HISTÒRIA D’ESPANYA I DE CATALUNYA

La Segona República Espanyola (1931 – 1936)

El Bienni Reformista o d’Esquerres (1931 – 1933)

Aprovació (però sense consens) de la

9 de desembre de 1931 Constitució de la República Espanyola,
que derogava l’anterior de 1876.

Article 1 – Espanya és una República de treballadors de tota

classe, que s’organitzen en un règim de Llibertat i Justícia. Els
poders de tots els seus òrgans emanen del poble. (…)

Es confirmava a Niceto Alcalá Zamora Es constituí un nou Govern amb la

com a Cap de l’Estat (President de la majoria parlamentària de la coalició
República) republicana – socialista, presidit per
1 mandat (no prorrogable, de 6 anys) Manuel Azaña Díaz.

L’OBRA DE GOVERN DEL BIENNI REFORMISTA

LA REFORMA DE Política de modernització i fidelització de l’Exèrcit:

L’EXÈRCIT Llei de Retir de l’oficialitat (pas a la vida civil sense
jurament a la Constitució), disminució del nombre
excessiu d’oficials, creació de la Guàrdia d’Assalt,
El propi Azaña va tancament de l’Acadèmia Militar de Saragossa,
ocupar la cartera de
canvis de destinació als oficials hostils a la
Guerra entre 1931 i
1933. República …
Derogació de la Ley de Jurisdicciones de 1906.

LA QÜESTIÓ Separació de l’Església i l’Estat, Llibertat de Cultes i

RELIGIOSA Laïcització de la vida pública:
Declaració d’aconfessionalitat de l’Estat
HISTÒRIA D’ESPANYA I DE CATALUNYA

Lleis del matrimoni civil i del divorci (1932)

Va suposar l’hostilitat
de l’Església Dissolució de la Companyia de Jesús (els jesuïtes) i
espanyola i fins i tot nacionalització dels seus béns.
un encíclica del Supressió del pressupost de “culte i clergat”
Papa Pius XI que Secularització dels cementiris (van passar a
parlava de “l’esperit
anticristià” del règim
propietat municipal)
de la República. Ley de Confesiones y Congregaciones Religiosas
(1933), que ordenava el tancament de les escoles
religioses.

LA POLÍTICA Intent d’Universalització de l’educació pública i

EDUCATIVA de l’accés a la cultura:
Programa intensiu de construcció d’escoles a tot
el territori i de formació de mestres.
El Govern va calcular Inici del programa de les “Missions Pedagògiques”
la necessitat d’unes
Model educatiu laic, mixt, obligatori, gratuït i
27.000 escoles per
reduir un pedagògicament molt renovador.
analfabetisme que Programa de “biblioteques de cultura popular”.
arribava en algunes
zones al 50%

LA REFORMA Política de transformació del model de propietat

AGRÀRIA de la terra:
Es va engegar una Reforma Agraria, que preveia
l’expropiació, amb o sense indemnització, de les
Els grans propietaris terres dels grans latifundis, desateses o convertibles
van veure la Ley de
en regadiu, així com la dels implicats en casos que
Bases de la Reforma
Agraria (setembre de atemptaven contra la República (com el cop
1932) com una d’Estat del Gral. Sanjurjo de 1932).
agressió i els va situar Repartiment de les finques expropiades entre els
en una posició pagesos sense terres que les podien treballar, amb
antirepublicana.
arrendaments a llarg termini (propietat pública)
Creació del “Instituto de Reforma Agraria” (IRA)
l’any 1932.

LA POLÍTICA Legislació laboral destinada a la protecció dels

SOCIAL drets dels treballadors.
Liderada pel ministre de Treball, el socialista i
sindicalista (UGT) Francisco Largo Caballero.
Va trobar l’oposició Ley de Contratos de Trabajo (1931, que introduïa el
frontal tant de la
concepte de “convenis col·lectius”)
patronal, com dels
anarquistes de la CNT. Ley de Jurados Mixtos (1931, que establia jurats
per a la mediació en els conflictes laborals, de
compliment obligatori).
Es van introduir també les “vacances pagades” (7
dies a l’any)
HISTÒRIA D’ESPANYA I DE CATALUNYA

LA POLÍTICA Reconeixement del dret a l’autonomia de les

REGIONAL “regions històriques”:
Setembre de 1932 – Aprovació de l’Estatut
d’autonomia de Catalunya (“Estatut de Núria”)
Projecte d’Estatut del País Basc
Projecte d’Estatut de Galícia.

ELS PROBLEMES DEL BIENNI REFORMISTA

Considerades massa Considerades massa

moderades pels
sectors més radicals
del moviment obrer
(CNT, comunistes,
sectors del PSOE
seguidor de Largo
Caballero …)
Les polítiques radicals i socialitzants
del Govern de per les classes més
Manuel Azaña benestants (grans
terratinents, burgesia
financera, l’Exèrcit,
l’Església) i els sectors
Assetjament des més conservadors.
de la dreta i
l’esquerra

Amb el suport d’una part de

L’intent de cop d’Estat del l’Exèrcit, però no majoritari i sense
general Sanjurjo (1932) suport polític
“La Sanjurjada”

El cop d’Estat suposava un

La manca de suports i el fets
que el Govern conegués el
plans amb anticipació van
fer fracassar el cop i va
portar a la detenció dels
seus dirigents.
aixecament armat simultani a Madrid i
altres ciutats (Sevilla, Cadis...)
Tenia com a màxim líder al
general José Sanjurjo Sacanell,
Exdirector de la Guàrdia Civil i
amb destí a Sevilla.

José Sanjurjo Sacanell

(1872 – 1936)
General de l’Exèrcit Espanyol
El 1932 era Director General de Carabineros
(cos de policia de fronteres i costes)