Laia Sánchez Franch

1r Batxillerat

EXERCICI LLIBRES (57,58,59)

57. La sacarosa és l'edulcorant natural que s’extreu principalment de la canya de sucre i de la

remolatxa. quina de les molècules següents correspon a la sacarosa? justifica la resposta.

La sacarosa correspon a la figura A. És un disacàrid format per la unió d’una glucosa i una fructosa
mitjançant un enllaç glicosídic a (1 → 2).

- La sacarasa és un enzim que catalitza la hidròlisi de la sacarosa. Copia i completa la

taula següent amb els noms de la sacarosa i de les molècules que s’obtenen de la
hidròlisi d’aquest polisacàrid i amb les característiques que s’indiquen d’aquestes
molècules.

Nom de la molècula
(sacarosa o
molècules que glucosa sacarosa fructosa
s’obtenen de la seva
hidròlisi)

Gust dolç dolç dolç

Prova de la solució
de Lugol (positiu/ negatiu negatiu negatiu
negatiu)

Prova de Fehling positiu negatiu positiu

(positiu/ negatiu)

Descripció química Aldohexosa Disacàrid Cetohexosa

58. La insulina és una hormona de naturalesa peptídica que secreta el pàncrees. Duu a terme
una important funció: regula la concentració de la glucosa al plasma sanguini o glucèmia.
Així, l’augment de la concentració de la insulina al plasma afavoreix l’absorció i la utilització
de glucosa per diversos teixits i, per tant, la disminució de la glucèmia.

a) observa el gràfic adjunt, que mostra l’evolució de la concentració de la glucosa i de la

insulina en diversos moments després d’haver ingerit un aliment. A partir de la
informació que subministra el gràfic, fes una taula com la segënt i emplena-la.
 Temps Minut 0 Minut 30 Minut 90 minut 150

Concentració
de glucosa 75 150 100 75
(mg/dl)

concentració
d’insulina gairebé 0 100 50 gairebé 0
(μU/ml)

b) Respon les preguntes

- Per què durant els 30 primers minuts pugen les dues gràfiques ?
Perquè, al aumentar la glucosa en sang a causa de la ingesta d’aliments, el pàncrees allibera
insulina.
- Per què durant el minut 30 i el 60 baixa la glucèmia i continua pujant la insulina ?
Perquè la glucosa encara no ha arribat als valors normals.
- Per què després del minut 60 la insulina comença a baixar ?
Perquè la glucosa ja ha disminuït a 120 mg/dl, que és un valor normal
- Per què a partir del minut 90 la glucèmia comença a baixar a menys velocitat ?
La corba de glucèmia comença a baixar a menys velocitat perquè la insulina ha disminuït
molt.
- Per què a partir del minut 120 ja no hi ha insulina en la sang ?
Perquè, com que la glucosa està dins els valors normals, no es produeix més insulina i la que
hi ha a la sang passa a l’orina a causa de la filtració renal

c) La glucosa és, sens dubte, el monosacàrid amb més importància biològica. els
organismes s’acumulen en forma de diferents biomolècules. Omple, la taula referida a
humans i plantes, de manera que s’hi reflecteixin els aspectes següents:

HUMANS PLANTES

Biomolècula de reserva Glicogen Midó

Característiques bàsiques Polisacàrid ramificat de Format per amilosa i

glucoses amb enllaços
a(1-4) al llarg de la cadena i
enllaços a(1-6) en els punts
de ramificació.
amilopectina Amilosa:
polímer lineal de glucoses
amb enllaços a(1-4) al llarg
de la cadena. Amilopectina:
Polímer ramificat de
glucoses amb enllaços
a(1-4) al llarg de la cadena i
enllaços a(1-6) en els punts
de ramificació.

òrgans on s’acumula Fetge i múscul Llavors i tubèrculs

59 En et grafic següent es representa la corba de glucèmia al llarg d'un dia, des de les
9 del mati fins a la 1 de la matinada, d'una persona normal i d'una persona diabètica
que necessita dues injeccions diàries d'insulina. Aquestes dues persones fan quatre
àpats (esmorzar, dinar, berenar i sopar)a la mateixa hora.

a. Quina grafica pertany a la persona diabètica?

La gràfica de color violeta. La major part del temps està per sobre dels nivells normals i
només presenta dues baixades, que probablement coincideixen amb les dues injeccions.
Justifica la resposta.
b. A quines hores s'injecta la insulina la persona diabètica?
Se les posa a les 9 h i a les 21 h
c. A quines hores fan els apats?
Sobre la base de la gràfica contínua, es pot deduir que esmorzen a les 9 h, dinen a les 15 h,
berenen a les 19 h i sopen a les 21 h.