Valencia. Comprensió Lectora

LLENGUA
UNIDAD
1
Llengua
Comprensi
lectora 1
CL
Nom i llinatges: ...........................................................................................................................................

Curs: .......................................................................
Data: .......................................................................
Llegeix el text amb molta atenci. Primer fes-ne una lectura rpida;
desprs, torna a llegir el text lentament per a respondre, sense mirarlo, les preguntes de la pgina dactivitats.
Els dofins
El dof s un mamfer aqutic, que fa uns 2 m de llargria. T el cos esvelt en forma de fus.
El cap s petit i acaba en un musell en forma de bec.
La mandbula t de 80 a 90 dents petites. Els ulls, envoltats per una ratlla fosca, tenen la nineta en forma
de cor. Al costat hi ha les obertures auriculars. Els dofins produeixen uns sons caracterstics per comunicar-se.
Tenen quatre aletes: la dorsal, que s punxeguda i de
mida reduda, les pectorals, que sn ms amples que
llargues, i laleta cabal, que s la ms grossa.
Els dofins salimenten bsicament de peixos.
Classes de dofins
GRUPO ANAYA, S.A., Llengua 3r. Educaci Primria. Material fotocopiable autoritzat.
Hi ha moltes classes de dofins, per segons el lloc on

viuen els podem classificar en: dofins marins i dofins
fluvials.
Els dofins marins viuen dins la mar. Sn de color negre
blavs per la part superior, amb les parts laterals i la
inferior blanquinoses. Viuen i cacen en grup. Les femelles noms tenen un dof cada dos o tres anys, perqu
la lactncia del petit dura dun any i mig a dos anys. A
partir dels cinc o sis anys un dof es torna adult i pot
crear la seva prpia famlia.
Les amenaces ms freqents que han de patir
aquests animals dins el seu medi sn: les xarxes dels
pescadors, la contaminaci de les aiges costaneres i
els trastorns acstics produts per embarcacions.
Els dofins fluvials sn de color ms clar que els marins. Quasi han perdut el sentit de la vista i noms sn
capaos de diferenciar el dia de la nit. Aix s pel fang
que hi ha a la desembocadura dels rius on viuen.
Nom i llinatges:.........................................................................................................................
CL1
Quina classe danimal sn els dofins? ...............................................................................

..............................................................................................................................................
Explica breument com sn els dofins. ..............................................................................

..............................................................................................................................................
Quantes dents tenen els dofins?

De 20 a 30
De 30 a 60
De 80 a 90
Relaciona el nom de cada aleta amb la seva caracterstica.

Dorsal
Pectorals
Cabal
s la ms grossa
s punxeguda i de mida reduda
sn ms amples que llargues
De qu salimenten els dofins? ..........................................................................................
Explica quines classes de dofins hi ha. ..............................................................................

..............................................................................................................................................
Per qu les femelles noms tenen un dol cada dos o tres anys? .....................................
..............................................................................................................................................
Quines amenaces pateixen els dofins? .............................................................................
Per qu els dofins fluvials quasi han perdut el sentit de la vista? ....................................
..............................................................................................................................................
Pensa un poc ms
Qu es podria fer per protegir els dofins?
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
LLENGUA
Comprensi lectora 2
1
CL
Nom i llinatges: ...........................................................................................................................................

Curs: .......................................................................
Data: .......................................................................
ELS MOSQUETERS
Reclutament de lexrcit
Al principi del segle XVII, Europa vivia en guerra. En
els exrcits francesos, alemanys o anglesos faltaven
soldats. Per aix es reclutaven aventurers i miserables a qui no importava arriscar la vida a canvi daliment i de diners. Aquests nous soldats sallistaren
com a mosqueters.
Amb el mosquet a lesquena
Els mosqueters se sumaven als batallons de soldats
a peu. Duien una nova arma de guerra, el mosquet,
que de tant en tant, substitua larcabs. El mosquet
funcionava amb crregues de plvora que el mosqueter duia a la cintura i que podien esclatar en
qualsevol moment.
Capa vermella o capa blava

El 1622, el rei Llus XIII, cre la seva prpia companyia de mosqueters. Com que els seus cavalls
eren grisos, els anomenaven els mosqueters grisos.
Els que servien el rei duien capes blaves i els que
servien el seu ministre, el cardenal Richelieu, capes
vermelles.
Adaptat i extret de Reporter DOC. Nm. 105
Nom i llinatges:.........................................................................................................................
CL2
Quin continent vivia en guerra al principi del segle XVIII?

..............................................................................................................................................
En quins exrcits faltaven soldats?

Francesos, alemanys i portuguesos.
Francesos, suecs i portuguesos.
Francesos, alemanys i anglesos.
Al principi, com anaven els mosqueters?

A cavall
Amb carruatge
A peu
Quina arma usaven els mosqueters?

..............................................................................................................................................
Quina altra arma sanomena en la lectura?

El rifle
Larcabs
Lescopeta
Quin rei va crear una companyia de mosqueters prpia?
En qu es diferenciaven els mosqueters del rei i els del cardenal Richelieu?

..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
Pensa un poc ms
Els mosqueters es batien en duel per qestions dhonor. Creus que era una bona
soluci? Per qu?
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
LLENGUA
Comprensi lectora 3
1
CL
Nom i llinatges: ...........................................................................................................................................

Curs: .......................................................................
Data: .......................................................................
Les serps
Les serps sn rptils. Tenen el cos allargat i estret,
amb un cap en un extrem, una cua en laltre i un llarg
ventre enmig. No tenen potes i es desplacen reptant.
El cap s aplanat i la pell t escates. Les serps que
viuen a la zona mediterrnia es poden dividir en colobres i escurons.
Les colobres tenen la pupilla de lull rodona, escates

grans al cap que no es diferencia del coll i en general
no tenen ver. Les ms conegudes sn la serp blanca,
la serp verda i groga i la serp verda. No sn perilloses
per a les persones, nicament la serp verda t capacitat per a injectar ver a les seves preses abans dengolir-les.
Els escurons tenen la pupilla vertical, un cap ben diferenciat amb escates petites i dents verinoses ben
desenvolupades i no shan de destorbar per evitar la
seva picada.
Les serps tenen bona vista per no tenen aparell auditiu, encara que capten les vibracions del sl mitjanant
les escates del ventre. Muden la pell unes tres vegades a lany i solen viure uns set anys.
Nom i llinatges:.........................................................................................................................
A quina classe pertanyen les serps?

peixos
CL3
rptils
insectes
Quins dos tipus de serps podem trobar a la zona mediterrnia?

..............................................................................................................................................
De les caracterstiques segents, quines pertanyen a les colobres?

Tenen la pupilla de lull rodona.
Tenen dents verinoses.
Les escates sn petites.
Les escates sn grans.
Quines sn les espcies de colobres ms conegudes?

..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
Les serps no tenen aparell auditiu, com capten les vibracions del sl?
..............................................................................................................................................
Quantes vegades muden la pell?
..............................................................................................................................................
Has vist alguna vegada una colobra o un escur? On?

..............................................................................................................................................
Pensa un poc ms
Com creus que hem dactuar en cas de mossegada dun escur?
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
LLENGUA
Comprensi lectora 4
1
CL
Nom i llinatges: ...........................................................................................................................................

Curs: .......................................................................
Data: .......................................................................
Els fars
Els fars sn edificacions en forma de torres situades
en punts significatius de la costa. Serveixen per a indicar els punts ms importants que puguin ser dinters
per als navegants.
Un far est format per una planta baixa destinada a
habitatge dels tcnics, sala de mquines, despatx, taller i magatzem. I la part superior, que s una torre
elevada de forma cilndrica amb una habitaci envidrada anomenada llanterna. La llanterna cont un focus
que emet raigs lluminosos de llarg abast, amb una seqncia de llampades determinades perqu els navegants puguin conixer la seva situaci.
Cada far t unes peculiaritats que el distingeixen de
tots els altres:
de nit, les caracterstiques de la llum: color, perode,
etc.
de dia, la construcci: forma, material, color de ledifici, etc.

Al llarg dels anys, els fars han sofert diverses modificacions, tant pel que fa als edificis, amb la millora de les
condicions dhabitabilitat, com a laspecte tcnic, amb
la substituci dels antics sistemes denlluernament
(llenya, oli, petroli, gas acetil o electricitat).
Les persones que antigament tenien al seu crrec el
servei de manteniment dels fars es deien torrers de
fars. La seva funci principal era mantenir encs el
llum de forma permanent durant la nit. Desprs es digueren tcnics mecnics de senyals martims.
Nom i llinatges:.........................................................................................................................
CL4
Qu s un far?
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
Quins dues parts es diferencien en un far?

..............................................................................................................................................
Marca les estances que es poden trobar a la planta baixa dun far.
habitatge
sala de ball
biblioteca
taller
magatzem
Digues les peculiaritats que diferencien un far dun altre.

De nit ..................................................................................................................................
De dia .................................................................................................................................
Quina funci tenien els antics torrers?

..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
Quants de fars coneixes? On estan situats?

..............................................................................................................................................
Thauria agradat ser torrer? Explica la resposta.

..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
Pensa un poc ms
Explica per qu sn importants els fars.
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
LLENGUA
Comprensi lectora 5
1
CL
Nom i llinatges: ...........................................................................................................................................

Curs: .......................................................................
Data: .......................................................................
Les molses
Sn plantes molt petites, mai no despassen els 10
centmetres daltura i algunes ni tan sols arriben als
10 millmetres. Viuen distribudes per tot el mn en
llocs on hi ha molta humitat: sobre el tronc dels arbres, a les roques, a les teulades, a la vora de rius i
rierols, i mai no es troben en aigua salada.
Les falgueres
Fa molts milers danys, la superfcie de la Terra estava coberta de boscos de falgueres que feiens fins
a 20 o 30 metres dalria. No hi havia encara arbres com els actuals, i labsncia daltres plantes
que els fessin la competncia o danimals que se
les menjaren va permetre que, durant un temps, dominassin la terra ferma.
A poc a poc el clima de la Terra va canviar i avui les
falgueres noms es troben a zones humides, boscos i rees tropicals.
Adaptat dEl mn vegetal.
Nom i llinatges:.........................................................................................................................
CL5
De quin dos tipus de plantes parla la lectura?

..............................................................................................................................................
Marca les respostes correctes.

Les molses sn plantes molt petites.
Les molses sn plantes molt grans.
Viuen per tot el mn en llocs on no hi ha molta humitat.
Viuen per tot el mn en llocs on hi ha molta humitat.
Escriu el nom dalguns llocs on es poden trobar molses.

..............................................................................................................................................
Quins tipus de boscos cobrien la terra fa milers danys?

..............................................................................................................................................
Quants metres dalria podien arribar a tenir?

..............................................................................................................................................
Escriu el nom dalguns llocs on es poden trobar falgueres.
Escriu el nom daltres plantes que tu coneguis.

..............................................................................................................................................
Pensa un poc ms
Creus que la pujada de temperatures a causa del canvi climtic pot afectar les
plantes? Com?
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
LLENGUA
Comprensi lectora 6
1
CL
Nom i llinatges: ...........................................................................................................................................

Curs: .......................................................................
Data: .......................................................................
El llagost
El llagost s un insecte de color terrs rogenc.
Quan est en reps es camufla amb lambient natural on es troba, daix sen diu mimetisme. De
les sis cames que t, les dues posteriors sn molt
llargues i potents, que li permeten saltar a gran
distncia. A lestiu el podem veure saltant per
camps i terres de sec. Salimenta de vegetals. Es
reprodueix per ous que la femella introdueix dins
la terra a la tardor. Els ous sobren a la primavera i
les cries aconsegueixen la maduresa en els mesos de juliol i agost.
El cos del llagost s masss. Per al seu estudi el
dividim en tres parts: cap, trax i abdomen.
El cap s allargat i hi t els rgans dels sentits: la

boca, els ulls i les antenes.
El trax t sis cames articulades, les dues darreres adaptades per poder saltar. El llagost pot cantar amb les seves potes, fregant una petita llima
de les extremitats posteriors amb les ales anteriors.
Labdomen dels insectes s la part del cos que no
t potes. Es compost per onze segments. Els timpans sn unes superfcies clares i circulars situades a labdomen.
Podem trobar el llagost per tot el mn, all o es
donin les condicions de vida necessries per a la
seva subsistncia. Algunes classes es mengen en
poblacions dels deserts africans i sn considerades exquisides en moltes parts del mn.
Nom i llinatges:.........................................................................................................................
CL6
Qu s un llagost?
..............................................................................................................................................
De les caracterstiques segents, quines pertanyen al llagost?

T vuit cames.
Salimenta de peix.
Salta pels camps.
Es reprodueix per ous.
Relaciona les part del cos del llagost amb els rgans que t cada una.
cap
trax
abdomen
timpans
rgans dels sentits
sis cames articulades
Segons el text el llagost pot cantar amb les seves potes. Coneixes uns altres animals
que puguin cantar? Quins?
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
Per qu creus que els llagosts sn un plat exquisit en algunes cultures?

..............................................................................................................................................
Tu, en menjaries, de llagosts? Raona la resposta.

..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
Pensa un poc ms
El llagost es camufla amb lambient on es troba. Quins altres animals tenen tamb
aquesta caracterstica?
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
LLENGUA
Comprensi lectora 7
1
CL
Nom i llinatges: ...........................................................................................................................................

Curs: .......................................................................
Data: .......................................................................
Una escola flotant

A la badia dAlong, hi ha ms de 2.000 illots. Antigament,
all, shi amagaven els pirates xinesos. Avui, en aquest
lloc, hi trobam una escola construda en el mar. Els alumnes hi van amb vaixell o amb rai.
Lescola s de fusta. Flota sobre el mar grcies al polister i als bidons de plstics buits. Damunt els bidons hi ha
una plataforma de fusta que sost tota la casa. Ledifici
se subjecta a la costa amb una corda i es gronxa al ritme
de les ones.
La teulada no t teules, sin que est formada per unes

plaques de color rosat subjectades per barres de fusta
que formen quadrats. A la part on arriben les embarcacions amb els estudiants hi ha un porxo, que est format
per la prolongaci de la teulada, que se sost sobre tres
columnes de fusta pintades de blau cel. Damunt el porxo,
a la part dreta, oneja la bandera de Vietnam.
Les quatre parets de ledifici sn de color cel. A la part del
porxo hi ha dos portals amb una finestra a la part esquerra. Davant el portal i penjat al porxo hi ha un gran cartell
blanc que anuncia el nom de lescola amb lletres negres.
Als costats trobam dues finestres que es poden tancar
amb uns portons de fusta.
Les classes comencen a les set del mat i acaben a les
onze, perqu els alumnes han danar a treballar amb els
seus pares.
Adaptat de Reporter Doc. Nm.108.
Nom i llinatges:.........................................................................................................................
CL7
Qui samagava antigament al lloc on ara hi ha lescola flotant?

..............................................................................................................................................
Com van els alumnes a lescola?

..............................................................................................................................................
De quin material est feta lescola?

Dalgues
De fusta
De plstic
Quina bandera oneja damunt del porxo?

..............................................................................................................................................
De quin color sn les parets de ledifici?

..............................................................................................................................................
Quin horari fan els alunes?

..............................................................................................................................................
Qu fan els allots i les allotes en acabar les classes?
..............................................................................................................................................
Pensa un poc ms
Qu et sembla que en alguns llocs del mn els infants hagin de deixar lescola i anar
a treballar? Raona la resposta.
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
LLENGUA
Comprensi lectora 8
1
CL
Nom i llinatges: ...........................................................................................................................................

Curs: .......................................................................
Data: .......................................................................
PAISATGES ILLENCS
Menorca. Vent de ponent
A la costa oest de Menorca, entre Ciutadella i el
cap dArtrutx, trobam cala Blanca i el seu entorn
rocs. s precisament en aquests penya-segats
on rompen les ones empeses pel vent de ponent. Grans ones enfurismades descuma blanca es llancen contra la costa alta i rocosa de cala Blanca, alant nvols que el vent escampa
com una pluja fina contra els penya-segats.
Un horitz tenyit dun rosa pllid separa el blau
intens de la mar dun cel blanc.
Els raigs del sol de ponent harmonitzen i omplen
la imatge amb diferents intensitats de daurat.
Mallorca. Sller
Gaireb amagat entre els cims de la
serra de Tramuntana a lilla de Mallorca,
hi trobam el poble de Sller, que quasi
omple una vall petita i senfila per les
faldes de les muntanyes dels voltants.
Una vegetaci abundant de cultiu envolta el poble. Cases senzilles que guaiten
tmidament dentre els diferents verds
que gaireb cobreixen la localitat.
Lemplaament daquest poble ens permet admirar a lhoritz alguns dels cims
ms alts de la serra de Tramuntana,
com ara el Puig Major que amb 1 443
metres s el ms alt de lilla.
CL8
Nom i llinatges:.........................................................................................................................
En la lectura es descriuen dos paisatges. A quines illes pertanyen?

..............................................................................................................................................
Quines altres tres illes pertanyen a les Balears? Encercla-les.

Formentera
Cabrera
Tenerife
Lanzarote
Eivissa
La Gomera
Quin daquests vents bufa a Menorca segons el text?

Gregal
Tramuntana
Ponent
On est situada cala Blanca?

..............................................................................................................................................
Qu s un penya-segat?
Costa formada per roques de gran altura.
Pedra gran i allada.
Roques i minerals.
A quina serra pertany el Puig Major?

..............................................................................................................................................
Quin poble de lilla de Mallorca es descriu ?
..............................................................................................................................................
Pensa un poc ms
Descriu la teva localitat.
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
LLENGUA
Comprensi lectora 9
1
CL
Nom i llinatges: ...........................................................................................................................................

Curs: .......................................................................
Data: .......................................................................
LES FLORS
Totes les plantes necessiten llum per a
crixer, per els boscos solen ser ombrvols. Qu fan, doncs, les flors del bosc
per a sobreviure?
Als boscos on els arbres perden les fulles

a la tardor, moltes plantes creixen i florixen abans que els arbres treguin les fulles de nou a la primavera. Les plantes recullen aix tota la llum que poden abans
que els arbres els la tapin. En uns altres
casos, com als boscos tropicals, hi ha
unes espcies dorqudies que no viuen a
terra, sin que viuen enfilades a les branques i als troncs dels arbres. Aquestes
flors no fan cap mal als arbres i en canvi
com ms amunt estan ms llum reben.
Si passeges pel camp encara pots trobar flors silvestres a les vores dels camins, als marges dels camps i als espadats o els pendents. Els herbassars
normalment estan plens de flors silvestres. Lhome, amb ls prolongat de
tractors i dherbicides, ha fet desaparixer moltes daquestes flors i ha convertit els herbassars en pastures. Aix i tot,
hi ha plantes de prat, com ara la milfulles, molt resistents que poden sobreviure encara que les hagi tallades una
mquina de segar i tamb poden crixer
al marge de les carreteres.
Adaptat de Flors. David Burnie. Ed. Crulla.
Nom i llinatges:.........................................................................................................................
CL9
Segons el text, qu fan les plantes del bosc per sobreviure? Marca la resposta
correcta.
Treure moltes flors alhora.
Sobreviure desprs de ser tallades per una segadora.
Florir abans que els arbres treguin les fulles.
Fer olor perqu acudeixin els insectes.
Com obtenen llum algunes espcies dorqudies als boscos tropicals?

..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
Relaciona aquestes frases segons que pertanyin al primer pargraf o al segon.

Algunes floreixen abans que els arbres treguin les fulles.
Lhome ha transformat els herbassars en pastures.
1r pargraf
Hi ha plantes resistents que sobreviuen en les pastures.

Altres viuen enfilades als arbres.
2n pargraf
Pel camp hi ha moltes flors silvestres.

Quines daquestes caracterstiques t la planta milfulles? Marca-les.
Viu enfilada als arbres.
s una planta de prat molt resistent.
Floreix abans que els arbres treguin fulles.
Pot sobreviure encara que lhagi tallada una segadora.
Pot crixer al marge de les carreteres.
Viu en boscos ombrvols.
Pensa un poc ms
Teniu plantes a ca teva? Com les cuidau?
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
LLENGUA
Comprensi lectora 10
1
CL
Nom i llinatges: ...........................................................................................................................................

Curs: .......................................................................
Data: .......................................................................
El foc
Abans de conixer el foc, els ssers humans eren com animals. Cada
mat cercaven aliment per a ells i per als membres de la comunitat. Per
quan el sol samagava noms tenien lopci de tornar a dormir.
Els humans descobriren el foc en la natura. Al principi recollien les brases que quedaven desprs dels incendis naturals o la caiguda de rajos.
Per el problema ms gran era mantenir el foc encs.
Uns dels primers mtodes per aconseguir el foc va ser la rotaci duna
punta de pal sobre una fusta seca.
El foc va suposar canvis molt importants en la vida dels nostres avantpassats:
La cocci dels aliments va significar un aven important perqu permetia fer digeribles algunes parts dels animals que caaven.
El manteniment de les fogueres els proporcionava calor a linterior de
les coves en els freds hiverns.
Tamb es va convertir en un mecanisme de protecci contra els animals perillosos.

El manteniment duna foguera encesa va significar tenir llum. Artificialment, els humans havien allargat la durada del dia i aix va permetre
les relacions socials entre els membres de la comunitat. El foc va facilitar les primeres converses i lintercanvi dexperincies.
Nom i llinatges:.........................................................................................................................
CL10
Segons el text, qu feien els humans abans de conixer el foc? Marca la resposta
correcta.
Cercar aliment i dormir.
Cercar aliment i parlar.
Cercar animals perillosos.
Al principi, com aconseguien foc els humans?

..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
Explica com van aconseguir foc els humans per si mateixos.

..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
Marca vertader (V) o fals (F).
Amb el foc es cremaven els aliments.

Amb el foc es van poder coure els aliments.
El foc va proporcionar fred a linterior de les coves.
El foc va servir perqu els animals localitzassin els humans.
El foc va servir de protecci contra els animals perillosos.
El foc va facilitar les primeres converses.
Pensa un poc ms
Quin dels avenos pel descobriment del foc consideres que s ms important per a
lsser hum? Raona la resposta.
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
LLENGUA
1
CL
Nom i llinatges: ...........................................................................................................................................

Curs: .......................................................................
Data: .......................................................................
Els arbres
Les plantes primitives eren tan petites que nhaurien
calgut dotzenes per tapar lextrem duna agulla de
cap. Aquestes cllules tan petites vivien als oceans
de lantiga Terra, i lnica cosa que permet classificarles com a plantes s que necessitaven la llum del sol
per a crixer. A partir daquests comenaments tan
humils, el regne de les plantes ha evolucionat fins a
ser com el coneixem avui.
Moltes plantes van quedar-se a laigua, per daltres

van colonitzar la Terra. Per aconseguir-ho els calia alguna cosa que les ajuds a suportar el propi pes i daquesta manera algunes plantes van anar desenvolupant un material anomenat lignina, que els va fer les
tiges resistents i llenyoses i els va permetre crixer.
Com que totes les plantes necessiten llum, les ms
altes van reeixir i en canvi les petites no, ja que havien
de sobreviure a lombra de les grans. Desprs van
aparixer les plantes amb un sol tronc gran: van ser
els primers arbres. Els arbres grans, com les sequoies
gegants de Califrnia, poden pesar ms de sis mil tones, cosa que fa que siguin la matria viva ms pesada que hagi existit mai a la Terra.
Adaptat de Larbre. David Burnie. Altea. Grup Promotor.
Nom i llinatges:.........................................................................................................................
CL11
On vivien les plantes primitives?

..............................................................................................................................................
Quina grandria tenien aquestes plantes?

..............................................................................................................................................
Qu s el que permet classificar-les com a plantes?

..............................................................................................................................................
Qu va permetre crixer les plantes?

Fulles enfiladisses.
Tiges resistents i llenyoses.
Els boscos tropicals.
Quin arbre gegant sanomena en la lectura?

..............................................................................................................................................
Don sn aquests arbres?

..............................................................................................................................................
Escriu el nom dalguns arbres que coneguis.
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
Pensa un poc ms
Unix cada frase feta, relacionada amb el mn vegetal, amb el seu significat.
Ser de bona fusta
Tenir molts pinyons
Treure les castanyes del foc
Responsabilitzar-se
Ser robust
Ser ric
LLENGUA
1
CL
Nom i llinatges: ...........................................................................................................................................

Curs: .......................................................................
Data: .......................................................................
LA COVA DALTAMIRA
Al segle XIX, el descobriment de la cova dAltamira
El 1879 Marcelino Sinz de Sautola va visitar la cova amb
la seva filla Maria de 8 anys, qui es va adonar que hi havia
unes pintures al sostre.
Els pobladors dAltamira
Els homes de Cromany ocupaven la cova en qualsevol
poca de lany i, a les rodalies, caaven, pescaven al riu
i agafaven marisc. Per, a ms, el laberint de galeries, al
llarg de 270 metres, era un lloc ideal per plasmar-hi el seu
art: la pintura rupestre.
Les pintures de la cova
A Altamira hi ha al voltant de 250 gravats i pintures que

tenen uns 14 000 anys dantiguitat. Representen animals:
bisons, crvols, porcs senglars, cavalls... Tamb hi ha vuit
figures humanes gravades i unes quantes mans estampades a la roca. A ms, hi ha moltes lnies i signes geomtrics, per el sentit daquests encara s un misteri.
La tcnica dels artistes
Els homes que van decorar la cova van emprar la pintura,
el siluetatge, lombrejat, el gravat i el raspat amb mestria.
Aprofitaven els buits, els bonys i les fisures de la roca per
donar relleu a la pintura. Els colors que ms empraven
sn el negre, el vermell, el groc i el marr.
La capella Sixtina prehistrica
Aix s com anomenen la gran sala de Policroms. Al sostre, hi ha representats quasi un centenar danimals i signes, pintats de color vermell i negre molt realistes. Els
animals donen al conjunt una gran sensaci de moviment.
Adaptat i extret de Reporter DOC. Nm 132
Nom i llinatges:.........................................................................................................................
CL12
Qui es va adonar que hi havia pintures al sostre de la cova dAltamira?

..............................................................................................................................................
Quines activitats realitzaven els homes de Cromany a les rodalies de la cova?

..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
Qu van fer dins del laberint de galeries de la cova?

..............................................................................................................................................
Quins animals hi ha representats?

..............................................................................................................................................
Quantes figures humanes hi ha gravades?

Deu
Sis
Vuit
V
Aprofitaven la llum per donar relleu a la pintura.

Aprofitaven els bonys per donar relleu a la pintura.
Empraven els colors negre, vermell, groc i marr.
Empraven els colors negre, blau i verd.
Com sanomena tamb la sala de Policroms?
..............................................................................................................................................
Pensa un poc ms
Per qu creus que els homes de la prehistria pintaven les coves?
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
LLENGUA
1
CL
Nom i llinatges: ...........................................................................................................................................

Curs: .......................................................................
Data: .......................................................................
Els instruments musicals
Els instruments musicals, que, com sabeu, sn
objectes emprats per a produir sons, poden agrupar-se seguint criteris diversos. Tanmateix, si ens
fixem en determinades caracterstiques fsiques,
en la manera de fer-los sonar i en els mecanismes dobtenci dels sons, solen agrupar-se en
instruments de corda, de vent i de percussi. s
la divisi ms tradicional, si b no pas lnica.
En els instruments de corda el so es produeix per
vibraci duna corda o ms. El nombre de cordes
varia segons linstrument. El viol, posem per cas,
en t quatre, la guitarra, generalment sis, i el piano, moltes ms.
En els instruments de vent la sonoritat sobt de

la vibraci duna columna daire insuflat per linstrumentista. La flauta, la trompeta i lorgue, per
exemple, pertanyen a aquest grup.
Finalment, en els instruments de percussi la vibraci sonora sobt colpint-los amb mans, martells, maces... Daquests instruments, en destaquem la campana, el timbal, la pandereta, el
triangle...
Els instruments i lorquestra
Les orquestres sn formades per instruments diversos, que han variat en modalitat i nombre amb
el pas del temps. Les orquestres actuals solen tenir duna vuitantena a un centenar dinstruments,
de vent, de percussi i de corda, amb predomini
daquests darrers.
Adaptatde http://www.vilaweb.cat/www/diariescola/
Nom i llinatges:.........................................................................................................................
CL13
Com se solen agrupar els instruments musicals? ..............................................................

..............................................................................................................................................
En els instruments de corda el so es produeix per la vibraci

duna corda o ms.
Tots els instruments de corda tenen el mateix nombre de cordes.
El piano s un instrument de corda.
En els instruments de vent el so es produeix per laire
que insufla qui el toca.
En una orquestra no hi ha instruments de percussi.
Les orquestres tenen entre 80 i 100 instruments.
3
Escriu el nom de tres instruments de cada classe que coneguis.

De corda: .............................................................................................................................
De vent: ...............................................................................................................................
De percussi: ............................................................................................................................
Has anat mai a un concert? Explica quins instruments recordes haver escoltat.
..............................................................................................................................................
Saps quines son les notes de lescala musical? Escriu-ne el nom.

..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
Pensa un poc ms
Al llarg de la histria hi ha hagut grans msics i compositors. En recordes cap? Escriu
el nom i si recordes el ttol dalguna obra seva
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
LLENGUA
1
CL
Nom i llinatges: ...........................................................................................................................................

Curs: .......................................................................
Data: .......................................................................
Les llotges
Les llotges eren edificis pblics on es reunien els mercaders i els comerciants per a fer els seus tractes. Estaven molt vinculades al Consolat de Mar, que sovint
era construt com a annex de la llotja o en un edifici a
part, per molt prxim com en el cas de Mallorca.
El desenvolupament del comer en ledat mitjana es va
manifestar en la construcci dels grans edificis de la
Llotja de Barcelona, la Llotja de Mallorca i la Llotja de
Valncia.
La Llotja de Mallorca fou construda i dissenyada entre
el 1426 i 1447 per Guillem Sagrera, uns dels grans escultors mallorquins de la histria.
Aquest edifici era un punt de reuni de mariners i treballadors.
T una nica sala amb sis pilars de pedra. A cada paret

hi ha dues finestres que illuminen tot ledifici.
Relacionada amb la Llotja trobem tres zones importants: la capella, el jard i el Consolat de Mar, que actualment s la seu del Govern de les Illes Balears.
Actualment, en ledifici de la Llotja, est destinat a centre dexposicions artstiques.
Nom i llinatges:.........................................................................................................................
CL14
Segons el text, qu eren les llotges? Marca la resposta correcta.

Edificis pblics on es reunien els forners.
Edificis privats on es reunien els mercaders i els comerciants.
Edificis pblics on es reunien els mercaders i els comerciants.
Amb quin altre edifici estaven molt vinculades les llotges?

Amb la catedral.
Amb el consolat de terra.
Amb el Consolat de mar.
En quina poca es van construir aquests edificis?

En la prehistria.
En lpoca actual.
En ledat mitjana.
Quines llotges important sanomen en el text?

..............................................................................................................................................
Quin edifici s actualment seu del Govern Balear?
Quina funci t actualment la Llotja?

..............................................................................................................................................
Pensa un poc ms
Ara els comerciants i els mercaders no usen les llotges per a fer tractes comercials.
On creus que es reuneixen actualment?
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
LLENGUA
1
CL
Nom i llinatges: ...........................................................................................................................................

Curs: .......................................................................
Data: .......................................................................
REACCIONS DEL COS
El singlot
Desprs de menjar, lestmac pot pujar i pressionar el diafragma, el mscul que omple i buida els
pulmons. Aleshores, el diafragma es contreu amb
fora.
El diafragma baixa bruscament i estira els pulmons cap avall. Tot duna els pulmos aspiren
molt daire. Les cordes vocals es tanquen quan
laire passa a la gola. Aquesta contracci, anomenada singlot, s tan forta que sacseja tot el cos.
El badall
Amb la boca oberta del tot, agafes molt daire.
Estires els msculs de la cara, els del coll i els
que serveixen per a respirar.
Desprs buides els pulmons. Badalles quan ests cansat, quan tavorreixes, quan tens gana o
quan veus alg que badalla.
El formigueig
Recolzes el cap al bra.El canell, que est plegat
fa que, a la sang, li coste passar per les venes.
Els nervis comprimits ja no transmeten informaci al cervell.
Estires el bra: la sang li arriba de forma brusca.
Tot duna, els nervis envien tants missatges al
cervell, que no els pot entendre. Notes una sensaci de formigueig desagradable: se tha adormit el bra. La picor acaba quan la sang torna a
circular normalment.
Adaptat i extret de Reporter DOC. Nm. 136.
Nom i llinatges:.........................................................................................................................
CL15
Quins rgans intervenen en un singlot?

Lestmac, el diafragma, els pulmons i les dents.
Lestmac, el diafragma, els pulmons i les cordes vocals.
Lestmac, el cor, els pulmons i les cordes vocals.
Quan pots patir singlot, abans o desprs de menjar?

..............................................................................................................................................
Segons el text, quan badallam?

..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
Pensa i escriu si desprs de badallar et trobes millor.

..............................................................................................................................................
La lectura parla del formigueig que es produeix en el canell i per qu. En quines
altres parts del cos creus que podem sentir aquesta sensaci?
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
Pensa un poc ms
Escriu unes altres reaccions que es produeixen o es poden produir en el teu cos.
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
SOLUCIONS
COMPRENSI LECTORA 1
COMPRENSI LECTORA 3
1. Els dofins sn mamfers aqutics.
1. Rptils.
2. Fa uns 2 m de llargria. T el cos esvelt en forma de fus.
2. Colobres i escurons.
El cap s petit i acaba en un musell en forma de

bec.
3. De 80 a 90
4. Dorsal: s punxeguda i de mida reduda
3. Tenen la pupilla de lull rodona.

Les escates sn grans.
4. Les ms conegudes sn la serp blanca, la serp
verda i groga i la serp verda.
Pectorals: sn ms amples que llargues
5. Capten les vibracions del sl mitjanant les escates del ventre.
Cabal: s la ms grossa
6. Muden la pell unes tres vegades a lany.
5. Salimenten bsicament de peixos.
7. Resposta oberta.
6. Nhi ha moltes classes, per segons on viuen els

podem clasificar en dofins marins i dofins fluvials.
Pensa un poc ms:

Resposta oberta.
7. Perqu la lactncia del petit dura entre un any i

mig i dos anys.
COMPRENSI LECTORA 4
8. Les xarxes dels pescadors, la contaminaci de

les aiges costaneres i els trastorns acstics produts per embarcacions.
1. Els fars sn edificacions en forma de torres situades en punts significatius de la costa.
9. A causa del fang que hi ha als rius on viuen.
2. Es poden diferenciar una planta baixa i una torre en la part superior.
Pensa un poc ms:

Resposta oberta.
3. Habitatge, taller, magatzem.

4. De nit les caracterstiques de la llum: color,
perode, etc.
De dia la construcci: forma, material, color
de ledifici, etc.
COMPRENSI LECTORA 2
1. Europa.
2. En els exrcits francesos, alemanys i anglesos.
3. A peu.
4. Usaven el mosquet.
5. Tenien al seu crrec el servei de manteniment

dels fars.
6. Resposta oberta.
7. Resposta oberta.
Pensa un poc ms:
Resposta oberta.
5. Larcabs
6. El rei Llus XIII.
COMPRENSI LECTORA 5
7. Els que servien el rei duien capes blaves i els

que servien el cardenal Richeleiu, vermelles.
1. La lectura parla de les molses i les falgueres.
Pensa un poc ms:

Resposta oberta.
2. Les molses sn plantes molt petites.

Viuen per tot el mn en llocs on hi ha molta
humitat.
3. Poden viure sobre el tronc dels arbres, a les roques, a les teulades, a la vora de rius i rierols.
4. Boscos de falgueres.
COMPRENSI LECTORA 8
1. A Menorca i Mallorca.
2. Formentera, Cabrera, Eivissa.
5. Podien arribar a tenir fins a 20 o 30 metres dalria.
3. Ponent.
6. Les falgueres es troben a zones humides, boscos

i rees tropicals.
4. Est situada entre Ciutadella i el cap dArtrutx.

5. Costa formada per roques de gran altura.
7. Resposta oberta.
6. Pertany a la serra de Tramuntana.
Pensa un poc ms:
Resposta oberta.
COMPRENSI LECTORA 6
7. Es descriu el poble de Sller.

Pensa un poc ms:
Resposta oberta.
1. El llagost s un insecte de color terrs rogenc.

2. T vuit cames.
Salta pels camps.
COMPRENSI LECTORA 9
1. Florir abans que els arbres treguin les fulles.
Es reprodueix per ous.

3. Cap rgans dels sentits
Trax sis cames articulades
Abdomen timpans
4. Resposta model. Poden esmentar el nom dalgunes aus.
5. Resposta oberta.
6. Resposta oberta.
Pensa un poc ms:
Resposta model. Poden esmentar el camale i alguns noms dinsectes.
COMPRENSI LECTORA 7
1. Els pirates xinesos.

2. Amb vaixell o amb rai.
2. Viuen enfilades a les branques i als troncs dels

arbres.
3. 1r pargraf:
Algunes floreixen abans que els arbres treguin
les fulles.
Altres viuen enfilades als arbres.
2n pargraf:
Lhome ha transformat els herbassars en
pastures.
Hi ha plantes resistents que sobreviuen en les
pastures.
Pel camp hi ha moltes flors silvestres.
4. s una planta de prat molt resistent.
Pot sobreviure encara que lhagi tallada una
segadora.
Pot crixer al marge de les carreteres.
Pensa un poc ms:
Resposta oberta.
3. De fusta.
4. La bandera de Vietnam.
COMPRENSI LECTORA 10
5. Blaves.
1. Cercar aliment i dormir.
6. De set del mat a onze.
2. Al principi recollien les brases que quedaven desprs dels incendis naturals o la caiguda de rajos.
7. Sen van a treballar amb els pares.

Pensa un poc ms:
Resposta oberta.
3. Uns dels primers mtodes per aconseguir el foc

va ser la rotaci duna punta de pal sobre una
fusta seca.
4. Amb el foc es cremaven els aliments. F

Amb el foc es van poder coure els aliments. V
El foc va proporcionar fred a linterior de les
coves. F
El foc va servir perqu els animals localitzassin
els humans. F
El foc va servir de protecci contra els animals
perillosos. V
El foc va facilitar les primeres converses. V
Pensa un poc ms:
Resposta oberta.
1. Vivien als oceans de lantiga Terra.

2. Eren tan menudes que nhaurien calgut dotzenes per tapar lextrem duna agulla de cap.
1. Solen agrupar-se en instruments de corda, de

vent i de percussi.
2. En els instruments de corda el so es produeix
per la vibraci duna corda o ms. V
Tots els instruments de corda tenen el mateix
nombre de cordes. F
El piano s un instrument de corda. V
En els instruments de vent el so es produeix
per laire que insufla qui el toca. V
En una orquestra no hi ha instruments de
percussi. F
Les orquestres tenen entre 80 i 100 instruments. V
3. Resposta model.
3. Necessiten la llum del sol per a crixer.
De corda: guitarra, guitarr, llat, piano, viola,

viol, violoncel, mandolina
4. Tiges resistents i llenyoses.
De vent: flauta, flaut, clarinet, obo, fagot,

trompeta, tuba, trompa, bombardino
5. La sequoia.
6. Sn de Califrnia.
7. Resposta oberta.
Pensa un poc ms:
Ser de bona fusta. Ser robust.
Tindre molts pinyons. Ser ric.
Traure les castanyes del foc. Responsabilitzar-se.
1. Maria, la filla de Marcelino Sinz.
De percussi: timbal, bombo, platerets, triangle

4. Resposta oberta.
5. Resposta oberta.
Pensa un poc ms:
Podem esmentar, entre molts altres:
Mozart (La flauta mgica, Don Giovanni, Cosi fan tute, Rquiem), Verdi (Aida, Nabucco, la
Traviatta), Puccini (Madama Butterfly, la Bohme,
Norma, Turandot) Pau Casals, Xavier Mosalvatge,
Josep Serrano, Enric Granados, Matilde Salvador,
Rupert Chap, Carles Santos
2. Caaven, pescaven al riu i agafaven marisc.

3. Pintura rupestre.
4. Hi ha representats bisons, crvols, porcs senglars i cavalls.
5. Vuit.
1. Edificis pblics on es reunien els mercaders i els

comerciants.
6. Aprofitaven la llum per donar relleu a la pintura. F

Aprofitaven els bonys per donar relleu a la
pintura. V
Empraven els colors negre, vermell, groc i
marr. V
Empraven els colors negre, blau i verd. F
2. Amb el consolat de mar.
7. Sanomena tamb la capella Sixtina prehistrica.
6. Seu dexposicions artstiques.
Pensa un poc ms:

Resposta oberta.
Pensa un poc ms:

Resposta oberta.
3. En ledat mitjana.
4. La Llotja de Barcelona, la Llotja de Mallorca i la
Llotja de Valncia.
5. El Consolat de Mar.
1. Lestmac, el diafragma, els pulmons i les cordes vocals.

2. Desprs de menjar.
3. Badallam quan estam cansats, quan ens avorrim, quan tenim gana o quan veiem alg que
badalla.
4. Resposta model. Normalment, desprs de badallar sentim una sensaci agradable en el cos.
5. Resposta model. Poden anomenar les extremitats
del cos, per exemple, els peus.
Pensa un poc ms:
Resposta model. Poden anomenar les ventositats, la
pell de gallina quan tenim por, etc.
Nom:______________________ Data:________ El marci (I)

El marci
Els marcians vivim a Mart, un planeta amb volcans molt alts. El
cel s de color taronja i el terra vermell. Tot est ple de sorra,
gaireb no hi ha plantes ni animals.
Els marcians som alts i prims. Tenim un cap enorme amb
forma de pera al revs. El coll, els braos i les cames sn primes
com el peu dun fanal. Alguns tenim la pell de color marr fosc i
daltres de groga.
A la cara tenim dos ulls petits com un bot, i un ms al mig
gran com un plat. El nas s ben diminut. I les orelles grans i
punxegudes, com els vampirs.
Els marcians vivim a...
La Terra
Lespai
Mart
A Mart...
Hi ha molts animals
Hi ha moltes plantes
Gaireb no hi ha plantes ni animals
Els marcians tenim el cap enorme amb forma de
poma
pera al revs
pera
Cert
Fals
Les orelles sn petites i

punxegudes.
Tenim tres ulls
!1
http://eplion.blogspot.com
Nom:____________________ Data:________ El marci (II)

Segur que ara ja saps pintar el paisatge marci i fer-me un
retrat com cal.
Nom:_________________ Data:__________ Notcia eclipsi

Llegeix la notcia i contesta les preguntes.
Primer eclipsi de Sol de 2011

Dimarts 4 de gener de 2011 va
haver el primer eclipsi de Sol
de lany. Nhi haur tres ms al
juny, al juliol i al novembre,
per cap dells es podr veure
des de Catalunya.
Lespectacle va comenar a les
!2
Lespectacle va comenar a les

El del passat 4 de gener va
8.20 del mat i va concloure a
ser parcial.
les 10.15. El punt lgid va
arribar a les 8.58. Els nvols no
A banda dels eclipsis solars
van permetre que es veis b.
tamb hi ha els lunars. Durant
aquest any, nhi haur dos.
Eclipsar vol dir tapar. Un eclipsi
de Sol passa quan la lluna es
(Foto: Leclipsi parcial a
colloca entre el Sol i la Terra.
Barcelona)
Qu ha passat segons la notcia?
1. Hi ha hagut un eclipsi lunar
2. Hi ha hagut el primer eclipsi solar de lany
3. Hi ha hagut el primer eclipsi de 2009
En total, quants eclipsis ms hi haur el 2011?
1. Dos ms
2. Un ms
3. Cinc ms
Un eclipsi parcial significa que
1. La lluna tapa tot el Sol per noms uns segons
2. La Terra tapa a la lluna
3. La lluna no tapa del tot al Sol
Quant de temps va durar leclipsi?
1. Una horeta
2. Mig hora
3. Quasi dues hores
El punt de mxima ocultaci va arribar al voltant...
1. De dos quarts de deu
2. De les nou del mat
3. De dos quarts de nou
A un eclipsi de Sol...
1. El Sol es posa entre la Terra i la Lluna
!3
2. La lluna se situa entre el Sol i la Terra

3. La Terra es colloca entre la Lluna i el Sol
Des de Barcelona...
1. Es va contemplar fora b
2. No es va contemplar b perqu el sol no havia sortit encara
3. No es va contemplar b perqu hi havia nvols
Per qu en el text sanomena a leclipsi espectacle?
1. Perqu no passa gaire sovint i impressiona.
2. Perqu noms el pots veure si tens diners
3. Per altres motius
Els segents cercles representen la Terra, la Lluna i el Sol. En un
eclipsi de Sol, quin seria cadascun dells? Relaciona
Terra
Sol
Lluna
Nom:____________________ Data:___________ Notcia Ti

Llegeix la notcia i contesta les preguntes. Desprs dibuixa i
pinta el Ti al costat del text.
El Ti deixa una pila de regals a lescola
!4
El Ti ha deixat aquest Nadal

una pila de regals a totes les
classes de la nostra escola.
Totes les aules tenen nou
material i joguines.
El Ti va cagar fora i cap nen
ni mestra sha queixat. Tothom
est molt content.
Qu ha passat?
4. Els Reis Mags han deixat regals a lescola
5. El Ti ha deixat uns quants regals
6. El Ti ha deixat una pila de regals a lescola
La classe de cinqu...
1. T nou material i joguines
2. No t nou material ni joguines
Com est tothom a lescola?
1. Tranquil
2. Entristit
3. Alegre
A qui va deixar regals el Ti?
1. A les mestres
2. A les famlies
3. A lescola
Nom:___________________ Data:__________ Endevinalles
Endevina i escriu la resposta. Desprs dibuixa i pinta la soluci al
requadre del costat.
!5
El meu ofici s molt valorat

perqu ajudo la humanitat.
I quan el foc fa crrer a la gent
Poso la sirena i surto corrent.
Resposta:_______________
Als mars i als rius sc expert a

bussejar. Si em treus de laigua
no podria respirar.
Resposta:_______________
Quan arriba la tardor li podrs

veure el barret, amb pluja i un
xic de sol nomplirs el cistellet.
Resposta:_______________
Sc de fusta i porto cordes,

mescolta tota la gent; un arc
em fa pessigolles i grinyolo ben
content...
Resposta:_______________
Nom______________________ Data________ Oficis (I)
De vegades, em pregunto qu ser de gran. Dilluns, crec que
curar gossos, gats i tortugues. Em dic: Ser veterinari!.
!6
Dimarts, magradaria ser mecnic i arreglar cotxes, motos i

camions. Dimecres, per, canvio de parer i em veig traient dents i
queixals. Arriba dijous i ja no vull ser ni veterinari ni mecnic ni
dentista, sin pilot davions. Ara b, divendres penso: No s pas
encara qu ser de gran, per faci el que faci mho passar
genial!
Dun dels oficis dels dibuixos no es

parla al text. De quin?
Un dels oficis que surt al text no
apareix als dibuixos. Quin?
I tu, ja saps qu vols ser de gran?
Nom_____________________ Data__________ Oficis (II)

1-Com titularies el text anterior? Tria el ttol ms exacte.
El dentista
!7
Els oficis
Qu far de gran
2-Uneix el dia amb all que ser o far lautor del text.
Dilluns
Dimarts
Dimecres
Dijous
Divendres
mecnic
veterinari
el que sigui per content
pilot davions
dentista
3-Omple amb el nom daquests oficis els espais del text.

actriu cientfic perruquer poetes botiguer jardiner taxista
El__________ investiga la natura i fa experiments.
L________ de la tele actua a un teatre de Barcelona.
El ________ ven menjar a la seva tenda.
Un_________ cuida els parcs i els jardins.
El _________ pentina i talla els cabells.
Qui escriu poemes? Els i les _________.
Si condueixes un taxi, ets __________.
Nom______________________ Data__________ Aquari (I)
Pinta laquari segons els colors que indica la graella.

!8
Animal o alga
Color
dof
blau
pop
rosa
taur
gris
peix globus
vermell
cavallet mar
taronja
peix manta
marr
algues
Tu mateix
!9
Nom____________________ Data___________ Aquari (II)
1-Digues amb una creu (X) si s cert o fals

Cert
Fals
Un aquari sassembla a un zoo mar

A Barcelona, hi ha un aquari
Les persones beuen aigua de dins laquari
La classe ha anat dexcursi a laquari
A laquari, hi podem trobar un tigre
Podem tenir un aquari petit a casa
2-Endevina. A sota, hi tens pistes...
Encara que no ho sembli sc un au i magrada el fred:
___________
Ara mateix, cap animal s tan gran com jo:
_____________
Tinc vuit potes i canvio de color: ____________
El meu nom comena per F i acaba per A
___________
!10
Nom:______________________ Data:___________ TV (I)

Em dic Pere. Magrada veure la televisi, sobretot els dibuixos
animats de Bola de Drac.
La televisi es va inventar fa molts anys. Al principi, era en
blanc i negre, desprs va aparixer el color i ara hi ha la
tecnologia 3D.
Abans de la tele, per, es va inventar el cinema, fa ms de 100
anys. I molt abans la fotografia.
Qu li agrada veure molt a en Pere? (la ms precisa)

1. La televisi
2. Alguns programes
3. Bola de Drac
Qu es va inventar primer?
1. La televisi
2. El cinema
3. La fotografia
La primera televisi era...
1. En color
2. En 3D
3. En blanc i negre
4. De joguina
Qu creus que vol dir tecnologia 3D?
1. Que es veu en tres captols
2. Que la pellcula sembla que surti de la pantalla
Nom:______________________ Data:___________ TV (II)

!11
Digues si s cert o fals:

cert
fals
Al Joan li agrada Bola de Drac

El cinema es va inventar abans que la fotografia
La tele es va inventar abans del teu naixement
Busca a la sopa de lletres les segents paraules i encercla-les

amb els colors que sindiquen a la taula.
foto
verd
cinema
verd
antena
blau
Goku
vermell
tele
blau
!12
Nom:_______________________ Data:__________TV (III)

Pinta el dibuix que surt a la tele.
Nom:__________________ Data:________ Joc ordinador (I)

!13
El primer joc dordinador de la histria es va dir Pong. Va

aparixer lany 1972, als Estats Units. El Pong simula el tennis
de taula, tamb conegut amb el nom de ping-pong.
El Pong no comptava amb els grfics tan macos que tenen els
jocs dara:
La pantalla estava dividida pel mig per una lnia: era la
xarxa.
A un costat i laltra del monitor, dos petits quadrats es
bellugaven amunt i avall darrera la pilota. Per no es
podien moure ni cap a lesquerra ni cap a la dreta.
La pilota era una bola petita.
De qu parla el mot histria?

1. Del present
2. Del passat
3. Del futur
Com titularies aquest text:
1. Histria dels ordinadors
2. Histria dels jocs dordinador
3. Pong, el primer joc dordinador
Imagina que aquest rectangle s la pantalla dun ordinador.
Dibuixa com seria Pong:
Nom:__________________ Data:________ Joc ordinador(II)
!14
Qu eren els quadrats petits?

1. Les pilotes
2. Les raquetes o jugadors
3. La pista
Qu vol dir la paraula simula?
1. Imita
2. Crida
3. Truca
Qu significa el mot bellugaven?
1. Jugaven
2. Movien
3. Cantaven
Si ara som a lany_________, calcula quants anys fa que va
aparixer aquest joc.
En quin any vas nixer?__________ Calcula quants anys van

passar des que va aparixer Pong fins que vas nixer.
Nom:________________ Data:_________ Joc ordinador(III)
!15
Sabies que abans del Pong van inventar-se altres jocs? Per
exemple, el tres en ratlla o lspacewar. Per com que no es van
posar a la venda, tothom considera Pong el primer joc de la
Histria.
Nota: aqu pots jugar al Pong: http://juegos.todoenlaces.com/clasicos/pong.php
Escriu el nom de cada joc a sota de la imatge corresponent.
Pong tres en ratlla -spacewar
Qu penses que significa spacewar?

1. Pau a lespai
2. Guerra de lespai
3. Espai negre
En quin idioma est escrit el mot spacewar?
1. Catal
2. Castell
3. Angls
Nom:_________________ Data:_________ Joc ordinador(IV)
Com es diu el teu joc dordinador preferit?
!16
Per qu tagrada tant?

________________________________________________
________________________________________________
________________________________________________
Dibuixa el joc en aquest requadre que simula una pantalla
dordinador.
Nom:____________________ Data:____________Futbol(I)
!17
Johan Cruyff, ex-jugador i entrenador

de futbol, va nixer a Holanda el 1947.
Molts el consideren un dels quatre
millors jugadors del mn, junt amb
Pel, Di Stfano i Maradona.
La seva millor etapa com a jugador va
ser a l'Ajax dAmsterdam. Amb aquest
equip va guanyar tres copes d'Europa
consecutives.
Com a entrenador els seus xits ms
rellevants van ser al Bara: quatre
lligues consecutives i una copa
dEuropa.
A ms del Bara i lAjax, ha jugat amb
molts ms clubs. Avui dia, s
lentrenador de la selecci catalana.
Digues si s cert o fals:

cert
fals
Molts consideren Pel un dels millors jugadors del

mn
Cruyff va nixer fa ms de 50 anys
La millor etapa com a jugador va ser al Bara
Noms va jugar a ljax i al Bara
Ara entrena a un club estranger
!18
Nom:_____________________ Data:___________Futbol(II)
Colloca les segents paraules als forats que correspongui:
gol - jugador anys - temporada
Andrs Iniesta s un ___________ de futbol.

Va nixer a Fuentealbilla, un poble dAlbacete,
lonze de maig de 1984.
Amb 12 ______ va fitxar pel Bara. Va debutar al
primer equip a la __________ 2002-2003.
Va marcar el ______ de la victria dEspanya a la

final de la copa del Mn de Sud-frica contra
Holanda.
Qu s Fuentealbilla? (la ms precisa)
1. Un poble
2. Un poble dAlbacete
3. Un poble de Barcelona
Qu vol dir temporada?
1. Tempesta o temporal
2. Perode o espai de temps
3. Aniversari
Contra qui va jugar Espanya a la final de Sud-frica:
1. Contra el Bara
2. Contra Albacete
3. Contra Holanda
Nom:____________________ Data:___________Futbol(III)
!19
Quants anys t Iniesta ara mateix?
Va de futbol
!
Horitzontal
2. Nmero de jugadors per equip.
5. Persona que fa com una mena de jutge durant els partits.
6. Ha d'intentar aturar els xuts.
Vertical
1. Juga al davant.
3. Pilota.
4. El resultat del partit surt al...
Nom:____________________ Data:___________Futbol(IV)
!20
Recorda: El futbol s un joc i un esport. Com tot a la vida, en el

futbol els conflictes shan de solucionar dialogant.
Segueix les instruccions:
1. Pinta els escuts segons el model.
2. Escriu a sota de cadascun dells el nom de lequip.
3. A lltim espai, dibuixa i pinta un altre escut que coneguis.
Valncia F.C. Barcelona Real Madrid A. Bilbao Espanyol
Nom:______________________ Data:__________Trencals
!21
En Trencals, una histria real

En Trencals era un senyor que va viure fa una pila danys.
Tothom el coneixia com el ximplet de Barcelona perqu quan li
donaven a escollir entre una moneda de coure i una dor, sempre
triava la de menys valor. Ho feia perqu, segons deia, la moneda
de coure era ms gran que la dor.
Un dia li van preguntar per qu no agafava la moneda dor i ell
va respondre: I ara! No ho far mai! No veus que el primer cop
que ho faci ja no mho preguntaran ms i perdr un munt de
monedes de coure?
Adaptaci del relat En Trencals, del llibre Histries de la Histria de Barcelona (Dani Cortijo)
Qu significa ximplet?
1. Tonto
2. Llest
3. Educat
Qu significa una pila danys?
1. Fa pocs anys
2. Fa anys
3. Fa molts anys
Quina moneda valia ms?
1. La de coure
2. La dor
3. Totes dues el mateix
En realitat, per qu en Trencals triava sempre la moneda de

menys valor?
1. Perqu era un ximple
!22
2. Perqu era la moneda ms grossa

3. Perqu si hagus triat la moneda dor mai ms no li haurien
donat monedes
Qu era en Trencals?
1. Molt llest
2. Un ximple
Imaginat com creus que seria en Trencals i dibuixal.
Nom:___________________ Data:________Plnol i mapes (I)

Recorda:
Horitzontal vol dir lnia plana.
!23
Vertical significa lnia dreta.

Quan estem drets, fem una vertical.
Si dormim som com una horitzontal.
Observa aquest plnol de carrers de Barcelona i desprs
contesta les preguntes.
Nom:_________________ Data:__________Plnol i mapes(II)

Digues quin carrer fa una horitzontal:
1. Carrer de Muntaner
2. Carrer de Mallorca
!24
3. Carrer dEnric Granados

I quin altre fa una vertical?
1. Carrer del Rossell
2. Carrer de Provena
3. Carrer dAribau
Llegeix amb atenci:
Sortim de lestrella. Caminem dues illes pel carrer Valncia.
Enfilem dues illes ms pel carrer dEnric Granados. Girem a
lesquerra i caminem una illa ms.
On som ara?
1. Al punt petit
2. Al punt mitj
3. Al punt gran
Qu vol dir illa en el requadre anterior?
1. Conjunt dedificis i blocs duna ciutat allats per carrers
2. Tros de terra envoltat per aigua
3. Passes
I enfilar?
1. Posar fil a lagulla
2. Baixar
3. Pujar
A la cantonada del carrer de Mallorca amb Enric Granados:
1. Hi ha el punt petit
2. Hi ha el punt mitj
3. Hi ha el punt gran
Nom:__________________ Data:________Plnol i mapes(III)
Primer llegeix amb atenci. Desprs, dibuixa i pinta seguint les
instruccions.
!25
Imagina que el segent requadre s un mapa. Al mig hi ha un

poble amb quatre cases i una torre. El poble tamb t un
cinema i lAjuntament.
A la dreta del poble hi ha un petit bosc i a lesquerra un mas
amb porcs, ovelles i gallines. Un cam estret i sinus uneix
el poble, el mas i el bosc.
Dalt del poble hi ha unes muntanyes nevades. A sota del
poble, hi ha un llac. Del bosc surt un rierol que desemboca
al llac.
!26
Nom:______________________ Data:___________Anunci(I)
El requadre de dalt s un anunci. Fixa-thi b i desprs contesta

les preguntes.
Quin producte sanuncia?

1. Dos talls de sndria
2. Una sndria
3. La sndria valenciana
Nom:____________________ Data:___________Anunci(II)
!27
Quin s leslgan daquest anunci?

1. La ms bona i la ms sana
2. Preu 1
3. Sndria
Aquesta sndria prov de:
1. Barcelona
2. Saragossa
3. Valncia
Quant val una sndria?
1. Un euro
2. Dos euros
3. Tres euros
De quin color sn les sndries per fora:
1. Verdes
2. Grogues
3. Normalment verdes, per tamb nhi ha de ms colors
Tenen llavors, les sndries?
1. S
2. No
3. Nhi ha que s i nhi ha que no
Segons lanunci, qu s millor comprar: una sndria o dues?
1. Una
2. Dues
3. Depn quantes necessitem o volem
Tagraden les sndries?_____ Per qu?_________________
________________________________________
Nom:__________________ Data:_________Graella classe(I)
!28
A una escola del teu barri hi ha alumnes de sis pasos diferents.

Mira la distribuci dels alumnes per pas i classe al requadre
segent. Desprs contesta les qestions.
1r
2n
3r
4t
Xina
Marroc
Rssia
Frana
Equado
r
En lescola hi ha alumnes de sis pasos diferents. Quin falta a la

taula?
1. El Brasil
2. El Marroc
3. Espanya
Quants alumnes estrangers hi ha a segon?
1. sis
2. set
3. vuit
Quants alumnes xinesos hi ha a tercer?
1. Cap
2. Un
3. Dos
Quin curs t menys alumnes daltres pasos?
1. Primer
2. Tercer
3. Sis
!29
Nom:__________________ Data:_________Graella
classe(II)
Quin curs t ms alumnes daltres pasos?
1. Primer
2. Segon
3. Sis
De quin pas estranger hi ha ms alumnes?
1. Equador
2. Frana
3. Xina
De quin pas estranger hi ha menys alumnes?
1. Rssia
2. Marroc
3. Frana
Calcula quants alumnes forans hi ha a cada classe:
Primer
Segon
Tercer
Quart
Cinqu
Sis
I en total, quants alumnes estrangers hi ha a lescola?_____ Si
al collegi, hi ha 150 alumnes, quants en sn espanyols?
!30
Nom:______________________ Data:__________Geometria
1-Dibuixa les segents figures. Primer un cercle, desprs un
quadrat i, finalment, un triangle.
Pinta el quadre de color vermell, el cercle groc i el triangle de

verd.
2-Dibuixa un triangle, un cercle i un quadrat. El triangle ha de
ser ms gran que el cercle i ms petit que el quadrat.
Pinta el cercle de color groc, el quadrat de verd i el triangle de

taronja. Quina figura s la ms gran?__________________
3-Dibuixa un triangle, un cercle i un quadrat. El primer ms gran
que el segon i, el segon ms gran que el tercer. Pintals.
!31
Nom:_________________________ Data:____________ Pep

Pep sempre estava de bon humor i sempre tenia alguna cosa
positiva a dir o a fer. Quan alg li demanava com havia anat el
dia, en Pep responia content:
-Millor, impossible!
Un dia un amic li va preguntar com era possible que sempre
estigus de bon humor. Ell va respondre:
-Cada mat, al llevar-me, em dic a mi mateix: Pep, tens dues
opcions avui: pots triar entre estar de bon humor o de mal
humor. I trio sempre estar de bon humor. Quan em passa una de
dolenta puc escollir entre comportar-me tot el temps com una
vctima, o b aprendre una mica. Si alg es queixa dalguna cosa,
puc escoltar la seva queixa o, a ms, mostrar-li el costat positiu
del que li ha passat.
-Ja, per no s tan fcil fer-ho, Pep! li va dir lamic.
-Ho s li va respondre en Pep-. De vegades cal entrenar. I pensa
que a la vida sempre podem triar. No podem saber qu ens
passar per s elegir com reaccionarem. Tu esculls si has de
viure alegre o empipat, amb mal o bon humor.
Com titularies aquest text?
1. Pep, loptimista
2. Pep, el trist
3. Pep
Per en Pep, com passen els dies?
1. B
2. Com per tothom
3. Millor, impossible!
Nom:_______________________ Data:__________ Pep (II)

!32
Com escull comportar-se en Pep?

1. Amb sentit de lhumor
2. Sense sentit de lhumor
3. Amb vergonya
En Pep, s una persona:
1. Pessimista
2. Optimista
Trobes la manera de viure den Pep encertada?
1. S, perqu ajuda a veure la vida amb bons ulls. Aix sho
passa b.
2. No, perqu a la vida de vegades hi ha coses dolentes.
Podem trobar el costat positiu a les coses negatives que ens
passen?
1. S, sempre
2. No, mai
3. No s si sempre, per molt sovint
4. Poques vegades
Com creus que seria el rostre den Pep. Dibuixal i pintal
Nom:______________________ Data:__________ Pep (III)
!33
Uneix. Vigila perqu un s un nen i laltra una nena!
!34
trista
eufric
espantat
empipat
contenta
avergonyida
!35

Valencia. Comprensió Lectora

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Valencia. Comprensió Lectora

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

LLENGUA

Nom i llinatges: ...........................................................................................................................................

Hi ha moltes classes de dofins, per segons el lloc on

Quina classe danimal sn els dofins? ...............................................................................

Explica breument com sn els dofins. ..............................................................................

Quantes dents tenen els dofins?

Relaciona el nom de cada aleta amb la seva caracterstica.

De qu salimenten els dofins? ..........................................................................................

Explica quines classes de dofins hi ha. ..............................................................................

Quines amenaces pateixen els dofins? .............................................................................

Nom i llinatges: ...........................................................................................................................................

Capa vermella o capa blava

Quin continent vivia en guerra al principi del segle XVIII?

En quins exrcits faltaven soldats?

Al principi, com anaven els mosqueters?

Quina arma usaven els mosqueters?

Quina altra arma sanomena en la lectura?

Quin rei va crear una companyia de mosqueters prpia?

En qu es diferenciaven els mosqueters del rei i els del cardenal Richelieu?

Nom i llinatges: ...........................................................................................................................................

Les colobres tenen la pupilla de lull rodona, escates

A quina classe pertanyen les serps?

Quins dos tipus de serps podem trobar a la zona mediterrnia?

De les caracterstiques segents, quines pertanyen a les colobres?

Quines sn les espcies de colobres ms conegudes?

Has vist alguna vegada una colobra o un escur? On?

Nom i llinatges: ...........................................................................................................................................

de dia, la construcci: forma, material, color de ledifici, etc.

Quins dues parts es diferencien en un far?

Digues les peculiaritats que diferencien un far dun altre.

Quina funci tenien els antics torrers?

Quants de fars coneixes? On estan situats?

Thauria agradat ser torrer? Explica la resposta.

Nom i llinatges: ...........................................................................................................................................

De quin dos tipus de plantes parla la lectura?

Marca les respostes correctes.

Escriu el nom dalguns llocs on es poden trobar molses.

Quins tipus de boscos cobrien la terra fa milers danys?

Quants metres dalria podien arribar a tenir?

Escriu el nom dalguns llocs on es poden trobar falgueres.

Escriu el nom daltres plantes que tu coneguis.

Nom i llinatges: ...........................................................................................................................................

El cap s allargat i hi t els rgans dels sentits: la

De les caracterstiques segents, quines pertanyen al llagost?

Salta pels camps.

Es reprodueix per ous.

Per qu creus que els llagosts sn un plat exquisit en algunes cultures?

Tu, en menjaries, de llagosts? Raona la resposta.

Nom i llinatges: ...........................................................................................................................................

Una escola flotant

La teulada no t teules, sin que est formada per unes

Qui samagava antigament al lloc on ara hi ha lescola flotant?

Com van els alumnes a lescola?

De quin material est feta lescola?

Quina bandera oneja damunt del porxo?

De quin color sn les parets de ledifici?

Quin horari fan els alunes?

Nom i llinatges: ...........................................................................................................................................

En la lectura es descriuen dos paisatges. A quines illes pertanyen?

Quines altres tres illes pertanyen a les Balears? Encercla-les.

Quin daquests vents bufa a Menorca segons el text?

On est situada cala Blanca?

A quina serra pertany el Puig Major?