Quimica-TEMES-5-8.

pdf

Dover8

Química

1º Grado en Biología

Facultad de Biociencias
Universidad Autónoma de Barcelona

Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 TEMA 5: PRIMER PRINCIPI DE LA TERMODINÀMICA

Termodinàmica: part de la ciència que estudia els intercanvis que tenen lloc en els processos químics, físics o
nuclears.

En una reacció química els enllaços de les molècules es trenquen i es reordenen per aconseguir una
configuració química més estable i un nivell d’energia mínim.

DIFERÈNCIA ENTRE GAS IDEAL I GAS REAL:

Un gas ideal és aquell en el qual no hi ha interacció entre les seves molècules, àtoms o ions que el formen.
Mentre que en els gasos reals sí que hi ha interacció.

Tot i això, en augmentar la temperatura el gas s’apropa al comportament ideal, això comporta un augment de
la velocitat de les seves molècules (de l’energia cinètica) i per tant les interaccions són més negligibles.
A pressions baixes els gasos es comporten més idealment.

Per altra banda les molècules d’un gas real tenen un volum finit, mentre que en un gas ideal suposem que el
seu volum és negligible (en comparació amb el volum total, ja que les seves molècules es troben molt
separades entre elles).

Difusió gasosa: es tracta del procés pel qual les molècules d’un gas es dispersen gradualment entre les
molècules d’un altre gas.

PRINCIPIS BÀSICS DE LA TERMODINÀMICA

La termodinàmica és la part de la ciència que estudia la relació entre les diferents formes d’energia
(particularment calor i treball), i l’intercanvi d’energia entre un sistema i el medi o entre dos sistemes.

Estudia els sistemes macroscòpics, és a dir, fa un tractament de la matèria sense tenir en compte la composició
i estructura de la matèria.

Es basa en principis, formulats a partir de l’experiència i que permeten deduir relacions generals sobre el
comportament macroscòpic d’un sistema.

Considerem que l’univers es divideix en un sistema i el medi. La part de l’univers objecte del nostre estudi
s’anomena sistema, i pot tenir diferents mides. Fixarem la nostra atenció en les interaccions del sistema, és a
dir, en la transferència d’energia i matèria entre el sistema i el medi. El medi és la part de l’univers fora del
sistema on es manifesten aquestes interaccions. Hi ha tres tipus de sistema.

- Sistema obert: el qual pot intercanviar lliurement energia i matèria amb el medi.
- Sistema tancat: pot intercanviar energia amb el medi però no matèria.
- Sistema aïllat: no pot interaccionar amb el medi, per tant no intercanvia ni matèria ni energia.

Podem trobar-nos amb magnituds extensives: quan aquesta depèn de la quantitat de matèria, per exemple
la massa, el volum o l’energia interna. O amb magnituds intensives: quan no depenen de la quantitat de
matèria, com la calor, la temperatura, la pressió o la densitat.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-2057063

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 També podem trobar dos tipus de sistemes en funció de com varien les seves magnituds:

- Sistema homogeni: les seves magnituds intensives tenen el mateix valor en qualsevol punt del
sistema. Tenim una mateixa fase al llarg de l’experiment.
- Sistema heterogeni: les seves magnituds intensives canvien d’una part a l’altra del sistema. Podem
observar més d’una fase durant l’experiment.

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Funcions d’estat: propietats del sistema amb valors que només depenen de l’estat actual del sistema i no del
procés pel qual s’ha arribat, és a dir, només importa l’estat inicial i final però no el recorregut. Per exemple la
temperatura o l’energia potencial.

Diferencials: increments molt petits d’una certa magnitud (dx) contrari a Δx. S’utilitzen per indicar com una
propietat canvia en funció d’una altra.

Equació d’estat: relació matemàtica que existeix entre les variables termodinàmiques del sistema.

ENERGIA

Capacitat de realitzar un treball. Es tracta d’una magnitud extensiva ja que depèn de la quantitat de matèria.
Trobem tres tipus:

- energia cinètica: relacionada amb el moviment del cos

- energia potencial: energia d’un cos deguda a la seva posició
- energia interna: és l’energia total del sistema. Inclou la suma de l’energia cinètica de cada partícula i
l’energia potencial associada a les interaccions de les diferents partícules que formen el sistema. És
deguda a diversos factors:
o energia d’atracció entre electrons i nuclis
o energia de repulsió entre electrons
o energia de repulsió entre nuclis
o energia d’atracció intermolecular U= Q + W
o energia de translació, vibració i rotació de les molècules
o energia associada al moviment dels electrons

TREBALL

Transferència d’energia que té lloc per l’acció d’una força al llarg d’una distància. Una de les
formes de treball més comuna és la variació de volum d’un gas degut a la diferència de
pressió entre el sistema i l’entorn.

Quan el sistema realitza un treball (s’expandeix degut a la disminució de pressió), l’energia

interna del sistema disminueix.

Quan l’entorn realitza un treball sobre el sistema (es comprimeix degut a W= -PdV
l’augment e la pressió), l’energia interna del sistema augmenta.

El treball no és una funció d’estat, per tant el treball realitzat depèn de com es realitza i no només dels estats
inicials i finals.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-2057063

Con el Plan Turbo, además de eliminar los vídeos también recibes descargas sin publicidad mensuales
Química
Banco de apuntes de la
 - Procés d’expansió isotèrmica irreversible: de manera espontània es produeix una gran variació entre
les pressions internes i externes, és tan diferent que el sistema per si sol no les pot tornar a igualar.
Es tracta de processos amb un nombre finit de etapes, on els canvis produïts en el sistema o el medi
o es poden recuperar totalment invertint el sentit de les etapes.

W= -Pext ΔV

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
- Procés d’expansió isotèrmica reversible: un procés és reversible si els canvis produïts en un sistema i
el medi poden ser completament recuperats invertint el sentit del procés (la variació de pressió es tan
petita que es pot tornar endarrere). Un procés reversible inclou un número infinit de estats
intermedis, amb canvis infinitesimals de les variables del sistema des dels seus valors inicials als finals.
En aquest cas haurem de fer un gran nombre d’expansions, el treball final serà la suma de totes les
etapes. El gas en expansió reversible està sempre en equilibri amb el medi (pressions internes i
externes iguals), en un procés per etapes no.

𝑉𝑓
W= -nRT ln 𝑉𝑖

CALOR

Transferència d’energia entre dos sistemes o el sistema i l’entorn degut a una variació de
temperatura.

Quan el sistema desprèn calor, aquest per energia i per tant el valor de q és negatiu.

Quan el sistema absorbeix calor, aquest guanya energia i per tant el valor de q és positiu.

El calor no és funció d’estat, per tant depèn de com es realitza i no només dels estats inicials i finals.

Per tant, el calor que absorbeix un sistema es proporcional al canvi de temperatura. Els processos que tenen
lloc a temperatura constant s’anomenen isoterms.

La capacitat calorífica és la quantitat de calor necessària per modificar la temperatura d’un sistema 1 grau.
Parlarem de diferents capacitats calorífiques: Cv en processos a volum constant i Cp per a pressió constant.

- Capacitat calorífica molar: quantitat de calor necessària per a modificar 𝑞

Cm = 𝑛 dq = nCmdT
un grau la temperatura d’un mol d’una substància determinada.

- Capacitat calorífica específica: quantitat de calor necessària per a 𝑞

Ce = 𝑚 dq = nCedT
modificar un grau la temperatura d’un gram de substància.

Es tracta de magnituds intensives.

q = CvΔT a volum constant

q = mCeΔT amb calor específica

q = CpΔT a pressió constant

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-2057063

Con el Plan Turbo, además de eliminar los vídeos también recibes descargas sin publicidad mensuales
 PRIMER PRINCIPI DE LA TERMODINÀMICA

ENERGIA INTERNA

En un sistema tancat, la variació d’energia intercanviada en forma de calor o treball és dU =dq + dw

igual a la variació d’energia interna.

L’energia interna és una funció d’estat, per tant, la variació d’energia interna d’un sistema que realitza un
procés cíclic és 0.

En un gas ideal l’energia interna només depèn de la temperatura.

AU = Q + W
W = -PdV
En gas ideal V=0, per tant W=0
Llavors AU = Q
Procés a volum constant

En un sistema que només pot realitzar treball d’expansió, quan el volum és constant no hi ha treball i per tant:

ΔU = qv = n Cv,m ΔT

Procés a pressió constant

En els processos a pressió constant pot haver-hi treball d’expansió i transferència de calor

ΔU = qp + w = n Cp,m ΔT - PΔV

ENTALPIA

La variació d’entalpia és el calor intercanviat en un procés a pressió constant, es tracta d’una funció d’estat.

ΔH = U + PV ΔH = U + PV
A pressió constant H=U
ΔH = ΔV + nRT
U=Q
ΔH = qp = Cp ΔT
Per tant ΔH=Qp

Entalpies associades a un canvi d’estat

Cal aplicar l’energia necessària per a trencar les interaccions moleculars de cada fase per a passar-la a una
altra. Aquestes entalpies són positives, ja que cal subministrar calor al sistema per a produir el canvi d’estat.

- Entalpia de vaporització ΔvapH = H(vapor) – H(líquid)

- Entalpia de fusió ΔfusH = H(líquid) – H(sòlid)
- Entalpia de sublimació ΔsubH = H(gas) – H(sòlid) = ΔvapH + ΔfusH

En les corbes d’escalfament podem veure com la temperatura va augmentant fins el moment en què
arribem als punts de fusió o ebullició, moment en que es manté constant. Això es degut a que l’energia en
forma de calor és utilitzada per a trencar els enllaços de les molècules i poder canviar d’estat.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-2057063

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 TERMOQUÍMICA

Estudi de l’intercanvi d’energia que acompanya les reaccions químiques.

L’energia química és l’energia associada als enllaços químics i les interaccions intermoleculars, es part de
l’energia interna.

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
El calor de reacció és el calor intercanviat entre el sistema i l’entorn en una reacció química. qr = ΔH a p=ct

Llei de Hess

Si un procés es pot dividir en varies etapes, la variació d’entalpia del procés global és la suma de les
variacions d’entalpia de les diferents etapes.

Nosaltres sabem que les reaccions tenen lloc a través d’una sèrie de reaccions senzilles, anomenades etapes
elementals, la suma de les quals ens dona la reacció global.

Entalpies estàndard de formació: es tracta de la variació d’entalpia corresponent a la formació d’un mol de
substància en l’estat estàndard (1 bar) a partir dels elements en la seva forma més estable i en l’estat
estàndard.
ΔHrº = ∑niΔHfº(productes) - ∑niΔHfº(reactius)

TEMA 6: SEGONA I TERCERA LLEI DE LA TERMODINÀMICA

SEGON PRINCIPI DE LA TERMODINÀMICA

Un dels objectius principals de la termodinàmica és predir si un procés tindrà lloc o no de manera espontània.

El segon principi ens proporciona un criteri per conèixer el sentit de l’evolució dels sistemes termodinàmics.

ENTROPIA

És una mesura del grau de desordre d’un sistema.

Com més gran és el desordre més gran és la seva entropia, la qual és una funció d’estat. El canvi d’entropia
entre dos estats d’un sistema també té un valor únic que no depèn del camí.
𝑑𝑞𝑟𝑒𝑣
Un procés és espontani si succeeix sense ser impulsat per una acció externa, tot i que no dS=
𝑇
sempre ha de ser ràpid i de vegades pot fins i tot no tenir lloc.

Quan es transfereix energia en forma de calor s’incrementa el desordre i per tant l’entropia augmenta.

Si el valor de l’entropia es superior a 0 es tracta d’un procés espontani, si es igual a zero es trobarà en equilibri.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-2057063

Con el Plan Turbo, además de eliminar los vídeos también recibes descargas sin publicidad mensuales
 - Expansió isotèrmica reversible d’un gas ideal: la calor que guanya el sistema en l’expansió és igual al
treball que realitza.

qrev = -Wrev

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
- Expansió isotèrmica irreversible d’un gas ideal contra una pressió externa constant: com que S és una
funció d’estat, l’entropia es calcula a través d’un hipotètic procés reversible, com en el cas anterior.

- Canvi de temperatura d’un gas a volum constant: com que el volum és constant no hi ha treball
d’expansió, i dU=dqv= CvdT
Com que U és funció d’estat no depèn del procés i de nou el podem assumir com a reversible.

- Procés a pressió constant: fem el mateix que en el cas anterior, i com que H és funció d’estat podem
assumir que el procés és reversible.

TERCER PRINCIPI DE LA TERMODINÀMICA

L’entropia d’una substància cristal·lina perfectament ordenada en el zero absolut de temperatura és 0.

Això es degut a què en un cristall perfecte tots els àtoms estan perfectament ordenats i a què en el zero
absolut no hi ha moviment dels àtoms.

El tercer principi ens permet calcular valors absoluts d’entropia a qualsevol temperatura.

Entropies estàndards de reacció

Entropia de l’entorn

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-2057063

Con el Plan Turbo, además de eliminar los vídeos también recibes descargas sin publicidad mensuales
 Energia de Gibbs

TEMA 7: EQUILIBRI QUÍMIC

CONSTANT D’EQUILIBRI

L’equilibri químic es dóna quan tenim la mateixa concentració de productes que de reactius, per tant la
reacció podrà ser reversible.

Quan una reacció es troba en equilibri els reactius es converteixen en productes i els productes en reactius a
la mateixa velocitat.

RELACIÓ ENTRE L’ENERGIA DE GIBBS I L’EQUILIBRI

Per ΔG=0 i Q=K

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-2057063

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 VARIACIÓ DE LA CONSTANT D’EQUILIBRI AMB LA TEMPERATURA

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
PRINCIPI DE LE CHATELIER

Quan es sotmet un sistema en equilibri a una modificació de la temperatura, la pressió o la concentració d’una
de les espècies reaccionants, el sistema respon arribant a un nou equilibri que contraresta parcialment l’efecte
de la modificació.

TEMA 8: EQUILIBRIS ÀCID-BASE

SAL HIDROGENADA D’UN ÀCID POLIPRÒTIC

En casos com el NA3PO4 és senzill, ja que només tenim en compte el primer equilibri. Utilitzem la concentració
de PO43- per a calcular la concentració de OH-, i d’allà extraiem el pOH.

En el cas dels àcids que no dissocien directament en un anió sense hidrògens, caldrà utilitzar els dos primers
equilibris i aplicar aquesta fórmula:

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-2057063

Con el Plan Turbo, además de eliminar los vídeos también recibes descargas sin publicidad mensuales