Les reaccions químiques 5

A temperatura ambient els reactius i els productes no tenen Els alumnes de vegades tenen dificultats per a comprendre la llei
l’energia suficient per a reaccionar. de les proporcions definides, perquè no relacionen adequada-
Les molècules d’oxigen de l’aire xoquen contra els àtoms de ment una reacció química amb els conceptes ja estudiats d’àtom,
coure que estan en la superfície de la moneda. molècula i enllaç químic.
Recordem que el criteri d’avaluació associat a ­aquests ­continguts és:
3. Les lleis de les reaccions químiques ❚ Deduir la llei de conservació de la massa a partir del concepte de
Algunes de les característiques pròpies i exclusives d’una reacció reorganització atòmica que té lloc.
química són les lleis ponderals i volumètriques. S’ha de comentar L’estàndard d’aprenentatge avaluable vinculat a aquest criteri és:
la importància que van tenir en el seu moment aquestes lleis i ❚ Dedueix la llei de conservació de la massa.
com van conduir Dalton a l’enunciat de la seua teoria atòmica,
que vam veure el curs passat, i que consta de les següents pro-
posicions: Solucions de les activitats
5 Fixa’t en la taula d’aquesta pàgina i respon:
❚ Els elements químics estan constituïts per petites partícules de-
nominades àtoms, que són inalterables i invisibles. Massa
Massa Massa Massa S Fe
❚ Els àtoms d’un element donat són idèntics entre si i diferents de Fe
de Fe de S de FeS sobrant sobrant
dels d’un altre element. Massa
(g) (g) (g) (g) (g)
❚ Els àtoms de dos o més elements poden combinar-se entre si en de S
proporcions definides per a formar compostos químics. 56 32 88 – – 1,75
❚ Els àtoms no experimenten canvis en el transcurs d’una reacció 70 32 88 – 14 1,75
química; tan sols es redistribueixen. 56 40 88 8 – 1,75
3.1. Llei de conservació de la massa o llei de 28 16 44 – – 1,75
Lavoisier
a) Quant de sofre reacciona exactament amb 7 g de
En una reacció química, les substàncies inicials desapareixen i es fer­ro?
transformen en altres de diferents. Ara bé, què ocor­re amb la
massa de les substàncies? 4 g de sofre reaccionen exactament amb 7 g de fer­ro.

Els alumnes saben ja que la massa es conserva en una reacció
química.
La llei de conservació de la massa pot demostrar-se pesant una
poma en un recipient hermètic abans i després que es podrisca.
Aquesta experiència ha de fer-se en un recipient hermètic perquè
l’oxigen de l’aire és un dels reactius i perquè es desprendran pro-
ductes gasosos en el transcurs de la reacció.
Si es duguera a terme en un recipient obert observaríem que la
massa no es manté constant, ja que els productes gasosos es dis-
sipen pel medi i no podríem controlar la seua massa.
3.2. L
 lei de les proporcions definides o llei de
Proust
Es poden combinar les substàncies en qualsevol proporció?
b) Quant de fer­ro reacciona exac­tament amb 8 g de
sofre?
14 g de fer­ro reaccionen exactament amb 8 g de sofre.
c) Què ocor­re si fem reaccionar 14 g de fer­ro amb 9 g
de sofre? I si fem reaccionar la mateixa quantitat de
fer­ro amb 6 g de sofre?
Sobrarà 1 g de sofre que quedarà sense reaccionar.
d) Troba els percentatges de sofre i de fer­ro en el sulfur
de fer­ro.
Percentatge de sofre 36,4%, percentatge de fer­ro
63,6 %.

Unitats didàctiques  Física i Química 4t ESO

157
5 Les reaccions químiques

5 +
www

4.1. Estequiometria de les reaccions químiques 4.2. Estequiometria de les reaccions en dissolució. ❚ Una dissolució és un sistema
Concentració molar material homogeni format
L’equació química igualada ens informa de la proporció dels reactius i dels productes
per dues o més substàncies
que intervenen en una reacció química. Això ens permet calcular i conéixer la quantitat Què ocorre si la reacció química té lloc entre substàncies en dissolució? que poden mesclar-se en
de reactius que es necessita per a obtenir una determinada quantitat de productes, i proporcions variables. El
viceversa. La majoria de les reaccions químiques transcorren en dissolució, per la qual cosa, per a component que es troba
estudiar-ne l’estequiometria, introduïm el concepte de molaritat. en major proporció és el
Per a fer aquests càlculs, et recomanem que seguisques aquests passos:
dissolvent, i el que es troba
1. Escriu l’equació química ajustada. 4.2.1. Concentració d’una dissolució: molaritat
en menor proporció, el solut.
2. Estableix l’estequiometria de la reacció. La molaritat, M, és la quantitat de solut, en mol, que hi ha en un litre de dissolució, és
3. Identifica per a cada substància la quantitat que es coneix i la que cal determinar. a dir, el nombre de mols de solut continguts en un litre de la dissolució. La molaritat és
la manera més freqüent d’expressar la concentració d’una dissolució.
4. Estableix la proporció corresponent i resol-la.
quantitat de solut (mol) n
4.1.1. Càlculs de la massa i el volum en una reacció química Molaritat = ; M=
volum de dissolució (L) V

EXERCICIS RESOLTS Una dissolució 0,5 M (“0,5 molar”) conté 0,5 mol de solut per litre de dissolució.
1 mol de
solut
2. El clor i l’hidrogen reaccionen per a donar clorur d’hidrogen. Troba el EXERCICI RESOLT
volum d’hidrogen que es necessita per a aconseguir 22,4 L de clorur
d’hidrogen, si la reacció transcorre a 0 °C i 1 atm. 4. Calcula la molaritat d’una dissolució preparada dissolent 87,75 g de
Equació ajustada: Cl2 (g) + H2 (g) → 2 HCl (g) clorur de sodi en un volum d’aigua de manera que obtinguem 500 mL
Estequiometria: 1 mol 1 mol 2 mol de dissolució.
La quantitat de clorur d’hidrogen que necessitem (sabent que 1 mol 1. Expressem la quantitat de solut en mol utilitzant la massa molar
de qualsevol gas, a 1 atm de pressió i a 0 °C, ocupa 22,4 L) és: de NaCl:
massa (g) 87,75 g
22,4 L Quantitat NaCl = = = 1,5 mol 1L
n= = 1 mol de HCl massa molar (g/mol) 58 ,5 g/mol
22, 4 L/mol
M =1 mol/L
D’acord amb l’estequiometria de la reacció: 2. Convertim els mL en L: 500 mL = 0,5 L
3. Trobem la molaritat:
1 mol de H2 n mol de H2
= → n = 0,5 mol de H2 quantitat de solut (mol) 1,5 mol
2 mol de HCl 1 mol de HCl Molaritat = = =3M Preparació d’una dissolució 1 M.
volum de dissolució (L) 0 ,5 L
Per tant, el volum d’hidrogen que es necessita és:
V = 0,5 mol ⋅ 22,4 L/mol = 11,2 L d’H2
4.2.2. Càlculs de quantitat de substància i de volum en una reacció 15 L’àcid clorhídric reaccio-
3. En calfar-lo, el carbonat de calci, CaCO3, es descompon en òxid de calci, na amb l’hidròxid de potassi
CaO, i diòxid de carboni, CO2. Coneguda la molaritat de la dissolució i el volum que reacciona, es calcula la quantitat per a donar clorur de potassi i
de solut, en mol, que reacciona: aigua. Esbrina la quantitat de
a) Calcula la quantitat d’òxid de calci que s’obté en la descomposició volum d’hidròxid de potassi
de 200 g de carbonat de calci. Quantitat de solut (mol) = 0,25 M que reacciona exacta-
13 Quina quantitat de Equació ajustada: CaCO3 (s) → CaO (s) + CO2 (g) = molaritat de la dissolució (mol/L) ⋅ volum de la dissolució (L) ment amb 200 mL d’àcid clor-
substància, en mol, de sulfur hídric 0,1 M.
Estequiometria: 1 mol 1 mol 1 mol n=M⋅V
de ferro(II), FeS, s’obté en Solució: 80 mL
la reacció d’1 mol de sofre La massa molar del carbonat de calci és MCaCO = 100 g/mol; per tant: A continuació seguim els mateixos passos que hem vist anteriorment.
3
amb 1 mol de ferro? Quan- 200 g
ta massa de sulfur de ferro Quantitat de CaCO3 = = 2 mol
100 g/mol EXERCICI RESOLT
conté aquesta quantitat de
substància? Segons l’estequiometria de la reacció, 1 mol de carbonat de cal- 5. Fem reaccionar completament 200 cm3 d’una dissolució 0,3 M d’àcid
Solució: 88 g ci es descompon per a donar 1 mol d’òxid de calci. Així, si hi ha Idees clares
clorhídric amb un volum, V, de dissolució 0,5 M d’hidròxid de sodi.
14 El magnesi reacciona 2 mol de carbonat de calci, s’obtindran 2 mol d’òxid de calci. Com Calcula el volum, V, de NaOH utilitzat. ❚ Una equació química igua-
amb l’oxigen per a donar òxid que la massa molar de l’òxid de calci és MCaO = 56 g/mol: lada ens permet calcular i co-
L’equació de la reacció ajustada és:
de magnesi. Massa de CaO = 2 mol ⋅ 56 g/mol = 112 g néixer la quantitat d’un reactiu
a) Escriu l’equació química
HCl (aq) + NaOH (aq) → NaCl (aq) + H2O (l) que es necessita per a obtenir
b) Troba el volum de diòxid de carboni, mesurat a 0 °C i 1 atm, que
ajustada d’aquesta reacció. resulta en la reacció del carbonat de calci. Estequiometria: 1 mol 1 mol 1 mol 1 mol una determinada quantitat de
b) Quant de volum d’oxigen, La quantitat d’àcid clorhídric és 0,200 L ⋅ 0,3 mol/L = 0,06 mol producte i viceversa.
Com que 1 mol de carbonat de calci es descompon per a donar
a 0 °C i 1 atm, és necessari ❚ La concentració de solut en
1 mol de diòxid de carboni, si hi ha 2 mol de carbonat de calci Estequiometria: 0,06 mol 0,06 mol 0,06 mol 0,06 mol
si es volen obtenir 240 g una dissolució s’expressa en
d’òxid de magnesi? s’aconseguiran 2 mol de diòxid de carboni. El volum serà, doncs: 0,06 mol NaOH = 0,5 mol/L ⋅ V forma de molaritat, M, que
Solució: b) 67,2 g V = 2 mol ⋅ 22,4 L/mol = 44,8 L de diòxid de carboni V = 0,12 L de dissolució 0,5 M de NaOH equival a mol/L.

106 Química 5. Les reaccions químiques 107

4.1. Estequiometria de les reaccions 14 El magnesi reacciona amb l’oxigen per a donar òxid de
químiques magnesi.
El terme estequiometria va ser encunyat el 1792 pel químic ale- a) Escriu l’equació química ajustada d’aquesta reacció.
many J. B. Richter (1762–1807) per a designar la ciència que me-
2 Mg (s) + O2 (g) → 2 MgO (s)
sura les proporcions dels elements químics.
b) Quant de volum d’oxigen, a 0 °C i 1 atm, és necessari
Per a resoldre els problemes d’estequiometria es pot recomanar la
si es volen obtenir 240 g d’òxid de magnesi?
seqüència següent:
La massa molar de l’òxid de magnesi és 40 g/mol; per tant,
1. Escriure l’equació química igualada de la reacció.
la quantitat que volem obtenir és 6 mol. Es necessiten
2. Expressar en mol la informació subministrada, és a dir, les quan- 3 mol d’oxigen per obtenir 6 mol d’òxid de magnesi. Per
titats (masses o volums) oferides. tant, es necessiten 3 ⋅ 22,4 L = 67,2 L d’oxigen mesurats
3. Estudiar l’estequiometria en l’equació química. en condicions normals de pressió i temperatura (1 atm i
0 °C).
4. Expressar el resultat en les unitats requerides.
Recordem que el criteri d’avaluació relacionat amb aquests con- 4.2. E
 stequiometria de les reaccions en
tinguts és: Fer càlculs estequiomètrics amb reactius purs suposant dissolució. Concentració molar
un rendiment complet de la reacció, partint de l’ajust de la reacció Fins ara els alumnes han fet càlculs estequiomètrics massa-massa,
química cor­responent. massa-volum de gas i volum de gas-volum de gas. La qüestió en
aquest moment és: què ocor­re si la reacció química té lloc entre
Solucions de les activitats substàncies en dissolució?
13 Quina quantitat de substància, en mol, de sulfur de
4.2.1. Concentració d’una dissolució: molaritat
fer­ro(II), FeS, s’obté en la reacció d’1 mol de sofre amb
1 mol de fer­ro? Quanta massa de sulfur de fer­ro conté Per a fer càlculs estequiomètrics amb reactius i productes en dis-
aquesta quantitat de substància? solució, cal introduir prèviament una nova manera d’expressar
la concentració d’una dissolució: la molaritat. Hem de repassar,
Fe(s) + S(s) → FeS(s). En la reacció d’1 mol de sofre amb 1 mol doncs, el concepte de concentració d’una dissolució que s’ha vist
de fer­ro s’obté 1 mol de sulfur de fer­ro. S’obtenen 88 g de en cursos anteriors.
sulfur de fer­ro.

Unitats didàctiques  Física i Química 4t ESO

160
5 Les reaccions químiques

5 +
www

❚ L’energia tèrmica d’un cos es
deu al moviment de les seues
partícules i és proporcional
a la seua temperatura.
❚ La calor és la transferència
d’energia d’un cos amb major
temperatura a un altre amb
menor temperatura quan tots
dos es posen en contacte.
Diagrames d’energia
En una reacció exotèrmica,
l’energia calorífica s’allibera.
Els productes tenen una ener-
gia inferior a la dels reactius.
E (kJ)
energia
d’activació
reactius
energia
despresa
productes
coordenada de reacció
En una reacció endotèrmica,
l’energia calorífica s’absorbeix.
Els productes tenen un nivell
d’energia superior al dels re-
actius.
E (kJ) energia
d’activació
productes
energia
absorbida
reactius
coordenada de reacció
16 Quanta energia es des-
prén en la formació de 1/2 mol
d’aigua? Quanta energia és
necessària per a descompondre
1/2 mol de carbonat de calci?
5. REACCIONS QUÍMIQUES I ENERGIA 6. VELOCITAT DE LES REACCIONS QUÍMIQUES ❚ Segons la teoria de les
col·lisions, perquè els xocs
Com podem comprovar que en una reacció química es desprén o s’absorbeix Algunes reaccions químiques transcorren de manera molt ràpida, com la combustió entre les partícules dels
energia? de la fusta, i altres molt lentament, com l’oxidació del ferro. És important conéixer, per reactius siguen eficaços
tant, la rapidesa amb la qual té lloc una reacció química. han de produir-se amb
En el transcurs d’una reacció química es desprén o s’absorbeix energia, generalment en l’energia suficient i l’orientació
forma de calor, llum o electricitat. Per a comprovar-ho, analitzarem el que ocorre quan
La velocitat de reacció és la quantitat de substància formada o transformada en adequada.
l’àcid clorhídric reacciona amb el zinc.
una unitat de temps. ❚ Segons el model
S’aboca àcid clorhídric concentrat en un vas de precipitats i es mesura la seua tem- cineticomolecular, la
peratura. S’agreguen llimadures de zinc en un altre vas de precipitats i es mesura la velocitat de les partícules
temperatura. Finalment, s’afig l’àcid clorhídric al zinc i es mesura la temperatura segons 6.1. Mesura de la velocitat d’una reacció és proporcional a la seua
transcorre el temps. La temperatura s’eleva i el vidre del vas es calfa. temperatura.
La mesura de la velocitat d’una reacció es pot expressar en funció de la quantitat de reac-
tiu que es desintegra o de la quantitat de producte que es forma en la unitat de temps.
Per exemple, quan el carbonat de calci, CaCO3, reacciona amb l’àcid clorhídric, HCl, el
carbonat de calci va desintegrant-se al mateix temps que es desprenen bambolles de
diòxid de carboni. Quan el carbonat s’ha consumit, cessa el despreniment de gas i la
reacció finalitza. L’equació d’aquesta reacció és:
CaCO3 (s) + 2 HCl (aq) → CaCl2 (aq) + CO2 (g) + H2O (aq)
Volum de CO2
La velocitat d’aquesta reacció es pot trobar mesurant: després
❚ La quantitat de carbonat de calci que es desintegra per minut.
❚ La quantitat d’àcid clorhídric que es desintegra per minut.
❚ Una reacció en la qual es desprén energia es diu exotèrmica. Aigua
❚ La quantitat de clorur de calci que es forma per minut. CO2
❚ Una reacció en la qual s’absorbeix energia es denomina endotèrmica.
❚ La quantitat de diòxid de carboni que es forma per minut. HCI
❚ La quantitat d’energia calorífica que es desprén o s’absorbeix en una reacció
química es denomina calor de reacció. D’aquestes quantitats, la més fàcil de mesurar és el volum de diòxid de carboni que es
forma per minut. Per a fer-ho, s’empra un dispositiu com el del dibuix del marge.
CaCO3
Si la reacció és exotèrmica, l’energia es considera, per conveni, negativa, i si és endotèr- En el moment en què el gas comença a bambollejar comença a mesurar-se el volum de
mica, positiva. Per exemple: gas després (cm3) en funció del temps. Els resultats s’arrepleguen en la taula següent i
en la gràfica del marge:
❚ L’equació de la reacció de formació de l’aigua, que és exotèrmica, s’escriu així:
H2 (g) + 1/2 O2 (g) → H2O (g); calor de reacció = −241,8 kJ/mol Temps (min) 0 1 2 3 4 5 6 7 8
VCO2 (cm3)
30
Això significa que es desprenen 241,8 kJ en la formació d’1 mol d’aigua. Volum CO2 (cm3) 0,0 15,25 22,4 26,2 28 29,25 30,25 30,5 30,5
❚ L’equació de la reacció de descomposició del carbonat de calci, que és endotèrmica, 25
s’escriu d’aquesta manera: Observa que la velocitat de la reacció canvia en el transcurs de la reacció. És molt ràpida
20
CaCO3 (s) → CaO (s) + CO2 (g); calor de reacció = +178 kJ/mol en el primer minut, però disminueix a mesura que la reacció transcorre. Quan la reacció
És a dir, per a descompondre 1 mol de carbonat de calci es necessiten +178 kJ. ha conclòs, s’han produït 30,5 cm3 de diòxid de carboni en 7 min. La velocitat mitjana
15
de la reacció ha sigut:
Les equacions químiques així expressades es denominen equacions termoquímiques
volum de CO2 produït 30,5 cm3
i permeten calcular l’energia alliberada o absorbida en una determinada reacció quí- Velocitat mitjana = = = 10
mica. En aquestes equacions sempre cal escriure l’estat dels reactius i els productes. temps total que dura la reacció 7 min
5
= 4,36 cm3 de CO2 / min
5.1. Diagrames d’energia t (min)

Idees clares
❚ En una reacció exotèrmica es
desprén energia, i la calor de
reacció es considera negativa.
❚ En una reacció endotèrmi-
ca s’absorbeix energia, i la
calor de reacció es considera
positiva.
0 2 4 6 8
En un diagrama d’energia es representen les transformacions energètiques que tenen
lloc quan es trenquen i es reorganitzen els enllaços dels reactius per a donar els productes. 18 Descriu quatre maneres diferents de mesurar la velocitat d’aquesta reacció:
Les reaccions exotèrmiques necessiten certa aportació d’energia per a iniciar-se: l’energia Fe (s) + H2SO4 (aq) → FeSO4 (aq) + H2 (g)
d’activació que hem vist quan estudiàrem els mecanismes de les reaccions químiques. 19 Respon a les qüestions següents utilitzant la gràfica de la reacció del CaCO3
i el HCl:
a) Quant de volum de diòxid de carboni s’ha obtingut al cap d’1,5 min, 2,5 min
17 Classifica les següents reaccions químiques en exotèrmiques o endotèrmiques:
i 3,5 min?
a) N2 + 3 H2 → 2 NH3 c) S + O2 → SO2
b) Quant de temps ha de transcórrer per a obtenir 5 cm3 i 20 cm3 de CO2?
Calor de reacció = −91,96 kJ Calor de reacció = −296,78 kJ
c) Quin és el valor de la velocitat d’aquesta reacció durant els tres primers mi-
b) N2 + O2 → 2 NO d) H2 + Br2 → 2 HBr nuts? Coincideix amb el valor de la velocitat mitjana de la reacció?
Calor de reacció = 180,57 kJ Calor de reacció = 71,06 kJ Solució: a) 20 cm3; 24,5 cm3; 27,5 cm3; b) 0,4 min; 1,5 min; c) 8,7 cm3/min

108 Química 5. Les reaccions químiques 109

5. Reaccions químiques i energia informació de la naturalesa termoquímica de les reaccions que

experimenten les molècules.
Cal intentar que els alumnes aporten exemples de canvis químics
que tinguen lloc en el seu entorn i tracten de determinar els reac- Ha d’insistir-se en la importància de l’energia d’activació, així com
tius i els productes, així com les possibles transformacions energè- en la interpretació dels diagrames d’energia.
tiques que hi tinguen lloc. El tema de l’energia tèrmica s’ampliarà Cal tenir en compte que el criteri d’avaluació vinculat a aquests
en la unitat 11. continguts és:
Una reacció química s’origina quan es produeix un increment glo- ❚ Interpretar equacions termoquímiques i distingir entre reaccions
bal de l’estabilitat, és a dir, quan els productes són més estables endotèrmiques i exotèrmiques.
que els reactius. Aquesta estabilitat s’aconsegueix quan es perd
energia (generalment en forma de calor) cap a l’entorn, o quan L’estàndard d’aprenentatge avaluable associat a aquest criteri
els productes del procés estan més desordenats que les substàn- d’avaluació és:
cies inicials. ❚ Determina el caràcter endotèrmic o exotèrmic d’una reacció
Convé ressaltar la importància de l’energia produïda en algunes química, i analitza el signe de la calor de reacció associat.
reaccions, com són les reaccions de combustió o les reaccions
d’obtenció de metalls a partir de les seues menes en els alts forns. Comprensió lectora:
COMBUSTIONS EXPLOSIVES
L’energia també es conserva durant les reaccions químiques. En
una reacció es poden considerar dues fases: en la primera, els
enllaços químics dels reactius es trenquen, i es reordenen en una Pràctiques de laboratori:
segona fase per a constituir nous enllaços. REACCIONS EXOTÈRMIQUES
Aquesta operació requereix certa quantitat d’energia, que serà DESHIDRATACIÓ DE GLÚCIDS
alliberada si l’enllaç trencat torna a formar-se. Els enllaços forts
necessiten més energia per a trencar-se. Si en el producte es creen
enllaços més forts que els que es trenquen en el reactiu, s’allibera Solucions de les activitats
energia en forma de calor i la reacció es denomina exotèrmica. En
16 Quanta energia es desprén en la formació de ½ mol d’ai-
cas contrari, l’energia és absorbida i la reacció rep el nom d’en-
gua? Quanta energia és necessària per a descompondre
dotèrmica.
½ mol de carbonat de calci?
Convé destacar que les reaccions químiques impliquen la forma-
A la vista de les equacions que apareixen en el llibre de l’alum-
ció i el trencament d’enllaços. En conseqüència, en conéixer les
ne, en la formació de ½ mol d’aigua es desprenen 120,9 kJ.
energies d’enllaç i, per tant, l’estabilitat de les molècules, s’obté
L’energia necessària per a descompondre ½ mol de carbonat
de calci és 89 kJ.
Unitats didàctiques  Física i Química 4t ESO
162
 Les reaccions químiques 5

17 Classifica les següents reaccions químiques en exotèrmi- 19 Respon a les qüestions següents utilitzant la gràfica de
ques o endotèrmiques: la reacció del CaCO3 i el HCl:
a) N2 + 3 H2 → 2 NH3 VCO2 (cm3)
30
Calor de reacció = −91,96 kJ
b) N2 + O2 → 2 NO
25
Calor de reacció = 180,57 kJ
S + O2 → SO2
c) 20
Calor de reacció = −296,78 kJ
d) H2 + Br2 → 2 HBr 15
Calor de reacció = 71,06 kJ
Són reaccions exotèrmiques a) i c). Són reaccions endotèrmi- 10
ques b) i d).
5
6. Velocitat de les reaccions químiques
t (min)
Els alumnes tenen una visió estàtica del que és una reacció quími-
ca, així que convé insistir en els aspectes cinètics de les reaccions, 0 2 4 6 8

com són la velocitat de les reaccions i els factors que l’afecten.
a) Quant de volum de diòxid de carboni s’ha obtingut al
El curs passat es va introduir el concepte de velocitat de reac-
cap d’1,5 min, 2,5 min i 3,5 min?
ció d’una manera intuïtiva, associada a la rapidesa del canvi. En
aquest curs tindrem en compte el model cineticomolecular i la El volum de diòxid de carboni que s’obté al cap d’1,5 min és
teoria de les col·lisions. 20 cm3; al cap de 2,5 min és 24,5 cm3, i al cap de 3,5 min,
27,5 cm3.
6.1. Mesura de la velocitat d’una reacció b) Quant de temps ha de transcór­rer per a obtenir
Seria convenient insistir en el fet que la mesura de la velocitat es 5 cm3 i 20 cm3 de CO2?
pot quantificar mesurant la quantitat de producte que apareix o Per obtenir 5 cm3 són necessaris 0,4 min, i per a obtenir
la quantitat de reactiu que desapareix per unitat de temps. En la 20 cm3, 1,5 min.
reacció que es descriu en el text la substància més fàcil de mesurar
és el diòxid de carboni que es desprén, ja que és l’únic gas present c) Quin és el valor de la velocitat d’aquesta reacció du-
en la reacció. Es pot aprofitar el dibuix del marge per a explicar rant els tres primers minuts? Coincideix amb el valor
com es pot mesurar el volum de gas després en una reacció quí- de la velocitat mitjana de la reacció?
mica. La velocitat de la reacció durant els tres primers minuts
és 26,2 cm3/ 3 min = 8,7 cm3/min. No coincideix amb la
Comprensió lectora: velocitat mitjana de la reacció, que és 30,5 cm3 / 7 min =
LA VELOCITAT D'UNA EXPLOSIÓ = 4,36 cm3/min.

Solucions de les activitats

18 Descriu quatre maneres diferents de mesurar la veloci-
tat d’aquesta reacció:
Fe (s) + H2SO4 (aq) → FeSO4 (aq) + H2 (g)
La velocitat d’aquesta reacció es pot mesurar: a) mesurant la
quantitat de fer­ro que desapareix en un temps determinat; b)
mesurant la quantitat d’àcid sulfúric que es consumeix en un
temps determinat; c) la quantitat de sulfat de fer­ro (II) que es
forma en un temps d’acabat; d) la quantitat d’hidrogen que
es desprén en un temps determinat.

Unitats didàctiques  Física i Química 4t ESO

163

Solucions de les activitats
32 Si el carbó o qualsevol combustible no crema espon-
tàniament, per què diem que aquestes reaccions són
exotèrmiques?
Diem que la reacció de combustió és exotèrmica perquè es
desprén energia.
7.3.2 Aplicacions de les reaccions de combustió
Les reaccions de combustió són reaccions exotèrmiques i, encara
que en la majoria d’aquestes combustions és necessari iniciar la
reacció (amb un misto, per exemple), es produeixen de manera
espontània com les que es descriuen en el marge d’aquesta ma-
teixa pàgina.
Els alumnes han de ser capaços d’explicar els processos de com-
bustió i reconéixer les seues aplicacions tecnològiques.
Recordem que un dels criteris d’avaluació d’aquesta unitat és:
❚ Valorar la importància de les reaccions de combustió en aplica-
cions quotidianes i en la indústria, així com la seua repercussió
mediambiental.
7.3.3. Combustions i medi ambient: l’increment de
l’efecte d’hivernacle
L’efecte d’hivernacle consisteix en el calfament de l’atmosfera i de
la superfície ter­restre a causa de l’absorció de raigs infrarojos per
part dels gasos atmosfèrics. És un fenomen natural que serveix
per a mantenir constant la temperatura mitjana de l’atmosfera
i de la superfície ter­restre. La Ter­ra sense atmosfera tindria una
temperatura mitjana de −18 °C. La temperatura mitjana actual és
de 15 °C, per la qual cosa l’efecte d’hivernacle eleva la temperatu-
ra de l’aire 33 °C, cosa que facilita la vida a la Ter­ra.
El cicle del carboni ha mantingut constant fins ara la quantitat de
diòxid de carboni en l’atmosfera, però la crema de combustibles
fòssils n’ha augmentat la quantitat present en l’atmosfera. Apro-
ximadament emetem 5000 milions de tones a l’atmosfera cada
Unitats didàctiques 
171
Les reaccions químiques 5
any. Les plantes reciclen part d’aquest CO2 i els oceans dissolen
una altra part, però la major part roman en l’atmosfera alterant
el cicle del carboni. Al mateix temps, les selves tropicals que el
prenen de l’atmosfera en la fotosíntesi estan sent destruïdes. El
diòxid de carboni extra actua com una coberta que envolta la
Ter­ra i que manté la calor en el seu interior. Això es coneix com a
increment de l’efecte d’hivernacle, que causa el calfament global
del planeta i provoca un canvi climàtic.
Aquest és el moment que els alumnes facen el Llig i comprén la
ciència. Així mateix, és el moment de finalitzar la Tasca de recerca
amb la realització de l’apartat Experimenta i l’exposició dels tre-
balls elaborats pels diferents grups d’alumnes.
Solucions de les activitats
33 El desembre de 2015, 195 països es van reunir a París en
la cimera contra el canvi climàtic i van signar un acord
per a evitar el calfament global. L’objectiu és que l’aug-
ment de la temperatura mitjana del planeta al final del
segle quede molt per sota dels dos graus respecte als
nivells preindustrials. Amplia aquesta informació con-
sultant els articles de premsa d’aquestes dates.
Resposta lliure.
34 Compara els acords d’aquesta cimera amb els signats en
el Protocol de Kyoto, que va entrar en vigor el 2005.
Resposta lliure.
35 En la combustió del metà es desprenen 878 kJ per cada
mol de metà que crema. a) Escriu l’equació termoquími-
ca de combustió del metà.
CH4 + 2 O2 → CO2 + 2 H2O; calor de reacció: 878 kJ/mol
a) Esbrina l’energia que es desprén en la combustió de
32 g de metà amb l’oxigen suficient.
32 g de metà són 2 mol; per tant, es desprenen
2 mol ⋅ 878 kJ/mol = 1756 kJ.
Física i Química 4t ESO
 Energia pot

Ener
d’acti
EXERCICIS, ACTIVITATS I TASQUES Les reaccions químiques
2 NO + Cl2 5
Productes
2 NOCl
Reactius

Mecanisme d’una reacció química Aquesta reacció és exotèrmica,

Coordenada de reacció com es mostra en la gràfica.
4 Indica quins són els enllaços que es trenquen i quins els Complex activat
que es formen en les següents reaccions químiques i
explica la naturalesa de cadascun d’aquests enllaços: Energia

Energia potencial
d’activació
a) Cl2 + H2 → 2 HCl NO + O3

Enllaços que es trenquen: Cl  –  Cl (covalent), H  –  H (­covalent); Reactius

enllaços que es formen: H  –  Cl (covalent).
b) CH2 = CH2 + H2 → CH3–   CH3 NO2 + O2

Enllaços que es trenquen: C  –  H (covalent), C = C (cova-
lent), H  –  H (covalent); enllaços que es formen: C  –  H (cova-
lent), C  –  C (covalent).
c) C(grafit) + O2 → CO2
Enllaços que es trenquen: C  –  C (cristall covalent), O  –  O
(covalent); enllaços que es formen: C  –  O (covalent).
d) Mg + 2 HCl → MgCl2 + H2
Enllaços que es trenquen: Mg  –  Mg (cristall metàl·lic),
H  – Cl (covalent); enllaços que es formen: Cl  –  Mg (iònic),
H  –  H (covalent).
5 Identifica en els dibuixos següents sobre la reacció:
NO3 + CO → NO2 + CO2
+ Vertader.
a) En quines situacions s’ha produït una col·lisió efecti-
va entre les molècules de NO3 i CO i en quines no.
Només s’ha produït una col·lisió efectiva en la situació
III, perquè els reactius han xocat amb l’energia suficient
i l’orientació adequada.
b) Les raons per les quals no s’han produït col·lisions
efectives en l’altra situació o situacions.
En la situació I els reactius tenen l’orientació adequada,
però no tenen l’energia suficient i no es produeix una
col·lisió efectiva. En la situació II els reactius tenen l’ener-
gia suficient, però no l’orientació adequada i tampoc es
produeix la reacció.
6 Dibuixa una gràfica d’energia potencial en funció de la
coordenada de reacció per a la reacció entre el monòxid
de nitrogen, NO, i l’ozó, O3, per a donar diòxid de nitro-
gen, NO2, i oxigen, O2. Tin en compte que els reactius
tenen més energia que els productes i que es produeix
un complex activat, tal com mostra aquest dibuix.
Complex
activat
NO O3 NO2
O2
Productes
Coordenada de reacció
Les lleis de les reaccions químiques
7 Vols comprovar la veracitat de la llei de conservació de
la massa en el procés de maduració de la fruita. Per a
fer-ho, col·loques una poma en un plat i la peses en
una balança. La deixes diversos dies en el plat i tornes a
pesar-la.
a) Coincideixen la massa inicial i la final?
La massa inicial i final no coincideixen.
b) Quines modificacions introduiries en el teu experi-
ment o quines precaucions prendries per a tenir en
compte totes les variables possibles?
Per a evitar-ho, cal dur a terme la reacció en un recipient
tancat perquè els productes gasosos no es perden.
8 Respon vertader o fals i justifica les respostes:
a) El clorur de sodi procedent de l’aigua del mar té el
mateix percentatge de clor i de sodi que el proce-
dent d’una mina de sal gemma.
b) Els percentatges d’hidrogen i oxigen de l’aigua de
pluja són diferents dels percentatges d’aquests ele-
ments en l’aigua de l’oceà.
Fals. Els percentatges d’hidrogen i d’oxigen de l’aigua de
pluja són els mateixos que els percentatges d’aquests ele-
ments en l’aigua de l’oceà.
9 En calfar 46,4 g d’òxid de plata en un recipient obert,
queden 43,2 g de plata.
a) Quina quantitat d’oxigen s’ha després?
S’han després 3,2 g d’oxigen.
b) Què hauria ocor­regut si la reacció haguera tingut
lloc en un recipient hermètic?
Si la reacció es du a terme en un recipient hermètic, la
massa final del conjunt continuarà sent igual que la inicial.
10 Es compleix la llei de conservació de la massa si 16 g
d’oxigen reaccionen amb 2 g d’hidrogen per a donar
18 g d’aigua? Quina és la proporció d’hidrogen i oxigen
en l’aigua?
Sí que es compleix la llei de conservació de la massa.
La proporció d’hidrogen i d’oxigen en l’aigua és 1:8.

Unitats didàctiques  Física i Química 4t ESO

173
5 Les reaccions químiques
11 14 g de nitrogen reaccionen amb 3 g d’hidrogen per a
donar 17 g d’amoníac.
a) Es compleix la llei de conservació de la massa?
Sí, perquè 14 g de nitrogen més 3 g d’hidrogen donen
17 g d’amoníac.
b) Si 28 g de nitrogen reaccionen amb 6 g d’hidrogen
per a donar 34 g d’amoníac, es compleix la llei de les
proporcions definides?
Sí, perquè comparant amb les dades de l’apartat anterior,
veiem que la proporció nitrogen/hidrogen és 14/3 en els
dos casos.
c) Quin percentatge de nitrogen i d’hidrogen hi ha en
l’amoníac?
Hi ha un 82,4 % de nitrogen i un 17,6 % d’hidrogen.
d) Què ocor­re si s’intenta fer reaccionar 28 g de nitro-
gen amb 4 g d’hidrogen?
Sobraria nitrogen.
12 Troba la quantitat de carboni que reacciona amb 8 g
d’oxigen si es produeixen 11 g de diòxid de carboni.
Tres grams de carboni reaccionen amb 8 g d’oxigen per a
donar 11 g de diòxid de carboni.
Càlculs amb equacions químiques
13 Escriu i iguala les equacions d’aquestes reaccions:
a) magnesi + oxigen → òxid de magnesi
2 Mg (s) + O2 (g) → 2 MgO (s)
b) liti + oxigen → òxid de liti
4 Li (s) + O2 (g) → 2 Li2O (s)
c) carbonat de coure(II) → òxid de coure(II) + diòxid de
carboni
CuCO3 (s) → CuO (s) + CO2 (g)
d) metà + aigua → diòxid de carboni + hidrogen
CH4 (g) + 2 H2O (l) → CO2 (g) + 4 H2 (g)
e) carboni + diòxid de carboni → monòxid de
carboni
C (g) + CO2 (g) → 2 CO (g)
f) sulfur de coure(I) + oxigen → coure + diòxid de sofre
Cu2S (s) + O2 (g) → 2 Cu (s) + SO2 (g)
14 Ajusta les següents equacions químiques:
a) H2 (g) + Br2 (g) → HBr (g)
H2 (g) + Br2 (g) → 2 HBr (g)
b) CO (g) + O2 (g) → CO2 (g)
2 CO (g) + O2 (g) → 2 CO2 (g)
c) CH4 (g) + O2 (g) → CO2 (g) + H2O (g)
CH4 (g) + 2 O2 (g) → CO2 (g) + 2 H2O (g)
15 El propà, CH3−CH2−CH3, reacciona amb l’oxigen en una
combustió en la qual es desprenen diòxid de carboni,
CO2, i aigua, H2O. Escriu l’equació química ajustada
d’aquesta reacció.
C3H8 (g) + 5 O2 (g) → 3 CO2 (g) + 4 H2O (g)
Unitats didàctiques 
174
EXERCICIS, ACTIVITATS I TASQUES
16 L’aigua es descompon per electròlisi en hidrogen i oxi-
gen. Escriu l’equació igualada d’aquesta reacció quími-
ca.
2 H2O (l) → 2 H2 (g) + O2 (g)
17 Indica quanta massa de magnesi reaccionarà comple-
tament amb 32 g de sofre, sabent que aquestes dues
substàncies reaccionen segons l’equació següent:
Mg (s) + S (s) → MgS (s)
32 g de sofre és 1 mol de sofre, que reacciona amb 1 mol de
magnesi, és a dir, amb 24,3 g de magnesi.
18 El triòxid de sofre, SO3, s’obté a partir del diòxid de so-
fre, SO2, d’acord amb aquesta equació (no igualada):
SO2 (g) + O2 (g) → SO3 (g)
a) Iguala l’equació química.
2 SO2 (g) + O2 (g) → 2 SO3 (g)
b) Calcula el valor de la massa de SO2 que es requereix
perquè reaccione completament amb 32 g de O2.
32 g de O2 són 1 mol de O2, i d’acord amb l’equació igua-
lada, 1 mol d’oxigen reacciona amb 2 mol de diòxid de
sofre, és a dir, amb 128 g d’aquesta substància.
c) Determina la quantitat de massa de triòxid de sofre
que s’obté en el cas anterior.
32 g de O2 equivalen a 1 mol de O2; per tant, s’obtenen
2 mol de triòxid de sofre, és a dir, 160 g d’aquesta subs-
tància.
d) Troba el valor de volum de SO3 que s’obté si reaccio-
nen completament 22,4 L de SO2 a 0 °C i 1 atm.
S’obtenen 22,4 L de SO3 en condicions normals, és a dir,
a 1 atm i 0 °C.
19 19 En la indústria, el clorur d’hidrogen s’obté fent reac-
cionar hidrogen i clor. Escriu l’equació química ajustada
d’aquesta reacció.
Cl2(g) + H2(g) → 2 HCl.
20 L’equació química igualada de la reacció d’oxidació del
fer­ro és:
4 Fe (s) + 3 O2 (g) → 2 Fe2O3 (s)
Quanta massa d’òxid de fer­ro(III) es produeix en oxidar
completament 112 g de fer­ro?
En oxidar 112 g de fer­ro (2 mol) s’obté 1 mol, és a dir, 160 g
d’òxid de fer­ro(III).
21 L’equació química igualada de la reacció de combustió
del butà és:
2 C4H10 (g) + 13 O2 (g) → 8 CO2 (g) + 10 H2O (g)
Quant de volum d’oxigen ha d’utilitzar-se per a la com-
bustió completa d’1 kg de butà?
Per a la combustió d’1 kg de butà (1000 / 58 = 17,24 mol)
són necessaris 6,5 ⋅ 17,24 = 112 mol de O2, és a dir,
112 mol ⋅ 22,4 L/mol = 2 510 L d’oxigen.
Física i Química 4t ESO
EXERCICIS, ACTIVITATS I TASQUES
22 El carbonat de calci, CaCO3, es descompon a tempera-
tura elevada en òxid de calci, CaO, i diòxid de carboni,
CO2.
a) Escriu l’equació química ajustada.
CaCO3 (s) → CaO (s) + CO2 (g)
b) Calcula la quantitat de massa de carbonat de calci
necessària per a obtenir 1000 kg d’òxid de calci.
Per l’estequiometria de la reacció, 1 mol de carbonat de
calci es descompon per a donar 1 mol d’òxid de calci. És
a dir, amb 100 g de carbonat s’obtenen 56 g d’òxid de
calci.
100g carbonat X g carbonat
=
56g òxid 1000g òxid
Per tant, per a obtenir 1000 kg d’òxid de calci necessitem
1785,7 kg de carbonat de calci.
c) Calcula el valor del volum de diòxid de carboni que
es desprén en condicions normals de pressió i tempe-
ratura, segons l’apartat anterior.
1000 kg de CaO són 1000 / 0,056 = 17 857,14 mol. És a
dir, s’obtenen 17 857,14 mol de CO2.
Sabem que 1 mol de qualsevol gas ocupa 22,4 L en con-
dicions normals; per tant, obtindrem 400 kL de diòxid de
carboni.
23 En la mateixa reacció de l’activitat anterior:
a) Calcula la massa de carbonat de calci necessària per
a obtenir 140 kg d’òxid de calci.
La massa molar del carbonat de calci és de 100 g/mol,
mentre que la de l’òxid de calci és de 56 g/mol; per tant,
es necessiten 250 kg de carbonat de calci.
b) Calcula la quantitat d’òxid de calci que s’obté en la
descomposició de 100 kg de carbonat de calci.
S’obtenen 56 kg d’òxid de calci.
24 Calcula els valors dels volums, mesurats en condicions
normals, d’hidrogen i oxigen que s’obtenen en la des-
composició de 180 g d’aigua.
180 g d’aigua són 10 mol d’aigua. En la descomposició
de 10 mol d’aigua s’obtenen 224 L d’hidrogen i 112 L d’oxi-
gen.
25 Tots els hidrocarburs, en cremar-se en l’aire, produeixen
diòxid de carboni i aigua. Calcula la quantitat de vo-
lum d’oxigen necessari, mesurat en condicions normals
Unitats didàctiques 
175
Les reaccions químiques 5
de pressió i temperatura, per a la combustió completa
del gas butà contingut en una bombona de 12,5 kg.
L’equació de la reacció és:
2 C4H10 (g) + 13 O2 (g) → 8 CO2 (g) + 10 H2O (g)
Per l’estequiometria de la reacció, 2 mol de butà es cremen
amb 13 mol d’oxigen.
I sabem que 12,5 kg de butà equivalen a 12 500 g/
58 g/mol = 215,5 mol, que reaccionaran amb 13 ⋅ 215,5 / 2 =
= 1400,86 mol de O2. Com que cada mol ocupa 22,4 L, es
necessiten 31 379 L d’oxigen.
26 Calcula el valor del volum d’hidrogen que es desprén en
fer reaccionar 6,54 g de zinc amb la quantitat suficient
d’àcid clorhídric, a 0 °C i 1 atm.
L’equació química (no ajustada) d’aquesta reacció és:
Zn (s) + HCl (aq) → ZnCl2 (aq) + H2 (g)
La reacció ajustada és:
Zn (s) + 2 HCl (ac) → ZnCl2 (ac) + H2 (g)
6,54 g de zinc són 0,1 mol de zinc. Com que 0,1 mol de
zinc produeixen 0,1 mol d’hidrogen, es desprendran 2,24 L
d’hidrogen.
27 El sodi reacciona violentament amb l’aigua: es desprén
hidrogen gas i es forma hidròxid de sodi. Si reaccionen
1 g de sodi amb la quantitat necessària d’aigua, calcula
la massa del NaOH produït segons l’equació:
2 Na (s) + 2 H2O (l) → 2 NaOH (aq) + H2 (g)
Per l’estequiometria de la reacció, i tenint en compte les mas-
ses moleculars,46 g de sodi reaccionen amb 36 g d’aigua per
a donar 80 g d’hidròxid i 2 g d’hidrogen. Llavors, 1 g de sodi
donarà 80/ 46 = 1,74 g d’hidròxid de sodi.
28 En la reacció de l’alumini amb l’oxigen per a donar òxid
d’alumini s’han utilitzat 81 g d’alumini.
a) Escriu l’equació química ajustada de la reacció.
4 Al (s) + 3 O2 (g) → 2 Al2 O3 (s)
b) Quant de volum d’oxigen, a 0 °C i 1 atm, és necessari
per a oxidar per complet l’alumini?
81 g de Al són 3 mol de Al, que s’oxidaran amb 3 ⋅ 3 / 4 =
= 2,25 mol d’oxigen, és a dir, 50,4 L mesurats en condi-
cions normals (1 atm i 0 °C).
c) Quina quantitat d’òxid d’alumini s’obté?
Amb 3 mol d’alumini s’obtindran 1,5 mol d’òxid d’alumi-
ni, és a dir, 1,5 mol ⋅ 102 g/mol = 153 g d’òxid alumini.
Física i Química 4t ESO
5 Les reaccions químiques
5 +
EXERCICIS, ACTIVITATS I TASQUES
29 L’amoníac es descompon en nitrogen i hidrogen,
ambdós en estat gasós.
a) Escriu l’equació química ajustada de la reacció.
b) Calcula el valor del volum de H2 que es desprén a 0 °C i
1 atm en la descomposició de 68 g de NH3.
c) Calcula el volum de nitrogen que es desprén en aquestes
mateixes condicions.
Solució: b) 134,4 L; c) 44,8 L
30 Quan el zinc reacciona amb l’àcid clorhídric, s’obté clo-
rur de zinc i es desprén hidrogen:
a) Escriu i equilibra l’equació química.
b) Quina quantitat de HCl cal perquè reaccione amb 1 mol
de zinc?
c) Quant de volum d’hidrogen es produirà a partir de la
reacció completa de 20 g de zinc?
Solució: b) 2 mol; c) 6,72 L
31 El carbonat de coure(II) es descompon, per acció de la
calor, d’acord amb la següent equació química:
CuCO3 (s) → CuO (s) + CO2 (g)
a) Si es descomponen 31 g de carbonat de coure, quin va-
lor de massa de diòxid de carboni s’obté?
b) Quant de volum d’aquest gas s’obté, mesurat a 0 °C i
1 atm?
c) Quina quantitat d’òxid de coure en resulta?
Solució: a) 11 g; b) 5,6 L; c) 0,25 mol.
32 Quin és el valor de la molaritat d’una dissolució de cer-
ta substància si s’han dissolt 0,75 mol de solut en un
dissolvent fins a tenir 100 mL de dissolució?
33 Calcula la molaritat d’una dissolució aquosa de bromur
de potassi, KBr, preparada dissolent 39,6 g de bromur
de potassi en aigua fins a un volum final de 600 mL.
34 Quanta massa de clorur de sodi, NaCl, és necessari
dissoldre en 250 mL d’aigua per a tenir una dissolució
0,25 M?
35 Quina quantitat de substància en mol hi ha dissolta en
500 mL d’una dissolució 0,45 M d’àcid clorhídric, HCl?
36 Quanta massa d’hidròxid de sodi, NaOH, cal dissol-
dre en aigua per a preparar 100 mL d’una dissolució
0,25 M?
Solució: 1 g
37 Quin és el valor de la molaritat d’una dissolució d’àcid
sulfúric, H2SO4, preparada dissolent 4,9 g d’àcid en ai-
gua fins a un volum final de dissolució de 750 mL?
Solució: 0,07 M
38 Quanta massa d’hidròxid de magnesi, Mg(OH)2, es ne-
cessita per a preparar 1 L de dissolució aquosa 0,15 M?
Solució: 8,7 g
39
Esbrina la molaritat d’una dissolució que s’ha preparat
diluint 23 g d’etanol, CH3−CH2OH, en aigua fins a un
volum final de dissolució de 250 mL.
Solució: 2 M
120 Química
29 L’amoníac es descompon en nitrogen i hidrogen, amb-
dós en estat gasós.
a) Escriu l’equació química ajustada de la reacció.
2 NH3 (g) → N2 (g) + 3 H2 (g)
b) Calcula el valor del volum de H2 que es desprén a 0 °C i
1 atm en la descomposició de 68 g de NH3.
68 g d’amoníac són 4 mol d’aquest, amb la qual cosa es
desprenen 6 mol d’hidrogen, és a dir, 134,4 L mesurats
en condicions normals de pressió i temperatura (1 atm i
0 °C).
c) Calcula el volum de nitrogen que es desprén en
aquestes mateixes condicions.
Es desprenen 2 mol de nitrogen, és a dir, 44,8 L de nitro-
gen mesurats en condicions normals de pressió i tempe-
ratura.
30 Quan el zinc reacciona amb l’àcid clorhídric, s’obté clo-
rur de zinc i es desprén hidrogen:
a) Escriu i equilibra l’equació química.
Zn (s) + 2 HCl (ac) → ZnCl2 (ac) + H2 (g)
b) Quina quantitat de HCl cal perquè reaccione amb
1 mol de zinc?
Per a reaccionar amb un mol de zinc es necessiten 2 mol
de HCl.
c) Quant de volum d’hidrogen es produirà a partir de
la reacció completa de 20 g de zinc?
La massa molar del zinc és de 65,37 g/mol; per tant, 20 g
de zinc són 0,306 mol, que produiran 0,306 mol d’hidro-
Unitats didàctiques 
EXERCICIS, ACTIVITATS I TASQUES
www
40 El nitrat de plata, AgNO3, en dissolució aquosa reac- 47 L’hidrogen i el clor reaccionen per a donar clorur 2. Inclina el matràs de manera que els dos reactius entren
ciona amb el sulfur de sodi, Na2S, en dissolució aquosa d’hidrogen gasós. La reacció ajustada és: en contacte. Has de posar en funcionament el cronòme-
per a donar sulfur de plata més nitrat de sodi. Calcula tre en aquell moment.
H2 (g) + Cl2 (g) → 2 HCl (g)
el valor del volum de dissolució 0,1 M de nitrat de pla- Observa que l’hidrogen que es produeix comença a bambo-
ta necessari per a reaccionar exactament amb 200 mL En aquesta reacció es desprenen 184 kJ. llejar i, a mesura que arriba al tub, l’èmbol de la xeringa es
de dissolució de sulfur de sodi 0,1 M. a) Es tracta d’una reacció exotèrmica o endotèrmica? desplaça i permet mesurar el gas arreplegat.
Solució: 400 mL b) Calcula el valor de l’energia que es desprén en la forma-
Èmbol
ció d’1 mol de clorur d’hidrogen gasós.
41 El zinc reacciona amb l’àcid clorhídric produint clorur
de zinc i desprenent gas hidrogen. Troba la quantitat c) Dibuixa el diagrama d’energia aproximat per a aquesta
de zinc, en mol, que cal per a reaccionar completament reacció.
amb 100 mL d’una dissolució d’àcid clorhídric 0,5 M. HCl diluït
48 Quan el carboni reacciona amb l’oxigen (reacció de en el tub hidrogen
Solució: 0,025 mol combustió) es forma diòxid de carboni i es desprén d’assaig gasós
42 energia. L’equació termoquímica de la reacció és:
L’etanol reacciona amb l’àcid etanoic (àcid acètic) per
C (s) + O2 (g) → CO2 (g)
a donar etanoat d’etil (acetat d’etil) i aigua. Quant de
volum d’una dissolució 0,2 M d’etanol és necessari per Calor de reacció = −393,52 kJ/mol tires de
a reaccionar exactament amb 150 mL d’una dissolució
a) Classifica aquesta reacció com a exotèrmica o endotèrmica. magnesi en
d’àcid etanoic 0,4 M? el fons del matràs
Solució: 300 mL b) Calcula l’energia que es desprén si 1 kg de carboni reac-
ciona amb la quantitat necessària d’oxigen. Amb un cronòmetre, mesurem el temps en funció del vo-
43 L’àcid nítric reacciona amb l’hidròxid d’amoni, NH4OH, lum d’hidrogen arreplegat i obtenim els resultats de la
per a donar nitrat d’amoni i aigua. Calcula el valor del 49 El metà i el butà són dos gasos combustibles. En la taula:
volum d’àcid nítric 0,01 M necessari perquè reaccione combustió del metà es desprenen 890 kJ/mol i en la
del butà, 2876 kJ/mol. Si es crema 1 kg de cadascun t (min) 0 1 2 3 4 5 6
completament amb 250 mL d’hidròxid d’amoni 0,05 M.
d’aquests combustibles, en quin cas es desprén més
Solució: 1,25 L VH2 (cm3) 0 14 25 33 38 40 40
energia?
a) Representa els valors en una gràfica volum d’hidrogen-
Reaccions químiques i energia 50 Analitza aquests diagrames d’energia potencial i indica si
temps. Quines conclusions n’extraus?
corresponen a reaccions exotèrmiques o endotèrmiques.
44 L’equació termoquímica per a la reacció de formació de b) Quin és el valor de la velocitat mitjana de la reacció ex-
H2O (g) a partir dels seus elements és la següent: Complex activat
pressada en volum d’hidrogen per unitat de temps?
2 H2 (g) + O2 (g) → 2 H2O (g) c) Quan es pot dir que la reacció ha finalitzat?
Calor de reacció = −2 · 241,8 kJ d) Es pot assegurar que la velocitat d’una reacció química és
Energia potencial
d’activació
constant en el temps?
Energia
Calcula la quantitat d’energia que es desprén en reaccionar
1 g d’hidrogen amb la quantitat necessària d’oxigen. 52 Respon a les qüestions següents utilitzant la gràfica de
2 NO + Cl2
Solució: −120,9 kJ la reacció del magnesi i l’àcid clorhídric:
Productes
45
2 NOCl a) Quant de volum d’hidrogen s’ha obtingut al cap
Respon vertader o fals i justifica la resposta:
Reactius d’1,5 min, 2,5 min i 3,5 min?
a) Una reacció endotèrmica és aquella en la qual es desprén Coordenada de reacció
energia. b) Quant de temps ha de transcórrer per a obtenir 5 cm3
d’hidrogen i 20 cm3 d’hidrogen?
b) En una reacció exotèrmica l’energia es considera, per Complex activat
conveni, negativa. c) Quin és el valor de la velocitat d’aquesta reacció durant
Energia
els tres primers minuts?
c) L’equació química que inclou la calor de reacció rep el
Energia potencial
d’activació
nom d’equació termoquímica. Coincideix amb el de la velocitat mitjana de la reacció?
NO + O3
d) L’energia d’enllaç és l’energia necessària per a formar un Solució: a) 20 cm3; 30 cm3; 36 cm3;
Reactius
mol d’enllaç entre dos àtoms. b) 0,4 min; 1,5 min; c) 11 cm3/min
e) L’energia d’activació és l’energia necessària perquè la re- NO2 + O2 53 En el dispositiu de l’activitat 51, substituïm la tira de
acció puga començar. Productes magnesi per la mateixa massa de magnesi en pols
f) En una reacció exotèrmica, els productes tenen un nivell Coordenada de reacció (augmentem la superfície de contacte) i repetim tots
els passos.
d’energia inferior al dels reactius.
g) En una reacció endotèrmica, els productes tenen un ni- a) Com creus que serà la velocitat de la reacció en aquest
cas, comparant-la amb l’activitat anterior?
vell d’energia inferior al dels reactius. Velocitat de les reaccions químiques
b) Obtenim els resultats d’aquesta taula.
46 Dibuixa els diagrames d’energia potencial d’una reac- 51 La reacció entre el magnesi i l’àcid clorhídric és:
ció exotèrmica i d’una reacció endotèrmica i indica en
Mg (s) + 2 HCl (aq) → MgCl2 (s) + H2 (g) t (min) 0 1 2 3 4
els dos casos:
En aquesta, l’hidrogen gasós és la substància més fàcil de VH2 (cm3) 0 18 34 40 40
a) Les variables dels eixos d’ordenades i abscisses.
mesurar, ja que és l’únic gas en la reacció.
b) La situació dels reactius i els productes. Representa els valors en una gràfica volum d’hidrogen-
1. Utilitza un dispositiu com el del dibuix. Col·loca en el
c) L’energia d’activació. fons una tira de magnesi i en el tub d’assaig, àcid clor- temps.
d) L’energia despresa o absorbida. hídric diluït. c) És correcta la teua hipòtesi?
5. Les reaccions químiques 121
gen; és a dir, 6,85 L d’hidrogen mesurats en condicions
normals.
31 El carbonat de coure(II) es descompon, per acció de la
calor, d’acord amb la següent equació química:
CuCO3 (s) → CuO (s) + CO2 (g)
a) Si es descomponen 31 g de carbonat de coure, quin
valor de massa de diòxid de carboni s’obté?
La massa molar del carbonat és de 123,5 g; per tant,
31 g de CuCO3 són 0,25 mol, que per descomposició do-
nen lloc a 0,25 mol de CO2; és a dir, 11 g de CO2.
b) Quant de volum d’aquest gas s’obté, mesurat a 0 °C
i 1 atm?
S’obtenen 0,25 ⋅ 22,4 = 5,6 L de diòxid de carboni.
c) Quina quantitat d’òxid de coure en resulta?
S’obtenen 0,25 mol d’òxid de coure(II).
32 Quin és el valor de la molaritat d’una dissolució de certa
substància si s’han dissolt 0,75 mol de solut en un dissol-
vent fins a tenir 100 mL de dissolució?
La molaritat de la dissolució és 0,75 mol/0,1 L = 7,5 M.
33 Calcula la molaritat d’una dissolució aquosa de bromur
de potassi, KBr, preparada dissolent 39,6 g de bromur
de potassi en aigua fins a un volum final de 600 mL.
39,6 g/119 g/mol = 0,333 mol; 0,333 mol/0,6 L = 0,55 M.
34 Quanta massa de clorur de sodi, NaCl, és necessari dis-
soldre en 250 mL d’aigua per a tenir una dissolució
0,25 M?
Física i Química 4t ESO
176
EXERCICIS, ACTIVITATS I TASQUES
La quantitat, en mol, de NaCl serà 0,25 M ⋅ 0,25 L =
= 0,0625 mol. Multiplicant per la massa molar obtenim que
és necessari dissoldre 3,65 g de NaCl en 250 mL d’aigua per
a tenir una dissolució 0,25 M.
35 Quina quantitat de substància en mol hi ha dissolta en
500 mL d’una dissolució 0,45 M d’àcid clorhídric, HCl?
0,45 mol/L ⋅ 0,5 L = 0,225 mol de HCl.
36 Quanta massa d’hidròxid de sodi, NaOH, cal dissol-
dre en aigua per a preparar 100 mL d’una dissolució
0,25 M?
0,25 M ⋅ 0,1 L = 0,025 mol. És necessari 0,025 mol ⋅ 40 g/mol =
= 1 g de NaOH per a preparar 100 mL una dissolució 0,25 M.
37 Quin és el valor de la molaritat d’una dissolució d’àcid
sulfúric, H2SO4, preparada dissolent 4,9 g d’àcid en ai-
gua fins a un volum final de dissolució de 750 mL?
4,9 g /98 g/mol = 0,05 mol;
0,05 mol/ 0,75 L = 0,067 M.
38 Quanta massa d’hidròxid de magnesi, Mg(OH)2, es ne-
cessita per a preparar 1 L de dissolució aquosa 0,15 M?
Són necessaris 0,15 mol, és a dir, 0,15 ⋅ 57 = 8,6 g de h
­ idròxid
de magnesi.
39 Esbrina la molaritat d’una dissolució que s’ha preparat
diluint 23 g d’etanol, CH3−CH2OH, en aigua fins a un
volum final de dissolució de 250 mL.
23 g són 0,5 mol d’etanol. La molaritat de la dissolució és 0,5
mol/ 0,25 L = 2 M.
40 El nitrat de plata, AgNO3, en dissolució aquosa reac-
ciona amb el sulfur de sodi, Na2S, en dissolució aquosa
per a donar sulfur de plata més nitrat de sodi. Calcula
el valor del volum de dissolució 0,1 M de nitrat de plata
necessari per a reaccionar exactament amb 200 mL de
dissolució de sulfur de sodi 0,1 M.
La quantitat demanada de sulfur és 200 mL ⋅ 0,1 M = 0,02 mol.
400 mL de dissolució 0,1 M de nitrat de plata reaccionen
exactament amb 200 mL de dissolució 0,1 M de sulfur de
sodi.
41 El zinc reacciona amb l’àcid clorhídric produint clorur
de zinc i desprenent gas hidrogen. Troba la quantitat
de zinc, en mol, que cal per a reaccionar completament
amb 100 mL d’una dissolució d’àcid clorhídric 0,5 M.
La reacció ajustada és Zn + 2 HCl → ZnCl2 + H2, i la quantitat
de clorhídric que reacciona és 0,1 L ⋅ 0,5 mol/L = 0,05 mol.
La quantitat de zinc necessària és 0,025 mol.
42 L’etanol reacciona amb l’àcid etanoic (àcid acètic) per
a donar etanoat d’etil (acetat d’etil) i aigua. Quant de
volum d’una dissolució 0,2 M d’etanol és necessari per
a reaccionar exactament amb 150 mL d’una dissolució
d’àcid etanoic 0,4 M?
C2H6O + C2H4O2 → C4H8O2 + H2O; la quantitat d’etanoic és
0,15 ⋅ 0,4 mol/L = 0,06 mol. Es necessiten 0,06 mol d’etanol,
és a dir, 300 mL d’etanol 0,2 M.
Unitats didàctiques 
177
Les reaccions químiques 5
43 L’àcid nítric reacciona amb l’hidròxid d’amoni, NH4OH,
per a donar nitrat d’amoni i aigua. Calcula el valor del
volum d’àcid nítric 0,01 M necessari perquè reaccione
completament amb 250 mL d’hidròxid d’amoni 0,05 M.
HNO3 + NH4OH → NH3NO3 + H2O
La quantitat d’hidròxid és 0,25 L ⋅ 0,05 M = 0,0125 mol; es
necessiten 1,25 L d’àcid nítric 0,01 M.
Reaccions químiques i energia
44 L’equació termoquímica per a la reacció de formació de
H2O (g) a partir dels seus elements és la següent: 2 H2 (g)
+ O2 (g) → 2 H2O (g) Calor de reacció = −2 ⋅ 241,8 kJ. Cal-
cula la quantitat d’energia que es desprén en reaccionar
1 g d’hidrogen amb la quantitat necessària d’oxigen.
1 g d’H2 suposa 0,5 mol. Quan reacciona 1 g d’hidrogen es
desprenen 2 ⋅ 241,8 kJ / 4 = 120,9 kJ.
45 Respon vertader o fals i justifica la resposta:
a) Una reacció endotèrmica és aquella en la qual es
desprén energia.
Fals. Una reacció endotèrmica és aquella en la qual s’ab-
sorbeix energia.
b) En una reacció exotèrmica l’energia es considera,
per conveni, negativa.
Vertader.
c) L’equació química que inclou la calor de reacció rep
el nom d’equació termoquímica.
Vertader.
d) L’energia d’enllaç és l’energia necessària per a for-
mar un mol d’enllaç entre dos àtoms.
Vertader.
e) L’energia d’activació és l’energia necessària perquè
la reacció puga començar.
Fals. L’energia d’activació és l’energia mínima necessària
perquè reaccionin dues partícules que xoquen amb
l’orientació adequada
f) En una reacció exotèrmica, els productes tenen un
nivell d’energia inferior al dels reactius.
Vertader.
g) En una reacció endotèrmica, els productes tenen un
nivell d’energia inferior al dels reactius.
Fals. En una reacció endotèrmica, els productes tenen un
nivell d’energia superior al dels reactius.
46 Dibuixa els diagrames d’energia potencial d’una reac-
ció exotèrmica i d’una reacció endotèrmica i indica en
els dos casos:
a) Les variables dels eixos d’ordenades i abscisses.
b) La situació dels reactius i els productes.
c) L’energia d’activació.
d) L’energia despresa o absorbida.
Física i Química 4t ESO
5 Les reaccions químiques EXERCICIS, ACTIVITATS I TASQUES

L’energia d’activació és l’energia mínima necessària per a En la combustió d’1 kg de metà es desprenen 55625 kJ, i
trencar alguns enllaços dels reactius i que la reacció puga en la combustió d’1 kg de butà es desprenen 49586 kJ. Es
començar. La gràfica de dalt cor­respon a una reacció exotèr- desprén més energia en la combustió del metà.
mica, i la de baix, a una d’endotèrmica: 50 Analitza aquests diagrames d’energia potencial i indica
si cor­responen a reaccions exotèrmiques o endotèrmi-
E (kJ)
energia ques.
d’activació
Complex activat
reactius
energia
despresa

Energia potencial

d’activació
productes

Energia
coordenada de reacció
2 NO + Cl2
E (kJ) energia Productes
2 NOCl
d’activació
Reactius
productes
Coordenada de reacció
energia
abrsobida
Complex activat
reactius

coordenada de reacció Energia

Energia potencial
d’activació
47 L’hidrogen i el clor reaccionen per a donar clorur d’hi- NO + O3
drogen gasós. La reacció ajustada és: Reactius

H2 (g) + Cl2 (g) → 2 HCl (g)

En aquesta reacció es desprenen 184 kJ. NO2 + O2

a) Es tracta d’una reacció exotèrmica o endotèrmica?
És una reacció exotèrmica.
b) Calcula el valor de l’energia que es desprén en la
formació d’1 mol de clorur d’hidrogen gasós.
En la formació d’1 mol de HCl gasós es desprenen 92 kJ.
c) Dibuixa el diagrama d’energia aproximat per a
aquesta reacció.
Productes
Coordenada de reacció
El primer diagrama cor­respon a una reacció endotèrmica, i el
segon diagrama, a una reacció exotèrmica.
Velocitat de les reaccions químiques
51 La reacció entre el magnesi i l’àcid clorhídric és:
Mg (s) + 2 HCl (aq) → MgCl2 (s) + H2 (g)

E (kJ) En aquesta, l’hidrogen gasós és la substància més fàcil

energia de mesurar, ja que és l’únic gas en la reacció.
H2 + Cl2 d’activació
reactius 1. Utilitza un dispositiu com el del dibuix. Col·loca en
energia 184 kJ el fons una tira de magnesi, i en el tub d’assaig, àcid
despresa 2 HCl clorhídric diluït.
productes
2. Inclina el matràs de manera que els dos reactius
coordenada de reacció entren en contacte. Has de posar en funcionament el
cronòmetre en aquest moment. Observa que l’hidro-
48 Quan el carboni reacciona amb l’oxigen (reacció de
gen que es produeix comença a bambollejar i, a mesura
combustió) es forma diòxid de carboni i es desprén que ar­riba al tub, l’èmbol de la xeringa es desplaça i
energia. L’equació termoquímica de la reacció és: permet mesurar el gas ar­replegat.
C (s) + O2 (g) → CO2 (g)

Calor de reacció = −393,52 kJ/mol Èmbol

a) Classifica aquesta reacció com a exotèrmica o

­endotèrmica.
HCl diluït
Aquesta reacció és endotèrmica. en el tub hidrogen
b) Calcula l’energia que es desprén si 1 kg de carboni d’assaig gasós

reacciona amb la quantitat necessària d’oxigen.
1000 g/12 g/mol = 83,33 mol; 393,52 kJ/mol ⋅ 83,33 mol =
= 32 793,33 kJ. tires de
magnesi en
49 El metà i el butà són dos gasos combustibles. En la com-
el fons del matràs
bustió del metà es desprenen 890 kJ/mol, i en la del
butà, 2 876 kJ/mol. Si se sotmet a combustió 1 kg de ca-
dascun d’aquests combustibles, en quin cas es desprén
més energia?

Unitats didàctiques  Física i Química 4t ESO

178