Melissa Mina Montoya

TEXTOS
• Miquel Costa i Llobera, El pi de Formentor (pàg 144)
o En aquesta poema l’autor se centra en la descripció idealitzada del paisatge de
Mallorca, on el pi es converteix en una presència humanitzada que proclama un
missatge d’afirmació vital i de crida espiritual.

• Joan Alcover, Desolació (pàg 144)

o El poeta mallorquí va viure la mort de la seva dona i de quatre dels seus fills,
circumstàncies que li inspiren una part significativa de l’obra poètica. En auest
sonet, el seu poema més conegut, el jo poètic es compara amb un arbre esberlat
per la tempesta, la desgràcia de les morts properes, que viu per recordar allò que
la natura li ha arrabassat.

• Josep Carner, A un Auró (pàg 162)

o Josep Carner, escriu aquest poema ja en una edat tardana, a la quan fan referència
els últims dos versos de la penúltima estrofa. El poema fa compara la vida sempre
renovada de l’auró vist des de la finestra amb el carpacter efímer de la vida
humana. Malgrat tot, el jo poètic celebra el fet de poder “donar fruit” (la pròpia
obra), encara, en plena, vellesa.

• Josep Vicenç Foix, Em plau, d’atzar, d’erra per les muralles (pàg 164)
o Aquest és un dels sonets més característics d’aquest autor, on expressa una bona
part de la seva pròpia poètica, sobretot en l’últim i emblemàtic vers, en que diu
“m’exalta el nou i m’enamora lo vell”. En el primer quartet ens parla del gust per
l’antiguitat (amb una referència al tòpic de locus amoenus) mentre que en el segon
lloa l’acció i la velocitat vinculades ( a través sobretot del moviment futurista) al
món modern. Finalment, en els dos tercets es reprenen i resumeixen el contrast
entre els dos mons, que el poeta vol fer compatibles.

• Joan Salvat-Papasseit, Tot l’enyor de demà (pàg 166)

o Obra en que Salvat-Papasseit situa en un entorn mariner, en aquest cas la
Barceloneta, el barri barceloní on va viure el poeta. L’autor busca fusionar un
moviment avantguardista com el futurisme amb una poesia lírica, d’arrel
tradicional, íntima, personal i optimista, malgrat la presència de la malaltia i, per
tant, de la mort.