U6 |Reaccions i equacions químiques

Reaccions i equacions químiques

Tipus de reaccions químiques
Energia de les reaccions químiques
Velocitat de les reaccions químiques

1
U6 |Reaccions i equacions químiques

Reacció química: Reagrupació d’àtoms que, ordenant-se de manera diferent

de com estaven inicialment, constitueixen noves substàncies pures.

Equació química: Representació simbòlica d’un procés real que ens indica el
balanç de matèria d’aquest procés.

2
3
It's Elemental - Balancing Act! (jlab.org)

4
5
U6 |Reaccions i equacions químiques

Classificació elemental
Reaccions de combinació
Reaccions de descomposició
Reaccions de substitució o desplaçament
Reaccions de doble desplaçament

Classificació per la naturalesa de la reacció

Reaccions àcid - base
Reaccions de precipitació
Reaccions d’oxidació - reducció

6
U6 |Reaccions i equacions químiques

Classificació elemental

Des del punt de vista elemental i general les reaccions químiques es poden
classificar en:

a) Reaccions de combinació. Reaccions en les que dos o més elements o

compostos formen, al reaccionar, un únic compost.
Na2O(s) + H2O(l) → 2 NaOH(ac)

b) Reaccions de descomposició. Reaccions en les que s’obtenen dos o més

espècies químiques, a partir d’ un compost determinat.
CaCO(s) → CaO(s) + CO2(g)
c) Reaccions de substitució o desplaçament. Reaccions en les que un
element desplaça a un altre d’un compost.
2 Al(s) + 6 HCl(ac) → 2 AlCl3(ac) + 3 H2(g)

d) Reaccions de doble desplaçament. Reaccions en les que dos elements es

desplacen mútuament a partir dels seus compostos.
AgNO3(ac) + NaCl(ac) → NaNO3(ac) + AgCl(s)
7
8
9
10
11
12
13
14
15
U6 |Reaccions i equacions químiques

Classificació elemental
Reaccions de combinació
Reaccions de descomposició
Reaccions de substitució o desplaçament
Reaccions de doble desplaçament

Classificació per la naturalesa de la reacció

Reaccions àcid - base
Reaccions de precipitació
Reaccions d’oxidació - reducció

16
U6 |Reaccions i equacions químiques
Classificació per la naturalesa de la reacció

1. Reaccions de combustió
La combustió és una reacció química, exotèrmica i redox, d’un combustible
amb un comburent, que produeix calor i també, en moltes ocasiona, llum en
forma de flama.

2. Reaccions de precipitació

Les reaccions e precipitació son reaccions químiques que tenen lloc en

dissolució aquosa i es caracteritzen per la formació d’un precipitat (un producte
sòlid i insoluble que se separa de la dissolució) Solen ser de doble
desplaçament.

17
U6 |Reaccions i equacions químiques

Equació molecular

18
U6 |Reaccions i equacions químiques
Equació iònica

Els ions K+ i els ions NO3- són contraions o ions espectadors.

19
U6 |Reaccions i equacions químiques

NaCl(ac) + AgNO3(ac) → NaNO3(ac) + AgCl(s) ↓

El precipitat groc és de iodur de plata.

20
U6 |Reaccions i equacions químiques

21
U6 |Reaccions i equacions químiques

Marxa analítica

Una marxa analítica és un esquema de reaccions químiques que serveix per

identificar quins ions hi ha en una mescla. S’ha de tenir en compte quins
reactius hi intervenen i les condicions d’acidesa i de temperatura que es
necessiten perquè tingui lloc una reacció determinada.

3. Reaccions àcid-base
-Els àcids són substàncies amb sabor agre, solubles en aigua, corrosives i,
en dissolució, solen ser bons dissolvents. Els àcids, canvien el color dels
indicadors àcid-base, reaccionen amb bases, amb alguns metalls (Fe, Mg,
Zn, ...) formen hidrogen gasós i amb carbonats i hidrogencarbonats
desprenen CO2.
-Les bases són substàncies amargants i de tacte oliós; són solubles en
aigua, corrosives i, en dissolució aquosa, desgreixen i condueixen el
corrent elèctric; també canvien el color dels indicadors àcid-base i
reaccionen amb els àcids.
22
U6 |Reaccions i equacions químiques
3.1. Teoria àcid-base segons Arrhenius
L’any 1884, Arrhenius va formular la primera teoria quantitativa d’àcids i bases
en desenvolupar la seva teoria electrolítica o dissociació iònica.

1. Els electròlits són substàncies que, en dissolució aquosa, s’ionitzen o es

dissocien en cations i anions, cosa que fa que la dissolució sigui capaç de
conduir el corrent elèctric.

NaCl (aq) Na+(aq)+Cl-(aq)

NaCl (s) No condueix el corrent elèctric

2. No tots els electròlits es dissocien totalment en dissoldre’s en aigua.

-Electròlits forts: en solució aquosa, es dissocien totalment en els

seus ions

-Electròlits febles: en solució aquosa es dissocien parcialment en els

seus ions.

23
U6 |Reaccions i equacions químiques

Per tant, segons Arrhenius:

Un àcid és una substància capaç d’alliberar ions H+ quan està en dissolució

aquosa. Per exemple:

Una base és una substància capaç d’alliberar OH- quan està en dissolució
aquosa. Per exemple:

24
U6 |Reaccions i equacions químiques

Àcids forts: totalment dissociats

Àcids febles: parcialment dissociats

Bases fortes: totalment dissociades

Hidròxids dels metalls alcalins i alcalinoterris

Bases febles: parcialment dissociades

NH3, Na2CO3, etc

25
U6 |Reaccions i equacions químiques

La teoria d’Arrhenius és limitada perquè:

-Només s’aplica a dissolucions aquoses i, en canvi, es coneixen moltes

substàncies que es comporten com a àcids o com a bases en absència
d’aigua

-Algunes substàncies tenen caràcter àcid, però no tenen protons (H+) en la

seva molècula, com per exemple, CO2 i SO2. També hi ha substàncies que
tenen caràcter bàsic i no tenen OH- en la seva molècula, com ara NH3 i
Na2CO3.

26
U6 |Reaccions i equacions químiques

3.2. Teoria àcid-base segons Bronsted-Lowry

Un àcid és una substància capaç de cedir protons

Una base és una substància capça d’acceptar protons

27
U6 |Reaccions i equacions químiques
3.3. Reaccions de neutralització
Les reaccions que tenen lloc entre un àcid i una base s’anomenen reaccions
de neutralització.

Reaccions en les que es combinen els ions H+ de l’àcid amb els ions OH–
de l' hidròxid o base.

Àcid + Base → Sal + H2O

A l’afegir unes gotes d’un indicador denominat fenolftaleïna a una 28

solució d’un hidròxid, apareix un color rosa violeta característic.
U6 |Reaccions i equacions químiques
3.4. L’escala de pH
L’escala de pH és una escala numèrica que va del 0 al 14 i que es fa servir per
Mesurar l’acidesa o la basicitat de les substàncies. Com més petit és el valor de
pH, més caràcter àcid té la substància, i, com més gran, més caràcter bàsic té.
Les substàncies neutres tenen un pH igual a 7.
pH= -log [H+] pOH= -log [OH-]

A T= 25ºC pH+pOH= 14

Mesura:
-Quantitativa: pH-metre
-Aproximada: paper
indicador de pH, indicadors
àcid-base

29
U6 |Reaccions i equacions químiques

4. Reaccions redox

Les reaccions d’oxidació-reducció, o redox, són reaccions de transferència

d’electrons en les quals sempre hi ha un element que s’oxida (perd electrons) i un
altre que es redueix (guanya electrons)

2Mg(s)+O2(g) 2MgO(s)
oxidació
0 0 +2 -2
2Mg(s)+O2(g) 2MgO(s)
reducció

Cada un dels processos d’oxidació i reducció que formen la reacció

redox s’anomena semireacció.

30
U6 |Reaccions i equacions químiques

1r. S’igualen els àtoms

2n. S’igualen les càrregues guanyades i perdudes
3r. S’ha de multiplicar, en cas necessari, les semireaccions per tal d’ajustar els
Electrons en les dues semireaccions
4t. S’obté l’equació global, sumant les dues semireaccions

31
U6 |Reaccions i equacions químiques

Nombre d’oxidació
1. El número d’oxidació de tots els elements lliures és zero ( en qualsevol
de les formes que presentin, per exemple, Ca metàl·lic, N2, P4, S8, etc).

2. El número d’oxidació de l’hidrogen en els seus compostos és +1,

excepte en els hidrurs metàl·lics, que és -1.

3. El número d’oxidació de l’oxigen en els seus compostos és -2 (excepte

en els peròxids que és -1).

4. El número d’oxidació dels metalls alcalins és sempre +1 i el dels

metalls alcalinoterris és sempre +2.

5. En els halurs, el número d’oxidació de l’halogen és -1.( El fluor és sempre -1, els
altres halògens poden ser positius quan es combinen amb l’oxigen o amb un
halogen més electronegatiu).

6. La suma algebraica dels números d’oxidació dels àtoms de la molècula

és zero, i si es tracta d’un ió, igual a la càrrega de l’ ió.
32
U6 |Reaccions i equacions químiques
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18
H
±1
Li Be B C N O F
+1 +2 +3 +2 +1 -1 -1
-3 +4 3 -2
+5
Na Mg Al Si P S Cl
+1 +2 +3 +2 3 2 1
+4 +5 +4 +3
+6 +5
+7
K Ca Cr Mn Fe Co Ni Cu Zn Ga Ge As Se Br
+1 +2 +2 +2 +2 +2 +2 +1 +2 +3 +2 3 2 1
+3 +3 +3 +3 +3 +2 +4 +5 +4 +3
+6 +4 +6 +5
+6 +7
+7
Rb Sr Pd Ag Cd In Sn Sb Te I
+1 +2 +2 +1 +2 +1 +2 3 2 1
+4 +3 +4 +5 +4 +3
+6 +5
+7
Cs Ba Pt Au Hg Tl Pb Bi Po At
+1 +2 +2 +1 +1 +1 +2 +3 +2 1
+4 +3 +2 +3 +4 +5 +4 +3
+5
+7
Fr Ra
+1 +2 33
U6 |Reaccions i equacions químiques

Oxidació: Procés en el que una espècie química (àtom, molècula o ió) perd
electrons.
Reductor: Espècie química que al reaccionar perd electrons, s’ oxida.

Reducció: Procés en el que una espècie química (àtom, molècula o ió) guanya
electrons.
Oxidant: Espècie química que al reaccionar guanya electrons, es redueix.

Reaccions d’ oxidació-reducció o reaccions redox: Reaccions de transferència

d’ electrons. Una espècie química cedeix un o més electrons a una altra espècie
química que els capta.

El sofre reacciona amb el sodi i s’ obté sulfur de sodi. En aquesta reacció, 34

el sofre guanya electrons, és l’oxidant, i el sodi els perd, és el reductor.
U6 |Reaccions i equacions químiques
Reaccions exotèrmiques: Reaccions químiques que tenen lloc amb
despreniment d’ energia en forma de calor.

CH4 + 2 O2
Energia, U

DE < 0
CO4 + 2 H2O

Transcurs de la reacció

Reacció
exotèrmica
Calent
35
U6 |Reaccions i equacions químiques

CH4 + 2 O2 → CO2 + 2 H2O + energia

36
U6 |Reaccions i equacions químiques
Reaccions endotèrmiques: Reaccions químiques que tenen lloc amb absorció
d’energia en forma de calor.

Energia, U

2 O3

DE > 0
3 O2

Transcurs de la reacció

Reacció
endotèrmica
Fred

37
U6 |Reaccions i equacions químiques

Entrada de la calcària
(carbonat de calci)

CaCO3 (s) + calor →

CaO (s) + CO2 (g)

Entrades d’aire

Cremador

38
U6 |Reaccions i equacions químiques

• Per a trencar un enllaç, s’ha d’aportar una quantitat d’energia anomenada

energia d’enllaç.
• Quan més fort és l’enllaç, major és la seva energia d’ enllaç.
• Depenent de la força dels enllaços que es trenquen i dels enllaços que es
formen, les reaccions seran endotèrmiques o exotèrmiques.
• Una reacció és endotèrmica si l’energia aportada per a trencar enllaços és
major que l’ energia alliberada al formar-se els nous enllaços.
• Una reacció és exotèrmica si l’energia aportada per a trencar enllaços és
menor que l’energia alliberada al formar-se els nous enllaços.

Enllaços trencats Enllaços trencats

Energia

Energia
E2 E1 O
E1 H
Productes
Energia neta E2 Productes
absorbida Energia neta
Reactius Transcurs de la reacció Reactius despresa

Transcurs de la reacció
3 O2 (g) 2 O3 (g)
CH4 + 2 O2 CO2 + 2 H2O
39
U6 |Reaccions i equacions químiques
En una reacció química es pot absorbir o emetre energia en formes que no són
calor com a la fotosíntesi ( absorció de llum) o en l’electròlisi ( absorció d’energia
elèctrica )
Es denominen fotoquímiques totes les reaccions que emeten o absorbeixen
energia lluminosa, i en general, energia radiant.
Dins de la pila voltaica té lloc una reacció química que produeix energia
elèctrica. En canvi en l’electròlisi podem obtenir una reacció química a través
del consum d’una energia elèctrica .

La part de la ciència que estudia els intercanvis

d’energia que tenen lloc en els processos físics,
químics o nuclears s’anomena termodinàmica.

Al reaccionar el magnesi amb el dioxigen no,

es desprèn majoritàriament energia 40
lluminosa.
U6 |Reaccions i equacions químiques

VELOCITAT D’ UNA REACCIÓ: Quantitat de substància reaccionant que es

transforma o desapareix a cada unitat de temps i per unitat de volum.

CINÈTICA QUÍMICA: part de la química que estudia la velocitat de les reaccions

químiques i els factors que la modifiquen.

MODEL DELS XOCS MOLECULARS: Per a que tingui lloc una

transformació química és condició necessària que les partícules que
reaccionen xoquin les unes amb les altres.
En comunicar calor o una altra forma d’energia a un cos, les partícules que el
formen reben l’energia esmentada i augmenta la velocitat; per tant,
augmenten l’energia cinètica.
Si la velocitat a la que es mouen les molècules en el moment del xoc és
petita, reboten sense produir reacció química i el xoc és ineficaç.
Per a que un xoc sigui eficaç, és necessari que les partícules que xoquen
estiguin activades, que tinguin una energia superior a la de les partícules
que solament xoquen i reboten. Aquest suplement d’ energia es denomina
energia d’ activació.
41
U6 |Reaccions i equacions químiques

L’ energia d’ activació correspon a l’ energia necessària per a formar el

complex activat, que és inestable i es descompon donant els productes de la
reacció.

La reacció entre A i B per a donar C més D no passa de la manera que es mostra a la figura a), sinó
que el sistema passa per una fase prèvia d’ activació indicada a la figura b). La reacció es exotèrmica. A
la figura c) es mostra el cas d’ una reacció endotèrmica amb energia d’ activació.

42
U6 |Reaccions i equacions químiques

FACTORS QUE INFLUEIXEN EN LA VELOCITAT D’ UNA REACCIÓ

• Concentració de les solucions de les substàncies que reaccionen.

En augmentar la concentració de l’àcid, augmenta el nombre el nombre de
partícules per unitat de volum, els xocs contra la superfície de zinc són més
freqüents i això ocasiona un augment en la velocitat de la reacció. Una
disminució de la concentració de l’àcid produiria un efecte contrari, disminució de
la velocitat de la reacció.

Concentració

La velocitat de la reacció entre el zinc i l’ àcid clorhídric augmenta a l’augmentar la

concentració de l ‘àcid.

43
U6 |Reaccions i equacions químiques
• Estat de divisió en que es troben els reactius.
Si en una reacció química un dels reactius és un sòlid i l’altre líquid (o gas), la
velocitat de la reacció augmenta en augmentar la superfície de contacte entre el
sòlid i el líquid (o el gas).
Per tant, com més fàcilment estigui dividit el sòlid, més ràpidament reaccionarà.

La reacció és molt més ràpida en b) que

en a). En uns instants, el marbre
polvoritzat «desapareix». En canvi, el
marbre a trossos reacciona lentament.

Grau de divisió
Influència de l’estat
físic dels reactius En augmentar el
grau de divisió de
les partícules de
reactiu, augmenta
la velocitat de
44
reacció.
U6 |Reaccions i equacions químiques
>

• Temperatura.
Temperatura

>

Reacció entre el zinc i l’ àcid sulfúric. H2SO4(ac) + Zn(s) → ZnSO4(ac) + H2(g)

La reacció és molt més ràpida en el tub escalfat a 80 °C. La reacció més lenta té lloc en
el primer tub.

La velocitat de reacció augmenta considerablement a l’augmentar la

temperatura del sistema que reacciona.
Això succeeix perquè:
- les partícules augmenten la seva velocitat i, conseqüentment, el
número de xocs per unitat de temps.
- les partícules augmenten la seva energia cinètica i s’incrementa
el número de xocs eficaços per unitat de temps. 45
U6 |Reaccions i equacions químiques
• Catalitzadors: Substàncies que augmenten la velocitat d’ una reacció, sense
que aparentment prenguin part en el procés, ja que al final de la reacció les
trobem tal i com estaven a l’inici.
Les substàncies que, sense experimentar cap canvi, aconsegueixen disminuir
l’ energia d’ activació d’ una reacció sense alterar el seu estat inicial i final,
encara que estiguin presents en quantitats mínimes, es coneixen com a
catalitzadors.
Ex: vitamines, ferments, hormones i els enzims són biocatalitzadors.

La descomposició del peròxid d’ hidrogen és accelerada per la presència d’ una petita quantitat de
MnO2. L’ òxid de manganès (IV) actua com a catalitzador d’aquest procés.
46
U6 |Reaccions i equacions químiques

Catàlisi homogènia: el catalitzador actua dispers homogèniament en el medi

de reacció.

Procés de la reacció amb el temps.

Catàlisi heterogènia: generalment el catalitzador és un sòlid i el sistema

reaccionant un gas.

L’amoníac s’ obté industrialment per

reacció del dinitrogen amb el dihidrògen. A
la figura s’ ha dibuixat un esquema
simplificat de l’obtenció de l ‘amoníac a la
superfície del catalitzador.

47