ESTATS DE LA MATÈRIA

La matèria es pot manifestar en diferents estats/formes,

les més habituals són:

SÒLID
LÍQUID
GASÓS
PLASMA* (no tan freqüent)

*** Existeixen "mescles", com les substàncies pastoses,

intermedis entre sòlids i líquids (plastilina).

Una substància pot estar en els tres estats, depenen de

les condicions de P i T.
En cada un d'ells, presenta propietats diferents, a causa
de la seva estructura interna.

ESTAT SÒLID
Forma pròpia
V constant a T constant
Incompressible
Densitat superior, als altres estats de la
mateixa substància (normalment)

El moviment de les partícules és quasi nul, per tant,

presenten una disposició més o menys fixa, es troben
bastant juntes i només poden vibrar.

Classificació dels sòlids segons l'ordenació de

l'estructura interna

Cristal·lins
Estructura interna ordenada.
(xarxes cristal·lines)
exemple: QUARS (SiO2 forma cristal·lina)

Amorfs (líquids subrefredats)

Estructura interna no ordenada.
exemple: VIDRE (SiO2 forma no cristal·lina)
ESTATS DE LA MATÈRIA

ESTAT LÍQUID

Adaptació a la forma del recipient que la

conté i V constant.
Poca variació de V amb la T
Compressibilitat gairebé nul·la
Densitat lleugerament més baixa que la
dels sòlids (normalment)
Capacitat d'adaptació a la forma geomètrica
del recipient

Les partícules tenen certa mobilitat, tot i estar en

contacte per les forces de cohesió. Tenen una energia
més alta que els sòlids que creix amb la T.

Les partícules més energètiques poden vèncer les forces

de cohesió i passar a l'estat gasós.

Pressió hidrostàtica: les partícules colpegen les parets

del recipient, això sumat al seu pes, fan que s'exerceixi
una pressió damunt les parets del recipient.

Pressió de vapor
L'exerceixen les molècules a la superfície de l'aigua que
han passat a la fase gasosa, com més T, més energia
adquireixen les partícules i més passen a l'estat gasós, i
la pressió de vapor augmenta. (*situació en recipient
tancat hermèticament) Aquesta característica és
diferent en cada líquid.

En un recipient obert, la pressió de vapor arriba a

igualar-se amb l'atmosfèrica, el pas de líquid a gas es
produeix en qualsevol punt interior del líquid.
ESTATS DE LA MATÈRIA

Es formen bombolles que pugen fins a la superfície

(ebullició), la T a la qual es produeix s'anomena
Temperatura d'ebullició.

Si la pressió atmosfèrica és més baixa la T d'ebullició

també, aquest concepte aplica al revés també.

Viscositat
És la resistència que presenta una substància a fluir.
Es mesura amb un viscosímetre.
Exemple: oli d'oliva, mel...

Tensió superficial

Les forces entre les partícules interiors fan que les de la

superfície siguin més altes pel líquid que no pas per
l'atmosfera, per això tendeixen a adquirir la forma
geomètrica que els costa menys esforç de mantenir,
l'esfèrica.

Capil·laritat: fenomen que permet mesurar la tensió

superficial. Dins un tub a l'aire i en contacte amb una
paret sòlida, el líquid ascendeix o descendeix i
experimenta una curvatura.

ESTAT GASÓS
Adaptació a la forma del recipient i
ocupació total del seu V
Sense V propi
Variació important del V amb la T
Compressibilitat elevada
Densitat molt baixa
ESTATS DE LA MATÈRIA

Pressió gasosa: les partícules dels gasos ideals, circulen

soles, es mouen contínuament a grans velocitats xocant
contra les parets del recipient i n'exerceixen sobre elles
una pressió que depèn de:

La quantitat de gas que hi ha al recipient

La Temperatura. La rapidesa amb què es mouen les
partícules depèn de la T, quan aquesta puja,
augmenta la seva energia.
El V del recipient

SÒLIDS
Forces d'atracció elevades
V fix
Forma fixa
Incompressibilitat
Densitat alta

LÍQUIDS
Forces d'atracció més febles que en els sòlids
V fix
sense forma pròpia, s'adapta al recipient
Gairebé incompressible
Densitat més baixa que la dels sòlids

GASÓS
Forces d'atracció pràcticament nul·les
Tot el V del recipient que els conté
No té forma pròpia
Compressibles
Densitat baixa

Cristian Veste
 CANVIS D'ESTAT
Ó

SU
CI

BL
CA

SU

IM
FI

BL

AC
DI

I
M
LI

IÓ
AC
Ó
SO

SI

IÓ
FU

IN
VE
RS
A

VAPORITZACIÓ

CONDENSACIÓ

Cristian Veste