T8.

OXIDACIÓ-REDUCCIÓ
1.CONCEPTES BÀSICS
-Reacció d’oxidació-reducció (REDOX): reacció en que es produeix una transferència o intercanvi d’electrons
entre les espècies implicades.
Cu(s) + Cd +2 ↔ Cu +2 + Cd(s)
En totes les reaccions redox, hi ha un procés d’oxidació i un procés de reducció.
-OXIDACIÓ: procés en que una substància perd electrons
Cu(s) 2 ↔ Cu +2 + 2e-
-REDUCCIÓ: procés en què una substancia guanya electrons
Cd +2 + 2e- ↔ Cd(s)

-REDUCTOR: espècie que perd electrons (s’oxida). Els electrons cedits s’empren per a reduir l’altra
espècie de la reacció.
-OXIDANT: espècia que guanya electrons (es redueix). En captar els electrons l’altra especie en
reacció s’oxida.

-PARELL REDOX: sistema conjugat constituït per les formes oxidada i reduïda d’una mateixa
substància.

-En una reacció redox calen dos parells redox. Ex: Cu/ Cu +2 i Cd +2/Cd
-Cada parell redox intercanvia un nombre determinat d’electrons
-Nombre d’electrons cedit per un parell=nombre d’electrons captat per l’altre parell
-Un mateix parell redox pot patir un procés d’oxidació o de reducció segons la reacció en què es trobi
(reversibilitat)

Exemples de parells redox:

-Igualació de les reaccions redox:
1.Identificar quina espècie s’oxida i quina es redueix, i saber en què es transformen.

2.Escriure les dues semireaccions i igualar els àtoms d’una banda i l’altra, juntament amb les càrregues. Si hi
intervenen espècies amb oxigen es pot utilitzar H2O, H+, OH-

3.Igualar el nombre d’electrons cedits i acceptats, multiplicant les semireaccions pel nombre adequat.

-Potencial d’elèctrode. Elèctrode de referencia.

La transferència d’electrons genera un corrent elèctric i una diferencia de potencial associada al procés
d’oxidació-reducció, que es defineix com:

on els valors de E s’expressen sempre com a potencials de reducció.

En una reacció redox només es pot mesurar la diferencia de potencial del procés global (suma de les dues
semireaccions).
Per tal de poder establir una escala de potencials per als diferents parells redox (semireaccions) i poder
comparar les tendències relatives entre ells, s’ha establert:
-L’ELECTRODE ESTÀNDARD D’HIDROGEN (SHE): correspon al parell redox H+/H2 i arbitràriament té
assignat un potencial zero.

El potencial d’un parell redox es coneix a partir de la mesura de la diferencia de potencial d’un procès en
què intervé aquest parell i el parell H+/H2 (E0 H+/H2=0,00V)
Altres elèctrodes de referencia (completen la reacció redox i subministren un potencial de semireacció
constant):
-Elèctrode de calomelans: es basa en la reacció.

-Elèctrode de plata/clorur de plata: es basa en la reacció.

2.ESCALA DE POTENCIALS.FORÇA OXIDANT I REDUCTORA

E0<0. El parell redox es redueix més dificilment que

H+/H2 (es a dir, s’oxida més facilment).

Referencia
E0>0. El parell redox es redueix més facilment que
H+/H2 (es a dir, s’oxida més dificilment).

FORÇA OXIDANT: tendencia a reduir-se. Augmenta

quan augmenta Ereducció.

FORÇA REDUCTORA: tendencia a oxidar-se. Augmenta

quan disminueix Ereducció.

Dins d’un parell redox, si una de les espècies té poca tendencia reduir-se, la seva forma reduida té molta
tendencia a oxidar-se. I si una de les espècies té molta tendencia a reduir-se, la seva forma reduïda té poca
tendencia a oxidar-se.
-Espontaneïtat de les reaccions redox:
Cal tenir una espècia química que es pugui reduir (semireacció de reducció) i una que es pugui oxidar
(semireacció d’oxidació).
L’espontaneïtat de la reacció redox ve donada pel valor de la diferencia de potencial associat a la reacció
redox.

-Equació de nernst:
La tendència d’una semireacció a produir-se no depèn només de la naturalesa dels reactius, sinó també de
les seves concentracions i de la temperatura.
L’equació de nernst reflecteix la variació del potencial de reducció d’una semireacció en funció de la
concentració i la temperatura.

Influencia del pH: el pH és un factor de gran importància quan en la reducció o oxidació de les espècies
intervenint els H+, ja que aquest apareixen a l’equació de Nernst

-Constant d’equilibri d’una reacció redox:

Totes les reaccions redox espontànies evolucionen fins a trobar l’estat d’equilibri.

Per a qualsevol reacció redox a 25ºC:

-n: nombre d’electrons que participen en el procès redox global (desprès de

l’igualació)

-En estat d’equilibri, també podem calcular el potencial de semireacció i les concentracions de totes les
espècies implicades en la reacció.
3.REACCIÓ PARÀSITA
Reacció que involucra l’espècie oxidant o l’espècie reductora d’un parell redox i que, com a conseqüència,
modifica el potencial redox del parell.

-L’efecte del pH queda reflectit en el que s’anomena potencial condicional d’electrode. A mesura que
augmenta el pH va disminuint el valor de [H+] i, per tant disminueix el potencial condicional de reducció
disminuint el seu poder oxidant.

-L’efecte de la formació de complexos en el potencial redox d’un sistema és similar a l’efecte de la

precipitació.

(En presència d’amoniac la concentració de Cu+2 disminueix a causa de la formació del complex. El
potencial redox també ho fa).

Vist des del punt de vista quantitatiu (potencial condicional):