Informe Quifi I Practica 1

Laboratori de Química Física
PRÀCTICA 1: DETERMINACIÓ
CONDUCTIMÉTRICA DE LA
CONSTANT DE IONITZACIÓ D’UN
ELECTRÒLIT FEBLE (AC. ACÈTIC)
Alumne: Francisco José Cubells Beltrán
Assignatura: Laboratori de Química Física I
Curs i grup: 2º D2
Professor: Jose Juan Garcia Jareño i Jerónimo Agrisuelas Valles
Curs: 2022-2023
1
ÍNDEX
1. OBJECTIUS...................................................................................................... 3
2. FUNDAMENT TEÓRIC ................................................................................... 3
2.1. ELECTROLITS I L’EQUILIBRI ÀCID-BASE DE L’ÀCID ACÈTIC .............. 3
2.2. GRAU DE DISOCIACIÓ I CONDUCTIVITAT: DETERMINACIÓ DE LA
CONSTANT APARENT D’ACIDESA ............................................................................ 4
2.3. LLEI LIMIT DE DEBYE-HÜCKEL: DETERMINACIÓ DE 𝜸 ± ..................... 7
3. PROCEDIMENT EXPERIMENTAL ................................................................ 7
4. RESULTATS ..................................................................................................... 9
5. TRACTAMENT DE RESULTATS .................................................................. 10
6. CONCLUSIONS .............................................................................................. 12
7. BIBLIOGRAFIA ............................................................................................. 13
2
1. OBJECTIUS
L’objectiu principal és la determinació conductimètrica de la constant de dissociació d’un
àcid feble com el àcid acètic. Per això s’ha valorat conductimètricament una dissolució
d’àcid acètic i posteriorment la conductivitat de diferents dissolucions de l’àcid a diferents
concentracions. Per últim, es fa una valoració conductimètrica de 50 mL de la dissolució
d’àcid acètic. Aquestes mesures se realitzen en condicions normals.
Amb els resultats se vol calcular la constant de ionització, el grau de dissociació, els
coeficient d’activitat iònica mitjà, la conductivitat específica i la molar de les dissolucions
d’àcid acètic, així com el grau de dissociació en funció de la concentració i de la
conductivitat molar, per últim obtindré la força iònica i el coeficient d’activitat iònic
mitjà.
2. FUNDAMENT TEÓRIC
2.1. ELECTROLITS I L’EQUILIBRI ÀCID-BASE DE L’ÀCID ACÈTIC
Un electròlit son aquelles substancies que al dissoldre en aigua o dissolvents polars, o en

estat líquid formen ions. Aquestes tenen la particularitat de que son conductors elèctrics.
Les substancies que al dissoldre se ionitzen o dissocien completament o quasi
completament son electròlits forts (àcids forts, bases fortes i quasi totalitat de sales).
Aquelles que al dissoldre se ionitzen o dissocien parcialment son electròlits febles (àcids
i bases febles i l’aigua), en aquest cas l’àcid acètic és un electròlit feble [1]
En aquesta pràctica, ens anem a centrar en l’equilibri àcid-base de l’àcid acètic, un

compost que al dissoldre en aigua forma electròlits febles.
𝐻𝐴𝑐 (𝑎𝑞) + 𝐻! 𝑂(𝑙) ⇄ 𝐴𝑐 " (𝑎𝑞) + 𝐻# 𝑂$ (𝑎𝑞) (2.1)
on els productes son l’ió acetat i protons que apareixen segons la teoria àcid-base de
Bronsted-Lowry. Tots els equilibris àcid-base estan expressats per una constant d’acidesa
𝐾% o de basicitat 𝐾& , es relacionen pel producte iònic de l’aigua . Aquesta ve donada en
funció de les activitats:
𝑎'( ! 𝑎) " (2.2)
𝐾% =
𝑎)'(
De forma que l’activitat ve expressada per
𝑎* = 𝛾* [𝑐 ]* (2.3)
Llavors podem expressar la constant 𝐾% si substituïm l’equació 2.3 en 2.2
𝛾'( ! 𝛾)# +" [𝐴𝑐 " ][𝐻# 𝑂$ ] (2.4)

𝐾% =
𝛾)'( [𝐻𝐴𝑐]
3
A on 𝛾* per a cada espècie és el coeficient d’activitat iònic. Prenent 𝛾)'( = 1 obtenim

que el producte entre 𝛾" 𝛾$ = 𝛾±! es el coeficient iònic mitjà. De la constant d’acidesa
tenim per tant que és
𝐾% = 𝛾±! 𝐾%- (2.5)
On 𝐾%- es la constant d’acidesa aparent. Podem dir que el producte iònic funciona com
correcció a dissolucions reals, ja que aquestes s’allunyen de la idealitat. Aleshores per
poder determinar la constant d’acidesa requerim del coeficient d’activitat iònic mitjà i la
constant aparent d’acidesa. Ara, s’ha de tindre en compte que l’àcid acètic es electròlit
feble aleshores se dissociarà parcialment.
𝐻𝐴𝑐(𝑎𝑞) + 𝐻! 𝑂(𝑙) ⇌ 𝐴𝑐 " (𝑎𝑞) + 𝐻# 𝑂$ (𝑎𝑞)

0: 𝑐.
Eq: 𝑐. − 𝑥 𝑥 𝑥
Si definim el grau de dissociació, aquest serà el percentatge d’àcid acètic que s’ha
dissociat
𝑥 (2.6)
𝛼=
𝑐.
Llavors, la constant aparent d’acidesa, anirà donada en funció del grau de dissociació
[𝐴𝑐 " ][𝐻# 𝑂$ ] 𝑐. 𝛼 ! (2.7)

𝐾%- = =
[𝐻𝐴𝑐] 1−𝛼
2.2. GRAU DE DISOCIACIÓ I CONDUCTIVITAT: DETERMINACIÓ

DE LA CONSTANT APARENT D’ACIDESA
La conductivitat mesura la facilitat amb la qual una corrent elèctrica passa per un
conductor (dissolució iònica). En aquest cas, considerem els electròlits (metalls iònics
que deixen passar el flux d’electrons) com els conductors en una dissolució electrolítica.
Com que hi ha especial interès en la conductivitat, te unes característiques principals: la
conducció va acompanyada del transport de matèria (ions) i depèn de les dimensions i
càrrega de ions, velocitat dels ions, viscositat del medi i temperatura [2].
Els ions que se mouen en la dissolució o fan en distints sentits (segons la seua càrrega)
baix l’acció d’un camp elèctric produït per la diferencia de potencial aplicada. En aquest
cas el conductor iònic també considerable homogeni (sempre i quan no existeixen forces
mecàniques o viscoses aplicades), i al igual que un conductor electrònic, seguirà la llei
d’Ohm [3]:
𝑉 = 𝐼𝑅 (2.8)
4
La resistència (Ω) es directament proporcional a la longitud del conductor (ℓ), en cm, e

inversament proporcional a la secció del conductor (𝐴), en 𝑐𝑚! .
ℓ (2.9)
𝑅=𝜌
𝐴
Sent 𝜌 el factor de proporcionalitat, característic de cada substancia (Ω · 𝑐𝑚). Considerant

la representació d’una porció de dissolució, en la que la resistència R, corresponent vindrà
donada per l’equació 2.10. La inversa de la resistència es la conductància (𝐿 = 𝑅"/ ),
mesurat en Siemens (S) o Ω"/ .
1 1𝐴 𝐴 1 (2.10)
𝐿= = = 𝜅A B = 𝜅 [Ω"/ , 𝑆]
𝑅 𝜌ℓ ℓ 𝑐𝑡𝑒 𝑐𝑒𝑙𝑢𝑙𝑎
1 1 𝐴
𝜅 = = A B = 𝑐𝑡𝑒 𝑐𝑒𝑙𝑢𝑙𝑎 · 𝐿 [𝑆 𝑐𝑚"/ ]
𝜌 𝑅 ℓ
On 𝜌 es la resistivitat i 𝜅 es la conductivitat (específica) de la dissolució (𝑆 𝑐𝑚"/ )m

definida com la inversa de la resistivitat.
La 𝜅 és una ,magnitud additiva, per tant, en dissolució electrolítica, on contribueix tant el

solut com el dissolvent es pot escriure
𝜅0*11234(*ó = H 𝜅 = 𝜅12346 + 𝜅0*11237896 (2.11)
Per a un electròlit, la 𝜅 de les seues dissolucions es funció directa de la concentració de

la dissolució i de la T, 𝜅 = 𝑓(𝑐, 𝑇) [4]. (“Conductivitat en dissolucions electrolítiques.”)
El seu valor depèn del nombre de ions (concentració) per unitat de volum i de la naturalesa
dels ions (electròlits). Com que 𝜅 depèn del moviment de ions i temperatura, les mesures
son a temperatura constant. A l’hora de fer les mesures, veurem que solament obtindrem
els valor per a la 𝜅, això es per que ja està afegida la constant de cèl·lula.
La 𝜅 servirà per calcular la conductivitat molar, Λ. En una dissolució iònica amb 𝜅

mesurada, depèn de la concentració, i en definitiva, la conductància de 1 𝑐𝑚# de
dissolució, per tant, dependrà del nombre de ions i de la naturalesa del solut. Per
normalitzar la mesura de la conductivitat, s’introdueix aquesta conductivitat molar
definida per
𝜅 (2.12)
Λ: = 1000 [𝑆𝑐𝑚! 𝑚𝑜𝑙 "/ ]
𝑐
A on 𝑐 es la concentració molar de l’electròlit afegit i 1000 es un factor de conversió [5].
La relació entre la conductivitat molar, concentració i grau de dissociació, ve donada per
l’equació de Kohlrausch (derivada per dissolucions diluïdes d’electròlits forts):
Λ; = Λ. − 𝐵 O𝑐. 𝛼 (2.13)
5
A on Λ. es la conductivitat molar equivalent al que tindria l’electròlit feble si se dissociarà

totalment, per tant, és la conductivitat molar a dilució infinita (quan la concentració de
solut tendeix a zero) i B es el coeficient límit d’Onsager, que equival a
𝐵 = 𝑎 + 𝑏Λ. (2.14)
Si ens fixem, l’equació 2.13 recorda a l’equació d’una recta 𝑦 = 𝑛 + 𝑚𝑥, per tant Λ. és
l’ordenada en l’origen de la recta a dilució infinita, i B és un coeficient (pendent de la
gràfica). La constant B per dissolucions diluïdes aquoses a 25ºC i electròlits 1:1 es igual
a
/ / (2.15)
𝐵 = 60,2 A𝑆 𝑐𝑚! 𝑚𝑜𝑙 "/ 𝑀"! B + 0,229 A𝑀"! B Λ.
On el valor per a Λ. en l’àcid acètic es: Λ. = 𝜆.$ + 𝜆." = 390,51 𝑆𝑐𝑚! 𝑚𝑜𝑙 "/ , segons la
llei de migració independent dels ions, per a qualsevol electròlit, la conductivitat se pot
expressar com la suma de les contribucions de les conductivitats iòniques de cadascuna
de les especies contribuents. Cridant 𝜆$ y 𝜆" a les conductivitats molars dels cations i
($ <$
anions respectivament, i donant a 𝜅* = /... aleshores la seua expressió es
1 1 1 1 (2.16)
Λ: = H 𝜅* = H 𝜆* 𝑐* = (𝑐$ 𝜆$ + 𝑐" 𝜆" ) = (𝜈$ 𝑐𝜆$ + 𝜈" 𝑐𝜆" )
𝑐 𝑐 𝑐 𝑐
*
= 𝜈$ 𝜆$ + 𝜈" 𝜆"
A on 𝜈* és el nombre de cations i de anions i la contribució dels ions individuals [6].
Substituint tots el valor per a l’equació 2.13
Λ; = 390,51 − 149,63O𝑐. 𝛼 (2.17)
Per a calcular el grau de dissociació amb les mesures de conductivitat, utilitzem l’equació
d’Arrhenius per a la conductivitat molar
Λ (2.18)
𝛼=
Λ.
Però no es totalment correcta, aixina que es proposa una millora per aquesta substituint
el denominador per Λ;
Λ (2.19)
𝛼=
Λ. − 149,63O𝑐. 𝛼
Equació irracional, ja que tenim 𝛼 en ambdós costats, això es resol amb procés iteratiu
per a la seua resolució. Amb el seu valor i amb l’equació 2.8, s’obtindrà les constants
aparents d’equilibri 𝐾%- .
6
2.3. LLEI LIMIT DE DEBYE-HÜCKEL: DETERMINACIÓ DE 𝛾±
Les mesures del coeficients d’activitat de les dissolucions d’electròlits que per a
dissolucions diluïdes en el límit a on 𝑐 → 0, 𝛾± < 1. Per a dissolucions aquoses a
298.15K:
log 𝛾± = −𝐴𝑧$ 𝑧" √𝐼 (2.20)
[7] A on
1 (2.21)
𝐼 = H 𝑚* |𝑧* |!
2
*
Si recordem l’equilibri de l’àcid acètic, se dissocia en ions 𝐻# 𝑂$ i 𝐴𝑐 " , per tant per a
𝑧* , tenim els valors de 𝑧$ = 1 i 𝑧" = 1. La relació entre la molalitat i la molaritat es
/
𝑐* = 𝜌/ 𝑚* , sent 𝜌/ = 1 𝑔/𝑚𝑙. Com que 𝑐* = 𝑐. 𝛼, aleshores 𝐼 = ! (𝑐. 𝛼 + 𝑐. 𝛼) = 𝑐. 𝛼 i
l’equació 2.20, se pot expressar com:
log 𝛾± = −𝐴O𝑐. 𝛼 (2.22)
i 𝐴 es la constant de Debye-Hückel, que té un valor teòric calculat a partir de la següent

expressió
# (2.23)
O2𝜋𝑁' 𝑒!
𝐴= hi l
2,303 4𝜋𝜀𝑘= 𝑇
Sent 𝑁' el nombre d’Avogadro, 𝑒 la càrrega de l’electró, 𝜀 és la permitivitat del medi

(𝜀 = 𝜀> 𝜀. ), 𝑘= , la constant de Boltzmann i 𝑇 és la temperatura absoluta [9].
Amb totes les constants definides ja se pot calcular la constant aparent amb l’equació
2.18, el coeficient d’activitat mitjà amb l’equació 2.22 i amb l’equació 2.5 la constant
d’acidesa.
3. PROCEDIMENT EXPERIMENTAL
Contarem amb l’ús de diversos materials: 2 matràs aforats de 250 mL, un matràs aforat
de 100mL, Erlenmeyer amb tapa de 250 mL, un got de precipitats de 250 mL, 3 gots de
precipitats de 100 mL, 1 got de precipitats de 50 mL, 5 matrassos Erlenmeyer de 100 mL
amb tapa, 1 pipeta graduada de 10 mL i 2 mL, altra aforada de 20 mL, una varilla de
vidre, un embut, un pesasubtancies, 1 comptagotes, una propipeta de flascó rentat, 1
bureta de 50 mL, un conductímetre amb una cel·la per a la conductivitat.
Els reactius utilitzats son NaOH, fenolftaleïna, una dissolució patró de KCl 0,1 M, àcid
acètic i ftalat àcid de potassi.
Teòricament, s’ha de utilitzar questes quantitats següents:
7
1𝐿 0,1 𝑚𝑜𝑙 𝐻𝐴𝑐 60,05 𝑔 𝐻𝐴𝑐 100 𝑔 𝐻𝐴𝑐 𝑔𝑙𝑎𝑐𝑖𝑎𝑙

250 𝑚𝐿 𝐻𝐴𝑐 · · · ·
1000 𝑚𝐿 1 𝐿 1 𝑚𝑜𝑙 𝐻𝐴𝑐 99.5 𝑔 𝐻𝐴𝑐 𝑝𝑢𝑟
1 𝑚𝐿 𝐻𝐴𝑐
· = 1,437 𝑚𝐿 𝐻𝐴𝑐 𝑔𝑙𝑎𝑐𝑖𝑎𝑙
1,05 𝑔 𝐻𝐴𝑐
1 𝐿 0,1 𝑚𝑜𝑙 𝑁𝑎𝑂𝐻 40 𝑔 𝑁𝑎𝑂𝐻

250 𝑚𝐿 𝑁𝑎𝑂𝐻 · · · = 1 𝑔 𝑁𝑎𝑂𝐻
1000 𝑚𝐿 1 𝐿 1 𝑚𝑜𝑙 𝑁𝑎𝑂𝐻
𝑛' = 𝑛= → 𝑚?6%3%6 = 𝐶@%+) · 𝑉@%+) · 𝑀𝑟?6%3%6 = 0,1 · 0,02 · 204,221

= 0,408 𝑔 𝑓𝑡𝑎𝑙𝑎𝑡
Per a les dissolucions correspondrien
0,001 𝑚𝑜𝑙 𝐻𝐴𝑐 1000 𝑚𝐿

100𝑚𝐿 𝑑𝑖𝑠 𝐻𝐴𝑐 · · = 1 𝑚𝐿
1000𝑚𝐿 0,1 𝑚𝑜𝑙 𝐻𝐴𝑐
0,005 𝑚𝑜𝑙 𝐻𝐴𝑐 1000 𝑚𝐿
100𝑚𝐿 𝑑𝑖𝑠 𝐻𝐴𝑐 · · = 5𝑚𝐿
0,01𝑚𝑜𝑙 𝐻𝐴𝑐 1000 𝑚𝐿
0,02 𝑚𝑜𝑙 𝐻𝐴𝑐 1000 𝑚𝐿
0,05 𝑚𝑜𝑙 𝐻𝐴𝑐 1000 𝑚𝐿
Se prepara la dissolució de NaOH pesant 1,003g i enrasant en un matràs aforat de 250

mL. Després se necessita 1,45 mL d’àcid acètic i en altre aforat l’enrasem, fiquem l’àcid
acètic amb una pipeta de 2mL i homogeneïtzem. Fiquem NaOH en una bureta fins enrasar
de nou. Pesem 0,4056 g de ftalat àcid potàssic i se dissol en 30 mL aigua en un got de
precipitats i després lo fiquem tot en un Erlenmeyer per a la valoració. Afegim 2 gotes de
fenolftaleïna. Valorem dues vegades si no hi ha molta diferencia, en el cas d’haver molta
diferencia, se valora altra vegada.
Després mesurem 20 mL d’àcid acètic amb la pipieta aforada de 20 mL i valorem (amb

2 gotes de feloftaleina) 2 vegades, seguint el mateix criteri.
Per a la següent part, valorem conductimétricament 5 dissolucions distintes d’àcid acètic:

0,001 M, 0,005 M, 0,01 M, 0,02 M, 0,01 M. Abans calibrem la conductivitat de l’aigua
desionitzada perquè tindrem que restar-la a la de la dissolució, com s’estableix que la
conductivitat específica es una magnitud additiva.
Per últim, se valora la primera dissolució d’àcid acètic conductimètricament afegint dos
gotes de fenolftaleïna.
8
4. RESULTATS
En la valoració de Sosa se volia saber quina quantitat reial d’aquest s’ha utilitzat en tota
la pràctica.
Tabla 1.1. Valoració de NaOH. Quantitats utilitzades realment determinades amb una valoració.
Tabla 1.1. Valoración NaOH

Masa ftalato Moles ftalato Volumen NaOH
valoración (g) (mol) (mL) [NaOH] (M)
1 0,4056 0,00198609 20,8 0,09548526
2 0,4036 0,0019763 21,2 0,0932217
PROMEDIO 0,4046 0,0019812 21,0 0,094
DESVIACION 0,002
Amb aquesta valoració podrem calcular més tard quina concentració de Àcid acètic s’ha
usat realment. El grau d’error es considerablement més gran del previst, ja que s’ha fet
dues valoracions. Per tant vvvvvvvvvv
[𝑁𝑎𝑂𝐻 ] = 0,094 ± 0,002 𝑀.
Tabla 1.2.. Valoració d`àcid acètic.
Tabla 1.2. Valoración àcid acètic.

valoración Volumen AcOH (mL) Volumen NaOH (mL) [HAc] (M)
1 14,5 16,5 0,107367754
2 14,5 16,6 0,108018468
PROMEDIO 14,5 16,55 0,1077
DESVIACION 0,0005
En la segona valoració, s’obté un error xicotet. Llavors vvvvvvvv

[𝐻𝐴𝑐 ] = 0,1077 ± 0,0005 𝑀.
Per a la següent part, es mesura la conductivitat de diferents dissolucions d’àcid acètic.

Primer se calcularà les concentracions utilitzades realment,
Tabla 1.3. Valoració conductimètrica. Concentracions reials de les dissolucions d’àcid acètic. Conductivitat
específica. Conductivitat molar. Grau de dissociació. Constant K'a. Coeficient d'activitat iònica mitjà. Producte
c0·𝜶.
A l’hora de calcular el grau de dissociació s’ha de tindre en compte lo següent: per a cada
𝑐. , s’obté el “valor de proba” d’alfa amb l’equació 2.18, s’utilitza successivament amb
l’equació 2.20 en un procés iteratiu fins aconseguir un valor constant, aquest procés
aconsegueix dit valor tres iteracions. Com que teníem que la constant d’acidesa venia
donada per l’equació 2.7 en funció del grau de dissociació, utilitzem aquesta equació i
obtenim que la constant aparent es de 𝐾%- = 1,271666 ∗ 10"A . El coeficient d’activitat
iònica mitjana s’obté fent us de la llei límit de Debye-Hückel, usant l’equació 2.22. Usant
9
l’equació 2.23, 𝐴 = 0,51. Amb tot això i fent us de l’equació 2.5, podrem obtenir la
constant d’acidesa. Aquesta amb el seu error aleatori serà de
𝐾% = 1,2158 ∗ 10"A ± 7,06538 · 10"B = (1,22 ± 0,07) · 10"A
Fent − log 𝐾% = 𝑝𝐾% , dona el valor de 4.91, en comparació amb el valor bibliogràfic de
4,8, s’ha obté un error del 2%.
En la següent taula se presenten les dades de la valoració conductimètrica.
Tabla 2.4. Valoració conductimètrica. Valors del volum de sosa afegits i la conductivitat específica.
VNaOH (mL) Conductivitat. VNaOH (mL) Conductivitat. VNaOH (mL) Cond. (𝜇𝑆/𝑐𝑚)
(𝜇𝑆/𝑐𝑚) (𝜇𝑆/𝑐𝑚)
0 212 18 1460 36 4280
1 211 19 1640 37 4410
2 271 20 1830 38 4520
3 365 21 1960 39 4640
4 425 22 2150 40 4740
5 507 23 2310 41 4850
6 579 24 2460 42 4980
7 660 25 2610 43 5100
8 739 26 2760 44 5190
9 824 27 2910 45 5300
10 886 28 3060 46 5410
11 956 29 3210 47 5510
12 1040 30 3350 48 5600
13 1100 31 3490 49 5700
14 1170 32 3630 50 5800
15 1220 33 3750
16 1300 34 3900
17 212 35 4020
5. TRACTAMENT DE RESULTATS
A la vista dels resultats, se pot veure gràficament les tendències.
10
Gràfica 1.1. Conductividad disolucion AcOH

0,00035
0,0003
Conductividad (S/cm)
0,00025
y = 0,0013x0,4931
0,0002
R² = 0,9997
0,00015
0,0001
0,00005
0
0,0000000 0,0100000 0,0200000 0,0300000 0,0400000 0,0500000 0,0600000
[AcOH] real
Gràfica 1.1. Conductivitat especifica de la dissolució d'àcid acètic.
A la gràfica 1.1 s’observa com la conductivitat específica de la dissolució de l’àcid acètic

augmenta degut a que hi ha més ions per a conduir electrons, tot i que a mesura que se
dissocia més, augmenta menys fins a un punt que per sobresaturació de ions disminuirà
aquesta tendència.
Gràfic 1.2. Conductivitat molar (S/cm^3)
50
40
𝜦m (S/cm^3)
y = 0,0018x-1,001
30 R² = 0,9988
20
10
0
0 0,00005 0,0001 0,00015 0,0002 0,00025 0,0003 0,00035
𝜅i-𝜅H2O (S/cm)
Gràfica 1.2. Conductivitat molar
La conductivitat molar, ve donada per l’equació 2.12, expressa que la conductivitat molar
disminueix, degut a que es directament proporcional a 1/𝑐. .
Gràfica 1.3. Conductivitat especifica
0,12
conductivitat especifcia
0,1
y = 5E-06x-1,001
0,08 R² = 0,9988
0,06
0,04
0,02
0
0 0,00005 0,0001 0,00015 0,0002 0,00025 0,0003 0,00035
grau de disosiació
Gràfica 1.3. Conductivitat específica en funció de la dissociació
11
Quant menys es dissocia l’àcid, menys ions hi ha i per tant la conductivitat específica
disminueix, això donaria lloc a perquè la conductivitat molar disminueix també, per tant,
la conductivitat molar es proporcional al grau de dissociació.
Gràfica 1.4. Coeficient d'activitat
0,99
coeficient d'activitat
0,985
y = 128060x2 - 120,41x + 0,9924
0,98
R² = 0,9991
0,975
0,97
0,965
0 0,00005 0,0001 0,00015 0,0002 0,00025 0,0003 0,00035
conductivitat del solut (S/cm)
Gràfica 1.4. Conductivitat específica en funció de la dissociació.
El coeficient d’activitat indica moviment de ions, doncs, com augmenta la concentració

d’acètic, els ions tenen menys capacitat per moure. Això explica que la caiguda del
coeficient dona lloc a l’augmentar [AcOH].
Gráfica 1.5. Valoracion conductimetrica
6000
y = 131,88x - 581,08
5000 R² = 0,9933
Conductividad (µS/cm)
4000
3000
y = 73,475x + 149,08
R² = 0,9958
2000
1000
0
0 10 20 30 40 50
Volumen NaOH (mL)
Gràfica 5. Valoració conductimètrica de HAc amb NaOH.
El punt d’equivalència és aproximadament de 16 mL. La primera recta s’observa que te

menys pendent degut a que els ions de sosa s’estén apropant a l’acètic i per tant no
augmenta molt la conductivitat, però una vegada arribat al punt hi ha un creixement
notable perquè hi han més ions que puguin conduir electrons. En aquest punt ,comparant
amb el que s’ha calculat prèviament de concentració d’acètic, s’ha gastat 16 mL de
concentració 0,0743𝑀.
6. CONCLUSIONS
Amb aquesta experiència se volia calcular la constant Ka de l’àcid acètic en dissolució.
S’ha obtingut un resultat de 4.91, en comparació amb el valor bibliogràfic, de 4.8. A
l’última valoració hi ha hagut un error a l’hora d’agafar l’àcid acètic, però no ha tingut
12
molt impacte a l’hora d’observar la conductivitat, les condicions no eren les estàndard,
llavors l’error comet és aleatori A l’hora de comparar mètodes per a calcular les constants,
aquesta s’ha apropat més. Hi ha altres mètodes com per valoració amb indicador, que no
és tan precisa. Les causes d’aquesta diferencia son degudes a errors aleatoris i sistemàtics.
També s’ha pogut estudiar el comportament dels ions en dissolució, utilitzant la tècnica
de conductimetria. Se veu que el seu comportament es com se va preveure. Podem
concloure que s’han arribat a complir tots els objectius proposats i s’ha aprés altre mètode
per a calcular les constants de ionització.
7. BIBLIOGRAFIA
1. Temas de Química Física, 1ª Edición, 1ª ed, Asociación Química Argentina,
Miguel Katz; -Buenos Aires- 2017; pp 127-128, Termodinámica de Soluciones.
2. Laboratorio de Química Física [en línea]; Universidad de Valencia: España,
Valencia; 2022; TEORIA CONDUCTIVITAT pp 2
https://www.uv.es/qflab/2022_23/pages/asignaturas_v/lab_qf_1_v.htm
(consultado 26 octubre 2022).
Valencia; 2022; TEORIA CONDUCTIVITAT pp 2-3;
Valencia; 2022; TEORIA CONDUCTIVITAT pp 3;
(consultat 26 octubre 2022).
7. Laboratorio de Química Física [en línea]; Universitat de Valencia: España,
Valencia; 2022; Guió de Pràctiques, PRACTICA 1 pp 3;
8. Laboratorio de Química Física [en línea]; Universitat de Valencia: España,
Valencia; 2022; Guió de Pràctiques, PRACTICA 1 pp 3-4;
13

Informe Quifi I Practica 1

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Informe Quifi I Practica 1

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Laboratori de Química Física

Alumne: Francisco José Cubells Beltrán

Assignatura: Laboratori de Química Física I

Professor: Jose Juan Garcia Jareño i Jerónimo Agrisuelas Valles

Un electròlit son aquelles substancies que al dissoldre en aigua o dissolvents polars, o en

En aquesta pràctica, ens anem a centrar en l’equilibri àcid-base de l’àcid acètic, un

𝐻𝐴𝑐 (𝑎𝑞) + 𝐻! 𝑂(𝑙) ⇄ 𝐴𝑐 " (𝑎𝑞) + 𝐻# 𝑂$ (𝑎𝑞) (2.1)

De forma que l’activitat ve expressada per

Llavors podem expressar la constant 𝐾% si substituïm l’equació 2.3 en 2.2

𝛾'( ! 𝛾)# +" [𝐴𝑐 " ][𝐻# 𝑂$ ] (2.4)

A on 𝛾* per a cada espècie és el coeficient d’activitat iònic. Prenent 𝛾)'( = 1 obtenim

𝐾% = 𝛾±! 𝐾%- (2.5)

𝐻𝐴𝑐(𝑎𝑞) + 𝐻! 𝑂(𝑙) ⇌ 𝐴𝑐 " (𝑎𝑞) + 𝐻# 𝑂$ (𝑎𝑞)

[𝐴𝑐 " ][𝐻# 𝑂$ ] 𝑐. 𝛼 ! (2.7)

2.2. GRAU DE DISOCIACIÓ I CONDUCTIVITAT: DETERMINACIÓ

La resistència (Ω) es directament proporcional a la longitud del conductor (ℓ), en cm, e

Sent 𝜌 el factor de proporcionalitat, característic de cada substancia (Ω · 𝑐𝑚). Considerant

On 𝜌 es la resistivitat i 𝜅 es la conductivitat (específica) de la dissolució (𝑆 𝑐𝑚"/ )m

La 𝜅 és una ,magnitud additiva, per tant, en dissolució electrolítica, on contribueix tant el

𝜅0*11234(*ó = H 𝜅 = 𝜅12346 + 𝜅0*11237896 (2.11)

Per a un electròlit, la 𝜅 de les seues dissolucions es funció directa de la concentració de

La 𝜅 servirà per calcular la conductivitat molar, Λ. En una dissolució iònica amb 𝜅

A on Λ. es la conductivitat molar equivalent al que tindria l’electròlit feble si se dissociarà

Λ; = 390,51 − 149,63O𝑐. 𝛼 (2.17)

2.3. LLEI LIMIT DE DEBYE-HÜCKEL: DETERMINACIÓ DE 𝛾±

log 𝛾± = −𝐴𝑧$ 𝑧" √𝐼 (2.20)

log 𝛾± = −𝐴O𝑐. 𝛼 (2.22)

i 𝐴 es la constant de Debye-Hückel, que té un valor teòric calculat a partir de la següent

Sent 𝑁' el nombre d’Avogadro, 𝑒 la càrrega de l’electró, 𝜀 és la permitivitat del medi

Teòricament, s’ha de utilitzar questes quantitats següents:

1𝐿 0,1 𝑚𝑜𝑙 𝐻𝐴𝑐 60,05 𝑔 𝐻𝐴𝑐 100 𝑔 𝐻𝐴𝑐 𝑔𝑙𝑎𝑐𝑖𝑎𝑙

1 𝐿 0,1 𝑚𝑜𝑙 𝑁𝑎𝑂𝐻 40 𝑔 𝑁𝑎𝑂𝐻

𝑛' = 𝑛= → 𝑚?6%3%6 = 𝐶@%+) · 𝑉@%+) · 𝑀𝑟?6%3%6 = 0,1 · 0,02 · 204,221

Per a les dissolucions correspondrien

0,001 𝑚𝑜𝑙 𝐻𝐴𝑐 1000 𝑚𝐿

Se prepara la dissolució de NaOH pesant 1,003g i enrasant en un matràs aforat de 250

Després mesurem 20 mL d’àcid acètic amb la pipieta aforada de 20 mL i valorem (amb

Per a la següent part, valorem conductimétricament 5 dissolucions distintes d’àcid acètic:

Tabla 1.1. Valoración NaOH

Tabla 1.2.. Valoració d`àcid acètic.

Tabla 1.2. Valoración àcid acètic.

En la segona valoració, s’obté un error xicotet. Llavors vvvvvvvv

Per a la següent part, es mesura la conductivitat de diferents dissolucions d’àcid acètic.

En la següent taula se presenten les dades de la valoració conductimètrica.

Gràfica 1.1. Conductividad disolucion AcOH

Gràfica 1.1. Conductivitat especifica de la dissolució d'àcid acètic.

A la gràfica 1.1 s’observa com la conductivitat específica de la dissolució de l’àcid acètic

Gràfica 1.2. Conductivitat molar

Gràfica 1.3. Conductivitat específica en funció de la dissociació

Gràfica 1.4. Conductivitat específica en funció de la dissociació.

El coeficient d’activitat indica moviment de ions, doncs, com augmenta la concentració

Gràfica 5. Valoració conductimètrica de HAc amb NaOH.

El punt d’equivalència és aproximadament de 16 mL. La primera recta s’observa que te

You might also like

𝜅011234(ó = H 𝜅 = 𝜅12346 + 𝜅0*11237896 (2.11)