SmartCAT - Model Maduresa I4.0

Model de maduresa per l'adopció de la
i
Industria 4.0
en l'empresa
U_
i
Industria
4.0
Promotor:
Secretaria de Telecomunicacions,
Ciberseguretat i Societat Digital
Autors:
FUNDACIÓ EURECAT
Lluís Surroca
Juan Rodríguez
Daniel Teixidor
Informe independent promogut per la Secretaria de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat

Digital, Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.
Model de maduresa per l’adopció de la Indústria 4.0 en l’empresa
ÍNDEX
1. RESUM EXECUTIU......................................................................................................10
2. INTRODUCCIÓ ............................................................................................................13
2.1. A qui va adreçat el document .............................................................................14
2.2. Objectiu i abast del document .............................................................................14
3. ESCENARI ACTUAL DEL SECTOR INDUSTRIAL .......................................................16
3.1. Context general ..................................................................................................16
3.2. Context de la indústria catalana i la factibilitat de l’adopció de la Indústria 4.0 ....17
3.3. Iniciatives d’Indústria 4.0 contra la desindustrialització .......................................21
4. PRINCIPALS TENDÈNCIES DEL MERCAT .................................................................23
4.1.1. Elevada customització ......................................................................................23
4.1.2. Cicle de vida més curt .......................................................................................24
4.1.3. Globalització (cadena de producció) .................................................................25
4.1.4. Sostenibilitat i eficiència ....................................................................................26
4.1.5. Augment de l’edat dels operaris ........................................................................26
5. INDÚSTRIA 4.0: BENEFICIS I REPTES.......................................................................28
5.1. Introducció a la Indústria 4.0 ...............................................................................28
5.2. Els principals beneficis de la I4.0 ........................................................................32
5.2.1. Flexibilitat, personalització i satisfacció dels requeriments de client ..................32
5.2.2. Millora de l’eficiència dels processos i estalvi de costos ....................................32
5.2.3. Millora de la presa de decisions i capacitat de resposta ....................................33
5.2.4. Reducció del temps de comercialització ............................................................33
5.2.5. Millora dels productes/serveis i noves línies (i models) de negoci .....................33
5.2.6. Millora de les condicions i seguretat laborals dels operaris ...............................33
5.3. Principals reptes a tenir en compte .....................................................................35
5.3.1. Gestió activa de les dades ................................................................................35
5.3.2. Integració de dades i sistemes dins l’empresa ..................................................36
5.3.3. Gestió i atracció del talent .................................................................................36
5.3.4. Gestió de la seguretat .......................................................................................37
5.3.5. Col·laboració i coordinació amb l’ecosistema ....................................................38
5.3.6. Redefinició dels processos i innovació disruptiva ..............................................39
6. TECNOLOGIES FACILITADORES DE LA INDÚSTRIA 4.0..........................................40
6.1.1. Internet de les Coses Industrial (IIoT) i sistemes ciberfísics ..............................41
6.1.2. Analítica Big Data i tècniques de machine learning ...........................................42
6.1.3. Computació al núvol..........................................................................................43
6.1.4. Integració horitzontal i vertical de sistemes .......................................................44
6.1.5. Ciberseguretat ..................................................................................................45
6.1.6. Robótica: robots col·laboratius i autònoms ........................................................46
6.1.7. Realitat augmentada .........................................................................................47
6.1.8. Virtualització i tecnologies de simulació ............................................................48
6.1.9. Fabricació additiva i impressió 3D .....................................................................49
7. EXEMPLES D’APLICACIÓ DE LA INDÚSTRIA 4.0 ......................................................50
7.1.1. Hohner automáticos: l’encoder intel·igent .........................................................50
3
7.1.2. Preview: la monitorització del procés de injecció de plàstic ...............................51

7.1.3. Comexi: nous serveis al núvol i màquines intel·ligents ......................................52
7.1.4. OEM automoció: la integració i l’analítica en temps real dels processos ...........53
8. L’ESTRATÈGIA I4.0: EL MODEL DE MADURESA I EL PROCÉS DE DIGITALITZACIÓ
55
8.1. Descripció del model de maduresa d’Indústria 4.0 ..............................................55
8.1.1. Classificació segons nivells de maduresa .........................................................55
8.1.2. Estructuració segons dimensions o àmbits d’actuació.......................................60
8.2. Autodiagnosi del nivell de maduresa I4.0 ............................................................62
9. Pla d’accions per una adopció gradual de la indústria 4.0.............................................65
9.1. Pla d’acció ..........................................................................................................65
9.2. Llista d’actuacions ..............................................................................................67
9.2.1. Processos Productius .......................................................................................67
9.2.2. Productes, serveis i nous models de negoci......................................................68
9.2.3. Infraestructures TI .............................................................................................69
9.2.4. Dades & Analítica..............................................................................................70
9.2.5. Organització, estratègia y RRHH ......................................................................71
9.2.6. Ecosistema de negoci: clients, proveïdors i socis ..............................................72
10. MECANISMES I INSTRUMENTS DE FINANÇAMENT ..............................................73
11. ANNEX ......................................................................................................................75
11.1. Anàlisi de propostes de models de maduresa existents ......................................75
4
LLISTAT DE TAULES
Figura 1. Sector Industrial de Fabricació de la UE ................................................................................ 16
Figura 2. % Contribució de la indústria a l'economia de la UE ............................................................. 17
Figura 3. PIB per Habitant (€,2015) ...................................................................................................... 17
Figura 4. La indústria Catalana ............................................................................................................. 18
Figura 5. Inversió en R+D+I (%,2016)................................................................................................... 19
Figura 6. Exportacions catalanes (Milers de milions d'€) ...................................................................... 19
Figura 7. Implementació TIC a l'empresa catalana (2016) ................................................................... 20
Figura 8. Customització de producte ..................................................................................................... 23
Figura 9. Reducció del temps de llançament dels nous models ........................................................... 24
Figura 10. Cadena de valor distribuïda globalment .............................................................................. 25
Figura 11. Impacte de polítiques de sostenibilitat ................................................................................. 26
Figura 12. Envelliment de la població ................................................................................................... 27
Figura 13. Evolució de la indústria ........................................................................................................ 28
Figura 14. Elements clau de la Indústria 4.0 ......................................................................................... 29
Figura 15. Elements de la Indústria 4.0 i el concepte de fàbrica intel·ligent ......................................... 30
Figura 16. Beneficis de la Indústria 4.0 ................................................................................................. 34
Figura 17. Generació de valor amb la gestió activa de les dles dades ................................................. 35
Figura 18. Les professions més demandades en la Indústria 4.0......................................................... 37
Figura 19. Tipologia d'incidents en ciberseguretat ................................................................................ 38
Figura 20. Cadena de producció tradicional vs Ecosistema integrat .................................................... 39
Figura 21. Redefinició de processos i innovació disruptiva .................................................................. 39
Figura 22. Tecnologies facilitadores ...................................................................................................... 40
Figura 23. Aplicació de les tecnologies en la fàbrica 4.0 ...................................................................... 40
Figura 24. Avantatges de l'IoT aplicat a la indústria.............................................................................. 41
Figura 25. Avantatges del Big Data i l'analítica ..................................................................................... 42
Figura 26. Avantatges de la computació al núvol ................................................................................. 43
5
Figura 27. Avantatges de la integració horitzontal i vertical de sistemes ............................................. 44
Figura 28.Ciberseguretat ....................................................................................................................... 45
Figura 29. Avantatges de la ciberseguretat........................................................................................... 45
Figura 30. Avantatges de la robòtica col·laborativa .............................................................................. 46
Figura 31. Avantatges de la realitat augmentada ................................................................................. 47
Figura 32.Avantatges de la simulació en la indústria ............................................................................ 48
Figura 33. Avantatges de la impressió 3D ............................................................................................ 49
Figura 34. Passos per a la transformació en indústria 4.0 .................................................................... 65
6
GLOSSARI
Acrònim Nom Descripció
AR Augmented Reality Realitat Augmentada. Visió d'un entorn
físic del món real a través d'un dispositiu
tecnològic.
Big Data Big Data Fa referència a aquella quantitat de dades
tal que supera la capacitat del programari
tradicional per tal de capturar-les,
emmagatzemar-les, administrar-les,
processar-les i analitzar-les.
En resum es caracteritza per les 3V’s:
Volum de dades, Velocitat de processat i
Varietat i diversitat de les dades.
Cloud Cloud Computing Tipus de computació recolzada a internet
Computing que permet compartir recursos hardware
i software sota demanda i atorgat com a
servei.
CPS Cyber-physical Systems Dispositiu que integra capacitats de
computació, emmagatzemament i
comunicació per controlar un procés físic
dins un procés productiu en el cas d’una
fàbrica.
Generalment connectats entre si en una
xarxa digital industrial.
CRM Customer Relationship Aplicació informàtica per a la gestió de les
Management relacions amb els clients i de suport a les
actuacions de màrqueting i de venda.
ERP Enterprise Resource Planner Sistema informàtic de planificació de
recursos empresarials. Integra totes les
dades i processos de negoci de
l’organització en un sistema unificat per
tal de facilitar i agilitzar la gestió dels
processos de l’empresa a més de donar
eines d’ajut a la presa de decisions.
HMI Human Machine Interface Interfície home-màquina per permetre la
interacció entre un operari i una màquina
o sistema.
IOT Internet of Things Internet de les coses. Interconnexió digital
de tot tipus d’objectes i dispositius a
Internet, permetent l’enviament i recepció
de dades i la controlabilitat remota.
IIOT Industrial IoT Aplicació del concepte internet de les
coses en entorns industrials.
IPR Intellectual Property Rights Drets de propietat intel·lectual.
IPS Intruder Prevention System Programari que exerceix el control
d’accés a una xarxa informàtica per
7

protegir els sistemes computacionals
d’atacs i abusos.
I4.0 Indústria 4.0 Concepte que apunta a l’actual revolució
industrial, caracteritzada per una anàlisi
massiu de dades en les tecnologies de
fabricació, recolzats per CPSS, IOT i
Cloud Computing, per crear la “fàbrica
intel·ligent”.
KPI Key Performance Indicator Conegut també com a indicador clau o
mesurador d’acompliment o indicador
clau de rendiment, és una mesura del
nivell de l’acompliment d’un procés.
Machine Machine Learning Dins l’àmbit de la intel·ligència artificial
Learning són les tècniques i algoritmes de
computació que pretenen l’aprenentatge
automàtic de sistemes informàtics a partir
d’una informació subministrada.
MES Manufacturing Execution Sistema informàtic per la gestió i
System monitorització de processos productius
en una planta (fàbrica). Inclou entre altres
la gestió ordres de treball, planificació,
control de productivitat, qualitat, etc.
PLC Programmable Logic Controlador programable. Ordinador
Controller digital industrial adaptat al control de
processos industrials, com ara línies
d'acoblament i dispositius robòtics.
PLM Project Lifecycle Management Sistema de gestió de la informació que
pot integrar dades, processos, sistemes
empresarials i, finalment, persones en el
context d'una empresa, en el sentit més
ampli.
PPS Production Planning System Sistema de planejament de la producció
basat en programari que dóna suport en
els processos de manufactura, controla la
localització de recursos, activitats dels
operaris, materials i la capacitat de
producció.
R+D+i Recerca Desenvolupament i Qualsevol investigació destinada a
Innovació millorar la producció de béns o la
prestació de serveis. Poden revelar l'estat
de la indústria en un país, el grau de
competència o el progrés científic.
Ransomware Ransomware Programari maliciós que actua restringint
l’accés a determinades parts de les dades
i fitxers del sistema informàtic afectat
mitjançant el xifrat de la informació. L’atac
mitjançant aquest programari
freqüentment va acompanyat de la
8

sol·licitud d’un rescat econòmic a canvi de
treure aquesta restricció.
ROCE Return on Capital Employed Ràtio de rendibilitat que mesura
l'eficiència amb què una empresa pot
generar beneficis del seu capital invertit
mitjançant la comparació dels beneficis
d'explotació per al capital empleat.
SCADA Supervision, Control And Data Programari per a ordinadors que permet
Adquisition controlar i supervisar processos
industrials a distància.
SLA Service Level Agreement Acord escrit entre un proveïdor de servei
i el seu client a fi de fixar el nivell acordat
per la qualitat d'aquest servei.
TI Tecnologia de la Informació Aplicació d’ordinadors i equipaments de
telecomunicacions per emmagatzemar,
recuperar, transmetre i manipular
informació.
TO Tecnologia Operacional Procés que controla el monitoratge i
control dels dispositius físics. És un dels
processos principals de la industria de la
manufactura per al control dels sistemes
industrials.
TIC Tecnologia de la Informació i Utilització de la tecnologia de la
la Comunicació informació amb l'objectiu d'aconseguir
unes comunicacions unificades i la
integració de les telecomunicacions
(línies telefòniques i senyals sense fils),
sistemes informàtics, així com totes les
eines software de caràcter empresarial.
VAB Valor Afegit Brut Magnitud econòmica que mesura el valor
afegit generat pel conjunt de productors
d'una àrea econòmica.
VR Virtual Reality Tecnologies computeritzades que fan
servir programari per generar imatges
realistes, so i altres sensacions que
repliquen un entorn real i simula la
presència física de l'individu en l'entorn.
9
1. RESUM EXECUTIU
L’estudi té per objectiu facilitar la presa de decisions als responsables de les empreses
respecte de les accions que cal emprendre per implementar una estratègia 4.0 a la seva
empresa.
Per començar, es presenta un breu anàlisi del context actual i dels reptes que afronta el sector
industrial, així com de la importància del rol que pot tenir la Indústria 4.0 gràcies als beneficis
que pot aportar-hi.
En aquest sentit, s’observa com malgrat la importància i el pes d’aquest sector dins la UE tan
a nivell del nombre d’empreses, com dels llocs de treball associats, del seu pes en les
exportacions, o de la seva aportació a la recerca i la innovació; en general, la contribució de
la indústria a l’economia de la UE ha decaigut durant els últims 30 anys, configurant un procés
de ‘desindustrialització’.
Per altra banda, també cal destacar que en el cas específic de Catalunya, el sector industrial,
el qual també té un rol significatiu doncs representa aproximadament el 20% del PIB i esdevé
el principal contribuïdor a la balança comercial positiva, també presenta algunes
característiques a tenir en compte, sobretot des del punt de vista de facilitar una possible
adopció de la Indústria 4.0.
Es destaca en aquest sentit, un inici de procés de reindustrialització en el territori; la represa

de la tendència creixent de la inversió privada en R+D+i; l’aposta decidida per la
internacionalització amb el creixement sostingut de les exportacions i de les empreses
exportadores; l’existència d’un procés de terciarització oferint no només productes sinó també
serveis associats; una afectació negativa a la competitivitat degut als elevats costos energètics
existents; i un increment de l’ús i el coneixement de les TIC entre les empreses. Factors, tots
ells, que faciliten i que a la vegada fan necessària l’adopció de la Indústria 4.0.
En general, la importància del rol que pot tenir la Indústria 4.0 davant del repte de la
‘desindustrialització’ s’observa amb les diferents iniciatives existents dins i fora de la UE (ex:
Alemanya, Regne Unit, França, Itàlia o EEUU) de foment de la Indústria 4.0, i que mostren
que l’adopció de la Indústria 4.0 és una aposta a nivell global clau per potenciar i promoure la
reindustrialització dels territoris.
En el cas de Catalunya aquest factor no és diferent i l’adopció de la Indústria 4.0 també apareix
com un instrument clau per garantir la competitivitat del seu sector industrial, però apuntant a
més a més, que aquesta adopció s’entreveu també sumament factible, donades les
característiques específiques assenyalades del seu sector industrial.
Sobre la importància i el potencial que pot suposar la Indústria 4.0 pel sector industrial, aquest
es pot observar analitzant les principals tendències i factors que caracteritzen i condicionen
tant al seu mercat o demanda, com al propi sector en si.
Conceptualment, el sector industrial es veu condicionat per una elevada i creixent

customització o personalització, per cicles de vida de producte cada vegada més curts, per
una globalització creixent (especialment de la cadena de producció), per una necessitat de
sostenibilitat i eficiència energètica i de recursos, així com per un augment de l’edat dels
operaris.
10
Com a resposta davant de totes aquestes tendències i reptes, la Indústria 4.0 es posiciona
com un instrument per l’empresa per tal de dotar-la del grau de competitivitat requerida en
cada cas.
La Indústria 4.0 o quarta revolució industrial suposa la transformació digital de la indústria amb
la integració i la digitalització de tots els processos industrials que conformen la cadena de
valor fins arribar al concepte de fàbrica intel·ligent, destacant principalment que la seva
adopció gira al voltant de dos elements clau, la necessitat de connectivitat del món físic i el
món digital, i l’explotació de les dades per a l’extracció de valor.
La importància de la Indústria 4.0 es troba en el fet que suposa un salt qualitatiu en

l’organització i el control de tota la cadena de valor, implicant un canvi de paradigma per les
empreses, doncs les dota de noves capacitats tècniques, fins ara inviables, com la
personalització segons demanda, la producció flexible i dinàmica, el producte com a servei, o
la flexibilitat en l’organització del treball.
Aquest canvi de paradigma i les noves capacitats només són possibles perquè la Indústria 4.0
es sustenta en diferents principis tecnològics com la interoperabilitat, la descentralització,
l’analítica en temps real, la virtualització, l’orientació a servei, i la modularitat i escalabilitat.
D’acord amb això, s’identifiquen com els beneficis més clars que la Indústria 4.0 ofereix a les
empreses: la flexibilitat i personalització per la satisfacció dels requeriments de client; la millora
de l’eficiència dels processos i l’estalvi de costos; la millora de la presa de decisions i de la
capacitat de resposta; la reducció del temps de comercialització; la millora dels
productes/serveis i la generació de noves línies i models de negoci; i la millora de les
condicions i seguretat laborals dels operaris.
En contrapartida, també és important destacar que l’adopció de la Indústria 4.0 per part de les
empreses implica un seguit de reptes i canvis significatius que s’han d’afrontar, si es desitja
tenir èxit en la seva implantació arreu dels seus processos industrials, com són el portar a
terme una gestió activa de les dades recollides; el garantir la integració de les dades i sistemes
dins l’empresa; el foment de l’atracció del talent dins l’empresa, la gestió de la seguretat de
les dades, la potenciació de la col·laboració i la coordinació amb l’ecosistema (proveïdors,
socis i clients) per generar més valor, o la necessitat de redefinir els processos i/o promoure
la innovació disruptiva ja sigui per ser molt més competitiu o per generar nous models de
negoci.
Per completar l’anàlisi de què s’entén per Indústria 4.0, es descriuen breument les principals
tecnologies facilitadores que es troben sota el seu paraigües, és a dir totes aquelles
tecnologies que fan possible mitjançant la seva combinació la implantació de la Industria 4.0
en una empresa. Concretament es presenta la Internet de les coses industrials (IIoT) i els
sistemes ciberfísics; l’analítica big data i les tècniques de machine learning; la computació al
núvol, la integració horitzontal i verticals dels sistemes de gestió i control, la ciberseguretat, la
robòtica amb els robots col·laboratius i autònoms, la realitat augmentada, la virtualització i les
tecnologies de simulació, i la fabricació additiva i impressió 3D.
Per disposar d’un punt de vista més pràctic es presenten també diferents exemples d’aplicació
real d’implementació de les tecnologies associades a la Indústria 4.0 en l’empresa, amb
exemples sobre sistemes ciberfísics, sensorització i monitorització de processos industrials,
la integració i l’analítica en temps real, o el desenvolupament de nous serveis basats en el
núvol.
11
Una vegada identificada la importància de l’adopció de Indústria 4.0 i en què consisteix, la

qüestió a tractar és com implementar-la, és a dir, quina estratègia caldrà que l’empresa
defineixi i quines accions hauria d’endegar aquesta empresa per implantar-la sobre els seus
processos industrials i la seva organització.
Per fer-ho possible i facilitar a les empreses la definició d’aquest camí, l’estudi presenta una
proposta de model de maduresa amb dos objectius, en primer lloc permetre a l’empresa
conèixer el punt on es troba dins d’aquest procés d’implantació de la Indústria 4.0, és a dir
com n’està d’avançada. I en segon lloc, conèixer què li falta fer, o el que és el mateix, poder
identificar quines són les properes passes que haurà de realitzar en forma d’actuacions, per
tal de seguir avançant en aquest desplegament.
D’acord amb això, es presenta un model de maduresa per a una adopció de la Indústria 4.0
gradual amb cinc nivells o estats, de menys a més maduresa (el conscient, el principiant
digital, el competent, l’expert i el líder digital). I on per cadascun d’ells s’analitza quin és el
grau d’implementació que hi ha en cada cas, quina és l’actuació o actuacions que s’hi realitzen
i quins són els resultats que s’obtenen generalment.
Amb l‘objectiu de concretar i ordernar les diverses actuacions a realitzar, es defineixen també
sis àmbits d’actuació o dimensions, en les quals es considera que cal que tota empresa treballi
si desitja adoptar amb èxit una estratègia de Indústria 4.0. S’han considerat les següents sis
dimensions de treball: (1) els processos industrials; (2) els productes, serveis i nous models
de negoci; (3) les infraestructures TI; (4) les dades i l’analítica; (5) l’organització, l’estratègia i
els RRHH; (6) i l’ecosistema de negoci amb els clients, proveïdors i socis.
D’aquesta manera, amb els cinc nivells de maduresa i les sis dimensions de treball, l’estudi
defineix una taula o matriu d’autodiagnosi on s’identifica per cada estat de maduresa i
dimensió de treball els elements, les fites i les actuacions que el caracteritzaran.
Per tant, en funció de quins elements, fites o actuacions s’hagin realitzat, qualsevol empresa
podrà analitzar a través d’aquesta matriu d’autodiagnosi la seva situació actual, identificant en
quin estat es troba de maduresa per cada dimensió de treball, i el camí que ha de recòrrer per
seguir avançant, identificant els aspectes que encara li manquen.
En aquest sentit, es defineixen també els diferents plans d’acció per cada dimensió de treball,
per tal de permetre a les empreses la identificació de les actuacions a realitzar en funció de
l’estat de maduresa en què es trobin, si desitgen seguir amb el desplegament de la Indústria
4.0 en la seva organització.
Per acabar, l’estudi es completa identificant els principals mecanismes i instruments de

finançament que les diferents administracions posen a l’abast de les empreses per tal de
promoure i facilitar la digitalització industrial en la seva organització, és a dir, tant la definició
de l’estratègia com la posta en marxa dels diferents projectes relacionats amb la Indústria 4.0.
12
2. INTRODUCCIÓ
El 28 d’octubre del 2014, el Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar l’Estratègia

SmartCAT, amb la qual s’estén el concepte d’Smart City a escala de país -corresponent al
que la Comissió Europea anomena “Smart Region”-, per desplegar un programa que integri i
coordini les iniciatives locals i supralocals, doni suport a les empreses i desplegui iniciatives
Smart en clau de país.
SmartCAT, alineada amb l’estratègia de la Comissió Europea “Europa 2020”, es planteja com
a objectiu convertir Catalunya en una Smart Region de referència internacional que aprofiti
l’ús de la tecnologia i la informació digital per tal d’innovar en els serveis públics, impulsar el
creixement econòmic i promoure una societat més intel·ligent, sostenible i integradora, essent
la Direcció General de Telecomunicacions i Societat de la Informació l’organisme del Govern
encarregat de liderar el desplegament d’aquesta estratègia.
Per altra banda, el passat 24 d’octubre del 2016, la Generalitat de Catalunya, les quatre
diputacions catalanes i els representants del món local varen realitzar l’acte de signatura del
Pacte Nacional per a la Societat Digital, un protocol mitjançant el qual les institucions es
comprometen a fomentar conjuntament el desenvolupament de la societat digital a tot el
territori català i establir mecanismes de col·laboració que sumin sinèrgies per tal d’assolir
aquest objectiu i d’aquesta manera donar una resposta de país als grans reptes que planteja
la revolució digital.
I on, concretament, a partir d’aquest acord s’estableix el compromís per part de les diferents
institucions a treballar en cinc àmbits d’actuació:
• El desplegament de l’estratègia de territori intel·ligent del Govern català (SmartCAT),

tot integrant i coordinant les iniciatives locals i supralocals i donant suport a les
empreses per fer de Catalunya un smart country de referència internacional.
• El desplegament i la gestió coordinada d’infraestructures tecnològiques i de

comunicacions electròniques que assegurin la igualtat d’oportunitats per a tots els
territoris, ciutadania i empreses de Catalunya.
• L’adopció de mesures i d’eines tecnològiques conjuntes en l’àmbit de la

ciberseguretat i de la protecció dels drets de les persones i les empreses en la nova
societat digital.
• L’impuls d’una nova Administració Digital, producte de la digitalització de les

administracions catalanes, que vagi més enllà de l’extensió de l´ús de tecnologies
digitals per aprofitar-ne el seu poder transformador amb l’objectiu de fer una
administració més àgil, senzilla i eficaç.
• El desenvolupament de la Indústria 4.0, tot difonent entre el teixit empresarial la

importància de la disrupció que pot provocar la indústria 4.0 en el mercat, capacitant
capital humà per donar resposta a la demanda de nous perfils i promovent les
infraestructures necessàries.
És en aquest context on s’enmarca l’elaboració del present estudi “Model de maduresa per
l’adopció de la Indústria 4.0 en l’empresa” el qual persegueix orientar i donar suport a les
empreses per tal de facilitar l’adopció de les tecnologies i processos associats a la Indústria
4.0, amb l’objectiu final d’una major competitivitat.
13
2.1. A qui va adreçat el document
Aquest document s’adreça principalment a directius, gerents i caps d’innovació de les

empreses, petites, mitjanes i grans, del territori català i, d’una manera àmplia, a totes les
persones amb responsabilitat dins de les mateixes que participen en la definició de l’estratègia
de l’empresa i en la presa de decisions a tots els nivells de la cadena productiva.
Tot i que el document s’enfoca principalment a les empreses, també s’adreça a les entitats,
com ara a les administracions, centres tecnològics, fundacions i associacions, les quals juguen
un paper clau a l’hora de facilitar i impulsar la implementació de la Indústria 4.0 a les empreses
de menors dimensions i amb menys recursos.
2.2. Objectiu i abast del document
El present estudi té per objectiu facilitar la presa de decisions als responsables de les
empreses respecte de les accions que cal emprendre per implementar una estratègia
d’Indústria 4.0 a la seva empresa.
Per fer-ho, l’estudi s’inicia amb un anàlisi sobre l’escenari actual del sector industrial i de la
seva importància dins l’economia, fent especial èmfasi en les principals característiques
associades a la indústria catalana, així com també de les principals iniciatives relacionades
amb la Indústria 4.0 i contra la desindustrialització existents arreu del món.
Tot seguit s’han identificat les principals tendències que configuren la realitat del mercat avui
en dia, les quals condicionen de manera molt significativa al sector industrial afectant
especialment als seus processos productius, destacant que en totes elles és susceptible que
la Indústria 4.0 hi dóni resposta.
Posteriorment a aquest context, en el capítol 5, l’informe fa una introducció breu de què s’entén
per Indústria 4.0, quins són els principis que la sustenten i el canvi de paradigma que suposa
per les indústries el fet d‘adoptar-la. S’assenyalen també els beneficis més importants que es
poden aconseguir i s’identifiquen els principals reptes a tenir en compte si qualsevol empresa
desitja avançar amb èxit en l’estratègia d’incorporar la Indústria 4.0.
Una vegada feta la introducció de la Indústria 4.0 es descriuen de forma resumida les
principals tecnologies facilitadores que es troben dins el seu paraigües. Per complementar-ho
i disposar d’un punt de vista més pràctic, en el capítol 7 s’inclouen diferents casos pràctics, en
forma de fitxes, d’aplicació de la Indústria 4.0 en les indústries.
És en el capítol 8 on es defineix i es presenta una proposa de model de maduresa per l’adopció

de la Indústria 4.0, el qual s’ha elaborat com una eina amb dos objectius principals, per una
banda facilitar que tota empresa pugui identificar en quin punt es troba dins aquest procés
d’adopció, i per l’altra conèixer quines actuacions hauria de tenir en compte per seguir
avançant en la seva implantació gradual. Els diferents plans d’accions queden descrits en el
capítol 9.
14
Una vegada exposat el model i el Pla d’accions, i per facilitar la seva implementació, en el
capítol 10 es facilita la relació dels diferents mecanismes, programes i instruments de
finançament disponibles a nivell català, estatal i europeu, que tota empresa hauria de conèixer
a l’hora de dissenyar la seva millor estratègia per a l’adopció de la Indústria 4.0 i garantir la
seva viabilitat.
Per últim, en l’annex, i amb la voluntat de proporcionar una perspectiva més àmplia, es realitza
una comparativa breu d’altres propostes de models de maduresa existents i que han estat
promogudes per diferents actors del mercat (proveïdor de serveis de consultoria de negoci i
tecnològica, fabricant d’equipament electrònic industrial, enginyeria i proveïdor de serveis,
proveïdor d’eines de desenvolupament de producte i plataforma IoT, agència governamental
de promoció i foment del negoci).
15
3. ESCENARI ACTUAL DEL SECTOR INDUSTRIAL
3.1. Context general
El sector industrial no només segueix sent important dins de l'economia de la UE, sinó que es
manté com un conductor de creixement i ocupació. La indústria (que en el context d'aquest
document fa referència a l’àmbit de la fabricació, excloent la mineria, la construcció i el sector
energètic) proveeix valor afegit a través de la transformació de materials en productes.
Tot i que en termes nets només 1 de cada 10 empreses a la UE està classificada com a
indústria de fabricació, el sector està constituit per 2 milions de companyies que generen 29,7
milions de llocs de treball1 i un valor afegit de 1.630 bilions d’€2.
A la vegada, les indústries de fabricació són responsables de prop del 80% de les exportacions
de la UE i del 80% de la investigació i innovació privada que es desenvolupa, essent, per tant,
un element clau cap a un creixement econòmic sostenible.
Figura 1. Sector Industrial de Fabricació de la UE
Malgrat la importància que reflecteixen aquestes dades, la contribució relativa de la indústria

a l'economia de la UE ha decaigut. Durant els últims 30 anys el percentatge de la contribució
del sector industrial respecte el conjunt global de l'economia ha patit un descens molt
significatiu (veure Figura 2), on el valor afegit de la indústria de fabricació en l’economia
europea representava el 15,3% a setembre de 2014, 1,2 punts inferior que el pes que aquest
sector tenia al 2008.
Aquest procés de "desindustrialització" europeu ha estat conseqüència del procés invers

d'industrialització d’altres llocs del món (particularment a la Xina), motivats principalment per
uns costos laborals molt inferiors en totes aquelles activitats altament intensives en mà d’obra.
1
“Industry 4.0, Digitalisation for productivity and growth”, European Parliament Briefing, September 2015
2
Eurostat, Manufacturing statistics – NACE Rev.2 August 2016
16
Figura 2. % Contribució de la indústria a l'economia de la UE
3.2. Context de la indústria catalana i la factibilitat de l’adopció de la

Indústria 4.0
Catalunya, amb un PIB de 223.629 milions d’euros3, és la primera economia per volum de PIB
en el ranking de les comunitats autònomes, representant un 18,9% del total de l’Estat.
En termes de PIB per càpita Catalunya es situa amb 29.966€ per darrera de Madrid, el País
Basc, i aproximadament al mateix nivell que Navarra. Aquesta xifra es troba per sobre del PIB
per càpita mig de l’Estat, però per sota dels valors de la zona Euro.
Figura 3. PIB per Habitant (€,2015)
Aquesta escenari es trasllada també al valor afegit industrial de Catalunya, el qual compta
amb un valor superior al de l’Estat i molt similar al de la Unió Europea.
3
Idescat
17
Deixant de banda que el sector serveis és el més rellevant en l’economia catalana, la indústria
representa el 19,6% del valor afegit del país, arribant al 50% si s’hi sumen els serveis més
relacionats.
La importància de la indústria catalana queda pal·lesa en el fet que és la principal contribuïdora

a la balança comercial positiva, amb un creixement mig anual en exportacions del 4,8% des
del 2000, i responsable de donar feina al 18,3% de la població ocupada catalana, amb una
tendència de creació de feina positiva des del 2014.
Figura 4. La indústria Catalana

El sector, atenent al nombre de treballadors, està format principalment per indústries de
productes alimentaris, indústries químiques (incloent la fabricació de productes farmacèutics),
la producció de productes metàl·lics i la fabricació de vehicles, maquinària i altres equips
mecànics4, i es caracteritza per un pes molt rellevant de les pimes, les quals suposen el 98,9%
del total del sector.
La indústria catalana presenta un seguit de característiques que s’han de tenir en compte a

l’hora de dissenyar una estratègia d’adopció de la Indústria 4.0.
Reindustrialització
Els països asiàtics com la Xina són tradicionalment els principals competidors en costos
laborals. Tot i això, els increments salarials en els últims anys, sumats a les dificultats per
supervisar els processos productius, la proximitat de la cadena de valor i la disponibilitat de
personal qualificat, fan que s’estigui produint un procés de reindustrialització de les empreses,
que porten de tornada la producció a Catalunya.
Inversió privada en R+D+i
La inversió en R+D+i de les empreses industrials catalanes va ser comparativament superior

a la mitjana espanyola, però inferior a la de la mitjana de la UE i països com Alemania, França
i el Regne Unit. Des del 2008 en que la conjuntura econòmica va empitjorar, la tendència
alcista de les inversions es va veure interrompuda i no ha estat fins els dos darrers anys en
que la tendència ha començat a canviar.
4
Informe anual sobre la indústria a Catalunya 2015, Generalitat de Catalunya, Departament d’Empresa i Coneixement
18
Figura 5. Inversió en R+D+I (%,2016)

Internacionalització
Catalunya és la principal zona exportadora d’Espanya, amb un volum de 16.422 empreses

que han fet d’exportar part de la seva activitat diària. El total d’exportacions creix any rere any
assolint un màxim al 2015 de 63.839 milions d’euros el 34,4% del total de l’estat.
Figura 6. Exportacions catalanes (Milers de milions d'€)
d'€)
19
Terciarització de la indústria
Les empreses han deixat d’oferir productes exclusivament industrials, per proporcionar també
serveis associats. Les fronteres entre la indústria i els serveis són cada vegada més difusos.
Costos energètics
L’Estat espanyol es sitúa com el tercer país de la UE amb preus més elevats de l’electricitat
per pimes amb activitat industrial (0,105 €/kWh, respecte la mitjana de 0,839€/kWh)5.
Ús i coneixement de les TIC
L’ús de les TIC a les empreses va en augment. El 2015 la proporció d’empreses a Catalunya
amb connexió a Internet era del 70,7% en microempreses i del 99,1% en empreses de més
de 10 treballadors, de les quals, el 17,9% ha adoptat solucions al núvol o cloud (percentatge
sobre el total d’empreses amb connexió a internet)6.
Respecte a la digitalització de la informació dins l’empresa, el 41,5% disposa d’eines

informàtiques que els permet compartir informació entre els departaments, com poden ser
CRM o ERP.
Mentre que pel que fa a la utilització del big data, en un any el seu ús s’ha més que duplicat
en les empreses industrials innovadores, doncs el nombre d’empreses ha passat, segons el
baròmetre de la innovació a Catalunya 2015, del 8,3% el 2014 al 18,1% el 20157.
Figura 7. Implementació TIC a l'empresa catalana (2016)
5
Font: Eurostat 2016 http://ec.europa.eu/eurostat/tgm/table.do?tab=table&plugin=1&language=en&pcode=ten00117
6
Informe ús TIC empreses 2014-2015, Telecomunicacions i Societat de la Informació, Generalitat de Catalunya
7
Baròmetre de la Innovació a Catalunya, Juny 2016, Anàlisi Estadística, ACCIÓ, Generalitat de Catalunya
20
3.3. Iniciatives d’Indústria 4.0 contra la desindustrialització
En resposta al procés de desindustrialització, la Comissió Europea el 2012 va establir com a

prioritària la recuperació de la indústria fixant-se l’objectiu que aquesta representés el 20% del
valor de l'economia europea per a l'any 2020.
Per tal d’assolir aquesta fita la CE va posar a disposició de les empreses industrials un seguit
de polítiques i eines de finançament, essent la principal l’instrument H2020, amb el foment de
l’adopció de la Indústria 4.0 com un dels seus eixos centrals per incrementar la productivitat,
la competitivitat i el valor afegit de les empreses industrials a nivell europeu, estimulant
d’aquesta manera el creixement econòmic.
De forma complementària, els principals països de la UE també adopten, i han adoptat,

estratègies específiques de foment de la I4.0.
A continuació es presenten de manera breu les principals iniciatives existents dins i fora de la
UE de foment de la implementació de la Indústria 4.0.
Alemanya
El govern federal va impulsar el programa Industrie 4.0 per dotar la indústria
manufacturera amb 200 milions d’euros per implementar solucions digitals. Alhora,
la despesa en R+D destinada a aquesta indústria està previst que arribi als 650
milions d’€ en el període de 2015 mentre que la inversió privada pot arribar a 10.9
bilions per a l'evolució cap a l’Indústria 4.08.
L'impacte de la digitalització en la indústria alemanya a l'any 2020 s'estima en un

increment de la productivitat equivalent a 90.000-150.000 milions d'euros, a més
d'un increment dels ingressos de 30.000 milions d'euros anuals (el que representa
l'1% del PIB alemany addicional per nova producció) i un creixement de l'ocupació
del 6%9.
Regne Unit
El govern ha llançat una iniciativa anomenada "Suply chain action plan" l'objectiu
del qual és establir les bases de col·laboració entre govern i actors de la indústria
per millorar els punts febles detectats, creant un impuls industrial d'alt valor que
ajudi a comercialitzar noves tecnologies a través de tots els sectors de
manufactura.
S'espera que el Regne Unit inverteixi al voltant d'un 2.5% del seu volum d'ingressos
en transformació digital.
França
La "Industrie du Futur" a França, és la iniciativa fomentada pel ministeri d'Indústria
a França per revitalitzar el sector i encaminar-lo cap a l'adopció de les tecnologies
facilitadores de la I4.0.
La primera fase del programa que va començar el 2013, espera realitzar una
despesa de 3.7 bilions d’€. Fins ara mes de 330 subprojectes han començat com a
part del programa involucrant a més de 400 empreses.
8
Industrie 4.0/ IoT Vendor Benchmark 2017, Experton GROUP
9
Industry 4.0, The Future of Productivity and Growth in Manufacturing Industries, BCG
21
Itàlia
El govern italià va aprovar el 2016 un pla de finançament per la Indústria 4.0. El pla
dota el sector privat de prop de 13 bilions d’€ fins a 2020 per al desenvolupament
d'un fase de digitalització del sector de manufactura.
El pla, a més d'aportar inversió directa, planteja un augment de la deducció fiscal

per a inversions en pimes innovadores o l'exempció d'impostos sobre guanys
derivats d'inversions a llarg termini en facilitadors de la I4.0
Espanya
El govern espanyol va llançar la iniciativa público-privada Industria connectada 4.0.
emmarcada dins de la "Agenda per a l'enfortiment del Sector Industrial a Espanya
(2014)" i aquesta alineada amb la "Agenda Digital per a Espanya (2013)".
L’objectiu és el de garantir el coneixement i desenvolupament de competències

d’I4.0, impulsar i promoure la posta en marxa de les tecnologies digitals i fomentar
la col·laboració multidisciplinar.
Estats Units
El 2014 es va crear l’NNMI "National Network for Manufacturing Innovation", per tal
de fomentar el desenvolupament i la comercialització de tecnologies de
manufactura a través de partenariats publicoprivats entre indústries, universitats i
agències del govern federal.
L’NNMI consisteix en una xarxa de 15 instituts d’R+D+i que actuen com a nuclis
d'innovació per la indústria. L’objectiu final és el de desenvolupar, demostrar i
comercialitzar nous productes, a més de formar una força de treball qualificada a
tots els nivells per millorar les capacitats de la indústria.
Fins al 2016 l’NNMI ha invertit 468 M$ fomentant la investigació aplicada a

tecnologies innovadores cap a la Indústria 4.0.
22
4. PRINCIPALS TENDÈNCIES DEL MERCAT
Actualment el sector industrial és veu enormement condicionat per una sèrie de tendències i
factors que configuren la realitat actual del mercat. Tenint en compte l’elevada competitivitat
existent, l’èxit final de les empreses passa per saber-se adaptar a tots aquests factors que
afecten més o menys directament als seus processos industrials.
A continuació, es presenten de manera breu les principals tendències i característiques del

mercat actual que cal tenir en compte, i on la Indústria 4.0, i les tecnologies associades,
esdevenen una eina indispensable per les empreses industrials per donar-hi resposta.
4.1.1. Elevada customització
Empreses d’arreu han abraçat la personalització massiva per tal de proporcionar un valor únic
als seus clients d’una manera eficient. Al 2009, el 22% dels fabricants afirmaven que la
customització era essencial per créixer10.
A dia d’avui, tot i que la customització massiva de productes no està encara estesa, més del
35%11 d’els consumidors online dels EEUU estan interessats en la personalització de
característiques del producte o bé en la compra de productes fabricats seguint les seves
especificacions.
Figura 8. Customització de producte
La personalització massiva combina la personalització i la flexibilitat del negoci de fabricació

a mida, de tal manera que sigui possible una producció en massa però amb un menor cost
unitari.
Centrar-se en el client, però, és alhora un imperatiu i una situació de crisi constant. A mesura
que els clients i les seves necessitats, cada vegada més diverses, creixen, aquesta tendència
afegeix cost i complexitat innecessària a les operacions de l’empresa.
10
https://nulogy.com/learning-center/articles/why-depending-on-erps-alone-is-your-companys-biggest-handicap2/
11
Forrester Research http://mashable.com/2011/04/13/mass-customization/#1roDRhEZ9SqA.
23
El repte, per la indústria, resideix en examinar a fons el tipus de personalització que més
valoraran els clients, i implementar aquells processos de treball flexibles que permetin
personalitzar béns o serveis pels clients individuals en grans volums però mantenint un cost
relativament baix.
4.1.2. Cicle de vida més curt
Una de les principals tendències de la última dècada és la dramàtica reducció dels cicles de
vida dels productes. Aquest fet s’explica perquè una proporció creixent de les vendes es
produeixen poc temps després de la introducció del nou producte, o el que és el mateix, el
50% dels ingressos anuals de les empreses, en una àmplia gamma d’indústries, es deriven
dels nous productes llançats en els darrers tres anys.
Això ha fet que la substitució cada dos anys d’una línia de producte o servei s’estigui convertint
en la norma de moltes indústries.
Un clar exemple en aquest sentit, és l’evolució que presenta el sector de l’automoció, on

s’observa la reducció progressiva del temps pel llançament dels nous models de producte al
mercat.
Aquest reducció del temps és molt més extrema en el cas dels telèfons mòbils, a on l’any 2008
el telèfon es canviava cada 2 anys i mig, mentre que a dia d’avui els nous models apareixen
cada 15 mesos.
Figura 9. Reducció del temps de llançament dels nous models
La planificació de cicles de vida més curts suposa per l’empresa que només disposi d’una
petita finestra d'oportunitat per obtenir beneficis pel nou producte abans que la competència
es posi al dia i els marges comencin a reduir-se.
I això a la vegada obliga a que les empreses no només hagin d’arribar les primeres al mercat
amb el seu producte, sinó també a que hagin de ser capaces de satisfer ràpidament la corva
de demanda que generi el nou producte.
24
Per tant, si les empreses no volen perdre l'oportunitat de l'explosió inicial, ni patir un
desproveïment, requeriran de tecnologia que els permeti implantar processos ràpids, flexibles,
amb gran capacitat d’adaptació i escalables als canvis de la demanda.
4.1.3. Globalització (cadena de producció)
El patró del comerç internacional ha canviat notablement durant els últims 25 anys. Actualment
el mercat és global, i la tendència és que la cadena de producció sigui cada vegada més
complexa amb components i activitats d’arreu del món, des del disseny del producte fins a la
fabricació de les peces, el seu acoblament i el mercadeig.
Això ha donat lloc a cadenes internacionals de producció que han alterat el funcionament de
la producció i els models comercials a nivell mundial.
Figura 10. Cadena de valor distribuïda globalment
Aquest context distribuït impacta i dificulta de manera significativa l’organització, la

coordinació, i la planificació de les empreses degut a la clara complexitat de la gestió de la
cadena de subministrament.
Si a això es suma el fet que la recerca de l’eficiència indueix a operar amb inventaris reduïts,
s’estableix un escenari en què la combinació de la major distància a la font d'aprovisionament
més el fet de treballar amb inventaris reduïts, imposa una exigència significativa respecte a la
qualitat i la fiabilitat de tot el procés logístic i dels diferents actors que hi intervenen, com són
els operadors logístics, els proveïdors i els clients.
Per fer-hi front, les empreses requereixen d’una millor planificació i traçabilitat que tingui en
compte les limitacions, restriccions i necessitats de cada part, com també el compromís de
complir amb el pactat.
25
4.1.4. Sostenibilitat i eficiència
Els elevats costos que actualment representen l'energia i les matèries primeres en la indústria
i la necessitat de la conservació mediambiental i de l'entorn ecològic, fan que sigui de gran
importància l'anàlisi dels criteris de disseny i d'operació de tots els processos i activitats que
en consumeixen per tal d’optimitzar-ne el seu ús.
La incorporació de mesures d'ecodisseny, ecoproducció i gestió optimitzada de recursos

(aigua, energies renovables, substàncies perilloses, etc.) afecten directament a l'optimització
de costos i a l'eficiència operacional, resultant en un impacte directe sobre les finances de
l’empresa. Segons Schneider-electric, el potencial d’estalvi energètic de les indústries és del
58%12.
Per altra banda, l'oferta i la imatge de la companyia es tenyeix d'un aspecte diferencial únic:
els beneficis mediambientals. Segons EAE13, les empreses que s’orienten a cadenes de
subministrament sostenibles, detecten una disminució dels costos generals, el 35%
d’aquestes empreses constaten que produeixen menys impacte ambiental i el 25%
descobreixen que els programes i polítiques de sostenibilitat repercuteixen directament en la
millora dels índex de satisfacció dels clients.
Figura 11. Impacte de polítiques de sostenibilitat
4.1.5. Augment de l’edat dels operaris
L'augment de l'esperança de vida, especialment en les societats i països industrialitzats, ha

portat a un increment de l'edat mitjana dels treballadors europeus encoratjada també per la
baixa natalitat i la prolongació de la vida laboral, i que l'arribada de milions d'immigrants no ha
aconseguit revertir.
12
Schneider-electric http://blogespanol.schneider-electric.com/verdesostenibilidad/2016/11/29/1044/
13
EAE Business School http://www.cadenadesuministro.es/noticias/la-importancia-de-la-sostenibilidad-en-la-cadena-de-
suministro/
26
Un grup d'experts del Fons Monetari Internacional ha advertit que aquest envelliment de la
força laboral de la zona euro pot tenir efectes adversos per a la productivitat. Segons les seves
xifres, juntament amb l’augment del nombre de jubilats, també creixeran els treballadors
d'entre 55 i 64 anys, els quals passaran del 15% actual fins al 20% en les properes dues
dècades. Aquest increment tindrà un impacte negatiu, doncs suposarà una caiguda de la
productivitat del 3%, amb una especial incidència en els països del sud d'Europa14.
En el cas concret de Catalunya, i segons les projeccions de població elaborades per Idescat15,
es seguirà la mateixa tendència, i tant la previsió de l’any 2026 com la del 2051 mostren que
la població catalana patirà un envelliment que suposarà principalment un augment de les
franges d’edat superiors als 40 anys.
Aquesta tendència impacta especialment ens les empreses industrials, doncs es veuran amb
la necessitat de desenvolupar i adequar els seus processos i llocs de treball per què cada
vegada siguin més usables, ergonòmics i adaptats a les necessitats i capacitats d’aquest perfil
d’operari de més edat.
Figura 12. Envelliment de la població
14
Fons Monetari Internacional http://www.imf.org/external/index.htm
15
Idescat, Projeccions de població (2013-2051) https://www.idescat.cat/cat/idescat/publicacions/cataleg/pdfdocs/pp2013-
2051pr.pdf
27
5. INDÚSTRIA 4.0: BENEFICIS I REPTES
5.1. Introducció a la Indústria 4.0
El concepte de Indústria 4.0 fa referència a l’anomenada quarta revolució industrial. La primera

revolució va incorporar la màquina de vapor, la segona va suposar l’adopció de la producció
en cadena amb la integració de l'energia elèctrica en el procés d'acoblament, i la tercera va
implicar la incorporació dels autòmats programables (PLCs) per l'automatització de la
fabricació mitjançant l’electrònica.
Figura 13. Evolució de la indústria
Des d’aquest punt de vista, la Indústria 4.0, o quarta revolució industrial, suposa la
transformació digital de la indústria amb la integració i la digitalització de tots els
processos industrials que conformen la cadena de valor per tal d’arribar al concepte de
fàbrica intel·ligent que es caracteritza per una adaptabilitat, una flexibilitat i una eficiència que
li permeti cobrir les necessitats dels clients en el mercat actual.
Per l’adopció de la Indústria 4.0 i la digitalització dels processos industrials, el primer element
clau és la connectivitat, és a dir, es requereix de la interconnexió entre el món físic, les
màquines i els seus recursos associats, i el món digital, que engloba les dades i l’analítica de
les mateixes, la qual cosa implica l’ús de noves tecnologies com els sistemes ciberfísics (CPS)
i la Internet de les coses (IoT) i més concretament la Internet Industrial de les coses (IIoT).
El segon element clau per l’adopció de la Indústria 4.0 són les dades i més concretament
l’explotació òptima de les mateixes, per tal de generar valor per la indústria en la forma d’una
millor eficiència i flexibilitat gràcies a l’optimització dels processos industrials; d’una millora
dels productes i serveis amb la incorporació de noves i millors prestacions i funcionalitats; però
també amb la identificació de noves oportunitats i models de negoci gràcies al nou valor
generat mitjançant la informació i el coneixement.
Aquesta necessària explotació de les dades també va de la mà de més tecnologies

específiques, com les tecnologies al núvol (cloud), el processat en temps real, el Big Data o
28
el machine learning, les quals esdevenen imprescindibles per tal de portar a terme aquesta
analítica.
Figura 14. Elements clau de la Indústria 4.0
En paraules de la cancellera alemana Angela Merkel, la Indústria 4.0 és "la transformació de

tota l'esfera de producció industrial a través de la unió de la tecnologia digital i internet amb la
indústria tradicional".
La Indústria 4.0 suposa incorporar una transformació digital als processos tradicionals de
fabricació i producció. Això no és nou, l'arribada d'internet ha anat transformant de manera
progressiva molts àmbits de la societat i del món professional, i en aquest sentit els processos
industrials també poden ser transformats mitjançant la incorporació progressiva d’elements i
solucions TIC.
L’adopció de la Indústria 4.0 va més enllà de l’automatització de la producció i de la gestió

informatitzada de la gestió del negoci que, des de principis del 1970, ha estat posible
mitjançant l’ús de l’electrònica, els autòmats programables, i els sistemes d’informació
(aplicacions informàtiques) de gestió.
La Indústria 4.0 representa un salt qualitatiu en l’organització i el control de tota la cadena de

valor al llarg del cicle de vida de la fabricació i entrega del producte. I suposa, en realitat, un
canvi de paradigma per les indústries, dotant-les de noves capacitats fins ara inviables com
la d’incorporar en el procés de producció de les necessitats cada vegada més individualitzades
del client.
29
Figura 15. Elements de la Indústria 4.0 i el concepte de fàbrica intel·ligent
Canvi de paradigma que suposa la Indústria 4.0

Indústria tradicional Amb la Indústria 4.0
Producció en massa. Personalització segons requeriments del client.
Grans factories per fabricar grans volums d’un Factories ‘intel·ligents’ amb producció flexible
producte específic. per produir a costos competitius.
Planificació ordenada basada en una previsió
Producció dinàmica segons demanda.
amb un estoc.
Compra del producte. Ús del producte com a servei.
Minimització del cost. Maximització ROCE: rendibilitat/capital utilitzat.
Rigidesa laboral. Flexibilitat en l’organització del treball.

Font: Roland Berger
Aquest canvi de paradigma de la Indústria 4.0 es sustenta en els següents principis:
• Interoperabilitat: la capacitat de comunicació de tots els elements de la fàbrica, els

sistemes ciberfísics, els robots, els sistemes d’informació corporatius, els productes
intel·ligents i les persones, així com també, els sistemes de tercers.
• Descentralització: la capacitat pel disseny de subprocessos autònoms dins la fàbrica

amb elements ciberfísics amb capacitat de prendre decisions de forma autònoma.
• Analítica en temps real: la capacitat de recopilar i analitzar grans quantitats de dades

(Big Data) que permeten la monitorització, el control i l’optimització de processos,
facilitant qualsevol resultat i decisió derivats del procés de forma inmediata i en cada
instant.
• Virtualització: la capacitat de generar una còpia virtual de la fàbrica mitjançant la

recopilació de dades i la modelització dels processos industrials (físics), obtenint
models virtuals de planta i models de simulació.
30
• Orientació a servei: la capacitat per traslladar el nou valor generat al client en forma
de nous serveis o serveis millorats amb l’explotació de nous models de negoci
disruptius.
• Modularitat i escalabilitat: la flexibilitat i elasticitat per adaptar-se a les necessitats

de la industria i del negoci en tot moment, amb la facilitat per escalar la capacitat
técnica del sistema d’acord amb els requeriments tècnics que requereix l’evolució de
la demanda del negoci en cada cas.
31
5.2. Els principals beneficis de la I4.0
L’adopció progressiva de la Indústria 4.0 i de la digitalització dels processos industrials de la

fàbrica, impacta de forma significativa en la capacitat de les empreses per ser més eficients i
productives, per ser més flexibles a les necessitats i demandes dels clients, per millorar la
qualitat i les prestacions del productes i/o serveis, o per la possibilitat d’identificar i posar en
marxa nous models de negoci.
A continuació es descriuen els principals beneficis que aporta la Indústria 4.0 i que han de
permetre a les empreses donar resposta a les seves necessitats i ser competitius d’acord amb
les tendències actuals en el mercat.
5.2.1. Flexibilitat, personalització i satisfacció dels requeriments de client
La capacitat de configuració dels elements ciberfísics fa que els processos industrials puguin
ser fàcilment ajustats en poc temps, des del punt de vista de la qualitat desitjada, de la
productivitat, de la robustesa, del preu, o de l’eficiència en el consum segons es requereixi.
És en aquest sentit que la Indústria 4.0 permet incorporar les especificacions concretes dels
clients al llarg de les fases de disseny, configuració, comandes, planificació, manufactura i
operació, amb la capacitat fins i tot d’acceptar canvis d’última hora, arribant d’aquesta manera
a un escenari de producció de lots de peça única i altament personalitzats.
5.2.2. Millora de l’eficiència dels processos i estalvi de costos
L’optimització de l’eficiència dels processos mitjançant la digitalització i l’aplicació de les

diferents tecnologies i solucions existents en la Indústria 4.0 és possible gràcies al disseny
d’accions específiques:
(1) optimitzant la productivitat dels recursos, com són les actuacions de reducció dels
consums de matèries primeres i d’energia; o de control de la qualitat en línia amb la
reducció de la merma i del material de rebuig;
(2) però també incrementant el rendiment i l’eficiència dels actius existents, com per
exemple, la reducció dels temps de parada, la reducció dels temps de configuració de
la màquina per canvis de treball, o la millora de la planificació i assignació dels treballs.
Així, la implementació de solucions d’Indústria 4.0 s’estima que comporten una millora en el
rendiment dels processos d’entre un 6% i un 8%, i una reducció entre un 20% i un 40% dels
costos relacionats amb la baixa qualitat dels productes [1].
Respecte a les solucions de manteniment predictiu s’estima que permeten disminuir el temps
d'inactivitat total de la màquina entre un 30% i un 50%, i al mateix temps, augmentar la vida
de les mateixes entre un 20% i un 40% [1].
32
5.2.3. Millora de la presa de decisions i capacitat de resposta
La capacitat que ofereix la Indústria 4.0 per una monitorització i anàlisi de la informació en
temps real, amb la integració de tots els elements de la fàbrica o fàbriques, i la capacitat per
dissenyar subprocessos i sistemes autònoms mitjançant l’ús de tecnologies de coneixement
expert basat en regles, permeten a l’empresa no només una presa de decisions i una
planificació basada en el coneixement real, amb la possibilitat de ser automatitzada de forma
intel·ligent, sinó també una verificació ràpida de l’èxit dels resultats obtinguts d’acord amb les
decisions adoptades.
Com a resultat d’això, l’empresa disposa d’una capacitat de resposta major i adaptativa als
canvis, de manera contínua i realimentada, amb capacitat per implementar
l’autoaprenentatge.
S’estima que la integració de la informació permet optimitzar la cadena de subministrament

reduint, per exemple, els costos d'explotació d'inventari entre un 20% i un 50% [1].
5.2.4. Reducció del temps de comercialització
La col·laboració i coordinació integrada amb els proveïdors de la cadena, juntament amb l’ús
de tecnologies de virtualització, simulació i fabricació additiva permeten a l’empresa accelerar
tota la logística dins l’ecosistema, així com també el processos de desenvolupament de nous
productes mitjançant el treball amb prototips virtuals, reduint d’aquesta manera el cost i el
temps de comercialització resultants.
S’estima que la Indústria 4.0 pot arribar a reduir el temps de comercialització entre un 30% i
un 50% [1].
5.2.5. Millora dels productes/serveis i noves línies (i models) de negoci
La incorporació de la digitalització permet per una banda millorar les prestacions i les
funcionalitats dels productes i/o serveis, però per l’altra, dóna peu a generar nous actius de
valor (ex: les dades) que poden ser comercialitzats en forma de nous models de negoci i de
serveis.
Alguns exemples son els models basats en el pagament per ús o de subscripció mensual, la
comercialització d’una suite d’aplicacions des de plataformes tecnològiques, la
comercialització de la propietat intel·lectual via llicències o la consultoria especialitzada, o bé,
la monetització de les pròpies dades recopilades.
5.2.6. Millora de les condicions i seguretat laborals dels operaris
Amb la millora de les interfícies home-maquina, gràcies als sensors, les solucions mòbils i la
realitat augmentada, però també, i no menys important, a la incorporació de robots
col·laboratius, és possible millorar les condicions laborals dels treballadors des del punt de
vista del seu rendiment, de la seva salut i de la seva seguretat, i adaptar-se d’aquesta manera
també a la tendència de l’envelliment progressiu que afecta a la societat i als operaris.
33
De la mateixa manera és possible el desenvolupament d’eines i mecanismes que facilitin la

formació dels mateixos, disminuint la seva corva d’aprenentatge i per tant facilitant la seva
integració a la feina i la seva productivitat.
En el següent gràfic es recull els principals beneficis que pot aportar la Indústria 4.0 a les
empreses industrials:
Figura 16. Beneficis de la Indústria 4.0
34
5.3. Principals reptes a tenir en compte
Per altra banda, l’adopció de la Indústria 4.0 planteja afrontar canvis significatius tant dins la
pròpia organització com en la seva relació amb la resta d’actors de la cadena de valor de la
qual forma part. L’adopció de la I4.0 requerirà, entre altres, disposar de nou coneixement
expert i noves habilitats professionals, de nova infraestructura tecnològica, i d’una gestió
activa de les dades de producció com a actiu de valor de l’empresa.
Tot seguit es resumeixen els principals reptes que haurà de tenir en compte i afrontar tota
empresa que desitgi adoptar la I4.0 en els seus processos industrials i/o productes.
5.3.1. Gestió activa de les dades
Cal entendre que les dades són l’actiu clau per l’adopció de la I4.0 en la fàbrica, ja que només
si es disposa de dades reals (i en temps real) dels processos, així com dels productes o
serveis oferts a client, és possible portar a terme de forma efectiva la monitorització, el control
i una presa de decisions basada en el coneixement.
Però no només això, tampoc serà possible generar nou coneixement que permeti a la vegada
avançar i optimitzar els processos per dotar-los de més ‘intel·ligència’ i autonomia.
Les dades hauran de gestionar-se de manera activa en totes les etapes del seu cicle de vida:
recol·lecció, emmagatzemament, anàlisi, compartició i arxivat, per mitjà de la utilització
d’estàndards i de la definició de polítiques i bones pràctiques adients.
Figura 17. Generació de valor amb la gestió activa de les dles dades
Per portar-ho a terme, caldrà una inversió, és a dir, l’empresa requerirà de noves
infraestructures tecnològiques (sensors, cloud, big data, etc.).
Ara bé, la qüestió no és tenir dades per tenir-les, sinó la utilitat de les mateixes segons el valor
que poden generar, ja que la importància d’una gestió eficient de les dades es pot resumir en
la següent expressió “Garbage in, Garbage out”. És a dir, si les dades amb les quals es
treballa no són correctes i/o útils, les conclusions que se n’extreuran tampoc ho seran.
35
5.3.2. Integració de dades i sistemes dins l’empresa
En línia amb el punt anterior, i de com generar valor amb l’anàlisi de les dades, un altre aspecte
a tenir en compte i no menys important serà la capacitat per la integració dels diferents
sistemes d’informació dins l’organització (ERP, CRM, PLM, etc). És a dir, la capacitat per
integrar la informació dels processos pròpiament industrials amb la informació de la resta de
processos de gestió i de negoci de l’empresa (ex: disseny de producte, vendes i
comercialització, producció, compres, inventari i logística, màrqueting, facturació, rrhh, etc.).
Una part important del repte es troba en la necessitat de posar ordre i poder integrar els
diferents estàndards i tecnologies que utilitzen els diferents sistemes d’informació per tal que
es pugui garantir una comunicació entre ells i la plataforma comuna I4.0.
Aconseguir aquesta integració permetrà agilitzar i lligar els processos industrials amb la resta
de processos de negoci com els associats a la comercialització i a l’atenció al client o als
serveis.
5.3.3. Gestió i atracció del talent
Davant el canvi de paradigma que suposa la Industria 4.0, la importància de la gestió del talent
com a procés essencial per garantir la competitivitat de l’empresa en tot aquest procés de
transformació s’observa en les següents dades, segons un informe presentat pel Foro
Economico a Davos la digitalització de la indústria i l’aplicació de les noves tecnologies
suposarà per una banda la desaparició de 7,1 milions de treballadors en els països analitzats
en l’informe a l’any 2020 degut a l’automatització de tasques i la desaparició d’intermediaris,
però per l’altra la creació de 2,1 milions de nous llocs de treball relacionats amb les noves
capacitats16.
Això és així, perquè en general es considera que la digitalització de la indústria tindrà una
major impacte en aquelles economies intensives en mà d’obra, de tal manera que tornarà a
ser rendible i competitiu produir en economies desenvolupades.
En línia amb això, i segons el Observatorio para el empleo en la Era Digital, vuit de cada 10
joves d’entre 20 i 30 anys trobarà una feina relacionada amb l’àmbit digital amb treballs que
encara no existeixen17.
En aquest sentit, entre les 10 feines més demandades hi ha la d’enginyer Smart factory, expert
en innovació digital, el data scientist, expert en Big Data, expert en usabilitat, i l’expert en
ciberseguretat i gestor de riscos digitals (Figura 18).
Per tant, la gestió del talent per part de l’empresa haurà d’afrontar entre altres el reptes de
com incorporar la cultura digital de la societat en l’entorn industrial, de com permetre la
transformació digital de les diferents feines amb la incorporació de les noves tecnologies, i de
com atraure i retenir el talent i l’expertesa en les noves competències com el Big Data, la
ciberseguretat o l’explotació de nous models de negoci, claus per l’adopció de la I4.0.
16
http://www3.weforum.org/docs/WEF_FOJ_Executive_Summary_Jobs.pdf
17
http://www.feriadelempleo.es
36
Figura 18. Les professions més demandades en la Indústria 4.0
5.3.4. Gestió de la seguretat
La digitalització d’una indústria i dels seus processos industrials aporta grans beneficis, però
també comporta grans riscos relacionats amb la seguretat al voltant de les dades i de les
tecnologies implicades, i que cal preveure i saber gestionar mitjançant l’establiment i l’adopció
de processos, eines i solucions específiques, amb l’objectiu de garantir la seguretat no només
dels sistemes d’informació sinó també de tots els components, equips i instal·lacions
’connectades’ que conformen la xarxa industrial de l’empresa en les seves fàbriques.
En aquest sentit, cal tenir en compte també que el fenomen dels ciberatacs és un risc creixent,
segons dades del Centro de Respuesta a Incidentes de Seguridad e Industria (CERT-SI), si
el 2014 es varen registrar 18.000 incidències, aquesta xifra va augmentar a prop de 50.000
incidències el 2015, i s’ha més que doblat, fins arribar a les 115.257 incidències durant el
passat 201618.
L’impacte dels atacs sobre la seguretat pot arribar a ser molt important i afectar a la
productivitat de l’empresa, a la reputació de la mateixa vers els seus clients, i a la seva
competitivitat en general, podent generar importants perjudicis econòmics, i fins i tot, posant
en risc, en algun cas, la seva viabilitat.
Concretament, entre els principals riscos i/o afectacions hi ha accessos no autoritzats amb
obtenció i/o pèrdua de informació i de propietat intel·lectual; existència de riscos a la integritat
física dels treballadors; incidències, parades i malfuncionaments de la cadena de producció;
o la caiguda i no disponibilitat de serveis a clients.
Entre aquests riscos, cal esmentar especialment el creixent nombre de casos de frau
anomenats ransomware spam, que consisteixen en un segrest de la informació per demanar
18
http://www.smarthc.es/wp-content/uploads/2017/04/INCIBE-1.pdf
37
posteriorment un rescat. I on durant el passat 2016 a l’Estat espanyol es varen identificar més
de 2.000 casos, dels quals el 67% varen afectar a empreses. A nivell mundial aquest tipus
d’atacs ha està creixent a ritmes del 6.000% durant el 2016 segons fonts de IBM i el seu volum
representa ja de mitja el 40% dels correus spam. L’agència FBI dels EEUU estima que aquest
tipus d’atacs varen suposar ingressos de 1.000M$ pels cibercriminals19.
Figura 19. Tipologia d'incidents en ciberseguretat
5.3.5. Col·laboració i coordinació amb l’ecosistema
El canvi de paradigma que suposa l’adopció de la Indústria 4.0 va més enllà del procés de
fabricació intern. És a dir, no només hi ha una automatització dels processos interns sinó
també hi ha una actuació sobre els processos externs que permeten a l’empresa comunicar-
se i coordinar-se amb l’exterior.
En aquest sentit, les tecnologies de la I4.0 permeten intercanviar l’informació, agilitzant i

facilitant les relacions amb tot l’ecosistema, des dels proveïdors i socis fins als clients finals.
La qual cosa pot fer possible un salt en el rendiment i les prestacions de tota la cadena de
valor a nivell global, i d’aquesta manera, millorar de forma significativa l’eficiència de tot el
conjunt, com per exemple amb els temps de comercialització de nous productes, la
minimització dels incidents de qualitat i del material de rebuig, la resolució d’averies, o la
traçabilitat de tota la cadena, entre altres.
Assolir aquests beneficis passa per afrontar el repte de com gestionar la relació amb
l’ecosistema tant a nivell de la definició dels processos d’interrelació, dels acords de nivell de
19
https://www-03.ibm.com/press/us/en/pressrelease/51230.wss
38
servei o de qualitat, dels estàndards d’interoperabilitat, de la integració de tecnologies i

sistemes d’informació, de la gestió de la propietat intel·lectual generada a partir de la
informació i del coneixement compartit, o bé, de la gestió de l’explotació de models de negoci
conjunts. Sense perdre de vista que les dades s'hauran de gestionar estratègicament, trobant
l'equilibri correcte entre la compartició i la protecció de les mateixes.
Figura 20. Cadena de producció tradicional vs Ecosistema integrat
5.3.6. Redefinició dels processos i innovació disruptiva
La I4.0 i les tecnologies implicades tenen per objectiu la millora de la

productivitat i l’eficiència dels processos actuals, però a la vegada
també ofereixen la possibilitat d’una redefinició més profunda dels
processos per buscar resultats i millores molt més significatives,
sobretot si es tenen en compte les tecnologies d’intel·ligència artificial
(sistemes autònoms), fabricació additiva, simulació o de robòtica
col·laborativa.
En aquest sentit, la I4.0 és una oportunitat per portar a terme una

innovació disruptiva dins el propi model de negoci i del procés
industrial i obtenir així avantatges competitives en eficiència, qualitat i
servei de gran impacte en el mercat.
Figura 21. Redefinició de processos i innovació disruptiva
39
6. TECNOLOGIES FACILITADORES DE LA INDÚSTRIA 4.0
En aquest capítol es presenta el conjunt de tecnologies facilitadores per l’adopció de la

Indústria 4.0 a l’empresa i la digitalització dels seus processos de producció. Cal dir que la
major part d’aquestes tecnologies no són desconegudes i ja s’han estat utilitzant de manera
més o menys intensiva en funció de la seva maduresa com és el cas de la robòtica, la
simulació i recentment la computació en el núvol.
Figura 22. Tecnologies facilitadores

En aquest sentit, per l’adopció de la I4.0 no és indispensable la incorporació de la totalitat
d’elles per disposar d’una fàbrica intel·ligent, però sí n’hi ha algunes que són absolutament
claus per portar-ho a terme, com és el cas de la IIoT, l’analítica Big Data, la computació en el
núvol, la integració horitzontal i vertical de sistemes i la ciberseguretat.
Figura 23. Aplicació de les tecnologies en la fàbrica 4.0
40
6.1.1. Internet de les Coses Industrial (IIoT) i sistemes ciberfísics
Conceptes que es basen en incorporar a qualsevol equipament o dispositiu de les tecnologies

estàndard necessàries per dotar-los de capacitat de processat, emmagatzemament i
connectivitat per tal que es puguin comunicar tant entre ells com amb els controladors dins
una estructura en xarxa segons sigui necessari. Per mitjà de la IIoT i dels sistemes ciberfísics,
és possible que qualsevol element o component de la planta o de la fàbrica pugui estar
connectat, transmetent i/o rebent informació, i fent possible la monitorització i el control en
temps real i la posterior analítica de les dades.
Figura 24. Avantatges de l'IoT aplicat a la indústria
41
6.1.2. Analítica Big Data i tècniques de machine learning
Conjunt de tecnologies, algoritmes i sistemes dissenyats i utilitzats per recopilar grans

quantitats dades per posteriorment extreure’n informació de valor mitjançant sistemes analítics
avançats.
Concretament es parla de big data quan es requereix tractar grans volums de dades, amb una
gran varietat dels tipus de dades a tractar, tant estructurades com no estructurades, i amb
unes necessitats de velocitat de processar elevades (temps real). En un escenari d’una
indústria les fonts són múltiples i diverses: sensors, equipaments i instal·lacions, interfícies
HMI, aplicacions i sistemes d’informació, operaris, web, xarxes socials, correus electrònics,
càmeres, etc.
Dins aquest context del big data, l’aplicació de tècniques de machine learning, amb l’ús
d’algoritmes matemàtics, permet el desenvolupament de sistemes d’aprenentatge automàtic
amb l’objectiu de crear sistemes experts i de recomanació.
Tant el big data com el machine learning són eines clau i de gran aplicació i usos diversos en
la indústria, doncs permet entre altres, el suport i l’automatització de la presa de decisions, la
planificació intel·ligent dels treballs en planta o plantes, l’autoconfiguració de les màquines
segons les ordres de treball, l’optimització del control de la qualitat o el manteniment predictiu
i prescriptiu.
Figura 25. Avantatges del Big Data i l'analítica
42
6.1.3. Computació al núvol
La computació al núvol, o al cloud, suposa un canvi de paradigma respecte el model

tradicional, basat en adquirir i instal·lar progressivament nou equipament (hardware) i que
queda molt limitat degut al cost que suposa (ex: compra, llicències, manteniment, etc.).
En canvi, la computació al núvol permet obtenir serveis de computació a través de la xarxa,

generalment Internet, de tal manera que l’empresa només pagui per l’ús dels recursos que
utilitza en cada moment, fent possible d’aquesta manera que sigui viable tècnica i
econòmicament tenir accés a grans recursos de computació.
El model ofereix grans avantatges per l’empresa, doncs permet disposar d’una manera àgil i
ajustada en el cost d’únicament aquells recursos que són necessaris, i amb la capacitat
d’escalar i incrementar aquests recursos tant com sigui necessari en qualsevol instant.
El model basat en el núvol és un element clau per poder disposar d’altres tecnologies com el
big data, les tècniques de machine learning o la simulació, i per tant, esdevé indispensable
per qualsevol indústria que desitja adoptar la I4.0.
Figura 26. Avantatges de la computació al núvol
43
6.1.4. Integració horitzontal i vertical de sistemes
Es fa referència a totes aquelles tecnologies i estàndards de comunicació que permeten la

interacció a través d’una plataforma dels diferents components i sistemes d’informació (ex:
Web, ERP, SCM, CRM, PLM, MES, SCADA, etc.) de tal manera que sigui possible treballar
amb informació integrada i compartida, fent possible d’aquesta manera l’agilització i
l’automatització tasques i processos entre els diferents actors, permetent una gestió integral i
també la generació de nou valor a través de l’explotació de nous models de negoci.
En aquest sentit, la integració ha de poder realitzar-se tant de manera vertical, entre els
sistemes de producció i la resta d’àrees i departaments de l’empresa (ex: gerència, comercial,
finances, rrhh, producció, etc.), com de manera horitzontal integrant tota la cadena de valor
del cicle de vida del producte, i això vol dir tant dins l’empresa com, en últim terme, amb el
seu ecosistema, és a dir, la integració amb els proveïdors, socis i clients.
Figura 27. Avantatges de la integració horitzontal i vertical de sistemes
44
6.1.5. Ciberseguretat
Element indispensable sense el qual no es pot abordar amb èxit una

adopció de la I4.0. La ciberseguretat comprèn tres objectius, garantir la
confidencialitat, la disponibilitat i la integritat per part de l’empresa.
És a dir, que la indústria pugui mantenir la privacitat i l’accés de les dades i

de la informació a només aquelles persones i sistemes que així ho
requereixin; que els sistemes i la informació estiguin disponibles sempre
que sigui necessari; i que es pugui verificar i validar que les dades, els
processos (tan tractaments de dades, com els processos de negoci i
manufactura) i el sistema (a nivell d’equipaments i programari) no s’hagin
vist compromesos i funcionin correctament.
En aquest sentit, és necessari que les empreses adoptin models de

seguretat respectant els conjunts de normes i estàndards existents al
respecte, ISA-99 i IEC-62443, com per exemple el model defense in depth
i que es basa en un model de seguretat basat en capes, on cada capa
Figura 28.Ciberseguretat
aporta i afegeix un nivell més de seguretat a tot el sistema.
Per altra banda, també és important que l’empresa adopti el concepte de seguretat per disseny
(security by design) on es té en compte la seguretat com un element més ja des de la fase de
disseny i conceptualització de nous productes, processos, sistemes i serveis.
Doncs, només incorporant les mesures i criteris de seguretat des d’un inici serà possible
minimitzar i evitar de forma significativa els riscos i l’impacte davant possibles atacs o
accidents futurs a mesura que tot el sistema creixi i evolucioni.
Figura 29. Avantatges de la ciberseguretat
45
6.1.6. Robótica: robots col·laboratius i autònoms
Segons la IFR20, el creixement que experimenta la robòtica els darrers anys ve donat per
múltiples factors, entre els quals hi ha una demanda de més productivitat, la necessitats de
treballar amb toleràncies més estrictes en els processos industrials i en els productes, la
tendència a la personalització en massa, els requeriments de miniaturització, o l’evolució cap
a cicles de vida de producte més curts.
Amb l’aparició de la robòtica col·laborativa es preveu que aquest creixement s’acceleri més ja
que en combinació amb les tecnologies d’intel·ligència artificial, el machine learning i la visió
per computador, es disposa d’una nova generació de robots capaços d’assumir noves tasques
i d’adaptar-se a multitud d’entorns, la qual cosa facilitarà encara més la implantació de la
robòtica en la indústria.
Els robots col·laboratius, a diferència dels tradicionals que són aptes per tasques repetitives,
rutinàries i perilloses i que requereixen de grans velocitats, no s’han d’instal·lar de manera
aïllada en cel·les, sinò que gràcies a que incorporen sensors de força, els permet assumir
tasques de gran precisió i interactuant amb els operaris.
La incorporació de la robòtica col·laborativa en la fàbrica dóna pas a l’automatització

col·laborativa que es caracteritza per un augment de la productivitat i de la seguretat de
l’operari, per una major flexibilitat per treballar en diferents processos segons sigui
necessaries en cada moment, i per permetre una redefinició i simplificació dels processos
industrials existents de cara a guanyar més eficiència.
Figura 30. Avantatges de la robòtica col·laborativa
20
International Federation of Robotics (www.ifr.org)
46
6.1.7. Realitat augmentada
La creació de realitats mixtes en temps real que combinen el món real amb elements virtuals
ofereix grans aplicacions en l’entorn industrial dins una fàbrica, i en especial, amb la interacció
amb les màquines.
Per tant, aquesta tecnologia esdevé una eina imprescindible per millorar la interfície Home-
Màquina (HMI) i facilitar la feina i la productivitat dels treballadors dotant-los de la capacitat
per interactuar i accedir a la informació d’interès in situ i de forma mapejada sobre qualsevol
elements real. Les aplicacions són múltiples: formació i entrenament, controls de qualitat,
resolució d’averies, controls de rendiment i productivitat, inventari, etc.
Figura 31. Avantatges de la realitat augmentada
47
6.1.8. Virtualització i tecnologies de simulació
Les tècniques de modelat 3D dels productes permeten implementar controls de qualitat (ex:
metrologia) de gran precisió. La simulació amb prototips virtuals permet optimitzar la fase de
disseny de nous productes amb una minimització dels costos de desenvolupament i la
reducció dels temps de comercialització. La reproducció virtual de la fàbrica i de les línies de
producció, modelant el seu comportament, permet avaluar la idoneïtat de diferents alternatives
de configuració en planta o comprovar la capacitat de resposta actual davant diferents
escenaris de previsió de demanda que fora del món virtual no seria viable ni per cost ni per
temps.
Tots aquests escenaris són exemples del gran potencial que pot oferir la virtualització i les
tècniques de simulació en la indústria en el seu objectiu de ser cada vegada més eficient i
competitiva.
Figura 32.Avantatges de la simulació en la indústria
48
6.1.9. Fabricació additiva i impressió 3D
Sistema de fabricació basat en la creació capa a capa d’un objecte mitjançant l’ús de diferents
materials (ex: plàstic, resina, metall, etc.) amb el qual és possible reproduir qualsevol model
3D en un objecte real.
Això suposa un canvi de paradigma en la indústria, donat que fa possible una redefinició dels
seus processos industrials gràcies a que permet treballar sense motllos ni utillatges de
fabricació; minimitzant o eliminant les peces d’assemblatge, i per tant, reduïnt el material
utilitzat amb l’obtenció d’objectes i components molt més lleugers, i fent possible com a
resultat, la híper-personalització, la capacitat per produir en lots petits i l’adaptació als canvis
continus de la demanda.
Així mateix, la viabilitat per la descentralització dels sistemes de fabricació additiva permet
també apropar-se al consumidor o client, reduint les distàncies i el cost de la logística
associada i guanyant novament amb més competitivitat.
Figura 33. Avantatges de la impressió 3D
49
7. EXEMPLES D’APLICACIÓ DE LA INDÚSTRIA 4.0
Hi ha diversos casos d'èxit en tecnologies relacionades amb la Indústria 4.0 a Catalunya.

L'adopció de nous processos, tecnologies o una combinació de tots dos per a resoldre un
problema concret, ha fet que algunes empreses hagin un important salt cap endavant en la
seva productivitat. Aquests casos mostren la importància de no quedar-se enrere en la
digitalització industrial, per seguir sent competitius en el futur.
7.1.1. Hohner automáticos: l’encoder intel·igent
HOHNER AUTOMÀTICOS: Encoder Intel·ligent
Problema / Objectiu
Aconseguir una família de codificadors innovadora per al control de processos industrials i
maquinària, que permeti superar les limitacions actuals, i sigui possible la seva aplicació
eficient en ambients productius flexibles amb alts nivells de precisió.
Accions desenvolupades
Desenvolupament d'una solució ICT al nou encoder per permetre la seva parametrització,
monitorització, reconfiguració i integració en sistemes de gestió avançats o externs en general.
Disseny i desenvolupament d’un sistema encapsulat per dotar l’encoder d’estanqueïtat total
Tecnologies implicades Àrees implicades

Internet de les coses IoT Disseny de producte
Analítica de dades Enginyeria
Informàtica
Màrqueting
Resultats / Beneficis
L’Smart encoder o encoder intel·ligent permet a les fàbriques implementar la Internet de les
coses en els seus processos industrials, amb la presentació de la informació gairebé en temps
real de l'estat del codificador, i permetent una re-configuració en calent per tal d’adaptar-se a
les necessitats de la fàbrica dins un marc interoperable i deslocalitzat.
50
7.1.2. Preview: la monitorització del procés de injecció de plàstic
PREVIEW: Monitorització de la injecció
Problema / Objectiu
Desenvolupar un sistema ciberfísic (CPS) per monitoritzar en temps real el procés de
fabricació per injecció de plàstic que permeti el control i l’optimització del procés minimitzant,
d’aquesta manera, els defectes de peces fabricades i el temps de producció.
El desenvolupament es centra en un sistema universal d’adquisició de paràmetres de motlle
a través de la sensorització del mateix, una xarxa robusta de comunicacions per monitorar en
temps real els paràmetres de procés i dissenyada per treballar en exigents entorns industrials
i un sistema predictiu avançat centralitzat al núvol que proporciona recomanacions de
configuració de màquina basat en tècniques d’aprenentatge automàtic (machine learning) i
control de qualitat a nivell de cicle en temps real.

Internet de les coses (IoT) Enginyeria
Intel·ligència artificial Informàtica
Analítica de dades Producció
Reduccions del 50% en el temps de configuració de motlle, reduccions del 20% en el consum
energètic i material de rebuig, així com increments del 30% en productivitat gràcies a la major
flexibilitat del procés.
51
7.1.3. Comexi: nous serveis al núvol i màquines intel·ligents
Comexi Cloud: nous serveis i màquines intel·ligents
Problema / Objectiu
Anar més enllà del producte màquina i potenciar també els serveis associats, millorant també
les prestacions de la mateixa màquina. Concretament, Comexi ha desenvolupat una
plataforma al núvol que permet la interacció amb el portfoli de màquines de packaging flexible
que té instal·lades, amb l’objectiu d’oferir als seus clients nous serveis i funcionalitats basats
en l’anàlisi de les dades associades al rendiment de les màquines.
Pel desenvolupament de la plataforma al núvol es va realitzar primer el disseny de
l’arquitectura tecnològica, un anàlisi i especificació de les principals funcionalitats d’interès
pels clients, el inventari de dades disponibles i d’interès, i el posterior disseny i implementació
de la base de dades de coneixement, així com el desenvolupament dels diferents mòduls
funcionals. Per completar el sistema es va requerir implementar en les màquines el mòdul de
gestió de la interacció i comunicació amb la plataforma.

Internet de les coses (IoT) Disseny de producte i enginyeria
Cloud Computing TI i informàtica
Analítica de dades (big data) Màrqueting i comercial
Machine Learning Servei tècnic i atenció al client
CTec i serveis de consultoria
Capacitat per oferir una major qualitat al client així com explotar noves vies d’ingressos amb
la possibilitat d’establir nous models de negoci. S’ofereix al client nous serveis web relacionats
amb la gestió i el control de les màquines Comexi que tingui instal·lades en una planta o
multiplanta (ex: monitorització en temps real 24x7, planificació i control de la producció,
quadres de comandament i KPIs de productivitat, informes de reporting, etc).
52
7.1.4. OEM automoció: la integració i l’analítica en temps real dels processos
OEM Automoció: Integració i analítica en temps real
Problema / Objectiu
Integrar les dades procedents dels diferents sistemes de gestió transaccionals (IT i
operacionals (OT) de l’empresa. És a dir, disposar d’una eina que permeti treballar de manera
i analitzar de manera conjunta les dades procedents del ERP, CRM i MES corporatius, però
també dels sensors i actuadors i PLCs dels processos productius. L’objectiu de la integració
és poder fer anàlisis, planificacions i preses de decisions basades en un coneixement en
temps real. Concretament, obtenció i maximització d’indicadors OEE (disponibilitat, eficiència
i qualitat)
La solució implantada del proveïdor Cast-info pretén abarcar la presa de decisions per part de
diferents àrees de l’empresa. Per poder dur-la a terme, s’han realitzat les següents accions:
• Anàlisi de les dades a recollir. Conjuntament amb els usuaris clau, definir totes les dades
necessàries que poden aportar valor al seu negoci.
• Connexió de les dades dels PLCs amb l’eina d’anàlisi. Implementació d’una eina amb el
protocol de comunicació adequat que permeti enviar la informació punt a punt.
Generació de dashboards d’acord amb les necessitats de les diferents àrees de l’empresa,
tant amb temps real com històrics.

Internet de les coses IoT Informàtica
Integració de sistemes Producció
Analítica de dades Manteniment
Business
Mitjançant la nova eina d’anàlisi implementada, és possible obtenir informes i anàlisis a mida
sobre les dades integrades en temps real, i de manera adaptada segons les àrees de
responsabilitat i privilegis que tenen els diferents usuaris. Les principals funcionalitats
53
aconseguides són: planificació amb l’accés a quadres de comandament per modificar si cal
programes de fabricació; elaboració de dashboards amb informació en temps real dels
automatismes existents per la gestió de manteniment, elaboració de scorecards per identificar
desviacions que es produeixen o es produiran en les línies, planificació dels enviaments
(logística) del producte acabat.
54
8. L’ESTRATÈGIA I4.0: EL MODEL DE MADURESA I EL PROCÉS DE

DIGITALITZACIÓ
A continuació es presenta la proposta de model de maduresa per l’adopció de la Indústria 4.0,

que s’ha elaborat amb l’objectiu d’esdevenir una eina per facilitar que tota empresa pugui
identificar en quin punt es troba dins aquest procés d’adopció, i conèixer quines actuacions
hauria de tenir en compte per seguir avançant en en la seva implantació.
Aquest model abasta des d'un estadi inicial, en el qual la indústria té un comportament
tradicional amb ús molt bàsic de les tecnologies, fins a la situació ideal d'una empresa
industrial totalment digitalitzada, que és capaç de treure el màxim potencial a les tecnologies
I4.0 tant per a l’optimització dels seus processos industrials, com per l’adopció i l’explotació
de nous models de negoci.
En aquest sentit, el model té com a utilitat, en un primer moment, el de permetre a l’empresa

conèixer el punt en què es troba dins d’aquest procés d’implantació de la Indústria 4.0, és a
dir, saber com n’està d’avançada. I en un segon lloc, què li falta fer, és a dir, poder identificar
les properes passes que haurà de realitzar en forma d’actuacions i que cal que tingui en
compte per seguir avançant en l’adopció i el desplegament de la Indústria 4.0.
8.1. Descripció del model de maduresa d’Indústria 4.0
8.1.1. Classificació segons nivells de maduresa

Per a la definició del model de maduresa de la Indústria 4.0 s’han identificat 5 nivells o graus
d’adopció de la I4.0. Aquests nivells van des d’una mínima e l'absència de digitalització en
l'organització fins a una integració completa i a diferents nivells de la digitalització en tots els
processos incloent una presa de decisions recolzades en l’anàlisi de dades.
Els nivells de maduresa definits són:

1. Conscient
2. Principiant Digital
3. Competent
4. Expert
5. Líder Digital
A continuació es mostra una taula amb la descripció d’aquests 5 nivells de maduresa segons
l’estat de desenvolupament de la Indústria 4.0 en l’empresa, les actuacions que porta a terme
per tal d’avançar en la seva implementació i els resultats que se’n deriven d’aquestes
actuacions.
55
Nivell Nom Estat d’implementació de la Indústria 4.0 Actuació de l’empresa Resultats obtinguts
Nivell Conscient En general els diferents departaments La direcció de l’empresa és sensible a la Alineació de tots els nivells de l’empresa
1 funcionals de l’empresa treballen de forma importància d’adoptar les tecnologies sobre la importància de la Indústria 4.0
aïllada i no tenen accés a una informació associades a la Indústria 4.0, i consideren la pel seu negoci.
integrada en relació a la producció i al incorporació d’aquestes tecnologies com un
producte. camí indispensable per afrontar els reptes S’elabora el full de ruta (roadmap) per a
per millorar la seva competitivitat. la implantació de la Indústria 4.0 a
Malgrat es pugui disposar de sensors, l’empresa, desenvolupant el mapa
controladors i sistemes de monitorització La direcció promou la sensibilització i la d’oportunitats amb la identificació dels
amb automatitzacions puntuals, la formació en l’àmbit de la Indústria 4.0 als diferents projectes a portar a terme i la
informació sobre els processos industrials diferents nivells de l’organització. seva priorització d’acord amb la situació
està generalment compartimentada i aïllada, actual i l’estratègia de l’empresa, tenint
amb l’existència de múltiples registres i fonts Es treballa l’anàlisi de quins elements i quins en compte tant les seves necessitats
d’informació repartits en múltiples estacions processos podrien veure’s millorats com els seus interessos.
de treball, i amb gran varietat de formats mitjançant l’aplicació de la Indústria 4.0, així
diferents, ja sigui en paper o en digital. com la priorització de les actuacions a Es defineix el Pla d’Implantació (entre 1 i
Aquest escenari, per tant, provoca dificultats realitzar per a la seva adopció i implantació. 3 anys vista) amb una assignació
per disposar d’una informació consolidada pressupostària a les actuacions més
amb un risc clar de desactualització, de tal prioritàries.
manera que esdevé impossible saber la
situació en temps real de la fàbrica i dels
seus processos productius.
Per tant, l’empresa mostra dificultats per

satisfer les necessitats del client a mig i llarg
termini amb una relació qualitat/preu
competitiva enfront a la resta de
competidors del mercat.
56
Nivell Principiant L’empresa és capaç de monitoritzar i recollir S’afavoreix la creació d’estructures i comitès L’empresa ha posat en marxa els primers
2 Digital les dades associades als processos interdepartamentals per tal de disposar pilots específics basats en la Indústria
productius i/o a les prestacions dels seus d’una visió holística i transversal en 4.0. Els projectes que es porten a terme
productes i/o serveis en temps real. l’adopció de la Indústria 4.0 que asseguri permeten aplicar i obtenir millores
l’èxit i l’eficàcia dels projectes endegats i concretes i a curt termini en certs
Disposar d’aquesta informació permet a desenvolupats, així com la seva alineació processos i/o productes i/o serveis oferts.
l’empresa obtenir coneixement real (basat amb l’estratègia de l’empresa.
en dades) sobre els seus processos Amb el desenvolupament de les primeres
productius, la seva productivitat, el control S’incorporen noves tecnologies, actuacions es conceptualitza i es
de qualitat i/o les prestacions dels productes principalment sistemes ciberfísics i configura la infraestructura tecnològica
i/o serveis vigents. tecnologies al núvol per capturar i gestionar que permetrà la captura i
la informació d’interès. Es posen les bases l’emmagatzemament de les dades i el
Gràcies a aquest coneixement l’empresa és per la solució de traçabilitat i de seu anàlisi posterior d’una manera
capaç de definir i implementar un primer ciberseguretat ja des d’un inici. Es pensa centralitzada.
grup d’indicadors (KPI’s) per a una millor també amb les oportunitats que ofereix la
presa de decisions. robótica i més concretament la robótica Es conceptualitzen i desenvolupen
col·laborativa. Algunes d’aquestes quadres de comandament per la presa
implementacions poden requerir suport de decisions. Aquestes eines
extern per a la seva implementació (si és el d'intel·ligència de negoci seran molt útils
cas). en la competitivitat futura de l'empresa.
Es treballa en el desenvolupament dels

projectes I4.0 més prioritaris.
Nivell Competent L’empresa és capaç de monitorar, controlar i Es treballa en la integració dels sistemes de Configuració i implantació, si s’escau, de
3 gestionar de manera integrada els diferents producció en planta, i de la resta de plantes, noves eines de gestió de la producció en
processos en planta a nivell de producció, amb la resta de sistemes de gestió planta (ex: MES) amb el
productivitat, control de qualitat i corporatius. desenvolupament de components de
manteniment en temps real. Per fer-ho programari que permetin la integració
possible, l’empresa compta amb la L’empresa es reforça, de manera interna o amb la resta de sistemes de gestió
plataforma IoT i amb sistemes de gestió de externa) amb rols experts en el tractament
57
la producció (MES), integrats amb la resta dades que faci possible el canvi, i en la corporatius, principament ERP, CRM i
de sistemes de control i de gestió millora de les prestacions dels productes i PLM, o amb SCADAs.
corporatius (ex: SCADA, ERP, CRM, PLM, serveis actuals.
web, intranet, botiga online, etc.). Configuració i habilitació, si s’escau, de
noves plataformes i eines avançades de
La integració de la informació no només es control i gestió del producte per part dels
produeix a nivell de fàbrica, sinó que també clients (p.e. solucions per a la gestió de
es produeix a nivell de producte ofert (p.e. la màquina-eina, o d’una línia productiva,
màquina eina, línia d’extrusió, línia etc.)
d’impressió, etc.). Gràcies a això, l’empresa
és capaç d’oferir als seus clients solucions Definició i posta en marxa de nous
avançades de gestió i control de les seves models de negoci basats en la informació
màquines, si s’escau. que abans no eren possibles.
Nivell Expert L’empresa és capaç d’optimitzar els seus L’empresa segueix prioritzant i endegant Incorporació de funcionalitats intel·ligents
4 processos industrials mitjançant la projectes per a l’optimització, tant dels en els sistemes de control i gestió tant a
incorporació d’intel·ligència artificial a través processos productius interns com de les nivell de processos interns com a nivell
de l’ús de tècniques d’aprenentatge funcionalitats, prestacions i serveis de producte.
automàtic amb la generació i aplicació de associats als seus productes, si és el cas.
sistemes predictius i de recomanació als S’incorporen, en aquest sentit,
diferents processos. Es treballa en l’analítica de les dades, i en la prestacions com el manteniment
incorporació de la intel·ligència artificial amb predictiu, la planificació intel·ligent de
Això es tradueix en un major eficiència i la generació de mètodes predictius i recursos, els sistemes de suport a la
productivitat, en un producte de major prescriptius o de recomanació. decisió per la configuració de la
qualitat (p.e. gran reducció en el nombre de màquinària i els sistemes de control de
productes defectuosos per cada lot) i en la Es reforça la relació amb proveïdors i socis qualitat amb autoaprenentatge, que en
satisfacció de les necessitats del client; la integrant els sistemes d’informació conjunt amb la robòtica col·laborativa i la
qual cosa es tradueix finalment en una respectius i automatitzant els procediments fabricació additiva permeten redefinir els
major competitivitat. d’interacció. processos i impulsar de manera
significativa l’eficiència, la productivitat, la
personalització i la qualitat oferta.
58
S’incorporen noves tecnologies Digitalització de les relacions amb els

(considerades altament innovadores) com la clients, socis i proveïdors, i posta en
realitat augmentada en els àmbits de la marxa i consolidació de nous models de
formació i el manteniment. negoci basats en la informació i en
Es planten les bases dels models de serveis digitals.
governança interna i compartida de
l'empresa per gestionar tota la informació
generada.
Nivell Lider L’empresa fa un ús adequat de les diferents L’empresa consolida els procediments Es configuren màquines intel·ligents i
5 Digital tecnologies de I4.0 (la IoT, el cloud interns de millora contínua i selecciona s’incorporen sistemes autònoms, tant a
computing, el Big Data, la robòtica aquelles actuacions que li permeten una nivell intern de la fàbrica com a nivell de
col·laborativa, la realitat augmentada, les millora efectiva de la seva competitivitat, producte.
tecnologies de simulació i de realitat virtual, i introduïnt, en la mesura del possible, nova
la fabricació additiva) per seguir avançant intel·ligència en base al coneixement S’incorporen funcionalitats de simulació
en el concepte de fàbrica intel·ligent dins un generat mitjançant les noves tecnologies. de la producció en funció de la previsió
marc de millora contínua, i amb l’objectiu de la demanda, per a una planificació
final de l’eficiència, la productivitat, la La intel·ligència artificial i les tècniques de intel·ligent dels recursos necessaris a
flexibilitat i la personalització. simulació i virtualització són les tecnologies curt i mig termini.
que l’empresa incorpora progressivament.
L’empresa forma part d’un ecosistema Sistemes d’informació integrats amb els
integrat amb els seus socis i proveïdors que S’aprofundeix en la integració dels sistemes socis i proveïdors de l’empresa.
li dóna opció a poder competir a un nivell d’informació que conformen l’ecosistema de
molt més elevat, que d’altra manera no seria l’empresa. El model de governança està Models digitals de negoci en millora
possible. desenvolupat, peró en millora continua. continua.
L’empresa és capaç d’explotar la informació

i el coneixement de valor que obté a
resultes del seu negoci mitjançant nous
models de negoci.
59
8.1.2. Estructuració segons dimensions o àmbits d’actuació
Addicionalment es plantegen 6 àmbits d’actuació en els quals caldrà prendre mesures per a
portar a terme l’adopció de la I4.0 dins l’empresa.
Cal tenir en compte que aquestes actuacions no són merament de caràcter tecnològic, sinó
que afecten també a la manera de treballar, a l’organització de l’empresa, a la capacitació dels
treballadors o a la relació amb els proveïdors. Totes aquestes actuacions queden agrupades
en aquestes 6 dimensions:
1. Processos
2. Productes, serveis i nous models de negoci
3. Infraestructures TI
4. Dades i analítica
5. Organització, estratègia i RRHH
6. Ecosistema de negoci: clients, proveïdors i socis
# Dimensió Descripció
1 Processos Els processos són les activitats realitzades de manera recurrent en les
productius activitats de negoci. En el cas de la indústria s’hi inclouen, entre d’altres, el
disseny, la producció, el control de qualitat, la monitorització i el control dels
estocs.
Implementar l’automatització i digitalització dels processos permetrà una
visió global de tota la cadena de valor aconseguint maximitzar-ne l’eficiència
i la flexibilitat produint més i millor en menys temps.
2 Productes, La creació de productes en una industria connectada és diferent a la de la

serveis i nous industria tradicional. La Indústria 4.0 dota dels instruments necessaris per
models de modificar el producte generat en funció dels canvis de demanda, tant en
negoci termes de volum com de variabilitat. Es passa d'una producció centrada en
el producte a una producció centrada en el client.
A aquest fet s’hi afegeix la possibilitat de generar nous serveis basats en les
dades i la informació i l’ús de les tecnologies, que suposen un gran valor
afegit pel client.
La indústria connectada no només produeix, sinó que estableix una relació
amb el client i les seves necessitats, i entén aquestes mateixes necessitats
a través de plataformes socials i altres mètodes digitals.
60
# Dimensió Descripció
3 Infraestructures La transformació en Indústria 4.0 requereix d'un conjunt ampli

TI d'infraestructures digitals. Aquestes infraestructures inclouen tant elements
de sofware; sistemes de tractament de dades, plataformes d'integració dels
processos de l'empresa (clients, existències, comandes, despesa
energètica, temps de producció i eficiència), etc. com elements de
hardware; sensors, PLCs, encòders, etc., que permetin dotar de
connectivitat a les diferents màquines i equipaments per tal de poder
capturar, emmagatzemar, monitoritzar i analitzar la informació que generen
i optimitzar i millorar d’aquesta manera els processos productius i en
definitiva la competitivitat de l’empresa.
4 Dades i Les dades són la clau pel control, la gestió i la presa de decisions en la
analítica Indústria 4.0. Per aquest motiu, les empreses han d’entendre i gestionar les
dades com un dels actius més importants. Les dades s’han de gestionar de
manera activa i estratègica al llarg de la cadena de valor en totes les etapes
del seu cicle de vida.
Definir i implementar un pla per a la recol·lecció, emmagatzematge, anàlisi,
valorització i compartició de les dades esdevé bàsic i necessari en l’èxit de
la implementació de la Indústria 4.0.
A la vegada, s’ha de trobar un equilibri entre l’intercanvi i la protecció de les
dades, garantint en tot moment la seguretat de les mateixes.
5 Organització, La transformació digital requereix d'un canvi de mentalitat a tota l'empresa

estratègia i que a la vegada necessita de nous models organitzatius en els que la
RRHH implicació de la direcció és clau.
La direcció empresarial ha de tenir una visió àmplia innovadora i entendre
la importància de la tecnologia com a factor de competitivitat a mig i llarg
termini.
S'instaura la necessitat d'establir rols que permetin una correcta implantació
d'iniciatives de digitalització i que aquestes estiguin totalment alineades amb
els objectius estratègics. Per sota de les capes de comandament i presa de
decisions, la indústria connectada demana d'una especialització cada
vegada més intensa en TI a tots els nivells de l'organització.
La contractació de personal qualificat en aquest àmbit, així com la promoció
de programes de formació i qualificació al personal ja existent serà una
tasca a tenir molt en compte en una correcta transformació en Indústria 4.0.
6 Ecosistema de Les empreses formen part d'estructures i cadenes de valor majors formades
negoci: clients, per socis, associacions i proveïdors, que necessiten de la compartició
proveïdors i d'informació, i per tant, d'una integració de dades, processos i sistemes de
socis gestió amb l'objectiu d'oferir més valor, més qualitat i més eficiència.
L'augment del valor de l'anàlisi de dades en aquest ecosistema implica que
es produeixi, de manera constant, un intercanvi de dades entre actors. En
aquest escenari, prendrà un valor cabdal la correcta protecció d’aquestes
dades.
Per tant, serà necessari establir aliances definint nous marcs de cooperació
en el que totes les parts puguin sortir beneficiades salvant les possibles
barreres inicials. A tot això, s’hi afegeix el lloc central que prenen els clients
i les seves demandes en l'ecosistema, obligant, cada vegada més, a una
ràpida resposta de la indústria als canvis que aquests plantegen.
61
8.2. Autodiagnosi del nivell de maduresa I4.0
Per tal de facilitar la ubicació de les empreses en aquest model, es presenta la taula
d’autodiagnosi següent, dividida en els 5 nivells i les 6 dimensions descrites, en la qual
s’identifiquen quines fites o actuacions caldria que l’empresa tingui implementardes per a cada
nivei per a cada dimensió de treball.
A l’hora de realizar l’autodiagnosi, cal tenir present que l’empresa pot quedar posicionada en
nivells diferents per a cada dimensió o, fins i tot, que pugi trobar-se entre dos nivells per a una
dimensió concreta, en funció de les actuacions realitzades. En tot cas, el diagnòstic és una
eina orientativa de posicionament i autodiagnosi per a un primer posicionament que permeti
decidir posteriors mesures d'actuació, a més de prioritzar les més urgents d'acord al pla
estratègic de l’empresa.
62
Productes, serveis i nous

Organització, estratègia y Ecosistema de negoci:
Nivell Processos productius models de Infraestructures TI Dades & analítica
RRHH clients, proveïdors i socis
negoci
• Processos parcialment • Productes, serveis i models • Sistemes d’informació • Dades bàsiques • Dubtes sobre el • Relació tradicional via
automatitzats sense de negoci tradicionals bàsics, aïllats sense operacionals, en múltiples potencial de la I4.0. telèfon, fax, i correu
Nivell 1 consideracions de sense solucions digitals elements de seguretat estàndards i suports • Estructura tradicional, electrònic.
Conscient digitalització. implementades. bàsics. d’informació. sense estratègia per • Web corporativa amb
• Manteniment reactiu. • L’anàlisi de la informació es l’adopció de la I4.0. informació general i amb
realitza de forma manual. poc contingut de valor.
• Full de ruta per la • Full de ruta per la • Xarxa de comunicacions • Pla per la gestió activa de • Pla d’implantació I4.0 • Distribució per diferents
digitalització dels implementació i industrial basada en les dades. alineat amb estratègia canals (online i offline).
processos. desenvolupament de smart estàndards. • Conceptualització i disseny de l’empresa. • Web corporativa amb
• Pla de manteniment products i serveis digitals. • Sistemes de gestió de la Base de Dades de • Inici dels primers funcionalitats i informació
preventiu. corporatius; ERP, CRM, coneixement integrada. projectes pilot. de valor.
Nivell 2 PLM, MES, etc. • Avaluació de • Integració de la
Principiant • Conceptualització de la conveniència de suport informació amb eines de
Digital plataforma integrada de expert en I4.0. gestió i analítica (CRM).
gestió de la producció.
• Mesures bàsiques de
seguretat.
• Pla de seguretat des del
disseny.
• Primers processos • Primers productes amb • Plataforma IoT integrada • Base de dades de • Generalització de • Estandardització de
productius digitalitzats i solucions digitals, segurs i amb funcionalitats coneixement centralitzada. l’adopció de la I4.0. protocols i nivells de
integrats. amb connectivitat a la bàsiques de control i • Captura i • Coordinació TI/TO. qualitat de servei (SLA)
• Planificació i control en plataforma integrada. planificació. emmagatzemament de les • Solucions mòbils per la amb socis i proveïdors.
base a KPI’s i regles de • Digitalització dels serveis: • Integració vertical dins dades d’interès dels interfície Home- • Pla de compartició de
coneixement expert. primers serveis digitals al l’empresa amb la processos i productes. Màquina (HMI) per dades i gestió de la IPR
Nivell 3 • Traçabilitat parcial. núvol i millora dels actuals integració dels diferents • Primers algoritmes per formació, control, amb els actors de
Competent amb l’ús de dades. sistemes de control, de l’anàlisi i extracció manteniment i l’ecosistema.
gestió i de cicle de d’informació. seguretat. • Primeres digitalitzacions
producte existents de les relacions amb
(SCADA, ERP, CRM i tercers amb
PLM, MES). automatització de
• Ciberseguretat TI/TO per comandes.
capes.
63
Productes, serveis i nous

Organització, estratègia y Ecosistema de negoci:
Nivell Processos productius models de Infraestructures TI Dades & analítica
RRHH clients, proveïdors i socis
negoci
• Totalitat dels processos • Cartera de productes i • Plataforma IoTamb • Models d’analítica de • Indústria 4.0 element • Gestió individualitzada i
automatitzats i serveis digitals basats en la funcionalitats avançades dades amb tècniques de estratègic. proactivitat vers al client.
integrats a la connectivitat i les dades. basades en sistemes de machine learning per la • Pla de formació en • Integració horitzontal
plataforma I4.0 amb • Nous models de negoci suport a la decisió, generació de nou tecnologies digitals. amb tercers: integració
gestió i control en gràcies a la digitalització, predictius i coneixement. • Incorporació de nous dels sistemes
temps real. amb solucions integrades recomanadors, amb la • Incorporació de dades perfils d’analítica de d’informació i relació
Nivell 4
• Primeres solucions pel client (B2C o B2B2C) al totalitat de plantes i externes a l’empresa dades i tecnologies automatitzada amb
Expert processos integrats.
d’optimització de llarg de la cadena de (mercat, xarxes socials, I4.0. clients, socis i
processos i subministrament. • Ciberseguretat amb entorn...) • Es reforça el proveïdors.
manteniments sistemes de detecció i departament de TI/TO
predictius en base a resposta en temps real. de l’empresa.
sistemes intel·ligents. • Solucions de AR per
HMI.
• Processos • Cartera de productes i • Integració amb sistemes • Millora contínua de la base • Pla de millora contínua • Consolidació i millora
automatitzats, serveis digitals de gestió de tercers. de coneixement amb en l’àmbit de la I4.0 en contínua de l’ecosistema
digitalitzats i integrats consolidada. • Plataforma amb informació de l’ecosistema. tots els nivells i àmbits de negoci de l’empresa a
verticalment amb • Nous models de negoci funcionalitats de • Millora contínua dels de l’empresa. través de la integració
capacitat per treballar disruptius. simulació i virtualització. models predictius i de les • Pla de seguretat horitzontal de sistemes i
amb lots mínims i • Lots de peça única i • Infraestructura TI/TO solucions de machine (holístic) amb gestió de l’automatització de
personalitzats. personalització total. modular i escalable a learning. la continuïtat del negoci processos.
• Optimització amb • Traçabilitat total i completa futures millores. davant incidències. • La col·laboració
Nivell 5
Líder Digital
simulació i dels productes (i • Millora contínua de les horitzontal és un dels
virtualització. components) en tota la solucions de seguretat. pilars de l’empresa.
• Subprocessos cadena de valor.
autònoms, màquines
autoconfigurables i
vehicles autònoms en
planta.
• Manteniment predictiu i
prescriptiu.
64
9. PLA D’ACCIONS PER UNA ADOPCIÓ GRADUAL DE LA

INDÚSTRIA 4.0
9.1. Pla d’acció
Basat en el model de maduresa proposat, aquest capítol presenta un conjunt de

recomanacions d'actuacions per tal d’avançar en els diferents nivells del model per a
cadascuna de les dimensions de l’empresa plantejades.
Com es posa de manifest en el present document, el procés d’implementar solucions

d’Indústria 4.0 en totes les dimensions de l’empresa fins a esdevenir un líder digital no és una
tasca senzilla. És per això que per portar-ho a terme amb èxit, és absolutament necessari la
implicació real de la direcció.
El procés es basa en l'augment gradual de la disponibilitat i l'ús integrat de les dades pertinents
mitjançant la connexió dels recursos, processos i productes de les empreses implicades en la
cadena de valor. A més, inclou la capacitat de generar un valor addicional de les dades
disponibles per, en última instància, maximitzar els beneficis dels clients. Així, es requereix
una transformació fonamental dels processos, de la cartera de productes i serveis i dels
models de negoci existents.
Figura 34. Passos per a la transformació en indústria 4.0

És important destacar que cada indústria té les seves particularitats, certes necessitats
específiques, a més de diferents estructures organitzatives, en funció de la seva mida, o el
seu sector.
Des d'aquesta òptica, totes les actuacions que es presenten a continuació, pretenen ser un
guia orientativa sobre els aspectes clau que cal seguir per millorar cadascuna de les
dimensions de l’empresa plantejades.
65
Si es desitja un full de ruta personalitzat i adaptat a les necessitats i a la realitat de l’empresa

és preferible recolzar-se en experts que donin suport en la identificació i priorització de les
actuacions específiques a implementar.
Les actuacions aquí recollides es consideren un conjunt representatiu d’aquelles més

importants que cal tenir en compte dins el procés d’adopció de la Indústria 4.0, però no
necessàriament seran les úniques que una indústria haurà d’afrontar.
Cal recordar, que el procés cap a l’excel·lència de processos a la Indústria 4.0 és un procés
continu que s'ha d'adaptar als canvis del mercat, a la demanda per part dels clients (sigui de
manera directa o indirecta) i a l'avenç de les tecnologies que potencien la producció en
diferents àmbits.
Aquest entorn canviant obliga a la indústria a adoptar una metodologia nova focalitzada, més
enllà de les noves tecnologies, en la valorització de les dades a tots els nivells. Un procés
continu que aporti resultats a mesura que s'avança en el camí d’implementació de la Indústria
4.0.
66
9.2. Llista d’actuacions
A continuació es presenta el llistat d’actuacions per tal d’avançar a través dels diferents nivells
del model de maduresa plantejat en el capítol anterior per cadascuna de les dimensions.
9.2.1. Processos Productius
Nivell 1: Conscient
1. Elaborar i posar en marxa un pla d’actuació a 3 anys per a la digitalització dels

processos industrials.
2. Estudiar els processos industrials i la maquinària d'operacions per tal de definir i
establir els indicadors (KPIs) que en permeti mesurar l'eficiència i productivitat.
3. Prioritzar processos i l'equipament a sensoritzar per permetre la captació de
dades en temps real.
4. Definir i implementar un pla de manteniment preventiu.
Nivell 2: Principiant Digital
1. Executar els primers pilots de digitalització de processos amb la incorporació de

sensorització, millora de l’automatització amb possibles sistemes robotitzats o de
robòtica col·laborativa, tecnologies de fabricació additiva, solució de traçabilitat i
implantació de sistemes de control basats en regles de coneixement.
2. Integrar les dades dels processos a la plataforma de gestió de la producció.
Nivell 3: Competent
1. Ampliar la digitalització a tots els processos industrials i integrar-los en la

plataforma de gestió de la producció, garantint la monitorització i el control en
temps real.
2. Optimitzar els primers processos mitjançant l’aplicació de tècniques de machine
learning, com poden ser les activitats de planificació i de configuració dels
treballs, o les de manteniment.
Nivell 4: Expert
1. Generalitzar l’optimització de tots els processos industrials amb l’ús de les

tècniques de machine learning, virtualització i simulació.
2. Dissenyar i posar en marxa subprocessos totalment autònoms, amb l’ús si escau
de vehicles autònoms.
3. Implementar Pla de manteniment predictiu i prescriptiu en tots els processos
(segons conveniència).
4. Elaborar i posar en marxa un Pla de millora contínua de la digitalització dels
processos industrials.
Nivell 5: Líder Digital
67
9.2.2. Productes, serveis i nous models de negoci
Nivell 1: Conscient
1. Elaborar i posar en marxa un full de ruta per la digitalització dels productes i

serveis actuals i/o nous.
2. Prioritzar la cartera de productes i serveis actuals a valoritzar mitjançant la
digitalització.
3. Identificar noves oportunitats de models de negoci gràcies a la digitalització.
4. Elaborar pla de retrofitting per la digitalització de les màquines instal·lades a client
(si és el cas).
1. Digitalitzar els primers productes ‘connectats al núvol’ amb la incorporació de

sensorització i implantació de sistemes de control basats en regles de
coneixement.
2. Dissenyar i posar en marxa els primers serveis digitals al núvol.
Nivell 3: Competent
1. Ampliar la digitalització a tots els productes i serveis del catàleg.

2. Optimitzar les prestacions dels primers productes mitjançant l’aplicació de
tècniques de machine learning, com poden ser la planificació i la configuració dels
treballs o el manteniment predictiu.
Nivell 4: Expert
1. Habilitar la capacitat per la personalització de producte segons les

especificacions dels clients.
2. Dotar els productes de capacitats autònomes (si escau).
3. Integrar la traçabilitat completa de productes i serveis, incloent-hi socis i
col·laboradors.
4. Posar en marxa nous models de negoci disruptius gràcies a la digitalització.
68
9.2.3. Infraestructures TI
Nivell 1: Conscient
1. Dissenyar i implantar una xarxa de comunicacions industrial basada en

estàndards (modular i escalable).
2. Conceptualitzar la plataforma integrada de gestió de la producció (MES).
Avaluació del model: solució pròpia o solució de mercat, avaluació de proveïdors,
etc.
3. Elaborar i implantar primeres mesures del pla de seguretat de l’informació
associat als processos industrials (ex: accés a màquines, permisos, etc.).
1. Posar en marxa el primer estadi de la plataforma integrada amb funcionalitats

bàsiques d’emmagatzemament, control, generació d’alertes, analítica de negoci
i generació d’informes.
2. Integrar la plataforma amb els sistemes de gestió corporatius (ERP, CRM, PLM)
3. Implantar solució completa de ciberseguretat en tots els processos industrials.
Nivell 3: Competent
1. Posar en marxa el segon estadi de la plataforma amb funcionalitats intel·ligents

basades en sistemes de suport a la decisió, sistemes predictius i recomanadors.
2. Completar la integració de totes les màquines i sistemes industrials a la
plataforma.
3. Integrar les plantes de producció a la plataforma.
4. Habilitar solucions de seguretat per la detecció i resposta en temps real davant
incidències i/o intrusos.
Nivell 4: Expert
1. Implantar el tercer estadi de la plataforma amb funcionalitats basades en la

virtualització i la simulació.
2. Integrar la plataforma amb sistemes d’informació de tercers.
3. Elaborar i posar en marxa els plans de millora contínua d’infraestructures i de
seguretat.
69
9.2.4. Dades & Analítica

7
Nivell 1: Conscient
1. Elaborar un Pla de gestió activa de les dades (recol·lecció, emmagatzemament,

estandarització anàlisis, compartició i arxivament) amb l’estudi de les dades
disponibles o a capturar que són de més interès i d’acord amb les actuacions i
processos prioritzats, i identificant els KPI’s prioritaris a analitzar.
2. Conceptualitzar i dissenyar la Base de Dades de coneixement integrada.
1. Capturar i emmagatzemar les dades de més interès en la Base de Dades

centralitzada.
2. Executar els primers pilots amb una analítica de dades basada en regles de
coneixement.
Nivell 3: Competent
1. Integrar totes les dades dels processos industrials a la plataforma al núvol i en

temps real.
2. Desenvolupar models d’analítica de dades amb tècniques de machine learning.
3. Incorporar dades externes a l’empresa, incloent dades del mercat, de client i
xarxes socials, clima i entorn, etc.
Nivell 4: Expert
1. Elaborar i posar en marxa un pla de millora contínua de la base de dades de

coneixement amb informació procedent de tot l’ecosistema (client, socis i
proveïdors).
2. Aprofundir en el detall i l’abast dels models predictius i de solucions de machine
learning.
70
9.2.5. Organització, estratègia y RRHH
Nivell 1: Conscient
1. Elaborar el Full de ruta per l’adopció de la Indústria 4.0 amb la contribució i

alineació dels diferents estaments i departaments de l’organització.
2. Prioritzar les actuacions a portar a terme amb la definició dels primers pilots.
3. Difondre i sensibilitzar l’organització sobre l’oportunitat de la Indústria 4.0.
4. Avaluar la necessitat de disposar de suport expert per portar a terme l’adopció de
la I4.0.
5. Habilitar les estructures transversals (ex: comitès d’innovació) per endegar i fer
seguiment dels projectes associats a la I4.0.
1. Executar primer pilots per l’adopció de la I4.0.

2. Establir la coordinació i la convergència de les activitats de gestió de la TI
(sistemes d’informació) i de la TO (sistemes industrials o tecnologies
d’operacions).
3. Elaborar i posar en marxa Pla per la millora de la interfície Home-Màquina (HMI)
mitjançant solucions digitals (ex: sensors, tablet, etc.), per tal de millorar les
capacitats dels operaris, la formació (ex: noves incorporacions), així com la salut
i seva seguretat laboral.
Nivell 3: Competent
1. Revisar resultats dels pilots i generalitzar l’adopció de la I4.0.

2. Reforçar el departament de TI/TO de l’organització, incorporant, segons
necessitat, perfils tècnics amb competències i expertesa en l’analítica de dades.
3. Elaborar i posar en marxa Pla de formació en tecnologies i solucions digitals.
4. Incorporar solucions de realitat augmentada (AR i VR) per la millora de la interfície
Home-Màquina, tant per facilitar l’execució de tasques de control i manteniment,
com per portar a terme accions de formació.
Nivell 4: Expert
1. Elaborar i posar en marxa pla de millora contínua en l’àmbit de la I4.0 de forma

alineada amb l’estratègia de l’empresa.
2. Dissenyar i posar en funcionament pla de seguretat (holístic) amb una gestió de
la continuïtat del negoci davant incidències.
71
9.2.6. Ecosistema de negoci: clients, proveïdors i socis
Nivell 1: Conscient
1. Adequar la web corporativa com a canal d’informació i interacció real amb els
clients o potencials clients. Dotant la web de continguts i funcionalitats d’interès
com catàlegs detallats de producte, documentació tècnica, butlletins o un servei
d’atenció en línia.
2. Integrar la informació de clients dels diferents canals (offline, web, xarxes socials,
emails, etc.) a la Base de Dades de clients (mtijançant sistema CRM).
1. Definir l’estandardització dels protocols i nivells de servei (SLA) que governen les
relacions amb els clients, socis i proveïdors.
2. Definir Pla per la compartició de dades i la gestió de la IPR (propietat intel·lectual
i industrial) resultant amb els diferents actors de l’ecosistema.
3. Desenvolupar les primeres relacions digitals amb clients i proveïdors amb
l’automatització de comandes.
Nivell 3: Competent
1. Implementar un sistema d’atenció amb gestió individualitzada i proactiva vers el

client (ex: davant incidències).
2. Integrar-se horitzontalment amb els sistemes d’informació dels principals clients,
socis i proveïdors.
Nivell 4: Expert
1. Consolidar l’ecosistema implementant un pla de millora contínua per la integració

horitzontal dels processos de negoci que defineixen aquest ecosistema.
2. Ampliar la formalització d’acords de compartició de dades i de gestió de la nova
IPR.
72
10. MECANISMES I INSTRUMENTS DE FINANÇAMENT
En aquest darrer apartat, s’identifiquen els diferents programes i mecanismes de finançament

existents que promouen i impulsen la digitalització industrial, ja sigui a través d’incentivar la
realització de projectes de recerca, desenvolupament i innovació, o de l’adquisició i
implantació de tecnologies i processos que augmentin la competitivitat de les empreses.
A la taula següent es presenten els principals instruments de finançament que es poden trobar
a nivell català, estatal i europeu.
Instrument Organització Objectiu Característiques
Subvenció d’entre un 25-50%

Incentivar la realització, de forma
en projectes a 2 anys amb
NUCLIS ACCIÓ individual o col·laborativa, d'activitats de
pressupost mínim de 100.000
R+D dutes a terme a Catalunya.
€.
Contractació, en forma de Cupons a la Subvenció de fins al 80%

innovació, de serveis com estudis de amb un màxim de 6.000€ per
Cupons a la
ACCIÓ vigilància, de viabilitat tecnològica, petits projectes realitzats per
innovació
desenvolupaments precompetitius, proveïdors acreditats per
validació de processos i prototips, etc. ACCIÓ.
Projectes concrets plantejats per les

Consorcs de 2-12 empreses
comunitats RIS3CAT, agrupacions
de la comunitat amb un
d’empreses i agents d’R+D+I catalans
RIS3CAT ACCIÓ pressupost mínim de 200.000
d’àmbits coincidents i col·laboren per
€ i 3 anys de durada. Amb un
incorporar l’R+D+I en activitats
50% de subvenció.
productives dels àmbits sectorials líders.
Suport financer d'entre

Impulsar projectes amb productes o
300.000 € i 2.000.000 € a
Innova serveis diferenciats dels que ja estan
empreses joves amb més de
Global: Small AVANÇSA disponibles al mercat, que abordin nous
3 anys de vida, per
capital nínxols de mercat i generin ocupació
desenvolupar el seu pla
qualificada a Catalunya.
estratègic.
Accelerar el desenvolupament de
productes, aconseguir un creixement Suport financer d'entre 2 i 8
Innova
orgànic i inorgànic, integrar-se amb milions d’€ a empreses en
Global:
AVANÇSA altres empreses o negocis, relleu fase de creixement (orgànic i
Growth
accionarial, implantar companyies inorgànic), i
capital
estrangeres amb necessitat de socis d'internacionalització.
locals o l'adquisició d’empreses.
Consorcis de mínim una

empresa i una entitat d’R+D
Promoure el desenvolupament de noves
amb 100% de subvenció de
RETOS tecnologies, l'aplicació empresarial de
MINECO les tasques de l’entitat d’R+D
Colaboración noves idees i tècniques i contribuir a la
i un préstec d’entre el 55 i el
creació de nous productes i serveis.
95% de les tasques de
l’empresa.
Impuls a empreses que incorporin

tecnologies avançades, generin llocs de Projectes amb un pressupost
REINDUS MINECO treball qualificats i incrementin la base mínim de 75.000 € amb un
exportadora i els productes industrials a ajut reemborsable.
altres mercats.
73
Instrument Organització Objectiu Característiques
Projectes empresarials individuals de Projectes d’R+D d’un mínim

PID caràcter aplicat per a la creació i millora de 12 mesos i 175.000 € amb
CDTI
significativa d'un procés productiu, un ajut del 75% parcialment
producte o servei. reemborsable.
Projectes empresarials que impliquen la

incorporació i adaptació de tecnologies
Projectes d’adquisició de
innovadores a nivell sectorial, i que
tecnologia d’un pressupost
LIC CDTI suposin un avantatge competitiu per a
mínim de i 175.000 € amb un
l'empresa. També actuacions
ajut reemborsable del 75%.
d'adaptació tecnològica per a la
introducció a nous mercats.
Grans projectes col·laboratius de Consorcis de 8 a 8 entitats

recerca industrial i desenvolupament d’entre 36 i 48 mesos de
experimental per a la realització d'una durada amb un pressupost
CIEN CDTI
recerca planificada en àrees mínim de 7m€ i un ajut
estratègiques de futur i amb potencial parcialment reemborsable del
projecció internacional. 75%
Posta en marxa de nous projectes Projectes per empreses

empresarials que requereixin l'ús de petites (màx 4 anys) d’entre 1
tecnologies o coneixements i 2 anys amb pressupost
NEOTEC CDTI
desenvolupats a partir de recerca, en mínim de 175.000 € amb una
els que l'estratègia de negoci es basa subvenció del 70% (màx de
en el desenvolupament de tecnologia. 250.000 €)
Projectes transnacionals d’R+D+i Consorcis d’entre 4-12

EUREKA orientats al mercat amb el suport de les participants amb una durada
network CDTI administracions i organismes de mitja de 30 mesos i un
projects finançament públics que representen finançament d’entre 1,5-15
EUREKA en 40 països membres. milions d’€.
Fast Track to Projectes d'innovació en fase de Consorcis de màxim 5

Comissió Europea
Innovation demostració a través del seu llançament entitats amb un màxim de 3
(H2020)
(FTI) comercial. Mínim TRL 6. milions d’€ de contribució.
Transformacions innovadores a través

Factories of
Comissió Europea d’R+D en: processos de fabricació Consorcis amb subvenció
the Future
(H2020) intel·ligents i adaptatius, digitals, d’entre 2-4 milions d’€.
(FoF)
fàbriques virtuals i indústries eficients.
SME Estudiar la viabilitat tècnica, econòmica i Subvenció de 50.000 € per

instrument: Comissió Europea comercial d'un nou producte, procés o desenvolupar el pla
fase 1 servei disruptiu. d’empresa del projecte.
Desenvolupar el pla de viabilitat i fer Subvenció d’un 70% per

SME totes les activitats necessàries prèvies a executar el pla de negoci
instrument: Comissió Europea la comercialització d’un producte previ a la comercialització en
fase 2 (prototips, assajos, proves pilot, un projecte d’entre 715.000 -
expansió i miniaturització). 3.500.000 €.
74
11. ANNEX
11.1. Anàlisi de propostes de models de maduresa existents
En aquest annex es presenta, a mode informatiu, un breu resum dels principals models de
maduresa existents i que han estat proposats per diferents actors del mercat, els quals,
comprenen a proveïdors de serveis de consultoria de negoci i tecnològica; fabricants
d’equipament electrònic industrial; enginyeries i proveïdors de serveis; solucions
tecnològiques i plataformes cloud IoT; o agències governamentals de promoció i foment del
negoci.
L’anàlisi es realitza en forma de comparativa de les principals característiques de cinc dels

models analitzats que es descriuen tot seguit:
Models de maduresa en I4.0

Entitat Descripció
Proveïdor de tecnologia, enginyeria i serveis en les
21
Robert Bosch GmbH següents àrees: solucions de mobilitat, tecnologia
(www.grupobosch.es) industrial, productes de consum, tecnologia per l’energia
i l’edificació.
Price Waterhousecoopers22 Proveïdor de serveis d’auditoria i consultoria en negoci,
(www.pwc.es) digitalització, seguretat, organització i recursos humans.
Proveïdor de solucions de programari industrial pel

23 desenvolupament de producte, manufactura,
PTC (Axeda)
(www.ptc.com) desenvolupament i gestió d’aplicacions informàtiques, i
plataforma al núvol de serveis IoT.
Proveïdor d’equips, solucions i serveis per a
Rockwell Automation24 l’automatització industrial. Les seves solucions abarquen
(www.rockwellautomation.co les xarxes industrials, control i l’automatització, sistemes
m) de gestió, seguretat industrial, seguretat dels treballadors
o serveis de consultoria i manteniment.
Agència que té per objectiu la promoció de la inversió i
Switzerland Global
l’exportació, donant suport a les empreses per la seva
Enterprise (S-GE) 25
internacionalització amb l’objectiu d’enfortir Suïssa com
(www.pwc.es)
a hub econòmic.
21 Febrer 2014, “Capitalizing on the Internet of Things”, Bosch, White Paper Series, Part I
22 R.Geissbauer, J.Vedso I S.Schrauf, 2016, “2016 Global Industry 4.0 Survey”,
PricewaterhouseCoopers.
23 2014, “Connected Product Maturity Model”, Axeda, white paper
24 Juliol 2014, “The Connected Enterprise Maturity Model”, Rockwell Automation, Publication CIE-
WP002-EN-P
25 Abril 2016, “INDUSTRY 4.0”, Switzerland Global Enterprise, Whitepaper-Oprotunities for the Swiss
Export Industry
75
PwC Bosch Rockwell Automation PTC (Axeda) S-GE
Model de maduresa de Model de maduresa de la

Model de maduresa de Model de maduresa de Model de maduresa del
Model l’Internet de les coses: com
producte connectat
Indústria 4.0 en les àrees clau
capacitats d’Indústria 4.0 l’empresa connectada
tenir èxit en un món connectat per a l’èxit
Promet una xarxa TI - TO més Representa la progressió de

Es basa en les conclusions
intel·ligent amb resultats de l’IoT i el retorn que l’empresa A 4 possibles nivells de
extretes d’una enquesta a 2000 Importància d'una
reducció significativa dels aconseguirà mitjançant maduresa els acompanya de 6
participants, representats de conscienciació a nivell
costos i millora de les l’ampliació de les seves dimensions que cobreixen
Característiques nou sectors industrials i 26 d'empresa per adoptar una
capacitats. Detallada cada pràcticament tots els nivells
capacitats. Incorpora mesures
països, i en l’experiència de transformació digital el més
i accions per assegurar un nivell i les mesures a organitzatius que poden existir
treballar amb les empreses aviat possible.
canvi efectiu en tecnologies i empendre per avançar al en una companyia.
líders.
en cultura organitzativa. següent nivell.
• Valoració
• Desconnectat
• Aïllat • Xarxes i controls
• Principiant digital • Connectat • Principiant digital
• Connectat actualitzats i segurs
Nivells de • Integrador vertical • Útil • Integrador vertical
• Manejat • Capital de treball de dades
maduresa • Integrador horitzontal • Intel·ligent • Integrador horitzontal
• Optimitzat (WDC) definit i organitzat
• Campió digital • Optimitzat • Campió digital
• Diferenciat • Analítica
• Diferenciat
• Col·laboració
• Models de negoci digitals i

accés a clients
• Digitalització de producte i
oferta de serveis
• Models, productes i serveis
• Digitalització i integració de
• Mercat i accés a clients
les cadenes de valor • Usuaris
• Cadena de valor, processos
verticals i horitzontals • Empreses
Dimensions - - • Arquitectura TI
• Dades i analítica com a • Coses
• Aspectes legals, seguretat,
capacitat central • Socis
riscos i impostos
• Arquitectura TI àgil
• Cultura i organització
• Seguretat, aspectes legals i
impostos
• Organització, treballadors i
cultura digital
76

SmartCAT - Model Maduresa I4.0

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

SmartCAT - Model Maduresa I4.0

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Model de maduresa per l'adopció de la

Informe independent promogut per la Secretaria de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat

7.1.2. Preview: la monitorització del procés de injecció de plàstic ...............................51

Figura 2. % Contribució de la indústria a l'economia de la UE ............................................................. 17

Figura 3. PIB per Habitant (€,2015) ...................................................................................................... 17

Figura 4. La indústria Catalana ............................................................................................................. 18

Figura 5. Inversió en R+D+I (%,2016)................................................................................................... 19

Figura 6. Exportacions catalanes (Milers de milions d'€) ...................................................................... 19

Figura 7. Implementació TIC a l'empresa catalana (2016) ................................................................... 20

Figura 8. Customització de producte ..................................................................................................... 23

Figura 9. Reducció del temps de llançament dels nous models ........................................................... 24

Figura 10. Cadena de valor distribuïda globalment .............................................................................. 25

Figura 11. Impacte de polítiques de sostenibilitat ................................................................................. 26

Figura 12. Envelliment de la població ................................................................................................... 27

Figura 13. Evolució de la indústria ........................................................................................................ 28

Figura 14. Elements clau de la Indústria 4.0 ......................................................................................... 29

Figura 15. Elements de la Indústria 4.0 i el concepte de fàbrica intel·ligent ......................................... 30

Figura 16. Beneficis de la Indústria 4.0 ................................................................................................. 34

Figura 18. Les professions més demandades en la Indústria 4.0......................................................... 37

Figura 19. Tipologia d'incidents en ciberseguretat ................................................................................ 38

Figura 20. Cadena de producció tradicional vs Ecosistema integrat .................................................... 39

Figura 21. Redefinició de processos i innovació disruptiva .................................................................. 39

Figura 22. Tecnologies facilitadores ...................................................................................................... 40

Figura 23. Aplicació de les tecnologies en la fàbrica 4.0 ...................................................................... 40

Figura 24. Avantatges de l'IoT aplicat a la indústria.............................................................................. 41

Figura 25. Avantatges del Big Data i l'analítica ..................................................................................... 42

Figura 26. Avantatges de la computació al núvol ................................................................................. 43

Figura 27. Avantatges de la integració horitzontal i vertical de sistemes ............................................. 44

Figura 28.Ciberseguretat ....................................................................................................................... 45

Figura 29. Avantatges de la ciberseguretat........................................................................................... 45

Figura 30. Avantatges de la robòtica col·laborativa .............................................................................. 46

Figura 31. Avantatges de la realitat augmentada ................................................................................. 47

Figura 32.Avantatges de la simulació en la indústria ............................................................................ 48

Figura 33. Avantatges de la impressió 3D ............................................................................................ 49

Figura 34. Passos per a la transformació en indústria 4.0 .................................................................... 65

Acrònim Nom Descripció

Acrònim Nom Descripció

Es destaca en aquest sentit, un inici de procés de reindustrialització en el territori; la represa

Conceptualment, el sector industrial es veu condicionat per una elevada i creixent

La importància de la Indústria 4.0 es troba en el fet que suposa un salt qualitatiu en

Una vegada identificada la importància de l’adopció de Indústria 4.0 i en què consisteix, la

Per acabar, l’estudi es completa identificant els principals mecanismes i instruments de

El 28 d’octubre del 2014, el Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar l’Estratègia

• El desplegament de l’estratègia de territori intel·ligent del Govern català (SmartCAT),

• El desplegament i la gestió coordinada d’infraestructures tecnològiques i de

• L’adopció de mesures i d’eines tecnològiques conjuntes en l’àmbit de la

• L’impuls d’una nova Administració Digital, producte de la digitalització de les

• El desenvolupament de la Indústria 4.0, tot difonent entre el teixit empresarial la

2.1. A qui va adreçat el document

Aquest document s’adreça principalment a directius, gerents i caps d’innovació de les

2.2. Objectiu i abast del document

És en el capítol 8 on es defineix i es presenta una proposa de model de maduresa per l’adopció

3. ESCENARI ACTUAL DEL SECTOR INDUSTRIAL

3.1. Context general

Figura 1. Sector Industrial de Fabricació de la UE

Malgrat la importància que reflecteixen aquestes dades, la contribució relativa de la indústria

Aquest procés de "desindustrialització" europeu ha estat conseqüència del procés invers

Figura 2. % Contribució de la indústria a l'economia de la UE

3.2. Context de la indústria catalana i la factibilitat de l’adopció de la

Figura 3. PIB per Habitant (€,2015)

La importància de la indústria catalana queda pal·lesa en el fet que és la principal contribuïdora

Figura 4. La indústria Catalana

La indústria catalana presenta un seguit de característiques que s’han de tenir en compte a