITADA POR LAS CALLES ALMOGÁVARES, BADAJOZ, PERE IV y ÁVILA. TRANSFORMACIÓNDE LA MANZANA DELIMITADA POR LAS CALLES ALMOGÁVARES, BADAJOZ, PERE IV y ÁVILA.
DISTRITO 22@. CÀLCULO DE VALORES DE REPERCUSIÓN DE SUELO DISTRITO 22@. CÀLCULO DE VALORES DE REPERCUSIÓN DE SUELO

 
 
 
EdificaciónParcela01(GalobardPujol) EdificaciónParcela02(DALMAUSANAHUJAͲocupadaporSonostudiSA)
 


Referenciacatastral: 2635602DF3823F0001DP
Localización:  Almogávares,166
Superficieconstruida 989m²
Añoconstrucción 1923
Superficiegráfica: 587m²
Usoactual:  Residencial

Descripciónedificación:
Edificio residencial del año 1923 actualmente destinada a uso terciario (ocupada por
SONOSTUDISA).
 Elplaneamientoproponemantenereledificio.


EdificaciónParcela3(CONRENTRAMWAYDOS,SL)
 
 
Referenciacatastral: 2635601DF3823F0003YS
Localización:  CalleAlmogávares,154
Superficieconstruida 1.670m²
Superficiegráfica: 3.165m²
Añoconstrucción 1940
Usoactual:  industrial
Descripciónedificación:
Edificación industrial del año 1940, compuesta de tres naves industriales de planta baja,
concubiertaadosvertientesdeplacasdefibrocemento.
DisponedeunpatioenlafachadaalacalleAlmogávares.

  Laparcela1estáincluidaenelPolígono2,porloquenoesobjetodelpresenteestudio.






Pàg. 7 Pàg. 8
TRANSFORMACIÓNDE LA MANZANA DELIMITADA POR LAS CALLES ALMOGÁVARES, BADAJOZ, PERE IV y ÁVILA. TRANSFORMACIÓNDE LA MANZANA DELIMITADA POR LAS CALLES ALMOGÁVARES, BADAJOZ, PERE IV y ÁVILA.
DISTRITO 22@. CÀLCULO DE VALORES DE REPERCUSIÓN DE SUELO DISTRITO 22@. CÀLCULO DE VALORES DE REPERCUSIÓN DE SUELO



EdificaciónParcela4(BarnaidealInmocomercio,SL)







Referenciacatastral: 2635604DF3823F0001IP
Localización:  CallePereIV103
Superficieconstruida 221m²  Comercio: 117m² 
      Residencial: 104m² 
Superficieparcela: 128m² 
Añoconstrucción 1929
Usoactual:Residencialycomercialenplantabaja(actualmenteocupadoporunnegocio

defontanería).
Referenciacatastral: 2635603DF3823F0001XP

Localización:  CalleBadajoz,97
Descripciónedificación:
Superficieparcela: 2097m²

Superficieconstruida 1930m²
Edificio plurifamiliar entre medianera de Planta baja (comercial) y piso (residencial).
Añoconstrucción 1960
Estructuradeparedesdecargaycubiertaplana.
Usoactual:  Comercial



Analizadoeledificio,consideramosaefectosdevaloración:

Navesnoreformadas: 1.105,5m²(año1960)
  Actividadaindemnizarportraslado:
Navesreformadas: 824,5m²(año1980)


  Enlaplantabajaexisteunlocaldestinadoacomerciodefontanería.

Lasuperficiesegúncatastroesde64m².
Descripciónedificación:

Se trata de una edificación industrial en planta baja alineada a vial, de 4 naves a dos

vertientes con cubierta inclinada de placas onduladas de fibrocemento (3 de ellas

reformadas),asícomode 3navesretranqueadasrespectoalacalleBadajoz,tambiénde

cubiertasadosvertientesconplacasdefibrocemento.

Enelpatioexistenteenlaesquinaseencuentraunapequeñaconstruccióndeestructura

metálicadestinadaalavadodecoches.


Pàg. 9 Pàg. 10
TRANSFORMACIÓNDE LA MANZANA DELIMITADA POR LAS CALLES ALMOGÁVARES, BADAJOZ, PERE IV y ÁVILA. TRANSFORMACIÓNDE LA MANZANA DELIMITADA POR LAS CALLES ALMOGÁVARES, BADAJOZ, PERE IV y ÁVILA.
DISTRITO 22@. CÀLCULO DE VALORES DE REPERCUSIÓN DE SUELO DISTRITO 22@. CÀLCULO DE VALORES DE REPERCUSIÓN DE SUELO

 
 5. CARACTERÍSTICASURBANÍSTICAS
 
EdificaciónParcela16CONRENTRAMWAYDOS,SL) 





5.1 Planeamientoyclasificaciónurbanística

Ámbito: Manzana delimitada por las calles Ávila, Almogávares, calle Badajoz esquina con
PereIV.

Planeamientogeneral:
 Estáincluido enlaModificacióndel PlanGeneralvigenteparalarenovaciónde lasáreas
 industrialesdelPobleNouͲDistritodeActividades22@,aprobadodefinitivamenteenel
 año2000.
Referenciacatastral: 2635616DF3823F0001BP 
Localización:  CalleÁvila,96 Clasificación: suelourbanonoconsolidado
Superficieconstruida 3.477m²  
Superficieparcela: 2.918m²  Calificaciónurbanística:
Añoconstrucción 1940 Ͳ22@zonaindustrialpendientederenovar(22a)
Usoactual:  Industrial ͲenlacallePereIVexisteunFrenteconsolidado,quenoesobjetodelPMU
 
 Planeamientoderivado:
Descripciónedificación: PMUpendientederedacción
 
Edificaciónindustrialdedosnavesconcubiertainclinadaadosvertientesdefibrocemento. Propuestadeordenación(PlandeMejoraUrbana)
Elpatioexistenteentrelasdosnavesestáparcialmentecubierto,tambiénconcubiertade 
planchasonduladasdefibrocemento. En función de la estructura de propiedad del ámbito se propone una ordenación que
 permita obtener las cesiones obligatorias y, a su vez, facilitar la ejecución mediante la
 delimitacióndedospolígonosdeactuación.
 
   AdjuntamoselanteproyectodePMU,definiendolaubicacióndelasdistintascalificaciones
 propuestasasícomolosdospolígonosdeactuaciónurbanística.


Pàg. 11 Pàg. 12
TRANSFORMACIÓNDE LA MANZANA DELIMITADA POR LAS CALLES ALMOGÁVARES, BADAJOZ, PERE IV y ÁVILA. TRANSFORMACIÓNDE LA MANZANA DELIMITADA POR LAS CALLES ALMOGÁVARES, BADAJOZ, PERE IV y ÁVILA.
DISTRITO 22@. CÀLCULO DE VALORES DE REPERCUSIÓN DE SUELO DISTRITO 22@. CÀLCULO DE VALORES DE REPERCUSIÓN DE SUELO

ResumenedificabilidaddelapropuestadelPMU:

Subzona22@T(edificabilidad2,7m²/m²) 24.583,50m²st
Subzona22@HS(edificabilidad0,3m²/m²) 2.731,50m²st
Totaltecho:     27.315,00m²st


5.2. Propuestadedesarrollo

Paraconseguireldesarrollodelsectorseproponerealizardospolígonosdeactuación,uno
para cada uno de los grandes propietarios, de manera que se puedan realizar cada
polígonodemaneraindependiente.

SeproponedesarrollarelPMUmediantedospolígonosdeactuación:





Lasprincipalescaracterísticasdelascalificacionesobjetodelpresenteinforme(22@Ty22
@Hsviviendasocial),son:

Subzona22@T(edificabilidad2,7m²/m²)
Corresponde a los suelos destinados a actividades. Los usos generales corresponden a
oficinas, hotelero, comercial, sanitario, religioso, cultural, recreativo, deportivo y
residencial destinado a alojamiento comunitario (residencias, etc.). Actualmente no es
posible el uso hotelero debido a las restricciones el Plan especial urbanístico de
alojamientoturístico(PEUAT)aprobadodefinitivamenteel18deenerode2017(BOPB6
demarzo).

El tipo de ordenación es el de volumetría específica flexible. Las disposiciones de las
edificaciones,laocupaciónylaalineaciónsonconformealplandeordenación.

TechototalmáximoPMU: 24.583,50m²st


Subzona22@HS(edificabilidad0,3m²/m²)    
Correspondealsuelodecesióndestinadoaacogerelcoeficientecomplementarioadicional 
de0,3m²t/m²s,paraviviendasometidaaalgúnrégimendeprotección. 5.3 Cargasdeurbanización
 
TechototalmáximoPMU: 2.731,50m²st Lascargasdetransformaciónurbanísticasonlassiguientes:
 
Usos admitidos: vivienda sometida a régimen de protección pública. Ordenación. Según ͲObrasdeurbanizacióndelosespacioslibrespúblicos(6b).
volumetríaespecíficaflexible. 
 ͲGastosprevistosenelPlanEspecialdeInfraestructurasdelDistrito22@(PEI),segúnel
 móduloanualprevistoporelAyuntamientodeBarcelona.
 
 ͲGastosporderribolasedificacionesexistentesenelámbito
 ͲIndemnizacionesporderribodelasconstrucciones,obrasoinstalacionesincompatibles
 conlaejecucióndelplaneamiento.
 
 ͲIndemnizacionesportrasladoforzosodeactividades.

Pàg. 13 Pàg. 14
TRANSFORMACIÓNDE LA MANZANA DELIMITADA POR LAS CALLES ALMOGÁVARES, BADAJOZ, PERE IV y ÁVILA. TRANSFORMACIÓNDE LA MANZANA DELIMITADA POR LAS CALLES ALMOGÁVARES, BADAJOZ, PERE IV y ÁVILA.
DISTRITO 22@. CÀLCULO DE VALORES DE REPERCUSIÓN DE SUELO DISTRITO 22@. CÀLCULO DE VALORES DE REPERCUSIÓN DE SUELO

 zonasdeNuevosDistritosdenegocio,larentaoscilaentre12,5Ͳ19€/m²ylosvaloresde
ͲGastosderedaccióndelPMUydelosinstrumentosdegestiónurbanística(proyectosde venta considerados son del orden de 2.500 €/m². La variación de precios estimada en
reparcelaciónydeurbanización). Barcelonaesdelordendel6Ͳ10%anual.
 
ͲGastosderedaccióndelPMUydelosinstrumentosdegestiónurbanística(proyectosde Estosvaloresconsideramosquesoncoherentesconlosobtenidosactualmente(mediosde
reparcelaciónydeurbanización). 2017)enlazonadelDistritodeActividades22@quesonalgomáselevados.
 
ͲGastosdeinscripcióndelproyectodereparcelaciónenelRegistrodelapropiedadydela
publicación de los acuerdos probatorios de los instrumentos de planeamiento y gestión
urbanística.

ͲGastosdegestión.


6. ESTUDIODEMERCADO
  
Rendadealquilerypreciosdeventadeoficinas(1rsemestre2016)
6.1 Estudiodemercadooficinas22@ Forcadell.1rsemestre2016
 
Actualmente existen abundantes muestras de mercado en la zona del distrito de 
actividades22@,sibienlosedificiossonbastanteheterogéneosylosvaloresdemercado 
variables.Aefectosdedeterminarelvalorhemosllevadoacabounestudiodemercadode 7. DETERMINACIÓNDELOSVALORESDEREPERCUSIÓN
oficinasenrégimendeventayenrégimendealquiler. 
 
Las muestras de mercado de oficinas en venta oscilan entre 2.700Ͳ3.500 €/m², y 7.1 Metodología
deduciendo un 10% en concepto de ajuste entre oferta/demanda, los precios medios de 
edificiosdeobranuevasondelordende3.000€/m². El cálculo del valor de repercusión de suelo se ha llevado a cabo mediante el método
 residualestáticodefinidoenelartículo23b)delReglamentodeValoracionesdelaLeydel
En cuanto al mercado de alquiler la mayoría de rentas oscilan entre 15Ͳ19 €/m². Suelo(RD1492/2011,de24deoctubre).
Deduciendo un 10% de ajuste oferta / demanda y capitalizando las rentas considerando 
unarentabilidaddel6%obtenemosunosvaloresdemercadosimilaresalosobtenidoen VRS= Valorderepercusióndelsuelo
lasoperacionesenrégimendeventa,mayoritariamenteentre2.700hasta3.500€/m². Vv= Valorenventadelusoconsideradodelproductoinmobiliarioacabado
 Vc= Valor de la construcción. Incluye coste de construcción de contrato, tributos,
Elcuadrosiguienteresumelascaracterísticasdelasmuestrasconsideradasyenelanexo honorariosprofesionalesyotrosgastosdelaconstrucción.
hemosadjuntadoinformacióndecadaunodelostestigos. K= Coeficientequeponderalosgastosgenerales,incluidaslosdefinanciación,gestión
 ypromoción,asícomoelbeneficioempresarialnormaldelaactividadinmobiliaria.
 Este coeficiente K tendrá con carácter general un valor de 1,40, y podrá
 modificarseendeterminadoscasos:
PRECIO
coef.
PRECIO 
OP. SITUACIÓN FUENTE SUP. M2 PRECIO (€) Oferta
€/M2
/deman
€/M2
• Podrá reducirse hasta un mínimo de 1,20 en terrenos destinados a la construcción de
venta (€) viviendasunifamiliaresenmunicipiosdeescasadinámicainmobiliaria,viviendassujetasa
1 CALLE ZAMORA- Glòries Habitaclia.com - BNP PARIBAS 7.248 20.000.000 2.759 0,9 2.483 protección en que se fije el valor máximo de ventas inferiores al mercado, naves
2 C/ JONQUERA IDEALISTA 138 375.000 2.717 0,9 2.446
industrialesoedificacionesvinculadasaexplotacióneconómica.
3 Dr. Trueta misoficinas.es 54 172.000 3.185 0,9 2.867
4 CIUTAT DE GRANADA, 123 AGUIRRE NEWMAN 2.750 10.000.000 3.636 0,9 3.273 
alquiler (€/m2) Podráaumentarsehastaunmáximode1,5enpromocionesdeextraordinarialocalización,
5 C/ BADAJOZ / TANGER BUSQUETS GALVEZ 572 14 2.800 0,9 2.520 fuerte dinámica inmobiliaria donde el plazo de comercialización y el riesgo justifiquen la
6 ROC BORONAT (7@) AGUIRRE NEWMAN 1.586 15 3.000 0,9 2.700 aplicacióndemayoresgastosgenerales.
650 16,5 2.970
7 CIUTAT DE GRANADA / TÀNGER AGUIRRE NEWMAN 3.300 0,9

8 CIUTAT GRANADA EDIFICI WIP AGUIRRE NEWMAN 3.705 19 3.800 0,9 3.420

 
En los cuadros siguientes reproducimos los precios de renta y venta que consideraba la 
inmobiliaria Forcadell en el primer semestre de 2016. Como se puede comprobar en las 

Pàg. 15 Pàg. 16
TRANSFORMACIÓNDE LA MANZANA DELIMITADA POR LAS CALLES ALMOGÁVARES, BADAJOZ, PERE IV y ÁVILA. TRANSFORMACIÓNDE LA MANZANA DELIMITADA POR LAS CALLES ALMOGÁVARES, BADAJOZ, PERE IV y ÁVILA.
DISTRITO 22@. CÀLCULO DE VALORES DE REPERCUSIÓN DE SUELO DISTRITO 22@. CÀLCULO DE VALORES DE REPERCUSIÓN DE SUELO

7.2 Determinacióndelosvaloresdeventadeterciario22@ SeguridadySalud;controldecalidad:30,88€/m²

 Honorariosprofesionales:144,10€/m²
A partir de los diferentes testigos estudiados en el estudio de mercado en régimen de Permisosytasas:36,02€/m²
ventayenrégimendealquilerdeduceelvalorenventadelasoficinas22@.Lasrentasse Otrosgastos:36,02€/m²
hancapitalizadoconsiderandounarentabilidaddel6%habitualenelmercadodeoficinas 
deldistrito22@. K=1,4
Delpreciodeofertadelostestigossededuciráunporcentajeenconceptodeajusteoferta 
/demanda,porconsiderarque,enlacoyunturaeconómicaactual,elpreciofinalenquese VR=VV/1,4Ͳɇ(CC+DP)
llevan a cabo las transacciones es inferior al precio de oferta inicial. En este caso hemos 
consideradoconvenienteaplicaruncoeficientedel10%paraajustarelpreciodeofertaal VR22@T=955,16€/m²
preciorealdelastransacciones. 
 
En cuanto a la homogeneización de los testigos, se han aplicado cuatro coeficientes de 
homogeneizaciónparaponderarlasdiferentescaracterísticasdelosinmuebles: 7.3.2 Valorderepercusióndesueloviviendaprotegida22@HS
 
Coef.1 (localización): Pondera la localización de cada una de las muestras en relación al PrecioventaVPORégimenGeneral.ZonaA:1.940,48€/m²útil
inmuebleatasar. VV=1949.48x0,8=1.552,38€/m²construidos
Coef.2 (superficie): Se ha aplicado un coeficiente reductor en los inmuebles de gran CC=847,33€/m²segúnB.E.C.3ºT.2017(edificioresidencialrentasocial).
superficieymayoradorenlosdesuperficiereducida. 
Coef.3 (antigüedad y conservación): Homogeneización de las muestras de segunda mano Gastosdepromoción:
paraobtenerelvalordenuevaplanta. SeguridadySalud,controldecalidad:16,95€/m²
Coef.4(calidad):Homogeneizaenfuncióndelacalidadconstructivaylosacabados. Honorariosprofesionales:63,55€/m²
 Permisosytasas:21,18€/m²
 Segurodecenal:16,95€/m²
 Otrosgastos:16,95€/m²
OP. SITUACIÓN FUENTE
SUP.
PRECIO (€)
PRECIO
coef.
Oferta
PRECIO coef. coef.
coef.
Antigue.
coef. valor 
M2 €/M2 €/M2 Localiz. superf Calidad hom og.
/dem an /conserv.
K=1,4
venta (€)
1 CALLE ZAMORA- Glòries Habitaclia.com - BNP PARIBAS 7.248 20.000.000 2.759 0,9 2.483 1 1 1,1 1,1 3.004,97 
2 C/ JONQUERA IDEALISTA 138 375.000 2.717 0,9 2.446 1 1 1,1 1,11 2.986,14
3 Dr. Trueta misoficinas.es 54 172.000 3.185 0,9 2.867 1 1 1 1,05 3.010,00 VR=VV/1,4Ͳɇ(CC+DP)
4 CIUTAT DE GRANADA, 123 AGUIRRE NEWMAN 2.750 10.000.000 3.636 0,9 3.273 1 1 1 1,05 3.436,36

alquiler (€/m 2)

5 C/ BADAJOZ / TANGER BUSQUETS GALVEZ 572 14 2.800 0,9 2.520 1 1 1,1 1,1 3.049,20 VR22@HS=310,75€/m²
6
7
ROC BORONAT (7@) AGUIRRE NEWMAN
CIUTAT DE GRANADA / TÀNGER AGUIRRE NEWMAN
1.586
650
15
16,5
3.000
3.300
0,9
0,9
2.700
2.970
1
1
1
1
1
1
1,1
1,05
2.970,00
3.118,50

8 CIUTAT GRANADA EDIFICI WIP AGUIRRE NEWMAN 3.705 19 3.800 0,9 3.420 1 1 1 1 3.420,00 
3.124,40 
 8. RESUMENDEVALORES
 Vvoficinas22@: 3.124,00€/m² 
 Valoresderepercusióndesuelo:
 
7.3 Determinacióndelosvaloresderepercusióndesuelo 
 Ͳ Valorderepercusiónoficinaterciario:  VR22@T=955,16€/m²
7.3.1 Valorderepercusióndesuelooficina22@T 
 Ͳ Valorderepercusiónviviendaprotegida: VR22@HS=310,75€/m²
A partir del valor de venta de oficinas de nueva planta, determinado en el apartado 7.2, 
calculamosenesteapartadoelvalorderepercusióndesuelooficina22@T. 
 
VV=3.124€/m²segúnestudiodemercado 
 Girona,20demayode2018
CC=1.029,25€/m²segúnB.E.C.3ºT.2017(edificioadministrativocorriente). 
 JordiDuatisPuigdollers,arquitecto
 
JORDI DUATIS I Firmado digitalmente por JORDI DUATIS I
PUIGDOLLERS / num:16357-0


Nombre de reconocimiento (DN): c=ES, st=Girona,
o=Col·legi d'Arquitectes de Catalunya / COAC / 0015,

Gastosdepromoción: PUIGDOLLERS / ou=Col·legiat, title=Arquitecte, sn=DUATIS I

PUIGDOLLERS, givenName=JORDI,
serialNumber=38491800N, cn=JORDI DUATIS I

 num:16357-0 PUIGDOLLERS / num:16357-0, email=jduatis@coac.net

Fecha: 2018.06.27 17:15:36 +02'00'

Pàg. 17 Pàg. 18
TRANSFORMACIÓNDE LA MANZANA DELIMITADA POR LAS CALLES ALMOGÁVARES, BADAJOZ, PERE IV y ÁVILA. TRANSFORMACIÓNDE LA MANZANA DELIMITADA POR LAS CALLES ALMOGÁVARES, BADAJOZ, PERE IV y ÁVILA.
DISTRITO 22@. CÀLCULO DE VALORES DE REPERCUSIÓN DE SUELO DISTRITO 22@. CÀLCULO DE VALORES DE REPERCUSIÓN DE SUELO

FOTOGRAFIAS AERIAS
PLANOS DE EMPLAZAMIENTO

Pàg. 19 Pàg. 20
TRANSFORMACIÓNDE LA MANZANA DELIMITADA POR LAS CALLES ALMOGÁVARES, BADAJOZ, PERE IV y ÁVILA. TRANSFORMACIÓNDE LA MANZANA DELIMITADA POR LAS CALLES ALMOGÁVARES, BADAJOZ, PERE IV y ÁVILA.
DISTRITO 22@. CÀLCULO DE VALORES DE REPERCUSIÓN DE SUELO DISTRITO 22@. CÀLCULO DE VALORES DE REPERCUSIÓN DE SUELO

FRENTE CONSOLIDADO NO INCLUIDO EN EL ÀMBITO DE PMU

FRENTE CONSOLIDADO NO INCLUIDO EN EL ÀMBITO DE PMU

PLANO CATASTRAL

CALLE BADAJOZ

Pàg. 21 Pàg. 22
TRANSFORMACIÓNDE LA MANZANA DELIMITADA POR LAS CALLES ALMOGÁVARES, BADAJOZ, PERE IV y ÁVILA. TRANSFORMACIÓNDE LA MANZANA DELIMITADA POR LAS CALLES ALMOGÁVARES, BADAJOZ, PERE IV y ÁVILA.
DISTRITO 22@. CÀLCULO DE VALORES DE REPERCUSIÓN DE SUELO DISTRITO 22@. CÀLCULO DE VALORES DE REPERCUSIÓN DE SUELO

ESTUDIO DE MERCADO OFICINAS EN VENTA

TESTIGO 1
Font:http:HABITACLIA/BNPPARIBASREALESTATE
Dirección:C/Zamora
Superficie:7248m²
Precioventa:20.000.000€
Preciometrocuadrado:2759€/m²

CALLE BADAJOZ / CALLE ALMOGAVARES 


TESTIGO 2
Font:http:IDEALISTA/MÁSPORMENOS
Dirección:C/Junquera
Superficie:138m²
Precioventa:375.0000€
CALLE ALMOGAVARES Preciometrocuadrado:2.717€/m²
SONOESTUDIO. EDIFICACION A CONSERVAR ÀMBITO 1

REPORTAJE FOTOGRÁFICO DEL AMBITO

Pàg. 23 Pàg. 24
TRANSFORMACIÓNDE LA MANZANA DELIMITADA POR LAS CALLES ALMOGÁVARES, BADAJOZ, PERE IV y ÁVILA. TRANSFORMACIÓNDE LA MANZANA DELIMITADA POR LAS CALLES ALMOGÁVARES, BADAJOZ, PERE IV y ÁVILA.
DISTRITO 22@. CÀLCULO DE VALORES DE REPERCUSIÓN DE SUELO DISTRITO 22@. CÀLCULO DE VALORES DE REPERCUSIÓN DE SUELO

OFICINAS EN ALQUILER
TESTIGO 3
Font:http:MISOFICINAS.ES/ALTAMIRA TESTIGO 5
Dirección:C/Dr.Trueta179 Font:http:BUSQUETSGALVEZ
Superficie:54m² Dirección:C/Badajoz/Tanger
Precioventa:172.000€ Superficie:572m²
Preciometrocuadrado:3185€/m² Precioalquiler:8.008€
Preumetrocuadrado:14€/m²

TESTIGO 4
Font:http:AGUIRRENEWMAN
Dirección:C/CiutatdeGranada,123
Superficie:2750m² TESTIGO 6
Precioventa:10.000.000€ Font:http:AGUIRRENEWMAN
Preciometrocuadrado:3636€/m² Dirección:C/RocBoronat
 Superficie:1586m²
 Preualquiler:23.790€
 Preciometrocuadrado:15/m²



Pàg. 25 Pàg. 26
TRANSFORMACIÓNDE LA MANZANA DELIMITADA POR LAS CALLES ALMOGÁVARES, BADAJOZ, PERE IV y ÁVILA.
DISTRITO 22@. CÀLCULO DE VALORES DE REPERCUSIÓN DE SUELO

TESTIGO 7
Font:http:AGUIRRENEWMAN
DirecciónC/CiutatdeGranada/Tànger
Superficie:650m²
Precioalquiler:10.725€
Preciometrocuadrado:16.50/m²


Pàg. 27