Wuolah Free Quimica 2021 2022

Quimica-2021-2022.
pdf
carless03
Química
1º Grado en Biología
Facultad de Biociencias
Universidad Autónoma de Barcelona
Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Grau en Biologia
Primer Curs
QUÍMICA
Carles Povedano
2021-2022
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6028103
Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
QUÍMICA
TEMA 1: FONAMENTS DE LA QUÍMICA
QUÍMICA 2021-2022
1. LA MATÈRIA I LES PROPIETATS DE LA MATÈRIA
La matèria és tot allò que ocupa un espai (volum), té massa i inèrcia. La matèria té
propietats físiques i químiques. Cada material és únic en les seves.
- propietats físiques: densitat, duresa, massa molecular.
- propietats químiques: fan referència a aquest potencial de canvi en la naturalesa

química d’una substància (capacitat de reaccionar), per exemple: acidesa, basicitat,
poder oxidant o reductor (potencial redox)
- transformacions físiques: afecten l’estat o l’aparença de la matèria, però que no

n’altera la composició. Per exemple: gas→líquid
- transformació o reaccions químiques: la matèria canvia la seva composició o

passa a ser un altre compost.
2. ESTATS DE LA MATÈRIA
Sòlids: els àtoms estan propers i empaquetats en posicions fixes (tot i que vibren al voltant
de la seva posició). Volum fix i forma rígida. Poden ser cristal·lins (patró que es repeteix, sal
de taula) o amorfs (carbó, vidre).
Líquid: els àtoms o molècules estan propers, però es poden moure els uns respecte a els
altres. Volum fix, però forma que s’adapta.
Gasos: els àtoms o molècules estan molt espaiats. Són compressibles.S’adapten al volum i
a la forma del recipient que els conté.
Si s’escalfa un sòlid, s’està aplicant energia en forma

de calor a les seves partícules, amb la qual cosa se
n’incrementa la vibració i disminueixen les forces
d’atracció que les mantenen unides. Si escalfem prou
aquest sòlid, debilitarem tant aquestes forces que les
partícules perdran cohesió i el sòlid passarà a estat
líquid. Si es continua escalfant aquest líquid, se
n’incrementa tant el moviment de les partícules que
poden superar les forces d’atracció que hi ha
entre elles. Així, aquestes forces desapareixen
completament i adquireixen una total llibertat de
moviment: la substància canvia a estat gasós.
Con el Plan Turbo, además de eliminar los vídeos también recibes descargas sin publicidad mensuales
Química
Banco de apuntes de la
QUÍMICA
Reduint la temperatura, s’aconsegueix el procés invers: si les partícules perden energia i,

per tant, mobilitat, passaran de l’estat gasós al líquid. Si la temperatura baixa prou,
finalment passaran a l’estat sòlid, en què les molècules només vibren.
3. CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA
- ELEMENT: constituït d’un sol tipus d’àtom. Que no es pot descompondre.
- ÀTOM: la quantitat més petita d’un element que pot existir en una substància.
- MOLÈCULA: la quantitat més petita d’un element que pot entrar a reaccionar.
- COMPOST: constituït de més d’un tipus d’àtom.
- Una molècula d’un compost és l’entitat més petita en la que es mantenen les
mateixes proporcions entre els diferents àtoms constituents que en el compost.
4. LLEIS DELS GASOS IDEALS
a) Llei de Boyle: a una temperatura constant (isoterma de Boyle) el volum es

inversament proporcional a la pressió.
QUÍMICA
b) Llei de Charles i Gay-Lussac: a una pressió constant, el volum i la temperatura són

directament proporcionals, quan augmenta la temperatura el volum també
augmenta, i a l'inrevés.
c) Equivalent de la LLei de Charles i Gay-Lussac: a un volum constant, la pressió i la
temperatura són directament proporcionals.
d) Principi d’Avogadro: per un mateix volum de gas tenim el

mateix nombre de molècules o mols de gas.
QUÍMICA
e) Equació d’Estat: l'equació que obtenim de combinar els principis i lleis anteriors
LLEI DE DALTON: La pressió que exerceix una mescla de gasos ideals és la suma de les
pressions que cada gas exerciria si es trobés sol ocupant el volum del recipient a la mateixa
temperatura (Només per a un gas ideal).
QUÍMICA
5. CANVI QUÍMIC
Finals del segle XVIII → revolució química. Mesures quantitatives de massa. Lavoisier
aconsegueix provar experimentalment que: “En una reacción química, la massa de totes les
substàncies (reactius o productes) es conserva”
Fe + 1/2 O2 ---> FeO
100 g 35 g 135 g
S’observava un augment del pes del ferro d’un 35% El volum d’aire que s’havia perdut en el
recipient tancat era equivalent a 35 g de O2 .
- Llei de les proporcions definides (Proust): Les proporcions, en massa, dels

constituents d’un compost són sempre les mateixes. “Els elements es combinen per
formar compostos en una proporció fixa i definida”
-
- Llei de les proporcions múltiples (Dalton): quan una substància s’uneix a una
altra per formar més d’un compost i, per tant, forma més d’una proporció (p.e. 2:1,
3:2...), aquestes diferents proporcions comparteixen una relació simple entre elles.
-
- Llei de volums de combinació de Gay-Lussac: “A temperatura i pressió constant,
els volums que participen en una reacció química estan relacionats entre ells amb
una proporció de nombres senzills”
6. EL MOL: UNITAT DE QUANTITAT DE MATÈRIA
Un mol és la quantitat de substància que conté el mateix nombre d’entitats (partícules,

molècules...) que àtoms de C-12 hi ha en 12 g exactes d’aquesta matèria.
NA = 6,02214199 x 1023 No.partic/mol
7. PROPIETATS DE LES DISSOLUCIONS: CONCENTRACIÓ
DISSOLUCIÓ: mescla homogènia de dues o més

substàncies que no reaccionen.
DISSOLVENT: és la substància majoritària de la solució.
SOLUT: és cada una de les substàncies minoritàries de la

solució.
CONCENTRACIÓ: és la quantitat de solut present en una

quantitat determinada de solució o dissolvent.
QUÍMICA
QUÍMICA
8. PREPARACIÓ DE SOLUCIONS
QUÍMICA
TEMA 2: ESTRUCTURA DE LA MATÈRIA
QUÍMICA 2021-2022
Un element químic està constituït per àtoms que tenen un mateix nombre de protons.
- isòtops: àtoms d’un mateix element que tenen massa diferent a causa d'un nombre
diferent de neutrons
Els ions són aquells àtoms o molècules que tenen un nombre diferent de protons i
d’electrons (hi ha una diferència entre el nombre de protons i el d’electrons entre ells, no són
iguals), i això els porta a tenir una càrrega elèctrica neta (diferent de zero)
1. LA TAULA PERIÒDICA I LES PROPIETATS PERIÒDIQUES
QUÍMICA
El nombre atòmic Z és nombre de protons d’un element. Els elements de la taula periòdica
s’ordenen en files començant per l’element amb el nombre atòmic més petit, i es col·loquen
per files de dreta a esquerra a mesura que augmenta aquest nombre.
PROPIETATS PERIÒDIQUES
Les dues propietats periòdiques més importants per aquest curs són l’electronegativitat i el
nombre d’oxidació.
- Electronegativitat: propietat química que descriu la tendència d’un element a atreure
electrons d’un enllaç
- nombre d’oxidació: carrega que tindria un àtom si els electrons dels enllaços que
forma amb la resta d’elements del compost s’assignessin a l’àtom més
electronegatiu
2. ENLLAÇ QUÍMIC
Els elements no acostumen a presentar-se en forma d’àtoms aïllats (excepte els gasos
nobles) sinó que formen compostos. Els compostos coneguts presenten una gran diversitat
de: Propietats físiques-químiques i estructures. A més existeix una clara relació entre
QUÍMICA
l’estructura i les propietats dels compostos. Les propietats i les estructures estan
determinades en últim terme peltipus d’enllaç que s’estableix entre els àtoms i el tipus
d’enllaç està relacionat amb les propietats dels elements que el formen.
MODELS D’ENLLAÇ QUÍMIC

No existeix un únic model d’enllaç químic que expliqui tots els enllaços dels compostos.
Trobem enllaços covalents (entre elements electronegatius, com el metà), enllaços
metàl·lics (entre elements electropositius, com el diclor) i enllaços iònics (entre elements
electronegatius i electropositius, com el clorur de sodi).
ENLLAÇ COVALENT
Les úniques espècies monoatòmiques en el seu estat natural són els gasos nobles. Els ions
monoatòmics també acostumen a presentar estructura de gasos nobles Els àtoms que
formen les espècies poliatòmiques tendiran a la configuració electrònica de gas noble.
L’enllaç covalent és la unió entre àtoms que es caracteritza per la compartició d’electrons
- EL MODEL DE LEWIS I REGLA DE L'OCTET: els àtoms s’uneixen entre ells

compartint parells d’electrons en un intent d’adquirir una capa electrònica exterior de
vuit electrons similar a la dels gasos nobles (a excepció de l’hidrogen, que la
completa amb dos electrons, aconseguint la configuració de capa plena de l’heli).
L’estructura de Lewis és la representació gràfica que mostra els àtoms enllaçats, el

nombre total d’electrons compartits i els electrons no compartits (parells lliures)
QUÍMICA
QUÍMICA
QUÍMICA
QUÍMICA
QUÍMICA
3. LIMITACIONS DE LA TEORIA DE LEWIS: ENERGIA I DISTÀNCIA D’ENLLAÇ
La teoria de Lewis ni es diu res sobre la

geometria de la molècula ni sobre l’energia de
la molècula.
La força d’enllaç es mesura a partir de
l’energia d’enllaç, que és l’energia necessària
per dissociar dos àtoms units amb un enllaç.
Aquesta energia no depèn dels àtoms

directament:
Si la distància d’enllaç es gran, la seva energia d’enllaç tendeix a 0. El mínim d’energia en la

gràfica és el màxim d’estabilitat de la molècula, l’enllaç serà més fort com més gran sigui
l’energia en valor absolut. L’energia d’enllaç (D) és la diferència entre l’energia mínima i el 0.
Si els àtoms enllaçats són iguals, els enllaços triples són

més forts que els dobles i aquests darrers són més forts que
els enllaços senzills. L’energia d’enllaç d’un enllaç doble
sempre és menor que el doble de l’energia per un enllaç
senzill
En augmentar el radi dels àtoms implicats els enllaços

esdevenen més febles, ja que la distància d’enllaç és la
distància entre els nuclis dels àtoms enllaçats.
4. GEOMETRIA DE MOLÈCULES
La geometria de molècules es defineix mitjançant la distància d’enllaç, l’angle d’enllaç i

l’angle de torisio.
QUÍMICA
Tècniques experimentals per a l’estudi de l’estructura i l’enllaç

- Difracció de raigs X
- Dóna les coordenades x, y, z de cada àtom
- Necessitem mostres solides (monocristalls > 0.1 mm)
- No es veuen els àtoms lleugers
- Difracció neutrons
- Dóna les coordenades x, y, z de cada àtom
- Necessitem mostres sòlides (monocristalls grans)
- Es veuen els àtoms lleugers
- Cal una font intensa de neutrons (reactor nuclear)
TEORIA VSEPR
Per saber la geometria de les molècules utilitzem el Model de Repulsió de Parells
Electrònics de Valencia (VSEPR)
La teoria de VSEPR ens permet fer una predicció de la geometria a partir de consideracions
electrostàtiques: Si el que tenim és un conjunt de càrregues puntuals iguals a una distància
r de l’origen de coordenades, les càrregues es disposen en una superfície esfèrica de radi r
en una disposició que minimitzi les repulsions entre les càrregues. Tractem els parells
d’electrons de la capa de valència de l’àtom central com càrregues puntuals.
- Teoria VSEPR: la geometria més probable serà la que minimitza les repulsions entre
els parells d’electrons de valència de l’àtom central
Molècules: Els parells d’electrons s’orienten al voltant de l’àtom central de manera que la
repulsió entre ells sigui la mínima possible.
QUÍMICA
REPRESENTACIÓ DE LES MOLÈCULES AB n

Molècules ABn (Molècules amb n parells d’electrons enllaçants al voltant de l’àtom central
(ABn )):
REPRESENTACIÓ DE MOLÈCULES AB nEm
Molècules ABnEm: n enllaços, m parells lliures; molècules amb m parells d’electrons no
enllaçants al voltant de l’àtom central. Ara tenim parells d’electrons no equivalents. Cal tenir
en compte:
- Parells enllaçants: atrets pels dos nuclis a la vegada
- Parells no enllaçants: atrets només per un nucli
QUÍMICA
QUÍMICA
QUÍMICA
TEORIA DE L’ENLLAÇ DE VALÈNCIA

LA teoria de l’enllaç de valència és una descripció mecanoquàntica de
les idees de Lewis i VSEPR. El model es construeix a partir d’una
geometria coneguda (NO és predictiu). La teoria de l’enllaç de valència
suposa que l’enllaç es forma pel recobriment d’orbitals atòmics
d’energies similars i simetria adequada provinents d’àtoms diferents. Els
enllaços són localitzats entre dos àtoms.
QUÍMICA
QUÍMICA
TEORIA DE L’ENLLAÇ DE VALÈNCIA: ORBITALS HÍBRIDS

Un orbital híbrid és la combinació de dos o més orbitals hidrogenoides del mateix nucli per
generar nous orbitals que tenen la mateixa orientació que els enllaços de la molècula
La hibridació s’utilitza per explicar les geometries experimentals de les molècules:

necessitem conèixer prèviament la geometria. El nombre d’orbitals híbrids que es generen
és igual al nombre d’orbitals atòmics que es combinen.
S’ anomenen en funció dels orbitals que es combinen.
QUÍMICA
QUÍMICA
QUÍMICA
5. TEORIA D’ORBITALS MOLECULARS
La teoria d’orbitals híbrids suposa que l’enllaç es forma pel recobriment d’orbitals atòmics
d’energies similars i simetria adequada provinents d’àtoms diferents.
La teoria dels orbitals moleculars suposa que els orbitals atòmics d’energies similars i
simetria adequada provinents d’àtoms diferents es combinen entre sí generant orbitals
moleculars que s’omplen per ordre d’energia amb els electrons de la molècula.
A diferència de la teoria de l’enllaç de valència (dins d’ella els híbrids), la Teoria d’Orbitals
Moleculars no pressuposa que els electrons implicats en l’enllaç estan localitzats entre dos
àtoms. I no descriu l’enllaç basat exclusivament en orbitals atòmics centrats en un nucli,
sinó que té en compte que en la molècula, cada electró sent la interacció amb tots els nuclis
que la constitueixen.
Els OM s’estenen per tota la molècula (no només espai entre els dos nuclis). Es generen
orbitals moleculars enllaçants, anti-enllaçants i no-enllaçants (x orb. Atòmics → x orbitals
moleculars).
A diferència del model d’orbitals híbrids, s’aplica amb èxit per explicar l’energia de les
molècules, l’energia i geometria dels enllaços i les energies dels diferents estats electrònics
(espectroscòpia)
QUÍMICA
QUÍMICA
QUÍMICA
QUÍMICA
QUÍMICA
QUÍMICA
Els ponts d‘hidrogen determinen en gran mesura l’estructura i estabilitat de proteïnes i àcids
nucleics i de polisacàrids amb rol estructural.
QUÍMICA
QUÍMICA
TEMA 3: ENERGIA I TERMODINÀMICA
QUÍMICA 2021-2022
1. TERMODINÀMICA
La termodinàmica estudia la relació (i conversió) entre les

diferents formes d’energia, particularment calor i treball, i el
bescanvi d’energia entre un sistema i el medi o entre dos
sistemes. Estudia els sistemes mascroscòpics sense tenir en
compte la composició de la matèria. Es basa en principis,
formulats a partir de l’experiència, que permeten deduir relacions
generals sobre el comportament macroscòpic d’un sistema.
Podem estudiar:
→ Sistema: objecte d’estudi.
a) Sistema obert: pot intercanviar matèria i energia
amb l’entorn.
b) Sistema tancat: pot intercanviar energia amb
l’entorn però no matèria. Paret impermeable, no
pot intercanviar matèria però si energia
c) Sistema aïllat: no pot intercanviar ni energia ni
matèria amb l’entorn. Sistema amb una paret
rígida, impermeable i adiabàtica (no intercanvi de
calor)
→ Entorn: o el medi, és tota la resta que no forma part del sistema.
→ Univers: el sistema i l’entorn.
Les magnituds o propietats d’un sistema:

→ Magnituds extensives: aquelles que depenen de la quantitat de matèria (massa,
volum, energia interna…).
→ Magnituds intensives: quan no depenen de la quantitat de la matèria (color,
temperatura, pressió, densitat..).
Funcions d’estat: són propietats del sistema amb valors que només depenen de l’estat
actual del sistema i no del procés pel qual s’ha arribat. Com per exemple la temperatura,
l’energia potencial… Es representen amb una lletra majúscula, mentre les que no són
funcions d’estat es fa en minúscula.
Diferencials: són increments infinitesimals d’una certa magnitud. dx (x es refereix a la

magnitud considerada). Són porcions infinitament petites entre un punt A i un B. S’utilitzen
per indicar com una propietat canvia en funció d’una altra.
Equació d’estat: la relació matemàtica que existeix entre les variables termodinàmiques del
sistema s’anomena equació
QUÍMICA
L’ENERGIA I TIPUS D’ENERGIA

Ajuda a quantificar la magnitud del canvi d’estat. Tenim l’energia cinètica (depèn de la
velocitat, l’energia que té un sistema termodinàmic en moviment) i l’energia potencial (depèn
de la posició del cos en un camp de forces).
Hi ha dues formes principals de transferència d’energia:
- calor (q o Q): transferència d’energia associada al diferencial de temperatura entre
sistema i entorn.
- treball (w): transferencia d’energia on les forces actuen per fer un moviment.
2. ESTATS D’EQUILIBRI
EQUILIBRI MECÀNIC: sistema i entorn estan separats per una paret no rigida i, tot i aixi, no
hi ha moviment. Les pressions de l’entorn i el sistema són iguals, per tant hi ha un equilibri.
EQUILIBRI TÈRMIC: sistema i entorn separats per una paret diatèrmica (el contrari de
adiabatica), no hi ha intercanvi de calor perquè la temperatura de l’entorn és igual a la
temperatura del sistema.
EQUILIBRI MATERIAL: el sistema i l’entorn estan separats per una paret permeable, però
no hi ha intercanvi de matèria entre aquests, per tant, la concentració del sistema i l’entorn
és la mateixa.
Quan s’assoleixen aquests tres equilibris parlem d’un equilibri termodinàmic. Normalment
els sistemes es troben en un estat d’equilibri temporal o estacionari.
3. PRIMER PRINCIPI DE LA TERMODINÀMICA
El canvi d’energia interna en un sistema es deu a l’intercanvi de calor i/o treball entre
l’entorn i el sistema. L’energia interna d’un sistema és una funció d’estat que té una
component d’energia cinètica (moviment de les molècules i dels electrons dins d’elles) i
d’energia potencial (atraccions i repulsions entre partícules elementals i entre molècules).
És impossible mesurar totes aquestes contribucions i per tant tota l’energia d’un sistema
(ex: no podem mesurar l’energia cinètica absoluta d’un cos). En canvi si que podem
mesurar les variacions d’aquesta energia en un sistema.
QUÍMICA
Si el cos està aïllat, l'intercanvi d’energia en forma de calor o treball es 0, per tant,
l’increment d’energia interna també es igual a 0, per tant podem assegurar que l’energia
interna es conserva ja que:
RELACIÓ ENTRE CALOR I TREBALL
Experiment de Joule (1843): l’augment de U i T de l’aigua s’aconsegueix fent treball sobre el
sistema (aigua), sense transferència directa de calor deguda a una diferència de T.
Experiments de Joule (1843) van mostrar: el mateix estat final s’assolia al escalfar o fer
treball mecànic sobre el sistema
- El mateix U mitjançant intercanvi de q o w
L’energia interna es extensiva, depen de la quantitat de materia, depèn de l'extensibilitat del

sistema. Podem definir l’energia interna amb criteris intensius, l’energia interna molar
QUÍMICA
COM QUANTIFICAR LA TRANSFERENCIA D’ENERGIA EN FORMA DE CALOR
𝑑𝑞
C= 𝑑𝑡
capacitat calorífica
𝐶
Ce= 𝑚
[J/g] [Cal/g·C] calor especifica
𝐶
Cem= 𝑛 [Cal/mol·k] [J/mol·K] capacitat calorífica molar
Q= m · Ce · (Tf - Ti)
QUANTIFICAR LA TRANSFERÈNCIA D’ENERGIA EN FORMA DE TREBALL

En un procés reversible sabem que hi ha successius estats d'equilibri i que la pressió
externa i la interna es troben en equilibri
QUÍMICA
En canvi, en procesos irreversibles la pressió externa és

constant i diferent a la pressió interna, i obtenim que:
Expansió: De tots els processos que porten d’un estat A a un
altre estat B el camí reversible és el que produeix el màxim
treball.
Un procés reversible d’expansió/compressió:

- És suma de canvis d’estat infinitesimals (generats per desequilibris mecànics
infinitesimals entre entorn i sistema).
- Per tant, en el límit de passos infinitesimals podem considerar que hi ha un equilibri
mecànic entre entorn i sistema durant tot el procés.
- A cada pas infinitesimal la P sistema = Pentorn
Un procés irreversible:
- És el resultat d’un desequilibri mecànic entre l’entorn i el sistema que no desapareix
fins al final del procés.
- Per tant, a tot el llarg del procés no hi ha equilibri entre sistema i entorn, aquest
s’aconsegueix al final.
- Generalment, la Psistema varia al llarg del procés, mentre que la Pentorn
esmantéconstant.
SIGNIFICAT FÍSIC DE L’ENRGIA INTERNA (U) I L’ENTALPIA (H)

Sabem que ∆U = q + w, per tant, dU = dq + dw. En condicions de volum constant, el treball
es igual a 0, ja que no hi ha moviment. Per tant,
2 2
∫ 𝑑𝑈 = ∫ 𝑑𝑞
1 1
2
∫ 𝑑𝑈 = 𝑞
1
U2 - U1 = 1
.∆U = qv.
A volum constant la calor intercanviada és igual a l'intercanvi d’energia interna.
QUÍMICA
RESUM DEL PRIMER PRINCIPI DE LA TERMODINÀMICA
TERMOQUÍMICA I ENTALPIES D’ENLLAÇ
La termoquímica és l’aplicació del primer principi a l’estudi d’intercanvis d’energia en les
reaccions químiques. La calorimetria ens proporciona l’aproximació experimental, però aqui
derivarem les equacions per tractar els processos. La calor de reacció es la calor
intercanviada en la transformació de reactiu a productes a pressió i temperatura constants.
Llavors és igual a ΔHr:
qp= ΔH r
ΔHr < 0 → reacció exotèrmica

ΔHr > 0 → reacció endotèrmica
ENTALPIA D’ENLLAÇ
Una reacció química es pot entendre com un procés en què es trenquen uns enllaços
químics i se'n formen uns altres: en el trencament d’un enllaç cal aportar energia i en la
formació d’un altre se'n desprèn.
QUÍMICA
Per a molècules poliatòmiques de tipus ABn es pren l’entalpia de l’enllaç A-B com a valor
mitjà de l’entalpia dels n enllaços A-B individuals.
Les entalpies d’enllaç entre dos àtoms en molècules poliatòmiques varien segons el
compost considerat, en kJ/mol:
Llavors, hem dit que en una reacció química es produeix una reagrupació dels àtoms dels
reactius per formar productes. Durant aquest procés es trenquen enllaços i se’n formen de
nous. Per trencar enllaços es necessita energia i per formar-ne se n’allibera. Conegudes les
energies dels enllaços, es pot fer un balanç per deduir l’entalpia d’una reacció:
QUÍMICA
ENTALPIA DE REACCIÓ I ENTALPIA DE FORMACIÓ ESTÀNDARD

L’entalpia de formació (ΔHf) és la variació d’entalpia quan es forma 1 mol d’un compost a
partir dels seus elements. Si la reacció té lloc en condicions de pressió i temperatura
estàndards i a partir dels elements en la seva forma més estable (ex: carboni grafit), ens
referirem a l’entalpia de formació estàndard. L’entalpia de formació dels elements en la seva
forma més estable és zero (Hfº = 0)
LLEI DE HESS
La llei de Hess va ser formulada per Germain Henri Hess l’any 1840 estableix que: La calor
de reacció a pressió constant (H) o a volum constant (U), per a una reacció determinada, és
la mateixa tant si la reacció té lloc directament com si té lloc a través d’una seqüència
d’etapes intermèdies.
De forma equivalent: Quan una reacció química es pot expressar com la suma algebraica
de diverses reaccions, l’entalpia d’aquella reacció ha de ser igual a la suma algebraica de
les entalpies de les reaccions parcials.
Cal trobar una combinació algebraica (combinació lineal) de les equacions de dalt que doni
la de sota. Similar a la resolució per reducció dels sistemes d’equacions, és a dir, III = aI +
bII. En aquest cas la solució és III = 2II - 2I i per tant:
RELACIÓ ENTRE ΔHr I ΔUr
QUÍMICA
4. SEGON I TERCER PRINCIPIS DE LA TERMODINÀMICA
SEGON PRINCIPI
El segon principi de la termodinàmica tracta del sentit espontani de l’evolució dels
processos. És un procés que té lloc en un sistema que es deixa que evolucioni per sí
mateix; un cop ha començat, no és necessària cap acció de de fora del sistema (acció
externa) per fer que continuï. Per altra banda, un procés no espontani no es produeix a no
ser que s’apliqui de forma continuada alguna acció externa.
L’oxidació del ferro exposat a l’atmosfera és un procés lent, però que té lloc de forma
continuada. Direm que la reacció següent és espontània:
4 Fe (s) + 3 O2 (g) → 2 Fe2O3 (s)
La reacció inversa, l’extracció del ferro a partir de l’òxid, no és impossible, però sens dubte
és no espontània i es fa per obtenir ferro a partir del mineral (siderúrgia)
I. Existeix una funció d’estat extensiva del sistema, denominada entropia

(S). Per a un procés espontani l’entropia total del sistema més la del seu
entorn ha d’augmentar.
II. No és possible un procés que tingui com a únic fi l’absorció de calor i la

seva completa transformació en treball
La propietat termodinàmica relacionada amb els processos espontanis és l’entropia que

simbolitzem amb la lletra S. Les variacions d’entropia amb S. Aquesta magnitud la introduí
l’alemany R. Claussius el segle XIX.
- En un procés espontani, com els processos naturals, S > 0.

- En un procés que estigui en equilibri, que ja no evolucioni S = 0.
- Els processos que no es donen espontàniament han de tenir S < 0.
L’augment d’entropia total o entropia de l’univers (sistema + entorn) és el factor global que
regula l’espontaneïtat dels canvis. El Segon Principi de la termodinàmica es escriure de la
següent manera: ΔS total = ΔS sistema +Δ S entorn > 0. Aquest Principi no nega la possibilitat
que en algun procés espontani (com alguna reacció química) la Ssistema sigui negativa.
L’entropia de la reacció pot disminuir (Ssistema < 0) però la de l’entorn ha d’augmentar
suficientment com perquè es verifiqui la desigualtat del Segon Principi.
La idea clau és que la matèria i l’energia tendeixen a a estar cada cop més desordenades.
Des del punt de vista microscòpic, l’entropia mesura com estan distribuïdes les partícules i
com està distribuïda l’energia entre les partícules. Una entropia baixa significa poc desordre
en la distribució; una entropia alta significa un gran desordre.
QUÍMICA
TERCER PRINCIPI
En un cristall perfecte en què T = 0 K, hi ha un ordre perfecte i absència de tot tipus de
moviment; per tant, l’entropia és 0. Aquest Principi permet establir una escala absoluta
d’entropies.
a) Energia de Gibbs: és una funció d’estat s’anomena energia de Gibbs (o entalpia

lliure): Gºreacció = –TSº total. Observem que un augment d’entropia total (procés
espontani) implica una disminució de l’energia de Gibbs. Per tant, a pressió i a
temperatura constants, el sentit d’un canvi espontani és el sentit de la disminució
de l’energia de Gibbs:
Si ΔGºreacció < 0 → reacció espontània

Si ΔGºreacció > 0 → reacció no espontània
ΔGºreacció = ΔHº reacció - TΔSºreacció-
QUÍMICA
QUÍMICA
TEMA 4: CINÈTICA QUÍMICA
QUÍMICA 2021-2022
1. VELOCITAT D’UNA REACCIÓ
Des del punt de vista de la cinètica parlem de dos tipus de reaccions:

- Reacció elemental: és la que té lloc en una etapa. Intervenen el nombre de
molècules de reactius que indica l’equació estequiomètrica
- Molecularitat d’una reacció: nombre de molècules que reaccionen en un procés
elemental
- Reacció unimolecular: reacció elemental que implica una molècula
- Reacció bimolecular: reacció elemental que implica dues molècules
- Reacció no elemental o complexa: és la que té lloc en més d’una etapa elemental.

La seqüència de reaccions elementals és el mecanisme de la reacció
La velocitat de reacció és el canvi en la concentració dels reactius o els productes dividit pel
temps en el que té lloc aquest canvi
QUÍMICA
VELOCITAT INSTANTÀNIA
La velocitat de reacció pot canviar durant l’interval que s’està mesurant
Per mesurar la velocitat en un instant concret: hem de fer t tan petit com sigui possible.
Quan t → 0 la velocitat de la reacció tendeix al valor del pendent de la recta tangent a la
corba (si és la de reactius amb el signe canviat).
QUÍMICA
QUÍMICA
2. EQUACIÓ DE VELOCITAT I ORDRE DE REACCIÓ
QUÍMICA
ORDRE I MOLECULARITAT
3. RELACIÓ ENTRE LA CONCENTRACIÓ I EL TEMPS
EQUACIONS INTEGRADES DE VELOCITAT PER A REACCIONS D’ORDRE ZERO
EQUACIONS INTEGRADES DE VELOCITAT PER A REACCIONS DE PRIMER ORDRE
QUÍMICA
EQUACIONS INTEGRADES DE VELOCITAT PER A REACCIONS DE SEGON ORDRE
4. PERÍODE DE SEMIREACCIÓ
El periode de semireacció és el temps necessari perquè es consumeixi la meitat d’un

reactiu.
PRIMER ORDRE
SEGON ORDRE
QUÍMICA
5. DEPENDÈNCIA DE LA CONSTANT DE VELOCITAT AMB LA TEMPERATURA
La velocitat d’una reacció depèn de la temperatura. En general, les reaccions s’acceleren

quan s’augmenta la temperatura A finals del s. XIX S. Arrhenius va observar que el gràfic
del logaritme de la constant de velocitat en funció de l’invers de la temperatura absoluta és
una recta, és a dir:
La constant de velocitat (i, per tant, la velocitat) disminueix quan augmenta Ea. La constant
de velocitat (i, per tant, la velocitat) augmenta quan augmenta la temperatura. L’energia
d’activació es pensava que era la quantitat d’energia mínima necessària per iniciar la
reacció (i això explica el seu nom)
6. TEORIA DE COL·LISIONS
Aquesta teoria afirma que les reaccions tenen lloc quan xoquen els reactius i es trenquen
enllaços químics. Ara bé, no tots els xocs funcionen i desencadenen una reacció.
Com podem augmentar el nombre de xocs eficaços i per tant la velocitat?

- Incrementant la concentració → augmenta el nombre de xocs i, per tant, la
probabilitat que més xocs siguin eficaços → augmenta v
QUÍMICA
- Incrementant la temperatura → augmenta l’energia cinètica mitjana i, per tant,

l’eficàcia de les col·lisions.
7. CATALITZADORS
Un catalitzador és una substància que augmenta la velocitat d’una reacció sense
consumir-se. El catalitzador accelera la reacció proporcionant un mecanisme diferent per a
la mateixa amb una constant de velocitat més alta que el mecanisme original: perquè
disminueix l’energia d’activació o augmenta el factor preexponencial de l’equació
d’Arrhenius.
En el cas de reaccions reversibles, el catalitzador accelera l’arribada a l’equilibri, però no en

modifica la composició, i, per tant, tampoc la constant. Alguns tipus de catàlisi:
- Catàlisi homogènia
- Catàlisi heterogènia
- Catàlisi enzimàtica
QUÍMICA
TEMA 5: EQUILIBRI QUÍMIC
QUÍMICA 2021-2022
1. REACTIU LIMITANT
Una reacció química és la transformació d’una substància a una altra de diferent. Les
reaccions químiques es representen amb una fletxa (que seria assumir que té lloc de
manera completa). Els compostos inicials que es transformen, s’anomenen reactius i es
posen a l’esquerra de la fletxa. Les substàncies que es formen al final del procés
s’anomenen productes i es posen a la dreta de la fletxa.
Sovint, les quantitats de cada un dels reactius no es troben en proporcions

estequiomètriques. Això fa que la reacció s’aturi abans que tots els reactius s’hagin
consumit.
Reactiu limitant: És aquell reactiu que es consumeix completament primer i que, per tant,
marca la quantitat màxima de producte que es podrà obtenir. Doncs, un cop ha tingut lloc
tota la reacció no quedarà reactiu limitant, però sí que restaran quantitats dels altres
reactius. Això suposant que la reacció és completa.
2. EQUILIBRI DINÀMIC
En realitat, però, la majora de reaccions no tenen lloc de manera completa (fins que tot el
reactiu s’ha transformat en producte). Si A + B poden reaccionar per donar C + D,
normalment la reacció inversa (C + D → A + B) també es pot donar. Això és el que
s’anomena una reacció d’equilibri i es representa amb una doble fletxa.
En el punt d’equilibri es compleix:

- El que nosaltres observem de la reacció no canvia (no hi ha canvi en les propietats
macroscòpiques).
- Tampoc existeix un canvi net en les propietats microscòpiques.
- S’assoleix un mínim energètic per reactius i productes (seguiment ΔG, ΔG=0)
QUÍMICA
L’equilibri en un procés químic és dinàmic. Els reactius es converteixen en productes i els

productes en reactius a la mateixa velocitat Moltes reaccions “es detenen” abans de
l’esgotament dels reactius. Posem un exemple. Fixem-nos en la reacció:
N2O4 (g) → 2 NO2 (g)
Inicialment, només té lloc la reacció directa (N2O4 → 2 NO2) però tan aviat com es forma
una mica de NO2, també té lloc la reacció inversa (2 NO2 → N2O4).
A mesura que passa el temps la reacció directa disminueix de velocitat perquè disminueix la
concentració de N2O4 i la reacció inversa augmenta de velocitat perquè s’acumula més NO2
Arriba un moment en el qual les reaccions directa i inversa tenen la mateixa velocitat (rate) i
la mescla de la reacció assoleix un equilibri dinàmic.
Una conseqüència de la situació d’equilibri és que les quantitats de reactius i productes es

mantenen constants en el temps. Tot i això, els valors assolits dependran de les quantitats
de reactius i productes inicialment (podíem haver partit de NO2 com a reactiu).
3. CONSTANTS D’EQUILIBRI
4. EQUILIBRIS HETEROGENIS
Els equilibris heterogenis es donen en reaccions d’equilibri on intervenen fases

condensades, sòlides o liquides, en contraposició als estudiats anteriorment, en els quals
només hi intervenien fases condensades (gas). En aquests casos fem servir la constant
d’equilibri de concentracions (Kc), però només escrivim les fases condensades, no hi posem
els termes sòlids o líquids.
QUÍMICA
5. RELACIÓ ENTRE L’ENERGIA DE GIBBS I L’EQUILIBRI
Podem conèixer ΔGr per a qualsevol moment de l’evolució de la reacció a partir de la

composició de la mescla de reacció en aquest punt:
Aquesta equació es compleix a qualsevol concentració de la mescla reaccionant:
En l’equilibri ΔrG és igual a 0, de manera que, llavors, tindrem l’equació següent:
L’energia de Gibbs estàndard de reacció ens indica si un cop s’hagi assolit l’equilibri,
predominen productes o reactius. No ens indica res de l'espontaneïtat de la reacció en cada
moment.
QUÍMICA
6. QUOCIENT DE REACCIÓ: PREDICCIÓ DEL SENTIT DE REACCIÓ
Per saber en quin sentit avançarà la reacció per tal d’assolir l’equilibri podem calcular una
raó de concentracions que tingui la mateixa forma algebraica que l’expressió de la constant
d’equilibri. Aquesta raó s’anomena quocient de reacció i es representa per Qc . També
podem fer-ho amb les pressions, amb la Qp.
Si coneixem Keq i les quantitats de reactius i productes podem predir el sentit del canvi:
- Si Q < Keq la reacció tendirà a formar més productes. La

reacció serà espontània en el sentit directe. A la part
esquerra de la corba hi ha menys productes dels presents a
l’equilibri.
- Si Q > Keq la reacció tendirà a formar més reactius. La

reacció serà espontània en el sentit invers. A la part dreta
de la corba hi ha més productes dels presents a l’equilibri.
- Si Q = Keq la mescla té la composició de l’equilibri.
QUÍMICA
7. LA LLEI DE LE CHÂTELIER: MODIFICACIONS DE LES CONDICIONS DE

L’EQUILIBRI
Quan se sotmet un sistema en equilibri a una modificació de la temperatura, la pressió o la

concentració d’una de les espècies reacionants, el sistema respon assolint un nou equilibri
que contraresta parcialment l’efecte de la modificació.
a) Variació de pressió per volum: Imaginem una mescla de gasos en equilibri. Si

comprimim amb un èmbol la mescla, es produeix una disminució de volum i un
augment de la pressió del sistema. Per tal de contrarestar la pertorbació el sistema
evoluciona cap al sentit en què hi ha menys mols de gas, és a dir, cap a la dreta.
Per tant, quan disminueix el volum de la mescla de gasos en equilibri, el canvi net té
lloc en el sentit en què es produeixen un nombre menor de mols de gasos. Quan el
volum augmenta, el canvi net té lloc en el sentit en què es produeix un nombre més
gran de mols de gasos.
b) Variació de la concentració de les espècies

reaccionants: Si augmentem o disminuïm la quantitat
d’una de les espècies del sistema, s’afavorirà la reacció
en què es consumeix o produeix aquesta espècie, per
contrarestar el canvi.
Si en la reacció anterior afegim Hidrogen, l’equilibri es

desplaçarà cap a la formació de productes. Es desplaça
cap al sentit necessari per afavorir la formació de l’altra
espècie (cap al costat contrari al que es troba l’espècie
que has afegit).
c) Variació de la temperatura: Segons Le Châtelier, el subministrament de calor

afavoreix el sentit endotèrmic mentre que l’extracció afavoreix el sentit exotèrmic.
QUÍMICA
En altres paraules: L’augment de temperatura d’una mescla en equilibri desplaça

l’equilibri cap al sentit endotèrmic de la reacció. El descens de la temperatura d’una
mescla en equilibri desplaça l’equilibri cap al sentit exotèrmic de la reacció.
La introducció d’un catalitzador no desplaçarà o modificarà l’estat d’equilibri, simplement

accelerarà la velocitat. Els catalitzadors afavoreixen que els reactius arribin abans a l’estat
d’equilibri, però un cop assolit aquest equilibri no es desplaça en cap sentit. Els catalitzadors
disminueixen l’energia d’activació tant de la reacció directa com la de la inversa. Les dues
velocitats, la directa i la inversa, seran més grans, això no obstant, les concentracions de
cadascuna de les espècies a l’equilibri no canviarà.
La modificació de la temperatura és l’únic factor dels enumerats que és capaç de fer variar
la constant d’equilibri. La següent equació ens dona la relació entre la constant d’equilibri i la
temperatura:
QUÍMICA
TEMA 6: ÀCID BASE
QUÍMICA 2021-2022
TEMA 6: EQUILIBRIS ÀCID-BASE
1. ÀCIDS I BASE SEGONS BRONSTED-LOWRY
Un àcid és una substància que dona ions d’hidrogen H+, i, en contraposició, una base és
una substància que accepta ions d’hidrogen. A tots els àcids HA els hi correspon una base
conjugada A -, igual que a totes les bases B els correspon un àcid conjugat BH+.
HCl + H₂O → Cl- + H3O+
NH3 + H₂O ⇆ NH4+ + OH-
En les dues reaccions anteriors podem observar com l’aigua actua com una base en el
primer cas (accepta un hidrogen i forma un hidroni) i com un àcid en el segon cas (cedeix un
hidrogen a l’amoníac i forma un ió OH). A aquest caràcter se l’anomena amfòter. L’aigua és
una substància amfòtera, és a dir, que pot reaccionar com a àcid o com a base.
Els electròlits (àcids o bases) poden ser electròlits forts, els quals es troben totalment
dissociats en dissolucions (com el NaOH o el HCl) o electròlits febles, que es troben en
equilibri en dissolucions, parcialment dissociats (com l’amoníac o l’acetona).
2. CONSTANT D’ACIDESA I BASICITAT
Els electròlits febles en dissolucions aquoses es troben en un equilibri, la transferència de

protons és incompleta. Per aquesta raó, tenen una constant d’equilibri.
pKa=-logKa pKb=-logKb
3. AUTOPROTÒLISI DE L’AIGUA
Com hem establert abans, l’aigua pot actuar tant com àcid o com una base, per tant, en
reaccionar s’obté el que s’anomena l’autoproteòlisi de l’aigua:
QUÍMICA
TEMA 6: ÀCID BASE
Les molècules d’aigua són capaces de transferir i acceptar protons, establint aquest
equilibri. Gràcies a aquesta reacció obtenim el producte iònic o constant d’autoionització de
l’aigua, la qual té un valor de 10-14:
4. CONCEPTE DE pH I pOH
En equilibris àcid-base no treballem en mols/L (M),

sinó que ho fem amb el pH, una escala definida
del 0 al 14 que mesura l’acidesa d’una dissolució.
El més normal és treballar amb el pH sempre. Per
calcular-los es fa de la següent manera
pH=-log[ H3O+] i pOH=-log[OH-].
.pH + pOH = 14.
Segons el pH de la solució en poden distingir de

tres tipus diferents: solucions àcides, neutres i
bàsiques. L’escala/criteri de classificació és el
següent:
- solució neutra:
- pH=7
- [H3O+] = [OH-]
- [H3O+] =10-7 M
- solució àcida:
- pH<7
- [H3O+] > [OH-]
- [H3O+] >10-7 M
- solució bàsica:
- pH>7
- [H3O+] < [OH-]
- [H3O+] <10-7 M
QUÍMICA
TEMA 6: ÀCID BASE
5. CÀLCUL DE LES CONCENTRACIONS EN L’EQUILIBRI
ÀCID FORT: ÀCID CLORHÍDRIC

Comencem escrivint els equilibris:
HCl + H₂O → Cl- + H3O+
H₂O + H₂O ⇆ OH- + H3O+
En ser un àcid fort aquest es troba

totalment desprotonat. Assumim que
l’equilibri de l’aigua no té cap influencia en
el pH. Mitjançant estequiometria busquem
la concentració de l’hidroni o l’espècie que
ens interessi.
ÀCID FEBLE: ÀCID ACÈTIC

Comencem escrivint els equilibris:
CH3COOH + H₂O ⇆ CH3COO- + H3O+
H₂O + H₂O ⇆ OH- + H3O+
En ser un feble fort aquest es troba parcialment desprotonat, formant un equilibri. Assumim
que l’equilibri de l’aigua no té cap influencia en el pH. Utilitzem la Ka de la substància per a
trobar la concentració que busquem de la següent manera:
BASES FORTES I FEBLES

En el cas de bases fortes es fa el mateix procediment que amb àcids forts. En el cas de
bases febles es fa servir el mateix procediment que en els àcids febles però utilitzant la
constant de basicitat de la substància.
HIDRÒLISI DE SALS
a) Sal que prové d’un àcid feble i una base forta: el ió que prové d’un electròlit fort,
en aquest cas el K+, que ve del KOH, no s’hidrolitza. En canvi, el ió acetat, que prové
d’un àcid feble (àcid acètic), en dissolució reacciona amb l’aigua i rep un ió hidrogen,
de manera que en el medi es forma un ió hidròxid (OH-) i el pH és bàsic.
CH3COOH + KOH → CH3COOK
CH3COOK → K+ + CH3COO-
CH3COO- + H₂O ⇆ CH3COOH + OH-
QUÍMICA
TEMA 6: ÀCID BASE
b) Sal que prové d’un àcid fort i una base feble: quan l’àcid clorhídric i l’amoníac
reaccionar formen una sal, el clorur d’amoni, la qual es dissocia en aigua, formant
ions clor (Cl-) i ions amoni (NH4+). El ió no reacciona amb l’aigua, ja que ve d’un àcid
fort (HCl), en canvi, l’amoni interacciona amb l’aigua i cedeix un hidrogen, formant
amoni i hidroni (), de manera que la solució té un pH àcid.
HCl + NH3 → NH4Cl
NH4Cl → NH4+ + Cl-
NH4+ + H₂O ⇆ NH3 + H3O+
c) Sal que prové d’un àcid fort i una base forta: en formar-se la sal, els ions, com
tots dos provenen d’electròlits forts, no reaccionen amb l’aigua i es queden
dissociats.
HCl + NaOH → NaCl
NaCl → Na+ + Cl-
EXEMPLE
Per calcular la concentració utilitzarem
l’exemple del lactat de sodi. El lactat de sodi
és una sal que prové d’una base forta
(NaOH) i un àcid feble (l’àcid làctic). Per
tant, en dissolució, els ions de lactat
reaccionaran amb l’aigua formant ions OH-
(pH bàsic). En aquest cas també assumim
que l’efecte de l’equilibri d’autoionització de
l’aigua és negligible en el pH.
ÀCID POLIPRÒTIC
Els àcids polipròtics són àcids que tenen més d’un hidrogen ionitzable. Com per exemple
l’àcid fosfòric (H3PO4). Comencem escrivint els equilibris que s’estableixen en aquest cas:
H3PO4 + H₂O ⇆ H2PO4- + H3O+
H2PO4- + H₂O ⇆ HPO42- + H3O+
HPO4- + H₂O ⇆ PO43- + H3O+
H₂O + H₂O ⇆ OH- + H3O+
QUÍMICA
TEMA 6: ÀCID BASE
La Ka1 és més gran que la Ka2 i la Ka3 (això és general en la majoria d’àcids polipròtics). Les
concentracions de H2PO4- i HPO42- són molt més petites que les de H3PO4. Els protons que
aporten al medi la segona i la tercera desprotonació són menyspreables. De manera que,
en cas de tenir un àcid polipròtic, el tractarem igual que un àcid monopròtic considerant que
només la primera desprotonació és significativa (excepte en el cas del H3SO4).
SAL HIDROGENADA D’UN ÀCID POLIPRÒTIC
6. DETERMINACIÓ DE L’ESPÈCIE PREDOMINANT EN LA SOLUCIÓ
Coneixent el pH d’una dissolució podem determinar quina és l’espècie predominant. Primer

veurem el cas dels àcids:
Si la Ka és més gran que la concentració de H3O+, llavors l’espècie majoritària és acetat

(CH3COO-). En canvi, si la Ka és més petita
que la concentració de H3O+, llavors
l’espècie majoritària és l’àcid acètic
(CH3COOH). Si passem la Ka a pKa, és al
contrari, de manera que si la pKa és més
petita que el pH, l’espècie majoritària és
l’acetat; i si és més gran, és l’àcid acètic.
Per determinar l’espècie majoritària en les bases es pot fer el mateix
QUÍMICA
TEMA 6: ÀCID BASE
DETERMINACIÓ EN EL CAS DELS ÀCIDS POLIPRÒTICS

Abans hem vist les diverses desprotonacions de l’àcid fosfòric. En cas de voler saber quina
de les formes de l’àcid fosfòric és la majoritària en una dissolució d’aquest àcid ho farem de
la següent forma.
7. SOLUCIONS TAMPÓ
Una solució tampó és una solució que resisteix a canvis de pH quan s’hi afegeixen petites
quantitats d’àcids o bases. Està formada per un àcid feble i la seva base conjugada en
forma de sal (pH àcid) o bé per una base feble i el seu àcid conjugat (pH bàsic). Per a
calcular el pH d’una solució tampó fem servir la següent fórmula:
Què passa si afegim un àcid fort a la solució tampó?

Imaginem que un una solució tampó d’acetat de sodi 0.5 M afegim àcid clorhídric (HCl).
La concentració d’àcid acètic en equilibri augmenta i la d’acetat disminueix, ja que els

protons afegits reaccionen quantitativament amb l’acetat.
QUÍMICA
TEMA 6: ÀCID BASE
Aixi, doncs, el pH pràcticament no ha variat, en canvi, si s’hagués afegit la mateixa quantitat

de HCl a una solució d’aigua pura el pH hauria variat de pH = 7 a pH = 2.
Finalment, arribem a la conclusió que per a calcular el pH de solució ho hem de la següent

manera:
Equivalentment, si s'afegeix una base forta:
Els canvis de pH en una solució tampó són menors perquè aquesta converteix l’àcid fort en
un de feble.
CAPACITAT TAMPONADORA
Es diu que la capacitat tampó
màxima es troba ± 1 unitat del pka
[HA]/[A- ] = 10 o bé [A- ]/[HA] = 10.
Per tant, quan es vol preparar una

solució tampó a un determinat pH es
busca un àcid o base feble que el
seu pka sigui proper al pH desitjat.
QUÍMICA
TEMA 6: ÀCID BASE
IMPORTÀNCIA BIOLÒGICA
La sang es troba en un pH lleugerament bàsic (7,4): Variacions del pH sanguini (fins i tot
només d’algunes dècimes) poden provocar malalties (acidosis/alcalosis). És crucial
mantenir el pH constant.
Això s’assoleix en gran mesura pel parell àcid/base conjugada H2CO3 /HCO3- (pKa = 6,35).
La relació entre concentracions és 1/10 (aprox. [H2CO3 ] = 0,0024 M i [HCO3- ] =0.024 M.
El pH interior de la cèl·lula és constant i és crucial per a dur a terme certes funcions

metabòliques: Moltes de les reaccions a l’interior de les cèl·lules són reaccions àcid/base
que poden aportar o consumir protons del medi.
Tot i això, les cèl·lules mantenen un pH constant al voltant de 6,9 i 7,4. Això s’assoleix en
gran part amb el parell àcid/base H2PO4- /HPO42- (pka=7,2).

Wuolah Free Quimica 2021 2022

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Wuolah Free Quimica 2021 2022

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Quimica-2021-2022.

Reservados todos los derechos.

- propietats físiques: densitat, duresa, massa molecular.

- propietats químiques: fan referència a aquest potencial de canvi en la naturalesa

- transformacions físiques: afecten l’estat o l’aparença de la matèria, però que no

- transformació o reaccions químiques: la matèria canvia la seva composició o

Si s’escalfa un sòlid, s’està aplicant energia en forma

Reduint la temperatura, s’aconsegueix el procés invers: si les partícules perden energia i,

4. LLEIS DELS GASOS IDEALS

a) Llei de Boyle: a una temperatura constant (isoterma de Boyle) el volum es

b) Llei de Charles i Gay-Lussac: a una pressió constant, el volum i la temperatura són

d) Principi d’Avogadro: per un mateix volum de gas tenim el

- Llei de les proporcions definides (Proust): Les proporcions, en massa, dels

6. EL MOL: UNITAT DE QUANTITAT DE MATÈRIA

Un mol és la quantitat de substància que conté el mateix nombre d’entitats (partícules,

NA = 6,02214199 x 1023 No.partic/mol

7. PROPIETATS DE LES DISSOLUCIONS: CONCENTRACIÓ

DISSOLUCIÓ: mescla homogènia de dues o més

DISSOLVENT: és la substància majoritària de la solució.

SOLUT: és cada una de les substàncies minoritàries de la

CONCENTRACIÓ: és la quantitat de solut present en una

1. LA TAULA PERIÒDICA I LES PROPIETATS PERIÒDIQUES

MODELS D’ENLLAÇ QUÍMIC

- EL MODEL DE LEWIS I REGLA DE L'OCTET: els àtoms s’uneixen entre ells

L’estructura de Lewis és la representació gràfica que mostra els àtoms enllaçats, el

3. LIMITACIONS DE LA TEORIA DE LEWIS: ENERGIA I DISTÀNCIA D’ENLLAÇ

La teoria de Lewis ni es diu res sobre la

Aquesta energia no depèn dels àtoms

Si la distància d’enllaç es gran, la seva energia d’enllaç tendeix a 0. El mínim d’energia en la

Si els àtoms enllaçats són iguals, els enllaços triples són

En augmentar el radi dels àtoms implicats els enllaços

La geometria de molècules es defineix mitjançant la distància d’enllaç, l’angle d’enllaç i

Tècniques experimentals per a l’estudi de l’estructura i l’enllaç

REPRESENTACIÓ DE LES MOLÈCULES AB n

TEORIA DE L’ENLLAÇ DE VALÈNCIA

TEORIA DE L’ENLLAÇ DE VALÈNCIA: ORBITALS HÍBRIDS

La hibridació s’utilitza per explicar les geometries experimentals de les molècules:

S’ anomenen en funció dels orbitals que es combinen.

5. TEORIA D’ORBITALS MOLECULARS

La termodinàmica estudia la relació (i conversió) entre les

Les magnituds o propietats d’un sistema:

Diferencials: són increments infinitesimals d’una certa magnitud. dx (x es refereix a la

L’ENERGIA I TIPUS D’ENERGIA

Hi ha dues formes principals de transferència d’energia:

3. PRIMER PRINCIPI DE LA TERMODINÀMICA

L’energia interna es extensiva, depen de la quantitat de materia, depèn de l'extensibilitat del

COM QUANTIFICAR LA TRANSFERENCIA D’ENERGIA EN FORMA DE CALOR

QUANTIFICAR LA TRANSFERÈNCIA D’ENERGIA EN FORMA DE TREBALL

En canvi, en procesos irreversibles la pressió externa és

Un procés reversible d’expansió/compressió:

SIGNIFICAT FÍSIC DE L’ENRGIA INTERNA (U) I L’ENTALPIA (H)

RESUM DEL PRIMER PRINCIPI DE LA TERMODINÀMICA

ΔHr < 0 → reacció exotèrmica

ENTALPIA DE REACCIÓ I ENTALPIA DE FORMACIÓ ESTÀNDARD

RELACIÓ ENTRE ΔHr I ΔUr

4. SEGON I TERCER PRINCIPIS DE LA TERMODINÀMICA

4 Fe (s) + 3 O2 (g) → 2 Fe2O3 (s)

I. Existeix una funció d’estat extensiva del sistema, denominada entropia

II. No és possible un procés que tingui com a únic fi l’absorció de calor i la

La propietat termodinàmica relacionada amb els processos espontanis és l’entropia que

- En un procés espontani, com els processos naturals, S > 0.

a) Energia de Gibbs: és una funció d’estat s’anomena energia de Gibbs (o entalpia

Si ΔGºreacció < 0 → reacció espontània

ΔGºreacció = ΔHº reacció - TΔSºreacció-