Tema 4 - Analisi Tensió Flexió

ESTRUCTURES I - 2N GRAU D’EDIFICACIÓ
4– Estructures
TENSIONS SOTA I FLEXIÓ
2n curs d’Enginyeria d’Edificació
Rubén Santamarta – Física de Materials1
TEMA 4
1. Flexió pura i flexió simple
2. Relació entre càrrega, tallants i flectors
3. Diagrames de tallants i flectors.
Bigues isostàtiques
4. Diagrames de pòrtics isostàtics plans
5. Dimensionat de bigues sotmeses a flexió
6. Teorema de Colignon
2
FLEXIÓ PURA I
FLEXIÓ SIMPLE
3
TIPUS DE FLEXIÓ
Dividirem els tipus de flexió segons l’existència o no d’altres
forces resultants i la direcció del moment flector, contingut a la
TEMA 4 – TENSIONS SOTA FLEXIÓ
secció, respecte els eixos principals d’inèrcia.

4.1 – Flexió pura i flexió simple
4.1.1 – Tipus de flexió
Flexió pura: Només hi ha moment flector.

Simètrica: Només My (o Mz).
Asimètrica/dissimètrica: My + Mz.
Luis Ortiz Berrocal, Resistencia

de Materiales (2ª ed.). Mc Graw
Hill, Madrid, 2002. 4
Flexió simple: Moment
flector + forces tallants.
Simple (flexió simètrica):
T + My (o Mz).
4.1.1 – Tipus de flexió
Desviada (flexió
asimètrica/dissimètrica):
T + My + Mz.

Hill, Madrid, 2002.
Flexió composta: Moment
flector + (forces tallants) +
forces normals.
Simètrica:
N + (T) + My (o Mz).
Asimètrica/dissimètrica:
N + (T) + My + Mz.
5
CONVENI DE SIGNES
En els casos de flexió pura o flexió simple el conveni de signes
és: moment positiu si fa que la fibra inferior estigui sotmesa a
tracció.
4.1.2 – Conveni de signes

Hill, Madrid, 2002.
CONVENI DE Força normal Força tallant Moment flector

SIGNES FINAL (N) (T) (M)
Positiu (+)
Negatiu (-)
6
FLEXIÓ PURA I LLEI DE NAVIER
On hi ha flexió pura a les següents estructures?
4.1.3 – Flexió pura i llei de Navier


Hill, Madrid, 2002.
• La curvatura de l’eix canvia:

– Fibres s’escurcen: compressió
– Altres fibres s’allarguen: tracció
– Una fibra intermèdia no està sotmesa a cap tensió:
fibra neutra o eix neutre.
• La fibra neutra conté els centroides de les distintes seccions
de la biga a la flexió pura (aquesta propietat NO és
extensible a qualsevol flexió). 7
A quins punts de la secció transversal es troben les màximes tensions?
Per què hi ha un signe negatiu a la llei de Navier?
Hipòtesis per a l’estudi de la flexió:

 El sòlid es manté dins els límits d’elasticitat proporcional.
 Hipòtesi de Bernoulli: les seccions planes abans de la deformació
4.1.3 – Flexió pura i llei de Navier
continuen essent planes després d’elles.

 Les deformacions són suficientment petites per no alterar l’acció de les

forces exteriors, en primera aproximació.
Llei de Navier (eq. fonamental de la teoria de la flexió): “En una

secció sotmesa a flexió pura, els mòduls de les tensions normals que
s’exerceixen sobre les distintes fibres són directament proporcionals a
les seves distàncies a la fibra neutra”.
Equació vàlida per a
flexions al llarg de l’eix z
on r és el radi de curvatura, E el mòdul d’elasticitat, MF el moment

flector al llarg de l’eix z, Iz el moment d’inèrcia respecte l’eix z i y la
distància a la fibra neutra.
https://ocw.bib.upct.es/pluginfile.php/10676/mod_resource/content/2/resistencia/node86.ht
ml
8
FLEXIÓ SIMPLE I LLEI DE NAVIER
Amb flexió simple es podria produir una curvatura en les
seccions rectes tal que dues seccions indefinidament pròximes
4.1.4 – Flexió simple i llei de Navier
es poden superposar una amb l’altre amb un gir i una translació

(principi generalitzat de Navier-Bernoulli).

Hill, Madrid, 2002.
Això es pot fer perquè generalment les deformacions produïdes

per l’esforç tallant són molt més petites que les deformacions
produïdes pel moment flector.
9
Com les deformacions produïdes per l’esforç normal associat a
la flexió són les mateixes en flexió simple que en flexió pura
també podem fer servir la llei de Navier en el cas de tenir
4.1.4 – Flexió simple i llei de Navier
flexió simple.
10
RELACIÓ ENTRE CÀRREGA,
TALLANTS I FLECTORS
11
Relació entre la càrrega distribuïda, les forces tallants i els
moments flectors:
4.2 – Relació entre càrrega, tallants i flectors
(es considera p>0 quan la càrrega és cap amunt)

La força aplicada a la secció d’una biga sotmesa a flexió simple
és la derivada de les tallants a la mateixa secció:
– La càrrega aplicada té el valor de la tangent (pendent) del diagrama
de forces tallants amb l’eix x.
– Les forces tallants són constants quan no hi ha càrregues aplicades.
– Les forces tallants són la integral de la funció que descriu les forces
externes aplicades (l’àrea de les càrregues externes).
12
Les tallants de la secció d’una biga sotmesa a flexió simple són

la derivada de la funció del moment flector a la mateixa secció:
– L’esforç tallant té el valor de la tangent (pendent) del diagrama de
moments flectors amb l’eix x.
– El moment flector és constant quan les forces tallants són nul·les.
– El moment flector és la integral de la funció que descriu les forces
tallants (l’àrea del diagrama de tallants).
13
Les forces externes són la segona derivada de la funció del

moment flector:
– El valor i signe de la càrrega repartida determina si el diagrama de
moments flectors és una funció convexa o còncava (definint la
concavitat amb el signe de la segona derivada: “+” o “-”,
respectivament).
Les forces i moments puntuals no són funcions contínues i per

tant no tenen cabuda en aquesta expressió. Una força tallant
puntual provocarà una discontinuïtat en el diagrama de tallants
i un moment puntual una discontinuïtat en el diagrama de
flectors.
14
DIAGRAMES DE TALLANTS
I FLECTORS.
BIGUES ISOSTÀTIQUES
15
4.3 – Diagrames de tallants i flectors. Bigues isostàtiques
PROCEDIMENT D’ANÀLISI
Els diagrames de forces tallants i moments flectors es poden
determinar amb el següent procediment:
4.3.1 – Procediment d’anàlisi
1. Trobar les reaccions a les lligadures.

2. Determinar el número de zones on s’aplicarà
el mètode de les seccions (o mètode
alternatiu).

3. Trobar les funcions de les normals, tallants i
flectors a cada una de les zones anteriors.
– N(x), T(x) i M(x) es poden trobar amb el mètode de les seccions

– El resultat és independent de la “semiestructura” emprada, per tant

és millor fer servir el costat que menys càlculs requereixi. Per als
flectors és millor agafar la secció de tall com a origen.
– És convenient mantenir l’origen de les x en el mateix punt per a tota
l’estructura.
R.C. Hibbeler, Mecánica vectorial

para ingenieros: Estática (10ª ed.).
Pearson Educación, México, 2004.
17
– Les funcions de N(x), T(x) i M(x), o les seves derivades, són
discontínues quan la càrrega distribuïda canvia o quan s’aplica una
força/moment puntual, per tant el mètode de les seccions s’ha
d’aplicar per a cada segment de la biga entre dues discontinuïtats

qualssevol de la càrrega/moment.
– Trobar el sentit de les forces i moments interpretant el signe deduït
del mètode de les seccions. El millor per evitar complicar-se amb els
convenis de signes és aplicar el mètode de les seccions amb els
següents sentits per a tallants i flectors; d’aquesta manera el signe
que surti coincidirà amb el aplicat al llarg d’aquesta assignatura:
R.C. Hibbeler, Mecánica vectorial

para ingenieros: Estática (10ª ed.).
18
4. Assignar el signe positiu o negatiu de les
forces i moments interns mitjançant la taula
del conveni de signes:
Si s’ha fet servir el mètode de les seccions amb el sentit dels vectors
aconsellat aquest punt ja no és necessari.
19
5. Dibuixar els diagrames de les funcions de força normal, força tallant i
moment flector.
• Dibuixar els diagrames incloent els valors més significatius del
diagrama, el signe positiu/negatiu de la magnitud dibuixada i la

deformació que s’indueix al material.

• És convenient dibuixar els diagrames sota (o al costat) del diagrama
de cos lliure de la biga.
• Diagrama de forces tallants: Pla que contengui l’eix de la barra i el pla
de la força tallant (si és necessari estudiam components x i y per
separat; no serà necessari fins al tema 6).
“+” damunt eix // “-” sota l’eix.
• Diagrama de moments flectors: Pla que contengui el gir del moment.
La línia es dibuixa on es produeixen les traccions.
Nota: com en els nostres diagrames de moments els valors positius
estan sota l’eix x, visualment el criteri de concavitat sembla canviat.
“+” sota l’eix // “-” damunt l’eix.
20
MÈTODE ALTERNATIU PER T(X) I M(X)
Una altra alternativa és trobar les equacions de forces tallants i
(x) i M(x)
moments integrant l’equació anterior:

4.3.2 – Mètode alternatiu epr T(x)
A partir de les càrregues distribuïdes es pot trobar l’equació de

les tallants integrant (recordant que p>0 són càrregues cap
amunt i p<0 càrregues cap abaix):
Una vegada trobada l’equació de forces tallants, la de moments

flectors és:
21
Per a assegurar-nos que l’equació s’ajusta a la nostra estructura
podem trobar la integral indefinida i aplicar condicions de
(x) i M(x)
contorn per a obtenir l’única constant d’integració que s’ajusta

al nostre cas.
Trobar les condicions de contorn és imposar el valor de la força

tallant o el moment flector en un punt determinat on coneixem
aquesta magnitud i trobar el valor de la constant d’integració
que completa la nostra funció.
22
(x) i M(x)
2.5 m
l’estructura següent:
3 kN
3m
1 kN/m
2 kN
2 kN·m
1 m 0.5 m
4 kN
Dibuixar els diagrames de forces tallants i moments flectors de
23
(x) i M(x)
2m
3 kN/m
1m
24
DIAGRAMES QUALITATIUS AMB p(x)
Per a les càrregues i moments que s’estudien en aquest curs,
els trams de tots els diagrames estan composats per funcions
4.3.3 – Diagrames qualitatius amb p(x)
polinòmiques i són fàcils d’analitzar.

Diagrames de tallants:
– Presenta discontinuïtats de salt als punts d’aplicació de les càrregues
puntuals, amb valor igual a la càrrega aplicada
– Les càrregues distribuïdes no presenten discontinuïtats
Diagrama de moments:
– Presenta discontinuïtats de salt als punts d’aplicació del moments
puntuals, amb valor igual al moment extern aplicat
– El diagrama de tallants és el pendent del diagrama de moments
flectors, per tant, aquest presentarà màxims/mínims locals quan T=0.
Aquests punts indiquen seccions crítiques al disseny i són les que
haurem de seleccionar per a dimensionar
25
Russel C. Hibbeler, Mecánica de

Materiales, (6ª ed.). Pearson
Educación, México, 2006.
al nostre!
Signe contrari
Criteri de signes dels momemts contrari al nostre!

26
3 kN 2 kN
1 kN/m
2 kN·m
4 kN
2.5 m 3m 1 m 0.5 m
27
Trobar el diagrama de càrregues i forces tallants a partir del
següent diagrama de moments flectors:
M
-6aP
-4aP -4aP
- -2aP -
-aP
a 2a 3a 4a x
28
DIAGRAMES DE
PÒRTICS ISOSTÀTICS PLANS
(NO)
29
PROCEDIMENT D’ANÀLISI
Un pòrtic pla és una estructura formada per varies bigues o elements
que es troben en un únic pla, que és a la vegada el pla de les accions
4.4 – Diagrames de pòrtics isostàtics
externes.
Si el pòrtic és isostàtic, els esforços es poden calcular simplement

mitjançant les equacions de l’estàtica i amb el procediment que es
veurà a aquest tema.
Els passos per a resoldre un pòrtic isostàtic són els següents:
1. Calcular el grau d’hiperestatisme extern de

l’estructura.
Si el grau d’hiperestatisme és diferent de zero,
haurem d’aplicar l’equació de moments de
l’estàtica a les ròtules del pòrtic.
2. Obtenir les reaccions introduïdes per les
lligadures externes mitjançant les equacions
d’equilibri estàtic. 30
3. Dividir el pòrtic en bigues i nusos individuals, aplicant les eq. de
l’estàtica i la 3a llei de Newton a tots els elements individuals.
a) Dibuixar separats totes les barres i nusos amb les càrregues
externes. S’ha de deixar espai entre ells per a poder dibuixar totes
les fletxes de forces i moments.

b) Partint d’una lligadura externa, dibuixar totes les forces horitzontals

(verticals) a tots els elements anteriors fent servir la tercera llei de
Newton i les lleis de l’estàtica.
c) Partint de la mateixa lligadura, dibuixar totes les forces verticals
(horitzontals) a tots els elements anteriors fent servir la tercera llei
de Newton i les lleis de l’estàtica.
d) Començant del mateix punt, dibuixar tots els moments flectors a
tots els elements anteriors fent servir la tercera llei de Newton i les
lleis de l’estàtica.
e) Comprovar que el pòrtic “tanca” (i.e. recuperam els valors i
direccions de les reaccions externes a les lligadures), que els
moments flectors són 0 a les ròtules/articulacions i extrems lliures
(sempre que no apliquem moments puntuals externs) i que tots els
elements (nusos i barres) estan en equilibri estàtic.
31
40 t·m
3.33 t 3.33 t
40 t·m 3.33 t 3.33 t 10 t 20 t·m
10 t
10 t 10 t
20 t·m 3.33 t
3.33 t
40 t·m 20 t·m
10 t 10 t
1. Reaccions i forces externes

2. Forces verticals
3. Forces horitzontals 10 t
4. Moments flectors
5. Comprovació
10 t
3.33 t 3.33 t
32
J.J. Lumbreras Aranza, Introducción al

Cálculo de Solicitaciones. Diagramas.
Universidad Pública de Navarra, 2007.
de neu
manera lleugerament diferent:
Sobrecàrrega
de vent
Sobrecàrrega
Pes propi
A les bigues inclinades, les forces repartides poden actuar de
33
4. Després de trobar les “reaccions” que actuen a cada biga i nus es
dibuixaran els diagrames de normals, tallants i flectors
mitjançant el mètode de les seccions o el mètode d’integració de
p i T (amb els que també tindrem les equacions, o lleis, que
descriuen les forces normals, les forces tallants i els moments

flectors) o amb l’ajuda de les propietats entre p, T i M.

a) Els diagrames de normals, tallants i flectors de cada una de les
bigues s’ajunten en la mateixa posició que tenen les bigues en
l’estructura inicial.
b) S’han d’especificar els valors més significatius de cada un dels
diagrames, el signe positiu/negatiu de la magnitud dibuixada i la
deformació que s’indueix a cada tram. L’escala ha de ser igual per a
totes les bigues del mateix diagrama. Per comoditat es poden
assenyalar les unitats emprades en el títol del diagrama.
c) S’ha de tenir en compte que els eixos locals de cada biga han de ser
“consistents” i per fer-ho, normalment es defineix un punt de vista
de tota l’estructura. Si es dibuixen les deformacions associades en el
diagrama de cada biga NO és necessari assenyalar el punt de vista
del pòrtic. A més a més, dibuixant la deformació s’eliminen
incerteses en els eixos locals d’algunes bigues inclinades.
34
Si només ens demanen els diagrames de normals, tallants i flectors, el problema
acaba aquí. En el disseny estructural després és necessari:
5. Determinar els perfils, seccions i/o característiques

geomètriques de cada un dels elements per a que les

bigues suportin les tensions amb els marges de
seguretat establerts.
El procediment de dimensionat sota flexió es tractarà a la secció 4.5.
6. Una vegada comprovades les seccions crítiques, s’han

de calcular els desplaçaments i verificar que la
rigidesa compleix els criteris oportuns.
Aquest procediment serà l’objectiu del tema 5.
35
Dibuixar els diagrames de forces normals, forces tallants i
moments flectors del següent pòrtic.
20 kN 30 kN·m
B C
20 kN/m D
4m
A E
3m 1m 1m
36
37
DIMENSIONAT DE BIGUES
SOTMESES A FLEXIÓ
38
MÒDUL RESISTENT
El disseny d’una biga implica la selecció de la forma i grandària
4.5 – Dimensionat de bigues sotmeses a flexió
per a que les tensions reals no superin les tensions admissibles

del material.
Considerant només les tensions induïdes per la flexió, els valors
4.5.1 – Mòdul resistent
màxims venen donats per la llei de Navier:
El denominador d’aquesta expressió depèn exclusivament de

les característiques geomètriques de la secció i es coneix com a
mòdul resistent de la secció (Wz).
Quines dimensions té aquesta magnitud?

En general, què implica que el mòdul resistent de la secció
sigui més petit o més gran? Bigues, IPE o HEB? 39
DIMENSIONAT SOTA FLEXIÓ
En general es cerca que la tensió normal màxima induïda sigui més
petita que la tensió normal màxima admissible. Per tant, els passos a
seguir en dissenyar una biga per a resistir flexions són, normalment:
4.5.2 – Dimensionat sota flexió
1. Calcular el mòdul resistent:
1. Comprovar que la tensió màxima generada en

la biga deguda a la flexió sigui inferior a la
tensió màxima admissible:
També es pot plantejar el problema així: per a dissenyar una

estructura segura és necessari que el mòdul resistent de la secció
estigui per damunt d’un cert valor:
40
Alguns perfils, com els perfils laminats, ja tenen el mòduls
resistents tabulats; en cas contrari s’ha de calcular de manera

analítica.
Exemple per a una secció rectangular:

Hill, Madrid, 2002.
Si les tensions admissibles són diferents en tracció i compressió,

s’hauran de calcular per separat les seccions que treballen en
cada un dels modes de tracció i compressió i dissenyar la biga
per a que satisfaci ambdós criteris alhora.
41
Trobar els mòduls resistents respecte els dos eixos de la secció
dibuixada i determinar en quina posició resistiria millor les

càrregues verticals aplicades (direcció y), com
està col·locat a la figura o girat 90º.

40 mm
z
CDM
30 mm
10 mm 20 mm 10 mm
42
Una biga de 6 m fabricada d’acer (sadm = 2600 kg/cm2) té un
moment flector calculat màxim ponderat de 11 t·m causat per

càrregues verticals. Calcular la dimensió que haurien de tenir
els perfils següents per aguantar l’estat de càrregues satisfent

les condicions de seguretat:

– HEB
– IPN
– UPN
– 2 IPN col·locades al llarg de l’eix z (= II).
Si podem elegir entre les 4 solucions trobades, quina

escolliríeu?
43
TEOREMA DE COLIGNON
44
PRINCIPI DE RECIPROCITAT DE t
La flexió pura no té t associades: la llei de Navier dóna
informació completa de l’estat tensional de l’estructura. A la
4.6.1 – Principi de reciprocitat de t
flexió simple, la distribució de tensions normals està,

4.6 – Teorema de Colignon
bàsicament, regida per la llei de Navier, però ens falta

completar l’estudi de l’estat tensional amb la distribució de t(x)
sobre tota la superfície de la secció recta.
Principi de reciprocitat de les tensions tangencials: l’existència
d’una tensió tangencial t en un punt de la secció recta implica
la presència d’una altra tensió tangencial del mateix valor sobre
la superfície de la fibra longitudinal que passa per aquell punt.
45
TEOREMA DE COLIGNON
Considerant una porció diferencial de la biga sotmesa a flexió simple
es dedueix la fórmula de Colignon que ens permet calcular la
distribució de tensions tangencials a les seccions rectes:

4.6.2 – Teorema de Colignon

Hill, Madrid, 2002.
on m és el moment estàtic (“primer moment d’àrea”) respecte l’eix z

(en el cas de la figura), és a dir, l’àrea gris multiplicada per la distància
a la fibra neutra.
46
Conseqüència: les tensions són nul·les als punts superior i
inferiors de les seccions.
Limitacions: la fórmula no és estrictament vàlida per a seccions

amb cantons no paral·lels a l’eix y (direcció T) o tensions

tangencials no uniformes al llarg de l’eiz z, bigues no

prismàtiques o bigues poc esveltes.
Exemple amb la biga següent:

 On estaran situades les
tensions tangencials
màximes i mínimes?

Hill, Madrid, 2002.
La relació entre ambdues tensions mostra que generalment és

lícit calcular la resistència a flexió simplement considerant les
tensions normals associades a la flexió, menyspreant les
tensions normals degudes a l’esforç tallant. Les tensions
tallants, però, s’han de tenir en compte!
48
DISTRIBUCIÓ DE t
Si feim servir el càlcul infinitesimal, veurem que la distribució
de tensions tallants a la secció de tall no és constant. Alguns
exemples són:
4.6.3 – Distribució de t

Hill, Madrid, 2002.
49
CONCLUSIONS
50
CONCLUSIONS TEMA 4
La llei de Navier ens dóna les tensions normals associades a la
flexió.
La càrrega distribuïda, les forces tallants i els moments flectors

estan relacionats amb la següent equació:
Conclusions
Per dimensionar els elements a flexió es cerca que la tensió

màxima induïda sigui més petita que la tensió màxima
admissible. Per a moments en z:
Les forces tallants també produeixen tensions tallants i tensions

normals amb distribucions no constants que es poden
determinar amb la fórmula de Colignon.
51
BIBLIOGRAFIA DEL TEMA
Bibliografia principal
per a preparar el tema i ampliar coneixements
TEMA 5 – TEORIA DE LA FLEXIÓ
 Russel C. Hibbeler, Mecànica vectorial para ingenieros: Estàtica (10ª ed.).

BIBLIGRAFIA DEL TEMA
 Russel C. Hibbeler, Mecánica de Materiales, (6ª ed.). Pearson Educación,

México, 2006.
 James M. Gere, Timoshenko: Resistencia de Materiales, (5ª ed.). Thomson,
Madrid, 2004.
 José Javier Lumbreras Azanza, Introducción al Cálculo de Solicitaciones:
Diagramas, Universidad Pública de Navarra, 2007.
 Luis Ortiz Berrocal, Resistencia de Materiales (2ª ed.). Mc Graw Hill, Madrid,
2002.
 Andrew Pytel, Ferdinand L. Singer, Resistencia de Materiales (4ª ed.). Oxford
University Press, México, 2001.
 Eduardo Martínez, Resistencia de Materiales: nivel básico, Universidad de La
Rioja, Logroño, 1999.
 Francesc Navés, Miquel Llorens, Càlcul d’estructures. Edicions UPC, Barcelona,
2000.
52
Sentit del tema
 El tema 5 és la unitat didàctica de més importància i transcendència de
l’assignatura i el seu objectiu gira en torn a la realització i interpretació dels

diagrames de forces (normals i tallants) i moments (flectors) a bigues i pòrtics
pòrtics isostàtics. Aquests tipus d’estructures són les més utilitzades en el

disseny arquitectònic convencional i el coneixement i elaboració dels seus
diagrames d’esforços i moments és imprescindible per a una bona realització
d’aquest procés de disseny.
 Tot i que en aquest punt del programa només es treballarà amb estructures
isostàtiques, les habilitats adquirides amb els diagrames de forces i moments es
podran aplicar a la resta del curs d’Estructures I, a les altres assignatures
posteriors de la branca d’Estructures i, òbviament, a la futura pràctica
professional.
 Per a arribar a assolir les competències d’una manera òptima, el tema comença
amb el tractament bàsic i teòric de la flexió juntament amb la relació existent
entre les diferents magnituds associades a ella, i acaba amb el mètode bàsic
per a dimensionar estructures sotmeses a aquest tipus de sol·licitació.
53
Mètode de treball aconsellat
 Al igual que en la unitat didàctica 2, l’alumne haurà de realitzar una gran
quantitat de treball autònom per adquirir les competències que requereixen el
contingut d’aquest tema. El mètode aconsellat és el mateix que el que es va
detallar allà, on es suggereix un primer treball sobre els conceptes teòrics

acompanyada de recerca bibliogràfica abans dels exercicis de grup, i un
posterior treball intens amb l’extensa llista de problemes individuals que es

proporciona per a aquesta unitat didàctica.
 Pel que fa a la resolució dels exercicis on s’han de dibuixar els diferents
diagrames es recomana fer-ho primer mitjançant les propietats de càrrega,
tallants i moments i, posteriorment, calculant les equacions a partir del mètode
de les seccions. Així es podrà comprovar que els resultats obtinguts per ambdós
mètodes donen els mateixos resultats; és necessari que l’alumne domini tot dos
mètodes per igual.
 Per acabar d’assolir el mètode intuïtiu per a la resolució i interpretació dels
diagrames, l’alumne trobarà molt útil els qüestionaris on-line del tema. Després
de corregir el problemes individuals a les classes de problemes, convé repassar
de nou la teoria. Al igual que al tema 2, si s’escau, es poden trobar molts
d’exercicis addicionals a la bibliografia recomanada.
 Donada la importància del tema convé demanar tutories si es troben dificultats
notables tant a la teoria com a la resolució de bigues i pòrtics isostàtics.
54
Activitats a desenvolupar
El desenvolupament teòric donat a les classes pot ser suficient per adquirir gran

part dels conceptes de la unitat didàctica d’una manera clara i afrontar la
resolució de tots els problemes proposats. Malgrat això, alguns alumnes

necessitaran de la bibliografia recomanada per a arribar a dominar les idees
exposades al llarg del tema. Als llibres detallats abans es poden trobar
explicacions exhaustives i multitud d’exemples que complementaran els donats
a les classes teòriques i ajudaran a donar el pas de la teoria a la pràctica.
 Es realitzaran dos exercicis de grup i dos qüestionaris on-line sobre erls
continguts d’aquesta unitat didàctica, mentre que a les classes de problemes
individuals es corregiran múltiples exercicis diferents. Al contrari que a la resta
de temes del programa, aquí no es proporcionaran les solucions dels pòrtics
isostàtics per motivar l’alumne a fer servir l’eina informàtica de càlcul
d’estructures Ftool. A més a més es proposaran fòrums per internet per a que,
de manera competitiva, els alumnes pengin a la pàgina de Campus Extens les
solucions dels diagrames dels pòrtics.
55
Dificultats principals
 Tot i que és un aspecte que es repetirà sovint, és necessari que l’alumne
assimili el conveni de signes emprat al llarg de la unitat (i de tot el curs) i
entengui que és un “conveni”. Les fórmules que apareixen en el tema són

bastants simples d’aplicar però l’estudiant ha de tenir clar què significa i

expressa cada símbol a les equacions, ja que aquest punt és una font de
múltiples errors.
 Pel que respecta als dibuixos dels diagrames de forces i moments, també
s’espera que l’alumne faci el càlcul dels seus punts més importants, indiqui el
signe de la magnitud que pertoqui i faci un esquema del tipus de deformació
que té lloc al material per a obtenir un resultat final presentable. Tot plegat fa
que els exercicis de dibuixar diagrames siguin problemes mecànics però també
molt complets, i s’han de realitzar amb molta concentració. Com ja s’ha
mencionat abans, els diagrames s’han de poder resoldre amb qualsevol dels
dos mètodes introduïts a les classes teòriques, el que és una dificultat afegida
per a molts d’alumnes.
 Per últim, en la resolució de pòrtics isostàtics l’estudiant sol tenir problemes amb
les càrregues i/o bigues inclinades, pel que ha de tenir els conceptes molt clars i
dominar els temes de trigonometria, vectors i projeccions de vectors.
56

Tema 4 - Analisi Tensió Flexió

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Tema 4 - Analisi Tensió Flexió

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

ESTRUCTURES I - 2N GRAU D’EDIFICACIÓ

secció, respecte els eixos principals d’inèrcia.

Flexió pura: Només hi ha moment flector.

Luis Ortiz Berrocal, Resistencia

Luis Ortiz Berrocal, Resistencia

Luis Ortiz Berrocal, Resistencia

CONVENI DE Força normal Força tallant Moment flector

4.1.3 – Flexió pura i llei de Navier

Luis Ortiz Berrocal, Resistencia

• La curvatura de l’eix canvia:

Per què hi ha un signe negatiu a la llei de Navier?

Hipòtesis per a l’estudi de la flexió:

4.1.3 – Flexió pura i llei de Navier

continuen essent planes després d’elles.

 Les deformacions són suficientment petites per no alterar l’acció de les

Llei de Navier (eq. fonamental de la teoria de la flexió): “En una

on r és el radi de curvatura, E el mòdul d’elasticitat, MF el moment

es poden superposar una amb l’altre amb un gir i una translació

(principi generalitzat de Navier-Bernoulli).

Luis Ortiz Berrocal, Resistencia

Això es pot fer perquè generalment les deformacions produïdes

(es considera p>0 quan la càrrega és cap amunt)

Les tallants de la secció d’una biga sotmesa a flexió simple són

Les forces externes són la segona derivada de la funció del

Les forces i moments puntuals no són funcions contínues i per

4.3.1 – Procediment d’anàlisi

1. Trobar les reaccions a les lligadures.

Luis Ortiz Berrocal, Resistencia

– N(x), T(x) i M(x) es poden trobar amb el mètode de les seccions

– El resultat és independent de la “semiestructura” emprada, per tant

R.C. Hibbeler, Mecánica vectorial

d’aplicar per a cada segment de la biga entre dues discontinuïtats

R.C. Hibbeler, Mecánica vectorial

4.3.1 – Procediment d’anàlisi

diagrama, el signe positiu/negatiu de la magnitud dibuixada i la

deformació que s’indueix al material.

moments integrant l’equació anterior:

4.3.2 – Mètode alternatiu epr T(x)

A partir de les càrregues distribuïdes es pot trobar l’equació de

Una vegada trobada l’equació de forces tallants, la de moments

contorn per a obtenir l’única constant d’integració que s’ajusta

Trobar les condicions de contorn és imposar el valor de la força

polinòmiques i són fàcils d’analitzar.

Russel C. Hibbeler, Mecánica de

Criteri de signes dels momemts contrari al nostre!

4.4.1 – Procediment d’anàlisi

Si el pòrtic és isostàtic, els esforços es poden calcular simplement

1. Calcular el grau d’hiperestatisme extern de

les fletxes de forces i moments.

b) Partint d’una lligadura externa, dibuixar totes les forces horitzontals

4.4.1 – Procediment d’anàlisi

1. Reaccions i forces externes

J.J. Lumbreras Aranza, Introducción al

descriuen les forces normals, les forces tallants i els moments

flectors) o amb l’ajuda de les propietats entre p, T i M.

5. Determinar els perfils, seccions i/o característiques

geomètriques de cada un dels elements per a que les

6. Una vegada comprovades les seccions crítiques, s’han

4.4.1 – Procediment d’anàlisi

per a que les tensions reals no superin les tensions admissibles

màxims venen donats per la llei de Navier:

El denominador d’aquesta expressió depèn exclusivament de

Quines dimensions té aquesta magnitud?