Venus

Aquest poema va ser escrit per Josep Carner, va ser poeta, periodista, autor de
teatre i traductor català. És el màxim representant de la poesia del
Noucentisme. El Noucentisme es un moviment que pateix del Modernisme i
comparteixen la idea de modernitzar Catalunya.

El llibre al que pertany el poema Venus és Cor quiet, publicat en 1925, és un

recull de poemes de l’autor Josep Carner, que es divideix en cinc seccions,
però aquest poema pertany a la secció de Les Estampes. Aquesta secció va
sobre el poeta i la contemplació del món exterior; l’ordenació segons el cicle de
les estacions i el cicle litúrgic.

El títol ens introdueix al personatge principal del poema: Venus. El poema va

sobre que Venus, ja farta dels comentaris i mirades lascives dels homes, vol
amagar-se i baixa a la platja mentre el sol es pon, per tenir un moment de
tranquil·litat. El poema és relaciona amb el tema de les seccions perquè l’acció
del poema succeeix a primavera.

És un poema de 6 estrofes formades per versos heptasíl·labs d’art menor, es a

dir, quartetes. És de rima fàcil, perquè la seva estructura es ABAB. Podem
destacar diverses figures retòriques: Comparació en el primer i el segon vers
de la primera estrofa “És el cel com una seda, és la mar com un mirall”,
Encabalgament en el tercer i quart vers de la primera estrofa, Personificació en
els primer i segon vers de la sisena estrofa “ I un ull d’or encara brilla tafaner,
de l’ona al mig” i Hipèrbaton en l’últim vers de l’ultima estrofa “sempre inútil, el
desig”.