EL MEDI AMBIENT I LA TEORIA DE

SISTEMES

Reda Alami
Soukayna Harrak
2n batxillerat B
CTMA
1aval
 EL MEDI AMBIENT

Està interrelacionat
És objecte d’estudi
amb els humans per
de les Ciències
INTERACCIONS
Ambientals son:
Que poden ser:
→ Recursos → Enfocament sistèmatic
→ Impactes → Treball interdisciplinar
→ Riscos → especialització

Es basen en la teoria i l’estudi dels

sistemes

Es representen amb
N’hi ha de
Dos tipus
Models analogics Models digitals:

Tencat Obert Mapes Ordenació del

territori
Imatges
Diagrames de Prevenció de riscos
Forrester
Prediccions
ÍNDEX

1. EL MEDI AMBIENT

2. LES CIÈNCIES AMBIENTALS

3. SISTEMA

4. EL SISTEMA TERRA

5. LA TEORIA DE SISTEMES

6. MODELS SENZILLS D’ALGUNS SISTEMES

7. ELS DIAGRAMES DE FORRESTER

8. TREBALLS CONSERVATIUS I DISSIPATIUS

9. ELS SISTEMES COMPLEXOS

10. L’ENTROPIA I LA COMPLEXITAT

11. LES PROPIETATS EMERGENTS DELS SISTEMES BIOLÒGICS

Medi ambient
Recursos: tot allò que extraiem del medi per satisfer les nostres necessitats. Per exemple: L’aigua,
Energia, L’aire, matèries primeres…

Impactes: Son les alteracions que provoquem en el medi degut a diferents activitats, hi han
impactes que no suposen problemes, i altres que que si, i altres que beneficien Per exemple la talla
d'arbres.

Riscos: Situació que posa en perill a la humanitat. Per exemple: Terratrèmol

Les ciències ambientals

Les ciències ambientals tenen com a objectiu comprendre el medi ambient i les seves interaccions.
Característiques de les ciències ambientals
• Especialització, (Ciències reduccionistes), consisteix en reduir les parts més elementals i a
les interaccions més simples per comprendre amb el màxim grau de detall possible aquestes
interaccions.
• Enfocament sistemàtic, consisteix en un enfocar-se en el comportament general, visió
generalista que englobi la visió especialista.
• Teoria de sistemes, engloba un conjunt de coneixements de diferents disciplines, que
permet l’anàlisi i la compressió global d’un sistema i de les propietats emergents que
sorgeixen derivades del seu propi funcionament
Sistema
És un conjunt d’elements que es relacionen e interactuen entre si, es com una part de l’Univers que
volem separar de la resta per tal d’estudiar-la

Tipus de sistemes
• Sistema obert: és un sistema on entra i surt energia i matèria
• Sistema tancat: és un sistema on només entra i surt energia
Quan un sistema es troba dins d’altre sistema més gran es diu subsistema
El medi ambient es un conjunt de sistemes: Atmosfera, Hidrosfera, Biosfera, Escorça terrestre.

El sistema Terra podem considerar que dintre hi han subsistemes com la hidrosfera, la biosfera, la
magnetosfera, la atmosfera i la geosfera. També hi han altres sistemes que interaccionen com el Sol,
la lluna i l’espai exterior.

2. és un limit net ja que es pot percebre el seu limit com per exemple entre l’aigua i l’atmosfera,
També difós ja que a nivell molecular no es pot percebre el intercanvi. El seu limit superior es difús
ja que no es pot percebre amb precisió el canvi. Si que es produeix un intercanvi de energia però de
matèria no, no es pot considerar que hi hagi un intercanvi de matèria ja que la quantitat es mol
petita, com per exemple satèl·lits, naus etc.
La teoria de sistemes
Teoria general de sistemes establerta per Ludwig von Bertalanffy: Disciplina científica que intenta
aplicar els
principis de la Cibernètica a l’estudi dels éssers vius.

Dinàmica de sistemes desenvolupada per Jay Forrester: Aplica els mètodes d'anàlisi propis de
l’enginyeria a qualsevol tipus de sistema complex.

Models d’un sistema: Son representacions simplificades del sistema amb una escala espacial i
temporal assequible, i que podem estudiar i manipular per tractar d’entendre i preveure el
comportament del sistema real. És impossible dur a terme l’estudi d’un sistema complex que
comprengui globalment els processos que hi succeeixen en temps real a escala real.

Dificultats:
- Mida: massa grans (l'oceà̀) o massa petits (un bacteri)
- Complicació́ (els processos atmosfèrics)
- Velocitat de l’esdeveniment: massa ràpids (supernova) o massa lents (fossilització́)

Hi han de dos tipus de models:

Models analògics: Representació directe de un sistema amb un dibuix, maqueta...

Models digitals o numèrics: equacions matemàtiques que representen les relacions que hi
ha entre diverses variables d’un sistema (variables conegudes i/o variables desconegudes
(incògnites). Model que utilitza les matemàtiques
Característiques d’un model digital o numèric:
1. Variables:
-Independent: els seus valors no estan afectats per altre variable.
Ex:Temps
-Dependent: els seus valors depenen d’altre variable.
Ex: Profunditat
2. Equacions diferencials: El valor de la variable dependent es pot calcular no
només per als moments inicial i final del procés sinó́ per a qualsevol valor
intermedi.
3. Gradients: Variació d'una magnitud en funció de la distància, a partir de la
línia en què aquesta variació és màxima a les magnituds el valor de les quals
és diferent als diversos punts d'una regió de l'espai.
4. Equacions lineals i no lineals.

Models senzills d’alguns sistemes

Simulen o preveuen el funcionament dels sistemes naturals;

Exemples de models analògics

- Túnel del vent
- Maquetes
Exemples de models digitals
- Previsió́ de riscos: Terratrèmols.
- Sistemes d’alerta avançada per a predicció́: Tsunamis.
- Ordenació́ del territori.
- Disseny d’estructures.
2. és un limit net ja que es pot percebre el seu limit com per exemple entre l’aigua i l’atmosfera,
També difós ja que a nivell molecular no es pot percebre el intercanvi. El seu limit superior es difús
ja que no es pot percebre amb precisió el canvi. Si que es produeix un intercanvi de energia però de
matèria no, no es pot considerar que hi hagi un intercanvi de matèria ja que la quantitat es mol
petita, com per exemple satèl·lits, naus etc...

5. el que es podria fer una maqueta, disparem la bala amb el tirador i amb la sorra saber el impacte

4. La variable dependent és la rigidesa del plàstic ja que depèn de la temperatura. La variable

independent és la temperatura.

Rigidesa. Dep

Temp. Indep

Els diagrames de Forrester

Son diagrames de relacions causals, també coneguts com a diagrames de forrester. Son
representacions de diverses variables d’un sistema que tenen una relació causa-efecte. Aquesta
relació causal es representa mitjançant fletxes, de manera que la causa precedeix l’efecte. Indica la
relació es directa o inversa a través de signes com + o -.

-Relació directa entre variables: Es representen amb positiu

ex: [Vent]+[Onades]. Com més vent, més onades
-Relació inversa entre variables: Es representen amb negatiu
ex: [Nuvolositat]-[Radiació]. Com més nuvolositat, menys radiació
Bucles de realimentació

Les variables de flux i de nivell: En els diagrames de forrester es poden indicar els valors de les
variables i les seves unitats de mesura. En funció d’aquestes, hi ha de dos tipus de variables
variables de flux: és una variable que mesura “alguna cosa” per unitat de temps. En realitat,
una variable flux recull les variacions que experimenta una variable estoc en un període de
temps determinat.
variables de nivell o de fons: Es mesuren en unitats que no impliquen el tems. No
representen fluxos, sinó quantitats d’una certa classe de matèria, d’energia, de recursos o
d’informació, o també un nivell en escala
Treballs conservatius i dissipatius
Treball=transformació energètica
Treball conservatiu:
• Implica l'acumulació d’algun tipus d’energia
• L’energia es pot recuperar
• En la natura no hi ha un treball que sigui totalment conservatiu
Treball dissipatiu:
• Una vegada que es gasta l’energia no es pot recuperar
• Sistema funcionament mantingut
No hi ha cap treball totalment conservatiu. Sempre es perd una mica
d'energia. Al final es tendeix al repòs. Aquest estat de repòs representa també un estat d'equilibri
entre el sistema i l'entorn.
Sistema amb funcionament mantingut: Son sistemes que tenen un funcionament que s’allarga en
el temps tot i que fan treballs dissipatius. Si aquest flux de matèria o energia es para, el sistema
assoleix l’estat de repòs/equilibri
Estructures dissipatives: Sistemes oberts que reben un flux constant d’energia i matèria

Els sistemes complexos

En aquests sistemes, diferències molt petites en els valors inicials de les
variables, poden donar resultats molt diferents. Això s'anomena sensibilitat a les
condicions inicials.
La impredictibilitat d'aquests sistemes es manifesta de dues formes:
- Dues configuracions idèntiques poden evolucionar cap a situacions diferents.
- Es poden acabar obtenint valors anòmals.

Els sistemes adaptatius: Constitueixen en un cas especial dins els sistemes complexos. Son
capaços de contrarestar les pertorbacions procedents de l’exterior i mantenir el seu funcionament
estabilitzat dins uns marges estrets. Ex:
Característiques:
Són homeostàtics: realitzen diversos tipus de treball per regular i mantenir
constants els valors de les seves variables més significatives.
Teoria Gaia: afirma que el planeta Terra en la seva totalitat, incloent éssers vius, oceans, roques i
atmosfera, funciona com un súper-organisme que modifica activament la seva composició interna
per assegurar la seva supervivència.

14.
Enfonsar un suro a l’aigua: TC L’erosió: TD
Pintar una paret: TD Comprimir un gas: TC

15.
Erosió
Evaporació

Homeostàtics: Poden mantenir constants certs paràmetres mitjançant diversos tipus de treball.

Fa intervenir en la biosfera mitjançant a la formació de esquelet

La intervenció de la b en la regulació homeostàtica de la terra

1. Poble conreu riu bosc

a)Hidrosfera Riu: Sistema obert,
Esllavissada: Sistema tancat. Entre el riu, conreus, cicatriu de coronació.
 Bosc: sistema obert. Entre el bosc i els camps de conreu. Increment de la complexitat.
b) Variable independent es el Mes. Dependent l’aportació d’aigua

Ap.AiguaVegades més
4
3
2
1
0
M A O D
Mes
c) Es construiria el vessant amb sorra i es pot utilitzar qualsevol cosa per representar. El riu
actua en el vessant.

L’entropia i la complexitat
Entropia: Desordre del sistema. Ex: un got tapat li apliquem una calor, arribarà un moment que es
trenqui.
Entropia en sistema tancat: Creix amb qualsevol procés fins a fer-se màxima.
Entropía en sistema obert: Es manté baixa i l'estructura interna del sistema pot mantenir-se
ordenada.

La complexitat d'un sistema biològic es pot definir com la

quantitat d'informació́ total que té acumulada.

Els sistemes biològics contenen una gran quantitat d'informació́

que es pot classificar com:
• Informació hereditària: continguda en l'ADN.
• Informació apresa: en les individus amb sistema nerviós.
• Informació representada per les interaccions entre individus i entre poblacions.

Els propietats emergents dels sistemes biològics

Son propietats que apareixen degut en les interaccions dels sistemes biològics(de forma
sobtadament, en un lloc i moment determinat)
• Increment de la complexitat: Quan un sistema incorpora més informació, la seva
complexitat augmenta.
• Estabilitat, inèrcia o homeòstasi: la capacitat del sistema de contrarestar les
influencies externes que tendeixen a desestabilitzar-lo.
• Criticalitat: La capacitat de evolucionar cap a una situació inestable degut al grau de
complexitat. + complex + possibilitats de
◦ L'acumulació d’energia: Alliberament (químic, potencia, elàstica) a causa d’un
esdeveniment catastròfic
▪ Química: Alliberació d’energia química a causa d’un esdeveniment
catastròfic.
▪ Potencial: Una explosió.
▪ Elàstica: Terratrèmol.
◦ La dependència d’una situació òptima: Quan un sistema sol tenir una font
aparentment inesgotable, quan els recursos es redueixen de sobte, l'estructura del
sistema es torna inestable.
17. Es la Criticitat, ja que té un canvi químic que es el tèrmic, el que fa es evolucionar dràsticament
la temperatura i per això surt a l’exterior. També s’acumula molta energia.

1.
a) Poble: Increment de la complexitat, a mesura que augmenten les persones, augmenta
la complexitat. Homeòstasi ja que estabilitzen algunes coses. Criticalitat Com l’augment de CO2
Conreu: Increment de la complexitat ja que les verdures o les plantes creixen.
Estabilitat ja que quan es veu que estan deshidratats les plantes, doncs el que es fa es
estabilitzar-ho amb aigua.
Criticalitat ja que es pot cremar o destruir per pluges àcides.
Riu: Increment de la complexitat ja que pot incorporar més informació, per exemple el
transport d’aigua, materials.... .
Criticitat ja que pot alliberar bruscament es pot contaminar per químics.
Estabilitat ja que es pot auto-estabilitzar-se, com la evaporació o precipitació

3.
a) Es una estructura dissipativa ja que es un sistema obert allunyat de l’equilibri que
s’allarga en el temps, per que hi ha un flux constant d’energia i matèria. ja que no es pot
desestabilitzar i produir un canvi del sistema sencer, es baix en entropia ja que es casi impossible
que no deixi de passar matèria o energia, ja que es un sistema obert i té límit amb l’atmosfera, que
es químic i no es físic.
b) Son dissipatius ja que quan s’aplica la força es perd i no es conserva
c) Si que es pot firmar encara que siguin impredictibles, per que es produeix una modificació i
queda enregistrat. Que els arbres tenen aquesta forma ja que ha succeït algun moviment litosfèric o
despreniment. Solifluxió: El terreny s’hidrata i augmenta el volum i es mou

A) Gas metà→ Efecte hivernacle→ Temperatura→ Desglaç→Gas metà

gradient: Variació. Gradient geotèrmic: Variació de la temperatura de la terra segons la

profunditat
20. en el llibre
21. en el llibre
24. en el llibre

Examen:
• Definicions inicials, recurs impacte i risc.
• Diagrames de forester i relacions causals.
• Identificar característiques Model analògic/digital i numèric.
• Estructures dissipatives, Treball conservatiu i dissipatiu. Sistema adaptatiu.
• Model gradient.
• Propietats emergents, entropia només per que es baixa o per que es alt i que significa.
• Variables de flux i de nivell pag 17
• Comportament impredictible