3 - Canvis D'estat

www.science-bits.
com
Canvis
d’estat
Aquest fascicle constitueix la versió en paper d’una unitat
d’aprenentatge multimèdia de Science Bits.
El seu contingut procedeix d’una obra digital multimèdia

disponible a www.science-bits.com i el seu objectiu és
complementar els continguts digitals amb un format físic
en paper per facilitar el treball en aules sense un ordinador
per a cada alumne.
Crèdits fotogràfics
Armin Rose, Eureka (iceberg, pàg. 6-7); Mihai Tamasila, stock.xchng (arbre gelat, pàg. 8); Holder, morguefile.com (pizza, pàg. 9); Leberwesen, morguefile.com (ou,
pàg. 9); Håvard Kristoffersen, stock.xchng (gel, pàg. 10); parvphoto, ©iStock.com (magma, pàg. 13); Javier Lastras, flickr.com (globus aerostàtic, pàg. 15); Matias
Romero, morguefile.com (roba, pàg. 17); Gran, commons.wikimedia.org (olla, pàg. 17); Husond, commons.wikimedia.org (pal de fregar, pàg. 17); Minghong,
commons.wikimedia.org (higròmetre, pàg. 17); Steven Van Soldt, ©iStock.com (nena, pàg. 17); Mohylek, commons.wikimedia.org (teranyina, pàg. 17); Burwell
Photography, ©iStock.com (refrescos, pàg. 17); José Gregorio Sánchez Duarte, stock.xchng (termòmetre, pàg. 20); Alexander Daucik, stock.xchng (termòmetre,
pàg. 20); Gary Tamin, stock.xchng (refresc, pàg. 21); Silvia Guillen, stock.xchng (fogó, pàg. 21); Agmit, ©iStock.com (fondue, pàg. 21); Ingolfson, commons.
wikimedia.org (juntes, pàg. 22); Andrew Buckin, ©iStock.com (iglú, pàg. 22); Matka Wariatke, ©iStock.com (ampolla, pàg. 24); Jean Scheijen, stock.xchng (blat
de moro, pàg. 25); NASA,Johns Hopkins University Applied Physics Laboratory i Carnegie Institution of Washington (Mercuri, pàg. 26); Edoneil, ©iStock.com
(tovalloles, pàg. 28); JKristianus Kurnia, stock.xchng (núvols, pàg. 29).
Es permet la còpia i reproducció d’aquesta obra sense necessitat d’autorització sota

les següents condicions simultànies:
- La seva utilització complementarà l’ús legal de la versió digital multimèdia.

- El seu ús quedarà restringit a l’àmbit escolar i educatiu.
- En cas de distribució, es realitzarà de forma gratuïta.
- En cap cas es modificarà el seu contingut.
Per a qualsevol altre ús, queda prohibida la reproducció, distribució, comunicació

pública o transformació d’aquesta obra sense l’autorització dels titulars del copyright.
Copyright: International Science Teaching Foundation & Science Bits S.L., 2013
International Science Teaching Foundation Science Bits, S.L.

Tower Bridge House, St Katharine’s Way Torrent de l’Olla 220, 2n 4a
London E1W 1AA (United Kingdom) 08012 Barcelona
Ciències Físiques
Unitat
Canvis d’estat
Estructura de la unitat
Portada
Apareix destacat el títol de la unitat i es
presenten els objectius d’aprenentatge. A
més, es proporciona un índex dels contin-
guts organitzats segons el model cons-
tructivista de les 5E. En la versió digital, la
portada ofereix una activitat que permet
repassar els coneixements necessaris per
abordar la lliçó.
Engeguem
En aquest apartat s’ofereix una activitat
associada a un vídeo disponible a la
versió digital. Igualment, es proporciona
un resum del mateix a la primera pàgina.
A partir del vídeo es desenvolupen una
sèrie d’activitats. Algunes d’elles poden
ser interactives en la versió digital, però
sempre apareixeran preguntes de respos-
ta oberta.
Explorem
Es tracta d’una activitat exploratòria i de
descobriment per a mobilitzar els conei-
xements previs i comparar-los amb els
resultats obtinguts a partir de l’experiència.
L’ objectiu és realitzar un aprenentatge
intuïtiu dels conceptes més destacats de
la unitat. La versió digital ofereix recursos
multimèdia que resulten indispensables
per a desenvolupar aquesta activitat: simu-
ladors, vídeos, interactivitats, etc.
4 www.science-bits.com
Estructura de la unitat
Expliquem
S’exposen de manera sistemàtica i formal
tots els conceptes clau de la unitat. La
versió digital ofereix una gran quantitat de
recursos multimèdia que faciliten la com-
prensió de les idees exposades. En aquesta
versió imprimible s’inclouen els elements
gràfics que resulten indispensables i les
referències dels recursos digitals disponi-
bles. La versió digital també pot incloure
activitats d’ampliació o de reforç.
Elaborem
En aquest apartat s’ofereix l’oportunitat
de demostrar els aprenentatges adquirits
mitjançant la seva aplicació pràctica. Per
això, es proposa una tasca que consisteix
en una activitat-problema a resoldre. La
proposta exigeix l’aplicació dels conceptes,
actituds i procediments apresos en la uni-
tat. La versió digital pot proporcionar eines
multimèdia, com simuladors o vídeos, per
al seu desenvolupament.
Exercicis
Cadascun dels conceptes desenvolupats
a l’apartat «Expliquem» compta amb
exercicis interactius o de resposta oberta
que tenen com a objectiu la consolidació
dels aprenentatges mitjançant la pràcti-
ca. Aquesta versió imprimible inclou tots
aquells que no corresponen a ampliaci-
ons o reforços, organitzats exactament
igual que els continguts de la secció
«Expliquem».
www.science-bits.com 5
Canvis d’estat
Índex
· Engeguem
· Mateix material, diferent estat ..........................................08
· Explorem
· Escalfant i refredant substàncies .......................................10
· Expliquem
· Els tres estats de la matèria ...............................................13
· Efectes de la calor sobre les substàncies ........................14
· Canvis progressius .........................................................14
· Canvis regressius ............................................................14
· Efectes de la calor sobre la densitat de les substàncies 15
· Efectes de la calor sobre la pressió dels gasos .............15
· Canvis d’estat i temperatura ..............................................16
· Punt de fusió ..................................................................16
· Punto d’ebullició ..........................................................16
· Ebullició davant d’evaporació ...........................................17
· Condensació ...................................................................17
· Sublimacions .........................................................................18
· Esquema general dels canvis d’estat ................................18
· Elaborem
· Inventors de termòmetres ..................................................19
· Exercicis .......................................................................................21
En aquesta unitat aprendràs:

Que les substàncies es poden trobar en tres estats
d’agregació diferents, amb propietats diferents.
Que la calor provoca canvis en les substàncies, i

que fins i tot pot provocar la transició d’un estat
a un altre.
Que les temperatures concretes a les quals una

substància canvia d’estat són una propietat es-
pecífica d’aquesta substància.
A realitzar observacions i mesures per identificar

substàncies en funció de les seves temperatures
de canvi d’estat.
A interpretar les causes de fenòmens meteoro-

lògics i altres fenòmens quotidians relacionats
amb els efectes de la calor sobre les substàncies.
Engeguem
Mateix material, diferent estat

Vídeo
L’aigua té unes propietats que ens permeten fer això sense risc de pren-
dre mal. Però… et tiraries de cap a l’aigua d’aquest llac tan bonic?
L’aigua líquida i el gel tenen propietats diferents. No obstant això, són

dues formes o estats d’una mateixa substància: l’aigua.
Com bé saps, trobem l’aigua en una tercera forma: el vapor.
Resulta evident que l’estat o forma que presenta l’aigua està molt
relacionat amb la temperatura a la qual es troba. Per sota dels 0 °C,
l’aigua és sòlida. Però si hi apliquem calor, aleshores passa a estat
líquid. I si continuem aplicant calor, fins arribar als 100 °C, llavors es
converteix en gas.
A més, aquests canvis d’estat són reversibles: quan el vapor es refreda

per sota dels 100 °C, torna a l’estat líquid. I per sota dels 0 °C, l’aigua
líquida torna a convertir-se en gel sòlid.
Sigui quin sigui el seu estat, l’aigua segueix sent aigua. És a dir, tot i
canviar d’estat i variar les seves propietats, aquesta substància continua
sent la mateixa.
Si mires al teu voltant, trobaràs substàncies en cada un d’aquests tres

estats: líquid, sòlid o gas.
De la mateixa manera que l’aigua, pots observar que altres substàncies

canvien d’estat. I òbviament, darrere dels canvis d’estat de la matèria hi
ha les variacions de temperatura.
Qüestions
Canvis d’estat
Al nostre entorn es produeixen canvis d’estat contínuament.
a. Enumera cinc canvis d’estat que hagin aparegut en el vídeo.
b. Enumera cinc canvis d’estat que no hagin aparegut en el vídeo.
Galeria
Exemples de canvis d’estat
Exemples quotidians
A la versió digital pots observar alguns exemples
de canvis d’estat quotidians.
Indica en quins d’aquests exemples el canvi d’estat
és causat per l’escalfament de la substància, i en
quins, pel refredament.
Un gelat que es desfà.
La cera d’una espelma que degota i se solidifica
sobre la taula.
Oli bombollejant.
El formatge de la pizza que es fon.
L’estany que es fon en una soldadura.
La lava que es converteix en roca.
Irreversible?
Recorda que els canvis d’estat es caracteritzen per
ser reversibles. Si una substància canvia d’estat per-
què hi apliquem calor, hauria de tornar al seu estat
anterior si la deixem refredar de nou.
Se t’acudeix algun cas en què això no es produeixi?
Explorem
Escalfant i refredant substàncies

Escalfant i refredant un sòlid
a. Observa l’experiment del vídeo i descriu el que has observat.
Vídeo
Aquesta activitat es desenvolupa mit- b. Què creus que succeiria si seguíssim escalfant aquest objecte de metall?
jançant la visualització d’una sèrie de
nou vídeos que mostren diverses ex-
periències de laboratori.
c. Observa el vídeo següent, que mostra què succeeix quan s’escalfa la

volandera d’estany amb un bec Bunsen. Descriu-ho breument.
d. El metall segueix sent un sòlid?
e. En quin estat es troba el metall?
f. Observa el vídeo de l’experiència i explica què hi succeeix.
g. Marca les afirmacions que són correctes:

Al final de l’experiència, el metall torna a l’estat sòlid.
El metall conserva la mateixa massa.
El metall recupera el mateix volum.
Quan estava fos, el seu volum era més gran.
Escalfant i refredant un líquid
a. Observa el procediment realitzat en el vídeo de la versió digital. A con- Vídeo
tinuació, descriu i explica què ha succeït.
b. Què creus que succeirà si procedim a escalfar encara més el recipient?
c. Observa el vídeo de l’experiència. A continuació, descriu i explica què

ha succeït.
d. Explica què creus que són les bombolles que surten del líquid.
e. Observa el vídeo de l’experiència i a continuació indica quines afirma-

cions són correctes:
El volum de l’aigua en estat gasós és el mateix que quan torna a
l’estat líquid.
El volum de l’aigua en estat gasós és molt més gran que quan torna
a l’estat líquid.
La massa total d’aigua utilitzada a l’experiència no varia.
El vapor d’aigua és un gas que en refredar-se torna a estat líquid.
Al final de l’experiència s’ha perdut una part de la massa total d’aigua
utilitzada.
Refredant un gas
a. Observa el vídeo. Què és el que provoca que el globus s’infli? Vídeo
b. Què succeirà si posem el globus inflat al congelador durant quatre

hores?
c. Observa el vídeo de l’experiència i a continuació respon: què ha succeït
al globus?
Vídeo
d. Indica quines d’aquestes afirmacions són correctes:

El volum del globus s’ha reduït perquè el gas hi fa menys pressió.
La massa total del globus, sigui quin sigui el seu volum, es manté igual.
El globus ha perdut aire; per tant, el seu volum és inferior.
e. Explica la raó per la qual el globus s’ha fet més petit.
f. Què passarà ara si deixem el globus fora del congelador durant uns
minuts?
g. Observa el vídeo de l’experiència. A continuació, descriu i explica què

ha succeït.
h. Quina és la raó principal que explica el procés que hem vist en aquesta
experiència?
L’efecte de la calor
Quan s’escalfa o es refreda una substància, se’n pot provocar la transi-
ció d’un estat d’agregació a un altre.
No obstant això, en escalfar o refredar una substància sense arribar a
provocar-ne el canvi d’estat, s’observen altres canvis:
En escalfar les substàncies, aquestes tendeixen a augmentar el
volum però conserven la mateixa massa.
En refredar les substàncies, aquestes tendeixen a disminuir el vo-
lum però conserven la mateixa massa.
També comprovem que, en general, la mateixa massa d’una substància
presenta un volum més gran en estat líquid que en estat sòlid; i en estat
gasós que en estat líquid.
Expliquem
Els tres estats de la matèria

Les substàncies es poden trobar en tres estats diferents. Cada un Animacions
d’aquests estats té unes propietats determinades.
Propietats dels sòlids, líquids i gasos.
Sòlid: les substàncies en estat sòlid es caracteritzen per:
· Mantenir un volum estable.
· Tenir una forma pròpia.
· Ser incompressibles: no canvien de volum quan s’exerceix pres-
sió a sobre d’elles.
Líquid: les substàncies en estat líquid es caracteritzen per:

· Mantenir un volum estable.
· No tenir una forma pròpia i adoptar la del recipient.
· Ser incompressibles: no canvien de volum quan s’exerceix pres-
sió a sobre d’elles.
Gas: les substàncies en estat gasós es caracteritzen per:

· No tenir un volum propi i ocupar tot l’espai disponible.
· No tenir una forma pròpia i adoptar la del recipient.
· Ser compressibles: canvien de volum quan s’exerceix pressió a
sobre d’elles.
Coneixem aquestes tres formes en què podem trobar les subs-

tàncies amb el nom d’estats d’agregació de la matèria.
Efectes de la calor sobre les substàncies
Vídeo
Quan una substància s’escalfa, es produeixen canvis en el seu estat
d’agregació. Succeeix el mateix quan la substància es refreda.
Tot i que és difícil percebre-ho, el volum de les substàncies canvia:
Quan apliquem calor sobre una substància, aquesta es dilata, és a

dir, el seu volum augmenta.
Quan el gel (sòlid) s’escalfa prou, es Quan una substància perd calor i, per tant, es refreda, es contrau, és
transforma en aigua líquida. Si se-
a dir, el seu volum disminueix.
guim escalfant, aconseguirem que
bulli i es transformi en vapor (gas).
A més, en escalfar o refredar una substància podem arribar a provocar-
ne el canvi d’estat.
Canvis progressius
Galeria vídeos Els canvis que es produeixen en l’estat d’una substància a causa
del subministrament de calor s’anomenen canvis progressius.
5 vídeos amb exemples de cada ti-
pus de canvi progressiu. Dilatació de l’estat sòlid: quan apliquem calor sobre un sòlid, aquest
tendeix a incrementar el volum. La seva massa, malgrat això, es conserva.
Fusió: es produeix quan la substància passa de l’estat sòlid a l’estat
líquid. La seva massa, no obstant això, no pateix canvis.
Dilatació de l’estat líquid: quan apliquem calor sobre un líquid,
aquest tendeix a incrementar el volum i a reduir la viscositat. La seva
massa, però, es conserva.
Vaporització: es produeix quan una substància passa de l’estat líquid
a l’estat gasós. La seva massa, tanmateix, es conserva.
Expansió de l’estat gasós: quan apliquem calor sobre un gas, aquest
tendeix a incrementar el volum. La seva massa, però, es conserva.
Canvis regressius
Galeria vídeos Els canvis que es produeixen en l’estat d’una substància a causa
de la pèrdua de calor s’anomenen canvis regressius.
5 vídeos amb exemples de cada ti-
pus de canvi regressiu.
Contracció de l’estat gasós: quan un gas perd calor, el seu volum ten-
deix a reduir-se.
Condensació o liquació: es produeix quan una substància en estat
gasós passa a estat líquid.
Contracció de l’estat líquid: quan un líquid cedeix calor, tendeix a
reduir el seu volum i a incrementar la seva viscositat.
Solidificació: es produeix quan una substància en estat líquid passa
a estat sòlid.
Video-Activitat Contracció de l’estat sòlid: quan un sòlid perd calor, el seu volum
+ Qüestió de viscositat tendeix a reduir-se.
Efectes de la calor sobre la densitat de les substàncies
L’aplicació de calor sobre una substància provoca que es dilati o
s’expandeixi, és a dir, que n’augmenti el volum. No obstant això, la mas- Imatge
sa de la substància es manté constant. Per tant:
La calor provoca que la densitat d’una

substància disminueixi.
Igualment, podem comprovar que la major

part de les substàncies són més denses en estat
sòlid que en estat líquid; i també que són més
denses en estat líquid que en estat gasós.
Tanmateix, hi ha algunes excepcions sorpre-

nents. La més destacada és el cas de l’aigua.
Quan l’aigua se solidifica, augmenta el

seu volum.
El gel, per tant, és menys dens que l’aigua líquida

i per això flota a sobre d’ella. Per elevar el globus s’escalfa l’aire del seu interior. Així, la seva den-
sitat és menor que la de l’aire circumdant.
Efectes de la calor sobre la pressió dels gasos

Diem que l’aplicació de calor sobre un gas fa que n’augmenti el vo- Vídeo
lum; i que la pèrdua de calor en provoca la disminució. Malgrat això, els
gasos ocupen sempre tot el volum disponible. Quines conseqüències Experiment de l’efecte de la calor so-
tenen aquests fets combinats? bre un gas a l’interior d’un recipient
elàstic.
Si el gas es troba en un recipient rígid, que no pot variar de volum,
l’augment o disminució de calor provoca canvis en la pressió que el gas
exerceix sobre les parets del recipient.
Si la temperatura del gas augmenta, el gas tendeix a expandir-se

i, per tant, la pressió que exerceix sobre el recipient que el conté
també augmenta.
Si la temperatura del gas disminueix, la pressió que exerceix el gas

disminueix.
Aquest efecte es pot observar fàcilment si el recipient és elàstic i res-

pon als canvis de pressió, com és el cas d’un globus.
Si apliquem prou calor sobre un gas, la pressió que aquest exerceix sobre Activitat
el recipient que el conté pot arribar a ser tan intensa que rebenti les pa- + Per què exploten les
rets del recipient, encara que siguin rígides. Aquesta és la base del poder crispetes?
destructiu d’algunes explosions.
Canvis d’estat i temperatura
Quan apliquem calor sobre substàncies sòlides per provocar-ne la fu-

sió, observem un fet: cada substància es fon sempre a una temperatura
específica.
Succeeix el mateix quan escalfem líquids per dur-los a ebullició: cada

substància bull a una temperatura específica.
La temperatura a la qual les substàncies es fonen, així com la

L’aigua es fon als 0 ºC i bull quan as- temperatura a la qual bullen, són propietats específiques de
soleix els 100 ºC. cada substància.
Punt de fusió
Animacions
La temperatura a la qual un sòlid es transforma
Punt de fusió de la glicerina
en líquid s’anomena punt de fusió.
Aquesta temperatura coincideix amb el punt de solidifi-

cació, que s’anomena així quan el procés és invers.
Cada substància té un punt de fusió característic.

Temperatura (ºC)
El punt de fusió de l’aigua és de 0 ºC. El del ferro és de

1.535 ºC.
Quan una quantitat determinada d’una substància

passa de sòlida a líquida o viceversa, la seva tempe-
ratura es manté constant fins que tota la substància
ha experimentat el canvi d’estat. Aquesta temperatura
correspon al punt de fusió.
Temps (min)
Punt d’ebullició
Punt d’ebullició de la glicerina
La temperatura a partir de la qual una substàn-
cia no pot mantenir-se en estat líquid i es trans-
forma en gas s’anomena punt d’ebullició.
Aquesta temperatura coincideix amb el punt de conden-

Temperatura (ºC)
sació, que s’anomena així quan el procés és l’invers.
Cada substància té un punt d’ebullició específic.
El punt d’ebullició de l’aigua és de 100 ºC. El del ferro

és de 2.750 ºC.
Quan una quantitat determinada d’una substància

líquida bull, la seva temperatura es manté constant
fins que es completa el canvi d’estat. Aquesta tempe-
Temps (min) ratura correspon al punt d’ebullició.
Ebullició davant d’evaporació
Galeria
Quan escalfem un líquid fins al seu punt d’ebullició, es vaporitza tot
(passa a estat gasós).
No obstant això, els líquids també es vaporitzen sense necessitat

d’arribar al seu punt d’ebullició.
La diferència entre la vaporització que es produeix a la temperatura

d’ebullició i la que es produeix per sota d’aquesta temperatura radica
en el lloc en què es dóna.
Per sota de la temperatura d’ebullició, el líquid només es vaporitza Per assecar la roba estesa i exposada
per la superfície. Aquest fenomen s’anomena evaporació. a l’escalfor del sol no cal arribar als
100 ºC.
Però a la temperatura d’ebullició, el

líquid es vaporitza per tot arreu: per
això surten bombolles.
Quan un líquid es vaporitza

per tot el seu volum, es troba
en ebullició.
Quan l’aigua arriba al punt d’ebullició Per assecar aigua que ha vessat po-
es vaporitza per tot el seu volum i dem estendre-la per augmentar-ne
per això surten bombolles de gas. la superfície i facilitar-ne l’evaporació.
Condensació
Activitat sobre els con-
De la mateixa manera que un líquid pot vaporitzar-se a qualsevol tem- + ceptes d’humitat i punt
peratura per sota del punt d’ebullició (i per sobre del punt de solidifi- de rosada
cació), un gas pot romandre sense liquar-se dins del mateix rang de
temperatures.
Quan un gas transmet la seva escalfor al medi que l’envolta,

aquest es liqua. Aquest fenomen l’anomenem condensació.
Això es produeix quan traiem l’alè sobre un vidre fred. El vapor d’aigua
que expulsem es refreda en contacte amb el vidre i es transforma en
diminutes gotes d’aigua.
Galeria
El vapor d’aigua exhalat a l’aire molt La rosada es produeix quan el vapor El vapor d’aigua de l’aire es condensa
fred es transforma en minúscules d’aigua present a l’atmosfera es conden- en entrar en contacte amb la superfí-
gotes. sa sobre la superfície freda d’un objecte. cie d’un got amb beguda freda.
Sublimacions
Vídeos
A vegades podem observar com una substància en estat sòlid es trans-
Exemples de sublimació directa i forma en gas directament, sense haver passat primer per l’estat líquid.
sublimació inversa.
El mateix fenomen es pot donar en sentit contrari.
Sublimació directa: s’anomena així el fenomen en què una subs-

tància en estat sòlid es transforma en gasosa directament.
Aquest fenomen s’utilitza en concerts i discoteques per produir boi-
ra a partir de neu carbònica.
Sublimació inversa: s’anomena així el fenomen en què una subs-

tància en estat gasós es transforma en sòlida directament.
El gebre es produeix quan el vapor d’aigua present a l’atmosfera es
congela i es transforma en gel directament.
La sublimació inversa també es coneix com a deposició.
Esquema general dels canvis d’estat

Activitat
Els canvis en una substància, provocats pel guany o la pèrdua de calor,
Resum dels canvis d’estat. que impliquen la transició d’un estat a un altre són:
Sublimació
Solidificació
SÒLID directa
Sublimació
Fusió
inversa o
deposició
GAS
Vaporització
LÍQUID
Condensació o liquació
Canvis progressius
Canvis regressius
Elaborem
Inventors de termòmetres
Conèixer el grau de calor o fred que presenta una substància, l’ambient

o el cos humà és una qüestió que ha despertat molt interès des de
l’antiguitat.
Avui estem acostumats a utilitzar termòmetres i a tractar amb tempe-

ratures diàriament.
Per exemple, sabem que la temperatura corporal quan estem sans és

de 37 ºC, que per estalviar energia a l’hivern no hem de posar la cale-
facció a més de 21 ºC, que molts productes s’han de conservar a 4 ºC,
i un llarg etcètera.
Tanmateix, no fou fins al final del segle XVI quan algú va inventar un
aparell que permetia determinar el grau de calor o fred a l’ambient.
Els primers termòmetres pròpiament dits van néixer al segle

XVII.
Termòmetres antics i moderns

Els primers termòmetres consistien en un tub prim i allargat, unit a un
petit dipòsit amb un líquid a l’interior.
La temperatura es determinava en funció del nivell que el líquid assolia

en el tub.
Avui en dia hi ha termòmetres electrònics. Tanmateix, segueixen sent

molt freqüents els termòmetres clàssics, que mesuren la temperatura
segons el nivell que assoleix un líquid en una columna. Aquest líquid
normalment és alcohol tintat o mercuri.
Els termòmetres de mercuri d’ús clínic per prendre la temperatura

corporal es van prohibir fa uns anys per la toxicitat d’aquest metall.
Vídeo Tasca
Fabricació d’un termòmetre d’alco-

hol casolà. Termòmetre d’alcohol casolà
En aquest vídeo s’explica com muntar un termòmetre casolà, semblant
als primers termòmetres que es van construir fa segles.
Malgrat ser casolà, està basat exactament en els mateixos principis que
els termòmetres actuals no electrònics.
a. Observa l’experiment i explica el procediment que se segueix.
b. Segueix les instruccions del vídeo i construeix un termòmetre.
c. Elabora un informe que inclogui els aspectes següents:

Objectius
Materials
Procediment
d. A continuació, completa l’informe exposant les bases teòriques que expli-

quen el funcionament del termòmetre que has construït.
Termòmetre de mercuri Un termòmetre per al pol Nord

Els termòmetres d’alcohol, com el que es pro- El 1909, l’explorador estatunidenc Robert E.
posa construir a l’apartat anterior, van ser in- Peary realitzà una expedició amb la intenció de
ventats a Itàlia a mitjan segle XVII. ser la primera persona a arribar al pol Nord.
Al principi del segle XVIII, Gabriel Fahrenheit, Imagina que ets un dels seus ajudants i que
un científic i inventor alemany, va construir un Peary et pregunta quin termòmetre s’hauria
termòmetre similar, però va utilitzar mercuri en d’emportar per registrar en el seu diari les tem-
lloc d’alcohol. peratures assolides: El d’alcohol? El de mercuri?
Qualsevol dels dos?
Gràcies al termòmetre de mercuri, Fahrenheit
pogué determinar a quina temperatura bull Justifica la resposta i afegeix aquesta explicació
l’aigua. a l’informe.
Per què no podia aconseguir això amb el termò-

Calibrar un termòmetre sense cap
metre d’alcohol, però sí amb el de mercuri?
altre termòmetre
Inclou aquesta explicació en el teu informe.
Si haguessis de construir un termòmetre perquè
no tens un altre de disponible, com ho faries per
calibrar-lo?
Imagina que vols calibrar el termòmetre d’alcohol

casolà i no disposes de cap termòmetre calibrat
per fer-ho.
Explica com ho faries i inclou aquesta explicació

a l’informe.
EXERCICIS
Els tres estats de la matèria
1. Característiques de cada estat

Indica si les frases següents relacionades amb
líquids, sòlids i gasos dins d’un recipient són certes
o falses:
Els gasos i els líquids s’adapten a la forma del
recipient, però els sòlids no.
Els gasos i els líquids són compressibles, però els
sòlids no.
Els líquids ocupen tot el volum disponible.
Els sòlids mantenen la seva forma i volum.
Els gasos no conserven el seu volum, són in-
compressibles.
Els líquids conserven sempre el mateix volum.
Els líquids i els sòlids són incompressibles.
Efectes de la calor sobre les substàncies
2. Efectes de la calor sobre les substàncies 3. La fondue

Indica si aquestes afirmacions són certes o falses: La fondue és un menjar tradicional típic de Suïssa.
En refredar una substància augmenta el seu En una olla de terrissa o de ferro (caquelon) que
volum, és a dir, es dilata. comparteixen tots els comensals, s’hi introdueix
En escalfar una substància disminueix el seu formatge el qual es va fonent per l’efecte d’una font
volum, és a dir, es contrau. de calor. Amb un estri metàl·lic llarg i prim de dues o
tres puntes, es van introduint trossos de pa a dins de
En refredar una substància varia el seu volum. l’olla i el banquet està servit.
En escalfar una substància augmenta el seu
En quin estat es troba el formatge que es veu a la
volum, és a dir, es contrau.
fotografia?
En refredar una substància disminueix el seu
volum, és a dir, es dilata.
En refredar una substància varia el seu estat
d’agregació.
Es pot provocar el canvi d’estat d’una substància
si se’n varia la temperatura.
EXERCICIS
Efectes de la calor sobre les substàncies: canvis progressius
4. Canvis progressius
Completa les definicions amb el concepte adequat.
La ....................... és el pas d’estat líquid a estat

gasós.
L’augment de volum que experimenta un sòlid

en escalfar-lo s’anomena ....................... .
La ....................... és el pas d’estat sòlid a estat líquid.
L’augment de volum que experimenta un gas

L’augment de volum que experimenta un líquid

5. La dilatació tèrmica en les construccions

b. Aquesta imatge mostra una estructura mecànica
S’anomena dilatació tèrmica l’augment de longi-
que es troba en moltes construccions.
tud, superfície o volum que pateix un cos quan
augmenta la seva temperatura. Investiga com s’anomenen aquestes estructures.
La dilatació que pateixen els materials s’ha de tenir q Unions per deformació
molt en compte quan es dissenyen i construeixen q Articulacions de compressió
grans estructures. q Juntes de dilatació
En qualsevol estructura rígida construïda amb ferro
o acer, es deixen uns espais buits que permeten c. Les vies dels trens són estructures de metall d’una
la dilatació dels materials per efecte de la calor. gran longitud. L’efecte de la dilatació sobre les vies,
D’aquesta manera es pretenen evitar deformacions per tant, pot ser molt significatiu.
o ruptures en l’estructura que puguin posar en Per construir les vies dels trens cal
perill l’estabilitat de la construcció. tenir molt present la dilatació.
a. Enumera tres tipus de construccions on es con- Observa l’animació i explica
siderin els efectes de la dilatació tèrmica. què s’hi il·lustra.
Efectes de la calor sobre les substàncies: canvis regressius
6. Canvis regressius
Indica quin concepte correspon a cada definició:
La ....................... representa el pas d’estat líquid a
estat sòlid.
La ....................... es produeix en refredar un gas,
que tendeix a reduir el seu volum.
La ....................... representa el pas d’estat gasós a
estat líquid.
La ....................... es produeix en refredar un líquid,
que tendeix a reduir el seu volum i augmentar la
seva viscositat.
La ....................... es produeix en refredar un sòlid,
que tendeix a disminuir el seu volum.
EXERCICIS
Efectes de la calor sobre la densitat de les substàncies
7. Festival de fanalets 9. El llac congelat

Observa el vídeo de la versió digital d’un tradicional Descriu què succeeix en el vídeo de la
festival de fanalets. Explica per quin motiu els fana- versió digital.
lets s’enlairen.
8. La densidad del aire a. Per què hi ha peixos a sota del gel?

Observa aquesta gràfica i determina si les afirma- q Perquè hi ha peixos que poden viure per sota
cions següents són certes o falses: de la temperatura de congelació de l’aigua.
La densitat de l’aire disminueix en augmentar la q Perquè la temperatura és inferior als 0 °C a sota
temperatura. de la capa de gel.
A l’hivern l’aire és més dens que a l’estiu. q Perquè a sota del gel hi ha aigua en estat
líquid.
Als 0 °C la densitat de l’aire és superior als
1,5 kg/m3. q Perquè la temperatura és superior als 0 °C a
sota de la capa de gel.
Aproximadament, als 100 °C la densitat de l’aire
és d’un quilo per metre cúbic. b. Qualsevol substància en estat sòlid és més densa
El descens de 1 kg/m3 a 0,8 kg/m3 es produeix que en estat líquid, però el cas de l’aigua és diferent.
en un rang de 120 graus centígrads. La densitat de l’aigua comença a disminuir per sota
dels 4 °C, de manera que la densitat del gel és més
La densitat de l’aire augmenta en augmentar la baixa que la de l’aigua líquida. Per aquest motiu el
temperatura. gel flota.
Respon què succeeix quan baixa la temperatura:
1,4
q Comença a congelar-se l’aigua des de la super-
fície del llac fins al fons.
q La capa de gel actua d’aïllant tèrmic, com una
barrera a l’aire fred.
1,2
Densitat (kg/m3)
q La superfície de l’aigua es congela i impedeix

que es congeli la part inferior.
q La capa de gel permet que l’aigua que hi ha a
1
sota passi a estat sòlid.
c. Què succeiria amb totes les formes de vida que hi

ha sota la capa congelada del llac si el gel no flotés?
0,8
Temperatura (ºC)
EXERCICIS
10. Una ampolla al congelador
En un calorós dia d’estiu, en David espera convidats
a casa seva. Una mica abans que arribin, en David
s’adona que no ha posat cap ampolla d’aigua a la
nevera. Com que queda poca estona, decideix posar
un parell d’ampolles al congelador perquè es refre-
din més de pressa.
Després del fantàstic banquet i d’una llarga sobre-
taula, en David s’adona que al final no han begut
aigua i que les ampolles encara són al congelador.
Explica com trobarà en David les ampolles d’aigua i
per què.
Efectes de la calor sobre la pressió dels gasos
11. Crispetes
a. D’on surt el gas que hi ha a l’interior dels grans
Llegeix el text següent i respon les preguntes:
de blat de moro i els fa explotar?
Per què explota el blat de moro? q De la vaporització de l’aigua que conté el gra
Star 10 de blat de moro.
Com tots els grans de cereals, cada gra de blat de
moro per crispetes conté una determinada quantitat q De la condensació de l’aire atmosfèric.
d’aigua al seu interior. Però a diferència de la major q El gra de blat de moro conté un petit forat
part de cereals, l’escorça externa o pericarpi dels ple d’aire.
grans de blat de moro per crispetes és molt gruixuda i q El gra de blat de moro genera oxigen a través
impermeable a la humitat. de la fotosíntesi.
A mesura que el gra s’escalfa, l’aigua que hi ha al seu
interior comença a transformar-se en vapor. En la b. Per què augmenta la pressió a l’interior dels
majoria dels grans de cereals, aquest vapor s’escapa grans de blat de moro?
tan aviat com es forma, però en els grans de blat de q La calor contrau les parets del gra de blat de
moro per crispetes, el vapor no s’escapa a causa del moro.
gruix i la impermeabilitat del pericarpi (escorça), que q L’aigua es vaporitza al seu interior.
el manté hermèticament tancat. Així, el vapor segueix q El vapor d’aigua tendeix a expandir-se al seu
escalfant-se fins que arriba a un punt en què l’escorça interior a causa de la calor.
no pot contenir la pressió interna i es produeix una
q El contingut del gra de blat de moro es con-
petita explosió. La força de l’explosió fa sortir el gra de
densa a causa de la calor.
dins cap a fora, és a dir, el contingut del nucli queda
exposat. q L’aigua es liqua a l’interior de cada gra.
q Els sòlids que conté el gra de blat de moro es
Hi ha dues explicacions que aclareixen per què fonen.
alguns grans no es rebenten després d’haver estat
exposats a altes temperatures. c. Quin canvi d’estat es produeix a l’interior de les
La primera és que els grans que no es rebenten no crispetes abans que explotin?
tenen prou humitat per crear el vapor necessari per q Vaporització de l’aigua
explotar.
q Liquació de l’aigua
La segona explicació, d’acord amb la investigació q Condensació de l’aigua
duta a terme el 2005 pel Dr. Bruce Hamaker, de la
q Fusió de l’aigua
Universitat de Purdue, argumenta que els grans que
no exploten pot ser que tinguin l’escorça foradada, fet
que impedeix que es generi la pressió suficient per tal
que es rebentin.
EXERCICIS
d. Per què altres cereals o tipus de blat de moro no f. Per què sempre queden uns quants grans sense
exploten? explotar?
q Perquè la seva escorça és permeable a l’aigua. q Perquè no s’han escalfat prou.
q Perquè no contenen aigua al seu interior. q Perquè no contenen prou aigua.
q Perquè el vapor s’ha escapat per fissures que
q Perquè no contenen aire al seu interior.
hi ha a l’escorça.
q Perquè la seva escorça no s’escalfa. q Perquè no contenen aire a l’interior.
e. Quan es produeix l’explosió?

q Quan el pericarpi cedeix davant la pressió
que hi ha al seu interior.
q Quan l’aigua comença a bullir a l’interior del
gra.
q Quan el vapor es liqua a l’interior del gra.
q Quan l’escorça del gra es vaporitza.
Canvis d’estat i temperatura
12. Aigua al planeta Mercuri Notícia adaptada i traduïda a partir de

Llegeix atentament aquest text i contesta les pre- l’article de José Manuel Nieves «¡Sorpresa! En
guntes que es plantegen a continuació. Mercurio hay hielo y compuestos orgánicos»,
ABC, 1 de desembre de 2012
Sorpresa! Hi ha gel a Mercuri!
Mercuri és el planeta que hi ha més a prop del Sol. De a. Per què és tan sorprenent i «al marge de tota
fet, es troba tres vegades més a prop de l’astre rei que la lògica» trobar gel a Mercuri?
Terra. Per això, allà les temperatures assoleixen valors q Perquè el seu eix de rotació respecte al Sol
realment infernals: fins als 450 graus. permet que arribi calor als seus pols.
Tot i això, la sonda Messenger, de la NASA, acaba q Perquè en ser tan a prop del Sol, s’espera que
d’aportar proves inequívoques de l’existència d’una gran la temperatura a Mercuri sigui massa alta
quantitat de gel en el planeta, amagat al seu pol Nord, a perquè hi hagi gel.
l’interior de foscos i profunds cràters. q Perquè no té una atmosfera que reguli la tem-
peratura de la seva superfície i que permeti
Tres estudis publicats avui a la revista Science revelen retenir el fred a tot el planeta.
aquest descobriment sensacional i que sembla estar,
en principi, al marge de tota lògica. Les conclusions són b. On es troba el gel de Mercuri?
aclaparadores: a Mercuri hi ha aigua en abundància, i
es conserva en forma de gel. q En zones on no arriba mai la llum del Sol: en
profunds cràters en les regions pròximes al seu
Atesa la seva proximitat al Sol, Mercuri podria semblar el equador.
lloc més improbable del Sistema Solar per una troballa q En zones on no arriba mai la llum del Sol: en
d’aquestes característiques. No obstant això, i a causa de profunds cràters en les regions polars.
la inclinació del seu eix de rotació, que és de menys d’un
grau, hi ha regions senceres a les zones polars que no c. Per què aquest és l’únic lloc on hi pot haver gel a
reben mai la llum del Sol. Mercuri?
En aquestes àrees les temperatures baixen fins als 185 q Perquè allà la temperatura està per sota dels
graus sota zero. 0 ºC.
Ja fa unes quantes dècades que els investigadors consi- q Perquè allà la temperatura està per sobre dels
deren la idea que allà hi podria haver gel d’aigua. Però 100 ºC.
fins ara es tractava només d’una teoria. q Perquè allà la temperatura està entre els 0 ºC i
els 100 ºC.
Ara, el que els científics es pregunten és: pot existir a
Mercuri alguna zona aïllada amb aigua en estat líquid?
EXERCICIS
d. En principi, si hi hagués aigua a Mercuri, l’estat en
què esperaríem trobar-la seria [sòlid / líquid / gasós].
e. Entre quines temperatures s’hauria de trobar

la hipotètica regió de Mercuri on hi hagués aigua
líquida?
q Entre 0 i 100 ºC
q Entre -20 i 80 ºC
q Entre 50 i 185 ºC
f. Quin és el rang de temperatures màxima i mínima

que es produeixen en el planeta Mercuri?
q Entre 450 i 185 ºC
q Entre -185 i 450 ºC
q Entre -185 i -450 ºC
Canvis d’estat i temperatura: punt de fusió
13. De quin metall es tracta? Punt de Punt de

a. Indica a quin metall corresponen cadascuna de Metall fusió (ºC) Metall fusió (ºC)
les gráfiques temperatura-temps següents. Estany 232 Alumini 659
Temperatura (ºC)
Plom 327 Coure 1.083
1.200
1.000
Zinc 420 Ferro 1.535
800
600
Plata 962 Titani 1.668
400
200 Or 1.064
Temps (s)
Temperatura (ºC)
Temperatura (ºC)
1.400
1.200 1.200
1.000 1.000
800 800
600 600
400 400
200 200
Temps (s) Temps (s)
Temperatura (ºC) Temperatura (ºC)

2.000 2.000
1.800 1.800
1.600 1.600
1.400 1.400
1.200 1.200
1.000 1.000
800 800
600 600
400 400
200 200
Temps (s) Temps (s)
EXERCICIS
1.400 1.400
1.200 1.200
1.000 1.000
800 800
600 600
400 400
200 200
Temps (s) Temps (s)

2.000 2.000
1.800 1.800
1.600 1.600
1.400 1.400
1.200 1.200
1.000 1.000
800 800
600 600
400 400
200 200
Temps (s) Temps (s)
b. Quin metall només triga 1,4 segons a passar d. Un dels metalls no comença a fondre’s fins que
totalment a estat líquid? han passat 21,5 segons. Quin és?
c. Quin metall triga fins a 15,5 segons a passar total-
ment a estat líquid?
Canvis d’estat i temperatura: punt d’ebullició
14. Gràfiques d’escalfament Al cap de 2 minuts

Observa la gràfica, que correspon a l’escalfament Al cap de 17 minuts
d’una substància sòlida.
Al cap de 23 minuts
a. Quin és el punt de fusió d’aquesta substància? Al cap de 34 minuts
b. Quin és el punt d’ebullició d’aquesta substància? d. Què succeeix entre el minut 5 i el minut 10?
c. En quin estat físic es troba la substància en cada e. A quina substància de la taula correspon la gràfica
un d’aquests moments? dels apartats anteriors?
f. Quina de les substàncies de la taula es fon a una
temperatura més alta?
g. Quina de les substàncies de la taula bull a menor
temperatura?
Temperatura (ºC)
Substància Tª fusió (ºC) Tª ebullició (ºC) Substància Tª fusió (ºC) Tª ebullició (ºC)
Gel (aigua) 0 100 Ferro 1.535 2.750

Etanol -114 78,3 Coure 1.083 2.360
Acetona -94,3 56,2 Mercuri -38,9 356,7
Benzè 5,5 80,2 Plom 327,3 1.750
Alumini 658,7 2.519 Potassi 64 760
Temps (min) Estany 231,9 2.270 Sodi 98 883
EXERCICIS
15. Augmentant la temperatura d’una
substància
Escalfem 400 grams d’una substància en el
laboratori. Observem els canvis d’estat que
han quedat registrats a la gràfica següent.
Temperatura (ºC)
a. Quins són els punts de fusió i ebullició
d’aquesta substància?
b. Completa els enunciats següents amb

els temps adequats i explica l’experiència
des del principi.
La substància tarda .......... minuts a
passar totalment a estat líquid.
La substància tarda .......... minuts a
passar totalment a estat gasós. Temps (min)
La substància es troba en estat líquid
(parcial o totalment) durant .......... minuts. e. Entre quines temperatures la substància es troba
completament en estat gasós?
c. Entre quines temperatures la substància es troba
en estat líquid? f. A quin minut i a quina temperatura exacta tota la
substància ha passat completament a estat gasós?
d. Entre quines temperatures la substància es troba
en estat sòlid? g. Explica en quin estat s’hauria de trobar la substàn-
cia a -100 ºC i a 150 ºC.
Ebullició davant d’evaporació
16. Evaporació ràpida 17. Ebullició versus evaporació

a. Uns amics han anat a la piscina i després s’han Cert o fals?
eixugat el cos amb les tovalloles. Uns les estenen
L’ebullició és un canvi d’estat que només es
al sol, però els altres les deixen per terra completa-
produeix a la superfície d’un líquid.
ment arrugades.
L’evaporació es produeix en un rang de tempe-
Quina aigua s’evaporarà més aviat, la d’una tovallola
ratures inferiors al punt d’ebullició.
molla totalment estesa, o la d’una tovallola arruga-
da? Per què? L’ebullició només es produeix a una temperatura
concreta.
b. En Joan ha acabat de rentar els plats després de
dinar i vol dur a terme un experiment senzill. A la L’ebullició és un canvi d’estat que es produeix a
finestra exterior de la cuina hi deixa un plat fondo tota la massa d’un líquid.
ple d’aigua i un got de tub ple exactament amb la L’evaporació és un canvi d’estat que es produeix
mateixa quantitat d’aigua. a tota la massa d’un líquid.
Quina aigua L’evaporació només es produeix a una tempe-
s’evaporarà en ratura concreta.
menys temps?
Explica el motiu L’evaporació és un canvi d’estat que només es
pel qual succeeix produeix a la superfície d’un líquid.
això.
EXERCICIS
Condensació
18. El vapor és invisible

El vapor d’aigua és invisible. El «fum blanc» que po-
dem observar sobre aigua vaporitzant-se en realitat
és part del vapor que ja s’ha condensat de nou i
ha format gotetes minúscules d’aigua líquida o bé
gotetes líquides arrossegades pel vapor.
a. Segons aquesta afirmació, en quin estat diries
que es troba l’aigua que forma els núvols?
b. Busca informació i explica de què es componen
els núvols. En quin estat està l’aigua dels núvols?
ANOTACIONS
ANOTACIONS
ANOTACIONS
Canvis d’estat
Unitats associades:
Massa, volum i densitat Substàncies pures i mescles
Un món de partícules Les substàncies es transformen
www.science-bits.com
www.science-bits.com

3 - Canvis D'estat

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

3 - Canvis D'estat

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

www.science-bits.

El seu contingut procedeix d’una obra digital multimèdia

Es permet la còpia i reproducció d’aquesta obra sense necessitat d’autorització sota

- La seva utilització complementarà l’ús legal de la versió digital multimèdia.

Per a qualsevol altre ús, queda prohibida la reproducció, distribució, comunicació

International Science Teaching Foundation Science Bits, S.L.

En aquesta unitat aprendràs:

Que la calor provoca canvis en les substàncies, i

Que les temperatures concretes a les quals una

A realitzar observacions i mesures per identificar

A interpretar les causes de fenòmens meteoro-

Mateix material, diferent estat

L’aigua líquida i el gel tenen propietats diferents. No obstant això, són

Com bé saps, trobem l’aigua en una tercera forma: el vapor.

A més, aquests canvis d’estat són reversibles: quan el vapor es refreda

Si mires al teu voltant, trobaràs substàncies en cada un d’aquests tres

De la mateixa manera que l’aigua, pots observar que altres substàncies

b. Enumera cinc canvis d’estat que no hagin aparegut en el vídeo.

Escalfant i refredant substàncies

c. Observa el vídeo següent, que mostra què succeeix quan s’escalfa la

d. El metall segueix sent un sòlid?

e. En quin estat es troba el metall?

f. Observa el vídeo de l’experiència i explica què hi succeeix.

g. Marca les afirmacions que són correctes:

b. Què creus que succeirà si procedim a escalfar encara més el recipient?

c. Observa el vídeo de l’experiència. A continuació, descriu i explica què

e. Observa el vídeo de l’experiència i a continuació indica quines afirma-

b. Què succeirà si posem el globus inflat al congelador durant quatre

d. Indica quines d’aquestes afirmacions són correctes:

e. Explica la raó per la qual el globus s’ha fet més petit.

g. Observa el vídeo de l’experiència. A continuació, descriu i explica què

Els tres estats de la matèria

Líquid: les substàncies en estat líquid es caracteritzen per:

Gas: les substàncies en estat gasós es caracteritzen per:

Coneixem aquestes tres formes en què podem trobar les subs-

Tot i que és difícil percebre-ho, el volum de les substàncies canvia:

Quan apliquem calor sobre una substància, aquesta es dilata, és a

La calor provoca que la densitat d’una

Igualment, podem comprovar que la major

Tanmateix, hi ha algunes excepcions sorpre-

Quan l’aigua se solidifica, augmenta el

El gel, per tant, és menys dens que l’aigua líquida

Efectes de la calor sobre la pressió dels gasos

Si la temperatura del gas augmenta, el gas tendeix a expandir-se

Si la temperatura del gas disminueix, la pressió que exerceix el gas

Aquest efecte es pot observar fàcilment si el recipient és elàstic i res-

Quan apliquem calor sobre substàncies sòlides per provocar-ne la fu-

Succeeix el mateix quan escalfem líquids per dur-los a ebullició: cada

La temperatura a la qual les substàncies es fonen, així com la

Aquesta temperatura coincideix amb el punt de solidifi-

Cada substància té un punt de fusió característic.

El punt de fusió de l’aigua és de 0 ºC. El del ferro és de

Quan una quantitat determinada d’una substància

Aquesta temperatura coincideix amb el punt de conden-

sació, que s’anomena així quan el procés és l’invers.

Cada substància té un punt d’ebullició específic.

El punt d’ebullició de l’aigua és de 100 ºC. El del ferro

Quan una quantitat determinada d’una substància

No obstant això, els líquids també es vaporitzen sense necessitat

La diferència entre la vaporització que es produeix a la temperatura

Però a la temperatura d’ebullició, el

Quan un líquid es vaporitza

Quan un gas transmet la seva escalfor al medi que l’envolta,