CIA 15/11/22

T-5 REACCIONS DE SUBSTITUCIÓ

Base reactivutat compostos coordinación, tipus de mecanismos en el full i si tenim
alguna formula estan al full

Comfiiguracio típica dun compost pla cuadrat--> d8 de camp fort (plati 2).
Velocitat de reacció es lo de Dalt, depen de [reactiu], complex i una part del lligand
entrant (vel en el full millor) si el L entrant interve en el mecansime vol dir que es de
tipus associatiu. Dependencia del L entrant.
Part del quadre de lesquerra inidca la dependencia del grup entrant (l’altre quadre es
el sortint) pasem a través de la pana quadrada a pirámide quadrda, es mou lestrucutra
i s’expulsa el L i el L entrnt ocpa la mateixa posición. Dissolvent amb capacitat
coordinant: aigu, etanol, metanol, acetona, es forma una especie amb el dissolvent (S)
acab sent substituit pel lligand entrant.
Aixo es lo del full el efecte del nucleofil la seva ct

22/11/22

TEMA 6 Vibrational spectroscopy

Carbonils coordinats amb metalls surten als 2000 – I algo

Espectroscopia electronica activem tranciions electroniques

Vubracuons de les molecules es el que es fa en espectrocopia vibracional
Dons vibracions Molec Tenim les que afecten a. la distancia denllaç i els ngles de la
molecula

Vibracions de tensió costa més energía (energía ens referim al nombre d’ona)

Estat fonamental necesitem menos enrgia per a ue vibre, es el minim d’energia

N=0 es estat fonamental, trancicions de n=o a n=1 son les uniques permeses, les altres
bandes no An=+-1

Augmentar massa va disminuint la energía que neccesitem per fer vibrar la molecula
(TAULA)
Veem que quan es coordina el CO en un complex ocupem els pi antienllaçant veem
que lenergia es molt més baixa

Llum travesa la mostra, la molecula absortbeix una part d’aquesta llum (energía) per
aixi canviar destat vibracional, comensa avibrar en awella vibració corresponenta
l’energia de vibració (cadascun vibra d’una manera diferente)

Regsitrem l’abs al llarg del nombre d’ona.

En el RAMAN irrádiem en la zona del visible,(polaritzada) no necesitem un equip

d’infraroig observem la dispersió (mateixa energía i longitud dona) pero una part surrt
a diferente energía i longitud dona detectem una frequaencia menor a la insident.
Quan retorna al esta fonamental llum dispersada te frequencia mes gran que la llum
insident (imatge dos).

Grups funcionals se li pot asignar una energía/absorbancia corrsponent

Quan Tenim dos metalls donant densitat electrónica a un pi antienllaçant, la força

d’enllaç Baixa, Tenim un CO terminal
Metal halogen em de buscar frequencies me sbaixes, mes massa menor energía

29/11/22
T-6
Bandes flexio surten a la part de menor energía (menor nombre d’ona, quan parlem
denergia i frecuencia swempre ens referim al nombre d’ona)
Les de flexi surtena major energía. Quan un metal esta coordinat, les bandes
necesitem mes enrgia quan esta coordinat. Força enllaç es major, necesitem mes
nergia per a la deformació.

CO quan es coordina (fem enllaç sigma sp del carboni i fa servir els pi anti que sn
ocupats per la densitat electornica del metal, per aixo disminueix la banda de tensió
Eo baixos son estabilitzats per la interacio pi del carbonil que es pi acceptor.
Bandes de tensio quan afegom carregues, les bandes del carbonil disminueixen el Ni,
Co i el Fe són d10

Mes densita electorica, mes retrodonació, banda del carbonil Baixa, això quan posem
una fosfina ja que son mes donadores que el carbonil
Si es comparen entre elles, fosfina mes odnadora, freq baixara si es mes pi acceptora
freq no baixara tant, la frequencia CO es la que puja o Baixa (es la que podem
quantificar amb juda de la fosfina).

Posem un isotop del halur, enlloc del halur. M-Cl quan fem la subsitutcio isotroipica,
variara la frequencia (si ho fem amb el Nitrogen no pasar res), tindrem un
desplaçaament de la banda.

La clau es que podem veure i estudiar el que Tenim amb ajuda de les bandes ja que si
posem un isotop, la banda canvia (Baixa en teoría)
Nosaltres sempre busquem les bandes: les de tensió, sempre son les que ens donen
mes información, primer s’identifica la regió i despres busquem les tensions