“We choose to go to the moon in this decade and do the other things,

not because they are easy, but because they are hard...”
John F.Kennedy
(1917-1963)
President nº35 del Estats Units

Doucumentació audiovisual

Rubén Mejias Alonso

Documentació audiovisual

ÍNDEX
Introducció.................................................................................................................................................. 3
El documental interactiu............................................................................................................................ 3
Descripció del cas d’estudi......................................................................................................................... 5
Funcionament i interface........................................................................................................................... 6
Interactivitat ............................................................................................................................................... 6
Menús i navegació....................................................................................................................................... 7
Accés continguts multimèdia ................................................................................................................... 8
Les galeries................................................................................................................................................... 9
Fotos cortesia de la NASA i La Biblioteca i Museu de JFK.................................................................... 11
Apartat tècnic ............................................................................................................................................. 11
Imatges......................................................................................................................................................... 12
So................................................................................................................................................................... 12
Xarxes socials.............................................................................................................................................. 12
Conclusions................................................................................................................................................. 13
Bibliografía i recuros.................................................................................................................................. 14
Recursos web............................................................................................................................................... 14

Rubén Mejias Alonso Pàgina 2

Documentació audiovisual

Introducció

La revolució tecnològica que estem vivint en els darrers anys a Internet juntament amb la convergència
dels nous dispositius, han transformat la manera de consumir, compartir i produir els continguts digitals a la
xarxa, donant lloc al que coneixem com els nous mitjans de comunicació o news media. La gran
quantitat d’arxius digitals que es generen (text, gràfics, imatges, sons, vídeos, animacions en 2D i 3D,
interaccions, etc) i sobretot, la velocitat a la que es generen, suposa un enorme repte a l’hora d’etiquetar i
descriure correctament cada element digital per tal d’assegurar-ne la recuperació, l’accés i la seva futura
preservació.

Un dels nombrosos camps que ha viscut en primera persona aquesta revolució digital es el camp
educatiu. A continuació, presentarem un bon exemple per poder apreciar com ha evolucionat el gènere dels
documentals tradicionals per arribar a transformar-se en el que avui dia es coneix com documental
interactiu o documental 2.0, a més, veurem quines diferencies podem trobar respecte al gènere documental
clàssic.

El documental interactiu...

D’una banda, el documental tradicional presenta els continguts d’una manera lineal i analògica, on l’usuari
només pot seure al seu seient i visualitzar el contingut tal i com han volgut els seus autors, el quals hauran
etiquetat i documentat la seva obra com un sol element de vídeo. Per contra, gràcies a la narrativa
transmedia, el documental interactiu mostra els seus continguts de manera no lineal, digital i interactiva,
gràcies a les nombroses plataformes i dispositius que existeixen que permeten mostrar tota mena de
continguts digitals, on cada part per separat es una peça fonamental que narra la mateixa història.

Al tractar-se d’un documental temàtic sobre una àrea concreta del coneixement com son les ciències de
l’espai, juntament amb la gran quantitat de material que es pretén mostrar, una narrativa massa lineal podria
espantar a més d’un i provocar que l’espectador no acabi de veure tot el documental. Gràcies a la narrativa
transmedia podem fragmentar i presentar el contingut de diferents maneres, utilitzant fotos,
vídeos, recreacions virtuals o sons per tal d’explicar la mateixa historia però, sobretot, la narrativa
transmedia proporciona als documentals interactius diversos aspectes clau per atraure l’espectador.

L’aspecte clau radica en la interactivitat, cal a dir però, que depèn dels creadors el grau d’interactivitat que
volen donar al seu producte. Existeixen documentals interactius on l’espectador només pot explorar els
elements sense poder modificar l’ordre de les escenes, en canvi, n’hi ha d’altres on l’usuari té total llibertat
i pot avançar i consultar tots els continguts en l’ordre que més desitgi.

Els avantatges que ofereixen aquests últims són moltes, ja que la història es va generant a mida que l’usuari
interactua amb els elements i és ell mateix qui marca l’ordre en el que voldrà visualitzar el contingut, per
tant, es fomenta que l’espectador vulgui aprofundir en els continguts i augmenten les possibilitats de que
es visualitzi la totalitat de l’obra, a més a més, es un filó per a la gent més jove i s’amplia notablement el
target al que va dirigit.

Rubén Mejias Alonso Pàgina 3

Documentació audiovisual

Com descriure el contingut digital...

Aquesta revolució digital per mostrar continguts genera un gran número d’arxius i suposa una
repte a l’hora d’etiquetar i documentar correctament els diferents elements. Per tal de descriure la
informació de cada arxiu digital es fan servir els sistemes de metadades, les metadades son els elements
mínims utilitzats per descriure i poder identificar els arxius digitals, ens permeten incorporar diferents
atributs, podem diferenciar-ne tres tipus principals:

- Metadades físiques: ubicació dels fitxers, ràtios de compressió, resolució, formats...

- Metadades administratives: mètodes d’adquisició dels documents, drets d’ús, condicions d’ús...
- Metadades descriptives: nom de l’autor, títol, durada, data de producció..

Cal a dir, que les metadades descriptives presenten un elevat grau de dificultat a l’hora de poder definir amb
precisió els elements que les formen. Molts professionals de la documentació fan servir diverses eines per
aconseguir-ho, entre les quals destaquen l’ús de tesaurus, taxonomies, ontologies o tòpics maps.

D’altra banda, existeixen softwares per facilitar la gestió de col·leccions digitals per tal de poder optimitzar
els processos de documentació i anàlisis. Un bon exemple es el software online Omeka, el qual utilitza un
sistema de metadades estàndard anomenat Dublin Core, que ens permet incloure els tres
principals tipus de metadades que hem descrit anteriorment utilitzant una sèrie de camps fixos.

Rubén Mejias Alonso Pàgina 4

Documentació audiovisual

Descripció del cas d’estudi

We choose the Moon es un documental interactiu propietat de La Biblioteca i Museu Presidencial de John
F.Kennedy, adopta el seu nom en honor al famós discurs que el President dels Estats Units
John F.Kennedy va pronunciar per anunciar la missió Apollo i l’inici de l’exploració espacial. La seva
producció ha estat possible gràcies a la col·laboració conjunta entre la mateixa Biblioteca i Museu
Presidencial de John F.Kennedy, la seva Fundació, l’Agència Nacional Aeronàutica i de l’Espai (“NASA”)
i l’empresa de serveis d’internet AOL Inc., encarregada de la seva publicació l’any 2009. El documental va
ser produït per commemorar els 40 anys de la missió Apollo 11 que va portar l’home a la Lluna l’any 1969
i, a l’hora, serveix per promocionar La Biblioteca i Museu Presidencial de John F.Kennedy.

L’ objectiu es recrear virtualment el viatge a la Lluna de l’Apollo 11, oferint una extensa i variada docu-
mentació de totes les fases que van fer possible l’èxit de la missió, començant pels preparatius dels coets
fins el passeig de Neil Armstrong i Buzz Aldrin per la superfície lunar. Per aconseguir fer sentir l’especta-
dor com si fós part de la missió i per tal de documentar tot el viatge dels astronautes, s’han fet servir més
de 400 fotografies, 44 vídeos, transcripcions originals de so entre el control de la missió i els astronautes o,
fins i tot, recreacions virtuals en 3D que simulen el moment clau de cadascuna de les onze fases en les que
esta dividit el documental.

Captura 1. Recreació virtual del llançament de l’Apollo 11

Rubén Mejias Alonso Pàgina 5

Documentació audiovisual

Exposició del cas d’estudi

Funcionament i interface

Un cop hem entrat al web mitjançant la url: http://www.wechoosethemoon.org, una petita barra ens indica
que el documental està en procés de càrrega, per defecte es carrega en la etapa número 1. Tanmateix, els
dissenyadors han aprofitat aquest temps per introduir un mini tutorial on s’expliquen alguns conceptes bà-
sics relacionats amb el funcionament i la navegació.

Captura 2. Petites indicacions sobre el contingut Captura 3. Petites indicacions sobre la navegació

Un cop carregada la primera etapa del documental podem començar a interactuar amb l’entorn. El
funcionament del documental es el mateix durant les onze etapes en las que esta dividit i en tot moment
se’ns mostren quatre menús diferents, els quals ens donen la possibilitat d’accedir a diferents opcions, tant
de funcionament com de navegació.

Interactivitat

A diferència d’altres documentals d’aquest tipus on l’usuari disposa de poques opcions interactives, els
creadors han optat per un alt grau d’interactivitat. Es impossible avançar en el documental si no s’interactua
amb l’entorn mínimament, al cap i a la fi, existeix una millor manera d’enganxar l’espectador que fer-lo
partícip d’allò que està visualitzant?, a més a més, es una bona solució per educar i introduir al públic més
jove dins les ciències espacials sense que el documental els acabi avorrint. La major part de la interactivitat
es realitza per mitjà dels menús de navegació o en les galeries que mostren el contingut digital, a
continuació veurem com poder interactuar amb l’entorn.

Rubén Mejias Alonso Pàgina 6

Documentació audiovisual

Menús i navegació

En la part superior trobem un petit menú amb diverses pestanyes, d’esquerra a dreta trobem: un enllaç a la
pàgina oficial de La Biblioteca i Museu Presidencial de John F.Kennedy; un botó “mailing list” on podrem
rebre correus informatius si ens donem d’alta; una pestanya desplegable anomenada “share this site” on
poder compartir la pàgina mitjançant diferents serveis i xarxes socials; un desplegable titulat “Aol News”
que ofereix diferents serveis de l’empresa AOL Inc. Finalment, trobem tres botons que ens permeten rebre
ajuda sobre el funcionament, controlar el so i per últim, visualitzar el documental en pantalla completa,
opció recomanada per gaudir d’una millor experiència visual.

Captura 4. Interface

En la part inferior de la pantalla trobem el menú de navegació global, que han anomenat “mission tracker”
i que ens mostra la línia narrativa que seguirà el documental. Podem observar l’itinerari virtual que hem de
seguir durant les onze etapes del viatge, a les quals podem accedir mitjançant uns petits botons en forma
de punts situats per tot el recorregut entre la Terra i la Lluna. Tanmateix, podem visualitzar algunes dades
tècniques que s’actualitzen en temps real com per exemple la distancia de la nau a la Terra o la disminució
del pes a mesura que es desprenen les etapes dels coets.

Rubén Mejias Alonso Pàgina 7

Documentació audiovisual

Finalment, a esquerra i dreta tenim dos menús que ens mostren en temps real dades tècniques de la missió,
com per exemple el temps transcorregut des de el llançament o les transcripcions reals de les conversacions
entre el comandament de la missió i els astronautes. Cal a dir, que els quatre menús es poden amagar
gràcies a un botons interactius en forma de petita fletxa i d’aquesta manera, poder gaudir amb més detall de
les recreacions virtuals.

D’altra banda, podem avançar entre les diferents etapes de la missió sense necessitat d’interactuar amb el
menú de navegació inferior gràcies a dos botons situats sota cada menú lateral, podem avançar a la següent
etapa o retrocedir a l’anterior, tret es clar, de la etapa 1 on només podem tirar endavant amb un botó
anomenat “launch”. Si fem un clic amb el ratolí a sobre de qualsevol d’aquests botons una nova
recreació virtual ens transportarà fins la següent etapa, aquest procés es repeteix durant tot el documental.
El fet de poder accedir en el moment que l’usuari desitgi a les diferents etapes del viatge mitjançant el
menú de navegació inferior, fa possible aprofundir en els materials tant com es desitgi fent el recorregut
visualitzant totes les galeries o, simplement, anar avançant observant les recreacions virtuals sense
necessitat de visualitzar dites galeries.

Accés als continguts multimèdia

L’accés al contingut digital es realitza de la mateixa manera durant les onze etapes del documental, els
autors han classificat el contingut de les galeries utilitzant tres petites icones diferents: una icona amb el
logotip d’un càmera fotogràfica ens servirà per accedir als arxius fotogràfics; una icona amb el logotip
d’una cara per accedir a les galeries fotogràfiques del President John F.Kennedy i, per últim, una icona amb
forma de cinta cinematogràfica per accedir a les galeries de vídeos.

Captura 5. Accés a galeria de vídeo Captura 6. Accés a galeria de JFK

A banda dels botons de navegació que ens permeten avançar o retrocedir entre les diferent etapes, trobem
un botó anomenat “change view” que es troba present durant tot el documental i que resulta clau per tal de
poder accedir a tot el contingut digital de cadascuna de les etapes. Quan hi cliquem a sobre d’aquest botó,
la perspectiva de la recreació virtual canvia i se’ns mostren noves galeries amb material nou a les quals
poder accedir, aquest canvi de perspectiva es repeteix fins en tres ocasions per cadascuna de les onze etapes
del documental i ens dona una idea de la quantitat de feina que l’equip de documentació ha realitzat,
mostrant una de les col·leccions més grans de documents que existeixen sobre el tema.

Rubén Mejias Alonso Pàgina 8

Documentació audiovisual

Els autors han afegit unes animacions en forma de petita pampalluga en cada part del documental on
existeix la possibilitat d’interactuar. D’una banda, trobem les icones d’accés a les galeries que sempre
disposen d’aquest petit efecte, independentment de si passem el ratolí per sobre o no ho fem. El funciona-
ment es el mateix per als petits botons que fan de línia narrativa i que ens assenyalen les etapes dins del
menú de navegació “mission tracker”. D’altra banda, els botons que amaguen els diferents menús, els dos
botons permanents que trobem per avançar o retrocedir entre les diferents fases o el botó “change view”,
només s’encenen un cop passem el ratolí per sobre.

Les galeries

Un cop accedim a qualsevol de les galeries interactuant amb les icones descrites anteriorment, obtenim
accés a un menú que ens permetrà consultar tots els documents que inclou la galeria.

Captura 7. Menú de navegació de les galeries

En funció de quina galeria seleccionem podem trobar tota mena de contingut digital:

- Documents audiovisuals compostos per imatges en moviment, so ambiental i música.

- Imatges fixes.
- Documents multimèdia interactius compostos per imatges en moviment, so ambiental, text oral,
música, manipulacions i transformacions.

Rubén Mejias Alonso Pàgina 9

Documentació audiovisual

El menú es força senzill d’utilitzar, unes fletxes situades a banda i banda del document que estem
visualitzant ens permeten anar avançant entre els arxius i, a més, una petita galeria composta per sis
imatges en miniatura situada a la part dreta ens permet observar els següents elements que formen la
galeria, un altre cop, unes petites fletxes ens serviran per anar avançant cap als següents sis elements i un
botó en forma de “X” tancarà la galeria i tornarem a l’escena principal de l’etapa.

La part superior de la galeria conté un petit menú de navegació on son presents les onze etapes de la missió,
d’aquesta manera podem accedir a tot el contingut digitals sense necessitat de fer-ho mitjançant les
recreacions virtuals i sense sortir del menú de la galeria. Immediatament a sota d’aquest petit menú i en
funció de en quina etapa del viatge ens trobem, apareixen les diferents fases que van fer possible l’èxit de
cada etapa, amb aquest sistema els autors classifiquen el material semblant amb molta més precisió, ja que
no es el mateix la fase de muntatge dels coets que el seu transport fins a la zona de llançament, encara que
totes dues fases siguin part la etapa número 1. Cal a dir, que no passa el mateix amb les galeries que corres-
ponen al material relacionat amb el President Kennedy, on aquests menús no es troben presents.

Finalment, a la part inferior dreta del menú de les galeries, trobem un petit requadre amb la informació del
document que estem visualitzant. Es tracte d’una petita descripció on podem observar l’ús de paraules clau
per descriure el contingut dels arxius, també apareix el nom del propietari de la imatge. Val la pena dir que,
en alguns documents de les galeries corresponents a JFK, podem trobar petits fragments de discursos
relacionats amb la missió que el president nord-americà va pronunciar.

Captura 8. Menú de navegació de les galeries de JFK

Rubén Mejias Alonso Pàgina 10

Documentació audiovisual

Fotos cortesia de la NASA i La Biblioteca i Museu de JFK

Gràcies a la estreta col·laboració entre La Biblioteca i Museu Presidencial de John F.Kennedy i la NASA,
totes les imatges i vídeos que apareixen en el documental tenen els drets intel·lectuals coberts, ja que son
propietat exclusiva de la NASA i del propi arxiu de la Biblioteca en el cas del material relacionat amb
Kennedy.

Una dada interesant es que la NASA fa servir el seu propi repositori digital fiable (trustworthy digital
repositorie). Aquest repositori anomenat Open Archival Information System (OAIS) , va ser creat l’any
2002 per la mateixa NASA i es tracta d’un model acceptat i estandarditzat que han de complir els sistemes
de preservació digital, així com directrius en matèria de gestió de fitxers i en l’ús de metadades.

Amb els repositoris digitals fiables es garanteix una infraestructura tècnica adequada, la integritat i
autenticitat dels recursos digitals que els formen, la protecció dels drets intel·lectuals o la possibilitat de
limitar l’accés només als usuaris autoritzats. D’altra banda, es garanteix el manteniment de les eines
encarregades d’identificar i recuperar la informació, a més, un repositori ha de facilitar metadades
normalitzades i actualitzades que descriguin correctament els arxius digitals que les formen.

Tanmateix, La Biblioteca i Museu Presidencial de John F.Kennedy ha fet una gran tasca en els darrers anys
per tal de poder digitalitzar la gran quantitat d’arxius que tenen, procés que encara es troba actiu. La
Biblioteca també utilitza els sistema OAIS de la NASA i fan servir estàndards com Dublin Core per
descriure amb precisió les metadades que utilitzen els seus documentalistes.

Totes dues Institucions son un bon exemple de com la documentació s’ha transformat en un valor afegit
més per a les empreses. Gràcies a aquestes polítiques de preservació digital que les dues entitats duen a
terme amb l’ús del sistema OAIS (http://ddp.nist.gov/refs/oais.pdf), es creen fitxers en un format estàndard
i un cop digitalitzats, son introduïts dins del sistema on comparteixen el mateix sistema de metadades i
l’accés als mòduls de consulta on han estat emmagatzemats.

Apartat tècnic

Primerament voldria fer una petita reflexió, cal tenir en compte a l’hora de valorar aspectes com la qualitat
gràfica de les recreacions virtuals o el motiu pel qual no existeix una versió destinada a dispositius mòbils
i tabletes, que el documental va ser produït l’any 2009. El documental utilitza la tecnologia Flash 10 per
poder ser reproduït al navegador, ja que només es accessible via web i no existeix cap versió per a
dispositius mòbils.

La potència de la majoria d’aparells mòbils en 2009 era inferior a l’actual i les prestacions i compatibilitats
amb el Flash eren limitades. Tanmateix, tot i que els gràfics utilitzats i que algunes animacions donin la
impressió de ser una mica antics, el disseny en general de la pàgina es força atractiu i aguanta bé el pas dels
anys.

Rubén Mejias Alonso Pàgina 11

Documentació audiovisual

Imatges

Es troba a faltar més resolució en les imatges, així com la possibilitat d’ampliar-les per poder apreciar els
detalls amb més exactitud. Les dues institucions son presents als principals serveis d’intercanvi d’imatges i
als bancs d’imatges com Flickr, on si que podem trobar-hi moltes fotografies amb una resolució major que
la mostrada en el documental, tan de la missió Apollo 11, com del President Kennedy. Aquest fet, fa pensar
que els autors del documental hagin decidit no carregar gaire amb imatges pesades el seu interactiu, ja que
la col·lecció que es mostra es immensa i al 2009 era necessària una connexió ADSL molt potent per poder
gaudir amb fluïdesa de tal bast contingut de documents digitals.

So

L’apartat de so es senzillament genial, en la pantalla inicial de càrrega ja se’ns recomana amb un petit
missatge que pugem el volum dels nostres altaveus, ja que els astronautes i els tècnics de la missió tenen
molt a dir. L’espectador podrà sentir-se com un membre més de la tripulació i de l’equip tècnic,
gràcies a les gravacions i transcripcions originals que es poden escoltar en temps real a mesura que
s’avança entre les onze etapes del viatge. Cal a dir que, els autors han tingut el detall d’afegir l’opció de
silenciar el so mitjançant un botó en el cas de que les veus dels astronautes i els tècnics ens molestessin.

Gràcies a l’impecable treball realitzat en aquest apartat, els autors aconsegueixen transmetre el principal
missatge comunicatiu del documental, transportant l’espectador a l’espai amb la intensitat i el ritme
adequats per a cada usuari. En aquest sentit, podem observar les possibilitats que ens ofereix el documental
interactiu per sobre del tradicional on el muntatge ja es troba definit.

Xarxes socials

Pel que fa a la presencia del documental a les xarxes he de dir que, tot i que s’ofereix la possibilitat de
compartir la pàgina mitjançant el botó “share this site”, el qual ens proporciona forces opcions per
compartir com Facebook, Twitter, MySapce o Bebo, gairebé no es troba cap mena d’activitat que parli
sobre el tema dins de cap d’aquests serveis.

Com a reflexió personal, resulta paradoxal que el documental tingui tan poca difusió i poca presència a la
xarxa tenint en compte que, tant la NASA d’una banda, com La Biblioteca i Museu Presidencial de John
F.Kennedy d’altra, son Institucions amb moltíssima presència a Internet on tenen desenes de perfils en els
principals canals de difusió de continguts: xarxes socials com Facebook o Twitter, bancs d’imatges i vídeos
com Flickr, canals de noticies RSS, canals de vídeos en Youtube, etc.

Rubén Mejias Alonso Pàgina 12

Documentació audiovisual

Conclusions

Conclusions

Tot i que en línies generals el documental compleix amb nota i que, com he comentat anteriorment, hi han
aspectes com el so que son d’un qualitat molt elevada, trobem alguns detalls que es podrien haver millorat
per obtenir un producte més complet.

En primer lloc, el documental només es troba disponible en idioma anglès i tampoc es facilita l’opció
d’activar cap mena de subtítol. Aquest fet, impossibilita gaudir completament de l’experiència que proposa
el documental per aquells que no dominin l’anglès. Aspectes clau com les transmissions o els discursos
de Kennedy no despertaran gaire interès en els usuaris que no dominin la llengua, una llàstima tenint en
compte que al ser un producte de caire educatiu seria bona idea poder arribar al màxim públic possible.

Respecte al social media, anteriorment havia comentat la poca presència del documental a les xarxes, ja
que si busquem a les principals xarxes socials com Facebook o Twitter no trobarem resultats sobre el tema,
si que en podem trobar alguna petita menció en forma de vídeo a Youtube o Vimeo. D’altra banda, degut
a la poca repercussió i difusió del documental els resultats de posicionament als principals cercadors com
Google no son del tot satisfactoris, donant uns resultats pobres si no acotem molt les cerques.

Pel que fa a la interactivitat i la interface hi han poques coses a millorar segons la meva opinió. Pot ser es
troba a faltar que els botons dels menús siguin una mica més grans, sobretot els botons del menú inferior de
navegació “mission tracker“en forma de punts que ens marquen el recorregut del viatge.

En definitiva, tot i que han passat sis anys des que es va produir el documental l’any 2009, We Choose the
Moon es en línies generals un dels millors exponents del documental interactiu. El seu alt grau d’interac-
tivitat, la immensa quantitat i varietat de documents que podem consultar i el gran treball realitzat amb
l’apartar sonor, fan del documental un producte imprescindible per als amants de la astronomia i les
ciències de l’espai i suposa, a l’hora, un excel·lent punt de partida per aquells que siguin neòfits en la
matèria.

Rubén Mejias Alonso Pàgina 13

Documentació audiovisual

Bibliografía i recuros

Totes les imatges utilitzades per la confecció d’aquest treball són captures de pantalla pròpies extretes del
mateix documental o imatges lliures de drets.

Captures. Captures número 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 i 8 extretes de:

http://wechoosethemoon.org

Portada. President John F. Kennedy Urges Support for Moon Mission (1961). Amb llicència CC
Attribution-NonCommercial 2.0 Generic (CC BY-NC 2.0). Extreta de Flickr el 20 d’Octubre de 2015.
https://www.flickr.com/photos/nasamarshall/10995945126/

Recursos web

Material docent de l’assignatura Documentació Audiovisual corresponent als mòduls 1, 2, 3, 4, 5, 6 i 7

[en línia]. Disponible en:
www.uoc.edu

Documentació audiovisual: documentació en la creació, producció, difusió i preservació de continguts

multimèdia [en línia]. Disponible en:
www.uoc.edu

NASA [en línia]. 19 de Desembre de 2015. Disponible a internet en:

https://www.nasa.gov/

Biblioteca i Museu Presidencial de John F.Kennedy [en línia]. 19 de Desembre de 2015. Disponible a
internet en:
www.jfklibrary.org/

Flickr [en línia]. 19 de Desembre de 2015. Disponible a internet en:

www.flickr.com

Rubén Mejias Alonso Pàgina 14

Documentació audiovisual

Rubén Mejias Alonso