El Sistema Solar ScienceB

www.science-bits.
com
El sistema
solar
Aquest fascicle constitueix la versió en paper d’una unitat
d’aprenentatge multimèdia de Science Bits.
El seu contingut procedeix d’una obra digital multimèdia

disponible a www.science-bits.com i el seu objectiu és
complementar els continguts digitals amb un format físic
en paper per facilitar el treball en aules sense un ordinador
per a cada alumne.
Crèdits fotogràfics
NASA/JPL/Space Science Institute (pàg. 6-7); NASA/JPL (pàg. 8); NASA/JPL (pàg. 10); Carol Highsmith (National Mall, pàg. 11); Opacity, ©iStock.com (pàg. 13);
NASA Goddard Photo and Video, flickr.com (Sol, pàg. 14); NASA (pàg. 15); NASA/Johns Hopkins University Applied Physics Laboratory/Carnegie Institution of
Washington (Mercuri, pàg. 16); NASA/JPL (Venus, pàg. 16); NASA, commons.wikimedia.org (Terra, pàg. 16); NASA/JPL (Mart, pàg. 16); NASA/JPL/University of
Arizona (Júpiter, Saturn, Urà i Neptú, pàg. 41);NASA (astronauta, pàg. 19); NASA Goddard (protuberància solar, pàg. 23); NASA/JPL-Caltech/UCAL/MPS/DLR/IDA
(asteroide, pàg. 27); Oriol Massana (dinosaures, pàg. 29); NASA (pàg. 30).
Es permet la còpia i reproducció d’aquesta obra sense necessitat d’autorització sota

les següents condicions simultànies:
- La seva utilització complementarà l’ús legal de la versió digital multimèdia.

- El seu ús quedarà restringit a l’àmbit escolar i educatiu.
- En cas de distribució, es realitzarà de forma gratuïta.
- En cap cas es modificarà el seu contingut.
Per a qualsevol altre ús, queda prohibida la reproducció, distribució, comunicació

pública o transformació d’aquesta obra sense l’autorització dels titulars del copyright.
Copyright: International Science Teaching Foundation & Science Bits S.L., 2013
International Science Teaching Foundation Science Bits, S.L.

Tower Bridge House, St Katharine’s Way Torrent de l’Olla 220, 2n 4a
London E1W 1AA (United Kingdom) 08012 Barcelona
Ciències de la Terra i l’espai
Unitat
El Sistema
Solar
Estructura de la unitat
Portada
Apareix destacat el títol de la unitat i es
presenten els objectius d’aprenentatge. A
més, es proporciona un índex dels contin-
guts organitzats segons el model cons-
tructivista de les 5E. En la versió digital, la
portada ofereix una activitat que permet
repassar els coneixements necessaris per
abordar la lliçó.
Engeguem
En aquest apartat s’ofereix una activitat
associada a un vídeo disponible a la
versió digital. Igualment, es proporciona
un resum del mateix a la primera pàgina.
A partir del vídeo es desenvolupen una
sèrie d’activitats. Algunes d’elles poden
ser interactives en la versió digital, però
sempre apareixeran preguntes de respos-
ta oberta.
Explorem
Es tracta d’una activitat exploratòria i de
descobriment per a mobilitzar els conei-
xements previs i comparar-los amb els
resultats obtinguts a partir de l’experiència.
L’ objectiu és realitzar un aprenentatge
intuïtiu dels conceptes més destacats de
la unitat. La versió digital ofereix recursos
multimèdia que resulten indispensables
per a desenvolupar aquesta activitat: simu-
ladors, vídeos, interactivitats, etc.
4 www.science-bits.com
Estructura de la unitat
Expliquem
S’exposen de manera sistemàtica i formal
tots els conceptes clau de la unitat. La
versió digital ofereix una gran quantitat de
recursos multimèdia que faciliten la com-
prensió de les idees exposades. En aquesta
versió imprimible s’inclouen els elements
gràfics que resulten indispensables i les
referències dels recursos digitals disponi-
bles. La versió digital també pot incloure
activitats d’ampliació o de reforç.
Elaborem
En aquest apartat s’ofereix l’oportunitat
de demostrar els aprenentatges adquirits
mitjançant la seva aplicació pràctica. Per
això, es proposa una tasca que consisteix
en una activitat-problema a resoldre. La
proposta exigeix l’aplicació dels conceptes,
actituds i procediments apresos en la uni-
tat. La versió digital pot proporcionar eines
multimèdia, com simuladors o vídeos, per
al seu desenvolupament.
Exercicis
Cadascun dels conceptes desenvolupats
a l’apartat «Expliquem» compta amb
exercicis interactius o de resposta oberta
que tenen com a objectiu la consolidació
dels aprenentatges mitjançant la pràcti-
ca. Aquesta versió imprimible inclou tots
aquells que no corresponen a ampliaci-
ons o reforços, organitzats exactament
igual que els continguts de la secció
«Expliquem».
www.science-bits.com 5
El sistema sol
Índex
· Engeguem
· Viatgers ..................................................................................08
· Explorem
· Un sistema solar a escala .................................................10
· Expliquem
· Què és el sistema solar? ..................................................12
· La nostra estrella, el Sol ......................................................12
· El Sol, un reactor termonuclear ..................................13
· Estructura del Sol ..........................................................13
· Evolució del Sol ..............................................................13
· Els planetes del sistema solar .......................................13
· Planetes interiors o terrestres .........................................14
· Mercuri .............................................................................14
· Venus ...............................................................................14
· Terra .................................................................................14
· Mart .................................................................................15
· Planetes exteriors o gasosos ............................................15
· Júpiter .............................................................................16
· Saturn ..............................................................................16
· Urà ....................................................................................17
· Neptú ...............................................................................17
· Altres objectes del sistema solar .......................................17
· Origen del sistema solar .....................................................17
· Elaborem
· Eyes on the Solar System .....................................................18
· Exercicis ....................................................................................19
En aquesta unitat aprendràs:

Que el sistema solar només és un dels molts sistemes planetaris
de la nostra galàxia.
Que el Sol és l’estrella que determina el moviment de tots els

astres del sistema solar.
A construir un model a escala per veure quines són les mides

relatives dels planetes i a quina distància del Sol estan.
Que les característiques dels planetes estan relacionades amb la

distància del Sol a la qual es troben.
Com i quan es va formar el sistema solar.
lar
Engeguem
Viatgers
Vídeo El 20 d’agost del 1977 es va llançar a l’espai la sonda Voyager 2, i 16 dies

més tard, la seva bessona, la Voyager 1.
La seva missió era explorar els racons del sistema solar i anar més enllà
dels seus límits, cap a l’espai interestel·lar.
La Voyager 1 és l’objecte terrestre que ha arribat més lluny. L’any 2013, es

trobava a uns 18.500 milions de quilòmetres de la Terra, unes 124 vega-
des la distància que hi ha del nostre planeta al Sol.
La velocitat a la qual es desplacen aquests viatgers espacials és d’uns

16 km/s, o sigui, uns 57.000 km/h.
Durant el seu viatge, aquestes sondes van passar a prop de Júpiter i van
descobrir la gran activitat volcànica d’un dels seus satèl·lits, Ió. També,
en passar pel costat de Saturn, van demostrar que el seu anell en realitat
està format per múltiples anells.
Més tard, la Voyager 2 va descobrir 10 satèl·lits nous a Urà. I el 1989 passà

a prop del pol Nord de Neptú, i a només 40.000 km del seu satèl·lit, Tritó.
Quan aquestes naus estaven a 6.000 milions de quilòmetres de nosal-

tres, van fer una fotografia del sistema solar.
Els científics van incorporar a les Voyager uns discos d’or amb missatges
i informació sobre la Terra i l’espècie humana.
Ara, la Voyager 1 ja ha sortit del sistema solar. En un futur no gaire llunyà,

aquestes naus deixaran d’enviar-nos informació i seguiran flotant per
l’espai interestel·lar.
Fins on arribaran?
Les trobarà algú?
Qüestions
Les sondes espacials Voyager

Respon aquestes preguntes sobre els dos grans viatgers de l’espai, les sondes
espacials Voyager.
a. Amb quin objectiu principal es van enviar a l’espai les dues sondes Voyager?
b. Calcula els anys que fa que viatgen les dues naus des que van ser llançades a
l’espai fins a l’any 2018.
c. Què van descobrir les Voyager sobre Júpiter?
d. A quin planeta van descobrir deu satèl·lits nous?
e. Quina fou la notícia més important que van enviar als científics relativa als
anells de Saturn?
q Que no hi ha només un anell.
q Que hi ha anells invisibles.
q Que només hi ha dos anells.
f. A quin lloc del sistema solar són ara les sondes?
g. Segons el vídeo, què contenen els discos d’or que transporten les naus
Voyager?
h. Per quin motiu creus que s’han enviat aquests discos?
Explorem
Un sistema solar a escala

La Terra no és l’únic planeta que gira al voltant del Sol. Un total de vuit
planetes, a més d’altres astres de menors dimensions, donen voltes a
l’entorn de la nostra estrella i configuren el sistema solar.
El planeta del sistema solar més allunyat del Sol és a gairebé 4.500 mili-
ons de quilòmetres, mentre que el radi del planeta més gran del sistema
mesura una mica més de 70.000 quilòmetres.
Les dimensions i, especialment, les distàncies que separen els planetes
són tan grans que és difícil assimilar-les.
Els vuit planetes del sistema solar

Interactivitat
Aquestes imatges representen els vuit planetes del sistema solar, ordenats
segons la seva distància al Sol, de menor a major. Tanmateix, les imatges no
Aquesta activitat es desenvolupa mit- respecten la proporció entre les mides reals ni les distàncies que els separen.
jançant l’ús de diferents animacions
interactives i un vídeo 3D. Escriu els noms dels vuit planetes, ordenats segons la seva distància al Sol.
.................... .................... .................... .................... .................... .................... .................... ....................
Un model a escala
Per entendre millor les dimensions i les distàncies que separen els plane-
tes del sistema solar, construirem un model a escala i representarem els
planetes sobre un mapa urbà.
Abans que res hem de transformar la distància més gran que trobem en-
tre un planeta i el Sol —els gairebé 4500 milions de quilòmetres que
separen el Sol de Neptú— en la màxima distància que permeti l’escenari
que hem triat.
En el nostre cas, hem decidit representar el sistema solar sobre l’esplanada
del National Mall de Washington DC, utilitzant una distància màxima d’1,3 Imatges
quilòmetres.
Quants cops el nostre model redueix les longituds, aproximadament?
Vista aèria del National Mall des del

Distàncies a escala Lincoln Memorial
a. En la interactivitat de la versió digital, arrossega els símbols dels pla-

netes sobre el mapa del National Mall fins a situar-los a distàncies que
representin la seva situació real a aquesta escala. Interactivitat
Distància desde el centre del monument (m)
100 200 300 400 500 600 700 800 900 1.000 1.100 1.200 1.291
Sol Lincoln Memorial Monument a les Obelisc

víctimes
b. La taula següent recull les distàncies reals dels vuit planetes res-
pecte al Sol, i les distàncies equivalents en el model. Revisa la taula
i el model de l’apartat anterior i completa els enunciats següents:
Taula
Distància real Distància en el
En el model, hem situat ........... a dins del Lincoln Memorial. (km) model (m)
Entre l’obelisc i el monument a les víctimes de la Segona Guerra Mercuri 57.909.175 17
Mundial hi hem situat ........... .
Venus 108.208.930 31
A la primera meitat de la distància entre Neptú i el Sol hi trobem
un total de ........... .
Terra 149.597.870 43
El planeta més pròxim a la Terra és ........... .
Mart 227.936.640 65
La parella de planetes veïns separats per una distància més gran
és ........... .
Júpiter 778.412.010 223
La parella de planetes veïns separats per una distància més pe-
tita és ........... . Saturn 1.426.725.400 409
Urà 2.870.972.200 824
Mides a escala Neptú 4.498.252.900 1.291
a. Els vuit planetes i el Sol són astres de dimensions diferents. Distàncies mitjanes dels planetes
Ordena’ls segons el diàmetre, de més gran a més petit. al Sol i la seva representació en el
model
............. > ............. > ............. > ............. > ............. > ............. > ............. > ............. > .............
b. El vídeo de la versió digital mostra com, en realitat, les dimensions dels
Vídeo planetes i el Sol són molt diferents.
Classifica els planetes en quatre grups, segons les seves dimensions.
Molt petit Petit Gran Molt gran
.................. .................. .................. ..................

.................. .................. .................. ..................
Comparació de les dimensions dels
planetes i el Sol
c. Tornem ara al model del sistema solar a escala que hem situat al
Taula National Mall. Tal com vam fer amb les distàncies entre els astres,
hem reduït a la mateixa escala les dimensions dels planetes i el Sol
i les hem presentat en aquesta taula.
Diàmetre real Diàmetre en el
(km) model (mm) Llegeix les dades de la taula i proposa un objecte més o menys
Sol 1.392.000 399,5 esfèric per representar cadascun dels planetes.
Per exemple, representarem el Sol com una pilota de platja d’uns 40

Mercuri 4.879 1,4
centímetres de diàmetre, i la situarem al centre del Lincoln Memorial.
Venus 12.103 3,5
Terra 12.756 3,7
Mart 6.794 2
d. Completa ara els enunciats següents amb l’ajuda del model que
Júpiter 142.985 41
hem construït.
Saturn 120.534 34,6 El volum del Sol és ............. que el volum de tots els planetes
junts.
Urà 51.115 14,7 ............. és el planeta més gran del sistema solar.
Neptú 49.533 14,2 ............. és el planeta més petit del sistema solar.
Els quatre planetes que hi ha més a prop del Sol són ............. .
Diàmetres dels planetes i de les
seves representacions en el model Els quatre planetes més allunyats del Sol són ............. .
Conclusió
Al sistema solar hi ha vuit planetes que orbiten al voltant del Sol.
Els planetes no es troben a distàncies regulars del Sol, ni tenen tampoc
la mateixa mida.
El Sol és molt més gran que qualsevol planeta.
Els quatre planetes més pròxims al Sol estan poc separats entre si i
presenten dimensions reduïdes; el més gran de tots és la Terra.
Els quatre planetes més allunyats del Sol mantenen entre si distàn-
cies molt més grans, i també són molt més grossos.
Expliquem
Què és el sistema solar?

Un sistema planetari és el conjunt format per una o diverses estre- Vídeo
lles i un o més planetes orbitant al seu voltant, a més d’altres objectes
menors, com asteroides o cometes.
La gravetat és la força que manté unit el sistema i que determina els

moviments de cada un dels astres o cossos celestes.
El sistema solar és el nostre sistema planetari, i el Sol és l’estrella

que trobem al centre.
Contínuament es descobreixen nous sistemes planetaris organitzats a

l’entorn d’altres estrelles.
Tots els planetes del sistema solar giren en òrbites el·líptiques al voltant
del Sol.
L’eclíptica és el pla imaginari en el qual situem l’òrbita de la Terra.

Els plans orbitals dels altres planetes són gairebé coincidents amb El sistema solar i l’eclíptica
aquesta eclíptica.
La nostra estrella, el Sol
El Sol és l’estrella al voltant de la qual s’organitza el sistema solar.

Vídeo
El Sol concentra el 99,8% de la massa de tots els astres del sistema solar. Situació aproximada del Sol a la Via
Caldrien unes 333.000 Terres per igualar la seva massa. Làctia.
El volum del Sol també és enorme: caldrien 1,3 milions de Terres per om-
plir l’espai que aquest ocupa.
Tanmateix, malgrat aquestes dades, el Sol és una estrella de mida mitja-

na: una de les més de 100 mil milions d’estrelles que s’estima que existei-
xen a la nostra galàxia, la Via Làctia.
Sol
El Sol se situa en una zona allunyada del centre de la galàxia, a uns
28.000 anys llum d’aquest centre. La nostra estrella, juntament amb tot
el sistema solar, orbita al voltant del nucli de la Via Làctia i completa una
volta cada 225 milions d’anys.
El Sol, un reactor termonuclear
Galeria El Sol és una enorme esfera de gasos incandescents, formada principal-
ment per hidrogen (74%) i heli (25%).
El Sol i l’energia nuclear
A dins del Sol s’hi produeixen explosions termonuclears de manera con-
tínua. En aquestes explosions, els àtoms d’hidrogen es fusionen i origi-
nen àtoms d’heli, alliberant una enorme quantitat d’energia.
El Sol irradia la seva energia cap a la resta del sistema solar en forma
de llum i calor. Com més lluny del Sol és un astre, menys energia rep.
L’energia que produeix el Sol en un segon podria satisfer les necessi-

tats energètiques de tots els habitants de la Terra durant més de mig
milió d’anys.
Estructura del Sol

A partir de l’estudi del Sol hi hem distingit cinc capes amb diferents ca-
Interactivitat racterístiques.
Les parts del Sol
1) El nucli és la part central i més densa del Sol. La seva tempe-

ratura supera els 15 milions de graus centígrads. En el nucli hi
6 tenen lloc les reaccions termonuclears que generen tot el cabal
d’energia del Sol. L’energia produïda en el nucli ha de travessar
5
les zones de radiació i convecció abans de ser alliberada a l’espai.
2) La zona de radiació és la capa que envolta el nucli solar, i la
4 més gruixuda de l’estrella. En aquesta zona ja no s’hi produeixen
reaccions termonuclears, de manera que la temperatura baixa
progressivament fins als 2 milions de graus en el límit superior
2 de la capa.
3 3) A la zona convectiva o de convecció s’hi produeixen re-
molins gegantins de gas que circulen entre el límit de la zona de
radiació i la superfície del Sol.
1 4) La fotosfera es considera la superfície de l’estrella. És la zona
més «freda» del Sol, amb unes temperatures que no arriben als
6000 °C. En aquesta capa tan prima s’hi produeixen uns fenò-
mens espectaculars: les taques solars.
5) La cromosfera és el nivell inferior de l’atmosfera solar, no-
més visible durant un eclipsi. A la cromosfera s’hi produeixen les
protuberàncies solars, que són columnes arquejades de gasos
incandescents que poden arribar a tenir milers de quilòmetres
d’altura.
6) La corona solar és la zona superior de l’atmosfera solar.
Aquí, els gasos arriben a assolir els 2 milions de graus centígrads
i es produeix el vent solar, un corrent de partícules carregades
elèctricament que arriben a la Terra en menys de 4 dies.
Evolució del Sol
Les estrelles són entitats físiques que segueixen un procés de naixement,
evolució i mort.
Vídeo
Micro-documental sobre la vida del
La vida d’una estrella com el nostre Sol es mesura en milers de Sol, des del seu naixement fins a la
milions d’anys. seva extinció.
Per estudiar l’evolució del Sol i deduir com va néixer i com morirà, ens
basem en la comparació amb altres estrelles de diferents edats.
Les dades científiques ens porten a especular que el Sol es va originar

fa uns 4.600 milions d’anys a partir d’una nebulosa els gasos de la
qual es van anar aglomerant per efecte de la gravetat.
Actualment el Sol es troba cap a la meitat de la seva vida en la forma

en què el coneixem. Si els nostres coneixements són precisos, expe-
rimentarà grans canvis d’aquí a uns 5.000 milions d’anys, moment en
què es transformarà en una estrella gegant.
Els planetes del sistema solar

Apunt
Un planeta és un astre que orbita al voltant d’una estrella, de
mida molt inferior a aquesta, però prou gran com perquè la seva Els planetes interiors
pròpia gravetat hagi fet que adquirís forma esfèrica i capturés tots també reben el nom
els cossos celestes de la seva òrbita. de planetes terrestres,
rocosos o menors.
En el sistema solar hi ha vuit planetes que descriuen òrbites el·líptiques Els planetes exteriors
al voltant del Sol, pràcticament sobre el mateix pla imaginari. també reben el nom
de planetes jovians,
Classifiquem els planetes del sistema solar en dos grups, segons la seva gasosos o majors.
composició i distància al Sol.
Planetes interiors: són els quatre planetes més pròxims al Sol. Són
planetes de superfície rocosa, formats principalment per materials
de densitat elevada. Les seves atmosferes són primes o inexistents.
En comparació amb els planetes gasosos, són de menor grandària i
orbiten al voltant del Sol a més velocitat.
Planetes exteriors: són els planetes més allunyats del Sol. Estan for-
mats en bona part per substàncies de baixa densitat en estat gasós.
Per això tenen atmosferes d’un gruix enorme al voltant de petits nu- Imatge
clis sòlids. La seva mida és molt superior a la dels planetes interiors i
la seva velocitat orbital és inferior. Els planetes del sistema solar a escala
uri
us
rra
rt
Ma
n
rc
Te
Ve
Me
Júpiter Saturn Urà Neptú
Planetes interiors o terrestres
Mercuri
Mercuri és el planeta més proper al Sol i el més petit de tot el sistema solar.
També és un dels més densos i el més ric en metalls. No té cap satèl·lit.
En el temps que triga a completar una òrbita al voltant del Sol, dóna una volta
i mitja sobre si mateix.
Mercuri és l’únic dels vuit planetes que no té atmosfera estable.
Per la seva proximitat al Sol i per la falta d’atmosfera, les temperatures a la
seva superfície varien molt entre el dia i la nit: pot passar de 430 °C a -170 °C.
Venus
Venus és el planeta que hi ha més a prop de la Terra. No té satèl·lits, i la seva
mida és semblant a la del nostre planeta.
A diferència de la resta de planetes del sistema solar, el moviment de rotació
de Venus és retrògrad: gira d’est a oest, en sentit oposat a la seva translació.
La seva atmosfera és molt densa i tòxica, està formada principalment per
diòxid de carboni. Aquest gas absorbeix la calor irradiada pel Sol i per la
superfície del planeta, i per això assoleix temperatures de 480 °C a la su-
perfície.
L’activitat geològica de Venus és molt elevada. La superfície d’aquest
planeta presenta gegantins volcans actius.
Terra
La Terra és el més gran dels planetes terrestres, i el que té mes densitat.
La Lluna, l’únic astre que orbita al voltant de la Terra, és el seu satèl·lit natural.
La distància respecte al Sol i les característiques de la seva atmosfera fan pos-
sible que la temperatura a la superfície de la Terra sigui apropiada per contenir
aigua en estat líquid.
La Terra és, de moment, l’únic planeta del sistema solar on s’ha trobat aigua
líquida. També és l’únic en el qual s’ha detectat vida.
L’activitat geològica de l’interior de la Terra provoca canvis a la seva superfície.
Mart
Mart és el planeta terrestre més allunyat del Sol. La seva massa és unes deu
vegades menor que la de la Terra, i presenta una atmosfera molt tènue.
Té dos satèl·lits naturals molt petits, Fobos i Deimos.
Mart és el planeta geològicament més semblant a la Terra. S’han pogut dis-
tingir diversos volcans a la seva superfície, però tots estan inactius.
S’ha detectat gel en els pols, i la superfície presenta força solcs, que podrien
ser testimoni d’antics cursos fluvials.
El color vermellós de la seva superfície és degut a l’abundància d’òxids
de ferro.
Planetes exteriors o gasosos
Júpiter
Júpiter és el més pròxim al Sol dels planetes gasosos. És el més gran de tots
els planetes. El seu diàmetre és més d’11 vegades més gran que el de la
Terra. Malgrat estar format bàsicament per gasos, la seva massa és superior
a la dels altres planetes junts.
El seu aspecte característic amb franges marrons i groguenques és degut a la
circulació dels gasos de la seva atmosfera, principalment hidrogen i heli.
Júpiter té més de 60 satèl·lits que orbiten al seu voltant, de manera que
sembla un petit sistema solar. Els quatre més grans són Ió, Cal·listo, Ga-
nimedes i Europa, que foren observats per Galileu el 1610.
Saturn
Saturn és un gegant gasós de composició molt semblant a
la de Júpiter i una mica més petit que aquest. És el menys
esfèric de tots els planetes.
Tot i que presenta un petit nucli rocós, la densitat de Saturn és in-
ferior a la de l’aigua. És el planeta de menor densitat del sistema solar.
Saturn està envoltat d’un sistema d’anells de menys d’un quilòmetre de
gruix, format principalment per fragments de gel. Des de la sonda espacial
Cassini s’han pogut distingir una trentena d’anells.
Entre els més de 60 satèl·lits que orbiten al voltant de Saturn, Tità desta-
ca per ser l’únic satèl·lit amb atmosfera de tot el sistema solar.
Urà
Urà fou descobert el1781per Friedrich Wilhelm Herschel gràcies al telescopi.
És el menys pesat dels planetes gasosos, i el seu diàmetre equival a unes
quatre vegades el de la Terra.
Urà té un petit nucli rocós, rodejat de metà, aigua i amoni en estat sòlid. La
seva atmosfera està formada per hidrogen, heli i, en molta menor mesura,
metà.
El planeta Urà gira sobre si mateix estirat sobre el pla de la seva òrbita, com
si avancés rodolant.
Al seu voltant hi orbiten uns 30 satèl·lits, el més gran dels quals és Titània. A
més, està envoltat per un complex sistema d’anells de poc gruix.
Neptú
Neptú és el planeta del sistema solar més allunyat del Sol.
Se’n va predir l’existència amb càlculs matemàtics abans de ser confirmada
el 1846 per mitjà del telescopi.
Neptú és molt semblant a Urà, tant pel que fa a la massa i el volum com
pel que fa a la composició. La principal característica que distingeix Neptú
és l’elevada activitat de la seva atmosfera, on s’hi produeixen sistemes de
corrents i tempestes que en observar-los semblenTiempo
taques a la superfície.
Neptú també presenta un sistema d’anells prims i més de deu satèl·lits
naturals. Tritó és, amb molta diferència, el més gran.
Altres objectes del sistema solar
Vídeos
El 2006, la Unió Astronòmica Internacional es va reunir en un polèmic
Planetoides i objectes menors del ple per aprovar una classificació rigorosa dels cossos del sistema solar
sistema solar
coneguts fins aleshores. En aquest procés, Plutó, que des del seu desco-
briment havia estat considerat un planeta, va perdre aquest estatus i va
passar a ser un planeta nan.
Planetas nans o planetoides: són cossos rocosos que tenen una

mida inferior a la dels planetes, però suficientment gran com per
adoptar forma esfèrica per efecte de la seva gravetat. Alguns havi-
en estat considerats planetes, com Plutó, i d’altres, asteroides, com
Ceres i Eris.
En aquesta reunió es van definir també els cossos menors del sistema
solar, que són:
Asteroides: són cossos rocosos de formes irregulars, de diàmetre

superior a 50 metres i menors que els planetoides. La major part
orbiten al voltant del Sol entre Mart i Júpiter, conformant l’anomenat
cinturó d’asteroides; però alguns són desviats a òrbites excèntriques
que travessen les dels planetes.
Cometes: són cossos de roca i gel que orbiten al voltant del Sol
seguint trajectòries el·líptiques molt excèntriques. En acostar-se al
Sol, la calor i el vent solar sublimen el gel i d’aquesta manera es
formen les seves cues característiques.
Meteoroides: són fragments rocosos de diàmetre inferior a 50

metres. Molts meteoroides penetren diàriament a la nostra atmos-
fera. La fricció amb l’atmosfera els desintegra, formant les estrelles
fugaces. Si arriben a impactar amb la superfície terrestre, llavors
s’anomenen meteorits.
Origen del sistema solar

Vídeo La comunitat científica ha desenvolupat teories per explicar l’origen del
sistema solar a partir de l’observació de les seves característiques actuals.
Micro-documental sobre l’origen
del sistema solar. Segons aquestes teories, l’origen del nostre sistema solar va íntimament
lligat a l’origen del Sol, el qual es va produir fa uns 4.600 milions d’anys.
S’especula que l’explosió d’una estrella va produir una ona expansiva

que desestabilitzà una nebulosa planetària propera. Aquesta nebulosa
va començar a contraure’s i a girar sobre si mateixa per efecte de la gra-
vetat, fins a convertir-se en un enorme disc de gas i pols.
En el centre d’aquest disc s’hi va concentrar la major part de la matèria i

es va encendre una estrella: el Sol.
El sistema solar —com qualsevol sistema planetari— es va formar

a partir d’una nebulosa planetària, un núvol de gas i pols dispersos
per l’espai.
Elaborem
Eyes on the Solar System

Simulador El programa Eyes on the Solar System és un simulador astronòmic creat
per la NASA.
Aquesta activitat es realitza mitjan-
çant l’ús d’un simulador d’accés lliure Descarrega l’aplicació des de http://eyes.nasa.gov
proporcionat per la NASA.
Instal·la el programa al teu ordinador.
Utilitzarem les diverses opcions que ofereix el simulador per estudiar

el nostre sistema solar.
Eines bàsiques
a. Investiga com pots acostar-te o allunyar-te del sistema solar a la
pantalla.
b. Quina acció realitza l’eina Lighting?
c. Situa el simulador a Saturn i ordena aquests satèl·lits de més a menys
proximitat respecte al planeta.
Vídeos Tità, Jàpet, Rea, Tetis, Mimas, Dione, Encelade
L’activitat proporciona vídeos per fa- Altres cossos del sistema solar
cilitar l’ús del simulador.
a. Localitza els cometes Tempel 1 i Hale-Bopp i determina quin té una
òrbita més excèntrica.
b. Observa l’òrbita del cometa Halley. Com de lluny pot arribar el come-
ta respecte al Sol?
q Una mica més enllà de l’òrbita de Júpiter
q Més enllà de l’òrbita de Neptú
q Gairebé fins a la posició del cinturó d’asteroides
Calculant distàncies
Les distàncies entre els astres del sistema solar varien al llarg del temps,
ja que es desplacen en òrbites independents.
a. A quina distància aproximada en quilòmetres es troben Mart i Júpi-
ter en el moment que es mostra en el vídeo tutorial?
b. A quina distància es trobava Mart de Venus el 7 d’abril del 2013?
c. A quina distància es trobava Mart de Venus el 19 de setembre del
2013?
Tasca
Vídeo Missions Voyager

El simulador Eyes on the Solar System ens permet analitzar també els viatges
de les sondes espacials de la NASA, incloses les missions Voyager.
Observa amb atenció el vídeo demostratiu de la versió digital i indica què

s’hi mostra.
q S’hi mostra la trajectòria de les sondes Voyager, des del seu llançament
fins al 2011.
q S’hi mostra la trajectòria de les sondes Voyager en els últims deu anys.
q S’hi mostra el recorregut més probable que realitzaran les sondes Vo-
yager durant els pròxims vint anys.
Una línia de temps espacial

Utilitza el simulador Eyes on the Solar System per analitzar els viatges de les
sondes Voyager i elabora per cada sonda una línia de temps en la qual hi
apareguin, entre d’altres, els esdeveniments següents:
Llançament
Creuament de les òrbites dels planetes
Aproximacions a planetes i descobriments realitzats al seu voltant
Canvis de direcció en la seva trajectòria
Posició actual
Per elaborar línies de temps interactives de forma col·laborativa hi ha aplicaci-

ons com Dipity o Timetoast.
EXERCICIS
Què és el sistema solar?
1. El nostre sistema planetari 3. Hi ha altres sistemes planetaris?

Indica si les afirmacions següents són certes o falses: Llegeix aquest text i respon les preguntes dels apar-
tats següents.
Un sistema planetari només pot tenir una estrella. A la dècada dels 90, el descobriment d’un planeta fora
del sistema solar ens va permetre confirmar el que fins
La força que manté unit el sistema solar és la força
llavors havia sigut una hipòtesi: el Sol no és l’única es-
magnètica.
trella amb planetes orbitant al seu voltant.
Els sistemes planetaris només estan formats per
Ara sabem que és possible trobar mons nous gairebé
planetes i altres objectes menors.
a qualsevol racó de la galàxia i, amb les contínues
La força de la gravetat dirigeix els moviments dels millores en els mètodes de detecció, el nombre de pla-
planetes. netes que descobrim no para d’augmentar. Ens deuen
Les òrbites dels planetes no són perfectament haver descobert ells a nosaltres?
circulars. Més enllà del nostre sistema solar, orbitant al voltant
El sistema solar és l’únic sistema planetari que d’altres estrelles, s’han detectat prop de 1000 planetes
coneixem. agrupats en més de 750 sistemes planetaris diferents.
Les òrbites dels planetes gairebé se situen sobre Aquests planetes reben el nom d’exoplanetes, o plane-
un mateix pla. tes extrasolars. Malgrat que tots es troben a enormes
distàncies de nosaltres, la llunyania no impedeix que
els astrònoms els detectin.
Dels exoplanetes descoberts, el més proper és a uns
2. Plans orbitals
38 bilions de quilòmetres de nosaltres, o, dit d’una
El pla imaginari que conté la trajectòria Angle del pla altra manera, a una mica més de 4 anys llum. Això
orbital d’un astre és el seu pla orbital. orbital amb
l’ eclíptica significa que caldria viatjar durant més de 4 anys a
El pla orbital de la Terra s’anomena la velocitat de la llum—300.000 quilòmetres per se-
eclíptica.
Mercuri 7,01° gon— per arribar-hi.
Aquesta taula recull els
angles d’inclinació respecte Venus
El principal objectiu de la recerca de planetes extraso-
3,39°
a l’eclíptica dels plans orbi- lars és descobrir un planeta amb unes característiques
tals de diferents astres del Terra 0° semblants a les de la Terra i que pugui ser apte per
sistema solar. allotjar vida.
Mart 1,85°
a. Quins són els tres astres Els astrònoms del Centre d’Astrofísica de la Universitat
el pla orbital dels quals Ceres 10,59° de Harvard i l’Institut Smithsonian han estimat que a
presenta més inclinació la Via Làctia existeixen, com a mínim, 17.000 milions
respecte a l’eclíptica? Júpiter 1,3° d’exoplanetes de la mida de la Terra.
b. Investiga què tenen en Tanmateix, no tots els exoplanetes de la mida de la
Saturn 2,49°
comú aquests tres astres i Terra són aptes per albergar vida. Han d’orbitar a una
què els diferencia de la resta Urà 0,77° distància de la seva estrella semblant a la que separa
d’astres de la taula. la Terra del Sol.
Neptú 1,77°
c. A quin dels vuit planetes Tenint en compte que a la nostra galàxia hi ha al-
està més inclinat el pla orbi- Plutó 17,14°
menys 100.000 milions d’estrelles, i que s’estima que
tal respecte a l’eclíptica? una gran proporció d’aquestes estrelles regeixen siste-
Eris 44,19° mes planetaris, no podem deixar de pensar que l’exis-
d. Com expliques que, en el
tència de vida en altres llocs és una possibilitat raona-
cas de la Terra, el valor de la
ble, encara que sigui per simple estadística.
inclinació sigui exactament
0°?
EXERCICIS
a. Quan es van descobrir els primers exoplanetes? g. A quina dada correspon la quantitat de 100.000
milions?
q A l’antiguitat
q Al nombre estimat d’estrelles a la Via Làctia.
q El 1690
q Al nombre de sistemes planetaris a la nostra
q Al final del segle XIX
galàxia.
q Al final del segle XX
q Al nombre d’exoplanetes descoberts fins a
dia d’avui.
b. On es troben els exoplanetes detectats fins a
dia d’avui? q Al nombre aproximat de galàxies a la Via
Làctia.
q Al sistema solar
q A la Via Làctia h. Quin dels exoplanetes de dimensions semblants
q En altres galàxies a la Terra poden ser aptes per albergar vida?
q L’existència dels exoplanetes només és una q Només els que estan a una distància apropi-
suposició. ada de la seva estrella.
q Només els que es troben a la Via Làctia.
c. Quants planetes extrasolars s’han descobert? q Només els que orbiten al voltant d’una
q Al voltant de mil estrella.
q Uns 100.000 milions q Tots.
q Uns 17.000 milions
q Cap
d. A quina distància es troba el planeta extrasolar La nostra estrella, el Sol

més proper descobert fins a dia d’avui?
q A uns 300.000 km 4. Anys llum i quilòmetres
q A uns 38.000.000.000.000 m Considerant que la llum viatja a una velocitat de
300.000 km/s, a quants quilòmetres equival un any
q A unes 4 UA llum? En altres paraules: quina distància recorre la
q A uns 4 anys llum llum en un any?
Per resoldre aquesta qüestió, podem seguir aquest
e. Quants sistemes planetaris coneixem, aproxi- raonament:
madament? 1. En un any hi ha ........... dies. En un dia hi ha ...........
q Uns 17.000 milions hores. Per tant, en un any hi ha........... hores.
q Al voltant de mil 2. En una hora hi ha ........... minuts. Per tant, en un
any hi ha........... minuts.
q Al voltant de 750
3. En un minut hi ha ........... segons. Per tant, en un
q Un any hi ha........... segons.
f. Quants planetes de la mida de la Terra s’estima 4. Per tant, si la llum recorre ........... km en un segon,
que podrien existir a la nostra galàxia? en un any recorre ........... km. Aquesta és la quanti-
tat de quilòmetres equivalent a un any llum.
q Uns 17.000 milions
a. La distància entre el centre de la galàxia i el Sol és
q Al voltant de mil d’uns 28.000 anys llum. Quant temps tarda la llum
q Al voltant de 750 del Sol a arribar fins al centre de la galàxia?
q Cap b. A quants quilòmetres es troba el Sol del centre de

la Via Làctia, aproximadament?
EXERCICIS
5. El Sol a la galàxia
El Sol, un reactor termonuclear
a. El Sol completa una òrbita al voltant del centre
de la galàxia cada 225.000.000 anys. Des que es va
originar ha completat més de 20 òrbites. 7. Energia rebuda i distància respecte al Sol
A partir d’aquestes dades, calcula quants anys fa La gràfica següent mostra la temperatura mitjana
que el Sol es va originar. de la superfície d’alguns astres del sistema solar i la
seva distància respecte al Sol.
b. Calcula, en anys llum, la distància que recorre el
Sol en fer una volta al voltant de la galàxia, sabent a. Quina relació observes entre aquestes dues carac-
que el Sol està situat a 28.000 anys llum del centre terístiques?
d’aquesta. Fes els càlculs considerant que la trajec- q No s’observa cap relació.
tòria és completament circular. Expressa la resposta
en anys llum i sense xifres decimals. Utilitza π= 3,14. q Com menys distància del Sol, menor tempe-
ratura mitjana.
c. Quants anys llum recorre el Sol en un segle? Es-
criu la resposta amb tres decimals de precisió. q Com més distància del Sol, menor tempera-
tura mitjana
d. Quants anys llum recorre el Sol en un any? Utilit-
za la resposta anterior per a realitzar aquests càlculs. b. Proposa una explicació per la relació que s’esta-
bleix entre la distància respecte al Sol i les temperatu-
e. Quina és, aproximadament, la velocitat a la qual res que assoleixen els astres.
es desplaça el Sol al voltant del centre de la galàxia?
Distància al Sol (milions de km)
Escriu la resposta en km/h, sense decimals. 500 1.500 2.500 3.500 4.500 5.500
Temperatura mitjana (ºC)
6. Les dimensions del Sol -50

El Sol és l’astre més voluminós del sistema solar. La -100
Júpiter
seva forma és aproximadament esfèrica, i el seu radi Saturn
(r) és d’uns 6,96 · 105 km. -150
Urà Neptú
-200 Plutó
a. Quina d’aquestes expressions utilitzaries per
calcular el volum del Sol? -250
q (4/3) · π · r3
q π · r2
q 2·π·r
b. Quin és el volum aproximat del Sol, en km3?
c. Quina d’aquestes expressions utilitzaries per cal-
cular la longitud de la circumferència màxima d’una
esfera?
q (4/3) · π · r3
q π · r2
q 2·π·r
d. Quina és la longitud aproximada de la circumfe-
rència màxima del Sol, en quilòmetres?
e. El Sol completa una rotació sobre si mateix en
25,4 dies: aquest és el temps que tarda un punt qual-
sevol de l’equador de l’estrella a recórrer la seva cir-
cumferència. A quina velocitat gira aquest punt?
q A uns 7.169 km/h
q A uns 7.169 km/s
q A uns 7.169 m/s
EXERCICIS
Estructura del Sol L’enorme quantitat d’energia generada per aquestes
reaccions en cadena va donar lloc al naixement de la
nostra estrella, que es mantindrà encesa durant diver-
8. Les capes del Sol sos [milions / bilions / milers de millions / milers]
Escriu el nom de les parts del Sol destacades a d’anys.
l’esquema.
1
11. Ordenant la vida del Sol
2
Ordena cronològicament aquests esdeveniments
3
de la vida del Sol.
4
5 A. Durant milers de milions d’anys, mentre consu-
6 meix hidrogen, l’estrella es manté estable.
B. Les reaccions termonuclears comencen en el
centre de la nebulosa: el Sol s’encén.
C. En el centre d’una nebulosa s’hi concentra una
gran quantitat de matèria.
D. Un cop consumit tot l’hidrogen del nucli, el Sol
es converteix en una estrella gegant vermella
que engoleix els planetes més propers.
9. Fenòmens solars E. L’estrella atura la seva activitat i es converteix en
A quina de les capes del Sol, incloent-hi l’atmosfera, una nana negra.
es produeixen els fenòmens següents?
F. L’estrella es desprèn de les seves capes exter-
Protuberàncies solars nes i el seu nucli es contrau, de manera que es
Reaccions de fusió nuclear converteix en una estrella nana blanca.
Taques solars
Vent solar
Remolins gegants de gas
12. Mides estel·lars
Observa el vídeo i, a continuació, ordena les estrelles
següents de més petita a més gran.
Evolució del Sol A. Rigel E. Sírius A
B. Arcturus F. Betelgeuse
10. Vida solar C. Sol G. VY de Ca Major
Completa els espais buits d’aquesta explicació sobre D. Pòl·lux H. Rho de Cassiopea
l’origen del Sol amb les opcions correctes.
Fa [4.600 / 4.600 milions d’ / 4,6 bilions d’ / 4,6 mi-
lions d’] anys, els gasos d’una [nebulosa / galàxia /
estrella] formada principalment per [hidrogen / heli
/ gel / pols] es van anar concentrant per efecte de la
[atracció elèctrica / temperatura / gravetat].
Les nombroses col·lisions entre [partícules de gas /
estrelles / galàxies] van escalfar el centre de la nebu-
losa, que va assolir temperatures de [milers / cente-
nars / milions] de graus.
En arribar a aquestes temperatures, van començar a Hi ha estrelles molt més grans que el Sol. Tanmateix, a
produir-se reaccions [químiques / nuclears] entre la Via Làctia, la majoria d’estrelles són nanes vermelles.
les partícules d’hidrogen. La mida d’aquestes estrelles està entre el Sol i el planeta
Júpiter.
EXERCICIS
13. Dues classes de planetes

Determina quines de les característiques següents
són pròpies dels planetes terrestres i quines, dels pla-
netes gasosos.
Són els planetes més densos i més petits del
sistema solar.
Transiten per les seves òrbites a velocitats més
baixes.
La seva superfície és gasosa.
Malgrat que les seves masses i volums són molt
grans, les seves densitats són baixes.
S’anomenen també planetes exteriors perquè es
troben a la zona més allunyada del Sol.
La seva superfície és sòlida, tot i que poden tenir
una atmosfera gasosa al seu voltant.
Són els planetes que recorren les seves òrbites a
més velocitat.
Els trobem a les proximitats del Sol, de manera
que també s’anomenen planetes interiors.
14. La velocitat orbital dels planetes

Els planetes es desplacen per les seves respectives òrbites a diferents velocitats.
a. Calcula, a partir del radi de la seva òrbita i el
Radi orbital Període trans-
temps que tarden a completar-la, la velocitat a la (milions km) lació (dies)
qual orbiten els planetes. Considera que les òrbites
són circulars i utilitza π = 3,14. Expressa les respostes Mercuri 58 87,6
en km/s, amb 2 decimals de precisió.
Venus 108 224,5
b. Fixa’t com queden ordenats els planetes segons
la seva velocitat orbital, de menys a més. Amb què Terra 150 365
coincideix aquesta ordenació?
q Amb l’ordenació dels planetes segons la seva Mart 228 686,5
distància al Sol, de més a menys.
Júpiter 778 4.329,9
q Amb l’ordenació dels planetes segons la seva
distància al Sol, de menys a més. Saturn 1.428 10.748,3
q Amb l’ordenació dels planetes segons la
seva mida, de menys a més. Urà 2.872 30.666,1
q Amb l’ordenació dels planetes segons la Neptú 4.500 60.148,8

seva mida, de més a menys.
Radi de les òrbites i períodes de translació dels
vuit planetes del sistema solar
EXERCICIS
15. Dades dels planetes

Busca informació i completa la taula.
Radi equatorial Distància al Sol Període rotació Període translació Velocitat orbital Nº satèl·lits
(km) (milions km) (dies terrestres) (dies terrestres) (km/s)
Mercuri .... .... .... .... .... ....
Venus .... .... .... .... .... ....
Terra .... .... .... .... .... ....
Mart .... .... .... .... .... ....
Júpiter .... .... .... .... .... ....
Saturn .... .... .... .... .... ....
Urà .... .... .... .... .... ....
Neptú .... .... .... .... .... ....
16. Els planetes dins del Sol L’únic planeta que sabem que alberga vida és ...... .
Calcula quants cops és més gran el volum del Sol ...... té una atmosfera molt densa, formada princi-
que el de cada planeta. Considera que ambdós palment per diòxid de carboni.
astres són perfectament esfèrics i utilitza les dades
El planeta més proper a la Terra és ...... .
de la taula anterior. Pel radi equatorial del Sol pren
el valor de 700.000 km. ...... és l’únic planeta la rotació del qual es produ-
eix d’est a oest.
17. Distància del Sol als planetes La variació de temperatura més gran entre el dia
Una unitat astronòmica (UA) equival a la distància i la nit es produeix a ...... .
mitjana entre la Terra i el Sol. A partir de les dades de ...... és l’únic planeta amb una densitat inferior a
la taula del exercici 15, calcula la distància mitjana la de l’aigua.
del Sol a cada planeta en unitats astronòmiques. El planeta amb activitat geològica més gran a la
seva superfície és ...... .
18. La llum del Sol arriba als planetes ...... és el planeta que triga més a completar la
La llum recorre 300.000 quilòmetres cada segon. A seva òrbita al voltant del Sol.
partir de les dades de la taula del exercici 15, calcula L’astre més proper a la Terra és ...... .
quant triga la llum del Sol a arribar a cada planeta. L’eix de rotació de ...... és pràcticament paral·lel al
Expressa el resultat en hores, minuts i segons. seu pla orbital.
El planeta que triga més a completar una rotació
19. Repte planetari sobre el seu propi eix és ...... .
Completa aquestes frases amb el nom del planeta El relleu de ...... delata l’existència d’aigua a la seva
corresponent. superfície en temps passats.
El planeta més petit del sistema solar és...... . El planeta que orbita a més velocitat al voltant
...... i Neptú són els dos planetes que no van ser del Sol és ...... .
coneguts durant l’Antiguitat. Els primers satèl·lits coneguts, després de la
El planeta més gran del sistema solar és ......, i Lluna, orbiten al voltant de ...... .
el seu nom fa referència al déu principal de la L’únic satèl·lit de tots els planetes del sistema
mitologia romana. solar que té atmosfera és...... .
EXERCICIS
Altres objectes del sistema solar
20. Classificació dels cossos del sistema solar Ni Plutó ni la resta d’aspirants al títol planetari
Llegeix el text següent i completa les definicions compleixen l’última condició, perquè les seves òrbi-
dels apartats que segueixen. tes estan repletes de milions de petits cossos celes-
tes. Tanmateix, considerar-los asteroides tampoc
Per què Plutó va deixar de ser un planeta? semblava oportú, sobretot per la seva mida i forma
L’agost de 2006, la Unió Astronòmica Internacional esfèrica. Per això es creà per a ells la nova categoria
celebrà una reunió plenària durant la qual es deci- de planeta nan o planetoide.
dí que Plutó, considerat el novè planeta del sistema
solar des del seu descobriment el 1930, deixaria de Completa els buits amb el terme correcte:
tenir aquest títol. a. Un ......... del sistema solar és un cos celeste que:
Aquest fet no fou res més que la conseqüència di- Orbita al voltant del Sol.
recta de la nova definició del terme planeta, que es
consensuà de forma precisa i inequívoca en aque- Té prou massa perquè la seva força de gravetat li
lla reunió científica. Establir l’esmentada definició hagi donat una forma pràcticament esfèrica.
s’havia convertit en un tema de gran rellevància en Ha «netejat» l’entorn de la seva òrbita d’altres
aquell moment. El motiu: si Plutó era considerat un cossos menors.
planeta, aleshores tres cossos més del sistema solar,
b. Un ......... del sistema solar és un cos celeste que
descoberts posteriorment, també haurien de ser
orbita al voltant d’un planeta del sistema solar.
considerats planetes.
c. Un ......... del sistema solar és un cos celeste que:
La definició anterior indicava que un planeta és
qualsevol cos celeste amb més de 800 km de diàme- Orbita al voltant del Sol.
tre que tingui prou massa com per adquirir una for-
Té prou massa perquè la seva força de gravetat li
ma esfèrica per efecte de la seva gravetat i que orbiti
hagi donat una forma pràcticament esfèrica.
al voltant d’una estrella. Aquesta definició permetia
que Plutó complís els requisits per ser un senyor pla- No ha «netejat» l’entorn de la seva òrbita d’altres
neta. Però amb aquesta definició, sorprenentment, cossos menors.
tres cossos celestes més del sistema solar quedaven d. Un ......... del sistema solar és un cos celeste que:
automàticament inclosos a la família dels planetes
solars: l’asteroide Ceres; el suposat satèl·lit de Plu- Orbita al voltant del Sol.
tó, Caront; i el recentment descobert 2003-UBS313 No té prou massa perquè la seva força de
(avui anomenat Eris). L’altra opció era deixar aquests gravetat li hagi donat una forma pràcticament
quatre cossos fora de l’estatus planetari. És a dir, o bé esfèrica.
augmentàvem a dotze el nombre de planetes o bé el
reduíem a vuit.
Planeta?
La decisió es prengué per votació el 24 d’agost de
2006 després de llargues jornades de debat i reflexió.
Al final, els astrònoms decidiren que, mal que els pe-
sés, valia més eliminar Plutó. La definició de planeta
aprovada fou:
Un planeta és tot cos celeste que orbita al voltant
d’una estrella, que té prou massa com per tenir una
gravetat suficient amb la qual superar les forces rí-
gides d’un cos de manera que adquireix una forma
esfèrica, i que ha netejat l’entorn de la seva òrbita
d’altres cossos celestes (és a dir, que els ha capturat
amb la seva gravetat).
EXERCICIS
21. El cometa Halley 22. Asteroide o cometa?

Els cometes són petits cossos de roca i gel que orbi- Indica si les característiques següents són pròpies
ten al voltant del Sol seguint òrbites el·líptiques molt dels asteroides, els cometes, o són compartides per
excèntriques. tots dos.
a. Ordena les òrbites de més a menys excèntriques. La majoria orbiten al voltant del Sol entre Mart i
Júpiter, conformant el cinturó d’asteroides.
N’hi ha que tenen òrbites molt excèntriques que
els acosten periòdicament a l’òrbita de la Terra.
Són menors que els planetes nans i les seves
formes són irregulars.
a. b.
Poden impactar amb els planetes del sistema
solar.
En acostar-se al Sol, alguns dels seus compo-
nents es converteixen en gasos.
La seva composició és purament rocosa o metàl·
c. d. lica.
Quan s’acosten a la Terra, són clarament visibles
A les òrbites molt excèntriques —com les que des-
en el firmament perquè la seva cua reflecteix la
criuen els cometes— hi ha punts en què la distàn-
llum del Sol.
cia que separa el Sol de l’astre és molt petita, i punts
en què és enorme.
El 1705, Edmond Halley va deduir que els cometes
que s’havien observat a la Terra el 1531, el 1607 i 23. Estrelles fugaces i pluges d’estrelles
el 1682 eren, en realitat, el mateix astre. Estava tan Les òrbites dels cometes estan plenes de partícules
segur d’aquesta deducció que va predir una nova de gel i pols que s’han anat desprenent de l’astre.
aparició del cometa el 1758. Quan la Terra travessa aquestes òrbites, una gran
quantitat d’aquestes restes entra a la nostra atmosfe-
Tot i que no visqué prou per comprovar-ho, el co-
ra i es produeixen les pluges d’estrelles.
meta va aparèixer al cel el desembre del 1758, tal
com havia predit. En honor seu, l’astre rebé el nom a. Busca informació sobre els cometes que originen
de cometa Halley. les pluges d’estrelles següents i completa la taula.
b. Completa aquesta línia de temps amb les obser- Nom de la pluja Cometa
Època de l’any
vacions del cometa Halley entre els segles XVIII i XXI. d’estrelles relacionat
Primera predicció d’Edmond Halley: ....... Lírids Abril ....
Única observació del cometa al segle XIX: .......
Eta Aquàrids Maig ....
El cometa és fotografiat per primer cop: .......
Delta Aquàrids Juliol ....
Última observació del cometa: .......
Propera aparició del cometa: ....... Perseids Agost Swift-Tuttle
Dracònids Octubre ....
Oriònids Octubre ....
Leònids Novembre ....
EXERCICIS
b. Quin paper tenen els cometes en l’origen de les 24. Meteor, meteoroide o meteorit?
pluges d’estrelles? Els mitjans de comunicació, sovint, utilitzen incorrec-
tament els termes meteor, meteoroide i meteorit.
q Quan un cometa passa a prop de la Terra, ruixa el
planeta amb partícules de pols i gel que cauen Completa la notícia següent utilitzant els termes
com meteoroides sobre l’atmosfera. adequats.
q Es produeixen quan les restes de pols i gel que «Una intensa llum de color verd que il·luminà la nit
els cometes deixen a la seva òrbita entren a com si fos de dia durant uns tres segons». Aquesta és
l’atmosfera terrestre. una de les descripcions que diversos testimonis donen
d’un ........... que van veure el 25 d’agost del 2013 entre
q Les pluges d’estrelles corresponen a cometes
les 22:20 i les 22:30 al nord de les illes Canàries.
que impacten amb la Terra i es desintegren a
l’atmosfera en milers de fragments de pols i gel. Ben aviat, les xarxes socials es van omplir de testimo-
nis que asseguraven haver vist el ..........., però fins ara
q Tenen lloc quan un cometa s’acosta al Sol, es
cap font oficial ha confirmat l’origen del fenomen.
desintegra per la calor de l’estrella i els seus
fragments cauen sobre la Terra. Javier Licandro, investigador de l’Institut d’Astrofísica
de Canàries (IAC), ha assenyalat que els relats dels tes-
c. Per què les pluges d’estrelles es produeixen cada timonis del fenomen encaixen amb la descripció d’un
any en unes mateixes dates? bòlid, un ........... que travessa l’atmosfera i es desintegra.
q Les pluges d’estrelles no es produeixen cada any A Rússia, el febrer del 2013, un ...........s’estrellà a prop de
a les mateixes dates. la localitat de Txeliàbinsk, als Urals. Tot i que l’impacte
q Perquè les pluges d’estrelles depenen de la es produí sobre un llac congelat, l’ona expansiva del
distància de la Terra al Sol, que canvia al llarg xoc provocà més de mil ferits. Investigadors russos van
de l’any. aconseguir posteriorment recuperar el ..........., la mas-
sa del qual arribava als 500 kg, del fons del llac.
q Perquè, cada any, els cometes causants de
cada pluja d’estrelles passen a prop de la Terra
en una data determinada.
q Perquè la Terra tarda exactament un any a tor-

nar a travessar l’òrbita d’un cometa determinat.
d. Per què és possible que hi hagi dues pluges d’es-

trelles diferents relacionades amb el mateix cometa,
en diferents èpoques de l’any?
q Perquè el cometa passa a prop de la Terra dos

cops a l’any.
q Perquè en realitat es tracta de dos cometes

diferents amb el mateix nom.
q Perquè l’òrbita de la Terra travessa l’òrbita

d’aquest cometa en dos punts.
q Perquè aquest cometa té el doble de massa

que els altres.
EXERCICIS
Origen del sistema solar
25. L’origen del sistema solar, pas a pas q Procés pel qual un cometa col·lideix amb un
Ordena temporalment els passos de l’evolució del planeta, fet que ocasiona un gran cràter a la
sistema solar. seva superfície.
A. Al voltant de l’estrella, els planetes primitius es q Procés pel qual un cos a alta temperatura i en
formen per acreció dels fragments de pols i les rotació allibera un fragment de la seva massa,
partícules de gas. fet que dóna lloc a un altre cos més petit.
B. Al centre de la nebulosa, s’inicien les reaccions q Procés pel qual un cos incrementa la seva
termonuclears que comporten el naixement del massa per l’impacte amb altres cossos que s’hi
Sol. fusionen.
C. La nebulosa comença a contraure’s, la immensa
majoria de la seva massa es concentra al centre i 27. La formació del nostre sistema planetari
adopta forma de disc rotatori. Indica si les afirmacions següents són certes o falses:
D. Les òrbites dels planetes s’estabilitzen. Els planetesimals són les formes primitives dels
E. Els planetes primitius són bombardejats per planetes.
fragments de roca, que provoquen la sortida L’origen del sistema solar es remunta a la matei-
dels gasos que contenen a l’interior i la formació xa època en què es va originar l’Univers.
de les atmosferes primitives.
Primer es van formar els planetes i després es va
F. Una estrella explota a les proximitats d’una «encendre» el Sol.
nebulosa planetària.
El Sol es va originar al centre del disc rotatori en
què s’havia transformat la nebulosa planetària.
26. L’acreció
Els planetes més separats del Sol van acumular
El procés d’acreció fou essencial en la formació
grans quantitats de roques i molts pocs gasos.
dels planetes i la resta d’astres que orbiten al vol-
tant del Sol. Quina d’aquestes definicions d’acreció Els materials més densos es van situar a les
és correcta? zones més pròximes al centre de la nebulosa en
forma de disc.
q Procés pel qual dos cossos xoquen violenta-
ment i es desintegren en infinitat de cossos L’únic planeta que a causa de la seva poca grave-
minúsculs. tat no va poder retenir una atmosfera fou Venus.
ANOTACIONS
ANOTACIONS
El sistema solar
Unidades associades:
La Terra a l’Univers Sistema Sol-Terra-Lluna
Roques i minerals Temps i atmosfera
www.science-bits.com
www.science-bits.com

El Sistema Solar ScienceB

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

El Sistema Solar ScienceB

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

www.science-bits.

El seu contingut procedeix d’una obra digital multimèdia

Es permet la còpia i reproducció d’aquesta obra sense necessitat d’autorització sota

- La seva utilització complementarà l’ús legal de la versió digital multimèdia.

Per a qualsevol altre ús, queda prohibida la reproducció, distribució, comunicació

International Science Teaching Foundation Science Bits, S.L.

En aquesta unitat aprendràs:

Que el Sol és l’estrella que determina el moviment de tots els

A construir un model a escala per veure quines són les mides

Que les característiques dels planetes estan relacionades amb la

Com i quan es va formar el sistema solar.

Vídeo El 20 d’agost del 1977 es va llançar a l’espai la sonda Voyager 2, i 16 dies

La Voyager 1 és l’objecte terrestre que ha arribat més lluny. L’any 2013, es

La velocitat a la qual es desplacen aquests viatgers espacials és d’uns

Més tard, la Voyager 2 va descobrir 10 satèl·lits nous a Urà. I el 1989 passà

Quan aquestes naus estaven a 6.000 milions de quilòmetres de nosal-

Ara, la Voyager 1 ja ha sortit del sistema solar. En un futur no gaire llunyà,

Les trobarà algú?

Les sondes espacials Voyager

c. Què van descobrir les Voyager sobre Júpiter?

d. A quin planeta van descobrir deu satèl·lits nous?

f. A quin lloc del sistema solar són ara les sondes?

h. Per quin motiu creus que s’han enviat aquests discos?

Un sistema solar a escala

Els vuit planetes del sistema solar

.................... .................... .................... .................... .................... .................... .................... ....................

Quants cops el nostre model redueix les longituds, aproximadament?

Vista aèria del National Mall des del

a. En la interactivitat de la versió digital, arrossega els símbols dels pla-

Distància desde el centre del monument (m)

Sol Lincoln Memorial Monument a les Obelisc

Urà 2.870.972.200 824

Mides a escala Neptú 4.498.252.900 1.291

Classifica els planetes en quatre grups, segons les seves dimensions.

Molt petit Petit Gran Molt gran

.................. .................. .................. ..................

Per exemple, representarem el Sol com una pilota de platja d’uns 40

Terra 12.756 3,7

Què és el sistema solar?

La gravetat és la força que manté unit el sistema i que determina els

El sistema solar és el nostre sistema planetari, i el Sol és l’estrella

Contínuament es descobreixen nous sistemes planetaris organitzats a

L’eclíptica és el pla imaginari en el qual situem l’òrbita de la Terra.

La nostra estrella, el Sol

El Sol és l’estrella al voltant de la qual s’organitza el sistema solar.

Tanmateix, malgrat aquestes dades, el Sol és una estrella de mida mitja-

L’energia que produeix el Sol en un segon podria satisfer les necessi-

Estructura del Sol

Les parts del Sol

1) El nucli és la part central i més densa del Sol. La seva tempe-

Les dades científiques ens porten a especular que el Sol es va originar

Actualment el Sol es troba cap a la meitat de la seva vida en la forma

Els planetes del sistema solar

Júpiter Saturn Urà Neptú

Planetas nans o planetoides: són cossos rocosos que tenen una

Asteroides: són cossos rocosos de formes irregulars, de diàmetre

Meteoroides: són fragments rocosos de diàmetre inferior a 50

Origen del sistema solar

S’especula que l’explosió d’una estrella va produir una ona expansiva

En el centre d’aquest disc s’hi va concentrar la major part de la matèria i

El sistema solar —com qualsevol sistema planetari— es va formar

Eyes on the Solar System

Utilitzarem les diverses opcions que ofereix el simulador per estudiar