Nofc 19-20

Normes d’Organització i
Funcionament del Centre
Escola Llums del Nord

Codi de centre 17008419
Escola Llums del Nord NOFC
ÍNDEX Pàgina
TÍTOL 1. INTRODUCCIÓ 4
TÍTOL 2. CONCRECIÓ I PREVISIONS DEL PEC 6

CAPÍTOL 1: PER ORIENTAR L’ORGANITZACIÓ I GESTIÓ DEL CENTRE 6
CAPÍTOL 2: PER ORIENTAR EL RENDIMENT DE COMPTES AL CONSELL ESCOLAR 6
DE LA GESTIÓ DEL PEC
CAPÍTOL 3: APROVACIÓ, REVISIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL PEC 6
TÍTOL 3. ESTRUCTURA ORGANITZATIVA DE GOVERN I DE COORDINACIÓ DEL 7

CENTRE
CAPÍTOL 1: ÒRGANS UNIPERSONALS DE DIRECCIÓ 7
Secció 1. DIRECCIÓ 7
Secció 2. CAP D’ESTUDIS 9
Secció 3. SECRETARI 9
CAPÍTOL 2: ÒRGANS COL·LEGIATS DE PARTICIPACIÓ EN EL GOVERN I LA 10
GESTIÓ DEL CENTRE
Secció 1. CONSELL ESCOLAR DEL CENTRE 10
CAPÍTOL 3. EQUIP DIRECTIU 13
CAPÍTOL 4. CONSELL DE DIRECCIÓ 14
CAPÍTOL 5. ÒRGANS UNIPERSONALS DE COORDINACIÓ 14
Secció 1. COORDINADOR/A DE CICLE 14
Secció 2. COORDINADOR/A DIGITAL 14
Secció 3. COORDINADOR/A DE LLENGUA I INTERCULTURALITAT 15
Secció 4. COORDINADOR/A DE RISCOS LABORALS 15
TÍTOL 4. ORGANITZACIÓ PEDAGÒGICA DEL CENTRE 17

CAPÍTOL 1. ORGANITZACIÓ DEL PROFESSORAT 17
Secció 1. EQUIPS DOCENTS DE CICLE 17
Secció 2: COMISSIONS ACADÈMIQUES 17
Secció 3: COMISSIONS DE TREBALL 19
CAPÍTOL 2. ORGANITZACIÓ DE L’ALUMNAT 20
Secció 1. CRITERIS PER L’ORGANITZACIÓ DE L’ALUMNAT 20
Secció 2. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT 20
Secció 3. MESURES PER FER EFECTIVA L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT 21
Secció 4. PLANS INDIVIDUALITZATS 22
Secció 5. ATENCIÓ ALS ALUMNES NOUVINGUTS 22
CAPÍTOL 3. ACCIÓ I COORDINACIÓ TUTORIAL 23
CAPÍTOL 4. MESTRES ESPECIALISTES 24
TÍTOL 5. DE LA CONVIVÈNCIA EN EL CENTRE 25
1
CAPÍTOL 1. CONVIVÈNCIA I RESOLUCIÓ DE CONFLICTES. QÜESTIONS 25

GENERALS
Secció 1. MESURES DE PROMOCIÓ DE LA CONVIVÈNCIA 25
Secció 2. MECANISMES PER A LA PROMOCIÓ I RESOLUCIÓ DE CONFLICTES 26
CAPÍTOL 2. MEDIACIÓ ESCOLAR 28
CAPÍTOL 3. RÈGIM DISCIPLINARI DE L’ALUMNAT. CONDUCTES GREUMENT 28
PERJUDICIALS PER A LA CONVIVÈNCIA EN EL CENTRE
Secció 1. CONDUCTES SANCIONABLES 28
Secció 2. SANCIONS IMPOSABLES (ART. 37.3 LEC) 29
Secció 3. COMPETÈNCIA PER IMPOSAR LES SANCIONS (ART. 25 DECRET 29
102/2010)
Secció 4. PREINSCRIPCIONS (ART. 25 DECRET 102/2010) 29
Secció 5. GRADUCACIÓ DE LES SANCIONS. CRITERIS (ART. 24.3 I 24.4 DECRET 29
102/2010)
Secció 6. GARANTIES I PROCEDIMENT EN LA CORRECCIÓ DE LES FALTES (ART. 30
25 DECRET 102/2010)
CAPÍTOL 4. RÈGIM DISCIPLINARI DE L’ALUMNAT. CONDUCTES CONTRÀRIES A 30
LA CONVIVÈNCIA EN EL CENTRE
Secció 1. CONDUCTES CONTRÀRIES A LA CONVIVÈNCIA EN EL CENTRE 30
Secció 2. MESURES CORRECTORES I SANCIONADORES 31
Secció 3. CIRCUMSTÀNCIES ATENUANTS I AGREUJANTS 32
Secció 4. FALTES D’ASSISTÈNCIA A CLASSE I PUNTUALITAT. MESURES 32
CORRECTORES
Secció 5. APLICACIÓ DE MESURES CORRECTORES 33
Secció 6. PROCEDIMENT ABREUJAT EXPEDIENT 34
Secció 7. INFORMACIÓ A LES FAMÍLIES 34
TÍTOL 6. DE L’ALUMNAT I DEL PROFESSORAT 35

CAPÍTOL 1. DE L’ALUMNAT 35
Secció 1. DELS DRETS 35
Secció 2. DELS DEURES 36
CAPÍTOL 2. DEL PROFESSORAT 36
Secció 1. DELS DRETS 36
Secció 2. DELS DEURES 37
TÍTOL 7. COL·LABORACIÓ I PARTICIPACIÓ DELS SECTORS DE LA COMUNITAT 37

ESCOLAR
CAPÍTOL 1. ASPECTES GENERALS 37
CAPÍTOL 2. INFORMACIÓ A LES FAMÍLIES 37
2
CAPÍTOL 3. ASSOCIACIÓ DE MARES I PARES D’ALUMNES 38

CAPÍTOL 4. CARTA DE COMPROMÍS EDUCATIU 39
CAPÍTOL 5. RÈGIM LINGÜÍSTIC DE L’ESCOLA LLUMS DEL NORD 39
TÍTOL 8. FUNCIONAMENT DEL CENTRE 40

CAPÍTOL 1. ASPECTES GENERALS 40
Secció 1. ENTRADES I SORTIDES DEL CENTRE 40
Secció 2. VISITES DELS PARES 41
Secció 3. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES I EXTRAESCOLARS 41
Secció 4. VIGILÀNCIA DE L’ESBARJO 43
Secció 5. DE LES ABSÈNCIES DEL PROFESSORAT I DELS ALUMNES 43
Secció 6. HORARI DEL CENTRE 44
Secció 7. UTILITZACIÓ DELS RECURSOS MATERIALS 44
Secció 8. ACTUACIONS EN EL SUPÒSIT DE RETARD EN LA RECOLLIDA DE 45
L’ALUMNAT A LA SORTIDA DEL CENTRE
Secció 9. ACTUACIONS EN EL SUPÒSIT D’ABSENTISME DE L’ALUMNAT 45
Secció 10. ADMISSIÓ D’ALUMNES MALALTS I DELS ACCIDENTS 46
Secció 11. SEGURETAT, HIGIENE I SALUT 46
Secció 12. CONSIDERACIONS SOBRE EL VESTUARI 47
Secció 13. NORMATIVA DIGITAL. GSUITE 47
CAPÍTOL 2. DE LES QUEIXES I RECLAMACIONS 49
Secció 1. ACTUACIONS EN CAS DE QUEIXES SOBRE LA PRESTACIÓ DE SERVEI 49
QUE QÜESTIONI L’EXERCICI PROFESSIONAL DEL PERSONAL DOCENT
Secció 2. RECLAMACIONS SOBRE LES QUALIFICACIONS OBTINGUDES AL 49
LLARG DEL CURS
Secció 3. IMPUGNACIONS DE DECISIONS DELS ÒRGANS I PERSONAL DEL 49
CENTRE
CAPÍTOL 3. SERVEIS ESCOLARS 50
Secció 1. SERVEI DE MENJADOR 50
Secció 2. SERVEI DE TRANSPORT ESCOLAR 50
CAPÍTOL 4. GESTIÓ ECONÒMICA 51
CAPÍTOL 5. GESTIÓ ACADÈMICA I ADMINISTRATIVA 51
Secció 1. DE LA DOCUMENTACIÓ ACADÈMICA-ADMINISTRATIVA 51
Secció 2. ALTRE DOCUMENTACIÓ 52
CAPÍTOL 6. DEL PERSONAL D’ADMINISTRACIÓ I SERVEIS I SUPORT 52
SOCIOEDUCATIU DEL CENTRE
DISPOSICIONS FINALS 52
3
TÍTOL 1. INTRODUCCIÓ
Aquest document recull les Normes d’Organització i Funcionament (NOFC) de l’escola
Llums del Nord de Puigcerdà.
El nostre centre és una comunitat educativa, una comunitat de treball en equip. Com a tot
grup de convivència, la nostra comunitat, per tenir consciència dels seus actes,
obligacions i drets, necessita d’unes normes reguladores establertes i d’acord amb
instàncies legislatives superiors. Per tal que tots els membres d’aquesta comunitat
desenvolupin les tasques en ordre, respecte i disciplina, s’estableixen les següents
Normes d’Organització i Funcionament (NOFC).
Aquest reglament es basa en la concreció dels trets d’identitat recollits en el PEC.
Apleguen també el conjunt d’acords i decisions d’organització i funcionament, que han
de fer possible el treball educatiu i de gestió que permeti assolir els objectius proposats
al PEC i a la PGA.
El decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius (DOGC
núm.5686, de 05/08/2010) estableix, en el seu article 18, el que els centres han de
determinar a les NOFC.
Normes d’Organització i Funcionament del centre. Aprovació
 Els centres han de determinar les seves normes d’organització i funcionament.
 Les normes d’organització i funcionament han d’aplegar el conjunt d’acords i
decisions d’organització i de funcionament que s’hi adopten per fer possible, en
el dia a dia, el treball educatiu i de gestió que permet assolir els objectius
proposats en el projecte educatiu del centre i en la seva programació anual.
 Correspon al Consell Escolar, a proposta de la direcció del centre públic o de la
titularitat del centre privat concertat, aprovar les normes d’organització i
funcionament i les seves modificacions. En ambdós casos, es poden aprovar
globalment o per parts. L’article 19 indica quins elements cal determinar en
aquestes NOFC així com aquells que es poden incloure.
 L’estructura organitzativa de govern i coordinació del centre i la concreció de les
previsions del projecte educatiu per orientar l’organització pedagògica, el
rendiment de comptes al Consell Escolar en relació a la gestió del projecte
educatiu i, si s’escau, l’aplicació dels acords de coresponsabilitat.
 El procediment d’aprovació, revisió i actualització del projecte educatiu.
 Els mecanismes que han d’afavorir i facilitar el treball en equip del professorat.
4
 Les concrecions que s’escaiguin sobre la participació en el centre dels sectors de

la comunitat escolar i sobre l’intercanvi d’informació entre el centre i les famílies,
col·lectivament i individualment, així com els mecanismes de publicitat necessaris
perquè les famílies puguin exercir el seu dret a ser informades.
 L’aplicació de mesures per a la promoció de la convivència i dels mecanismes de
mediació, així com la definició de les irregularitats en què pot incórrer l’alumnat
que no siguin greument perjudicials per a la convivència i l’establiment de les
mesures correctores d’aquestes irregularitats i les circumstàncies que poden
atenuar o agreujar la gravetat de la conducta de l’alumnat.
5
TÍTOL 2. CONCRECIÓ I PREVISIONS DEL PEC

CAPÍTOL 1: PER ORIENTAR L’ORGANITZACIÓ I GESTIÓ DEL CENTRE
L’estructura d’organització i de gestió ha de permetre i facilitar, en el marc del projecte
educatiu:
a) L’autonomia de gestió organitzativa i pedagògica de l’escola i la definició dels
seus objectius.
b) L’assoliment dels objectius didàctics i pedagògics dels ensenyaments que s’hi
imparteixen i la seva adequació a les necessitats de l’entorn i context
sociocultural.
c) La participació de la comunitat educativa en la direcció i gestió del centre i
l’exercici dels drets i deures dels membres que la componen.
d) La millora dels processos d’ensenyament i aprenentatge i d’avaluació dels
alumnes.
e) La investigació i innovació educatives i la formació del personal docent.
CAPÍTOL 2: PER ORIENTAR EL RENDIMENT DE COMPTES AL CONSELL

ESCOLAR DE LA GESTIÓ DEL PEC
El PEC és un document escolar a llarg termini. Els projectes de direcció han de concretar,
per a quatre anys, les prioritats que es tindran en aquest període, i el Consell Escolar
n’ha de ser informat.
Les programacions generals anuals han de concretar per a un any, les prioritats que
s’han marcat en el projecte de direcció.
El Consell Escolar ha d’aprovar les concrecions del PEC que es fan anualment a la
programació general i cada quatre anys en la renovació del mandat de la direcció.
CAPÍTOL 3: APROVACIÓ, REVISIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL PEC

El PEC serà revisat totalment com a màxim cada 10 anys, sense perjudici que es facin
revisions parcials sempre que la comunitat educativa a través del Consell Escolar o la
direcció, ho considerin oportú.
El Consell Escolar ha d’aprovar cada modificació total o parcial que es faci del PEC.
6
TÍTOL 3. ESTRUCTURA ORGANITZATIVA DE GOVERN I DE

COORDINACIÓ DEL CENTRE
CAPÍTOL 1: ÒRGANS UNIPERSONALS DE DIRECCIÓ

A l’article 30 de Decret 102/2010, de 3 d’agost d’autonomia dels centres educatius
s’estableix que els òrgans unipersonals de direcció dels centres públics són el director o
directora, el secretari o secretària, el cap o la cap d’estudis i els que es puguin preveure
en les normes d’organització i funcionament del centre, d’acord amb el que preveu
l’article 34.
Secció 1. DIRECCIÓ
Sense detriment dels que s’estableix en el Decret 155/2010, de 2 de novembre, de la
direcció dels centres educatius públics i del personal directiu professional docent on
s’estableixen en el seu capítol 2 les funcions i atribucions de la direcció del centre,
podem establir que el director o directora és responsable de l'escola, del seu
funcionament i administració. Exerceix la direcció pedagògica i és el cap de tot el
personal.
Funcions del director (Article 142. Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació)
El director o directora té funcions de representació, funcions de lideratge pedagògic i
de lideratge de la comunitat escolar i funcions de gestió. Aquestes funcions s’exerceixen
en el marc de l’ordenament jurídic vigent, del projecte educatiu del centre i del projecte
de direcció aprovat.
1. Corresponen al director o directora les funcions de representació següents:
a) Representar el centre.
b) Exercir la representació de l’Administració educativa en el centre.
c) Presidir el consell escolar, el claustre del professorat i els actes acadèmics del centre.
d) Traslladar les aspiracions i les necessitats del centre a l’Administració educativa i
vehicular al centre els objectius i les prioritats de l’Administració.
2. Corresponen al director o directora les funcions de direcció i lideratge pedagògics
següents:
a) Formular la proposta inicial de projecte educatiu i les modificacions i adaptacions
corresponents.
b) Garantir que el català sigui la llengua vehicular de l’educació, administrativa i de
comunicació en les activitats del centre, d’acord amb el que disposen el títol II i el
projecte lingüístic del centre.
7
c) Establir els elements organitzatius del centre determinats pel projecte educatiu.
d) Proposar, d’acord amb el projecte educatiu i les assignacions pressupostàries,la
relació de llocs de treball del centre i les modificacions successives.
e) Instar que es convoqui el procediment de provisió de llocs a què fa referència l’article
124.1 i presentar les propostes a què fa referència l’article 115.
f) Orientar, dirigir i supervisar les activitats del centre i dirigir l’aplicació de la
programació general anual.
g) Impulsar, d’acord amb els indicadors de progrés, l’avaluació del projecte educatiu i,
eventualment, dels acords de coresponsabilitat.
h) Participar en l’avaluació de l’exercici de les funcions del personal docent i de l’altre
personal destinat al centre, amb l’observació, si escau, de la pràctica docent a l’aula.
3. Corresponen al director o directora les funcions següents amb relació a la
comunitat escolar:
a) Garantir el compliment de les normes de convivència i adoptar les mesures
disciplinàries corresponents.
b) Assegurar la participació del consell escolar.
c) Establir canals de relació amb les associacions de mares i pares d’alumnes i, si s’escau,
amb les associacions d’alumnes.
4. Corresponen al director o directora les funcions relatives a l’organització i la gestió
del centre següents:
a) Impulsar l’elaboració i l’aprovació de les normes d’organització i funcionament del
centre i dirigir-ne l’aplicació.
b) Nomenar els responsables dels òrgans de gestió i coordinació establerts en el
projecte educatiu.
c) Emetre la documentació oficial de caràcter acadèmic establerta per la normativa
vigent.
d) Visar les certificacions.
e) Autoritzar les despeses i ordenar els pagaments d’acord amb el pressupost aprovat.
f) Contractar béns i serveis dins els límits establerts per l’Administració educativa i actuar
com a òrgan de contractació.
g) Dirigir i gestionar el personal del centre per garantir que compleix les seves funcions,
la qual cosa comporta, si escau, l’observació de la pràctica docent a l’aula.
5. El director o directora té qualsevol altra funció que li assigni l’ordenament i totes les
relatives al govern del centre no assignades a cap altre òrgan.
8
6. El director o directora, en l’exercici de les seves funcions, té la consideració d’autoritat

pública i gaudeix de presumpció de veracitat en els seus informes i d’ajustament a la
norma en les seves actuacions, llevat que es provi el contrari. El director o directora, en
l’exercici de les seves funcions, és autoritat competent per a defensar l’interès superior
de l’infant.
7. La regulació del complement retributiu del director o directora relatiu a les funcions
de direcció ha de tenir en compte la complexitat del centre que dirigeix.
Secció 2. CAP D’ESTUDIS

El o la cap d’estudis seguint l’article 32 del Decret 102/2010, de 3 d’agost d’autonomia
dels centres educatius, és nomenat/da per la direcció del centre, per un període no
superior al del mandat de la direcció, entre el professorat que és destinat al centre, com
a mínim, per un curs sencer.
El o la cap d’estudis substitueix el director o la directora en cas d’absència, malaltia o
vacant.
Funcions del cap d’estudis
Les funcions que el director o la directora del centre té delegades a el o la cap d’estudis
són les que s’estableixen en l’article 147.4 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol
d’educació.
a) Vetllar perquè s’aprovin un desplegament i una concreció del currículum coherents
amb el projecte educatiu i garantir-ne el compliment.
b) Assegurar l’aplicació de la carta de compromís educatiu, del projecte lingüístic i dels
plantejaments tutorials, coeducatius i d’inclusió, i també de tots els altres plantejaments
educatius del projecte educatiu del centre recollits en el projecte de direcció.
c) Vetllar per la formulació i pel compliment de la carta de compromís educatiu del
centre.
Secció 3. SECRETARI
A l’article 33 del Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius
s’estableix que el secretari o secretària del centre és nomenat/da per la direcció del
centre, per un període no superior al del mandat de la direcció, entre el professorat
que és destinat al centre, com a mínim per un curs sencer. Correspon al secretari o a la
secretària l’exercici de les funcions delegades per la direcció del centre d’entre les
previstes a l’article 147.4 següents:
Funcions del secretari
9
a) Assegurar la custòdia de la documentació acadèmica i administrativa pel secretari o

secretària del centre.
b) Elaborar, juntament amb la direcció del centre, les diferents partides pressupostaries
per a cada any.
c) Portar a terme la correcta gestió econòmica del centre, fent el registres corresponents
i informar d’aquesta gestió a la comissió econòmica i al consell escolar.
d) Totes les gestions relacionades amb l’àmbit de la gestió econòmica i documental
pròpies per un correcte funcionament del centre.
CAPÍTOL 2: ÒRGANS COL·LEGIATS DE PARTICIPACIÓ EN EL GOVERN I LA

GESTIÓ DEL CENTRE
Secció 1.CONSELL ESCOLAR DEL CENTRE

Tal i com s’estableix a l’article 148 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol d’educació, el
consell escolar és l’òrgan de participació de la comunitat escolar en el govern del
centre.
1.1.FUNCIONS
A l’article 148 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol d’educació en el punt 3 s’estableixen
quines són les funcions del consell escolar:
Corresponen al consell escolar les funcions següents:
a) Aprovar el projecte educatiu i les modificacions corresponents per una majoria de tres
cinquenes parts dels membres.
b) Aprovar la programació general anual del centre i avaluar-ne el desenvolupament i
els resultats.
c) Aprovar les propostes d’acords de corresponsabilitat, convenis i altres acords de
col·laboració del centre amb entitats o institucions.
d) Aprovar les normes d’organització i funcionament i les modificacions corresponents.
e) Aprovar la carta de compromís educatiu.
f) Aprovar el pressupost del centre i el rendiment de comptes.
g) Intervenir en el procediment d’admissió d’alumnes.
h) Participar en el procediment de selecció i en la proposta de cessament del director o
directora.
i) Intervenir en la resolució dels conflictes i, si escau, revisar les sancions als alumnes.
j) Aprovar les directrius per a la programació d’activitats escolars complementàries i
d’activitats extraescolars, i avaluar-ne el desenvolupament.
10
k) Participar en les anàlisis i les avaluacions del funcionament general del centre i
conèixer l’evolució del rendiment escolar.
l) Aprovar els criteris de col·laboració amb altres centres i amb l’entorn.
m) Qualsevol altra que li sigui atribuïda per les normes legals o reglamentàries.
1.1. COMPOSICIÓ
En el Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius al seu article
45 s’estableix quina ha d’ésser la composició del consell escolar.
Sense perjudici del que s’estableix en l’article 27 del mateix decret, el consell escolar de
l’escola Llums del Nord està integrat per les següents persones membres:
a) El director o directora, que el presideix
b) El cap o la cap d’estudis.
c) Un o una representant de l’ajuntament de Puigcerdà
d) Tres representants del professorat elegits pel claustre.
e) Tres representants dels pares i mares o tutors. Dos elegits respectivament per ells i
entre ells. El tercer en representació de l’Associació de Mares i Pares d’Alumnes
f) Un o una representant del personal d’administració i serveis, elegit per i entre aquest
personal.
El/La secretari/a del centre no és membre del consell escolar, però hi assisteix amb veu
i sense vot, i exerceix la secretaria del consell.
1.1. FUNCIONAMENT
s’estableix el funcionament general del consell escolar. Així es determina que:
1. Les funcions del consell escolar són les que estableix l’article 148.3 de la Llei
d’educació. A més, li correspon vetllar i donar suport a l’equip directiu per al compliment
de la programació anual del centre i del projecte de direcció el qual, en el marc del
projecte educatiu del centre, vincula l’acció del conjunt d’òrgans de govern unipersonals i
col·legiats d’acord amb l’article 144.4 de la Llei d’educació.
2. El consell escolar ha d’aprovar les seves normes de funcionament. En allò que no
estigui previst s’han d’aplicar les normes reguladores dels òrgans col·legiats de
l’Administració de la Generalitat.
3. El consell escolar del centre es reuneix preceptivament una vegada al trimestre i
sempre que el convoca el director o directora del centre o ho sol·licita al menys un terç
de les seves persones membres. A més, s’ha de fer una reunió a principi de curs i una
altra a la seva finalització.
11
4. Les decisions del consell escolar es prenen normalment per consens. Si no és possible
arribar-hi, la decisió s’adopta per majoria de les persones membres presents, llevat dels
casos en què la normativa determini una altra majoria qualificada.
5. La convocatòria de les reunions s’ha de trametre per la presidència del consell amb
una antelació mínima de 48 hores, juntament amb la documentació que hagi de ser
objecte de debat, i, si escau, d’aprovació. El consell escolar es pot reunir d’urgència,
sense termini mínim per a la tramesa de la convocatòria, si totes les persones membres hi
estan d’acord.
6. Quan en l’ordre del dia s’incloguin temes o qüestions relacionades amb l’activitat
normal del centre que estiguin sota la tutela o responsabilitat immediata d’alguna
persona membre de la comunitat educativa que no sigui membre del consell escolar, se’l
podrà convocar a la sessió per tal que informi sobre el tema o qüestió corresponent.
7. De manera extraordinària es podran convocar reunions del consell escolar de manera
virtual. Aquestes reunions no exclouran les reunions prescriptives de cada trimestre.
1.4 COMISSIONS DE TREBALL
s’estableix que a les NOFC es poden establir comissions d’estudi i informació en el si del
consell escolar i delimitar els àmbits d’actuació i les funcions que se’ls encomana per tal
que formulin aportacions i propostes al plenari del consell.
Entre les comissions que s’estableixin en el si del consell escolar hi ha d’haver
perceptivament una comissió econòmica, integrada pel director/a, que la presideix, el
secretàri/a, un professor/a i un representant dels pares i mares.
La comissió econòmica supervisa la gestió econòmica del centre i formula, d’ofici o a
requeriment del consell, les propostes que siguin escaients en aquesta matèria.
El consell escolar pot autoritzar que s’incorporin d’altres persones membres de la
comunitat educativa a una comissió quan sigui d’interès per als objectius de la comissió.
1.5 RENOVACIÓ DE LES PERSONES MEMBRES DEL CONSELL ESCOLAR
Sense detriment del que s’estableix a l’article 28 de Decret 102/2010, de 3 d’agost,
d’autonomia dels centres educatius, les persones membres del consell escolars,
representants electes dels diferents sectors, ho són per un període de quatre anys.
El consell escolar es renovarà per meitats de les persones representants electes de cada
sector cada dos anys, en el primer trimestre del curs escolar.
Les eleccions per a la constitució o renovació del consell escolar les convoca el director/a
del centre, dins les dates que a aquest respecte fixi amb caràcter general del
Departament d’Ensenyament.
12
Si es produeix una vacant en el consell escolar aquesta s’ha d’ocupar pe la candidatura

més votada en les darreres eleccions. Si no hi ha més candidats per cobrir-la, la vacant
roman sense cobrir fins a la propera renovació del consell escolar. La nova persona
membre s’ha de nomenar pel temps que restava del mandat a la persona representant
que ha causat la vacant.
La condició de membre del consell escolar es perd quan es cessa en el càrrec que
comporta ser-ne membre, quan es deixa de complir algun dels requisits per ser elegible
o quan l’òrgan que l’ha designat en revoca la designació.
CAPÍTOL 3. EQUIP DIRECTIU

Sense detriment del que s’estableix en l’article 147 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol
d’Educació i dels articles 35 i 36 del Decret 102/2010, de 3 d’agost d’autonomia dels
centres educatius, l'equip directiu de l’escola Llums del Nord és l'òrgan executiu de
govern de l’escola i el formen el director o directora, el secretari o secretària i el cap o
la cap d'estudis.
Els membres de l'equip directiu són responsables de l’actualització del Projecte Educatiu
de Centre, de la gestió del Projecte de Direcció, d’elaborar la Programació General
Anual de Centre i la Memòria Anual.
Així mateix, l'equip directiu afavoreix la participació de la comunitat educativa i
estableix els criteris per a l'avaluació interna del centre i col·labora amb l’avaluació
externa que realitzi el Departament d’Ensenyament.
Si s’escau, organitza les actuacions dels òrgans unipersonals de coordinació (segons les
previsions d'aquestes Normes d’Organització i Funcionament) i vetlla per la promoció i la
bona imatge del centre.
Les reunions ordinàries seran les establertes en la corresponent programació general del
centre. L’equip directiu es reunirà amb periodicitat setmanal.
La forma habitual de treball de l’equip directiu és en equip i les decisions sobre temes
relacionats amb l’organització i el funcionament del centre es prendran normalment de
forma consensuada.
L’equip directiu impulsarà el treball cooperatiu com a model del treball en equip, a
seguir en tots els àmbits del centre.
La dedicació horària dels òrgans de govern del centre a tasques pròpies del seu càrrec
serà la que indiqui la normativa.
13
CAPÍTOL 4. CONSELL DE DIRECCIÓ

Tal i com s’estableix a l’article 147.5 de la LEC i a l’article 37 del Decret d’autonomía
dels centres educatius, els centres públics, en exercici de llur autonomia, poden constituir
un consell de direcció, integrat per membres del claustre de mestres, entre els que tenen
assignades o delegades tasques de direcció o de coordinació.
Correspon al director/a nomenar i cessar els membres de l’equip directiu i del consell de
direcció. També li correspon l’assignació o la delegació de funcions a altres membres del
claustre, i la revocació d’aquestes funcions.
CAPÍTOL 5. ÒRGANS UNIPERSONALS DE COORDINACIÓ

Els òrgans unipersonals de coordinació atendran al que s’estableix als articles 41,42, 43
i 44 del Decret d’Autonomia dels centres.
Secció 1. COORDINADOR/A DE CICLE

Hi ha dos coordinadors/es de cicle: un coordinador/a per educació infantil-cicle inicial i
un coordinador/a pel cicle mitjà-cicle superior.
Les seves funcions seran les de vetllar per la coherència i continuïtat de les accions
educatives al llarg de l'educació infantil i l’educació primària, segons correspongui, sota
la dependència del cap o de la cap d'estudis. També hauran de coordinar les sessions
de reunió de cicle, fer l’acolliment dels mestres nous al centre i mantenir informats a tots
els mestres del cicle.
A principi de cada curs, els coordinadors presentaran a l’equip de mestres del seu cicle
els acords presos en cursos anteriors i fer-hi, si cal, les esmenes i aportacions oportunes.
Al final de cada curs, caldrà fer una valoració del funcionament i organització de les
reunions de cicle, així com dels temes tractats.
Les reunions de cicle es fan setmanalment. El calendari de reunions es fixarà al principi
de cada curs escolar.
Els coordinadors de cicle són nomenats pel director/a, escoltats els equips de cicle i el
seu nomenament abastarà tot el curs escolar
Secció 2. COORDINADOR/A DIGITAL

Funcions
1. Proposar a l'equip directiu els criteris per a la utilització i l'optimització dels
recursos informàtics i per a l'adquisició de nous recursos.
14
2. Vetllar pel manteniment de les instal·lacions i els equipaments informàtics i

telemàtics del centre.
3. Assessorar el professorat en la utilització educativa de programes i equipaments
informàtics.
4. Elaborar el document referit a l’acollida digital pel professorat de nova
incorporació al centre.
5. Mantenir els continguts actualitzats de la web de l’escola.
6. Aquelles altres que el director li encomani en relació amb els recursos informàtics
i telemàtics, que li pugui atribuir el Departament d'Ensenyament.
7. Assessorar l'equip directiu, el professorat i el personal d'administració i serveis
del centre en l'ús de les aplicacions de gestió acadèmica del Departament
d'Ensenyament.
Secció 3. COORDINADOR/A DE LLENGUA I INTERCULTURALITAT

Funcions
1. Assessorar l'equip directiu en la elaboració del projecte lingüístic.
2. Assessorar el claustre en el tractament de les llengües en l'elaboració del
projecte curricular de centre, d'acord amb els criteris establerts en el projecte
lingüístic.
3. Assessorar l'equip directiu en la programació de les activitats relacionades amb
la concreció del projecte lingüístic, inclòs en la programació general del centre i
col·laborar en la seva realització.
4. Organitzar els seminaris i cursos necessaris per a la normalització lingüística en
funció de les peticions i necessitats del professorat del centre.
5. Aquelles altres que el director o la directora del centre li encomani en relació al
projecte lingüístic o que li pugui atribuir el Departament d'Ensenyament.
Secció 4. COORDINADOR/A DE RISCOS LABORALS

Correspon a aquest coordinador promoure i coordinar les actuacions en matèria de salut
i seguretat en el centre.
Funcions
1. Coordinar les actuacions en matèria de seguretat i salut, així com promoure i
fomentar l’interès i la cooperació dels treballadors en l’acció preventiva, d’acord
amb les orientacions del Servei de Prevenció de Riscos Laborals.
15
2. Revisar periòdicament la senyalització del centre i els aspectes relacionats amb

el pla d’emergència amb la finalitat d’assegurar la seva adequació i
funcionalitat.
3. Revisar i actualitzar periòdicament el pla d’emergència per assegurar la seva
adequació a les persones, els telèfons i l’estructura.
4. Revisar periòdicament els equips de lluita contra incendis com a activitat
complementària a les revisions oficials.
5. Vetllar perquè la farmaciola tingui el material suficient.
6. Promoure actuacions d’ordre i neteja i realitzar-ne el seguiment.
7. Complimentar i trametre als serveis territorials el full de notificació d’accidents.
8. Col·laborar amb els tècnics del servei de Prevenció de Riscos Laborals en la
investigació dels accidents que es produeixin en el centre docent.
9. Col·laborar amb els tècnics del servei de Prevenció de Riscos Laborals en
l’avaluació i el control dels riscos generals i específics del centre.
10. Coordinar la formació dels treballadors del centre en matèria de prevenció de
riscos laborals.
11. Col·laborar, si s’escau, amb el claustre per al desenvolupament, dins del
currículum de l’alumnat, dels continguts de prevenció de riscos.
16
TÍTOL 4. ORGANITZACIÓ PEDAGÒGICA DEL CENTRE

CAPÍTOL 1. ORGANITZACIÓ DEL PROFESSORAT
s’estableix que a les normes d’organització i funcionament del centre es poden establir
comissions de treball en el si del claustre del professorat per a l’estudi de temes
específics, i determinar-ne l’àmbit d’actuació i les funcions que se’ls encomana per tal
que formulin aportacions i propostes al claustre.
Les comissions establides a l’escola Llums del Nord són: comissió d’atenció a la diversitat,
comissió del suport escolar personalitzat, comissió de LIC/biblioteca, comissió TAC,
comissió de matemàtiques manipulatives i en el moment d’organització d’una festa un
membre de l’equip directiu es coordina juntament amb el cicle organitzador de
l’activitat.
Secció 1. EQUIPS DOCENTS DE CICLE

Els equips de cicle són els òrgans de coordinació del cicle. La nostra escola té dos equips
de cicle: infantil-inicial i mitjà-superior, que agrupa la totalitat dels mestres que
imparteixen docència en el corresponent cicle. En el cas de mestres especialistes o de
suport que imparteixen docència en diferents cicles, se’ls assignarà un cicle de
referència, generalment serà aquell en el que facin més hores de docència.
Els equips de cicle es reuneixen setmanalment. A la Programació General Anual de
Centre, s’hi establirà el calendari de reunions.
Setmanalment, es realitzarà una reunió de coordinació entre els coordinadors de cada
cicle.
Funcions
- Organitzar i desenvolupar els ensenyaments propis del cicle.
- Posar a l’abast del claustre propostes relatives a experiències educatives, materials
curriculars a utilitzar,... i adequar-los a la línia metodològica adoptada pel centre.
- Coordinar i gestionar les sortides i/o activitats pedagògiques.
- Qualsevol altra que es determini pel claustre de mestres o equip directiu del centre.
Secció 2. COMISSIONS ACADÈMIQUES

 COMISSIÓ D’AVALUACIÓ
Estarà formada per tots els mestres que exerceixen en el cicle i presidida pel cap o la
cap d'estudis o per qui, a aquest efectes, n’exerceixi les funcions. Es podran incorporar a
17
les sessions d’avaluació aquells professionals (EAP, CREDA, logopeda,... ) que també
hagin intervingut en el procés d'ensenyament dels alumnes.
Cada tutor/a actuarà com a secretari de la sessió i n'aixecarà acta, que passarà a
formar part de l'expedient del grup. Igualment s’arxivaran els resultats de les proves
d’avaluació interna.
Són funcions de la comissió d’avaluació:
- Analitzar col·lectivament l'evolució dels aprenentatges de cada alumne i del grup en
general.
- Establir mesures d'adequació i reforç i si cal, de modificació d'estratègies i ajustaments
de programació.
- Determinar la valoració final per àrees i la valoració global del progrés dels alumnes
a la darrera sessió d’avaluació.
Cada comissió d'avaluació de primària es reunirà com a mínim un cop per trimestre per
tal d’avaluar el grup-classe. Les d’Educació Infantil es reuniran dos cops cada curs
escolar.
 COMISSIÓ D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT (CAD)
La comissió d’atenció a la diversitat està formada per un membre de l’equip d’atenció
psicopedagògica, un membre de l’equip directiu ( cap d’estudis), els coordinadors de
cada cicle i el mestre/a d’educació especial.
Les funcions de la CAD són:
-Planificar i deixar constància de tots els suports que es porten a la pràctica al centre.
- Establir les característiques de cada suport, el número de persones i el número d’hores
que s’hi dedicaran.
- Establir els criteris d’alta i de baixa d’un recurs.
- Establir els criteris per derivar els alumnes amb NEE.
- Previsió i organització de l’atenció dels alumnes amb NEE.
- Fer el seguiment de l’evolució dels alumnes amb necessitats educatives especials i
específiques.
- Elaborar la proposta dels plans individualitzats.
La CAD es reunirà una vegada al mes. Setmanalment el membre de l’equip
psicopedagògic i el/la mestre de pedagogia terapèutica es reuniran per tal de fer un
seguiment de les tasques que es proposen a la CAD.
 COMISSIÓ DE SUPORT ESCOLAR PERSONALITZAT (SEP)
La comissió de suport escolar personalitzat està integrada per tots els mestres que
s’encarreguen d’impartir l’hora SEP i la cap d’estudis.
18
La seva tasca consisteix en:

A) Gestionar les altes i baixes dels alumnes a l’hora del suport escolar
personalitzat, seguint les orientacions i instruccions que a tal efecte assenyali el
departament d’ensenyament i després d’atendre les sol·licituds que a tal efecte
formulin els tutors dels alumnes.
B) Elaborar uns plans de treball per a cada alumne on s’incloguin les necessitats
específiques de l’alumne, els objectius que es persegueixen a l’hora SEP, les
competències que cal treballar, la metodologia a emprar per cada alumne i
l’avaluació.
C) Fer el seguiment, la valoració i avaluació del conjunt de l’hora SEP.
La comissió es reunirà trimestralment, i sempre que ho sol·licitin els seus membres.
Secció 3. COMISSIONS DE TREBALL

 COMISSIÓ DE BIBLIOTECA
La comissió de biblioteca està integrada pel coordinador o per la coordinadora de
biblioteca i per altres mestres més del claustre.
És l’encarregada d’organitzar i dinamitzar la biblioteca de l’escola a més de:
- Tenir i mantenir els llibres en l’ordre fixat segons la classificació escollida.
- Promoure el servei de préstec del fons de la biblioteca.
- Arreglar la biblioteca: distribuir mobiliari, ordenar llibres i posar els títols segons
la classificació escollida.
- Catalogar els llibres segons les directrius del programa Epèrgam.
- Folrar els llibres que arriben nous, etiquetar-los, registrar-los i classificar-los.
- Promoure i coordinar activitats culturals relacionades amb la biblioteca.
- Coordinar les adquisicions de nous llibres.
- Tramitar les sol·licituds de llibres a diferents entitats.
- Fer anualment una valoració de la tasca realitzada al llarg del curs.
La persona coordinadora de la biblioteca disposarà de dues hores setmanals per fer la
tasca específica de biblioteca, sempre que l’organització ho permeti.
La comissió es reunirà una vegada al mes.
 COMISSIÓ INFORMÀTICA
La comissió d’informàtica està integrada pel coordinador TIC i com a mínim un mestre
més del claustre. La seva funció és la de gestionar els documents que es publiquen a les
pàgines de l’escola, actualitzar i revisar periòdicament el bloc de d’escola.
19
La comissió elaborarà un document on s’especificarà el passos a seguir per a que

qualsevol mestre del claustre pugui publicar documents al nodes de l’escola. Tota la
documentació es gestionarà a través del drive.
La comissió es reunirà quinzenalment.
 COMISSIÓ DE FESTES I AMBIENTACIÓ
La configuraran un grup indeterminat de mestres, entre tots els membres del claustre.
Aquesta comissió té com principal funció la de dinamitzar i gestionar totes les festes que
l’escola organitza i estan aprovades en la programació general anual, així com vetllar
per la correcta ambientació del centre. Les festes que es celebren són: la castanyada, la
setmana de la música, el festival de Nadal, el carnestoltes, la setmana del conte i Sant
Jordi, la nit de la primavera i el festival de final de curs. S’organitzaran de manera
rotativa i acordades en el primer claustre d’inici de curs.
 COMISSIÓ DE MATEMÀTIQUES MANIPULATIVES
La comissió de matemàtiques està integrada per altres mestres del claustre; un de cada
cicle. És l’encarregada d’organitzar i dinamitzar el material de matemàtiques
manipulatives de l’escola. Fer el catàleg del servei del material i donar-lo a conèixer.
CAPÍTOL 2. ORGANITZACIÓ DE L’ALUMNAT
Secció 1. CRITERIS PER L’ORGANITZACIÓ DE L’ALUMNAT

L’alumnat s’organitza per grups-classe segons la seva edat. En casos excepcionals però,
un/a alumne/a serà matriculat a un curs que no li pertoca si les seves necessitats
educatives ho requereixen i sempre hi quan l’EAP, la inspecció educativa i la mateixa
escola hi donin el vist-i-plau.
Quan un alumne nou s’incorpora al centre se l’assignarà al curs que per edat li
correspon.
Secció 2. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

Tal i com s’exposa a l’article 81 de la LEC, l’escola ha de garantir que l’atenció
educativa de tots els alumnes es regeixi pel principi d’escola inclusiva.
L’Escola Llums del Nord promou que tot l’alumnat, independentment de les seves
necessitats específiques, sigui atès a partir dels principis d’igualtat i equitat. Cal tractar
a tothom igual de bé en funció de la seva singularitat.
D’aquesta manera, l’escola fomenta una cultura (en relació al fet que tota la comunitat
se senti acollit), unes polítiques (en relació a l’organització de l’atenció a la diversitat) i
20
unes pràctiques inclusives (en relació a les tasques diàries que reflecteixen aquesta
cultura i aquestes polítiques inclusives).
D’altra banda, tal i com preveu l’article 6.4 de l’Ordre EDU/296/2008, pels alumnes
d’educació primària que no han assolit els objectius del cicle es pot decidir la retenció
de curs en qualsevol dels tres cicles i per una sola vegada en tota l’etapa. Si és el cas,
caldrà establir les mesures educatives necessàries per afavorir la consolidació d’aquests
aprenentatges. Aquesta mesura, haurà d’estar avalada per la comissió d’atenció a la
diversitat, per la inspecció educativa i per la direcció de l’escola i a ser possible, d’acord
amb la família de l’alumne/a.
Secció 3. MESURES PER FER EFECTIVA L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

La LEC als seus articles 81, 82 i 83 regula els criteris d’organització dels centres per a
l’atenció dels alumnes amb necessitats educatives específiques, amb trastorns
d’aprenentatge o de comunicació relacionats amb l’aprenentatge escolar i per atendre
els alumnes amb altes capacitats.
Seguint aquest criteris l’escola Llums del Nord es regeix pel principi d’escola inclusiva, i
per tant, dins el projecte educatiu del centre es consideraran els elements curriculars,
metodològics i organitzatius necessaris per a la correcta participació de tots els alumnes
en els entorns de l’escola, independentment de llurs condicions i capacitats.
Mesures organitzatives del centre per l’atenció a la diversitat
En funció de les valoracions de les comissions d’avaluació i d’atenció a la diversitat, es
determinaran les persones per atendre a la diversitat i els recursos temporals i
materials.
Les hores dels mestres que quedin disponibles, es destinaran per al suport educatiu dels
alumnes que presentin més necessitats.
Mesures didàctiques del centre per l’atenció a la diversitat
El centre vetllarà perquè les mesures didàctiques proposades per les comissions
d’avaluació i per la comissió d’atenció a la diversitat es portin a terme amb efectivitat.
Dins aquestes comissions es realitzaran les concrecions individuals ajustades a les
característiques, els ritmes d’aprenentatge i la singularitat de cada alumne/a. Totes
aquestes mesures seran compartides pels membres del claustre que intervenen amb
l’alumne i es donaran a conèixer a llurs familiars.
Mesures metodològiques del centre
Per tal de donar resposta a les necessitats dels alumnes el centre pot proposar:
- Suport en el grup ordinari (intervenció de més d’un mestre/a a l’aula)
21
- Agrupaments flexibles o desdoblaments dels grups d’alumnes, aplicació

d’estratègies de treball cooperatiu, atenció individualitzada i/o en petit grup
(preferentment dins l’aula)
Secció 4. PLANS INDIVIDUALITZATS

S’elaborarà un pla individualitzat per a un alumne/a quan es consideri que per al seu
progrés són insuficients les adaptacions incorporades a la programació ordinària i les
mesures universals previstes. El pla individualitzat recull el conjunt d’ajudes, suports i
adaptacions que l’alumne/a pugui necessitar en els diferents moments i contextos
escolars. Els plans individualitzats poden fer referència a mesures metodològiques
(aportacions d’estratègies que ajudin a l’alumne a assolir els aprenentatge) o plans
individualitzats a nivell curricular (modificació de les àrees curriculars) per tal
d’adaptar-se a les necessitats que presenti l’alumne.
La proposta d’elaborar un pla individualitzat pot sorgir d’un dictamen d’escolarització,
d’un informe psicopedagògic o a demanda d’un tutor/a, o de qualsevol altre mestre/a
o professor/a de l’equip docent, si identifiquen que per al progrés d’un alumne/a les
mesures d’atenció a la diversitat planificades no són suficients.
L’elaboració d’un pla individualitzat s’ha de fer sempre des de la perspectiva inclusiva i
pot requerir la revisió de com s’organitzen els recursos disponibles de l’aula i del centre.
Quan un alumne és avaluat a partir d’un pla individualitzat la seva nota estarà
compresa entre el 0 i el 10, sempre fent referència a que correspon a la nota dels
objectius assolits al Pla Individualitzat.
Secció 5. ATENCIÓ ALS ALUMNES NOUVINGUTS

Es considera alumne/a nouvingut aquell que s’ha incorporat per primera vegada al
sistema educatiu (en un moment posterior a l’inici de l’educació primària), en els darrers
vint-i-quatre mesos o, excepcionalment, en els darrers trenta-sis mesos si procedeix
d’àmbits lingüístics i culturals molt allunyats del nostre.
Per tal d’atendre a aquest alumnat, cal organitzar els recursos i estratègies adequats.
Per això, l’escola organitzarà una resposta personalitzada per garantir l’aprenentatge
de la llengua, l’accés al currículum comú i els processos de socialització d’aquest
alumne/a.
La CAD, serà l’encarregada de definir les actuacions que es duran a terme per atendre
les necessitats educatives d’aquests alumnes, per facilitar la integració a l’aula ordinària
des del primer moment.
22
CAPÍTOL 3. ACCIÓ I COORDINACIÓ TUTORIAL

(Decret 102/2010, articles 38, 39)
La tutoria i l'orientació dels alumnes forma part de la funció docent. Tots els mestres
integrants del claustre poden exercir les funcions de mestre tutor quan correspongui.
Cada unitat o grup d'alumnes té un mestre tutor, amb les següents funcions:
 Tenir coneixement del procés d'aprenentatge i d'evolució personal dels alumnes.
 Coordinar la coherència de les activitats d'ensenyament-aprenentatge i les activitats
d'avaluació de tots els docents que intervenen en el procés d'ensenyament del seu
grup d'alumnes.
 Responsabilitzar-se de l'avaluació del seu grup d'alumnes en les sessions d'avaluació.
 Vetllar per l'elaboració dels documents acreditatius dels resultats de l'avaluació i de
la comunicació d'aquests als pares o representants legals dels alumnes.
 Dur a terme la informació i l'orientació acadèmica dels alumnes.
 Mantenir una relació suficient i periòdica amb els pares dels alumnes o representants
legals per informar-los del seu procés d'aprenentatge i de la seva participació en
les activitats del centre. Es recomana una entrevista amb les famílies durant el curs, i
és prescriptiva una entrevista entre el tutor i cadascuna de les famílies al llarg del
cicle.
 Vetllar per la convivència del grup d'alumnes i la seva participació en les activitats
de l’escola.
 Participar en l'avaluació interna del centre.
 Aquelles altres que li encomani el/la director/a o li atribueixi el Departament
d’Ensenyament.
L'exercici de les funcions del tutor és coordinat pel cap o per la cap d’estudis.
El nomenament i cessament dels tutors correspon al director, escoltat el claustre de
professors.
El nomenament s'efectua per un curs acadèmic.
El/la director/a del centre pot deixar sense efecte el nomenament del mestre tutor a
sol·licitud motivada de l'interessat o per pròpia decisió, una vegada escoltat el claustre
de professors i amb audiència de l'interessat, abans que finalitzi el termini per al qual
havia estat nomenat.
Del nomenament i cessament, segons correspongui, dels mestres tutors, el/la director/a
n'informa al consell escolar del centre.
23
Sempre que l'organització del centre ho permeti i es pugui donar resposta als
requeriments del projecte educatiu, el/la director/a procurarà que les promocions
d'alumnes tinguin el mateix tutor al llarg de tot un cicle.
Tanmateix es vetllarà per tal que no coincideixin dos mestres nous en un mateix cicle.
CAPÍTOL 4. MESTRES ESPECIALISTES

Les àrees de música, educació física i llengua estrangera, així com l'educació infantil i
l'educació especial, seran assignades preferentment als mestres que disposin de
l'especialitat corresponent.
La direcció pot assignar àrees d'especialitat a mestres no especialistes sempre que
comprovi que tenen l'adequada titulació, formació o experiència.
Els mestres especialistes poden intervenir al segon cicle d'educació infantil.
Els mestres especialistes d'educació especial centraran la seva intervenció en els àmbits
següents :
 Atendre els alumnes amb necessitats educatives especials.
 Prioritzar l'atenció dels alumnes que presenten disminucions greus i permanents.
 Prioritzar l'atenció dels alumnes que presenten dificultats d'aprenentatge i
mancances degudes a la situació sociocultural de les famílies.
 Participar en l'elaboració dels PI, conjuntament amb els mestres tutors i amb la
col·laboració de l'EAP.
L'atenció als alumnes per part dels mestres especialistes en educació especial es podrà
dur a terme de diferents formes, no necessàriament excloents:
a. Col·laborar amb els mestres tutors en l'elaboració de materials específics i/o
adaptats.
b. Intervenir dins l'aula ordinària, conjuntament amb el tutor, per oferir una atenció més
individualitzada als alumnes que ho requereixin.
c. Intervenir en situacions escolars de treball individual o de petit grup fora de l'aula
ordinària.
FUNCIONS DELS ESPECIALISTES:
a. Coordinar les activitats curriculars de l’especialitat.
b. Impartir les classes a l'educació primària i educació infantil, atenent a les dedicacions
horàries establertes. Si l'especialista no pot impartir amb intervenció directa totes les
hores destinades a l'àrea, haurà d'assessorar i supervisar convenientment el mestre no
especialista que s'encarregui de les hores restants.
24
c. Satisfetes aquestes necessitats i les coordinacions derivades del seu caràcter

d'especialista, es dedicarà a altres activitats pròpies de la seva condició de mestre.
TÍTOL 5. DE LA CONVIVÈNCIA EN EL CENTRE
CAPÍTOL 1. CONVIVÈNCIA I RESOLUCIÓ DE CONFLICTES. QÜESTIONS

GENERALS.
L’escola Llums del Nord vol garantir que tot el procés educatiu de l’alumnat s’esdevingui
en un entorn que afavoreixi tant l’aprenentatge com la pràctica de la convivència, ja
que són elements fonamentals en l’educació.
Des de l’escola es vetllarà perquè tots els membres de la nostra comunitat educativa
gaudeixin del dret de conviure en un bon clima escolar i a la vegada, es responsabilitzin
del deure d’afavorir-lo amb les seves actituds i la seva conducta.
Cal afrontar cada conflicte des de la singularitat, evitant les generalitzacions i a partir
de la cultura de la mediació. La resolució dels conflictes s’ha de situar en el marc de
l’acció educativa i amb la finalitat de contribuir al manteniment i la millora del procés
educatiu dels alumnes.
Els procediments de resolució dels conflictes de convivència s’han d’ajustar als principis i
criteris següents (Article 31.3 Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació):
a) Han de vetllar per la protecció dels drets dels afectats i han d’assegurar el
compliment dels deures del afectats.
b) Han de garantir la continuïtat de les activitats del centre, amb la mínima
pertorbació per a l’alumnat i el professorat.
c) Han d’emprar mecanismes de mediació sempre que sigui pertinent.
Secció 1. MESURES DE PROMOCIÓ DE LA CONVIVÈNCIA

Per educar en la convivència, cal posar l'accent en les relacions, abans que en les
diferències. Per això cal potenciar la confiança mútua i propiciar la conversa, el diàleg i
la reflexió.
És bàsic, per a la convivència, parlar i escoltar. El diàleg suposa tenir una actitud
d'escolta activa i estar disposat a canviar d'opinió davant els arguments de l'altre. Cal
posar l'accent en les relacions i en tot allò que ens uneix més que en el que ens separa.
Els lligams afectius són elements bàsics per a la construcció de personalitats equilibrades.
El conflicte és inevitable i forma part de les relacions socials d'una societat oberta i
complexa.
25
Secció 2. MECANISMES PER A LA PROMOCIÓ I RESOLUCIÓ DE CONFLICTES

TUTORIES
L’acció tutorial es desenvolupa per part de tot el claustre, però es personalitza en la
figura del tutor/a.
El tutor/a de cada grup realitza diferents tutories en les quals es treballen aspectes
relacionats amb la dinàmica interna del propi grup-classe i la convivència escolar.
Amb les tutories es pretén:
 Que l’alumnat resolgui els seus problemes de convivència mitjançant el diàleg.
 Promoure la integració de l’alumnat en el seu grup classe i en el centre.
 Treballar el diàleg i el respecte vers les altres persones.
 Donar eines als alumnes per gestionar per ells mateixos els seus conflictes de
manera constructiva, sense necessitat de recórrer a l’agressivitat, la falta de
respecte envers l’altre o la intervenció de l’adult.
 Aconseguir que l’alumne conegui el funcionament del centre i de les normes de
convivència de l’escola.
 Que els mestres coneguin les aptituds i interessos de l’alumnat del seu grup.
 Promoure el posicionament i la defensa d’un punt de vista per debatre una
situació que generi conflicte.
ENTREVISTES
Les entrevistes entre els tutors i les famílies, a més de possibilitar la prevenció i resolució
de conflictes, permeten establir llaços de comunicació i relació bidireccional per tal
d’afavorir el desenvolupament de l’alumne/a i atendre les seves necessitats concretes.
D’aquesta manera s’afavoreix que les famílies:
 Col·laborin en totes les recomanacions que li faci el tutor/a o l’orientador/a.
 Mantinguin un contacte personal amb el tutor/a. És recomanable com a mínim una
entrevista durant el curs.
 S’impliquin de manera activa en el desenvolupament dels hàbits d’estudi dels seus
fills.
 Donin suport a les mesures disciplinàries que s’imposin des del centre.
 Facilitin el contacte amb altres institucions o persones que poden ser fonamentals per
afavorir el desenvolupament integral de l’alumne/a.
 Faciliten a les famílies la possibilitat de formular demandes, explicacions,
suggeriments,... al tutor/a.
26
També afavoreixen que els mestres:

 Puguin incidir en aspectes concrets que afecten el desenvolupament de l’alumnat.
 Coneguin l’opinió de les famílies sobre els diferents àmbits de l’escola.
 Puguin crear un clima de confiança mutu.
REUNIONS D’AULA
Les reunions d’aula es convoquen a principi de cada curs escolar i serveixen per
transmetre a les famílies els trets significatius del nivell (continguts, objectius,
metodologies, activitats, sortides,...) i el funcionament i l’organització de l’escola.
Aprofitarem les reunions d’aula per entregar a les famílies el full de revisió de dades
(per si han d’actualitzar-les) i les normes de convivència. A més, serà el moment idoni
perquè ens signin les autoritzacions anuals si encara no ho han fet: sortides, permís
d’imatge...
Aquestes reunions d’aula permetran que les famílies:
1. Coneguin la realitat de l’escola.
2. Estiguin assabentades dels continguts que es treballen a cada curs.
3. Realitzin un esforç per implicar-se de manera activa en el desenvolupament dels
hàbits escolars dels seus fills/es.
4. Donin suport a totes les mesures disciplinàries que s’imposin des del centre.
5. Controlin l’agenda dels seus fills/es periòdicament i l’emprin com a mitjà de
comunicació.
De manera prescriptiva es farà una reunió d’aula durant la 2a quinzena de setembre.
També es recomana una reunió durant el segon trimestre per tractar aspectes
pedagògics del centre com el programa Àlber.
TROBADES PERIÒDIQUES ENTRE L’AMPA I L’ESCOLA
Aquestes trobades han de servir per estrènyer els llaços de comunicació entre l’escola i
la junta de l’AMPA.
La funció principal és que es pugui intercanviar informació, valorar actuacions conjuntes i
recollir suggeriments. Aquestes trobades també han de servir per compartir punts de
vista, debatre aspectes rellevants de la vida del centre i consensuar actuacions conjuntes.
TROBADES PERIÒDIQUES ENTRE ELS RESPONSABLES DEL MENJADOR I L’ESCOLA
Com a mínim una vegada al trimestre els responsables del menjador es reuniran amb la
direcció del centre amb l’objectiu d’intercanviar informació i fer una valoració de les
actuacions que es duen a terme durant l’horari de menjador.
Els monitors de menjador hauran de conèixer les normes d’organització i funcionament
del centre i totes les estratègies acordades des del centre per la resolució de conflictes.
27
CAPÍTOL 2. MEDIACIÓ ESCOLAR

El procés de mediació pot utilitzar-se com a estratègia preventiva en la gestió de
conflictes entre membres de la comunitat escolar, encara que no estiguin tipificats com a
conductes contràries o greument perjudicials per a la convivència en el centre.
És deure fonamental de tots els que constitueixen el centre, crear un clima de convivència
i eficàcia educativa en un procés sempre obert, en què es prioritzi la responsabilitat
personal i el compromís mutu de respectar i garantir els drets dels altres, dins d'un
ambient de màxima llibertat i mínima coacció. Per això, serà responsabilitat de tots els
membres de la comunitat escolar resoldre els problemes de disciplina en un ambient de
diàleg, utilitzant la mediació si convé, i procurar aplicar solucions sense haver d'arribar
a la imposició de sancions.
Es pot oferir la mediació en la resolució de conflictes generats per conductes de
l'alumnat contràries a les normes de convivència o greument perjudicials per a la
convivència del centre, llevat que es doni alguna de les circumstàncies següents:
a) Que la conducta sigui una de les descrites en l'article 37.1 de la LEC, que fa
referència a les faltes especialment greus sobretot les relacionades amb la
discriminació per raó de gènere, sexe, raça, naixença,...
b) Que ja s'hagi utilitzat el procés de mediació en la gestió de dos conflictes amb
el mateix alumne o alumna, durant el mateix curs escolar, qualsevol que hagi
estat el resultat d'aquests processos.
Es pot oferir la mediació com a estratègia de reparació o de reconciliació, un cop
aplicada una mesura correctora o una sanció, per tal de restablir la confiança entre les
persones i proporcionar nous elements de resposta en situacions semblants que es puguin
produir.
CAPÍTOL 3. RÈGIM DISCIPLINARI DE L’ALUMNAT. CONDUCTES GREUMENT

PERJUDICIALS PER A LA CONVIVÈNCIA EN EL CENTRE
Secció 1. CONDUCTES SANCIONABLES

Segons l’article 37.1 de la LEC es consideren faltes greument perjudicials per a la
convivència en el centre educatiu les conductes següents:
a) Les injúries, ofenses, agressions físiques, amenaces, vexacions o humiliacions a altres
membres de la comunitat educativa, el deteriorament intencionat de llurs pertinences i
els actes que atemptin greument contra llur intimitat o llur integritat personal.
28
b) L’alteració injustificada i greu del desenvolupament normal de les activitats del

centre, el deteriorament greu de les dependències o els equipaments del centre, la
falsificació o la sostracció de documents i materials acadèmics i la suplantació de
personalitat en actes de la vida escolar.
c) Els actes o la possessió de mitjans o substàncies que puguin ésser perjudicials per a la
salut, i la incitació a aquests actes.
d) La comissió reiterada d’actes contraris a les normes de convivència del centre.
Els actes o les conductes que impliquin discriminació per raó de gènere, sexe, raça,
naixença o qualsevol altra condició personal o social dels afectats s’han de considerar
especialment greus.
Secció 2. SANCIONS IMPOSABLES (ART. 37.3 LEC)

Les sancions que es poden imposar per la comissió d’alguna de les faltes tipificades per
la secció 1 d’aquest capítol, són la suspensió del dret de participar en activitats
extraescolars o complementàries o la suspensió del dret d’assistir al centre o a
determinades classes, en tots dos supòsits per un període màxim de tres mesos o pel
temps que resti fins a la finalització del curs acadèmic, si són menys de tres mesos, o bé
la inhabilitació definitiva per a cursar estudis al centre.
Secció 3. COMPETÈNCIA PER IMPOSAR LES SANCIONS (ART. 25 DECRET 102/2010)

Correspon a la direcció del centre imposar la sanció en la resolució de l’expedient
incoat a l’efecte, sense perjudici que la mesura correctora incorpori alguna activitat
d’utilitat social per al centre i, en el seu cas, del rescabalament de danys que es puguin
establir de manera complementària en la resolució del mateix expedient.
Secció 4. PRESCRIPCIONS (ART. 25 DECRET 102/2010)

Les faltes i sancions a què es refereix aquest article prescriuen, respectivament, als tres
mesos de la seva comissió i de la seva imposició.
Secció 5. GRADUACIÓ DE LES SANCIONS. CRITERIS (ART. 24.3 I 24.4 DECRET

102/2010)
Per a la graduació en l’aplicació de les sancions que corregeixen les faltes esmentades
a l’article 37.1 de la Llei d’educació, s’han de tenir en compte els criteris següents:
a) Les circumstàncies personals, familiars i socials i l’edat de l’alumnat afectat.
b) La proporcionalitat de la sanció amb la conducta o acte que la motiva.
29
c) La repercussió de la sanció en la millora del procés educatiu de l’alumnat

afectat i de la resta de l’alumnat.
d) L’existència d’un acord explícit amb els progenitors o tutors legals, en el marc
de la carta de compromís educatiu subscrita per la família, per administrar la
sanció de manera compartida.
e) La repercussió objectiva en la vida del centre de l’actuació que se sanciona.
f) La reincidència o reiteració de les actuacions que se sancionen.
Secció 6. GARANTIES I PROCEDIMENT EN LA CORRECCIÓ DE LES FALTES (ART. 25

DECRET 102/2010)
Les faltes greument perjudicials per a la convivència en el centre tipificades a l’article
37.1 de la Llei d’educació es corregeixen mitjançant una sanció de les previstes a
l’article 37.3 de la Llei esmentada. Correspon a la direcció del centre imposar la sanció
en la resolució de l’expedient incoat a l’efecte, sense perjudici que la mesura correctora
incorpori alguna activitat d’utilitat social per al centre i, en el seu cas, del rescabalament
de danys que es puguin establir de manera complementària en la resolució del mateix
expedient. Caldrà elaborar un expedient on hi constin els fets, l’alumnat implicat, i la
sanció proposada així com, si escau, les activitats d’utilitat social per al centre i, en el
seu cas, l’import de reparació o restitució dels danys o materials que eventualment hagin
quedat afectats per l’actuació que se sanciona.
CAPÍTOL 4. RÈGIM DISCIPLINARI DE L’ALUMNAT. CONDUCTES CONTRÀRIES

A LA CONVIVÈNCIA EN EL CENTRE
Secció 1. CONDUCTES CONTRÀRIES A LA CONVIVÈNCIA EN EL CENTRE

Es consideren conductes contràries a les normes de convivència del centre:
a) Les faltes injustificades de puntualitat o d'assistència a classe.
b) Les injúries, ofenses, agressions físiques, amenaces, vexacions o humiliacions a
altres membres de la comunitat educativa, el deteriorament intencionat de llurs
pertinences i els actes que atemptin contra llur intimitat o llur integritat personal.
c) L’alteració injustificada i reiterada del desenvolupament normal de les classes.
d) L’alteració injustificada del desenvolupament normal de les activitats del
centre, el deteriorament de les dependències o els equipaments del centre.
e) L’actitud inadequada en activitats realitzades fora del recinte escolar.
30
Secció 2. MESURES CORRECTORES I SANCIONADORES

Les mesures correctores previstes per a les conductes contràries a les normes de
convivència del centre i a les normes de funcionament de cicle, realitzades per l’alumnat
dins del recinte escolar o durant la realització d’activitats complementàries o
extraescolars i en el servei de menjador són les següents:
a) Amonestació oral.
b) Privació del temps d'esbarjo. Se n’ha de fer responsable el professor/a que
la imposa.
c) Deixar constància escrita de la incidència i guardar-ne una còpia a
l’expedient (en cas de reincidència o de tractar-se d’una falta greu).
d) Compareixença immediata davant del cap o la cap d'estudis o del director o
de la directora del centre.
e) Suspensió d’assistència a la següent sessió després d’haver ocasionat lleus
agressions físiques o verbals a altres membres de la comunitat educativa
realitzant tasques escolars en un altre grup o espai.
f) Amonestació escrita als pares i/o tutors legals.
g) Realització de tasques educadores per a l'alumne, en horari d’esbarjo o del
migdia si es queda al menjador, i/o la reparació econòmica dels danys causats
al material del centre o bé al d'altres membres de la comunitat educativa. La
realització d'aquestes tasques no es pot prolongar per un període superior a
dues setmanes.
h) Canvi de grup de l'alumne per un període de temps determinat. En aquest
període l’alumne realitzarà els treballs acadèmics que se li encomanin.
i) Suspensió del dret d’assistència a activitats escolars i sortides fora del centre,
romanent a l’escola.
j) Suspensió del dret d'assistència a determinades classes per un període no
superior a cinc dies lectius. Mentre es fan aquestes classes, l'alumne ha de
romandre al centre efectuant els treballs acadèmics que se li encomanin.
k) En el cas de que s’alteri el funcionament d’una classe per l’ús de telèfon mòbil
o un altre aparell electrònic aquest serà retingut i desat sota la custòdia de
l’equip directiu. A partir d’aquest moment i si el telèfon és necessari per
l’organització familiar l’alumne/a a l’entrada a l’escola desconnectarà el telèfon
i serà només únicament ell, responsable de l’aparell.
31
Secció 3. CIRCUMSTÀNCIES ATENUANTS I AGREUJANTS

A l’efecte de graduar les mesures correctores i les sancions, es tindran en compte les
circumstàncies que poden disminuir o intensificar la gravetat de l'actuació de l'alumne.
CIRCUMSTÀNCIES QUE DISMINUEIXEN LA GRAVETAT
Són considerades circumstàncies que poden disminuir la gravetat de l'actuació de
l'alumne:
- El reconeixement espontani per part de l'alumne de la seva conducta
incorrecta.
- No haver comès amb anterioritat faltes ni haver tingut conductes contràries a la
convivència en el centre.
- La presentació d'excuses en els casos d'injúries, ofenses i alteració de
desenvolupament de les activitats del centre.
- La falta d'intencionalitat.
CIRCUMSTÀNCIES QUE INTENSIFIQUEN LA GRAVETAT
Són considerades circumstàncies que poden augmentar la gravetat de l'actuació de
l'alumne:
- Qualsevol acte que atempti contra el deure de no discriminar cap membre de
la comunitat educativa per raó de naixement, raça, sexe o qualsevol altra
circumstància personal o social.
- Causar danys, injúries o ofenses als companys d'edat inferior o als incorporats
recentment al centre.
- La premeditació i la reiteració.
- La col·lectivitat i/o publicitat manifesta.
- Qualsevol acte contrari a la convivència que es produeixi en activitats fora del
recinte escolar.
Secció 4. FALTES D’ASSISTÈNCIA A CLASSE I PUNTUALITAT. MESURES

CORRECTORES
Cada tutor porta un control d’assistència. S’hi anoten els retards, les faltes justificades i
les injustificades i si la falta és de tot el dia o bé només de matí o tarda. Quan un
alumne/a acumula molts de retards, el tutor o la tutora parla amb els pares i/o tutors
legals per tal de reconduir aquesta situació. Queda reflectit en els informes trimestrals.
Quan hi hagi reiteració de faltes d’assistència, malgrat estar justificades per la família, i
existeixi sospita fonamentada d’absentisme s’actuarà activant el protocol d’absentisme
escolar que estableix el Departament.
32
Secció 5. APLICACIÓ DE LES MESURES CORRECTORES

FALTES LLEUS FALTES GREUS
Tots aquells actes que distorsionin el Actes que distorsionin de forma greu el
Definició funcionament habitual del centre desenvolupament de l’activitat normal del
sense provocar un prejudici greu. centre.
Tipus A. Retards (a partir de 5 minuts, tant A. Acumulació de faltes injustificades.

a l’entrada a les 9h, a les 15h i B. Deteriorament intencionat de les
després del pati). dependències i del material del
B. Faltes injustificades. centre o dels companys.
C. Actes que alterin l’activitat C. Actes d’indisciplina o injúries contra
normal de la classe o del centre membres de la comunitat educativa
(no portar reiteradament el (insults, mala educació, contestar de
material, no estar atent a les manera inapropiada i/o cridant al
explicacions, no fer la feina, professorat, no atendre les seves
jugar, cridar i riure a classe, indicacions, faltes de respecte).
molestar als companys,...). D. Actes distorsionadors greus (no
D. Actes contra la higiene, salut, compliment de la sanció imposada en
civisme i educació. motiu d’una falta lleu, sostracció
E. No presentar els treballs i els d’objectes o pertinences dels
deures. membres de la comunitat escolar).
F. Actitud inadequada durant les E. Reiteració d’actituds inadequades
sortides i/o activitats fora de durant les sortides i/o activitats fora
l’escola. de l’escola.
F. Sortir del centre sense autorització.
G. Qualsevol altra incorrecció que alteri
greument el desenvolupament
de l’activitat escolar.
Qui Els mestres o els tutors Cap d’Estudis o Director/a
l’aplica
Mesures Amonestació oral per part del mestre Comunicació per escrit a les famílies.
Correctores o tutor. A/B/C/D/E/F/G
i A/B Comunicació a l’EAP, als serveis socials i
Sancions
Comunicació a les famílies mitjançant a la inspecció.
l’agenda de l’alumne, en l’acumulació A
de cinc faltes de retard. Reposició del material danyat.
A B/E
A partir de CM, en l’acumulació de Suspensió d’assistència a la següent sessió
33
cinc faltes de retard i després de (a càrrec del cap o de la cap d’estudis)

l’avís a les famílies, es requerirà la i/o canvi de grup.
presència de la família al centre. C/E/G/H
A Suspensió del dret a participar a la
Privació del temps d’esbarjo següent sortida escolar.
(l’alumnat es quedarà sota la D / F / G / H
responsabilitat del mestre que aplica
la sanció).
C/E/F
A partir de CM, comunicació a les
famílies mitjançant l’agenda, si
s’acumulen tres faltes d’entrega de
deures de la mateixa matèria.
E
Comunicació a les famílies, mitjançant
l’agenda de l’alumne, quan
reiteradament es produeixin.
C/D/F
Secció 6. PROCEDIMENT ABREUJAT EXPEDIENT

Quan, en ocasió de la presumpta comissió de faltes greument perjudicials per a la
convivència, l’alumne/a, i la seva família en els i les menors d’edat, reconeixen de
manera immediata la comissió dels fets i accepten la sanció corresponent, la direcció
imposa i aplica directament la sanció. Tanmateix, ha de quedar constància escrita del
reconeixement de la falta comesa i de l’acceptació de la sanció per part de l’alumne/a
i del seu pare, mare o tutor o tutora legal.
Secció 7. INFORMACIÓ A LES FAMÍLIES

La imposició de les mesures correctores hauran de ser comunicades, per escrit, de forma
que en quedi constància, als pares o representats legals de l’alumne.
Les mesures es realitzaran involucrant els pares o tutors en el correcte comportament
dels seus fills, com a coeducadors i responsables principals en la tasca educativa i
treballant, pares i escola en la mateixa direcció, per tal de no desorientar a l’alumnat
en les normes de comportament correcte.
34
TÍTOL 6. DE L’ALUMNAT I DEL PROFESSORAT
CAPÍTOL 1. DE L’ALUMNAT
A la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació al seu Títol I, Dret a l’educació i sistema
educatiu, als articles 3 i 4 s’estableix que “els alumnes tenen dret a rebre una educació
integral, orientada al ple desenvolupament de la personalitat, amb respecte als
principis democràtics de convivència i als drets i les llibertats fonamentals (art 3). A
l’article 4 s’estableix que “tothom té dret a accedir en condicions d’igualtat al sistema
educatiu. També té dret a l’elecció de centre, en el marc de l’oferta educativa”. Al punt
2 d’aquests mateix article s’estableix que “el Govern ha de garantir l’exercici efectiu
del dret a l’educació mitjançant la programació general de l’ensenyament. El Govern,
per a garantir el dret de totes les persones a accedir a l’educació en condicions
d’igualtat i el dret a l’elecció de centre, ha de regular un procediment únic d’accés als
centres públics i als centres privats sostinguts amb fons públics.”
Secció 1. DELS DRETS

Al Capítol II del Títol III de la Llei 12/2009 d’educació s’estableixen, dins l’article 21 els
següents drets dels alumnes:
1. Els alumnes, com a protagonistes del procés educatiu, tenen dret a rebre una
educació integral i de qualitat.
2. Els alumnes, a més dels drets reconeguts per la Constitució, l’Estatut i la regulació
orgànica del dret a l’educació, tenen dret a:
a. Accedir a l’educació en condicions d’equitat i gaudir d’igualtat
d’oportunitats.
b. Accedir a la formació permanent.
c. Rebre una educació que n’estimuli les capacitats, en tingui en compte el
ritme d’aprenentatge i n’incentivi i en valori l’esforç i el rendiment.
d. Rebre una valoració objectiva de llur rendiment escollir i de llur progrés
personal.
e. Ésser informats dels criteris i els procediments d’avaluació.
f. Ésser educats en la responsabilitat.
g. Gaudir d’una convivència respectuosa i pacífica, amb l’estímul permanent
d’hàbits de diàleg i de cooperació.
h. Ésser educats en el discurs audiovisual.
35
i. Ésser atesos amb pràctiques educatives inclusives i, si escau, de

compensació.
j. Rebre una atenció especial si es troben en una situació de risc que
eventualment pugui donar a situacions de desemparament.
k. Participar individualment i col·lectivament en la vida del centre.
l. Reunir-se i, si escau, associar-se, en el marc de la legislació vigent.
m. Rebre orientació, particularment en els àmbits educatiu i professional.
n. Gaudir de condicions saludables i d’accessibilitat en l’àmbit educatiu.
o. Gaudir de protecció social, en l’àmbit educatiu, en els casos d’infortuni
familiar o accident.
Secció 2. DELS DEURES

A l’article 22 de la Llei d’educació s’estableixen que estudiar per aprendre és el deure
principal dels alumnes i comporta els deures següents:
a) Assistir a classe.
b) Participar en les activitats educatives del centre.
c) Esforçar-se en l’aprenentatge i en el desenvolupament de les capacitats
personals.
d) Respectar els altres alumnes i l’autoritat del professorat.
També s’estableix en aquest mateix article, punt 2 que els alumnes tenen els deures
següents:
a) Respectar i no discriminar els membres de la comunitat educativa.
b) Complir les normes de convivència del centre.
c) Contribuir al desenvolupament correcte de les activitats del centre.
d) Respectar els projecte educatiu i, si escau, el caràcter propi del centre.
e) Fer un bon ús de les instal·lacions i el material didàctic del centre.
CAPÍTOL 2. DEL PROFESSORAT

La Llei 12/2009 d’educació dedica el Capítol IV del Títol III al professorat.
Secció 1. DELS DRETS

A l’article 29 punt 1 s’estableixen com a drets del professorat els següents:
a) Exercir els diversos aspectes de la funció docent a què fa referència a l’article
104, en el marc del projecte educatiu del centre.
b) Accedir a la promoció professional.
36
c) Gaudir d’informació fàcilment accessible sobre l’ordenació docent.
Secció 2. DELS DEURES

A l’article 29 punt 2 s’estableixen com a deures específics del professorat els següents:
a) Exercir la funció docent d’acord amb els principis, els valors, els objectius i els
continguts del projecte educatiu.
b) Contribuir al desenvolupament de les activitats del centre en un clima de
respecte, tolerància, participació i llibertat que fomenti entre els alumnes els
valors propis d’una societat democràtica.
c) Mantenir-se professionalment al dia i participar en les activitats formatives
necessàries per a la millora contínua de la pràctica docent.
TÍTOL 7. COL·LABORACIÓ I PARTICIPACIÓ DELS SECTORS DE LA

COMUNITAT ESCOLAR
CAPÍTOL 1. ASPECTES GENERALS

Tal i com s’exposa a l’Article 19 de la Llei d’Educació de Catalunya, la comunitat
educativa del centre està integrada pels alumnes, mares, pares o tutors legals, personal
docent, altres professionals d'atenció educativa que intervenen en el procés
d'ensenyament en el centre, personal d'administració i serveis del centre i la
representació municipal.
CAPÍTOL 2. INFORMACIÓ A LES FAMÍLIES

L’Article 25 de la LEC especifica que les famílies o els tutors legals dels alumnes
matriculats a l’escola tenen dret a rebre informació sobre l'evolució educativa dels seus
fills, a més de rebre informació sobre:
a) El projecte educatiu.
b) El caràcter propi del centre.
c) Els serveis que ofereix el centre i les característiques que té.
d) La carta de compromís educatiu, i la coresponsabilització que comporta per a les
famílies.
e) Les normes d'organització i funcionament del centre.
37
f) Les activitats complementàries, si n'hi ha, les activitats extraescolars i els serveis que
s'ofereixen, l'aportació econòmica que, si escau, els comporta i la resta d'informació
rellevant relativa a les activitats i els serveis oferts.
g) La programació general anual del centre.
h) Les beques i els ajuts.
Per tal de fer arribar aquestes informacions l’escola utilitza diferents vies de
comunicació amb les famílies i/o representants legals:
- Reunió d’aula (se celebra a principi de curs per informar de les qüestions bàsiques del
curs: horari, calendari, activitats, dinàmica del centre...).
- Entrevistes (Una durant el curs: amb l’objectiu de conèixer a les famílies; i una altra en
la comunicació de l’informe d’autoavaluació i, si s’escau, en finalitzar el curs per tal
d’informar del procés d’ensenyament-aprenentatge de l’alumne.) De cadascuna de les
reunions caldrà recollir un acta dels temes tractats i dels acords, si s’escau, que s’hagin
pres.
- Informes (a Educació Infantil es donen dos informes anuals, al segon i al tercer
trimestre, i a Educació primària se’n donen tres coincidint amb el final de cada trimestre).
- L’espai web (es va actualitzant a mesura que avança el curs escolar).
- El tauler d’anuncis de l’escola. La informacions de les diferents entitats que realitzen
activitats pels alumnes s’exposaran als taules d’anuncis pròxims a les portes d’entrada
- L’Agenda, s’adjuntaran fulls i/o notes informatives. Les famílies utilitzaran l’agenda
com a mitjà preferent per a establir la comunicació amb el centre.
- El correu electrònic, es prioritzarà com a mitjà de comunicació per tal de reduir la
despesa de tintes i paper.
CAPÍTOL 3. ASSOCIACIÓ DE MARES I PARES D’ALUMNES

L’Associació de mares i pares d’alumnes (AMPA), és un col·lectiu format per pares i
mares d’alumnes matriculats a l’escola, que es regeix d’acord amb els seus estatuts tot
respectant les presents Normes d’Organització i Funcionament.
Les funcions més rellevants de l’AMPA són:
- Planificar totes les seves activitats en coordinació amb les directrius del centre.
- Col·laborar en les activitats educatives i de caràcter festiu del centre.
- Organitzar les activitats extraescolars del centre.
- Promoure la representació i la participació dels pares i mares en el Consell Escolar.
- Facilitar la col·laboració del centre en l’àmbit social i cultural de l’entorn.
38
L’AMPA podrà utilitzar els locals del centre docent per a la realització de les activitats
que els són pròpies dins de les finalitats assignades per la llei. La direcció del centre
facilitarà la integració de les esmentades activitats en la vida escolar i les tindrà en
compte, si s’escau, en la Programació General Anual de Centre que anualment elabori
l’Equip Directiu.
L’AMPA es reunirà amb l’equip directiu una vegada al trimestre. A la primera reunió es
planificaran les diferents activitats que es pensen dur a terme durant el curs escolar. La
segona reunió permetrà informar de la gestió econòmica de l’entitat. La tercera reunió
que se celebrarà al final del curs permetrà fer una valoració de les activitats
realitzades.
El centre posarà a disposició de l’AMPA les seves fotocopiadores per poder imprimir la
documentació que calgui adreçar a les famílies, però s’afavorirà la comunicació per
correu electrònic.
CAPÍTOL 4. CARTA DE COMPROMÍS EDUCATIU

La finalitat de la carta de compromís és potenciar la comunicació, la participació, la
implicació, el compromís i la coresponsabilitat entre els centres i les famílies en l’educació
dels infants. Amb el compromís formalitzat de la família i el centre es pretén potenciar
la complicitat educativa i garantir un entorn de convivència i respecte que faciliti les
activitats educatives.
Funcionament
Temporització: es signa en el moment d’una nova incorporació.
Participants: famílies i/o representants legals i escola.
Dinàmica: tant les famílies com l’escola es comprometen a complir els acords que s’hi
detallen.
Els pares, mares o tutors legals i els responsables del centre hauran de signar la Carta
de Compromís Educatiu en el moment en què l'alumnat es matriculi per primera vegada
a l'escola.
L’escola guardarà a l’expedient personal dels alumnes, la carta original degudament
signada per les dues parts. (Veure model de carta de compromís a l’apartat d’annexos).
CAPÍTOL 5. RÈGIM LINGÜÍSTIC DE L’ESCOLA LLUMS DEL NORD

Al Títol II de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació s’estableix que el currículum
ha de garantir el ple domini de les llengües oficials catalana i castellana en finalitzar
l’ensenyament obligatori.
39
Els alumnes de nova incorporació que no coneguin cap de les dues llengües oficials
rebran una atenció específica que els permeti iniciar l’aprenentatge del català. Aquesta
atenció preferiblement es farà dins l’aula ordinària en l’horari lectiu. En cada cas es
valorarà la possibilitat d’oferir l’ajut als alumnes dins l’horari de Suport Escolar
Personalitzat.
En compliment de l’article 11 d’aquest títol s’estableix que el català és la llengua
normalment emprada com a llengua vehicular i d’aprenentatge a l’escola.
L’estudi de la primera llengua estrangera; l’anglès, s’incorporarà des del primer curs del
segon cicle d’educació infantil, treballant només des de la vessant oral i de manera molt
lúdica. A partir de primer de primària l’ensenyament aprenentatge de l’anglès tindrà
com a objectiu que els alumnes adquireixin les competències d’escoltar, llegir, conversar,
parlar i escriure en aquesta llengua.
L’ensenyament aprenentatge de la segona llengua estrangera (francès) s’inicia a partir
del cicle mitjà amb l’objectiu que els alumnes finalitzin l’etapa amb una iniciació en
aquesta llengua.
El professorat que imparteixi les llengües estrangeres impartiran els continguts curriculars
en la llengua objecte d’aprenentatge.
El projecte lingüístic del centre emmarca el tractament de les llengües al centre.
TÍTOL 8. FUNCIONAMENT DEL CENTRE
CAPÍTOL 1. ASPECTES GENERALS
Secció 1. ENTRADES I SORTIDES DEL CENTRE

L’alumnat d’educació infantil accedirà al centre per la porta principal. Durant el període
que dura l’adaptació dels alumnes de P3, les famílies acompanyaran els seu fills/es fins
l’aula.
L’alumnat de cicle inicial i 3r entraran per la porta del mig i 4t i cicle superior ho faran
per la tercera porta.
Els pares romandran fora de l’escola. Quan una família hagi d’informar d’algun aspecte
a la mestra, ho farà mitjançant una nota a l’agenda.
Els alumnes de transport entraran per la porta principal, a les 8.55h, com la resta de
l’alumnat.
Puntualitat: si els alumnes arriben al centre després de l’horari establert i la porta està
tancada (es tanca a les 9.10h), se’ls facilitarà l’accés. Si aquesta conducta es repeteix
40
sovint sense justificació s’engegaran els protocols pertinents segons el que s’estableix en
el Títol 5, capítol 5 de les NOFC. El/la tutor/a portarà el registre dels alumnes que
arribin tard i, en els casos reiteratius, informaran a la direcció del centre.
Quan un alumne/a ha de sortir fora de les hores habituals, el pare, la mare o el tutor
legal ha d’informar prèviament mitjançant l’agenda del motiu i l’hora de la sortida.
Els alumnes no poden marxar sols de l’escola, caldrà que un adult els vingui a recollir.
Tot l’alumnat serà donat en mà d’un adult responsable. Només els alumnes de 4t i cicle
superior i, prèvia autorització firmada pels pares, podran marxar sols del centre.
Entrades els dies de pluja: els alumnes podran aixoplugar-se sota el porxo fins l’hora
d’entrar a les aules.
Pel que fa a les sortides, tots els alumnes sortiran en fila acompanyats pel mestre que els
entrega fins la porta que els hi correspon. El mestre entregarà els alumnes a les famílies,
una vegada tingui la seguretat que hi ha un adult que es fa càrrec de l’alumne. Només
els familiars dels alumnes de P3 entraran fins l’aula per recollir a l’alumnat.
Quan una família arriba de manera reiterada i sense justificació amb retard a recollir
els alumnes, s’informarà a la direcció del centre i s’engegarà el protocol de mesures
sancionadores indicat en el Títol 5 d’aquest document.
Els alumnes de transport sortiran per la porta principal acompanyats per la conserge de
l’escola.
Són els mestres que entreguen els alumnes, els responsables que aquests surtin del centre
de manera ordenada.
Secció 2. VISITES DELS PARES

Els pares no poden interferir en el normal desenvolupament de les activitats educatives
en horari escolar. Les visites dels pares han d’estar concertades amb antelació amb el
professorat o membres de l’equip directiu. De l’horari d’atenció als pares s’informarà a
la primera reunió de curs i quedarà reflectit a l’agenda dels alumnes.
Durant el segon trimestre es fa una Jornada de Portes Obertes on famílies de l’escola i
aquelles interessades en fer la preinscripció al centre, poden visitar totes les aules i
espais i veure l’activitat lectiva en directe.
Secció 3. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES I EXTRAESCOLARS

Són activitats complementàries aquelles que es fan en horari lectiu fora del recinte
escolar o dins amb el personal aliè al centre i, activitats extraescolars aquelles que
41
organitzen diferents entitats de la comarca i es fan fora de l’horari lectiu, dins o fora del
recinte escolar.
Segons la demanda de cada curs i de la disponibilitat de les instal·lacions del centre,
s’organitzaran activitats complementàries i extraescolars. Per desenvolupar aquestes
activitats cal que estiguin aprovades pel Consell Escolar abans de la seva realització.
Cal que totes les activitats que portin a terme activitats extraescolars al centre, presentin
a la direcció un programa de les activitats que volen dur a terme i que signin una carta
de compromís. Per dur a terme una activitat extraescolar es necessita com a mínim una
demanda de 5 alumnes. Totes les activitats extraescolars han d’estar aprovades abans
del 15 d’octubre.
En les sortides de les activitats complementàries, les relacions alumnes/professors-
acompanyants seran les següents:
Segon cicle d’educació infantil: 10/1
Cicle inicial i mitjà: 15/1
Cicle superior: 20/1
En cas que les activitats es prolonguin més d’un dia, les relacions màximes són:
Segon cicle d’educació infantil: 8/1
Cicle inicial i mitjà: 12/1
Cicle superior: 18/1
Amb caràcter excepcional, el Consell Escolar del centre, amb motivació adequades i
valorades les implicacions de seguretat i de protecció als alumnes, podrà, per a una
activitat concreta, acordar el canvi d’aquestes relacions màximes.
Pel que fa al pagament de les activitats complementàries, aquest correrà a càrrec de
les famílies. El pagament de cadascuna de les activitats es farà sempre que sigui
possible abans que comenci l’activitat. Si un alumne assisteix només a una sessió, se li
retornarà l’import de l’activitat, excepte el preu del transport, si és el cas, i el de la
sessió que ha realitzat. A partir de la segona sessió, no es retornarà cap import. Les
activitats que són d’una sessió, només es retornarà l’import que no s’hagi abonat a
l’entitat organitzadora i sempre i quan l’absència de l’alumne a l’activitat estigui
justificada i, a més a més, hi hagi romanent una vegada liquidat el cost de l’activitat.
Aquesta mesura pretén garantir el cobriment de les despeses de les activitats
complementàries, ja que el preu total de cadascuna de les activitats està vinculat al
nombre d’alumnes que s’inscriuen.
42
Les activitats que es fan fora del centre estan cobertes per l’assegurança escolar
obligatòria, sempre que aquestes activitats estiguin aprovades pel Consell Escolar i es
facin dins l’Estat.
La instrucció núm.10/2019 de la Secretaria de Estado de la Seguridad, que regula el
procediment de permís de viatge fora del territori nacional dels menors d’edat, en el
punt 4; “En el cas de menors estrangers amb residència a Espanya, els seus
representants legals o ells mateixos, en virtut del que disposi la seva normativa nacional,
han d’acudir a les seves autoritats consulars per a complimentar la documentació que
procedeixi conforme la seva legislació nacional”.
Secció 4. VIGILÀNCIA DE L’ESBARJO

L’esbarjo és un període de temps no lectiu per l’alumnat que s’estén durant trenta minuts
a mig matí. A l’estona de l’esbarjo els alumnes han de deixar lliures les aules. Durant
l’esbarjo hi haurà els mestres necessaris per atendre a l’alumnat. Aquests mestres es
repartiran entre els quatre espais: pati de sorra, pista, darrera mòduls i porxo.
Els alumnes del cicle inicial esmorzen asseguts sota el porxo. A partir de cicle mitjà,
poden esmorzar pels patis.
A principi de cada curs s’establiran torns per fer ús de les porteries i de les cistelles de
bàsquet.
Els alumnes d’educació infantil, poden realitzar un esbarjo a la tarda; de 16h a 16.15h.
Hi haurà dues mestres fent la vigilància.
Secció 5. DE LES ABSÈNCIES DEL PROFESSORAT I DELS ALUMNES

Del professorat
Es considera absència, la no assistència a l’escola; tant en l’horari lectiu, com en el de
permanència al centre (exclusives, treball personal...)
Els mestres han de comunicar per escrit amb antelació les seves absències i aportar la
documentació necessària per a la seva justificació. La direcció portarà un registre de les
faltes d’assistència del professorat mitjançant l’aplicació informàtica de l’expedient
d’absències disponible al portal ATRI del Departament d’Ensenyament. Aquesta
documentació s’arxiva al centre i estarà a disposició de les persones afectades, de la
inspecció d’educació i del Consell Escolar.
Dins els horaris de principi de curs s’elaborarà un horari de substitucions que permetrà
en cas d’absència d’un mestre, establir qui és el que l’haurà de cobrir. L’horari de
substitució es fa a partir dels següents criteris i per aquest ordre:
43
- Mestres que fan suport

- Mestres que tenen un grup desdoblat
- Membres de l’equip directiu
- Mestres que tenen hora de coordinació
- Fusió de grups
Dels alumnes
L’assistència a l’escola és un dret i un deure per tots els alumnes. Si un dia l’alumne/a no
assisteix a classe, la seva família ho ha de comunicar al tutor/a explicant els motius de
l’absència. Correspon al tutor/a de l’aula, el control de l’assistència diària dels seus
alumnes mitjançant un registre d’assistència mensual.
En cas de faltes reiterades, el tutor/a s’entrevistarà amb la família de l’alumne per
trobar solucions. Cal deixar constància per escrit de la trobada a l’expedient de
l’alumne. Si d’aquesta actuació no en resulta la rectificació del comportament absentista,
se sol·licitarà la col·laboració de l’EAP i es posarà en coneixement dels serveis socials
del municipi que rebran, per part de la direcció del centre, una comunicació escrita.
D’aquesta comunicació, en quedarà còpia arxivada a l’escola, a disposició de la
inspecció.
Si l’alumne continua faltant, es reuniran els membres del Consell Escolar per tal de
prendre les mesures oportunes.
Secció 6. HORARI DEL CENTRE

L’horari del centre és de 8h a 17.30h. Són hores lectives de 9h a 12.30h i de 15h a
16.30h. El període comprès entre les 12.30h i les 15h és el temps dedicat al menjador.
De 8h a 9h i de 16.30 a 17.30h és l’espai dedicat al servei d’acollida. De 12.30h a
13.30 és un temps en el que es desenvolupen activitats extraescolars al centre.
Durant el període de jornada intensiva l’horari lectiu és de 9h a 13h i el període del
menjador de 13h a 15h.
Durant la jornada intensiva es valorarà la possibilitat de fer activitats extraescolars, i el
seu horari, sempre que aquest no afecti a l’activitat lectiva i al menjador del centre.
Secció 7. UTILITZACIÓ DELS RECURSOS MATERIALS

Els recursos materials del centre són de tot l’alumnat i caldrà tenir cura tant del correcte
ús com de la seva conservació.
44
En cas de qualsevol desperfecte que es pugui produir en els recursos materials, l’alumnat
ho comunicarà al professorat. Si hi ha un ús inadequat intencionat per part d’un alumne,
aquesta haurà de reposar el material en perfecte estat.
A principi de curs les famílies aportaran una quantitat econòmica a l’escola que
permetrà adquirir material d’ús quotidià a l’aula. Tot aquest material es guardarà en el
magatzem, tancat amb clau, i serà la conserge de l’escola que gestionarà la distribució
per les diferents aules.
De l’aportació econòmica de cada alumne, una part anirà destinada per a cobrir les
despeses de papers i tintes.
En finalitzar el curs, per cicles, s’elaborarà un llistat del material que s’ha de reposar pel
curs següent. Aquest material s’adquirirà abans no comenci el nou curs per tal que les
aules disposin del material necessari.
Secció 8. ACTUACIONS EN EL SUPÒSIT DE RETARD EN LA RECOLLIDA DE

L’ALUMNAT A LA SORTIDA DEL CENTRE
Quan es produeix una reiteració en el retard de la recollida dels alumnes sense
justificació s’engegaran els protocols pertinents segons el que s’estableix en el Títol 5,
capítol 5 de les NOFC. El/la tutor/a portarà el registre dels alumnes que arriben tard i
en els casos reiteratius, informaran a la direcció del centre.
La reiteració freqüent d’aquests fets amb la mateixa família, en la mesura que
comporten una falta d’assumpció de les responsabilitats de la custòdia dels menors que
els correspon, portarà en últim terme, a que la direcció del centre comuniquin per escrit
la situació als serveis socials. D’aquesta comunicació en quedarà còpia arxivada al
centre a disposició de la inspecció.
A criteri de la direcció del centre, i en tot cas que no hi hagi hagut solució efectiva a la
reiteració de recollides tardanes després de la comunicació als serveis socials, la
direcció del centre n’informarà a la direcció dels Serveis Territorials.
Secció 9. ACTUACIONS EN EL SUPÒSIT D’ABSENTISME DE L’ALUMNAT

L’assistència al centre és un dret de l’alumnat i, la família, té l’obligació que l’alumne
pugui exercir aquest dret. En cas d’absència injustificada prolongada es comunicarà per
escrit a la família i, si la situació no canvia es comunicarà als serveis socials, a l’EAP i a
la inspecció educativa.
45
Secció 10. ADMISSIÓ D’ALUMNES MALALTS I DELS ACCIDENTS

L’alumnat que tingui algun tipus de malaltia, que posi en perill la salut dels altres o que
no li permeti seguir l’activitat acadèmica no podrà assistir al centre fins que no estigui
totalment recuperat/da.
El personal de l’escola només podrà administrar paracetamol en els casos en què
l’alumne tingui l’autorització firmada i altres medicaments, en particular, sempre que hi
hagi prescripció mèdica i autorització de la família, també.
En cas de petits accidents es farà la cura a l’escola seguint el protocol de primeres cures
establert al centre. Si el cas és greu i l’escola considera que l’alumne/a ha de ser visitat
per un especialista es procedirà de la següent manera:
- Es farà una atenció primària a l’escola.
- S’avisarà a la família per telèfon perquè acompanyi el nen/a a urgències. En cas de
no trobar cap familiar, serà el personal del centre qui acompanyarà el nen/a al servei
mèdic en taxi.
(Veure annexos)
Secció 11. SEGURETAT, HIGIENE I SALUT

Les mestres vetllaran perquè es compleixi la normativa sanitària vigent establerta pel
Departament de Sanitat.
En el cas de detectar problemes importants a nivell de seguretat, d’higiene o de salut
física o psicològica en algun alumne, es posarà en coneixement de la família per tal
d’actuar en conseqüència.
La direcció, juntament amb el coordinador/a de riscos laborals, vetllaran per la
seguretat del recinte i les instal·lacions escolars, tenint cura en considerar els elements de
seguretat de què ha estat proveït el centre.
L’escola mantindrà una farmaciola amb l’equipament bàsic establert pel Departament
de Sanitat, per atendre primeres cures. En el cas que un nen/a prengui mal o es trobi
malament dins el centre en horari lectiu, l’escola actuarà tal i com s’ha especificat en el
punt anterior.
A l’arxiu de l’alumne hi haurà d’haver una fotocòpia de la targeta de la seguretat social
o la companyia asseguradora corresponent. Així mateix, quan s’inscrigui l’alumne al
centre s’aportarà una fotocòpia del carnet de salut, amb les vacunes corresponents.
46
Secció 12. CONSIDERACIONS SOBRE EL VESTUARI

La roba que vesteixen els alumnes ha de ser adient a l’activitat que s’ha de realitzar a
l’escola. Si un alumne no porta la indumentària adequada quedarà exclòs de l’activitat.
Els alumnes dintre de l’aula no podran portar gorres, barrets, caputxes al cap, a
excepció que per raons mèdiques es pugui justificar.
No es permetran ni toleraran símbols que exaltin la xenofòbia o el racisme, o que
promoguin qualsevol tipus de violència.
Secció 13. NORMATIVA DIGITAL. GSUITE.

Condicions generals
1. El domini escolalldn.cat és propietat de l’Escola Llums del Nord.
2. Per ser usuari registrat d’un correu @escolalldn.cat s’ha d’estar en una de les
següents situacions:
- Ser mestre/a o PAS en actiu al centre.
- Ser alumnat del centre.
3. A tot el professorat, PAS en actiu al centre i a tot l’alumnat matriculat al centre se’ls
assignarà un compte de correu nomcognom@escolalldn.cat amb la seva contrasenya.
4. L’usuari es compromet a utilitzar el compte de correu només amb finalitats educatives.
5. Els usuaris de tipologia “alumne” només podran enviar i rebre notificacions amb
usuaris del propi domini @escolalldn.cat.
6. Els usuaris de tipologia “professorat o PAS” podran enviar i rebre notificacions amb
qualsevol domini.
7. L’usuari està obligat a fer-ne un ús correcte i a no fomentar el correu indiscriminat.
8. L’usuari i la seva família, en el cas de l’alumnat, es compromet a fer un ús privat i
diligent de la contrasenya i, per tant, a no posar-la a disposició de tercers.
9. L’usuari es compromet que si troba un compte obert en algun dispositiu tancarà la
sessió i en cap cas utilitzarà un compte que no sigui el seu. Això suposaria una infracció
greu.
10. Utilitzar una identitat que no sigui la pròpia de l’usuari suposarà una infracció greu
que comportarà la supressió i suspensió del compte fins que la Direcció del centre ho
cregui oportú.
11. L’usuari és conscient i accepta voluntàriament que l’ús dels serveis i dels continguts té
lloc, en tot cas, sota la seva única i exclusiva responsabilitat.
12. L’Escola Llums del Nord no es fa responsable de l’ús indegut dels serveis i dels seus
continguts per part dels usuaris.
47
13. El Centre es reserva el dret a denegar o retirar l’accés als serveis, en qualsevol
moment a aquells usuaris que incompleixin aquesta normativa i usuaris que hagin comès
infraccions greus.
14. En el moment que l’usuari deixi el centre (baixa), en el període 15 dies, se li donarà
la possibilitat d’emmagatzemar-se les seves dades a un altre compte extern mitjançant
el Google Takeout, i l’escolar es desactivarà.
15. Durant el període de vacances d’estiu, se suspendrà l’ús dels comptes dels alumnes
fins la represa del nou curs.
OBSERVACIONS
Aquest compte de correu el proporciona Google, i es regeix amb la seva política, però
amb els avantatges d’un centre educatiu. La gestió d’aquest compte es fa des de l’Escola
Llums del Nord, ja que és un compte corporatiu. Entre altres avantatges, se’n poden
destacar els següents:
· Capacitat de Drive il·limitada
· En cas d’alguna incidència, no cal contactar amb Google.
· Contacte mestr@-alumn@, alumn@-mestr@alumn@-alumn@a i mestr@-mestr@ a
través de les diferents eines de Google.
· Disponibilitat de més aplicacions al Drive que en els comptes gratuïts de Google. Es
poden ampliar segons necessitats del centre.
· Possibilitat d’enviar correus a grups d’usuaris: cursos, grups flexibles, aules, …
ALTRES APLICACIONS UTILITZADES AL CENTRE ESCOLAR AMB FINALITAT

EDUCATIVA (Kahoot, Quizziz, Plickers, etc)
En el cas que es detecti un mal ús de les aplicacions, el mestr@ o la Direcció de l’escola
sancionarà l’alumn@ en qüestió amb la suspensió de l’ús de l’aplicació corresponent,
durant el període de temps que es consideri oportú, depenent de la gravetat de la
falta.
TRACTAMENT D’IMATGES:
L’alumnat no pot portar dispositius digitals ni al centre ni a les sortides escolars.
No es poden realitzar fotografies de l’exterior cap a l’interior del recinte escolar.
En les festes i sortides escolars, on hi hagi presència de les famílies; l’escola Llums del
Nord declina qualsevol responsabilitat de l’ús d’imatges en xarxes socials que es puguin
publicar de dispositius que no pertanyin al centre.
48
CAPÍTOL 2. DE LES QUEIXES I RECLAMACIONS
Secció 1. ACTUACIONS EN CAS DE QUEIXES SOBRE LA PRESTACIÓ DE SERVEI QUE

QÜESTIONI L’EXERCICI PROFESSIONAL DEL PERSONAL DOCENT
Les queixes han d’adreçar-se per escrit a la direcció del centre i han de contenir la
identificació de la persona o persones que la presenten, el contingut de la queixa, la
data i la signatura i, sempre que sigui possible, les dades, documents o altres elements
acreditatius dels fets, actuacions o omissions a què es feia referència.
Obtinguda la informació i escoltat l’interessat/da, el/la director/a ha de prendre les
decisions que consideri pertinents i comunicar a la persona afectada la queixa
presentada. També caldrà presentar per escrit a la persona o persones que han
presentat la queixa, la solució adoptada fent constar en l’escrit l’òrgan al qual poden
recórrer si no queden satisfets de la resolució.
Secció 2. RECLAMACIONS SOBRE LES QUALIFICACIONS OBTINGUDES AL LLARG

DEL CURS
D’acord amb l’article 21.1 d) i e) de la Llei 12/2009, d’Educació i el Decret
279/2006, de 4 de juliol, els alumnes (o els seus pares, mares o tutors legals en el cas
que siguin menors d’edat) tenen dret a sol·licitar aclariments per part del professorat
respecte a les qualificacions trimestrals o finals, així com reclamar contra les decisions i
qualificacions que, com a resultat del procés d’avaluació, s’adoptin al final de curs o de
l’etapa.
El pare, mare o tutor de l’alumne, exposarà les reclamacions respecte a les
qualificacions obtingudes al llarg del curs al tutor/a i si s’escau a la cap d’estudis.
El/la tutor/a de l’alumne pot justificar les seves decisions del procés d’avaluació
aportant qualsevol tipus de document que pugui corroborar les seves decisions: informes,
proves, activitats d’aula, registre d’observacions...
La resolució definitiva correspondrà al tutor/a i la reclamació i la resolució adoptada es
faran constar a l’arxiu personal de l’alumne/a.
Secció 3. IMPUGNACIONS DE DECISIONS DELS ÒRGANS I PERSONAL DEL CENTRE

Contra la resolució que la direcció doni a les reclamacions presentades es podrà
recórrer davant la direcció dels Serveis Territorials, en escrit recurrent presentat per
mitjà de la direcció del centre, en termini de cinc dies hàbils a comptar l’endemà de la
49
notificació de la resolució. Aquesta possibilitat s’haurà de fer constar en la notificació de

la resolució que el centre fa arribar a l’interessat/da.
CAPÍTOL 3. SERVEIS ESCOLARS
Secció 1. SERVEI DE MENJADOR

La gestió del servei de menjador recau en el Consell Comarcal de la Cerdanya, el qual
en cedeix la concessió a una empresa privada (ISS).
El servei de menjador es regirà pel Pla de Funcionament de Menjador, que serà revisat i
aprovat pels Serveis Territorials, anualment.
L’escola ofereix a tot l’alumnat del centre el servei de menjador. Tots els alumnes
matriculats al centre tenen dret a fer ús del servei de menjador. Els/les alumnes podran
utilitzar el menjador de manera fixa o bé de manera esporàdica. En funció de la
modalitat, el preu del servei també variarà, però sempre respectant els marges que
dicta el Departament d’Ensenyament.
Tots/es els/les alumnes que utilitzin el servei de menjador hauran de respectar el
personal encarregat del funcionament del servei. A principi de cada curs es farà
entrega als monitors del menjador les normes bàsiques de convivència de l’escola.
Els/les alumnes de menjador no podran abandonar el recinte escolar sense autorització
signada pels pares/mares.
L’escola facilitarà a les famílies dels alumnes que fan ús del menjador escolar, els
documents i/o requisits necessaris per tal de sol·licitar els ajuts econòmics relatius a
aquest servei que el Consell Comarcal de la Cerdanya atorga anualment.
Secció 2. SERVEI DE TRANSPORT ESCOLAR

L’escola Llums del Nord disposa d’un servei de transport escolar gestionat per
l’Ajuntament de Puigcerdà/Consell Comarcal que són qui dictaran les normes sobre els
seus usuaris, la possibilitat de fer-ne ús i les condicions a cada curs escolar.
Aquest servei s’ofereix als alumnes residents al nuclis agregats: Age, Rigolisa, Ventajola i
Vilallobent i les zones de la Colònia Simó i pont de Sant Martí.
Tot respectant els requisits que sobre el transport escolar determini el Departament
d’Ensenyament.
50
CAPÍTOL 4. GESTIÓ ECONÒMICA

La gestió econòmica dels centres públics la regula la Llei 12/2009, del 10 de juliol, el
Decret 235/1989, de 12 de setembre, l’Ordre de 16 de gener de 1990 (DOGC núm.
1250) i la Resolució de 19 d’abril de 2006 (FDAADE núm. 1092).
La gestió econòmica dels centres públics s’ha d’ajustar als principis d’eficàcia,
d’eficiència i d’economia i de caixa i pressupostos únics. La gestió econòmica s’ha de
sotmetre al principi de pressupost inicial anivellat en la previsió d’ingressos i despeses i
al principi de retiment de comptes. Correspon al director/a (LEC art. 142.7.f) autoritzar
les despeses i ordenar els pagaments d’acord amb el pressupost aprovat.
CAPÍTOL 5. GESTIÓ ACADÈMICA I ADMINISTRATIVA

La gestió acadèmica-administrativa es gestiona a través del portal ESFER@.
Secció 1. DE LA DOCUMENTACIÓ ACADÈMICA-ADMINISTRATIVA

El/la secretari/a, juntament amb el personal d’administració del centre, per delegació
del director/a, són els responsables de la custòdia de la documentació acadèmica i
administrativa de l’alumnat del centre.
Cada alumne disposarà d’una carpeta on s’arxivaran totes les dades acadèmiques i
administratives. Dins hi haurà necessàriament:
 Fitxa de dades bàsiques
 Resum escolarització del segon cicle d’educació infantil
 Expedient acadèmic del final de cada etapa (2n, 4t i 6è)
 Informe individualitzat del final d’etapa
 Documentació de matrícula: fotocòpia DNI/NIE progenitors i alumne si el té,
fotocòpia del llibre de família, fotocòpia TSI, fotocòpia carnet de vacunes
 Informe d’avaluació per cursos
 Actes de reunions familiars
 Confirmació de matrícula del curs vigent
 Autoritzacions d’imatge, sortides de l’entorn, drets d’imatge, administració
paracetamol...
 Carta de compromís educatiu
Quan un alumne causa baixa del centre, la seva documentació quedarà arxivada a la
carpeta de baixes d’alumnes. De l’alumne donat de baixa, es guardarà la següent
documentació:
51
 Fitxa de dades bàsiques

 Resum escolarització final d’etapa
 Expedient acadèmic
 Historial acadèmic
 Còpia de l’informe personal de trasllat
 Imprès de matrícula
Tota la documentació acadèmica i administrativa s’haurà de custodiar de manera que
l’accés només sigui possible al personal autoritzat, quedant totalment prohibida la seva
difusió.
Secció 2. ALTRE DOCUMENTACIÓ

Exàmens i proves
Tots els exàmens i proves que realitzin els alumnes i que puguin generar informació
sobre la seva avaluació es custodiaran al centre durant el curs escolar i s’entregaran a
l’alumnat a final de curs.
Les famílies rebran les proves i exàmens dels alumnes per tal que els puguin revisar,
signar i retornar-los al centre.
CAPÍTOL 6. DEL PERSONAL D’ADMINISTRACIÓ I SERVEIS I SUPORT

SOCIOEDUCATIU DEL CENTRE
El director/a és responsable de l’organització, el funcionament i l’administració del
centre, n’exerceix la direcció pedagògica i és cap de tot el personal. Les funcions,
jornada i horari del PAS i de suport socioeducatiu les regulen les instruccions pertinents
que estableix el Departament d’Ensenyament.
DISPOSICIONS FINALS
Primera. Interpretació del reglament
1. Es faculta el/la director/a per a la interpretació de les NOFC.
Segona. Modificacions
1. Aquestes NOFC són susceptibles de ser modificades per les causes següents:
 Perquè no s’ajusti a la normativa de rang superior.
 Per l’avaluació que en faci el Consell Escolar, perquè concorren noves
circumstàncies a considerar o nous àmbits que s’hagin de regular.
52
2. El Consell Escolar ha d’aprovar per majoria les modificacions de les NOFC.

3. Les modificacions poden proposar-se a través dels òrgans de govern, els òrgans de
coordinació i les associacions de pares i mares.
Tercera. Publicitat
1. Les NOFC es difondran a tots els membres de la comunitat educativa a través dels
seus representants en el Consell Escolar (nodes).
2. S’explicaran els punts més rellevants d’aquestes NOFC a l’alumnat, en el decurs de la
normal activitat acadèmica, segons les respectives edats.
3. Totes les modificacions que s’introdueixin tindran el mateix procés de difusió que s’ha
descrit anteriorment.
Quarta. Entrada en vigor

Aquestes NOFC entraran en vigor a partir del dia 12 de novembre de 2020.
Cristina González Penas Segell del centre

Directora
Escola Llums del Nord
53

Nofc 19-20

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Nofc 19-20

Uploaded by

Copyright:

Normes d’Organització i

Funcionament del Centre

Escola Llums del Nord

TÍTOL 2. CONCRECIÓ I PREVISIONS DEL PEC 6

TÍTOL 3. ESTRUCTURA ORGANITZATIVA DE GOVERN I DE COORDINACIÓ DEL 7

TÍTOL 4. ORGANITZACIÓ PEDAGÒGICA DEL CENTRE 17

TÍTOL 5. DE LA CONVIVÈNCIA EN EL CENTRE 25

CAPÍTOL 1. CONVIVÈNCIA I RESOLUCIÓ DE CONFLICTES. QÜESTIONS 25

TÍTOL 6. DE L’ALUMNAT I DEL PROFESSORAT 35

TÍTOL 7. COL·LABORACIÓ I PARTICIPACIÓ DELS SECTORS DE LA COMUNITAT 37

CAPÍTOL 3. ASSOCIACIÓ DE MARES I PARES D’ALUMNES 38

TÍTOL 8. FUNCIONAMENT DEL CENTRE 40

 Les concrecions que s’escaiguin sobre la participació en el centre dels sectors de

TÍTOL 2. CONCRECIÓ I PREVISIONS DEL PEC

CAPÍTOL 2: PER ORIENTAR EL RENDIMENT DE COMPTES AL CONSELL

CAPÍTOL 3: APROVACIÓ, REVISIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL PEC

TÍTOL 3. ESTRUCTURA ORGANITZATIVA DE GOVERN I DE

CAPÍTOL 1: ÒRGANS UNIPERSONALS DE DIRECCIÓ

6. El director o directora, en l’exercici de les seves funcions, té la consideració d’autoritat

Secció 2. CAP D’ESTUDIS

a) Assegurar la custòdia de la documentació acadèmica i administrativa pel secretari o

CAPÍTOL 2: ÒRGANS COL·LEGIATS DE PARTICIPACIÓ EN EL GOVERN I LA

Secció 1.CONSELL ESCOLAR DEL CENTRE

Si es produeix una vacant en el consell escolar aquesta s’ha d’ocupar pe la candidatura

CAPÍTOL 3. EQUIP DIRECTIU

CAPÍTOL 4. CONSELL DE DIRECCIÓ

CAPÍTOL 5. ÒRGANS UNIPERSONALS DE COORDINACIÓ

Secció 1. COORDINADOR/A DE CICLE

Secció 2. COORDINADOR/A DIGITAL

2. Vetllar pel manteniment de les instal·lacions i els equipaments informàtics i

Secció 3. COORDINADOR/A DE LLENGUA I INTERCULTURALITAT

Secció 4. COORDINADOR/A DE RISCOS LABORALS

2. Revisar periòdicament la senyalització del centre i els aspectes relacionats amb

TÍTOL 4. ORGANITZACIÓ PEDAGÒGICA DEL CENTRE

Secció 1. EQUIPS DOCENTS DE CICLE

Secció 2. COMISSIONS ACADÈMIQUES

La seva tasca consisteix en:

Secció 3. COMISSIONS DE TREBALL

La comissió elaborarà un document on s’especificarà el passos a seguir per a que

CAPÍTOL 2. ORGANITZACIÓ DE L’ALUMNAT

Secció 1. CRITERIS PER L’ORGANITZACIÓ DE L’ALUMNAT

Secció 2. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

Secció 3. MESURES PER FER EFECTIVA L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

- Agrupaments flexibles o desdoblaments dels grups d’alumnes, aplicació

Secció 4. PLANS INDIVIDUALITZATS

Secció 5. ATENCIÓ ALS ALUMNES NOUVINGUTS

CAPÍTOL 3. ACCIÓ I COORDINACIÓ TUTORIAL

CAPÍTOL 4. MESTRES ESPECIALISTES

c. Satisfetes aquestes necessitats i les coordinacions derivades del seu caràcter

TÍTOL 5. DE LA CONVIVÈNCIA EN EL CENTRE

CAPÍTOL 1. CONVIVÈNCIA I RESOLUCIÓ DE CONFLICTES. QÜESTIONS

Secció 1. MESURES DE PROMOCIÓ DE LA CONVIVÈNCIA

Secció 2. MECANISMES PER A LA PROMOCIÓ I RESOLUCIÓ DE CONFLICTES

També afavoreixen que els mestres:

CAPÍTOL 2. MEDIACIÓ ESCOLAR

CAPÍTOL 3. RÈGIM DISCIPLINARI DE L’ALUMNAT. CONDUCTES GREUMENT

Secció 1. CONDUCTES SANCIONABLES

b) L’alteració injustificada i greu del desenvolupament normal de les activitats del

Secció 2. SANCIONS IMPOSABLES (ART. 37.3 LEC)

Secció 3. COMPETÈNCIA PER IMPOSAR LES SANCIONS (ART. 25 DECRET 102/2010)

Secció 4. PRESCRIPCIONS (ART. 25 DECRET 102/2010)

Secció 5. GRADUACIÓ DE LES SANCIONS. CRITERIS (ART. 24.3 I 24.4 DECRET

c) La repercussió de la sanció en la millora del procés educatiu de l’alumnat

Secció 6. GARANTIES I PROCEDIMENT EN LA CORRECCIÓ DE LES FALTES (ART. 25

CAPÍTOL 4. RÈGIM DISCIPLINARI DE L’ALUMNAT. CONDUCTES CONTRÀRIES

Secció 1. CONDUCTES CONTRÀRIES A LA CONVIVÈNCIA EN EL CENTRE